Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Antic règim

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Antic règim

  1. 1. Ciències Socials 4t d’ESO Col·legi Sagrada Família PJO
  2. 2. L’ ANTIC RÈGIM: - Societat estamental. - Política monarquica. - Economia feudal.
  3. 3. SOCIETAT ESTAMENTAL.
  4. 4. “L'orde eclesiàstic no compon sinó un sol cos. En canvi la societat està dividida en tres ordenes. A banda del ja citat, la llei reconeix altres dos condicions: el noble i el serf, que no es regixen per la mateixa llei. Els nobles són els guerrers, els protectors de les esglésies. Defenen a tot el poble, als grans el mateix que als xicotets i al mateix temps es protegixen a ells mateixos. L'altra classe és la dels serfs. Esta raça de desgraciats no posseïx res sense patiment. Provisions i vestits són subministrats a tots per ells, perquè els hòmens lliures no poden valdre's sense ells. Així, doncs, la ciutat de Déu, que és tinguda com una, en realitat és triple. Uns resen, altres lluiten i altres treballen. Els tres ordenes viuen junts i no patirien una separació. Els servicis de cada un d'estos ordenes permeten els treballs dels altres dos. I cada un al seu torn presta suport als altres. Mentres esta llei ha estat en vigor el món ha estat en pau”. Del monjo Adalberón en la seua obra Carmen ‘ad' Robertum reregem francorum, any 998.
  5. 5. ORIGE: Societat medieval dels tres ordens i pactes de vassallatge.(text Abalberó) DEFINICIÓ ESTAMENTS: Grup social tancat en funció del naiximent i sense mobilitat. PRIVILEGI: SOCIETAT ESTAMENTAL. NO PAGAR IMPOSTOS.. LLEIS I JUTGESESPECIALS. MILLORS CÀRRECS PÚBLICS. PRIVILEGIATS. NO PRIVILEGIAT. NOBLESA. % alta i baixa (titolats o cavallers),orige familiar per naiximent, funció militar, en comú el privilegi. CLER. Dif. Orige alt i baix cler, via de promoció social per a no privilegiats i fills petits de nobles.Grans terratinyents i control art, acultura, educació i ciència, INQUISICIÓ TERCER ESTAT. 80-90% de la població, diferència entre lliures i serfs, paguen impostos, inferioritat legal, jerarquia interna x diners,molta casuística: BURGESIA: Alta i baixa, comerciants i mercaders que habiten les ciutats,tenen diners però no poder polític, governen les ciutats, aspiren a comprar un títol i ennoblir-se ARTESANS: Treballadors manuals de les ciutats. LLAURADORS: La gran majoria de la població europea fins al S.XX, poden ser lliures amb terra pròpia o no o serfs, ESCLAUS I EXCLOSOS. No tenen cap dret, captaires, rodamons, delinquents, captius, herejes… GRUPS CAL TINDRE EN COMPTE QUE AIXÒ ÉS UNA SIMPLIFICACIÓ, L’ANTIC RÈGIM DURA MOLT DE TEMPS I A MOLTS LLOCS DIFERENTS. (1*) (1*)
  6. 6. POLÍTICA: MONARQUIA.
  7. 7. LLUÍS XIV, Declaració al Parlament de París, 3 de març de 1766 Com si estiguera permés oblidar que només en la meua persona residix el poder sobirà (...) que és exclusivament de mi de qui els meus Talls obtenen la seua justícia i la seua autoritat; que la plenitud d'esta autoritat, que exercixen en el meu nom, Roman sempre en mi i que el seu ús mai pot ser posat en mon contra; que és a mi a qui pertany el poder legislatiu (...); que tot l'orde públic emana de la meua persona. BOSSUET, La política segons les Sagrades Escriptures Déu va establir als reis com els seus ministres i reina a través d'ells sobre els pobles (...) Els prínceps actuen com a ministres de Déu i els seus lloctinents en al terra. Per mitjà d'ells Déu exercita el seu imperi. Per això el tron real no és el tron d'un home sinó el de Déu mateix. Es desprén de tot això que la persona del rei és sagrada i que atemptar contra ella és un sacrilegi. ACT 1.- Com has pogut cpmprovar el poder del rei varia molt d’un territori a altre i al llarg del temps dins un mateix regne. A continuació explica i justifica a quín tipus de monarquia pertany cada ún d’ aquests texts. CARTA DE CONVOCATÒRIA AL SERVEI D’ARMES: Carlos, pacífic i gran emperador, a Fulrado, abat. T'informem que hem convocat al nostre "plaid" general, enguany, a Saxònia oriental, sobre el riu Boc, en el lloc denominat Stassfurt. Et preguem que assistisques amb tots els teus hòmens, ben armats i equipats, amb armes, bagatges i tot l'aprovisionament de guerra pel que fa a queviures i vestimenta, el 15 de les calendes de juliol. Que cada genet tinga un escut, una llança, una espasa llarga i una espasa curta, un arc i un carcaix ple de fletxes. Que hi haja en les vostres carretes estris de tot tipus, i també queviures per a tres mesos a partir del moment de reunió, així com armes i vestimentes per a un semestre. Et preguem que vígils que no s'exigisca cap prestació fora del farratge, aigua i fusta. Quant als dons que has de presentar-me en el nostre "plaid", envia'ls a mitjan mes de maig, allí on estarem en eixe moment. Vela en no cometre cap negligència, en la mesura que desitges beneficiar-te amb la nostra bona gràcia. CONCESSIÓ D'UN FEU "Siga per tots conegut com jo, Alfonso(1), per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, comte de Barcelona, Marqués de Provença, done i concedisc a tu, Guillem d'Anglesola (2), el meu castell de Mur (Lleida), per mi i Pels meus successors i ho tindràs amb servici i fidelitat. Et done i concedisc este castell amb tots els seus Termes i pertinences; a més rebràs aquells 8.400 litres de blat, els quals em solien donar els Habitants del terme d'eixe castell. Te'ls done i t'ho concedisc en feu, em faràs servici i em tindràs Fidelitat perpètua tant a mi coem als meus successors. També t'atorgue que pugues socórrer i defendre Este castell contra tots els hòmens, no podent-ho fer contra mi, contra els meus i contra els meus Successors. I jo Guillem d'Anglesola, renuncie a perpetuïtat, tot dany i queixa que tinga fins al dia de hui Contra vós, senyor, i contra els vostres. Esta carta va ser escrita a Barbastre en el mes de novembre del Any 1192. " Memorial de 1624 presentado por el Conde Duque de Olivares. “Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su Monarquía el hacerse rey de España: quiero decir, señor, que no se contente Vuestra Majestad con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense, con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia, que si Vuestra Majestad lo alcanza será el príncipe más poderoso del mundo”
  8. 8. POLÍTICA: MONARQUIA. MONARQUIA MEDIEVAL O JUDICIAL FINS S. XVI “PRIMUS INTER PARES” Equilibri: Rei – Corts - Nobles EXÈRCIT: MAINADA FEUDAL INGRESSOS: PERSONALS COM A SENYOR FEUDAL. EIX. JAUME I M. AUTORITARIA S:XVII REI CORTS NOBLES EXÈRCIT MERCENARI PERSONALS + DONACIONS CORTS EIX. AUSTRIES A VALÈNCIA M. ABSOLUTA S:XVIII “L’ESTAT SÓC JO” “REI X LA G. DE DÉU” EXÈRCIT “NACIONAL” IMPOSTOS EIX. AUSTRIES A CASTELLA i BORBONS La monarquia és la forma imperant de govern a Europa fins a l’inici del S.XX, cal tindre present que el poder del rei canvia molt d’un regne a altre i també al llarg del temps. De totes maneres a tot arreu es produeix un augment del poder dels reis fins les revolucions liberals del S.XIX. *
  9. 9. ECONOMIA FEUDAL.
  10. 10. ECONOMIA FEUDAL. Economia preindustrial, on allò és la TERRA (FEU) + que els DINERS ( CAPITALISME). CAMP MAJORIA DE LA POBLACIÓ CASUÍSTICA. AGRICULTURA VILES LLIURES VILES SENYORIALS RESERVA SENYORIAL. TERRES LLIURES. TERRES COMUNALS. CIUTAT ARTESANIA COMERÇ DIFERÈNCIA (FEUDAL) (CAPITALISTA) GREMIS (Composició, Jerarquia ) PETIT GRAN ( Comerç Triangular) BURGESIA
  11. 11. 1.- ENRIQUIMENT BURGESIA, REVOLUCIÓ INDUSTRIAL . (COMERÇ TRIANGULAR, MANOFACTURES, PODER ÉCONÒMIC PERÒ NO POLÍTIC) 2.- IL·LUSTRACIÓ, REVOLUCIONS LIBERALS. (RACIONALISME, CRÍTICA RACIONAL SOCIETAT ESTAMENTAL, LIBERALISME ) + ANTIC RÈGIM MÓN COMTEMPORANI ( Noblesa i cler) ( burgesia)
  12. 12. L’ANTIC RÈGIM I EL MÓN CONTEMPORANI ANTIC RÈGIM, SISTEMA DE RELACIONS DOMINANTS A ANTIC RÈGIM MÓN CONTEMPORANI SOCIETAT ESTAMENTAL POLÍTICA: CONTROL MONÀRQUIC ECONOMIA FEUDAL MÓN CONTEMPORANI, RELACIONS DOMINANTS A SOCIETAT CLASSES POLÍTICA DEMOCRÀCIA ECONOMIA CAPITALISTA FACTORS DE CANVI: INDUSTRIALITZACIÓ REVOLUCIONS LIBERALS SOCIALS POLÍTIQUES ECONÒMIQUES ESPAI: EUROPA TEPMPS: DESDE FEUDALISME FINS LA IND. I LES REV. LIB. AL S.XIX SOCIALS POLÍTIQUES ECONÒMIQUES ESPAI: MÓN OCCIDENTAL TEMPS: FINS 1989
  13. 13. Professor: Txema Gil Autor: Joan Daniel Salvador Pròximament el Món Contemporani

×