Revolucions liberals

1,412 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,412
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
734
Actions
Shares
0
Downloads
22
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revolucions liberals

  1. 1. REVOLUCIONS LIBERALS
  2. 2. LIBERALISME  És un corrent ideològic , polític i econòmic sorgit a partir de les idees dels il.lustrats francesos i anglesos del segle XVIII.  Característiques: 1. Sobirania nacional: els ciutadans constitueixen la nació i elegeixen uns representants per mitjà del sufragi. 2. Separació de poders 3. Existència d’una Constitució elaborada pel Parlament. Llei que garateix els drets i les llibertats dels ciutadans, fixa el límit del poder. 4. Dret de la propietat privada i lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.
  3. 3.  ASSEMBLEA CONSTITUENT  ASSEMBLEA LEGISLATIVA  SUFRAGI CENSATARI  SUFRAGI INDIRECTE  SUFRAGI UNIVERSAL
  4. 4. REVOLUCIÓ FRANCESA
  5. 5. FRANÇA SEGLE XVIII El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. Les causes eren les següents:  Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.  La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.  A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.
  6. 6. ETAPES  ESCLAT REVOLUCIONARI – MAIG-JULIOL 1789  MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792  REPÚBLICA DEMOCRÀTICA 1792-1794 1. Girondins 2. Jacobins  REPLÚBICA BURGESA 1794-1799  IMPERI NAPOLEÓ
  7. 7. L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ  Per solucionar la crisi financera es volia fer una reforma fiscal que obligués a l’aristocràcia a pagar impostos  Els privilegiats es van negar a pagar impostos, i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals
  8. 8.  Els Estats Generals es van obrir al maig de 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat. REI NOBLES CLERO TERCER ESTAT
  9. 9.  Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació i el vot per persona.  DAVANT LA NEGATIVA EL TERCER ESTAT VA ABANDONAR LA REUNIÓ DELS ESTATS GENERALS A VERSALLES
  10. 10.  El tercer Estat es va reunir a un pavelló de Versalles (Jeu de Paume) i van erigir en ASSEMBLEA GENERAL CONSTITUENT i es van comprometre a elaborar una Constitució.
  11. 11.  El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.
  12. 12.  La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.
  13. 13. MONARQUIA CONSTITUCIONAL  El Rei va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Constituent.
  14. 14. MONARQUIA CONSTITUCIONAL 1789-1792  Es va decretar l’abolició del feudalime  Es va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà  1791 es va promulgar una Constitució: 1. Separació de poders 2. Sobirania nacional 3. Sufragi indirecte i censitari
  15. 15. Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà  Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius.
  16. 16. OLYMPE DE GOUGES
  17. 17.  DECLARACIÓ DE DRETS DE LA DONA I CIUTADANA
  18. 18.  Importància de la DECLARACIÓ DE DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ.  BUSCAR 4 ARTICLES I EXPLICAR QUE SIGNIFIQUEN  QUINA ERA LA SITUACIÓ DE LA DONA EN AQUESTA DECLARACIÓ DE DRETS?  QUÈ DIU SOBRE L’ABOLICIÓ DE L’ESCLAVISME?
  19. 19.  Monàrquics: 1. Absolutistes 2. Constitucionalistes  Republicans: 1. Girondins (moderats) 2. Jacobins (radicals)
  20. 20. Problemes Monarquia Constitucional  Oposició del rei i la noblesa a acceptar l’Assemblea Nacional i les noves lleis.  El Lluis XVI intenta fugir  L’Imperi Austríac vol invair França per restablir l’Absolutisme, al 1792 arriben a les portes de Paris
  21. 21. REPÚBLICA DEMOCRÀTICA  Agost 1792 Els sans-culottes assalten el palau reial, empressonen al monarca i proclamen la República.
  22. 22. ETAPA GIRONDINA  La República queda en mans dels Girondins  S’inicia un judici contra Lluis XVI i Maria Antonieta
  23. 23.  La mort del rei va provocar una coal.lició absolutista de tots les monarquies d’Europa contra la França Revolucionària.  Davant d’això els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va ser més radical.
  24. 24.  Nova Constitució: 1. Sufragi universal directe  Lleis socials per contentar els sans-culottes: 1. Distribució de béns entre els indigents 2. Control de preus i salaris 3. Venda de terres del clero
  25. 25. ETAPA JACOBINA  L’executiu queda en mans de Roberspierre
  26. 26.  Impulsa la política del TERROR  Es suspenen totes les llibertats  Llei de sospitosos: castiga amb presó i guilotina els que s’oposaven al govern.
  27. 27.  Es van tancar esglèsies i es va crear un nou calendari i el culte a la deessa Raó.
  28. 28. Els jacobins imposaren un estat d’excepció i aplicaren la política del Terror contra els enemics del poble. Foren executades unes 40.000 persones.
  29. 29.  CHARLOTTE CORDAY
  30. 30.  The Jacobin tricoteuse s knitting under the guillotine
  31. 31. Caiguda dels jacobins  La radicalització de la Revolució va provocar el rebuig de la burgesia i gran part de la població.  1794 l’alta burgesia va fer un cop d’Estat i posa fi a aquest període.  Roberspierre i altres jacobins són executats.
  32. 32. REPÚBLICA BURGESA: EL DIRECTORI (1794-1799)  Es va otorgar el poder executiu a un govern de 5 persones (EL DIRECTORI).  Es va restablir el sufragi censatari CRISI POLÍTICA I SOCIAL  Intern: Va haver de fer front a l’oposició de les classes popular i l’aristocràcia.  Extern: Guerra contra les potències absolutistes
  33. 33. NAPOLEÓ  Durant el Directori es van obtenir grans victòries militars en la guerra exterior gràcies a un jove general: NAPOLEÓ BONAPARTE
  34. 34. REPÚBLICA BURGESA: EL CONSOLAT  1799 Napoleó amb el suport d’una part de la burgesia protagonitza un cop d’Estat.  L’executiu queda en mans d’un CONSOLAT: format per tres cònsols.  1800: Napoleó va ser proclamat primer cònsol  1802 cònsol vitalici  1804 es proclama EMPERADOR  FÍ DE LA REVOLUCIÓ
  35. 35. LA FRANÇA NAPOLEÒNICA NIVELL INTERN  Va garantir l’ordre públic  Reorganitza l’administració i el territori per augmentar l’eficàcia en el cobrament d’impostos  Va elaborar un codi civil que consagrava els principis de  Llibertat  Igualtat  ascens per mèrits
  36. 36. Imperi Napoleònic 1811  Va establir una hegemonia de França arreu d’Europa
  37. 37.  A tots els països annexats o sota la influència francesa, -Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit -es van propagar les idees revolucionàries.
  38. 38. La caiguda de Napoleó  Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.  Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora.
  39. 39.  L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.
  40. 40.  Va ser vençut a Rússia
  41. 41.  Napoleó abdica i fou desterrat a l’illa d’Elba 1814  Retorn efímer al 1815 (Imperi dels 100 dies)
  42. 42.  Batalla de Waterloo
  43. 43.  Fou desterrat a l’illa de Santa Elena
  44. 44. LA RESTAURACIÓ EL CONGRÉS DE VIENA Els països vencedors es van reunir a Viena al 1814 per  Refer el mapa europeu  Retornar a l’Antic Régim: Restauració  Retorn dels monarques deposats per Napoleó  Establir l’absolutisme a totes les potències  Protegir l’Esglèsia de Roma
  45. 45. NOU MAPA  França perd el seu imperi i torna a les fronteres abans de la Revolució  Rússia amplia territori  S’uneixen Bélgica i Holanda  Es crea la Confederació d’estats alemanys controlats per Àustria  Àustria amplia territori  Prússia amplia territori
  46. 46. LA SANTA ALIANÇA  Per garantir l’ordre establert Àustria, Prússia i Rússia van signar un tractar anomenat la Santa Aliança.  Es comprometien a sofocar qualsevol aixecament revolucionari a Europa.  Exèrcit: 100.000 fills de Sant Lluís
  47. 47. LES REVOLUCIONS DEL 1830 I 1848  AL 1820 va haver una onada de revolucions sofocades per la Santa Aliança.  Al 1830 va haver una segona onada revolucionària. A França van triomfar i van enderrocar el monarca absolut Carles X i proclamar una monarquia parlamentària.
  48. 48. Revolucions 1848  Nova onada revolucionària a França , Aústria , Hongria, nord Itàlia…per aspirar al sufragi universal, sobirania popular i igualtat social.  Es comença a utilitzar el terme democràcia.  Sorgiment dels treballadors com a força política.  Moltes van acabant ser sufocades però les reformes democràtiques es van acabar de consolidar al segle XIX.
  49. 49. NACIONALISMES  Ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirnia i crear el seu propi Estat.  Defensa la necessitat de coincidir Estat i Nació  Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis.  Estat: organització política i administrativa formada per institucions que exerceixen el poder en un territori determinat.  Pot ser:
  50. 50.  Disgregador: Unificador:

×