La segona republica

LA SEGONA REPÚBLICA
(1931-1936)

Quin va ser l’objectiu d’Alfons XIII, després de la
dimissió de Primo de Rivera?
● Alfons XIII havia perdut la legitimitat com a Cap d’un Estat on es
respectara la llibertat i la democràcia, donat que entre 1923 i 1930
havia acceptat la dictadura de Primo de Rivera.
● Va intentar tornar a restablir la monarquia parlamentària com a forma
de govern i conservar el tro.
● Pretenia fer-lo mitjançant una reforma de la Constitució de 1876.
● Tanmateix, finalment no podria aconseguir aquest objectiu, ja que va
tindre que abdicar el 14 d’Abril de 1931.

Com pensava Alfons XIII restablir la normalitat
Constitucional?
● Alfons XIII, va nomenar com a substitut de Primo de Rivera un altre militar: el
General Damaso Berenguer.
● Berenguer va restablir gradualment les llibertats públiques:
– Va dissoldre l’Assemblea Nacional Consultiva de Primo de Rivera.
– Va decretar una amnistia que va permetre l’actuació de polítics i sindicalistes
condemnats per la Dictadura.
– Va permetre el retorn a les seues càtedres, dels professors universitaris
cessats per Primo de Rivera.
– Va permetre l’actuació legal de Partits Polítics i Sindicats, inclús de la pròpia
CNT
● Alfons XIII i Berenguer pretenien una convocatòria de Corts Constituents per a
març de 1931.

Com van reaccionar els Partits antidinàstics davant
d’aquest intent?
● Els partits Republicans i el PSOE, consideraven que era el moment
d’organitzar un moviment revolucionari per acabar amb la monarquia.
● El moviment revolucionari inclouria:
– La convocatòria d’una vaga general, acompanyada de grans
manifestacions públiques.
– Un pronunciament militar, encapçalat per membres de l’exèrcit
partidaris de la República.

Què partits Republicans existien en 1930?
● En 1930 s’havien consolidat les següents forces polítiques
republicanes:
– DRETA LIBERAL REPUBLICANA: formada per antics polítics
monàrquics i catòlics. Estava liderada per NICETO ALCALÁ
ZAMORA i MIGUEL MAURA.
– ACCIÓ REPUBLICANA. Liderat per MANUEL AZAÑA.
– PARTIT REPUBLICÀ RADICAL, d’ALEJANDRO LERROUX.
– PARTIT REPUBLICÀ RADICAL- SOCIALISTA, de MARCELINO
DOMINGO.
– ORGA (ORGANITZACIÓ GALLEGA AUTONOMISTA) de Casares
Quiroga.
– ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, que es va
constituir en eixe mateix any 1930 per la integració de diversos
grups catalanistes d’esquerra. Era liderada per FRANCESC
MACIÀ i LLUÍS COMPANYS.

Partits Republicans en 1930
DRETA LIBERAL REPUBLICANA
NICETO ALCALÁ-ZAMORA MIGUEL MAURA

ACCIÓ REPUBLICANA
● MANUEL AZAÑA
●

● PARTIT
REPUBLICÀ
RADICAL
● ALEJANDRO
LERROUX

● PARTIT
REPUBLICÀ
RADICAL-
SOCIALISTA
● MARCELINO
DOMINGO

LÍDERS PSOE
FERNANDO DE LOS RIOS.
MINISTRO DE JUSTÍCIALARGO CABALLERO
MINISTRO DE
TRABAJO
INDALECIO
PRIETO
MINISTRO DE
HACIENDA

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA
FRANCESC MACIÀ
LLUÍS COMPANYS

Com van actuar els partits republicans per accelerar la
caiguda de la monarquia?
● Els seus principals dirigents es reuniren en San Sebastian. En aquesta ciutat
signaren el PACTE DE SAN SEBASTIAN (17 d’agost de 1930).
● En Octubre es sumaren al pacte el PSOE i la UGT.
– Dins del PSOE, es va plantejar un debat, perquè si se sumaven al
moviment revolucionari, tindrien que formar part d’un govern provisional
de la República, amb partits REPUBLICANS BURGESOS.
– L’opinió majoritària seria que el triomf d’una República democràtica,
reformista i modernitzadora, afavoririen les possibilitats d’establir en el
futur una República Socialista.
– Al sumar-se al Pacte de San Sebastià, els socialistes tindrien tres
ministres en el govern provisional de la República: LARGO CABALLERO,
INDALECIO PRIETO, i FERNANDO DE LOS RÍOS.

Com van reaccionar els intel·lectuals espanyols davant
de l’intent de la monarquia de perpetuar-se?
●
Els intel·lectuals espanyols de més prestigi van manifestar la seua oposició a la
continuació de la Monarquia.
●
El filòsof Ortega i Gasset va escriure un article « demolidor» per a Alfons XIII,
titulat: «EL ERROR BERENGUER»: (15 de novembre)
●
En aquest article Ortega subratllava de nou que:
– El Rei havia acceptat un règim dictatorial duran 7 anys, que havia acabat
amb totes les llibertats. Per tant, Alfons XIII no podia ser mai cap de l’Estat
d’una Espanya democràtica, i que devia renunciar a la corona, deixant que el
poble a través de unes eleccions decidira sobre la forma de govern.
– Ortega acabava el seu article amb la següent expressió en llatí:
● «Delenda est monarchia» que significa LA MONARQUIA DEU SER
DESTRUÏDA.

Com es va desenvolupar l’intent de revolució?
● Els revolucionaris havien fixat una data per l’inici del moviment: el 15 de
desembre de 1930.
● Tanmateix, va haver descoordinació i algunes unitats militars compromeses
van actuar amb antelació:
– Dos dies abans, en Jaca, els capitans Fermin Galan i Garcia Hernandez,
van proclamar la República, però van ser detinguts i executats.
– Un intent de sublevació del cos d’Aviació en la base de Quatro Vientos,
en Madrid, va ser neutralitzada.
● Davant d’aquest fracassos inicials, els socialistes no convocaren la VAGA
GENERAL.
● CONSEQÜÈNCIA: El govern va descobrir el complot i els membres del
COMITÉ REVOLUCIONARI, van ser detinguts i encarcerats, mentre altres
fugien.

Quina va ser la reacció del Govern del General
Berenguer?
● Va restablir la llibertat d’expressió, reunió i associació.
● Va convocar eleccions generals, per al mes de març que no tindrien
el caràcter de Corts Constituents.
● El resultat va ser que la major part dels líders polítics van rebutjar
aquesta idea, inclús els polítics dels antics Partits dinàstics: EL
PARTIT CONSERVADOR i el PARTIT LIBERAL.
● Davant d’aquesta situació Alfons XIII, va retirar la seua confiança a
Damaso Berenguer, nomenant nou cap del govern a un altre militar:
l’Almirall Aznar (28 de febrer de 1931)

● Almirall Aznar.
● Nomenat cap
del Govern per
Alfons XIII en
febrer de 1931.

Què nova estratègia va intentar ficar en marxa el govern
d’Aznar per salvar la monarquia?
● El govern d’Aznar va intentar guanyar temps. Per fer-lo va decidir:
– Convocar eleccions municipals pel 12 d’abril de 1931.
– Després es convocarien eleccions Generals, per reunir unes
Corts Constituents, que en principi tindrien com a missió, fer
reformes en la Constitució de 1876, però preservant com a forma
de govern la monarquia parlamentària.
● Al mateix temps, el Tribunal militar que jutjava als membres del
Comité Revolucionari, les va imposar penes mínimes i molts van
quedar lliures. Es tractava,de dur a terme un intent de reconciliació
amb les forces opositores al Règim.

Què va passar en les eleccions municipals del 12 d’abril
de 1931?
● Els resultats electorals podrien interpretar-se com un vot de censura
a la monarquia i un recolzament a la República com a forma de
govern, perquè:
– Encara, que els monàrquics, van aconseguir més regidors i
alcaldes, aquests corresponien a pobles.
– En canvi, els membres de la coalició entre els Partits Republicans
i el PSOE van obtindre una clara majoria de vots.
– A més en totes les grans ciutats, on no existia el caciquisme,
havien guanyat clarament.

Com va actuar Alfons XIII, davant del resultat de les
eleccions municipals?
● Els membres del Comité Revolucionari van reunir-se amb el Rei i els seus
ministres el 14 d’abril de 1931. Alcalà Zamora va pressionar al Rei per a que
presenta-se la seua abdicació.
● El Rei va fer un últim intent, exigint la convocatòria de les eleccions generals.
● Però la fermesa dels Republicans, que havien convocat manifestacions i
mobilitzat els seus partidaris, va fer que finalment Alfons XIII, renunciara a la
Corona. Alfons XIII abdicava per evitar un enfrontament entre espanyols.
● En Barcelona a migdia del 14 d’abril, Francesc Macià, havia proclamat la
República catalana, com a part integrant de la Federació Ibèrica.
● En la vesprada del 14 D’ABRIL DE 1931, ES PROCLAMAVA EN MADRID LA
SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.

Qui assumia el govern provisional de la República?
● Els membres del COMITÉ REVOLUCIONARI, que s’havia format després
la signatura del PACTE DE SAN SEBASTIÀ passava a convertir-se en
GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA.
●
Entre els seus integrants destacaven:
– ALCALA-ZAMORA com a PRESIDENT DEL GOVERN
– Manuel Azaña, com a MINISTRE DE DEFENSA.
– LARGO CABALLERO, com a MINISTRE DE TREBALL.
– MARCELINO DOMINGO, com a MINISTRE D’EDUCACIÓ.
● LA PRIMERA DECISIÓ VA SER CONVOCAR ELECCIONS PER A
REUNIR UNES CORTS CONSTITUENTS, que es celebrarien el 28 de juny
de 1931, per sufragi universal masculí.

Què reformes urgents va prendre el govern provisionals
de la República?
● Fins que no es redactara la Constitució, el govern provisional va
considerar necessari iniciar una sèrie de reformes per modernitzar el
país , millorar el benestar de la població i donar satisfacció al
nacionalisme català per tal d’integrar-lo en la nova República
Espanyola:
● Entre les primeres reformes destaquen:
– UNA REFORMA DE L’EXÈRCIT.
– UNA REFORMA EDUCATIVA
– L’ACCEPTACIÓ D’UN RÈGIM D’AUTONOMIA PER CATALUNYA.
– REFORMES LABORALS, per millorar les condicions de vida dels
obrers i sobretot dels jornalers sense terra, del sud d’Espanya.

En què va consistir la Reforma Militar?
● EL MINISTRE DE DEFENSA, MANUEL AZAÑA, va impulsar una
REFORMA MILITAR, que pretenia:
– Solucionar definitivament el problema de l’excés d’oficials dins de
l’exèrcit.
– Garantir la lleialtat a la República de les forces armades.
● Per fer-lo va prendre les següents mesures:
– Permetre la jubilació dels militars que ho desitjaran, cobrant el salari
integre.
– Exigir als militars un jurament de fidelitat a la República.
– Suprimir la Llei de Jurisdiccions.
– Tancar l’Acadèmia Militar de Saragossa.
● RESULTATS: Azaña no va assolir totalment els seus objectius, perquè
que van acceptar la jubilació un número importat d’oficials. Tanmateix,
no tots els oficials i caps que es mantingueren en actiu, eren
sincerament republicans, encara que van jurar fidelitat a la República.

Què mesures va prendre el Govern provisional en relació
al SISTEMA EDUCATIU?
● Pels partits Republicans millorar i reformar el sistema educatiu era
fonamental per modernitzar Espanya, amb l’objectiu:
– Eradicar l’analfabetisme, que encara afectava a gran nombre
d’espanyols.
– Estendre un sistema educatiu públic i laic, ja que fins a eixe moment,
l’ensenyament havia estat monopolitzat per Col·legis de l’Església
Catòlica.
– La intenció del govern republicà era també anular l’obligatorietat de
l’ensenyament de la religió catòlica.
● Per tant, el MINISTRE D’EDUCACIÓ, MARCELINO DOMINGO, va
convocar oposicions per 7000 places de mestres, com a primer pas per
estendre un sistema educatiu universal, gratuït i laic.

Què mesures inicials i urgents va prendre el MINISTRE
DE TREBALL, LARGO CABALLERO?
● Entre les mesures que va prendre LARGO CABALLERO destaquen aquelles
que tractaven de millorar la penosa situació dels jornalers de la terra, de les
zones latifundistes del sud d’Espanya.
● Aquest interés, deixava clar, que la República, pretenia solucionar aquest
problema a mig termini, amb una profunda REFORMA AGRÀRIA.
●
Entre les mesures inicials, destaquen:
– DECRET pel qual s’establien SALARIS MÍNIMS i la prohibició de
desnonament dels llauradors arrendataris.
– DECRET DE TERMES MUNICIPALS. Obligava als terratinents a
contractar a jornalers del seu terme municipal.
– DECRET DE LABOREO FORZOSO. Les terres mal conreades o sense
cultivar serien concedides temporalment a famílies de jornalers.

Com es va tractar d’integrar el nacionalisme català?
● Per tractar d’integrar l’autoproclamada República Catalana, dins de la República espanyola,
es van establir negociacions, després de la visita a Barcelona el 17 d’abril, de tres ministres.
● Per aquests acords el govern espanyol acceptava que:
– CATALUNYA, recuperara el seu GOVERN PROPI, la GENERALITAT, suprimida des de
1714, i que fora presidida per Francesc Macià.
– ELS CATALANS gaudirien d’AUTONOMIA.
– Els catalans redactarien UN ESTATUT D’AUTONOMIA, per definir la composició i
funcions de les institucions d’autogovern i les competències o poders atribuïts al govern i
el Parlament de Catalunya.
– El projecte d’Estatut d’Autonomia va ser redactat en la localitat de Núria. Per aquest motiu,
es coneix com Estatut de Núria.
● A canvi els catalans acceptaven que:
– L’ ESTATUT D’AUTONOMIA tindria que ser sotmés posteriorment a l’aprovació de les
CORTS ESPANYOLES.

Què característiques destaquen de l’Estatut de Núria?
● L’Estatut de Núria, va ser sotmés a referèndum dels catalans en agost de 1931.
Els catalans l’aprovaren pel 99 % del vots emesos.
● En aquest projecte d’Estatut d’Autonomia aprovat pels catalans en agost de 1931
destacava:
– La definició de Catalunya com un Estat, ja que es pensava, que la República
Espanyola, anava a adoptar la forma Federal.
– El reconeixement del català, com una única llengua oficial de Catalunya.
– La possibilitat d’exercir, en un moment determinat, el dret d’autodeterminació.
● Tanmateix, quan les Corts espanyoles, donaren forma definitiva i aprovaren
aquest Estatut, van retallar entre altres, els anteriors drets. ( novembre 1932)

Quina va ser la reacció de l’Església Catòlica davant la
proclamació de la República?
● L’Església catòlica va vore amb molta preocupació la proclamació de la República, ja que els
Republicans volien:
– Establir la llibertat religiosa, es a dir, la pràctica lliure de qualsevol religió.
– Una separació rigorosa entre Església i Estat. És a dir, l’Església catòlica o qualsevol altra
confessió religiosa tindrien que sostenir-se econòmicament amb fons propis i no interferir
en les decisions polítiques.
– La República, pretenia regular el matrimoni civil i una llei del divorci.
– A més, l'Església catòlica anava a perdre el control de l’ Educació.
● Per aquests motius, el 2 de Maig de 1931, el Cardenal Segura, primat d’Espanya i bisbe de
Toledo, va fer unes declaracions a favor de la monarquia i d’Alfons XIII.
● En resposta, el govern provisional de la República el va expulsar d’Espanya.

Quin va ser el conflicte d’ordre públic més important que
va tindre lloc abans de les eleccions de juny de 1931?
– Les declaracions del Cardenal Segura, i la seua posterior expulsió d’Espanya
van fer que els catòlics i monàrquics, intentaren reorganitzar-se per crear un
partit polític amb el qual presentar-se a les eleccions i defensar les seues idees.
– La reunió es va convocar en la seu del diari ABC, d’ ideologia monàrquica.
– Un grup de manifestats republicans, va intentar assaltar la seu del Diari. Però,
la petició d’ajuda a les forces de l’ordre públic, va fer que intervinguera la
Guàrdia Civil.
– Per impedir l’assalt la Guàrdia Civil es va vore obligada a disparar i els dispars
van provocar un mort. Aquest fet va tindre com a resposta:
● UN MOVIMENT DE CREMA DE CONVENTS EN MADRID, entre el 11 i el 12 de
Maig. Es cremaren 8 edificis religiosos.

Quina va ser la posició de l’anarquisme davant la
proclamació de la Segona República Espanyola?
● L’anarquisme havia sigut el moviment que havia agrupat a la major part dels obrers i
jornalers espanyols des del segle XIX. Era el grup majoritari dins del moviment obrer.
● Per a l’anarquisme la República, no canviava res important. La República estava
dirigida per burgesos i es mantenia l’economia capitalista i la societat de classes.
● En conseqüència, els anarquistes, rebutjaren des de el començament la legitimitat
de la República i continuaren amb la seua lluita, per establir el Comunisme Libertari.
● L’actuació de l’anarquisme per tant provocaria vagues i conflictes que impedirien la
consolidació de la República i es negaren a participar en les eleccions.

Com va evolucionar el moviment anarquista quan es va
proclamar la Segona República?
● Dins de l’anarquisme s’havien diferenciat dos grups:
– LA CNT ( Confederació Nacional del Treball), partidari del anarcosindicalisme.
●
La CNT, nascuda en 1910 havia moderat l’actuació del primer anarquisme i havia tractat
d’actuar com un sindicat de Treballadors.
● No obstant, poc després, de proclamada, la República, els seus partidaris, van quedar en
minoria. Els seus líders,entre els que destaca Angel Pestaña, van signar un manifest,
conegut com el MANIFEST DELS TRENTA.
– LA FAI (Federació Anarquista Ibèrica). Creada en 1927, en la clandestinitat, es va convertir en la
corrent majoritària. Els membres de la FAI, rebutjaven la lluita sindical i seguint les tàctiques
dels primers anarquistes, pensaven que havia que organitzar MOVIMENTS
INSURRECCIONALS I VAGUES GENERALS, per establir el COMUNISME LIBERTARI.
● Entre els seus dirigents destacarà BUENAVENTURA DURRUTI.

Què importància va tindre el PCE, durant la segona
República Espanyola?
● El PCE (Partit Comunista d’Espanya), fundat en 1921, després del triomf de
la Revolució Russa va ser un grup marginal, sense pràcticament
recolzament.
● Entre els seus dirigents destacaven, José Diaz i Dolores Ibarruri, que seria
coneguda com la «Pasionaria»
●
El PCE, estava integrat en la III Internacional, dirigida des de la URSS per
Jose Stalin.
– Consideraven traïdors a la causa del proletariat als partits social-
demòcrates com el PSOE.
– El seu objectiu era fer la revolució, per acabar amb el capitalisme.
– L’estratègia per fer-lo seria establir « aliances d’obrers per la base», per
anar guanyant partidaris.

DOLORES IBARRURI,
«LA PASIONARIA»

Va haver algún altre Partit Comunista en Espanya?
● A més del PCE, en Espanya es va
formar un altre xicotet partit
comunista:
– El POUM ( Partit Obrer
d’Unificació Marxista).
● Aquest grup defenia les
idees de Trotski, lider de la
revolució russa, que havia
sigut apartat del poder per
Stalin.
● Entre els dirigents del POUM
destacarien Andreu Nin i
Joaquim Maurin.
● Pulse para
añadir texto
TROTSKI
ANDREU NIN JOAQUIN
MAURIN

LES ELECCIONS
GENERALS DE JUNY DE
1931 I L’ELABORACIÓ DE
LA CONSTITUCIÓ
REPUBLICANA DE 1931

Quin va ser el resultat de les eleccions generals per
formar Corts Constituents?
● Les eleccions celebrades el 28 de juny de 1931, per elegir les Corts
Constituents van donar una aclaparadora majoria, als Partits
protagonistes de la proclamació de la República.
– El Partit amb més diputats va ser el PSOE amb 116 diputats.
– En segon lloc destacava el Partit Republicà Radical, de Lerroux.
– Els altres partits republicans ( Dreta Liberal Republicana, Acció
Republicana i Partit Republicà Radical Socialista) no van tindre tant
de suport.
– En Catalunya, el triomf d’ESQUERRA REPUBLICANA DE
CATALUNYA va ser total.
● En contrast els partits monàrquics i catòlics van quedar en minoria.

Què paper va jugar la dona en aquestes eleccions?
● El sistema electoral per formar les Corts havia sigut el sufragi
universal masculí, però no impedia l’elecció de dones com a
diputades.
● Per tant, per primera vegada en la història d’Espanya, tres dones van
ser elegides diputades:
– Margarita Nelken (PSOE)
– Victòria Kent (Partit Republicà Radical Socialista)
– Clara Campoamor (Partit Republicà Radical)

MARGARITA
NELKEN
PSOE
VICTÒRIA KENT
PARTIT RADICAL-
SOCIALISTA
CLARA
CAMPOAMOR
PARTIT RADICAL

Què característiques té la Constitució Republicana de
1931?
● El treballs de redacció de la Constitució de la Segona República es
van prolongar en les Corts durant tota la Segona meitat de 1931.
● Va ser finalment aprovada i promulgada el 9 de Desembre. Per tant,
es la CONSTITUCIÓ DE 1931.
● En el seu contingut es reflecteix un pacte entre les idees de:
– Els partits Republicans, que representaven a la xicoteta burgesia,
i el món intel·lectual.
– El PSOE, que volia introduir reformes socials.
– Les aspiracions dels nacionalistes catalans per assolir un Règim
d’Autonomia.

Què característiques tenia la Constitució de 1931?
● Establia com a forma de govern la República.
● Aquesta República, des de el punt de vista de l’organització territorial no es
declarava Federal, sinò «unitaria» però reconeixia el dret de les «regions» a
constituir-se en Regions Autònomes.
● La sobirania era nacional. Es reconeixia com a única nació ,la nació espanyola.
● Establia com a sistema econòmic l’economia de mercat o capitalisme, però per
satisfer el PSOE:
– Es declarava com « Una República Democràtica de treballadors de tota
classe»
– Es defensava la propietat privada, però la Constitució permetia l’expropiació o
nacionalització d’aquestes propietats, prèvia indemnització, per afavorir el
benestar de la població.

Com es distribuïen els poders de l’Estat?
● PODER EXECUTIU.
– PRESIDENT DE LA REPÚBLICA. ( Cap de l’Estat)
● Elegit per a un període de 6 anys, de manera indirecta.
● Solament tenia un paper moderador i proposava el candidat a President del Govern.
● Tenia dret de veto sobre projectes de llei que considera inconstitucionals.
● Tenia la facultat de dissoldre les Corts dos vegades durant el seu mandat. Però si ho feia es voria
obligat a presentar la seua dimissió.
– PRESIDENT DEL GOVERN.
● Era qui prenia les decisions polítiques i coordinava l’actuació del govern.
– GOVERN
● PODER LEGISLATIU.
– CORTS, que serien UNICAMERALS, integrades únicament pel CONGRÉS DELS DIPUTATS.
– Els Diputats i les Diputades serien elegits per SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ I FEMENÍ, del ciutadans
majors de 23 anys.
● PODER JUDICIAL.
– Els jutges i Tribunals serien independents.
– Es creava un TRIBUNAL DE GARANTIES CONSTITUCIONALS, per aclarir, si es donava el cas, que una
llei ordinària, entrara en contradicció amb la Constitució.

Què temes van donar lloc a més debats alhora de
redactar la Constitució?
● El temes que van donar lloc a més debats i on es va fer més difícil
arribar a acords van ser:
– EL TEMA SE LA RELACIÓ ENTRE L'ESGLÉSIA CATÒLICA I
L’ESTAT.
– EL TEMA DE L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT I EL
NIVELL D’AUTONOMIA DE QUE GAUDIRIEN LES «REGIONS»
– EL TEMA DE LA CONCESSIÓ DEL VOT A LA DONA.

Què debats va haver en les Corts sobre el tema de la
separació entre Església i Estat?
● En el projecte de Constitució presentat a les Corts s’establia:
– Llibertat religiosa. Matrimoni civil i divorci. L’Estat no sostindria econòmicament
al clergat.
● A més, el projecte de Constitució, presentat:
– Proposava dissoldre totes les ordres religioses (monjos i monges) i expropiar els
seus béns.
● Aquesta proposta va ser rebutjada per:
– Alcalà Zamora, que era republicà, però catòlic i que va presentar la dimissió com
a President del Govern Provisional
– El Partit Nacionalista Basc, que era un partit catòlic.
● Manuel Azaña, per arribar a un consens va proposar les reformes que finalment
quedarien reflectides en el text constitucional:
– DISSOLDRE NOMÉS LA COMPANYIA DE JESÚS.
– PROHIBIR A LA RESTA D’ORDRES EXERCIR L’ENSENYAMENT.

Com es va reflectir en la Constitució el dret de les
«regions» a obtindre autonomia?
● La república es declarava unitària i no federal, però reconeixia el dret
de les «regions» que manifestaren el seu desig d’accedir a un règim
d’autonomia la possibilitat de fer-lo.
● Les comunitats redactarien un Estatut d’Autonomia.
● Però, per a ser efectiu i vàlid, aquest Estatut devia ser aprovat per les
Corts espanyoles, que podien introduir modificacions en la redacció
dels Estatuts d'Autonomia
– Al quedar establert, aquest punt d’aquesta forma, l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya tendria que ser aprovat també, per les
Corts Generals.

Com es va desenvolupar el debat sobre el dret a vot de
la dona?
● En les Corts, la diputada del Partit Radical Socialista, Clara
Campoamor, va defensar la igualtat entre home i dona, i per tant el
dret de la dona a votar.
● En canvi , un sector important de diputats republicans i socialistes
presentaven dubtes sobre la conveniència o no de donar el vot a la
dona.
● L’argument era que les dones serien molt influenciables, pel clero, i
per tant acabarien votant a partits de dreta.
● Inclús la diputada del PSOE Margarita Nelken, va ser sostenidora
d’aquesta tesi.
● No obstant, finalment, LA CONSTITUCIÓ DE 1931, va reconèixer el
dret de vot de la dona.

Va ser la Constitució Republicana de 1931 una
Constitució acceptada per la immensa majoria de la
població espanyola?
● La Constitució de 1931, va ser aprovada finalment pel vot favorable
de la major part dels diputats de la Cambra, elegits en les eleccions
de Juny de 1931. (368 a favor i cap vot en contra).
● Es podria pensar per tant que representava a l’ immensa majoria dels
espanyols.
● Tanmateix:
– LA CONSTITUCIÓ UNA VEGADA APROVADA NO VA SER SOTMESA A UN
REFERÈNDUM.
– EN CONTRA, DE LA PRÀCTICA HABITUAL EN ELS RÈGIMS POLÍTICS
DEMOCRÀTICS, LES CORTS CONSTITUENTS, NO ES VAN DISSOLDRE I
NO ES VAN CONVOCAR NOVES ELECCIONS GENERALS.
● Per tant la població espanyola monàrquica i catòlica, en principi, no es sentia
representada per aquesta Constitució. Hi ha que tindre en compte que la «dreta» no
havia tingut temps d’organitzar partits polítics representatius de les seues bases
socials, en les eleccions de juny de 1931.

Què altra llei acabaria per definir el funcionament del
sistema polític de la Segona República?
● LA LLEI ELECTORAL, que establia:
– Que el partit polític o la coalició electoral, que obtinguera, el 40 %
del vots en un districte electoral s’emportaria el 80 % dels
diputats.
● Entendre les regles que establia la llei electoral per obtenir la
condició de diputat, permet:
– Comprendre l’evolució política de la Segona República.
– Valorar com Espanya que tenia al voltant de 10 milions de
ciutadans amb dret a vot va donar suport quasi a parts iguals, als
partits d’esquerra i els partits de dreta que anaven a fundar-se.

EVOLUCIÓ POLÍTICA DE LA SEGONA
REPÚBLICA A PARTIR DE 1931
● En l’evolució política de la segona República, una vegada
aprovada la Constitució es distingeixen tres etapes:
– EL BIENNI PROGRESSISTA ( 1932- novembre 1933)
– EL BIENNI DE DRETES (novembre 1933- febrer1936)
– El TRIOMF DEL FRONT POPULAR (febrer 1936-juliol 1936)

EL BIENNI REFORMISTA
(1932-1933)

Qui va ser elegit PRESIDENT DE LA REPÚBLICA?
● Niceto Alcalà Zamora va ser elegit PRESIDENT DE LA REPÚBLICA.
● Encara que el seu partit era molt xicotiu i havia rebut poc suport
electoral, Alcalà Zamora era una figura de prestigi i que podria ser
capaç d’integrar en el nou règim als partidaris de la monarquia.
– Havia sigut ministre durant el Regnat d’Alfons XIII, encara que
després havia evolucionat personalment cap el republicanisme.
– Era catòlic.
– El seu partit, defensava la propietat privada i per tant estava
allunyat de qualssevol plantejament que alterara d’ordre social i
econòmic.

A qui va encarregar Alcalà Zamora formar govern?
● En les Corts el dos partit polítics amb més diputats eren:
– PSOE amb 116 diputats.
– PARTIT RADICAL, d’Alejandro Lerroux. (96) Aquest partit, encara que
anticlerical, representava els interessos de la mitjana i xicoteta burgesia i
considerava intocable la propietat privada. Per tant començava a situar-se en
el CENTRE polític.
● Per tant Alcalà Zamora tenia que optar per un govern del PSOE o del Partit
Radical, que havia quedat ja clar que mai podrien governar junts.
●
Alcalà Zamora va optar pel PSOE, però no va proposar com a cap del Govern a
cap membre d’aquest partit, sinó a MANUEL AZAÑA, del partit ACCIÓ
REPUBLICANA. També s’integrava en el govern el Partit Radical Socialista de
Marcelino Domingo.
●
Per tant el Partit Radical passava a la oposició i Alejandro Lerroux, es convertia
en el seu lider.

Per què el període de 1932-33 es coneix com el BIENNI
REFORMISTA?
● El període 1932-1933 es coneix com a Bienni Reformista perquè el
Govern de Manuel Azaña, amb el suport fonamental del PSOE va
aprovar les lleis per les quals es pretenia modernitzar Espanya i
solucionar el problemes socials del país.
● Entre aquestes lleis pendents d’aprovar destacaven:
– Lleis que acabarien amb la separació definitiva d’Església i Estat:
– Reforma Educativa i creació d’un sistema estatal, públic i laic
d’educació.
– Reformes en l’àmbit laboral per regular les relacions entre patrons
i obrers.
– Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i del País Basc.
– INICI D’UNA REFORMA AGRÀRIA.

Què reformes es concretaren per efectiva la separació
entre Església i Estat?
● Aprovació de la Llei del Divorci en 1932.
● Llei de Confessions i Congregacions Religioses de 1933, que:
– Suprimia definitivament l’ajuda econòmica de l’Estat a l’Església.
– Obligava a l’Església a tancar tots els seus centres
d’Ensenyament Primari i Secundari a finals de 1933.

Què reformes es concretaren en l’àmbit educatiu?
● Per crear el sistema públic, universal i gratuït d’ensenyament per a
tots els espanyols, es va elaborar un pla, per crear prop de 13.000
escoles i es va impulsar la formació de mestres.

Què reformes laborals s’introduïren en el Bienni?
● El ministre de Treball, Largo Caballero va fer públiques diverses lleis
entre les quals destaquen:
– Llei de Contractes de Treball, que fixava que aquests devien
quedar redactats per escrit.
– Llei per la qual es creaven JURATS MIXTES, per mediar en el
conflictes laborals i evitar la proliferació de Vagues. D’aquesta
forma es va aconseguir pujades salarials i dignificar les
condicions laborals dels treballadors.

Què va passar amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya?
● El govern i el Partit Radical en l’oposició van considerar que els poders que els
catalans s’havien donat al aprovar l’Estatut de Núria, eren excessives i que entraven
en contradicció amb els preceptes constitucionals.
● En canvi, els Diputats catalans, d’Esquerra Republicana de Catalunya mantenien la
necessitat d’aprovar-lo en la seua integritat.
● Després de molts debats en les Corts, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya va ser
aprovat en setembre de 1932, encara que limitant els poders i les competències de la
Generalitat i del Parlament de Catalunya.
– Català i castellà serien llengües cooficials.
– Es considerava a Catalunya una «regió» i no un Estat.
– No se reconeixia el dret d’autodeterminació.
● (Es va aprovar, com a resposta a l’intent de colp d’Estat del General Sanjurjo el 10
d’agost de 1932)

Què va passar amb l’Estatut d’Autonomia del País Basc?
● Al començament de la República el PNV i els carlins navarresos havien
format una coalició electoral. Pretenien una unió basco-navarra, la
restauració dels furs i la defensa del catolicisme.
●
Junts redactaren un projecte d’Estatut ( Estatut d’Estella).
● Però a diferencia de Catalunya, els dirigents republicans el rebutjaren, ja
que el seu caràcter confessional catòlic, era incompatible amb els objectius
de separació entre Església i Estat que propugnava la República.
● Per això, el PNV, va abandonar la seua coalició amb els carlins i va
redactar un projecte d’Estatut, només pel País Basc. Seria aprovat en
referèndum pels bascos en setembre de 1933.
● Tanmateix, seria massa tard, perquè el triomf electoral de la dreta en
novembre de 1933, va fer que no fora aprovat per les Corts.

Per què el govern pretenia fer una REFORMA
AGRÀRIA?
● En 1932 encara el 47 % de la població activa espanyola eren
llauradors.
● D’aquest percentatge la meitat, al voltant de dos milions de
llauradors, eren jornalers sense terra, que es concentraven en zones
del sud del país: Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa.
● La terra es distribuïa en grans latifundis, propietat d’ antigues famílies
nobiliàries i de grans terratinents burgesos.
● Aquests havien pagat salaris de misèria als jornalers, que en
resposta havien protagonitzat des de mitjans del segle XIX,
insurreccions, moviments d’ocupació de finques i s’havien afiliat a
l’anarquisme que compartia el seu lema de « Terra i Llibertat»

En què consistiria la Reforma Agrària?
● La REFORMA AGRÀRIA, va ser dirigida pel Ministre Marcelino
Domingo, encara que era una reforma exigida bàsicament pel PSOE.
● La REFORMA AGRÀRIA, suposaria l’expropiació i nacionalització de
les propietats dels grans terratinents latifundistes, a canvi d’una
indemnització i el seu repartiment a famílies de llauradors.
● Serien expropiables:
– Les terres de «Los Grandes de Espanya», és a dir, de l’alta
noblesa.
– Les terres d’aquells terratinents que monopolitzaren tota la terra
d’un terme municipal.
– Les terres que estigueren mal conreades.
● Per materialitzar-la es va crear L'INSTITUT DE REFORMA
AGRÀRIA.

Va ser important el número de terres expropiades en el
Bienni?
● El número total de terres expropiades durant el Bienni no va ser molt
important, ja que la reforma va ser aprovada en setembre de 1932 i
el govern de socialistes i republicans d’Esquerra, van perdre les
eleccions de novembre de 1933.
● En aquest curt període de temps:
– L’INSTITUT DE REFORMA AGRÀRIA VA TINDRE QUE
ORGANITZAR-SE I FER UN CENS DE LES TERRES QUE
PODRIEN SER EXPROPIADES.
– D’altra banda, el govern travessava per dificultats financeres, que
feien impossible, pagar les indemnitzacions.

Què mesura immediata va ficar en marxa el govern, fins
que s’iniciara de manera ordenada la Reforma Agrària?
● El Ministeri d’Agricultura, conscient de la urgència, de prendre
mesures, per millorar les condicions laborals del jornalers agraris va
aprovar:
– Un DECRET D’INTENSIFICACIÓ DE CULTIUS. Aquest decret
establia la possibilitat d’assentar de forma provisional a famílies
de jornalers en terres que no hagueren estat treballades durant
un període de dos anys.

Com van reaccionar els propietaris agraris front a la
REFORMA AGRÀRIA?
● ELS GRANS TERRATINENTS, membres de la oligarquia, és a dir, de
les famílies més riques i poderoses del país, veien la República, com
un Règim que anava a fer-li’ls perdre gran part del seu poder
econòmic.
● Els MITJANS I XICOTETS PROPIETARIS AGRARIS, d’altres zones,
(on els llauradors si eren propietaris de la Terra, com en la façana
cantàbrica, Castella i Lleó, etc) van pensar que a ells també podria
afectar-les en el futur una expropiació de la seua terra.
● Per tant:
– ELS PROPIETARIS AGRARIS, crearen una associació, la
CONFEDERACIÓ PATRONAL AGRÀRIA, per oposar-se a la
reforma.

Què fets van provocar la desestabilització del Govern
Republica-Socialista del Bienni (1932-1933)
● L’INTENT DE COLP D’ESTAT DEL GENERAL SANJURJO
EL 10 D’AGOST DE 1932.
● LES INSURRECCIONS I VAGUES GENERALS,
CONVOCADES PELS ANARQUISTES, DINS DE LA
SEUA ESTRATÈGIA D’OPOSICIÓ TOTAL A LA
REPÚBLICA BURGESA.

Què causes expliquen l’intent de colp d’Estat de Sanjurjo
en 1932?
● PERSONALS:
– El General Sanjurjo, Director General de la Guàrdia Civil, en el moment de la
proclamació de la República, havia sostingut l’ordre públic i no havia fet res,
igual que la resta de militars per impedir la proclamació de la República.
– Tanmateix, el govern Republicà el va cessar del seu càrrec. Per tant, Sanjurjo,
estava ressentit personalment.
● POLÍTIQUES:
– Tant Sanjurjo, com altres membres de l’exèrcit, formats en valors tradicionals,
com la defensa de la unitat d’Espanya, la defensa de la religió catòlica, i
vinculats a les grans famílies, propietaris de terres, pensaven que havia que
impedir la entrada en vigor de mesures, com l’Autonomia de Catalunya, la
Reforma Agrària o les reformes que afectaven a l’Església Catòlica.

Com es va desenvolupar el Colp d’Estat de Sanjurjo?
(10 d’Agost de 1932)
● SANJURJO, va fer-se amb el control de la ciutat de Sevilla, on tenia el
seu destí.
● Esperava que els seus partidaris en Madrid, aconseguiren detindre al
President del Govern Manuel Azaña.
● Però l’intent dels colpistes de detindre al President del Govern van
fracassar. El Govern va reaccionar i la resta de militars fidels a la
República, van neutralitzar la conspiració.
● Sanjurjo, des de Sevilla va tractar de fugir a Portugal. Però va ser
detingut.
● El Tribunal militar que el va jutjar el va condemnar a mort. Tanmateix
la pena li seria commutada.

Què actuació van tindre els anarquistes durant el bienni
reformista?
● Els anarquistes van iniciar una estratègia de lluita contra la República,
sense concedir, sense esperar a vore els resultats de les Reformes, que es
pretenien dur a terme.
– La CNT, va continuar amb la seua estratègia anarcosindicalista,
convocant vagues i VAGUES GENERALS.
– LA FAI es va radicalitzar més. La seua estratègia d’organitzar
moviments revolucionaris de caràcter insurreccional, acompanyats de
vagues generals, amb l’objectiu d’acabar immediatament amb el
capitalisme, establint EL COMUNISME LIBERTARI.
● L’enfrontament entre anarquistes i les forces de l’ordre públic, provocarien
violència i morts, i provocarien finalment la ruptura de la coalició entre els
partits republicans d’esquerra i el Partit Socialista.

Què insurreccions i problemes de violència van tindre el
seu origen en l’actuació dels anarquistes?
● SUCCESSOS DE CASTILLBLANCO (BADAJOZ).- En aquest poble de Badajoz es
va convocar una vaga de llauradors. La intervenció de la Guàrdia Civil, va provocar
un mort. En resposta, quatre guàrdies civils van ser morts per la multitud.
● SUCCESSOS D’ARNEDO (LA RIOJA).- Una manifestació de llauradors va ser
reprimida per la Guàrdia Civil, provocant sis morts.
● INSURRECCIÓ ANARQUISTA EN LA CONCA DEL LLOBREGAT (BARCELONA).
La vaga General convocada en aquesta àrea va provocar la intervenció de les
forces policials i inclús de l’exèrcit i va tindre un saldo de trenta morts.
● SUCCESOS DE CASAS VIEJAS (CÀDIS). En gener de 1933 la CNT- FAI va fer un
intent insurrecional coordinat a nivell de tota Espanya.
– Es van donar vagues en moltes províncies.
– Però els fets més greus es donarien en el poble gadità de CASAS VIEJAS, on
en represalia, per la mort de dos Guàrdies d'Assalt, es produiria, la mort de 15
anarquistes, molts membres de la mateixa família.

Què conseqüència política va tindre la contundent
actuació de les forces de seguretat contra els
anarquistes?
● L’enfrontament entre anarquistes i les forces de l’ordre públic,
provocarien violència i morts, i provocarien finalment la ruptura de la
coalició entre els partits republicans d’esquerra i el Partit Socialista.
● La premsa de la oposició va aprofitar per a criticar durament el
govern.
● Però el fet més important va ser que els socialistes encapçalats per
LARGO CABALLERO, es sentien cada vegada més incòmodes en
un govern, que es veia obligar a actuar contra els obrers i els
jornalers.

Com va reaccionar el PRESIDENT DE LA REPÚBLICA,
per tractar de solucionar la crisi del govern?
● ALCALÀ-ZAMORA va demanar la dimissió de Manuel Azaña, que
davant de la retirada de suport dels socialistes, es va vore obligat a
dimitir.
● ALCALÀ ZAMORA va encarregar la formació de govern, a Alejandro
Lerroux, del Partit Radical. Tanmateix, el Partit de Lerroux no va
aconseguir el recolzament d’un número suficient de parlamentaris.
● En conseqüència, el PRESIDENT DE LA REPÚBLICA, va aprovar el
Decret de Dissolució de les Corts i va convocar ELECCIONS
GENERALS, pel 19 de Novembre de 1933.

Què altres factors van afeblir el govern republicà-
socialista?
● En 1933 es van celebrar eleccions per triar alcaldes en municipis que
ho havien fet en 1931. El descontent amb el govern es va traduir en
una victòria de partits de «dreta»
● També, es van celebrar eleccions, per elegir els membres del
TRIBUNAL DE GARANTIES CONSTITUCIONALS. Molts dels elegits
eren membres dels nous partits de «dreta»

LES ELECCIONS DE
NOVEMBRE DE 1933.

Què partits polítics de dreta s’havien organitzat durant el
Bienni Reformista?
● Des de finals de 1931 a finals de 1933 es van fundar nous partits polítics que tractaven de
convertir-se en representants, de una part nombrosa de la població espanyola, que no estava
d’acord amb les reformes introduïdes per la República.
● Entre aquest partits destaca:
– La CEDA ( CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE DRETES AUTÒNOMES). Va ser un partit que
agrupava a l’opinió pública catòlica i als xicotetes i mitjans propietaris agraris.
– També es reorganitzaren els partits monàrquics:
● RENOVACIÓ ESPANYOLA, partidària del retorn dels Borbons.
● TRADICIONALISME o carlisme.
– En l’extrema dreta van sorgir partit que s’inspiraven en el feixisme italià i en el nazisme
alemany.
● FALANGE ESPANYOLA.
●
JONS (Juntes d’ofensiva nacional-sindicalista)
(Al marge de l’evolució política espanyola, cal recordar, que a mitjans de 1933 Adolf Hitler,
aconseguia fer-se amb el poder en Alemanya)

Quin seria el Partit més important de la Dreta espanyola?
● La CEDA ( CONFEDERACIÓ ESPANYOLA DE DRETES AUTÒNOMES)
● A la CEDA s’havien sumat agrupacions polítiques que defensaven:
– EL CATOLICISME: La creació de la CEDA havia sigut sobretot impulsat des de
l’Església Catòlica i de les seues organitzacions com Acció Catòlica i la ACNP
(Associació Catòlica Nacional de propagandistes), dirigida per Angel Herrera Oria.
– LA PROPIETAT AGRÀRIA.
● El lider de la CEDA, seria un brillant advocat i orador JOSÉ MARIA GIL ROBLES.
● Des de el punt de vista actual podríem considerar a la CEDA, com un partit, DEMOCRATA-
CRISTIÀ. El seu lema era «RELIGIÓ, FAMILIA, PATRIA, TREBALL ORDRE I PROPIETAT»
● Tanmateix:
– Les grans mobilitzacions i concentracions de masses, les desfilades que va organitzar, la
exaltació del seu lider, aclamat en el mítings com «JEFE,JEFE,JEFE» i altres formes de
propaganda, recordaven massa a les formes feixistes.
– També afirmava que volia crear un ESTAT CORPORATIU.
● Per tant, els Partits Republicans d’Esquerres i el Partit Socialista, van pensar que la CEDA,
era un partit feixista que volia eliminar la República i inclús la democràcia, a imitació del que
havia passat en Itàlia i Alemanya.

Què partits es declaraven obertament feixistes?
● LES J.O.N.S. ( JUNTES D’OFENSIVA NACIONAL-SINDICALISTA),
grup fundat en 1931, per Ramiro Ledesma.
● FALANGE ESPANYOLA, fundat en 1933, per JOSÉ ANTONIO
PRIMO DE RIVERA, fill de Miguel Primo de Rivera.
● Els dos grups es fusionarien en 1934, sota la direcció de JOSÉ
ANTONIO.
– Van ser grups que van rebre un mínim suport electoral.
– En canvi, en la seua ideologia, es justificava l’ús de la violència,
que es va canalitzat contra els polítics i sindicalistes d’esquerra.

Què va passar en les eleccions de 1933?
● Per entendre els resultats electorals de 1933 n’hi ha que tindre en
compte els següents factors:
– Recordar les característiques de la llei electoral .Establia que el
partit polític o la coalició electoral que en un districte electoral
obtinguera més del 40 % del vots se’n duia el 80 % del diputats.
● Els partits republicans d’esquerres i el Partit Socialista no van
formar cap coalició.
● Els partits de la Dreta i inclús el Partit Republicà Radical de
Lerroux si ho van fer.
– Per primera vegada en la història d’Espanya votarien les dones.
– Els anarquistes tenien la consigna de no participar en cap tipus
de convocatòria electoral.

Quin van ser els resultats de les eleccions de Novembre
de 1933?
● DRETA:
– CEDA: 117
– AGRARIS: 28
– LLIGA REGIONALISTA DE CATALUNYA: 24
– CARLINS: 21
– RENOVACIÓ ESPANYOLA: 14
● CENTRE:
– PARTIT RADICAL: 104
● ESQUERRA:
– PSOE: 52
– ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA: 22
– Resta de PARTITS REPUBLICANS: 14

EL BIENNI DE DRETES
(1934-1935)

A qui va encarregar formar Govern el President de la
República, Alcala-Zamora durant el Bienni de Dretes?
● LA CEDA era el Partit amb major nombre de Diputats en el
Parlament. Per tant, era el partit al que en teoria, li corresponia la
responsabilitat d’assumir la Presidència del Govern.
● Tanmateix, Alcalà Zamora, desconfiava de la lleialtat a la República
d’aquest partit. Per tant, com a solució, va encarregar formar govern
al PARTIT RADICAL, d’ALEJANDRO LERROUX.
● Al llarg d’aquest període Alejandro Lerroux i altres membres del seu
partit ocupa la Presidència del Govern.
● Ara bé, com el PARTIT RADICAL necessitava, comptar amb el suport
en les Corts de la CEDA, tindria que aplicar una política, que
suposava la paralització de totes les reformes del període anterior.

Quines van ser les reformes que es paralitzar?
● No es va aplicar la Llei de Congregacions i Associacions religioses.
– Es va mantindre la financiació del clero per part de l’Estat.
– Les Companyies religioses van continuar exercit la seua tasca
educativa.
● LA REFORMA AGRÀRIA VA SER PARALITZADA:
– Es van retornar les terres expropiades a la noblesa.
– Es va eliminar el Decret de Termes Municipals, que obligava a
contractar a llauradors del municipi.
● A més en abril de 1934, se decretava una amnistia per a Sanjurjo i
els colpistes de 1932.

Com van ser les relacions del govern central amb la
Generalitat de Catalunya?
● La GENERALITAT, estava en mans d’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA. En 1933
havia mort Francesc Macià, que va ser substituït en el càrrec de President per Lluís Companys.
● Una de les iniciatives del Govern de Catalunya va ser aprovar una Reforma Agrària en Catalunya
que afectava als anomenats rabassaires.
– Els rabassaires, eren arrendataris de terres on es conreava vinya. El contracte entre el
propietari de la Terra i l’arrendatari o rabassaire, durava el mateix que durava la vinya.
– El govern de la Generalitat, va impulsar una llei per la qual els rabassaires, podien accedir a la
propietat de les terres que havien conreat durant més de 18 anys.
– El govern central va considerar la Llei anticonstitucional, mentres que el Parlament Català va
ratificar la llei.
● En conseqüència es va crear una gran tensió entre el Govern Central i el de la Generalitat.

Com va reaccionar els anarquistes, davant del triomf
electoral de la Dreta?
● Immediatament després de coneguts els resultats electorals, els
anarquistes va preparar de nou un MOVIMENT REVOLUCIONARI,
liderat per la FAI.
● Aquest moviment Revolucionari, va tindre lloc en Desembre de 1933.
– La insurrecció va cobrar gran força en Aragó, dirigida per
Buenaventura Durruti.
– Els enfrontaments entre anarquistes i forces de l’ordre públic van
provocar uns 90 morts.

Com va reaccionar el PSOE, davant del triomf electoral
de la Dreta?
● Els líders socialistes, fonamentalment LARGO CABALLERO,
començaren a argumentar que la col·laboració amb partits
Republicans Burgesos havia sigut una errada.
● Largo Caballero i una part dels membres del PSOE, argumentaven
que havia que avançar cap a una República Socialista. En els seus
discursos parlava de Revolució, elogiava a la Unió Soviètica i els
obrers es referien a ell, com «El Lenin Espanyol»
● El triomf de la CEDA, en les eleccions de 1933, identificat com un
partit feixista, que si accedia al poder, eliminaria la Democràcia, va
fer que les posicions del PSOE i la UGT, es radicalitzaren.
● En el PSOE I la UGT, es van imposar els partidaris d’ORGANITZAR
UNA REVOLUCIÓ.

Quin va ser el procés que va conduir al PSOE a preparar
una REVOLUCIÓ?
● En gener de 1934, el PSOE, lliure del seu compromís amb els Partits Republicans, va
redactar un programa de reformes, que aplicaria si tornava a accedir al poder:
– Nacionalització de tota la Terra.
– Dissolució de totes les ordres religioses.
– Supressió de la Guàrdia Civil i depuració de l’exèrcit.
● En febrer, els dirigents més a l’Esquerra del PSOE i la UGT van decidir crear un
COMITÉ REVOLUCIONARI, que faria preparatius per poder en cas necessari prendre
el poder polític per la força:
– Aconseguir armes.
– Establir ALIANCES OBRERES, amb altres organitzacions del moviment obrer, com
els anarquistes.
● Aquesta decisió va fer que els dirigents més moderats del PSOE, com JULIÁN
BESTEIRO, abandona-se’n la Direcció.

LA REVOLUCIÓ
D’OCTUBRE DE 1934

En què moment concret es va desencadenar la
Revolució?
● En OCTUBRE de 1934.
● El fet que va provocar, l’inici del moviment revolucionari, va ser la formació
d’un nou govern presidit per Lerroux, però on per primera vegada, tres
membres de la CEDA, es convertien en ministres.
● Els dirigents del PSOE van considerar, que era el primer pas, que prenia
GIL ROBLES, per controlar el govern.
● La Revolució D’OCTUBRE DE 1934 va donar lloc a un greu conflicte civil
en:
– MADRID
– CATALUNYA
– En ASTÚRIES.

Què esdeveniments van tindre lloc en Madrid?
● En Madrid el Comité Revolucionari va declarar una VAGA GENERAL.
● Grups de treballadors armats devien assaltar les Casernes de la
Guàrdia Civil i de l’Exèrcit.
● Tanmateix en Madrid, la vaga general, no va tindre èxit. Al contrari,
les forces de l’ordre públic, fidels al govern, controlaren sense
dificultats el punts més importants de la ciutat i obligaren als grups
armats a rendir-se.

Què va passar en Catalunya en Octubre de 1934?
● En CATALUNYA, els enfrontaments van ser molt més importants. Van ser iniciativa dels:
– ANARQUISTES: Que sense haver-se coordinat amb els socialistes iniciaren pel seu
compte un nou MOVIMENT INSURRECCIONAL, fent barricades i controlant nombrosos
barris de Barcelona i de les ciutats industrials de Catalunya.
– NACIONALISTES. El govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, va proclamar «
LA REPÚBLICA CATALANA». Per fer efectiva aquesta declaració d’independència
comptava amb el suport de:
● ELS MOSSOS D’ESQUADRA (la policia autonòmica catalana)
● Els ESCAMOTS, grups de milicians nacionalistes, que van rebre armes.
● Per fer front a la situació, el Capità General de Catalunya, el General Batet, va treure les
tropes de l’exèrcit al carrer, iniciant-se combats tant contra els anarquistes, d’una banda, i
d’altra, contra les forces de la Generalitat.
● La rendició de Lluís Companys, es va produir, després que Batet, ordenara bombardejar la
Generalitat des de el Castell de Montjuïc.
● EL GOVERN VA SUSPENDRE EL GOVERN DE LA GENERALITAT, I COMPANYS VA SER
CONDEMNAT A 30 ANYS DE PRESSÓ.

LA REVOLUCIÓ
D’OCTUBRE DE 1934 EN
ASTÚRIES.

Què va passar en Astúries en Octubre de 1934?
● Astúries, era el principal centre productor de carbó d’Espanya. Existien
nombroses mines de carbó. Per tant, entre els seus treballadors,
predominaven els miners, entre els quals havien arrelat des de finals del
segle XIX les idees socialistes i anarquistes.
● Els miners tenien una llarga experiència de lluita sindical.
● A diferencia, de les altres zones, on va fracassar la Revolució, en
Astúries, el Comité Revolucionari, va assolir els seus objectius i des de el
5 a 18 d’Octubre, els obrers tractaren d’organitzar una REPÚBLICA
SOCIALISTA O SOVIÈTICA:
– El Comité Revolucionari va decretar la nacionalització de les
fàbriques i de les mines.
● A la revolució es van unir socialistes, comunistes i anarquistes.
● El lema dels miners era «UHP», « Unios hermanos proletarios.»

Com va controlar el govern la Revolució en Astúries?
● Els miners s’havien armat fortament amb l’assalt de diverses
fàbriques d’armament i munició.
● Amb aquest material havien pres quaranta casernes de la Guàrdia
Civil, ocupant Oviedo i Gijón.
● El govern davant de l’extensió de la Revolució va encarregar al
General Francisco Franco, una intervenció militar. En aquesta, es va
recórrer a tropes procedents del protectorat marroqui (legionaris i
regulars)
● Al final l’exèrcit va prendre el control d’Astúries. En els combats es
van produir 1500 morts. Entre els miners es van fer quasi 30000
detinguts.
● Els líders de la Revolució Asturiana van ser condemnats a mort.

Com va condicionar la Revolució d’Octubre de 1934 el
futur de la República?
● La vida política durant l’any 1935 va estar marcada per discrepàncies
cada vegada majors entre:
– El PARTIT RADICAL, de Lerroux, partidari de donar una amplia
amnistia, per tal de buscar una reconciliació.
– LA CEDA, partidària de fer complir les diferents sentències de
carcel que havien dictat els tribunals.
● No obstant, es molt important subratllar, que la CEDA i GIL
ROBLES, que va ser nomenat Ministre de Defensa, no van
impulsar cap intent de colp d’Estat i van acceptar la legalitat
de la República.
● Com a ministre de Defensa, Gil Robles, va nomenar a Franco,
Cap de l’Estat Major Central.

Què fet va provocar finalment la convocatòria de noves
eleccions?
● A finals de 1935, es va fer públic un cas de corrupció:
– Aquest afectava al fill adoptiu d’Alejandro Lerroux, i per tant les
sospites de corrupció salpicaven al President del Govern.
● És l’anomenat cas de «l’estraperlo». Dos empresaris austríacs,
Strauss i Perl, va rebre concessions per instal·lar casinos, amb
les ruletes trucades. Aquestes concessions s’havien fet perquè
aquest empresaris havien pagat suborns.
● Per tant, Alcalà Zamora, va dissoldre el Parlament i va convocar
eleccions Generals:
– LES ELECCIONS GENERALS ES CELEBRARIEN EL 16 DE
FEBRER DE 1936.
● Transitòriament, el govern, va quedar en mans de Portela Valladares.

LES ELECCIONS DE
FEBRER DE 1936 I EL
TRIOMF DEL FRONT
POPULAR

Què estratègia van adoptar els partits d’esquerres?
● Com ja sabem la llei electoral, primava a aquell que obtenien majoria
de vots en una circumscripció electoral. Si la dreta havia guanyat
clarament en 1933, era per què republicans d’esquerres i els PSOE
s’havien presentat sense formar coalició.
● En conseqüència, la idea de formar una coalició electoral
d’esquerres, va ser acceptada ràpidament.
● La coalició electoral d’esquerres que anava a formar-se rebria el nom
de FRONT POPULAR.

Què altra novetat implicava la formació d’un FRONT
POPULAR?
● La novetat era que a aquesta coalició electoral anava a sumar-se el
PCE (PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA)
● En realitat, la idea de crear un FRONT POPULAR, havia sigut
impulsada, per Stalin, lider de la Unió Soviètica i de la Tercera
Internacional.
● Stalin, davant de l’ascens de Hitler al poder en Alemanya, i la
amenaça que aquest suposava per la URSS, va propiciar aquestes
coalicions electorals en els països europeus. Per exemple en França
també van guanyar les eleccions un FRONT POPULAR.

Què partits integrarien el Front Popular en Espanya?
● IZQUIERDA REPUBLICANA, nova denominació del Partit de Manuel
Azaña.
● UNIÓ REPUBLICANA.
● PSOE.
● PCE
● POUM
● ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA ( en el territori de
Catalunya)

Quins van ser els resultats electorals del 16 de febrer de
1936?
● Van votar en el conjunt d’Espanya 9.860.000 persones.
– EL FRONT POPULAR va rebre 4.600.000 vots.
– DRETA: 4.500.000 vots.
– CENTRE: 400.000 vots.
● No obstant al guanyar les candidatures d’Esquerra en la major part
dels districtes electorals, en les Corts el número de Diputats obtingut
pel front popular li’ls donava una majoria aclaparadora.
– FRONT POPULAR: 278 diputats.
– DRETA: 124 diputats.

Què decisions es van prendre quan es van reunir les
noves Corts en Abril de 1936?
● ALCALÁ ZAMORA, havia convocat dos vegades en el el Període de
la seua Presidència. Per tant, com establia la Constitució es veia
obligat a dimitir.
● Les CORTS van elegir nou PRESIDENT DE LA REPÚBLICA a
MANUEL AZAÑA.
● El president del Govern seria Casares Quiroga.
● Es va decretar una amnistia per a tots els detinguts per la Revolució
d’Octubre de 1934.
● Es va restituir la Generalitat de Catalunya i el parlament Català.
● El nou Govern impulsaria immediatament LA REFORMA AGRÀRIA.

Per què el govern va reiniciar tan ràpidament la Reforma
Agrària?
● Per què, només fer-se públics els resultats electorals que
confirmaven el triomf del FRONT POPULAR, es va estendre un
moviment d’ocupació de finques rústiques.
● L’Institut de Reforma Agrària va reconèixer les ocupacions i va
expedir els decrets d’expropiació d’aquestes propietats.

Com van reaccionar els grups d’extrema dreta?
● FALANGE ESPANYOLA, de José Antonio Primo de Rivera, va iniciar
una campanya d’ús de la violència contra polítics i lideres de les
organitzacions obreres.
● El 15 de Març, FALANGE ESPANYOLA, va ser DECLARADA
IL·LEGAL i JOSÉ ANTONIO, empresonat en ALACANT.

Què anàlisi del triomf del Front Popular van fer les
classes dominants de la societat espanyola?
● Els gran industrials, banquers, la noblesa i els gran terratinents van
interpretar el triomf del Front Popular, com el preàmbul de la REVOLUCIÓ
COMUNISTA.
● Part d’aquesta elit econòmica se’n va endur els seus capitals fora
d’Espanya.
● L’Església catòlica sabia que les reformes del bienni s’aplicarien de nou, o
que inclús serien més contundents. A més, grups incontrolats havien
començat també a assaltar i incendiar edificis religiosos.
● L’exèrcit, pensava que la concessió d’Autonomia a Catalunya, i l’aprovació
de nous Estatuts pel País Basc i Galícia, ficava en perill, l’unitat de la Pàtria
● Per tant, aquestes classes dominants van impulsar la preparació d’un COLP
D’ESTAT MILITAR, per acabar amb el que per a molts representava el
TRIOMF DEL FRONT POPULAR: LA ANTI-ESPANYA.

La segona republica

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to La segona republica

Similar to La segona republica (20)

More from benienge

More from benienge (20)

La segona republica