la cerca d'una nova espiritualitat

1. TEMA 3. ART ISLÀMIC I
HISPANOMUSULMÀ

2. Aràbia abans del naixement de
l’Islam

3. LA RELIGIÓ ISLÀMICA.
Fundador:
● Mahoma o Mohamed (574-632).
Lloc de naiximent:
● LA MECA.
Llibre Sagrat:
● L’ALCORÀ.

4. Religió:
● Monoteista
Déu:
● Ala
Què significa Islam?
● Submissió a la voluntat d’Ala
Què significa musulmà?
● Creient

5. Representacions y retrats de
Mahoma.
● Està absolutament prohibida la representació
de la figura de Mahoma, d'essers humans i
inclús d’animals

6. ¿Per què està absolutament prohibit
l’art figuratiu?
● Perquè podria conduir a la idolatria, és a dir, el
culte als ídols, a les imàtgens.
● Déu o Mahoma són irrepresentables.

7. Munt Hira. La Meca. Mahoma va
rebre el missatge de Déu.

9. Etapes del triomf de
l’Islam en vida de
Mahoma.

10. LA KAABA

11. Pelegrinatge a l’actual santuari de la
Kaaba en La Meca.

12. La kaaba

14. Imperi Bizantí i Persa abans de
l’aparició de l ‘Islam

15. Mapa representatiu de l’expansió de l’Islam i la creació
de l’Imperi Islàmic o CALIFAT

16. ARQUITECTURA MUSULMANA.

17. EL TEMPLE MUSULMÀ: LA
MESQUITA

18. Mihrab: Absis situa en la Alquibla, on es situava
un exemplar de l’Alcorà.

20. Mimbar: Púlpit des d’on l’Imam
dirigeix l’oració.

21. Haram: Sala columnada destinada a
la oració

22. Shan: Pati porticat que precedía a la
sala d’oració.
KAIRUAN.
TÚNEZ

23. Alminar o minaret: Torre des de on el
almuedà crida a l’ oració.
KAIRUAN
TÚNEZ

24. SABIL: Font per fer les ablucions

33. Cúpula de gallons

34. Cúpula de Mocàrabs

35. MOCÀRABS

36. Mocàrabs

37. ORNAMENTACIÓN
● La religió musulmana prohibeix la
representació de figures humanes o d’animals.
● Per tant els elements ornamentals que
predominen son:
– Decoración vegetal: atauriques
– Decoración Geométrica.
– Decoración Epigráfica: escritura árabe
– Arabescos: Combinacions d’elements geomètrics i
vegetals, de gran abstracció.

38. Disposició de la ornamentació.
● Els patrons decoratius s’obtenien repetint
elementes simples entrellaçats o superposats
● Unit a la simetria, s’aconsegueix un efecte
dinàmic i harmonios. El detall no prevaleix
sobre el conjunt. No hi ha tensió entre motius,
sosls equilibri.
● La reiteració infinita dels temes és una
metàfora de l’eternitat tot emplena.

39. Decoració vegetal: ataurics
● Molts elements es prenen del món clàssic, però
amb un nou ritme compositiu.
● Els fonaments són roses, palmes, fulles
d’acant, fulles de vinya i roleos.
● Es produeix una estilització dels elements
vegetals, i al mateix temps una geometrització.

43. DECORACIÓN GEOMÉTRICA
● La geometria és molt important en l’Islam. A
través d’aquesta es representa la indivisibilitat
de Déu.
● La forma perfecta és el cercle. S’utilitza com
patró que permet crear altres motius.
S’apliquen principis de repetició simètrica,
multiplicació o subdivisió.
● S’utilitzen branques rombes, cintes trenades,
meandres, dibuixos, i llaçaria que forma
diversos tipus d’estreles.

49. Arabescos
● Combinació de decoració geomètrica i
elements vegetals.

52. Decoración Epigráfica
● L’escriptura àrab té una doble funció:
ornamental i iconogràfica. És l’equivalent a les
imatges sagrades en l’art cristià, el mitjà pel
qual es transmet el missatge divi.
● El contingut de les inscripcions es variat:
versicles de l’Alcorà, missatges pietosos, texts
poètics, etc.

55. EL TEMPLE MUSULMÀ. LA
MESQUITA.
● TIPOLOGIAS:
– Mesquites que segueixen el model de la Mesquita
de Damasc.
– Mesquites del nord d’Àfrica.
– Mesquites perses.
– Mesquites turques.
– Mesquites en medis desèrtics com el sahel.

57. Vista actual de la Mesquita de
Medina.

58. Gran Mesquita dels Omeyas
Damasc.

59. Interior de la gran mesquita de
Damasc.

60. Mesquites en la ciutat Santa de
Jersusalem.
● Segons les creences musulmanes, el profeta Mahoma
va realitzar un viatge místic (en espíritu) fins
Jerusalem i des de una roca situada en la esplanada
sobre la qual s’alçava l’antic Temple Jueu de Salomó,
destruit pels romans va ascendir al cel.
● Per aquesta raó, quan els musulmas conqueriren
Jerusalesm construiren dos mesquites:
➢ La mesquita de la Roca o de Omar.
➢ La mesquita de Al-Aqsa.

61. MESQUITA DE LA ROCA. PLANTA OCTOGONAL
COBERTA AMB UNA GRAN VOLTA.

62. MESQUITA DE LA ROCA, VISTA DES DE EL MUR DE
LES LAMENTACIONS, ÚNIC RESTE DE L’ANTIC
TEMPLE JUEU DE JERUSALEM.

67. ALÇAT I PLANTA DE LA MESQUITA DE LA
ROCA.

70. MESQUITA DE AL-AQSA.

71. TIPOLOGIA DE MESQUITA DOMINANT EN
EL NORD D’AFRICA.
TUNIS

72. MESQUITA DE FEZ, EN EL MARROC, D’ÈPOCA ALMOHADE.
EL SEU MINARET ÉS UN PRECEDENT DE LA GIRALDA DE SEVILLA

74. Mezquita de Samarra (Irak)

75. MESQUITES PERSES

76. Isfahan (Irán)

85. Mesquites Turques
● S’inspiraren en el model de la Basílica de
Santa Sofia de Constantinoble.
● El turcs conqueriren la ciutat en 1453.

86. Mezquita de Solimán el Magnifico

89. Mesquita Blava

92. MESQUITA BLAVA I ALS FONS SANTA SOFIA.

94. Mesquites en el desert del Sahara.

95. Tombuctú ( Mali)

99. L‘ART D’AL-ANDALUS
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA:
– Mapes del domini musulmà en la península Ibèrica.

100. Conquista musulmana

101. Emirato de Córdoba

102. Crisis del Emirato

103. Califato de Córdoba(929-1031)

104. Reinos de Taifas

105. Conquistas cristianas siglo XI

106. Imperio Almorávide

108. Derrota almohade. Batalla Navas de
Tolosa (1212)

110. ARQUITECTURA MUSULMANA
ANDALUSÍ.

111. Mezquita de Córdoba

112. 850 columnas y capiteles

122. MAQSURA

128. ARTE ISLÁMICO

129. PalaU de Medina Azahara

130. Palau de Medina Azahara.
● Situació: Rodalies de Còrdova, en Sierra
Morena.
● Era un palau i ciutat administrativa, començat a
construir-se en època de Abd-el-Rahman III
(segle X).
● No obstant, va ser abandonat després de la
desintegració del califat de Cordova a principis
del segle XI.

134. Possible reconstrucció de Medina
Azahara

136. L’Alhambra de Granada
Castell Roig

144. Sala del Mexuar

146. Sala de la Barca

148. PATI DE LOS ARRAYANES I TORRE DE COMARES.

151. Saló d’Ambaixadors

162. Sala de les dues Germanes

163. SALA DE LeS
DUES
GERMANES

165. Cúpula de Mocàrabs. Sala dels
Abencerrajes

167. MIRADOR DE DARAXA

172. EL GENERALIFE

179. Aljaferia de Zaragoza

180. Interior Alfajeria de Zaragoza

183. Giralda de Sevilla

186. Decoración con paño de sebka

188. Art Mossarab

189. Art Mossàrab.
Església de Santiago de Penalba. Lleó.

191. San Miquel de l’Escalada. Lleó.

192. SINAGOGA DEL
TRÀNSIT. TOLEDO.

193. ARTESONAT DE LA SINAGOGA DEL TRÀNSIT. TOLEDO

195. Art Mudejar.

196. Real Alcasser de Sevilla.

203. Múdejar en Aragó.

204. Església de San Martí. Terol.

206. Artesonat

210. CLAUSTRE DEL MONESTIR DE GUADALUPE. CÁCERES