SlideShare a Scribd company logo
1 of 84
LA RESTAURACIÓ (1875-
1902)
QUÈ ÉS LA RESTAURACIÓ?
● Es coneix com a Restauració el procés pel qual la
monarquia va tornar a ser la forma de Govern d’Espanya
a partir de 1875, en mans de la Dinastia dels Borbó.
● Per tant, si Isabel II, va ser destronada en 1868, al
començament de 1875, el seu fill, Alfons XII, després de
l’etapa del sexenni democràtic (1868-1874) recuperava el
tro.
Què durada tindrà el període
històric de la Restauració?
● El sistema polític de la Restauració va quedar definit després de
l’elaboració i promulgació d’una nova Constitució en 1876.
● Aquesta Constitució va estar en vigor des de 1876 fins 1923. En
1923 es va suspendre la seua vigència al establir-se la dictadura
del General Primo de Rivera, que va durar fins 1930.
● Entre 1930 i abril de 1931 tractaria d’aplicar-se de nou.
● Per tant, tota aquesta etapa de la Història d’Espanya és la etapa de
la Restauració.
En què etapes es divideix aquest
període de la Restauració?
● REGNAT D’ALFONS XII (1875-1885)
● REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
D’HABSBURGO-LORENA(1885-1902)
● REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931)
– Dins del Regnat d’Alfons XIII, entre
1923 i 1930 es desenvolupa la
dictadura de Primo de Rivera.
EL REGNAT D’ALFONS
XII I LA REGÈNCIA DE
MARIA CRISTINA
D’HABSBURGO-LORENA
QUINS SERAN ELS PROTAGONISTES
D’AQUEST PERÍODE HISTÒRIC?
● Cal destacar a:
– Alfons XII (1875-1885)
– Maria Cristina de Habsburgo (Reina Viuda
d’Alfons, que ocupara la Regència fins la
majoria d’Edat d’Alfons XIII.
● Els principals líders polítics seran:
– Antonio CANOVAS DEL CASTILLO
– Pràxedes Mateo SAGASTA.
● ALFONS XII
● MARIA
CRISTINA DE
HABSBURGO-
LORENA
● Antonio
CANOVAS DEL
CASTILLO.
● Pràxedes Mateo
SAGASTA.
QUI VA SER EL PRINCIPAL IMPULSOR
DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA
RESTAURACIÓ?
● El principal impulsor de la Restauració de la Monarquia va ser Antonio
Canovas del Castillo.
● Aquest polític havia sigut membre de la Unió Liberal, (havia sigut el
redactor del Manifest de Manzanares). Però al triomfar la Revolució de
1868 va convertir-se en el principal impulsor del retorn dels Borbons.
● Ara bé, va ser partidari, de impulsar la candidatura al tro del príncep
Alfons, i no de la seua mare, Isabel II, totalment desprestigiada.
Què objectius tenia Canovas amb la
Restauració de la Monarquia dels Borbó?
● La creació d’un sistema polític on es donara un torn o alternança pacífica
en el poder entre els partits polítics, per tal d’evitar els greus problemes
que havien alterat la vida política espanyola en el segle XIX:
– Tenien que eradicar-se els pronunciaments o colps d’Estat Militars.
– Hi havia que evitar l’esclat de moviments revolucionaris (actes de masses
protagonitzades pel poble, per derrocar el govern i canviar el sistema polític)
Què model polític volia imitar Canovas?
● Canovas era un gran admirador del sistema polític del
REGNE UNIT, que era:
– Una monarquia parlamentària.
– Al llarg del segle XIX en Anglaterra va haver una gran
estabilitat política.
– S’havien alternant pacíficament en el poder dos partits
polítics: EL PARTIT CONSERVADOR I EL PARTIT LIBERAL i
no va haver cap revolució.
– A més, el creixement econòmic d’aquest país havia sigut molt
important i gaudia del control d’un gran imperi colonial.
Per què pensava, en canvi, Canovas que
Espanya havia patit una gran inestabilitat
política?
● Perquè els dos grans partits LIBERALS:(EL PARTIT
MODERAT I EL PARTIT PROGRESSISTA), encara que
compartien la major part dels principis i valors de la
ideologia liberal, no havien sabut arribar a un pacte per
redactar una Constitució acceptada pels dos Partits
● Tindrien que haver redactat una Constitució per consens,
fruit del diàleg, la negociació, cedint en alguns principis i
acceptant els del partit contrari.
Per què, pensava Canovas que Isabel II no
havia contribuït a l’estabilitat política?
● Isabel II, havia confiat per formar govern, només en el Partit
Moderat i més tard en la Unió Liberal, però mai havia volgut un
govern del Partit Progressista.
● Aquest fet havia determinat que el Progressistes recorregueren a
la Revolució i el Pronunciament Militar per arribar al poder.
● Per a Canovas, en un sistema parlamentari, sempre es dona
l’alternança entre diversos partits, perquè, es normal que moltes
vegades el Partit en el Govern no solucione els problemes del
país i perda la confiança de la població.
● Per tant la Corona, devia permetre el torn pacific en el poder dels
principals Partits Polítics.
Què tàctica va seguir Canovas per fer
triomfar la Restauració de la Dinastia
Borbó?
● Canovas, era conscient que per consolidar un sistema
polític estable era necessari comptar amb la majoria de les
forces polítiques monàrquiques, que havien participat en
la Revolució de 1868 i havien destronat a Isabel II:
– Els antics membres del PARTIT PROGRESSISTA.
– Els antics membres de la Unió Liberal
– Els Demòcrates monàrquics.
Què va aconsellar Canovas a Alfons XII, per tal de ser
acceptat per aquestes forces polítiques?
● Canovas va fer que Alfons XII, que estava estudiant en Gran Bretanya, en l’Acadèmia Militar
de Sandhurst, publicara un MANIFEST:
– EL MANIFEST DE SANDHURST. (1 DE DESEMBRE DE 1874)
– En el Manifest, Alfons, assenyalava que la seua voluntat era la de respectar la llibertat i els valors d’una
monarquia parlamentària liberal, respectant la voluntat de la nació expressada en les eleccions.
– Evitar influir en les decisions polítiques. Afirmava que el paper d’un Rei Constitucional, era només, el de
acceptar les decisions presses pel govern i les Corts.
● ( El Manifest de Sandhurst, firmat per Alfons XII, havia sigut redactat per Canovas)
Quan es materialitza la Restauració dels
Borbó?
● Malgrat, l’intent de Canovas de
buscar una reconciliació, la
restauració es va produir
finalment gràcies al triomf d’un
nou PRONUNICAMENT
MILITAR:
– El Pronunciament Militar del
General Martinez Campos
en Sagunt (29 de desembre
de 1874)
No obstant, que va fer Canovas, per
atraure’s a la resta de monàrquics?
● Formar un
govern on
s’integraren
també membres
del antic partit
progressista
com Sagasta
Què va acceptar Canovas, en contra dels seus
principis, per consolidar la Restauració?
● Canovas era partidari del sufragi censatari, i li
repugnava el sufragi universal.
● Tanmateix, va acceptar, que les eleccions que
deurien celebrar-se per reunir unes Corts
Constituents, foren elegides per sufragi
universal. Aquesta era una reivindicació bàsica
dels revolucionaris de 1868.
Què nous partits polítics van nàixer i van redactar
la Constitució de 1876?
● Els dos partits que van nàixer al començament del
període de la Restauració van ser:
– EL PARTIT CONSERVADOR: que incloïa en les seues files
als antics Moderats. El seu lider era Canovas.
– EL PARTIT LIBERAL. Que va integrar a membres de l’Antic
Partit Progressista, Unió Liberal i Demòcrates monàrquics.
El seu lider seria Sagasta.
● El nom de Conservador i Liberal, reflectia la influència que el model polític anglés
havia tingut en el disseny del règim de la Restauració. Com en Gran Bretanya,
anava a funcionar el bipartidisme.
Què característiques tindria la
CONSTITUCIÓ DE 1876?
● Era una Constitució que acceptava part de les idees dels
CONSERVADORS i part de les idees dels LIBERALS.
● Estava a mig camí entre la Constitució de 1845 (moderada) i la
de 1869 (progressista)
● A més, en molts punts la seua redacció era ambigua, per poder
ser interpretada de formes diferents i poder concretar-se de
forma diferent en lleis concretes.
Què sistema polític defensava la
Constitució?
● Establia com a Sistema Polític la MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA. Influenciat pel pensament
polític anglès del XIX afirmava que la
monarquia era el sistema consustancial a la
pròpia existència de la nació espanyola.
● Establia el Principi de la SOBIRANIA
COMPARTIDA ENTRE EL REI I LES CORTS
(com en la Constitució de 1845)
Què característiques tindrien les Corts?
● Les Corts serien bicamerals, amb:
– CONGRÉS DELS DIPUTATS: Càmera
d’elecció popular.
– SENAT: Amb una part del Senadors elegits pel
poble i altra nombrada pel Rei amb caràcter
vitalici. A més serien senadors per dret propi,
personatges il·lustres i amb gran experiència
política en Espanya.
Com s’elegirien els membres del Congrés
dels Diputats?
● La constitució no reflectia en el seu articulat com seria
el sufragi: censatari o universal.
● Simplement, de forma ambigua assenyalava, que
posteriorment una llei electoral, regularia el dret de vot.
● D’aquesta forma en el període es van establir dos lleis
electorals diferents:
– En 1878, el govern de Canovas,( CONSERVADOR) va
aprovar una llei electoral, amb sufragi censatari.
– En 1890, un govern presidit per Sagasta (LIBERAL) va
establir el sufragi universal masculi.
Què drets fonamentals s’incloïen en la
Constitució?
● S’incloïen tots els drets fonamental que havien sigut
introduïts en la Constitució de 1869: llibertat
d’expressió, de premsa, de reunió, d’associació
( D’aquesta forma es donava satisfacció als
revolucionaris de 1868).
● No obstant, s’establia que les lleis regularien la
forma de poder exercir aquests drets.
Què dret va quedar restringit en la
Constitució?
●
Es va retrocedir en matèria de llibertat de culte, es a dir, en
la possibilitat de practicar qualsevol tipus de religió de
manera pública i col·lectiva.
●
Es declarava al Catolicisme com a Religió Oficial de l’Estat.
●
En canvi, si es reconeixia la llibertat de consciència.
(Suposava poder tindre altres creències religioses, però
sense celebrar cerimònies on es congregaren els fidels)
Quin va ser el resultat de l’aplicació pràctica
de la Constitució de 1876?
● Es va aconseguir normalitzar i pacificar la
vida política espanyola, amb una
alternança pacífica o torn pacífic en el
poder del Partit Conservador i el Partit
Liberal.
● Per tant, no va haver revolucions, ni
pronunciaments militars.
Va ser democràtic el sistema polític de la
Restauració?
● Malgrat l’alternança pacífica en el poder
del Partit Conservador i el Partit Liberal,
el Règim polític va ser poc democràtic,
perquè es va basar en la manipulació
sistemàtica dels resultats electorals.
● Es va basar en el FRAU ELECTORAL
Amb quin objectiu es manipulaven els
resultats de les eleccions?
● Canovas i Sagasta, havien acordat rellevar-se, en el
govern, al cap d’un cert període de temps.
● A banda, si un partit s’enfrontava a problemes que l’havien
desgastat i l’havien fet perdre popularitat, seria substituït
per l’altre.
● Per tant, els líders polítics es ficaven d’acord per determinar
qui guanyaria les eleccions, i tindria majoria parlamentària.
Com es materialitzava la manipulació dels
resultats electorals?
● La manipulació electoral era possible gràcies a:
– L’existència d’un fort caciquisme, en una societat
bàsicament rural.
– L’actuació dels polítics i dels funcionaris de
l’administració central i territorial.
Què era el caciquisme?
● Amb el nom de «cacics» es coneix a la gent poderosa, que controlava l’activitat
econòmica d’una determinada comarca i que a més mantenia relacions amb els
polítics, jutges i membres de l’Administració.
●
El cacis en la seua comarca, coneixien a tota la població i podien afavorir-la o
pel contrari perjudicar-la.
– El cacic podia ser un terratinent o un industrial que controlava els llocs de treball de la
zona. La gent, per tant per sobreviure depenia d’ells.
– El cacic gràcies als seus contactes polítics podia fer favors: aconseguir treball en
l’administració, aconseguir llevar multes, evitar que un jove anara al servei militar,etc.
●
En contrapartida, la gent estava disposada a fer allò que el cacic els ordenara.
Per exemple, votar en les eleccions a un determinat PARTIT POLÍTIC.
Com es planificava el resultat de les
eleccions?
● El ministre de la Governació (actual Ministre de l’Interior) era
l’encarregat de dirigir el procés electoral.
● En Madrid, es decidia que candidat guanyaria les eleccions
en cada districte electoral.
● Com ho feia col·locant el nom del candidat en una casella, a
aquesta pràctica se la coneix com ENCASELLAT.
● Després el Ministre comunicava als governadors civils de
cada província els candidats que devien guanyar en cada
districte electoral.
Com es feia que en cada districte electoral
guanyara el candidat previst?
● El ministre de la Governació assenyalava a cada
governador civil, que candidats deurien guanyar en els
districtes electorals de la seua província
● El governador civil, entrava en contacte amb els cacics, per
a que pressionaren a la població per votar al candidat
prèviament escollit.
● Si era necessari, es practicava el «pucherazo» afegint
paperetes a les urnes o manipulant el recompte.
Com es tornarien en el poder el Partit
Conservador i el Partit Liberal?
● Entre 1875 i 1881 està el Partit Conservador en el poder i Canovas va ser
President
● Entre 1881 i 1884, ja consolidat el Partit Liberal, aquest subsitueix els
conservadors
● Entre 1884-1885 governa Canovas
● En 1885 mor Alfons XII. Els dos Partits signen el Pacte del Pardo. Els
liberals de Sagasta governen entre 1885 i 1890.
● En la dècada de 1890 s’alternen en el poder els dos Partits.
● En 1897 es va produir l’assassinat de Canovas a mans d’un anarquista.
● En 1898, quan es va consumar el Desastre, amb la pèrdua de Cuba i
Filipinas està en el poder Sagasta.
Què problemes va solucionar Canovas
durant el seu govern de 1875 a 1881?
● Va concloure amb una victòria la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
– Va formar un gran exèrcit que superava àmpliament al carlí. La victòria definitiva
es va obtindre en la batalla de Montejurra.
– Es va signar la PAU DE SOMORROSTRO, que va suposar:
● Abolició definitiva dels FURS del País Basc i Navarra.
● No obstant, mantenien una Hisenda pròpia. S’establia el manteniment d’un
CONCERT ECONÒMIC, pel qual, les Diputacions recaptarien tots els impostos
i només entregarien al govern central una quantitat estipulada o CUPO.
Què problemes va solucionar Canovas
durant el seu govern de 1875 a 1881?
● Va pacificar Cuba ficant termini a la Guerra dels Deu Anys
(1868-1878)
● Una vegada consolidat el triomf contra els carlins es va
traslladar part de l’exèrcit a Cuba, comandat per General
Martinez Campos.
● Es va signar la PAZ DE ZANJÓN, per la qual es prometia una
amplia amnistia a la illa de Cuba i l’abolició de l’esclavitud.
● L’esclavitud va ser abolida en 1886.
● En canvi les promeses d’autonomia van ser incomplides.
Què lleis destacades s’aprovaren durant aquest
govern de Canovas?
● Canovas va aprovar una LLEI ELECTORAL (1878) que restablia els
sufragi censatari. Només podrien votar els espanyols, homes,
majors de 25 anys que pagaren més de 25 pessetes com a
Contribució territorial.
● Va establir un control de la llibertat d’ensenyament en la Universitat.
Molts catedràtics foren expulsats (Llei Orovio)
● La llibertat de premsa quedava limitada per una censura prèvia.
● Es limitava la llibertat d’associació. No podrien crear-se SINDICATS
DE TREBALLADORS.
Què lleis va canviar Sagasta durant la seua
primera etapa de Govern (1881-1884)
● Va modificar la llei de premsa, eliminat la censura
prèvia.
● Va aprovar una nova llei educativa, que establia total
llibertat de càtedra pels professors en la universitat
Com va afectar la mort d’Alfons XII al Règim
de la Restauració?
● La reina Maria Cristina estava prenyada.
No se sabia si tindria un fill o una filla ( Al
final naixeria un príncep, el futur Alfons XIII)
● Aquesta situació podia provocar:
– Un nou alçament dels carlins.
– Podia donar lloc a un intent de proclamació de
la República.
Com van actuar Canovas i Sagasta, per
neutralitzar aquests perills?
● Per consolidar es sistema polític de la Restauració i la
Constitució de 1876 van arribar a un Pacte: EL PACTE
DEL PARDO:
– S’establia que:
● La Reina Maria Cristina d’Habsburgo es convertiria en Regent, fins
la majoria d’edat del seu fill.
● S’establia que els dos partits continuarien alternant-se en el poder.
● Però, es va decidir que formara govern el PARTIT LIBERAL DE
SAGASTA. D’aquesta forma es restarien partidaris als republicans.
El GOVERN DE SAGASTA DE 1885 a 1890 va introduir importants
reformes.
Quines són les reformes més destacades
que va introduir el govern de Sagasta?
●
Va impulsar una nova Llei de Associacions (1887), que permetia la
creació de sindicats de treballadors:
– Va permetre la creació de la UGT (Unió General de Treballadors)
– Va permetre als anarquistes abandonar la clandestinitat.
● Va introduir el judici per jurats.
● Llei Electoral de 1890, per la qual s’establia el sufragi universal masculí,
per a tots els espanyols majors de 25 anys.
● Es van aprovar un nou CODI CIVIL i un nou CODI DE COMERÇ.
L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ.
ELS PARTITS ANTIDINÀSTICS.
Què partits polítics s’oposaren al Règim de
la Restauració?
● Partits polítics amb una llarga trajectòria històrica:
– Carlistes.
– Republicans.
● Partits que naixien en aquest període i que tindrien una influència
decisiva en la vida política i social del segle XX en Espanya:
– Partits Nacionalistes: Catalunya i el País Basc.
– Partits i organitzacions obreres: PSOE i el anarquisme.
Com va evolucionar el carlisme després de
la desfeta de 1876?
● En 1888 el carlisme es va escindir en dos grups:
– El grup partidari d’intervindre en la vida política,
mitjançant la creació d’un PARTIT POLÍTIC
(PARTIT NACIONAL CATÓLIC), dirigit per Ramón
Nocedal.
– El grup partidari de continuar preparant un alçament
militar, que va donar lloc a la creació de les
anomenades JUNTES TRADICIONALISTES.
Com va evolucionar el Republicanisme després
del fracàs de la Primera República?
● Emilio Castelar va crear el PARTIT REPUBLICA POSSIBILISTA.
En 1890 Castelar es va unir al Partit Liberal.
● Els grups liderats per:
– Ruiz Zorrilla. (Partit Republicà Progressista)
– Salmerón, (Partit Republicà Centralista) no participaren en les
eleccions.
– A començament del segle XX crearen UNIÓN REPUBLICANA
● El Partit Republicà Federal de Pi i Margall va continuar defensant
les seus idees.
EL NACIONALISME CATALÀ
Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme català?
● Causes econòmiques:
– Catalunya havia conegut des de finals del segle XVIII un
creixement industrial molt important, lligat al
desenvolupament de la indústria cotonera. Això va donar
lloc al naixement d’una burgesia industrial defensora
fonamentalment d’una política comercial proteccionista, que
moltes vegades no era defensada des de Madrid.
– A més, la industrialització va comportar des de finals del
segle XIX un procés d’immigració des de altres zones
d’Espanya.
Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme català?
● Causes culturals:
– El segle XIX és el segle del Romanticisme. Una de les vessants
fonamentals d’aquest moviment intel·lectual és la recuperació de les
tradicions, el folklore i la cultura pròpia.
– Catalunya gaudia d’una llengua pròpia, encara que no utilitzada en
l’administració des de 1715 (Decrets de Nova Planta).
– Tampoc s’utilitzava en la literatura. Tanmateix el romanticisme va fer
que es recuperara el català com a llengua literària. És un moviment
que des de mitjans del segle XIX, es coneix com la RENAIXENÇA.
Quins van ser els impulsors inicials del
nacionalisme català?
● Podríem destacar a:
– Valentí Almirall, fundador d’un diari en català (Diari Català) i
principal autor de l’anomenat MEMORIAL DE GREUGES,
document polític-econòmic, presentat a Alfons XII en 1885,
on es feia una defensa del proteccionisme per salvaguardar
la indústria catalana.
– Prat de la Riba, impulsor de la redacció de un document
clau per naiximent del nacionalisme català: LES BASES DE
MANRESA:
● Demanaven Autonomia pel territori de Catalunya i que el
català fora en exclusiva la llengua oficial.
Quan va sorgir el Primer
Partit Catalanista?
● El primer Partit Nacionalista Català va ser
LA LLIGA REGIONALISTA, fundada per
Prat de la Riba i després per Francesc
Cambó (1901)
● En les eleccions de 1902, van obtindre ja
el triomf electoral en les circumscripcions
electorals catalanes.
FRANCESC CAMBÓ
EL NACIONALISME BASC
Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme Basc?
● Causes econòmiques:
– El desenvolupament d’una poderosa
indústria siderúrgica (producció de ferro i
acer), a partir del final de les guerres carlines
i la pacificació del territori.
– El procés d’industrialització va atraure a
molts immigrants, castellà-parlants.
Què causes expliquen el naiximent del
nacionalisme basc?
● Causes culturals:
– L’existència d’una llengua pròpia, que es veu
cada vegada més arraconada i amenaçada
de supervivència, pel creixement de les
ciutats i l’arribada d'immigrants que parlen
castellà
Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme basc?
● CAUSES POLÍTIQUES
– La consciència de la pèrdua de l’autonomia
política, com a conseqüència de les desfetes
en les guerres carlines del segle XIX.
– Aquesta pèrdua es materialitza en la
desaparició dels furs o lleis pròpies i de les
institucions d’autogovern.
Qui va ser el fundador del modern
nacionalisme basc?
● SABINO ARANA, qui en 1898 va publicar
el llibre «Biscaia, per la seua
independència», on es reclamava la
independència dels territoris bascos.
● Per inspiració de Sabino Arana es funda
el PARTIT NACIONALISTA BASC (1895)
SABINO ARANA
Quina és la ideologia de Sabino Arana?
● Reclama la independència.
● Rebutja la inmigració d’altres zones d’Espanya, perquè ficava en
perill la llengua, la cultura i la raça basca considerada única.
● Defén una confederació de tots els territoris forals bascos, inclosa
Navarra.
● El seu lema és « Déu i llei antiga». El PNV, es un partit
confessional catòlic.
● Crea un nou nom pel País Basc, «Euzkadi», impulsa la unificació
lingüística i dissenya la bandera basca «la ikurrinya»
Quina va ser la postura de la burgesia
industrial basca front als plantejaments
inicials del PNV?
● La burgesia industrial basca venia els seus
productes en el mercat espanyol
● Per tant, al començament del segle XX el PNV,
canviaria l’objectiu independentista, per un
objectiu autonomista.
EL MOVIMENT OBRER.
L’ANARQUISME.
Quan s’havia produït la introducció de
l’anarquisme en Espanya?
● Va ser aprofitant la conjuntura de l’augment de les llibertats,
després de la revolució de 1868, que les idees anarquistes van
arribar a Espanya.
● El seu introductor va ser Giussepe Fanelli, seguidor de les idees
de Mijail Bakunin.
● En 1870 s’havia reunit en Barcelona el primer Congrés Obrer
Espanyol d’on naixeria la FRE de la AIT ( FEDERACIÓ
REGIONAL ESPANYOLA DE LA AIT)
● Els anarquistes influirien decisivament en el moviment
cantonalista que es va desenvolupar durant el període de la
Primera República en 1873.
Quina era la seua base
ideològica?
● Els anarquistes consideraven que el ésser humà és bo per
naturalesa. En canvi, la societat del segle XIX era una
societat de classes on es donava l’explotació de la classe
burgesa o capitalista, sobre la classe obrera o proletària.
● Els anarquistes pretenien l’emancipació o alliberament de
la classe obrera. Volien una societat sense classes socials
i sense Estat.
● Proposaven crear xicotetes comunitats o cooperatives
independents on es treballaria de manera col·lectiva. La
seua alternativa era el comunisme libertari.
Què estratègies pensaven utilitzar per destruir la
societat capitalista?
● Rebutjaven la creació de Partits Polítics i es negaven a votar en les eleccions.
Pensaven que un Partit Polític era una organització, que conduïa a la creació d’una
nova classe dirigent.
● Rebutjaven la creació de sindicats i la lluita sindical (TANMATEIX, aquesta opinió va
canviar i posteriorment en 1910 en Espanya sorgirà un sindicat de treballadors
anarquista la CNT).
● Pensaven que el triomf de la classe proletària es materialitzaria:
– Per una INSURRECCIÓ O REVOLUCIÓ ESPONTÀNIA DE LES MASSES.
– PER LA DIFUSIÓ DE L’EDUCACIÓ ENTRE ELS TREBALLADORS.
– També confiaven en l’ATEMPTAT TERRORISTA, com a forma de lluita contra la
classe dominant. Era l’estratègia de «propaganda per l’acció»
En què zones d’Espanya va arrelar
l’anarquisme?
●
Destaquen dos zones:
– ANDALUSIA: On existia una distribució de la propietat de la Terra
molt desigual. La terra era propietat de grans propietaris
latifundistes. En canvi, la major part de la població eren jornalers,
que recordaven que amb la Desamortització de Madoz les terres
comunals havien sigut venudes i comprades pels terratinents. Per
tant es van ocupar finques i van sorgir lemes com «Terra i Llibertat»
– CATALUNYA.- Els obrers catalans es va unir massivament a
l’anarquisme. En 1881, de manera clandestina s’havia reorganitzat
la FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA REGIÓ ESPANYOLA.
Quina va ser l’actuació dels anarquistes en
Andalusia durant la Restauració?
● Va sorgir en 1880 una organització anomenada «LA
MANO NEGRA». Feren atemptats, incendis de collites i
altres actes de destrucció.
● En 1892, en Jerez de la Frontera, els jornalers es van fer
amb el control de la ciutat, per alliberar uns companys
presos. La repressió posterior de les autoritats va provocar
tres morts i quatre condemnes a mort.
Quina va ser l’actuació dels anarquistes en
Catalunya?
● En Catalunya, també cal destacar la utilització de l’atemptat
terrorista, que era seguida d’una brutal repressió policial. Destaquen:
– Bomba contra la patronal catalana (Fomento del Trabajo) en
1891.
– Atemptat contra el Capità General de Catalunya, Martinez
Campos, en 1893.
– Bomba contra el Teatre del Liceu de Barcelona de 1893 on van
morir 22 persones.
– Atemptat en Barcelona en 1896 contra la processió del Corpus (6
morts)
– La repressió dels autors de l’atemptat anterior, va provocar
l’assassinat d’Antonio Canovas del Castillo en 1897.
BOMBA CONTRA EL TEATRE DEL LICEU
ASSASSINAT DE CANOVAS. 1897
EL MOVIMENT OBRER.
EL SOCIALISME EN ESPANYA
Com havia arribat la ideologia o marxista a
Espanya?
● Marx va enviar a Espanya en 1872, al seu gendre, Paul Lafargue, amb
l’objectiu de difondre els plantejaments marxistes o socialistes, defensats
pel seu grup din de la AIT (Associació internacional del Treball)
● A diferència dels anarquistes Marx pensava que els obres devien crear:
– Un partit polític obrer, que participara en els processos electorals.
– Sindicats de treballadors, per tal d’organitzar vagues i aconseguir
millores concretes en les condicions de vida dels obrers.
– En una etapa posterior, el pensament de Marx, establia la necessitat de
planificar una revolució per tal de conquerir el poder polític i acabar amb
la propietat privada, creant una societat comunista.
● Paul Lafargue va estar en Madrid i va difondre les seues idees entre
treballadors qualificats, com els típografs.
Què efectes va tindre la difusió de les idees de
Marx en Espanya?
● Entre els seus primers seguidors es van seguir les idees de Marx, referents a
la creació de un Partit Polític i un Sindicat de Treballadors:
– En 1879 es va crear el PSOE (PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL)
en una reunió a la que van assistir 25 persones. El líder del Partit seria un
tipògraf madrileny, PABLO IGLESIAS.
– En 1886, fundaren un diari, per transmetre les seues idees i com a medi
de propaganda: EL SOCIALISTA.
– En 1888 es creava un sindicat socialista,la UGT (UNIÓ GENERAL DE
TREBALLADORS) aprofitant els canvis legislatius que va introduir
Sagasta i que permetien la creació de associacions sindicals.
● El SOCIALISME va arrelar amb força en Madrid, en ASTÚRIES, centre de la
mineria del carbó en Espanya i també entre els immigrants que van arribar al
País Basc, per treballar en les noves indústries siderúrgiques.
PABLO IGLESIAS, fundador del PSOE
Com van evolucionar els Partits Socialistes en
Europa i Espanya?
● En molts casos la lluita política i sindical va ser efectiva i en la major part
dels països europeus, les condicions de vida del proletariat van millorar.
● En 1879 en Paris, per commemorar el centenari de l’inici de la Revolució
Francesa es va crear LA SEGONA INTERNACIONAL. En aquesta segona
internacional, es van revisar les idees de Marx i es va privilegiar la estratègia
de lluita política i sindical, deixant la Revolució Comunista com un objectiu
molt llunyá.
● D’aquesta manera els Partits Socialistes evolucionaven cap a la SOCIAL-
DEMOCRÀCIA.
● En el cas del PSOE, es va seguir aquesta línia. A més per tindre la
possibilitat d’obtindre diputats es va plantejar la possibilitat d’establir
aliances electorals amb els republicans.

More Related Content

What's hot

La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.benienge
 
T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)xabiapi
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiagerardbarres
 
La Transició i la Democràcia (1975 86).
La Transició i la Democràcia (1975 86).La Transició i la Democràcia (1975 86).
La Transició i la Democràcia (1975 86).Marcel Duran
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyolabenienge
 
15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIAjcorbala
 
Ud4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicaUd4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicascabreri_29
 
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp0108 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01Isabel Barniol
 
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word   guio tema 4 crisi antic règim copyMicrosoft word   guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copyVicent Puig i Gascó
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeruthvives
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert crafelsegui
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràticabenienge
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràticaEduard Costa
 
Esquema sobre la Transició política (1975-86).
Esquema sobre la Transició política (1975-86).Esquema sobre la Transició política (1975-86).
Esquema sobre la Transició política (1975-86).Marcel Duran
 

What's hot (20)

La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.La regencia de maria cristina.
La regencia de maria cristina.
 
T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)T12 transicio i democracia (1975 1982)
T12 transicio i democracia (1975 1982)
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Transició i la Democràcia (1975 86).
La Transició i la Democràcia (1975 86).La Transició i la Democràcia (1975 86).
La Transició i la Democràcia (1975 86).
 
2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola2la guerra civil espanyola
2la guerra civil espanyola
 
15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
15. TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA
 
Ud4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonicaUd4 larestauracioborbonica
Ud4 larestauracioborbonica
 
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp0108 segonarepblica-110330073849-phpapp01
08 segonarepblica-110330073849-phpapp01
 
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word   guio tema 4 crisi antic règim copyMicrosoft word   guio tema 4 crisi antic règim copy
Microsoft word guio tema 4 crisi antic règim copy
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
Definicions prèvies
Definicions prèviesDefinicions prèvies
Definicions prèvies
 
Liberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalismeLiberalisme i nacionalisme
Liberalisme i nacionalisme
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c55 sist.p.restauració albert c
55 sist.p.restauració albert c
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràtica
 
2.3 Tema 9: Transició
2.3 Tema 9: Transició 2.3 Tema 9: Transició
2.3 Tema 9: Transició
 
La transició democràtica
La transició democràticaLa transició democràtica
La transició democràtica
 
Esquema sobre la Transició política (1975-86).
Esquema sobre la Transició política (1975-86).Esquema sobre la Transició política (1975-86).
Esquema sobre la Transició política (1975-86).
 

Similar to La restauracion

Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiiibenienge
 
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història dEl republicanisme en la història d
El republicanisme en la història dbenienge
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
Tema 4. La Restauració Borbònica
Tema 4. La Restauració BorbònicaTema 4. La Restauració Borbònica
Tema 4. La Restauració Borbònicaneusgr
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El sexenni democràtic (1868 1874)
El sexenni democràtic (1868 1874)El sexenni democràtic (1868 1874)
El sexenni democràtic (1868 1874)benienge
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republicabenienge
 
Evolució política en el regnat d’isabel ii
Evolució política en el regnat d’isabel iiEvolució política en el regnat d’isabel ii
Evolució política en el regnat d’isabel iibenienge
 
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874jescriva
 
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
EL SEXENNI DEMOCRÀTICEL SEXENNI DEMOCRÀTIC
EL SEXENNI DEMOCRÀTICjescriva
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Julia Valera
 
La participació dels militars en la vida política espanyola
La participació dels militars en la vida política espanyolaLa participació dels militars en la vida política espanyola
La participació dels militars en la vida política espanyolabenienge
 
T5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonicaT5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonicaxabiapi
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Julia Valera
 
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel iibenienge
 
T6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonicaT6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonicaxabiapi
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 

Similar to La restauracion (20)

Tema 9 resumen
Tema 9 resumenTema 9 resumen
Tema 9 resumen
 
Alfonso xiii
Alfonso xiiiAlfonso xiii
Alfonso xiii
 
El republicanisme en la història d
El republicanisme en la història dEl republicanisme en la història d
El republicanisme en la història d
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Tema 4. La Restauració Borbònica
Tema 4. La Restauració BorbònicaTema 4. La Restauració Borbònica
Tema 4. La Restauració Borbònica
 
La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)La crisi de la restauració (1898 1931)
La crisi de la restauració (1898 1931)
 
El sexenni democràtic (1868 1874)
El sexenni democràtic (1868 1874)El sexenni democràtic (1868 1874)
El sexenni democràtic (1868 1874)
 
La segona republica
La segona republicaLa segona republica
La segona republica
 
El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.El camí cap a la Segona República.
El camí cap a la Segona República.
 
Evolució política en el regnat d’isabel ii
Evolució política en el regnat d’isabel iiEvolució política en el regnat d’isabel ii
Evolució política en el regnat d’isabel ii
 
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
El sexenni democràtic. Espanya 1868 - 1874
 
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
EL SEXENNI DEMOCRÀTICEL SEXENNI DEMOCRÀTIC
EL SEXENNI DEMOCRÀTIC
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
Unitat 10. la crisi de la restauració, la republica i la guerra civil (1898 1...
 
La participació dels militars en la vida política espanyola
La participació dels militars en la vida política espanyolaLa participació dels militars en la vida política espanyola
La participació dels militars en la vida política espanyola
 
T5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonicaT5 la restauracio borbonica
T5 la restauracio borbonica
 
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)
 
El reinado de isabel ii
El reinado de isabel iiEl reinado de isabel ii
El reinado de isabel ii
 
T6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonicaT6 la crisi de la restauracio borbonica
T6 la crisi de la restauracio borbonica
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 

More from benienge

El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2benienge
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòticabenienge
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeubenienge
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic benienge
 
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulmanbenienge
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romanobenienge
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricabenienge
 
Dictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riveraDictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riverabenienge
 
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de esparterobenienge
 
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinabenienge
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlinesbenienge
 
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVbenienge
 
Arte griego1
Arte griego1Arte griego1
Arte griego1benienge
 
Arte cretense y micénico
Arte cretense y micénicoArte cretense y micénico
Arte cretense y micénicobenienge
 
Arte griego introducción historica
Arte griego introducción historicaArte griego introducción historica
Arte griego introducción historicabenienge
 
Introducción a los conceptos artísticos.
Introducción a los conceptos artísticos.Introducción a los conceptos artísticos.
Introducción a los conceptos artísticos.benienge
 
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapesbenienge
 
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguainglesbenienge
 

More from benienge (20)

Isabel II
Isabel IIIsabel II
Isabel II
 
El sexenni2
El sexenni2El sexenni2
El sexenni2
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeu
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic
 
Arte musulman
Arte musulmanArte musulman
Arte musulman
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
Atm1
Atm1Atm1
Atm1
 
Transició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històricaTransició a la democràcia i memòria històrica
Transició a la democràcia i memòria històrica
 
Dictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de riveraDictadura de primo de rivera
Dictadura de primo de rivera
 
La regencia de espartero
La regencia de esparteroLa regencia de espartero
La regencia de espartero
 
La regencia de maria cristina
La regencia de maria cristinaLa regencia de maria cristina
La regencia de maria cristina
 
Les guerres carlines
Les guerres carlinesLes guerres carlines
Les guerres carlines
 
El Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IVEl Reinado de Carlos IV
El Reinado de Carlos IV
 
Arte griego1
Arte griego1Arte griego1
Arte griego1
 
Arte cretense y micénico
Arte cretense y micénicoArte cretense y micénico
Arte cretense y micénico
 
Arte griego introducción historica
Arte griego introducción historicaArte griego introducción historica
Arte griego introducción historica
 
Introducción a los conceptos artísticos.
Introducción a los conceptos artísticos.Introducción a los conceptos artísticos.
Introducción a los conceptos artísticos.
 
Unit5landscapes
Unit5landscapesUnit5landscapes
Unit5landscapes
 
Aguaingles
AguainglesAguaingles
Aguaingles
 

Recently uploaded

Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 

Recently uploaded (11)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 

La restauracion

  • 2. QUÈ ÉS LA RESTAURACIÓ? ● Es coneix com a Restauració el procés pel qual la monarquia va tornar a ser la forma de Govern d’Espanya a partir de 1875, en mans de la Dinastia dels Borbó. ● Per tant, si Isabel II, va ser destronada en 1868, al començament de 1875, el seu fill, Alfons XII, després de l’etapa del sexenni democràtic (1868-1874) recuperava el tro.
  • 3. Què durada tindrà el període històric de la Restauració? ● El sistema polític de la Restauració va quedar definit després de l’elaboració i promulgació d’una nova Constitució en 1876. ● Aquesta Constitució va estar en vigor des de 1876 fins 1923. En 1923 es va suspendre la seua vigència al establir-se la dictadura del General Primo de Rivera, que va durar fins 1930. ● Entre 1930 i abril de 1931 tractaria d’aplicar-se de nou. ● Per tant, tota aquesta etapa de la Història d’Espanya és la etapa de la Restauració.
  • 4. En què etapes es divideix aquest període de la Restauració? ● REGNAT D’ALFONS XII (1875-1885) ● REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA D’HABSBURGO-LORENA(1885-1902) ● REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931) – Dins del Regnat d’Alfons XIII, entre 1923 i 1930 es desenvolupa la dictadura de Primo de Rivera.
  • 5. EL REGNAT D’ALFONS XII I LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA D’HABSBURGO-LORENA
  • 6. QUINS SERAN ELS PROTAGONISTES D’AQUEST PERÍODE HISTÒRIC? ● Cal destacar a: – Alfons XII (1875-1885) – Maria Cristina de Habsburgo (Reina Viuda d’Alfons, que ocupara la Regència fins la majoria d’Edat d’Alfons XIII. ● Els principals líders polítics seran: – Antonio CANOVAS DEL CASTILLO – Pràxedes Mateo SAGASTA.
  • 11. QUI VA SER EL PRINCIPAL IMPULSOR DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ? ● El principal impulsor de la Restauració de la Monarquia va ser Antonio Canovas del Castillo. ● Aquest polític havia sigut membre de la Unió Liberal, (havia sigut el redactor del Manifest de Manzanares). Però al triomfar la Revolució de 1868 va convertir-se en el principal impulsor del retorn dels Borbons. ● Ara bé, va ser partidari, de impulsar la candidatura al tro del príncep Alfons, i no de la seua mare, Isabel II, totalment desprestigiada.
  • 12. Què objectius tenia Canovas amb la Restauració de la Monarquia dels Borbó? ● La creació d’un sistema polític on es donara un torn o alternança pacífica en el poder entre els partits polítics, per tal d’evitar els greus problemes que havien alterat la vida política espanyola en el segle XIX: – Tenien que eradicar-se els pronunciaments o colps d’Estat Militars. – Hi havia que evitar l’esclat de moviments revolucionaris (actes de masses protagonitzades pel poble, per derrocar el govern i canviar el sistema polític)
  • 13. Què model polític volia imitar Canovas? ● Canovas era un gran admirador del sistema polític del REGNE UNIT, que era: – Una monarquia parlamentària. – Al llarg del segle XIX en Anglaterra va haver una gran estabilitat política. – S’havien alternant pacíficament en el poder dos partits polítics: EL PARTIT CONSERVADOR I EL PARTIT LIBERAL i no va haver cap revolució. – A més, el creixement econòmic d’aquest país havia sigut molt important i gaudia del control d’un gran imperi colonial.
  • 14. Per què pensava, en canvi, Canovas que Espanya havia patit una gran inestabilitat política? ● Perquè els dos grans partits LIBERALS:(EL PARTIT MODERAT I EL PARTIT PROGRESSISTA), encara que compartien la major part dels principis i valors de la ideologia liberal, no havien sabut arribar a un pacte per redactar una Constitució acceptada pels dos Partits ● Tindrien que haver redactat una Constitució per consens, fruit del diàleg, la negociació, cedint en alguns principis i acceptant els del partit contrari.
  • 15. Per què, pensava Canovas que Isabel II no havia contribuït a l’estabilitat política? ● Isabel II, havia confiat per formar govern, només en el Partit Moderat i més tard en la Unió Liberal, però mai havia volgut un govern del Partit Progressista. ● Aquest fet havia determinat que el Progressistes recorregueren a la Revolució i el Pronunciament Militar per arribar al poder. ● Per a Canovas, en un sistema parlamentari, sempre es dona l’alternança entre diversos partits, perquè, es normal que moltes vegades el Partit en el Govern no solucione els problemes del país i perda la confiança de la població. ● Per tant la Corona, devia permetre el torn pacific en el poder dels principals Partits Polítics.
  • 16. Què tàctica va seguir Canovas per fer triomfar la Restauració de la Dinastia Borbó? ● Canovas, era conscient que per consolidar un sistema polític estable era necessari comptar amb la majoria de les forces polítiques monàrquiques, que havien participat en la Revolució de 1868 i havien destronat a Isabel II: – Els antics membres del PARTIT PROGRESSISTA. – Els antics membres de la Unió Liberal – Els Demòcrates monàrquics.
  • 17. Què va aconsellar Canovas a Alfons XII, per tal de ser acceptat per aquestes forces polítiques? ● Canovas va fer que Alfons XII, que estava estudiant en Gran Bretanya, en l’Acadèmia Militar de Sandhurst, publicara un MANIFEST: – EL MANIFEST DE SANDHURST. (1 DE DESEMBRE DE 1874) – En el Manifest, Alfons, assenyalava que la seua voluntat era la de respectar la llibertat i els valors d’una monarquia parlamentària liberal, respectant la voluntat de la nació expressada en les eleccions. – Evitar influir en les decisions polítiques. Afirmava que el paper d’un Rei Constitucional, era només, el de acceptar les decisions presses pel govern i les Corts. ● ( El Manifest de Sandhurst, firmat per Alfons XII, havia sigut redactat per Canovas)
  • 18. Quan es materialitza la Restauració dels Borbó? ● Malgrat, l’intent de Canovas de buscar una reconciliació, la restauració es va produir finalment gràcies al triomf d’un nou PRONUNICAMENT MILITAR: – El Pronunciament Militar del General Martinez Campos en Sagunt (29 de desembre de 1874)
  • 19.
  • 20. No obstant, que va fer Canovas, per atraure’s a la resta de monàrquics? ● Formar un govern on s’integraren també membres del antic partit progressista com Sagasta
  • 21. Què va acceptar Canovas, en contra dels seus principis, per consolidar la Restauració? ● Canovas era partidari del sufragi censatari, i li repugnava el sufragi universal. ● Tanmateix, va acceptar, que les eleccions que deurien celebrar-se per reunir unes Corts Constituents, foren elegides per sufragi universal. Aquesta era una reivindicació bàsica dels revolucionaris de 1868.
  • 22. Què nous partits polítics van nàixer i van redactar la Constitució de 1876? ● Els dos partits que van nàixer al començament del període de la Restauració van ser: – EL PARTIT CONSERVADOR: que incloïa en les seues files als antics Moderats. El seu lider era Canovas. – EL PARTIT LIBERAL. Que va integrar a membres de l’Antic Partit Progressista, Unió Liberal i Demòcrates monàrquics. El seu lider seria Sagasta. ● El nom de Conservador i Liberal, reflectia la influència que el model polític anglés havia tingut en el disseny del règim de la Restauració. Com en Gran Bretanya, anava a funcionar el bipartidisme.
  • 23.
  • 24. Què característiques tindria la CONSTITUCIÓ DE 1876? ● Era una Constitució que acceptava part de les idees dels CONSERVADORS i part de les idees dels LIBERALS. ● Estava a mig camí entre la Constitució de 1845 (moderada) i la de 1869 (progressista) ● A més, en molts punts la seua redacció era ambigua, per poder ser interpretada de formes diferents i poder concretar-se de forma diferent en lleis concretes.
  • 25. Què sistema polític defensava la Constitució? ● Establia com a Sistema Polític la MONARQUIA PARLAMENTÀRIA. Influenciat pel pensament polític anglès del XIX afirmava que la monarquia era el sistema consustancial a la pròpia existència de la nació espanyola. ● Establia el Principi de la SOBIRANIA COMPARTIDA ENTRE EL REI I LES CORTS (com en la Constitució de 1845)
  • 26. Què característiques tindrien les Corts? ● Les Corts serien bicamerals, amb: – CONGRÉS DELS DIPUTATS: Càmera d’elecció popular. – SENAT: Amb una part del Senadors elegits pel poble i altra nombrada pel Rei amb caràcter vitalici. A més serien senadors per dret propi, personatges il·lustres i amb gran experiència política en Espanya.
  • 27. Com s’elegirien els membres del Congrés dels Diputats? ● La constitució no reflectia en el seu articulat com seria el sufragi: censatari o universal. ● Simplement, de forma ambigua assenyalava, que posteriorment una llei electoral, regularia el dret de vot. ● D’aquesta forma en el període es van establir dos lleis electorals diferents: – En 1878, el govern de Canovas,( CONSERVADOR) va aprovar una llei electoral, amb sufragi censatari. – En 1890, un govern presidit per Sagasta (LIBERAL) va establir el sufragi universal masculi.
  • 28. Què drets fonamentals s’incloïen en la Constitució? ● S’incloïen tots els drets fonamental que havien sigut introduïts en la Constitució de 1869: llibertat d’expressió, de premsa, de reunió, d’associació ( D’aquesta forma es donava satisfacció als revolucionaris de 1868). ● No obstant, s’establia que les lleis regularien la forma de poder exercir aquests drets.
  • 29. Què dret va quedar restringit en la Constitució? ● Es va retrocedir en matèria de llibertat de culte, es a dir, en la possibilitat de practicar qualsevol tipus de religió de manera pública i col·lectiva. ● Es declarava al Catolicisme com a Religió Oficial de l’Estat. ● En canvi, si es reconeixia la llibertat de consciència. (Suposava poder tindre altres creències religioses, però sense celebrar cerimònies on es congregaren els fidels)
  • 30. Quin va ser el resultat de l’aplicació pràctica de la Constitució de 1876? ● Es va aconseguir normalitzar i pacificar la vida política espanyola, amb una alternança pacífica o torn pacífic en el poder del Partit Conservador i el Partit Liberal. ● Per tant, no va haver revolucions, ni pronunciaments militars.
  • 31. Va ser democràtic el sistema polític de la Restauració? ● Malgrat l’alternança pacífica en el poder del Partit Conservador i el Partit Liberal, el Règim polític va ser poc democràtic, perquè es va basar en la manipulació sistemàtica dels resultats electorals. ● Es va basar en el FRAU ELECTORAL
  • 32. Amb quin objectiu es manipulaven els resultats de les eleccions? ● Canovas i Sagasta, havien acordat rellevar-se, en el govern, al cap d’un cert període de temps. ● A banda, si un partit s’enfrontava a problemes que l’havien desgastat i l’havien fet perdre popularitat, seria substituït per l’altre. ● Per tant, els líders polítics es ficaven d’acord per determinar qui guanyaria les eleccions, i tindria majoria parlamentària.
  • 33.
  • 34.
  • 35. Com es materialitzava la manipulació dels resultats electorals? ● La manipulació electoral era possible gràcies a: – L’existència d’un fort caciquisme, en una societat bàsicament rural. – L’actuació dels polítics i dels funcionaris de l’administració central i territorial.
  • 36. Què era el caciquisme? ● Amb el nom de «cacics» es coneix a la gent poderosa, que controlava l’activitat econòmica d’una determinada comarca i que a més mantenia relacions amb els polítics, jutges i membres de l’Administració. ● El cacis en la seua comarca, coneixien a tota la població i podien afavorir-la o pel contrari perjudicar-la. – El cacic podia ser un terratinent o un industrial que controlava els llocs de treball de la zona. La gent, per tant per sobreviure depenia d’ells. – El cacic gràcies als seus contactes polítics podia fer favors: aconseguir treball en l’administració, aconseguir llevar multes, evitar que un jove anara al servei militar,etc. ● En contrapartida, la gent estava disposada a fer allò que el cacic els ordenara. Per exemple, votar en les eleccions a un determinat PARTIT POLÍTIC.
  • 37.
  • 38.
  • 39.
  • 40.
  • 41. Com es planificava el resultat de les eleccions? ● El ministre de la Governació (actual Ministre de l’Interior) era l’encarregat de dirigir el procés electoral. ● En Madrid, es decidia que candidat guanyaria les eleccions en cada districte electoral. ● Com ho feia col·locant el nom del candidat en una casella, a aquesta pràctica se la coneix com ENCASELLAT. ● Després el Ministre comunicava als governadors civils de cada província els candidats que devien guanyar en cada districte electoral.
  • 42.
  • 43. Com es feia que en cada districte electoral guanyara el candidat previst? ● El ministre de la Governació assenyalava a cada governador civil, que candidats deurien guanyar en els districtes electorals de la seua província ● El governador civil, entrava en contacte amb els cacics, per a que pressionaren a la població per votar al candidat prèviament escollit. ● Si era necessari, es practicava el «pucherazo» afegint paperetes a les urnes o manipulant el recompte.
  • 44. Com es tornarien en el poder el Partit Conservador i el Partit Liberal? ● Entre 1875 i 1881 està el Partit Conservador en el poder i Canovas va ser President ● Entre 1881 i 1884, ja consolidat el Partit Liberal, aquest subsitueix els conservadors ● Entre 1884-1885 governa Canovas ● En 1885 mor Alfons XII. Els dos Partits signen el Pacte del Pardo. Els liberals de Sagasta governen entre 1885 i 1890. ● En la dècada de 1890 s’alternen en el poder els dos Partits. ● En 1897 es va produir l’assassinat de Canovas a mans d’un anarquista. ● En 1898, quan es va consumar el Desastre, amb la pèrdua de Cuba i Filipinas està en el poder Sagasta.
  • 45. Què problemes va solucionar Canovas durant el seu govern de 1875 a 1881? ● Va concloure amb una victòria la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) – Va formar un gran exèrcit que superava àmpliament al carlí. La victòria definitiva es va obtindre en la batalla de Montejurra. – Es va signar la PAU DE SOMORROSTRO, que va suposar: ● Abolició definitiva dels FURS del País Basc i Navarra. ● No obstant, mantenien una Hisenda pròpia. S’establia el manteniment d’un CONCERT ECONÒMIC, pel qual, les Diputacions recaptarien tots els impostos i només entregarien al govern central una quantitat estipulada o CUPO.
  • 46. Què problemes va solucionar Canovas durant el seu govern de 1875 a 1881? ● Va pacificar Cuba ficant termini a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) ● Una vegada consolidat el triomf contra els carlins es va traslladar part de l’exèrcit a Cuba, comandat per General Martinez Campos. ● Es va signar la PAZ DE ZANJÓN, per la qual es prometia una amplia amnistia a la illa de Cuba i l’abolició de l’esclavitud. ● L’esclavitud va ser abolida en 1886. ● En canvi les promeses d’autonomia van ser incomplides.
  • 47. Què lleis destacades s’aprovaren durant aquest govern de Canovas? ● Canovas va aprovar una LLEI ELECTORAL (1878) que restablia els sufragi censatari. Només podrien votar els espanyols, homes, majors de 25 anys que pagaren més de 25 pessetes com a Contribució territorial. ● Va establir un control de la llibertat d’ensenyament en la Universitat. Molts catedràtics foren expulsats (Llei Orovio) ● La llibertat de premsa quedava limitada per una censura prèvia. ● Es limitava la llibertat d’associació. No podrien crear-se SINDICATS DE TREBALLADORS.
  • 48. Què lleis va canviar Sagasta durant la seua primera etapa de Govern (1881-1884) ● Va modificar la llei de premsa, eliminat la censura prèvia. ● Va aprovar una nova llei educativa, que establia total llibertat de càtedra pels professors en la universitat
  • 49. Com va afectar la mort d’Alfons XII al Règim de la Restauració? ● La reina Maria Cristina estava prenyada. No se sabia si tindria un fill o una filla ( Al final naixeria un príncep, el futur Alfons XIII) ● Aquesta situació podia provocar: – Un nou alçament dels carlins. – Podia donar lloc a un intent de proclamació de la República.
  • 50. Com van actuar Canovas i Sagasta, per neutralitzar aquests perills? ● Per consolidar es sistema polític de la Restauració i la Constitució de 1876 van arribar a un Pacte: EL PACTE DEL PARDO: – S’establia que: ● La Reina Maria Cristina d’Habsburgo es convertiria en Regent, fins la majoria d’edat del seu fill. ● S’establia que els dos partits continuarien alternant-se en el poder. ● Però, es va decidir que formara govern el PARTIT LIBERAL DE SAGASTA. D’aquesta forma es restarien partidaris als republicans. El GOVERN DE SAGASTA DE 1885 a 1890 va introduir importants reformes.
  • 51. Quines són les reformes més destacades que va introduir el govern de Sagasta? ● Va impulsar una nova Llei de Associacions (1887), que permetia la creació de sindicats de treballadors: – Va permetre la creació de la UGT (Unió General de Treballadors) – Va permetre als anarquistes abandonar la clandestinitat. ● Va introduir el judici per jurats. ● Llei Electoral de 1890, per la qual s’establia el sufragi universal masculí, per a tots els espanyols majors de 25 anys. ● Es van aprovar un nou CODI CIVIL i un nou CODI DE COMERÇ.
  • 52. L’OPOSICIÓ AL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ. ELS PARTITS ANTIDINÀSTICS.
  • 53. Què partits polítics s’oposaren al Règim de la Restauració? ● Partits polítics amb una llarga trajectòria històrica: – Carlistes. – Republicans. ● Partits que naixien en aquest període i que tindrien una influència decisiva en la vida política i social del segle XX en Espanya: – Partits Nacionalistes: Catalunya i el País Basc. – Partits i organitzacions obreres: PSOE i el anarquisme.
  • 54. Com va evolucionar el carlisme després de la desfeta de 1876? ● En 1888 el carlisme es va escindir en dos grups: – El grup partidari d’intervindre en la vida política, mitjançant la creació d’un PARTIT POLÍTIC (PARTIT NACIONAL CATÓLIC), dirigit per Ramón Nocedal. – El grup partidari de continuar preparant un alçament militar, que va donar lloc a la creació de les anomenades JUNTES TRADICIONALISTES.
  • 55. Com va evolucionar el Republicanisme després del fracàs de la Primera República? ● Emilio Castelar va crear el PARTIT REPUBLICA POSSIBILISTA. En 1890 Castelar es va unir al Partit Liberal. ● Els grups liderats per: – Ruiz Zorrilla. (Partit Republicà Progressista) – Salmerón, (Partit Republicà Centralista) no participaren en les eleccions. – A començament del segle XX crearen UNIÓN REPUBLICANA ● El Partit Republicà Federal de Pi i Margall va continuar defensant les seus idees.
  • 57. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme català? ● Causes econòmiques: – Catalunya havia conegut des de finals del segle XVIII un creixement industrial molt important, lligat al desenvolupament de la indústria cotonera. Això va donar lloc al naixement d’una burgesia industrial defensora fonamentalment d’una política comercial proteccionista, que moltes vegades no era defensada des de Madrid. – A més, la industrialització va comportar des de finals del segle XIX un procés d’immigració des de altres zones d’Espanya.
  • 58. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme català? ● Causes culturals: – El segle XIX és el segle del Romanticisme. Una de les vessants fonamentals d’aquest moviment intel·lectual és la recuperació de les tradicions, el folklore i la cultura pròpia. – Catalunya gaudia d’una llengua pròpia, encara que no utilitzada en l’administració des de 1715 (Decrets de Nova Planta). – Tampoc s’utilitzava en la literatura. Tanmateix el romanticisme va fer que es recuperara el català com a llengua literària. És un moviment que des de mitjans del segle XIX, es coneix com la RENAIXENÇA.
  • 59. Quins van ser els impulsors inicials del nacionalisme català? ● Podríem destacar a: – Valentí Almirall, fundador d’un diari en català (Diari Català) i principal autor de l’anomenat MEMORIAL DE GREUGES, document polític-econòmic, presentat a Alfons XII en 1885, on es feia una defensa del proteccionisme per salvaguardar la indústria catalana. – Prat de la Riba, impulsor de la redacció de un document clau per naiximent del nacionalisme català: LES BASES DE MANRESA: ● Demanaven Autonomia pel territori de Catalunya i que el català fora en exclusiva la llengua oficial.
  • 60. Quan va sorgir el Primer Partit Catalanista? ● El primer Partit Nacionalista Català va ser LA LLIGA REGIONALISTA, fundada per Prat de la Riba i després per Francesc Cambó (1901) ● En les eleccions de 1902, van obtindre ja el triomf electoral en les circumscripcions electorals catalanes.
  • 63. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme Basc? ● Causes econòmiques: – El desenvolupament d’una poderosa indústria siderúrgica (producció de ferro i acer), a partir del final de les guerres carlines i la pacificació del territori. – El procés d’industrialització va atraure a molts immigrants, castellà-parlants.
  • 64. Què causes expliquen el naiximent del nacionalisme basc? ● Causes culturals: – L’existència d’una llengua pròpia, que es veu cada vegada més arraconada i amenaçada de supervivència, pel creixement de les ciutats i l’arribada d'immigrants que parlen castellà
  • 65. Què causes expliquen el naixement del nacionalisme basc? ● CAUSES POLÍTIQUES – La consciència de la pèrdua de l’autonomia política, com a conseqüència de les desfetes en les guerres carlines del segle XIX. – Aquesta pèrdua es materialitza en la desaparició dels furs o lleis pròpies i de les institucions d’autogovern.
  • 66. Qui va ser el fundador del modern nacionalisme basc? ● SABINO ARANA, qui en 1898 va publicar el llibre «Biscaia, per la seua independència», on es reclamava la independència dels territoris bascos. ● Per inspiració de Sabino Arana es funda el PARTIT NACIONALISTA BASC (1895)
  • 68. Quina és la ideologia de Sabino Arana? ● Reclama la independència. ● Rebutja la inmigració d’altres zones d’Espanya, perquè ficava en perill la llengua, la cultura i la raça basca considerada única. ● Defén una confederació de tots els territoris forals bascos, inclosa Navarra. ● El seu lema és « Déu i llei antiga». El PNV, es un partit confessional catòlic. ● Crea un nou nom pel País Basc, «Euzkadi», impulsa la unificació lingüística i dissenya la bandera basca «la ikurrinya»
  • 69. Quina va ser la postura de la burgesia industrial basca front als plantejaments inicials del PNV? ● La burgesia industrial basca venia els seus productes en el mercat espanyol ● Per tant, al començament del segle XX el PNV, canviaria l’objectiu independentista, per un objectiu autonomista.
  • 71. Quan s’havia produït la introducció de l’anarquisme en Espanya? ● Va ser aprofitant la conjuntura de l’augment de les llibertats, després de la revolució de 1868, que les idees anarquistes van arribar a Espanya. ● El seu introductor va ser Giussepe Fanelli, seguidor de les idees de Mijail Bakunin. ● En 1870 s’havia reunit en Barcelona el primer Congrés Obrer Espanyol d’on naixeria la FRE de la AIT ( FEDERACIÓ REGIONAL ESPANYOLA DE LA AIT) ● Els anarquistes influirien decisivament en el moviment cantonalista que es va desenvolupar durant el període de la Primera República en 1873.
  • 72. Quina era la seua base ideològica? ● Els anarquistes consideraven que el ésser humà és bo per naturalesa. En canvi, la societat del segle XIX era una societat de classes on es donava l’explotació de la classe burgesa o capitalista, sobre la classe obrera o proletària. ● Els anarquistes pretenien l’emancipació o alliberament de la classe obrera. Volien una societat sense classes socials i sense Estat. ● Proposaven crear xicotetes comunitats o cooperatives independents on es treballaria de manera col·lectiva. La seua alternativa era el comunisme libertari.
  • 73. Què estratègies pensaven utilitzar per destruir la societat capitalista? ● Rebutjaven la creació de Partits Polítics i es negaven a votar en les eleccions. Pensaven que un Partit Polític era una organització, que conduïa a la creació d’una nova classe dirigent. ● Rebutjaven la creació de sindicats i la lluita sindical (TANMATEIX, aquesta opinió va canviar i posteriorment en 1910 en Espanya sorgirà un sindicat de treballadors anarquista la CNT). ● Pensaven que el triomf de la classe proletària es materialitzaria: – Per una INSURRECCIÓ O REVOLUCIÓ ESPONTÀNIA DE LES MASSES. – PER LA DIFUSIÓ DE L’EDUCACIÓ ENTRE ELS TREBALLADORS. – També confiaven en l’ATEMPTAT TERRORISTA, com a forma de lluita contra la classe dominant. Era l’estratègia de «propaganda per l’acció»
  • 74. En què zones d’Espanya va arrelar l’anarquisme? ● Destaquen dos zones: – ANDALUSIA: On existia una distribució de la propietat de la Terra molt desigual. La terra era propietat de grans propietaris latifundistes. En canvi, la major part de la població eren jornalers, que recordaven que amb la Desamortització de Madoz les terres comunals havien sigut venudes i comprades pels terratinents. Per tant es van ocupar finques i van sorgir lemes com «Terra i Llibertat» – CATALUNYA.- Els obrers catalans es va unir massivament a l’anarquisme. En 1881, de manera clandestina s’havia reorganitzat la FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA REGIÓ ESPANYOLA.
  • 75. Quina va ser l’actuació dels anarquistes en Andalusia durant la Restauració? ● Va sorgir en 1880 una organització anomenada «LA MANO NEGRA». Feren atemptats, incendis de collites i altres actes de destrucció. ● En 1892, en Jerez de la Frontera, els jornalers es van fer amb el control de la ciutat, per alliberar uns companys presos. La repressió posterior de les autoritats va provocar tres morts i quatre condemnes a mort.
  • 76. Quina va ser l’actuació dels anarquistes en Catalunya? ● En Catalunya, també cal destacar la utilització de l’atemptat terrorista, que era seguida d’una brutal repressió policial. Destaquen: – Bomba contra la patronal catalana (Fomento del Trabajo) en 1891. – Atemptat contra el Capità General de Catalunya, Martinez Campos, en 1893. – Bomba contra el Teatre del Liceu de Barcelona de 1893 on van morir 22 persones. – Atemptat en Barcelona en 1896 contra la processió del Corpus (6 morts) – La repressió dels autors de l’atemptat anterior, va provocar l’assassinat d’Antonio Canovas del Castillo en 1897.
  • 77. BOMBA CONTRA EL TEATRE DEL LICEU
  • 78.
  • 80. EL MOVIMENT OBRER. EL SOCIALISME EN ESPANYA
  • 81. Com havia arribat la ideologia o marxista a Espanya? ● Marx va enviar a Espanya en 1872, al seu gendre, Paul Lafargue, amb l’objectiu de difondre els plantejaments marxistes o socialistes, defensats pel seu grup din de la AIT (Associació internacional del Treball) ● A diferència dels anarquistes Marx pensava que els obres devien crear: – Un partit polític obrer, que participara en els processos electorals. – Sindicats de treballadors, per tal d’organitzar vagues i aconseguir millores concretes en les condicions de vida dels obrers. – En una etapa posterior, el pensament de Marx, establia la necessitat de planificar una revolució per tal de conquerir el poder polític i acabar amb la propietat privada, creant una societat comunista. ● Paul Lafargue va estar en Madrid i va difondre les seues idees entre treballadors qualificats, com els típografs.
  • 82. Què efectes va tindre la difusió de les idees de Marx en Espanya? ● Entre els seus primers seguidors es van seguir les idees de Marx, referents a la creació de un Partit Polític i un Sindicat de Treballadors: – En 1879 es va crear el PSOE (PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL) en una reunió a la que van assistir 25 persones. El líder del Partit seria un tipògraf madrileny, PABLO IGLESIAS. – En 1886, fundaren un diari, per transmetre les seues idees i com a medi de propaganda: EL SOCIALISTA. – En 1888 es creava un sindicat socialista,la UGT (UNIÓ GENERAL DE TREBALLADORS) aprofitant els canvis legislatius que va introduir Sagasta i que permetien la creació de associacions sindicals. ● El SOCIALISME va arrelar amb força en Madrid, en ASTÚRIES, centre de la mineria del carbó en Espanya i també entre els immigrants que van arribar al País Basc, per treballar en les noves indústries siderúrgiques.
  • 84. Com van evolucionar els Partits Socialistes en Europa i Espanya? ● En molts casos la lluita política i sindical va ser efectiva i en la major part dels països europeus, les condicions de vida del proletariat van millorar. ● En 1879 en Paris, per commemorar el centenari de l’inici de la Revolució Francesa es va crear LA SEGONA INTERNACIONAL. En aquesta segona internacional, es van revisar les idees de Marx i es va privilegiar la estratègia de lluita política i sindical, deixant la Revolució Comunista com un objectiu molt llunyá. ● D’aquesta manera els Partits Socialistes evolucionaven cap a la SOCIAL- DEMOCRÀCIA. ● En el cas del PSOE, es va seguir aquesta línia. A més per tindre la possibilitat d’obtindre diputats es va plantejar la possibilitat d’establir aliances electorals amb els republicans.