2. QUÈ ÉS LA RESTAURACIÓ?
● Es coneix com a Restauració el procés pel qual la
monarquia va tornar a ser la forma de Govern d’Espanya
a partir de 1875, en mans de la Dinastia dels Borbó.
● Per tant, si Isabel II, va ser destronada en 1868, al
començament de 1875, el seu fill, Alfons XII, després de
l’etapa del sexenni democràtic (1868-1874) recuperava el
tro.
3. Què durada tindrà el període
històric de la Restauració?
● El sistema polític de la Restauració va quedar definit després de
l’elaboració i promulgació d’una nova Constitució en 1876.
● Aquesta Constitució va estar en vigor des de 1876 fins 1923. En
1923 es va suspendre la seua vigència al establir-se la dictadura
del General Primo de Rivera, que va durar fins 1930.
● Entre 1930 i abril de 1931 tractaria d’aplicar-se de nou.
● Per tant, tota aquesta etapa de la Història d’Espanya és la etapa de
la Restauració.
4. En què etapes es divideix aquest
període de la Restauració?
● REGNAT D’ALFONS XII (1875-1885)
● REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
D’HABSBURGO-LORENA(1885-1902)
● REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1931)
– Dins del Regnat d’Alfons XIII, entre
1923 i 1930 es desenvolupa la
dictadura de Primo de Rivera.
6. QUINS SERAN ELS PROTAGONISTES
D’AQUEST PERÍODE HISTÒRIC?
● Cal destacar a:
– Alfons XII (1875-1885)
– Maria Cristina de Habsburgo (Reina Viuda
d’Alfons, que ocupara la Regència fins la
majoria d’Edat d’Alfons XIII.
● Els principals líders polítics seran:
– Antonio CANOVAS DEL CASTILLO
– Pràxedes Mateo SAGASTA.
11. QUI VA SER EL PRINCIPAL IMPULSOR
DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA
RESTAURACIÓ?
● El principal impulsor de la Restauració de la Monarquia va ser Antonio
Canovas del Castillo.
● Aquest polític havia sigut membre de la Unió Liberal, (havia sigut el
redactor del Manifest de Manzanares). Però al triomfar la Revolució de
1868 va convertir-se en el principal impulsor del retorn dels Borbons.
● Ara bé, va ser partidari, de impulsar la candidatura al tro del príncep
Alfons, i no de la seua mare, Isabel II, totalment desprestigiada.
12. Què objectius tenia Canovas amb la
Restauració de la Monarquia dels Borbó?
● La creació d’un sistema polític on es donara un torn o alternança pacífica
en el poder entre els partits polítics, per tal d’evitar els greus problemes
que havien alterat la vida política espanyola en el segle XIX:
– Tenien que eradicar-se els pronunciaments o colps d’Estat Militars.
– Hi havia que evitar l’esclat de moviments revolucionaris (actes de masses
protagonitzades pel poble, per derrocar el govern i canviar el sistema polític)
13. Què model polític volia imitar Canovas?
● Canovas era un gran admirador del sistema polític del
REGNE UNIT, que era:
– Una monarquia parlamentària.
– Al llarg del segle XIX en Anglaterra va haver una gran
estabilitat política.
– S’havien alternant pacíficament en el poder dos partits
polítics: EL PARTIT CONSERVADOR I EL PARTIT LIBERAL i
no va haver cap revolució.
– A més, el creixement econòmic d’aquest país havia sigut molt
important i gaudia del control d’un gran imperi colonial.
14. Per què pensava, en canvi, Canovas que
Espanya havia patit una gran inestabilitat
política?
● Perquè els dos grans partits LIBERALS:(EL PARTIT
MODERAT I EL PARTIT PROGRESSISTA), encara que
compartien la major part dels principis i valors de la
ideologia liberal, no havien sabut arribar a un pacte per
redactar una Constitució acceptada pels dos Partits
● Tindrien que haver redactat una Constitució per consens,
fruit del diàleg, la negociació, cedint en alguns principis i
acceptant els del partit contrari.
15. Per què, pensava Canovas que Isabel II no
havia contribuït a l’estabilitat política?
● Isabel II, havia confiat per formar govern, només en el Partit
Moderat i més tard en la Unió Liberal, però mai havia volgut un
govern del Partit Progressista.
● Aquest fet havia determinat que el Progressistes recorregueren a
la Revolució i el Pronunciament Militar per arribar al poder.
● Per a Canovas, en un sistema parlamentari, sempre es dona
l’alternança entre diversos partits, perquè, es normal que moltes
vegades el Partit en el Govern no solucione els problemes del
país i perda la confiança de la població.
● Per tant la Corona, devia permetre el torn pacific en el poder dels
principals Partits Polítics.
16. Què tàctica va seguir Canovas per fer
triomfar la Restauració de la Dinastia
Borbó?
● Canovas, era conscient que per consolidar un sistema
polític estable era necessari comptar amb la majoria de les
forces polítiques monàrquiques, que havien participat en
la Revolució de 1868 i havien destronat a Isabel II:
– Els antics membres del PARTIT PROGRESSISTA.
– Els antics membres de la Unió Liberal
– Els Demòcrates monàrquics.
17. Què va aconsellar Canovas a Alfons XII, per tal de ser
acceptat per aquestes forces polítiques?
● Canovas va fer que Alfons XII, que estava estudiant en Gran Bretanya, en l’Acadèmia Militar
de Sandhurst, publicara un MANIFEST:
– EL MANIFEST DE SANDHURST. (1 DE DESEMBRE DE 1874)
– En el Manifest, Alfons, assenyalava que la seua voluntat era la de respectar la llibertat i els valors d’una
monarquia parlamentària liberal, respectant la voluntat de la nació expressada en les eleccions.
– Evitar influir en les decisions polítiques. Afirmava que el paper d’un Rei Constitucional, era només, el de
acceptar les decisions presses pel govern i les Corts.
● ( El Manifest de Sandhurst, firmat per Alfons XII, havia sigut redactat per Canovas)
18. Quan es materialitza la Restauració dels
Borbó?
● Malgrat, l’intent de Canovas de
buscar una reconciliació, la
restauració es va produir
finalment gràcies al triomf d’un
nou PRONUNICAMENT
MILITAR:
– El Pronunciament Militar del
General Martinez Campos
en Sagunt (29 de desembre
de 1874)
19.
20. No obstant, que va fer Canovas, per
atraure’s a la resta de monàrquics?
● Formar un
govern on
s’integraren
també membres
del antic partit
progressista
com Sagasta
21. Què va acceptar Canovas, en contra dels seus
principis, per consolidar la Restauració?
● Canovas era partidari del sufragi censatari, i li
repugnava el sufragi universal.
● Tanmateix, va acceptar, que les eleccions que
deurien celebrar-se per reunir unes Corts
Constituents, foren elegides per sufragi
universal. Aquesta era una reivindicació bàsica
dels revolucionaris de 1868.
22. Què nous partits polítics van nàixer i van redactar
la Constitució de 1876?
● Els dos partits que van nàixer al començament del
període de la Restauració van ser:
– EL PARTIT CONSERVADOR: que incloïa en les seues files
als antics Moderats. El seu lider era Canovas.
– EL PARTIT LIBERAL. Que va integrar a membres de l’Antic
Partit Progressista, Unió Liberal i Demòcrates monàrquics.
El seu lider seria Sagasta.
● El nom de Conservador i Liberal, reflectia la influència que el model polític anglés
havia tingut en el disseny del règim de la Restauració. Com en Gran Bretanya,
anava a funcionar el bipartidisme.
23.
24. Què característiques tindria la
CONSTITUCIÓ DE 1876?
● Era una Constitució que acceptava part de les idees dels
CONSERVADORS i part de les idees dels LIBERALS.
● Estava a mig camí entre la Constitució de 1845 (moderada) i la
de 1869 (progressista)
● A més, en molts punts la seua redacció era ambigua, per poder
ser interpretada de formes diferents i poder concretar-se de
forma diferent en lleis concretes.
25. Què sistema polític defensava la
Constitució?
● Establia com a Sistema Polític la MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA. Influenciat pel pensament
polític anglès del XIX afirmava que la
monarquia era el sistema consustancial a la
pròpia existència de la nació espanyola.
● Establia el Principi de la SOBIRANIA
COMPARTIDA ENTRE EL REI I LES CORTS
(com en la Constitució de 1845)
26. Què característiques tindrien les Corts?
● Les Corts serien bicamerals, amb:
– CONGRÉS DELS DIPUTATS: Càmera
d’elecció popular.
– SENAT: Amb una part del Senadors elegits pel
poble i altra nombrada pel Rei amb caràcter
vitalici. A més serien senadors per dret propi,
personatges il·lustres i amb gran experiència
política en Espanya.
27. Com s’elegirien els membres del Congrés
dels Diputats?
● La constitució no reflectia en el seu articulat com seria
el sufragi: censatari o universal.
● Simplement, de forma ambigua assenyalava, que
posteriorment una llei electoral, regularia el dret de vot.
● D’aquesta forma en el període es van establir dos lleis
electorals diferents:
– En 1878, el govern de Canovas,( CONSERVADOR) va
aprovar una llei electoral, amb sufragi censatari.
– En 1890, un govern presidit per Sagasta (LIBERAL) va
establir el sufragi universal masculi.
28. Què drets fonamentals s’incloïen en la
Constitució?
● S’incloïen tots els drets fonamental que havien sigut
introduïts en la Constitució de 1869: llibertat
d’expressió, de premsa, de reunió, d’associació
( D’aquesta forma es donava satisfacció als
revolucionaris de 1868).
● No obstant, s’establia que les lleis regularien la
forma de poder exercir aquests drets.
29. Què dret va quedar restringit en la
Constitució?
●
Es va retrocedir en matèria de llibertat de culte, es a dir, en
la possibilitat de practicar qualsevol tipus de religió de
manera pública i col·lectiva.
●
Es declarava al Catolicisme com a Religió Oficial de l’Estat.
●
En canvi, si es reconeixia la llibertat de consciència.
(Suposava poder tindre altres creències religioses, però
sense celebrar cerimònies on es congregaren els fidels)
30. Quin va ser el resultat de l’aplicació pràctica
de la Constitució de 1876?
● Es va aconseguir normalitzar i pacificar la
vida política espanyola, amb una
alternança pacífica o torn pacífic en el
poder del Partit Conservador i el Partit
Liberal.
● Per tant, no va haver revolucions, ni
pronunciaments militars.
31. Va ser democràtic el sistema polític de la
Restauració?
● Malgrat l’alternança pacífica en el poder
del Partit Conservador i el Partit Liberal,
el Règim polític va ser poc democràtic,
perquè es va basar en la manipulació
sistemàtica dels resultats electorals.
● Es va basar en el FRAU ELECTORAL
32. Amb quin objectiu es manipulaven els
resultats de les eleccions?
● Canovas i Sagasta, havien acordat rellevar-se, en el
govern, al cap d’un cert període de temps.
● A banda, si un partit s’enfrontava a problemes que l’havien
desgastat i l’havien fet perdre popularitat, seria substituït
per l’altre.
● Per tant, els líders polítics es ficaven d’acord per determinar
qui guanyaria les eleccions, i tindria majoria parlamentària.
33.
34.
35. Com es materialitzava la manipulació dels
resultats electorals?
● La manipulació electoral era possible gràcies a:
– L’existència d’un fort caciquisme, en una societat
bàsicament rural.
– L’actuació dels polítics i dels funcionaris de
l’administració central i territorial.
36. Què era el caciquisme?
● Amb el nom de «cacics» es coneix a la gent poderosa, que controlava l’activitat
econòmica d’una determinada comarca i que a més mantenia relacions amb els
polítics, jutges i membres de l’Administració.
●
El cacis en la seua comarca, coneixien a tota la població i podien afavorir-la o
pel contrari perjudicar-la.
– El cacic podia ser un terratinent o un industrial que controlava els llocs de treball de la
zona. La gent, per tant per sobreviure depenia d’ells.
– El cacic gràcies als seus contactes polítics podia fer favors: aconseguir treball en
l’administració, aconseguir llevar multes, evitar que un jove anara al servei militar,etc.
●
En contrapartida, la gent estava disposada a fer allò que el cacic els ordenara.
Per exemple, votar en les eleccions a un determinat PARTIT POLÍTIC.
37.
38.
39.
40.
41. Com es planificava el resultat de les
eleccions?
● El ministre de la Governació (actual Ministre de l’Interior) era
l’encarregat de dirigir el procés electoral.
● En Madrid, es decidia que candidat guanyaria les eleccions
en cada districte electoral.
● Com ho feia col·locant el nom del candidat en una casella, a
aquesta pràctica se la coneix com ENCASELLAT.
● Després el Ministre comunicava als governadors civils de
cada província els candidats que devien guanyar en cada
districte electoral.
42.
43. Com es feia que en cada districte electoral
guanyara el candidat previst?
● El ministre de la Governació assenyalava a cada
governador civil, que candidats deurien guanyar en els
districtes electorals de la seua província
● El governador civil, entrava en contacte amb els cacics, per
a que pressionaren a la població per votar al candidat
prèviament escollit.
● Si era necessari, es practicava el «pucherazo» afegint
paperetes a les urnes o manipulant el recompte.
44. Com es tornarien en el poder el Partit
Conservador i el Partit Liberal?
● Entre 1875 i 1881 està el Partit Conservador en el poder i Canovas va ser
President
● Entre 1881 i 1884, ja consolidat el Partit Liberal, aquest subsitueix els
conservadors
● Entre 1884-1885 governa Canovas
● En 1885 mor Alfons XII. Els dos Partits signen el Pacte del Pardo. Els
liberals de Sagasta governen entre 1885 i 1890.
● En la dècada de 1890 s’alternen en el poder els dos Partits.
● En 1897 es va produir l’assassinat de Canovas a mans d’un anarquista.
● En 1898, quan es va consumar el Desastre, amb la pèrdua de Cuba i
Filipinas està en el poder Sagasta.
45. Què problemes va solucionar Canovas
durant el seu govern de 1875 a 1881?
● Va concloure amb una victòria la Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
– Va formar un gran exèrcit que superava àmpliament al carlí. La victòria definitiva
es va obtindre en la batalla de Montejurra.
– Es va signar la PAU DE SOMORROSTRO, que va suposar:
● Abolició definitiva dels FURS del País Basc i Navarra.
● No obstant, mantenien una Hisenda pròpia. S’establia el manteniment d’un
CONCERT ECONÒMIC, pel qual, les Diputacions recaptarien tots els impostos
i només entregarien al govern central una quantitat estipulada o CUPO.
46. Què problemes va solucionar Canovas
durant el seu govern de 1875 a 1881?
● Va pacificar Cuba ficant termini a la Guerra dels Deu Anys
(1868-1878)
● Una vegada consolidat el triomf contra els carlins es va
traslladar part de l’exèrcit a Cuba, comandat per General
Martinez Campos.
● Es va signar la PAZ DE ZANJÓN, per la qual es prometia una
amplia amnistia a la illa de Cuba i l’abolició de l’esclavitud.
● L’esclavitud va ser abolida en 1886.
● En canvi les promeses d’autonomia van ser incomplides.
47. Què lleis destacades s’aprovaren durant aquest
govern de Canovas?
● Canovas va aprovar una LLEI ELECTORAL (1878) que restablia els
sufragi censatari. Només podrien votar els espanyols, homes,
majors de 25 anys que pagaren més de 25 pessetes com a
Contribució territorial.
● Va establir un control de la llibertat d’ensenyament en la Universitat.
Molts catedràtics foren expulsats (Llei Orovio)
● La llibertat de premsa quedava limitada per una censura prèvia.
● Es limitava la llibertat d’associació. No podrien crear-se SINDICATS
DE TREBALLADORS.
48. Què lleis va canviar Sagasta durant la seua
primera etapa de Govern (1881-1884)
● Va modificar la llei de premsa, eliminat la censura
prèvia.
● Va aprovar una nova llei educativa, que establia total
llibertat de càtedra pels professors en la universitat
49. Com va afectar la mort d’Alfons XII al Règim
de la Restauració?
● La reina Maria Cristina estava prenyada.
No se sabia si tindria un fill o una filla ( Al
final naixeria un príncep, el futur Alfons XIII)
● Aquesta situació podia provocar:
– Un nou alçament dels carlins.
– Podia donar lloc a un intent de proclamació de
la República.
50. Com van actuar Canovas i Sagasta, per
neutralitzar aquests perills?
● Per consolidar es sistema polític de la Restauració i la
Constitució de 1876 van arribar a un Pacte: EL PACTE
DEL PARDO:
– S’establia que:
● La Reina Maria Cristina d’Habsburgo es convertiria en Regent, fins
la majoria d’edat del seu fill.
● S’establia que els dos partits continuarien alternant-se en el poder.
● Però, es va decidir que formara govern el PARTIT LIBERAL DE
SAGASTA. D’aquesta forma es restarien partidaris als republicans.
El GOVERN DE SAGASTA DE 1885 a 1890 va introduir importants
reformes.
51. Quines són les reformes més destacades
que va introduir el govern de Sagasta?
●
Va impulsar una nova Llei de Associacions (1887), que permetia la
creació de sindicats de treballadors:
– Va permetre la creació de la UGT (Unió General de Treballadors)
– Va permetre als anarquistes abandonar la clandestinitat.
● Va introduir el judici per jurats.
● Llei Electoral de 1890, per la qual s’establia el sufragi universal masculí,
per a tots els espanyols majors de 25 anys.
● Es van aprovar un nou CODI CIVIL i un nou CODI DE COMERÇ.
53. Què partits polítics s’oposaren al Règim de
la Restauració?
● Partits polítics amb una llarga trajectòria històrica:
– Carlistes.
– Republicans.
● Partits que naixien en aquest període i que tindrien una influència
decisiva en la vida política i social del segle XX en Espanya:
– Partits Nacionalistes: Catalunya i el País Basc.
– Partits i organitzacions obreres: PSOE i el anarquisme.
54. Com va evolucionar el carlisme després de
la desfeta de 1876?
● En 1888 el carlisme es va escindir en dos grups:
– El grup partidari d’intervindre en la vida política,
mitjançant la creació d’un PARTIT POLÍTIC
(PARTIT NACIONAL CATÓLIC), dirigit per Ramón
Nocedal.
– El grup partidari de continuar preparant un alçament
militar, que va donar lloc a la creació de les
anomenades JUNTES TRADICIONALISTES.
55. Com va evolucionar el Republicanisme després
del fracàs de la Primera República?
● Emilio Castelar va crear el PARTIT REPUBLICA POSSIBILISTA.
En 1890 Castelar es va unir al Partit Liberal.
● Els grups liderats per:
– Ruiz Zorrilla. (Partit Republicà Progressista)
– Salmerón, (Partit Republicà Centralista) no participaren en les
eleccions.
– A començament del segle XX crearen UNIÓN REPUBLICANA
● El Partit Republicà Federal de Pi i Margall va continuar defensant
les seus idees.
57. Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme català?
● Causes econòmiques:
– Catalunya havia conegut des de finals del segle XVIII un
creixement industrial molt important, lligat al
desenvolupament de la indústria cotonera. Això va donar
lloc al naixement d’una burgesia industrial defensora
fonamentalment d’una política comercial proteccionista, que
moltes vegades no era defensada des de Madrid.
– A més, la industrialització va comportar des de finals del
segle XIX un procés d’immigració des de altres zones
d’Espanya.
58. Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme català?
● Causes culturals:
– El segle XIX és el segle del Romanticisme. Una de les vessants
fonamentals d’aquest moviment intel·lectual és la recuperació de les
tradicions, el folklore i la cultura pròpia.
– Catalunya gaudia d’una llengua pròpia, encara que no utilitzada en
l’administració des de 1715 (Decrets de Nova Planta).
– Tampoc s’utilitzava en la literatura. Tanmateix el romanticisme va fer
que es recuperara el català com a llengua literària. És un moviment
que des de mitjans del segle XIX, es coneix com la RENAIXENÇA.
59. Quins van ser els impulsors inicials del
nacionalisme català?
● Podríem destacar a:
– Valentí Almirall, fundador d’un diari en català (Diari Català) i
principal autor de l’anomenat MEMORIAL DE GREUGES,
document polític-econòmic, presentat a Alfons XII en 1885,
on es feia una defensa del proteccionisme per salvaguardar
la indústria catalana.
– Prat de la Riba, impulsor de la redacció de un document
clau per naiximent del nacionalisme català: LES BASES DE
MANRESA:
● Demanaven Autonomia pel territori de Catalunya i que el
català fora en exclusiva la llengua oficial.
60. Quan va sorgir el Primer
Partit Catalanista?
● El primer Partit Nacionalista Català va ser
LA LLIGA REGIONALISTA, fundada per
Prat de la Riba i després per Francesc
Cambó (1901)
● En les eleccions de 1902, van obtindre ja
el triomf electoral en les circumscripcions
electorals catalanes.
63. Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme Basc?
● Causes econòmiques:
– El desenvolupament d’una poderosa
indústria siderúrgica (producció de ferro i
acer), a partir del final de les guerres carlines
i la pacificació del territori.
– El procés d’industrialització va atraure a
molts immigrants, castellà-parlants.
64. Què causes expliquen el naiximent del
nacionalisme basc?
● Causes culturals:
– L’existència d’una llengua pròpia, que es veu
cada vegada més arraconada i amenaçada
de supervivència, pel creixement de les
ciutats i l’arribada d'immigrants que parlen
castellà
65. Què causes expliquen el naixement del
nacionalisme basc?
● CAUSES POLÍTIQUES
– La consciència de la pèrdua de l’autonomia
política, com a conseqüència de les desfetes
en les guerres carlines del segle XIX.
– Aquesta pèrdua es materialitza en la
desaparició dels furs o lleis pròpies i de les
institucions d’autogovern.
66. Qui va ser el fundador del modern
nacionalisme basc?
● SABINO ARANA, qui en 1898 va publicar
el llibre «Biscaia, per la seua
independència», on es reclamava la
independència dels territoris bascos.
● Per inspiració de Sabino Arana es funda
el PARTIT NACIONALISTA BASC (1895)
68. Quina és la ideologia de Sabino Arana?
● Reclama la independència.
● Rebutja la inmigració d’altres zones d’Espanya, perquè ficava en
perill la llengua, la cultura i la raça basca considerada única.
● Defén una confederació de tots els territoris forals bascos, inclosa
Navarra.
● El seu lema és « Déu i llei antiga». El PNV, es un partit
confessional catòlic.
● Crea un nou nom pel País Basc, «Euzkadi», impulsa la unificació
lingüística i dissenya la bandera basca «la ikurrinya»
69. Quina va ser la postura de la burgesia
industrial basca front als plantejaments
inicials del PNV?
● La burgesia industrial basca venia els seus
productes en el mercat espanyol
● Per tant, al començament del segle XX el PNV,
canviaria l’objectiu independentista, per un
objectiu autonomista.
71. Quan s’havia produït la introducció de
l’anarquisme en Espanya?
● Va ser aprofitant la conjuntura de l’augment de les llibertats,
després de la revolució de 1868, que les idees anarquistes van
arribar a Espanya.
● El seu introductor va ser Giussepe Fanelli, seguidor de les idees
de Mijail Bakunin.
● En 1870 s’havia reunit en Barcelona el primer Congrés Obrer
Espanyol d’on naixeria la FRE de la AIT ( FEDERACIÓ
REGIONAL ESPANYOLA DE LA AIT)
● Els anarquistes influirien decisivament en el moviment
cantonalista que es va desenvolupar durant el període de la
Primera República en 1873.
72. Quina era la seua base
ideològica?
● Els anarquistes consideraven que el ésser humà és bo per
naturalesa. En canvi, la societat del segle XIX era una
societat de classes on es donava l’explotació de la classe
burgesa o capitalista, sobre la classe obrera o proletària.
● Els anarquistes pretenien l’emancipació o alliberament de
la classe obrera. Volien una societat sense classes socials
i sense Estat.
● Proposaven crear xicotetes comunitats o cooperatives
independents on es treballaria de manera col·lectiva. La
seua alternativa era el comunisme libertari.
73. Què estratègies pensaven utilitzar per destruir la
societat capitalista?
● Rebutjaven la creació de Partits Polítics i es negaven a votar en les eleccions.
Pensaven que un Partit Polític era una organització, que conduïa a la creació d’una
nova classe dirigent.
● Rebutjaven la creació de sindicats i la lluita sindical (TANMATEIX, aquesta opinió va
canviar i posteriorment en 1910 en Espanya sorgirà un sindicat de treballadors
anarquista la CNT).
● Pensaven que el triomf de la classe proletària es materialitzaria:
– Per una INSURRECCIÓ O REVOLUCIÓ ESPONTÀNIA DE LES MASSES.
– PER LA DIFUSIÓ DE L’EDUCACIÓ ENTRE ELS TREBALLADORS.
– També confiaven en l’ATEMPTAT TERRORISTA, com a forma de lluita contra la
classe dominant. Era l’estratègia de «propaganda per l’acció»
74. En què zones d’Espanya va arrelar
l’anarquisme?
●
Destaquen dos zones:
– ANDALUSIA: On existia una distribució de la propietat de la Terra
molt desigual. La terra era propietat de grans propietaris
latifundistes. En canvi, la major part de la població eren jornalers,
que recordaven que amb la Desamortització de Madoz les terres
comunals havien sigut venudes i comprades pels terratinents. Per
tant es van ocupar finques i van sorgir lemes com «Terra i Llibertat»
– CATALUNYA.- Els obrers catalans es va unir massivament a
l’anarquisme. En 1881, de manera clandestina s’havia reorganitzat
la FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE LA REGIÓ ESPANYOLA.
75. Quina va ser l’actuació dels anarquistes en
Andalusia durant la Restauració?
● Va sorgir en 1880 una organització anomenada «LA
MANO NEGRA». Feren atemptats, incendis de collites i
altres actes de destrucció.
● En 1892, en Jerez de la Frontera, els jornalers es van fer
amb el control de la ciutat, per alliberar uns companys
presos. La repressió posterior de les autoritats va provocar
tres morts i quatre condemnes a mort.
76. Quina va ser l’actuació dels anarquistes en
Catalunya?
● En Catalunya, també cal destacar la utilització de l’atemptat
terrorista, que era seguida d’una brutal repressió policial. Destaquen:
– Bomba contra la patronal catalana (Fomento del Trabajo) en
1891.
– Atemptat contra el Capità General de Catalunya, Martinez
Campos, en 1893.
– Bomba contra el Teatre del Liceu de Barcelona de 1893 on van
morir 22 persones.
– Atemptat en Barcelona en 1896 contra la processió del Corpus (6
morts)
– La repressió dels autors de l’atemptat anterior, va provocar
l’assassinat d’Antonio Canovas del Castillo en 1897.
81. Com havia arribat la ideologia o marxista a
Espanya?
● Marx va enviar a Espanya en 1872, al seu gendre, Paul Lafargue, amb
l’objectiu de difondre els plantejaments marxistes o socialistes, defensats
pel seu grup din de la AIT (Associació internacional del Treball)
● A diferència dels anarquistes Marx pensava que els obres devien crear:
– Un partit polític obrer, que participara en els processos electorals.
– Sindicats de treballadors, per tal d’organitzar vagues i aconseguir
millores concretes en les condicions de vida dels obrers.
– En una etapa posterior, el pensament de Marx, establia la necessitat de
planificar una revolució per tal de conquerir el poder polític i acabar amb
la propietat privada, creant una societat comunista.
● Paul Lafargue va estar en Madrid i va difondre les seues idees entre
treballadors qualificats, com els típografs.
82. Què efectes va tindre la difusió de les idees de
Marx en Espanya?
● Entre els seus primers seguidors es van seguir les idees de Marx, referents a
la creació de un Partit Polític i un Sindicat de Treballadors:
– En 1879 es va crear el PSOE (PARTIT SOCIALISTA OBRER ESPANYOL)
en una reunió a la que van assistir 25 persones. El líder del Partit seria un
tipògraf madrileny, PABLO IGLESIAS.
– En 1886, fundaren un diari, per transmetre les seues idees i com a medi
de propaganda: EL SOCIALISTA.
– En 1888 es creava un sindicat socialista,la UGT (UNIÓ GENERAL DE
TREBALLADORS) aprofitant els canvis legislatius que va introduir
Sagasta i que permetien la creació de associacions sindicals.
● El SOCIALISME va arrelar amb força en Madrid, en ASTÚRIES, centre de la
mineria del carbó en Espanya i també entre els immigrants que van arribar al
País Basc, per treballar en les noves indústries siderúrgiques.
84. Com van evolucionar els Partits Socialistes en
Europa i Espanya?
● En molts casos la lluita política i sindical va ser efectiva i en la major part
dels països europeus, les condicions de vida del proletariat van millorar.
● En 1879 en Paris, per commemorar el centenari de l’inici de la Revolució
Francesa es va crear LA SEGONA INTERNACIONAL. En aquesta segona
internacional, es van revisar les idees de Marx i es va privilegiar la estratègia
de lluita política i sindical, deixant la Revolució Comunista com un objectiu
molt llunyá.
● D’aquesta manera els Partits Socialistes evolucionaven cap a la SOCIAL-
DEMOCRÀCIA.
● En el cas del PSOE, es va seguir aquesta línia. A més per tindre la
possibilitat d’obtindre diputats es va plantejar la possibilitat d’establir
aliances electorals amb els republicans.