La Dona que va dirigir Espanya a mitjans segle XIX

1. EL REGNAT D’ISABEL II
(1843-1868)

2. PRIMERA ETAPA
LA DÈCADA MODERADA
(1844-1854)

3. EL BIENNI PROGRESSISTA
(1854-1856)

4. Què va passar després de la marxa
d’Espartero?
● El derrocament d’Espartero com a Regent
plantejava el problema de si era necessari
formar una nova Regència o s’avançava la
majoria d’Edat d’Isabel II.
● Es va optar per avançar la majoria d’Edat
d’Isabel II (8 de novembre de 1843) i va ser
coronada com a Reina el 10 de Novembre de
1843.
● Isabel II comptava amb 13 anys.

7. Qui va formar govern, després de la
marxa d’Espartero?
● Inicialment es va formar un GOVERN
PROVISIONAL, integrat per membres del Partit
Moderat i del Partit Progressista.
● La seua missió era convocar Eleccions.
● Les eleccions van ser guanyades pel PARTIT
MODERAT.

8. Però, qui va ser nomenat Cap del
Govern?
● Malgrat que les eleccions van ser guanyades
pels MODERATS, es va nomenar com a Cap
del Govern a un Progressista: SALUSTIANO
OLOZAGA.
●
Aquest fet es va donar, perquè, com a
conseqüència del pronunciament i de les
revolucions que havien fer marxar a Espartero, es
crearen JUNTES LOCALS, en mans de membres
del Partit Progressista i de la Milícia Nacional, que
es negaven a desarmar-se.
Com que els MODERATS tenien majoria en les
Corts, OLOZAGA, necessitava una majoria
Parlamentària, i va decidir dissoldre les Corts i
CONVOCAR NOVES ELECCIONS.

9. Va aconseguir OLOZAGA el seu
propòsit?
● El decret de dissolució tenia que estar signat per ISABEL II.
● Aleshores es van produir un gran escàndol: Es va fer públic que el Cap
del Govern havia forçar a la Reina a signar-lo oprimint el seu braç.
● Davant d’aquesta situació el GENERAL NARVAEZ va exigir la dimissió
d’OLOZAGA.
● NARVAEZ va assumir la Caporalia del Govern:
– Va usar la força de l’exèrcit per:
● Acabar amb les revoltes urbanes, dissolent les JUNTES i
desarmant a la MILÍCIA NACIONAL.

10. Què conseqüència tindria aquesta
actuació de Narvaez?
● Durant un període de 10 anys (1844-1854)
tots els governs van ser del Partit Moderat.
● Per tant, aquest període es coneix com la DÈCADA
MODERADA.
● L’home fort, que liderarà el Partit Moderat i serà el
principal suport de la Reina, serà el GENERAL
NARVÀEZ.
● No obstant, no va ocupar el càrrec de President del
Govern durant tota l’etapa. ( Se l’atribueix una
personalitat ciclotímica)

11. LA VIDA PRIVADA D’ISABEL II.
MATRIMONI
CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES.

12. Amb qui es va casar Isabel II?
● Un dels objectius de qualssevol monarquia es
garantir la continuïtat de la dinastia. Per tant un
objectiu primordial de qualsevol Rei o Reina
casar-se i tindre descendència.
● El govern i les Corts es van plantejar amb qui
convenia concertar el matrimoni d’Isabel II:

13. – Una de les opcions era casar
a Isabel II, amb el fill de
Carles Maria Isidre:
– Carles Lluís de Borbó, Comte
de Montemoulín.
– Seria una forma de resoldre
el conflicte dinàstic entre
carlins i liberals.
– Però l’opció va ser
completament rebutjada.
– Aquest fet donaria lloc a una
nova sublevació dels carlins
(1846-1849), coneguda com
GUERRA DELS MATINERS,
en Catalunya.

14. Es va pensar en un príncep
estranger.
● Leopold de Sajonia
Coburg
● Duc de Montpensier.
(Fill del Rei de França)

15. Per què no es va elegir cap princep
estranger?
●
Pel fet, que el matrimoni podia afavorir a una potència europea o
a una altra.
●
Per tant, finalment, es va recomanar el matrimoni D’Isabel II, amb
un Borbó, algú membre de la seua pròpia família.
●
El candidat elegit va ser el seu cosí Francesc D’Asís de Borbó.
●
Isabel II, no va acceptar en cap moment el matrimoni i per tant el
fracàs matrimonial faria que la Reina mantinguera moltes
relaciones extramatrimonials, que amb el pas del temps la
desprestigiarien.

16. Qui va ser l’afortunat?

17. Isabel II es va casar als 16 anys amb el seu cosí germà:
FRANCISCO DE ASIS DE BORBÓ

18. Com va afectar la vida privada
d’Isabel II en l’ estabilitat política?
● Isabel II va mantindre una desordenada conducta
privada.
● Al llarg del seu Regnat van ser molts els amants
que va tindre.
● Entre ells, sentia predilecció pels militars, entre els
quals destaca el GENERAL SERRANO, al que es
referia com «el general bonito»
● Aquesta falta de moralitat va fer que la Reina,
anara perdent prestigi.

19. EVOLUCIÓ POLÍTICA EN LA DÈCADA
MODERADA
(1844-1854)

20. Quin seria l’objectiu polític del PARTIT MODERAT
en aquesta etapa?
● Fer compatible:
– LA LLIBERTAT: mantenint com a sistema polític la monarquia parlamentària.
– L’ORDRE: per garantir el DRET DE PROPIETAT.
ja que
– L’ALTA BURGESIA ha assolit els seus objectius de canvi polític i del marc legal
que ha acabat amb l’Antic Règim i ha establert les condicions pel funcionament
d’una ECONOMIA DE MERCAT O CAPITALISTA.
– A aquesta ALTA BURGESIA, s’uneixen els interessos de la NOBLESA, que ha
conservat bona part de les seues terres.
– L’ALTA BURGESIA I LA NOBLESA formaran una classe OLIGÀRQUICA.

21. Què vol evitar aquesta nova
oligarquia?
● L’Alta Burgesia i la noblesa volen que no es reproduïsca
cap REVOLUCIÓ.
ja que
● En tots els moviments revolucionaris, hi havia grups
radicals, vinculats amb la nova classe social dels obrers
industrials o proletariat, que reclamaven:
● Igualtat davant de la llei, però també justícia social i
repartiment de la riquesa o de la propietat.

22. Què reformes van implementar els MODERATS,
per reformar el sistema polític?
● Van redactar una nova Constitució: LA CONSTITUCIÓ DE
1845.
● Van promulgar una nova Llei Electoral, que restringia el Dret
de Vot a solament el 1 % de la població (els majors
contribuents)
● Van establir una nova Llei D’AJUNTAMENTS. Els alcaldes
serien nomenats pel govern en tots els pobles de més de
2000 habitants. En la resta pel governador civil.
● Es va promulgar una nova Llei d’Imprenta, que limitava la
llibertat de premsa.

23. Què característiques tenia la
Constitució de 1845?
● Definia el sistema polític com : MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA.
● Defensava el principi de : LA SOBIRANIA
COMPARTIDA ENTRE EL REI I LES CORTS
● PARLAMENT BICAMERAL:
– Congrés dels Diputats: Elegits solament pel 1 % de la
població
– SENAT: Els seus membres no eren elegits, sinó
designats pel monarca.

24. Què reformes es van impulsar per
mantindre l’ordre?
● Van decidir crear un cos policial, que s’encarregaria del manteniment
de l’ordre i de la seguretat de les propietats en les zones rurals: LA
GUÀRDIA CIVIL
● Van decidir establir els SERVEI MILITAR OBLIGATORI, basat en el
sistema de les quintes. Tots els espanyols estaven obligats a integrar
l’exèrcit. Una quinta part dels joves estarien obligats. Per decidir qui
s’integraria en l’exèrcit es faria un sorteig.
● Era redimible amb el pagament d’una quantitat en metàl·lic, fet que
va permetre als membres de la burgesia, eludir el servei militar,

25. Què altres reformes destaquen en
la dècada moderada?
● Una reforma fiscal (Llei Mon-Santillán)
● Concordat de 1851 amb el Vaticà.

26. Quina era la base de la reforma
fiscal?
● S’establia la igualtat fiscal amb l’extensió del mateixos impostos a tot el
territori, amb l’excepció del País Basc i Navarra que van conservar el
Règim Foral.
● Es pagarien impostos directes:
– Una contribució territorial (propietats agràries) i sobre béns immobles. (cases i
altres edificis)
– Una Contribució Industrial (sobre els beneficis de les noves indústries).
● Es pagarien impostos indirectes:
– Impostos sobre «consums», que gravaven els productes que entraven a les
ciutats. ( Aquest impost va ser molt impopular, ja que feia pujar el preu dels
aliments bàsics, situació que situava als treballadors, que cobraven salaris
molt baixos al borde de la misèria).
– Impostos sobre el tabac, l’alcohol.

27. La reforma Tributaria, rep el nom de dos dels
seus principals impulsors.
● Es La Ley Mon-Santillan, de 1845.

28. Què es va concertar en el
CONCORDAT DE 1851?
● OBJECTIU: Tractar de restablir i normalitzar les relacions
entre la monarquia liberal, però catòlica d’Isabel II i el
Vaticà, trencades des de 1835, degut a:
– El recolzament del Vaticà als carlins.
– La desamortització eclesiàstica impulsada pels LIBERALS.
● El CONCORDAT DE 1851 suposava:
– Reconeixement dels Drets d’Isabel II.
– Suspensió de la desamortització dels béns eclesiàstics que no
havien sigut expropiats.

29. Què va passar amb el Partit Progressista durant
la Dècada Moderada?
● El partit Progressista no va poder accedir al
poder durant aquest període de 10 anys.

30. Què actitud va prendre el PARTIT
PROGRESSISTA?
● El PARTIT PROGRESSISTA és un partit
BURGUES, que representa els interessos de la
mitjana burgesia, (comerciants, membres de
professions liberals, com advocats, metges,
etc, que per tant, també són defensors de la
PROPIETAT PRIVADA.
● Però el sistema polític dissenyat a partir de la
Constitució de 1845, els impedeix accedir al
poder per la via legal.

31. Per què el Partit Progressista no pot
accedir al poder per la via legal?
● El partit progressista no podia accedir al poder per la via
legal, guanyant unes eleccions perquè:
El sufragi era tan censatari que solament tenien dret al vot una minoria, (alta
burgesia i noblesa) identificades amb el Partit Moderat.
La censura de la premsa, impedia fer crítiques a l’actuació del govern
Isabel II, mai va confiar en els PROGRESSISTES, ja que defenien el principi de
la Sobirania nacional, i per tant la idea d’una Rei que «reina» però no «governa»
Isabel II sostindrà un EXCLUSIVISME. Solament recolzara governs MODERATS.

32. Què conseqüències tindrà aquesta marginació
dels PROGRESSISTES?
● Com els progressistes no podran accedir al
poder per la via legal, tindran que recórrer a fer
la Revolució o a afavorir pronunciaments
militars.
● El problema es que quan es tornen a produir revolucions i formar JUNTES,
en aquestes, s’introduiran homes amb idees democràtiques i també
socialistes, com a representants del naixent moviment obrer.
● Aquests reclamaran l’ eliminació de la propietat privada.

33. Era el PARTIT MODERAT un partit
polític homogeni?
● Per definició UN PARTIT POLÍTIC, està integrat
per persones amb una mateixa ideologia.
● Ara be, normalment encara que coincideixen en
la major part de les idees a aplicar, sempre hi
han matisos o diferències d’opinió que donen
lloc a tendències dins d’un mateix partit polític.
● Si aquestes diferències es fan molt grans es pot
produir una escissió. , que provoca l’aparició
d’un nou partit polític.

34. Què tendències polítiques hi havia
dins del PARTIT MODERAT?
● AUTORITARIS.- Dirigits per Bravo Murillo, partidaris, d’un Règim Polític,
similar al de l’Estatut Reial, de 1834, reforçant els poders de la Corona i
l’Executiu.
● MODERATS.- Encapçalats per Narváez, que van impulsar l’elaboració de
la Constitució de 1845.
● PURITANS .- Havien defensat el manteniment de la Constitució de 1837,
per tal d’arribar a un enteniment amb el Partit Progressista i consolidar una
alternança en el poder, pròpia d’un sistema liberal consolidat. Entre els
seus membres hi havia militars com el General LEOPOLDO O’DONNELL

35. Quan van començar a aparèixer divergències
d’opinió importants dins dels Partits Moderat i
Progressista?
● A partir de 1848, les diferències internes que existien dins del
Partit Moderat i del Partit Progressista es van fer cada vegada
més grans. La causa va ser externa:
– En 1848 va esclatar de nou la Revolució en França i es va estendre
per quasi tota Europa.
– Va ser una revolució liberal de caràcter democràtic, ja que la principal
reivindicació era l’establiment del sufragi universal.
– Al mateix temps, les organitzacions obreres i de caire socialista,
s’organitzaren i demanaren canvis socials, basats en la en el
repartiment de la propietat i la igualtat de riquesa.

36. Com va afectar la nova onada Revolucionària que es va
estendre per Europa en 1848, a Espanya?
● En 1848 Narváez, era cap del govern espanyol
i va prendre totes les mesures necessàries, per
evitar un contagi revolucionari.

37. Què conseqüències va tindre a mig
termini per al Partit Progressista?
● A mig termini va tindre dos conseqüències:
– En el PARTIT PROGRESSISTA es va produir una
escissió: aquells que eren partidaris del sufragi
universal masculí, crearen un nou partit, anomenat
PARTIT DEMÒCRATA. Bona part dels seus
membres, a més es declaraven partidaris de la
República, com a forma de Govern.

38. Què conseqüències va tindre a mig
termini pel PARTIT MODERAT?
– En França en 1848, havia triomfat la Revolució i
s’havia proclamat la República. Però en les eleccions
que es celebraren, per a President de la República,
va guanyar, un nebot de NAPOLEÓ, LLUÍS
NAPOLEÓ. En 1851, Lluís Napoleó va donar un colp
d’Estat i es va proclamar Emperador
– Isabel II, a imitació del que estava passant a França,
va aprofitar per tractar d’eliminar en la mesura del
possible la influència del Parlament en la vida política
i va nomenar a BRAVO MURILLO, Cap del Govern,
en eixe any 1851.

39. Què reformes polítiques va impulsar
Bravo Murillo?
● Bravo Murillo va intentar una reforma Constitucional que
reforçava el paper de la Corona i de l’Executiu:
– Establia la possibilitat de legislar per Decret, sense consultar
al Parlament.
– Reformava la Llei Electoral. Per elegir el Congrés dels
Diputats solament votarien els 50 majors contribuents de cada
districte.
– Les sessions del Parlament es farien a porta tancada.
● A més va ser el govern de Bravo Murillo qui va signar el
Condordat de 1851 amb el Vaticà, pel qual:
– Es paralitzava la desamortització eclesiàstica.
– Les ordes monàstiques podien tornar a Espanya.

40. Per què no es van dur a terme les reformes de
Bravo Murillo, i al final va dimitir?
● Perquè, a la majoria dels Moderats i a Narvaez no li’ls
van agradar. Bravo Murillo va dimitir en Desembre de
1852.
● La reforma de la Constitució es va paralitzar, però es
va mantindre el Concordat amb el Vaticà.
BRAVO
MURILLO

41. Com va reaccionar el Partit Progressista davant
de l’intent de Reforma de Bravo Murillo?
● En el PARTIT PROGRESSISTA es va arribar a
la conclusió, que mai obtindrien el govern, per
la via legal, establida en la Constitució de 1845.
● Per tant, estaven decidits a preparar un nou
MOVIMENT REVOLUCIONARI i UN
PRONUNCIAMENT MILITAR.

42. Què pensava la part del PARTIT MODERAT
que era partidària de permetre governar als
PROGRESSISTES?
● La part del Moderats (puritans) que pensaven
que el sistema no funcionava, perquè no es
produïa un torn pacífic en el govern de les
dos forces polítiques majoritàries, pensaren
també en la necessitat d’organitzar un
PRONUNCIAMENT MILITAR.

43. Què altres fets feien pensar a aquests dos
sectors polítics que era necessari un
PRONUNCIAMENT?
● La generalització de casos de corrupció lligats
a membres del Govern i del Partit Moderat.
– Des de 1845 s’havia iniciat la construcció del
ferrocarril. En molts casos es desviaven les línies,
per tal de fer-les passar per terres dels polítics i
cobrar indemnitzacions.
– El eixamples i la urbanització de moltes ciutats
– L’ampliació del Port de Barcelona.
● La escandalosa conducta privada de la Reina.

44. Què pronunciament es va avançar?
● EL protagonitzat per la part del PARTIT
MODERAT partidària de l’enteniment amb els
PROGRESSISTES.
EL SEU LIDER
ERA EL
GENERAL
LEOPOLDO
O’DONELL
També el GENERAL
SERRANO

45. Quan va tindre lloc aquest
pronunciament? On?
● El pronunciament va tindre lloc, en les rodalies
de Madrid, en la localitat de VICÁLVARO
●

46. EN VICÁLVARO, s’enfrontaren les tropes
sublevades i les governamentals, sense cap
bàndol obtingués la victòria

47. Què va fer aleshores el General
Leopoldo O’Donnell?
● Va tractar de marxar cap a Andalusia, amb les
tropes sublevades.
DAVANT DE LA FALTA DE
SUPORT, EN LA
LOCALITAT DE
MANZANARES VA
REDACTAR I FER
PÚBLIC UN MANIFEST,
FENT UNA CRIDA ALS
PROGRESSISTES, PER A
QUE S’UNIREN A
L ´ ALÇAMENT I
COMENÇAREN UNA
REVOLUCIÓ.

48. Què deia el MANIFEST DE
MANZANARES? (1854)

50. Què resultat va tindre la publicació
del MANIFEST DE MANZANARES?
● PROGRESSISTES I DEMÒCRATES, es llançaren a
fer la REVOLUCIÓ, en bona part de les grans ciutats
espanyoles.
● Seguint el model revolucionari utilitzat des de 1808,
es crearen JUNTES, que assumiren la SOBIRANIA.
● Com l’exèrcit leal a Isabel II, havia eixit de Madrid, en
persecució D’Odonnell, la Reina es va trobar en
Palau, en una ciutat controlada pels revolucionaris.

51. Què li podia passar a Isabel II?
● Isabel II podia ser destronada o inclús perillava
la seua vida.

54. Què demanaven les Juntes
Revolucionaries?Com finalment Isabel II va
aconseguir calmar els revolucionaris?
Isabel II, va aconseguir salvar el seu tro accedint
a la principal petició de les Juntes
Revolucionàries, que havien format els
Progressistes:
Permetent el retorn del General Espartero, per
ocupara el Càrrec de Cap del Govern.

57. SEGONA ETAPA:
EL BIENNI PROGRESSISTA
(1854-1856)

58. Què conseqüències va tindre el triomf del
pronunciament D’Odonnell i de la Revolució
del Progressistes?
● Espartero es va convertir en Cap del Govern.
● O’Donnell es convertiria en ministre de la Guerra
(Defensa).
● Es convocarien eleccions para reunir unes noves Corts.
Serien elegides per un sufragi molt més ampli.
● La exigència d’Espartero, per acceptar ser cap del
govern va ser que les Corts foren Constituents: és a dir,
que redactarien una nova Constitució.

59. Què conseqüència va provocar
l’alçament d’ O’Donnell?
● O’Donnell i els seus partidaris crearen un nou Partit Polític:
– LA UNIÓ LIBERAL.
● Al nou Partit Polític, s’uniren també alguns Progressistes.
● La ideologia del Partit, per tant, es situava entre la del PARTIT
MODERAT i la del PARTIT PROGRESSISTA.
● En el Partit s’integraria també el General Serrano i el secretari
D’Odonnell: Antonio Canovas del Castillo.

60. Què reformes polítiques i econòmiques va
impulsar el nou govern?
Es va començar a redactar una nova Constitució en les Corts, però aquesta
no es promulgaria, ni entraria en vigor.
Es va restablir la MILíCIA NACIONAL
El ministre d’Hisenda, PASCUAL MADOZ, va preparar i les Corts van
aprovar, una Llei de DESAMORTITZACIÓ GENERAL.
Es va aprovar una nova Llei de Ferrocarrils (1855), per incentivar la creació
de noves línies, donant moltes facilitats a les companyies privades
espanyoles i estrangeres.
Es va fer pública una nova Llei de Societats, per afavorir el pas de
empreses de caire familiar a Societats de Responsabilitat limitada, amb el
capital dividit en accions.
També es va autoritzar la inversió de capitals estrangers, fonamentalment
en la explotació de mines

61. LA DESAMORTITZACIÓ DE
MADOZ

62. Què novetats va introduir la
Desamortització de Madoz?
● Es desamortitzarien els béns eclesiàstics que
quedaven sense vendre’s
● No obstant, la gran novetat es que la
desamortització afectaria també a les Terres
Municipals:
– Béns de Propis.- Terres dels municipis, que
l’Ajuntament llogava, per obtindre, ingressos per fer
front a les despeses municipals
– Terres Comunals.- Terres que havien sigut
utilitzades de manera comunal per tots els veïns
d’un municipi (prats, boscos,etc)

63. Què conseqüències a llarg termini tindria la
Desamortització de Madoz?
● En determinades regions com Andalusia, Extremadura, Castella-la
Manxa, on la major part de la terra havia quedat en mans de grans
propietaris agraris o terratinents (antiga noblesa o burgesos que
havien comprat les terres desamortitzades), els llauradors es van
convertir en jornalers.
● Els grans latifundistes els contractaven per salaris de misèria.
● Moltes famílies de jornalers, solament podien evitar
el fred o la fam, buscant llenya en els boscos o
caçant. Però ara, aquestes terres abans comunals,
es convertiren en propietat privada.

64. Què problemes van fer que l’etapa de govern dels
Progressistes solament durara dos anys?
● Van haver una proliferació de protestes socials degudes a:
Un augment generalitzat dels preus dels aliments bàsics.
Les classes populars urbanes i el nou proletariat industrial demanaven
l’eliminació del impost de «consums» i de les quintes, peticions a les quals el
govern no va accedir
En zones industrialitzades com Catalunya, els obrers industrials, organitzaren
vagues demanant augments salarials.
En el camp va haver motins populars en contra de la privatització de les Terres
Comunals. Van començar a haver ocupacions de finques.

65. Què conseqüències polítiques va tindre la
repressió d’aquestes revoltes populars?
● Espartero era partidari de mesures
conciliadores.
● En canvi, O’Donnell era partidari de mesures
dràstiques i contundents.
● El recolzament de la Reina a O’Donnell va
provocar la dimissió d’Espartero.
● O’Donnell va ser nomenat cap del govern.

66. Què reacció van tindre els
progressistes i la Milícia Nacional?
● En juliol de 1856, organitzaren nous moviments
revolucionaris, sobretot en Madrid.
● Però l’Exèrcit fidel a O’Donnell va derrotar als sublevats.
● O’Donnell, com a cap del Govern:
– Va dissoldre la MILÍCIA NACIONAL.
– Va suspendre l’elaboració de la Constitució que estaven preparant
les Corts.
– Va restablir la Constitució de 1845, però incloent la DECLARACIÓ
DE DRETS, que havien redactat les Corts entre 1854-1856
– Va mantindre en vigor la desamortització.

67. Què decisió va prendre, finalment,
Isabel II?
● Isabel II, havia vist com els progressistes i la
Milícia Nacional havien sigut derrotats i per tant
ja no representaven una amenaça.
● Com O’Donnell va incloure alguna reforma
progressista en la Constitució de 1845, el va
retirar la confiança i el va fer dimitir.
● En substitució d’ O’Donnell, va nomenar al seu
gran valedor com a cap del Govern: Narvaez.

69. ETAPA FINAL DEL REGNAT
D’ISABEL II (1856-1868)

70. Què mesures va prendre Narvaez
durant la seua etapa de Govern?
● Va restablir en la seua integritat la Constitució de 1845.
● Va tornar a la Llei Electoral de 1845.
● Va establir un control de la premsa que impedia les crítiques
al Govern i a la Reina.
● En canvi, va intentar impulsar una Reforma del Sistema
Educatiu.
– Llei D’ INSTRUCCIÓ PÚBLICA, aprovada pel ministre Claudio
Moyano. (1857)
● Pretenia estendre l’ensenyament primari, per acabar amb l’analfabetisme.
● Pretenia reforçar l’educació secundària.
● Pretenia reformar LA UNIVERSITAT, per modernitzar els ESTUDIS ,
adaptant-los a les transformacions tècniques del segle XIX i al mateix
temps afavorir la INVESTIGACIÓ.

71. Què partits polítics accediren al govern en l’etapa
final del Regnat D’Isabel II?
● L’etapa final del Regnat d’Isabel II es
caracteritza per una alternança en el govern
de:
– EL PARTIT MODERAT
– LA UNIÓ LIBERAL
● Els dos partits monopolitzaren els governs perquè:
– Es va mantindre la Llei Electoral de 1845, que només permetia
el dret a vot del 1 % de la població.
– A més començaren a manipular-se els resultats electorals, per a
que en el Congrés dels Diputats tinguera majoria el PARTIT
MODERAT o LA UNIÓ LIBERAL.

72. Com funcionava el sistema que permetia
l’alternança entre MODERATS I
UNIONISTES?
● Quan sorgia un problema i es considerava que
un dels dos partits estava «desgastat» per
l’acció de govern:
– Es dissolien les Corts.
– La Reina encargava formar govern a l’altre Partit.
– El resultat de les eleccions es manipulava, perquè
en les Corts aquest partit tinguera la majoria
Parlamentària i puguera legislar.

73. Quan va accedir la Unió Liberal al
poder?
● Des de 1857 fins 1863 O’Donnell va ser
President del Govern. Aquest fet excepcional va
fer que fora conegut com el Govern Llarg de
O’Donnell.
● O’Donnell va establir una major llibertat de
premsa, va impulsar la creació del ferrocarril i la
inversió pública.
● A més, O’Donnell va practicar una activa política
exterior

74. Què accions de política exterior es van
donar durant el Govern de O’Donnell?
● Entre 1858 i 1863 junt a França va intervindre
en la Conchinchina.
● En 1860 va tindre lloc una Guerra contra el
Marroc.
● Va estar a punt d’intervindre en Mèxic, per
obligar a aquest país a pagar el seu deute
extern junt a Anglaterra i França.

75. Per què es va produir una Guerra
contra el Marroc?
● CAUSA: Els marroquins van fer diversos atacs a la ciutat
de Melilla.
● FETS: Un exèrcit espanyol va intervindre en la zona nord
del Marroc per ampliar la zona sota control espanyol.
O’Donnell en persona va manar les tropes.
● Destaquen dos victòries espanyoles:
– Una prop de la ciutat de Tetuan ( LA VICTÒRIA DE LOS
CASTILLEJOS)
– Una prop de la ciutat de Tànger (Victòria de WAD-RAS)

77. Què conseqüències van tindre
aquestes guerres?
● TERRITORIALS: No es va ampliar el territori
dominat pels espanyols, degut a l’oposició de
Anglaterra.
● POLÍTIQUES: Aquestes Guerres van fer que
nous militars es convertiren en herois.
– VA DESTACAR PER DAMUNT DE TOTS LA
POPULARITAT QUE VA GUANYAR:
 JUAN PRIM I PRATS.

78. EL GENERAL
PRIM EN LA
BATALLA DE LOS
CASTILLEJOS

80. Va intervindre Prim en política?
● El GENERAL PRIM es va convertir en el
principal lider del PARTIT PROGRESSISTA.

81. Per què els PROGRESSISTES no
podien accedir al govern?
● Perquè es va retornar a la Llei Electoral de 1845 que
restringia el dret a vot al 1 % de la població.
● Perquè mai Isabel II va recolzar una reforma política que
permetera a aquest Partit guanyar unes eleccions.
● CONSEQÜÈNCIA:
● Des de 1864 el PARTIT PROGRESSISTA va deixar de
presentar-se a les eleccions.
● Des de aquesta data van recórrer als
PRONUNCIAMENTS MILITARS. Des de 1866 tindran
com a objectiu el DESTRONAMENT D’ISABEL II.

82. Qui va ser el principal protagonista dels
PRONUNCIAMENTS MILITARS
PROGRESSISTES?
● Prim va preparar diversos pronunciaments que
van fracasar.
● A principis de 1866, Prim va tindre que fugir, i
marxar a l’exili.

83. Va haver nous pronunciaments?
● En juny de 1866, encara que Prim estava en l’exili els
militars progressistes iniciaren una nova sublevació.
● Es l’anomenada sublevació de la CASERNA DE SAN GIL.
Els sublevats van fracassar per la decidida actuació de les
tropes lleials a O’DONNELL i NARVAEZ.
● Com que en l’enfrontament es van produir morts la
repressió contra els sublevats va ser molt dura: 66
afusellaments i més de 1000 detinguts.

85. Va canviar l’actitud de Prim després de la
repressió del Cuartel de San Gil?
● Fins la sublevació de la Caserna de San Gil,
PRIM, s’havia sublevat amb la intenció de fer
que Isabel II, permetera un govern del PARTIT
PROGRESSISTA.
● Però la repressió va fer que Prim i els líders del
Progressisme canviaren l’objectiu:
– L’objectiu seria EL DESTRONAMENT
D’ISABEL II

86. Què va fer el PARTIT PROGRESSISTA per
assolir aquest objectiu?
● VA signar un acord amb el PARTIT
DEMÒCRATA.
● Aquest acord rep el nom de PACTE
D’OSTENDE ( ja que es va signar en aquesta
ciutat de Bèlgica)

87. Què acords es prenien en el Pacte
d’Ostende?

88. Qui va governar Espanya des de la
repressió del Cuartel de San Gil?
● Narvaez va governar des de l’estiu de 1866 fins
la seua mort en abril de 1868.
● Va practicar una dura repressió, que va obligar
a la major part dels polítics de l’oposició a
marxar a l’exili.

89. Com va reaccionar la Unió Liberal
d’ O’Donnell?
● O’Donnell va proposar a la Reina, reformes per
integrar de nou als PROGRESSISTES en la
vida política.
● Però la intransigència de la Reina i de Narvaez
va fer que finalment O’Donnell també marxara
a l’exili.
● Quan va morir, a finals de 1867 la UNIÓ
LIBERAL es va sumar al PACTE D’OSTENDE.

90. Què forces polítiques s’uniren finalment al
PACTE D’OSTENDE:
● PARTIT PROGRESSISTA.
● UNIÓ LIBERAL.
● PARTIT DEMÒCRATA.
● Aquest Partits organitzaren de nou un
pronunciament militar i una revolució.

91. Quan va esclatar la Revolució
contra Isabel II?
● El 18 de Setembre de 1868.
● ES CONEGUDA COM «LA GLORIOSA
REVOLUCIÓ»
● ISABEL II que estava en San Sebastián va fugir
cap a França. La Reina havia sigut destronada
als 38 anys.