1. TEMA 3.- EL SEXENNI
DEMOCRÀTIC (1868-74)
Salvador Vila Esteve
Modificat per Carlos Fuertes Doñate
Història d’Espanya
2n de Batxillerat
2. TEMA 7.- EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-74)
1. LA REVOLUCIÓ DEL 1868: LA “GLORIOSA”.
2. ABAIX LES QUINTES!
3. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1871-73).
4. PER QUÈ UNES CORTS MONÀRQUIQUES VAN
PROCLAMAR LA REPÚBLICA?
5. LA PRIMERA REPÚBLICA.
3. 1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DEL 1868.
1.1.- Les causes de la revolució del 1868.
1.2.- La revolució de La Gloriosa.
1.3.- El moviment revolucionari i les juntes.
1.4.- El Govern Provisional i les primeres reformes.
1.5.- La Constitució de 1869.
1.6.- L’auge del republicanisme.
1.7.- Les reformes econòmiques.
1.8.- Les dificultats de la regència (1869-1870).
4. 1.1. Causes econòmiques: la crisi econòmica del 1866.
Crisi
econòmica
• Fracàs
ferrocarril.
• Males collites.
• Crisi financera.
Crisis política:
• Represió i
restricció de
llibertats.
• Monopartidisme
de la Unión
Liberal.
• Descrèdit de la
monarquia per
recolzar-se en
Narváez i
O´Donnell.
Pacto de
Ostende
(1866):
• Partits polítics en
contra del
sistema isabelí
(1867 es suma la
Unión Liberal).
5. 1.2.- LA REVOLUCIÓ DEL 1868: LA “GLORIOSA”.
- Pronunciament
de Topete a Càdis. - Batalla d’Alcolea Exili d’Isabel II.
“VIVA ESPAÑA CON HONRA”
6. 1.3.-EL MOVIMENT REVOLUCIONARI I LES JUNTES.
- Juntes
revolucionàries.
Reivindicacions:
- Abolició impostos de
consums.
- Eliminació estancs.
- Supressió quintes.
- Abolició pena de mort
i esclavitud.
- Educació gratuïta.
- Aplicació efectiva de
drets i llibertats.
- Sufragi universal.
Preocupació
de
progressistes
(Prim) i
unionistes
(Serrano).
7. 1.4.- El Govern Provisional i les primeres reformes (1868-70).
• Frenar procés
revolucionari.
Dissolució de
Juntes
• Imprempta.
• Associació.
• Supressió
consums.
Decrets
democratitzadors
• Ajuntaments i
diputacions.
• Corts
constituents.
Eleccions:
SUFRAGI
UNIVERSAL
MASCULÍ.
8. 1.4.- El Govern Provisional i les primeres reformes (1868-70).
Reformes
polítiques
Llibertat d’impremta
Dret de reunió i associació
Sufragi universal masculí (majors de 25 anys)
Reforma de l’ensenyament
Democratització d’ajuntaments i diputacions
Emancipació dels fills dels esclaus a les colònies
Llibertat de culte
Dissolució de la Companyia de Jesús
i incautació dels seus béns
Derogació del fur eclesiàstic Enfrontament amb l’església
Es convoquen eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí → victòria
de la coalició governamental de progressistes (159 diputats), unionistes (69)
i demòcrates (20), front a republicans (71), carlins (18) i isabelins (14)
9. 1.5.- La Constitució del 1869 (II).
La Constitució liberal-democràtica progressista de 1869
Règim de llibertats molt ampli amb una amplíssima declaració de drets: llibertats
de residència, ensenyament, culte, associació,.., inviolabilitat del domicili,...
Sufragi universal masculí
Sobirania nacional
Divisió de poders: executiu per al rei, legislatiu a les Corts bicamerals
i poder judicial en tribunals amb jutges triats per oposició i jurats
Monarquia constitucional: el rei té el poder executiu i pot dissoldre les Corts, però
no té ni dret a veto ni pot fer les lleis, es limita a sancionar el que aproven les Corts
10. 1.6.- L’auge del republicanisme
Republicans unitaris
• República unitaria.
• Més conservadors en política i societat.
Partit Republicà Democràtic
Federal
• Federalisme.
• Laïcisme, més drets i llibertats, no
exèrcit en política.
• Respectar legalitat.
EMILIO
CASTELAR
FRANCESC
PI I
MARGALL
11. 1.7.- Les reformes econòmiques.
Reforma
aranzelària
- Reduir protecció
productes
nacionals.
- Lliurecanvisme
moderat.
- Obrir economia
espanyola (oposició
cotoners catalans i
productors cerals).
Reforma
fiscal
- Contribució directa
i eliminació
consums.
- Pesseta moneda
nacional.
Llei
de
mines
- Concessió
jaciments empreses
estrangeres.
LAUREÀ
FIGUEROLA
12. 1.8.- Les dificultats de la regència (1869-1870).
Carlins Moderats
Republicans
federals
Moviment obrer
OPOSICIÓ
CÁNOVAS DEL
CASTILLO
15. 3.-La monarquia d’Amadeu de Savoia (1871-1873).
PROBLEMES
Inestabilitat polític-
social.
Oposició:
carlins, republicans,
alfonsins, conservadors,
Església, terratinents i
grans empresaris.
Guerres: Cuba (1868/78)
i Carlina (1872/76)
16. 4.PER QUÈ UNES CORTS MONÀRQUIQUES
VAN PROCLAMAR LA REPÚBLICA?.
17. 5. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-74).
5.1. El projecte constitucional federal del 1873.
5.2. Les guerres i el cantonalisme.
5.3. La liquidació de la República.
5.4. La fi de l’experiència republicana.
18. 5.1. El projecte constitucional federal del 1873
Projecte de Constitució
federal de 1873
La República federal com a forma de l’Estat
(quinze estats federals, més Cuba i Puerto Rico)
Àmplia declaració de drets i abolició de l’esclavitud
Reforma dels impostos
Millores laborals
Llibertat de culte i separació entre església i Estat
Pi i Margall
• Pacificà insurreccions.
• Nou projecte de Constitució.
19. 5.2. Les guerres i el cantonalisme
3ª
Guerra
Carlina
(1872-1876)
• Catalunya.
• Pais Basc.
• Maestrat.
Guerra
de
Cuba
(1868-1878)
• Autoritats de l’illa
al marge de la
República:
monàrquics.
• Solució: projecte
federal.
Insurrecció
cantonal
• Conflicte més
greu.
• Autonomia i
revolució social.
• Estructura
federal des de
baix.
• Cantó de
Cartagena.
• Nicolás
Salmerón +
Emilio Castelar
20. 5.3. La liquidació de la República.
General Pavía:
colp d’Estat.
General Serrano:
Règim autoritari
General Martínez Campos:
Colp d’Estat a Sagunt
rei d’Espanya Alfons XII
RESTAURACIÓ