Antic Règim

2. Concepte
L’Antic Règim
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que
procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va
mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (s.XIX).
Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789
per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució
Francesa.
.
Les Les societats societats de de l'Antic l'Antic Règim Règim es es caracteritzaven caracteritzaven per per tenir:
tenir:
− − una una població població estancada,
estancada,
− − una una economia economia agrària agrària de de tipus tipus feudal-feudal-senyorial senyorial en en pugna
pugna
amb
amb
un un incipient incipient capitalisme capitalisme comercial,
comercial,
− − una una societat societat estamental estamental i
i
− − un un sistema sistema polític polític absolutista
absolutista

3. LLAA CCRRIISSII DDEE LL’’AANNTTIICC RREEGGIIMM
ÍÍnnddeexx
1.- IInnttrroodduucccciióó:: EEllss ffaaccttoorrss ddee ccaannvvii
22-- EEll ccoommeerrçç ccoolloonniiaall
33-- CCrreeiixxeemmeenntt ii ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddee llaa bbuurrggeessiiaa
44-- LLaa IIll·lluussttrraacciióó:: AAppaarriicciióó ddee nnoovveess IIddeeeess
55-- CCoonncclluussiióó:: LL’’AAnnttiicc RReeggiimm eennttrraa eenn CCrriissiiss

4. 11..-- IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ:: EELLSS FFAACCTTOORRSS DDEE CCAANNVVII
A Europa des de el segle XV Fins el segle XVIII havia dominat el sistema de l’Antic
Règim que
EEccoonnoommiiaa
Agricultura tradicional (guaret) amb baixa
productivitat (Subsistència - autoconsum)
Crisis de subsistència:
Males collites, fam i misèria, revoltes
populars
- Escassa producció artesanal
i manufacturera (Gremis)
- Poc desenvolupament comercial
- Població estancada
Es caracteritzava per:
Societat
Estamental
-Privilegiats (noblesa, clergues)
-No privilegiats (3r estat /Estat popular) :
a) Burgesia
b) Classes populars
Estat
Absolutista
- Sobirania reial (llei divina)
- Posseïa els 3 poders
- Assessorat pels consells d’Estat i per
les Corts o Estats Generals o Parlament
(3 estaments)

5. 11..-- IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ:: EELLSS FFAACCTTOORRSS DDEE CCAANNVVII
Però... Al llarg del segle XVIII es desenvoluparen tres factors que qüestionaren
aquest sistema econòmic, social i polític.
DESENVOLUPAMENT QUINS SÓN AQUESTS FACTORS ?
DEL
CCOOMMEERRÇÇ CCOOLLOONNIIAALL
DESENVOLUPAMENT
DE LA
BBUURRGGEESSIIAA
APARICIÓ DE LES NOVES
IDEES DE
LLAA IILL·LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC
AUGMENT PRODUCCIÓ

6. 22..-- EELL CCOOMMEERRÇÇ CCOOLLOONNIIAALL
EEEELLLL C CCCOOOOMMMMEEEERRRRÇÇÇÇ C CCOOOOLLLLOOOONNNNIIAIAIAALLLL
És el comerç que realitzaven els europeus (Holanda, G.B, França, Espanya i Portugal
amb altres continents, principalment Amèrica.
És un comerç mmaarrííttiimm i donava
grans beneficis als que ho
practicaven.
Contribuí a desenvolupar les
zones des d’on es practicava.

7. 22..-- EELL CCOOMMEERRÇÇ CCOOLLOONNIIAALL
El comerç colonial va tenir un gran desenvolupament al llarg del segle XVIII.
Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal obtenien matèries primeres
(sucre, cacau, coto, pells... de les colònies a canvi ells proveïen a les colònies de
productes manufacturats (roba, estris, calçat...)
I sobre tot d’esclaus de raça negre per treballar a les plantacions agrícoles.

8. 22..-- EELL CCOOMMEERRÇÇ CCOOLLOONNIIAALL
La base del comerç colonial va ser l'anomenat comerç triangular, un comerç que tenia
com a element principal el tràfic d’esclaus de raça negra
Entre els segles XVI i XVIII , uns 20 milions d’homes i dones van ser capturats a Àfrica i
tralladats a Amèrica en grans vaixells de càrrega i venuts com a esclaus.

9. 22..-- EELL CCOOMMEERRÇÇ CCOOLLOONNIIAALL
La riquesa generada pels comerç colonial beneficiarà principalment a la burgesia, però
indirectament també millorà una mica la situació d’un dels altres grups del Tercer Estat:
Els Camperols.
EEll CCOOMMEERRÇÇ CCOOLLOONNIIAALL
Fa créixer la demanda de
productes manufacturats.
Una demanda que els gremis no poden
satisfer perquè limiten la producció.
( No deixen produir més )
Per satisfer la demanda apareixen
noves Formes de producció:
DDOOMMEESSTTIICC SSYYSSTTEEMM
Els camperols tenen un ingrés extra
MILLOR SITUACIÓ ECONÒMICA
AAUUGGMMEENNTT PPOOBBLLAACCIIÓÓ

10. 33..-- CCRREEIIXXEEMMEENNTT II DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT DDEE LLAA BBUURRGGEESSIIAA
CCRREEIIXXAAMMEENNTT II DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT DDEE LLAA BBUURRGGEESSIIAA
EEll ggrruupp ssoocciiaall qquuee mmééss eess bbeenneeffiicciiaarràà ddeellss bbeenneeffiicciiss ii llaa rriiqquueessaa ggeenneerraaddaa ppeell ccoommeerrçç
ccoolloonniiaall dduurraanntt eell sseeggllee XXVVIIIIII sseerràà llaa BBUURRGGEESSIIAA
Es dedica als negocis i el comerç i a més
disposa dels diners necessaris per poder
finançar el comerç colonial.
Al llarg del segle XVIII anirà incrementant la
seva riquesa , arribant alguns burgesos a ser
més rics que molts nobles
Però ....
TToott ii llaa sseevvaa rriiqquueessaa,, ffoorrmmaavveenn ppaarrtt ddeellss nnoo pprriivviilleeggiiaattss, estaven sotmesos a
les mateixes injustes lleis que aquests i no gaudien de prestigi social.
La burgesia està ddeessccoonntteennttaa aammbb ll’’oorrggaanniittzzaacciióó ssoocciiaall ddee ll’’AAnnttiicc RRèèggiimm que
no els permet progressar i comença a pensar en la nneecceessssiittaatt ddee ccaannvviiaarr--llaa..

12. 44.. LLEESS NNOOVVEESS IIDDEEEESS DDEE LLAA IILL·LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ
LLLLEEEESSSS NNNNOOOOVVVVEEEESSSS IIIIDDDDEEEEEEEESSSS:::: LLLLAAAA IIIILLLL·LLLLUUUUSSSSTTTTRRRRAAAACCCCIIIIÓÓÓÓ
La Il·lustració és un moviment cultural que es va a desenvolupar a Europa en el segle
XVIII que aporta noves idees i una nova visió del món:
És un moviment que defensa que LL''ÚÚSS DDEE LLAA RRAAÓÓ (Intel·ligència humana) és l’únic
mitjà per poder entendre el món.
IIII ssss’’’’hhhhiiii ooooppppoooossssaaaa ffffeeeerrrrmmmmaaaammmmeeeennnntttt aaaa ............
a una explicació del món basada
en:
TTrraaddiicciióó Revelació
Divina
LL’’ AAuuttoorriittaatt

13. Basant-se en ll’’úúss ddee llaa rraaóó (Intel·ligència humana) els il·lustrats proposen un conjunt de
nnoovveess iiddeeeess::
PRINCIPALS IDEES
Felicitat 44.. LLEESS NNOOVVEESS IIDDEEEESS DDEE LLAA IILL·LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ
L’ésser humà ha nascut per ser feliç. ( concepció optimista del
món)
Llibertat i Igualtat Tots els humans nneeiixxeenn lllliiuurreess ii iigguuaallss
Justícia EEll qquuee ééss jjuusstt ii eell qquuee nnoo hhoo ééss hhoo hhaa ddee ddiirr llaa rraaóó,, nnoo llaa rreelliiggiióó..
Progrés El progrés portarà als essers humans a aconseguir la felicitat
a la Terra (objectiu últim de la vida humana)
Tolerància El respecte i la tolerància han de ser la base de les relacions
entre els homes

14. 44.. LLEESS NNOOVVEESS IIDDEEEESS DDEE LLAA IILL·LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ
Recolzant-se en aquest idees els il·lustrats CCRRIITTIIQQUUEENN i QQÜÜEESSTTIIOONNEENN tots els
aspectes de la societat de l’Antic Regim:
Rebutjant la
Societat
Estamental
-No a la pertinença al grup
social per naixement
-Mobilitat social: promoció
social segons la vàlua de
cadascú
Organització
SOCIAL
Organització
ECONÒMICA
No a la
reglamentació
dels gremis.
LLIBERTAT ECONÒMICA
(lliure producció i venta de
productes)
Organització
POLÍTICA
Crítica de
l’Absolutisme
Estableix les bases d’una
nova forma política:
EL LIBERALISME
Camp de la
CULTURA
Condemna de la
Intolerància
religiosa
Proposen la Llibertat de
creences. La relació entre
les persones s’ha de basar
en la Tolerància i el
Respecte

16. 44.. LLEESS NNOOVVEESS IIDDEEEESS DDEE LLAA IILL·LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ
IILL..LLUUSSTTRRAATTSS MMÉÉSS RREEPPRREESSEENNTTAATTIIUUSS
Serà a França el lloc on el moviment il·lustrat tindrà més rellevància i on apareixen
els seus majors representants.
VVoollttaaiirree -Llibertat de pensament i tolerància religiosa.
Molt crític ...
RRoouusssseeaauu --””CCCCoooonnnnttttrrrraaaacccctttteeee ssssoooocccciiiiaaaallll”” ““SSSSoooobbbbiiiirrrraaaannnniiiiaaaa nnnnaaaacccciiiioooonnnnaaaallll””
MMoonntteessqquuiieeuu - Planteja la Divisió de poders, al seu llibre
“L’esperit de les lleis”, 1748.
Voltaire
Montesquieu
PRINCIPALS
IL·LUSTRATS
Totes aquestes idees s’utilitzaran
per donar origen a un nou
sistema polític
EELL LLIIBBEERRAALLIISSMMEE PPOOLLÍÍTTIICC

17. 44.. LLEESS NNOOVVEESS IIDDEEEESS DDEE LLAA IILL·LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ
LA DIFUSIÓ DE LES IDEES IL·LUSTRADES
Les idees de la Il·lustració es difonen per mitjà de ll''EEnncciiccllooppèèddiiaa 1751 i dels
ssaalloonnss o reunions d'il·lustrats.
Saló de Madame Geoffrin: Es difonen les idees il.lustrades

18. 55..-- CCOONNCCLLUUSSIIÓÓ:: LL’’AANNTTIICC RREEGGIIMM EENNTTRRAA EENN CCRRIISSIISS
CONCLUSIÓ: FINALS DEL S. XVIII : L’ANTIC REGIM ENTRA EN CRISI
CREIXAMENT DEL
COMERÇ COLONIAL
ENREQUIMENT
DE LA BURGESIA
LES NOVES IDEES DE
LA IL·LUSTRACIÓ
CREIXEMENT
ECONÒMIC
CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
DESCONTENTA (FORMA
PART DEL 3R ESTAT)
LLIBERTAT, IGUALTAT,
PROGRÈS, JUSTÍCIA …
A finals del segle, els canvis produïst per aquests factors faran entrar en crisis a
l’’oorrggaanniittzzaacciióó eeccoonnòòmmiiccaa,, ssoocciiaall,, ppoollííttiiccaa ii ccuullttuurraall de l’Antic Regim
Per què ?...

19. 55..-- CCOONNCCLLUUSSIIÓÓ:: LL’’AANNTTIICC RREEGGIIMM EENNTTRRAA EENN CCRRIISSIISS
Tres són les raons principals:
El SSiisstteemmaa GGrreemmiiaall de
producció de bens
No deixa augmentar la producció de
bens manufacturats que és necessiten
pel comerç colonial i per l’augment de la
població.
LLaa SSSSoooocccciiiieeeettttaaaatttt EEEEssssttttaaaammmmeeeennnnttttaaaallll Impedeix l’ascensió social de LA BURGESIA,
un grup social cada cop més ric i poderós.
LL’’eexxpplliiccaacciióó ddeell mmóónn basada
en la tradició, la revelació
divina i l’autoritat
Xoquen amb les noves idees de la
Il·lustració basades en l'ús de la raó:
Progrés, Igualtat, llibertat ...

20. 55..-- CCOONNCCLLUUSSIIÓÓ:: LL’’AANNTTIICC RREEGGIIMM EENNTTRRAA EENN CCRRIISSIISS
NO PERMETIA EL CREIXEMENT ECONÒMIC
(AUGMENTAR LA PRODUCCIÓ)
NO PERMATIA LA MOVILITAT SOCIAL
(CANVI DE GRUP SOCIAL)
Quin serà el grup social més interessat en canviar aquesta situació ?
LA BURGESIA
PER QUÈ ?
El sistema els impedia desenvolupar-se
econòmicament
El sistema els impedia ascendir
socialment
Pels burgesos, havia arribat l’hora de
canviar la situació: era l’hora de...
LA
REVOLUCIÓ

21. SS’’iinniicciieenn ddoonnccss ........
11.. LL’’AANNTTIICC RREEGGIIMM EENN CCRRIISSIISS
LES REVOLUCIONS LIBERALS
BURGESES
LLEEGGIISSLLAARR II
CCAANNVVIIAARR EELL MMÓÓNN

22. PPEERR SSAABBEERR--NNEE MMÉÉSS
Per saber-ne més i ampliar la vostra informació sobre llaa CCrriissii ddee ll’’AAnnttiicc
RReeggiimmee ““cliqueu” sobre qualsevol de les seguents imatges:
També pot comprovar el teu nivell d'assoliment sobre el tema treballat
realitzant els següents eexxeerrcciicciiss iinntteerraaccttiiuuss
Exercici 2 Exercici 3
Exercici 5
Exercici 1
Exercici 4

23. LA SOCIETAT DE L’ANTIC RREEGGIIMM:: EESSTTAAMMEENNTTSS

24. tteexxttooss IIll·lluussttrraacciióó
François Marie Arouet Voltaire
-Defensor del rraacciioonnaalliissmmee,, LLaa ttoolleerràànncciiaa ii llaa lllliibbeerrttaatt política i religiosa..
“Pensad por cuenta propia y dejad que los demás disfruten del derecho a
hacer lo mismo.“
“No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu
dret a dir-ho”
- També critica durament la societat francesa
“A França un noble és molt superior a un negociant. Però jo no sé,
tanmateix, qui és més útil a un Estat: el senyor ben engalanat que sap
amb precisió a quina hora es lleva el rei i que es dona aires de
grandesa, o un negociant que enriqueix el seu país, dóna ordres al Caire
i contribueix a la felicitat del món”
Voltaire: “ Cartes filosòfiques “(1734)

25. Jean Jacques ROUSSEAU
tteexxttooss IIll·lluussttrraacciióó
““ p L’esser humà es bo peerr nnaattuurraalleessaa..,, eess llaa cciivviilliittzzaacciióó qquuii eell ffaa ccoorrrruuppttee””
““LL’’hhoommee eess lllliiuurree eenn llaa nnaattuurraa ii eessccllaauu eenn llaa ssoocciieettaatt””
PLANTEJA:
EEEELLLL CCCCOOOONNNNTTTTRRRRAAAACCCCTTTTEEEE SSSSOOOOCCCCIIIIAAAALLLL
LLLLAAAA SSSSOOOOBBBBEEEERRRRAAAANNNNIIIIAAAA NNNNAAAACCCCIIIIOOOONNNNAAAALLLL
EEll CCoonnttrraaccttee SSoocciiaall:: Per poder viure en societat els individus fan un pacte que els
dona certs drets i deures i a canvi renuncien a la llibertat que tenien vivint a la natura.
També s’acorda la creació de l’Estat com a element encarregat de fer complir el
contracte.
Només la voluntat general pot dirigir les forces de l’Estat.
El poder legislatiu pertany al poble i només d’ell pot emergir (...)
Per assegurar les lleis, cal un govern, però el govern només és el
representant del poble sobirà.
SSoobbiirraanniiaa NNaacciioonnaall:: El poder emana Jean-del lliure Jacques consentiment ROUSSEAU de tots 1762
el ciutadans ,
expressat mitjançant el vot. EEllss ggoovveerrnnaattss ttrriieenn eell ggoovveerrnnaanntt.

26. tteexxttooss IIll·lluussttrraacciióó
Montesquieu a la seva obra ““LL''eessppeerriitt ddee lleess lllleeiiss”” 1748 postula la DDiivviissiióó
ddee PPooddeerrss::
LEGISLATIU: PPooddeerr ddee ffeerr lleess lllleeiiss ((AAsssseemmbblleeeess oo ppaarrllaammeennttss))
EXECUTIU PPooddeerr ddee eexxeeccuuttaarr ii ffeerr ccoommpplliirr lleess lllleeiiss ((GGoovveerrnn))
JUDICIAL PPooddeerr ddee JJuuttjjaarr eell ccoommpplliimmeenntt ddee llaa lllleeii ((TTrriibbuunnaallss))
Aquests tres poders hhaann dd’’eessttaarr sseeppaarraattss i exercits per persones diferents
((......)) EEnn ll''EEssttaatt eenn qquuèè uunn hhoommee ssooll ........ aaddmmiinniissttrrééss eellss ttrreess ppooddeerrss ii ttiinngguuééss llaa
ffaaccuullttaatt ddee ffeerr lleess lllleeiiss,, dd''eexxeeccuuttaarr lleess rreessoolluucciioonnss ppúúbblliiqquueess ii ddee jjuuttjjaarr eellss
ccrriimmss ii ccoonntteesseess ddeellss ppaarrttiiccuullaarrss,, ttoott eess ppeerrddrriiaa ccoommpplleettaammeenntt..
((......)) aalleesshhoorreess nnoo hhii hhaa lllliibbeerrttaatt,, ppeerrqquuèè ééss ddee ttéémmeerr qquuee eell mmoonnaarrccaa ffaaccii lllleeiiss
ttiirràànniiqquueess ppeerr eexxeeccuuttaarr--lleess ddee llaa mmaatteeiixxaa mmaanneerraa..
Montesquieu, ""LL''eessppeerriitt ddee lleess lllleeiiss““ 11774488

27. DIFERENCIA ENTRE ABSOLUTISME II LLIIBBEERRAALLIISSMMEE
EEll LLiibbeerraalliissmmee és un sistema polític en el que a diferencia del absolutisme el poder no
l’atorga la divinitat, sinó el poble o la nació.
És a dir, ssóónn eellss ggoovveerrnnaattss eellss qquuee mmiittjjaannççaanntt eell vvoott ddeessiiggnneenn eellss ggoovveerrnnaannttss..
A més a més...
Ha d’haver una CCOONNSSTTIITTUUCCIIÓÓ,, llei suprema f
resultat de l’acord entre les ciutadans
El poders han
d’estar separats
LLeeggiissllaattiiuu
EExxeeccuuttiiuu
JJuuddiicciiaall
Al liberalisme les persones són
considerades cciiuuttaaddaannss ii nnoo ssúúbbddiittss, és
a dir tenen ddrreettss ii ddeeuurreess

28. LLAA SSEEPPAARRAACCIIÓÓ DDEESS PPOODDEERRSS AALL LLIIBBEERRAALLIISSMMEE
CCoonnssttiittuucciióó :: Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o pacte
entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts. (Contracte Social)
11..-- PPooddeerr lleeggiissllaattiiuu:: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
Parlament o assemblea)
22..-- PPooddeerr eexxeeccuuttiiuu:: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per
poder fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....
33..--PPooddeerr JJuuddiicciiaall:: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis

29. L’ AUGMENT DE LA POBLACIÓ AL SEGLE XVIII: EL CAS ANGLÈS
A la Gran Bretanya al llarg del segle XVIII la població es va duplicar passant de 5 a
10 milions d’habitants
Quines variables podem
observar al gràfic ?
Quin comportament
segueix cada una d’elles
al llarg del segle XVIII ?
Quina vvaarriiaabbllee va ser
la responsable del
creixement demogràfic ?
La reducció de la
Taxa de Mortalitat