Una dona controvertida dirigint un Regne i els drets de la seua filla.

1. LA MINORIA D’EDAT D’ISABEL II
LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA
(1833-1840)

2. MARIA CRISTINA DE
BORBÓ, VIUDA DE
FERRAN VII amb les
seues dos filles:
ISABEL i
LLUÏSA FERNANDA.
MARIA CRISTINA va
ser nomenada
REGENT, donat que en
1833, Isabel II tenia
tres anys.
Com a Regent Maria
Cristina assumia els
poders que
corresponen al
monarca o Rei/Reina.

3. Què dos fets històrics paral·lels es produirien
duran la Regència de Maria Cristina?
● En primer lloc, té lloc la Guerra Carlina (1833-1839).
S’enfronten absolutistes contra liberals.
● Però, en segon lloc, en la zona liberal, es produeix una
divisió dels liberals en dos partits:
– PARTIT MODERAT
– PARTIT PROGRESSISTA.
● El resultat serà que en la zona liberal n’hi haurà una
gran inestabilitat política, amb diversos motins,
revolucions i pronunciaments militars, al llarg d’aquest
periode.

4. Què decisions inicials va prendre la
Reina Regent?
● Ferran VII mor el 29 de Setembre de 1833.
● Confia el càrrec de Cap de Govern a CEA
BERMUDEZ.
● Aquest és partidari de mantindre la monarquia
absoluta, però aprofundint en reformes de caràcter
econòmic i administratiu.

5. Què mesures inicials va prendre
Cea Bermúdez?
● Malgrat l’esclat de la Guerra Carlina, Cea Bermudez publica
un MANIFEST de 4 D’Octubre de 1833.
● En aquest Manifest es fa una defensa de LA MONARQUIA
ABSOLUTA.
● A més subratlla, que el seu govern faria reformes per
modernitzar el país, però sense canviar la forma tradicional
de govern.
● OBJECTIU: Sumar a la defensa del tro d’Isabel II, a bona
part dels absolutistes, per a que abandonaren a Don Carles.

6. MANIFEST DE CEA BERMUDEZ.
(SIGNAT per MARIA CRISTINA)
La Religión y la Monarquía (...), serán respetadas, protegidas, mantenidas por Mí en
todo su vigor y pureza. (...).
Yo mantendré religiosamente la forma y las leyes fundamentales de la Monarquía, sin
admitir innovaciones peligrosas (...), probadas ya sobradamente por nuestra desgracia.
La mejor forma de gobierno para un país es aquella a que está acostumbrado. (...).
Las reformas administrativas, únicas que producen inmediatamente la prosperidad y la
dicha, (...) serán la materia permanente de mis desvelos. Yo los dedicaré muy
especialmente a la disminución de las cargas que sea compatible con la seguridad del
Estado y las urgencias del servicio; a la recta y profunda administración de la justicia; a
la seguridad de las personas y de los bienes; al fomento de todos los orígenes de la
riqueza.
En el Palacio de Madrid a 4 de octubre de 1833. Fdº: Yo la Reina Gobernadora.

7. Què reformes es van impulsar per
modernitzar el país ?
● Va destacar, sobretot, la nova divisió Provincial,
obra del ministre Javier de Burgos, que
pràcticament ha sobreviscut fins l’actualitat.
JAVIER DE BURGOS

9. Va aconseguir Maria Cristina el recolzament de la
major part dels absolutistes?
● Tanmateix la política del Primer Ministre Cea
Bermudez, no va satisfer ni a absolutistes, ni a
liberals. En conseqüència:
– La major part dels absolutistes es van sumar a les files
carlines.
– Per tant, Maria Cristina, va escoltar els consells,
d’aquells que els suggerien que busca-se l’ajuda dels
LIBERALS, per defensar el tro de la seua filla Isabel.
– També, d’aquesta manera, obtindria ajuda, de França i
el Regne Unit.

10. Era aquesta proposta del grat de
Maria Cristina?
● Maria Cristina s’havia educat en les idees
pròpies de l’Antic Règim, que defensaven la
monarquia absoluta de dret diví.
● Però, com a mare, volia defendre, els drets
successoris de la seua filla. Per tant, intentaria
atraure als LIBERALS, per a que defensaren el
tro d’Isabel II.

11. Què va fer Maria Cristina per assolir
aquest objectiu?
● Va substituir a Cea Bermudez, per MARTINEZ
DE LA ROSA. MARTINEZ DE LA ROSA, havia
participat en les Corts de Cadis i en
l’elaboració de la Constitució de 1812.
Durant l’etapa del Trienni Liberal (1820-
23) va ser el lider dels MODERATS, es
a dir, aquells que pensaven que la
Constitució de Cadis, era massa
avançada i que no integraria a tots els
espanyols.
Seria cap del govern des de el 15 de
gener de 1834 fins el 7 de juny de 1835

12. Què mesures va prendre MARTINEZ DE LA
ROSA?
● Va decretar una AMNISTIA, pels LIBERALS,
que van poder tornar de l’exili.
● Va signar una aliança militar amb França, Gran
Bretanya, i Portugal, per lluitar contra els
carlistes, que rebien suport dels monarques
absoluts europeus.
● EN CANVI, NO VA TORNAR A RESTABLIR, LA
CONSTITUCIÓ DE 1812.

13. Què reforma política va introduir
MARTINEZ DE LA ROSA.
● MARTINEZ DE LA ROSA, va intentar
acontentar els liberals amb la promulgació
d’una mena de Constitució, anomenada:
ESTATUT REIAL.

14. Què característiques tenia
l’ESTATUT REIAL ?
● Definia com les Constitucions el sistema polític,
segons el principi de la divisió de poders.
● Però, no havia sigut elaborat pels representats de la
nació, sinó elaborat pel govern, nomenat per Maria
Cristina. No era per tant una Constitució, sinó el que
s’anomena una CARTA ATORGADA.
● L’ESTATUT REIAL, definia el sistema polític espanyol,
com a una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA.

15. Què característiques tenia
l’ESTATUT REIAL?
● Encara, que definia el sistema polític com una
monarquia parlamentària, la major part del
poder quedava en mans del monarca.
● Defenia el principi de la sobirania compartida
entre el Rei o Reina i les Corts.

16. Què característiques tindrien les
Corts?
● Les Corts serien BICAMERALS (amb dos
cambres):
– L’ESTAMENT DE PRÒCERS. Integrat per membres
de la noblesa i del Clergat, nomenats per la
Corona.
– L’ESTAMENT DE PROCURADORS.- Seria la
Cambra d’elecció popular.
● LES CORTS, únicament es reunirien quan les
convocara el Rei.

17. Com s’elegirien els membres de la
Cambra de Procuradors?
● Per sufragi censatari.
● Solament tindrien dret a vot els majors
contribuents. Solament 16.000 ciutadans, front
a la població total d’Espanya que era de 14
milions.

18. Com s’elaborarien les lleis?
● Solament la Corona i el Govern tenien iniciativa
legislativa. Es a dir, solament podia proposar
l’aprovació d’una nova llei el Govern.
● En l’Estament de Procuradors, es podien
introduir esmenes.
● Però, després la llei, passava a l’Estament de
Pròcers,(integrat per nobles i clergat) abans de
ser aprovada i promulgada.

19. Què va passar quan es convocaren eleccions per
a l’Estament de Procuradors?
● Malgrat, el reduït dret al sufragi, van ser elegits
membres d’aquesta Cambra, pràcticament els
mateixos liberals, que havien sigut protagonistes de la
vida política durant el Trienni Liberal.
● En aquesta Cambra es va consolidar la diferenciació
entre dos corrents diferents del LIBERALISME:
– MODERATS
– PROGRESSISTES (antics exaltats del Trienni)

20. Què reclamaren bona part dels
LIBERALS?
● Els LIBERALS no estaven satisfets amb
L’ESTATUT REIAL.
● Reclamaven el restabliment de la
CONSTITUCIÓ DE 1812.

21. Quina va ser la única mesura clarament
liberal que es va aprovar en aquestes
Corts?
● La única mesura LIBERAL, que van aprovar les
Corts, va ser el restabliment de LA MILÍCIA
NACIONAL.
● La mesura s’explica per la necessitat de
comptar amb voluntaris, que defensaren les
ciutats dels atacs del exèrcits carlins.

22. Com va afectar la Guerra Carlina a l’estabilitat del
Govern de Martinez de la Rosa?
● La guerra carlina va tindre conseqüències importants:
– ECONÒMIQUES: Va disparar les despeses de la Hisenda.
S’estava a punt d’arribar a la bancarrota.
– SOCIALS:
● En moltes ciutats es patia fam i el descontent popular augmentava.
● Aquest descontent, sumat a una epidèmia, va provocar en 1834 en
Madrid, una revolta popular contra els frares, acusats d’haver
enverinat els pous d’aigua. Es va produir, d’aquesta manera una
crema de convents i la mort de fins a 80 monjos.

24. Què conseqüències va tindre el
descontent popular en 1835?
●
En 1835, en Barcelona, es va produir, una revolta popular dirigida
contra eclesiàstics, però també contra instal·lacions industrials.
– Es van produir incendis de convents.
– Es va assassinar al General Bassa.
– La fàbrica tèxtil dels Germans Bonaplata, va ser cremada.
●
Es va produir la creació d’una JUNTA en Barcelona, que
reclamava la Constitució de Cadis.
●
Els moviments revolucionaris es van estendre pel país. ELS
LIBERALS RECLAMAVEN LA CONSTITUCIÓ DE CADIS.

27. Com va terminar aquest moviment
revolucionari?
● Maria Cristina va cessar a Martínez de la Rosa.
Poc temps després va ser
nomenat Cap del Govern un
antic liberal exaltat
(Progressista), que havia Estat
exiliat en Londres:
JUAN ALVÁREZ
MENDIZABAL
CAP DE GOVERN des de NOVEMBRE
1835 fins A MAIG DE 1836.

28. Què mesures va prendre
MENDIZABAL?
● Reclutar un exèrcit de 100.000 homes, per guanyar
definitivament la Guerra, als carlins.
● Solucionar el problemes de la Hisenda i finançar la
creació d’aquest exèrcit amb: LA
DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS DEL CLERGAT
REGULAR, coneguda com DESAMORTITZACIÓ
DE MENDIZABAL:
– S’expropiaren les terres i immobles de tots els
convents i monestirs i van a començar a vendre’s en
pública subhasta.

29. Què mesures polítiques pretenien dur a terme els
Progressistes encapçalats per Mendizábal?
● MENDIZÁBAL pretenia ampliar el dret de vot a
una bona part de la població.
● Era el primer pas, per elaborar una nova
Constitució que substituïra L’ESTATUT REIAL.

30. Com va reaccionar Maria Cristina
davant d’aquestes mesures?
● Maria Cristina havia
nomenat a Mendizábal,
per controlar el
moviment revolucionari,
però, les mesures de
Mendizabal,no li
agradaven.
● Per tant, Maria Cristina,
va cessar a Mendizabal.
L’excusa va ser que el
govern va fer alguns
nomenaments de
càrrecs militars, que la
Regent, no aprovava.

31. Com van reaccionar els LIBERALS
progressistes?
EL CESSAMENT DE MENDIZABAL VA PROVOCAR UNA REVOLUCIÓ
DIRIGIDA PELS PROGRESSISTES I DUTA A TERME PER LA MILÍCIA
NACIONAL. EN LA MAJOR PART DE LES CIUTATS DEL PAÍS ES
CREAREN JUNTES LOCALS, QUE RECLAMAVEN LA SOBIRANIA I EL
RESTABLIMENT DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812,

32. Què conseqüències va tindre el
cessament de Mendizabal?
● ESCLAT D’UN MOVIMENT REVOLUCIONARI
LIBERAL EN LA MAJOR PART DE LES GRANS
CIUTATS DEL PAÍS.
● ES CREAREN JUNTES, que proclamaven la
SOBIRANIA NACIONAL i EL RESTABLIMENT
DE LA CONSTITUCIÓ DE CADIS.
● COMENÇAREN A ELEGIR-SE
REPRESENTANTS PER CREAR UNA JUNTA
CENTRAL

33. On es trobava la Cort en l’estiu de
1836?
PALACIO DE LA
GRANJA DE
SAN
ILDEFONSO
(SEGOVIA)

34. Què va ser el MOTÍ DE LA
GRANJA?
● Un grup de revolucionaris de Madrid es va
dirigir cap el PALAU.
● Als revolucionaris, es van sumar, els
SERGENTS de la GRANJA. Aquest grup de
militars van donar un colp d’Estat.(Agost de
1836)
● Van pressionar a MARIA CRISTINA, per que
restablira la CONSTITUCIÓ DE CADIS.

35. MOTÍ DE LA GRANJA
LA GUÀRDIA DEL PALAU ES
PASSA A LA REVOLUCIÓ I DOS
SERGENTS FAN FIRMAR A MARIA
CRISTINA EL RESTABLIMENT DE
LA CONSTITUCIÓ DE CADIS

36. QUÈ VA PASSAR DESPRÉS DEL TRIOMF D’AQUESTA
REVOLUCIÓ EN 1836?
● Va ser nomenat cap del Govern un LIBERAL
PROGRESSISTA: José Maria Calatrava i MENDIZÁBAL,
tornava com a Ministre d’Hisenda.
● Al restablir-se la CONSTITUCIÓ DE CADIS, es convocaren
eleccions per SUFRAGI UNIVERSAL
● En aquestes eleccions va haver una gran LLIBERTAT DE
PREMSA, va haver una autèntica campanya electoral i
definitivament es definiren dos PARTITS POLÍTICS:
– PARTIT MODERAT
– PARTIT PROGRESSISTA.

37. Què decisió van prendre els
Diputats de les noves Corts?
● Les eleccions van ser guanyades pels Liberals
Progressistes.
● En qualsevol cas, Moderats i Progressistes
pensaven que havia que adaptar la Constitució
de 1812.
● Per aquest motiu les Corts es van declarar:
– CORTS CONSTITUENTS: LA SEUA FUNCIÓ
PRINCIPAL SERIA L’ELABORACIÓ D’UNA NOVA
CONSTITUCIÓ.

38. Què altres lleis i Decrets van
impulsar les Corts i el Govern?
● Es va continuar amb la DESAMORTITZACIÓ. Mendizabal va
incloure també entre els bens que s’expropiarien a l’Església,
els del CLERGAT REGULAR (sacerdots)
● Es suprimiren definitivament els MAYORAZGOS
● Es va suprimir definitivament el DELME.
● Es van suprimir els SENYORIUS JURISDICCIONALS. LA
TERRA podia quedar en mans de la noblesa si davant dels
Tribunals demostraven tindre títols de propietat. Sinó serien
pels llauradors que les havien cultivat.

39. Què nom rep la Constitució
elaborada per aquestes Corts?
CONSTITUCIÓ DE 1837
CARACTERÍSTIQUES:
● Definia el SISTEMA POLÍTIC com una MONARQUIA
PARLAMENTÀRIA
● Defensava el principi de la SOBIRANIA NACIONAL,
com la Constitució de 1812.
● Aquest fet, faria que fóra inacceptable, pels
LIBERALS MODERATS.

40. CONSTITUCIÓ DE 1837.
CARACTERÍSTIQUES:
● LES CORTS SERIEN BICAMERALS:
– CONGRÉS DELS DIPUTATS elegit per sufragi censatari.
– SENAT: Seria d’elecció mixta:
● Els ciutadans amb dret a vot elegirien Senadors en número triple, als que
integrarien la Cambra.
● El Rei, triaria entre aquests els que definitivament serien Senadors.
● Exemple: ( Si el Senat estava format per 200 senadors, el poble elegia 600,
i després entre aquests 600 el monarca elegia als 200 que definitivament,
es convertien en Senadors)
● LES CORTS ES REUNIRIEN TOTS ELS ANYS. (En l’Estatut
Reial, s’havia mantingut el poder del Monarca, per convocar
les Corts quan l’apetira. Es a dir, Les Corts o Parlament
podrien estar sense reunir-se durant molts anys.)
● LES CORTS eren dipositaries del poder LEGISLATIU.

41. Què altres lleis van completar la
reforma del sistema polític?
● Llei electoral.-
– A diferencia de la Constitució de Cadis es va establir el sufragi
censatari.
– Però el dret a vot es va estendre a tots els que pagaven una
contribució territorial. En conseqüència el dret a vot es va ampliar a un
milió.
● Llei d’Imprenta.- Llibertat total de premsa, sense censura prèvia.
● Llei que regulava la MILÍCIA NACIONAL.
● Llei d’Ajuntaments.- Els alcaldes i Regidors serien elegits pel
poble.
● Organització Territorial.- Les províncies estarien dirigides per les
Diputacions Provincials, dirigides per civils i no per militars.

42. Què va passar en les primeres eleccions
convocades després de l’aprovació de la
Constitució de 1837?
VA GUANYAR EL PARTIT MODERAT
EL PARTIT MODERAT VA DIRIGIR EL
GOVERN DURANT TRES ANYS (1837-1840)

43. Com va actuar el Partit Moderat?
● Va actuar amb prudència:
– Va respectar la Constitució de 1837.
– No va derogar les lleis aprovades pel govern progressista
(Desamortització, Llei Electoral, Llei de premsa, Llei
d’Ajuntaments, Milícia Nacional)
● Per què?
– Pensaven que havia que concentrar els esforços en
guanyar la Guerra contra els Carlins.
– No volien provocar una nova Revolució, per part dels
Progressistes.

44. Què va passar al finalitzar la Guerra
Carlina?
● La signatura del Conveni de Vergara(1839) implica la consolidació
en el tro d’Isabel II.
● Amb aquesta victòria, Maria Cristina i el Partit Moderat, van pensar
que havia arribat el moment de desfer algunes de les reformes que
havien imposat els progressistes:
– Acabar amb els Ajuntament elegits democràticament i nomenar els alcaldes
des de el govern
– Desarmar la Milícia Nacional, ja que havia sigut el cos armat que havia fet
triomfar les revolucions.
– Reduir la lliberta de premsa i introduir una censura prèvia, per evitar
crítiques al govern.
– Restringir el dret de vot als més rics, que preferien les idees del Partit
Moderat.

45. Què pensava fer Maria Cristina i el Partit Modera si
esclatava una Revolució, al intentar reformar aquestes
lleis?
DEMANAR EL
RECOLZAMENT DE LES
TROPES DE L’EXÈRCIT
D’ESPARTERO
ESPARTERO, HAVIA
REBUT DE MARIA
CRISTINA EL TÍTOL DE
DUC DE LA VICTÒRIA.

46. Quina va ser la primera Llei que van
tractar de modificar els Moderats?
Llei D’AJUNTAMENTS.
LES CORTS APROVAREN UNA NOVA LLEI D’AJUNTAMENTS, PER LA QUAL
ELS ALCALDES SERIEN NOMENATS PEL GOVERN CENTRAL
MARIA CRISTINA viatja a BARCELONA, on estava ESPARTERO, per demanar-li
el suport de l’Exèrcit.
PERÒ ESPARTERO, LI VA ACLARIR LA SEUA IDEOLOGIA LIBERAL
ERA UN LIBERAL PROGRESSISTA. ESPARTERO S’OPOSÀ A LA REFORMA
MARIA CRISTINA, SANCIONA I PROMULGA LA LLEI D’AJUNTAMENTS.

47. Què conseqüència té la promulgació de la Nova
Llei d’Ajuntaments?

48. Què conseqüència té l’aprovació de
la nova Llei d’Ajuntaments?
● Com havia previst Maria Cristina i el Partit
Moderat al canviar la Llei d’Ajuntaments:
– Esclata un moviment Revolucionari en gran part
d’Espanya.
– En Madrid, Maria Cristina, està en Palau cercada
per grups de Revolucionaris
● Maria Cristina va demanar de nou ajuda a
Espartero. Però, Espartero es fica del costat
dels REVOLUCIONARIS.

49. Què exigeixen els Revolucionaris?
LA RENUNCIA DE MARIA CRISTINA AL CÀRREC DE REGENT
EL NOMENAMENT D’ESPARTERO COM A CAP DEL GOVERN
MARIA CRISTINA RENUNCIA AL CÀRREC DE REGENT I MARXA A
L’EXILI. (12 d’Octubre de 1840)
ESPARTERO ES NOMENAT CAP DEL GOVERN