Meravellasa travesia pel món espiriutual del romànic i de la cosmovisió de la humanitat medieval, presidida per l'ansia de salvació i unió amb déu.

1. TEMA 4.
EL ROMÀNIC.

2. Context social i econòmic.
➢És un art desenvolupat a l’edat mitjana. ( sV- s XV).
➢L’edat mitjana comença després de la desaparició de
l’Imperi Romà d’Occident a l’any 476 d C.
➢Les invasions germàniques van provocar la
desaparició de la vida urbana i del comerç.
➢La gent es va refugiar al camp on va rebre la protecció
dels nobles o senyors feudals.
➢Les terres que un senyor feudal dominava des del seu
castell constituïen el feu.

3. Context polític.
•Es crearen diferents
regnes, però cap rei va
poder controlar i exercir
la sobirania sobre
aquests .
•El poder estava en
mans dels senyors
feudals.

4. Context polític.
•Malgrat aquesta disgregació del poder polític, a finals del
segle VIII, un rei franc, Carles el Gran o Carlemany va reunir
sota els seu domini quasi totes les terres d’Occident i en l’any
800 va recuperar el títol d’Emperador.
No obstant, a la mort del seu fill, l’Imperi de nou es va desintegrar i el feud

5. ➢Es perd el record de les obres filosòfiques, literàries i científiques del món
clàssic: grec i romà.
➢La religió d’Europa Occidental en l’edat mitjana és el CRISTIANISME.
➢El bisbe de Roma es converteix en el cap de tot els clergues. Aspirara a dirigir
la cristiandat.
➢El clergat es divideix entre:
➢Clergat secular. Bisbes i sacerdots
➢Clergat regular. Membres d’ordres religioses que s’apartaven del món per viure
en comunitat, dedicats a obtindre la salvació per mitjà de la renúncia i la oració.
➔Destaca l’ordre de SAN BENET o « SAN BENITO» , fundador dels
benedictins (s VI) que tenien que fer tres vots: obediència, pobresa, castedat.
Context cultural i religiós.

6. Context cultural i religiós.
➢L’Església és la dipositària de la cultura en l’edat mitjana.
➢Per tant, la mentalitat medieval és Teocèntrica. Tot gira al voltant de la salvació
després de la mort.
➢Aquesta vida és un trànsit. L’objectiu del cristià es salvar-se i no condemnar-se.
➢Solament a través dels rituals establerts per l’Església el cristià pot assolir la
salvació.
➢El pelegrinatge a llocs sagrats serà també una via per fer mèrits espirituals.
➢Conseqüència: l’art medieval estarà supeditat a la nova ètica i la nova estètica
exigides pel cristianisme.

7. L’ART ROMÀNIC
Localització: Europa Occidental.
Cronologia: Segles XI i XII.
Origen del nom: Va rebre aquesta
denominació en el segle XIX.

8. ORÍGENS DEL ROMÀNIC
ARQUITECTURA
➢El romànic és el resultat de l’evolució de diferents
tradicions:
➢la tradició arquitectònica romana.
➢les tradicions arquitectòniques dels diferents pobles germànics que anirien
evolucionant.
➢Abans del segle XI constituirien els estils
prerromànics.
➢ESCULTURA I PINTURA
➢Art paleocristià.
➢Art bizantí.

9. Exemple: Estils preromànics a la Península
Ibèrica.
Església visigòtica de S
Segle VII.

10. SAN JUÁN DE BAÑOS.

12. SANTA MARIA DEL NARANCO.
ART ASTURIÀ. S IX.

13. ART MOÇARAB:
San Miguel de la Escalada.
S. X. Província de Lleó.
S. X.

14. Què factors contribuirien a la formació d’un
estil relativament uniform a principis del
segle XI?1)La reforma monàstica dels benedictins feta en
l’abadia de Cluny o reforma cluniacense.
Els nous monestirs de la ordre reformada seguiren el
model de Cluny.
2)La generalització de peregrinacions a Roma o a
Santiago de Compostel·la. Es va crear un model
d’església de pelegrinatge.
3)El treball de quadrilles de constructors o
francmaçons, a través d’Europa.

15. Cluny va ser una abadia benedictina
En la construcció del monestir van s

17. Abadia de Cluny.

18. El ROMÀNIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA

19. EXPANSIÓ DE LES FORMES DEL ROMÀNIC PER LES RUTES DE PELEGRINATG

21. Arquitectura.
CENTRES DE DESENVOLUPAMENT INICIAL DEL ROMÀNIC.

22. ARQUITECTURA
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

27. VOLTA DE CANÒ AMB ARC FAIXONS

28. VOLTA D’ARESTA

29. FINESTRAL
ABOTZINAT

32. ARC SEMICIRCULAR O DE MIG PU

34. PORTALADA ROMÀNICA

35. TIMPÀTIMPÀ ARQUIVOLTES
LLINDA
TRENCALLUM O MAINELL
MUNTANTS

36. PLANTES ROMÀNIQUES

37. Basilical

38. PLANTA DE CREU LLATINAAMB DESENVOLUPAMENT
D’UN TRANSSEPTE.

39. PLANTA DE CREU LLATINA. ESGLÉSIES DE
PELEGRINATGE.

40. Planta de Creu Grega.

41. Planta poligonal.
ESGLÉSIA D’EUNATE (NAVARRA)

42. EXEMPLES DE TEMPLES ROMÀNICS I
DELS SEUS ELEMENTS
CONSTRUCTIUS

43. SAN MARTÍ DE FROMISTA ( Palencia)

44. PLANTA BASILICAL AMB CAPÇALERA DE TRES ABSIS

57. VISTA INTERIOR DE SAN MARTÍ DE FROMISTA
ABSIS
ABSIS
ABSIS
CÚPULA DE QUART D’ESFERA
CIMBORI
TROMPES

59. PETXINES

60. CIMBORI OCTOGONAL. VISTA EXTERIOR

61. “CANECILLOS”

63. Esglésies amb planta de creu llatina

64. SANT VICENT DE CARDONA
EVOLUCIÓ DE LA PLANTA BASILICAL A LA PLANTA DE CREU LLAT

65. Esglésies o Catedrals de pelegrinatge.

71. ABSIDIOLES

72. GIROLA
ABSIS
TRANSSEPTE
CIMBORI
ABSIDIOLES

73. GIROLA DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

74. ALÇAT TÍPIC D’UNA ESGLÉSIA DE PELEGRINATGE
TRIBUNA
TRIBUNA
TRIFORI

76. CONTRAFORTS

79. DECORACIÓ EXTERIOR AMB COLUMNES ADOSSADES.

80. DECORACIÓ EXTERIOR
BANDES LLOMBARDES
ARCS CECS O LLOMBARDS

81. TAQUEADO JAQUES

82. ESPADANYA

86. Planta d’un monestir.

88. EL ROMÀNIC EN LA PENÍNSULA
IBÈRICA

89. CATALUNYA

90. MONESTIR DE SANT PERE DE RODES.

91. SANT VICENT DE CARDONA

92. SANT VICENT DE CARDONA

93. SANT VICENT DE CA

94. SANT CLIMENT DE TAÜLL

96. SANTA MARIA DE TAÜLL

97. SANTA MARIA DE TAÜLL

100. SANTA MARIA DE MERITXELL. ANDORRA

101. LA SEU D’URGELL

103. CATEDRAL DE LA SEU D’URGELL

106. MONESTIR DE RIPOLL

109. PORTALADA DEL MONESTIR DE RIPOLL

111. ARAGÓ.

112. CATEDRAL DE JACA.

113. MONESTIR DE SAN JUAN DE LA PENYA

115. Castella i Lleó.

122. La catedral de Santiago de
Compostel·la.

124. Façana del OBRADOIRO. S XVIII.
ART BARROC.

126. NAU CENTRAL

127. TRIFORI I TRIBUNA S
PILAR CRUCIFORME
ARCS PERALTATS

128. VOLTA D’ARESTA EN LES NAUS

137. PÒRTIC DE LA GLÒRIA

138. Altres monuments

139. Altres esglésies.
ZAMORA

140. Monestirs
SANTO DOMINGO DE

141. CLAUSTRE

142. GALERIA INFERIOR DEL CLAUSTRE.

143. ROMÁNICO EN EUROPA
NORTE DE ITALIA: LOMBARDIA

144. EL ROMÀNIC A EUROPA
ABADIA O MONESTIR DE C

145. VISTA ACTUAL DE L’ABADIA DE CL

148. MONESTIR DE LA MADELEINE EN VEZELAY

149. SANTA FE DE CONQUES

152. SAN SERNÍ DE TOULOUSE.

155. PLANTA DE SANT SERNÍ DE TOULOUSE

159. SAINT FRONT DE PERIGUEUX

169. SAN TRÒFIMO DE ARLES

176. SANT GUILLES SUR GARD

178. Església normanda

179. CATEDRAL

180. CATEDRAL DE SPIRA. ALEMANYA

185. CATEDRAL DE WORMS

186. Abadia de Maria Laach

187. ITÀLIA

188. SAN AMBROSIO DE MILÀ

189. SAN MIGUEL DE PAVIA

190. CATEDRAL DE ANCONA

191. SAN ZENON DE VERONA

192. CATEDRAL DE PARMA

193. SAN MIQUEL EN LUCCA

194. CATEDRAL, BABTISTERI I TORRE DE PISA ( TOSCANA)

208. SAN MARCOS EN VENÈCIA

217. ESCULTURA ROMÀNICA

228. Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4
0
2
4
6
8
10
12
Columna 1
Columna 2
Columna 3

241. IGLESIA DE SAN MARTIN DE TUDELA

242. ARLES

250. DUDA DE SANTO TOMÁS.

270. PINTURA
Pintura mural en Catalunya.

271. PANTOCRATOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL

272. VERGE DE SANTA MARIA DE TAÜLL.

273. Pintura
Pintura mural en Castella i Lleó:

274. PANTEÓ DE SAN ISIDOR DE LLEÓ

280. FRECS DE L’ANUNCIACIÓ ALS PASTORS

281. PINTURES MURALS DE L’ESGLÉSIA DE LA VERA CRUZ DE M

282. Pintura sobre taula: frontals.
Tècnica del tremp.

286. Miniatures