Militars, romàntics, liberals.

1. LA REGÈNCIA D’ESPARTERO
(1840-1843)

2. Quina va ser la primera decisió que es tenia que prendre
després de la marxa a l’exili de Maria Cristina?
● Isabel II, és una
xiqueta de 10 anys.
Encara no té
capacitat per ocupar
el càrrec de Reina.
● Es planteja per tant la
necessitat
d’organitzar una nova
Regència.

3. Què opcions es proposaren?
● Els líders del Partit Progressista, desitjaven una
Regència integrada per tres persones.
● En canvi, Espartero, va exigir el Càrrec de
Regent.
● Com que era un heroi nacional, finalment va
ser nomenat Regent ( Des del 8 de Maig de
1843 fins el 30 de juliol de 1843)

4. Què conseqüència va tindre la decisió
d’Espartero de no respectar l’opinió del líders del
Partit Progressista?
● Encara que Espartero, havia assumit el programa polític
del Partit Progressista, al no comptar amb altres líders, es
va crear enemics dins del progressisme.
● Aquest descontent, es va anar fent més gran, ja que
Espartero, no va comptar entre els seus consellers amb els
polítics progressistes, sinó, amb un grup de militars de
confiança. (Els ayacuchos)
● Com a militar, li faltava l’habilitat del polític, acostumat a la
negociació i al diàleg. Per tant la seua actuació va ser
personalista i autoritària.

5. Com va exercir l’oposició el PARTIT
MODERAT?
● El partit MODERAT, no es va presentar a les eleccions que
va convocar Espartero en 1840. Consideraven que l’exili de
Maria Cristina era intolerable. Per tant:
– Els MODERATS confien des de el començament en el
PRONUNCIAMENT MILITAR, per tal de derrocar a Espartero.
– Crearen una organització secreta «L’ORDRE MILITAR
ESPANYOLA», per anar sumant militars a un possible
pronunciament.
– El militar que va encapçalar l’oposició a Espartero va ser RAMÓN
MARIA NARVÁEZ.

6. RAMÓN MARIA NARVÁEZ

7. Quan és va produir el primer intent de pronunciament
contra Espartero?
● El primer pronunciament, organitzat pel Partit
Moderat, contra Espartero,va tindre lloc a finals
de 1841.
● Va ser finançat i promogut per Maria Cristina
des de el seu exili en Paris.
● El colp va fracassar i Espartero va reprimir
durament a alguns dels sublevats que van ser
afusellats.

8. INTENT D’ASSALT AL PALAU REIAL DE MADRID. TINENT GENERAL
DIEGO DE LEÓN. 1841

9. Va ser Espartero un dictador?
● Espartero tenia l’oposició del Partit Moderat
● Però la seua gran errada, va ser no va comptar amb l’opinió dels
polítics més importats del Partit Progressista, que es van sentir
menyspreats.
● En canvi, Espartero va respectar tots els Drets i Llibertats que
reconeixia la Constitució de 1837.
● Va ampliar el número de Membres de la Milícia Nacional i va
mantindre la Llei d’Ajuntaments i la Llei D’Impremta.
● Va continuar amb la desamortització eclesiàstica.
● Per tant, encara que la seua política va ser autoritària i
personalista, no se’l pot considerar com un dictador.

10. Què altres mesures pròpies del liberalisme
pretenia dur a terme Espartero?
● Espartero era partidari de una política comercial
lliurecanvista, per estimular el creixement econòmic.
● Des de el començament de la seua Regència havia
establert negociacions amb l’ambaixador del Regne Unit,
per signar un Tractat Comercial, que rebaixara els aranzels,
pel comerç entre els dos Estats.

11. Existia consens en Espanya sobre la política
comercial que resultava més beneficiosa pel
país?
● Existien partidaris del lliurecanvisme, que era la base de la ideologia liberal, en
matèria de comerç exterior.
● Però en Espanya existien molts partidaris del PROTECCIONISME. El proteccionisme
suposa gravar amb alts aranzels, les importacions, per tal de fomentar el creixement
de la producció interna. Al aplicar un impost als productes importats estos resulten
més cars que els produïts dins del país.
●
En Espanya els principals defensors del proteccionisme eren:
– Els grans propietaris agraris, que desitjaven, mantindre alts preus pel
cereal produït en Espanya.
– El membres de la naixent indústria tèxtil cotonera, localitzada,
bàsicament en Catalunya, que no volien la importació de teixits de cotó
anglesos, de millor qualitat i més barats. Solament si es mantenien els
aranzels podia sobreviure la industria tèxtil catalana.

12. Què fet va provocar el definitiu
desprestigi d’Espartero?
● La repressió de la INSURRECCIÓ que es va
produir en Barcelona en 1842.
● CAUSA:
– ESPARTERO, va aprovar finalment una aranzel
lliurecanvista amb Anglaterra. Els teixits de cotó
anglesos podrien entrar lliurement en Espanya.
– La previsible conseqüència seria la ruïna de la
industria tèxtil catalana, menys competitiva.

13. Què fets es van produir a finals de
1942 en Barcelona?
● Els obrers industrials, amb el recolzament liberal van
organitzar un moviment insurreccional, obligant a les
tropes governamentals a replegar-se.
● Espartero en persona es va dirigir a la ciutat i va decidir
utilitzar tota la força necessària, per tal de restaurar
l’ordre.
● Va ordenar bombardejar la ciutat des de el Castell de
Montjuïc i el Castell de la Ciutadella.
● Es van produir 20 morts i la ciutat es va rendir.

14. BOMBARDEIG DE BARCELONA

16. CASTELL DE MONJUIC

17. ANTIGA FORTALESA DE LA
CIUTADELLA. BARCELONA

18. Quina era la situació política D’ Espartero al
començament de 1843?
● Comptava a l’enemistat del Partit MODERAT, i
de Maria Cristina.
● Havia marginat als líders polítics civils del seu
Partit: El Partit Progressista.
● Havia perdut el suport popular per la repressió
de Barcelona.

19. Què conseqüències va tindre
aquesta situació?
● La política autoritària D’Espartero va fer, que:
– Per primera vegada i última PROGRESSISTES I
MODERATS, uniren forces per desplaçar a Espartero
del Poder.
– Es va organitzar un PRONUNCIAMENT MILITAR, que
va esclatar en diferents llocs del país.
– Participaren militars que tendrien gran protagonisme
posterior en la Història d’Espanya.
– La direcció del pronunciament va estar coordinada per
Ramón Maria Narváez.

20. ON es va produir l’enfrontament decisiu entre els
sublevats i els esparteristes?
● En Torrejón de Ardoz, en les rodalies de
Madrid. Les pròpies tropes d’Espartero es
passaren als sublevats.
Les tropes opositores a
Espartero van estar dirigides
per NARVÁEZ

21. Què va passar amb Espartero?
● Espartero que es trobava en Andalusia, va marxar cap
l’exili, des de Cadis. (30 de juliol de 1843)
● D’aquesta forma acabava la Regència d’Espartero.