2. Art gòtic
Referents Històrics
Segle XII:
Feudalisme, religió i monarquia. (creixement demogràfic)
Pelegrinatges
Segle XIII:
Enriquiment mercantil
Centres urbans Sorgiment d’una nova classe social: Burgesia
Cultura dominada pels monestirs (rural)
Ordes mendicals (ciutat)
-franciscans
-dominicans
Segle XIV:
Crisi de la Baixa Edat Mitjana:
(daltabaix demogràfic i econòmic de les ciutats europees)
-guerres
-fam -epidèmies:
Peste Negre del 1348
.
Humanisme: -visió del món basada en l’experiència individual
-reflexió crítica
3. Art gòtic
art gòtic
Es va desenvolupar en l’Europa occidental.
Des de mitjans del XII fins a la implantació del Renaixement
(començament XV).
El terme "gòtic" va ser utilitzat per
primera vegada al segle XVI per
l’italià Giorgio Vasari (l’art dels
bàrbars gots).
-art inferior
-causa de la destrucció de la
cultura clàssica (Imperi Romà)
4. Art gòtic
Condicions sòcio-culturals
- Evolució del pensament teològic i filosòfic.
- Reforma cistercenca.
- Es deixa enrere el terror del any mil.
- El cos humà no només com a suport de l’ànima.
- substitució: dels pelegrinatges per rutes comercials.
del món agrari pel món burgés.
dels monestirs per les catedrals.
5. Art gòtic
Localització i Evolució artística
Illa de França (París i la seva rodalia)
Primera època
Segona època
Tercera època
Gòtic Primerenc
Gòtic internacional
Gòtic final
o inicial o clàssic o flamíger
½ segle XII finals XIII XIV XV
Època de fe, d’amor.
Guerra dels cent anys.
Extinció de l’espiritualitat.
Pau Política a França.
Creixement de les Decoració exuberant.
Construcció de molts temples.
Universitats
Època de riquesa material.
Unitat d’estil. (la raó substitueix al
pensament).
El Papa es trasllada a
Avinyó.
6. Art gòtic
L’art gòtic es centra en l’arquitectura
-àmbit urbà
Les catedrals aconseguiran la llum que buscaven els temples romànics.
Grans temples de línia vertical.
Aprenentatge de la naturalesa.
Gran alçada i amplitud
Substitució:
del arc de mig punt per l’arc apuntat o ogival
de la volta de canó per la volta de creueria
Aparició:
de l’arcbotant, contrafort i el pinacle
murs sense càrrega
grans finestrals
7. Art gòtic
1-Absis
2-Creuer
3-Nau central
4-Torres
5-Volta de
creueria
6-Girola
7-Absidíoles
8. Art gòtic
Decoració
Recreació de la naturalesa.
Aparició de molts elements vegetals.
Descomposició dels pilars en múltiples columnetes.
9. Art gòtic
Escultura
Desenvolupament de l’escultura de ple relleu (humanització).
segle XIII - lligada a l’arquitectura; portalades/ adossada al mur
segle XIV - portalades + interiors + funerària /és separen del mur
Temes religiosos: Verges, Calvaris i funerals.
10. Art gòtic
Característiques
- Fetes en pedra.
- Estilització i arrodoniment de les línies.
- Elegància dels moviments.
- Naturalisme en els gestos i en l’expressió dels gestos.
- Corporeïtat i volumetria de les vestidures i cossos.
Sentit narratiu de les figures.
- Judici Final de l’Apocalipsi.
- La Verge Maria.
Segle XIV l’escultura comença el procés d’independència.
Segle XV
l’escultura es fa autònoma.
11. Art gòtic
Vitralls i pintures
Desenvolupament d’altres tècniques:
- vitralls
- tapissos
- noves tècniques pictòriques
- Les parets es comencen a cobrir de vitralls per deixar passar la llum.
- Color aplicat als vitralls.
- La pintura mural entre en retrocés.
- Art en miniatures.
- Temes religiosos: Vida de Jesús i la Verge Maria.
Evangelis Apòcrifs.
Hagiografia (vides de sants).
12. Art gòtic
Pintura
- cànon amb proporcions naturals.
- gran expressivitat facial i gestual.
- marc de les composicions definit per arquitectures i paisatges.
Sensació d’espai real a partir de:
perspectiva
clar-obscur
TÈCNIQUES
Pintura sobre taula: Retaules (conjunt d’escenes emmarcades que
narraven la història del sant a qui es dedicava l’altar.
Pintura al tremp i fresc
Pintura a l’oli
13. Art gòtic. França
Sainte-Chapelle
1242-1248
Considerada una de les millors obres
arquitectòniques del món occidental.
Edificada a l’illa de la Cité per ordre de
Sant Lluís per guardar la corona d’espines
i un tros de la creu de Crist.
Eliminació dels murs.
16. Art gòtic. Peninsular
Evolució del gòtic hispànic
Segle XII
Primeres incursions amb l’ordre del Cister (impulsades per Alfons VII).
austeritat en la decoració.
avenç tècnic.
arcs apuntats, ogives i increment de l’alçada.
Segle XIII
Influencies franceses / Influencies Mudèjars.
Segle XIV
Fre per la Reconquesta i la pesta.
Segle XV
El gòtic torna a aparèixer amb força.
17. Art gòtic. Peninsular
Característiques del gòtic hispànic
Arquitectura:
-interès més reduït per l’alçada.
-naus més amples que la resta d’Europa.
-Catalunya, Valencia i Balears predomina la línia horitzontal.
Estatuària:
-segueix els models francesos.
-talles amb fusta policromades.
Pintura:
-desenvolupament dels retaules.
19. MONESTIR DE POBLET
Monestir de Poblet
Desconegut
Cronologia 1163 - 1316
Estil
gòtic
Tipologia
monestir
Material
pedra i fusta
Localització
Villbodí (Tarragona)
20. MONESTIR DE POBLET
Sant Benet (s. VI)
-home de formació romana.
-escriu l′anomenada Regla dels monjos
(Regula monachorum)
-síntesi de la tradició monàstica oriental
i occidental.
-condició modesta.
21. MONESTIR DE POBLET
CONTEXT HISTÒRIC
Cister és fundat el 1098 com a resposta a l'ostentació de poder en què
havia caigut l'abadia de Cluny
Poblet el 1150 a petició del comte Ramon Berenguer IV a l'abat del monestir
cistercenc de Fontfreda (França) perquè desplacés una comunitat de monjos a
unes terres conquerides als musulmans.
Miserere mei Deus secundum magnam misericordiam tuam, del
salm 50, el salm amb què sant Benet fa començar cada dia la
lloança del matí, a trenc d'alba, i a la recitació del qual vol que tots
els monjos siguin presents (cf. Regla de sant Benet 13, 2).
22. MONESTIR DE POBLET
CISTER Segles XI - XII
Els monjos de Molesme: Robert, Alberic i Esteve, inicien a Cîteaux
(Cistells o Cister) a Bogonya, el que anomenen el Nou Monestir.
una experiència monàstica diferent, essencialment benedictina
No podem parlar de reforma.
viure amb més radicalitat la Regla de sant Benet
-funcionalitat i austeritat
-una exagerada tendència a la prolixitat
-solemnitat en la celebració del sobri cursus litúrgic benedictí
intromissió en els afers de la vida mundana
Recerca de Déu en una vida de comunitat pautada per la pregària, la
lectura i el treball.
23. MONESTIR DE POBLET
ASPECTES BÀSICS
Constuit amb:
pedra i fusta.
arcs apuntats
Ideal de monestir de l'ordre del Cister estil cistercenc
Situat al peu de les muntanyes de Prades, comarca de la Conca de Barberà.
Un dels conjunts arquitectònics monàstics més importants d'Europa.
24. MONESTIR DE POBLET
Sala capitular
Escriptori
Església
Dormitori Claustre
Refetor
Ala dels conversos
25. MONESTIR DE POBLET
Llevador
Templet hexagonal romànic
Font per rentar-se les mans
Claustre
Espai central.
Centre vida monacal
Voltes de creueria
Capitells amb decoració floral
26. MONESTIR DE POBLET
Sala capitular
Espai quadrat amb quatre pilars octogonals
Capitells poc decorats
Voltes de creueria des dels capitells
Tombes d'antics abats
27. MONESTIR DE POBLET
Naus laterals amb
Nau central amb
-volta de creueria -volta de canó apuntada
-reforç amb arcs torals
Església
Planta basilical de tres naus
Transsepte amb sepulcres de reis de la Corona d'Aragó
Capsalera amb deambulatori i absidioles
31. MONESTIR DE POBLET
Primer recinte
Per la Porta de Prades.
Arc de mig punt amb grans dovelles.
Sobre la porta hi ha un nínxol amb una imatge
de la Mare de Déu.
Segon recinte
Per la Porta Daurada s'arriba a una gran plaça
Major.
En línia recta amb la porta i al fons, es veu la
porta d'accés a l'atri de l'església del monestir,
oberta a la muralla que envolta el Tercer recinte.
32. MONESTIR DE POBLET
ESTIL
Gòtic
Ideal de monestir de l'ordre del Cister.
- funcionalitat i austeritat
Cimbori octogonal
Saló del Tinell
Barcelona
S. XIV
33. MONESTIR DE POBLET
FUNCIONALITAT
Ora et labora
Marcades per Sant Benet
-distribució del monestir
-determina les dependències principals
Església per resar
Sala capitular per la lectura diària
Refetor per menjar
Dormitori per dormir
Biblioteca, celler, claustre, ....
35. SANTA MARIA DEL MAR
Santa Maria del Mar
Berenger de Montagut i Ramon Despuig
Cronologia 1329 - 1383
Estil
gòtic
Tipologia
església
Material
pedra i vidre
s. constructiu arquitravat i voltat
Localització
Barcelona
36. SANTA MARIA DEL MAR
CONTEXT HISTÒRIC
Construïda sobre Santa Maria de les Arenes,
documentada des de 998.
Va ser construïda sobre un temple paleocristià
anterior, que s'hauria aixecat on la tradició
ubica la troballa de les relíquies de Santa
Eulàlia per part del bisbe Frodolí, el 887.
37. SANTA MARIA DEL MAR
torre
octogonal
ASPECTES BÀSICS
contraforts
Construïda amb carreus de la cantera de Montjuic.
Sistema constructiu:
Murs gruixuts amb contraforts i arcbotants.
Arcs ogivals i voltes de creueria.
Predomini de línies horitzontals.
rosassa
gablet
38. SANTA MARIA DEL MAR
ESPAI INTERIOR
Porta
Absis
Deambulatori o Girola
9 capelles radials
Presbiteri
Contraforts
Columnes
Nau lateral
Nau central
Porta lateral
Planta
-de saló
22 capelles
-tres naus
-vuit columnes octogonals
Portalada
39. SANTA MARIA DEL MAR
Interior
Espai molt ampli, vertical i diàfan
Volta de creueria
Columnes octogonals
Tres naus: 1 de 13 m d'amplada i 2 de 6,5 m
40. SANTA MARIA DEL MAR
Deambulatori
Nau central
Arcs apuntats
Volta de creueria
41. SANTA MARIA DEL MAR
Cripta
Sota el presbiteri hi ha una petita cripta.
arqueta amb les restes de sant Cugat.
42. SANTA MARIA DEL MAR
ESPAI EXTERIOR
Façana principal.
-amb dues altes torres octogonals. (1496 i 1902)
-gran portalada.
-decoració escultòrica discreta.
-rosassa de traceria flamígera (XV).
pinacle
contraforts
43. SANTA MARIA DEL MAR
façana principal
donaven al fossar Major
(avui plaça de Santa Maria)
arcs: -escultures de Sant Pere i Sant Pau
timpà: el Salvador entre Maria i Sant Joan
La porta principal
-amb arquivoltes, gablet i escultures.
rosassa
-destruïda per un terratrèmol el 1428, fou
refeta el 1459 pels mestres de cases Pere
Joan, Andreu Escuder, Bernat Nadal i
Bartomeu Mas.
44. SANTA MARIA DEL MAR
Entorn
Al nucli del barri de la Ribera.
(centre de l’activitat econòmica de la
ciutat durant l’Edat Mitjana)
FUNCIÓ
Temple religiós
45. SANTA MARIA DEL MAR
ESTIL
Gòtic
Models i Influències
Recull la tradició cultural del Cister
-sentit racional en les proporcions
-austeritat decorativa
Catedral de Palma (1229-1346)
47. MARE DE DÉU DE SALLENT
Mare de Déu de Sallent
desconegut
Cronologia 1350
Estil gòtic
Tipologia
escultura exempta dempeus
Material
alabastre policromat
Tècnica
talla (amb cisell)
Dimensions 118 x 39 x 22 cm
Tema
religiós
Localització
MNAC
48. MARE DE DÉU DE SALLENT
CONTEXT HISTÒRIC
Tot i que sempre s'ha afirmat
que aquesta imatge procedeix
de Sallent de Sanaüja, no es
coneix el seu emplaçament
original o el context en què va
ser creada.
49. MARE DE DÉU DE SALLENT
Grup escultòric dempeus figuratiu de volum rodó
110 x 42 x 25
Tècnica: talla amb cisell sobre alabastre
Mare de Déu:
-proporcions harmonioses
-coronada
-braç esquerra; sosté al nen Jesús
-braç dret; acaricia el peu del nen
Nen Jesús:
-mà esquerra; agafa la túnica de la seva mare
-má dreta; soste un colom
50. MARE DE DÉU DE SALLENT
Policromia
Superfície polida -qualitat perlada
-suau policromia blava al mantell
-policromia vermella a les carnadures
Curvatura de la mare de Déu
compensa el pes del nen Jesús
51. MARE DE DÉU DE SALLENT
ANÀLISI FORMAL
Dinamisme compositiu marcat per la
inclinació de la Mare de Déu:
hanchement
(trencament de la simetria)
Línies en S amb contrapposto.
Plecs naturals de la túnica.
La corona es posterior, en substitució
de la original.
52. MARE DE DÉU DE SALLENT
Tractament
Composició tancada. Personatges vestits.
Suavitat de les formes, amb línies poc marcades.
- naturalisme de la relació entre les figures i
subtilitat dels gestos
- les figures no es miren (com seria prototípic)
Acabats arrodonits i polits.
Equilibri i harmonia en les proporcions
Verge com a mare.
53. MARE DE DÉU DE SALLENT
ESTIL
Gòtic
Època d’expansió dels ordes mendicants
que humanitzant allunyant-se de les
severitats romàniques.
Mare de Dèu que reflecteix sentiments
de dolor i tendresa.
Finalitat
Apropar-se als fidels i fer-los partícips.
Té influencies franceses i italianes.
54. MARE DE DÉU DE SALLENT
Verge Verge gòtica
romànica de de la catedral
la catedral de de Toledo.
Girona.
Posició sedent Dempeus
Actitud severa Dolçor i expressivitat
i estàtica
Conseqüents Renaixement: recuperar els clàssics
55. MARE DE DÉU DE SALLENT
ICONOGRAFIA
Representació de la Mare de Déu coronada
com a Reina dels Cels.
Nen Jesús en braços de la seva mare.
Tema Religiós
56. MARE DE DÉU DE SALLENT
SIMBOLOGIA
El colom que sosté el nen Jesús, fa referència als ocells de fang
amb els que jugava i que es van convertir en reals
La mare acarona el peuet
del seu fill
57. MARE DE DÉU DE SALLENT
En oposició a la tradicional del romànic, no hi ha severitat sinó
que trobem dolçor i expressivitat en la cara i els gestos.
Ceptre Carícia
Severitat Sentiment
Símbol de poder Gest d'afecte
58. MARE DE DÉU DE SALLENT
FUNCIÓ
Doble funció
Religiosa Funcions devocional
de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i
de la relació entre una mare i un fill.
Decorativa Contrapunt ornamental enfront
l'austeritat de l'arquitectura interior
60. EL MATRIMONI ARNOLFINI
El matrimoni Arnolfindi
Jan Van Eyck
Cronologia 1434
Estil
gòtic flamenc
Tècnica
oli sobre fusta
Dimensions
0,820 x 0,595 m.
Localització National Gallery
61. EL MATRIMONI ARNOLFINI
CONTEXT HISTÒRIC
A les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...), sorgeix al
llarg del segle XV un corrent pictòric que suposa moltes novetats i una
línia diferent a la pintura gòtica i renaixentista italiana.
Flandes era un feu de França que a finals del s. XIV queda unit al Ducat
de Borgonya (situat entre França i Alemanya), si bé a mitjans del s. XV
(1435) es desvincula del vassallatge amb el rei francès.
Es tracta d'un territori amb un alt desenvolupament urbà lligat al
comerç amb fires, ports i tallers artesanals, especialment tèxtils: ciutats
com Bruges, Ambers, Gant, mantenen contactes comercials amb Itàlia,
P. Ibèrica, Escandinàvia, etc.
Trobem una rica burgesia que actua com a mecenes d'art amb concursos
artístics i literaris i una cort ducal molt refinada, per tant conflueixen
l'espiritualitat cristiana medieval amb el realisme pràctic burgès
62. EL MATRIMONI ARNOLFINI
ASPECTES BÀSICS
Quadre pintat a l'oli sobre taula.
-més brillantor en els colors
Dimensions reduïdes
Destinada per a estances domèstiques
Parella a l'interior d'una habitació.
Eix de simetria
63. EL MATRIMONI ARNOLFINI
Jan van Eyck
c. 1390 - 1441
Se li atribueix la invenció de la pintura a l’oli.
Utilitza la tècnica de les “veladures” en contes de
la dels punts de fuga per donar la sensació de
profunditat.
Utilitza suport de fusta (faig o roure).
1422- Entra al servei de Joan de Baviera a l’Haia.
1425- Esdevé pintor de la cort de Felip III el bo, La Verge del Canceller Rolin.
C.1434, Louvre.
duc de Borgonya.
1430- S’estableix a Bruges
La seva manera de treballar, donaria més
endavant el que es coneixerà com trompe d'œil o
trampantojo.
65. EL MATRIMONI ARNOLFINI
Pintura a l'oli
Suport de fusta
Personatges figuratius dins d'una habitació
- mobiliari d'un dormitori
- finestra oberta
- molts elements simbólics
66. EL MATRIMONI ARNOLFINI
ANÀLISI FORMAL
composició
característiques
bàsiques de la pintura
flamenca primitiva:
oli
colors
dibuix
volum i modelat
línies convergents
llum lateral
detallisme
minuciositat
profunditat i espai Perspectiva
67. EL MATRIMONI ARNOLFINI
Mirall convex
-tridimensionalitat
-recrea l’espai que hi
ha davant dels esposos.
Acusat detallisme
obres per ser contemplades de
prop (sales més petites)
Pintades amb un tipus de plomí
finíssim
69. EL MATRIMONI ARNOLFINI
Llum
Entra pel finestral, modela els Colors
personatges i crea una atmosfera Predomini de:
brillant i lluminosa -torrats vestit del nuvi
-verds vestit nuvia
-vermells llit
70. EL MATRIMONI ARNOLFINI
Mans juntes com unió de dues
persones
Ma de Giovanni aixecada com a
jurament
Giovanna amb la ma al ventre
Crist representat en l'espelma
Llit com unió matrimonial
Gos com a fidelitat
Fruites com la inocencia d'Adam
Personatges descalços
Firma com a testimoni
Mirall amb 10 estacions del Via Crucis
Dos testimonis en el mirall
74. EL MATRIMONI ARNOLFINI
ICONOGRAFIA
El tema representat és la cerimònia de matrimoni del banquer
italià Giovanni Arnolfini, que vivia a Bruges, amb Giovanna Cenami,
filla d'un altre banquer del mateix origen.
Document visual i legal, amb la presència del mateix pintor qui indica
"...fuit hic" a la paret del fons.
Fins el Concili de Trent el matrimoni era celebrat pels mateixos nuvis
i normalment en el dormitori sense capellà. (segle XVI)
Fides levata
vot nupcial
75. EL MATRIMONI ARNOLFINI
Hi ha tota una sèrie d'elements iconogràfics que ens remeten a
principis religiosos d'arrel medieval.
Obra en la que no queda clara la diferència o els límits entre art religiós
o sacre i art profà.
ENCÀRREC
L'encàrrec ve de la mateixa parella per simbolitzar la unió.
Sumari d’obligacions d’un matrimoni.
Certificat. “Johannes de Eyck fuit hic 1434” (testimoni)
78. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
Mare de Déu dels Consellers
Lluís Dalmau
Cronologia 1443 - 1445
Estil
gòtic flamenc
Escola Flandes
Tècnica
oli i tremp sobre fusta
Dimensions
311 x 311 cm
Loc. original capella de la casa de la ciutat, Barcelona
Loc. actual MNAC
79. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
BIOGRAFIA
Lluís Dalmau
Pintor valencià que va treballar a la cort del rei Alfons V d'Aragó
Viatge a Bruges en 1431
- estudia la tècnica del tapís
- deixeble de Jan Van Eyck (escola flamenca)
- tècnica de la pintura a l'oli
La particularitat estilística de Dalmau el feia diferent dels seus
contemporanis. Tot i que té punts febles, el que està ben aconseguit
d’aquest quadre és el retrat dels 5 consellers i el paisatge de fons.
80. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
CONTEXT HISTÒRIC
A finals de l’edat mitjana, el món està canviant, hi ha una nova manera
de veure el món, interessa molt més tot lo relacionat amb l’ésser humà.
Burgesia:
-grup social que comença a adquirir una importància molt gran.
-comença a dictar el seu gust.
-imposen un canvi de mentalitat.
81. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
ASPECTES BÀSICS
Pintura a l'oli i tremp sobre taula
(fa anys es creia que aquesta taula estava realitzada només al tremp)
Escena emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica
Escena figurativa. Devoció a la mare de Déu.
Predomini dels colors:
vermell, gris, verd i blau
Superposició de plans
-Profunditat
-Perspectiva
Incorporació de paisatge
82. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
ANÀLISI FORMAL
Estructura tancada
Composició simètrica
Predomini de la verticalitat
Pintura amb forma d'arc apuntat
degut a la seva ubicació
83. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
Espai tridimensional
-tractat a la manera flamenca
-rajoles indiquen unes línies de
perspectiva
-s’intenta acostar a la perspectiva
lineal, però de manera intuïtiva no
científica
-els elements se situen segons la
seva importància.
Tractament de profunditat
-a través de les finestres.
-primer quadre que incorpora el
paisatge de fons a Catalunya
84. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
ASPECTES PLÀSTICS
Pinzellada:
Predominen les línies -contorns i perfils amb detall dibuixistic.
Llum
És un quadre amb llum pròpia. Les llums estan autoil·luminades.
Expressivitat
Les úniques persones que denoten una certa expressivitat són els àngels
que estan a fora.
L’expressió de sentiments no era el punt fort de Dalmau.
85. sobre
MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
Quadre en forma punxeguda, té aquesta forma per a ser
encabida en un altar, en una capella. Forma d’arc apuntat.
FIGURES
Ritme estàtic.
Àngels que canten
Sant Andreu
Santa Eulàlia
Dos consellers
Tres consellers
Respon a una ordenació geomètrica amb tres parts verticals,
la central, la Mare de Déu en el tron i les altres dues són
gairebé simètriques.
86. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
ESTIL
Estil gòtic flamenc
-va tenir els seus començaments a Flandes
-durant el primer terç del segle XV
-s'estén a la resta d'Europa
-principal realitzador el pintor Jan Van Eyck.
Principal novetat
implantació de la tècnica de la pintura a l'oli
minuciositat a la representació de tots els detalls
fidel retrat dels personatges representats
Ús dels símbols (cada objecte acostuma a tenir un missatge)
Es va estendre per tota Europa:
a França va destacar Jean Fouquet
a Alemanya Konrad Witz
a la Corona d'Aragó Lluís Dalmau
87. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
Mare de Déu del canonge Van der Paele, Jan van Eyck
Comparativa
Tres anys després de la mort de van Eyck, Dalmau aplica a la seva
obra tot el que ha après durant la seva estada a Flandes.
El caràcter principal d'aquesta pintura és la gran mestria que
demostra el pintor amb el retrat netament realista dels consellers.
88. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
TEMA
Contingut (tema que tracta) i significació (missatge) que té la
pintura a partir de a qui està dedicat, tema que l’inspira
Els cinc consellers estan en posició d’orant (de genolls)
(també són donants, els que paguen)
Devoció per la mare de Déu
hi apareixen dos sants:
-esquerra: Santa Eulàlia, antiga patrona de Barcelona
-dreta: Sant Andreu, ja que el dia de Sant Andreu
es feien les eleccions.
89. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
ENCÀRREC
aparexen retratats els "donants" és a dir qui encarregava l'obra al pintor.
Retrats perfectes que imiten la realitat al mínim detall.
.
Encara que va seguir les
pautes marcades en el
contracte amb els
consellers, en el
suggeriment que el fons
fos daurat, va imposar
l'artista la seva
interpretació més a prop
del flamenquisme, com va
ser el canvi del daurat per
la representació de
paisatges al fons, després
de les finestres de traceria
gòtiques
90. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
FUNCIÓ
L’existència d’aquesta obra és fruit del desig d’immortalització dels
membres del Consell Executiu del Consell de Cent.
La seva destinació fou decorar alguna de les dependències de la Casa
de la Ciutat
91. MARE DE DÉU DELS CONSELLERS
SIGNIFICACIÓ
Els consellers volien demostrar la seva devoció cap a la Mare de Déu.
RELACIONS I INFLUENCIES
El seu mestre, Van Eyck va ser la seva gran influència, va ser influït per la
pintura flamenca.
Aquesta obra pertany a l’estil gòtic flamenc; l’últim gòtic, és un art religiós
, però cap al final, al s. XV, comença a esquerdar-se i comença a entrar la
temàtica civil. La realitat comença a envair els quadres religiosos del s.XV.
93. CATEDRAL DE LLEÓ
Catedral de Lleó
Enrique de Burgos i Juan Perez
Cronologia 1255 - 1301
Estil
gòtic
Tipologia catedral
Material
oli pedra, formigó i vidre
Localització Lleó
94. CATEDRAL DE LLEÓ
BIOGRAFIA
Seguint les pautes del maestro Enrique, que ja havia treballat en les
catedral de Burgos i Lleó.
-Les obres es comencen a mitjans del segle XIII.
-En 1258 s'estava construint la capçalera.
Juan Pérez es l'encarregat d'acabar l'obra.
-En 1288 la catedral s'obra al culte no estant acabada.
95. CATEDRAL DE LLEÓ
ORIGENS
Època romana (segle II)
La lejio VII Gemina havia construit termes i altres edificis públics
Reconquesta cristiana
Es converteixen en palau reial.
916
El rei Ordoño II expulsa als arabs i
cedeix els terrenys per construir una
catedral.
S. XI
El bisbe Don Pelayo construeix una basílica.
96. CATEDRAL DE LLEÓ
1067
La catedral queda devastada
Doña Urraca (1109-1126)
Comença la reconstrucció.
1188
Alfons IX convoca les Corts de Lleó
donada le greu situació económica.
1205
Comença la tercera reconstrucció
97. CATEDRAL DE LLEÓ
ASPECTES BÀSICS
Església construïda en
pedra, formigó i vidre.
Utilització de murs, arcs
ogivals, pilars, volta de
creueria, contraforts i
arcbotants.
98. CATEDRAL DE LLEÓ
ANÀLISI FORMAL
ESPAI INTERIOR
Planta de creu llatina de tres naus de cinc trams
- Nau central molt més alta que les laterals
- Capçalera molt gran (macrocefàlia)
- Transsepte de tres naus
- Absis de dos trams rectes amb cinc capelles
Dues torres
Façana amb tres portes.
99. CATEDRAL DE LLEÓ
Capçalera
Capelles
Deambulatori
ANÀLISI FORMAL
ESPAI INTERIOR
Creuer
Transsepte
Nau central
Naus laterals
102. CATEDRAL DE LLEÓ
Claristori
Trifori
Tribuna
Arcades
Catedral de Laon Catedral de Lleó
103. CATEDRAL DE LLEÓ
Pilars rodons adosats a les mitges columnes.
-arrenquen els arcs
No hi han murs.
Voltes de creueria.
Sostre a 30 metres.
104. CATEDRAL DE LLEÓ
VITRALL
737 vitralls. 1200 m2
Absis Arbre de Jesé
Costat nord Antic testament
Costat sud Nou testament
105. CATEDRAL DE LLEÓ
VITRALL
1800 m2
3 rosetons de 8 metres de ø.
31 finestrals alts de 12 metres
de 4 espais amb 2 lancetes i
83 roses polibulades
48 finestrals i 18 roses en les naus laterals
37 finestrals del trifori de 31/2 m
106. CATEDRAL DE LLEÓ
Situat al darrera de l'altar trobem el sepulcre del rei Ordoño II. Va ser
construït en dues etapes ben diferenciades. L'estàtua jacent i les imatges
del timpà, que representen la Crucifixió i el Davallament de la Creu, així com
a Crist acompanyat per àngels i profetes van ser esculpides en el segle XIII.
Posteriorment es va ampliar la decoració en el segle XV en estil flamenc.
110. CATEDRAL DE LLEÓ
Arcbotant
Element estructural
exterior amb forma de mig
arc que recull la presssió
en el começament de la
volta i la transmet al
contrafort adossat al mur
de la nau lateral.
Arcbotant
Contrafort
111. CATEDRAL DE LLEÓ
Façana amb tres portes
Portalada central
Pòrtic abocinat amb riques
1270
decoracionsescultòtiques.
-dedicada al Judici final.
Hi van traballar:
-Cris Varón de Dolores.
El maestre Enrique
-dintell amb Sant Miquel.
Juan Pérez
-arquivoltes amb escenes
Pedro Cibriánez
escatològiques.
112. CATEDRAL DE LLEÓ
TORRES
Torre del Reloj
Torre de Las Campanas
-és la més moderna
-és la més antiga
-grans finestrals
-reminiscències romàniques
-estructura més complexa
-aspecte més robust -acabament en forma d'agulla
113. CATEDRAL DE LLEÓ
ESTIL
Edifici característic del Gòtic
- gran lluminositat interior.
- planta copiada de la catedral de Reïms.
- façana principal influenciada per la catedral de Chartres.
- decoració escultórica hèrencia de l'estil septentrional frances.
