Arquitectura del Renaixement a Espanya

3,714 views

Published on

Published in: Education, Travel, Sports
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,714
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,181
Actions
Shares
0
Downloads
36
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Arquitectura del Renaixement a Espanya

  1. 1. ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA CARACTERÍSTIQUES
  2. 2. Característiques del Renaixement hispànic. <ul><li>No hi va haver una ruptura entre les formes medievals i els nous gustos d’inspiració clàssica. </li></ul><ul><li>Queda circunscrit als dictats de la cort, als de la noblesa i als de l’Església. </li></ul><ul><li>Hi ha una escassa iniciativa artística i cultural a les ciutats. </li></ul>
  3. 3. Inicis del Renaixement a Espanya . <ul><li>A finals del segle XV es combina el gòtic flamíger amb formes mudèjars. </li></ul><ul><li>L’estil d’aquest període dels Reis Catòlics, on predominen sobre tot els elements gòtico-florits , es sol dir Isabel.lí. </li></ul><ul><li>La decoració anirà desdibuixant les formes arquitectòniques. </li></ul>
  4. 4. Arquitectura isabel.lina . L’església de San Juan de los Reyes de Toledo n’és l’exemple més significatiu. Arquitectes: Juan Guas i Enrique Egas.
  5. 5. Església de San Juan de los Reyes de Toledo . Claustre alt. Sostre amb enteixinat mudèjar. Estil isabel.lí .
  6. 6. L’estil isabel.lí dona pas tot d’una al PLATERESC <ul><li>.Aquest estil combina elements gòtico-flamígers, mudèjars i renaixentistes. </li></ul><ul><li>Més que l’estructura de l’edifici importa la decoració exuberant, sobre tot a façanes: emblemes heràldics, medallons, balustres, figures humanes entrellaçades amb animals i tiges que formen unes mescles fantàstiques (grotescos), paraments encoixinats i candelieri . </li></ul>
  7. 7. Juan Guas . Palau de Jabalquinto. Baeza (Jaen). Plateresc.
  8. 8. Castell de Manzanares el Real (Madrid). Galeria de Juan Guas. Plateresc.
  9. 9. Juan Guas . Palau del Duc de l’Infantado . Guadalajara. Plateresc.
  10. 10. Palau del Duc de l’Infantado (Iñigo López de Mendoza). Guadalajara . Detalls de la galeria, i de les puntes de diamant i dels mocàrabs que decoren la façana.
  11. 11. Lorenzo Vázquez . Palau de Cogolludo (Guadalajara). Plateresc.
  12. 12. Lorenzo Vázquez . Col.legi de Santa Cruz de Valladolid. Plateresc.
  13. 13. Enrique Egas . Hospital de la Santa Cruz. Toledo. Portalada. Plateresc.
  14. 14. Enrique Egas . Hospital de la Santa Cruz de Toledo. Claustre. L’escala és de l’arquitecte Covarrubias .- Enteixinat mudèjar del primer pis.
  15. 15. Enrique Egas. Hospital dels Reis Catòlics de Santiago de Compostela.
  16. 16. SALAMANCA: CIUTAT PLATERESCA PER EXCEL.LÈNCIA . LA CATEDRAL NOVA. Portalada del Perdó.
  17. 17. Salamanca . La Casa de las Conchas. Plateresc.
  18. 18. Salamanca . Pati de la Casa de las Conchas.- Claustre del Convent de las Dueñas. Plateresc.
  19. 19. Salamanca . Col.legi dels Irlandesos (Fonseca).
  20. 20. Juan de Alava . Convent de San Esteban de Salamanca. Plateresc.
  21. 21. Salamanca . Façana plateresca de la Universitat (1520-1530).
  22. 22. Salamanca . Façana de la Universitat . Detalls.
  23. 23. Salamanca . Pati de les Escoles Menors. Plateresc. <ul><li>Les Escoles Menors són de 1533. </li></ul><ul><li>Les arqueries del pati són mixtilínies amb balustrada barroca. </li></ul>
  24. 24. Àvila. Convent de Sant Tomàs . Claustre del Silenci . Símbols heràldics dels Reis Catòlics.
  25. 25. Àbsis plateresc de la Capella de los Vélez de la Catedral de Múrcia.
  26. 26. Lleó . Convent de Sant Marc. Encarregat pels Reis Catòlics al mestre Pedro de Larrea per a l’orde de cavallers i frares de Santiago.
  27. 27. Antequera . Colegiata de Santa Maria . Enteixinat mudèjar.
  28. 28. Colegiata de Santa Maria . Antequera . Plateresc.
  29. 29. Catedral de Plasència (Cáceres). Plateresc.
  30. 30. Vitoria . Casa del Cordón . Palència. Casa del Cordón . Plateresc.
  31. 31. Madrid . Los Jerónimos. Plateresc .
  32. 32. Plateresc . Colegiata de Belmonte (Cuenca ) i Claustre de la Catedral de Santiago de Compostela.
  33. 33. Simón de Colònia . Portalada del Col.legi de San Gregorio de Valladolid.
  34. 34. Col.legi de San Gregorio de Valladolid . Detall del timpà de la portalada i claustre.
  35. 35. Valladolid . Finestra plateresca del pati del Col.legi de San Gregorio .
  36. 36. Església de San Pablo de Valladolid . Façana de Simón de Colònia.
  37. 37. Rodrigo Gil de Hontañón. Palau Monterrey de Salamanca.
  38. 38. Diego de Siloé . Escala Daurada de la Catedral de Burgos.
  39. 39. Plateresc . Portalada lateral de la Catedral de Màlaga i Claustre del Monestir de Yuste.
  40. 40. Estil Cisneros <ul><li>Se sol incloure en el plateresc la sèrie d’obres que amb el nom d’ estil Cisneros es van fer baix el patrocini del poderós cardenal i per la tasca de Pedro Gumiel. </li></ul><ul><li>Integra les formes clàssiques renaixentistes amb enteixinats mudèjars. </li></ul><ul><li>Les seves obres més importants són: la Sala Capitular de la Catedral de Toledo i el Paraninf de la Universitat d’Alcalà d’Henares. </li></ul>
  41. 41. Pedro Gumiel . Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Estil Cisneros .
  42. 42. Pedro Gumiel . Paraninf de la Universitat d’Alcalà. Enteixinat mudèjar.
  43. 43. Casa de Pilatos . Sevilla . Palau més mudèjar que plateresc.
  44. 44. EL CLASSICISME RENAIXENTISTA O PURISME A ESPANYA <ul><li>Els arquitectes platerescs ( Gil de Hontañón, Diego de Siloé, Covarrubias ) es passen definitivament al renaixement pur i a l’època es diran romanistes. </li></ul><ul><li>Van simplificant l’excessiva càrrega decorativa i es preocupen progressivament dels problemes pròpiament arquitectònics de les estructures i les proporcions. </li></ul>
  45. 45. Rodrigo Gil de Hontañón . Façana de la Universitat d’Alcalà . Ordes clàssics superposats, balustrada, arquets,…
  46. 46. Gil de Hontañón . Palau de los Guzmanes de Lleó.
  47. 47. COVARRUBIAS. Alcàsser de Toledo (1537) i la Sagristia dels caps (més de 5.000) de la Catedral de Sigüenza.
  48. 48. Covarrubias . Hospital Tavera de Toledo.
  49. 49. Covarrubias . Nova “ Puerta de Bisagra” de Toledo (1550). Baix el frontó veim l’escut imperial de l’àguila bicèfala de l’emperador Carles Vè.
  50. 50. DIEGO DE SILOÉ . CATEDRAL DE GRANADA ( a partir de 1528). <ul><li>Siloé va mantenir la planta de saló sense creuer que ja havia dissenyat i començat a construir Egas. </li></ul><ul><li>Construeix la cúpula a l’àbsis, eliminant un deambulatori i reforçant els pilars de la girola que manté. Aquest pilars estan foradats amb arcs de pas, la qual cosa facilita la circulacio i lleva pesadesa visual. </li></ul>
  51. 51. Diego de Siloé. Catedral de Granada. <ul><li>La cúpula de la Catedral de Granada està dissenyada sobre un gran tambor en el que s’obren grans finestrals, damunt els quals s’obren altres a la closca, solució que dona molta lluminositat i redueix molt el pes de la cúpula. </li></ul>
  52. 52. Diego de Siloé. Catedral de Màlaga. Maqueta i vista posterior .
  53. 53. Diego de Siloé . Catedral de Màlaga . Façana del transsepte. La torre és barroca del s. XVIII.
  54. 54. Diego de Siloé . Catedral de Màlaga. Exterior i interior. Gran part de la façana i la torre campanar son d’època barroca.
  55. 55. Pedro Machuca . Palau de Carles Vè de Granada. És la mostra més important del classicisme renaixentista hispànic. <ul><li>El plànol del palau combina el quadrat en la línia exterior i el cercle en el pati interior. </li></ul><ul><li>Inspirat possiblement en el pati que va dissenyar Rafael per Villa Madama o en l’atri circular que Bramante va projectar per rodejar el templet de San Pietro in Montorio . </li></ul>
  56. 56. Machuca . Palau de Carles Vè de l’Alhambra de Granada. <ul><li>Els dos pisos de la façana ofereixen un aspecte diferent: a la planta baixa tenim carreus molt voluminosos formant un destacat encoixinat,que alternen amb la zona de la triple portalada rematada per frontons triangulars. A la planta alta no hi ha bisellat de carreus, sinò balcons emmarcats per columnes. Als dos pisos hi ha òculs. </li></ul>
  57. 57. Machuca .Palau de Carles Vè Detall de l’encoixinat i dels òculs de la planta baixa.
  58. 58. Machuca . Palau de Carles Vè. Pati interior circular. <ul><li>El pati circular, de trenta mts de diàmetre, és un recinte pensat per a l’espectacle. Permet una perfecta visibilitat des de tots els punts de vista circundants. </li></ul><ul><li>Al pis inferior trobam l’ordre toscà i al superior el jónic. </li></ul><ul><li>Es separen els dos pisos amb un entaulament amb un fris dòric de triglifs i mètopes. </li></ul>
  59. 59. Andrés de Vandelvira (1509-1575) . Ajuntament d’Úbeda (Palau de les Cadenes)
  60. 60. Vandelvira . Pati del Palau de les Cadenes (Ajuntament d’Úbeda).
  61. 61. Vandelvira. Catedral de Jaén (1540).
  62. 62. Dues mostres del Renaixement de Lorca (Múrcia): el Claustre de Santo Domingo i el Palau del Corregidor.
  63. 63. L’arquitectura del Renaixement a Antequera (Màlaga): Església de Sant Sebastià i pati del Palau de Nàjera.
  64. 64. San Lorenzo d’El Escorial . Arquitectes: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera. <ul><li>Funcions de l’edifici: Palau Reial, Monestir amb Església, Panteó dels Reis d’Espanya i Biblioteca. </li></ul><ul><li>S’inicia la construcció el 1563 i s’acaba el 1583. </li></ul><ul><li>Per la seva simetria i regularitat recorda la tradició dels hospitals cruciformes. </li></ul><ul><li>Es caracteritza per la carència de decoració i pel seu rigor geomètric. </li></ul><ul><li>És un edifici manierista per les seves colossals proporcions i per la seva exagerada simplicitat. </li></ul>
  65. 65. Juan d’Herrera . Monestir de San Lorenzo d’El Escorial. L’edifici amaga dins ell mateix la seu del monarca més poderós de l’època.
  66. 66. San Lorenzo d’El Escorial : Palau-Panteó- Església-Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt d’edificis agrupats en torn a diversos patis, amb l’església en el centre. El perímetre recorda una graella.
  67. 67. L’Escorial . San Lorenzo . Exteriorment, el conjunt té un aspecte rectangular i sobri. La façana és de granit i l’edifici té quatre torres en els extrems.
  68. 68. L’Escorial. Monestir de San Lorenzo . Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de fusta revestides a l’exterior per teules de pissarra. Finestres quadrades sense motllures se succeixen a la façana.
  69. 69. Juan d’Herrera . Palau Reial i Monestir de San Lorenzo d’El Escorial . Façana i portalada principal d’accés. Per les altres dues portes s’accedia al col.legi i al convent, respectivament.
  70. 70. Juan d’Herrera . San Lorenzo d’El Escorial. Entrada principal amb doble cos de columnes i frontó.
  71. 71. San Lorenzo d’El Escorial . Detall d’una de les torres-xapitell de sostre de pisarra que hi ha a cada angle de l’edifici.
  72. 72. San Lorenzo d’El Escorial . Accés al Pati dels Reis i a l’església. <ul><li>Façana de l’església: Pòrtic amb columnes gegantines adossades toscanes rematat per un frontó. </li></ul><ul><li>A l’entaulament hi ha un frís de triglifs i mètopes i una cornisa sobre la qual hi ha sis reis d’Israel. </li></ul>
  73. 73. Juan d’Herrera . Església de San Lorenzo d’El Escorial. Portalada i cúpula.L’església és de planta centralitzada (planta de creu grega).
  74. 74. L’estructura d’ El Escorial s’organitza en torn a tres grans nuclis . En el central està l’església i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial i el Patio de los Mascarones; davant de l’església el pati dels Reis, tancat per la façana principal. Un altre nucli, és el del sud , integrat pel Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors. La Galeria de los Convalecientes ( a la foto de la dreta ) intenta rompre la severitat de l’enorme mur granític de la façana. El tercer nucli, al nord , està format pel palau administratiu, el seminari, el col.legi i els claustres menors.
  75. 75. Juan d’Herrera . Claustre principal del Monestir de San Lorenzo d’El Escorial.
  76. 76. San Lorenzo d’El Escorial . Pati dels Evangelistes. Obra de Juan Bautista de Toledo. Templet octogonal al bell mig del pati amb estàtues dels evangelistes, realitzat per Juan d’Herrera.
  77. 77. Biblioteca de l’ Escorial , decorada amb frescos de Pellegrino Tibaldi amb la temàtica de l’al.legoria de les set arts liberals.
  78. 78. Monestir de l’Escorial . Sota el presbiteri hi ha el Panteó dels Reis , que ja és d’època barroca.
  79. 79. Estil herrererià o escurialenc <ul><li>Juan d’Herrera va exercir una forta influència estilística i un veritable control artístic durant el regnat de Felip II. </li></ul><ul><li>L’èxit de l’estil herrerià que se prolonga fins al segle XVII s’explica a causa de l’ambient d’austeritat contrareformista que en aquella època s’estenia per Espanya. </li></ul>

×