ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

7,363 views

Published on

Published in: Education
2 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
7,363
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
31
Actions
Shares
0
Downloads
275
Comments
2
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

ROMÀNIC ARQUITECTURA. INTRODUCCIÓ

  1. 1. Art Romànic un art religiós Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  2. 2. <ul><li>1.- CONTEXT HISTÒRIC </li></ul><ul><li>2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS </li></ul><ul><li>3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA </li></ul><ul><li>4.- ESCULTURA ROMÀNICA </li></ul><ul><li>5.- PINTURA ROMÀNICA </li></ul>ART ROMÀNIC
  3. 3. <ul><li>1.- CONTEXT HISTÒRIC </li></ul><ul><ul><li>1.1.- Introducció </li></ul></ul><ul><ul><li>1.2.- Economia rural i societat feudal </li></ul></ul><ul><ul><li>1.3.- El poder de l’Església i els peregrinatges </li></ul></ul>ART ROMÀNIC
  4. 4. Localització . Tota Europa occidental, des dels territoris imperials alemanys fins els regnes cristians de la península Ibèrica, amb importants diferències regionals. El territori comprenia la meitat septentrional d’ Itàlia , tot l’actual França i el territori de l’ Imperi Germànic , com el nucli central del nou art, que té manifestacions importants a les Illes Britàniques i a l’illa de Sicília. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
  5. 5. Localització .
  6. 6. Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : segle X i principis segle XI. Primer ple : segle XI i segle XII. Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
  7. 7. Cronologia i evolució . Del s. X al s. XIII. Tres etapes: Primer romànic : segle X i principis segle XI. Primer ple : segle XI i segle XII. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció Primer tardà : finals segle XII i principis XIII. * Definició característiques de l’estil i tipologia edificis més significatius (esglésies i monestirs) . L’inici de la construcció de la tercera abadia de Cluny (1088) és la data simbòlica que marca la maduresa. * Arquitectura: Alt grau de monumentalitat i generalització cobertes de pedra . * L’ escultura s’apodera de les façanes i dels claustres. * Nova reforma de l’ordre benedictí (la reforma de Císter), impulsa canvis substancials en l’arquitectura religiosa. * I introdueix als monestirs de noves solucions constructives. - Darrer quart segle XIII, ja pareixen a França les primeres obres gòtiques, mentre en altres indrets el romànic perviu fins a mitjans segle XIII, i com a art popular o en regions més allunyades o rurals es dilata en el temps.  
  8. 8. 1a Definició (relacionada en el context i en el canvi de conjuntura que es produeix en el segle XI). L’ art romànic s’ha d’entendre com a expressió d’un període de creixement econòmic , d’una economia rural , de la societat feudal , de l’ expansió del cristianisme i del pelegrinatge . <ul><li>Entre els segles VIII i X, l’ Europa cristiana occidental viu un període de greus dificultats : invasions de musulmans, normands o víkings i magiars , empobriment econòmic i fragmentació política (i artística ), donant com a resultat l’aparició del feudalisme clàssic. </li></ul>1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
  9. 9. Creença en la vinguda de l’ Apocalipsi ( 1000 i el 1033 , el mil·lenarisme , Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població. “ Luego vi a un Ángel que bajaba del cielo y tenía en su mano la llave del Abismo y una gran cadena. Dominó a la Serpiente, la Serpiente antigua –que es el Diablo y Satanás- y la encadenó por mil años. La arrojó al Abismo, la encerró y puso encima los sellos, para que no sedujera más a las naciones hasta que se cumplieran los mil años. Después tiene que ser soltada por poco tiempo.” APOCALIPSIS 20, 1-3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
  10. 10. Entre l’any 1000 i el 1033 , el mil·lenarisme o creença en la vinguda de l’ Apocalipsi (tal com deia Sant Joan al Nou Testament), és aprofitat per l’església per a aconseguir més poder i influència sobre la població. “ El demonio] era de corta estatura, tenía el cuello picado de viruela, rostro demacrado, ojos muy negros, frente rugosa y crispada, mentón escaso y muy estrecho, barba de macho cabrío, orejas peludas y afiladas, cabello rizado y enmarañado, dientes de perro, cráneo puntiagudo, pecho abombado, jorobado y nalgas temblequeantes...” Raoul GLABER, 1044. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció
  11. 11. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció En el segle XI (data simbòlica de canvi de conjuntura), la fi de les invasions i del mil·lenarisme , la descomposició del Califat de Còrdova i el restabliment d’una relativa pau en Europa Occidental afavoreixen el creixement econòmic i cert renaixement de l’ artesania i el comerç . De la inseguretat i de la feblesa de les estructures polítiques i socials anteriors, es passa ara a: * Unes fronteres més estables , més segures i consolidades. * A la rompuda de terres i ampliació de la superfície conreada , amb augment de la productivitat per canvis del sistema de conreu . * A l’ augment de la població i el ressorgiment de les ciutats . * El cristianisme, la ideologia o les creences cristianes com a impuls d’expansió militar d’Europa ( Croades ).
  12. 12. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.1.- Introducció * De la recuperació de la crisi sortiran reforçats els senyors feudals i l’església , nous privilegiats.
  13. 13. Economia rural. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal L’economia de l’època és quasi absolutament rural i de subsistència : més del 95% de la població vivia als pobles i es dedicava a l’ agricultura i la ramaderia , amb tècniques arcaiques i rendiments molt baixos que feien que tingueren dificultats per a sobreviure. Per aquesta raó l’ art romànic serà un art fonamentalment rural .
  14. 14. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Societat feudal Dividida en 2 GRUPS SOCIALS
  15. 15. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS
  16. 16. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal Societat feudal Dividida en 2 GRUPS SOCIALS PRIVILEGIATS La noblesa i el clergat (alt clergat). Es queden amb la propietat eminent de la terra a canvi de protegir físicament (nobles) i espiritualment (clergat) a la població. Viuen del treball dels no privilegiats . Camperols (sobretot), artesans , comerciants i classes populars urbanes . NO PRIVILEGIATS Cultiven la terra, però pagant una part important de la collita al senyor feudal i l’església. Molt males condicions de vida. Art romàni c és expressió de la societat feudal .
  17. 17. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal CONCLUSIÓ : L’ art romàni c és, sobretot, expressió de la societat feudal , del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs ).
  18. 18. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal CONCLUSIÓ : L’ art romàni c és, sobretot, expressió de la societat feudal , del poder dels senyors (castells) i de l’església (esglésies, monestirs ).
  19. 19. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.2.- Economia rural i societat feudal “ El orden eclesiástico forma un solo cuerpo, pero la división de la sociedad comprende tres órdenes. La ley humana (en efecto), distingue otras dos condiciones. El noble y el no libre no son gobernados por una ley idéntica. Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todos los hombres del pueblo, grandes y modestos, y por tal hecho se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los no libres. Esta desdichada raza nada posee sin sufrimiento. Provisiones, vestimentas son provistas para todos por los no libres, pues ningún hombre libre es capaz de vivir sin ellos. Por lo tanto, la Ciudad de Dios que se cree una sola, está dividida en tres órdenes: unos ruegan, otros combaten y otros trabajan. Estos tres órdenes viven juntos y no soportarían una separación. Los servicios de uno de ellos permiten los trabajos de los otros dos. Cada uno, alternativamente, presta su apoyo a todos”. Adalberón de León: Los tres órdenes de la sociedad .
  20. 20. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’ església no sols té un poder polític, econòmic i social important, sinó que sortirà del mil·lenarisme com la salvadora espiritual : la que ha evitat l’Apocalipsi amb les seves pregàries i procura la pujada al cel dels seus fidels. En acabar el mil·lenarisme un sentiment de pietat s’estén per tot l’Occident cristià : construcció d’esglésies i veritable expansió del cristianisme .
  21. 21. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Aquesta pietat es manifestarà en els pelegrinatges cap als llocs on es conservaven relíquies de sants, apòstols o el propi Crist .
  22. 22. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els pelegrinatges, com el camí de Santiago , seran la forma d’ expansió de les idees i l’art per tot l’Occident ( unitat artística , amb diferències regionals ).
  23. 23. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges Els responsables d’aquesta expansió seran els monjos , especialment els cluniacencs (benedictins) , que construiran monestirs per tota Europa Occidental , unificant la seva cultura d’elit (eren pràcticament els únics que sabien llegir i escriure).
  24. 24. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges El papa de Roma és la figura que surt més enfortida de la crisi mil·lenarista: de no tindre a penes poder passa a ser la persona més poderosa d’Occident , per damunt de l’emperador, fins al punt de predicar croades per a reconquerir territoris (com Terra Santa o la península Ibèrica).
  25. 25. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges L’ art romànic és un art al servei de l’església , que l’utilitza per a demostrar el seu poder i per a adoctrinar a una població analfabeta a través de les representacions artístiques (didactisme).
  26. 26. 1.- CONTEXT HISTÒRIC 1.3.- El poder de l’Església i els pelegrinatges DEFINICIÓ ART ROMÀNIC . Estil artístic propi d’Europa occidental (segles X-XIII), que defineix els trets culturals d’Occident: * L’ Imperi cristià com a forma d’ organització política . * El feudalisme com a forma d’ organització social . * El cristianisme d’obediència romana com a ideologia . * I l’ art romànic com a expressió cultural .
  27. 27. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) Es va desenvolupar en EUROPA OCCIDENTAL entre els segles X i XIII .
  28. 28. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 1) El terme “romànic” es va inventar al segle XIX per a referir-se a aquest art que utilitzava elements de l’ art romà ( arcs de mig punts i voltes de canó ) i per desenvolupar-se al mateix temps que les LLENGÜES ROMÀNIQUES (derivades del llatí vulgar).
  29. 29. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 2) És el PRIMER ESTIL artístic internacional COMÚ a tota Europa Occidental , que comparteix una sèrie de trets comuns : utilització d’un mateix repertori general de tècniques i formes , religió comuna (el cristianisme) i els pelegrinatges , i els monjos cluniacencs (monestirs ) com a formes d’expansió. 2) Encara que hi ha certa unitat d’estil, existeixen MOLTES ESCOLES o variants regionals del romànic, segons les influències culturals i les condicions econòmiques, socials i polítiques de cada lloc.
  30. 30. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) Rep moltes INFLUÈNCIES , destacant la romana (elements arquitectònics com la pedra, l’arc de mig punt i la volta de canó i l’ art figuratiu ).
  31. 31. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) A part de la romana, INFLUÈNCIES com la germànica o bàrbara (art més abstracte i expressionista, orfebreria ).
  32. 32. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 3) I també INFLUÈNCIES orientals ( bizantí ) i musulmanes (el romànic mudèjar ).
  33. 33. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 4) Reflexa els valors guerrers i cristians de la societat feudal i del PODER de la NOBLESA i l’ESGLÉSIA .
  34. 34. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 5) És un art essencialment RURAL.
  35. 35. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 6) És un art fonamentalment ARQUITECTÒNIC , l’ escultura i la pintura es subordina a l’arquitectura, com a elements decoratius d’ esglésies, monestirs i castells .
  36. 36. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 7) És un art predominantment RELIGIÓS I ESPIRITUAL , expressió d’una fe “popular” , però elaborada i gestionada pel poder de l’església, els reis i els senyors : major importància de l’art religiós (ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS) que el civil (castells i fortaleses, s’han conservat poc perquè han sofert transformacions).
  37. 37. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 8) Té un caràcter DIDÀCTIC , una finalitat educativa, especialment la pintura i l’escultura .
  38. 38. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 9) És un art ANTINATURALISTA, no respecta ni les proporcions reals ni la perspectiva . Les figures es representen de manera rígida i frontal .
  39. 39. 10) Té un caràcter simbòlic . 10) Adopta la tradició ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA , però desenvolupa un imaginari nou , una iconologia pròpia . 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC
  40. 40. 2.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS ART ROMÀNIC 11) L’ artista és ANÒNIM , amb algunes excepcions, i l’ obra d’art és més representativa del poder que la paga que no de l’artista que la fa (de vegades deixaran la seva empremta qualque mestre artesà, o els bisbes i/o els abats que impulsaren i promocionaren l’obra).
  41. 41. <ul><li>3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA </li></ul><ul><li>- 3.1.- Característiques generals </li></ul><ul><li>- 3.2.- Arquitectura religiosa: esglésies i monestirs </li></ul><ul><li>- 3.3.- Arquitectura civil: castells i obres d’enginyeria </li></ul><ul><li>- 3.4.- Diferents escoles regionals </li></ul><ul><li>- 3.5.- Arquitectura romànica en la península Ibèrica </li></ul>ART ROMÀNIC
  42. 42. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 1) L’ ARQUITECTURA és la principal expressió artística, escultura i pintura es subordinen a ella. 2) INFLUÈNCIES : destaca la influència romana i paleocristiana , però també hi ha influència dels pobles germànics, orientals (bizantines) i musulmanes . 3) PERDURABILITAT : a imatge del poder de Déu o del senyor, es construeixen edificis de PEDRA amb afany de perdurar per a sempre , rebutjant materials lleus i la fusta.
  43. 43. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 4) Tendència a la MONUMENTALITAT : si bé comença com una arquitectura bastant modesta , tendirà a gradualment a la grandiositat , perfeccionant-se i resolent els seus problemes tècnics inicials a la recerca de major altura i llum . Els monestirs juguen un paper preeminent en l’època de formació de l’estil, les catedrals i grans basíliques seran el símbol del ressorgiment urbà, que tindran la màxima expressió en el gòtic.
  44. 44. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 5) Els edificis, sobretot els religiosos, presenten una ESTRUCTURA MÈTRICA PRECISA , amb proporcions entre les parts, donant la impressió d’un organisme organitzat.
  45. 45. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 6) POCA LLUM en els interiors : els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS .
  46. 46. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 6) POCA LLUM en els interiors : els murs presenten POCS VANS I ATROMPETATS .
  47. 47. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 7) Primer s’utilitzaren carreuons i aparell irregular, a la segona meitat del segle XI es construeix amb carreus regulars i aparell isòdom (fileres de carreus de la mateixa alçada i de la mateixa mida). Cal esmentar que el primer romànic encara va utilitzar la coberta d’ encavallada de fusta . 7) El MATERIAL de construcció fonamental és la PEDRA , treballada pels picapedrers , especialment els carreus dels murs (s’utilitzarà, fins i tot, per a les cobertes i les voltes de canó i aresta).
  48. 48. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 8) Els edificis eren construïts per quadrilles itinerants : els arquitectes i picapedrers són ANÒNIMS .
  49. 49. 9) TIPOLOGIA EDIFICIS 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Arquitectura religiosa Arquitectura civil Altra construcció ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS . CASTELLS o MURALLES . TORRES CAMPANAR .
  50. 50. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura religiosa serà la més important, destacant les ESGLÉSIES, CATEDRALS I MONESTIRS .
  51. 51. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura civil , mostra del poder dels senyors feudals , també va ser molt important en el seu moment, però s’ha conservat pitjor: els CASTELLS (Loarre a Osca) o altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).
  52. 52. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura civil : altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).
  53. 53. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * L’ arquitectura civil : altres estructures defensives com les MURALLES (Àvila).
  54. 54. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 9) TIPOLOGIA EDIFICIS : * Altra construcció nova seran les TORRES que faran la funció de CAMPANAR .
  55. 55. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Els MURS són GRUIXUTS i robustos , fets de grans carreus de pedra , sense a penes VANS per a poder sostenir el pes de les voltes de pedra (finestres petites i estretes, a mena d’ espitlleres atrompetades , “saeteras”).
  56. 56. * Els murs solen estar reforçats per CONTRAFORTS exteriors per suportar millor el pes. Predomina el macis a causa de la falta de confiança en la seguretat de l’edifici i els interiors obscurs, amb un esperit de recolliment . 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
  57. 57. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals * Prefereixen els PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat ), i les pilastres . 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
  58. 58. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
  59. 59. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Prefereixen els PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat ), i les pilastres .
  60. 60. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Prefereixen els PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat ), i les pilastres .
  61. 61. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Prefereixen els PILARS a les columnes , o quadrats, o cilíndrics, i destacant el pilar CRUCIFORME , sovint amb 4 o més columnes adossades (tendència a la complexitat ), i les pilastres .
  62. 62. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * És freqüent l’alternança de suports més gruixuts (els que suporten alhora arcs formers i faixons ) i més prims (els que suporten només arcs formers).
  63. 63. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT : * Les COLUMNES s’utilitzen menys (sobretot s’usa en els claustres dels monestirs), tenen base i presenten fustos tant llisos com estriats, i el seu diàmetre sol ser desproporcionat respecte a l’altura , és a dir ha perdut el sentit de l’esveltesa clàssica, és baixa i grossa.
  64. 64. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals * Els CAPITELLS presenten diferents tipus de decoració ( geomètrica, vegetal ), però destaquen els que presenten escultura figurativa , tant passatges i personatges de la Bíblia com monstres del bestiari (capitells historiats, provinents del corinti). 10) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS DE SUPORT :
  65. 65. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARC de MIG PUNT , pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes. ARCS
  66. 66. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARCS A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics ( ARQUIVOLTES ).
  67. 67. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERETS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta). ARCS 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  68. 68. 13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY <ul><li>Arc que sobresurt de l’intradós d’una volta (de canó, d’aresta...) i que, en dividir-la en trams, la separa d’una altra nau i la reforça, alleugerint el pes de les voltes cap als murs laterals. </li></ul><ul><li>Arcs disposats transversalment a l’eix de la nau i formen part de la volta. </li></ul><ul><li>Castellà: Arco fajón; arco perpiaño. </li></ul>Terminologia PAU Faixó
  69. 69. 13.13.- ARC FAIXÓ, DOBLER o PERPANY (A) Nau central de la Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  70. 70. Arcs faixons a la nau central de Església de Sant Sernin de Toulouse (1060-1150). Terminologia PAU
  71. 71. Arcs faixons a la nau central de l’Església de Sant Pere de Rodes. Alt Empordà. Girona. Consagrada l’any 1022. 13.13.- ARC FAIXÓ (A). Sinònim: ARC DOBLER o PERPANY Terminologia PAU
  72. 72. <ul><li>Cadascun dels arcs disposats a cada costat d’una nau, que separen la nau central de les laterals. </li></ul><ul><li>Paral·lels a l’eix longitudinal de la nau, i que en suporten la volta. </li></ul><ul><li>Castellà: Arco formero. </li></ul>13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  73. 73. 13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago de Compostel·la. Sant Serní de Tolouse. Nau central. Terminologia PAU Former
  74. 74. 13.14.- ARC FORMER (A) Catedral Santiago Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  75. 75. 13.15.- ARC FORMERET (A) <ul><li>Arc former reduït a nervi, situat a la intersecció d’una volta amb el mur. </li></ul><ul><li>Castellà: Arco formero. </li></ul>Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  76. 76. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : ARC de MIG PUNT , pràcticament és l’únic, sobre pilars o columnes. A les finestres aquest arc es disposa de forma ATROMPETADA i a les portalades es solen posar diversos arcs de mig punt concèntrics ( ARQUIVOLTES ). També són de mig punt els ARCS FAIXONS (adossats a la volta, de la que formen part, i descansant sobre els pilars, la divideixen en trams, és a dir, són els que tallen la volta en sentit transversal a llur eix i queden ressaltats a mena de singla) i els FORMERESTS (arcs paral·lels a l’eix longitudinal de la nau central que la separa de les laterals contigües, i on descansa el pes la volta). ARCS
  77. 77. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals ARCS ARCS de MIG PUNT: ARCS FAIXONS ARCS de MIG PUNT: FORMERS 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  78. 78. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts . ARESTA . MITGES VOLTES CANÓ , QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  79. 79. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  80. 80. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ . També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA . MITGES VOLTES CANÓ , QUART d’ESFERA , QUART de CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  81. 81. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES ARESTA . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  82. 82. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals ARESTA . VOLTES 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  83. 83. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES CANÓ . ARESTA . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ .
  84. 84. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ . ARESTA . CANÓ . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  85. 85. <ul><li>COBERTES </li></ul><ul><ul><li>- VOLTA de CANÓ a la nau central reforçada amb arcs FAIXONS o PERPANYS , que compleixen una doble funció: la de sustentació i la d’ornamentació senzilla. </li></ul></ul><ul><ul><li>- VOLTES d’ARESTA a les laterals. </li></ul></ul><ul><ul><li>- ABSIDIOLES amb VOLTES de QUART d’ESFERA . </li></ul></ul><ul><ul><li>TRIBUNA amb VOLTA de QUART de CANÓ . </li></ul></ul>Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  86. 86. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals VOLTES La més utilitzada és la de CANÓ (a partir de l’arc de mig punt); volta molt pesada que exigeix murs molt gruixats i estreps o contraforts . També utilitzen, normalment a les naus laterals, la VOLTA d’ARESTA . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Per a cobrir les absis o les tribunes utilitzen MITGES VOLTES de CANÓ , anomenades també voltes de QUART d’ESFERA o QUART de CANÓ .
  87. 87. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Les CÚPULES es solen reservar per als CREUERS de les esglésies i catedrals i poden estar sobre TROMPES o sobre PETXINES (a la península algunes són nervades, copiant les califals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : De mitja taronja o cúpula sobre trompes De mitja taronja o cúpula de petxines
  88. 88. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS s obre TROMPES . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  89. 89. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS s obre PETXINES . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  90. 90. CÚPULES en els CREUERS s obre PETXINES . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals
  91. 91. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals CÚPULES en els CREUERS , a la península algunes són NERVADES , copiant les CALIFALS . 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  92. 92. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals Si en lloc d’una cúpula la coberta del creuer pren forma de torre poligonal l’anomenem CIMBORI (torre de planta quadrada o octogonal que permet d’il·luminar el creuer i que, a l’interior es manifesta en forma de cúpula de mitja esfera sobre trompes o sobre petxines). 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS :
  93. 93. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Coberta del creuer en forma de torre poligonal: CIMBORI.
  94. 94. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Coberta del creuer en forma de torre poligonal: CIMBORI.
  95. 95. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals la diferent alçada entre la nau central i les laterals permet d’il·luminar la nau central directa o indirectament. D’aquesta manera el alçat interior de la nau central s’articula en dos pisos: l’arcada de separació i les finestres; en època tardana les finestres poden ser substituïdes per una galeria ( TRIFORI ) o, fins i tot, se superposen els trifori i les finestres. 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : Als temples també es construiran TRIBUNES : una mena de pis sobre les naus laterals que sustenta part del pes de la volta de la nau principal.
  96. 96. 13.14.- ARC FORMER (A) i TRIBUNES Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  97. 97. 13.14.- ARC FORMER (A) i tribunes <ul><li>- PILARS CRUCIFORMES (base quadrada i esveltes semicolumnes adossades a cada cara), enllacen amb </li></ul><ul><li>- Nervis dels arcs FAIXONS de la VOLTA DE CANÓ de la nau central. </li></ul><ul><li>- Arcs FORMERS paral·lel a eix longitudinal. </li></ul><ul><li>Arc de mig punt (FORMERS, FAIXONS o PERPANYS, TORALS i de DESCÀRREGA) </li></ul><ul><li>- A sobre els pilars cruciformes es formen les TRIBUNES damunt les naus laterals, que donen a la nau central, mitjançant </li></ul><ul><li>- TRIFORIS, que ressegueixen el perímetre de la basílica a excepció de la capçalera , formats per finestres dividides en dos per dobles columnes, i enquadrades per un arc de DESCÀRREGA. </li></ul>Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). Terminologia PAU
  98. 98. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.1.- Característiques generals 11) ELEMENTS ARQUITECTÒNICS SUSTENTATS : De vegades fan ESPADANYES : prolongacions verticals del mur amb obertures per a les campanes.
  99. 99. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 1) És el PRINPIPAL EDIFICI de l’art romànic (denota el poder de l’església i és on es desenvolupen les solucions constructives i decoratives més significatives, sobre tot en l’església com a edifici urbà). 2) FUNCIÓ : servien com a lloc de culte i com a casa de Déu (lloc de protecció), com a lloc de reunió , i com a símbol del poder de l’església (i de Déu).
  100. 100. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 3) S’ ORIENTA d’EST (absis i altar) a OEST (portalada principal).
  101. 101. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 4) Té una gran UNITAT i VALOR SIMBÒLIC : * La planta de creu llatina simbolitza a Crist . I la forma de les esglésies romàniques recorda el cos humà i és símbol del cos místic de la cristiandat . * La façana dels peus marca el trànsit , l’entrada en la comunitat cristiana. * Les naus representen l’ espai terrenal , el camí que ha de seguir el fidel en aquesta vida. * El creuer l’àmbit de transició . L’ espai central quadrat als evangelistes . * En el creuer, la base quadrada de la cúpula pertany a l’àmbit terrenal, però la mitja esfera de la cúpula pertany a l’àmbit diví, és la volta celestial . * Els pilars són els apòstols i profetes . * Els murs són els fidels . * La tènue il·luminació convida al recolliment i l’oració . * Finalment, les formes circulars de l’absis són l’àmbit celestial, espai reservat només als sacerdots o bisbe (presbiteri) i separat dels creients .
  102. 102. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) Vocació MONUMENTAL : fins i tot les esglésies petites eren grans per a la població del poble.  ESGLÉSIA
  103. 103. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 6) PROPORCIÓ, HARMONIA i VOLUMNS GEOMÈTRICS bàsics: els volums cúbics de cadascun dels trams de les naus laterals solen ser la unitat bàsica a partir de la qual es construeix tot el temple.
  104. 104. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 7) DECORACIÓ . L’ exterior del temple solia presentar decoració arquitectònica de múltiples formes geomètriques (damer, permòdols de rotllo..., etc.).
  105. 105. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 7) DECORACIÓ EXTERIOR : bolles, baquetons..., etc.).
  106. 106. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA 7) DECORACIÓ EXTERIOR : arcs cecs, faixes o bandes llombardes..., etc.
  107. 107. 8) TIPUS PLANTES BASILICAL 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA CREU LLATINA CENTRALITZADA (circular o poligonal)
  108. 108. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA Presa de l’ art paleocristià i preromànic (que derivaven de la planta de la basílica romana ), és la més utilitzada en les esglésies parroquials , i consisteix en una nau rectangular principal o central (més ampla i alta) que pot anar acompanyada de naus laterals (una o dos a cada banda per formar una església d’ una, tres o cinc naus ) i que acaba en la capçalera amb l’altar major i l’ absis semicircular . BASILICAL
  109. 109. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA BASILICAL
  110. 110. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA BASILICAL
  111. 111. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA Pròpia de les catedrals i esglésies de pelegrinatge de les ciutats amb bisbe , i model més característic del romànic ple : és el resultat d’afegir una o vàries naus (TRANSSEPTE o transseptes ) perpendiculars a l’eix longitudinal de la basílica just abans d’arribar a la capçalera , formant una creu llatina (símbol de Crist). 8) TIPUS PLANTES CREU LLATINA
  112. 112. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA <ul><li>PLANTA de les 5 GRANS ESGLÉSIES DE PEREGRINACIÓ: </li></ul><ul><li>Saint Martin de Tours. </li></ul><ul><li>Saint Marcial de Limoges </li></ul><ul><li>Sainte Foy de Conques </li></ul><ul><li>Saint Sernin de Toulouse </li></ul><ul><li>- Catedral de Santiago de Compostel·la </li></ul>8) TIPUS PLANTES CREU LLATINA
  113. 113. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA PLANTA CREU LLATINA: Santiago de Compostel·la.
  114. 114. ESGLÉSIA
  115. 115. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA D’influència bizantina (mausoleus i baptisteris) o del model de la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem, difós a Occident per les Croades. S’utilitza a les esglésies dels ordes militars (templers especialment), i als baptisteris italians . La majoria d’exemples tenen caràcter funerari: - Ermita de Santa Maria d’Eunate ( tipus funerària, Navarrra) - Capella funerària de Torres de Río (Navarra) - Església templària de la Vera Cruz (Seg òvia) CENTRALITZADA (circular o poligonal)
  116. 116. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)
  117. 117. 8) TIPUS PLANTES 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs ESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal)
  118. 118. 8) TIPUS PLANTES ESGLÉSIA CENTRALITZADA (circular o poligonal) 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  119. 119. Orientada a l’OEST , presenta una portalada d’ARCS de MIG PUNT en forma d’ARQUIVOLTES (simbologia semblant a l’ arc de triomf romà , però religiós) i ATROMPETADA . 9) PARTS del TEMPLE FAÇANA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  120. 120. 9) PARTS del TEMPLE FAÇANA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Estava molt decorada i solia estar flanquejada per DUES TORRES ( campanars , que s’aixequen als peus del temple); la forma d’aquest cos occidental (o MACÍS OCCIDENTAL) deriva del WESTWERK carolingi (façana amb dues torres quadrades entre les qual n’hi ha un vestíbul a mena de nàrtex, damunt del qual es disposa una tribuna). D’altres temples adopten diverses solucions i tenen una única torres situada a l’extrem oriental, cosa molt freqüent al romànic llombard i català, per exemple, Sant Climent de Taüll .
  121. 121. Les arquivoltes , quan es sustenten sobre el mur produeixen una superfície esglaonada , que se decora amb columnes o estàtues sobre els muntants (jambas). En el centre de la portasa haver una columna o pilar, el trencallums o mainell (parteluz) . 9) PARTS del TEMPLE FAÇANA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  122. 122. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE El NÀRTEX o ATRI : nau transversal situada a l’ entrada a manera de vestíbul .
  123. 123. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE NAUS Lloc destinat als fidels , poden ser una, tres o cinc. Les naus LATERALS , separades de la central per arcs FORMERETS , podien tenir un pis superior o TRIBUNA per a sostenir el pes de la volta (és el matroneu paleocristià), i que solia obrir finestres a l’exterior per on entrava llum a la nau central, a través d’unes finestres que donaven a la nau central, el TRIFORI .
  124. 124. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE NAU LATERALS
  125. 125. TRIFORI TRIBUNA ARCS FORMERETS 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
  126. 126. <ul><li>- Els PILARS CRUCIFORMES: </li></ul><ul><ul><ul><li>- Alternen la base circular i quadrada. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>- Arcs FAIXONS, arcs FORMERS i arcs de DESCÀRREGA: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>- Arcs de mig punt un poc peraltats i motllures amb doble motllura cilíndrica. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>- TRIFORI de finestres dobles o geminades, de dos arcs peraltats, coronades amb arcs de descàrrega, que comuniquen amb la TRIBUNA i aboquen llum a la nau central. </li></ul></ul>ARCS FAIXONS TRIFORI ARCS FORMERS PILARS Catedral de Santiago de Compostel·la (1075-1128). A L’ALÇAT OBSERVAM Terminologia PAU
  127. 127. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE TRIBUNA
  128. 128. TRANSSEPTE NAU TRANSVERSAL 9) PARTS del TEMPLE CREUER 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  129. 129. 9) PARTS del TEMPLE TRANSSEPTE És la nau o conjunt de naus transversals que creuen les naus longitudinals just abans d’arribar a la capçalera , donant-li al temple forma de creu llatina . 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  130. 130. 9) PARTS del TEMPLE És el punt on es creuen la nau central de l’església i la nau del transsepte, és el punt més important del temple, el més il·luminat, on estan l’ altar major i el presbiteri (espai reservat per als clergues). CREUER 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  131. 131. CREUER 9) PARTS del TEMPLE 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  132. 132. El creuer sol estar coronat per una CÚPULA o CIMBORI (cúpula celestial). 9) PARTS del TEMPLE CREUER I CÚPULA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  133. 133. 9) PARTS del TEMPLE CREUER I CIMBORI 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  134. 134. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs La CAPÇALERA és el remat del temple, amb forma semicircular i en direcció est ( ABSIS ).
  135. 135. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Desapareix la gran absis semicircular de la planta basilical, ja que les naus laterals envolten la central en forma de GIROLA o DEAMBULATORI .
  136. 136. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA Aquesta girola solia tenir CAPELLES RADIALS adossades a l’interior que, a l’ exterior , tenien forma de petites absis o ABSIDIOLES .
  137. 137. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs En el primer romànic és més freqüent la capçalera amb tres absis . Exemples: - Sant Vicent de Cardona (Cardona, Barcelona). - Sant Martí de Fròmista (Palència).
  138. 138. 9) PARTS del TEMPLE CAPÇALERA 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs A la regió francesa de Poitou apareix un grup d’esglésies en què cada tram de la nau es cobreix amb un cúpula de mitja esfera : - Saint Front de Perigús - Catedral d’Angulema
  139. 139. 9) PARTS del TEMPLE SOTERRANI 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Al soterrani es podia construir una CRIPTA on estaven les relíquies.
  140. 140. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs La coberta exterior solia ser a DUES AIGÜES i recoberta de TEULES . 9) PARTS del TEMPLE TEULADA
  141. 141. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
  142. 142. 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
  143. 143. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 9) PARTS del TEMPLE
  144. 144. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs La influència monàstica durà, en ocasions, a què el canonges duguin una vida comunitària, el que va comportar la construcció de CLAUSTRES adossats a l’església (recordeu: hi ha clergat secular i el regular, reglat , el que seguia una norma ). MONESTIR
  145. 145. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR Al segle X , la reforma de l’orde benedictí duta a terme per Sant Odiló, abat de Cluny , va suposar un moviment impulsor dels nous monestirs i va transformar els ja existents, que contribuïren a impulsar l’ extensió del romànic . El moviment monàstics té el seu origen en les reaccions del primers eremites contra el luxe i l’esplendor de l’església; va ser Sant Benet, al segle VI , qui va organitzar el primers monestirs regits per al seva famosa regla ( pobresa, castedat, obediència, oració i treball, però no la negació total del món ). La consolidació del feudalisme els va convertir en grans centres d’explotació agrícola , per donacions del reis i dels nobles que cercaven la salvació, i el delme, què eren obligats a pagar els camperols. Tingueren tant d’auge econòmic que, en el segle XI , els monestirs posseïen la sisena part de la riquesa d’Europa , el que va provocar el nou moviment reformador encapçalat per Sant Bernat de Clairvaux , que reaccionà contra l’esplendor de Cluny i propugnà la renuncia als tributs feudals ( REFORMA CISTERCENCA del segle XI ). L’orde de Císter serà capdavantera en la renovació arquitectònica que durà a la dissolució del Romànic. HISTÒRIA
  146. 146. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR A tenir en compte que el monestir no és tan sol l’habitatge d’una comunitat religiosa, sinó un centre d’explotació agrícola, una autèntica senyoria eclesiàstica (el FEU del clergat).
  147. 147. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR Centre CULTURAL I ARTÍSTIC Centre ECONÒMIC Centre RELIGIÓS 1) FUNCIONS
  148. 148. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR Centre RELIGIÓS : lloc d’oració i recolliment, aïllat del món i consagrat a Déu. 1) FUNCIONS
  149. 149. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 1) FUNCIONS Centre ECONÒMIC : a més de les activitats econòmiques fetes pels propis monjos, dominen un ampli territori sobre el qual l’abat actua com a senyor feudal.
  150. 150. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 1) FUNCIONS Centre CULTURAL I ARTÍSTIC : copien i conserven llibres (els monjos, al scriptorium del monestir, copien els manuscrits i els ornamenten amb miniatures), i els monestirs poden fer d’escola i/ o centre transmissor del saber.
  151. 151. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 2) La vida monàstica tenia una àmplia tradició, però serà la REFORMA CLUNIACENCA de la regla de sant Benet (ora et labora), amb un major rigor en l’aplicació, la que s’estendrà per tota Europa , construint monestirs AÏLLATS de la resta de la població. Els monestirs són com petites CIUTATS TANCADES on hi ha tot allò necessari per a la vida en ells. MONESTIR
  152. 152. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 3 ) PARTS del MONESTIR S’estructuren al voltant d’un CLAUSTRE quadrat o rectangular, porticat amb arcs de mig punt sobre columnes i sovint amb capitells historiats i amb jardí al centre , sent el lloc més important de l’edifici (símbol de la vida en comú, el recolliment i l’oració).
  153. 153. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 3 ) PARTS del MONESTIR Al costat del claustre estava l’ ESGLÉSIA , i la resta de llocs importants: sala CAPITULAR , REFECTORI o menjador , BIBLIOTECA, SCRIPTORIUM , DORMITORIS
  154. 154. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 3 ) PARTS del MONESTIR Més allunyats estaven la cuina , els estables , hostalatges per a pelegrins, apotecaria , forn , ferreria ...
  155. 155. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Església i claustre són els dos espais on es conserven les novetats artístiques del romànic , perquè la resta del conjunt monàstic ha estat modificat. MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs
  156. 156. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs ESGLÉSIA : el temple representa l’ església triomfant .
  157. 157. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs MONESTIR 4) SIMBOLOGIA de l’ESGLÉSIA i CLAUSTRE dels monestirs CLAUSTRE : és el Paradís un el homes justos viuran en eterna i perfecta harmonia. Això explica la preocupació per l’ornamentació dels claustres ( CAPITELLS, COLUMNES, CIMACIS, MÈNSULES ...). En ells trobem mostres importants de l’arquitectura romànica.
  158. 158. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS <ul><li>* França </li></ul><ul><li>- Cluny III (gran complex ciutat del segle XI). </li></ul><ul><li>- Santa Magdalena de Vézelay (s. XII). </li></ul><ul><li>Santa Fe de Conques (ss. XI-XII). </li></ul><ul><li>* Catalunya </li></ul><ul><li>- Santa Maria de Ripoll (s. XI). </li></ul><ul><li>- Sant Pere de Rodes (s. XI). </li></ul><ul><li>- Sant Martí de Canigó (s. XI). </li></ul><ul><li>- Sant Joan de les Abadesses (s. XII). </li></ul><ul><li>Sant Miquel de Cuixà </li></ul><ul><li>* Aragó </li></ul><ul><li>San Juan de la Peña (ss. XI-XII). </li></ul><ul><li>* Navarra </li></ul><ul><li>- San Salvador de Leyre (ss. XI-XII). </li></ul><ul><li>* Castella </li></ul><ul><li>- Santo Domingo de Silos (s. XI), monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral. </li></ul><ul><li>- San Pedro de Arlanza. </li></ul>
  159. 159. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).
  160. 160. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Monestir de Cluny III (segle XI).
  161. 161. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).   És el model clàssic del monestir romànic, tot i que segueix les línies bàsiques de construccions anteriors com l’ Abadia de Saint Gall . RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)
  162. 162. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).   L’ Abadia de Cluny , que ja existia, va ser reedificada. El primitiu monestir fundat per Sant Odiló , l’any 910 a la vall del Grosne ( Borgonya ), va ser molt modificat entre 1088 i 1130 .
  163. 163. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).   Es va bastir una nova església (coneguda entre els historiadors de l’art com CLUNY III ) de grans dimensions, amb cinc naus, d’altura decreixent, doble transsepte i una gran girola ; s’hi podien aplegar milers de pelegrins i fidels, i les cerimònies es feien amb gran solemnitat. L’exterior es caracteritzava per l’elevat número de torres, vuit en total.
  164. 164. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).   PLANTA I SECCIÓ DEL MONESTIR DE CLUNY
  165. 165. MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  
  166. 166. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Aquest símbol del poder temporal i de la riquesa de l’Església , va ser saquejat i destruït durant la Revolució francesa i només queden restes poc significatives, i una de les torres del transsepte, l’anomenat Campanar de l’aigua beneïda . MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  
  167. 167. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Tot i que a Cluny III no apareixen solucions originals, la seva edificació va influir en L’ Església de la Charité-sur-Loire i la Catedral d’Autun , que seguiran el seu model; per la disposició de la capçalera , resta emparentada també, amb les grans esglésies de la peregrinació com Saint Sernin de Toulouse i la Catedral de Santiago de Compostel·la . MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).  
  168. 168. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).   RECONSTRUCCIÓ IDEAL DEL MONESTIR DE CLUNY III (S. XI)
  169. 169. 5) MONESTIRS IMPORTANTS MONESTIR DE CLUNY, França, CLUNY III (gran complex ciutat del segle XI).   Campanar de l’aigua beneïda . 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  170. 170. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)
  171. 171. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)
  172. 172. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santa Maria de Ripoll (segle XI)
  173. 173. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)
  174. 174. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs Sant Pere de Rodes (segle XI) 5) MONESTIRS IMPORTANTS
  175. 175. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Pere de Rodes (segle XI)
  176. 176. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)
  177. 177. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Martí del Canigó (segle XI)
  178. 178. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)
  179. 179. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)
  180. 180. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Joan de les Abadesses (segle XII)
  181. 181. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Sant Miquel de Cuixà (Catalunya Nord)
  182. 182. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)
  183. 183. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)
  184. 184. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Juan de la Peña (segles XI-XII)
  185. 185. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)
  186. 186. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS San Salvador de Leyre (segles XI-XII)
  187. 187. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs San Salvador de Leyre (segles XI-XII) 5) MONESTIRS IMPORTANTS
  188. 188. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI) Santo Domingo de Silos (segle XI) , monestir benedictí a Burgos, curiós el pòrtic lateral.
  189. 189. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
  190. 190. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
  191. 191. 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI) 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs
  192. 192. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
  193. 193. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
  194. 194. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI). Relleu: El dubte de Sant Tomàs.
  195. 195. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI). Relleu: El dubte de Sant Tomàs.
  196. 196. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.2.- Religiosa: Esglésies i monestirs 5) MONESTIRS IMPORTANTS Santo Domingo de Silos (segle XI)
  197. 197. Se’n conserva molt poca arquitectura civil, perquè les cases dels camperols eren humils i de materials poc duradors, i els castells dels nobles han estat transformats. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL La torre del homenatge  se situava en el pati d’armes. De 3 o 4 pisos era on vivia el senyor amb la seva família. Merlets  servien de protecció als arquers que defensaven el castell. Masmorres  se situaven en el més profund dels soterranis, eren presons lúgubres, humides i obscures.
  198. 198. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL La preocupació per la defensa i la seguretat va fer construir castells i fortaleses , que eren, a la vegada, habitatge del senyor i refugi del poble. Fossat  rodejava el castell i en cas de perill s’omplia d’aigua. Pati d’honor o d’armes  era el nucli i estava envoltat per les principals dependències: capella, cuina i despenses. Pont llevadís  s’aixecava mitjançant cadenes quan es volia aïllar l’edifici, donava accés a l’única entrada i gran porta de la muralla. Passeig de ronda  passeig que recorria tot la muralla des d’on els sentinelles vigilaven els possibles perills.
  199. 199. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria No existeix tipologia única, alguns són, tan sols, una sòlida torre de planta quadrangular , els anomenats DONJON en la terminologia francesa, altres es formen per addició i es rodegen per unes murades com el Castell de Loarre a Osca . CASTELL CASTELL DE LOARRE (S. XI). OSCA
  200. 200. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL De ciutat emmurallades queden restes a les murades d’Àvila i les d’Aigües Tortes, a França. I, en molt bon estat, els banys de Girona de finals de segle XII , organitzats al voltant d’una sala quadrada, al centre de la qual hi ha una piscina octogonal rodejada d’arcs sobre columnes i coberta per cúpula . Es conserven restes de la façana d’un hospital, del segle XII, a Tarragona . MURADES ÀVILA (SEGLE XI)
  201. 201. 3.- ARQUITECTURA ROMÀNICA 3.3.- Arquitectura civil: Castells i obres enginyeria CASTELL Fora de les ciutats, trobem els camins i els ponts de pedra, que no han d’envejar res als romans. Exemples són el d’ Avignon, Besalú o el Puente de la Reina (a la part navarresa de Camí de Sant Jaume). PONT DE BESALÚ (S. Xi)
  202. 202. 4.- BIBLIOGRAFIA <ul><li>E. Valdearcos, “El arte románico”, Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es. ISBN 1139-6237 </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/salvavila </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/maricarmearanda </li></ul><ul><li>http://www.slideshare.net/landa </li></ul><ul><li>Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez </li></ul><ul><li>http//aprendersociales.blogspot.com/2006/12/presentaciones-en-ppt-sobre-arte.html </li></ul><ul><li>Imatges: Google i FlickrImatges: Google i Flickr </li></ul><ul><li>Assumpció Granero. www.slideshare.net </li></ul><ul><li>Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002. </li></ul><ul><li>Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009. </li></ul><ul><li>Salvà Lara, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002) </li></ul><ul><li>http://www.wikipediaenciclopedia libre </li></ul><ul><li>quedearte.blogspot.com </li></ul><ul><li>arteenlasculturas.8m.com </li></ul><ul><li>www.artehistoria.jcyl.es </li></ul><ul><li>http://es.wikipedia.org </li></ul><ul><li>Wikimedia Commons </li></ul><ul><li> www.enciclopedia.cat </li></ul><ul><li>ciencias.sociales2006.googlepages.com </li></ul>
  203. 203. Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves

×