2. Gòtic Mediterrani (segle XIV)
Les peculiars característiques polítiques, socials i
econòmiques de la corona Catalanoaragonesa, faran
que l’art gòtic tingui un abast diferent:
• Intensa activitat comercial.
• Orde del Císter molt arrelat.
3. Gòtic Mediterrani
S. XIII: després de la repressió dels càtars i la desfeta en la batalla
de Murat (1213), França evita una possible expansió catalana al
nord del Pirineus.
Però, la conquesta de Mallorca i el Regne de València, i la posterior
expansió pel Mediterrani (Sicília, Sardenya, Còrsega, Atenes),
convertiran a Catalunya en centre d’una gran confederació
marítima.
Catalunya té relacions comercials i culturals al llarg del Mediterrani,
amb Itàlia, el sud de França, i amb Bizanci. Aquestes relacions
varen transmetre un sentit clàssic en les maneres de viure, i en les
proporcions dels edificis i les imatges.
4. Gòtic Mediterrani
Es construeixen grans espais, harmoniosos en les seves
proporcions, i amb suports i cobertes adequats a la funció de cada
edifici. Entre els elements propis de l’arquitectura cistercenca, que
assimila la tradició gòtica catalana, cal esmentar, les grans sales
cobertes per armadura de fusta a dues aigües, sobre grans arcs de
diafragma, solució utilitzada a la gran sala del dormitori de Santes
Creus, i adaptada a altres construccions civils de Catalunya i
València.
Els canvis ideològics,
econòmics i socials van afavorir
la diversificació de les finalitats
de l’art (religiosa i civil).
Continua la construcció
d’edificis amb funció religiosa
(catedrals, monestirs i convents),
però guanya importància
l’arquitectura civil, drassanes,
llotges, ajuntaments i palaus.
Dormitori, Santes Creus
5. Gòtic Mediterrani
El començament de la gran expansió de la Corona
d’Aragó durant els segles XII i XIII (conquesta de la
Catalunya nova, predomini al Llenguadoc i
Provença, conquesta de Balears i València)
coincideix, des del punt de vista artístic, amb el final
del romànic i la introducció de l’arquitectura
cistercenca, precedent de l’art gòtic.
Per tant, la introducció de les formes gòtiques a
Catalunya està, estretament, relacionada amb la
implantació de l’orde de Císter.
6. Gòtic Mediterrani
Els cistercencs funden molts de monestirs.
Poblet, Santes Creus, Vallbona de les Monges (paper
important en repoblació de la Catalunya Nova).
Aixó significa l’entrada d’un nou concepte
arquitectònic, on l’austeritat impedia la decoració dels
edificis, però afavoria l’avanç cap un estil nou, el gòtic.
Les ogives, els arcs
apuntats, i les alçades
més grans de les naus
van ser els primers
símptomes arquitectònics
importats de França.
Santes Creus, Tarragona
angle nordest del claustre
7. Gòtic Mediterrani
Les noves tècniques constructives van influir, a més
dels monestirs, a les grans construccions, encara
romàniques.
La Seu Vella de Lleida
i la catedral de Tarragona
són els primers intents
del nou estil (encara amb un
plantejament relacionat
amb el romànic).
Seu Vella
LLeida
8. Gòtic Mediterrani
Segles XIV i XV, hi ha un avanç d’aquest art.
Comença a predominar l’horitzontalitat sobre la
verticalitat.
Catedrals llargues.
La distribució interior és molt intel·ligent,
intenta resoldre problemes pràctics, com el de la
comunicació i la visibilitat entre els fidels i l’oficiant.
La diferència d’alçada de les tres naus és mínima,
cosa que fa innecessaris els arcbotants, però s’han de reforçar
els contraforts, entre els quals es disposen les capelles laterals.
La Catedral de Mallorca n’és una excepció.
Des de fora no es veuen els contraforts. Paràmetres molt llisos,
amb motllures petites.
Gran simplicitat que dóna solemnitat als edificis.
Finestres molt esveltes, però petites.
Façana
catedral
Tarragona
9. Gòtic Mediterrani (s. XIV és el gran
segle de l’arquitectura catalana)
RESUM:
Es prescindeix de la excessiva ornamentació, i els edificis guanyen
en perfecció tècnica.
Poc predomini de la verticalitat en benefici de la horitzontalitat.
El transsepte tendeix a desaparèixer.
Preocupació: la creació d’un espai unitari, diàfan, amb el mínim de
separacions visuals que compartimenten la planta de l’edifici.
Arribant, així, a la planta de saló de nau única o tres naus.
Tipología més comú: de una a tres naus.
Poca diferència de l’altura entre naus (saló).
Reducció dels arcbotants, a l’interior els suports molt estrets a les
arcades de separació de les naus.
Reforçament dels contraforts.
Reducció, en alguns casos, del claristori.
Edificis més obscurs. Els vitralls redueixen el seu tamany.
10. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS RELIGIOSOS:
Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Catedral de Mallorca.
Catedral de Manresa
Monestir Cistercenc de Santes Creus.
Monestir Cistercenc de Poblet.
Monestir de Poblet, Tarragona
11. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS CIVILS:
Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
Llotja de Palma de Mallorca
Llotja de València
Llotja de Perpinyà
Castell de Bellver
Torres de Serrans de València
Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
12. CATEDRAL DE
BARCELONA (1298)
•Beltrán Riquier
• És una de les construccions més
antigues, primera de les grans obres.
• Començada a l’any 1298, la façana
principal i la fletxa són del segle
XIX, seguint un projecte del s. XV i
imitant, també, el model francès,
així són neogòtiques.
•Grandiositat per l’esveltesa dels
pilars, i dimensions reduïdes de les
capelles.
• Transsepte sobre el que s’aixequen
dues torres octogonals.
14. • Interior de 3 naus.
• Nombroses capelles, de
reduïdes dimensions,
situades als costats de
les naus laterals, s’obrin
entre els contraforts (és
habitual en el gòtic
mediterrani).
• Deambulatori amb
capelles radials.
27. Els pilars que aguanten les voltes són, en
principi cilíndrics, amb columnetes adossades i
capitells, després seran poligonals amb motllures
arrodonides -baquetons- (desapareixen els
capitells).
Interior de la catedral de Barcelona
28. L’absis es fa més gran i
complicat, amb absidioles
poligonals o semicirculars. Es
tracta de la capçalera de
l’edifici, on apareix una girola o
deambulatori (nau per darrera
l’altar), a la qual donen capelles
radials.
Planta de la capçalera de l’abadia de Saint-Denis
Presbiteri de la catedral de Barcelona
31. CATEDRAL DE GIRONA (1312)
• L’edifici gòtic es va començar en 1312 (29 d’abril), i cap el 1347 es
va transformar l’edifici romànic, del qual tan sol s’havia aixecat la
capçalera, que havia estat projectada per una església de tres naus.
•Tot i que
després es
construí una
sola nau, que és
la més ampla del
gòtic europeu, i
li varen donar,
també, una
major altura, a
partir del
transsepte.
• Té atrofiat el
trifori.
32. Catedral de Girona
Passa de 3
a 1 nau.
Girola.
Trifori petit.
Rosasses
més petites.
33. Catedral de Girona (s. XIV)
• Síntesi del gòtic europeu.
• La capçalera es va projectar amb tres
naus, imitant la de Barcelona, però el 1416
(capítol convocà 2n congrès d’arquitectes)
es va adoptar la proposició de Guillem
Bofill de simplificar les tres naus en una
sola per resoldre la visibilitat; resultant
una nau de 22 metres d’amplada (de llum
la més ampla d’Europa), 55 m de longitud,
i més de 30 d’alçada.
• Dóna com a resultat un ampli saló, triomf
de la concepció d’espai unitari de
l’arquitectura gòtica catalana.
• Planta reflecteix dualitat del traçat i
mostra capelles inserides en els
contraforts, seguint tradició de Barcelona
o Santa Maria del Mar (anteriors).
34. • A l’interior mostra una certa
descompensació.
• Damunt de les arcades, que donen
accés ales capelles, hi ha un pany de
mur massís i un trifori petit i estret,
(respon més a un esperit conservador
del gòtic, més que a un criteri
funcional).
• Damunt, trabam uns finestrals molt
allargats, que il·luminen la nau,
juntamen amb la rosassa oberta sobre
l’arc del presbiteri, aprofitant la
diferència d’altura entre la nau central
primitiva i la gran nau única posterior.
• Es va acabar el s. XVII, amb el
tancament de l’últim tram i la
construcció de la façana barroca.
Catedral de Girona
(s. XIV)
35. BASÍLICA DE SANTA
MARIA DEL MAR
BARCELONA,
barri marítim
Prototip de construccions
gòtiques catalanes, que
defineixen aquest període.
36. Santa Maria del Mar
Començada 1328, sota
direcció de Berenguer de
Montagut (també
Manresa), es considera
acabada el 1383.
Construcció en 50 anys:
gran unitat estilística.
Pilars octogonals de gran
alçada (també Seu de
Manresa i Mallorca).
Menor espai constructiu,
més espai útil.
Exemple més perfecte de
gòtic català.
Tots el trams coberts
amb voltes de creuria.
37. A l’exterior predomina l’horitzontalitat per l’absència
d’arcbotants i el predomini del mur i contraforts; així com
per el remat de les torres, en terrassa, tot i ser, aquestes,
molt elevades.
38. • Façana dividida en tres
trams separats per
contraforts, i emmarcada
per dues torres octogonals.
• Tram central dividit en
dues parts. A la part
inferior, trobam la porta,
amb gablet de traceries,
arquivoltes en esqueixades
i arqueries laterals. La part
superior està ocupada pel
cercle de la rosassa.
39. • No sobresurt el transsepte.
• Capelles entre els contraforts, 3 per
cada tram de nau, més capçalera i
peus, total 34, més les obertures de les
4 portes. Són imprescindibles perquè
possibiliten la descàrrega de les naus
laterals, ja que no té arcbotants.
• Quatre trams de la nau principal són
quadrats perfectes, permet reduir al
mínim el nombre de suports.
• Presbiteri poligonal amb vuit columnes,
que el separen del deambulatori amb
capelles radials.
40. • Església de
proporcions esveltes.
• Planta de saló, de 3
naus d’altura similar,
separades per pilars
prismàtics (esvelts i
octogonals).
• Característica més
notable del gòtic
català: la capacitat de
construir espais
unitaris, a diferència
del gòtic clàssic
francès i castellà, que
tendeixen a la
compartimentació. Es
relaciuona amb
l’expansió dels ordes
mendicants dels
franciscans i
dominicans, que
requerien per predicar
espais amb bona
acústica i sense
interrupcions visuals.
41. Santa Maria del Mar (Barcelona)
Segle XIV
Església
ad quadratum
(naus a
similar altura)
Pilars esvelts i
naus diàfanes
42. •Tot l’espai interior està
il·luminat per vidrieres.
• Es caracteritza per una
gran austeritat espacial,
sobri amb un gran efecte
ascensional.
• Edifici lògic i científic.
Harmoniós. Combina la
enginyeria racional del
sistema constructiu i la
plàstica, cercant un espai
interior ampli i unitari.
43. Cirici Pellicer ha insinuat la relació d’aquesta concepció espacial del Gòtic
mediterrani amb el tipus d’església de nau única, popularitzada a finals s. XVI a
partir de la de Gesú, a Roma, i que, posteriorment, constituirà una de les
tipologies clàssiques del Barroc. Creu que aquesta influència la va dur a Roma
el valencià Sant Francesc de Borja (jesuïta de Gandia).
44. Anàlisi d’una obra. (1)
ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:
ARQUITECTURA:
1. Observació detinguda de l’obra.
2. Descripció de l’edifici:
- Materials de construcció.
- Elements sustentants.
- Coberta.
- Murs i obertures: la seva relació.
- Elements decoratius.
- Il·luminació.
- Funció de l’edifici.
- Altres aspectes.
3. Estil al que pertany.
- Nom i localització en el temps.
- Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en
aquesta obra en concret.
- Identificació de l’autor i l’obra.
4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en
l’edifici.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69.
70.
71.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78. Anàlisi d’una obra. (1)
ESQUEMA GENERAL DE COMENTARI D’UNA OBRA D’ART:
ARQUITECTURA:
1. Observació detinguda de l’obra.
2. Descripció de l’edifici:
- Materials de construcció.
- Elements sustentants.
- Coberta.
- Murs i obertures: la seva relació.
- Elements decoratius.
- Il·luminació.
- Funció de l’edifici.
- Altres aspectes.
3. Estil al que pertany.
- Nom i localització en el temps.
- Identificació dels caràcters generals de l’estil al que pertany, i en
aquesta obra en concret.
- Identificació de l’autor i l’obra.
4. Relació de l’obra amb l’època històrica, i com es reflexa aquesta en
l’edifici.
79.
80. Santa Maria del Mar
(Barcelona) (2)
Una de les esglèsies més belles del gòtic.
No es tracta de comparar-la amb les grans catedrals franceses,
com Chartres o Reims.
No les supera en proporcions i lluminositat, però destaca per la
puresa de línies i la ciència constructiva.
Arquitecte: Berenguer de Montagut.
Any: 1329-1383.
Exterior : 3 trets del gòtic català
- Torres octogonals acabades en terrassa.
- Manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts
massissos.
- Grans superfícies de parament i domini d’horitzontalitat.
Façana: Torres molt altes. Cos central dividit en dos plans, un a
la portalada i l’altra amb la rosassa.
Murs laterals sense arcbotants i sense ornaments. Austeritat.
81.
82. Santa Maria del Mar
(Barcelona) (3)
Destaca l’interior.
S’aparta del gòtic francès, però pot resumir el gòtic català (prototip):
- Planta de saló (3 naus d’alçària idèntica).
- Capelles laterals entre els contraforts, possibiliten descàrrega.
Pilars prims i prismàtics (octogonals), semblant palmeres de pedra
que s’obren cap al nervis de les voltes.
Il·luminació per finestrals.
Austeritat espacial i efecte ascencional.
Edifici lògic i científic. Harmoniós. Combina enginyeria (matemàtica)
i plàstica.
____________________
Nau central de 13 metres d’amplada, igual a la suma de les dues
laterals. L’amplada total és igual a l’alçària de les naus laterals. La
distància entre pilars, 13 metres, es pot mesurar en tots els sentits.
Proporcions aritmètiques calculades.
Planta: 3 naus, deambulatori amb absidioles, no sobresurt
transsepte.
83.
84. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS RELIGIOSOS:
Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Catedral de Mallorca.
Catedral de Manresa
Monestir Cistercenc de Santes Creus.
Monestir Cistercenc de Poblet.
85. Catedral de Palma de Mallorca
(segle XIV)
Edifici peculiar externament. La façana és neogòtica
del segle XIX.
Dimensions de l’alçada molt grans, és la més alta
d’Europa (després de la catedral de Beauvais, al nord-
oest francès).
Dimensions d’amplada molt grans.
Aquestes dues proporcions fan que perdi sensació de
l’alçada (en ser tan ampla).
El costat sud, que mira a la mar, té contraforts
altíssims, com el pals d’una nau.
La construcció va durar tres segles. Unitat d’estil.
Arcbotants innusuals a la Corona d’Aragó.
87. La Seu de Palma
La Seu, és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal
de la diòcesi de Mallorca. És d'estil gòtic mediterrani o català, i és
famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior, comparat amb les
proporcions de l’exterior.
88. Palau de l’Almudaina i la Seu de
Palma
Peculiar situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar,
amb la muralla als peus, i entre el palau de l’Almudaina i el palau
episcopal.
89. Iniciada després de la conquesta de l’Illa per la Corona d’Aragó (1229). El rei Jaume I
decidí enderrocar la mesquita aljama de Medina Mayurca (que s’anava enderrocant a
mesura que avançava la construcció de la catedral, i desaparegué, definitivament, l’any
1386) i, en el seu lloc, va construir un temple dedicat a Santa Maria. En 1346, fou
consagrada pel rei Jaume II, encara que els treballs continuaren, i no es va acabar fins
1601, any de la consagració de l’edifici. Encara avui, està en contínua reforma. La
construcció de la catedral començà a la darreria del segle XIII i durà tres segles i mig.
L'obra començà per la capella de la Trinitat, a l'est.
91. En la localització dalt d'un cingle,
en els contraforts paral·lelepípeds
amb botarells, i en la proporció
entre l'alçada de la nau principal i
les laterals s'hi assembla a la Seu
de Manresa.
En la grandària de l'espai interior és
semblant a la de Santa Maria del Mar i
procedeix de la reforma introduïda després
de la reincorporació del Regne de Mallorca
a la Corona d’Aragó. Les semblances amb
aquests dos edificis han de venir d'un
arquitecte comú: Berenguer de Montagut.
92. • Molts arquitectes hi intervingueren. El primer degué ser Ponç des Coll.
Després el succeí Jaume Fabre, arquitecte també de l' església de Sant
Diumenge de Palma, i de la Seu de Barcelona.
• L'element següent construït, l'actual Capella Reial, es construí entre 1314 i
1327, després d'haver eixamplat cap a la mar la plaça del Mirador.
• A mitjan segle XIV continuà l'obra amb l'eixamplament amb tres naus,
moment en el qual degué intervenir Berenguer de Montagut. I després,
Guillem d’Oliveres, entre d’altres. Pasen 400 anys des de colocació primera
pedra fins que el 29 de juliol de 1578 es va col·locar la darrera.
93. Primer es va plantejar com un
temple d’una sola nau,
actualment presenta tres
naus (moltes teories
d’interpretació):
1) Pla inicial.
2) Una nau de l'amplada de la
capella Reial, i a mitjan
segle XIV es va decidir
passar a un pla de tres
naus (al contrari que
Perpinyà i Girona).
3) A mitjan segle XIV, es decidí
elevar totes les naus i fer la
central encara més alta,
canvi de pla relacionat amb
la reincorporació del Regne
de Mallorca a la Corona
d’Aragó (1343): Berenguer
de Montagut.
94. Reconstrucció hipotètica de la seu de Palma, segons el pla inicial
d'una nau de la primeria del segle XIV (Antoni I. Alomar).
95. Plànol de la Catedral de Ciutat de Mallorca
• Planta de creu llatina, de 3
naus, de transsepte interior o
encastat, té capelles laterals
entre els contraforts, seguint el
model del sud de França i la
corona d’Aragó.
• Capçalera tripartida molt
original i l’absis pentagonal,
amb la capella de la Trinitat.
Chueca la va definir com
“telescòpica”, per la manera
com uns volums surten dels
altres.
• Superfície i mides: àrea de
6.600 m2, volum de 160.000 m3
(18.000 persones). Llarg: 109’40
m. Alt: 43’74 m. Ample: 39’46 m.
96. • Material: Pedra de marès,
pedreres Santanyí, Campos,
Bellver, Felanitx i Llucmajor, etc.
representa els fidels, per
l’estabilitat de la fe, i la virtut de la
fidelitat.
• Estructura compositiva: Edifici
determinat per dos eixos
constructius, el vertical,
accentuat per la gran altura de les
naus, i els estrets pilars
octogonals, i l’eix horitzontal
dirigit cap a l’altar.
• Abans de la reforma, aquests eix
estava tallat per l’existència del
cor, que es trobava enmig de la
nau central i fou traslladat per
Gaudí.
97.
98. Seu de Palma
Gran altura de la nau central,
de major altura que les
laterals, coberta de voltes de
creueria ogival. Construïda
en l’espai de la mesquita
major, la qual sembla que
arribava fins a la tercera
arcada de la Seu.
Diverses rosasses (7).
L’estretor dels pilars
octogonals, en comparació
amb la llum dels arcs, ha
tingut com a inconvenient
l'esfondrament de les voltes,
unes quantes vegades des
del segle XVII, i durant el
segle XVIII.
Els pilars de casi 22 m
d’altura i no arriba a 2 m
d’ample, suporten els arcs
ogivals que ornamenten
l’elevació del sostre.
99.
100.
101. La nau central, amb 44 m (43’74m) d’altura, es recolza amb les naus laterals,
sobre les quals volen parelles d’arcbotants, assentats sobre els potents
contraforts.
103. • S'acabà la volta de la
nau lateral del nord, del
costat del campanar el
1430.
• En un segle s'havia
construït mitja catedral.
• Entre 1594 i 1601
Miquel Verger va
construir el Portal
major o de l’Almudaina,
al timpà la Immaculada,
d’estil plateresc, de
finals del segle XVI.
108. L’any 1851 un terratrèmol va destruir part de la Seu. La renovació
es va fer, en gran part, en estil neogòtic. L’original caràcter, de la
catedral gòtica, fou substituït per un neogòtico d’efecte artificial.
Peironet va reconstruir la façana de l’Almudaina amb temes
marians i va anular dos rosetons.
109. • Les gàrgoles exterior: símbols
de les forces del món demoníac,
però estan subordinades al
poder dels àngels.
• En la catedral la música es
relaciona amb els àngels
(caràcter protector i sublim,
símbol de l’invisible, de
l’ascenció). Els àngels amb els
seus instruments representen la
música celestial, i estan
relacionats amb la vida del
Verge i de Crist.
• Malauradament, una part dels
àngels de la Seu han estat molt
restaurats, els manquen parts o
han estat canviats de lloc. Això
fa difícil determinar si alguns
representaven una partitura
musical amb els gest o les
mans.
110. • Entre 1389 i 1397 Pere Morey dirigi les
obres escultòriques. Entre d’altres,
intervingueren Henry Alemany, Jean de
Valenciennes, Guillem Sagrera.
• La millor obra escultòrica del gòtic
mallorquí.
• Iconografia religiosa: Al frontó
triangular el cap de Crist Salvador, i en
l’arquivolta els dotze àngels músics, els
cinc patriarques i els cinc profetes.
• Destaquen per la minuciositat i la
bellesa:
- ”El Sant Sopar” de
Valenciennes.
- L’escena del Pare etern amb
els àngels, a la part superior.
- I la imatge de la Verge en el
mainell de Guillem Sagrera, a
més dels sants dels brancals.
PORTAL DEL MIRADOR
111. Portalada del Mirador
(Catedral de Palma)
La Verge del Mirador, de Guillem Sagrera,
actualment al Museu de la Catedral,
estava al mainell d’aquesta portalada
112. Porta de l’Almoina, 1498
ICONOGRAFIA:
LA IMMACULADA
• Dedicada a la Mare de Déu (promesa de Jaume I), en
qualitat de mediadora dels cristians i pel misteri de
l’Assumpció. Tot el temple recorda la seva presència,
amb moltes d’imatges en les tres portalades i en les
capelles.
• El portal del Mirador: presenta, en el mainell, la
Verge amb el Nin de Guillem Sagrera.
• Portal major o de l’Almudaina, al timpà la
Immaculada, d’estil plateresc de Miquel Verger, de
finals del segle XVI.
• Gablet neogòtic decorat amb el relleu de la “Dormició
de la Verge”, i en el vèrtex l’Assumpció de Maria.
• La Passió representada per la Pietat, a la capella del
seu nom, obra del segle XV, d’estil borgonyó.
• La capella de la Trinitat, presidida per la Senyora de
la Seu amb el Nin, imatge sagrari, obra de Pere
Morey del segle XIV, símbol de la Mare portadora de
Déu.
• La Verge de la Grada, situada en la seva capella, és
una de les primeres imatges de la Seu. És una Verge-
majestat, de fusta policromada, asseguda en el tron
113. Interior de la Seu: Perspectiva de la nau
principal i d´una de les laterals. L’altar major
amb el baldaquí de Gaudí.
114. La Seu és un PRODIGI de PERFECCIÓ TÈCNICA, per la primor dels seus pilars
octogonals i l’organització dels seus arcbotants i contraforts exteriors, i pel
domini de l’espai. Però és, també, la CATEDRAL DE LA LLUM pels 87 finestrals
amb vitralls, alguns d’aquests tapiats (52), i les 7 rosasses. Hi destaca la
rosassa major, obra de Pere Morey, que dibuixa l’estrella de David.
116. • La reforma d‘Antoni Gaudí i
Cornet (1904-1914), feta en
temps del bisbe Pere Joan
Campins i Barceló (1859-
1915) fou criticada sobretot
per la destrucció d'alguns
elements com el corredor
dels ciris mudèjar, una
galeria que tallava,
horitzontalment, les naus de
la catedral.
• Eliminà el retaule barroc
(XVIII) de la capella Reial,
que tapava la capella de la
Trinitat, i el retaule gòtic, i
començà a obrir els
finestrals i rosasses.
117. • Gaudí avançà l'altar
major fins davall la
primera volta del
presbiteri.
• Mudà el cadirat des del
cor renaixentista, del
mig de la nau central,
fins als murs laterals de
la capella Reial, i entre
la capella Reial i la
primera columna
construí unes tribunes
amb els elements del
cor i del presbiteri, i
col·locà les trones a
continuació de les
columnes esmentades.
118. També són OBRA DE GAUDÍ:
• La decoració de ceràmica, de
color blau, amb els escuts
d'armes dels bisbes de
Mallorca, situats al mur de cada
costat de la càtedra episcopal.
• La reixa que tanca l'absis
principal, amb l'escut de la
ciutat.
• El tornaveu de la trona major,
ara en restauració o
recuperació.
119. OBRA DE GAUDÍ:
• Els lampadaris dels pilars
(popularment, les trobigueres).
120. OBRA DE GAUDÍ:
• La maqueta del doble baldaquí
penjat amb cables i amb il·luminació
elèctrica interior, que havia de ser
provisional, col·locat sobre l’altar
major.
• Per a Gaudí no fou una reforma,
sinó una restauració, que pretenia
retornar a la Seu la seva primitiva
fisonomia (la nau per els fidels),
perduda en el avatar dels estils, per
a adaptar-la, de nou, a la seva funció
litúrgica.
• Gaudí massa creatiu, per a uns
sacerdots conservadors, en voler
incloure molts elements de l’art
modernista sobre una catedral
gòtica.
121. • Col·laboraren amb Gaudí,
Joan Rubió i Bellver, Josep
Maria Jujol i Joaquim Torres-
Garcia.
• Josep M. Jujol i Gisbert
començà a policromar el
cadirat i el mur posterior amb
una representació de l'univers
amb esquitxos de pintura.
Taques vermelles símbol del
sacrifici cruent de Crist. Amb
una inscripció: "Caigui la seva
sang sobre nosaltres".
• Aquesta intervenció
s'interrompé tot just
començada per l'oposició que
provocà, però la part feta
encara és visible.
• Va dimitir (1914, Sagrada
Família), deixant-ho ne mans
de Joan Rubio i Bellver.
122. Havia disenyat:
• Una sumptuosa il·luminació
amb electricitat i vitralls de
colors.
• Un baldaquí de 7 costats, per
substituir el senzill, ja
existent, però tan sols un del
costats es va poder acabar.
• Com a il·luminació sobre
l’altar principal es troba un
esboç original d’Antonio
Gaudí.
123. • La major part dels vitralls
són dels segles XIX i XX.
• Gaudí en fer la reforma,
va destacar la importància
de la llum.
• A nivell general, els
vitralls reprodueixen els
temes de la Verge, el
rosari, els sants, la natura,
les estrelles, el sol, la
lluna, la flora, la nit i el
dia, escenes de l’Antic i el
Nou Testament i del cicle
litúrgic de Jesús, etc.
124. La importància
mística de la llum la
manifesten els
vitralls, però
especialment la
rosassa, espai buit
circular de gran
tamany situat a la
part superior de la
façana i/o de l’àbsis,
decorat amb traceria
calada geomètrica.
Rosassa de la catedral de Palma
Rosassa de la catedral de París
126. És tracta de la Seu amb la major rosassa del món gòtic (del gòtic original,
perquè existeixen catedrals amb rosasses de majors dimensions, però ja
pertanyen al neogòtic), i la seva nau és una de les més altes entre les de
l’estil gòtic europeu. Fou declarada Monument Històrico-artístic en 1931.
127. Exterior de la rosassa: Traceria amb l’estrella de David.
La rosassa central simbolitza el llac de la vida, on es reuneix el sol i la terra.
Pere Morey va dissenyar l’estrella de David, composta per la superposició de
dos triangles equilàters. El triangle equilàter simbolitza la divinitat, l’harmonia
i la proporció. L’estrella de David és el símbol jueu, amb un significat ritual i
esotèric, i utilitzat a l’edat mitjana com un amulet. La rosassa està composta per
24 triangles, amb 12’51 metres de diàmetre, i té 1236 cristalls de colors.
128. L’absis s’orienta cap a l’est, en direcció al sol naixent, símbol d’un sol de
salvació, la llum de Crist, els sol de la justícia per jutjar els homes.
129. En el temple, els raigs solars de començament del dia es reflecteixen en el
presbiteri, on es troba l’altar, mitjançant les finestres i els vitralls.
132. La rosassa va caure el 1588, i ha hagut de ser reconstruïda tres vegades, la
darrera per una bomba durant la Guerra Civil, que va destruir els vidres.
135. Les rosasses, dels costats est i oest de la catedral, es troben situades,
de tal manera una enfront de l’altra, que els raigs solars brillen a través
de ambdos al mateix temps, a determinades hores del dia, inundant la
nau central d’una preciosa llum de colors.
136.
137. Dues vegades a l’any, per la Candelària, el mes febrer (2/2), i el dia de sant Martí
(11/11), el més de novembre, quan surt el sol, la rosassa major es reflecteix
durant uns instants en el mur interior, davant la rosassa de la façana principal.
149. • La capella de Sant Pere (dita també
del Santíssim) fou renovada per Miquel
Barceló durant cinc anys (2001-2006) i
ha esdevingut un nou atractiu turístic.
• L'obra de Barceló representa
l'eucaristia a través la multiplicació
dels pans i els peixos, la qual li
permet mostrar la fauna marina, i les
noces de Canaan al voltant de Crist
ressuscitat.
• El cobriment de les parets de la part
inferior de la capella, fet de ceràmica
pintada, té una superfície de 300
metres quadrats i s'elaborà al taller
del ceramista Vincenzo Santoriello, a
Vietro sul Mare, prop de Nàpols.
• Barceló també és l'autor del mobiliari
litúrgic: l'altar, l'ambó (trona elevada), la
cadira presidencial i dos pedrissos.
150. •Tant la destrucció de la capella
anterior com el nou disseny, sobretot
la representació de Crist, fou motiu
d'una forta polèmica.
• També foren objecte de discussió la
foscor dels vitralls, de 12 metres
d'alçada, pintats amb grisalla per
recrear la llum submarina, i els
honoraris de l'artista.
• Els principals defensors de la nova
capella foren el bisbe Teodor Úbeda i
Gramage i el canonge liturgista Pere
Llabrés i Martorell, i la reforma fou
duta a terme per la Fundació Art a la
Seu, amb el finançament de diverses
institucions públiques i entitats
privades.
• A hores d'ara (02/02/10), l'anterior
reixa artística de la capella resta
desmuntada a la reixa del portal del
Mirador, exposada des de fa anys al
temps, mentre descarregaven el
tornaveu tan esperat.
151. Antonio Gaudí: “LA MAJOR I MÉS PERFECTA FITA DE L’ESTIL GÒTIC
EN ARMONIA, CONSTRUCCIÓ I MECÀNICA”.
152. Aquesta esvelta construcció, que domina la llum i l’espai,
pateix l’efecte del mal de la pedra, produït per la contaminació
del sofre de la benzina, i de la salinitat de la mar, sobretot en
la façana de l’Almudaina, i en els baixos del portalada sud del
Mirador.
153.
154. La part sud de la SEU s’observa, en els seu major
esplendor, des del Parc de la Mar.
155. • Dimecres 24 de febrer, 2010 (nota del Govern). El conseller Jaume Carbonero ha
presentat avui el projecte de rèplica del Tornaveu de Gaudí que s’ha instal·lat a la Seu
de Palma.
• L’autor del projecte, Elias Torres, explicarà els principals detalls de l’obra que
s’exposa.
• Aquesta iniciativa, impulsada per la Conselleria, pretén mostrar fins al mes d’octubre
una de les petjades més importants que Gaudí va deixar a Mallorca.
156. • Peça que coronà la trona major (1904-1971,
provisional); 1r sermó amplificat el de Costa
i Llobera, festa Puríssima 1904, inaugurava
reforma Gaudí i Jujol.
• 1968, capítol rep escrit de la Comissió
Províncial de Monuments Històrico- Artístics
de Balears aconsellà supressió per no
complir funció que l’havia creat, en haver-se
instal·lat un equip de megafonia, i es va
desmuntar.
• Projecte modernista contemplava conjunt
escultòric de 8 àngels, a sobre una columna
amb 12 apòstols i els símbols del quatre
evangelistes, coronats pel globus i la creu
del Redentor.
• Esclatasang (níscalo) de 8 metres d’altura,
fet de jute, tela de sac forada d’algeps o
guix, i cola blanca i resina. Modificat per
darrera per no mossegar el pilar del s. XIV,
on recolzava la maqueta original.
• 30.000 euros i un futur incert.
157. • Conseller Vivenda i Obres Públiques, Jaume
Carbonero: “Es pretén recuperar un element
important obra Gaudí”.
• Es volen escoltar moltes veus, avui dia s’està
obert a un fort corrent d’opinió.
• Elíes Torres, arquitecte eivissenc: “Object
inacabat com d’altres a l’altar major de la Seu”.
Després possibilitat de donar a Sagrada
Família.
• Cal que fins a octubre de 2010, s’escolten
més veus, i les autoritats públiques i
eclesiàstiques decidiran.
158. INAUGURACIÓ RÈPICLA DEL TORNAVEU DE GAUDÍ
26 febrer de 2010
• Destaquen les trones obra de
JOAN DE SALES (1529-1531),
situades, originalment, a la nau
central amb el cor; i el portal
del cor, del mateix autor, ara a
l'antecapella de la sagristia.
159. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS RELIGIOSOS:
Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Catedral de Mallorca
Catedral de Manresa
Catedral de València
Monestir Cistercenc de Santes Creus
Monestir Cistercenc de Poblet
182. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS RELIGIOSOS:
Catedral de Barcelona
Catedral de Girona
Santa Maria del Mar (Barcelona)
Catedral de Mallorca
Catedral de Manresa
Catedral de València
Monestir Cistercenc de Santes Creus
Monestir Cistercenc de Poblet
FINAL RELIGIÓS
183. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS CIVILS:
Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
Llotja de Palma de Mallorca
Llotja de València
Llotja de Perpinyà
Castell de Bellver
Torres de Serrans de València
Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
184. Palau Reial de Barcelona
(segle XIV)
Final del segle XIV (1359-1370).
Saló del Tinell. La coberta de fusta està sostinguda
per sis arcs diafragmes de mig punt, que permeten
donar amplitud i lluminositat a l’interior d’aquesta
gran sala rectangular.
Galeria de columnes del palau: Formada per
esveltes columnes que sostenen arcs apuntats. Al
pis superior els arcs de les obertures són rebaixats.
Pati dels tarongers, típicament gòtic.
185. Galeria de columnes del
palau: Formada per
esveltes columnes que
sostenen arcs apuntats. Al
pis superior els arcs de
les obertures són
rebaixats.
187. • Final del segle XIV (1359-1370).
• Saló del Tinell. La coberta de
fusta està sostinguda per sis arcs
diafragmes de mig punt, que
permeten donar amplitud i
lluminositat a l’interior d’aquesta
gran sala rectangular.
188.
189.
190. LLOTJA
LLOTJA DE BARCELONA (1352 - 1392)
LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-1452)
LLOTJA DE LA SEDA DE VALÈNCIA (1452-1494),
LLOTJA DE SARAGOSSA
Edificis o lloc de
reunió periòdica de
comerciants per a
realitzar els seus
contractes sobre
mercaderies, fletes i
segurs marítims (mena
de despatx d’agents
del comerç).
191. La Llotja de Palma
* Seu del Col·legi de la Mercaderia (Associació dels Mercaders, 2
representants participaven dels Jurats, i del Gran i General Consell).
* La Mercaderia movia el comerç i posava en contacte Mallorca amb el
món conegut.
* Exteriorment les façanes són quatre llenços rectangulars delimitats,
en els seus angles, per torres octogonals emmerletades.
192. LLOTJA PALMA DE MALLORCA (1420-
1452)
• Majestuós edifici del Gòtic balear, fruit de l'expansió de l’estil pel mediterrani (s. XIV), i un dels
monuments més representatius del gòtic civil a Europa.
• HISTÒR: 1246, Jaume I concedeix un solar prop de la Porta del Mar i l’hospital (esdevé l’església
de Sant Joan), per a construir la Llotja i l’hostatgeria, per a ús dels mercaders (llogats fins el s.
XV).
• 1409: Martí l’Humà concedí als mercaders el privilegi d’un impost sobre l’intercanvi de
mercaderies, destinat a la defensa i millora del comerç, i el sobrant a la construcció de la Llotja (al
lloc concedit, feia 1 ½ segle).
• Construcció s'inicià cap al 1420 quan el Col·legi de la Mercaderia l'encarregà a Guillem Sagrera
(1420-1447) i els seus deixebles. Fou acabada pel SEU gendre Guillem de Vilasclar, i dos dels fills,
Antoni i Jaume Sagrera (1452/ 1454 mor a Nàpols).
193. • PLANTA:
Rectangular,
dividida en tres
naus de la mateixa
altura i amplada.
• Espai delimitat per
sis columnes sense
basa ni capitell.
• Resultat
d'aquestes
delimitacions, tenim
en les façanes més
llargues quatre
trams.
• Coberta d’ogiva
interior, ara coberta
amb teulada.
194. Interior de
La Llotja de Palma
• Dins la gran sala rectangular,
s’erigeix TOT UN JOC DE
PALMERES OBERTES AL CEL.
És com UN JOC DE LLUM,
DINS UNA GÀBIA DE
PALMERES.
• El sostre és aguantat per sis
columnes, sense basa, que
s'enrotllen helicoïdalment i, en
el seu final, al sostre, formen
els nervis de la típica volta
ogival gòtica (tan típica, que
aquesta solució ha estat
copiada amb insistència en
altres edificis: Llotja de la
Seda, l'església de Santiago de
Villena, i a la base de la torre
de San Giorgio del Castel
Nuovo de Nàpols, també obra
de Sagrera).
195. * Detall de la volta ogival de creuer quatripartida.
* Les claus d'aquesta volta tenen els escuts de Catalunya (els Quatre
Pals), a la nau central, i l'escut de la ciutat de Mallorca, a les naus
laterals; tots aquests conserven la policromia i l'or originals.
196. Interior de Sa Llotja
* Els fusts de les columnes amb estries heicoïdals, es rematen en
nervadures (motllura sortint que forma l’aresta de la volta.
* Tampoc no hi ha culs de llantia als murs, per rebre els nervis de les voltes,
sinó que aquests, a l'estil de Guillem Sagrera, surten directament del pla del
mur, com a la sala capitular de la Seu de Mallorca, i a la gran sala del Castel
Nuovo de Nàpols, del mateix autor).
197. • A cada racó en xamfrà hi ha una porta petita amb un arc conopial,
decorat amb la imatge d'un dels quatre evangelistes, estil imitat en les
portes d'alguns estudis de casals de la ciutat.
• D'aquestes portes, només les de la banda de la mar donen a una
magnífica escala de caragol per pujar a la terrada.
198. Sa Llotja
(S. XV)
Voltes de creureria
esveltes.
Sostingudes per
columnes
helicoïdals a manera
de palmeres,
que recullen tots
els arc dels nervis.
Obra cabdal de Guillem Sagrera. També hi col·laboraren
els seus fills Antoni i Jaume Sagrera, i els germans
Vilasclar.
“Sa Llotja és com una cançó de
pedra abocada dins la llum de la
mediterrània”.
199. • Les quatre façanes
són limitades per
torres octogonals als
4 cantons, que havien
de tenir pinacles amb
penells.
• I torretes (o
bestorres) entre
aquestes, dues a les
façanes anterior i
posterior, i tres a les
laterals, alineades
amb les fileres de
columnes interiors,
de les quals fan de
contraforts.
• Torres motiu gòtic
distintiu de Sagrera.
Sa Llotja: Façana principal
200. • S’observa, en les façanes més llargues, els
quatre trams, que es coronen per petites torretes
octogonals, i en les curtes dos torres que
responen a la separació de les 3 naus.
201. El coronament, de baix a
dalt, és format per:
• Un mensulat, compost de
vuit permòdols per tirada
entre bestorres, coberts
amb decoració vegetal.
• Una galeria de
finestratges calats, acabats
amb una motllura
d’acabament, a mena de
replanell que les uneix, i
separa dels merlets .
• I un emmerletat (cresteria
de merlets), interromputs
per les bestorres.
Sa Llotja: Façana principal
202. Coronament: Torre, torretes, mènsules amb 8 permòdols de decoració vegetal
(interrompudes per torretes) i, a sobre, la galeria de finestres conopials, en grups
de 4 i separades per pilarets (motiu reproduït freqüentment en els patis de les
cases senyorials de Palma) i, més amunt, una sèrie de tres merlets catalans
(emmerletat escalonat).
203. Sa Llotja: Façana principal
L'eix dels merlets coincideix amb el del rosetó, que tenen els petits pilars
(pilarets) que els separen de les mènsules; i l'alçada i l'amplada dels graons
dels merlets és igual a la separació entre els mateixos pilarets ( espai
interpilarets o llum). Els eixos dels merlets de les torretes també guarden
simetria amb els seus propis caires.
204. • Torres i bestorres són coronades per merlets del mateix estil.
• La planta octogonal, o semi, de les torres és la mateixa que la de les
torres de l'antiga façana de la Seu de Mallorca, i de les columnes de la Seu
que separen les naus interiors.
• Els merlets i les torres dels cantons li donen un aspecte de fortificació;
les torres, fins i tot, tenen sageteres per a il·luminar els replans de les
escales de l'interior.
205. Secció de la Llotja (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen).
Planta de les torres, de forma octogonal força imitada:
- Façana de Sant Nicolau de la ciutat de Mallorca.
- Diferents esglésies parroquials i conventuals de la part forana de Mallorca.
- Torres del portal del monestir de Poblet.
- Torres de Serrans de València, hexagonals per la integració en la murada.
- Torres de Santa Maria del Mar, dels campanars de la Seu.
- De la capella de Santa Àgata de Barcelona. I…
- Del monestir de Pedralbes, a més d'altres edificis religiosos del Principat.
206. -A cada costat, al
portal major i a la
façana contrària, hi
ha dos finestrals
amb traceria i un
pedrís a cada
banda, com el que
volta el mur interior
de tota la sala.
- La façana de
migjorn formava
part de la muralla
marítima de la
ciutat, i es reflectia
dins la mar, de la
qual es troba
separada avui dia.
- Al mig de la façana
de migjorn s'obren
dos grans
finestrals.
207. Finestrals Passeig de Sagrera
* Al mig de la façana de migjorn hi ha dos grans finestrals.
* A la façana de tramuntana hi ha dos grans portals bessons, de menys
qualitat, obra de Guillem Vilasclar o d'un dels descendents de Guillem
Sagrera. Entre aquests dos portals i entre els dos finestrals de la banda
de la mar manca una escultura d'un àngel.
208. Finestral del
Carrer de la Llotja
En cada façana lateral (una visible des del
Passeig de Sagrera i l’altra dóna al Carrer
de la Llotja) s’obrin dos amplis finestrals
amb decoració característica de Sagrera i
els seus deixebles.
209. Sa Llotja: Façana Occidental
Al timpà del portal de ponent, més petit, i que mira cap al castell de Bellver:
la figura de la Mare de Déu amb el Bon Jesús, coronada per un àngel que
davalla del vèrtex, en un difícil escorç. Obra de Guillem Sagrera, és d’estil
borgonyó, a causa de la coneixença que tenia Sagrera de les obres de Claus
Sluter, gran representant d'aquest estil.
211. Grans gàrgoles
De les torretes surten sengles grans gàrgoles, obra de Guillem
Sagrera, amb forma d'animals (lleons i dracs).
212. G
À
R
G
Ò
L
E
S
• De la boca d'un d’aquest
animals surten aquestes
paraules: "O com es fret" (Oh,
com és fred, és a dir, quin fred
que fa!).
213. El portal major està dividit en dos per un mainell, com el portal del Mirador i
el de l'Almoina de la Seu de Mallorca, com a Sant Nicolau de Palma, i com a
Sant Domingo, enderrocat al s. XIX.
Façana de llevant
214. En el timpà hi ha una gran
i magnífica escultura de
l‘Àngel Custodi de la
Mercaderia, amb capa i
una filactèria amb la
llegenda Defenedors de la
Mercaderia, seguint l'estil
de l'ángel de la processó
de l‘Àngel Custodi de la
ciutat de València.
215. Pintura de l’Àngel Custodi del Regne de València realitzada per Joan de
Joanes, pintor valencià del Renaixement.
216. Anteriorment, els àngels
custodis es repetien
també en les façanes
laterals flanquejant les
armes reials. Aquests
àngels són tan presents
perquè són obra dels
deixebles de Sagrera.
217. 1) Santa Caterina d'Alexandria, per la capella de l'hospital i orfenat a
qui estava dedicada, mira cap a les Drassanes i la porta de Santa
Caterina.
2) Sant Joan, per Sant Joan de Malta, amb una imatge esculpida
seguint l'estil de Claus Sluter.
3) Sant Nicolau de Bari, avui desapareguda, mirant cap a Portopí i
Sant Nicolauet.
4) Santa Clara, que mira cap el monestir del seu nom i cap a
l’Almudaina.
A la cara exterior de cadascuna
de les torres dels cantons hi
ha una escultura amb la
imatge del sant que dóna nom
a l'església més propera:
218. - Les escultures de la cara exterior, de cada una de les torres dels cantons,
estan totes elles damunt mènsules de l’estil de Jean de Valenciénnes.
- A nivell de representacions escultòriques trobam l'Àngel Custodi a les
mènsules de les quatre escultures.
219. • A Nápoles va col·laborar en la reconstrucció del Castel Nuovo, i la Gran Sala és obra
seva (aquestes obres ja son plenament renaixentistes).
• A Sa Llotja, Guillem Sagrera assumeix la responsabilitat sencera del projecte, la
contrucció íntegra de l’edifici i la totalitat de la seva obra escultòrica.
• Obra gòtica que ja avança l’equilibri de l’esperit renaixentista. Construïda en un moment
de transició estilística (1420 - 1452), renova el gòtico exercint una dilatada influència que,
en el cas de Sagrera, es manifestà en els treballs dels descendents i deixebles al llarg de
més d’un segle.
• Guillem Sagrera havia treballat,
abans, en el Portal del Mirador de la
Seu i en l’església Sant Joan de
Perpinyà.
• Sagrera tingué problemes amb els
mercaders i marxà a Nàpols, tot
encarregant la continuació de les
obres a Guillem Vilasclar, que seguí
les seves directrius, i la Llotja fou
acabada el 1452. Sagrera mor en
1454 a Nàpols.
Sa Llotja
228. Castell de Bellver (segle XIV)
Arquitecte: Pere Salvà
Model de planta circular, que el fa
excepcional.
Torre de l’homenatge i tres torres més.
231. • Construït a principis
segle XIV per ordre de
Jaume II.
• Es troba sobre un
turó de 112 metres
sobre el nivell del mar,
en una zona envoltada
pel bosc, on podem
contemplar la ciutat, el
port, la Serra de
Tramuntana i el Pla de
Mallorca.
• El seu nom en català
antic bell veer, que
significa «bella vista».
• Petany a l’Ajuntament
de Ciutat, està obert al
públic per albergar el
Museu d’Història de la
ciutat de Palma.
232.
233.
234.
235.
236.
237.
238.
239. Castell de Bellver (inicis del segle
XIV): Pati i Torre de l’Homenatge.
240. Castell de Bellver. Pati interior circular de dues galeries,
la de la planta baixa amb arcs de mig punt sobre pilars;
la de la planta superior amb arcs apuntats i voltes de
creueria.
241.
242.
243. Torre de l’Homenatge separada del nucli
principal, i té un pont per accedir-hi.
248. Edificis franciscans: Claustre de
Sant Francesc de Palma.
• Construït el segle XIV, té
ampliacions dels segles XV
i XVI.
• Columnes molt primes
amb arcs trilobulats.
• Planta trapezoïdal.
260. Gòtic Mediterrani
MONUMENTS CIVILS:
Palau Reial (Saló del Tinell) de Barcelona
Llotja de Palma de Mallorca
Llotja de València
Llotja de Perpinyà
Castell de Bellver
Altra arquitectura gòtica de l’Illa de Mallorca
Torres de Serrans de València
Palau de la Generalitat (València i Barcelona)
Palau de l’Almudaina
261. Les Torres o
Porta de
Serrans.
• Símbol del poder de la
ciutat de València.
• Situades davant del
Pont de Serrans,
constituïen la porta
principal d’entrada a la
ciutat dels que
arribaven per els
camins d’Aragó i
Catalunya.
• Aixecades en el segle
XIV per Pere Balaguer,
tenen planta
pentagonal i están
rodejades per un fos.
270. Vista del Torreó Antic
des del carrer Cavallers
entrecreuament amb
carrer Serrans
271. • Vista de la
Generalitat des de la
plaça de Manises.
• S'observa la forma
rectangular de
l'edifici, amb els
respectius costats
menors també
rectangulars
275. Gòtic civil. Palau de l’Almudaina
• El castell recull als seus murs la
història de les Illes des dels
assentaments megalítics.
• L'edifici, d'origen romà, és una
modificació de l’alcàsser musulmà
iniciada en 1281, i que es va
prolongar fins a 1343, durant els
regnats de Jaume II, fill de Jaume I
el Conqueridor, Sanç I i Jaume III.
L'Almudaina fou la seu del
regne mallorquí durant el
segle XIV, fins que va passar
a Aragó amb Pere IV en 1349.
276. Palau Reial de l’Almudaina. Galeria porxada
(Loggia). Interior del saló del tron amb arcs
diafragma.
278. Podem dir, per acabar, que una catedral gòtica
és una meravella d’esveltesa,
de matemàtica constructiva (calcular totes
les forces, per poder contrarestar-les,
era fonamental) i de llum hàbilment matisada
pels colors de les vidrieres.
279. Fi de l’edat mitjana
• Caiguda de
Constantinoble,
1453.
• Renaixement
italià.
