Art romànic i art gòtic

15,313 views

Published on

Presentació digital de les unitats d'art romànic i art gòtic de 2n d'ESO.
Dispenseu les faltes d'ortografia possibles, és una versió 1.0 sense corregir.

Published in: Education
1 Comment
7 Likes
Statistics
Notes
  • GOTHIC VAULTS OFFER SUBLIMINAL DESIGN http://youtu.be/sajjAfoqNVI On va re-entrer dans une cathédrale gothique pour l’admirer d’une forme différente. Voyez mon résumé link: http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/gotico-enigmatico.html
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
No Downloads
Views
Total views
15,313
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,559
Actions
Shares
0
Downloads
232
Comments
1
Likes
7
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Art romànic i art gòtic

  1. 1. ART ROMÀNIC I ART GÒTIC INS ALT PENEDÈS Vilafranca del Penedès 2n ESO Professor: Jose M. Antón
  2. 2. I. L’ART ROMÀNIC INTRODUCCIÓ - Coneixem sota romànica l’estil artístic per excel·lència de l’Alta Edat Mitjana. - L’art romànic es va desenvolupar a Europa Occidental des de l’any 1000 fins mitjans del segle XIII. - Rep aquest nom perquè molts dels seus elements són semblants als de l’art romà. A més, apareix al mateix temps que les llengües romàniques. - Podem definir l’art romànic com un estil feudal, agrari i monàstic. Fou un art on la temàtica principal és religiosa. Eix cronològic art romànic i gòtic
  3. 3. CONTEXT HISTÒRIC - Època de molta inseguretat. Europa Occidental estava sotmesa a constants atacs de musulmans, vikings i magiars. - Es va desenvolupar a una època de molta misèria i de grans malalties. - Recorda que al feudalisme el món era bàsicament rural, basat en l’agricultura de subsistència. Les terres eren propietat dels senyors (laics o eclesiàstics) i treballades pels serfs, que vivien en unes condicions molt dures i amb moltes mancances. - La major part de la societat viu en un estat de supervivència. - L’Esglèsia Catòlica legitimava l’ordre feudal mitjançant la teoria dels tres estaments: oratores (esglèsia), laboratores (poble) i bellatores (noblesa)
  4. 4. CONTEXT HISTÒRIC - Època de fanatisme i fervor religiós: - Iniciada per l’obscura profecia de l’Apocalipsis, que era interpretada com si el món hagués de desaparèixer l’any 1000 o 1033. Això provocà, que els homes de l’època, coaccionats pel poder de l’Esglèsia, es refugiaren en la Fe. - Seguida pels pelegrinatges o viatges sants. Al llarg de l’Edat Mitjana, es van configurar camins de pelegrinació a llocs sants, amb l’esperança o bé de guarir-se d’una malaltia o bé perquè l’esglèsia prometia la salvació eterna de les ànimes dels pelegrins. Miniatura dels 4 genets de l’Apocalipsis El fervor religiós encara es present a la nostra societat
  5. 5. Les rutes de pelegrinació crisitana més prestigioses eren: Jerusalem, Roma i Santiago de Compostela
  6. 6. Als voltants del segle X, els pelegrins començaren a fer les rutes a través del regne dels Francs i de la Península Ibèrica per visitar el sepulcre de Sant Jaume. Al segle XII, fins i tot, existia una guia que aconsellava als viatgers les millors rutes a seguir. Al llarg dels camins de pelegrinatge es va anar construint edificacions i, a poc a poc, el romànic s’estengué per tota Europa Occidental
  7. 7. L’ARQUITECTURA ROMÀNICA - Es tracta d’una arquitectura principalment religiosa. Els edificis més característics foren l’esglèsia i el monestir. - Els monestirs eren els llocs on es reunien els monjos per viure-hi la vida sota un seguit de normes anomenades “Regla”, la més estesa era la de Sant Benet. - Aquesta “Regla” organitzava la vida monàstica benedictina d’una manera assenyada i respectuosa amb la naturalesa humana. - Es caracteritzava per mantenir l’equilibri entre els treballs manuals, la lectura i les pregàries, per organitzar la vida interior del monestir per garantir l’autoabastiment dels monestirs. - Els monestirs esdevingueren en l’únic lloc de cultura, on hi havia llibres que els monjos copistes es dedicaven a reproduir en manuscrits. Gràcies a aquesta tasca, avui en dia conservem moltes de les obres dels grecs i els romans. - Els monjos, a més, foren clau per mantenir el llatí com a llengua d’ús habitual, especialment als documents escrits.
  8. 8. MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIPOLL - Aquest monestir benedicti fou fundat pel compte Guifré el Pilòs l’any 879. - L’any 888 fou consagrat i dedicat a Santa Maria Manuscrit fet pels monjos del monestir de Santa Maria
  9. 9. L’ARQUITECTURA ROMÀNICA - L’altre edifici característic de l’arquitectura romànica són les esglèsies. - Les esglésies romàniques tenien una sèrie d’elements comuns: - La planta era de creu llatina, amb dos braços que s’unien al creuer. Solia tenir una o tres naus. A la capçalera hi havia un absis semicircular. - L’arc emprat és el de mig punt. - Les formes arquitectòniques son senzilles i austeres. - La coberta era de voltes de canó sostingudes per murs gruixuts reforçats per contraforts. Els murs de pedra són massissos i de poca alçada. - Les finestres eren petites i l’interior era fosc. - La torre campanar servia per vigilar i per convocar a l’oració. - Les façanes de les esglésies romàniques estan situades a l’oest, lloc d’on a l’Edat Mitjana es creia que procedien les tenebres i tots els mals. - L’altar està situat a l’est, on surt el sol. La primera llum del dia entra per l’espitllera (finestra ) i està identificada amb Jesucrist.
  10. 10. PLANTA DE CREU LLATINA
  11. 11. Elements exteriors art romànic
  12. 12. ESGLÈSIA DE CEFALÚ SICILIA Planta de creu llatina
  13. 13. ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D’OLERDOLA Segle X
  14. 14. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DESANT MARTÍ SAROCA Segle XII
  15. 15. Església de Santo Domingo, Sòria
  16. 16. Arc de mig punt
  17. 17. Elements de la volta d’aresta
  18. 18. Interior de l’església de Sant Vicent de Cardona
  19. 19. Interior de l’església de Sant Pere de Rodes al Port de La Selva Finestres estretes
  20. 20. Absis romànic Església de San Pedro (Allariz, Galícia) Torre Campanar Sentmenat, Barcelona Altar romànic Església de Llaberia, Tarragona
  21. 21. L’ESCULTURA ROMÀNICA - L’escultura romànica estava subordinada a l’arquitectura. La major part de les escultures romàniques s’adaptaven als edificis als quals anaven destinades. - Destaquen especialment: - Els capitells de les columnes i la decoració de les portalades (timpans i arquivoltes), en pedra. - Les escultures de temes religiosos, pintadades de colors viusm que es situaven a l’altar en fusta. - Les escultures romàniques eren frontals, rígides, inexpressives i simètriques. - No eren naturalistes, desproporció entre les diferents parts del cos i escasa fidelitat de les reproduccions anatòmiques. - La funció princpal de l’escultura romànica, a banda de decorar, es narrativa i didàctica, ja que permetia explicar els episodis de la mitologia cristiana a una població analfabeta. Era habitual representar-hi Crist i la Verge Maria d’una mida més gran que els altres personatges.
  22. 22. Capitells Columna PORTIC DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ (Segovia)
  23. 23. Capitell del Mestre de Cabestany Llenguadoc – Catalunya Nord Capitell del clause de Sant Benet del Bages
  24. 24. Capitell Aguilar de Campoo, Palència
  25. 25. Arquivolta romànica de l’església de Santiago (Palència)
  26. 26. Timpà romànic de l’abadia de Sant Pierre de Moissac, França
  27. 27. Timpà de l’església de Santo Domingo, Sòria
  28. 28. LA PINTURA ROMÀNICA - La pintura romànica és senzilla però expressiva. Les característiques generals són les següents: - La tècnica més habitual és la del fresc, és a dir, sobre parets tot just emblanquinades, per tal de que la pintura penetri la calç i es conservi molt de temps. - També destaquen les pintures sobre taula (en fusta) i les miniatures (les pintures que il·lustraven els llibres religiosos) - La pintura mural s’utilitza per adoctrinar i per decorar les esglèsies amb temes bíblics. Les imatges són esquemàtiques, sovint s’exageren o es deformen les figures per fer-les més expressives. Les actituds són rígides, hieràtiques. - No s’emprava la perspectiva, no hi havia paisatge i el fons era pintat d’un sol color. Tampoc hi havia gradació cromàtica i els contorns es feien amb línies gruixudes. - Als absis de les esglésies trobarem normalment el Pantocrator, la representació de Crist com senyor de l’Univers, pintat en actitud de beneir dins d’una atmella mística i acompanyat del Tetramorf, la representació dels quatre evangelistes (Joan-Àguila; Mateu-Àngel; Lluc-Brau, Marc-Lleó).
  29. 29. Sant Martí de Puigbo, Barcelona
  30. 30. L’ART ROMÀNIC A CATALUNYA - L’art romànic es va introduir al territori català durant els segles XI i XII. En arquitectura destaca la presència de grans torres, l’ús de la planta basilical (una sola nau) i la decoració exterior amb petits cecs. - Els nobles i els clergues van fer construir castells, esglèsies i monestirs, com els de Sant Pere de Rodes, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses… També es van construir petites esglésies rurals, entre les que destaquen Sant Climent i Santa Maria de Taüll. - L’escultura romànica estava supeditada a l’arquitectura. Era un complement decoratiu i alhora tenia una funció didàctica. Destaca la decoració de les portalades, com la del monestir de Ripoll, i dels capitells dels claustres, com els de Sant Cugat del Vallès. - La pintura romànica fou molt important. Les pintures murals se situaven sobretot als absis i als murs. S’hi representaven el Pantocràtor i escenes de les vides de Jesús i la Mare de Déu. Excel·lien les de Taüll.
  31. 31. Planta de Sant Climent de Taüll
  32. 32. ESGLÉSIA ROMÀNICA SANT CLIMENT DE TAÜLL
  33. 33. Capitells del Monestir de Sant Cugat del Vallès
  34. 34. Majestat Batlló, segle XII
  35. 35. Absis de Sant Climent de Taüll, Pantocràtor
  36. 36. II. L’ART GÒTIC INTRODUCCIÓ - L’art gòtic comprèn des de la segona meitat del segle XII fins a inicis del segle XVI. - Va nèixer a França, i es va estendre ràpidament pels regnes hispànics i Anglaterra, tanmateix a Alemanya va trigar més, i a Itàlia és on menys temps va romandre. - L’art gòtic és un art urbà, gremial, artesanal i burgès, reflexe del creixement econòmic que va experimentar Europa a aquests segles. - El nom “gòtic” és despectiu, foren els artistes italians del Renaixement qui van donar aquest nom per desprestigiar aquest estil artístic. - Els elements característics de l’art gòtic són l’arc ogival i la volta de creueria.
  37. 37. CONTEXT HISTÒRIC - Època amb una estructura social nova: el creixement de la població i dels excedents, junt a la fi de les Croades, van crear noves rutes comercials i a les ciutats es va desenvolupar un comerç creixent. - Aquesta època es va caracteritzar per l’èxode rural, les innovacions tècniques al món agrícola, van alliberar mà d’obra del camp que van marxar cap a les ciutats a buscar noves oportunitats. - El comerç i l’artesania van anar configurant els gremis, a l’hora que sorgia una nova classe social, la burgesia, que va alterar el funcionament del feudalisme. - Hi hagué també un canvi de mentalitat, es deixava enrera el terror de l’any 1000 i s’obria una era d’amor a Déu, que esdevenia en una divinitat bondadosa. - Les formes arquitectòniques presenten una clara tendència a la verticalitat, com si hi hagués el desig d’arribar a aquest Déu. - Per a la difusió del gòtic fou cabdal la reforma del Cister. A mitjans del segle XII va aparèixer un moviment de renovació monàstica impulsat per Sant Bernat, contraris a l’acumulació de riqueses dels jerarques de l’església i decidits a recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, el treball i l’acolliment de pelegrins. Els cistercencs construiren llurs temples amb un sistema nou, basat en l’arc ogival i la volta de creueria. - A Catalunya trobem importants monestirs cistercencs com el de Poblet.
  38. 38. L’ARQUITECTURA GÒTICA - L’ús de l’arc ogival i els sostres amb forma apuntada són les dues característiques bàsiques del gòtic europeu, que van permetre de fer edificis de més alçada i amplada, amb murs més prims i oberts per amplis finestrals, embellits amb magnífics vitralls.
  39. 39. Volta de creueria. Observeu els nervis que distribueixen la pressió i el pes cap a les pilastres.
  40. 40. L’ARQUITECTURA GÒTICA - L’edifici més representatiu i rellevant del període gòtic és la catedral, veritable centre de reunió de la ciutat i fruit de l’esforç comú de tots els integrants de la ciutat: burgesos, gremis, bisbes i monarca. - La construcció de les catedrals fou decisiva pel creixement de l’economia, donant feina a molta gent, i propiciant l’aparició de noves professions (vitraller, escultor…) - Les catedrals gòtiques presenten una clara tendència a la verticalitat. - Augmenta la superfície dedicada a les obertures i disminueix el gruix dels murs, la qual cosa permet la instal·lació de vitralls. - Les finestres ogivals són molt grans, i també destaca, la de forma circular anomenada rosassa o rosetó. - La planta més habitual és la basilical. La nau central és més grans que les laterals tan d’alçada com d’amplada. 3 o 5 naus. - Una girola o deambulatori emmarca la zona del presbiteri. - Els contraforts són units exteriorment al mur mitjançant arcbotants. - Els pinacles coronen els contraforts i tenen forma punxeguda.
  41. 41. Catedral de Notre Dâme de París
  42. 42. Catedral de Reims, França
  43. 43. Basilica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès
  44. 44. Vitrall de la catedral de Barcelona, 1492 Rosassa gòtica de la catedral de Palma de Mallorca
  45. 45. Girola Absidioles La girola emmarca la zona del prebisteri
  46. 46. Arcbotants o contraforts
  47. 47. Arcbotants de la catedral de Notre Dâme de París
  48. 48. Conjunt d’arcbotants i pinacles de la catedral de Palma de Mallorca Pinacle de la catedral de Reims
  49. 49. Interior Catedral de Notre Dâme
  50. 50. L’ESCULTURA GÒTICA - Inicialment l’escultura gòtica es va emprar per decorar els exteriors de les esglésies, tan les façanes com les gàrgoles. - Des del segle XIV es va independitzar de l’arquitectura: així van sorgir els retaules, els monuments funeraris i les imatges aïllades. - L’època gòtica és una època plena d’amor, marcada per l’esperança i l’optimisme, molt allunyada de la concepció romànica marcada pel càstig diví. - L’escultura gòtica és més realista que la romànica, tant en els vestits com en el rostre, i va donar vòlum i moviment a les figures. - Les figures s’omplen de vida, mostren sentiments, adopten actituds i gestos variats i interrelacionen amb altres personatges.
  51. 51. Pòrtic gòtic de la Catedral de València
  52. 52. Timpà del Judici Final Notre Dame de París
  53. 53. Gàrgoles de Notre Dâme de París Gàrgoles catedral de Palma Mallorca
  54. 54. Retaule de l’església de Lübeck, Alemanya
  55. 55. Virgen Blanca de Toledo Tomba de Carles V de França Saint Denis, París
  56. 56. LA PINTURA GÒTICA - La pintura gòtica procurava ser realista. Representava escenes, edificis i paisatges. - Aquesta pintura es va preocupar per aspectes nous, com la representació de la profunditat, la llum i el color, la descripció de la vida quotidiana i el reflex dels sentiments. - Es va generalitzar la pintura sobre fusta al reduir-se al mínim la pintura mural o el fresc tan importants en el romànic. Van cobrar importància les taules i els retaules als altars de les esglésies. - A la pintura sobre taula el tema continua sent principalment el religiòs però les figures representades cada cop són més versemblants en la reproducció del cos humà i del rostre. A més prenen força elements que en el romànic es consideraven poc importants, com ara els vestits. Per últim cal subratllar que els personatges ja no es presenten aïllats sinó acompanyats i immersos en fons paisatgístics o arquitectònics. - Les tècniques pictòriques principals eren el tremp d’ou i pintura a l’oli. La primera era la tècnica de pintura sobre taula, es preparava amb pigments i rovell d’ou. La segona s’emprava sobre tela o fusta, consisteix en dissoldre el pigment en diversos tipus d’oli. - També van ser notables les miniatures en llibres religiosos i relats. - Per últim cal destacar l’art del vitrall.
  57. 57. Lamentació sobre el Crist Mort; el Giotto, Capella Scravenni, Pàdua
  58. 58. Detall d’expressivitat d’un àngel davant la mort de Crist
  59. 59. Adoració dels Reis Mags; el Giotto, Capella Scravenni, Pàdua
  60. 60. Maestà del Duomo de Siena, Duccio, temple sobre fusta, 1308
  61. 61. La Verge de Melun, Jean Foquet, 1450 Al·legoria de la Pau, Ambrogio Lorenzetti, Siena, 1338
  62. 62. LA PINTURA GÒTICA - El vitrall - Un vitrall o una vidriera és una composició pictòrica realitzada amb vidres de colors. - Passos per a l’elaboració d’un vitrall: 1. Fer el disseny original, que el vitraller calcarà damunt d’un paper i que després tallarà en forma de plantilles. 2. Les plantilles aconseguides seran imitades en vidres 3. Els vidres seran emplomats i acolorits amb el pigment 4. Posteriorment, els vidres seran desemplomats per ser sotmesos a un procés de cocció, al forn, a alta temperatura, per tal que els pigments hi quedin adherits. 5. Tot seguit, cal reemplomar les peces, i així, aconseguir el vitrall definitiu.
  63. 63. Moisès al Sinaí i Moisès davant el faraó, vitralls de la catedral de Colònia, Alemanya
  64. 64. L’anunciació, vitrall de la catedral de Chartres, França
  65. 65. EL GÒTIC CATALÀ · L’ARQUITECTURA GÒTICA CATALANA - Als Païssos Catalans es va desenvolupar una modalitat pròpia d’arquitectura gòtica amb els següents trets característics. - Més austeritat, amb menys punxes i sense adorns superflus. - Menys verticalitat - Augment de la superfície dels murs i reducciòn e l’espai dedicat als grans finestrals plens de vitralls. - Quasi no hi ha arcbotants. - Planta de Saló. Planta amb tres naus, totes quasi iguals, de la mateixa alçada per aconseguir un espai diàfan. A més, la distància entre els pilars que separen les naus, és més gran que en la resta de catedrals europees. - A l’arquitectura religiosa destaquen Santa Maria del Pi i Santa Maria del Mar (Barcelona), les catedrals de València, Girona, Palma, Barcelona i Perpinyà. A més dels monestirs de Poblet i Pedralbes. - A l’arquitectura civil els edificis més representatius són: la Llotja de València, la Llotja de Mallorca, i a Barcelona el Saló del Tinell, les Drassanes Reials i el Palau de la Generalitat de Catalunya.
  66. 66. Església de Santa Maria del Mar (Barcelona)
  67. 67. Església de Santa Maria del Mar (Barcelona)
  68. 68. Llotja de la seda (València)
  69. 69. Llotja de la seda (València)
  70. 70. EL GÒTIC CATALÀ · L’ESCULTURA GÒTICA CATALANA - Sobresurten els panteons reials de Poblet, de Jaume Cascalls, i les obres de Pere Joan, especialment el retaule de la catedral de Tarragona. Panteó Reial de Poblet Retaule catedral Tarragona
  71. 71. EL GÒTIC CATALÀ · LA PINTURA GÒTICA CATALANA - Els pintors catalans van rebre la influència del gòtic italià, com Jaume i Pere Serra, i del gòtic flamenc, com Lluís Dalmau i Jaume Huguet. A més destacaren altres pintors com Lluís Borrassà i Bernat Martorell. Retaule església Santa Maria de Terrassa, Jaume Serra, 1460 Retaule de la Mare de Déu dels consellers, Lluís Dalmau, 1443

×