TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

HISTÒRIA D’ESPANYA
BLOC I – Tema 3.B Edat moderna

Història Espanya
EL DESCOBRIMENT
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves
D’AMÈRICA

BLOC I – Tema 3.A Edat moderna

EL NAIXEMENT DE L’ESTAT Història Espanya

MODERN: RRCC IES Ramon Llull (Palma)

TEMA 3. EL NAIXEMENT DE
L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.
3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC.
3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior.
3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.
3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior.
3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans.
3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella.
3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.
3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals.

ÍNDEX TEMA 3 (BLOC)

L’ESTAT MODERN

Edat moderna:

- La unió dinàstica
- Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària)
en temps dels RRCC
- L’expansió territorial
- Política exterior dels Reis Catòlics
- Política interior dels Reis Catòlics
- Conquesta i colonització d’Amèrica

TEMES DEL TEMA 3

BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES
DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA
PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA
TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)
EDAT MITJANA
TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristians
EDAT MODERNA
TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC
TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol
TEMA 5.- L'Espanya del segle XVIII

Història Espanya

ÍNDEX TEMES BLOC I

L’ESTAT MODERN
EDAT MODERNA
TEMA 3. El naixement de l’estat modern
- Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol
Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic
- Carles I i V (1517-56).
- Felip II (1556-1598).
Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries
menors
- Felip III (1598-1621).
- Felip IV (1621-65).
- Carles II (1665-1700).
TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic
- Felip V (1700-1746).
- Ferran VI (1746-59).
- Carles III (1759-88).

ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I

3.3.- DESCOBRIMENT I CONQUESTA D’AMÈRICA.
CAUSES I CONSEQÜÈNCIES GENERALS
Expansió territorial ÍNDEX
3.3.1.- Rivalitats portuguesos i castellans en l’expansió cap a a l’Atlàntic: Canàries i Amèrica
Descobriments portuguesos
Descobriments castellans: Amèrica
3.3.2.- Culminació de la conquesta de les Illes Canàries
3.3.3.- Projecte de Colom
3.3.4.- Causes dels descobriments
3.3.5.- Descobriment d’Amèrica (1492)
3.3.6.- Noves mesures del Reis Catòlics
3.3.7.- Tractats de límits amb Portugal
3.3.8.- Primera volta al món
3.3.9.- La conquesta: Cultures precolombines
3.3.10.- Administració de l’Imperi colonial
3.3.11.- Explotació dels recursos
3.3.12.- Formes d’organització colonial a Amèrica i creació d’un Imperi (ss. XVI i XVII)
3.3.13.- Conseqüències dels descobriments ANNEXOS


Durant l’edat mitjana, Europa havia mantingut un comerç actiu amb
Orient, basat en la importació d’espècies, sedes i pedres precioses.

Tant la ruta de la seda com la de les espècies les
controlaven comerciants musulmans que transportaven les
mercaderies des de Xina, les illes Molucas (Indonèsia) o
l’Índia, fins els ports del Mediterrani oriental.

Des d’allà, comerciants genovesos i venecians les feien arribar per mar
a les seves ciutats d’origen, per distribuir-les després a tota Europa.


RUTES DE LA SEDA I DE LES ESPÈCIES


RUTES DE LA
SEDA I
DE LES ESPÈCIES


OBJECTIUS:
l.- Trobar noves fonts de metalls
preciosos (or i plata) per a
l’encunyament de monedes, que
començaven a escassejar en
Europa, també cercaven esclaus.

2.- Descobrir noves rutes per l’Atlàntic que
feren més rentable el comerç amb Orient
Llunyà, cosa per la qual era necessari accedir
als centres de producció orientals de forma
directa, eludint els tradicionals
intermediaris que imposava la ruta del
Mediterrani (genovesos i venecians) i les
caravanes d’Àsia (comerciants
musulmans), així controlar el fabulós
comerç de les espècies.

3.3.1.- RIVALITAT PORTUGUESOS I CASTELLANS EN
L’EXPANSIÓ CAP L’ATLÀNTIC: CANÀRIES I AMÈRICA
Els portuguesos, per la seva situació privilegiada en l’Atlàntic i per la seva
tradicional vocació comercial i marinera, foren els primers en cercar una ruta
directa cap a les illes de les espècies: les Molucas. Expedicions iniciades, amb el
suport de la Corona, pel rei Enric el Navegant a meitat del segle XV.


Primer exploren les illes atlàntiques (Madeira, 1419, Azores, 1427), descendeixen la costa
occidental d’Àfrica i bordegen aquest continent pel cap de Bona Esperança (1497) i arribaren a
l’Índia per l’est, amb l’objectiu d’arribar a Xina, al llarg de tota la ruta, fundaren factories
comercials, que serviren d’etapes d’escala i de centres intermedis d’aprovisionament i comerç.

Els portuguesos foren els primers en cercar una ruta directa cap a les illes
de les espècies: les Moluques, amb el suport de la Corona, del rei Enric el
Navegant a meitat del segle XV.

Ja des de finals del segle XIV, Castella igual
que Portugal, desenvoluparen una gran
activitat marítima en l’Atlàntic. El principal
competidor de Castella era el regne veïnat de
Portugal, de major tradició marinera i
pioner en l’exploració de noves rutes.

Però els Reis Catòlics, en donar suport al projecte de Colom en 1492,
propiciaren el descobriment d’Amèrica i, com a etapa important en la
ruta cap al nou continent, en 1496 es va culminar la conquista de les
Illes Canàries.
Cristòfor Colom

L’esdeveniment no fou casual. Europa tenia els coneixement tècnics necessaris per a realitzar
l’empresa.

3.3.2.- CULMINACIÓ CONQUESTA DE LES ILLES CANÀRIES
La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos i, com a etapa
important en la ruta cap al nou continent americà, la seva ocupació va finalitzar amb la conquesta de
Tenerife, l’any 1496.

3.3.2.- CULMINACIÓ CONQUESTA DE LES ILLES CANÀRIES

3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM
Cristòfor Colom era un aventurer i mariner genovès d’origen obscur
que, convençut de l’esfericitat de la Terra, va plantejar un camí
alternatiu per anar a les Índies: a través de la ruta inexplorada de
l’Atlàntic en direcció oest. Però imaginava una distància molt més
curta que és en realitat.

Oferí el seu projecte a Joan II, rei
de Portugal, en 1484, i fou rebutjat,
després va cercar suports en
persones influents que persuadiren
als Reis Catòlics de la conveniència
d’avalar el seu projecte, de nou les
seves teories foren rebutjades pels
experts i els reis es varen
desentendre (es trobaven en el
setge als nassarites).

Però en acabar la guerra de Granada, Castella perdia
poc si fracassava i va canviar la situació.

1492

3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM
En un primer moment, l’explotació es realitzaria
mitjançant un acord signat entre Colom i els RRCC,
el 17 d’abril de 1492, les Capitulacions de Santa Fe
(localitat de Granada), per les que els Reis Catòlics
finançaven l’empresa i es repartien els beneficis de
les terres a descobrir:

A.- Colom seria nomenat almirall,
virrei i governador general de
totes les terres que descobrís o
guanyés durant la seva vida.

B.- Rebria un 10% dels guanys
obtinguts (delme de les riqueses o
de les mercaderies).

Capitulacions C.- Nomenava
de Santa Fe hereus als seus
successors de
forma vitalícia.

D.- Els RRCC es reservaven una cinquena part de tot el que
s’obtingués i li proporcionaren tres caravel·les: la “Pinta”, la “Niña” i
la “Santa María”.

3.3.3.- EL PROJECTE DE COLOM. CAPITULACIONS

Les Capitulacions estan signades pel secretari Juan
de Coloma. L’original del document no es conserva,
es conserven dos testimonis, un testimoni de
l’autorització, en l’Arxiu General de les Índies, dins
la unitat de “Patronato”, amb la signatura
PATRONATO,295,N.2, i un registre cedulari en
l’Arxiu de la Corona d’Aragó, REAL CANCILLERÍA,
REGISTROS, NÚM.3569, en els folis 135v-136v.

Les concessions atorgades en les
Capitulacions eren molt àmplies, fet
inusual en uns monarques partidaris de
limitar l’expansió senyorial.

Causes dels descobriments 3.3.4.- CAUSES
Els motius pels quals els Reis Catòlics varen donar suport a Cristòfor Colom foren, per una part, el desig
d’expandir la religió catòlica i, per altra banda, per interès econòmic. El contracte entre Colom i les Reis Catòlics
(Capitulacions de Santa Fe) reflecteix l’interès econòmic que tenia la iniciativa. Però n’hi ha d’altres causes:

1.- Econòmiques
A.- Bloqueig de les rutes de les espècies i de la seda pels turcs otomans que, en 1453, ocupen Constantinoble
(cau l’Imperi bizantí). Necessitat de cercar noves rutes alternatives per arribar a l’Extrem Orient (Molucas).
B.- Recerca de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en

2.- Polítiques
A.- Desig d’expansió de les monarquies, de conquestes territorials.
B.- Conquesta turca de l’Imperi bizantí (1453)
C.- Tractat d’Alcaçovas (cas de Castella).

Causes dels Descobriments 3.3.4.- CAUSES
Els motius pels quals els Reis Catòlics varen donar suport a Cristòfor Colom foren, per una part, el desig
d’expandir la religió catòlica i, per altra banda, per interès econòmic. El contracte entre Colom i les Reis Catòlics
(Capitulacions de Santa Fe) reflecteix l’interès econòmic que tenia la iniciativa. Però n’hi ha d’altres causes:

1.- Econòmiques:
A.- Bloqueig de les rutes de les espècies i de la seda pels turcs otomans que, en 1453, ocupen Constantinoble
(cau l’Imperi bizantí). Necessitat de cercar noves rutes alternatives per arribar a l’Extrem Orient (Molucas).
B.- Recerca de metalls preciosos (or i plata) per a l’encunyament de monedes, que començaven a escassejar en

2.- Polítiques:
A.- Desig d’expansió de les monarquies, de conquestes territorials.
B.- Conquesta turca de l’Imperi bizantí (1453)
C.- Tractat d’Alcaçovas (cas de Castella).

3.- Tecnològiques:
A.- Nous instruments de navegació (millora): brúixola, astrolabi (calcula la latitud), desenvolupament cartografia
(cartes marines o portolans).
B.- Nous tipus d’embarcacions (caravel·les, naos), que permetien navegar llargues distàncies i per aigües més
tèrboles (apropiades pels viatges interoceànics).
C.- Acumulació d’experiència en la navegació.

4.- Culturals / ideològiques:

A.- Difusió dels coneixements tècnics de l’Antiguitat.
B.- Esperit d’aventura. Afany de coneixements, propi de l’esperit renaixentista.
C.- Desig d’expandir la religió catòlica.
D.- Recerca d’adquisició de riqueses, característics de la mentalitat del capitalisme comercial inicial.
E.- Ajuda d’un territori cristià amenaçat a l’Orient, el regne del Preste Joan (raó mítica).

3.3.4.- CAUSES

L’esdeveniment no fou casual. Europa tenia els coneixement tècnics necessaris per a realitzar
l’empresa.

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492)
PRIMER VIATGE (1492-1493). El 3 d’agost de 1492 sortiren de Palos (Huelva), amb 2
caravel·les i 1 nau, la “Santa María”, capitanejada por Colom mateix, i 2 caravel·les, la “Pinta”,
per Martín Alonso Pinzón, i la “Niña”, per l’altre germà Vicente Yáñez Pinzón, i una tripulació
d’uns 90 homes (a prop de 100).

PRIMER VIATGE (1492-1493). Van
romandre un mes a les Illes Canàries,
d’on van sortir el 9 de setembre, i es
dirigiren cap a l’oest. Un viatge llarg,
tot i que sense complicacions, ja que es
limitaren a seguir el paral·lel 28 nord.
Després de 33 dies de navegació,
arribaren el 12 d’octubre del mateix any
al Carib, a terra ferma, a una illa de
l’arxipèlag de les Bahames, que els
nadius anomenaven Guanahaní, i que
Colom va anomenar San Salvador
(actual illa Watling, de les Bahames).

PRIMER VIATGE (1492-1493). Un mes a les Illes Canàries, surten el 9 de setembre, cap a l’oest.
Viatge llarg, sense complicacions, segueixen paral·lel 28 nord. Després 33 dies, arriben (12
d’octubre 1492) al Carib, a terra ferma, illa de l’arxipèlag de les Bahames, que els nadius
anomenaven Guanahaní, Colom anomena San Salvador (actual illa Watling, Bahames).

PRIMER VIATGE (1492-1493). Viatge llarg i sense complicacions, segueixen paral·lel 28 nord.

PRIMER VIATGE (1492-1493). 12 d’octubre 1492, Carib, terra ferma, illa Guanahaní (arxipèlag
Bahames), Colom anomena San Salvador (actual illa Watling, Bahames).


Colom en representació Reis Catòlics

PRIMER VIATGE (1492-1493). L’expedició va desembarcar i explorar altres illes del Carib: Cuba
(Juana) i Haití (La Espanyola, dividida en dues parts, Santo Domingo i Haití). En aquesta darrere
fundaren el primer enclavament (“enclave”) europeu en el Nou Món, el fort Navidad, on van deixar
alguns tripulants després de perdre la Santa Maria. L’Almirall convençut que havia arribat a les
Índies, tornà a la península. El retorn va seguir una ruta més al nord (per tal d’aprofitar els vents a
l’altura de les Azores) i fou molt accidentat. Colom va atracar en Lisboa el 4 de març de 1493.

FINAL PRIMER VIATGE (1492-1493). Colom va atracar en
Lisboa el 4 de març de 1493 i fou rebut pels Reis Catòlics en
Barcelona amb tots els honors, doncs es creia que aquesta seva havia
estat la primera expedició europea que havia arribat a les Índies.

PRIMER VIATGE (1492-1493). La confirmació de què es tractava d’un nou
continent desconegut, i no de les terres de Japó o Xina, la proporcionaren els
anomenats viatges menors. Un dels participants fou el navegant florentí
Américo Vespucci, que per compte de Castella i Portugal va explorar, a partir
de 1499, part de les costes d’Amèrica del Sud i va descobrir que no
pertanyien a Àsia, defensant l’existència d’un nou continent: AMÈRICA.

Américo Vespucio

Primer Viatge de Colom

En 1500, Juan de la Cosa
va dibuixar el primer
portolà (mapa, carta
nàutica) d’aquestes terres.


En 1500, Juan de la Cosa va dibuixar el
primer portolà (mapa, carta nàutica)
d’aquestes terres. Data de finalització del
TERCER VIATGE.


PORTOLÀ DE JUAN DE LA COSA, 1500

PRIMER VIATGE (1492-1493). Davant l’èxit de
l’expedició, Colom realitzà tres viatges més
d’exploració, entre 1493 i 1504, en ells va arribar a
tocar les costes del continent i va explorar les
Antilles, la desembocadura de l’Orinoco
(Venezuela, riu dels més llargs americans i 3r cabalós,
Amazones i Congo, 33.000 m3/s) i l’istme
d’Amèrica central. L’any 1511 s’havia acabat la
conquesta de les illes grans.

Tot i que els contemporanis
ben aviat s’adonaren què allò
descobert era un nou món,
Colom va morir amb la
convicció que havia arribat a
les costes orientals d’Àsia, a
prop del Xapó. A partir
d’aquests viatges es va
iniciar l’explotació del
continent en benefici de
Castella.

SEGON VIATGE (1493-1496). En 1493, va partir de Cadis (port al que també retornaria) amb una
flota major i més de 1000 homes. Des de Canàries va prendre una ruta més cap el sud-oest (la que
s’usà habitualment en el futur) i tan sols tardà 21 dies en tocar terra (33 en el 1r viatge). Va explorar
altres illes: les Antilles menors, San Juan Bautista (Puerto Rico o Borinquen) i Santiago (Jamaica).
En aquest viatge començaren el incidents amb els indígenes (que havien destruït el fort Navidad),
que varen ser sotmesos per la força.

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). COMPARATIVA

SEGON VIATGE (1493-1496). 1493, Cadis (on retornaria), ruta més cap el sud-oest (en el futur),
21 dies. Explorar: San Juan Bautista (Puerto Rico) i Santiago (Jamaica). Els indígenes havien
destruït el fort Navidad i foren sotmesos per la força. Es va trobar or, però en poca quantitat, i es
fundaren les primeres ciutats (Santo Domingo).

SEGON VIATGE (1493-1496). Colom va enviar natius a la península com esclaus. La reina els va
rebutjar per immoral i poc cristià, cosa que va evitar el tràfic d’indígenes posteriorment, però no va
impedir la importació a les Índies d’esclaus negres (comerç triangular).


TERCER VIATGE (1498-
1500). Una expedició més
reduïda que la del viatge
anterior partí de Sanlúcar de
Barrameda (Cadis) en 1498.

Aquesta vegada, Colom va seguir una ruta més al sud i
va descobrir l’illa de Trinidad i el continent
(pròpiament dit) a l’altura de la desembocadura del riu
Orinoco (Venezuela). Expedició que retorna a Cadis.

TERCER VIATGE (1498-1500). El desacord entre Colom i
els seus companys sobre el repartiment del que havien
descobert va generar durs enfrontaments. Les riqueses
descobertes eren molt menors que les esperades i les
expectatives econòmiques es veieren frustrades, l’or era escàs
i els indis es negaven a treballar dur. Una forma més ràpida
d’obtenir guanys era vendre el indis en Europa com esclaus,
tot i que la reina Isabel va prohibir aquest tracte pels indis.

De totes formes, els RRCC confiaven en què noves expedicions descobrissin l’or que tant desitjaven.


TERCER VIATGE (1498-
1500). Ben aviat sorgiren
greus tensions entre Colom
i els Reis Catòlics, que
tenien propòsits distints
sobre les noves terres.

Isabel I i Ferran, alarmats pel caos que regnava en La Espanyola (Haití i Santo Domingo) i pel cost
de les expedicions, decidiren nomenar governador de les Índies (les terres descobertes) a Francisco
de Bobadilla, quan va arribar a Amèrica, va acusar a Colom de mal administrador i d’haver abusat
del seu poder, va manar apressar-lo junt als seus partidaris i els va enviar de retorn a la península.


TERCER VIATGE (1498-1500). En aquells anys
(1497-99), el mariner portuguès Vasco de Gama
havia retornat ja de les autèntiques Índies, en
Àsia, per la ruta africana, amb les seus vaixells
carregats d’espècies.

QUART VIATGE
(1502-1504). Tornat a
rehabilitar, tot i sense
el seus antics privilegis,
Colom salpà de nou de
Cadis, tan sols amb
quatre vaixells, donat
que aquesta expedició
l’organitzava Colom a
títol particular i no la
corona. El seu objectiu
era trobar qualque pas
que conduís a les
desitjades illes de les
espècies; no el va
trobar, però explorà la
costa d’Amèrica
central.

QUART VIATGE (1502-1504). Colom va ser marginat
i va morir en Valladolid en 1506, sense saber que havia
descobert un Nou Món, convençut que havia arribat a
Àsia i maleint la seva mala sort.

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM

3.3.5.- DESCOBRIMENT D’AMÈRICA (1492). 4 VIATGES COLOM

Zones explorades per Cristòfor Colom durant els seus quatre viatges a Amèrica.

3.3.6.- NOVES MESURES DELS REIS CATÒLICS
Després que, en 1498, Vasco da Gama arribés a l’Índia seguint la ruta portuguesa,
els Reis Catòlics afronten la nova realitat amb una sèrie de mesures:
 a.- Promoció de nous viatges d’exploració (Viatges Menors).
 b.- Instal·lació de colons espanyols en les Antilles.
 c.- Extracció de l’or dels rius.
 d.- Reorganització del govern de les terres ocupades.

Amb aquestes mesures, els
reis llevaven a Colom els
seus drets pactats en 1492.

3.3.6.- NOVES MESURES DELS REIS CATÒLICS
A partir d’aquest moment, l’empresa americana
fou gestionada directament pels monarques.

A La Espanyola (Haití, Santo Domingo) residia
el governador, nomenat pels reis, i en Sevilla es
creà un nucli de funcionaris a les ordres de Juan
Rodríguez de Fonseca, que s’ocupaven dels
assumptes americans.

En 1503 es crea, en Sevilla, la Casa de
Contractació de les Índies, que s’encarregarà de
controlar totes les qüestions referents al tràfic
entre Espanya i Amèrica.

Casa de Contractació de Sevilla.
Reconstrucció ideal, segons dades de l’època.

3.3.7.- TRACTATS DE LÍMITS AMB PORTUGAL
La rivalitat amb Portugal pel control de l’Atlàntic fou una constant. Ja des del final de la guerra de
Successió en Castella (Juana la Beltraneja i Isabel la Catòlica), les dues monarquies aconseguiren
resoldre els conflictes, relatius als límits de la seva expansió, mitjançant successius tractats que
evitaren nous enfrontaments. En aquestos moments, Portugal es va inquietar en conèixer l’èxit dels
viatges de Colom, i la pugna entre la monarquia espanyola i portuguesa feu necessari varis acords
per imposar els límits de l’expansió dels dos estats:

a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479)
b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493)
c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494)

a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479):
 Alfons V de Portugal reconeix:
 a Isabel com a reina de Castilla
 els drets castellans sobre Canàries i sobre la costa
del nord d’Àfrica situada enfront d’aquestes illes;
 els Reis Catòlics
 renuncien a qualsevol altre dret sobre la costa
africana, a les illes Azores, Madeira o Cap Verd, és
a dir, el sud d’Àfrica per a Portugal.

a.- TRACTAT D’ALCÁÇOVAS (1479):
 Alfons V de Portugal i Isabel com a reina de Castilla

b.- BUTLLA INTER CAETERA (1493):
Després del viatge de Colom, una Butlla atorgada pel Papa d’origen
valencià, Alexandre VI, va dividir el globus en dos hemisferis, amb
una línia de demarcació imaginària traçada de polo a polo, a 100
llegües a l’oest de les illes Azores i de Cap Verd: Es reconeixien els
drets de Castella sobre les terres descobertes i sobre les que pogués
descobrir més enllà d’aquesta línia, que establia que la zona situada a
l’oest de la línia corresponia a Castella, i la situada a l’est per a
Portugal.

c.- TRACTAT DE TORDESILLAS (1494):
El conflicte es solucionà en 1494 amb la signatura del Tractat de Tordesillas, que desplaçava la línia
divisòria entre els dominis dels dos països a 370 llegües a l’oest de Cap Verd, això permetia a
Portugal la conquista de Brasil, tot i que la major part del continent americà quedava per Castella.


Pàgina final del Tractat de
Tordesillas on es poden
observar les signatures dels
Reis Catòlics.


Imperi portuguès al llarg de la història


Imperi espanyol al llarg de la història

3.3.8.- PRIMERA VOLTA AL MÓN
En 1513, el descobriment de l’Oceà Pacífic per Vasco
Núñez de Balboa, anomenat Mar del sud, va confirmat
definitivament l’existència del nou continent.

Els viatges de Balboa

Era necessari, ara, trobar un pas marítim per
arribar a les Índies per l’oest. Molts intents
fracassaren. Finalment, en 1519, l’expedició
manada per Fernando de Magallanes travessà
Amèrica del Sud per un estret, que va rebre el seu
nom: l’estret de Magallanes.

Va creuar el Pacífic i va arribar a les illes
Marianes i Filipines (1521). Allí fou mort
pels indígenes. El lloctinent de l’expedició,
Juan Sebastián Elcano, completà el viatge
per l’Oceà Índic i les costes d’Àfrica
(1522). Fou el primer viatge al voltant de la
Terra.


Commemoració

Fernando de Magallanes

3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES
Les poblacions precolombines tenien diferent grau de desenvolupament i es poden distingir tres
“Imperis” o civilitzacions: asteques, maies i inques, que posseïen organitzacions urbanes.

Cultures precolombines
La conquesta es va desenvolupar
en dues etapes:

ASTEQUES
Hernán Cortés

PRIMERA. Conquesta del
continent va partir de Cuba,
1522-24
MAIES
iniciada per Hernán Cortès, any
1518, cap a les costes de Mèxic
(asteques i maies).

SEGONA. Francisco Pizarro,
a partir del 1531, des Panamà 1531-s. XVI
cap el sud (inques). INQUES

Francisco Pizarro

Es va desenvolupar en dues etapes: PRIMERA. La conquesta del continent va partir de
Cuba. El governador de l’illa va confiar a Hernán Cortès
que dirigís una expedició, iniciada l’any 1518, que va
1518-21 desembarcar en les costes de Mèxic i va fundar la ciutat de
Veracruz (1519), descobrint la civilització asteca.

Hernán Cortés

PRIMERA. Els asteques eren un poble agricultor i
guerrer, que dominava a les tribus veines. Els asteques es
varen resistir a sotmetre’s al domini espanyol, però
Hernán Cortés es va aliar amb algunes de les tribus, va
conquistar la capital del regne, Tenochtitlán, i doblegà la
civilització asteca fent hostatge l’emperador Moctezuma.

1518-21
Hernán Cortés i
Moctezuma

3.3.9.- CONQUESTA: C. PRECOLOMBINES
PRIMERA. Els asteques foren, finalment, derrotats a la batalla
d’Otumba (1520), i es va apoderar d’un gran territori mexicà, que
va rebre el nom de la Nova Espanya (virregnat).

1518-21


1522-24

1522-24 PRIMERA. En 1522, Hernán Cortés conquesta la Península
de Yucatán, el centre de la civilització maia, i acaba amb ella.

3.3.9.- CONQUESTA: C. PRECOLOMBINES
PRIMERA. L’any 1523 arribaren a Guatemala i el 1524
a Hondures, que foren annexades a Nova Espanya. 1522-24

1522-24

Es va desenvolupar en dues etapes: SEGONA. Fou dirigida per Francisco Pizarro a partir
del 1531. Va partir des de Panamà i va derrotar l’Imperi
Inca, que l’any 1532, era la civilització més brillant
d’Amèrica del Sud, que s’extenia per terres del Perú,
Equador, Xile i Bolívia actuals.

1531-s. XVI

Es va desenvolupar en dues etapes: SEGONA. Pizarro va aprofitar la guerra civil en l’imperi
entre els germans Huáscar i Atahualpa. L’emperador
Cuauhtémoc i l’Inca Atahualpa foren assassinats. Després
va conquistar la capital de l’imperi, Cuzco, i va fundar la
ciutat de Lima (1535), capital del nou virregnat del Perú.
També conquistaren la Pampa (actual Argentina) i part de
Paraguai, arribant fins les costes del Pacífic.

1531-s. XVI

Dues etapes: 3.3.9.- CONQUESTA: CULTURES PRECOLOMBINES
SEGONA. Després de la conquesta dels dos grans imperis americans, inca i asteca, va haver una
enorme activitat en el continent: s’exploraren altres terres i es fundaren noves ciutats.
Cultures precolombines
La penetració espanyola fou molt
feble en Amèrica del Nord, a causa
de l’escassetat de població a les
Antilles i per dificultats de caràcter
geogràfic.
1518-21
ASTEQUES

1522-24
MAIES

1531-s. XVI
INQUES

SEGONA. Tan sols es va explorar el sud-est dels Estats Units i la península de Florida. L’activitat
principal es va concentrar en Amèrica del Sud.

s. XVI Al llarg del segle XVI foren explorats els territoris de
Venezuela, Colòmbia, Xile i Argentina i es fundaren,
entre altres, les ciutats de Mendoza, San Juan, Tucumán,
Córdoba i Buenos Aires.

3.3.10.- ADMINISTRACIÓ DE L’IMPERI COLONIAL
Des del punt de vista del dret públic, les noves colònies americanes varen ser incorporades a la
Corona de Castella, i els “regnes de les Índies” estaven equiparats a la resta de regnes hispans;
així, els colons que varen néixer en Amèrica eren súbdits lliures de la Corona; però el desinterès
d’alguns reis, que veien en aquestos territoris sols un mitjà per a finançar la seva política europea, i
la llunyania d’Amèrica, va fer impossible una organització administrativa plenament assumida i
dirigida per Castella. Per aquesta raó, els monarques, sobretot al principi, afavoriren l’esperit
d’iniciativa privada i de lucre.

La Corona de Castella va voler, també, que un gran personatge la representés en ultramar: el virrei. A
les Índies copiaren l’organització institucional i, durant els segles XVI i XVII, sols va haver dos
virregnats, el de Nova Espanya o Mèxic (Amèrica central i illes del Carib, terres colonitzades del
nord, creat en 1535) i el del Perú fins a Patagonia (del que depenia tota Amèrica del sud, excepte la
costa veneçolana, creat en 1544).

Per a un millor govern, en el segle XVIII, s’hi van afegir altres
divisions político administratives: més virregnats, capitanies
generals i presidències, per exemple, el virregnat de Nova
Granada (1717) i el del Rio de la Plata (1776), o la capitania
general de Xile, de Guatemala, o la presidència de Quito.


DIVISIÓ POLÍTIC ADMINISTRATIVA I
COLONITZACIÓ D’AMÈRICA PELS
PAÏSOS EUROPEUS

Més tard, la Corona va recuperar el control de les seves atribucions sobre els territoris colonials
(poder que havia atribuït provisionalment a descobridors i conquistadors) amb el Consell de les
Índies, que es creà en 1524 degut al gran cúmul de lleis que es promulgaven en matèria de política
americana.

Les Índies varen suposar una nova
corrent d’intercanvis comercials;
el monopoli de tot el comerç amb
Amèrica s’atorgà al port de Sevilla,
des d’allà partien o arribaven els
vaixells de la ruta americana.


En 1503 es va crear la Casa de Contractació de Sevilla
que tenia la funció d’organitzar i controlar el trànsit
d’homes i mercaderies entre el vell i el nou continent i,
també, de la recaptació i gestió de les rendes que, sobre
aquest tràfic, li corresponien a la corona; els comerciants
sevillans s’agruparen en la Universitat de carregadors
Casa de Contractació de Sevilla. de les Índies, que pretenien tenir el monopoli.
Reconstrucció ideal, segons dades de l’època.

Pels viatges a Amèrica
organitzaren un sistema
de flotes, vaixells que
navegaven reunits per
donar-se protecció.


Casa Museu de Contractació a Sevilla

El monopoli de tot el comerç amb Amèrica s’atorgà al port
de Sevilla, des d’allà partien o arribaven els vaixells de la
ruta americana.

Pels viatges a Amèrica organitzaren un sistema de flotes,
vaixells que navegaven reunits per donar-se protecció.

El sistema del governador serà aplicat als territoris conquistats com un instrument de control
burocràtic de la Corona, dotat de poders administratius i de justícia i, amb freqüència, també de
poder militar.

Més endavant, neix un nou
poder, les Audiències, com la de
Nova Espanya, establerta en
Mèxic. Les Audiències podien
processar i jutjar les querelles
d’individus o col·lectivitats
contra els governadors i, fins i
tot, contra els virreis, tenien el
dret d’inspeccionar les ciutats,
els seus pressupostos, la seva
gestió; havien de velar per
l’aplicació de les lleis,
especialment les que protegien
els indígenes de la rapacitat dels
colons espanyols.


Descobriments castellans

ASTEQUES REI
1518-21
CONSELL
D’ÍNDIES
Hernán Cortés

1522-24
MAIES AUDIÈNCIES VIRREGNATS

NUEVA PERÚ
Francisco Pizarro ESPAÑA
1531-s. XVI
INQUES Simultàniament a la conquesta s’inicia
l’explotació econòmica i s’imposa un
sistema polític administratiu del territori.

3.3.11.- EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS
Els nous territoris significaren una important font d’ingressos per Castella, la monarquia tenia dret a
1/5 de tots els productes importats: la cinquena part reial.

L’or i la plata varen donar una riquesa més gran, tot i que
d’or no varen trobar massa, plata... molta. Les mines
eren propietat reial, les més importants foren la de Potosí
(descoberta l’any 1545) i la de Mèxic (Zacatecas).

Les mines propietat reial, més importants: Potosí (descoberta l’any 1545) i a Mèxic (Zacatecas).

Les terres varen ser repartides entre els colonitzadors; el treball es basava en l’explotació de la mà
d’obra indígena. Diversos tipus d’explotació dels indígenes en l’Amèrica espanyola: les
“Encomiendas”, el repartiment i, a les mines, la Mita.

3.3.12.- FORMES D’ORGANITZACIÓ COLONIAL A AMÈRICA I
CREACIÓ D’UN IMPERI (segles XVI i XVII)
Mentre es preparava la conquesta del continent, l’explotació de les Antilles i
de les costes del mar Carib va tenir moltes dificultats.

Els colons no suportaven el clima humit
i càlid i els indígenes eren escassos: les
malalties infeccioses importades pels
espanyols, el treball dur, la brutalitat
dels colons i l’alcoholisme delmaren la
població indígena.

Per resoldre el problema de la falta de mà d’obra es va desenvolupar una legislació específica per
l’organització dels nous territoris: les Lleis de les Índies.
En principi, sorgeix el concepte d’ “Encomienda”
(treball forçós a canvi de la conversió a la fe cristiana,
sistema difós per Perú i Mèxic): l’indígena era
“encomanat” al colon per què l’ensenyés a
treballar, el colon podia exigir dels indis, que tenia
encomanats, un treball o un tribut, a canvi l’havia
d’introduir en la fe cristiana i protegir-lo.

Sistema que va conduir a una explotació sense
límits, cosa per la qual uns teòlegs i
funcionaris van promulgar les Lleis de Burgos
(1512), que són les primeres compilacions de
lleis índies, i que responien al desig reial
d’evitar abusos dels colons, de mantenir sota
el seu control l’imperi i d’evitar l’esclavitud
dels indígenes, però obligant els indígenes a
treballar pels colonitzadors.

A les Lleis de Burgos (1512), s’admet el sistema
d’ “Encomienda”, però reconeixen que indis són
lliures, que posseeixen una ànima eterna, que són
de naturalesa mandrosa (perezosa) i han de ser
vigilats de prop; la dependència és jutjada, doncs,
necessària. Als colons que encomanen se’ls
prohibeix els maltractes i els càstigs.

Aquest procés culmina, l’any 1542, quan es varen
redactar les Noves Lleis d’Índies, que cercaren
l’aplicació de la justícia i fer desapareix les
“Encomiendas”, però foren revocades per
Carles V, en 1545, i el sistema d’Encomiendas
continuà existint fins al segle XVII-XVIII.

L’altre sistema era el repartiment, que consistia en atribuir un número d’indis als colons espanyols
per a desenvolupar diferents treballs durant un temps limitat. Cada comunitat estava obligada a
proporcionar un número determinat de treballadors durant un determinat període de temps anual a
canvi d’un petit salari.

Per al treball en les mines, els colons
feren servir una institució incaica, la
Mita (el treball forçós s’articulava en
forma de sorteigs), segons aquest model
els súbdits estaven obligats a realitzar
prestacions de treball a l’emperador
per a obres d’interès públic.

Arran d’aquesta situació d’abús per part dels colons, va sorgir una gran
controvèrsia sobre els drets dels indis, van haver moltes denúncies del pare
Bartolomé de las Casas sobre l’explotació indígena i l’abús que es feia de la
població índia i, malgrat la Corona volgués evitar els abusos sobre la població i la
legislació colonial intentés millorar la condició dels indis en Amèrica (lleis i
disposicions dels Reis per protegir, educar i evangelitzar els indis), no
s’aconseguí millorar la situació i no es va poder impedir l’explotació de l’indi per
part dels colons i funcionaris que, ambiciosos i sense recat (“escrúpulos”),
violaren contínuament les lleis.

Bartolomé de las Casas

Moltes denúncies del pare Bartolomé de
las Casas sobre l’explotació indígena i
l’abús que es feia de la població índia.

ORGANITZACIÓ ADMINISTRACIÓ I EXPLOTACIÓ

Descobriments castellans

ASTEQUES
1518-21 CASTELLA

CASA DE CONSELL
Hernán Cortés
CONTRACTACIÓ D’ÍNDIES

1522-24 LLEIS D’ÍNDIES
MAIES monopoli
comercial

MITA ENCOMIENDA

Mineria Explotacions
Francisco Pizarro FLOTES
1531-s. XVI agrícoles
INQUES Simultàniament a la conquesta s’inicia
l’explotació econòmica i s’imposa un
sistema polític administratiu del territori.

3.3.13.- CONSEQÜÈNCIES
La colonització del Nou Món va tenir conseqüències
demogràfiques desastroses per a la població indígena.
A.- A AMÈRICA:
 Demogràfiques
 Socials
 Culturals
B.- A ESPANYA:
 Revolució de preus (inflació)
 Sufraga la política imperial a Europa
 Migració d’espanyols al nou continent
 Intercanvi de productes agraris entre els dos continents

La colonització del Nou Món va tenir conseqüències
demogràfiques desastroses per a la població indígena.
A.- A AMÈRICA:

 Demogràfiques
 Socials
 Culturals

A.- A AMÈRICA:
 Demogràfiques: Gran descens de la població indígena
per l’absència de defenses contra els virus que portaven
els espanyols com la verola, grip o xarampió. A les
Antilles, la població indígena quedà pràcticament
aniquilada, el que obligà a impulsar el tràfic d’esclaus
negres des d’Àfrica (comerç triangular).

A.- A AMÈRICA:

 Demogràfiques
 Socials
 Culturals

A.- A AMÈRICA:
 Socials: La societat es transformà, al llarg del
temps, i es va configurar una societat multiracial
basada en la riquesa, el poder polític i el color de la
pell ("pigmentocràcia"), amb una organització
summament jerarquitzada, formada per:
 Criolls: descendents d’espanyols.
 Mestissos: descendents d’europeus (d’espanyols) i
indígenes natius.
 Indígenes.
 Negres.
 Mulats: descendents d’europeus (d’espanyols) i
africans negres.

A.- A AMÈRICA:

 Demogràfiques
 Socials
 Culturals

A.- A AMÈRICA:
 Culturals: A l’Amèrica colonial, la influència cultural
castellana fou molt gran i s’imposà a les poblacions
indígenes. Pèrdua de les religions politeistes i llengües
pròpies, substituïdes per el cristianisme i el castellà, que
es consolidà com idioma comú.

A.- A AMÈRICA:
 Culturals: Influència cultural
castellana s’imposà a les poblacions
indígenes. Pèrdua de les religions
politeistes i llengües pròpies,
substituïdes per el cristianisme i el
castellà, que es consolidà com idioma
comú.

A.- A AMÈRICA:
 Culturals: A l’Amèrica colonial, el castellà es consolidà com idioma comú.

A.- A AMÈRICA:
 Culturals: El castellà, de l’Amèrica colonial fins l’ACTUALITAT.

B.- A ESPANYA:


B.- A ESPANYA:
 Revolució de preus (inflació) per l’augment de la
quantitat de metall/moneda en circulació, tant a
Espanya com a Europa.

B.- A Espanya:
 Revolució de preus (inflació) per l’augment de la quantitat de metall/moneda en circulació,
tant a Espanya com a Europa.

B.- A ESPANYA:


B.- A Espanya:
 Permeté sufragar la política imperial a Europa. Hegemonia
espanyola fins el primer terç del segle XVII. Malgrat la massiva
arribada de plata, l’elevat endeutament de la Corona espanyola
per finançar l’expansió i el manteniment de l’Imperi, va fer que
una gran part d’aquest tresor es gastés amb tanta rapidesa com va
ser adquirit. Així, l’or i, sobretot, la plata foren la gran aportació
de l’Imperi hispànic a l’economia europea.

B.- A ESPANYA:


B.- A Espanya:
 Sufragar la política imperial a Europa. El metall preciós americà va servir a Espanya per:
 Pagar despeses Corona i de l’administració de l’Imperi: funcionaris, exèrcit, etc.
 Costejar les guerres dels Àustries en Europa.
 Armar els bucs d’escolta de l’armada reial que acompanyaven els combois que entraven i sortien
d’Espanya a Amèrica.
 Comprar mercaderies a altres països per abastir la península i a les colònies americanes.
 Per aquestes raons sortiren d’Espanya enormes quantitats de metalls preciosos, durant els segles
XVI i XVII, beneficiant a França, Holanda i Anglaterra o als banquers italians i alemanys.

B.- A Espanya:
 Sufragar la política imperial a Europa.
 Sortiren d’Espanya enormes quantitats de
metalls preciosos, durant els segles XVI i XVII,
beneficiant a França, Holanda i Anglaterra o als
banquers italians i alemanys.

B.- A Espanya:
 Sufragar la política imperial a Europa.
 Armar els bucs d’escolta de l’armada reial que
acompanyaven els combois que entraven i sortien d’Espanya
a Amèrica.
 Comprar mercaderies a altres països per abastir la
península i a les colònies americanes.

EDAT MODERNA: ARBRE GENEALÒGIC ÀUSTRIES

L’IMPERI UNIVERSAL DE CARLES V (1517-56)

L’IMPERI UNIVERSAL DE FELIP II

B.- A Espanya:
 Migració d’espanyols al nou continent.

B.- A Espanya:
 La conquesta americana va permetre l’intercanvi de productes agraris entre els dos continents:
 Aportacions americanes: blat de les indies, patata, cacau (productes de primera necessitat),
tabac i cacahuet.
 Aportacions europees: blat, vinya, olivera i ramaderia.

VIATGES DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 3
RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES
MONARQUIA AUTORITÀRIA DELS REIS CATÒLICS I DESCOBRIMENT AMÈRICA
► 1469 dC. Matrimoni d’Isabel i Ferran.
► 1478. Creació del Tribunal de la Inquisició a Castella.
► 1479. Tractat d’Alcáçovas: final de la guerra civil entre Isabel i Joana La Beltraneja.
► 1492. Conquista de Granada pels Reis Catòlics.
► 1492. Decret d’expulsió dels jueus.
► 1492. Colom descobreix Amèrica.
► 1492. Capitulacions de Santa Fe: acord entre Colom i RRCC per a explotar les terres conquistades.
► 1493. Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1658 que es
perdran al Tractat dels Pirineus).
► 1494. Tractat de Tordesillas, repartiment de terres entre Espanya i Portugal.
► 1496. Conquista Illes Canàries.
► 1512-1515. Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal.
► 1512. Lleis de Burgos: primer codi de legislació per a la defensa dels indis.
► Segles XVI-XVII. Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova, el Gran Capitán).

Almogàvers Ordes Militars Inquisició Sefardí Mayorazgo Mudèjar
Morisc Mesta Casa Contractació Corts medievals Mals usos

TERMINOLOGIA
Ordes militars: Institucions religioses i militars encarregades de lluitar per la defensa de la fe cristiana front als
infidels. En l’etapa medieval sorgiren vàries a Castella (Santiago, Calatrava, Alcántara) i en Aragó (Montesa), que
varen obtenir a canvi grans extensions de terres i privilegis. Des del regnat de Carles V la direcció (maestrazgos) va
passar a control de la Corona, tot i que ja Ferran el Catòlic havia aconseguit controlar-les en assumir el mestratge
“maestrazgo” de la majoria d’elles. Fora d’Espanya les ordes de cavalleria foren creades per a dirigir les creuades a
Terra Santa. Els Templers o els hospitalaris foren els més poderosos d‘aquestos cavallers.
Inquisició o Tribunal del Sant Ofici: Tribunal de l’Església catòlica creat en l’edat mitjana per a reprimir
l’heretgia. En Espanya fou tornat a fundar i es va posar sota la dependència de la Corona en el regnat dels Reis
Catòlics. Durant l’Antic Règim, els reis el van utilitzar com a instrument per aconseguir la unitat religiosa,
ideològica i política. Fou abolit per els governs liberals del segle XIX.
Mesta: Organització de propietaris ramaders que tenia com a finalitat la protecció dels seus ramats i el foment de la
ramaderia. Fundada en 1273, va organitzar el sistema de carrerades (“cañadas”), transhumància, recollida de la llana
i el seu emmagatzematge, va constituir un autèntic sindicat ramader que va tenir el seu auge entre els segles XIV al
XVII. En decadència durant el segle XVIII, les Corts de Cadis el suprimiren. Tot i que més tard fou restablerta per
Ferran VII, i en 1836 fou definitivament dissolta.
Casa de Contractació: Institució que monopolitzava el comerç entre Espanya i les Índies. Creada en 1503, va estar
ubicada en Sevilla i, més tard, en Cadis. Amb la llibertat del comerç, en 1778, va perdre atribucions, i fou finalment
suprimida en 1790.
Corts medievals: Institució representativa dels tres estaments, que va sorgir en la Baixa edat mitjana procedent dels
consells regis. S’ocupaven de la successió a la Corona, de la presa de jurament al nou monarca i de l’aprovació dels
impostos. Rarament obtenien més compromisos del rei; tingueren més influència en la Corona d’Aragó, perquè la
monarquia era pactista.
Mals usos: Conjunt d’obligacions a les que estaven sotmesos els pagesos catalans, i que significaven, dins del
règim feudal, un augment de l’arbitrarietat dels senyors. La majoria d’ells es concretaven en prestacions en diners,
espècies o treball.

BLOC I. TEMA 3. NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN. RRCC. DESCOBRIMENT D’AMÈRICA

Comentaris de text
Humanisme i pensament Edat moderna
El món conegut durant l’edat mitjana: mapes (Piri Reis)
La Inquisició i Torquemada
Joana I de Castella

ANNEXOS

COMENTARI DE TEXTOS:
ENFORTIMENT DEL PODER REIAL

HUMANISME
Corrent de pensament que situa l’HOME com a
principal CENTRE D’ATENCIÓ i confia en les
seves capacitats morals i intel·lectuals.

Contrasta amb la concepció medieval que,
obcecada amb la idea de Déu, menyspreava tot el
que es referia a l’home per resultar inferior.

Creia en la capacitat individual de l’ésser humà
per perfeccionar-se i arribar a Déu, mitjançant
l’ús de la raó. Cosa que explica:

 el ressorgir de la literatura clàssica
(grega i llatina),
 els estudis filològics sobre la Bíblia,
 el pensament erasmista en Espanya.

La invenció de la IMPRENTA va contribuir a la
difusió del pensament humanista, en impulsar la
circulació de les noves idees.

CENTRES HUMANISTES
Dos focus principals, on eren notables el
desenvolupament mercantil i urbà, i
l’ascens de la burgesia:

A.- Italia, on el Renaixement va impulsar
la recuperació del pensament i l’art de la
Antiguitat clàssica.

B.- Els Països Baixos, on una actitud
religiosa renovadora, individualista i
crítica enfront les autoritats eclesiàstiques
va preparar el camí a la reforma
protestant. La figura més destacada fou
Erasme de Rotterdam (1469-1536).

Erasme de Rotterdam
Hans Holbein el Jove

HUMANISME HISPÀ
En Espanya la burgesia no tenia força suficient, i els nous valors de humanistes foren encapçalats per
certs sectors cultes de l’Església i de la noblesa, cosa per la qual no es trenca del tot amb les tradicions
medievals, essent la renovació intel·lectual limitada i sempre sota la forta influència social i ideològica
de la noblesa i el clergat. Arribaran:
 Influències italianes a través de la Corona d’Aragó.
 Influències flamenques a través de Castilla, que va tenir estrets lligams amb els Països Baixos,
sobretot des de el matrimoni de Joana amb Felip el Bell.

HUMANISTES

Francisco Jiménez de Cisneros Antonio de Nebrija Juan Luís Vives

FRANCISCO JIMÉNEZ DE CISNEROS (1436-1517)
Exemple peculiar del humanisme hispà.
Arquebisbe de Toledo, cardenal i Inquisidor
general.
Des del punt de vista religiós, es caracteritzà per
la seva intolerància, pròpia de la seva posició
social, però impròpia d’un humanista.
Va propiciar la cultura renaixentista i va
fundar la Universitat d’Alcalá d’Henares, on es
va editar la “Bíblia Políglota Complutense”, en
els seus idiomes originals (hebreu, arameu i grec)
més la traducció al llatí de sant Jerònim (la
“Vulgata”).

ANTONIO DE NEBRIJA (1444-1522

Publicà, en 1492, el
“Arte de la lengua
castellana”, la primera
gramàtica castellana.

JUAN LUÍS VIVES (1492-1540)

Jueu convers valencià;
tan sols la seva etapa de
formació coincidí amb el
regnat dels Reis Catòlics.

El seu esperit crític, pacifista i defensor de la llibertat
espiritual el van dur a residir entre Anglaterra i els Països
Baixos, on n’hi havia més llibertat que en Espanya.
La seva obra filosòfica i pedagògica va tenir una gran
influència en Europa.

CREACIONS ARTÍSTIQUES
EN ART destaquen:
UNIVERSITAT ALCALÀ DE HENARES
UNIVERSITAT DE SALAMANCA
CAPELLA DE LOS VELEZ A MÚRCIA

UNIVERSITAT ALCALÀ DE HENARES

FAÇANA UNIVERSITAT DE SALAMANCA

CAPELLA DE LOS VELEZ A MÚRCIA

EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT
MITJANA

EL CONEIXEMENT EN L’EDAT MITJANA

EL MÓN CONEGUT EN L’EDAT MITJANA

MAPA DE PIRI REIS

És una carta nàutica elaborada,
suposadament, per l’almirall
otomà Piri Reis en 1513 i
publicada en 1523 com una part
de la seva obra “El llibre de les
matèries marines”.

Colom o els que seguiren la
conquesta, pot ser navegaren
sabent, perfectament, cap el lloc
on es dirigien, utilitzant aquest o
altres mapes de l’otomà, donat
que existeixen certs fets que el
vinculen amb Piri Reis.

El mapa conté representacions de
terres llavors desconegudes,
cosa per la qual ha suscitat força
interès com a enigma.

LA INQUISICIÓ
1 de novembre de 1478: el papa Sixt IV concedeix, a petició dels Reis Catòlics, la
butlla Exigit sincerae devotionis affectus. Neix la Inquisició, el regne del terror i
l’arbitrarietat sota el pretext de la defensa de la religió catòlica.
Per què instaurar un tribunal de la Inquisició en la monarquia dels Reis Catòlics? Pel
dogma religiós convertit en projecte polític. Es dubtava de la honestedat de les
conversions. Els jueus convertits al cristianisme eren acusats de pràctiques
judaïtzants. En realitat, la majoria dels conversos havien abraçat el cristianisme
sense cap altra intenció. Només una minoria mantenia les pràctiques del judaisme
en secret, però tota la comunitat va ser víctima de l’hostilitat. Eren el boc expiatori
de la societat castellana, els marranos que actuaven en contra de la fe cristiana.

Per això, per la triple equació religiosa, política i social, va sorgir la idea d’articular
un tribunal que s’hauria d’encarregar de la investigació dels casos més dubtosos de
conversió. És a dir, un tribunal que, en origen, hauria de reprimir els judaïtzants i
netejar la imatge de la resta de conversos. No era el renaixement de la Inquisició
medieval que lluitava contra les heretgies, sinó que es tractava de l’establiment
d’una nova jurisdicció, enfocada a un problema particular i precís.
El 1478, Sixt IV signava la butlla que autoritzava els Reis Catòlics a nomenar
inquisidors als seus regnes. D’aquesta manera, el nou tribunal estaria format per
eclesiàstics, però sota la dependència de l’Estat. Dos anys després, el 1480, els
primers inquisidors arribaven a Sevilla, eren els mestres dominics Miguel de
Orillo i Juan de San Martín. Posteriorment, s’estendrien per les principals ciutats de
les corones de Castella i Aragó. L’Estat dinàstic dels Reis Catòlics esdevenia
intransigent.

LA INQUISICIÓ
El tribunal de la Inquisició va
permetre distingir i fer visibles, les
diferents confessions religioses de la
Corona de Castella. En un costat, la
doctrina catòlica, la vertadera i
adequada als interessos de l’Estat
dinàstic dels Reis Catòlics; en el
cantó oposat, el judaisme, un element
“estrany” en la societat castellana,
present des de l’edat mitjana i difícil
d’assimilar. En realitat, el tribunal era
una eina per imposar allò que es
considerava políticament correcte. I
això es manifestarà clarament amb el
pas dels anys.

El camp d’acció de la Inquisició era la defensa de la fe catòlica, desemmascarar els heretges i
extirpar l’error religiós (la fe vertadera només és la cristiana). Així, el primer enemic a derrotar serien
els judaïtzants, però en el segle XVI apareixerien nous enemics: místics, protestants, morescos… però
també pràctiques políticament incorrectes com l’homosexualitat, la bigàmia o la bruixeria. És a dir, el
Sant Ofici va actuar sobre una ficció: la defensa de la fe es convertia en la defensa dels costums que la
monarquia volia imposar. Els pretesos criptojueus eren el boc expiatori que posava al descobert el
sectarisme ideològic dels líders religiosos i polítics.

LA INQUISICIÓ
Fins el 1483, el tribunal va tenir unes competències limitades i poc
personal. Però això canviaria amb la designació del dominic Fray
Tomás de Torquemada com a inquisidor general per part del papa
Sixt IV. El seu paper consistiria en investigar l’heretgia, la corrupció
dels costums, que s’estava produint en els territoris de la monarquia.
Respecte de Catalunya, el 1487, la Inquisició castellana va
introduir-se en els regnes de la Corona d’Aragó, malgrat que en el
Principat no hi havia cap problema amb els conversos. Aquesta
mesura va ser molt mal acollida per les autoritats catalanes i va
provocar la fugida de capitals i de mà d’obra qualificada, però
Ferran es va mostrar inflexible i el Tribunal del Sant Ofici va
instal·lar-se a Barcelona, iniciant una etapa fosca de la història del
país. Habitualment, la crítica historiogràfica catalana a aquesta acció
deriva en el fet que va ser l’aplicació d’una mentalitat forana, TOMAS DE
castellana, per part de Ferran el Catòlic. Però això és fals. La realitat TORQUEMADA
és que la Inquisició formava part d’un projecte polític comú impulsat
pels Reis Catòlics: la unitat religiosa dels regnes de la monarquia.

La seva organització era senzilla. Al capdavant, el Consejo de la Suprema y General Inquisición, citat
habitualment simplement com la Suprema, presidit per l’inquisidor general. A les ciutats, van
instal·lar-se tribunals autònoms, composats per un mínim de dos inquisidors, un assessor, un acusador
públic (una espècie de fiscal) i el personal subaltern. A aquesta estructura s’haurien d’afegir els auxiliars
no assalariats, els familiars del Sant Ofici.

LA INQUISICIÓ
En instaurar-se en una ciutat, els inquisidors publicaven un
edicte de gràcia o un edicte de fe, és a dir, una invitació a
denunciar els heretges o a un mateix. A continuació, els
inquisidors recollien les denúncies, mai anònimes sinó
secretes, i sense necessitat d’aportar proves. Els acusats no
podien conèixer qui els acusava ni quins eren els càrrecs
pels quals era investigat. Aquestes acusacions eren
estudiades pels teòlegs, els calificadores, els quals eren els
que decidien si tenien fonament i si havia de continuar el
procés judicial. Aleshores, l’acusador públic formulava
una petició d’empresonament per arrestar l’acusat, el qual
era convidat a confessar els seus errors religiosos i morals.

Després es donava lectura a les acusacions plantejades
contra ell: els encausats podien defensar-se mitjançant
advocats, recusar determinats testimonis (proceso de
tachas), proporcionar proves indirectes de la seva
ortodòxia (proceso de indirectas) i presentar testimonis
de descàrrec (proceso de abonos). Ara bé, la defensa era
difícil: Com aportar proves? Com trobar un testimoni que
es jugues la seva honorabilitat per defensar un sospitós?
La tortura, en teoria, només apareixeria de forma
accessòria, no obligatòria, però aviat va ser pràctica
comuna.

LA INQUISICIÓ
Finalitzat aquest procediment, la
consulta de la fe decidia la pena que
s’havia de dictar, una condemna que
podia anar des de l’absolució fins a la
mort en la foguera, passant per la
penitència, la presó, les galeres, la
flagel·lació o l’exili. Això sumat a la
confiscació dels béns, considerada
com una reparació pública. I aquí
trobem la clau de la condemna:
l’exemplificació del que era
políticament correcte: l’auto de fe.

Els acusats que serien reconciliats amb la societat i
reintegrats en la comunitat religiosa apareixien
vestits amb la roba de penitència, el sambenito.
Després de la cerimònia pública, els condemnats a
mort serien conduits a la foguera.

LA INQUISICIÓ

La realitat és que l’existència de la Inquisició com a institució
vetlladora de les pràctiques religioses i els bons costums va crear
una discriminació que convertia els conversos en uns criminals
en potència, uns sospitosos perpetus, uns pàries en el si de l’Estat.

Mai podran deixar de sentir-se amenaçats, per la seva vida i els seus béns. Havia nascut un prejudici
insidiós: la puresa de sang. Religió i política es confonen en la Inquisició.

LA INQUISICIÓ

S’instaura una amenaça permanent per a la població. Només era necessària una acusació sense proves
perquè s’iniciés el procés. Una eina massa perillosa en mans dels fanàtics de la religió i la política.

L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE
BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.
LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.

Joana I de Castella (1479-1555), nascuda a Toledo, era la
tercera descendent dels Reis Catòlics i es va convertir en hereva
al tron castellà després de les morts de la infanta Isabel (1470-
1498) i l’infant Joan (1478-1497).
Reina nominal de Castella a la mort d’Isabel la Catòlica (1504-
1555), passaria a la història com “la Boja”, la reina víctima de
les aliances matrimonials dinàstiques dissenyades per Ferran el
Catòlic per assegurar-se l’hegemonia europea. El seu
desequilibri mental la portaria a viure tancada a Tordesillas fins
a la seva mort.
Com a infanta de les corones de Castella i Aragó, la petita Joana
va rebre una educació intensa i acurada, pròpia del seu càrrec i
de les necessitats del regne. Sota la supervisió de la mateixa reina
Isabel, va convertir-se en una alumna avantatjada en
comportament religiós, bones maneres i els maneigs propis de la
cort, això sense desestimar les arts i el coneixement de les
llengües romàniques pròpies de la Monarquia (castellà i català),
el francès i el llatí. Entre els seus preceptors destacaven el
sacerdot dominic Andrés de Miranda i la vella amiga i tutora de la
seva mare, Beatriz de Galindo, “la Latina”.


D’aquesta manera, tot i que com a tercera descendent dels
Reis Catòlics, Joana no semblava destinada a regnar, la
infanta va rebre una educació pròpia d’una futura reina i,
encara adolescent, va començar a intervenir en
l’administració de la seva casa i de les seves possessions
territorials. Pel que sabem, en aquell temps Joana no estava
boja. Això sí, era una dona extravagant que practicava una
espiritualitat intensa, ascètica i lliure, propera al
recolliment i a la invenció mendicant.

El 1495, els Reis Catòlics van concertar el seu matrimoni
amb l’arxiduc Felip d’Àustria, l’hereu de l’emperador
Maximilià I i de Maria de Borgonya. Joana només tenia
setze anys. El matrimoni era un instrument més de l’Estat
dinàstic dissenyat per Ferran el Catòlic, una aliança que
convenia a ambdues cases reials en establir un vincle entre
la Monarquia dels Reis Catòlics i el Sacre Imperi
Romanogermànic que es convertís en el contrapunt
geoestratègic de l’emergent França dels Valois.

El 21 d’agost de 1496 es produïa el casament, a Lille.


Tot i que inicialment la infanta rebutjava la idea de casar-se, sembla ser que Joana va enamorar-se
apassionadament de Felip. Alguns biògrafs han suggerit que, possiblement, aquest enamorament
podia ser conseqüència d’algun tipus d’obsessió mental que acabaria derivant en malaltia. El
comportament de Felip el Bell cap a ella, en especial les repetides infidelitats, hauria aguditzat aquest
desequilibri fins al punt d’acabar agreujant els seus problemes psicològics.


Felip el Bell Joana la Boja

Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills. El segon fill i futur hereu de la monarquia hispànica, Carles
d’Habsburg, va néixer a Gant el 1500. L’objectiu dinàstic de l’enllaç havia estat acomplert
plenament. Aquell mateix any, la mort dels seus germans els prínceps Joan i Isabel, i del fill
d’aquesta, el príncep Miquel, Joana es convertiria en l’hereva del tron castellà i aragonès.

Tot i això, el matrimoni va tenir sis fills.


El 1502, havent tornat dels Països Baixos, amb el seu marit van
jurar, a Toledo, com a nous prínceps d’Astúries. A continuació,
ella sola juraria, a Saragossa (1502) i a Barcelona (1503), com a
princesa de Girona, sempre sota la condició que si el seu pare
tenia un fill mascle ell seria l’hereu de la Corona d’Aragó.
En morir Isabel la Catòlica, el 1504, Joana va ser aclamada com a
nova reina de Castella i jurada, amb el seu marit, per les corts
de Toro, on el seu pare, que era governador del regne per
disposició de la reina Isabel, va declarar la seva incapacitat per al
govern com a conseqüència d’un equilibri mental cada cop més
dubtós. Així, per la Concòrdia de Salamanca de 1505 va acordar-
se que regnarien plegats Joana, Felip i Ferran.
Però l’entesa va ser breu. D’una banda, Felip ambicionava la
corona. A més, la noblesa castellana va veure en la debilitat de
Joana l’arma que necessitava per tornar a fer-se forta després
dels anys de govern de Ferran i Isabel, i amb aquest objectiu va
promoure la Concòrdia de Villafáfila de 1506. Joana va ser
declarada incapacitada per a regnar, Felip el Bell va ser declarat
nou rei únic de Castella (convertint-se en el primer rei Habsburg
com a Felip I) i Ferran el Catòlic va haver de retirar-se als seus
regnes aragonesos. Castella i Aragó es separaven, el projecte
dinàstic dels Reis Catòlics trontollava.


El regnat del primer Habsburg, però, va ser breu.
Felip moria sobtadament a Burgos el setembre de
1506 entre rumors d’enverinament mai esclarits.
La mort del marit va agreujar l’equilibri psíquic de
Joana, donant lloc a un episodi que explica la seva
bogeria: una processó que va començar el desembre
de 1506 i es va acabar l’agost de 1507, i que va
protagonitzar induïda per una “bogeria d’amor”.
Seguint les voluntats de Felip, la reina va enviar el
cor del Bell a Brussel·les i el seu cos el va traslladar
a Granada per a procedir a l’enterrament.


Aquest trasllat des de Burgos a Granada es va perllongar durant vuit mesos perquè Joana, que va
viatjar al costat del cos embalsamat del seu marit, feia que el desplaçament només es realitzés de
nit. Els cronistes explicaven com Joana no va separar-se ni un moment del fèretre i li besava els
peus al difunt marit sempre que la comitiva parava a descansar.


Felip el Bell i Joana la Boja


Una llegenda misògina? Segons la
historiadora Bethany Aram, Joana va
fer aquesta operació tan complicada
per garantir els drets de successió a
les corones d’Aragó i de Castella
del seu fill Carles. Així, segons
aquesta autora, la processó seria una
invenció simbòlica extravagant, però
carregada de força política per evitar
un nou casament que allunyés el
futur Carles V del tron.

En realitat, però, el desequilibri
mental de Joana era evident.

Víctima de la follia de l’amor o
simplement malalta crònica des de
feia anys, la realitat era que no estava
capacitada per regnar.


Davant la crisi i l’anarquia que suposava la mort de
Felip per a la governabilitat de Castella, Ferran el
Catòlic va tornar novament com a administrador del
regne castellà.
Segurament en aquest moment va prendre la decisió més
difícil de la seva dilatada vida política: el rei catòlic va
tancar la seva filla a Tordesillas el 1509. Joana mai
més sortiria de la seva presó.


Mort Ferran el Catòlic, el
1516, Joana va heretar les
corones de Castella-Lleó,
Catalunya-Aragó i Nàpols-
Sicília, ja que mai no va ser
declarada incapaç per les Corts
castellanes ni se li va retirar el
títol de reina.

Però el govern efectiu de les quals va passar al seu fill
Carles, el qual va haver de jurar el càrrec, tant a les
corts de Castella com a les de Saragossa i de
Barcelona (1519), també a nom d’ella.
Així, fins a la seva mort, el nom de Joana sempre
precedia el del Carles en la documentació oficial.

Tot un emperador universal a l’ombra de la seva mare,
perquè Joana va governar nominalment els seus
regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555.

3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN


En definitiva, Joana la Boja va ser un instrument més de la política
dinàstica practicada pel seu pare Ferran el Catòlic. Però també va ser
una víctima política dels interessos del seu marit i, fins i tot, del seu
fill. El 1555 moria sola a Tordesillas, assistida per Francesc de Borja,
duc de Gandia. Va ser enterrada a la Capella Reial de Granada al costat
d’Isabel la Catòlica i el seu estimat Felip el Bell.

TOMBES D’ISABEL, FERRAN, JOANA I FELIP

BIBLIOGRAFIA
 http://www.oni.escuelas.edu/
 http://www.claseshistoria.com/
 http://radio.rpp.com.pe/peruanosenelexterior/la-mita-en-el-peru-colonial/
 http://www.escueladigital.com.uy/
 www.oni.escuelas.edu
 Prof. Gabriela Invernizzi
 milenioscopio.blogspot.com
 sobrevivenciaindigena.blogspot.com
 quintobasicoab.blogspot.com
 estudioshistoricos.cl
 preparandoelexamen.blogspot.com
 luchotrollface.blogspot.com
 kalipedia.com
 raulrv.blogspot.com
 unaltreblogdenpau.blogspot.com

BLOC I – Tema 4 Edat moderna

AUGE I DECEDÈNCIA Història Espanya

IMPERI ESPANYOL

TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

Similar to TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS