1. REUNIÓ DE 5è D'E.I.
2n TRIMESTRE – CURS 2015/16
BENVINGUTS!
2. COM HO FAN ELS INFANTS PER
LLEGIR I ESCRIURE?
Per fer la descripció evolutiva del
desenvolupament de l'escriptura ens basarem
en les investigacions realitzades per Emilia
Ferreiro i Ana Teberosky, el 1979.
EMÍLIA FERREIRO ANA TEBEROSKY
3. L'INFANT NO DIFERENCIA DIBUIX
D'ESCRIPTURA
En un primer moment, el nen no és capaç de
diferenciar l'objecte del nom.
Si li deim que escrigui la paraula papallona, en
farà el dibuix.
4. L'infant imita els aspectes formals i l'acte
d'escriure de les persones adultes fent gargots,
rodonetes, palets i altres formes que no siguin
dibuixos. Sap que dibuixar és diferent
d'escriure.
ESCRIPTURA INDIFERENCIADA
PAPALLONA PAPALLONA
5. ESCRIPTURA DIFERENCIADA
Comencen a diferenciar el gargot (que abans
representava lletres) de les lletres de
l'abacedari. També comença a diferenciar
lletres de nombres.
L'infant fa hipòtesis sobre el funcionament del
codi:
- Hipòtesis de quantitat: quantitat mínima de lletres.
- Hipòtesis de varietat interna: moltes lletres iguals no
diuen res.
- Hipòtesis de varietat externa: ha d'haver-hi diferència
entre escriptures perquè diguin coses diferents.
7. ESCRIPTURA SIL·LÀBICA
Cada lletra posseeix el valor d'una síl·laba i
aquestes es corresponen amb la pauta sonora.
PA PA LLO NA PA PA LLO NA
8. ESCRIPTURA
SIL·LÀBICA - ALFABÈTICA
Els infants comencen a escriure més d'una
lletra per a cada síl·laba. Ens dóna la impressió
que es deixen algunes lletres, però és a causa
que encara no diferencien tots els sons de la
paraula.
PA PA LLO NA PA PA LLO NA
10. EN ARRIBAR A AQUESTA ETAPA
PODEN SORGIR ALGUNES
DIFICULTATS PRÒPIES DEL PROCÉS
- Poden escriure: SETUDI en lloc d'ESTUDI
PATIT en lloc de PARTIT
IUNA en comptes de LLUNA
- També és normal que de vegades escriguin
més bé que altres, en funció de l'ajuda que
reben per part de l'adult.
ESCRIPTURA ORTOGRÀFICA
11. - Cadascú té un ritme diferent.
- El procés de lectura i escriptura no es
consolida fins els 6-7 anys.
- És un procés de construcció personal del
coneixement, però al mateix temps, no es pot fer
tot sol.
ALTRES CONSIDERACIONS
12. SITUACIONS QUE APROFITAM A
L'ESCOLA PER FOMENTAR LA
LECTO-ESCRIPTURA
- Començam a treballar amb el nom propi.
- El maquinista o encarregat cada matí passa llista.
- Copiam paraules i intentam escriure lliurement.
- Penjam cartells a l'aula.
- La biblioteca d'aula i els contes que duen a la
classe.
- Jugam amb els nostres noms.
- Miram textos diversos.
- En els projectes intentam reconèixer què posa...
13. QUÈ PODEU FER A CASA?
- Fer llistes del què hem d'anar a comprar.
- Fer alguna recepta.
- Fixar-se i intentar llegir els cartells que trobam pel
carrer.
- Contar i explicar contes als infants.
- Llegir, amb els fillets i filletes, les produccions o
treballs que hagin fet ells (endevinalles...).
- Escriure comentaris (paraules) al nostre blog.
- JUGAR AMB LES LLETRES.
- ANIMAR-LOS.
14. ATENCIÓ AMB...
- Fer valoracions negatives: la intenció és el
que compta, no la quantitat de lletres que
escriguin correctament.
- Pressionar el procés. És un procés maduratiu.
- No comparar amb altres fillets i filletes.
- No “agobiar” als infants amb la lecto-
escriptura.
15. MARC JESÚS
El trimestre passat vam treballar Joan Miró. A
partir d'ara i fins a final de curs estudiarem el
pintor/escultor Marc Jesús.
16. NORMES, LÍMITS I AUTONOMIA
Enguany continuam treballant els hàbits de
convivència i autonomia: saber seure, escoltar,
acceptar el “no”, afrontar les frustracions, respectar
el torn, col·laborar, etc. Tot i que a l'escola ho
treballam, també creim important que ho faceu des
de casa, ha de ser un aprenentatge compartit.
Al centre tenim uns documents orientatius
per a les famílies que rallen d'aquestes
qüestions.
Us donarem els que parlen d'autonomia i
de límits. Si us interessa tenim els que
rallen de “caparrutades” i “premis i càstigs”.
17. Des de l'escola feim un projecte d'educació
emocional:
● Formació per part dels mestres
● Tenim els racons de biblioteca fora de les aules amb
llibres sobre emocions.
● Treballam el coneixment de les emocions bàsiques i la
resolució de conflictes.
● Feim relaxació quan entram del pati i quan és
necessari.
TREBALL DE LES EMOCIONS
18. ALTRES INFORMACIONS...
- Tallers amb les famílies. Recordau que esteu
convidats a venir a la classe i fer una activitat
amb el grup d'infants. És un dia que fa sentir
especials els vostres fills i filles i ho recordaran
sempre.
- Puntualitat. Pensau que l'arribada al matí és
important perquè és el moment en què ens
deim bon dia i revisam allò que farem al llarg
del matí.