Pautes familiars.

1. EDUCAR L’AUTONOMIA ALS NINS
L’autonomia s’ha d’entendre com un conjunt de capacitats pràctiques que permeten al nin/nina
d’espavilar-se, preparar-se per la vida, trobar recursos per fer front a les situacions del dia a
dia.
L’educació per a l’autonomia s’ha de considerar un procés que s’inicia des del moment mateix
del naixement que, físicament, és l’inici d’una vida independent, encara que limitada, respecte
als pares. A partir d’aquest moment, i juntament amb la maduració en altres esferes, es
desenvolupa una dinàmica que implica: d’una banda, un creixement gradual de la
independència del nin/a, de l’altra, una retirada progressiva del grau d’intervenció del
pares.
Un perill per a l’educació en l’autonomia és la sobreprotecció que exerceixen els pares quan es
deixen dur per les seves pors .Cal, en aquest sentit, que els pares mostrin un grau important
de seguretat davant dels fills en el moment de confiar-los certes responsabilitats i controlar
les seves pròpies pors. Lògicament, en cada fill/a el moment de donar autonomia estarà
condicionat a l’edat del nin/a, tenint en compte el grau de maduresa de cada un.
Els pares sobreprotectors se senten molt afectius i veuen als seus fill molt desemparats que
no estan preparats per fer coses per ells mateixos. Però fallen en l’afecte real al no
valorar suficientment al fill:
- Arropen al nin per mitja de tot tipus d’atenció , veciadures...
- Els rodegen d’un ambient fàcil, on es troba tot fet.
- Hi ha un doble temor a perdre el seu afecte i a que el nin pateixi.
Pot generar:
- Nins egoistes, capritxosos i desagraïts.
- Creure que tots viuen pel seu servei i en conseqüència poden arribar a ser uns tirans
- Quan s’enfronten davant el primer problema es tornen tímids, insegurs i ansiosos davant el
que es desconegut.
- Arriben a ser incapaços de defensar-se i superar les dificultats d’ una vida normal.
Com podem ajudar als nostres fills?
1. Donar oportunitats per ésser autònoms.
Cercar situacions que el nin pugui decidir i acceptar les conseqüències de les seves decisions.
I això s’ha de començar des de molt petits i en tasques molt senzilles de la vida quotidiana.
Lògicament s’ha de fer d’una manera gradual i no s’ha de subestimar les seves competències.

2. 2.Acceptació d’un mateix.
Això implica que els pares han d’ajudar al nin petit, i amb més raó, si pateixen petits
problemes (ulleres, aparells dentals, ser alt/baix...) a acceptar-se tal com son. Per tant
afavorir l’autoestima. Frases com “ et volem com ets” “estam molt contents amb tu”...ajudaran
al nin a tenir una bona percepció d’ell mateix.
3. Evitar comparacions.
Amb altres germans, amics... és una bona estratègia d’educació en l’autonomia, ja que aquesta
es basa en la ferma convicció dels pares, i dels educadors en general, que cada nin 'es ell
mateix, te valor en sí mateix i, per tant és diferent.
4. Plantejar petites metes o reptes que puguin fer sols.
Motivar als nins perquè s’esforcin en aconseguir petits “guanys/metes” que puguin reafirmar
la seva conducta. Descobrint les pròpies possibilitats.
5.Desenvolupar la capacitat crítica.
L’actitud crítica dels pares respecte de les noticies dels mitjans de comunicació, especialment
de la TV (dibuixos animats) de les actituds i els comportaments de les persones, ha de servir
de guia perquè els fills vagin modelant poc a poc la seva escala de valors.
6 Ajudar a afrontar problemes.
Ajudar als fills a solucionar els seus problemes ajuda al seu desenvolupament. Protegir
excessivament, evita que els nins puguin resoldre els seus propis problemes, es una
equivocació que té les seves conseqüències en el futur. Els hi hem de donar la seguretat que
són capaços de trobar el camí més adequat, malgrat qualque vegada es puguin equivocar. “Dels
errors també s’aprèn”
7. L’autonomia necessita de les normes i els hàbits
Sobretot en els primers anys de vida, són absolutament necessaris les normes i els hàbits,
sempre que siguin clars i coherents. L’autonomia que es va desenvolupant poc a poc ho fa a
partir d’aquest marc “segur” que ajuda a descobrir les pròpies possibilitats.
Tots aquests principis es poden resumir en el següent pensament
Sé que pots.
Per això t'ensenyo i t'exigeixo.
I com sé que et costa esforç, t'ho reconec i et premio