Des de l'escola Sagrada Família i en les jornades FEAC hem treballat amb els pares i mares d'infantil i primària el tema de la Frustració. Ha estat una experiència engrescadora
3. LA FRUSTRACIÓ
https://www.youtube.com/watch?v=CfqaoKDEmo0
• La frustració és una vivència emocional que es
presenta quan un desig, un projecte, una il·lusió o una
necessitat no s’arriba a satisfer o a complir.
• Quan un desig o una il·lusió no es compleixen, els
adults -i també els nens- experimenten d’una manera
o d’una altra tota una sèrie d’emocions com enuig,
tristesa, angoixa o ansietat a causa de la frustració.
• Aprendre des de petits a tolerar la frustració permet
que els nens puguin enfrontar-se de manera positiva a
les diferents situacions que se'ls presentaran a la vida.
4. • Tolerar la frustració significa ser capaç d’afrontar els
problemes i limitacions que ens trobem al llarg de la
vida, tot i les molèsties o incomoditats que puguin
causar-nos. Per tant, es tracta d’una actitud i, com
a tal, pot treballar-se i desenvolupar-se.
• Els nens amb poca tolerància a la frustració:
● Tenen dificultats per controlar les emocions.
● Són més impulsius i impacients.
● Busquen satisfer les seves necessitats de forma immediata,
de manera que, quan s’han d’enfrontar a l’espera o a la
postergació d’aquestes, poden reaccionar amb enrabiades i
plor fàcil.
● Són exigents.
5. ● Poden desenvolupar, amb més facilitat que d’altres
nens, quadres d’ansietat o depressió davant els
conflictes o dificultats grans.
● Creuen que tot gira al seu voltant i que s’ho mereixen
tot, de manera que senten qualsevol límit com injust ja
que va en contra dels seus desitjos. Els costa
comprendre per què no se’ls dóna tot el que volen.
● Tenen una baixa capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.
● Manifesten una tendència a pensar de manera radical:
una cosa és blanca o negra, no hi ha punt intermedi.
• Els pares hem d’evitar la sobreprotecció i no
abusar de la permissivitat.
6. Tècniques per tolerar la frustració
• Donar exemple. L’actitud positiva dels pares a
l’hora d’afrontar les situacions adverses és el millor
exemple perquè els fills aprenguin a solucionar els
problemes.
• Educar en la cultura de l’esforç. És important
ensenyar al nen que és necessari esforçar-se. Així
aprendrà que l’esforç és, en moltes ocasions, la millor
via per resoldre alguns dels fracassos.
• No donar-li tot fet. Si se li posa tot fàcil al nen i no
se li permet assolir els reptes per si mateix, serà
difícil que pugui equivocar-se i aprendre dels seus
errors per saber com enfrontar-se al fracàs.
7. • No cedir davant les enrabiades. Les situacions
frustrants deriven, en molts casos, en enrabiades. Si
els pares cedeixen davant d’elles, el nen aprendrà que
aquesta és la forma més efectiva de resoldre els
problemes.
• Marcar-li objectius. Cal ensenyar el nen a tolerar
la frustració marcant-li objectius realistes i
raonables, però sense exigir-li que s’enfronti a
situacions que, per la seva edat o maduresa, sigui
incapaç de superar.
• Convertir la frustració en aprenentatge . Les
situacions problemàtiques són una excel•lent
oportunitat perquè el nen aprengui coses noves i les
retingui. D’aquesta manera, podrà afrontar el
problema per si mateix quan aquest se li torni a
presentar.
8. • Ensenyar-li a ser perseverant. La perseverança
és essencial per superar situacions adverses. Si el
nen aprèn que amb la constància pot solucionar
molts dels seus problemes, sabrà controlar la
frustració en altres ocasions.
COM?
• Ensenyar tècniques de relaxació.
• Ensenyar a identificar el sentiment de
frustració quan aparegui.
• Ensenyar al nen quan ha de demanar ajuda. Si
se sent frustrat quan realitza alguna tasca, hem
d’intentar ensenyar-li a evitar la frustració: "què
podries fer en lloc d’enfadar-te o abandonar allò que
estàs fent?".
9. • Representar papers . Es pot jugar amb el nen a
interpretar una situació frustrant: Posem-li un
exemple: vol anar a la festa d’aniversari però no
l’han convidat. En primer lloc, el nen/a interpretarà
la frustració, i després adoptarà el rol oposat. Se li
pot animar a que dialogui amb ell mateix de forma
positiva i busqui una manera de resoldre el
problema.
• Reforçar les accions apropiades del nen. És
important elogiar-lo quan retardi la seva resposta
habitual d’ira davant la frustració, i quan
aconsegueixi emprar una estratègia adequada.
• Modificar la tasca. Ensenya-li una forma
alternativa d’assolir els seus objectius.
14. LA FRUSTRACIÓ
“Una persona feliç no és aquella que mai s’equivoca
o aquella que sempre aconsegueix tot el que vol.
Pensar això és un error i no estem ajudant als
nostres fills/es a ser emocionalment intel·ligents i
sans. Tothom comet errors, té pors, frustracions,
dificultats per aconseguir alguna cosa… Això és
part de la condició humana. De totes aquestes
experiències sempre se’n treu alguna cosa positiva i
se n’aprèn. Per tant, una persona feliç és
aquella que sap afrontar els seus errors,
aprèn d’ells i sap superar la frustració d’una
manera positiva i constructiva.”
15. LA FRUSTRACIÓ
GRÀCIES PER LA VOSTRA
ASSISTÈNCIA
i us esperem al proper FEAC :
10 de maig
Fins la propera!!!