Presentació dels resultats més destacats de l'estudi sobre semipresencialitat en el marc del projecte REDICE-2010

1. Universitat de Barcelona
28 de setembre de 2012
La semipresencialitat en el context de la Xarxa Vives:
situació actual i reptes de futur
Joan Simon
Grup d’Innovació Docent GIBAF
Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona

2. 1. Gènesi del projecte
2. Resultats destacables
3. Conclusions de l’estudi
+ Consideracions en clau de política universitària

3. Concessió REDICE (novembre 2010)
1. PROJECTE

4. 1.1. OBJECTIUS
 Conèixer la situació actual de la modalitat SMP
 Conèixer les perspectives futures de la seva implementació
 Identificar diferències i semblances en el model a les diferents
universitats
 Ressaltar les singularitats de cada universitat
 Correlacionar els resultats amb el tipus (pública/privada, mida,
“politècnica”) d’universitat en les estratègies de la SMP

5. 1.2. PROCÉS
1. Origen del projecte institucional UB: reunió VR (juliol 2011)
2. Entrevista Dra. Anguera: (sinergies GIBAF-UB, encàrrec…) (setembre 2011)
3. Servei d’Assessorament a la Recerca (SAR-ICE) / enquesta /
Dra. Mercedes Torrado (setembre-octubre 2011)
4. Identificació dels VR amb responsabilitat en l’àmbit de la Xarxa Vives
5. Comunicació institucional (des de VR-UB a VRs-Xarxa)
6. Contacte telefònic i tramesa del qüestionari per correu electrònic
7. Entrevistes personals a 20 universitats de la Xarxa Vives (maig-juliol)
8. Resultats preliminars - Jornada de semipresencialitat a la UB (11 juliol 2012)
9. Explotació de les dades a partir de les gravacions (juliol-setembre 2012)
10. Organització de la Jornada Semipresencialitat Xarxa Vives (28 de setembre)

6. 1.3. ÀMBIT ESTUDI
• Universitat Abat Oliba CEU • Universitat Miguel Hernández d’Elx
• Universitat d’Alacant • Universitat Oberta de Catalunya
• Universitat d’Andorra • Universitat de Perpinyà Via Domitia
• Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat Politècnica de Catalunya
• Universitat de Barcelona • Universitat Politècnica de València
• Universitat de Girona • Universitat Pompeu Fabra
• Universitat de les Illes Balears • Universitat Ramon Llull
• Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Rovira i Virgili
• Universitat Jaume I • Universitat de València
• Universitat de Lleida • Universitat de Vic

7. 1.4. QÜESTIONARI

8. 1.5. ÀMBITS TEMÀTICS
(àmbits principals del qüestionari)
1. CONCEPTUALITZACIÓ
2. CONTEXTUALITZACIÓ
2. CONTEXTUALITZACIÓ
3. POLÍTICA INSTITUCIONAL
3. POLÍTICA INSTITUCIONAL
4. VALORACIÓ INSTITUCIONAL
5. APLICACIÓ EN EL CONTEXT ACTUAL
4. ESTRATÈGIES INSTITUCIONALS
6. ESTRATÈGIES INSTITUCIONALS
5. COOPERACIÓ INTERUNIVERSITÀRIA
7. COOPERACIÓ INSTITUCIONAL
8. RECURSOS
6. RECURSOS
9. ESTALVI INSTITUCIONAL
7. ESTALVI I/O INVERSIÓ
10. METODOLOGIA DOCENT
11. PERFIL PROFESSORAT
8. METODOLOGIA DOCENT
12. RECONEIXEMENT DOCENT
9. PROFESSORAT
13. FORMACIÓ PROFESSORAT
14.
10. ALUMNAT

9. 1.6. METODOLOGIA
(entrevista)
 Entrevista personal (1 h aprox.)
 Gravació entrevista (mp3 / smartphone / tablet…)
 Transcripció (+ de 25 h) i explotació de les dades
 Problemàtica amb els períodes electorals (UAB, UA…)
 Suport institucional constant des del VR-UB

10. 2. RESULTATS DESTACABLES
2.1. Conceptualització

11. 1. Conceptualització
Com es podria definir el model de docència semipresencial?
• Visió + “administrativa”
IMATGE: ULL
• Visió + “tecnològica”
• Visió + “metodològica”
“Ha de ser una modalitat explícitament programada i
estructurada independentment de la resta de modalitats”

12. 1. Conceptualització
Quin són els límits entre un ús intensiu de les tecnologies i les
modalitats semipresencials?
• Fase de transició
“lineal” del rol docent
• Tipus d’universitat
“Hi ha una certa «borrositat» que fa que els límits siguin
en alguns casos difusos i, des del punt didàctic, poc nítids”

13. 1. Conceptualització
Quines són les principals fortaleses i debilitats d’aquesta
modalitat formativa?
• Més flexibilitat
“Una debilitat és que, amb estudiants sense motivació i
sense una tutoria ferma, pot haver-hi molt abandonament,
i això és un malbaratament en termes de fracàs acadèmic”

14. 2.2. Contextualització

15. 2. Contextualització
Quin és el percentatge aproximat de semipresencialitat en la seva
universitat?
• Oferta: graus, + màsters i postgraus,
+++títols propis i formació continuada
• Algunes singularitats:
• Factor “insularitat”
• Campus de Font Romeu – centre
de tecnificació i alt rendiment
d’esportistes d'elit
• Necessitat de “massa crítica”
“En graus és pràcticament inexistent exceptuant una
titulació que és totalment virtual; en màsters, només d’un
5%, malgrat que hi ha també cursos en línia; i en
formació pròpia potser arribaria al 15%”

16. 2.3. Política institucional

17. 3. Política institucional
Quina és, a grans trets, la política institucional de la seva
universitat envers la semipresencialitat?
- Internacionalització
- Captació: nous nínxols
d’estudiants-professionals
- Dobles titulacions
“La universitat segueix apostant per ser presencial, però
afavoreix les propostes del professorat que impliquin
internacionalització i captació d’estudiant llunyà”

18. 3. Política institucional
La societat pressiona per tal que les universitats disposin de més
modalitats formatives?
“La societat demanda més
formació virtualitzada,
lligada als nous
paradigmes d’una societat
del coneixement cada
vegada més madura en l’ús
de les tecnologies
educatives. Caldrà
potenciar ben aviat les
modalitats no presencials
(b-learning i e-learning)”

19. 3. Política institucional
En un futur, i a nivell global, quina creu que pot ser l’evolució més
probable de l’oferta semipresencial?
“El futur de la universitat
s’encamina cap a una major
virtualització, i el valor afegit de les
universitats tradicionals serà
precisament la presencialitat amb
uns professors de vàlua
internacional reconeguda. Tot el
que són recursos i lliçons magistrals
cada vegada estaran més a l’abast
de tothom i més ben estructurats...,
i aniran perdent valor”

20. 2.4. Estratègies institucionals

21. 4. Estratègies institucionals
Els ensenyaments no presencials i l’aprenentatge virtual són
indicats a tots els àmbits del coneixement?
Cal limitar la semipresencial
a titulacions que no tinguin
massa pràctiques
professionalitzadores. En
Salut, Educació, Ciències
experimentals... hi ha un alt
percentatge de pràctiques
de laboratori i pràcticum
que no es poden virtualitzar.
Continguts teòrics?... debats??... simulacions???...

22. 2.5. Cooperació interuniversitària

23. 5. Cooperació interuniversitària
Com es valoren les possibilitats de cooperació interuniversitària
que ofereix la semipresencialitat?
· Convenis (bastants) per a màsters
· Aliances en formació professorat
· Acords interfronterers
· Col·laboracions entre universitats petites
“Sempre és desitjable, però això ho hauria d’aclarir -i molt-
el sistema universitari català quant a legislació, atès que,
si no, és una font de possibles conflictes: es poden donar
títols conjunts o no?..., quina és la universitat
coordinadora?..., a qui se li computen els estudiants?..., els
professors on estan adscrits?..., i un llarg etc.”

24. 5. Cooperació interuniversitària
Caldria replantejar-se compartir estudis semipresencials entre les
universitats de parla catalana?
• MAPA DE TITULACIONS
“Cal unificar recursos i optimitzar-los per fer-los
sostenibles en ensenyaments amb poca matrícula
universitària que poden arribar a desaparèixer”

25. 5. Cooperació interuniversitària
La semipresencialitat podria ser part de la solució en la discussió
del mapa de titulacions dels sistema universitari?
• Component “polític” important
• Governs amb competències
sobre aquest tema. Qui hi
hauria de posar ordre?
“Tinc els meus dubtes. Les universitats s’han tornat molt
complexes i complicades, i s’ha perdut agilitat negociadora”

26. 2.6. Recursos

27. 6. Recursos
Quin recursos ha calgut preveure per endegar aquesta modalitat?
• Menys infraestructures
• Però aquests espais no
desapareixen sinó que es
transformen! (Més aules
d’informàtica, sales de reunió
per a seguiment en grups
reduïts, espais per treballar
en grups, etc.)
• Invertir en personal de suport
tècnic i docent
“El recurs mínim no és tecnològic, és formar el
professorat; perquè ens pensem que el professorat
sempre està prou ben format i a vegades no és així”

28. 6. Recursos
Quins criteris tecnològics i de gestió administrativa ha de tenir
presents la universitat a l’hora d’oferir ensenyament semipresencial?
“Tenim una plataforma
basada en Moodle que
fem servir per a tota la
presencialitat i que també
s’utilitza per a la
semipresencialitat. Està
integrada amb Gestió
Acadèmica i, també, amb
formació del professorat.”

29. 6. Recursos
La gravació de les classes magistrals i/o seminaris, caldria
entendre-la dins la modalitat virtual o dins la modalitat presencial?
• Impuls dels Webinars
• Lligat al concepte
de presència física/virtual
“La videoconferència en temps real, al nostre entendre,
està més vinculada a la modalitat presencial tot i que
estigui mediada per la tecnologia”

30. 2.7. Estalvi i/o inversió

31. 7. Estalvi i/o inversió
Quina és la seva valoració general en relació al possible estalvi
institucional d’aquesta modalitat?
• El parany de les
infraestructures i els espais
• El preu de la matrícula =
preu del crèdit presencial
“No estic d’acord que la modalitat semipresencial
representi un estalvi. Un cop comptabilitzat tot l’esforç del
professor potser aquest cost és, en realitat, molt més alt”

32. 7. Estalvi i/o inversió
Hi ha risc que el professorat interpreti la modalitat semipresencial
com un sistema només per abaratir costos laborals alhora que
devaluar la qualitat de l’aprenentatge?
• Resistències del
professorat
• Sobreesforç en època
de crisi econòmica
“En cap cas abarateix costos per a la universitat, tot i que
a la societat li pot semblar que sí perquè té en ment les
classes presencials que es deixen de fer”

33. 2.8. Metodologia docent

34. 8. Metodologia docent
Quin és el canvi més notable en la metodologia docent de la
semipresencialitat en relació al rol del professor i al rol de l’alumne?
“Per als estudiants
implica responsabilitzar-
se més del seu propi
aprenentatge i permet un
feedback més periòdic
amb els professors.
També augmenta el
desenvolupament de
xarxes socials
professionals aplicades a
l’aprenentatge”

35. 2.9. Professorat

36. 9. Professorat
Quines competències, aptituds i actituds ha de desenvolupar el
professorat que imparteix ensenyaments no presencials?
• Competències tecnològiques: són
bàsiques per desenvolupar la feina
amb fluïdesa i eficàcia
• Competències pedagògiques i
didàctiques sobre SMP
• (però, a més) Il·lusió per
experimentar en un format innovador
“El professor ha d'estar motivat i format, i amb això
adquirirà les competències necessàries per ensenyar en
qualsevol modalitat”

37. 9. Professorat
Quin és i quin hauria de ser el còmput quant a dedicació docent
dins la modalitat semipresencial?
• Incentius: +++ primer curs (creació);
+ segon curs (revisió)
• Posteriorment es comença a
amortitzar
“La dedicació del professorat es comptabilitza igual
ara mateix que en la presencialitat. Costa molt de
valorar la part virtual de dedicació del professorat, i
generalment es fa en funció del nombre d’estudiants”

38. 9. Professorat
Quina formació inicial i continuada li ha de subministrar la seva
universitat per ser competent en docència semipresencial?
• Formació específica en nivells creixents:
1) convenient, 2) necessària, 3) mèrit i 4) requisit
• Nou títol a França (semipresencial!) per formar
candidats a concórrer a concursos de professorat
“Les competències digitals, per descomptat.
Les competències pedagògiques se suposa que
tothom les té perquè ja és un professional de
l’ensenyament, però caldria desenvolupar més
les competències comunicatives –sobretot en
l’escriptura – en aquesta modalitat. El
missatge escrit cal cuidar-lo”

39. 2.10. Estudiants

40. 10. Estudiants
La modalitat semipresencial implica una tipologia d’actituds i
valors per part de l’estudiantat diferent de la modalitat presencial?
“El perfil de l’estudiant en
aquesta modalitat hauria
de ser molt disciplinat i
autoexigent, ja que és el
gestor principal del seu
temps d’estudi. Tot plegat
implica molta maduresa”

41. 10. Estudiants
Els estudiants que estan dins el mercat laboral i que desitgen
compatibilitzar feina i estudis, són un col·lectiu abocat a la
semipresencialitat?
“En màsters, i
sobretot en
titulacions
pròpies, amb
molta seguretat
creixerà la
demanda
d’aquest tipus de
formació”

42. 3. CONCLUSIONS
de l’estudi
• Dificultat de quantificar
• Decàleg de síntesi

43. 3. CONCLUSIONS
de l’estudi
1) Manca de normatives específiques
sobre la semipresencialitat

44. 2) Notable diversitat d’estratègies en la docència SMP:
a) Graus SMP (“ANECA”) com a valor afegit (dobles titulacions)
b) Aposta per la internacionalització (2n i 3r cicle)
c) Com a estratègia de posicionament en el context universitari (UOC, UdA)

45. 3) Aposta a curt i mitjà termini:
segon cicle (màsters) i formació continuada

46. 4) Manca de proves pilot en el primer cicle
excepte per necessitats geogràfiques

47. 5) La semipresencialitat no constitueix cap estalvi
a nivell institucional si n’exceptuem els espais

48. 6) Recursos tecnològics ja disponibles i en
general suficients: en la majoria d’universitats,
basats en la plataforma Moodle

49. 7) En general, reconeixement docent igual (SMP = P)
i preu crèdit també SMP = P.
El primer any s’admet un notable sobreesforç

50. 8) La majoria de les universitats creuen que
hauran d’augmentar a mitjà termini l’oferta de
semipresencialitat (i cursos en línia)

51. 9) Canvis necessaris en els rols:
del professor (més orientació)
i de l’estudiant (més responsabilitat i autodisciplina)

52. 10) Totes les universitats estan molt interessades
en l’anàlisi de les entrevistes i, possiblement, de
les conclusions d’aquesta jornada

53. Algunes
CONSIDERACIONS FINALS
1. Formar part dels objectius
i missió de la institució
2. Procés proactiu, no reactiu
3. Disposar d’un pla d’avaluació
específic per a la SMP

54. 1. Tenir una missió i uns
objectius institucionals clars
Cal que la modalitat SMP formi part de la missió i visió
institucional per proporcionar una base sòlida per a
l'assignació de recursos i perquè serveixi com a
baròmetre per assegurar que l'esforç és coherent amb
l'estratègia global de la institució

55. 2. Procés proactiu,
no reactiu
El parany és normativitzar en excés, ja que sol implicar
més burocratització. Les directrius ajuden a flexibilitzar i
donar més autonomia a cada àrea/disciplina
A més, cal
subministrar
informació
suficient, que ha
de fer-se arribar
a tota la
comunitat
universitària

56. Facilitar la recerca
en SMP
3. Disposar d’un pla
d’avaluació/seguiment
Finalment, sempre cal mesurar els resultats enfront dels
objectius inicials. A més, aquesta avaluació permetrà
assegurar-ne la sostenibilitat i escalabilitat futura i
proporcionar un circuit de retroalimentació que validi el
progrés de la iniciativa o suggereixi correccions urgents.

57. Anna Rovira, Cèsar Blanché, Maria Bosch, Joan Simon i Carles Benedí

58. Gràcies...
... i bona sort!