• Save
Jornada Semipresencialitat Xarxa Vives
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Jornada Semipresencialitat Xarxa Vives

on

  • 770 views

Presentació dels resultats més destacats de l'estudi sobre semipresencialitat en el marc del projecte REDICE-2010

Presentació dels resultats més destacats de l'estudi sobre semipresencialitat en el marc del projecte REDICE-2010

Statistics

Views

Total Views
770
Views on SlideShare
741
Embed Views
29

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

2 Embeds 29

http://www.scoop.it 28
https://twitter.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike LicenseCC Attribution-NonCommercial-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Jornada Semipresencialitat Xarxa Vives Jornada Semipresencialitat Xarxa Vives Presentation Transcript

  • Universitat de Barcelona 28 de setembre de 2012La semipresencialitat en el context de la Xarxa Vives: situació actual i reptes de futur Joan Simon Grup d’Innovació Docent GIBAF Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona
  • 1. Gènesi del projecte2. Resultats destacables3. Conclusions de l’estudi + Consideracions en clau de política universitària
  • Concessió REDICE (novembre 2010) 1. PROJECTE
  • 1.1. OBJECTIUS Conèixer la situació actual de la modalitat SMP Conèixer les perspectives futures de la seva implementació Identificar diferències i semblances en el model a les diferents universitats Ressaltar les singularitats de cada universitat Correlacionar els resultats amb el tipus (pública/privada, mida, “politècnica”) d’universitat en les estratègies de la SMP
  • 1.2. PROCÉS1. Origen del projecte institucional UB: reunió VR (juliol 2011)2. Entrevista Dra. Anguera: (sinergies GIBAF-UB, encàrrec…) (setembre 2011)3. Servei d’Assessorament a la Recerca (SAR-ICE) / enquesta / Dra. Mercedes Torrado (setembre-octubre 2011)4. Identificació dels VR amb responsabilitat en l’àmbit de la Xarxa Vives5. Comunicació institucional (des de VR-UB a VRs-Xarxa)6. Contacte telefònic i tramesa del qüestionari per correu electrònic7. Entrevistes personals a 20 universitats de la Xarxa Vives (maig-juliol)8. Resultats preliminars - Jornada de semipresencialitat a la UB (11 juliol 2012)9. Explotació de les dades a partir de les gravacions (juliol-setembre 2012)10. Organització de la Jornada Semipresencialitat Xarxa Vives (28 de setembre)
  • 1.3. ÀMBIT ESTUDI • Universitat Abat Oliba CEU • Universitat Miguel Hernández d’Elx • Universitat d’Alacant • Universitat Oberta de Catalunya • Universitat d’Andorra • Universitat de Perpinyà Via Domitia • Universitat Autònoma de Barcelona • Universitat Politècnica de Catalunya • Universitat de Barcelona • Universitat Politècnica de València • Universitat de Girona • Universitat Pompeu Fabra • Universitat de les Illes Balears • Universitat Ramon Llull • Universitat Internacional de Catalunya • Universitat Rovira i Virgili • Universitat Jaume I • Universitat de València • Universitat de Lleida • Universitat de Vic
  • 1.4. QÜESTIONARI
  • 1.5. ÀMBITS TEMÀTICS(àmbits principals del qüestionari) 1. CONCEPTUALITZACIÓ 2. CONTEXTUALITZACIÓ 2. CONTEXTUALITZACIÓ 3. POLÍTICA INSTITUCIONAL 3. POLÍTICA INSTITUCIONAL 4. VALORACIÓ INSTITUCIONAL 5. APLICACIÓ EN EL CONTEXT ACTUAL 4. ESTRATÈGIES INSTITUCIONALS 6. ESTRATÈGIES INSTITUCIONALS 5. COOPERACIÓ INTERUNIVERSITÀRIA 7. COOPERACIÓ INSTITUCIONAL 8. RECURSOS 6. RECURSOS 9. ESTALVI INSTITUCIONAL 7. ESTALVI I/O INVERSIÓ 10. METODOLOGIA DOCENT 11. PERFIL PROFESSORAT 8. METODOLOGIA DOCENT 12. RECONEIXEMENT DOCENT 9. PROFESSORAT 13. FORMACIÓ PROFESSORAT 14. 10. ALUMNAT
  • 1.6. METODOLOGIA(entrevista)  Entrevista personal (1 h aprox.)  Gravació entrevista (mp3 / smartphone / tablet…)  Transcripció (+ de 25 h) i explotació de les dades  Problemàtica amb els períodes electorals (UAB, UA…)  Suport institucional constant des del VR-UB
  • 2. RESULTATS DESTACABLES2.1. Conceptualització
  • 1. ConceptualitzacióCom es podria definir el model de docència semipresencial? • Visió + “administrativa” IMATGE: ULL • Visió + “tecnològica” • Visió + “metodològica”“Ha de ser una modalitat explícitament programada iestructurada independentment de la resta de modalitats”
  • 1. ConceptualitzacióQuin són els límits entre un ús intensiu de les tecnologies i les modalitats semipresencials?• Fase de transició “lineal” del rol docent• Tipus d’universitat“Hi ha una certa «borrositat» que fa que els límits siguinen alguns casos difusos i, des del punt didàctic, poc nítids”
  • 1. Conceptualització Quines són les principals fortaleses i debilitats d’aquesta modalitat formativa?• Més flexibilitat“Una debilitat és que, amb estudiants sense motivació isense una tutoria ferma, pot haver-hi molt abandonament,i això és un malbaratament en termes de fracàs acadèmic”
  • 2.2. Contextualització
  • 2. ContextualitzacióQuin és el percentatge aproximat de semipresencialitat en la seva universitat? • Oferta: graus, + màsters i postgraus, +++títols propis i formació continuada • Algunes singularitats: • Factor “insularitat” • Campus de Font Romeu – centre de tecnificació i alt rendiment d’esportistes delit • Necessitat de “massa crítica” “En graus és pràcticament inexistent exceptuant una titulació que és totalment virtual; en màsters, només d’un 5%, malgrat que hi ha també cursos en línia; i en formació pròpia potser arribaria al 15%”
  • 2.3. Política institucional
  • 3. Política institucional Quina és, a grans trets, la política institucional de la seva universitat envers la semipresencialitat? - Internacionalització - Captació: nous nínxols d’estudiants-professionals - Dobles titulacions“La universitat segueix apostant per ser presencial, peròafavoreix les propostes del professorat que impliquininternacionalització i captació d’estudiant llunyà”
  • 3. Política institucionalLa societat pressiona per tal que les universitats disposin de més modalitats formatives? “La societat demanda més formació virtualitzada, lligada als nous paradigmes d’una societat del coneixement cada vegada més madura en l’ús de les tecnologies educatives. Caldrà potenciar ben aviat les modalitats no presencials (b-learning i e-learning)”
  • 3. Política institucionalEn un futur, i a nivell global, quina creu que pot ser l’evolució més probable de l’oferta semipresencial? “El futur de la universitat s’encamina cap a una major virtualització, i el valor afegit de les universitats tradicionals serà precisament la presencialitat amb uns professors de vàlua internacional reconeguda. Tot el que són recursos i lliçons magistrals cada vegada estaran més a l’abast de tothom i més ben estructurats..., i aniran perdent valor”
  • 2.4. Estratègies institucionals
  • 4. Estratègies institucionalsEls ensenyaments no presencials i l’aprenentatge virtual són indicats a tots els àmbits del coneixement? Cal limitar la semipresencial a titulacions que no tinguin massa pràctiques professionalitzadores. En Salut, Educació, Ciències experimentals... hi ha un alt percentatge de pràctiques de laboratori i pràcticum que no es poden virtualitzar. Continguts teòrics?... debats??... simulacions???...
  • 2.5. Cooperació interuniversitària
  • 5. Cooperació interuniversitàriaCom es valoren les possibilitats de cooperació interuniversitària que ofereix la semipresencialitat? · Convenis (bastants) per a màsters · Aliances en formació professorat · Acords interfronterers · Col·laboracions entre universitats petites“Sempre és desitjable, però això ho hauria d’aclarir -i molt-el sistema universitari català quant a legislació, atès que,si no, és una font de possibles conflictes: es poden donartítols conjunts o no?..., quina és la universitatcoordinadora?..., a qui se li computen els estudiants?..., elsprofessors on estan adscrits?..., i un llarg etc.”
  • 5. Cooperació interuniversitàriaCaldria replantejar-se compartir estudis semipresencials entre les universitats de parla catalana? • MAPA DE TITULACIONS “Cal unificar recursos i optimitzar-los per fer-los sostenibles en ensenyaments amb poca matrícula universitària que poden arribar a desaparèixer”
  • 5. Cooperació interuniversitàriaLa semipresencialitat podria ser part de la solució en la discussió del mapa de titulacions dels sistema universitari? • Component “polític” important • Governs amb competències sobre aquest tema. Qui hi hauria de posar ordre?“Tinc els meus dubtes. Les universitats s’han tornat moltcomplexes i complicades, i s’ha perdut agilitat negociadora”
  • 2.6. Recursos
  • 6. RecursosQuin recursos ha calgut preveure per endegar aquesta modalitat? • Menys infraestructures • Però aquests espais no desapareixen sinó que es transformen! (Més aules d’informàtica, sales de reunió per a seguiment en grups reduïts, espais per treballar en grups, etc.) • Invertir en personal de suport tècnic i docent “El recurs mínim no és tecnològic, és formar el professorat; perquè ens pensem que el professorat sempre està prou ben format i a vegades no és així”
  • 6. Recursos Quins criteris tecnològics i de gestió administrativa ha de tenirpresents la universitat a l’hora d’oferir ensenyament semipresencial? “Tenim una plataforma basada en Moodle que fem servir per a tota la presencialitat i que també s’utilitza per a la semipresencialitat. Està integrada amb Gestió Acadèmica i, també, amb formació del professorat.”
  • 6. Recursos La gravació de les classes magistrals i/o seminaris, caldriaentendre-la dins la modalitat virtual o dins la modalitat presencial? • Impuls dels Webinars • Lligat al concepte de presència física/virtual “La videoconferència en temps real, al nostre entendre, està més vinculada a la modalitat presencial tot i que estigui mediada per la tecnologia”
  • 2.7. Estalvi i/o inversió
  • 7. Estalvi i/o inversióQuina és la seva valoració general en relació al possible estalvi institucional d’aquesta modalitat? • El parany de les infraestructures i els espais • El preu de la matrícula = preu del crèdit presencial“No estic d’acord que la modalitat semipresencialrepresenti un estalvi. Un cop comptabilitzat tot l’esforç delprofessor potser aquest cost és, en realitat, molt més alt”
  • 7. Estalvi i/o inversióHi ha risc que el professorat interpreti la modalitat semipresencial com un sistema només per abaratir costos laborals alhora que devaluar la qualitat de l’aprenentatge? • Resistències del professorat • Sobreesforç en època de crisi econòmica “En cap cas abarateix costos per a la universitat, tot i que a la societat li pot semblar que sí perquè té en ment les classes presencials que es deixen de fer”
  • 2.8. Metodologia docent
  • 8. Metodologia docent Quin és el canvi més notable en la metodologia docent de lasemipresencialitat en relació al rol del professor i al rol de l’alumne? “Per als estudiants implica responsabilitzar- se més del seu propi aprenentatge i permet un feedback més periòdic amb els professors. També augmenta el desenvolupament de xarxes socials professionals aplicades a l’aprenentatge”
  • 2.9. Professorat
  • 9. ProfessoratQuines competències, aptituds i actituds ha de desenvolupar el professorat que imparteix ensenyaments no presencials?• Competències tecnològiques: són bàsiques per desenvolupar la feina amb fluïdesa i eficàcia• Competències pedagògiques i didàctiques sobre SMP• (però, a més) Il·lusió per experimentar en un format innovador“El professor ha destar motivat i format, i amb aixòadquirirà les competències necessàries per ensenyar enqualsevol modalitat”
  • 9. ProfessoratQuin és i quin hauria de ser el còmput quant a dedicació docent dins la modalitat semipresencial?• Incentius: +++ primer curs (creació); + segon curs (revisió)• Posteriorment es comença a amortitzar “La dedicació del professorat es comptabilitza igual ara mateix que en la presencialitat. Costa molt de valorar la part virtual de dedicació del professorat, i generalment es fa en funció del nombre d’estudiants”
  • 9. ProfessoratQuina formació inicial i continuada li ha de subministrar la seva universitat per ser competent en docència semipresencial?• Formació específica en nivells creixents: 1) convenient, 2) necessària, 3) mèrit i 4) requisit• Nou títol a França (semipresencial!) per formar candidats a concórrer a concursos de professorat“Les competències digitals, per descomptat.Les competències pedagògiques se suposa quetothom les té perquè ja és un professional del’ensenyament, però caldria desenvolupar mésles competències comunicatives –sobretot enl’escriptura – en aquesta modalitat. Elmissatge escrit cal cuidar-lo”
  • 2.10. Estudiants
  • 10. Estudiants La modalitat semipresencial implica una tipologia d’actituds ivalors per part de l’estudiantat diferent de la modalitat presencial? “El perfil de l’estudiant en aquesta modalitat hauria de ser molt disciplinat i autoexigent, ja que és el gestor principal del seu temps d’estudi. Tot plegat implica molta maduresa”
  • 10. Estudiants Els estudiants que estan dins el mercat laboral i que desitgen compatibilitzar feina i estudis, són un col·lectiu abocat a la semipresencialitat?“En màsters, isobretot entitulacionspròpies, ambmolta seguretatcreixerà lademandad’aquest tipus deformació”
  • 3. CONCLUSIONS de l’estudi • Dificultat de quantificar • Decàleg de síntesi
  • 3. CONCLUSIONS de l’estudi 1) Manca de normatives específiques sobre la semipresencialitat
  • 2) Notable diversitat d’estratègies en la docència SMP: a) Graus SMP (“ANECA”) com a valor afegit (dobles titulacions) b) Aposta per la internacionalització (2n i 3r cicle) c) Com a estratègia de posicionament en el context universitari (UOC, UdA)
  • 3) Aposta a curt i mitjà termini:segon cicle (màsters) i formació continuada
  • 4) Manca de proves pilot en el primer cicle excepte per necessitats geogràfiques
  • 5) La semipresencialitat no constitueix cap estalvi a nivell institucional si n’exceptuem els espais
  • 6) Recursos tecnològics ja disponibles i engeneral suficients: en la majoria d’universitats, basats en la plataforma Moodle
  • 7) En general, reconeixement docent igual (SMP = P) i preu crèdit també SMP = P. El primer any s’admet un notable sobreesforç
  • 8) La majoria de les universitats creuen quehauran d’augmentar a mitjà termini l’oferta de semipresencialitat (i cursos en línia)
  • 9) Canvis necessaris en els rols: del professor (més orientació)i de l’estudiant (més responsabilitat i autodisciplina)
  • 10) Totes les universitats estan molt interessades en l’anàlisi de les entrevistes i, possiblement, de les conclusions d’aquesta jornada
  • AlgunesCONSIDERACIONS FINALS 1. Formar part dels objectius i missió de la institució 2. Procés proactiu, no reactiu 3. Disposar d’un pla d’avaluació específic per a la SMP
  • 1. Tenir una missió i uns objectius institucionals clarsCal que la modalitat SMP formi part de la missió i visió institucional per proporcionar una base sòlida per a lassignació de recursos i perquè serveixi com abaròmetre per assegurar que lesforç és coherent amb lestratègia global de la institució
  • 2. Procés proactiu, no reactiuEl parany és normativitzar en excés, ja que sol implicarmés burocratització. Les directrius ajuden a flexibilitzar i donar més autonomia a cada àrea/disciplinaA més, calsubministrarinformaciósuficient, que hade fer-se arribara tota lacomunitatuniversitària
  • Facilitar la recerca en SMP 3. Disposar d’un pla d’avaluació/seguimentFinalment, sempre cal mesurar els resultats enfront dels objectius inicials. A més, aquesta avaluació permetrà assegurar-ne la sostenibilitat i escalabilitat futura i proporcionar un circuit de retroalimentació que validi elprogrés de la iniciativa o suggereixi correccions urgents.
  • Anna Rovira, Cèsar Blanché, Maria Bosch, Joan Simon i Carles Benedí
  • Gràcies...... i bona sort!