ART GREC: ARQUITECTURA

14,683
-1

Published on

NOVA VERSIÓ REVISADA I AMPLIADA PAU 2016
L'arquitectura grega: Característiques generals. Els ordres arquitectònics.
Inclou una selecció de "links" de pàgines web, altres presentacións i videos per preparar les obres arquitectòniques seleccionades per les proves PAU 2016.
NOTA: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "Links" d'ampliació PAU16.

Published in: Education
0 Comments
11 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
14,683
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
33
Actions
Shares
0
Downloads
658
Comments
0
Likes
11
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

ART GREC: ARQUITECTURA

  1. 1. L’ART GREC L’ARQUITECTURA Antonio Núñez 2015
  2. 2. L’ARQUITECTURA GREGA L’Arquitectura Grega Característiques generals Els estils o ordres arquitectònics L’arquitectura religiosa: el temples L’arquitectura civil: el teatre DÒRIC JÒNIC CORINTI Introducció: Naixement de l’urbanisme
  3. 3. EL NAIXEMENT DE L’URBANISME L’Urbanisme neix a Grècia: Els grecs són els primers que planifiquen i ordenen el creixement de les ciutats, mirant que cada una de les parts que la formen; i cada edifici, guardi proporció i harmonia amb la resta. Tres factors van condicionar l’urbanisme grec: - Caràcter independent de les polis (decideixen sobre elles mateixes) El Naixement de l’Urbanisme - La topografia muntanyosa del terreny - la democràcia: els ciutadans prenen les decisions, es fan llocs per a les reunions i es construeix una ciutat a escala humana (Antropocentrisme)
  4. 4. ORGANITZACIÓ DE LA POLIS Es situen a l’interior d’un recinte emmurallat (qüestió defensiva) Podem diferenciar: - Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats. - Àgora :plaça pública de reunió i celebració d’assemblees públiques, mercats i transaccions comercials i administració de justícia - Edificis civils: situats prop de l’àgora (majoritàriament) i destinats a la població (llocs de reunió, teatre, , palestra, estadi, stoa,...) El Naixement de l’Urbanisme
  5. 5. Els grecs són també els inventors del traçat hipodàmic o ortogonal, de carrers rectilinis que s’entrecreuen en angle recte. EL PLA HIPODÀMIC Aquesta forma de planificar la distribució de les ciutats va sorgir quan Hipòdam de Milet va fer un projecte per la reconstrucció de la Polis de Milet al 475 aC. Després que aquesta ciutat fos destruïda pels perses durant les guerres Mèdiques Aquesta forma de planificar i dissenyar les ciutats exercirà una gran influència en etapes posteriors des de els romans fins els nostres dies. El Naixement de l’Urbanisme
  6. 6. EL PLA HIPODÀMIC El Naixement de l’Urbanisme Restes de la ciutat romana de Tingad (segle I)
  7. 7. L’Arquitectura Grega: Característiques Generals CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes) Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Tipologia: Religiosa: temples i Civil: teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis Les construccions es policromaven.
  8. 8. L’Arquitectura Grega: Característiques Generals CARACTERICTIQUES DE L’ARQUITECTURA GREGA ( RESUM ) Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals. (no utilitzen ni arcs ni voltes) Principals elements constructius: les columnes i els murs isòdoms de carreus perfectament tallats i units amb grapes de ferro, sense argamassa Cerca l’harmonia visual total a partir de les proporcions i les línies, utilitzant càlculs matemàtics complexos i correccions òptiques com l’èntasi Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la monumentalitat. (Antropocentrisme) La necessitat d’harmonia els porta a la creació de tres ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti. Tipologia: temples, teatres, àgores, stoes, gimnasos i estadis Les construccions es policromaven.
  9. 9. L’Arquitectura Religiosa: El Temple L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE El Temple és l’edifici principal de l’art grec, situat sobre un crepidoma o basament esglaonat que l’eleva sobre els seus voltants La seva funció principal era la de guardar la imatge del deu, però no era un lloc preferentment de culte, donat que la major part de les cerimònies religioses es realitzaven a l’exterior (major importància de l’exterior que de l’interior)
  10. 10. L’Arquitectura Religiosa: El Temple La planta dels temples més comuna és la rectangular. Forma que deriva del mègaron de la cultura micènica, una estructura rectangular dividida en 3 espais:
  11. 11. L’Arquitectura Religiosa: El Temple Però, en algunes ocasions, també pot tenir una forma circular (tholos). En aquest cas, la forma circular prové de les tombes dels prínceps micènics Tant si presenten una forma rectangular com circular, el més important és tenir present que a la cultura grega la majoria de les cerimònies religioses es feien a l’exterior, per la qual cosa els temples es van construir donant més importància a l’exterior que a l’interior.(Els temples és van construir per ser vistos)
  12. 12. PARTS DEL TEMPLE: ESTRUCTURA INTERNA Pronaos: “Davant de la Naos” era el pòrtic d’entrada o accès. Situat en la part davantera Naos o cel·la: estància principal i central del temple, on es guardava la imatge del déu Opistòdom: fals pòrtic posterior sense comunicació amb la naos on es podien guardar les joies i tresors relacionades amb el déu. PRONAOS NAOS OPISTÒDOM PERISTIL L’Arquitectura Religiosa: El Temple La estructura interna del temple grec rectangular solia ser molt simple: Una sala central flanquejada per dues de més petites, de caràcter similar i que li donaven un aspecte simètric, però amb funcions diferenciades.
  13. 13. Pronaos Naos o Cel·la Opistòdom Peristil Estereòbat Estilòbat L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  14. 14. L’ESTRUCTURA EXTERNA (FAÇANA) Els grecs mostren una forta preocupació per l’aparença externa dels seus temples i en aquest sentit els treballen gairebé com si fos un element escultòric per a ser contemplats des de l’exterior. L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  15. 15. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS SI PRESENTA COLUMNES EN UNA O EN LES DUES FAÇANES: - Pròstil: Amb pòrtic anterior sostingut amb columnes - Amfipròstil: Amb pòrtic anterior i posterior SEGONS LA SITUACIÓ DE LES COLUMNES - In-antis: Amb dues columnes dites antae al davant - Perípter: Voltat de columnes. Al costat llarg el doble - Dípter: Doble filera de columnes o doble passadís - Tholos: Temple circular rodejat de columnes L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  16. 16. Dístil: (2) Tetràstil (4) Hexàstil (6) Octàstil (8) Decàstil (10) TETRÀSTIL OCTÀCTIL Les columnes sempre eren de nombre parell (dues, quatre, sis i vuit). Segons el nombre de columnes que hi presenten en la façana es classifiquen: L’Arquitectura Religiosa: El Temple
  17. 17. Els Ordres Arquitectònics EL ORDRES ARQUITECTÒNICS Els ordres es diferencien entre ells per la forma de la columna i del capitell i de com estan disposats els elements de cobertura L’art grec té tres ordres arquitectònics que són: DÒRIC JÒNIC CORINTI La recerca de l’harmonia visual de l’edifici basada en la proporció portarà als grecs a la creació de l’ordre arquitectònic. els qual podem apreciar principalment en les façanes, tant en la disposició, com en la decoració dels elements que la integren PAU16
  18. 18. Cada ordre consta de les següents parts: BASAMENT o CREPIDOMA Element esglaonat que eleva el temple del terra COLUMNA (SUPORT) Element de suport, de secció circular. Consta de tres elements: base, fust i capitell ENTAULAMENT Part superior que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau. Els Ordres Arquitectònics COBERTA Formada per dos aiguavessos i que dona origen al Frontó i el timpà
  19. 19. Ordres arquitectònics: Parts Els Ordres Arquitectònics DÒRIC JÒNIC CORINTI
  20. 20. ORDRE DÒRIC És l’estil més sobri (menys ornamental) Basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilobat (el superior) Columna: sense basa, descansa directament a l'estilobat, fust estriat i amb èntasi i capitell dividit en tres parts (collarí, equí i àbac) Entaulament: arquitrau llis, fris que alterna tríglifs (motllures verticals) i mètopes (espais quadrangulars amb relleus esculpits) i cornisa Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats amb escultures Els Ordres Arquitectònics
  21. 21. Els Ordres Arquitectònics ORDRE DÒRIC
  22. 22. ORDRE JÒNIC Més esvelt i ric en ornamentació Crepidoma o basament en tres graons: estereòbat (els dos inferiors) i estilobat (el superior) Columna: basa formada per dos toros separats per una escòcia, fus acanalat i d’una sola peça i capitell decorat amb dues volutes en espiral Entaulament: arquitrau format per tres bandes horitzontals o platabandes; fris llis (sense divisions) amb decoració contínua de relleus o pintures; i cornisa que sobreïx poc (menys que la d’ordre dòric) Coberta a dues aigües que dóna lloc a dos frontons decorats els timpà amb escultures
  23. 23. Els Ordres Arquitectònics ORDRE JÒNIC
  24. 24. EL FUST EN L’ORDRE DÒRIC I EL JÒNIC: DIFERÈNCIES El fust de la columna en l’ordre Jònic és més esvelt que en l’ordre Dòric, però la diferència fonamental està en les estries En l’ordre dòric, les estries s’uneixen i deixen un fil tallant, és a dir, són a aresta viva. Els fusts dels ordres jònic i corinti s’estrien amb llistells, o motllures amb un perfil quadrangular Els Ordres Arquitectònics
  25. 25. ORDRE CORINTI És una variant de l’ordre jònic amb algunes diferències: fust més esvelt i capitell decorat amb fulles d’acant i una àbac de costats còncaus. Els Ordres Arquitectònics És el més ornamental o decoratiu dels tres ordres.
  26. 26. En ocasions el fust de les columnes és substituït per escultures femenines (cariàtides) o masculines (atlants) ELEMENTS DECORATIUS Els Ordres Arquitectònics
  27. 27. L’Arquitectura Grega Un altre element decoratiu molt freqüent en els temples grecs són els acroteris Acroteri: Element decoratiu (o ornament) amb forma de figura o de palmeta, situat als extrems o al vèrtex d’un frontó en els temples grecs. RESUM ARQUITECTURA GREGA
  28. 28. Els Ordres Arquitectònics DÒRIC JÒNIC CORINTI EL ORDRES ARQUITECTÒNICS ( RESUM ) PAU16
  29. 29. EXEMPLE DE TEMPLE DÒRIC Els Ordres Arquitectònics EL PARTENÓ: (447 – 438 aC.) PAU16PAU16 PAU16
  30. 30. EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC Els Ordres Arquitectònics PAU16 ATENEA NIKÉ ( 421 aC. ) PAU16PAU16
  31. 31. Els Ordres Arquitectònics EXEMPLE DE TEMPLE JÒNIC ERECTÈON ( 421 – 406 aC. ) Considerat un dels temples més complexos i refinats, fou projectat per Mnèsicles dins del pla d'obres de Pèricles, per la reconstrucció de l’Acròpolis, que havia estat destruït durant la Guerres Mèdiques amb els perses. Últim temple que es va realitzar a l’Acròpolis. La seva construcció s’inicià al 421 aC, i no s’acabà fins el 406 degut a constants interrupcions provocades per la Guerra de Peloponès.
  32. 32. Els Ordres Arquitectònics El temple va ocupar el lloc d'un antic santuari dedicat a Atena Poliàs, que havien destruït els perses. Va ser dedicat a aquesta mateixa divinitat i a altres déus i herois mítics fundadors de la polis, com Posidó, Cècrops i Erecteu, primer rei d’Atenes, i del qual rep el seu nom. El temple, de dimensions més reduïdes que el ´Partenó, presenta un caràcter poc unitari, per la necessitat d'adaptar- se a les característiques del irregular terreny i respectar les restes dels antics santuaris de culte (Cècrops, Erecteo...) Mnèsicles construeix un edifici complex, integrat per varis cossos en diferents plànols, format per tres portics i diferents espais dedicats a les diferents divinitats i herois. Santuari d’Atena Posidó Erecteu v e s t í b u l Pòrtic de les Cariàtides (tomba de Cècrops) Resulta difícil saber quina era la distribució original, donades les successives reformes que ha patit. El que és inqüestionable és que aquest temple, situat enfront del Partenó fou edificat per donar un lloc a la pràctica de vells cultes, que després de la construcció del Partenó havien quedat sense santuari.
  33. 33. Els Ordres Arquitectònics L’Erectèon presenta un ordre jònic evolucionat respecte a altres temples, com el de Nike Àptera. Columnes més primes, i entaulaments i frontons més lleugers. Menció especial mereix el pòrtic de les Cariàtides, que representen sis dones joves que aguanten sobre el cap l'arquitrau i la cornisa d'una tribuna petita de la part meridional del temple. Segons la tradició, representen les dones de Cària (a l’Àsia Menor) agafades com esclaves pels grecs per haver ajudat als perses durant les guerres mèdiques.l PAU16 PAU16
  34. 34. UN CAS SINGULAR Els Ordres Arquitectònics ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) És un ALTAR, no un temple, per tant és un edifici religiós de tipologia i una estructura diferent. Una altra característica que el diferencia dels exemples anteriors és que fou construït en l’època hel·lenística la qual cosa implica que les escultures amb les que se decoren el fris presentin unes característiques diferents i pròpies d’aquesta època: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat... PAU16 PAU16
  35. 35. Els Ordres Arquitectònics PAU16 UN CAS SINGULAR ALTAR DE ZEUS A PERGAM ( 180 -160 aC. ) PAU16 DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS: Sols el conserva la façana al museu de Berlin (Alemanya) També destaca especialment el relleus escultòrics que decoren el fris, les qual presenten les característiques pròpies de l’època hel·lenística: teatralitat, gran dinamisme i expressivitat (pathos)...
  36. 36. L’Arquitectura Civil: El Teatre L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE L’arquitectura civil va tindre una importància enorme a la Grècia antiga, com correspon a una societat que posa al ciutadà en el centre del seu pensament Edificis civils més importants: La stoa: pòrtics coberts que envoltaven l’àgora i els carrers del voltant per protegir la gent de les incidències meteorològiques i acollir els comerços) El gimnàs i la palestra: llocs de reunió cívica i per a l’exercici físic L’estadi: d’estructura rectangular i amb les grades o cavea aprofitant el desnivell del terreny; servia per a les competicions atlètiques El Teatre: És l’edifici civil més important i estava destinat a les representacions de comèdies i tragèdies
  37. 37. L’ARQUITECTURA CIVIL: EL TEATRE L’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El més gran i el més ben conservat és el teatre d’Epidaure Els teatres es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. L’Arquitectura Civil: El Teatre *Al teatre d’ Epidaure, degut a les grans dimensions, van construir uns murs laterals de contenció del terreny Als seus peus hi havia l’escena i el prosceni on els actors feien la representació i l’orquestra, de forma circular al centre, pel cor i els músics..
  38. 38. L’Arquitectura Civil: El Teatre càvea Orquestra Prosceni Escena Pàradoi Diazoma
  39. 39. L’Arquitectura Civil: El Teatre
  40. 40. L’Arquitectura Civil: El Teatre El teatre va néixer a partir les cerimònies que els grecs realitzaven en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer aquestes cerimònies tenien una finalitat religiosa, la qual cosa explica que es construís un altar al mig de l’orquestra destinat als actes rituals en honor del deu i on el cor explicava l’acció de les obres dramàtiques (el paper dels actors era secundari). Al segle IV aC., el paper dels actors adquireix més importància que el cor, llavors es situaran al prosceni (lloc elevat).
  41. 41. L’Arquitectura Civil: El Teatre La construcció dels teatres es basava en una sèrie de càlculs matemàtics precisos. Tots tenien les mateixes parts i característiques: una acústica immillorable i la visió era perfecta des de tots els seients. PAU16 PAU16 PAU16
  42. 42. L’Arquitectura Grega Exercicis: Identifica els ordres arquitectònics i explica les principals diferències que podem observar entre ells.
  43. 43. 2 1 3 4 5 1 2 3 4 5 6 A B C E F G H I J A B C D E F G D Exercicis: Completa els espais amb la nomenclatura específica ORDRE DÒRIC ORDRE JÒNIC
  44. 44. L’Arquitectura Grega ORDRES ARQUITÈCTÒNICS GRECS: VOCABULARI ESPECÍFIC DÒRIC JÒNIC CORINTI
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×