Aquesta és la 3ª unitat del Bloc 1: L'art a la Grècia Clàssica. ESCULTURA

1. Unitat 3. Els Kouros i les Koré
1. Context històric:
Art i societat: Formes de vida camperola comencen a canviar en formes de vida ciutadana,
comença a guanyar importància la gran economia comercial i monetària (predomini classe
mercantil sobre la terratinent), les tiranies s'imposen a partir del S. VII signifiquen la victòria de
l'individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i malgrat tot seran la
transició a la democràcia, l'art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i
socials, les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics, l'aristocràcia
comença a gastar les seves rendes en les ciutats, Olímpia lloc més important de propaganda a
Grècia de formació de l'opinió pública i consciència d'unitat cultural i nacional de
l'aristocràcia i la participació en els jocs està reservada a l'aristocràcia, l'art s'independitza de
la màgia i la religió (encara que tinguin el seu context en rituals religiosos, no tenen caràcter
religiós, no pot tenir efectes màgics o saludables), idea completament nova de l'art (era un mitjà
de lluita per la vida i tenia sentit i valor, ara passa a ser independent de tot valor pràctic, de tot valor
extra estètic i es converteix en pur joc de línies i colors, pur ritme i harmonia, en pura imitació i
variacions sobre la realitat: canvi més radical patit a la Història de l'Art), les classes dirigents es
permeten l'art inútil producte de comerç puixant de ciutats enriquides i colonitzacions
afortunades, són conscients normalment de que estan creant (de ser artistes) milloren
econòmicament però la societat els menysprea i la seva consideració baixa degut al treball
manual, la música i la poesia i la filosofia són les úniques arts nobles i aquestes idees variaran
poc fins al Renaixement.
2. Documentació general:
2.1. Catalogació:
· Autors: Desconeguts.
· Títol: Kouros d'Anàvissos i Koré de peple.
· Cronologia: Kouros d'Anàvissos (530 a.C.) i Koré de peple (510-500 a.C.).
· Localització: Anàvissos (Àtica) (Museu Nacional d'Atenes) i Acròpolis d'Atenes (Museu de
l'Acròpolis.
· Estil: Grec arcaic.
2.2. Anàlisi material (o tècnica):
· Dimensions: Kouros d'Anàvissos (1,94 m) i Koré de peple (1,21 m).
· Material: Marbre de Paros.
· Tècnica: Talla.
· Formes: Exempta.
· Tipologia: Dempeus.
· Cromatisme: policromia
3. Característiques artístiques (època arcaica):
Avenç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant, urbanisme irregular,
adaptació al terreny, primers temples (formació dels ordres dòric i jònic), ceràmica (del
geometrisme a la figuració antropomòrfica), gran importància de l'escultura (kuroi i korai),
manteniment de la frontalitat, simetria i forma cúbica; mai es presenta una dona nua (es
cerquen efectes plàstics del cos sota els vestits i els plecs) i el nu masculí com a propaganda dels
jocs atlètics, del culte al cos (no busquen semblança són retrats ideals).

2. 4. Anàlisi formal:
4.1. Composició:
Kouroi (kouros en singular): Postura hieràtica, frontalitat, simetria, un eix vertical divideix el cos
en dues meitats, braços enganxats al cos, punys tancats, genolls poc naturals, cames musculoses,
pas endavant (cama esquerra avançada), forma de UU poc pronunciada als pectorals i als genolls,
cabells ordenats geomètricament, somriure estereotipat i ulls ametllats i grossos.
Korai (koré en singular): Rigidesa, trets arcaics, ulls ametllats, hieratisme, inexpressivitat, cama
esquerra avançada, simetria, repetició de formes, braç dret enganxat al cos, puny tancat, gràcia,
elegància, somriure tímid, llargues trenes que cauen sobre les espatlles, mà esquerra estesa com
oferint quelcom (fruit), vestit que cau rígid marcant lleugerament els plecs deixant veure formes del
cos i restes de policromia.
5. Interpretació:
Kouros: Representaven déus, atletes o com a recordatori a persones mortes. El kouros d'Anàvissos
és l'escultura funerària d'un jove anomenat Kroisos. La inscripció diu: “resta trist i dret al costat de
l'estela del finat Kroisos, lluitador de primera línia que el tempestuós Ares s'ha endut”. Normalment
no fan referència a cap persona concreta. Els cossos es mostren amb total naturalitat, nus, tal i com
anaven els atletes a les competicions esportives. El somriure és intemporal, de satisfacció amb ells
mateixos. El temps en ells és com un present etern.
Koré: Imatges que es creu que representen a sacerdotesses. La majoria eren ofrenes votives. Es pot
seguir la moda a través dels vestits, i l'evolució a través de la disposició dels plecs. Aquesta kore
duu una túnica dòrica i un pentinat de llargues trenes, típic d'aquestes escultures. Moltes foren
trobades en un dipòsit de l'Acròpolis d'Atenes on foren enterrades després de la invasió persa.
Dimensions que els kouroi, poques superen les naturals.
6. Funció:
En tenien diverses: representar un déu, ofrena dedicada a una divinitat, loa d'un atleta vencedor i
estàtues funeràries.
Algunes porten inscripcions amb el nom de l'autor o dedicatòries a algun déu. El Kouros
d'Anàvissos és una ofrena als déus. S'han trobat a diversos llocs de Grècia (sobre tot a tombes prop
de Delfos), de l'Àsia Menor i de la Magna Grècia.
Eren encarregades tant per particulars com per entitats públiques que tenien funcions diverses.
7. Models i influències:
L'estatuària egípcia fou el seu model, degut als viatges comercials i culturals fets pels grecs a Orient
i a la vall del Nil a partir del segle VII a.C. En aquests viatges van poder veure les estàtues colossals
egípcies, amb les quals les d'aquesta època arcaica tenen gran similitud. També hi ha diferències,
com la nuesa i la utilització del suport posterior.
També la talla de pedra es nota la influència egípcia (primer ho feien en fusta, les xòana, abans del
segle VII a.C.). L'escultura arcaica fou precedent de la clàssica, en la seva evolució cap a formes
cada cop més naturals.