Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història de l'Art

1. FITXA 7: ELS GUERRERS DE RIACE
Júlia López Valera
INSTITUT BANÚS

2.  Obra: Guerrers de Riace
 Autor: desconegut
 Estil: Grec clàssic
 Dimensions: 2,05 metres d’altura i 400 kg cadascuna
 Material: Bronze
 Tècnica: Fosa
 Cronologia: Segle V a.C. (460 - 430 a.C.)
 Tipologia: Escultura exempta
 Cromatisme (color): Policroma
 Localització: Museu Nacional de Reggio di Calàbria
 Estat conservació: Tot i estar atacades inicialment per l’aigua de mar, després
de 5 anys es van poder restaurar.
Júlia López Valera
FITXA TÈCNICA:

3. Júlia López Valera
LOCALITZACIÓ I TROBALLA

4. Júlia López Valera
LOCALITZACIÓ I TROBALLA
• El 1972 el bussejador Stefano Mariottini s’havia summergit a 300 m de la costa
de Riace Marina, a Calàbria. Casualment va veure un braç i va pensar que hi
havia una persona ofegada. Amb l’ajuda de dos col·legues van alliberar una
estàtua que estava enterrada des de feia 2 mil·lennis sota aigua.
• Al mateix temps, Stefano va trobar la segona estàtua. Després d’avisar les
autoritats, les dues figures van ser finalment recuperades per “el cos de
carabiners submarinistes de Messina”. Es va utilitzar un globus plàstic el qual es
va omplir d’oxigen.

5. Júlia López Valera
LOCALITZACIÓ I TROBALLA
• Després de 5 anys de restauració, van ser
exposades al Museu de Florència, després
a Roma i, actualment, es troben al Museu
nacional de la Magna Grècia de Reggio di
Calàbria.

6. Júlia López Valera
Tot i que l’autor és
desconegut, hi ha la
possibilitat de que aquesta
obra hagi pogut ser feta per
Alcàmenes, un deixeble de
Policlet i de Fídies. Al mateix
temps, també pot ser que
hagi estat feta per Pitàgores
de Reggio, un gran bronzer
d’aquesta època.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR

7. PERÍODE CLÀSSIC :
CARACTERÍSTIQUES:
A principis s. V aC, els escultors havien progressat molt en la representació del cos
masculí. Hi va tenir un paper fonamental l’ús del bronze, que va permetre la
representació del cos humà en actituds més vitals i en moviment.
Les escultures encara apunten algunes característiques pròpies de l’època arcaica
(frontalitat, rigidesa, geometrització…) però cada vegada més es nota una voluntat
de dinamitzar les figures i un gust pel naturalisme.
Júlia López Valera
ESTIL
• Evolució cap a formes més naturalistes.
• Preocupació per l’anatomia.
• Interès per representar el moviment.
• La frontalitat comença a trencar-se, amb el gir del cap i un braç avançat.
• Aplicació del contrapposto.
• Interès pels detalls, que serà una constant a partir del classicisme ple.
• Encara hi ha certa simplificació en alguns motius, especialment els caberlls, representats
d’una forma força artificiosa.
• Recerca de la bellesa ideal i l’equilibri del cos humà.

8. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 El guerrer A, representa a un
home més jove que la figura B.
 Els cabells els porta sense
recollir, fets amb una precisió
molt detallada.
 L’expressió és tranquil·la.
 La posició del cos està en
contrapposto, és a dir, dividit
en dues zones, una tensa amb
la cama recta i és la que
aguanta el pes, i l’altra cama
relaxada.

9. Júlia López Valera
DESCRIPCIÓ FORMAL
 Representa a un home més gran
que l’estàtua A.
 Cert cansament es manifesta en el
rostre.
 Té el cap amb forma aplanada,
degut a que potser portava casc.
 Contrapposto

10. 2,05 m alçada i 400 kg de pes
Júlia López Valera
Composició
Braços esquerres
flexionats pels colzes,
conserven restes del
lligat d’un escut.
Braços drets cauen al
llarg del cos amb
naturalitat i tenen la mà
tancada, fent el gest
d’agafar una llança o una
espasa.
Llavis de coure
Boca entreoberta, expressió més «ferotge»
Dents de plata
Celles de plata
Ulls de vori
Dos homes madurs.
Tots dos barbuts, de
peus i completament
despullats.
Barbes rinxolades a
«l’estil jònic».
És un toc sensual i dolç
que contrasta amb la
poderosa musculatura
Gran
naturalisme.
S’observen les
venes i els
tendons dels
braços, mans i
peus.
Barbes rinxolades
Contrapposto

11. LA TÈCNICA
 La tècnica de la «cera perduda» ja era coneguda
en el període arcaic i es comença a utilitzar en
grans figures a finals del s. V aC.
 Era un procés lent i complicat.
 En acabar el procés, la superfície s’havia de polir
 Normalment s’afegien els ulls amb pasta de vidre
Júlia López Valera
o vori, per donar més realisme.
 Altres parts del cos es ressaltaven amb metalls
diferents: coure per als llavis, els mugrons i les
pestanyes o argent per a les dents (és el cas dels
Guerrers de Riace).
 Per acabar, es retocaven alguns detalls amb
policromia.

12. Júlia López Valera
Mugrons de coure incrustats, la fan
més realista i mostren l' interès pels
detalls.

13. Júlia López Valera
TEMÀTICA
 Poden ser déus o herois, presentats com a guerrers.
 Els dos tenen relació i podien haver format part d’un grup escultòric.
 Recentment, els especialistes han identificat cada escultura amb dos
guerrers de la Guerra de Troia, narrada per Homer:
- la fig. A seria la imatge d’Àiax fill d’Oileu, cap dels Locris, qui va
lluitar sovint al costat del seu pare. Va ser castigat per la
deessa Atena pels seus continus actes de crueltat, entre els que
destaca la violació de la sacerdotessa Cassandra.
- La fig. B seria Àiax fill de Telamó, gran guerrer aqueu que va
combatre amb el seu cosí Aquil·les a la Guerra de Troia. Va
embogir després de recuperar el cadàver d’Aquil·les i lliurar les armes
del seu amic i heroi a Ulisses.
 Altres versions apunten que podrien ser els guerres Tideu i Amfiarau,
herois de la llegenda grega dels Set contra Tebes.
 Encara hi ha una altra versió que els identifica com als fills de Zeus,
Càstor i Pòl·lux.

14. Júlia López Valera
MODELS I INFLUÈNCIES
 Encara apunten algunes de les característiques pròpies
de l’escultura arcaica: frontalitat, rigidesa, ús de la
geometria en certes parts del cos.
 Són un dels pocs originals de l’escultura en bronze
conservats.
Zeus del Cap d’Artemision