2. Fitxa tècnica
-Títol: Guerrers de Riace
-Autor: Desconegut
-Cronologia: 460-430 a.C
-Tipologia: escultura exempta
-Material: Bronze a la cera perduda
-Mides: 2,05 metres d’alt
-Estil: Grec clàssic
-Tema: guerrers
-Localització: Museo Nazionale di Reggio di
Calabria (Itàlia)
3.
4. Descobriment
El 16 d'agost de 1972, un submarinista
aficionat, Stefano Mariottini troba aquestes
figures a 300 m de la costa.
Van anomenar les figures:Bronze A i Bronze
B.
5.
6. Història
S’ha identificat cada escultura amb un dels
dos guerrers de nom Àiax que van participar
en la guerra de Troia.
L’estàtua A, representa d’Àiax Oileu, soldat
que va ser castigat per Atena pels seus
continus actes de crueltat.
L’estàtua B, representa l’Àiax Telamó,
guerrer que va combatre amb Aquil—les a la
guerra de Troia.
7. Història
Altres versions identifiquen aquestes
estàtues com a Càstor i Pòl—lux, fills de
Zeus.
Es posible que fós obra d’Alcàmenes,
deixeble de Policlet i de Fídies.
L’altre teoria sosté que el creador és
Pitàgores de Reggio, ja que és el primer a
representar en les seves escultures les venes i
els tendons dels models.
8.
9. Descripció formal
És una escultura exempta feta en bronze.
El guerrer A és el més jove.
És un guerrer amb un cos bell, barba enrotllada
totalment, nu i amb una diadema subjectant-li la
cabellera.
El braç esquerre, doblegat, segurament portaria un
escut, mentre que amb el dret subjectava la llança.
Estava col—locada en la cantonada d'una paret, per
això se'ns mostren més treballats per la part
davantera.
10. Descripció formal
Es va emprar la tècnica de la cera perduda.
L'autor mostra gran refinament tècnic, mostra preocupació
cap al cos nu i immòbil, recte, dret. Cal remarcar la perícia
amb la qual va fer el pèl i la barba trenada, la poderosa
musculatura, la cama esquerra mitjà doblegada i avançada.
Se li veuen les venes, els tendons, això ens fa pensar en
l'ideal cos humà.
Té incrustacions de coure en el pèl i en la barba que
aconsegueixen un to ros.
Té plata en les dents.
Hi trobem un lleuger contrapposto, el contrast entre una
part tensa i una altra de distesa, que s’aconsegueix amb la
flexió consegüent de la cama contrària,això trenca amb la
rigidesa arcaica.
