2. CARACTERÍSTIQUES TEMPS FORMA DE VIDA ART ORGANITZACIÓ SOCIAL CONSTRUCCIONS JOCS OLIMPICS RELIGIÓ FINAL TEATRE CONQUESTA COMERÇ ORGANITZACIÓ DE LES POLIS EL DOMINI D’ATENES EL IMPERI D’ALEJANDRO MAGNO I L'HEL·LENISME PERIODES RESUM

3. Una de les primeres manifestacions de la identitat panhel·lènica van ser els jocs olímpics que es celebraven en olimpià cada quatre anys en honor a Zeus. Les ciutats gregues es reunien per commemorar la seua pertinència a la estirpe grega amb una sèrie de proves atlètiques. Durant el període de cinc dies que duraven les probes, es declarava una tregua en els conflictes en curs. Encara que existien motius per a pensar que va haver jocs anterior, els primers registrador es realitzaren en l’any 776 aC. En els seus començaments la principal disciplina era el pentatlon: llançament de disc i javelina, carreres, salt de longitud i lluita lliure. Mes endavant es encloïen carreres enquestres. Els Jocs Olímpics es celebraren ininterrompudament fins al any 393 dC, quan van ser suprimits per el emperador roma Teodosio el Gran. Les olimpíades eren tan importants que durant la seua existència es van utilitzar com referència cronològica, fejantse per exemple un succés en el any dos de la trigèsim quinta olimpíada. MENÚ

4. La guerra del peloponeso va dividir el mon grec i va significar un desgast per al poder i la influencia de Atenes i Esparta. Paral·lelament, va créixer el regne de Macedònia, un de eixos reis, era Alejandro Magno, va iniciar una sèrie de conquestes que li permetrien crear un imperi. Tras la seua mort, en l’any 323 aC va començar l'època del hel·lenisme: la cultura Helena es va difondre per el mon conquistat per Alejandro fins a Síria i Egipte. Un dels hits del hel·lenisme va ser la creació de la biblioteca de Alexandria, que durant segles va ser un dels centres de cultura occidental. En filosofia van sorgir les escoles epicúria i estoica i brillaren científics com Euclides, Arquimedes, Eratostenes i Hipocrates. El hel·lenisme va acabar amb la irrupció de Roma com potencia en el Mediterrani. Alejandro Magne rei de Macedònia. MENÚ

5. EPOCA DE FORMACIÓ DE LA CIVILITZACIÓ GREGA EPOCA CLASICA 1150 aC Invasions 500 aC Pericles (apogeu d'Atenes) 338 aC Victoria de Macedònia 188 aC Hegemonia romana MENÚ Quan van arribar els invasors en l’any 1150 aC es va formar la civilització grega. Va tindre distintes èpoques: l'època clàssica en l’any 500 aC amb el governador Pericles. Hel·lenisme: va sorgir en l’any 338 aC amb la victòria del regne de Macedònia d’Alejandre Magno. En l’any 188 aC va acabar la civilització grega i va començar la romana. HELENISME DOMINACIÓ ROMANA

6. MENÚ CIVILITZACIÓ GREGA NAIXEMENT DE CRIST 3000 aC 800 aC 476 dC Quant va acabar la prehistòria en l’any 3000 aC va començar l’Edat Antiga. La civilització grega va nàixer l’any 800 aC. Va acabar en l’any 476 dC juntament amb el principi de l’Edat Mitjana. EDAT ANTIGA EDAT MITJANA PREHISTORIA

7. MENÚ

8. Grècia va sorgir de la civilització minoica i es va anar formant a través dels contacte amb altres pobles, com els fenicis, de qui van tomar el alfabet. Van alcançar el seu resplendor durant el segle V aC, amb el desenrotllament de múltiples avanços en les ciències, les arts i la filosofia. En la política, Atenes va aportar la democràcia com model de govern. La mort d’Alejandro Magne en el segle III aC i la dominació militar de Roma, posarien fi a un període que va deixar una profunda petjada en la cultura occidental. CARACTERÍSTIQUES MENÚ Interior del palau real de Cnosos en Creta, construït al final del III mileni aC.

9. Vista de la acròpolis de Atenes, símbol del poder polític i religiós de la polis.

10. El període dels segles VI al VIII aC va marcar la consolidació de les ciutats-estat gregues o polis. Va ser un moment de múltiples enfrontaments interns, per les creixents desigualtats socials, en les que el poder va estar en mans de dictadors. La falta de terres va sustentar a la creixent població i va justificar el procés de expansió colonial per el mediterrani que va alcançar la seua màxima extensió fins al any 550 aC. Es considera el segle VII com el moment del naixement de la filosofia grega, producte de brillants pensadors com Tales de Mileto, Anaximandro, Pitàgores, Heràclit i Parmènides. Les tensions socials motivaren asimisme l'aparició sobre tot en Atenes i Esparta, de importants legisladores que enfrentaren la crisis social i donaren pas a una nova forma de govern: la democràcia. La victòria grega sobre les persones en les guerres mitges en el any 479 aC va acabar de consolidar la seua hegemonia cultural. MENÚ

11. MENÚ La forma de vida estava dirigida per la riquesa, la gent normal i els esclaus treballaven per als rics. Hi havia alguna gent que no era considerada ciutadà, s’anomenaven no-ciutadans i eren els estrangers, les dones i els esclaus, que no tenien dret a bot ni a cap decisió política. El govern era democràtic, a Atenes, els ciutadans es reunien en una assemblea per a votar les decisions polítiques i elegir els governants.

12. La escultura grega : en l'estàtua predominaven al principi els temes mitològics i les representacions de deidades; mes tard guanyaren importància els temes de la vida quotidiana dels grecs. Els ideals del poble grec es manifestaren en la seua escultura, que plasmava el ideal de la bellesa física i el equilibri psíquic. Es sentàren les bases de un canon ideal de proporció i harmonia anatòmica. Va hi haver varis períodes: -El període arcaic: es el mes antic i va arribar fins el segle VI aC. -El període clàssic: a partir del segle V aC. Alguns dels escultors clàssics mes importants són: Fidias, Policleto, Praxitelas, Leocares i Lisipo. -El període del hel·lenisme: El art grec pareixia haver-se estancat, però el hel·lenisme va proporcionar dos segles d’evolució artística durant un període comprengut entre les conquestes d’Alejandro Magne de Orient i la sumisió d’Egipte per part dels romans, en el 31 aC. En aquest període destaquen les estàtues de Poseidó i de la Venus de Milo.

13. Escultura del Discòbol de Miron realitzada en màrmol. MENÚ

14. MENÚ La creació de les polis, ciutats-estat, va ser resultat del procés de transformació qualitativa i quantitativa de les relacions entre els homes i la terra. En els text del poeta Hesiodo resulta evident la acumulació de riqueses portada a cap per els aristòcrates descendents dels invasors, així com la precarietat del campesinat en aquella època. En aquest context va sorgir el sinecisme, es a dir, la reunió de distints poblats amb les seues terres per formar ciutats-estat amb autonomia econòmica e igualtat de drets politics i de cult. El nou sistema productiu permetria el augment de la capacitat col·lectiva per a colonitzar noves terres en zones deshabitades, de manera que va augmentar el espai cultivable. Des del segle VIII aC es va produir un notable creixement demogràfic, factor, que a la vegada va permetre augmentar la producció, però també va augmentar els conflictes.

17. Estil dòric : te poderoses columnes sense basa, estriades, amb capitel senzill i una simple moldura convexa dita èquino. Les columnes solen tindre distint grossor en la base i la part superior. El establement esta format per un arquitrabe llis i el friso, on es alteren tríglifs i mètopes. El partenó, un dels edificis mes emblemàtics de tots els temps, es el millor exemple de aquest ordre. Estil jònic : les columnes son mes estilitzades que en el dòric, tenen basa i el capitel presenta unes volutes decoratives. El arquitrabe esta dividit en tres franges i el friso esta decorat en relleu continu. En Atenes dos exemples de temples jònics son el temple de Atenea Nike (421 aC), polis, i el de Erecteion (421 - 406 aC). Estil corint : es considera una derivació del estil jònic, encara que mes esvelta. La principal diferencia es troba en el capitel, que en el estil corint sol estar decorada en la part inferior per dos files amb fulles de acant. Un dels millors exemples es troba en una columna del temple de Zeus, en Atenes.

18. El àgora : Aquest centre neuràlgic de les ciutats-estat era un gran espai rodejat per els edificis de organització, administració i reunió del poble. Amb el temps, també es va incorporar les activitats comercials. Del àgora partien les principals vies de comunicació cap a la resta de la ciutat i el mon exterior. Aquesta estructura seria imitada per els romans en el for. La majoria de les actuals capitals europees conserven el seu barri antic o centre històric am un esquema similar. El entramat del carrer : Els carrers principal eixien des del àgora i altres carrers secundaris facilitaven el accés entre elles. Les cases del poble no eren de construcció tan solida com els edificis religiosos o oficines, per lo que a penes se han conservat vestigis. Les parets de les cases estaven decorades amb pintures i la vida girava en torn al peristil o pati principal rodejat de columnes, on convergien les habitacions principals de la vivenda. En algunes zones es construïren pòrtics coberts per a facilitar llocs de reunió i donar refugi de la pluja i del sol. Es situaven prop del àgora, el teatre, el gimnàs o la palestra. MENÚ

19. MENÚ

20. MENÚ CIVILITZACIÓ GREGA ETAPES ECONOMIA SOCIETAT GOBERN CIVILITZACIÓ - formació : (1200-500 aC). Es fundaren colònies en les costes mediterrànies a partir del segle VIII aC . - clàssica : (500-338 aC). Apogeu d’Atenes i del seu governador, Pericles. Triomf sobre els perses en les Guerres Mediques. - hel·lenisme : (338-188 aC). Alejandre Magne amb la conquesta de les ciutats gregues. -artesania. -actiu comerç amb les seues colònies. -grups socials: -ciutadans -metecs -esclaus -nombrosos estats independents (polis) -estructura de les polis: Assemblea, Senat i magistrat. -formes: democràcia en Atenes i aristocràcia en Esparta. -religió politeista. -gran abans cultural. -la cultura grega es l’arrel de la cultura occidental. -característiques del art grec: bellesa, harmonia i proporció. -en arquitectura es succeeixen els ordres: dòric, jònic i corint.

21. Aquests pobles van forjar una religiositat nova en la que els deus tenien per primera vegada rasgs i actituds pròpies dels mortals. Posteriorment integrarien el grup dels Dotze Deus Olímpics que havien sigut precedits per divinitats de classe terrenal com els titans: Gea, la mare Terra, i Urà, el pare dels deus olímpics. L'arribada dels pobles dòrics i jònics va remodelar el panteó olímpic degut als contactes amb Orient i el Egeo. El cult Zeus, el deu principal, se origina en Creta; Poseidò, el deu marí, va poder estar relacionat amb la civilització Cretense; Apolo i Artemis o Artemisa provenien de la illa egea de Delos. Demeter era una divinitat agrícola de probable origen micènic; Atenea, deesa tutelar del Àtica, pot ser una divinitat pre-jonica i el deu Dioniso va ser una divinitat clarament importada d’Orient. La difusió dels poemes homèrics i la creació dels primers elements d’identificació Panheletica, com van ser la llengua, els Jocs Olímpics i el santuari de Delfos, van contribuir al estableixement a partir del segle IX aC del panteó dels deus del mont Olimp.

22. Ruines de Delfos, principal centre religiós del món panhel·lènic. MENÚ

23. En el segle V aC Atenes va iniciar el seu domini fortalescut per la seu participació en les guerres mediques. Excloent a Esparta, funda la lliga de Delos junt a altres ciutats gregues. El seu objectiu era evitar un eventual atac persa, però en la practica es va convertir en l’instrument polític de Atenes de Pericles per a consolidar el seu domini sobre les demes poblacions. Eixa situació va provocar el ressentiment de Esparta i va desencadenar la guerra del Peloponesi, que va concluir amb la victòria de Esparta en el any 404 aC. Durant el segle V van sorgir els sofistes, filòsofs que venien el seu coneixement a les classes altes a cambi de diners. Això provocaria en el segle IV amb l'aparició d’escoles filosòfiques enfrontades als sofistes, amb el únic objectiu consistia en aconseguir la veritat i el coneixement. Els mes destacats filosòfics de les noves escoles van ser Sòcrates, Platon i Aristoteles. El període també va estar marcat per un ample desenvolupament literari i artístic. Es perfecciona la tragèdia amb l’obra d’Esquilo, Sofocles i Eurípides, i la comèdia en Aristofanes. MENÚ

24. Ruines de Delfos.

25. La civilització grega va nàixer en l’illa de Creta a partir de la cultura Minoica, que va tenir el seu apogeu entre els anys 2000 i 1450 aC. Al ser un lloc estratègic per al comerç, Creta va rebre la influencia dels fenicis, poble de navegants i comerciants que aportaren als primers grecs el seu alfabet i part de la seua mitologia. Mes tard va sorgir la cultura micènica, que va durar fins a el segle XII aC. Els aqueos son els protagonistes dels poemes homèrics i enemics de la cèlebre ciutat de Troya, tal existència va adquirir veracitat històrica a partir de 1870, tras el descobriment de les seues ruïnes. Els pobles micènics van ser invadits per altres pobles grecs, com els dòrics i els jònics. El mar Egeo va ser des de el segle VII al VIII aC un mar grec. Durant aquest període es va formar la llengua grega i van anar sorgint els deus de la mitologia grega clàssica, amb Zeus com a divinitat principal. Zeus o Poseidò, escultura clàssica grega trobada en el fons del mar. MENÚ

26. La civilització Grega va ser de les primeres civilitzacions de la historia. Va nàixer en l'Edat Antiga, en el segle VIII aC al sud-est d’Europa. La civilització Grega estava constituïda per diverses ciutats o polis . Les polis, encara que foren independents, compartien la mateixa llengua i la mateixa cultura. Les polis més importants eren: - ESPARTA : tenia un exèrcit poderós que va sotmetre temporalment totes les polis gregues. - ATENES : va destacar per la seua organització social i les obres d’art. Les polis es van estendre per tot el Mediterrani i van fundar ciutats, les colònies , on van implantar la seua cultura. Un dels elements que donaren en part les dissensions internacionals van ser les colonitzacions. La falta de terres va ser el argument empleat per a justificar la creació de colònies en l’exterior. Des de aquest punt de vista, la colonització va ser un mitja per a donar solució a les creixents tensions socials produïdes per la desigual distribució de les riqueses. Al mateix temps, les lluites per al control de les ciutats entre una aristocràcia que volia governar per dret propi i una amplia població excluïda dels privilegis va ser un altre pretext per fomentar l'emigració als sectors socials més favorits.