2. KOUROS I KORE
Autors: desconeguts
Cronologia: Kouros d’Anàvissos, 530 aC. La Kore amb peple, 510-500 aC
Localització: Anàvissos (Àtica) (Museu Nacional d’Atenes) i Acròpolis d’Atenes
(Museu de l’Acròpolis). Estil: Grec arcaic
Dimensions: 1,94 m i 1,21 m Material: marbre de Paros
Tècnica: talla Formes: exempta
Tipologia: dempeus Cromatisme: policromia
3. Art grec
Període arcaic Període clàssic Període hel·lenístic
Escultura Escultura Escultura
Kouroi i korai Auriga de Delfos Laocoont i els seus fills
Guerrers de Riace El nen de l'espina
Discòbol Gàlata ferit
Diadumen
Fris de les Panatenees
Hermes amb Dionís infant
Arquitectura Arquitectura
Partenó
Altar de Zeus a Pèrgam
Nike Àptera
Documental Erectèon
4. ÈPOCA ARCAICA (segles VIII-VI a. C.). Context històric
•ART I SOCIETAT
•Les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana
•Importància cada vegada més gran de l’economia comercial i monetària: predomini de la
classe mercantil sobre la terratinent
•Les tiranies que s’imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de
l’individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , malgrat de les
contradiccions, seran la transició a la democràcia
•L’art reflecteix un món en formació amb continus canvis polítics i socials
•Les corts dels tirans són els més importants centres culturals i artístics
•L’aristocràcia comença a gastar les seves rendes a les ciutats
•Olímpia és el lloc més important de propaganda a Grècia, de formació de l’opinió pública i
consciència d’unitat cultural i nacional de l’aristocràcia. La participació en els Jocs està
reservada a l’aristocràcia
•L’art es va independitzant de la màgia i de la religió. Encara que siguin obres fetes en un
context de rituals religiosos no seran ja obres sagrades en si mateixes, no ha de tenir
efectes màgics o saludables.
•Idea completament nova de l’art: l’art que només era un mitjà en la lluita per la vida i
com a tal tenia sentit i valor passa ara a ser independent de tot valor pràctic, de tot
profit, de tot valor extra estètic i es converteix en pur joc de línies i colors, en pur ritme
i harmonia, en pura imitació i variacions sobre la realitat: és el canvi més radical que ha
passat mai en la Història de l’Art
•Les classes dirigents es van permetent el luxe de tenir un art "inútil" producte d’un
comerç puixant, d’unes ciutats enriquides, d’unes colonitzacions afortunades
•Són en molts casos conscients d' estar creant, de ser artistes, milloren econòmicament
però la societat, encara que estima les seves obres, en canvi els menysprea, la seva
consideració social és baixa degut al treball manual
•La música, la poesia, la filosofia eren les úniques arts nobles
•Aquestes idees es mantindran amb pocs canvis fins al Renaixement.
5.
6. Escultura grega
Característiques generals:
-El cos humà n’és el motiu principal
-L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri
-Semblança amb el natural, però no retrat, sí ideal d’home (cànon)
-Policromia (perduda amb el temps)
-Materials més usats: marbre, pedra i bronze
-Tipologia: escultures exemptes i relleus
7. FORMES ARTÍSTIQUES (Època arcaica)
Avanç en direcció al naturalisme, progrés tècnic i cultural constant
Urbanisme irregular, adaptació al terreny
Primers temples: formació dels ordres dòric i jònic
Ceràmica. Del geometrisme a la figuració antropomòrfica
Gran importància de l’escultura: Kuroi i Korai
Encara es mantenen la frontalitat, simetria i forma cúbica
Mai es presenta una dona nua: es busquen els efectes plàstics del cos
sota els vestits i els plecs.
El nu masculí com a propaganda dels jocs atlètics, del culte al cos.
No busquen la semblança: són retrats ideals
8. Període arcaic
Somriure
Cama avançada Ulls
arcaic
ametllats
Frontalitat i Braços
enganxats Músculs
rigidesa
al cos esquemàtics
Policroma
Influència
egípcia
12. Composició
-Postura hieràtica
-Frontalitat i simetria Eixos horitzontals
Forma de UU poc
-Braços enganxats al cos i pronunciada als
punys tancats pectorals, als
genolls
-Genolls poc naturals,
cames musculoses
-Pas en davant (cama
esquerra avançada)
16. Les korai anaven vestides amb una túnica fins els peus cenyida a la
cintura. Es treballen els plecs de la roba, que cauen rígids.
Pentinats més rics i
ornamentats.
Gest repetit d’oferir una fruita
amb la mà.
Restes de policromía…
17. Rigidesa Gràcia, elegància i
refinament
Trets arcaics
Somriure tímid
Ulls ametllats
Llargues trenes que cauen
Hieratisme sobre les espatlles
Inexpressivitat Mà esquerra estesa, com
oferint quelcom (fruit)
Cama esquerra avançada
Vestit que cau rígid
Simetria i repetició de marcant lleugerament els
formes plecs, deixant veure
formes del cos
Braç dret enganxat al
cos, puny tancat Restes de policromia
21. Interpretació
Els kouroi (kouros, en singular)
representaven déus, atletes o es feien com
a recordatori a persones que havien mort.
El kouros d'Anàvissos és l'escultura
funerària d'un jove anomenat Kroisos. La
inscripció diu: “resta trist i dret al costat
de l’estela del finat Kroisos, lluitador de
primera línia que el tempestuós Ares s’ha
endut”.
En general no fan referència a cap persona
concreta. Els cossos es mostren amb total
naturalitat. El somriure és intemporal, de
satisfacció amb ells mateixos. El temps en
ells és com un present etern.
22. Les korai (kore, en singular) eren imatges que
es creu que representaven sacerdotesses. La
majoria eren ofrenes votives.
Es pot seguir la moda a través de les
característiques dels vestits, i l’evolució a
través de la disposició dels plecs.
Aquesta kore du una túnica dòrica i un
pentinat de llargues trenes, típic d’aquestes
escultures.
Moltes foren trobades en un dipòsit de
l’Acròpolis d’Atenes on foren enterrades
després de la invasió persa.
Dimensions més reduïdes que els kouroi,
poques superen les naturals.
23. Funció
Tenien diverses finalitats:
-Representar un déu
-Ofrena dedicada a una diviniat
-Loa d’un atleta vencedor
-Estàtues funeràries
Algunes porten inscripcions amb el nom de l’autor o dedicatòries
a algun déu.
El Kouros d’Anàvissos és una ofrena als déus.
S’han trobat a diversos llocs de Grècia (sobre tot a tombes prop
de Delfos), de l’Àsia Menor i de la Magna Grècia.
Eren encarregades tant per particulars com per entitats
públiques que tenien funcions diverses.
