Comentari obra art 2n Batx. PAAU

1. Títol: Victòria de Samotràcia.
Autor: S’atribueix a Pithóritos.
Escola de Rodes.
Cronologia: 190 a. C..
Tipologia: exempta.
Materials: marbre.
Mides: 245 cm.
Estil: grec hel·lenístic.
Tema: mitològic,
commemoratiu.
Localització: Museu del
Louvre.
Procedència: Santuari del
Cabirs de Samotràcia.

3. Context històric
Després de les guerres del Peloponès, el regne macedoni
de Filip II va envair i sotmetre les polis gregues.
Alexandre Magne va conquerir l’Imperi Persa, ampliant
l’àrea d’influència de la cultura grega. Apareix una nova
concepció de la cultura grega: l’hel·lenisme.

5. L’època Hel·lenística és una etapa
convulsa que s’inicia amb la mort
d’Alexandre Magne el 323 a.C. El
gran imperi format per Alexandre
es divideix entre els seus generals
donant lloc a l'aparició dels regnes
hel·lenístics.
La cultura grega s’atomitza.
Atenes deixa de ser la capital
cultural i prenen importància les
ciutats d’Orient (Àsia Menor).

6. Apareixen així nous centres culturals i artístics com Rodes
o Pèrgam a l’Àsia Menor o Alexandría al nord d’Egipte.
Uns centres, en els quals les produccions artístiques que s’hi
realitzen manifesten amb tota la seva esplendor la barreja
entre la tradició clàssica i les influències de la cultura
oriental.
L’Escola de Rodes es caracteritzà pel gust per allò grandiós
i pel recargolament dels cossos. Entre les seves principals
obres destaquen a més de la Victòria de Samotràcia, el Colós
de Rodes, i els grups escultòrics del o el Toro Farnesi o del
Laocoont i els seus fills.

8. El descobriment de l’obra
Charles Champoiseau era
cònsol de Adrianópolis l'any
1863. L'illa de Samotracia
quedava prop de la seva
nova destinació i, com a
arqueòleg amateur que era,
va decidir anar a explorar les
ruïnes del santuari de la illa
dedicat a Caberoi (Grans
Déus).

10. •El 15 d'Abril de 1863, poc després del començament de
l'exploració del lloc, un grup de treballadors excavant a
l'oest del santuari van recuperar diverses parts d'una gran
estàtua d'una dona.
•Van continuar excavant amb l'objectiu de trobar el cap i
els braços, però no van aconseguir trobar res més.
•Al costat de les restes de l'estàtua van trobar plomes i
tapissos, que van portar a Champoiseau a la conclusió que
es tractava d'una estàtua que representava a la deessa de la
victòria, i va passar a conèixer-se com a Victòria de
Samotracia.

12. •Va enviar els fragments
oposats a França, arribant
al museu del Louvre un
any més tard, l'11 de Maig
de 1864. Després d'un curós
treball de restauració, el
bloc principal constituït per
cames i part inferior del
tors, va ser exposat el 1866.

13. http://almaleonor.files.wordpress.com/2013/08/tumblr_m29wfmiuoj1r5568mo1_1280.jpg

14. •Ha estat recentment restaurada. Durant vora un any no
ha estat exposada al museu del Louvre, sinó a una sala
annexa seguint un procés de restauració i neteja.

16. DESCRIPCIÓ FORMAL
És una Niké o Victòria,
representada com una dona amb
ales que acaba de posar-se sobre
la proa d'un vaixell.
Vesteix un xitó, una túnica de lli
fina i transparent, lligada sota el
pit amb un cordó. A l’alçada
dels malucs porta enrotllada
una capa per abrigar-se
(himatió).

17. Encara manté les ales desplegades i les
seves robes es mouen pel vent marí.
L'estàtua ha perdut el cap i els braços.
Els infinits plecs del lleuger vestit
flueixen al voltant del cos, s’enganxen al
pit i ventre, insinuen i realcen les belles
formes arrodonides, utilitzant la
tècnica dels “draps molls”.
Descansa el pes sobre la cama dreta,
mentre l'esquerra va cap a enrere, en
una suau i llarga ondulació.

18. Fris de les Panatenees al Partenó

19. La composició és oberta, les
línies eix de l'obra són les
diagonals i corbes, produint
sensació de desequilibri.
Vista lateralment, s'observa una
gran línia diagonal que
enllaçaria des de la cama fins al
cap perdut.
El dinamisme de la composició
es completa amb les múltiples i
delicades corbes del vestit.

21. Temàtica
Aquesta escultura representa
a una de les divinitats de
l’antiga Grècia: la Niké
(Victòria) considerada una
deessa de la bona sort.
Es tenia per filla de Zeus, tot i
que era habitual que fos
personificada en la imatge
d’Atena, deessa de la saviesa i
l’estratègia militar.
Victòria de Peonio de Menda,
425 y el 421 a.C. (període clàsssic).

23. La personificació de la Victòria solia
ser representada amb unes ales que li
permetien desplaçar-se a gran
velocitat.
Generalment portava una fulla de
palma o una garlanda com a símbols
de victòria.
En algun cas, com a Nike Àptera no
tenia ales, per tal que victòria no
pugui marxar.

24. Normalment la Victòria era
una petita figureta que duia
una altra divinitat a la mà.
Les dimensions d’aquesta
escultura ens indiquen que
es tracta d’una obra de
caràcter commemoratiu.

26. MODELS I INFLUÈNCIES
L’escultura grega mostrà una constant evolució en l’estudi
de la representació del cos humà: el moviment dels
músculs, la bellesa i la proposrció. En aquesta evolució, la
Victòria de Samotràcia presenta una ruprtura estètica dels
cànons de proporció i d’equilibri de l’època clàssica.
Destaca el dinamisme i l’habilitat tècnica (com en l’ús dels
“draps molls”) que recorden al treball de Fídies al Partenó
al S.VaC.

27. La sensació de moviment i
velocitat la tornem a trobar
en la pintura i escultura
futurista a inicis del S.XX.
El futurisme rebutja
l’herència de l’art clàssic i de
l’antiga Grècia, però
l’escultura “Formes úniques
de continuïtat en l’espai” de
Boccioni té una certa
semblança amb la Victòria.
Formes úniques de continuïtat
en l’espai” de Boccioni (1913)

28. Tant la Victòria de Samotràcia com l’obra de Boccioni volen
recrear la sensació de moviment ràpid i decidit d’un cos en
l’espai.

29. Això es reflecteix en el
Manifest fundacional dels
futuristes, on s’afirma
“l’esplendor del món s’ha
enriquit amb una nova bellesa: la
bellesa de la velocitat. Un
automòbil de curses és més bell
que la Victòria de
Samotràcia”.

30. Altar de Zeus a Pèrgam

31. Altar de Zeus a Pèrgam