ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ
ART ETRUSC
Història de l’art
IES Ramon Llull (Palma)
Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ
ART ETRUSC
Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció.
1.1. Localització.
1.2. Cronologia.
1.3. Periodització.
MONARQUIA.
REPÚBLICA.
IMPERI.
SÍNTESI CRONOLÒGICA.
1.4. Característiques generals.
1.5. Influències i precedents: art GREC i ETRUSC.
2. ARQUITECTURA ROMANA.
3. ESCULTURA ROMANA.
4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.
5. BIBLIOGRAFIA.
ÍNDEX ROMA: INTRODUCCIÓ
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.
Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.
La paraula clàssic fa referència a un autor o una obra que ha representat un moment culminant dins un art i es té com a model digne d’imitació, i s’identifica amb allò que no passa de moda. Quan parlem d’art clàssic ens referim a l’art de les civilitzacions grega i romana, ja que va ser durant aquestes etapes quan es van crear uns models artístics, especialment en arquitectura i en escultura, que s’han mantingut i s’han anat recuperant, diverses vegades, al llarg de la història de l’art. Així, per exemple, en el Renaixement (segles XV i XVI) i en el Neoclassicisme (segle XVIII - XIX) es van recuperar els ideals clàssics i els artistes, d’aquestes èpoques, es van inspirar en l’art grec i romà. De fet, encara avui en dia s’utilitzen elements clàssics, com podem comprovar en molts edificis institucionals, com ajuntaments, parlaments, etc.

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- Localització.
Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.1.- Localització.
La Roma clàssica parteix de l’actual Roma, però va ocupar, primer, la península Itàlica, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica i, després, l’àmbit geogràfic abastà un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.

L’àmbit geogràfic abastà un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.

Mapa de la màxima extensió de l’imperi romà amb Trajà, 117 dC.

1.CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- Cronologia.
Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.2.- Cronologia.
1) La Monarquia etrusca (753-509 aC).
Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII aC i l’any 476 dC (caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics, I. R. Occident).
Periodització
2) La República romana (509-31/27 aC).
3) L’Imperi romà (31/27 aC-476 dC).
La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs, els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica. Dels pobles autòctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.
La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.
Anar a índex…

Anar a índex…
MONARQUIA

Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí, Capitolí, Viminal, Esquilino, Celio, Aventí), al costat del Tíber, l’any 753 aC per Ròmul i Rem, encara que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins (característica número 1).

“Ab urbe condita”: “Des de la fundació de la ciutat” és el títol que Livi va donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels inicis fins al seu temps.
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm

Roma va ser fundada pels llatins, un poble de pastors que vivien al Latium, en el centre-oest de la península Itàlica, una zona envoltada de pobles en conflicte: sabins, etruscos, umbres, samnites,...
1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 aC).
Molt aviat els llatins van ser dominats pels etruscos, un poble establert a Etrúria, una regió del centre de la península Itàlica (des del 616 aC, reis etruscos manen a Roma).
La cultura etrusca va determinar, de forma decisiva, algunes de les característiques de l’art romà, especialment: culte als morts, alt grau de realisme en els retrats, arc de mig punt, ordre arquitectònic toscà...
La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC, quan el poble de Roma, els llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.

La cultura etrusca influirà en l’art romà, especialment:
Pel culte als morts, que els feia decorar les tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i estàtues i sarcòfags (escultures) amb escenes alegres de la vida, a fi d’allunyar la tristesa de la mort.
Aquest culte als morts va portar als etruscos a esculpir les efígies dels difunts en posició de repòs i somrients, a vegades reclinats sobre els sarcòfags.
En aquestes pintures etrusques s’hi comencen a manifestar algunes característiques que influiran de forma determinant en la pintura romana com, per exemple, l’alt grau de realisme en els retrats.

La cultura etrusca influirà en l’art romà, especialment:
També provenen de la cultura etrusca uns altres elements, com ara l’ordre arquitectònic toscà, caracteritzat pel fust llis, amb base, sense mètopes ni tríglifs.
Els etruscos van aportar també a l’arquitectura romana l’ús de l’arc de mig punt, element creat a la cultura mesopotàmica però que els etruscos van desenvolupar amb la perfecció suficient per poder-lo transmetre tècnicament perfecte als romans.

La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC quan el poble de Roma, els llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.

Anar a índex…
REPÚBLICA

2) REPÚBLICA ROMANA (509-31/27 aC).
La nova República està dirigida pel Senat i controlada pels patricis, marginant els plebeus, que lluitaran per aconseguir la igualtat, amb un sistema polític, força complex, que duraria uns 500 anys. El poder polític i domini econòmic el tenien els magistrats (sobretot, cònsols i pretors, elegits anualment) i les comitia o eleccions per zones de la ciutat, que feien els ciutadans.

En aquest període, Roma esdevé molt poderosa, amb el seu exèrcit al capdavant, i comença l’època de la gran expansió territorial, que du al domini del Mediterrani.

Roma passa de ser una ciutat-estat (ss. V-III aC) a conquerir, gradual però imparablement, tota la península Itàlica. Forma part de la Lliga Llatina (s. IV).
Roma durant la República: inici de l’expansió.

Roma sotmet, primer, els llatins i dissol la Lliga llatina, a continuació vencerà els samnites i altres pobles itàlics (sabins, etruscos...).
Forma part (s. V) de la Lliga llatina amb altres ciutats- estat del Laci.
La Lliga llatina s'enfronta i venç als pobles veïns: gals, tres guerres acarnissades contra els samnites.

Així, els romans primer conqueriren tota la península Itàlica.

S’apoderaren de la Mediterrània occidental, d’Hispània i el nord d’Àfrica.

El nord d’Àfrica (després de tres llargues guerres contra els cartaginesos i la seva derrota en les Guerres Púniques).
I GUERRA PÚNICA

II GUERRA PÚNICA
El nord d’Àfrica (després de tres llargues guerres contra els cartaginesos i la seva derrota en les Guerres Púniques).

I també s’annexionaren la Gàl·lia i Grècia.

Per estendre la seva cultura i el seu poder varen construir vies de comunicació que unien tots els punts de l’Imperi.

Al segle I aC, Roma ja controla tota la Mediterrània i ha construït un gran imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se d’allò que veu profitós (influència de la Grècia hel·lenística).

La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art romà, ja que es va produir un intens procés d’hel·lenització.
Els romans adoptaren els déus grecs canviant-los els noms, a la vegada que van copiar moltes obres gregues.
Un gran nombre d’artistes grecs van arribar a Roma com a esclaus i d’altres hi van anar voluntàriament per satisfer la clientela romana.
Va tenir lloc una veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.

Amb Britània, Dàcia, Ponto..., durant la següent etapa imperial, es va completar el gran domini territorial.

Però, el segle I aC es produeix una guerra civil pel poder, entre Cèsar i Pompeu, que acaba amb la victòria de Juli Cèsar i la seva proclamació com a dictador vitalici.

I Juli Cèsar serà assassinat en la cúria del teatre de Pompeu, on es reunia el Senat.

Octavi August aconseguirà el poder i serà proclamat el primer emperador, posant fi a la República (31/27 aC).

Anar a índex…
IMPERI

3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC- 476 dC).
Després d’una sèrie de guerres civils en les quals els plebeus van lluitar per aconseguir la igualtat de drets amb els patricis, i després d’una aferrissada lluita pel poder polític, tot el poder es concentra en l’emperador Octavi August (any 31/27 aC), considerat com un Déu i adorat com a tal.
Etapes
ALT IMPERI (31/27 aC-193 dC).
BAIX IMPERI (193 - 476 dC).

El Senat de Roma va perdre el poder de prendre decisions polítiques i es va convertir en un simple òrgan assessor de l’emperador, que concentra tots els càrrecs i va passar a dirigir la política.
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
Octavi August, primer emperador, va iniciar un llarg període de pau, que durà fins al segle II dC. Aquest llarg període és conegut com a pax romana.

Època que posa fi a les lluites internes pel poder i les fronteres arriben a la màxima extensió territorial (Trajà, 117 dC) i va haver una intensa activitat econòmica i cultural, amb un poder, cada vegada major, de l’exèrcit sobre la política.
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
Llarg període conegut com a pax romana.

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).
Sota el mandat de l’emperador Trajà, no sols s’amplien al màxim les fronteres sinó que s’aconsegueix una completa romanització de tots els territoris de l’imperi.
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).

3) IMPERI ROMÀ (31/27 aC - 476 dC).
La frontera oest era l’oceà Atlàntic; i a l’est era la zona de Palestina; i al sud es trobava al desert del Sàhara.
Màxima extensió imperi i completa romanització (Trajà).
La frontera nord continuava a la zona continental pel rius Rin i Danubi, que separaven als romans de les bel·licoses tribus germàniques.
Al nord-oest, la frontera era Britània, on es va construir el mur d’Adrià, que separava la zona romanitzada de la zona dels bàrbars (l’actual Escòcia).
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).
ALT IMPERI
(31 aC -193 dC).
Màxima extensió imperial i completa romanització (Trajà).

BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
Període de decadència: l’immens imperi comença a trontollar en el segle III, quan s’aturen les conquestes militars, es produeixen les guerres internes.
Van augmentar les incursions bàrbares o germàniques dins les fronteres romanes.
El centre de gravetat de l’Imperi es desplaça cap a Orient.
Així, des del segle III comença una greu crisi de les ciutats i un procés de ruralització.

BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
En el segle IV es van fer intents de recompondre el poder de Roma, i el 313 Constantí proclama, mitjançant l’Edicte de Milan, la llibertat religiosa pel cristianisme i el paganisme acaba com a religió oficial de l’Imperi.

Però, a la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, l’imperi es divideix entre els seus dos fills. Flavi Honori, el fill menor, queda amb l’Imperi romà d’occident amb capital primer a Milà i després a Ravenna, i Arcadi es queda amb l’Imperi romà d’orient (Imperi bizantí), amb capital a Constantinoble (Bizanci).
BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)

BAIX IMPERI
(193 - 476 dC)
395 mort de l’emperador Teodosi.
Arcadi (Imperi bizantí)
Flavi Honori (fill menor)

BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
En el segle V l’avanç dels huns dirigits per Atil·la des de l’interior d’Àsia, empeny a les tribus germàniques a cercar refugi a l’interior de l’imperi romà.
Els germànics van travessar les fronteres romanes, primer mitjançant pactes amb els romans. Però amb el temps es van establir per la força i van acabar apoderant- se de Roma.

BAIX
IMPERI
(193 - 476 dC)
L’any 476 dC les tropes bàrbares envaeixen Roma, Odoacre, rei del Hèruls, deposa a Ròmul August, l’últim emperador de l’Imperi romà d’occident i de la Roma clàssica.

REPÚBLICA
(509-31/27 aC).
IMPERI
(31/278 aC – 476 dC).
-753 Fundació llegendària (Ròmul).
- Roma conquesta el Latium (domini etrusc).
- 7 reis: Ròmul (fundador) , Numa, Tul·li, Tarquini Prisco, Sevi, Tul·li i Tarquini Superb).
- Primeres institucions (Senat).
- Lluites amb ciutats veïnes.
- Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC).
- Senat i cònsols.
- Patricis i plebeus.
- Diferents magistrats.
- Canvis legals a Roma (Tribuns de la Plebs).
- Comença expansió per Mediterrània: Península Itàlica, Mediterrani occidental i Mediterrani oriental.
- Guerres civils final República.
- Triumvirats.
- Fins s. III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. – Entre ss. III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà d’època republicana (SÍNTESI de CORRENTS ETRUSCS, ITÀLICS i HEL·LENÍSTICS).
- Fundat per Octavi August (31/27aC- 14dC).
- ALT IMPERI (ss. I-III).
- Dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia, Antonina...).
- Classicisme romà, amb una revifada de les influències hel·lenístiques.
-S’arriba a la màxima expansió territorial.
- BAIX IMPERI (III-476) art romà tendeix a la monumentalitat, però també a un cert esquematisme d’influència oriental i a la introducció de representacions simbòliques d’origen cristià.
- Divisió de l’Imperi Teodosi (395). - Cau Imperi romà occident a causa impuls dels huns. - 476 Ròmul August darrer emperador.
3 ETAPES
MONARQUIA
(753-509 aC).
Anar a índex…

1.CONTEXT HISTÒRIC: 1.4.- Característiques generals.
Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.
1.- Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí, Capitolí, Viminal, Esquilino, Celio, Aventí), al costat del Tíber, l’any 753 aC, per Ròmul i Rem, tot i que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins. Trobem l’empremta romana en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els territoris que foren romanitzats.

2.- Economia: combinen una base agrícola i ramadera amb un comerç i una artesania cada vegada més importants, especialment amb l’expansió per tota la Mediterrània.

3.- Societat esclavista (divisió en amos i esclaus), però els lliures es dividien també en ciutadans romans amb drets (dividits en el patriciat descendent dels primers pobladors i els plebeus o poble pla) i no ciutadans.

4.- El principal lloc de la ciutat és el fòrum o plaça principal (semblant a l’àgora grega), situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals.
4.- Urbanisme. Civilització urbana: les ciutats són molt importants, centre de l’economia i la cultura romanes. L’urbanisme grec, probablement a través dels etruscos, influeix en el romà. Es planifiquen les ciutats de nova fundació seguint el model del campament romà: a partir de dos carrers principals perpendiculars anomenats cardo (nord-sud) i decumanus (est-oest), es dissenyen la resta de carrers, formant una quadrícula.

5.- Centralització: encara que l’imperi es dividirà en províncies per a gestionar- les millor, totes les grans decisions es prenien a Roma, des d’on es dirigia tot l’imperi.
6.- Esperit militarista: la seva situació en el centre de la península itàlica i amenaçats per molts pobles que els envolten, els faran ser un poble guerrer i amb un esperit militarista, que els durà a dominar tot el seu imperi (afany de dominació política i econòmica).

7.- Romanització: implanten la seva llengua i la seva cultura en tots els territoris que ocupen, encara que procuren enriquir-la amb els elements culturals interessants i pràctics de cada lloc.

8.- L’art romà es caracteritza, en primer lloc, pel seu caràcter pràctic i funcional: cerquen per damunt de tot que les seves obres acompleixin la funció a què estan destinades.

8.- Aquests pragmatisme explica el major desenvolupament de l’arquitectura (teatres, aqüeductes, amfiteatres, ponts, edificis,...), molt per damunt de les altres manifestacions artístiques, encara que també l’escultura denota funcionalitat (retrats o relleus commemoratius o de propaganda).

8.- Es passa, per tant, del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (abstracció i idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, sensitiu i concret.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals
9.- Individualització: ja no sols es fan les coses pensant en els homes (antropocentrisme), sinó en individus i fets concrets (relleus de fets concrets amb personatges, retrats,...).

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals
10.- Art propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell
qui paga (comitent), ja sigui l’Estat o un individu particular (els grans edificis i
obres públiques, les escultures,...).

11.- Art realista, especialment en l’escultura (retrats) i la pintura.

12.- Monumentalitat i colossalisme: la grandiositat dels edificis i obres públiques denotava major poder d’aquell que havia pagat l’obra, a més de donar cabuda a grans masses.

13.- Aplicació d’avanços tècnics, que fan possible la grandiositat i monumentalitat.
14.- Escassa teorització: les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria.

Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.” LUCIANO, siglo II d. C.
15.- Anonimat dels artistes, considerats artesans: allò que importa és el nom del mecenes.

16.- Influències i precedents: l’art clàssic romà es caracteritza pel seu ECLECTICISME, és a dir, agafen i mesclen elements i influències artístiques de diversa procedència, de cada lloc que conquereixen, i les fusionen amb la resta, creant un art nou.

1.CONTEXT HISTÒRIC: 1.5.- Influències i precedents.
Anar a índex…

ECLECTICISME a causa de l’expansió territorial que va permetre el contacte cultural entre els romans i molts de pobles diferents. L’art romà està especialment influït per l’ART ETRUSC i l’ART GREC, dels quals van prendre alguns elements artístics, adaptant-los a les seves necessitats. Considerem com a influència més important l’art grec, especialment l’hel·lenístic, i com a precedent l’art etrusc.
1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.

Anar a índex…
Així rep les següents influències:

a.- Del propi substrat de les cultures llatines primitives, la llengua,
sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme.
b.- De la cultura i l’art etruscos del centre i nord de la península
itàlica, el realisme i el culte als avantpassats.
c.- De la cultura i art grecs del sud d’Itàlia (que coneixen a través de
la Magna Grècia durant les Guerres Púniques) i del contacte directe
amb els propis regnes hel·lenístics, quan els envaeixen i
conquereixen, quedant fascinats per la seva cultura (sobretot de
l’hel·lenisme), d’ells prenen la filosofia, la religió, la literatura i l’art.
No es tracta de copiar directament tot l’art grec, sinó d’agafar allò
que els interessa i adaptar-lo a les seves necessitats i gust.
Influències

GRÈCIA
Anar a índex…

La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art romà, ja que es va produir un intens procés d’hel·lenització. Empremta grega evident a causa de:
3) Conquesta Grècia (s. II aC) incrementà empremta (importació, usurpació, còpia obres d’art). Es produeix un curiós fenomen: una veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.
GRÈCIA
1) La formació i primera expansió de la República romana coincideix amb el classicisme grec i l’admiració per la cultura hel·lènica s’estén per tota la Mediterrània.
2) La presència grega a Itàlia i Sicília (Magna Grècia) suposa un contacte directe i facilita la importació d’obres gregues, així com el fet que un gran nombre d’artistes grecs van arribar a Roma com a esclaus i d’altres hi van anar, voluntàriament, com artesans lliures per satisfer la clientela romana.

ART GREC. Referent a les creences, la religió politeista romana està clarament basada en la grega (els mateixos déus grecs canviant els noms), però incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a l’emperador com un déu i elements de les religions mistèriques orientals (tolerància religiosa).
GRÈCIA

El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I dC i acabarà substituint el politeisme anterior: l’any 313, Constantí (Edicte de Milan) declara la llibertat religiosa i obrirà les portes per què el cristianisme esdevingui religió oficial.

De l’ART GREC prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més el toscà i el compost).
GRÈCIA
DÒRIC JÒNIC CORINTI

Dels GRECS prenen els models per a alguns edificis (temples rectangulars, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes).
GRÈCIA

Dels GRECS prenen el model de tholos.
GRÈCIA

Dels GRECS prenen els models dels teatres.
GRÈCIA

Dels GRECS no tan sols prenen els models oficials d’escultura, sinó que fan nombroses còpies directes i segueixen la tècnica i la temàtica.
GRÈCIA

ETRUSCOS
Anar a índex…

Poble d’origen incert (Àsia Menor, possiblement), que habitaven el centre-nord de la península Itàlica (Etrúria) i, des del 616 aC, el seu domini s’estén cap al sud, la regió del Laci, i els reis etruscos dominen als llatins de Roma. Tenien un art que combinava elements de la Grècia arcaica i d’Orient.
ETRUSCOS

Un dels aspectes que va influir especialment va ser el culte als morts, que els feia decorar les tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i estàtues o sarcòfag (escultures) amb escenes alegres de la vida, a fi d’allunyar la tristesa de la mort.
Art senzill i quotidià, que va determinar, de forma decisiva, algunes de les característiques de l’art romà.
ETRUSCOS

Art fonamentalment religiós (temples) i funerari (tombes: importància del culte als morts).
ETRUSCOS

Tombes  Eren edificis molt importants. Les tombes es podien trobar a l’exterior i cobertes per un cos cònic de pedra (precedents dels de l’època imperial romana), o excavades en la roca, amb capitells que imitaven l’ordre jònic si eren molt amples. A vegades, també es decoraven amb pintures.
ETRUSCOS

ETRUSCOS
NECRÒPOLI DE CERVETERI Les necròpolis etrusques constitueixen conjunts molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanística.

Aportacions a l’art romà en ARQUITECTURA
1) Ús de l’arc de mig punt i la volta.
2) Ús habitual de la fusta i la rajola.
3) Model de temple (a partir del temple grec).
4) Ordre arquitectònic toscà.
ETRUSCOS

1) Ús de l’arc de mig punt i la volta (procedents d’Orient, creat a la cultura mesopotàmica), que els etruscos van desenvolupar amb la perfecció suficient per poder-lo transmetre tècnicament perfecte als romans.
ETRUSCOS
PORTA DE VOLTERRA L’arc, generalment, no s’utilitzava amb finalitat estètica sinó en obres d’enginyeria, tot i que els etruscos els usaren en les portes de les murades, decorades amb caps d’éssers humans de pedra, com es pot apreciar en la Porta de Volterra.

2) Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius.
ETRUSCOS

ETRUSCOS
3) Model de temple (a partir del temple grec).
Temple  Edifici més important. Deriva del temple grec, però té planta quadrangular, s’aixeca sobre un podi o basament i té una sola entrada o escalinata frontal; té dues parts: la meitat anterior està ocupada per columnes, és el pòrtic, i l’altra meitat, la cel·la dividida en tres naus (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva), a més els alers del sostre sobresurten molt de la superfície del temple.

Planta del temple de Júpiter Capitolí i reconstrucció d’un temple amb característiques etrusques.
Escultura d’un temple etrusc.
ETRUSCOS

4) Introduïren la columna de l’Ordre arquitectònic toscà.
Ordre arquitectònic toscà 
Deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i capitell geomètrics, arquitrau llis, fris senzill sense tríglifs ni mètopes, i cornisa.

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)
• 35.12.- COLUMNA TOSCANA. Columna romana semblant a la dòrica, però sol tenir el fust llis i base. Utilitzada pels romans.
• 100.- ORDRE TOSCÀ Columna amb fust llis i base, amb capitell geomètric, arquitrau llis, fris senzill (sense tríglifs ni mètopes), i amb cornisa.

L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega (directament o a través del temple etrusc): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades).

Aportacions
a l’art romà en ESCULTURA
1) Realisme en els rostres (derivat de les màscares funeràries de cera).
2) Importància dels retrats en la decoració escultòrica dels sarcòfags.
3) Materials emprats: la terra cuita i el bronze.
ETRUSCOS

Retrat Lucius Iunius Brutus (s. III a. C. )
ETRUSCOS

ETRUSCOS
Escultura religiosa es troba en els temples i destaca l’estatuària que decorava el temple d’Apol·lo, els etruscos tenen una forta influència de la cultura grega arcaica, però l’escultura etrusca és mes realista, posseeix una major expressivitat (expressió irònica). Conserva restes de policromia.
Apol·lo de Veyes. Museu Vil·la Giulia. Roma 

Funerària  Són característiques les escultures de caire funerari.
 Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.
2) Importància dels retrats en la decoració escultòrica dels sarcòfags.

Funerària  Es poden distingir dues èpoques: en la primera les figures són estilitzades i fines; i en la segona són més tosques, més robustes, grosses i menys estilitzades, però els rostres són vertaderament retrats. Exemple de la primera etapa és un sarcòfag etrusc amb totes les característiques esmentades Sarcòfag de Cerveteri.
 Sarcòfag dels esposos (520 a.C.). Cerveteri. Exemple de la 1a etapa.

Escultura funerària  Apareixen els sarcòfags de fang cuit, representant el difunt sol o acompanyat de la seva dona. El culte als morts va portar als etruscos a esculpir les efígies dels difunts en posició de repòs i somrients, a vegades reclinats sobre els sarcòfags o llit mortuori.
ETRUSCOS

Funerària Guarden cert paral·lelisme amb les estàtues gregues d’època arcaica, presenten el somriure estereotipat o arcaic, ulls ametllats i convergents, tot i que tenen una expressió alegre a causa de la seva visió optimista de la mort.
ETRUSCOS
 Sarcòfag de Cerveteri.

Funerària  És molt peculiar la postura de les mans.
 Sarcòfag dels esposos (520 a. C.). Cerveteri. Exemple de la 1a etapa.

Funerària  Les mans semblen subjectar una moneda, una copa o un pergamí amb oracions funeràries.

1) Realisme en els rostres (derivat de les màscares funeràries de cera).
ETRUSCOS
Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )

L’orador realitzat en bronze, representa un home que pronuncia un discurs. Va influir moltíssim en les estàtues de l’època imperial romana (August de Prima Porta).
ETRUSCOS

8
AUGUST DE PRIMA PORTA (original bronze s. I aC, 19 aC; còpia marbre 14 dC, any mort August, o 19 dC)
DESCONEGUT
MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).
ROMA. ITÀLIA

Representació dels animals Es realitzen en bronze i destaquen per l’expressió de feresa de l’animal, molt aconseguida. Es representativa la Quimera de Arezzo un animal fantàstic.
ETRUSCOS

Un animal fantàstic format per cos de lleó, garres d’àguila, cola de serp i sobre el llom un cap de cabra. És de finals del segle V aC. Es discuteix si és romana o etrusca. Destaca per la seva ferocitat. És una mescla de terra, aigua i aire.
Quimera de Arezzo
ETRUSCOS

ART ETRUSC o… ROMÀ?
Quimera de Arezzo (final s. V a. C.) 

ETRUSCOS
La lloba capitolina realitzada en bronze, la Lloba destaca per l’expressió ferotge. És del segle V- IV aC. Apareixen, també Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Els nins són còpies dels originals, perquè es perderen.

Lloba Capitolina (ss. V-IV a. C.). Bronze 
ETRUSCOS

NECRÒPOLI DE CERVETERI Fora de les ciutats amb estructura urbanística.
Als enterraments són presents les pintures murals.
ETRUSCOS

1. CONTEXT. 1.5.- Influències i precedents.
1) La pintura etrusca és mural i funerària (decoraven les parets de les tombes per recrear l’ambient familiar que gaudiria el difunt en l’altra vida).
Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia
ETRUSCOS

1) Realitzada al fresc i de clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però és més realista, cosa que influirà en el realisme dels retrats romans.
ETRUSCOS
Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia
1. CONTEXT. 1.5.- Influències i precedents.

ETRUSCOS
Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )
2.- Aquestes pintures etrusques influiran, de forma determinant, en la pintura romana, per exemple, en l’alt grau de realisme en els retrats.

3.- És una pintura amb bastants convencionalismes (no n’hi ha perspectiva, ni profunditat, diferent color per a dones i homes).
ETRUSCOS

ETRUSCOS
3.- Convencionalismes. En certs casos s’usà la llei de la frontalitat egípcia (visió simultània de les figures humanes amb part del cos de front i part de perfil), tot i que presenten dinamisme; allarguen peus i dits de mans per simular més moviment.
Es perfilen les figures en negre, tonalitats més fosques en cossos masculins i vermell fosc en estructures arquitectòniques i ocre al fons.
Ballarins. Fresc. Tomba Lionesses. Necròpolis de Tarquinia (489-479 a. C.)

Flautista. Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia
ETRUSCOS
4.- La temàtica representada és d’escenes de banquets, festes amb gran colorit, balls i música que demostren la seva concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba.

Aportacions
a l’art romà en PINTURA
1)És mural i funerària, al fresc i té clara influència grega i oriental, però és més realista.
2) Influiran força en la pintura romana, per exemple, en l’alt grau de realisme en els retrats.
3) Pintura bastant convencional (no perspectiva, ni profunditat, diferent color per dones i homes, figures humanes amb part del cos de front i part de perfil). Si dinamisme.
4) Temàtica: escenes de banquets, festes, balls (concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba).
ETRUSCOS
La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 aC, quan el poble de Roma, els llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.

 http://www.slideshare.net/salvavila
 http://www.slideshare.net/maricarmearanda
 Assumpció Granero. www.slideshare.net
 Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.
 Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
 Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
 http://www.slideshare.net/landa
 Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
 http://www.wikipediaenciclopedia libre
 sapiens.ya.com
 almez.pntic.mec.es
 Wikimedia Commons
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
Anar a índex…

 www.enciclopedia.cat
 www.slideshare.net/amarcos
 www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
 ciencias.sociales2006.googlepages.com
 quedearte.blogspot.com
 arteenlasculturas.8m.com
 www.artehistoria.jcyl.es
 www.artecreha.com
 www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
 www.bloganavazquez.com
 http://es.wikipedia.org
 http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
 www.museoromano.com
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

ART ROMÀ
Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
ARQUITECTURA-I

ART ROMÀ: ARQUITECTURA-I
Història de l’art IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
Anar a índex…

ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA

Similar to ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA (20)

More from Assumpció Granero

More from Assumpció Granero (20)

ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA