Jo sóc membre d’Iniciativa Animalista, que té com a principal objectiu el desenvolupament d’un programa d’acció antiespecista centrat en la realitat dels Països Catalans. Treballem per a avançar cap a l’abolició i pensem que allò que és més a prop és una gran eina de conscienciació. També, la realitat propera conforma un conjunt d’objectius sobre els que aplicar esforços i apreciar el seu resultat. No ens sentim representats i representades per la falsa normalitat del castellà que s’imposa als actes animalistes del nostre país. Sota el pretext de la neutralitat front a falsos conflictes lingüístics, l’imperi del castellà només es trenca amb l’esporàdica presència de l’anglès en alguns cartells d’actes pensats de forma centralitzada, com agradaria a aquella dona entestada en centralitzar el RIVIA. El castellà, utilitzat d’aquesta forma, ni és neutre ni és normal. Els actes, fets d’aquesta forma, sempre són el resultat de campanyes mundials o de qüestions que preocupen a Madrid...

1. 9N vist amb ulls animalistes.
Anava en autobús cap a l’acte pel Rony,
el pastor alemany que no deixà de mirar
Juan Lado mentre el matava, que li
demanava clemència amb els seus ulls
abans de cada colp de pal. Parlàvem de
les injustícies que havien de patir els
gossos esclaus a la nostra societat,
quan una companya de viatge elaborà
una llarga dissertació sobre la mala
gestió de sistema d’identificació amb
micro-xips causat per l’organització
territorial autonòmica.
Deia que no podria trobar el meu gos
amb micro-xip de València si es perdia
en Albacete, perquè el registre de
Castella-La Manxa era distint. També
deia que això era intolerable, perquè hi
havia molts pobles del País Valencià que
limitaven amb els de Castella-La Manxa,
i això significava que es perdrien molts
gossos malgrat tindre micro-xip.
Li preguntí si no seria més fàcil crear un
Rony, abans que Juan Lado el matara a pals, a les imatges fetes
públiques el 2005.
sistema de consulta i coordinació, i em respongué amb aquest breu lema: “RIVIA nacional!”.
RIVIA és el “Registre Informàtic Valencià d’Identificació Animal”, i nacional és Espanya. Li
preguntí si sabia el que passava a la llarga frontera amb Portugal o les muntanyes del Pirineu on
es trobava la de França, ja que no seria possible imposar un RIVIA nacional a aquests dos estats
independents. La pregunta li semblà marciana.
També recorde que, quan el Parlament de Catalunya aprovà la reforma de la Llei de Protecció
Animal per a eliminar la infame excepció de la tortura taurina, resultat de la primera Iniciativa
Legislativa Popular que fou aprovada a l’estat espanyol, alguna gent animalista digué que calia

2. una llei marc estatal perquè allò era injust. És a dir,
que no era just que només Catalunya tinguera una
bona llei contra la tortura taurina.
Parlem d’Espanya, el país que declara la tortura taurina
bé d’interès cultural i que la voldria Patrimoni Cultural
Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El país
dels toros d’Osborne i els llebrers que corren
enganxats pel coll a la part de darrere d’un 4x4 o que
apareixen penjats dels arbres i dins de pous, algunes
vegades encara vius. També és el país on la
concepció de centralitzar mai ha tingut res a veure
amb gestionar eficientment, sinó amb tindre el poder. I
on tindre el poder sempre ha significat el mateix o
quasi que utilitzar el poder, que beneficiar a la gent
més poderosa, que prevaricar, que clientelisme, que
endollar…
Com podia ser que, si Catalunya fa una llei per a
l’abolició de la tortura taurina a les places, alguna gent
pensara que no és una bona solució i que tot havia de
passar per una llei marc feta pel govern i
l’administració central espanyola? Quina classe de llei
marc seria? L’haveu encertada, una que deixara sense
efecte l’abolició impulsada per una iniciativa legislativa
popular a Catalunya.
Ahir, mentre la ciutadania d’eixa part dels Països
Micro-xip, abans de ser implantant.
Catalans que es diu Catalunya votava i votava malgrat Espanya, pensí un segon en aquesta gent
amant dels sistemes centralitzats i de les lleis marc. Aquesta gent que diu que no és nacionalista,
però que no té programari lliure per a que la seua ment funcione més enllà del concepte
“Espanya”. Gent que diu que si parles en valencià a València, o a Eivissa, pots estar entorpint la
“solució dels problemes”, gent universalista que només entén l’idioma universal. Alguna
d’aquesta gent, fins i tot, abomina de fronteres i rebutja la creació de nous estats.
Jo sóc membre d’Iniciativa Animalista, que té com a principal objectiu el desenvolupament d’un
programa d’acció antiespecista centrat en la realitat dels Països Catalans. Treballem per a
avançar cap a l’abolició i pensem que allò que és més a prop és una gran eina de conscienciació.
També, la realitat propera conforma un conjunt d’objectius sobre els que aplicar esforços i
apreciar el seu resultat.
No ens sentim representats i representades per la falsa normalitat del castellà que s’imposa als
actes animalistes del nostre país. Sota el pretext de la neutralitat front a falsos conflictes
lingüístics, l’imperi del castellà només es trenca amb l’esporàdica presència de l’anglès en alguns
cartells d’actes pensats de forma centralitzada, com agradaria a aquella dona entestada en
centralitzar el RIVIA. El castellà, utilitzat d’aquesta forma, ni és neutre ni és normal. Els actes,
fets d’aquesta forma, sempre són el resultat de campanyes mundials o de qüestions que
preocupen a Madrid.
Totes les lluites antiespecistes són les meues, però ho faig des de la meua realitat, amb esperit de
consens amb la resta de persones i organitzacions animalistes. La independència d’una part del
meu país obrirà nous camins i oportunitats per al progrés de la nostra lluita, com queda recollit al
recull de conclusions del debat “El futur polític dels animals a Catalunya”, celebrat a l’Ecocentre
de Barcelona el 6 de novembre de 2014(2).
Ahir és donà un nou pas endavant amb la consulta popular del 9N. Com a ciutadà dels Països
Catalans i com a animalista, ha estat un gran, gran dia per a la il·lusió de fer avançar totes les
lluites justes.
———
(1) http://www.liberaong.org/nota_campanas.php?id=21
(2) http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/11/conclusions-del-debat-el-futur-politic.html