sindicat cgt

1. Catalunya
Construïm futur
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Febrer 2008 • número 94 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
de lluites
Foto: Edu Bayer
i victòries
Foto: Dídac Salau

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è
Passat el Congrés Extraordinari,
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
és l’hora de la CGT de Catalunya
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de El 19 de gener del 2008, la Confe-
Catalunya (FAPC) deració General del Treball de Ca-
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona talunya va celebrar al Centre de
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
Lectura de Reus el Congrés Ex-
FEDERACIONS COMARCALS
traordinari on es va escollir un nou
Secretariat Permanent pels pro-
Anoia pers dos anys.
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 Un Congrés força participatiu
cgtanoia@yahoo.es amb presència de la gran part de
Baix Camp/Priorat les nostres federacions locals, in-
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
tercomarcals i dels sindicats de la
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 nostra organització i també, i cal
Baix Llobregat destacar-ho, amb presència de di-
Cra. Esplugues, 46 ferents col·lectius i organitzacions
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 socials tant en el mateix Centre de
Lectura com en les salutacions que
Jacint Verdaguer, 23,
08640 Olesa de Montserrat es van llegir, tant del Camp de Tar-
Tel. 93 778 04 93 ragona com dels Països Catalans i
Baix Penedès de la resta del món.
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977 66 09 32 Òbviament, un Congrés Extraor-
cgt.baix.penedes@gmail.com dinari mai és una bona notícia, ja món del treball però també del món moviments socials i les persones tors el bus, un exemple de lluita i
Barcelonès Nord que sempre és conseqüència del del carrer, de l’exterior, tres perso- conscients. Per esdevenir força de participació, i la victòria a Selsa de
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@wanadoo.es fet que quelcom no ha funcionat nes fora de lluites fratricides estèrils transfomació, aprendre i ensenyar, Cornellà, on les condicions de tre-
Tel. i fax 93 383 18 03 prou bé, els engranatges entre el i sense sentit amb ganes de treba- des de la modèstia i la luita. ball seran molt millors després de
Garraf-Penedès Secretariat Permanent i el conjunt llar i d’aportar aire nou, d’obrir les N’és una bona prova la portada la lluita portada a terme.
Lepant, 23, baixos
08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@pangea.org
de la Confederació i els mateixos finestres de la nostra organització i, d’aquest “Catalunya”, que recull Sense cap mena de dubte, és
Tel. i fax 93 893 42 61 engranatges interns d’aquest el que és més important, el nou Se- d’una banda la lluita dels conduc- l’hora de la CGT de Catalunya.
Còmic - Ácido Crítico
Maresme òrgan no han estat prou ben aco- cretariat neix amb el suport àmplia-
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - cgt_maresme@yahoo.es blats i greixats, han existit proble- ment majoritari de la nostra organit-
Tel. i fax 93 790 90 34 mes i malentesos, però no han zació.
Vallès Oriental estat dos anys en debades. En l’anterior Congrés ordinari
Francesc Macià, 51
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com La CGT de Catalunya ha crescut celebrat a Sant Joan Despí, ja ens
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 tant en afiliació com en presència vam dotar d’acords amplis per tal
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
al carrer i als llocs de treball, algu- d’afrontar els propers quatre anys
nes de les secretaries han realitzat (en queden dos ara) iconvertir la
Girona
un bon treball, un excel·lent treball nostra organització anarcosindica-
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a com s’ha vist en l’aprovació dels lista una eina útil per a la transfor-
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
seus informes de gestió sense cap mació social i la defensa de les tre-
Ponent o escassos vots en contra, amb un balladores i els treballadors, per
Av. Catalunya, 82è reconeixement a les feines fetes i a construir una CGT que sigui el refe-
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 les tasques desenvolupades en el rent anticapitalista i llibertari neces-
Camp de Tarragona
llarg del període de temps. sari. Ara, en aquest darrer Con-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona Ara, un cop passat aquest comi- grés, ens hem dotat d’un
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
ci, és moment de mirar endavant Secretariat Permanent per portar
amb optimisme. El nou Secretariat aquests acords a terme, per incidir
FEDERACIONS LOCALS
Permanent incorpora dues de les en tots els centres de treball on tin-
secretaries que han demostrat més guem presència, per lluitar colze a
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è
capacitat de treball i que enllacen i colze en la defensa dels drets dels
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org cohesionen els diferents elements treballadors i treballadores, per sor-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
de la CGT, incorpora també tres tir al carrer i tornar-lo a guanyar
Manresa
Circumval·lació, 77, 2n
persones joves procedents del sempre acompanyats de tots els
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el diumenge 20 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac gener del 2008.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com
Tel. i fax 93 588 17 96
Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Col·laboren en
Sabadell
aquest número: Josep Maria Yago, Jordi Soldevila, Taller Contra la Violència Immobiliària i
Unió, 59
Urbanística, Som lo que Sembrem, Laura Coll, Tanquem les Nuclears, Ivan Miró, “Directa”, “Illacrua”, “La vaga de fam dels conductors
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com
UICOP, Miquel-Dídac Piñero, Centre d’Estudis Socio-laborals, Equip CEDALL, Sergi Franch Segarrès, del bus és una acció del segle
Tel. i fax 93 745 01 97 Antonio Aranda, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Dídac Salau, Edu Bayer, Joan
XIX i una prova que no volen
Terrassa
Ramon Ferrandis i Jordi Salvia. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’.
Ramon Llull, 130-136 Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 negociar sinó la revolució”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat i (cronologia)
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 cronocata@cgtcatalunya.cat Dídac Pestanya, vicepresident de TMB
Castellar del Vallès No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar@terra.es
Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. i fax 93 714 21 21 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
sallent@cgtcatalunya.cat
teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Febrer de 2008

3. REPORTATGE Diversos ens de la CGT
El Fòrum aplegà a Barcelona les més divers de Catalunya i militants
lluites i propostes que s’estan donant en a títol individual van
els moviments socials dels Països Catalans participar en la trobada
UN ALTRE MÓN JA ÉS
POSSIBLE
El Fòrum Social Català es tanca
amb gran èxit de participació
Foto: Jordi Salvia
Col·lectiu Catalunya moviments i les propostes que exis- aquesta iniciativa de construcció Seguidament es va obrir la pri- diumenge 27 a les 12 h una mani-
teixen arreu del territori. El FSCat d’alternatives al món neoliberal mera de les quatre franges horàries festació va cloure els actes d’aquest
Com a resposta a la crida del Fòrum es va presentar a la societat com un (vegeu llistat de persones adherides que van acollir els més de 90 semi- primer Fòrum Social Català, recor-
Social Mundial per celebrar un Dia espai participatiu, un lloc de troba- a naris, tallers i activitats culturals del rent els carrers del centre de Barce-
d’Acció i Mobilització Global al da, un altaveu d’alternatives i pro- http://www.moviments.net/fscat/sp FSCat. Un espectacle de foc va tan- lona (plaça Universitat - Pelai -
voltant del 26 de gener, el Fòrum postes, una oportunitat per seguir ip.php?article57). car la nit del divendres a la plaça Rambles - Ferran - plaça Sant
Social Català es va celebrar a Bar- construint aquest altre món que ja Les activitats centralitzades del Universitat. El dissabte 26, Dia Jaume) sota el lema “Que no espe-
celona entre el 25 i el 26 de gener. sabem possible. Fòrum Social Català van tenir lloc a d’Acció i Mobilització Global, van culin amb les nostres vides.
Abans, diverses localitats catalanes Més de 180 organitzacions i mo- partir de divendres 25 de gener a tenir lloc la resta de seminaris, ta- Rebel·la’t! Un altre món JA és pos-
havien celebrat les seves jornades viments socials d’arreu dels Països l’edifici històric de la Universitat de llers i actes culturals, entre les 10 i sible”.
preparatòries, com per exemple Ta- Catalans esvan sumar al primer Barcelona, amb seminaris, tallers, les 18h. L’Assemblea de Movi- El Fòrum va formar part d’una
rragona o Sabadell, que van servir Fòrum Social Català, amb un cente- assemblees de moviments socials i ments Socials va cloure les activi- iniciativa que es va repetir a 18 ciu-
també pe tal que les lluites locals nar d’activitats arreu del territori. El actes culturals. Una gran “tambori- tats de dissabte, amb un espai per tats d’arreu del món de forma suc-
dialoguessin entre elles. fòrum va rebre també el suport de nada” organitzada per un grup d’un tal que moviments i col·lectius d’a- cessiva a les 12 del migdia (al web
Durant els diesdel Fòrum, es van nombroses persones de diferents centenar joves de l’Ateneu Popular rreu del territori es coordinessin, del Fòrum Social Mundial es poden
portar a terme mobilitzacions i ac- àmbits professionals i culturals ca- i altres col·lectius de Nou Barris va debatessin i acordessin estratègies trobar imatges d’algunes d’elles:
cions per visibilitzar i potenciar els talans, que van voler adherir-se a inaugurar la trobada. de lluita i calendaris conjunts. El http://wsf2008.net/eng/node/4855).
Catalunya. Febrer de 2008 3

4. REPORTATGE
Molt poca CGT
al Fòrum
Jordi Martí Font
L a CGT de Catalunya va ser
present al Fòrum a partir de la
participació de diversos treballa-
dors en alguns dels tallers, semina-
ris i assemblees. Tot i que el recent
Congrés de Reus i la falta d’un Se-
cretariat Permanent en funcions
durant la preparació de l’esdeveni-
ment va impossibilitar que l’orga-
nització tingués una presència més
destacada i ben organitzada, van
ser molts els companys i compa-
nyes que tant des de lluites socials
que dsenvolupen en diversos in-
drets del territori com des de les
seves pròpies experiències laborals
van participar en l’esdeveniment.
Així, divendres dia 25, la Fede-
racó Metal·lúrgica de la CGT va
participar en el seminari sobre
“Baixos salaris, deslocalitzacions,
acomiadaments i pacte social”.
L’endemà, la Secció Sindical de
CGT del Bus de TMB va participar
al seminari “Neoliberalisme, priva-
Construir un món nou
tització i deteriorament dels serveis Directa i Illacrua lista, que és unificador, excloent i pal crear coneixement, discurs, arti- fase, la globalització neoliberal,
públics”, exposant la lluita que jeràrquic. culacions i alternatives, que prove- que ha dut el món a nivells d'injustí-
estan desenvolupant en el seu sec- L'organització del FSCat és una nen dels seus participants, de les cia, desigualtat, pobresa i violència
tor, alhora que mantenien una para- El Fòrum Social Català (FSCat) no oportunitat d'aprenentatge i mobi- seves reunions, xerrades, debats, inacceptables.
da com a Comitè de Descansos de és un nou partit polític ni un nou lització immillorable, perquè és tot assemblees i xarxes, així com del És l’únic camí malgrat els errors
TMB els dos dies al recinte del moviment social. Més senzill que un exercici de novetat política en el coneixement de respectar les noves en què caiem, i continuarem fent-
Fòrum, la qual va ser molt visitada tot això, és simplement una forma qual cal fer un gran esforç per evitar formes de fer política que el FSCat ho, fins que no superem els vicis
per pels participants, molts dels nova de construir un món nou, el dirigir, utilitzar o manipular el re- utilitza. A través de l'horitzontalitat, del món vell: individualisme, egois-
quals lluïen les xapes amb la de- qual està demostrant que és possi- sultat. Preparar un fòrum social ens obertura, pluralisme i diversitat, me, consumisme, competitivitat,
manda dels dos dies de descans. El ble i que ja s’està construint gràcies ensenya a coordinar-nos i comuni- farem possible que canviem nosal- protagonisme, dirigisme, masclis-
mateix dissabte, a les quatre de la al treball diari de cadascuna de les car-nos de forma horitzontal, a ac- tres, les nostres organitzacions, el me, verticalitat, racisme i represen-
tarda, la Federació de Metal·lúrgica organitzacions, col·lectius, perso- ceptar la diferència i a no imposar nostre entorn més proper i, algun tativitat. Vicis provinents del resul-
va participar en el seminari sobre nes i moviments socials que estan el nostre criteri sobre el dels altres. dia, el món. El FSCat no té líders ni tat del desenvolupament del
“La precarietat laboral. Greus efec- superant els vicis del món actual. El La celebració del FSCat posarà en dirigents, cadascun dels partici- sistema capitalista. El Fòrum Social
tes sobre al salut. Noves experièn- nostre èxit radicarà en el caràcter l'agenda política nous debats i preo- pants som igual d'importants: aquí Català ens farà més forts i més
cies de lluita”. innovador i en la ruptura amb les cupacions de la societat catalana sí que som tots iguals. nombrosos en la lluita per la cons-
Donada la importància de l’orga- velles formes de fer política, en la que d'una altra manera no tindrien El FSCat, el Fòrum Social Mun- trucció d’uns altres Països Cata-
nització anarcosindicalista i dona- ruptura amb el món vell. La diversi- rellevància, a més d'oferir espais dial i la gran diversitat de movi- lans, perquè un altre món és possi-
da la multitud de lluites en què par- tat, pluralitat i horitzontalitat són d'articulació dels moviments so- ments socials i de resistències a la ble i més necessari que mai.
ticipem, la presència de CGT era les armes que més mal poden fer al cials dels quals sorgeixen crides a globalització en els quals s’inspira
pobra i quedava desdibuixada, fins sistema hegemònic actual: un siste- l'acció conjunta. és l'únic camí per oferir una alterna- Més informació:
al punt que resultva curiós escoltar ma capitalista, neoliberal i imperia- El FSCat té com a funció princi- tiva al capitalisme i a la seva última www.forumsocialcatala.cat
com en algun seminari els ponents
explicaven lluites que desenvolupa
CGT com si fossin pròpies, no
apropiant-se’n però sí sense citar-
ne els principals protagonistes.
Podem adduir moltes excuses per
excusar la poca presència de la nos-
tra organització al Fòrum com el
que és, el principal referent antica-
pitalista de les esquerres catalanes
actuals. I dic “principal” parlant ara
només de les lluites en què partici-
pem i del nombre d’afiliats i afilia-
des que tenim. Podem marejar la
perdiu un altre cop sobre si està-
vem en moment de discussions in-
ternes i no teníem temps per a l’ex-
terior però una de les feines urgents
que ens cal fer com a organització
és explicar el que fem i fer-ho so-
bretot als nostres voltants, per in-
fectar-nos i infectar-los, per esde-
venir cada cop més eina de lluita i
de transformació, per deixar clar
que qualsevol lluita que es faci a
Catalunya cal que sigui des de la
base, des de l’assemblea, des de
totes i tots, inclosa a CGT.
4 Catalunya. Febrer de 2008

5. REPORTATGE
Declaració de l'Assemblea UNA VISIÓ
La pau no
de Moviments Socials del passa pels
exèrcits
Fòrum Social Català Josep Maria Yago Suau
A Barcelona, dissabte 26 de cionals, que controlen la produc-
G ent de la Coordinadora Tarra-
gona Patrimoni de la Pau va
participar en alguns dels seminaris
gener de 2008 ció, distribució i venda de la major de l’FSCat i va dir coses com
part dels aliments que consumim. aquesta: “mentre els estats es gas-
Venim dels moviments socials de Rebutgem les polítiques que afavo- ten 137 milions de dòlars en els
les comarques de Catalunya i d'al- reixen els agrocombustibles, pels exèrcits, 1.107 nens i nenes (me-
tres llocs dels Països Catalans, per seus efectes negatius sobre milions nors de cinc anys) moren per ma-
a trobar-nos durant aquest primer de persones, ja que redueixen i en- lalties que es podrien prevenir amb
Fòrum Social Català, atenent la careixen els aliments bàsics. mesures senzilles i assequibles.
convocatòria del Dia d'Acció Glo- Rebutgem la retallada de les lli- Només en una hora.”
bal, acordada al Fòrum Social bertats i la vulneració dels drets hu- Concloíem afirmant que els
Mundial de Nairobi. Som diversos mans que, amb el pretext de la llui- exèrcits són una veritable lacra per
i plurals, però compartim els valors ta contra el terrorisme, estem a la humanitat; per la seva despesa i
i objectius reflectits a la Carta de patint. Reclamem la derogació de inversió en mort i patiment i perquè
Principis del Fòrum Social Mun- la Llei de partits polítics. Denun- els diners que utilitza es desvien
dial i a la Carta de l'Assemblea de ciem la repressió i criminalització d’altres finalitats més urgents i ne-
Moviments Socials de Portoalegre. dels moviments socials que s'opo- cessàries (al marge de la pràctica-
Vivim immersos en un model de sen a les polítiques neoliberals, que ment inexistent inversió en educa-
vida injust, impossible de mantenir els últims mesos han patit especial- ció per la pau, si més no en
i indesitjable. El sistema patriarcal ment els treballadors en lluita, el comparació amb la inversió en pre-
i capitalista, basat en un creixe- moviment okupa i els activistes parar la guerra).
ment irracional, no té en compte contra la monarquia. En un dels seminaris, l’anome-
que els recursos del planeta són li- Volem que es respecti el dret nat “Desmilitaritzem la societat:
mitats. El sistema econòmic actual dels Països Catalans i la resta de militars i educació. Binomi incom-
és, doncs, responsable del caos pobles del món a exercir el dret de- patible”, reflexionàvem sobre la
ecològic del planeta i de la nostra mocràtic a l'autodeterminació. contínua presència de la ideologia
explotació sense precedents. Rebutgem el model de construc- militarista en diferents espais edu-
Volem un país on la pobresa, ció europeu i denunciem que l'A- catius i recreatius de la nostra so-
l'especulació i la precarietat des- cord de Lisboa estigui imposant, cietat. En el debat hi apareixien els
apareguin de les nostres vides. Exi- Foto: Jordi Salvia de forma antidemocràtica, les ma- “prescriptors”, ponts entre l’exèrcit
gim el manteniment i millora de les teixes polítiques neoliberals rebut- i els centres educatius que es preo-
pensions públiques. Lluitem per- jades per molts ciutadans i ciutada- cupen, entre d’altres coses, de pre-
què el dret a uns ingressos que per- Volem una societat que respecti els tar armes i l'ajuda internacional no nes en els referèndums que es van parar xerrades en els centres o d’or-
metin viure, a una ocupació estable drets de la infància, i un sistema condicionada, són elements que, celebrar sobre el projecte de Cons- ganitzar visites a vaixells de
i a un salari digne siguin una reali- educatiu que els estimuli a cons- sens dubte, contribuiran a acabar titució Europea. l’Armada. Evidentment, per ven-
tat i no simples declaracions dels truir una realitat on la llibertat i la amb les guerres i la fam al món. Lluitem contra un sistema eco- dre la cara amable dels exèrcits que
governs de torn. Ens oposem als fraternitat siguin els valors princi- Rebutgem les successives rebai- nòmic basat en l’explotació que apareixen com una mena de fantàs-
acomiadaments i als tancaments i pals. Defensem els drets dels disca- xes impositives a les empreses i ens condemna a la precarietat. tica ONG.
deslocalitzacions d'empreses, que pacitats i reclamem polítiques que rentes del capital que carreguen el Volem deixar de viure explotats per Va sortir, també, l’assignatura
estan destruint el teixit productiu impedeixin qualsevol discrimina- pes fiscal sobre el consum i les ren- un sistema que sembla que no té d’educació per la ciutadania i la
català. ció i facilitin la seva plena integra- tes del treball i defensem els im- cares, però que sabem clarament previsió que els alumnes de primà-
Volem un país on les dones pu- ció. postos directes que incideixin que no és producte d'una mà invisi- ria estudiaran, als 11 anys, el paper
guin ser lliures i iguals. Denunciem Rebutgem el model de ciutat sobre els més rics. També denun- ble. que té l’exèrcit en la “defensa al
i rebutgem la violència masclista. aparador que se'ns intenta imposar, ciem la lacra que sobre el sistema Hem de trencar el consens neoli- servei de la pau”.
Donem suport la campanya del en benefici d'una minoria especula- impositiu i la humanitat suposen beral de la classe política, els po- Caldrà dir, de nou, algunes coses
moviment feminista pel dret a l'a- dora, i defensem pobles i ciutats els paradisos fiscals. ders econòmics i els grans mitjans de la campanya escoles objectores:
vortament lliure i gratuït i exigim que garanteixi el benestar dels seus Lluitem contra el racisme i la xe- de comunicació, que intenten im- que sota el nom de “cultura de la
que cessi la fustigació i la crimina- habitants, i el dret a un habitatge nofòbia. Defensem els drets dels posar un pensament únic, que de- defensa” no es pretén altra cosa que
lització de les dones que han avor- digne i assequible. Rebutgem el immigrants, el dret a la lliure circu- fensa la inevitabilitat del sistema introduir valors militaristes en la
tat. Pla Nacional de l'Habitatge, per no lació i a la ciutadania de residència. actual i nega que altre món és pos- societat i no pas promoure un debat
Volem construir una societat no ser una solució al problema. Ens Ens oposem a l'expulsió d'immi- sible. en profunditat sobre les necessitats
patriarcal, sense discriminacions i oposem a la privatització dels es- grants i als centres d'internament, i Des de l'Assemblea de Movi- i les perspectives de la defensa o
on tothom pugui desenvolupar lliu- pais públics i donem suport a l'ocu- també a la criminalització de les ments Socials catalans, cridem a que quan cada cop més, s’admet
rement la seva sexualitat. pació d'habitatges i locals buits. persones per motiu del seu origen. donar suport a les jornades de lluita que la seguretat depèn més de la
Estem contra la privatització Lluitem perquè els nostres pobles i En gran part, el nostre model de convocades internacionalment: gestió de variables com els drets
dels serveis públics. Reclamem ciutats siguin espai de drets i lliber- vida es basa en l'explotació dels re- humans, l’equilibri medi ambiental
uns serveis bàsics, com són el tats i exigim la derogació de les or- cursos energètics fòssils i finits 8 de març – Dia de la Dona Treba- i la justícia social, creure -encara-
transport, l'aigua i l'energia, públics denances del civisme. com el petroli, el gas, el carbó i l'u- lladora en esquemes de seguretat basats en
i de qualitat. Ens oposem a la re- La guerra és la conseqüència rani, que cada com és estan i esta- conceptes de defensa militar és to-
cent llei de reforma del Institut Ca- més dura de l'imperialisme i de les ran en declivi. Tard o d’hora, 15 de març – Ara, com fa 5 anys.... talment caduc. Voler introduir
talà de la Salut i a l'anunciada Llei polítiques neoliberals. La guerra de doncs, haurem d’aprendre a viure NO a la guerra! aquesta visió en els centres d’en-
de l'Educació de Catalunya, ja que l'Iraq, l’Afganistan i el Líban, l'o- amb una nova cultura de l'energia, senyament és completament ab-
obren les portes a la privatització cupació de Palestina, les guerres de perquè tota la tecnologia del món 1 de maig – Pels drets socials i la- surd i anti-educatiu.
de les xarxes públiques de la sani- l'Àfrica, entre d'altres, continuen no podrà aconseguir que seguim borals i contra la precarietat Des de la nostra acció, apostem
tat i de l'ensenyament. Donem su- sent el major drama de la humani- vivint com si tinguéssim tres plane- També fem una crida a participar clarament per l’Educació per la
port a la campanya en defensa de tat. Volem una Catalunya que re- tes. activament a totes les campanyes i Pau, els Drets Humans i el Respec-
l'ensenyament públic, gratuït, coe- butgi la guerra i lluiti per arribar a Volem assegurar el futur de l’a- mobilitzacions, que, fruit dels tre- te a la Diversitat, ja que aquestes
ducatiu, laic i de qualitat, que co- una pau justa en tots els conflictes gricultura, lliure de transgènics i balls i debats desenvolupats al són les necessitats educatives en un
mença amb la vaga del 14 de fe- bèl·lics actuals. L'abolició del que garanteixi la nostra sobirania Fòrum Social Català, figuren a l'a- món cada cop més complex i con-
brer. deute extern, la prohibició d'expor- alimentària, enfront de les multina- genda dels moviments socials. flictiu.
Catalunya. Febrer de 2008 5

6. TREBALL-ECONOMIA A Selsa, les
La vaga del bus i per la readmissió dels treballadores
acomiadats de Seat, dues puntes de llança de guanyen la lluita
la lluita de la CGT contra la precarietat a Cornellà
En tancar l’edició, començaven una vaga de fam per la readmissió
Per la readmissió dels
acomiadats a Seat el 2005
FEMEC-CGT Barcelona Martorell
E
l 10 de gener, la CGT va
Ens deixen Beni continuar la seva campanya
i Vinki, la lluita per la readmissió dels aco-
miadats per l'Expedient de Regula-
continua ció d'Ocupació de l'any 2005 a
Seat concentrant-se davant de con-
Col·lectiu Catalunya
cessionaris de la marca per tot l'Es-
tat espanyol. Durant tot el dia,
grups de militants confederals van
A dos quarts d’onze de la nit del
dilluns 14 de gener, moria a
l’Hospital Clínic de Barcelona el
respondre a la convocatòria reu-
nint-se enfront de concessionaris a
Valladolid, Sevilla, València, Sara- Cornellà Tarragona
company Benigno Gavaldà Prieto gossa, Pamplona o Vigo, entre al-
“Beni”, després d’una llarga i pe- tres ciutats. Especial seguiment,
nosa malaltia. Nascut en una petita per proximitat al conflicte, va tenir
localitat d’Orense fa 55 anys, mili- la convocatòria a Catalunya, amb
tant anarquista i anarcosindicalista concentracions a Barcelona, Tarra-
des de la seva joventut, el seu conti- gona, Martorell, Cornellà, Saba-
nuat compromís i activitat militant, dell o Mollet.
sindical i a grups llibertaris, li van Aquesta campanya arrenca ara a
suposar no pocs problemes, entre causa del incompliment de l'acord
ells haver d’exiliar-se a l’estranger a Seat pel qual tots els acomiadats
d’on va poder tornar a mitjan anys en l'ERO de l'any 2005 serien read-
80. Va ser afiliat de la CGT des del mesos a 31 de desembre de 2007.
començament i, des de fa molts Doncs bé, estem a 10 de gener i, a del 38 %). admesos. No es pot deixar que l'a- nul·litat del seu acomiadament que
anys, treballador de la Federació dia d'avui, encara queden en el ca- A partir del dia 15 de gener els cord caigui ara en l'oblit. demostren la discriminació i la
Local de Barcelona. Estimat per rrer 101 acomiadats d'aquell ERO, acomiadats es queden sense atur, Recordem que, encara que Seat il·legalitat amb la qual l'empresa va
tots els companys i companyes de dels quals 33 han obtingut sentèn- pel que la seva situació i la de les hagi intentat donar la sensació que actuar en aquest ERO de fa dos
l’organització, no només de Barce- cia de nul·litat en el Tribunal Supe- seves famílies aviat serà dramàtica. el problema dels acomiadaments anys.
lona sinó també de Catalunya i rior de Justícia de Catalunya (28 Cal destacar que durant aquests pel ERO de 2005 està solucionat, Fins ara, la resposta dels altres
molts altres llocs de la Confedera- d'ells per discriminació per pertà- dos anys Seat ha realitzat més de unes 70 persones han estat acomia- sindicats a Seat ha estat molt
ció, la seva pèrdua suposa per a nyer a CGT) i estan a l'espera del 700 noves contractacions, cap d'e- dades definitivament, per carta, vacil·lant, excusant que el termini
totes i tots un cop molt dur. recurs de cassació de l'empresa da- lles dels acomiadats. CGT no es amb efectes a 1 de gener. A més, de l'acord era l'1 de gener i que tots
vant el Tribunal Suprem, i altres 68 quedarà creuada de braços. A 31 33 companys/es més, segueixen entrarien a treballar a Seat. Desgra-
Vinky estan pendents de reingrés (22 són de desembre de 2007 tots els aco- sense treball efectiu a pesar d'haver ciadament s'ha comprovat que no
afiliats a CGT, el que suposa més miadats haurien d'haver estat ja re- aconseguit unes sentències de ha estat així.
D’altra banda, dimarts 15 de gener,
va morir el nostre company Miguel
Martínez Ortiz, “Vinki”, exemple
de militància i solidaritat i OPINIÓ: A Seat, continuem al carrer. Es prepara una vaga de fam
excel·lent persona, sempre caracte-
ritzat per les seves contínues llui- Assemblea d'acomiadats/des de tiva d'alguns dels signants de l'a- parat, que el reingrés estava garan- presa els ha incomplit, tenen l'obli-
tes, primer com a afiliat a la CNT i Seat cord d'acomiadaments, donant a tit per als acomiadats que havíem gació, com a mínim, de presentar
més tard com a afiliat de la Confe- entendre que el no reingrés dels 68 subscrit l'opció “a”. En el comuni- una demanda de conflicte col·lec-
deració General del Trteball.
Cal destacar la lluita en defensa
del poble sahrauí i el treball i la
T al com ens temíem en el 2008
continuem acomiadats 68
companys/es. Aquesta és la xifra
acomiadats és perquè van presen-
tar una demanda contra l'empresa,
hem de precisar: 51 d'aquests 68
cat conjunt d'UGT i CCOO de 10
de gener del 2006 informaven, sota
el subtitol “Alternatives a la situa-
tiu davant el Jutjat social perquè es
declari el seu incompliment, espe-
cialment del contemplat en el Pla
seva contínua lluita en l’àmbit so- que la direcció de Seat va facilitar a acomiadats/des no van demandar a ció i compromisos adquirits en l'a- Social de l'ERO, i en conseqüència
cial, actiu militant en l’Associació CGT l'últim dia de treball de l'any l'empresa, doncs van confiar en les cord”, garantint que l'opció “a” pel obligui a l'empresa a reingresar
de Veïns del seu barri, l’única que passat. A més, segueixen sense tre- garanties de reingrés que van donar reingrés era automàtica (veure tots els acomiadats que van triar
es mantenia independent de l’A- ball efectiu a Seat 33 companys/es els sindicats signants de l'acord, apartat 3r), i que en cap cas l'em- l'opció “a”. Estaran disposats a fer
juntament sense doblegar-se a les que vam obtenir sentències de solament 17 van cursar demanda presa podia decidir sobre el rein- aquesta senzilla demanda, o els
sobres de les subvencions munici- nul·litat en el Tribunal Superior de davant els tribunals que van ser grés de l'acomiadat que havia triat seus compromisos amb l'empresa
pals, sobretot en el terreny de la sa- Justícia de Catalunya i que estem desestimades. UGT i CCOO tenen l'opció “a” de reingresar a Seat. els ho impedeixen?
nitat i contra les antenes de telefo- pendents del recurs de cassació de un greu deute davant la plantilla, Esperem, que almenys, aquests Entenem, que l'actitud de la di-
nia mòbil. l'Empresa davant el Tribunal Su- davant els seus afiliats/des, i parti- sindicats, amb qui l'assemblea d'a- recció de l'empresa és molt greu i
A la Federació Comarcal del prem. cularment amb els 68 acomiadats comiadats ens hem reunit al llarg que mereix una resposta col·lectiva
Baix Llobregat, Vinki va ocupar, La situació de moltes de les nos- que seguim en el carrer. Des que de les últimes setmanes del 2007 En aquest sentit anunciem, que
entre altres, les secretaries General, tres famílies és dramàtica, doncs van signar l'acord d'acomiada- siguin coherents amb el que van in- un col·lectiu dels acomiadats, ini-
de Jurídica i de Comunicació i so- en molts casos hem esgotat la pres- ments al desembre 2005, no s'han formar i amb el que es van com- ciarem una vaga de fam indefinida
bretot sempre va ser un activista tot tació d'atur, o estem prop de fer-ho. cansat de repetir en les seves fulles prometre. Com a sindicats signants el dia 1 de febrer pel reingrés dels
terreny. Davant la manipulació informa- i declaracions, en conjunt o per se- dels acords, si consideren que l'em- acomiadats.
6 Catalunya. Febrer de 2008

7. TREBALL-ECONOMIA
E N T R E V I S T A
LA MIRADA
Secció Sindical de la CGT d’Autobusos de TMB INDISCRETA
Privatitzadors
‘Us demanem que ens públics
Emili Cortavitarte
ajudeu, que feu vostra E l conseller d’Educació i alts
càrrecs del Departament estan
fent actes per localitats (en centres
aquesta lluita’ cívics o teatres cedits pels ajunta-
ments) per explicar la bona nova
d’una Llei d’Educació de Catalu-
nya que aviat ens situarà en els
llocs més alts entre els països més
Text: Josep Garganté; foto: Edu desenvolupats.
Bayer Al començament les interven-
-Pots explicar com comença la cions eren més difuses i tècniques,
lluita pels dos dies a autobusos centrades en els majors poders de
de TMB? les direccions (aquest col·lectiu és
-En la passada negociació de l’ac- al que majoritàriament es convida
tual conveni, tots els sindicats en als esmentats actes) i la més relle-
les diferents plataformes de conve- vant autonomia d’aquestes en la
ni especificaven aconseguir els dos gestió dels recursos humans, admi-
dies de descans setmanals com un nistratius i econòmics.
dels punts prioritaris a l'hora de la Però una sèrie d’idees centrals
negociació. A dia d’avui tenim han arrelat entre els sectors més
només cinc dies de descans al mes, conscienciats del professorat: pri-
per molt que l’empresa es dediqui vatització, gestió indirecta, desre-
a mentir a la premsa sobre aquest gulació de les condicions laborals,
tema. mètodes empresarials... en entrar
Després d'un any simulant nego- en les Bases de la LEC, escoltar les
ciar, el 28 de desembre del 2006 xerrades d’alguns sindicats, llegir
els sindicats UGT, CCOO i SIT les seves publicacions o ser afectat
signen el Conveni 2005-08 a es- lenci. La FAVB ens va mostrar el escatima en recursos de tot tipus, companys van iniciar una vaga de per algun pla pilot a l’ús que s’a-
quena dels conductors/es (que ha- seu suport. no per negociar sinó per infondre fam a la plaça Sant Jaume per mos- vança uns mesos a l’entrada en
vien votat majoritàriament en con- El 21 de novembre del 2007, la por entre la plantilla, desacredi- trar a la ciutadania la nostra inten- vigor de la futura llei, si no ho im-
tra del conveni en un referèndum) i després de dos mesos intentant ser tan-nos públicament, gastant els ció de voler trobar solucions abans pedim.
sense que el tema dels descansos rebuts, ens veiem en l'obligació de diners de tots els ciutadans en de l'arribada de la segona tanda de Els discursos comencen a virar i
quedi solucionat per a la plantilla. convocar una aturada de cinc hores anuncis en els diferents mitjans es- dies de vaga. Aquesta iniciativa va en els últims actes es dedica cada
Passa prop d'un any des de la amb Assemblea per decidir entre crits afirmant amb rotunditat que ser qualificada pel vicepresident de vegada més temps a explicar que el
signatura, els conductors/es co- tot el col·lectiu com havia de ser el els dos dies de descansos ja els TMB, Diídac Pestanya, com una projecte no té afanys privatitzadors.
mencen a queixar-se a tots els dele- camí per seguir. L'assistència va posseïm i cap a on ens dirigim és a “acció del segle XIX i una prova Però, què difícil és convèncer-
gats sindicals dels sindicats per la ser massiva, al voltant de 1800 una pujada salarial encoberta. La de que no volíem negociar sinó una nos que no es vol privatitzar l’en-
manca de descansos i des de la conductors/es ens concentrem a la Direcció trenca les negociacions, i revolució”. senyament públic quan una part
Secció Sindical de CGT, coincidint plaça Universitat, decidint que si ens veiem abocats a una vaga de Comencem l'any nou amb una cada vegada més important dels di-
amb la publicació d'un nou Reial en el termini d'un mes no rebíem set dies en dates assenyalades. vaga de tres dies, l'empresa en ners públics aniran a parar a la pri-
Decret que aplicant-lo als nostres alguna proposta en ferm per part El primer dia de vaga a la Direc- aquesta ocasió sí que estava prepa- vada concertada perquè acompleixi
temps de treball ens oferix la possi- de la Direcció de TMB i de l'Ajun- ció de TMB li sorgeix un problema rada per afrontar aquests dies, però el seu paper de servei d’interès pú-
bilitat d'aconseguir més dies de tament de Barcelona, convocaríem amb la qual ella no comptava i és no amb el diàleg i la negociació blic. O, que la gestió indirecta
descans, es decideix emprendre vaga per Nadal. que el 85% de la plantilla segueix sinó amb la brutalitat policial. Les (ajuntaments, entitats sense ànim
una campanya destinada a donar a Passen els dies i l'única cosa que l'aturada i està decidida a lluitar. La portes de les cotxeres es convertei- de lucre, equips de professionals)
conèixer la situació i a forçar una es rep per part de la Direcció són seva prepotència i la seva desídia li xen en autèntiques trinxeres dels dels centres públics no és una
negociació que semblava oblidada. propostes en què se'ns afirma que gasten una mala passada. antidisturbis dels Mossos d’Esqua- forma de privatitzar.
S'envien cartes a la Direcció de estem en un camí sense sortida i a L'Assemblea que es va celebrar dra i de la Guàrdia Urbana. L'am- O que deixar les escoles bressol
TMB, a tots els partits polítics i a la l'única cosa que ens aboca la nostra a les cotxeres de Sants va demos- bient es va anar escalfant, fins que a la iniciativa social, els ensenya-
FAVB (Federació de Veïns i Veïnes reivindicació és a retrocedir quant trar una vegada més que els con- a la tarda del 3 de gener del 2008, a ments artístics a la demanda del
de Barcelona) exposant-los la nos- als nostres drets ja adquirits. O ductors/es sí que estaven disposats les portes de la cotxera de Zona mercat i determinats cicles forma-
tra situació i sol·licitant-los urgents sigui, res dels 2 dies i molta prepo- a lluitar pels dos dies, fent callar al- Franca, per ordre dels caps d’a- tius a la iniciativa d’empreses, certs
reunions per arribar a un acord. tència empresarial. guns sindicalistes. Van passar els questa cotxera, som retirats per la sindicats, entitats territorials i grups
La resposta per part de la Direc- Una vegada està la convocatòria quatre primers dies de vaga, i du- de professionals no són variants
ció i dels partits polítics va ser el si- de vaga sobre la taula, l'empresa no rant les festes nadalenques quatre continua a la pàgina 8 força conegudes de la privatització.
Com combregar amb rodes de
molí ben grosses com l’externalit-
zació de funcions educatives o rela-
Davant de l’Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva cionades amb el fet educatiu, o la
proliferació de fundacions i orga-
Gabinet de premsa confederal pactes que, firmats o prorrogats, real , i enfonsar fins i tot més si cap els grans problemes que pretencio- nitzacions sense ànim de lucre que
CGT pretenen des de l’any 1997 "orien- en el que anomenen "flexibilitat" i sament aborda. primer comencen treballant a l’en-
tar la negociació dels convenis "competitivitat" , això sí, sempre a Des de CGT entenem que torn dels centres i després acaben
C om cada any des de ja fa onze,
CC.OO, UGT i les patronals
CEOE i CEPYME han subscrit el
col·lectius" en sectors i empreses.
De nou aquest pacte repeteix els
objectius dels anteriors, que molt
costa del salari i dels drets dels tre-
balladors i treballadores.
Il·lustratius són els resultats ob-
només mitjançant l’acció sindical,
la mobilització i la desobediència a
aquest AINC podrem defensar els
desplaçant els professionals de les
seves feines, amb treballadors i tre-
balladores pitjor pagats i sense ga-
18 de desembre l’anomenat ens en temem no arribaran a res, tal tinguts pels anteriors Acords, fór- nostres drets. On hàgim de nego- ranties laborals.
"Acord Interconfederal per a la com ha ocorregut anteriorment; o mula imposada per les patronals ciar, ho farem sense la coacció d’a- A més, cal recordar que el se-
Negociació Col·lectiva -2008" , i més aviat, al que sí que arribarà, és CEOE i CEPYME, i que CCOO i quest instrument, i amb l’afany nyor Ernest Maragall va privatitzar
que estarà vigent durant tot el prò- a limitar una vegada més les puja- UGT assumeixen sense majors únic de millorar les condicions bona part dels serveis públics de
xim any. Són ja amb aquest sis des dels salaris per sota de l’IPC problemes, i que no ha solucionat dels treballadors/es. l’Ajuntament de Barcelona.
Catalunya. Febrer de 2008 7

8. TREBALL-ECONOMIA
ve de la pàgina 7 començat a lluitar no podem parar
L’ALTRA REALITAT sense treure alguna cosa. Comp-
força de l'interior d’aquesta i acor- tem amb el suport de la majoria de
donats pels Mossos d’esquadra. la gent de Barcelona. Si les coses
Els empresaris, Teodoro, afiliat de la CGT, rep una no varien, la vaga indefinida està
a Romania i els brutal pallissa per part dels antidis-
turbis mentre exerceix el seu dret a
sobre la taula i està decidit per as-
semblea seguir aquest camí.
treballadors, a informar els companys/es i a con- -Què demanaries als afiliats i afi-
trolar els serveis mínims. Final- liades a CGT per donar-vos un
l’Estat espanyol ment, després de l’agressió, el de- cop de mà?
tenen acusat d'agredir amb un -Des de la Secció Sindical de la
Pepe Berlanga paraigua dos antidisturbis. Li de- CGT d'autobusos volem demanar a
manen pena de presó. tots i totes les afiliades de la Confe-
U na notícia de premsa amb
aquest titular, llegida fa alguns
mesos plantejava com, coincidint
-Quin paper estan jugant els di-
ferents sindicats?
-La representació dels treballadors Victòria judicial dels
deració General del Treball que
ens ajudin en el que puguin. Ca-
dascú ha de decidir com pot donar
amb la reducció paulatina de les
ajudes de la Unió Europea a l'Estat
dintre d’autobusos de TMB, està
dividida en cinc seccions sindicals:
treballadors de TMB un cop de mà (escriure una carta de
suport a la lluita pels diaris, fer una
espanyol, es fixava una nova desti- CGT, ACTUB, SIT, UGT i CCOO. Una sentència del Tribunal Su- la jornada. L'empresa havia in- resolució de suport del Comitè
nació: Romania. Així mateix, rela- Aquests tres últims signants de perior de Justícia de Catalunya terposat un recurs contra la pri- d’Empresa d’on es treballa, partici-
tava com es destinarien 17.000 mi- l'actual Conveni, posicionats en ha confirmat una altra sentència mera sentència per evitar com- par amb nosaltres als piquets els
lions d'euros entre 2007 i 2013 com contra de la mobilització i amb un prèvia del Jutjat Social 18 que plir o endarrerir el que, de fet, dies de la vaga, enganxar cartells i
a part dels fons estructurals i de co- discurs ambigu, als fulles diuen donava la raó als treballadors de marca l'Estatut del Treballador i fer pintades de solidaritat, muntar
hesió. Igualment les dades que que respectaran el que diu l’As- TMB en la seva pretensió que que, a més a més, ha quedat re- xerrades sobre el tema, ingressar
aquesta notícia especificava parla- semblea, però en realitat estan fent els conductors i les conducto- centment ampliat pel RD diners al compte corrent de suport,
ven que des de 2005 s'havien creat molta feina a cau d’orella tractant res que treballen més de sis 902/2007 que eleva el descans a assistir a la manifestació que orga-
2.500 societats romaneses amb ca- de desanimar i posar por al cos al hores seguides poguessin des- una durada d’almenys 30 minuts nitzem, parlar amb els amics i ami-
pital espanyol. De manera desorde- col·lectiu de conductors/es. En el cansar 15 minuts seguits durant cada 6 hores de conducció. gues del tema, etc).
nada van aflorar a la meva memò- cas concret del SIT, en la lluita, Aquesta és una lluita ofensiva on
ria aquestes altres notícies s’ha partit en dos i hi ha una part a quins són els ànims entre els postura sembla voler arribar al ens juguem assolir millores labo-
acompanyades d'imatges d'empre- favor de la reclamació dels dos conductors/es? Quins plans hi ha conveni per a així d'aquesta mane- rals. Potser ajudaria a trencar la di-
ses i empresaris que tancaven les dies i una part, oficialista, comple- de futur? ra poder tornar negociar oberta- nàmica de la lluita defensiva del
seves portes i es traslladaven a al- tament oposada a les mobilitza- -L'Ajuntament de Barcelona i la ment amb els de sempre. moviment obrer i, a la vegada, en-
tres latituds, deixant fora de pista cions. Direcció de l'empresa, en cap mo- Vol que els dos dies els posem fortiria el sindicalisme alternatiu.
treballadors i treballadores amb un Durant tot el transcurs que ens ment han volgut negociar i l'única de la nostra butxaca, quan el que Però a la vegada, si surt malament,
futur molt poc esperançador. Totes ha dut a la convocatòria de vaga, cosa que han pretès és crear confu- demanem nosaltres obertament és pot ser la destrucció de la CGT a la
aquestes actuacions les coneixem els tres sindicats abans citats, el seu sió entre la ciutadania. Una vegada la reducció de jornada. S’ha de nostra empresa. La Direcció ha
actualment com a deslocalitza- treball ha estat intentar per tots els finalitza la vaga han tornat a des- tenir en compte que, a dia d’avui, obert 24 expedients molt greus a
cions. És deslocalització el movi- mitjans desprestigiar els que estem convocar reunions per negociar. treballem 1.690 hores anuals de treballadors, molts d’ells de la
ment que realitzen algunes empre- treballant per millorar cada dia les Els pressionem i tornen les reu- temps efectiu, 83 hores de temps CGT.
ses traslladant els seus centres de nostres condicions laborals i inten- nions però segueixen oferint pro- de presència, 80 hores extra obli- Per tot això, us demanem que
treball o part de la producció d'un tar d'alguna manera salvaguardar postes que l'única cosa que bus- gatòries i 7 festes oficials. ens ajudeu, que feu vostra aquesta
país a un altre amb mà d'obra més la poca credibilitat de què encara quen és minvar de manera Els ànims entre el col·lectiu de lluita i que vingueu a la manifesta-
barata, o amb mesures de seguretat disposen. significativa tots els nostres drets ja conductors/es continua alt. La ma- ció del dissabte 9 de febrer a les
laboral menys exigents, encara que -Després de set dies de vaga, adquirits. L'empresa, amb la seva joria tenim clar que ara que ja hem 18h a la plaça Universitat.
generalment són les multinacionals
qui practica aquesta activitat,
també empreses de menor grandà-
ria es dediquen a aquest nou esport Les raons d’una vaga que els mitjans han intentat criminalitzar
sorgit de la globalització dels mer-
cats. La deslocalització afecta tots Col·lectiu Catalunya ció de jornada per fill, com una lalties psicològiques eren la segona 6% de la plantilla com a equip di-
els sectors d'activitat i territoris en manera de poder estar més amb els causa de baixes a l’empresa, des- rectiu. Això volia dir 1 directiu per
aquest país, a manera d'exemple: Volem recordar que el col·lectiu de seus. Una altra dada que confirma prés de les muscoesquelètiques. A cada 15 treballadors. Apart dels
confecció tèxtil (Cortefiel), calçat conductors de conductores de aquesta mancança de conciliació dia d’avui encara no tenim dades seus sous, els conductors/es de
(Pikolinos), alimentació (Joyco), TMB treballa sis dies a la setmana, familiar és l’augment considerable de l’Informe del 2004-2006. TMB també hem denunciat públi-
joieria (Majórica), motocicletes comença i acaba la seva jornada la- de companys i companyes que cament les multimillonàries pen-
(Derbi), òptica (Indus), ‘call cen- boral en dos llocs diferents de la agafen alguns dels seus 20 dies de Crida als usuaris sions d’aquest directius quan es ju-
ters’ (Telefònica), components de ciutat de Barcelona i tots els con- permís no retribuït, ajustant-se el bilen: Per això, el col·lectiu va fer
l'automòbil (Delphi)… És a dir, l'e- ductors i conductores suplents co- cinturó per poder estar més amb la Coincidint amb les jornades de una crida a tota la gent de Barcelo-
conomia espanyola perd competiti- neixen el seu horari i la línia en la família. vaga d’Autobusos de TMB, els tre- na i rodalies a fer una vaga d’usua-
vitat en el que fins ara ha estat el qual han de conduir el dia següent 2. Un alt nivell de tensió entre els balladors/es van fer una crida a la ris, com les que es van realitzar als
seu major avantatge competitiu: només amb un dia d’antelació. conductors i conductores que ha gent de Barcelona i rodalies a fer anys 50 per la pujada de tarifes del
baixos costos laborals. Mentre a El col·lectiu de conductors i con- fet disparar totes les alarmes pel ni- una vaga d’usuaris i usuàries, ja tramvia, coincidint amb la vagues
Romania el sou mig en la construc- ductores realitza només cinc dies vell d’agressions que patim com a que un any més, els preus del d’autobusos.
ció és de 400 euros, en el nostre de descans al mes. El conductors i col·lectiu. El complicat trànsit de la transport públic pugen en completa
país no baixa dels 1.000. De tal ma- conductores d’Autobusos de TMB ciutat, la tardança entre autobusos desproporció al sou dels treballa- Vaga la segona
nera que els sectors de l'automoció treballen a l’any: 1.690 hores efec- com conseqüència de la gestió de dors i treballadores de Barcelona i quinzena de febrer
o fusta i suro són fràgils enfront tives, 83 hores de presència míni- segons quines línies, fent que la rodalies. Aquesta situació és enca-
dels països de l'est europeu; els del mes, 80 hores extra obligatòries, 7 desesperació d’alguna gent es tra- ra més agravant si es compara els Després dels set dies de vaga, la di-
sector tèxtil o el calçat ho són en- dies de feina en festes oficials, dueixi en agressivitat i la pèrdua preus del transport públic de Bar- recció de TMB no tenia excuses
front de l'obertura a països del Ma- temps partit, etc. Treballen 251 del respecte cap a la figura del con- celona amb el d’altres ciutats de per no voler negociar, ja que no hi
grib o asiàtics. dies a l’any, més les festes oficials, ductor, ha derivat en agressions l’estat. A més, aquests preus abu- havia convocada cap vaga. Per
Mesures per rescabalar-nos d'a- quan la mitjana al sector és de 220 cap al conductor i conductora. (35 sius xoquen frontalment amb el altra banda, si no hi ha acords en la
questa política antieconòmica i dies a l’any. agressions físiques al 2006, 32 fins discurs oficial e hipòcrita de l’A- negociació, els conductors convo-
destructora del teixit industrial i, Aquesta situació de manca de al dia d’avui. En relació a les juntament de Barcelona d’utilitzar caran mes mobilitzacions durant el
conseqüentment, del nivell d'ocu- descans està provocant: agressions verbals no hi ha cons- el transport públic. mes de febrer.
pació, podrien ser, entre altres, tància, però sabem que són dià- Els conductors i les conductores
obligar les empreses a retornar les 1. Una concil·liciació de vida fami- ries). d’autobusos de TMB porten anys Secció Sindical CGT Autobusos
ajudes públiques rebudes si traslla- liar i laboral molt difícil de dur a 3. L alt nivell de baixes per qües- denunciant públicament el desme- TMB http://www.cgtbus.com
den la seva activitat industrial fora terme. No és una casualitat que tions psicològiques (depressió, an- surat nombre de directius que té Comitè de Descansos TB
del territori o el boicot dels seus cada cop són més els treballadors i sietat, etc.). Segons l’Informe de aquesta empresa pública. L’any http://comitedescansos.blogs-
productes. treballadores que s'agafen la reduc- Salut de l’any 2002-2004, les ma- 2005, Autobusos de TMB tenia un pot.com
8 Catalunya. Febrer de 2008

9. TREBALL-ECONOMIA
Èxit de la lluita de Selsa QUI PAGA MANA
El consol dels
a la neteja de Cornellà explotats
Vicent Martínez
Federació Comarcal del Baix
Llobregat de la CGT
amb la condició de intimidar.
Però res els ha servit perquè les
dones de Selsa van recordar els
L a meua és una professió, la de
periodista, molt donada a l'ego.
El periodisme és una d'aquestes
L
es treballadores i treballa- bons temps de la lluita en veure “professions liberals” en la qual
dors de l'empresa Selsa que les coaccions en lloc d'acollo- molts ja fa temps que es van deixar
(concessionària de l'Ajunta- nir-les les embravia més i més. Van de considerar treballadors per a ser
ment de Cornellà, encarregada de estar tots els dies de vaga a la porta una mena de (pseudo) intel·lectuals
la neteja de col·legis i dependèn- de l'Ajuntament sense flanquejar el que viuen per treballar, i no treba-
cies municipals del municipi de 90 % de la plantilla des de les llen per a viure, i per als quals la
Cornellà) van signar el dia 18 de 9.30h fins a la 13.30h, excepte les professió i l'èxit professionals són
gener de 2008, un acord que posa hores que s'estaven en manifesta- les úniques fites possibles. Molts ni
fi a 13 dies de vaga (dos dies al no- ció pels carrers de Cornellà mos- saben, ni volen saber, què són els
vembre i dos al desembre) i en trant el seu problema a la població. sindicats, desprecien els convenis
vaga indefinida des del passat dia 8 Després s'anaven a menjar i a con- col·lectius i les millores laborals
de gener fins a la signatura de l'a- tinuació a vigilar pels col·legis l'es- col·lectives.
cord. Els 144 treballadors i treba- quirolatge que l'empresa i l'Ajunta- Fins i tots alguns treballen gratis
lladores de l'empresa Selsa porta- ment es van muntar amb empreses per a importants grups de comuni-
ven molt de temps reivindicant la no se'ls pagaven, d'aquests 1.000 formen el comitè -CGT, UGT, externes per trencar la vaga, amb cació només per veure el seu nom
millora de les condicions de tre- euros, 400 euros els hi avancen a la CCOO- a més del Sindicat d'Estu- l'excusa de la salubritat per als allà. Tanta universitat per no res.
ball. paga de gener per a compensar els diants, ha comptat amb moltes nens, però que tampoc els va servir Mon pare, que només té l'educació
L'acord va ser ratificat el dia 21 descomptes pels dies de vaga. Per simpaties entre la població de Cor- per la fermesa de la plantilla. bàsica i és paleta, cobra més, viu
per la plantilla i és el que correspon a l'any 2009 el plus serà de 1.200 nellà, el que ha fet que els intents La CGT va estar en aquesta vaga millor, compleix els seus horaris, té
quan es duu una lluita tan unida i euros anuals. A més es contempla de l'Ajuntament i de Selsa per des- amb un suport logístic i militant contracte i, ves, no competeix amb
amb tanta decisió i coratge com la una reducció de jornada de mitja acreditar-la hagin fracassat total- molt important i amb un treball els altres per ser el millor paleta del
que han portat a terme aquestes hora al 2008 i una altra mitja al ment. També han fracassat les inti- formatiu de com s'ha d'entendre la món i obtenir algun premi o reco-
companyes i companys. En aquest 2009, així com un dia d'assumptes midacions que ha portat a terme participació dels i les afectades. neixement. S'ha de veure que poc
acord es contempla el pagament propis en aquest any i un altre més l'empresa amb els acomiadaments Les delegades han estat el referent omplen els egos dels periodistes.
d'un plus de 1.000 euros durant al següent i la retirada de tots els i expedients sancionadors i l'Ajun- per a totes les seves companyes i L'altre dia parlava amb una altre
l'any 2008, tal com sol·licitaven les acomiadaments i expedients disci- tament amb la intervenció de la po- companys, i a nivell de la Federa- periodista que se'n feia creus de
companyes, ja que entenien (i així plinaris aplicats per l'empresa a fi licia municipal i els mossos d'es- ció de Neteja, el company Josep com de malament escrivien les
se'ls ha reconegut al final després de trencar la vaga. quadra, multant per llençar papers, M. Pi, assessor per la CGT en l'a- noves generacions de periodistes,
de la dura baralla) que exercien Aquesta vaga, que ha comptat per tallar el tràfic i per qualsevol cord final, també ha estat a l'altura que no preguntaven a les rodes de
funcions que no els corresponien i amb el suport dels sindicats que xorrada que se'ls ocorria. Tot valia de l'ocasió. premsa que estaven ‘aborregades’ i
que no hi ha rigor (anàlisi que en
part és certa). Però ai!, de què es
queixa aquesta gent jove? Que no
Desconvocada la vaga de la Vaga en el telemàrqueting el cobren? Que fan moltes hores?
Que cobren poc? “És el que ens ha
Hispano Igualadina després passat 21 de desembre passat a tots i al final qui és bo té
d’arribar a un acord favorable èxit”, em fa el meu interlocutor. El
E l 21 de desembre, la Coordi-
nadora Estatal de Telemàr-
fins i tot organismes públics com
el 112 o la Hisenda Pública.
somni americà adaptat per a perio-
distes: Es pot ser més submís a
E l 27 desembre passat, va tenir
lloc una reunió del comitè
d'empresa amb la direcció de l'em-
ment el quadrant de serveis, fes-
tius i vacances, i es va arribar a un
acord amb el comitè d’empresa
queting de CGT va convocar vaga
de 24 hores a tot l'Estat espanyol
en el sector del telemarketing, en
El motiu d'aquesta vaga és la
precarietat laboral, agreujada per
la constant deslocalització de ser-
l'empresari!!!
I aquest és el trist consol dels ex-
plotats: a mi m'han explotat, si; he
presa d'autobusos Hispano Iguala- sobre la jornada laboral, els des- la que es van veure afectats els veis a Amèrica Llatina principal- fet un munt d'hores sense cobrar, si;
dina. cansos i el temps de conducció, serveis d'atenció al client de les ment, i què propicien les empreses he treballat sense contracte, si; …
En aquesta reunió es va arribar adaptant-se a la normativa vigent, principals empreses de comunica- que operen a l’Estat espanyol. De però és que sóc bo!!! Ai, quants
a un acord per a desconvocar la que no es complia. cions com Vodafone, Ono, Oran- forma paral·lela i durant la jornada empresaris pagarien perquè tots els
vaga de conductors prevista per A més a més, la direcció va ac- ge, Telefónica, Movistar o com- de vaga es van realitzar concentra- treballadors pensessin això.
als dies 9, 11, 14, 18, 21, 25 i 28 cedir a lliurar la documentació panyies energètiques com Unión cions de 12 a 13 hores a diverses Jo em pensava que en aquest trist
de gener. La direcció de l’empre- corresponent per a la comprovació Fenosa, Iberdrola o Gas Natural, ciutats com Barcelona camí ens acompanyaven els guio-
sa, renuncia a imposar unilateral- de les nòmines. bancs com BSCH, ING, BBVA o www.cgt.es/telemarketing nistes: una altra d'aquestes profes-
sions que queda “guai” de pertà-
nyer-hi. La seua associació
Balears: Salom-IB3 acomiada 12 treballadors i treballadores gremialista, com fa poc ha fet el
Col·legi de Periodistes, Guionistes
Audiovisuals de Catalunya dema-
Secció Sindical CGT a Salom-IB3 la direcció de l’ens públic, i la prò- Al final del passat mes de maig, tisfacció de les seves necessitats i nava unes tarifes mínimes per als
pia administració autonòmica, es- els treballadors de Salom IB3 pro- el compliment de les promeses. periodistes com a autònoms, és
S ense cap comunicació prèvia,
la direcció de lempresa Salom
Audio i Vídeo SL, subcontracta de
taven al corrent dels fets.
Els treballadors i treballadores
de Salom-IB3, amb tots els con-
tagonitzaren una vaga en defensa
dels seus drets. En campanya elec-
toral, els partits coaligats en l’ac-
Des de la CGT es consideren in-
admissibles aquests acomiada-
ments i s’ha fet una crida urgent
clar, perquè, no ho oblidem, són
professions liberals, no en volen
saber res de ser considerats treba-
l’ens públic de ràdio-televisió bale- tractes laborals en precari, duen tual govern balear, es posaren dar- per tal que, entre tots i totes, acon- lladors, de ser "proletas"... atribu-
ar IB3, va procedir el 4 de gener a més d’un any lluitant per l’estabili- rere de les aeves pancartes. Però, seguir la readmissió incondicional cions que, potser, podrien despres-
l’acomiadament de 12 treballadors tat dels seus contractes, per uns sa- com també ha succeït en altres i immediata dels treballadors i tre- tigiar-los. I, ves, fa uns mesos van
i treballadores, al·legant causes or- laris suficients i per unes condi- ocasions (recordau Son Espases) balladores acomiadats. demanar un conveni col·lectiu, com
ganitzatives i de producció. cions laborals dignes. La una vegada guanyades les elec- També s’ha responsabilitzat el els sindicats de classe de tota la
L’excusa per perpetrar aquest negociació del seu Conveni cions i ja en el Govern, aquests po- Govern de les Illes Balears i els vida.
gravíssim fet és un suposat retall Col·lectiu ha estat lligada a la su- lítics s’han oblidat dels treballa- partits que ho conformen, d’aques- A veure si els periodistes en se-
de serveis, que la direcció dIB3 va brogació dels seus contractes per dors de Salom-IB3 que, després de ta agressió als treballadors de gueixen el camí en comptes de
comunicar a Salom els passats 7 i IB3, i a l’aspiració de donar un ser- set mesos de Govern d’esquerres i Salom-IB3 i a tots els treballadors i pensar que el bo és bo perquè
19 de desembre. Això vol dir que vei públic de qualitat. nacionalista encara esperen la sa- les treballadores. aguanta l'explotació.
Catalunya. Febrer de 2008 9

10. TREBALL-ECONOMIA
A partir de l’actuació de
la CGT
El Constitucional reconeix
L’Ajuntament
de Reus el dret de vaga a les
regularitza la
situació de 16
treballadores
persones ‘sense papers’
amb contracte Col·lectiu Catalunya del dret de vaga per part dels treba-
lladors estrangers".
d’ocupació
E
l Tribunal Constitucional ha
comunitària tornat a declarar inconstitu-
cional un article de la Llei
Dret per ser
treballador
d'Estrangeria aprovada en l'any
Secció Sindical CGT Ajuntament
de Reus
2000 pel govern de José María La resolució declara que "tals drets
Aznar. Si el passat mes de novem- no s'atribuïxen a la persona en raó
bre va declarar que els immigrants de la seva nacionalitat o de la situa-
L ’Ajuntament de Reus ha regu-
laritzat la situació de setze tre-
balladores amb contracte comuni-
irregulars tenien dret a sindicar-se
lliurement (entre altres drets so-
cials o sindicals), el dia 27 de des-
ció administrativa en la qual pot
trobar-se en un moment determi-
nat, sinó només pel fet de ser treba-
tari. Aquestes treballadores embre va notificar llador".
portaven diversos anys encadenant públicament una altra sentència en Continua assenyalant que el dret
de forma fraudulenta diversos con- la qual els reconeix el dret a la ritzats a treballar" que l'article 11.2 vaga, ha d'entendre's, en relació a la vaga està recollit en l'Estatut
tractes, sota denominacions dife- vaga, encara que no tinguin els pa- de la llei incloïa quant a la vaga. amb el dret a la llibertat sindical dels Treballadors i és un dels "mit-
rents però realitzant sempre les ma- pers en regla. L'advocat de l'Estat, que defen- del treballador estranger, en la seva jans legítims per a la defensa dels
teixes tasques. A partir de la petició En aquesta última resolució, l'alt sava la constitucionalitat de la llei caracterització material, indepen- interessos dels treballadors", pel
d’un grup de treballadores, la sec- tribunal estimava parcialment el impugnada, sostenia que "si els es- dentment de la legalitat o il·legali- que no resulta admissible que se'ls
ció sindical de CGT assumeix les recurs d'inconstitucionalitat pre- trangers no autoritzats per a estar o tat de la seva situació". privi d'una protecció la raó de la
seves reivindicacions portant a sentat per la Junta d'Andalusia residir a Espanya no estan autorit- Per això, en línia amb la sentèn- qual d'ésser és la pròpia defensa
terme diverses assemblees i mesu- contra la reforma de la Llei Orgà- zats per a treballar vàlidament, cia que va estimar el recurs presen- dels seus interessos. "L'exclusió
res de pressió, que han desembocat nica sobre Drets i Llibertats dels mancaria de sentit permetre que tat pel parlament de Navarra, la total del dret de vaga d'aquells es-
finalment a finals de desembre de Estrangers a Espanya i la seva Inte- qui no està autoritzat a treballar po- que ara es pronuncia sobre la im- trangers que treballin, a pesar de
2007 en la contractació de 15 treba- gració Social. gués gaudir del dret de vaga". No pugnació andalusa explica que "no mancar de la corresponent autorit-
lladores i 1 treballador (la majoria Encara hi ha diversos recursos obstant això, l'alt tribunal resulta constitucionalment admis- zació administrativa per a això, no
de serveis socials) com a laborals sense resoldre. En aquesta ocasió discrepa i entén que "la determina- sible l'exigència de la situació de es compatible amb la Constitució",
interins dins la plantilla de l’Ajun- anul·la l'incís "quan estiguin auto- ció de l'àmbit subjectiu del dret de legalitat a Espanya per a l'exercici assevera el TC.
tament de Reus.
Les treballadores estaven con-
tractades per Ocupació Comunità-
ria, una mena “d’empresa” a través Nissan amenaça amb un ERO que afectaria 450 persones
de la qual l’Ajuntament de Reus
rep subvencions de diferents orga- Col·lectiu Catalunya centrals sindicals, una alternativa Segons el parer de Nissan, el que aconseguint les reivindicacions
nismes amb les que contracta des- convincent als acomiadaments for- cal aconseguir és que s'apunti el presentatadas en la Plataforma de
enes de persones amb categoria de
tècnics mitjos o superiors que tre-
ballen dins l’organigrama de l’A-
N issan va anunciar el 8 de
gener un pla de baixes volun-
tàries per a reduir la plantilla de la
çosos de l'expedient de regulació
d'ocupació ha d'incloure també un
pla de prejubilacions i de recol·lo-
màxim nombre possible de perso-
nes al pla de baixes voluntàries, no
obstant això els sindicats conside-
Conveni Col·lectiu, tals com re-
ducció de la jornada individual
anual, recuperar els ritmes de tre-
juntament, costat a costat amb al- fàbrica de la Zona Franca de Bar- cacions internes de treballadors ren que amb aquesta mesura no s'e- ball al 100 MTM, establir els coe-
tres treballadors que si estan en celona com pas previ alternatiu a afectats per l'eliminació d'un torn vitarà un ERO que no accepten, pel ficients de fatiga recomanats per la
plantilla, amb la diferència de que un expedient de regulació d'ocupa- de treball de la cadena de muntatge que preparen mobilitzacions de OIT, recuperar els 10 minuts per-
els d’Ocupació Comunitària es tro- ció que pot afectar a 450 empleats dels models Pathfinder i Navara. protesta que s'aniran intensificant a duts d'entrepà,... Recolocar la plan-
ben en una situació totalment pre- a partir d'abril. La companyia va mesura que s'acosti la data de pre- tilla sobrant en altres plantes-pro-
cària, tenen sous més baixos, i no comunicar als sindicats l'obertura L’empresa no jubilarà sentació del mateix, segurament el ductes, a causa del augment de
tenen conveni propi ni representa- d'un període d'un mes, com un fet dia 11 de febrer. Per a mostrar el producció, i per a millorar les co-
ció sindical que els defensi. consumat, perquè els treballadors En una reunió el 14 de gener l'em- seu rebuig a l'ajustament de planti- bertures de dies de permís, flo-
Volem remarcar la passivitat acceptessin una oferta d'indemnit- presa va tornar a rebutjar la possi- lla que afectarà a 450 treballadors, tings, dissabte, productivitat. Apli-
amb que la majoria del comitè zació que preveu un mínim de bilitat de jubilar anticipadament a els sindicats van acordar convocar car la flexibilitat establerta en
d’empresa de l’Ajuntament ha 8.000 i un màxim de 60.000 per alguns dels seus treballadors de la aturades d'una hora per torn en la Conveni que permeti la baixada de
afrontat aquest tema en els últims empleat, pla de baixes incentivades fàbrica de la Zona Franca de Bar- factoria de Zona Franca per als producció del producte afectat. Eli-
anys, i no ha estat fins que la Con- al que podran acollir-se tots els celona, malgrat l'escassa acollida dies 23 i 30 de gener i 6 de febrer. minar el topall d'indemnització en
federació General del Treball s’ha empleats directes i semidirectes del pla de baixes voluntàries, i els Els sindicats van proposar també cas de baixa incentivada. Aconse-
implicat en la recerca d’una solució dels centres de treball industrials sindicats van acordar preparar mo- prorrogar durant un any el conveni guir el reingrés obligatori en cas
que el Comitè d’Empresa ha recol- de Barcelona amb unes quantitats bilitzacions per a protestar contra col·lectiu que va expirar el passat d'excedència/baixa voluntària.
zat la iniciativa. variables, en funció de criteris la retallada de plantilla, reiterant la 31 de desembre, acord al que es va CGT considera que hi ha treballa-
Denunciem que Ocupació Co- d'antiguitat i categoria professio- necessitat d'aplicar mesures alter- arribar finalment el 18 de gener dors amatents a sortir de manera
munitària funciona com una mena nal. La mitjana resultant del pla de natives que evitin els acomiada- amb una pujada salarial equivalent temporal, per estudis, cura de fa-
d’ETT que serveix a l’Ajuntament baixes, articulat en trams d'antigui- ments, sobretot prejubilacions, una a l'augment de l'IPC, acord que miliars, mentre algun company
per contractar personal de forma tat, se situa al voltant dels 45 dies opció que va tornar a rebutjar l'em- CGT va rebutjar per considerar-lo arriba a l'edat de jubilació, ... si
precària. Entenem que l’adminis- de sou per any treballat. presa per considerar que no es trac- insuficient, d'acord amb l'oposició després tinguessin la possibilitat de
tració pública hauria de donar La plantilla de la fàbrica de la ta d'un problema de reestructura- que ja va mostrar en el seu moment reprendre el seu lloc de treball. És
exemple en aquests temes, i que si Zona Franca i del centre de Mont- ció, sinó de flexibilitat laboral, davant la signatura de l'anterior per tot això que la secció sindical
hi ha llocs de treball a cobrir per cada i Reixac supera les 5.000 per- sobretot després de la recent obli- conveni. de CGT s'oposa rotundament a l'a-
donar serveis bàsics d’atenció a la sones sobre una plantilla global del gació de convertir en fixos a 465 plicació d'un ERO, quan existeixen
població, aquests s’han de cobrir grup a l’Estat espanyol de 6.900 treballadors eventuals. No és sufi- Solucions possibilitats, que eliminen el so-
amb ocupació de qualitat i contrac- empleats. Els sindicats presents en cient la flexibilitat laboral, quant a brant de plantilla exposat per Nis-
tació estable dins la plantilla fixa de l'empresa CCOO, UGT, CGT i dissabtes, vacances,...? si no que, Per a CGT la primera solució hau- san. CGT no acceptarà cap aco-
l’Ajuntament i sota el marc del seu USOC) van mostrar la seva oposi- ara també és necessària una flexi- ria de ser la millora de les condi- miadament i a més demana el
conveni. ció als plans de l'empresa. Per a les bilitat en contractació?. cions de laborals dels treballadors, boicot a les hores extres.
10 Catalunya. Febrer de 2008

11. TREBALL-ECONOMIA
14 de febrer: vaga general contra
la Llei d’Educacio de Catalunya
Federació d'Ensenyament CGT * Redueixi els concerts fins a la
Catalunya El professorat català anirà a la vaga seva supressió –amb ingrés a la
xarxa pública dels centres concer-
E
l Document de Bases de la Els sindicats de mestres i profes- que en les últimes eleccions sin- tats que vulguin, com els del
Llei d’Educació Catalana sors han decidit plantar cara al dicals van obtenir representació CEPEC que les Bases citen-, o del
perfila un model de sistema conseller d’Educació, Ernest Ma- en escoles i instituts (CGT, seu professorat en centres públics.
educatiu adaptat als preceptes neo- ragall, i han convocat una jornada USTEC- STES, CCOO, ASPEPC- Pressupost per a centres i serveis
liberals que emanen d’institucions de vaga en l’ensenyament públic SPS i UGT) s'han posat d'acord públics. Ni un euro a la privada!
com el Fons Monetari Internacional per al pròxim 14 de febrer per exi- en convocar una vaga. * Integri el dret a l’escolarització
(FMI) o el Banc Mundial (BM) -i gir la retirada del document de L’aturada, fixada pel dijous 14, 0-3 anys, amb xarxa pública.
es concreten en les directives de bases de la futura llei d’educació busca la complicitat de la ciuta- * Suposi una reducció de grups-
l’Organització Mundial de Comerç de Catalunya, de l’elaboració de dania per reclamar les mesures classe a tots els centres, començant
i de la UE en els tractats de Lisboa la qual han estat apartats. educatives que Catalunya neces- per P-3 i el parvulari, i reconeixent
o la directiva Bolkestein- que res- Per als sindicats, el projecte sita. una reducció sensible als grups-
ponen bàsicament a dues consig- culpabilitza dels mals de l’educa- Els sindicats denuncien que classe d’alumnes amb especial difi-
nes: ció al professorat, en el qual se amb la reforma als centres s’aca- cultat.
1) Els ciutadans que poden pagar centren les reformes, alhora que de forma deficient. Set anys des- barà imposant la lògica del mer- * Elimini la sisena i apliqui la
determinats serveis (com sanitat o l’administració defuig les seves prés que el sector protagonitzés cat, amb una gestió jeràrquica i jornada continuada.
ensenyament) han de contribuir al responsabilitats, com la de com- a Catalunya la seva última jorna- empresarial que desvirtuarà el * Integri la formació dins l’horari
seu finançament, de manera que prometre’s a injectar més diners da d’aturada durant l’última legis- seu caràcter públic i modificarà laboral donant suport i recursos a
l’estat oferirà aquest servei, de en un sistema que està finançat latura de CiU, les cinc formacions les seves actuals condicions. propostes d’innovació.
forma gratuïta i amb caràcter assis- * Asseguri estabilitat i sous dig-
tencial, únicament als segments de coneix la seva feina és el treballa- * L’assoliment dels objectius re- tencia la funció directiva i reserva nes, en condicions laborals regula-
la població que no disposi dels re- dor o la treballadora. Ningú millor quereix que els treballadors i les per al director o la directora totes des i sense externalitzacions, per als
cursos econòmics suficients. que ell sap on es troben els proble- treballadores es reuneixin i parlin les decisions importants. treballadors i les treballadores dels
2) Sempre que la prestació d’un mes de producció i l’empresa con- de quina és la millor manera d’or- centres públics (professorat, PAS,
servei públic pugui generar un be- verteix en un problema de supervi- ganitzar el treball. D’aquesta mane- Des de CGT TEIs, TIS,...) i avanci cap el cos
nefici econòmic es transferirà la vència que sàpiga trobar-hi la ra, es dóna l'aparència de participa- únic docent.
seva prestació al sector privat. Així, millor solució. ció democràtica en la gestió de La proposta de CGTparteix del fet * Garanteixi la gestió democràti-
es considera desitjable el traspàs de * En conseqüència, es permet als l’empresa, però totes les decisions que les mancances reals del sistema ca i transparent amb participació de
fons del sector públic al sector pri- treballadors i a les treballadores de- que van més enllà del que afecta di- educatiu públic són el resultat tota la comunitat educativa.
vat amb l’objectiu més o menys en- cidir sobre com organitzen la seva rectament el lloc de treball són pre- d’una desinversió continuada apli- * Asseguri serveis públics de
cobert de privatitzar els beneficis feina però sempre sotmesos al com- ses pels diferents òrgans directius. cada pels governs de tots els colors, lleure per a les famílies.
que generin i socialitzar les càrre- pliment d’uns objectius fixats per D’aquesta manera, les treballadores que han descapitalitzat una escola * Garanteixi l’oferta pública ne-
gues associades. l’empresa. La incentivació salarial i els treballadors són exclosos de pública catalana que va sortir de la cessària de formació professional i
D’altra banda, el model d’orga- no és individual sinó col·lectiva i totes les decisions que afectin l’or- lluita contra el franquisme com a artística, sense condicionants ni in-
nització i gestió dels centres educa- depèn del grau de compliment d’a- ganització global de la producció, referent educatiu de qualitat. gerència d’entitats privades.
tius descrits en les Bases de la LEC quests objectius. En el cas de la la gestió econòmica i la fixació dels Entre els dos model educatius * Reconegui que, també per a la
respon a un seguit de criteris que LEC, l’àmbit de decisió del profes- objectius que queden sota el control que es desprenen de l'informe persona adulta, l’ensenyament pú-
inicialment es van desenvolupar en sorat quedarà reduït a la programa- absolut de la direcció. És en aquest PISA, volem acostar-nos al finlan- blic és un dret; i desplegui una
la indústria de l’automòbil al Japó, ció i ensenyament, l’avaluació de sentit que la nova Llei retalla les dès que, sense ser el nostre, conjuga xarxa que ofereixi tots els nivells a
que de seguida es va aplicar a tota l’alumnat i la recerca experimenta- competències del claustre, supri- qualitat i equitat. tot el territori.
l’activitat industrial i posteriorment ció i millora dels processos educa- meix els consells escolars de mane- Per això defensem una llei cata- Més informació al butlletí L'Es-
a les empreses de serveis. Aquests tius, al temps que el finançament ra que elimina els òrgans de partici- lana que: querda de gener:
criteris generals són: del centre dependrà del grau d’as- pació de la comunitat educativa en * Determini el 6% del PIB català www.pangea.org/%7Ecgtense/IMG/
* Partir de la base que qui millor soliment dels objectius. la gestió del centre alhora que po- a educació pública; pdf/LEC_NO_2.color_0108.pdf
Davant el greu deteriorament del servei CGT desconvoca les vagues previstes els
ferroviari a Catalunya dies 21 i 28 de desembre i les vagues
indefinides en estacions de viatgers
SFF-CGT 2) Manteniment del personal ferroviari,
tant en les estacions com en els trens.
Sindicat Federal Ferroviari de la CGT
E l Sindicat Federal Ferroviari de la CGT
a Catalunya defensa un ferrocarril pú-
3) Adaptació de les estacions, dependèn-
cies ferroviàries i trens per a facilitar el seu
d'acord amb les pretensions consensuades
amb el CGE en relació a la pujada salarial,
blic, social, segur, sostenible i de qualitat. Per
caminar per aquest camí, cal seguir una sèrie
de passes:
ús a les persones amb mobilitat reduïda.
4) Conservació i ampliació dels actuals
serveis ferroviaris.
E l dia 20 de desembre CGT va desconvo-
car finalment les vagues previstes per als
dies 21 i 28 de desembre i les vagues indefi-
suposa un increment salarial per al present
exercici d’un 5,3 i per al 2008 d’un 3 per
cent més un 0,8 per cent en funció dels ob-
a) La contractació de personal a través 5) Defensa del ferrocarril com a mitjà fo- nides en estacions de viatgers, en l'arribar a jectius traçats per l’empresa. També es re-
d'OEP (Oferta Ocupació Pública) en tots els namental del transport col·lectiu de titularitat la signatura d'un preacord de conveni col·lec- flecteixen gran part de les reivindicacions
serveis, que solucionin aquestes mancances i pública, que garanteixi el fi social i la segure- tiu per al personal d'ADIF. dels treballadors. Per aquest motiu el ple de
rejoveneixi una plantilla amb una mitjana tat del transport, tenint en compte els avantat- El 19 de desembre, juntament amb seccions sindicals de CGT i després de valo-
d'edat de 47 anys i que repercuteixi en la in- ges ambientals i de sostenibilitat d'aquest CCOO, UGT i SF, el SFF-CGT va signar el rar positivament el projecte de preacord, va
ternalització del manteniment preventiu de mitjà de transport. preacord del I conveni col·lectiu d'ADIF, decidir desconvocar les vagues previstes per
les infraestructures i del material rodant. 6) Prioritzar el servei de rodalies, autèntic amb una vigència de dos anys 2007-2008 i la als dies 21 i 28 i suspendre les mobilitza-
b) Realitzar inversions en el ferrocarril motor productiu de la nostra comunitat i uti- possibilitat de pròrroga en funció de que s'a- cions d'estacions.
convencional de Catalunya, que garanteixi: litzat diàriament per centenars de milers d'u- rribi a acords en la classificació de catego- La Confederació General del Treball vigi-
1) El manteniment de les estacions i un suaris. ries. larà, com és obligació seva, el compliment
adequat nivell de qualitat i imatge. Un ade- En definitiva, la CGT aposta per la defensa L'abast del preacord s'havia de ratificar en del preacord, i no dubtarà en exigir l'estricte
quat manteniment de la infraestructura i del del ferrocarril com a mitjà fonamental del la comissió negociadora del conveni. compliment de les matèries a tractar i dels
material ferroviari. transport col·lectiu de titularitat pública. Aquest preacord té un abast significatiu terminis marcats.
Catalunya. Febrer de 2008 11

12. TREBALL-ECONOMIA
Repressió a
Remolcanosa:
tots els
Judici a l’Arxiu Històric de
vaguistes
menys un han
Barcelona: una sentència a
estat
acomiadats favor de la precarietat
CGT Balears
Secció Sindical CGT Ajuntament
de Barcelona
E l 18 de gener estava prevista la
C
realització del primer dels ju- om ja informàvem àmplia-
dicis pels acomiadaments dels tre- ment en articles anteriors,
balladors de Remolcanosa del Port el 25 d’octubre va celebrar-
de Palma, que mantenen una vaga se al Jutjat Social 17 el judici per la
indefinida, en defensa dels seus demanda interposada pels 7 auxi-
drets, des del dia 19 de juny del liars de l’AHCB contra l’empresa
passat any 2007. Aquest conflicte Magma i l’Institut de Cultura de
ja dura més de mig any, i només la Barcelona. La sentència va ser do-
unitat i determinació dels treballa- nada a conèixer el passat mes de
dors, i el recolzament que es du a desembre. Nou anys de continus
terme des de la CGT ha fet possible contractes d’obra i serveis i sous
que lesperit de lluita i les possibili- miserables de 634 euros/mes, fan
tats de guanyar el conflicte estiguin palesa una realitat que el jutge con-
intactes. Hem de recordar que: sidera “insuficientment provada”:
1. La Delegació del Govern, l’externalització d’una categoria
lluny de fer cap mediació, de ma- laboral –ni tan sols és tot un servei
nera sorprenent ha emès no un, el que està externalitzat- i l’apro-
sinó dos decrets de serveis mínims, piació privada de fons públic (em-
tots dos favorables a lempresa i ate- presa Magma) per obra i gràcia de
nent les seves peticions. Paral·lela- l’Ajuntament de Barcelona.
ment, el senyor Socias no ha estat En la demanda s’especificava
vigilant del compliment, per part que els contractes són en frau de
de Remolcanosa, daquests decrets, llei donat que no existeix cap obra este pleito, al ser independiente de mismo, si no hay otros elementos broma: estavem tocant el punt més
provocant que els directius daques- ni servei determinat que justifiqui la existencia de cesión ilegal, que que prueben la cesión.” flagrant de la política de personal
ta empresa hagin violat en diverses l’eventualitat dels contractes, ni es el único objeto del mismo”. 7.- Tots els testimonis són decla- de l'Ajuntament: la precarietat la-
ocasions allò decretat, atenent a cap d’ells designa cap obra ni ser- 3.- Pel que fa a l’antiguetat en rats nuls, “no nos merece crédito”, boral i l'apropiació privada de fons
companyies privades fora dels ser- vei amb autonomia ni substantivi- l’empresa: “dichos períodos sólo en especial el de la companya de la públics. No hi hauran diners per
veis mínims. Només la vigilància i tat pròpia, sinó que els treballadors podrían tener relevancia, en caso CGT delegada de la Junta de Per- cursos de formació ni per recursos
la denúncia dels treballadors ha estan realitzant feines estructurals, de apreciarse la existencia de ce- sonal: “tanto por causa de la inme- de cap tipus, però sí per a l'empre-
aconseguit posar fre a aquestes permanents i indispensables pel sión ilegal”. diación como por el manifiesto in- sari de Magma que seguirà om-
conductes il·legals. funcionament de l’Arxiu. 4.- En un altre apartat fa valdre terés de dicha señora en que plint-se les butxaques. Magma té
2. Tampoc no shan preocupat, ni El judici va durar cinc hores. Van la sentència de jurisprudència triunfen las pretensiones de los de- gairebé 300 treballadors només a
la Delegació del Govern, ni lAuto- assistir, per part dels treballadors: d’Airtel en la que s’entra en disqui- mandantes, (…) al reconocer que l’ICUB i a tot l’Ajuntament exis-
ritat Portuària, ni abans ni després companys de l’AHCB i de l’ajun- sicions sobre la dificultat de discer- había recogido firmas a favor de teixen empreses privades de tot
de la declaració de la vaga, de vigi- tament, usuaris, delegats de la nir quan la contracta és una presta- los demandantes, y que se sigue tipus que actuen de la mateixa ma-
lar en quines condicions es donava junta de personal i comitè d'empre- ció de serveis en el marc de del hecho de que sea representante nera. Entre altres coses, el jutge
el servei públic de remolcadors, en sa de CGT, CCOO i UGT. Per part l’empresa principal o quan és un del sindicato que considera que la s’ha rentat les mans perquè una
mans daquesta empresa privada, ni de l’ajuntament: uns serveis jurí- mer subministrament de treballa- situación de los demandantes es sentència favorable hauria servit de
en quines condicions feien feina els dics barroers i agressius, la cap de dors. ilegal (véase, por ejemplo, escrito precedent i estímul per a molts al-
treballadors de Remolcanosa. RR.HH. de l’ICUB, el director de 5.- Sobre la falsa organització de impugnación del último concur- tres treballadors en la mateixa si-
Només shan recordat quan sha con- l’arxiu, l’empresari de Magma, empresarial del servei “que sería lo so, donde ella es una de las impug- tuació.
vocat una vaga, i això per posar-se Artur Duart, i el seu home fort din- determinante de la cesión”, “se jus- nantes). I afegeix: “lógicamente, No s'ha pogut guanyar aquest
descaradament a favor de José Sil- tre l’empresa. També va assistir tifica teniendo en cuenta que se dicha posición es muy legítima cop perquè fan falta força lluites
veira, armador de Remolcanosa, com a observador l'arxiver en cap está externalizando una actividad pero obliga a dudar de que su testi- més a la resta de l'ICUB i de tot
responsable de prestar un servei de l’Ajuntament de Barcelona. El contínua, sin resultado, por lo que monio sea imparcial y mínima- l'Ajuntament.
públic absolutament lamentable, jutge: Salvador Salas Almirall (re- los poderes de la empresa principal mente objetivo”. El jutge no dubta,
amb vaixells que són ferralla flo- cordeu el seu nom com a model no se dirigen a determinar dicho en canvi, d’Ajuntament, empresari Notícies d’última hora:
tant, i de reprimir als treballadors d’home just i imparcial!!!) resultado sino a la propia activi- de Magma, director i coordinador
amb condicions laborals indignes. De res van servir les proves dad”. Pobre jutge! Ja ho va avisar de l’empresa: ells no, ells no són 1) Un dels auxiliars de l’Arxiu
3. La darrera prova daquesta po- aportades ni els arguments de la ell al començament del judici: és la part implicada ni tenen cap interés acaba de ser sancionat amb una
lítica laboral ha estat lacomiada- defensa. 1ª. vegada que en aquest tribunal es en l’assumpte… virtuts de la justí- sanció greu de 16 dies de suspen-
ment de tots els treballadors que se- La sentència del jutge no té des- jutja una empresa pública i, es clar, cia burguesa! El seu interés és sió de feina i sou, sense cap prova
cundaren la vaga, excepte un que perdici: no distingeix entre la Seat que fa- “L’interés “objectiu i imparcial. del que se l’acusa,
forma part del comitè de vaga, amb 1.- De l'anàlisi de les funcions brica cotxes-resultats i un servei Un jutge haurà absolt l’ICUB i 2) El comitè groc i patronal de
uns arguments que són un caramull que desenvolupen els auxiliars i públic que ofereix una activitat l’empresa Magma. La CGT, no. Magma acaba d’enviar un escrit a
de mentides. No obstant això, els que durant 5 hores van anar expli- contínua-resultat d’un servei pú- Els acusem i condemnem. El pro- la Junta de Personal, comitès
esquirols que han substituït als aco- cant, res. Ho liquida així: “debe se- blic. blema continua i les justes recla- d’empresa de l’Ajuntament i de
miadats estan, per llei, subjectes al ñalarse que no se practicó prueba 6.- De gran sapiència és també macions que feiem segueixen en l’ICUB, que han estat donant su-
decret de serveis mínims de la alguna”. aquest paràgraf: “en cuanto a la peu, amb aquests o uns altres tre- port a la lluita dels treballadors, di-
vaga, que encara continua, i daixò 2.- Una altra perla: “nada se cuestión de la fórmula de cobro del balladors, amb represàlies o sense. famant a la delegada de la CGT.
estam vigilants des de la CGT. hace constar tampoco respecto de servicio, es cierto que se establece Tot segueix dempeus perquè res no Esperem que Junta i Comitè
Per compensar els salaris no per- los hechos que podrían tener rela- un precio por “unidades”, que son ha canviat. donin la resposta que es mereix
cebuts, tenen obert un compte de ción con el carácter indefinido de horas (…) Sin embargo, es sabido La lluita de tots nosaltres ha aquest fals Comitè d’Empresa de
solidaritat: 2051 0016 68 los contratos por existir fraude de que ese es sólo un indicio de que se estat completament justa i necessà- Magma que en cap moment ha fet
1070004050 ley, porque se trata de una cuestión cede únicamente mano de obra, ria, encara que de moment hàgim ni fa res per defensar els treballa-
www.cgtbalears.org que no tiene ninguna relevancia en por lo que no tiene valor por si perdut un judici. No era cap dors de la seva pròpia empresa.
12 Catalunya. Febrer de 2008

13. Tema del mes
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
BRUNO VALTUEÑA SERÀ EL NOU SECRETARI GENERAL
El Congrés Extraordinari de Reus
tria el nou Secretariat Permanent
Text: Secretaria de Comunicació El congrés ha elegit
de la CGT de Catalunya; Fotos:
Joan Ramon Ferrandis
també a la resta de
membres del Secreta-
riat Permanent (órgan
organització anarcosindicalis- de gestió del sindicat
L' ta, ha celebrat el dissabte 19
de gener un congrés extraor-
dinari a Reus. La CGT és la tercera
entre congressos) amb
una important presèn-
cia de membres vincu-
força sindical de Catalunya en nom- lats a diferents movi-
bre de delegats sindicals i mobilitza- ments socials com ara
cions laborals, té una destacada pre- centres socials, plata-
sència al carrer i està implicacada en formes de defensa del
nombroses lluites socials. territori i campanyes an-
La Confederació General del Tre- timilitaristes i anticapita-
ball (CGT) ha elegit com a nou secre- listes.
tari general Bruno Valtueña, en el seu Com a resultat de les votacions del Permanent (SP) del sindicat, ja que la miadats a Seat en l'ERO del 2005, la els centres socials okupats la Colo-
congrés extraordinari realitzat al Cen- congrés, Paco Martín, del sindicat del majoria de components de l'anterior lluita de la plantilla de l'empresa de mera i Can Vies, els sindicats Intersin-
tre de Lectura de Reus el 19 de metall de l'Anoia, ha estat elegit nou havien dimitit. En aquesta trobada, de neteja SELSA de Cornellà per la mi- dical Alternativa de Catalunya (IAC) i
gener, i en el que han participat 34 secretari d'organització de CGT; Juan caire extraordinari, només s'han triat llora de les condicions laborals, la la Unió Independent de Comitès
sindicats dels 44 que formen actual- Antonio Sánchez, d'Activitats Diver- els càrrecs del SP d'àmbit català fins convocatòria de vaga del sector de Obrers Palestins de Gaza, la Xarxa
ment la confederació catalana. El nou ses del Garraf, ocuparà la secretaria al Congrés ordinari que se celebrarà l'ensenyament contra la Llei d'Educa- Estatal de defensa dels drets dels im-
secretari general i la resta de secreta- d'Acció Sindical; Joan Rosich, d'Acti- d'aquí a dos anys i on s'abordaran les ció de Catalunya, i tantes altres lluites migrants (REDI), la Marxa pel Decrei-
ries del nou Secretariat Permanent vitats Diverses del Baix Camp-Priotat, diferents estratègies sindicals i socials a nivell de tot el territori de Catalunya. xement, la campanya Som lo que
han comptat amb el vot favorable de la de Comunicació; Mariona Parra, de l'organització. També ha assistit al Representants de la CGT implicats Sembrem per declarar Catalunya lliu-
més del 75% dels sindicats assistents d'Activitats Diverses de Girona, la congrés extraordinari el secretari ge- en aquestes lluites i mobilitzacions re de transgènics, l'Ateneu Llibertari
al congrés. d'Acció Social; José Sorní, del sindi- neral de CGT a nivell de l'Estat es- van realitzar intervencions en el trans- de Sant Boi, l'Esquerra Independen-
Valtueña, de 51 anys i nascut a cat del Metall de Barcelona, gestiona- panyol, Eladio Villanueva. curs del congrés. tista del Camp o la Coordinadora Ta-
Barcelona, és afiliat al Sindicat del rà la secretaria d'Administració i Fi- El sindicat es troba implicat en El congrés va comptar, a més, amb rragona Patrimoni de la Pau. Una re-
Metall de la comarca del Baix Llobre- nances, i, Tomàs Díaz, d'Activitats nombroses lluites laborals, com les les intervencions i salutacions de re- presenció d’algunes de les lluites en
gat, porta 30 anys treballant a la Seat Diverses del Baix Llobregat, la secre- darreres mobilitzacions dels autobu- presentants de diferents moviments què participem i ens relacionem.
de Martorell i havia estat, fins ara i taria Jurídica. sos metropolitans de Barcelona pels socials, organitzacions i col·lectius, Vegeu la galeria fotogràfica a:
des del 2005, secretari de formació El congrés extraordinari s'havia dos dies de descans setmanals, la entre els que trobem la Plataforma http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?
del sindicat en l'àmbit català. convocat per renovar el Secretariat campanya per la readmissió dels aco- Salvem la Platja Llarga de Tarragona, article1298
Catalunya. Febrer de 2008 13

14. Parlem amb...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
ALBERT RECIO, DEL MOVIMENT VEÏNAL DE BARCELONA
‘Hi ha crisi de participació més enllà dels moviments’
Text: Xavi Rojals;
> LES FRASES...
comissions com a tècnic de suport de la tori, on van haver-hi tres o quatre morts. quan hem defensat a nivell veïnal l'habi- donat suport sempre la reivindicació dels
fotos: Dídac Salau FAVB. A partir d'aquí es creen associacions de tatge públic i hi ha barris que associen veïns del Poble Nou sobre Can Ricart. A
-Explica'ns què és la FAVB. veïns a molt barris i aquestes organitza- habitatge públic a marginació i ha estat l'últim número del “Carrer” s'explica molt
Parlem amb Albert Recio, històric mili- -La FAVB neix en el moment àlgid del cions van agafar i van dinamitzar i demo- un tema que hem acabat de vegades clarament fins i tot amb noms i cognoms.
tant veïnal de Barcelona, membre de moviment veïnal com una coordinadora cratitzar la FAVB. quasi a bufetades. I és que aquí la cosa és com més cutre.
l'Associació de Veïns de Prosperitat d'associacions de veïns. Inicialment, les La FAVB és una mica un espai de co- Parlo sempre a nivell personal: com a Perquè una cosa és l'Ajuntament i una
(Nou Barris) i de la Federació d'Associa- associacions de veïns eren una mica el ordinació, tot i que després cada barri fa moviment està molt bé a nivell de denún- altra cosa són alguns polítics concrets,
cions de Veïns i Veïnes de Barcelona que abans es deia els ‘bombilleros’: les la seva guerra pel seu compte. La meva cia, però la història és que aquesta és com va ser el cas aquí a Nou Barris a l'è-
(FAVB). Li fem l'entrevista a una sorollo- associacions de veïns són una estructu- impressió és que la FAVB té dues fun- una qüestió que és molt estructural, que poca de Santiburcio que es va fer llista
sa habitació del Casal de Barri de Pros- ra orgànica que el franquisme va legalit- cions importants a la ciutat: una és inten- té moltes derivacions complicades, i té negra de dirigents veïnals del tipus "a
peritat, històrica conquesta veïnal del zar i que durant la transició va ser en part tar donar algunes pistes a un nivell una un desenvolupament molt lent, i si això por ellos". I aquí sospito que ens trobem
barri. una cobertura legal que permetia fer po- mica més per sobre del que hi ha a les no genera una organització permanent... davant d'una cosa semblant.
-Presenta't breument i explica'ns una lítica. I llavors jo crec que inicialment les associacions; i l'altra és tenir una certa trobo que moltes vegades falta aquest -En els últims anys hi ha hagut una
mica la teva trajectòria dins de la associacions eren molt per a això, per representativitat social que permet una plantejament. A veure com qualla, com onada migratòria a Barcelona com
FAVB. posar les bombetes de Nadal i coses certa intervenció crítica, alternativa. A es manté, com s'organitza... Jo crec que feia molts anys que no es veia, què en
-Jo a la FAVB no he tingut mai cap càrrec d'aquestes. banda, també és un paraigüa que està es fan propostes un pèl utòpiques de ve- pensa la FAVB de com s'està gestio-
orgànic. Fa molts anys que estic al movi- A partir de principis dels setanta es utilitzant molta gent. gades donat el marc actual. nant des de l'administració l'arribada
ment veïnal de Nou Barris, en concret comencen a crear associacions als bar- -Tu ets membre de l'AV de Prosperitat - ...el pas de l'AVE pel centre de la ciu- d'aquests nous veïns? Des de la
del barri de Prosperitat, i la gent s'orga- ris molt penetrades per gent d'esquerres (9 Barris). El conjunt del moviment tat, les protestes veïnals en contra i la FAVB es realitza alguna activitat per
nitza mitjançant una Junta que és as- molt plural, de composició política molt veïnal a 9 Barris té una llarga història situació surrealista que s'ha viscut en tal d'afavorir la seva integració?
sembleària i oberta a tothom. Llavors els diferent. Això va lligat al fet que una de de reivindicacions i de lluita. Quins els darrers mesos amb el tall del ser- -Jo crec que aquest és un tema que no
càrrecs es cobreixen per raons legals. les característiques del franquisme és moments destacaries d'aquestes llui- vei d'algunes línies de rodalies... s'ha tocat tant. Primer perquè a nivell de
‘‘
Porto uns trenta anys lligat al moviment que no hi havia cap servei públic gairebé tes i que ens diries del seu moment -Són coses diferents. Comencem pel la FAVB jo no recordo que s'hagi fet una La FAVB neix en
veïnal, anant quan em criden per fer xer- enlloc. Una de les coses que a mi em va actual? pas de l'AVE. De fet, la FAVB no va en- discussió a fons. La FAVB el que ha fet
rades i etc. L'únic càrrec "orgànic" que portar de l'àmbit polititzat universitari a -Jo crec que cada barri ha tingut la seva trar en el disseny i curiosament totes les és un esforç de dir aquests són nous
el moment àlgid
tinc és diguéssim al consell assessor de l'àmbit veïnal va ser la lluita que va història i cada barri té els seus moments forces polítiques estaven d'acord que veïns, però el tema com a tal no ha estat del moviment
la revista "Carrer", de vegades a algunes haver-hi a Santa Coloma per un ambula- importants. Hi ha moments que són im- l'AVE anés pel centre i la FAVB no es va al centre del debat més que en qües- veïnal com una
portants estratègicament, com per voler pronunciar per l'alternativa perquè tions parcials o moviments de barri en
exemple la lluita per aconseguir uns primer perquè vam veure que l'alternati- plan "Nou Barris Acull". El que passa és
coordinadora
equipaments com podria ser el Casal del va és absolutament oportunista "que no que la lluita de les associacions està d’associacions de
Barri a Prosperitat i altres que el seu passi per casa meva i que passi pel cos- molt enfocada de cara a l'ajuntament, veïns"
contingut és menor, però que són molt tat". I de fet, és mentida que no hi hagi no? I el cas és que aquest és un tema
importants per la creació de consciència una alternativa que no afecti absoluta- que es regula principalment a nivell de
col·lectiva. Aquí a Prosperitat, que és on ment ningú. Jo crec que això ha sigut un lleis d'estrangeria, que és un nivell que "La nostra funció és
jo he estat sempre, la lluita que es recor- tema de pànic diguem-ne molt generat supera l'Ajuntament. tenir una certa
da més és la dels tres semàfors del car- amb el tema del túnel del Carmel. És -A banda d'aquests qüestions men-
rer Vinyar. La reivindicació era molt peti- clar, hi ha molts túnels a la ciutat, la cionades, quines són les reivindica-
representativitat
ta, molt pobra, encara que al darrere hi qüestió és fer els túnels bé o malament. cions més importants que té la FAVB social que permet una
havia un tema molt important com era el De l'altre tema, rodalies, la FAVB va ara mateix? certa intervenció
del trànsit dels cotxes, dels accidents, les emetre un manifest; quan l'apagada -Bàsicament, és el que s'ha plantejat a la
molèsties... Inclús dins la pròpia lluita va elèctrica vam intervindre en pla metge proposta de la FAVB sobre el PAM: políti-
crítica, alternativa"
ser molt important el fet d'ocupar el car- de guàrdia, estàvem només tres, era l'a- ques de cohesió social, polítiques contra
rer i la gent divertir-se, els nens jugant al gost. Aquí tenim clar que hi ha hagut un l'exclusió i marginació...; per una altra "En l’AVE, és mentida
carrer... Però clar, curiosament aquesta procés de minusvalorització dels serveis banda, les qüestions de transformació
era una lluita que en pla estratègic va públics: en el cas de les elèctriques, un mediambiental de la ciutat, i per l'altra la
que no hi hagi una
tenir com a guany tangible els semàfors, descontrol absolut que té a veure amb qüestió d'un urbanisme i un habitatge alternativa que no
però el guany de veritat va ser que van les privatitzacions, amb el poder que accessibles a la gent. Aquestes serien afecti absolutament
obrir Can Dragó i van treure la meitat del tenen aquests grups; i en el cas de roda- les coses més importants.
trànsit del barri. Només amb els semà- que crec que té trets positius i negatius. aconseguit moltes coses. però Nou Barris encara aguanta. Feia tant. Crec que la FAVB ha estat una mica lies ens trobem davant d'una gestió molt -Històricament, la FAVB sempre ha
ningú"
fors el problema hauria existit però va ge- Les lluites eren al principi per demandes Què passa ara?, que com a tot arreu temps que no hi havia grup de dones, i marginal, perquè l'experiència que tenim dolenta i molt cutre d'un servei públic. mirat amb simpatia al conjunt dels
nerar un moment molt important de co- molt elementals i moltes d'aquestes hi ha una crisi de participació notable ara s'ha creat una comissió autoconvo- per exemple la gent de Nou Barris és -...el conflicte de l'anomenada orde- moviments socials de la ciutat... Què "Es fan propostes un
hesió del barri. Al barri hi ha encara s'han aconseguit, la gent ara ja no té que va més enllà dels moviments reivin- cada de trenta o quaranta noies que es que el tema de l'habitatge és normal- nança del civisme... en pensa la FAVB de l'anomenat mo-
molta gent gran o de la meva edat que tanta necessitat de moure's. Ara mateix dicatius. Quan la Festa Major del distric- reuneixen setmana. Jo crec que aquesta ment complicat. En la meva opinió perso- -Aquí la postura és molt clara, vam estar viment "okupa"?
pèl utòpiques donat el
recorda la seva participació. quan sortia de casa cap aquí, sentia una te, es fa un sopar de les entitats, i ens tradició cultural que té a veure amb que nal (no la de la FAVB), el plantejament en contra des del començament. Nosal- -Jo crec que la FAVB majoritoriament marc actual"
Una altra lluita molt important va ser veïna que explicava a una altra que barregem. Tothom explicava el mateix, el els espais sempre són oberts doncs té a de la lluita que es fa ara és molt imme- tres som partidaris de fer les coses d'una sempre ha donat suport als okupes. Una
Can Dragó, on no hi havia cap planteja-
ment municipal de fer res, i a Nou Barris
no teníem equipaments esportius, i
arran de les mobilitzacions ara hi ha tot
"quan jo vaig venir aquí tot el barri era
fang". Jo quan vaig venir a viure a Nou
Barris, l'any 74 a Prosperitat, la major
part dels carrers eren de fang, i ja no et
club de futbol, el club de bàsquet, quan
jo explicava que l'Associació de Veïns no
trobava relleus per conseguir gent a l'as-
sociació, tothom m'explicava que tenia el
veure.
-Dintre del conjunt de Barcelona,
semblaria que el panorama reivindi-
catiu no té fi. Repassem les lluites
diatista, hi ha una part de crítica que tots
compartim, però jo penso que en aques-
ta qüestió les coses canvien molt lenta-
ment, perquè hi ha un element estructu-
altra manera. Això va ser una cosa molt
oportunista de la pressió que li va exercir
“La Vanguardia” al Clos i de la seva poca
capacitat de gestió.
altra cosa diferent és que donar suport
vulgui dir que estiguis completament d'a-
cord. Igual que en podem parlar que al
model associatiu hi ha gent de molt di-
"La FAVB,
majoritàriament,
sempre ha donat
‘‘
el teixit d'equipaments esportius que dic si parlem de Roquetes o Torre Baró. mateix problema. Jo crec que això és ge- més importants dels últims anys: la ral molt dur i molt potent. Fins i tot un -...el problema de l'enderrocament verses sensibilitats i cultura política,
tenim allà. Clar, ara tenim les places, el Casal, les neral: hi ha un cert dèficit de participació qüestió de l'habitatge... element important en el ‘coco’ de la gent: progressiu de Can Ricart... també al moviment okupa hi ha coses
suport als okupes
La situació actual és diferent, encara escoles, el CAP, etc. Per tant, s'han per raons estructurals molt complicades, -És evident que és la qüestió més impor- aquí a Nou Barris hem tingut problemes -Aquest també és un tema molt clar, s'ha molt diferents.
14 Catalunya. Febrer de 2008 Catalunya. Febrer de 2008 15

15. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
EXPOSICIÓ ALS LOCALS DE LA CGT DE BARCELONA, A VIA LAIETANA
‘Les col·lectivitzacions
> CONVOCATÒRIES
Conferència Sindical
d’empreses a Catalunya
de la CGT
Bilbao, 28 i 29 de febrer, 1 i 2 de març de
(juliol 36/ gener 39)’
2008
Ordre del dia:
1.- Eleccions sindicals
a) Informes dels resultats de l'últim pro-
cés i conclusions
b) Aliances, coalicions, candidatures
conjuntes. Anàlisi de situacions i pos-
sibilitats
2.- Acció sindical sectorial el 4 de gener al 29 de fe-
3.- Aplicació de la Directiva Bolkestein.
Defensa dels serveis públics
4.- Actualització d'aspectes de la Nego-
D brer, el vestíbul del local de
la Federació Local de la
Confederació General del Treball
ciació Col·lectiva Barcelona, a Via Laietana, 18, 9è,
Aplicació de la Llei d'Igualtat i Depen- de Barcelona, acull l’exposició “Les
dència col·lectivitzacions d’empreses a
b) Tancament d'empreses i destrucció Catalunya (18 de juliol 1936/ gener
d'ocupació 1939)”.
Segregacions, externalització i subcon- L’horari d’exposició és de dilluns
tractacions a divendres de 10 a 21h.
Participació i comunicació: eines bàsi-
ques per a l'actuació sindical Autogestió
5.- Iniciativa Legislativa Popular (ILP)
sobre l'article 52.d de l'Estatuts dels Les col·lectivitzacions d’empreses
Treballadors realitzades pels treballadors i tre-
Congrés Extraordinari de la CGT balladores a Catalunya durant la
guerra civil de 1936-1939 van ser,
Bilbao, 29 de febrer de 2008 malgrat les dificultats i defectes,
una experiència única d’autogestió
Ordre del dia: i de transformació de l’economia
capitalista a una economia socialit-
Punt únic: Renovació parcial del Secre- zada basada en la cooperació, la
tariat Permanent Confederal solidaritat i la igualtat.
a) Informes de gestió de les Secreta- Els col·lectivitzadors van ser el
ries dimitides producte de la formació personal i
b) Elecció de Secretaries vacants del col·lectiva, transmesa de generació
SP del Comitè Confederal en generació des de 1870 i obtin-
guda en la lluita quotidiana contra ciar-se i de gestionar sindicats, co- pendre dels partits polítics i de l’Es- daritat i progrés que van promoure
l’explotació del treball, en el desen- operatives, federacions, ateneus i tat, i sustentada en els ideals d’e- els anarquistes i lliurepensadors
Jornada de debat i volupament de la capacitat d’asso- escoles racionalistes, sense de- mancipació, llibertat, igualtat, soli- republicans federalistes.
reflexió sobre les
eleccions a Sant Boi
de Llobregat Perquè Som Lo Que Sembrem, volem una Catalunya Lliure de
Transgènics. Campanya per una ILP per tal d’eradicar els OGM
Jordi Soldevila casals, ecologistes, etc.). La fór- La campanya tindrà tres enfo-
mula per aconseguir-ho, una Ini- caments diferents: la pagesia, per
Els transgènics (OGM) han estat, ciativa Legislativa Popular (ILP) la impossibilitat d’un model agrari
durant l'any 2007, novament pro- que haurà de recollir més de alternatiu i per la dependència
tagonistes, a partir de tres notí- 50.000 signatures per portar al que creen els transgènics de les
cies diferents. En primer lloc, s’ha Parlament del Principat una pro- grans agroindústries. Medi am-
constatat la desaparició dels nos- posta de llei que prohibeixi el cul- bient, per la pèrdua de biodiversi-
tres camps del panís del queixal, tiu de transgènics dins la comuni- tat que suposa el cultiu de trans-
El Col·lectiu Llibertari de Sant Boi orga- varietat autòctona de les nostres tat autònoma. gènic a causa de la contaminació
nitza una jornada de debat i reflexió de terres. La desaparició ha estat La recollida de signatures s’ini- genètica. I consumidors, per la
cara a les eleccions estatals del 9 de provocada per la contaminació ciarà a principis de març i té un possible afectació a la salut del
març, sota el títol provisional: “30 anys amb varietats de transgènic. En termini establert de 120 dies, consum de transgènic, de mo-
de mentides, corrupció i falsa democrà- segon lloc, s’ha detectat contami- aproximadament uns quatre ment s’han prohibit algunes varie-
cia”. nació transgènica en farines de mesos. Actualment, s’està treba- tats, com el panís Bt176 per la
La trobada serà el dia 16 de febrer a consum animal. Aquesta prima- llant per organitzar la plataforma, seua toxicitat.
l’Ateneu Santboià (av. Maria Girona, 2), vera, diversos pagesos dels Piri- que està tenint molt bona acollida Amb tot això només ens queda
de 10 a 22 hores, i constarà d’un parell neus han vist com les farines amb arreu del Principat, s’han creat demanar el vostre suport a la
de projeccions de video per orientar el què havien d’alimentar les seues Pagesa contra els transgènics, vuit territorials a partir de les campanya, assistint a les reu-
debat, d’una zona d’exposicions per- vedelles ecològiques estaven calia fer un salt quantitatiu i quali- quals s’organitzarà per treballar nions de les diferents territorials,
manent tot el dia i d’un dinar popular. contaminades per transgènics. I tatiu. Es planteja dur a terme una localment (organització d’actes ajudant-nos a recollir signatures i
La trobadavolen que contribueixi a en tercer lloc, el pagès i activista campanya que afecti a la totalitat de difusió i recollida de signatures organitzant actes de difusió als
teixir xarxa entre els moviments socials Josep Pàmies ha estat jutjat i con- de la ciutadania del Principat. quan sigui el moment). vostres barris i pobles. Junts
de la zona, amb la finalitat de buscar demnat per una protesta en què L’objectiu d’aquesta campanya és D’altra banda, la campanya podem aconseguir una altre
solucions viables als nostres proble- es denunciava la proliferació de doble: difondre i declarar Catalun- també s’ha marcat com a objectiu model agrari, una alimentació
mes més immediats. camps d’experimentació transgè- ya lliure de transgènics. L’eina es- recollir fons per poder pagar la sana i de qualitat, i el respecte per
Contactes a Col·lectiu Llibertari de nica a les Terres de Ponent. collida és la Plataforma Som Lo quantitat a què va ser condemnat la biodiversitat heretada de gene-
Sant Boi Aquests tres arguments han fet Que Sembrem que aglutina indi- Josep Pàmies. Per això es dema- racions passades.
(colectivolibertariosantboi@gmail.com) replantejar la lluita que fins ara vidus i entitats de tot tipus (sindi- narà suport econòmic als sig- Més informació: www.somlo-
havia dut a terme l’Assemblea cats, associacions, cooperatives, nants. quesembrem.org
16 Catalunya. Febrer de 2008

16. SENSE FRONTERES La suspensó de
L’Europa de l’opulència té un mirall davant que llibertats públiques
reflecteix solidaritat, humanitat, recerca de la afecta tot el
pau i humanitat, aquell “altre món possible” moviment abertzale
La lluita de classes OPINIÓ
euromagribina s’organitza
Secretaria Relacions litzi l'INSAD, Instància Nacional
Davant la
Internacionals CGT de Solidaritat amb els Detinguts
del 1r de Maig al Marroc. sentència del
E
l passat dia 19 de gener, di- -Donar suport i protegir la mobi-
verses organitzacions sindi- lització que realitza l'Associació macroprocés
cals europees, juntament
amb sindicats i col·lectius socials
Nacional de Diplomats en Atur del
Marroc el 16 de Maig contra l'atur
18/98 i +
magrebins, es reunien a Madrid i la precarietat.
per continuar avançant en la cons- -Amb motiu de la cimera euro- CGT Pamplona
titució d'una coordinadora del sin- magrebí que organitzarà Sarkozy a
dicalisme anticapitalista, alterna-
tiu, independent, de lluita de
classes i de base en l'àmbit euro-
París, s'acudirà i participarà en els
actes que organitzin SUD Rail,
SUD Educació, SUD Estudiants i
D avant d'aquesta sentència, que
ha suposat l'empressonament
de 46 persones, des de CGT-LKN
magrebí. la CNT durant el 5 de Juliol de d'Iruña volem mostrar la nostra so-
Aquesta coordinació es crea per 2008. lidaritat amb tots els condemnats
a poder donar una resposta activa i -La segona reunió d'aquesta Co- en el sumari 18/98, alhora que de-
unitària a les agressions del capita- ordinadora Sindical se celebrarà a nunciar aquest procés "legal" basat
lisme a la classe treballadora en el reixen a marxes forçades en totes sarà un procés de reunions en tots París coincidint amb la cimera eu- en principis tan "jurídics", com la
seu conjunt, per a lluitar contra la les seves expressions: sanitat, salut, els àmbits de coordinació sectorial romagrebí esmentada anteriorment presumpció de culpabilitat, la ex-
impunitat i la corrupció en totes les ocupació, educació, prestacions possible i la concreció d'una pròxi- el 6 de Juliol de 2008. cepcionalitat o el delicte d'opinió
seves formes. Tot això des d'una socials, llibertats, sense que millori ma trobada a celebrar en el mes de -Elaborar un comunicat conjunt (bastida essencial d'aquest "Estado
perspectiva movilizadora i ben di- la situació en la riba sud del Medi- Juliol de 2008 a París. contra la cimera de G-8 que se ce- de Desecho"), establint les bases
ferenciada de les estructures sindi- terrani. En la mateixa reunió de coordi- lebrarà a Japó. d'una jurisprudència que genera
cals al servei del capital com la La involució democràtica i l'en- nació s'han acordat les següents ac- -Donar suport a les jornades o una situació de veritable indefensió
Confederació Europea de Sindi- duriment en les condicions de vida cions: trobades de dones que realitzaran per a qualsevol moviment dissident
cats (CES) i la Confederació Sindi- és un fet pactat amb el sindicalis- -Elaboració d'un Butlletí Elec- diverses organitzacions com Co- i que realment presenti una alterna-
cal Internacional (CSI). me majoritari en el convenciment trònic Sindical d'anàlisi sobre les rrent sindical de Via Democràtica tiva político-social al sistema ac-
La situació en general, en els que s'ha de onar suport el benefici polítiques de la Unió Europea i les de Marroc, SNAPAP d'Algèria i la tual.
països del Magrib es caracteritza empresarial com a única garantia seves conseqüències per a la classe CNT de França al llarg de l'estiu de Es tracta, mitjançant la utilitza-
per la repressió de les llibertats in- de les nostres ocupacions, la nostra treballadora. 2008 i principis de 2009. ció política de la justícia (si és que
dividuals i col·lectives, especial- salut, els nostres habitatges i els -Donar suport amb comunicats i -Treballar cap a un dia de lluita alguna vegada van ser àmbits dife-
ment l'exercici de les llibertats sin- nostres drets socials. possibles accions en les ambaixa- general contra les polítiques de la renciats), de poder criminalitzar a
dicals i polítiques. La degradació La Coordinadora lluitarà per la des i consulats, a la vaga que realit- Unió Europea i les seves repercus- qualsevol organització que tracti de
de la situació econòmica i social defensa de les llibertats sindicals i zaran diversos sindicats d'Algèria, sions en la zona euromagrebí. A la soscavar la "legitimitat" de l'Estat.
causada per l'adopció de plans d'a- els drets socials; contra l'atur, els entre ells SNAPAP durant els dies tardor de 2008. És així de senzill i així de perillós.
justament imposats per les institu- acomiadaments i la precarietat la- 10, 11 i 12 de Febrer, contra la po- -Fomentar la realització de tro- Amb aquesta sentència, qui pot as-
cions financeres internacionals, de boral i social; per la lliure circula- lítica de salaris i la carestia de la bades sectorials. segurar que es troba fora de perill?
manera especial les europees. ció de les persones i per la redistri- vida. SNAPAP reivindicarà un En la reunió hi van participar: Els polítics amb els seus mitjans de
El saqueig organitzat de les ri- bució de la riquesa. segur d'atur per a les persones pa- Corrent sindical de VD del Ma- comunicació generen "alarma so-
queses dels magrebins per part de Per a donar forma i contingut a rades. rroc, SUD Educació de França, cial" en funció dels seus interessos;
les multinacionals i la restricció de la nostra Coordinació comuna i -Per al 8 de Març es realitzarà un SUD Estudiants de França, SUD a partir d'aquesta alarma, creen una
la llibertat de circulació de les per- preparar eficaçment les accions fu- intercanvi d'informació perquè Rail de França, Col·lectiu de legislació d'acord ab aquesta,
sones amb la complicitat dels rè- tures convoquem una pròxima reu- cada organització introdueixi en la Dones Primavera Negra de La Ka- orientada sempre a retallar drets i
gims repressius, sostinguts per la nió de treball, oberta a quantes or- seva declaració, depenent de la rea- bilia (Algèria), CGT de l'Estat Es- llibertats fonamentals, això sí, te-
unió europea i EUA. ganitzacions sindicals litat del seu territori, els diferents panyol, CUB d'Itàlia, SNAPAP nint sempre en ment el nostre "bé"
Els drets socials dels estats de comparteixin l'esperit d'aquesta plantejaments de la resta de les or- d'Algèria, CNT de França i Asso- o la nostra "seguretat"; els policies
benestar – assistencialistes - de la declaració. ganitzacions. ciació Nacional de Diplomats en actuen de Jutges amb els seus "in-
riba nord del mediterrani, desapa- A partir d'aquesta data s'impul- -Suport a les propostes que rea- Atur del Marroc formes" i "peritacions" i els Jutges
es converteixen en mers gestors de
la venjança.
Salutació dels obrers palestins al Congrés de la CGT de Catalunya Les paraules de José Luis Elkoro
són aclaridores: "Tinc molt clar que
Estimats companys i companyes, xell; la nostra lluita principal és per Creiem que com més desafia- nua la seva missió recolzant els po- l'Estat està més feble. Llavors, el
Des de la Unió Independent de Co- enfortir la classe obrera a nivell ments encarem, més solidaritat ne- bles que desitgen aconseguir la tribunal (referint-se al Procés de
mitès Obrers Palestins (UICOP) global, i per enfrontar les pràcti- cessitem. seva llibertat en un nivell més Burgos de desembre de 1970) tenia
enviem les nostres salutacions a ques brutals de la globalització i el Junts podem construir sobre la ampli. Els militants i la direcció de una cobertura dictatorial. Ara no
tots els camarades de la CGT, i es- capitalisme que dia a dia destruei- llarga història de la lluita obrera la CGT han interpretat aquests va- dubten a posar en crisi la seva prò-
perem que els seus esforços donant xen les conquestes obreres. contra injustícia que és rica de vic- lors donant suport al poble palestí. pia democràcia. Ja no són capaços
suport a la classe treballadora seran Malgrat de les polítiques injus- tòries en defensa dels pobres i tre- CGT s'ha compromès amb els tre- si tan sols de mantenir-la.
existosos i fructífers. Sens dubte, tes de la globalització que imposen balladors arreu del món. Avui us balladors palestins trencant l'em- Des de CGT-LKN Iruña, el nos-
aquests esforços contribueixen a durament fets consumats, ampliant enviem les nostres salutacions càli- bargament imposat pel Govern tre més sincer suport i solidaritat.
establir les bases per fer realitat la el buit entre gent pobra i rica, des i sinceres amb motiu de la cele- d'Ocupació Israelià. Nota: podeu veure l'informe crí-
justícia social i la igualtat per als estem completament segurs i plens bració del congrés de la CGT. Per acabar, desitgem que el vos- tic que la Comissió de Defensa dels
treballadors i treballadores. d'esperança que aconseguirem am- Aquest sindicat que ha mostrat tre congrés sigui un èxit i esperem Drets de la Persona del Col·legi
pliar la unió de classe treballadora grans posicions en suport als treba- avançar i enfortir la cooperació d’Advocats de Barcelona a:
Estimats lluitadors i lluitadores, arreu del món per per lluitar pels lladors i combat amb força contra amb vosaltres per aconseguir els http://www.cgtcatalunya.cat/spip.p
Estem navegant dins el mateix vai- nostres drets. l'explotació, CGT comprèn i conti- nostres drets justos. hp?article1143
Catalunya. Febrer de 2008 17

17. SOCIAL Centrals nuclears:
Després de les multitudinàries manifestacions per quan es tanquen
un habitatge digne, el mercat, els rics, tornen a continuen i creixen
marcar l’agenda relacionada amb aquest tema els problemes
BALA PERDUDA
Malalai Joya
Lectura crítica del Pacte
Toni Álvarez
Nacional per l’Habitatge
F a uns dies van assassinar a la
Benazir Butto. El mètode va
Taller contra la Violència
ser la bomba adossada a algun cos
Immobiliària i Urbanística,
desesperat. Ni el blindat del cotxe, En total estipulen la xifra de
ni els dispositius de seguretat van desembre de 2007 240.000 llars que es podrien acollir
poder evitar-ho, inclús hi ha veus a les seves mesures de foment,
que diuen que ho van facilitar. amb la qual cosa la xifra total de
E
Un riu de sang que venia prece- l 8 d’octubre va sortir a tots llars “susceptibles de ser beneficià-
dit de rius de tinta, avisant de l’enè- els mitjans catalans la foto ries de la política d’habitatge” du-
sima matança de líder polític que de família dels firmants del rant els propers deu anys s’eleva a
deia quelcom que no agradava al Pacte Nacional per l’Habitatge. Ja 440.000. Seguint la lògica d’a-
poder establert. vam analitzar, a partir del primer quests càlculs peregrins unes
El magnicidi de la Butto em va esborrany del Pacte, la gran cortina 880.000 persones resultarien “be-
ajudar a visualitzar el miracle que de fum que, en el nostre parer, su- neficiades” d’aquestes mesures, és
suposa que, algú com la Malalai posa (www.bcnviu.org). Tot i així, a dir el 12,5 % de la població de
Joya, continuï viva. ens sembla important entrar més Catalunya.
Diputada afganesa al parlament detalladament en el contingut del L’amor a les xifres rodones de
nacional des de l’any 2005, elegida document firmat ja que pretén de- gestació misteriosa acompanya els
a Farat, la seva província natal, la terminar la política d’habitatge du- autors també en els altres apartats
jove Malalai ha patit quatre intents rant els propers deu any i més enllà de justificació del Pacte. Així de-
d’assassinat, pateix constants ame- . A més a més ja ha produït un dels L’anàlisi de situació que quan és de domini públic que les tecten que hi ha 300.000 llars que
naces de mort i insults freqüents al seus objectius: fer desaparèixer fa el Pacte possibilitats que et toqui algun necessiten “obres importants de re-
mateix parlament afganès. dels titulars la situació completa- El Pacte arranca amb un “Anàlisis piset de protecció són més que habilitació”, de les quals 200.000
La Malalai va ser votada de ment insostenible de la situació de de la situació actual i perspectiva minses! A més a més, aquestes xi- necessitarien algun tipus d’ajuda.
forma massiva l’any 2005, quan es l’habitatge a Catalunya i substituir- del sector de l’habitatge” que ser- fres serveixen per justificar que la A més detecten que hi ha un mer-
van obrir les llistes electorals a les los per altres que se centren en els veix com a base per justificar les majoria dels pisos a construir si- cat de 90.000 habitatges situats en
dones. Des de la tribuna parlamen- “avenços” de la construcció d’ha- mesures promeses. Per fer les guin de compra. edificis de més de tres plantes que
taria ha pogut denunciar la condi- bitatges de protecció oficial seves estimacions els autors es A part d’aquesta xifra tan rodo- no tenen ascensor. Aquestes xifres
ció mafiosa de la majoris de parla- (HPOs). basen en l’afirmació que, entre na de 200.000 llars de tot Catalun- serveixen per justificar les inver-
mentaris afganesos, als senyors de El document final del Pacte 1997 i 2006, a Catalunya els salaris ya que constituirien “la demanda sions en la rehabilitació – que és el
la guerra que tenen aquesta condi- consta d’un total de 222 pàgines, mitjans han crescut un 30 % men- retinguda” de llars que no poden segon gran “Repte” que es planteja
ció parlamentària, la injustícia que entre text i estadístiques. El Pacte tre que els preus mitjans dels habi- accedir a un habitatge en el mercat el Pacte - i suggereixen que aques-
pateix la majoria de població... s’articula en cinc “reptes”: 1. Mi- tatges han augmentat un 245 %. La “lliure”, els autors del text del tes llars estan habitades per petits
El passat maig la van fer fora llorar l’accés a l’habitatge, espe- primera trampa consisteix precisa- Pacte també fan prospeccions de propietaris quan sovint les grans
d’aquest parlament, treient-li la cialment dels joves. 2. Millorar les ment en aplicar un salari mitjà (que futur. En aquest cas es basen en obres de rehabilitació són portades
seva condició de parlamentària, li- condicions del Parc d’Habitatge. 3. situen en torn a 1.800 euros al mes) “projeccions oficials demogràfi- a terme per immobiliàries especia-
mitant els seus moviments i por- Millorar l’allotjament de la gent en comptes de desglossar els sala- ques” que estipulen que cada any litzades o grans propietaris que fan
tant-la a judici. Va tenir l’atrevi- gran i de les persones amb diversi- ris de la població. S’haurien d’ha- es formen unes 40.000 noves llars. un gran negoci amb les rehabilita-
ment de dir al parlament que ”la tat funcional. 4. Prevenir l’exclusió ver basat en les estadístiques ofi- De forma sorprenent, ara sí que cions..
legislatura afgana es pitjor que un social residencial. 5. Garantir un cials que demostren que gairebé el desglossen l’estructura de la renda El “rigor analític” dels autors del
estable d’animals; la majoria dels allotjament digne i adequat a les 50 % de la població activa de Cata- de la població catalana, i con- Pacte no es limita a fer quadrar les
parlamentaris són responsables de llars mal allotjades. Aquests “Rep- lunya no arriba als 1.000 euros al clouen que el 60 % d’aquestes xifres per poder justificar les mesu-
la mort de milers de persones i mal- tes” s’estructuren en “17 objectius, mes i haurien d’admetre que és noves llars necessitaran algun tipus res promeses sinó també fan ober-
tractaments a les dones”. Ja veieu 43 accions i 180 mesures”. Gaire- precisament aquesta franja de po- de protecció. tament seva l’argumentació del
que l’anomenada democràcia acos- bé el 80 % del pressupost i gran blació la que té més dificultats per Per establir aquest percentatge sector immobiliari i financer en
tuma a semblar-se a molts llocs del part de les acciones i mesures co- accedir a un habitatge. L’altra comptabilitzen les llars amb in- sostenir a) que els sector ha viscut
mon. rresponen als Reptes 1 i 2. trampa en aquest apartat és que no gressos fins a 6,5 vegades el salari una “tendència inflacionista”, - o
La Malalai està convençuda del El contingut d’aquests objectius, inclouen l’augment de l’IPC en el mínim, és a dir amb ingressos de sigui, un excés de demanda - quan
seu assassinat, ella mateixa ho ha accions i mesures destaca per la càlcul de l’augment dels salaris. 3.708,90 euros al mes (o sigui, hi ha nombrosos estudis que de-
dit públicament, tot i que ho intenta seva falta de concreció i per ex- Segons un estudi de l’OCDE - el d’uns 44.496 euros anuals, tan sols mostren que en la dècada “infla-
evitar per tots els mitjans que te a la pressions ambigües que deixen la salari mitjà real ha baixat el 4 % comptant 12 mesos). No sabem cionista” s’ha produït un superàvit
seva mà. Paradoxalment un del major part del promès a mercè d’a- entre 1995 i 2005 (evidentment, no d’on treuen aquestes xifres, a no inèdit d’habitatges nous que, a
més eficaç és el burka, “gràcies” a cords entre Generalitat, Ajunta- els salaris dels executius). Es de ser que defineixin una llar com un causa de l’estancament del mercat
ell pot passar desapercebuda i ments, promotors/constructors i suposar que els autors de l’informe lloc que es composa necessària- està creixent dia a dia; i b) el pro-
sense ser reconeguda a l’Afganis- entitats financeres amb la qual cosa han pensat que no cal aplicar ment per una parella i auguren el blema principal dels preus elevats
tan. La Malalai no pot dormir dos estableixen un marc que previsi- aquest càlcul ja que el preu dels ha- final de la precarietat laboral du- és la falta de sòl barat quan les en-
vegades seguides a la mateixa casa, blemet pot donar peu a tota classe bitatges tampoc entra en el càlcul rant els propers anys. Tant un supò- titats financeres i els grans immo-
fa més d’un any que no veu al seu d’incompliments. També les esta- de l’IPC. sit com l’altre té poca cosa a veure biliaris són els principals propieta-
marit... Ha fet una aposta per la dístiques amb les que els autors del La segona gran trampa en aquest amb la realitat de la gent. En canvi, ris de sòl a l’Estat espanyol.
vida, està amenaçada per la mort. Pacte pretenen justificar les mesu- apartat que condiciona totes les l’aplicació del barem de tenir in- Tampoc aquestes afirmacions ide-
Tant és, com ella diu: “estic con- res i demostrar la viabilitat del seu consideracions posteriors consis- gressos inferiors a 6,5 vegades el ològiques són gratuïtes sinó base
vençuda que un dia em mataran, finançament són tan rodones que teix en que les seves previsions de salari mínim no és casual perquè és constitutiva del Pacte i inherents al
però no podran apagar la meva veu. resulta molt difícil donar-hi credi- necessitats d’HPOs es basen en els el límit per poder inscriure’s en la seu afany de trobar consens amb
Podran acabar amb les flors, però bilitat. En tot cas, la Generalitat as- registres de sol·licitants d’habitat- llista de sol·licitants d’un Habitat- els grans beneficiaris de l’especu-
no podran impedir que arribi la pri- sumiria el 81 % de les despeses ges amb protecció oficial, que xi- ge Protegit de Catalunya, una nova lació immobiliària. Aquestes inten-
mavera” previstes, el Ministerio de Vivien- fren en 200.000 llars. Com si totes figura d”’HPO” que la Conselleria cions queden molt clares en el
Mentre tant les tropes espanyo- da el 13 %, i la pobre “promoció les persones que tinguin algun pro- d’Habitatge s’ha inventat per l’o- Repte 1 del Pacte. La seva promesa
les continuen fent l’ humanitarisme privada” (amb caixes d’estalvi in- blema d’accés a l’habitatge s’ha- casió i que comentarem més enda- mes àmpliament difosa pels mit-
per les terres de la Malalai Joya... closes) el 6 % restant. guessin inscrit en aquests censos, vant. jans de comunicació és la cons-
18 Catalunya. Febrer de 2008

18. SOCIAL
trucció de 160.000 “HPOs” i la aconseguir aquest objectiu és faci- ció de 250.000 “HPOs” implica al
mobilització de sòl per a la cons- litar sòl (públic) barat i augmentar Sòl de bon preu i mateix temps la mobilització de SALUT I ANARQUISMES
trucció de 250.000“HPOs” durant els preus dels HPOs de tal forma urbanització en temps sòl per facilitar la construcció d’un
els propers deu anys. que resultin rendibles per al mercat
en temps de vaques magres. Preci-
rècord
gran nombre d’habitatges lliures.
El percentatge de sòl de construc-
El món nou
Les fal·làcies de les sament per aquesta raó, el 60 % Però perquè aquest negoci surti re- ció “lliure” mobilitzat d’aquesta que pot créixer
dels habitatges que promet cons- alment rodó es necessita sòl de bon manera pot variar entre el 60 %, en
Josep Cara Rincón (Berga)
promeses de HPOs
truir el Pacte seran de compra. En preu. I aconseguir sòl es una de les el cas dels municipis, i el 40 %, en
Les promeses de construcció de teoria, el 10 % correspondria a la tasques principals que ha assumit el cas de sòl mobilitzat per l’Insti-
HPOs fins ara no s’han complert
mai ni de bon tros. Per posar
només l’últim exemple d’una llar-
nova figura d’Habitatge Protegit de
Catalunya, un altre 10 % als de
Preus Concertats i la resta a HPOs
la Generalitat en el Pacte. Per això
preveu una inversió de 1.914 mi-
lions d’euros durant els propers
tut Català del Sol, l’ens mobilitza-
dor depenent de la Generalitat. Pel
cap baix estaríem parlant de sòl per
D e sempre m'han atret les idees
i accions llibertàries. Per mi és
molt atractiu, per exemple, que
ga llista: el Pla d’habitatges de tradicionals. Encara estan nego- deu anys que es destinarien a la uns 150.000 habitatges “lliures” sense parlar de lluita de classes els
2004-2007 va preveure la cons- ciant el preu que tindrà l’Habitatge compra i urbanització de sòl. Si és mobilitzat en virtut del Pacte. Es anarquistes són els que més l'han
trucció de 42.000 habitatges prote- Protegit de Catalunya, l’únic que cert allò que publiquen els diaris tracta de la mateixa xifra que ja va practicat, com ho és també la digni-
gits. Segons una notícia publicada se sap és que el seu preu se situarà (p.ex. El País, del 22-10-2007) ja sortir a l’esborrany del Pacte i que tat de la lluita —més enllà fins i tot
a “El País”, el 22-10-2007, fins a entre els “HPOs” del Preu Concer- han detectat l’existència de sòl pú- les mateixes exigències de la mer- de l'èxit—, la llibertat com allò més
finals de 2006 només se n’havien tat, que ja és més car que el preu blic suficient per bastir uns 83.000 cadotècnica han fet desaparèixer preuat, l'autonomia i el compromís.
iniciat 19.983 (també cal fer notar protegit, i els preus del mercat d’aquests “HPOs”. Doncs resulta en la versió definitiva. Segons els Bé, no sé. De fet, m'agraden les
que aquest grau de compliment era “lliure”. L’última perla del porta- que hi ha molts Ajuntaments – bà- artificis del Pacte, l’assumpte fun- opcions llibertàries perquè per co-
una mica major que el dels governs mençar a viure en anarquia no cal
de CIU). Per fer-se una idea de les esperar cap assalt al palau d'hivern.
proporcions, tan sols en 2006, es Per viure en anarquia cal crear pro-
va iniciar la construcció de jectes autònoms, solidaris i auto-
127.117 habitatges “lliures”. A gestionats que afectin diferents as-
més a més cal destacar que aquest pectes de les nostres vides com són
incompliment s’ha produït en la cultura, l'alimentació, la infor-
plena “febre” immobiliària, que mació, el treball, el lleure, l'es-
estava proporcionant uns ingressos port..., i que defugin tot allò que no
milionaris tant als Ajuntaments volem com és qualsevol tipus d'ex-
com a la Generalitat i al Govern plotació, l'autoritat de cada dia, la
central (es calcula que el 13 % del delegació que ens fa inconscients i
preu final d’un pis va a les arques que no ens permet decidir. Projec-
públiques). Amb la baixada brusca tes l’existència dels quals ens per-
del mercat immobiliari aquestes met recuperar les nostres vides i
arques ja han començat ressentir- començar a viure conscientment
se i tot indica que aquest procés des del primer dia. Aquesta és una
només acaba de començar. Per mica la idea que jo tinc de la cons-
tant, tot fa pensar que tampoc les trucció d'un món més habitable,
promeses dels 160.000 es compli- malgrat que continuï existint un
ran. món que només es mereix ser des-
En segon lloc es tracta de mesu- truït. Però mentre puguem cons-
res que – si es complissin – comen- truir el nostre món —no sense pro-
çarien a tenir un petit efecte dins de veu dels promotors immobiliaris sicament de l’Àrea Metropolitana - cionaria de la forma següent: blemes ni contradiccions— cal
10 anys per la qual cosa no servei- catalans, Enric Reyna, era la de- que tenen prou sòl públic urbanit- Per posar a disposició aquest sòl fer-ho i jo aposto per aquesta línia.
xen de res a la gent que avui no té manda que les immobiliàries pu- zable classificat des de fa anys però a bon preu ja compten amb la nova Sense esquivar, de cap manera,
casa. Això sí, creen esperança i han guin incloure els habitatges que no que fins ara ho han retingut per tal “Ley del suelo” que ja farà més l'enfrontament directe amb el
de servir perquè la gent no es han pogut vendre en la llista d‘ha- de no haver de construir habitatges econòmica l’expropiació de te- poder, la injustícia i l'explotació.
mogui. bitatges classificats amb aquest per als “pobres”. Les noves pers- rrenys “per fins socials”. Es tracta- Per tant: crear i destruir alhora.
En tercer lloc, no ens podem preu, amb totes les exempcions fis- pectives en el mercat dels HPOs ria d’una mesura positiva si res- Posaré com a exemple projectes
cansar en repetir que el problema cals i altres beneficis que aquesta units a la pressió de la Generalitat pongués a autèntics fins socials i que conec i que tirem endavant des
no és la falta de pisos sinó els seus figura preveu, s’entén. Si prospera ara han fet aflorar aquests sòls. Ja servís per augmentar la disponibi- de Berga o la resta de l'Alt Llobre-
preus desorbitats. Aquest fet, fins i aquesta proposta, a ben segur, veu- veurem que passarà amb aquests litat de terrenys públics, però tal gat. Com a projectes comunicatius
tot ho reconeixen de forma indirec- rem augmentar de forma vertigino- terrenys, però vista la falta endèmi- com hem vist no és el cas. tenim des de fa deu anys “El Pèsol
ta els fonts oficials, per exemple sa l’existència “d’habitatges amb ca de compliment de les promeses Per l’altra banda, per poder ur- Negre”, el web Berguedà Llibertari
l’”Atlas Estadístico de las Áreas protecció oficial” a Catalunya. de construcció d’HPOs i la falta de banitzar sòl primer s’ha de saber i Ràdio Korneta que acaba de nài-
Urbanas de España 2006”, presen- En canvi, dels “HPOs” de Preu concreció de les promeses recolli- on n’hi ha d’urbanitzable. Per tant, xer fa unes setmanes. Pel que fa a
tat a finals de novembre per la mi- Concertat sí que hi ha dades; per des al Pacte hem de suposar que les la Generalitat es compromet a esta- projectes d'autotreball i alimenta-
nistra Chacón, detecta que hi ha exemple, un pis de 60 m² d’aquesta proporcions entre compra i lloguer, blir un sistema d’informació públi- ció ecològica, cal destacar la para-
452.921 habitatges buits a Catalun- categoria costa avui uns 125.760 € i entre les distintes formes de ca sobre la localització dels sòls de da al mercat municipal anomenada
ya, el que significa el 13,7% del (uns 21.000.000 de les antigues pe- “HPOs” acabaran desplaçant-se titularitat pública que “s’actualitza- LaBanda. El Centre d'Estudis
parc total català. I en aquest con- setes) en la tercera corona de l’À- cap a les formes més rendibles. rà regularment, a partir de la signa- Josep Ester Borràs treballa la me-
text, el problema principal és la rea Metropolitana; a Barcelona De totes maneres, encara faltaria tura d’aquest Pacte per facilitar mòria històrica i la cultura en gene-
manca de voluntat total i absoluta Ciutat aquest preu arriba a 149.400 sòl urbà per construir les restants l’informació a tots els operadors ral a través de l'edició de llibres, de
dels representants polítics – en € (g airebé 25.000.000 de les anti- 77.000 “HPOs” que faltarien per del sector.” Aquest sistema d’infor- constants xerrades, de la Marxa-
aquest cas de “l’esquerra de debò” gues pesetes). Però també els preus arribar als 160.000 “HPOs” pro- mació actualitzada servirà perquè Homenatge als Maquis, de l'arxiu,
- d’atacar els beneficis de l’especu- dels HPOs tradicionals han aug- mesos durant els propers deu anys. els promotors puguin posar les de la biblioteca i de la distribuïdo-
lació immobiliària i els seus grans mentat de forma vertiginosa els úl- A més a més, faltaria sòl per mans sobre els territoris dels vol- ra. Pel que fa a l'autogestió del lleu-
beneficiaris. L’objectiu del Pacte tims anys per la qual cosa un pis 90.000 ”HPOs” més per poder tants o fer oferiments interessants a re, l'esport, la creació, la cultura i
és justament el contrari: lluny de d’aquesta superfície costa avui complir la promesa de mobilitzar l’Ajuntament de torn. Perquè el cas les reivindicacions socials, a Berga
treure l‘habitatge del mercat i con- 118.840 € (18.608.610 pesetes) a sòl suficient per construir un nom- és que tots aquests sòls de titulari- existeix, al mateix centre, l'Ateneu
vertir-lo en un bé d’ús tal com ho Barcelona i els seus voltants. bre total de 250.000 “HPOs” més tat pública que es prestin haurien Llibertari del Berguedà (amb rocò-
porten demanant desenes de milers Veient aquests preus, s’entén que enllà del període de vigència del de servir per impulsar transforma- drom i pim-pong) i l'Ateneu Anar-
de ciutadans des de fa gairebé dos la construcció d’”HPOs” pot ser un Pacte. Aquestes promeses han om- cions urbanístiques més enllà de la quista Columna Terra i Llibertat.
anys, vol convertir els HPOs en bon negoci per tots els actors im- plert els titulars de premsa i han construcció del solar públic en Pel que fa al teatre revolucionari,
una part productiva del mercat. plicats: empreses públiques, priva- ocupat els llocs centrals als comu- qüestió. És a dir, haurien de fun- cal parlar d'Etílic Teatre i entre les
des i cooperatives i, evidentment, nicats de la Conselleria d’Habitat- cionar com una taca d’oli per urba- iniciatives contra l'especulació es-
HPOs a bon preu pel les entitats financeres – i abans que ge. El que només surt entre línies nitzar els sòls dels voltants. En mentaria la recent okupació d'una
mercat ningú les caixes d’estalvis – que al text del Pacte i que als articles aquest context el Pacte estableix casa on hi viuen diverses amigues.
d’aquesta manera tindran garantit publicats als mitjans ha desapare- una nova figura urbanística que es Respecte al conflicte directe amb el
Tal com ja hem exposat, els dos el seu negoci d’hipoteques i els gut completament, és el fet que la poder, només recordaré la lluita
mecanismes fonamentals per a plans d’expansió. mobilització de sòl per la construc- continua a la pàgina 20 contra l'Ordenança de Civisme.
Catalunya. Febrer de 2008 19

19. OPINIÓ-SOCIAL
Rebutgem la ve de la pàgina 19 l’apartat corresponent del Pacte re-
vela que la temible possibilitat de
construcció del diu Sector d’Urbanització Priorità- l’expropiació bàsicament era un
ria (SUP). gest per a la galeria que en la pràc-
magatzem de Com a SUP es declararan auto- tica queda en no res.
residus màticament tots els projectes urba-
nístics que dediquin “com a mínim
El “compromís” del Pacte con-
sisteix en “mobilitzar” un total de
radioactius el 60 % del sostre residencial de 62.000 habitatges del parc desocu-
nova construcció a habitatges amb pat durant els propers deu anys,
Ascó protecció oficial”. Per als ”agents dels quals 22.000 en quatre anys.
socials” del món immobiliari l’ele- Per a això els autors es limiten a fer
Coordinadora Tanquem les ment més interessant d’aquests una referència genèrica a la apro-
Nuclears SUPs és la seva tramitació accele- vació de la Llei del Dret a l’Habi-
rada, tant a nivell burocràtic com a tatge, per, rengló seguit, passar a
L a possibilitat, cada cop més se-
gura, de que el futur MTC es
construeixi en el municipi d’Ascó
nivell parlamentari. El Pacte, donat
la seva ambigüitat, no especifica
com s’ha portar a terme aquesta
enumerar els ajuts per a la rehabili-
tació i els avals contra els temibles
llogaters que prometen als pobres
és rebutjada per la Coordinadora tramitació agilitada pels plens mu- Pacte “els ajuntaments es compro- queden exempts d’aquest petita propietaris dels pisos buits per tal
Tanquem les Nuclears, que agrupa nicipals, però queda molt clar que meten a destinar a habitatge amb obligació, ja que en llocs com Bar- que els posin en lloguer. Tampoc
a 24 entitats ecologistes i ciutada- anirà en detriment del dret efectiu protecció oficial un mínim del 40 celona, simplement no es troben aquests ajuts i avals són nous, ja els
nes de Catalunya. de participació de la gent. % dels sostre generat en nous sòls solars d’aquestes característiques. va inaugurar la primera edició del
Per a Tanquem les Nuclears la Per desenvolupar aquests SUPs, municipals ... i, en el cas de requa- En canvi, no els va semblar ma- tripartit i en els seus tres anys de
construcció d’un MTC sense haver el Pacte preveu l’establiment d’U- lificacions de sòls urbans d’altres lament la disposició del Pacte de funcionament han demostrat la
consensuat prèviament un calenda- nions Temporals d’Empreses (les usos, un mínim del 60 %.” O sigui, poder augmentar la densitat (= mi- mateixa eficàcia que les societats
ri de tancament de les centrals nu- famoses UTEs) amb el sector pri- ni tan sols en la requalificació de nipisos) i edificabilitat en les seves estatals i autonòmiques de media-
clears significa hipotecar greument vat, amb la qual cosa afegeix un terrenys (com ha passat última- promocions, sempre i quan dedi- ció entre arrendataris i llogaters, és
el futur del territori a on s’ubiqui; nou element a la nefasta estratègia ment amb els terrenys de la Merce- quin la part que violi la legislació a dir: cap, ja que no han arribat ni
l’actual política de la indústria nu- de la cooperació pública-privada. des Benz) el Pacte aposta per la urbanística actual a algun tipus al 10 % de les contractacions pro-
clear, que ha desfermat un ofensiva L’ens públic central que hi inter- consecució de terrenys públics. d’”HPO”. La Generalitat i els meses.
propagandística per allargar artifi- vindrà serà l’Institut Català del Per altra banda – al igual que en Ajuntaments firmants, per la seva Com estem parlant de coses ve-
cialment la vida útil d’unes centrals Sòl. Es dedicarà a la mobilització – molts altres punts – el Pacte tam- banda, s’han compromès a canviar lles de provada falta d’eficàcia val
nuclears envellides i plenes de pro- expropiació de sòl – i coordinarà poc es llueix per la seva imagina- la legislació vigent en aquest sentit. la pena senyalar en aquest context
blemes de seguretat, necessita d’un els esforços d’aquesta cooperació ció, sinó es limita més aviat a reco- El de Barcelona tindrà poca feina que tampoc els firmants del Pacte
MTC, construït d’esquenes a la so- pel bé de la nació. llir pràctiques ja existents i en aquest punt ja que les seves or- Nacional es coneixen des d‘ahir, ja
cietat, i a la lògica més elemental, A més a més, el Pacte estableix proposades pels co-pactants. Deu denances permeten des de fa anys que tots (exceptuant Justícia i Pau i
per mantenir la seva supervivència. que també l’Institut Català del Sòl d’haver-hi pocs barris a Barcelona saltar-se qualsevol norma arquitec- Càritas) comparteixen taula des de
La situació de les centrals nucle- pot especular en conveni amb ajun- i altres ciutats catalanes on no tònica d‘edificabilitat sempre i l’últim govern de CIU on van for-
ars a Catalunya i l’Estat oscil·la taments i/o amb promotors privats s’han reconvertit terrenys públics quan hi hagi una bona excusa, com mar el Consell Assessor de l’Habi-
entre l’horror i el ridícul; a mesura ja que en totes les operacions on en zones privades i privatives amb per exemple en el cas de la cons- tatge de Catalunya, constituït en
que la propaganda de la indústria intervingui, el mínim del sostre l’excusa de dedicar-ne una part a la trucció de macrohotels que segons 2002. Si a més a més tenim en
nuclear i del personal que li fa cos- destinat amb protecció oficial serà construcció d’HPOs (preferent- les ordenances són considerats compte l’esperit i la materialitat de
tat esdevé cada cop més estrident, del 60 %” (dels quals el 10 % seran ment de venda). L’única diferència equipaments i que, com a tal, no les mesures restants del Pacte, la
la informació quotidiana sobre les de Preu Concertat i un altre 10 % és un lleuger augment dels percen- han de respectar determinades nor- no firma per part del CIU i del PP
nuclears s’entesta en desmentir la de l’anomenat Habitatge Protegit tatges, però ja hem vist per quin mes urbanístiques. no és més que un gest de simulacre
seva retòrica d’energia segura, neta de Catalunya), però sobre tot el 40 preu (en el doble sentit de la parau- d’oposició. Perquè amb la resta de
i positiva: les avaries i aturades no % del sòl aconseguit d’aquesta ma- la). El gran bluf de la les mesures hi estan completament
programades es multipliquen, fins nera serà “lliure”, i tot això en mobilització del Parc d’acord i formen part dels seus
al punt que el propi Consell de Se- temps record. I pel que respecte al Més facilitats per als programes electorals. Això és par-
guretat Nuclear, malgrat la seva “nou sòl propi mobilitzat” per
d’habitatges buits ticularment cert en la tercer mesura
sectors de la
provada submissió als interessos de l’Institut Català del Sòl, el percen- L’única nota discordant a l’hora de estrella del Repte 1:
la indústria, ha hagut d’intervenir; tatge d’habitatges “lliures” pot va-
construcció la firma del Pacte era l’absència de
el sector de les assegurances es re- riar entre el 40 i 25 % del sostre Però ni amb totes les facilitats que l’oposició parlamentària perquè els Els ajuts al pagament
sisteix a assumir el risc de cobertu- construït. La Conselleria d’Habi- – en gran part - ja proporcionava autors del Pacte no havien tret una de lloguer
ra de les primes d’accidents, fins i tatge justifica aquest tipus d’opera- l’esborrany del Pacte, els Promo- mesura – que era idèntica al famós
tot en les quanties ridículament bai- cions amb l’argument que cal evi- tors Immobiliaris en tenien prou. article 42,6 de la Llei pel dret a l’- Els ajuts al pagament del lloguer
xes plantejades des del Govern; els tar guetos de protecció oficial però, Per una banda han aconseguit re- Habitatge - l’aplicació de la qual, que promet el Pacte arriben als 738
estudis i investigacions europees veient, els preus de les “HPOs” baixar la durada de la prohibició de en casos extrems, podria compor- milions d’euros. Per fer-nos una
posen de manifest la contribució que es volen construir, aquest argu- venda dels HPOs dels 90 anys ini- tar l’expropiació temporal de l’us- idea de les dimensions d’aquest
del cicle nuclear al canvi climàtic, ment resulta molt poc creïble i re- cials als 30. Això significa que els defruit d’un habitatge buit i la seva ajuts; per finançar la construcció
desmentint el darrer "gran argu- vela una vegada més que la política pisos que s’han construït pisos conversió en un pis de lloguer so- dels nous habitatges protegits de
ment" (una eina de retard del canvi de construcció de “HPOs” està amb diners públics, en només 30 cial durant 5 anys al final dels lloguer promesos durant els pro-
climàtic) amb el que aspira a allar- adreçada bàsicament a les classes anys es podran vendre a preu lliure quals tornaria a les mans del pro- pers 10 anys preveuen una despesa
gar el temps del seu declivi i, el que mitjanes. i per tant tornar a alimentar l’espe- pietari “negligent”. Aquesta Llei fi- de 821 milions de € (pels de v enda
resulta més significatiu, els poders D’aquest manera el Pacte pro- culació. Per l’altra, han rebentat el nalment s’ha aprovat el 19 de des- preveuen gastar 1.231 , no diuen,
€
econòmics i financers no semblen mogut pel departament liderat per mecanisme de la Llista única de embre d’enguany després d’una en canvi, què preveuen ingressar
ni tan sols tèbiament entusiasmats Iniciativa no tan sols proporciona sol·licitants en quedar-se amb el 30 nova rebaixada del contingut del amb aquestes vendes).
per arriscar-se en l’empresa de les eines propagandístiques (= més % dels habitatges en la “promoció” polèmic article que a la pràctica Amb els ajuts al pagament del
construcció de noves centrals nu- HPOs) per cimentar encara més el dels quals han participat. D’aques- l’ha convertit en paper mullat ja lloguer els responsables del Pacte
clears. paisatge, sinó a més a més, retalla- ta manera el Pacte trenca la prome- que exigeix unes característiques persegueixen bàsicament tres ob-
Tanquem les Nuclears ja ha rà en la pràctica encara més les sa de transparència en l’adjudica- tan específiques que serà molt difí- jectius.
posat de manifest quines han de ser possibilitats d’intervenció dels ció de HPOs i manté oberta les cil la seva aplicació, tal com ho ha A) Presentar-se a la societat en
les condicions mínimes per plante- veïns en les decisions urbanísti- portes a la notòria corrupció que la reconegut el mateix Conseller, els general i als llogaters en concret
jar el tema del MTC: s’ha de donar ques de l’Administració. El Pla envolta. En aquest sentit no era partits i també els promotors. De com a benefactors de la gent que
un calendari de tancament de les Caufec seria un bon exemple d’un gens estrany que els sindicats fir- totes maneres els promotors im- no pot pagar els lloguers desorbi-
centrals consensuat socialment projecte urbanístic que podria estar mants del Pacte van recolçar els mobiliaris tampoc tenien cap pro- tats. Si aquesta mesures estigues
amb les entitats ecologistes i el tei- perfectament avalat per el Pacte, promotors en aquests dos punts.. blema amb la versió menys rebai- acompanyada d’un establiment de
xit social, s’ha de trobar un lloc a però sense les possibilitats de mo- Els Promotors Immobiliaris xada perquè, tal com va afirmar el límits de lloguers encara es podria
on es donin condicions mínimes de bilització i apel·lació, ja que tot el també han aconseguit que es rebai- seu portaveu: “el nombre d’habi- considerar un pas en la direcció co-
seguretat, i s’ha de procedir en tot procés aniria molt més ràpid. xes l’obligació de dedicar el 20 % tatges que es veuria afectat per rrecta. En no ser el cas, acabarà
moment segons una política de També els Ajuntaments poden del sostre en promocions privades aquesta mesura és tan insignificant convertint-se en el contrari del que
transparència informativa. Cap d’a- participar en aquestes noves opera- dels 2.000 m² inicials a 5000 m², que no val la pena barallar-se per promet perquè després d’alleujar
questes condicions es dóna ara. cions “socials” ja que, segons el amb la qual cosa en la pràctica això”. I realment, una lectura de momentàniament la situació dels
20 Catalunya. Febrer de 2008

20. OPINIÓ
ALGUNA COSA ES MOU
Va de morts
Carlus Jové
F a uns dies va tenir lloc la prime-
ra vaga del sector funerari en la
història de Catalunya.
Deixant de banda l’anecdòtic
apunt historiogràfic, la imatge d’un
piquet a les portes d’un enterra-
ment em sembla d’una qualitat po-
ètica formidable.
Els vius impedint el traspàs dels
morts fins que les seves pròpies
vides siguin plenes. Més enllà de la
qüestió sindical, l’escena presenta
una forta càrrega de subversió
emocional, ja que esmicola el més
sagrat dels rituals occidentals con-
vertint-lo en un espai de confronta-
llogaters pagant-los aquesta sub- dels xiringuitos immobiliaris que sostenible que enderrocar i tornar a bitatge i en el que tots estiren de la ció dialèctica entre vida i mort, és a
venció els augments generalitzats encara no han tancat i que cada dia construir. mateixa corda. dir, entre allò que desesperadament
dels lloguers se la menjaran. Per tenen més anuncis d’habitatges de Sigui com sigui, també aquest Significativament, la Generalitat anhelem i allò que desesperats as-
tant es tracta d’una altra mesura lloguer. Ells ja ens diran a on hem Repte conté algunes trampes fona- assumeix tots els compromisos sumim.
per a donar-li més diners a qui més d’anar a demanar els ajuts (que, mentals. La primera consisteix en d’actuació promesos en aquests No és la primera vegada que fu-
en té. Els mateixos economistes per cert, es cobren després d’haver que el Pacte, a l’hora de prometre reptes que disposen d’uns pressu- nerals i sindicalisme es veuen les
–de diversa orientació ideològica- pagat les dotze quotes anuals de subvencions, no diferencia entre postos que en el seu conjunt no cares. Als EUA, per exemple, un
ja van denunciar en el moment del lloguer), al igual que els tècnics una petita comunitat de propietaris arriben ni a la tercera part que el dels beneficis que els sindicats de
anunci d’aquesta subvenció per immobiliaris abans li havien expli- i una immobiliària que es dedica a Repte 1 preveu per a la mobilitza- miners oferien als seus afiliats –o
part de la ministra Chacón que era cat als propietaris quina quantitat la compra-venda de finques sence- ció del sòl i la construcció més encertadament a les seves fa-
una mesura purament inflacionista. poden demanar pel seu piset que ja res, la seva rehabilitació i conver- d’”HPOs”. Per regla general, es mílies– a primers de segle XX era
I ho van confirmar les associacions no poden vendre. Ja veurem en què sió en habitatges de luxe. D’aques- tracta de mesures d’emergència as- la cobertura de les despeses funerà-
de propietaris anunciant que puja- es quedaran aquestes promeses tes segones n’hi ha moltes i les sistencial com per exemple, ajuts ries.
rien els lloguers. quan s’ha aconseguit fer reflotar el seves inversions – preferentment a als pagaments de lloguer per a gent La mort, que en la nostra abomi-
B) Oferir una vàlvula d’escapa- mercat de lloguer amb aquests les “finques règies” - superen amb gran que no poden fer front als nable cultura sovint és l’etapa més
tòria cap al lloguer a un mercat im- preus: el més segur és que hi haurà molta diferència les que puguin fer augments de lloguer o ajuts al pa- respectada de la vida, com a pretext
mobiliari les vendes del qual estan tanta demanda de gent ofegada les primeres. No sabem si els re- gament de lloguer per a gent a punt per organitzar la lluita dels vius en
baixant en picat perquè ningú pot pels preus de lloguer que el pressu- glaments corresponents establei- de ser desnonada de les seves contra de la cultura de la mort ma-
pagar els seus preus i permetre que post destinat s’acabi abans del xen mecanismes de control estric- cases. Conjuntament amb aquestes teixa, erigida sobre el món del tre-
els lloguers puguin continuar aug- temps o que les hauran de restrin- tes per evitar que aquestes puguin mesures hi ha algunes promeses ball a les fosques cavernes de
mentant fins aconseguir una rendi- gir a franges irrisòries d’edat i/o continuar “xupant” subvencions d’actuació contra el mobbing i al- carbó.
bilitat de capital semblant a la que d’ingressos. públiques. Si no fos el cas (i veient tres per combatre la sobreocupació Tot plegat configura un interes-
fins fa poc oferia el mercat de com- Parafrasejant el sociòleg francès l’esperit del Pacte tot fa preveure d’habitatge. En teoria aquest com- sant quadre del que la nostra socie-
pra-venda. El Pacte – al igual que Jean Pierre Garnier és pot afirmar que no ho és), també aquest bat no inclou la penalització de a la tat és. La lluita entre vida i mort,
les promeses electorals de tots els que el Pacte, al igual que la política “Repte” suposaria una transferèn- gent que viu en aquestes condi- entesa metafòricament, se’ns pre-
partits - acompanya aquest objec- d’habitatge en la seva totalitat, no cia important de diners públics cap cions, però no deixa de cridar l’a- senta a cada cantonada.
tiu amb promeses de rebaixes fis- aspira a resoldre el problema de als beneficis privats ja que els habi- tenció que l’única vegada que surt No fou Karl Marx qui escrigué
cals per als propietaris que lloguin l’habitatge sinó únicament a regu- tatges sortits d’aquestes rehabilita- la paraula sanció en tot el text és “el capital és treball mort que, com
un pis, com si llogar un piset per lar la seva no-solució. cions es pagaran cars, sigui en precisament en aquest context. els vampirs, es reanima tan sols xu-
1.000 euros fos una obra de benefi- forma de compra o de lloguer. A part d’aquests ajuts directes clant treball viu, i quan més xucla
cència. El Repte de la Per si amb això, no n’hi hagués orientats a evitar problemes socials més viu”? El filòsof alemany,
C) Treure pressió al mercat im- rehabilitació prou, el Pacte tampoc preveu cap majors, també en aquest apartat es massa sovint reduït a una interpre-
mobiliari de compra-venda i con- mecanisme de protecció envers els promet la construcció d’habitatges tació purament economicista, sin-
tribuir d’aquesta forma a que els El segon dels cinc “Reptes” del llogaters d’un edifici objecte de re- socials. La partida principal d’a- tetitza en aquestes poques paraules
preus dels habitatges no caiguin en Pacte és també el segon en quant habilitació pagats amb aquests quest tipus d’habitatges és la cons- la dinàmica suïcida de la nostra re-
picat i la bombolla es desinfli. als pressupostos. Promet una dota- fons. trucció d’habitatges tutelats per a alitat: acumulem plusvàlua i béns
És per aquestes raons que s’han ció de 1.499 milions d’euros que es gent gran. La construcció d’aquest materials i, en fer-ho, estem acu-
posat de moda els ajuts al paga- dedicarien a la rehabilitació d’ha- Els Reptes restants tipus d’habitatges, en canvi, va mulant mort, ja que la vida, per de-
ment del lloguer. Tampoc en bitatges i a augmentar la seva “efi- més enllà de la mera funció de be- finició, no pot ser acumulada, tan
aquest context no hi ha cap dife- ciència energètica”. Mentre que, Tractarem els tres “Reptes” res- neficència perquè els seus adreçats sols recorreguda.
rència entre les mesures del Pacte, en el passat, la major part de les tants del Pacte en un sol apartat són principalment gent gran amb La nostra és, doncs, una cultura
les de la ministra Chacón o les de subvencions estava destinada a la perquè tots tres es composen prin- contractes de lloguer de renda anti- de culte als morts –a aquells que
qualsevol comunitat autònoma re- restauració de les façanes, i els cipalment de mesures de benefi- ga. romandran entre els vius– mentres
gida pel PP (l’única diferència canvis de baixants i dipòsits d’ai- cència adreçades a franges de po- A més a més es tracta majorità- els efectivament vius cerquem una
substancial és que els últims no ne- gua, ara el gran pes de les subven- blació que, a causa de les riament de gent que viu als cascs parcel·la d’eternitat com a consol
cessiten cap simulacre de Pacte, ja cions caurà sobre la instal·lació dinàmiques de l’especulació im- antics dels centres urbans. Ja hi ha temporal.
que ho arreglen tot directament als d’ascensors. No sabem si de sobte mobiliària i urbanística, poden per- algunes primeres experiències que Aquest assalt al regne dels
seus despatxos). ha crescut la demanda d’ascensors dre la seva casa en qualsevol mo- mostren que la construcció d’a- morts, motivat segurament tan sols
I les xifres els donen la raó a o si aquestes noves necessitats ment i augmentar d’aquest forma quest tipus d’habitatges no serveix pel desig de millorar les seves con-
tots: segon dades oficials que acos- tenen alguna cosa a veure amb el encara més les despeses socials del tant a la gent gran com al mercat dicions materials, és un crit de gue-
tumen a ser bastant per sota de la Pla d’Ascensors a la Barceloneta. model dominant. immobiliari. Es recol·loca a pisos rra que pot ser reprès o ignorat als
realitat, el preu mitja de lloguer a Tampoc entenem bé quina relació De fet, no s’entén massa bé per tutelats llogaters de renda antiga marges de la crònica de successos.
l’Àrea Metropolitana de Barcelona manté la instal·lació massiva d’as- què aquestes mesures d’assistència que en cas contrari podien haver “Resona a tot arreu la veu dels que
ha augmentat de 355 euros en 1999 censors amb la millora de l’eficièn- social s’han inclòs en aquest Pacte impedit durant anys la iniciació de prediquen la mort. I el món és ple
a 950 euros en la tardor de 2007 cia energètica dels edificis, però en en no ser per les pretensions políti- projectes lucratius. d’individus a qui cal predicar la
(un 268 %). No cal massa imagina- tot cas la rehabilitació dels edificis, ques de presentar el Pacte com a un Per acabar, totes les xifres d’a- mort. O bé, “la vida eterna”, que
ció per preveure les evolucions fu- d’entrada sembla molt més positi- gran acord de la societat catalana quests tres apartats són encara més per a mi és igual, amb la condició
tures. Només cal entrar a algun va i ecològicament bastant més per solucionar els problemes d’ha- arrodonides que als altres Reptes. que marxin de seguida” (Nietzche).
Catalunya. Febrer de 2008 21

21. Dinamita de cervell
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> EL FAR
ÀCRATES I POETES:
Capital globalitzat /
Emili Guanyavents
Ferran Aisa
moviment sindical
Emili Guanyavents i Jané (Barcelona,
1860-1941), d’ofici tipògraf, fou un per-
sonatge polièdric. Va ser poeta, perio-
fragmentat
dista, traductor i corrector de català.
També va formar part de la Internacio-
nal i, com a representant de la Societat
d’Obrers Tipògrafs de Barcelona, va as-
sistir al Congrés de constitució de la
Federació Regional del Treball d’Espan-
ya (FRTE), que va tenir lloc al Teatre Circ
de Barcelona l’any 1881. Guanyavents
fou un assidu de l’Ateneu Obrer de Bar-
celona, entitat de la qual fou directiu.
Entre els seus amics hi havia Rafael Text: Laura Coll, Sindicat
d’Administració Pública de CGT, Aj.
Farga Pellicer, Joaquim Bartrina, Josep Barcelona; Foto: Edu Bayer
Llunas i Pujals, Serafí Pitarra, Cels
Gomis, Lluís Millet, Antoni Gaudí... Pre-
cisament, va viure ben a prop l’etapa a recent vaga d’autobusos de
anticlerical i espiritista de l’arquitecte
de Reus, participant amb ell a les tertú-
lies del Cafè Pelayo i a les sessions
L la ciutat de Barcelona encap-
çalada exemplarment pel
nostre sindicat ha posat de mani-
d’espiritisme dels cenacles teosòfics. fest alguns factors que hauríem
Emili Guanyavents va moure’s com peix d’analitzar:
a l’aigua en els ambients internaciona- Factor nou: la naturalesa de les
listes, àcrates, republicans, maçons i reivindicacions dels treballadors.
lliurepensadors de Barcelona. La tasca Els conductors i les conductores
filantròpica dels lliurepensadors va d’autobusos no estan reclamant
donar els seus fruits amb la creació de unes millores econòmiques “clàssi-
centres culturals, d’escoles laiques i de ques”, sinò unes millores que afec-
publicacions. Guanyavents col·laborà ten: a) la gestió del seu temps i
en el periòdic “La Luz”, que dirigia el fi- ritme laboral i vital, la seva salut,
lantrop Rossend Arús; i l’any 1885 va les formes de treball, b) la implica-
participar en Primer Certamen Socialis- ció que aquestes condicions tenen
ta, que fou organitzat pel Centre d’A- per a altres treballadors i ciutada-
mics de Reus. Guanyavents va presen- nia en general ja que es tracta d’un
tar un poema contra la pena de mort, servei públic, c) la capacitat de
“Capitis poena”:“Un cadalso; un verdu- gestió dels seus afers en l’empre-
go, un reo; un cura / una cruz; un pique- sa, això és, la capacitat de ser es-
te; un gran gentío; / una mujer llorando; coltats i poder negociar. de la paraula política del diccionari parlin d’aquest moviment la prem- xitat ens exigeix un major esforç de
un sol d’estío; / arriba, azul; abajo, gran La denúncia pública reflectida diu: art o manera amb què es con- sa i la TV, sinó com pot construir el comprensió a nosaltres els sindica-
negrura. / Un rebelde; una voz que pide, pels companys/es d’autobusos en dueix un afer o els mitjans que s’u- propi moviment una esfera pública listes. Un esforç com mai fins ara,
impura, / sarcástico perdón; un rostro els seus fulls reivindicatius és, per tilitzen per aconseguir un fi deter- pròpia, autoorganitzada i eficaç per potser, ens havia calgut; podíem
sombrío; impaciencia; silencio, un a qui la vulgui entendre (Sr. Roglan minat. influir des de dintre en el món” i és anar tirant de veta de vells ense-
golpe impío; / un hacha ensangrentada; de “La Vanguardia”: la costra sindi- Està clar quin és el fi del nostre aquí on entra en joc la paraula polí- nyaments apresos. Tan apresos i
alguien que jura”. cal de què parla, en aquest cas no sindicat: la defensa dels interessos tica definida al començament. repetits de boca que, per a alguns,
Emili Guanyavents va formar part de és tan vella com vostè. Demani in- immediats dels treballadors i les Política és veure els aspectes paraules com solidaritat o ajuda
la redacció de La Tramontana, que diri- formació als qui li paguen abans treballadores, la seva emancipació concrets emergents de tota lluita i mútua s’han convertit en eslògans
gia Llunas i Pujals, amb Cels Gomis, d’escriure el seu verí o fa el més de qualsevol explotació i la conse- defensar la nostra postura des de de cartró-pedra.
Eudald Canibell, Anselmo Lorenzo i espantòs dels ridículs) és també de cució d’una societat llibertària. l’interior de cada lloc on ens Qui signa aquest article està
Josep Maria Codolosa. “La Tramonta- nou tipus: concreta i precisa en El principal obstacle que tenim movem i actuem, veure analogies. convençuda que només la unitat
na”, escrita íntegrament en català, reco- donar dades que assenyalen res- en aquests moments és com cap- No callar, saber contrarrestar els de tota la classe obrera i tots els
llia amb esperit satíric els avatars de la ponsables: els directius de TMB girar les noves condicions a què arguments del poder que són tota- treballadors podrà guanyar a la glo-
vida política, cultural i social del seu amb els seus privilegis econòmics i ens ha abocat el sistema capitalis- litzadors en presència, ocupació balització del capital i obtenir, fins i
temps. La seva filosofia era emmarcada el consistori Barcelona, de qui ta, especialment després de la II mental i extensió. tot, victòries parcials que fa temps
dins del corrent llibertari, el lliure pen- depèn el transport públic. Guerra Mundial i l’eclosió de les Política sindical és vèncer el cor- que no veiem.
sament i el laïcisme. Emili Guanyavents Factor vell: els polítics reunits, noves tecnologies. El model de porativisme –fruit de l’acomodació- Els desmotivats podran tornar a
va treballar de tipògraf a “L’Avenç” i tra- feliços i tranquils, regant amb cava mercat lliure és fals en la teoria i en dels interessos dels treballadors motivar-se. La unitat és el camí de
duí al català Baudelaire, Verlaine, Ma- el seu Nadal en la que va ser “la la pràctica. El neoliberalisme ha vistos per categories, branques, la força. Tema bàsic i cabdal. Tan
llarmé i Maeterlinck. Com la majoria sessió plenària més plàcida” de tot afavorit el monopoli, amb la globa- empreses i federacions. “Això no essencial que no caldria ni tan sols
dels àcrates lletraferits del seu temps l’any. Sords, prepotents i arrogants lització al seu favor, de l’economia, ens correspon fer-ho a nosaltres, saber que la consigna dels orígens
es va apropar a l’estètica simbolista i perquè saben que tenen, ara per la societat i la psicologia de la gent. això li toca a tal sindicat, ells són del moviment obrer modern, a la I
modernista. Col·laborà a Catalònia, Jo- ara, la casa domesticada: uns mit- És en aquest darrer àmbit on molts i nosaltres no tants!”. Us Internacional, va ser: proletaris de
ventut, Germanor... Fou amic d’Ignasi jans de comunicació al seu servei ens trobem que anhels, lluites i as- sonen aquestes expressions? tots els països…. Com continua?
Iglésias, Narcís Oller, Joan Maragall i intoxicant cada dia la població. piracions d’individus i col·lectius es En un món laboral global on tota Més enrere, més primari: tu, com-
Pompeu Fabra. L’any 1899 va fer la ver- Ajuntament de l’espectacle amb mouen completament difusos, ato- estructura estable està trencada, pany, amiga, saps com viu, treba-
sió d’”Els Segadors” (himne de Cata- traca final, aquell dia, protagonitza- mitzats i fragmentats en mil tros- deslocalitzada i desmantellada, on lla, pensa i sent el teu veí?; tu, i cap
lunya) que fou musicat per Francesc da pel simpàtic actoret del Xavier sos. Per posar un exemple de la cada cop més la principal contra- altre més que tu, què estàs dispo-
Alió. Guanyavents va escriure diversos Trias que va aglutinar tota la ‘trou- mateixa vaga d’autobusos de Bar- dicció esdevé entre precaris i fixos, sat a fer?
llibres de poemes: Alades (1897), Voliai- pe’ per “instar la Generalitat a am- celona: les posicions combatives instal·lats i desinstal·lats, encara hi
nes (1903) i Transplantades (1910). Al- pliar la gratuïtat del transport públic dels conductors i les conductores i ha massa frens per a una acció Barcelona, 29 de desembre de
guns dels seus poemes van ser musi- fins als 12 anys”. Pilotes fora, sí del nostre sindicat a l’empresa són sindical de nou tipus, adaptada en 2007
cats i cantats per corals catalans. senyor, que és el seu. fortes, però són encara febles formes i continguts a la realitat del
Guanyavents fou corrector de l’Institut Factor subjectiu: la unitat dels –massa febles- en la resta del Sin- món en què ens ha tocat viure. (1) Franco BERARDI. La fábrica de
d’Estudis Catalans i va coordinar les treballadors i la política. dicat i del conjunt dels treballa- Vivim moments complexos en la infelicidad: nuevas formas de tra-
obres completes d’autors modernistes. Si anem a l’origen de la llengua, dors/ciutadans. Com escriu Franco què res sembla ser el que és i res bajo y movimiento global. Trafican-
veurem que una de la acepcions Berardi (1): “el problema no és com és el que sembla. Aquesta comple- tes de Sueños, 2003
22 Catalunya. Febrer de 2008

22. Calen nous sindicats
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> RACÓ TRANSVERSAL
per a les velles idees
‘Asombro y
búsqueda’ de Rafael
Barrett
Pepe Gutiérrez-Álvarez
Pau Juvillà Ballester
Acabo d’adquir el llibre de Gregorio
Morán “Asombro y búsqueda de Rafael
Barrett”, (Anagrama, Barcelona), que in-
Des de finals del segle XIX i princi- tenta rescatar de l’oblit a Rafael Barrett
pis del XX, quan les diferents so- Álvarez de Toledo, pensador i periodista
cietats obreres es van unir per for- anarquista (Santander, 1876-Arcachón,
mar les organitzacions sindicals, França, 1910), ignorat fins a tal punt
aquestes han sofert en la seva es- aquí que en algunes enciclopèdies el
tructura i configuració diversos consideren uruguaià de naixença i mort
canvis lligats als canvis en el món el 1924 . Augusto Roa Bastos ha afirmat
del treball. que la cultura paraguaiana contempo-
Aquestes transformacions s’han rània neix amb Barrett; alguns dels
accelerat en els darrers decennis. seus escrits van ser llibres de text a
Les successives reformes laborals Uruguai i, a l'Argentina, les seves Obres
sota l’excusa d’una major flexibilitat Completes (amb notícies i judicis de
per aconseguir la plena ocupació Rodolfo González Pacheco, Ramiro de
(llegeixi’s abaratir l’acomiadament), Maeztu, Emilio Frugoni, José Enrique
han precaritzat de manera força Rodó i Carlos Vaz Ferreira, Ed. América-
important el treball amb una tem- lee, Buenos Aires, 1954, I tom; el segon
poralitat l’any 2007 segons l’en- seria publicat per Biblioteca de Cultura
questa de població activa del Social) han estat reeditades en diverses
23,6%, afectant especialment ocasions. Barrett deixava darrere seu
entre els menors de 30 anys en els una lleugera llegenda d'escàndols i
que aquest percentatge augmenta duels, alguns d'ells apadrinats per
fins a un 54%. Valle-Inclán... Amèrica del Sud va supo-
No es solament que el contracte sar per a ell una gran transformació no
anomenat fix o indefinit afecti ara a només per la misèria sinó també per al
menys de la meitat de la població seu ideari i les persecucions. Allí va
assalariada sinó que aquestes re- descobrir, com Larra, que la societat era
formes han anat abaratint el cost "una reunió de víctimes i botxins". Es
de la seva rescissió fins a 45 dies dedicà al periodisme com una forma de
per any sempre amb un màxim subsistència i de manifestació de la
d’indemnització i aquesta precarit- seva creixent consciència crítica. En els
zació, tal i com s’observa en països set anys de vida que li quedaven, no va
amb una desregulació del mercat parar d'escriure, sempre per a la prem-
del treball més avançada (llegeixi’s sa, i de ser perseguit a causa de la seva
mes facilitat en l’acomiadament i virulència i de la seva intransigència a
menys protecció pel treballador/a) sindicalisme amb l’única idea de manca de temps per assistir a les totes on es decideixi el futur de l’or- favor dels explotats. Expulsat d'Argenti-
es una tendència que ha d’anar en perpetuar-se en el que s’ha con- reunions i assemblees del seu ganització i en tots els òrgans de na, es va refugiar a Asunción, Uruguai.
augment de en els propers anys. vertit en el seu lloc de treball, trans- propi sindicat així com per poder gestió d’aquest. Caldrà doncs, re- Allí manifestà la seva professió de fe
En contrast a aquestes xifres formant-se així el que hauria de ser participar dels seus òrgans de de- tornar als nostres orígens i fer les anarquista ("Anarquista, diu, és qui
ens trobem que les organitzacions una organització de defensa dels cisió. reunions fora de l’horari de feina o creu possible viure sense el principi
que, com a mínim, han de defensar interessos de classe en un gestor Un tercer que aniria molt lligat en dies festius, posar eines perquè d'autoritat"), s'organitzà, pronuncià
els drets dels treballadors i les tre- d’acomiadaments i serveis. amb els anteriors i que, malaurada- tothom hi pugi assistir, caldrà facili- conferències, fundà la revista “Germi-
balladores s’han dotat d’una es- Així doncs, el model de sindica- ment i fins que no s’assoleixi una tar la participació en aquests òr- nal”, participà en les lluites quotidianes,
tructura mitjançant sindicats de lisme diguem-ne transformador igualtat real tendeix a afectar mes a gans de gestió i això per una qües- en ocasions sagnants, i fou bandejat,
ram o sector amb uns secretariats basat en el model descrit anterior- les dones, es la dificultat de la par- tió de temps i disponibilitat només deixant dona (que va abandonar per ell
formats per, bàsicament, delegats ment esta tocat de mort però úni- ticipació quan es tenen persones al serà possible amb unes secreta- el seu lloc a l'alta societat) i fill, a Brasil,
que procedeixen de la funció públi- cament la seva estructura actual, seu càrrec. ries col•legiades potents. d'on va passar de nou a l’Argentina. No
ca, d’empreses públiques o d’a- ja que l’organització obrera ha La quarta seria la separació Perquè aquesta eina sigui real- obstant això, la seva salut es trobava
quells treballadors d’empreses pri- estat, és i de ben segur seguirà es- entre lo social i lo laboral. Les llui- ment revolucionaria, es imprescin- completament trencada, tuberculós als
vatitzades que encara gaudeixen sent, una bona eina per construir tes sindicals sovint no van acom- dible unir el carrer i el lloc de tre- trenta-quatre anys, retornà a Europa
de condicions laborals prèvies a una societat justa i lliure. panyades mes que de reivindica- ball, que les lluites socials siguin amb l'esperança d'un guariment que no
aquesta privatització. Sindicats Amb l’estructura de l’immensa cions sobre un conveni col·lectiu o també laborals i les laborals so- arribà. Amb el temps, la seva "vida serà
amb secretaries ocupades en gran majoria dels sindicats d’avui en dia d’aspectes força concrets de la cials, que barregem els moviments deformada (...) per la varietat de ver-
mesura per homes amb edats su- ens trobem amb quatre problemes pròpia feina del treballador/a, i a socials i els sindicats per fer quel- sions sorgides. La seva obra romandrà
periors als 30 anys que disposen principals. El primer seria la tempo- l’inrevés, moltes de les lluites so- com nou. oculta en les biblioteques de provín-
d’hores sindicals (i per tant que ralitat que provoca que gran part cials que s’haurien de portar als En aquest sentit el proper Con- cies" (Carlos Meneses). El seu pensa-
tenen temps per poder realitzar de la gent jove no es pugin enqua- centres de treball es queden sovint grés de la CGT de Catalunya que ment llibertari era reflexiu i crític: "La
reunions, assemblees, etc. en ho- drar de manera definitiva en cap en els ateneus, els centres socials es celebrarà el 19 de gener a Reus violència homicida de l'anarquista -diu-
rari laboral) amb poca activitat fora sindicat de ram o sector ja que un o els casals. fa un pas força important incorpo- és dolenta; és un espasme inútil, mes
de l’àmbit de la seva empresa o del dia poden estar treballant en l’hos- Els que creiem en un model sin- rant al seu Secretariat Permanent l'esperit que l’engendra és un llamp va-
que seria estrictament el mon labo- teleria i al dia següent fent una dical alternatiu i transformador hem quatre membres (el Paco d’Iguala- lerós de debò". L'anarquisme "es re-
ral. substitució en el torn de nit a qual- de repensar les nostres organitza- da, el Juanan de Vilanova, La Ma- dueix al lliure examen polític" i crida a
Aquí cal fer un petit incís aclari- sevol empresa. El segon es la cions, segurament caldrà canviar riona de Girona i el Joan de Reus) "no gesticular contra la realitat que cal
dor. Entenc el sindicat com una manca de capacitat per incidir en la les estructures en sindicats per es- profundament implicats en les llui- viure i a la qual, ai!, cal estimar. Estu-
eina imprescindible per a la trans- seva pròpia organització ja que la tructures mes properes i que con- tes socials de les seves localitats i diem-la. No vegem crims en el món,
formació social i això passa per falta de les mínimes garanties d’in- templin aquesta mobilitat laboral, del principat. sinó fets. Acostem l'ull al microscopi i
tenir una organització autofinancia- demnitat en la feina (de no ser aco- assemblees de barri, sindicats Ens calen doncs noves estructu- no amarem el cristall amb llàgrimes in-
da i amb secretariats formats per miadat per defensar els drets dels únics...caldrà garantir la participa- res per lluitar per les idees que útils". Periodista de l'estirp de Larra, vi-
persones no assalariades ja que el treballadors/es) provoquen que ció de totes i tots els qui ho vulguin tenim i que venen de molt lluny, ens rulent, optimista i amarg, a Barret li
cas contrari genera dependències molta gent jove no es presenti per en l’estructura de decisió del sindi- cal trobar solucions ja que encara agradava definir-se com un "expenedor
de la mà que els dona de menjar i ésser escollit delegat/da, produint, cat, no solament en les reunions no es tard i tenim un llarg camí per d'idees", i va jugar sempre la carta dels
una “casta” de professionals del entre d’altres conseqüències una de les assemblees locals sinó en recórrer, cal no adormir-se. perdedors.
Catalunya. Febrer de 2008 23

23. ‘Parlen de resistència,
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> DIVERSOS
però el 99% només
Documental ‘Els
la volen administrar’
210de SAS’
El documental "Els 210 de SAS", sobre
la lluita dels treballadors de SAS contra
el tancament de la factoria d'Abrera, ja
esta penjat i es pot descarregar directa-
ment amb Emule o amb descarrega di-
recta des de la següent adreça:
http://www.nodo50.org/rebeldemule/for
o/viewtopic.php?t=4037 , on està penjat
en versió original i també amb subtítols Marcel·li Massana Vancell (Berga 1918 - Les-Bordes-sur-Lez al Guió del Temps és un recull exhaustiu i força complet de
en castellà. La versió en ‘streaming’ per 1981); en Panxo, tal i com el coneixien a les contrades del la vida d'aquest militant de la CNT. Són reflexions que deixen
poder veure'l amb connexió a internet Bergadà i l'Alt Llobregat, passà a la història com el darrer entreveure l'estat d'ànim del guerriller o l'anàlisi que fa sobre
es troba a: maqui, un mite de la guerrilla antifeixista. Els papers oficials la societat i el moviment obrer de resistència al feixisme.
http://www.nodo50.org/rebeldemule/for en diuen "siniestro bandolero". Un treball realitzat per l'histo- Existeix però sobre en Marcel·lí Massana un antecedent biblio-
o/viewtopic.php?t=3654 riador Josep Clara desvetlla la vida del lluitador a través de la gràfic: el de Josep Maria Reguant i Serra Fontelles el 1979, en
documentació judicial, els reculls de premsa, les notes biblio- base a les informacions orals del mateix Massana. En el cas
gràfiques i sobretot, la millor troballa de totes: la correspon- d'aquest llibre, però, en Josep Clara, l'autor del llibre, ha vol-
Calendari 2008 CGT dència que va mantenir assíduament amb els seus companys
de l’organització o amics, tant a l'exili com a l'interior.
gut acostar-se d'una manera mesurada i proporcionada a la
dimensió del personatge. S'hi ensuma la necessitat de siste-
Chiapas El material (epistolar o d'arxiu oficial) és el què dóna una
impressió aproximada de la personalitat i la dimensió huma-
matitzar, ordenar, classificar i contrastar les diferents informa-
cions que envolten la vida d'en Massana. Fugir del mite i acos-
na d'en Panxo. El llibre “Marcel·lí Massana, l'home més tar-se al què va ser l'home més buscat de la contrada, però
buscat. Un mite de la guerrilla anarquista” de Josep Clara també un militant disciplinat i un home honest amb els seus
publicat a Rafael Dalmau Editors (2005) dins la Col·lecció pensaments.
Sergi Franch i Segarrès boradors del guerriller: “vi rebaños
de guardias ciuviles despellejando
cabritos y plumando gallinas y des-
Perquè la seva vida, la seva lluita i els Després de la presó, una altra trozando en pocas horas la fortuna
seus somnis són comuns per a qui por- guerra de tantos años de trabajo de aque-
tem un món nou en els nostres cors. Valors inquebrantables, principis llas pobres familias.”
Perquè la solidaritat i el suport mutu és ferms i una vocació cívica exem-
la tendresa dels pobles. Perquè som plar el conduïren a ingressar l'1 de A qui li descrivia aquesta sensa-
l'esperança pintada en la paret. Per un gener de 1945 a la Confederació ció d'impotència era Josep Ester
món amb Dignitat. Contra el Neolibera- Nacional del Treball (CNT) a l'exili. (Berga 1913-Alès 1980). Amb
lisme. Per la Humanitat... L'organització li lliurà a Tolosa aquest fundador de les Joventuts
Els ingressos per la venda d'aquest armes, explosius i el carnet corres- Llibertàries a Berga, en Panxo hi
calendari seran íntegrament destinats ponent. La tupida xarxa de rela- conreà una amistat que l'exili, les
al suport dels projectes d'autonomia i cions d'en Massana, la seva capa- penúries de la resistència i la sole-
autogestió -en salut, educació o altres- citat de moviment a una banda i dat no van refredar. Precisament
de les comunitats indígenes zapatistes l'altra de la muga i la confiança que és amb Ester a qui Panxo li relata
a Chiapas (Mèxic). despertava en els seus amics li les seves reflexions més aspres i
Les imatges i les paraules del calen- permeteren de formar un grup de serenes. Durant el juliol de 1951,
dari són de les comunitats zapatistes resistents. enmig de l'exili, Panxo escrivia “en
indígenes en rebel·lia. Agrupats van sortir de Tarascon Sant Lin, estoy en casa de un es-
Calendari de paret, 12 pàgines a tot (La Provença), ascendiren al port pañol que, a pesar de que ha
color i mida 32 x 32 cm Negre, baixant a les Ribes del hecho el servicio militar con Fran-
Vegeu notícia i fer comandes: Segre, i d'allí a la Serra del Cadí, co, es un buen muchacho. Hemos
info@cgtchiapas.org, per Gósol i arribant als rasos de hablado algunos ratos y quiere que
http://www.cgtchiapas.org/article.php3 Peguera. A Espinalbet culminaren la mandáis la Soli.” Agents i col·la-
?id_article=2125 la primera de les accions a l'Alt Llo- boradors de Franco a França van
Comissió Confederal de Solidaritat amb bregat: una recapta a la missa de encetar una campanya d'assetja-
Chiapas de la CGT l'església de Sant Vicenç. Abans ment contra els moviments d'en
http://www.cgtchiapas.org/ de retornar, van fer volar unes to- Massana, atribuïnt al guerriller ac-
Informe d’economia
rres d'electricitat a la Nou de Ber- cions i delictes suposadament co-
guedà. Massana s'incorporava així mesos en territori francès. Els re-
del Seminari de ple en la lluita antifranquista de sorts diplomàtics i judicials d'aquell
d'Economia Crítica
l'Alt Llobregat. estat començaven a girar la vista al
Una trajectòria de mesos supor-
Taifa tada per la complicitat i el suport
d'aquells que el coneixien bé. Ma-
sovers, pagesos o mecànics es
El quart número dels informes d’econo- féren imprescindibles per la bona
mia del Seminari d'Economia Crítica marxa de les operacions. Durant
Taifa està dedicat a les causes de l’exis- mesos, van incautar-se de diners
tència de la pobresa, i el seu títol és per la resistència, col·locaren ex-
"Hay pobres porque hay muy, muy plosius a les torres d'electricitat,
ricos". En ell es fa una anàlisi de la dis- transportaren material de banda a
tribució de la renda i la riquesa a l'Estat banda de la muga i acompanyaren
espanyol. diferents antifeixistes. La repres-
El podeu descarregar des del web de sió, al d'uns mesos, va ser ferotge.
la Confederació General del Treball de En aplicació de la “Llei de Fugues”
Catalunya: se'n van executar alguns dels de-
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?a tinguts acusats de col·laborar amb
rticle711 o des del web del Seminari els resistents.
Taifa: http://seminaritaifa.org/informes- Crims i assassinats que van
deconomia#toc1 anar acompanyats de saquejos
contra els que van suposar col·la-
24 Catalunya. Febrer de 2008

24. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> CONVOCATÒRIES
gran nombre de resistents que vi- no me creo tan loco ni tan animal progreso, pues yo aún me acuerdo
vien com a refugiats polítics. La da- que esto. En este mundo cada cual que en la fábrica del Canal trabaja-
rrera acció d'en Massana consistí busca su bien. Los únicos que no lo ban 12 horas por día, mientras que
en un segrest a Castellar del Riu
que el retornà de nou a Oceja, pas-
sabemos son los trabajadores, que
siempre pedimos lo mismo. Liber-
ahora se trabaja 8 solamente. Es
una verdad ante la cual hay que in-
II Premi Literari
sada la frontera. José Pascual, res- tad, libertad,... ¿Y qué libertad nos clinarse. Pero ¿Por qué el explota- Pablo Díez
ponsable de la secretaria de coor- dan? La de trabajar y de mal vivir. A dor ha consentido esto? Pues, sen-
dinació de la CNT, esperà mí que no me digan de elecciones cillamente, porque su beneficio es En record de Pablo Díez Cuesta, con-
Massana a la frontera, portant-lo libres y democracia. Esto es todo el mismo o mayor todavía, ya que ductor d’autobús de TMB (Transports
prop de Tolosa de Llenguadoc. Lla- un cuento. (...) Hay quien dice que cuando se trabajaban 12 horas [...] Metropolitans de Barcelona) que es va
vors, el procés d'extraditació ja es- con la propaganda se llegará a sólo hacían marchar un telar, máxi- suïcidar al ser acomiadat per l’empresa
tava formalitzat i quedava el dubte algo. Yo digo no. Las doctrinas de mo dos, y ahora un trabajador hace després de ser acusat sense proves de
sobre el sentit de la decisió de les las organizaciones son muy boni- marchar 18, 20, o 30. Así que, quedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10
autoritats franceses. La tasca de tas, pero tú crees que por bonitas euros), la Plataforma Pablo Díez convo-
defensa va anar a càrrec de l'antic que sean llegarás a convencer los ca aquest premi literari que porta el seu
advocat de Macià, jutjat pels Fets que no han trabajado nunca y se nom, que es lliurarà coincidint amb l’a-
de Prats de Molló. En paral·lel, permiten todos los placeres exis- niversari de la seva mort i que es regirà
aquell mateix any, la policia france- “¿Y qué libertad nos dan? La de tentes”. En uns mesos, va poder d’acord amb les següents:
sa va protagonitzar una batuda de trabajar y de mal vivir” accedir a treballar en una mina
dimensions considerables, amb re- Al mateix temps però la monotia “quiero que sepa el gobierno fran- BASES
gistres de cases i detencions. Entre es trencaria pel compliment d'una cés y los españoles que me creen PRIMERA. Podran participar quantes
els detinguts s'hi trobaven Josep ordre de presó al Departement de hecho un bandolero, tal como dice persones ho desitgin, qualsevol que
Peirats, Jesús Martínez, Ramon Deux-Sèvres. Al sortir de la presó, Franco, que, puesto a trabajar, se sigui la seva procedència, excepte els
Vila, Ricardo Escobar, Juan Cata- l'esperava Vicent Llansola, secreta- trabaja como cualquier otro y que, autors premiats en l’edició anterior.
là, Julián Benzol, Secundino Álva- ri de coordinació de la CNT. La puestos a pegar tiros, también pe- Només s’admetrà un treball per autor.
rez, Pedro Fernández, Quico Sa- nova residència, a l'Hotel des Voya- gamos como cualquier Guardia SEGONA. Els originals hauran de ser
baté, Juan Sánchez, Antonio geurs a Mazières-en Gâtine. “En el Civil.” inèdits i estar escrits en llengua caste-
Guardia i els germans Francisco i restaurant sólo puedo estar las llana o catalana.
José Bailó. horas de la comida, pues la patro- L'experiència a la mina, li perme- TERCERA. S’estableix un premi de 400
na debe creer que me llevaré los teren de viure amb certa normalitat euros i diploma a un relat, el tema del
“El falangismo pierde una bata- platos. Así que toda la mañana y amb éxit i reconeixements, mentre prácticamente, en cuanto a igual- qual sigui el cas Pablo Díez, l’assetja-
lla en Francia” tarde tengo que estar paseando el pes de l'extradició anava empen- dad, no hemos ganado nada.” ment laboral o l’abús de poder.
Massana escriu a Ester: “Amigo por la carretera, con frío, agua y lo yent les perspectives més negati- QUARTA. Els originals es presentaran
Pep, nunca hubiese creido que un que se presenta, siendo la burla ves: “Hoy, en la Soli, veo que Fran- Los periódicos y las revistas per triplicat, en folis mecanografiats a
pobre hombre como soy, hubiese del pueblo. Todo el mundo me mira co pide que le den 60 (refugiats) y, son necesarios, pero (...) doble espai, grandària DIN-A4, escrits
podido ocasionar este revuelo de y a veces oigo que dicen: “c'est un por supuesto, entre estos 60 debo El 1959 es va trobar amb en per una sola cara, i degudament nume-
procuradores, fiscales, presidentes communiste”. Pep, no puedo resis- ser de les mejores clasificados”. Ramon Vila. Caracremada va pro- rats i grapats. Tindran una extensió mà-
y ostias consagradas. Desde tir más esto. Prefiero estar en la Malgrat tot, el pesar d'en Massana posar-li retornar a les accions en xima de 5 folis.
luego, ya me es familiar estar de- carcel o donde sea.” venia per la situació de l'organitza- clandestinitat a Barcelona. CINQUENA. Els treballs es presentaran
lante de los representantes de la ció. “Germinal Esgleas (secretari Quico Sabaté li plantejà la matei- signats amb pseudònim. Les dades de
loi.” A la presó no hi tornà però du- general de la CNT) no se ha digna- xa proposta, a Prada de Conflent. l’autor (nom, cognoms, domicili, telèfon
Finalment, arribà el titular de la rant un any quedà reclòs en un do a contestar mias cartas. Yo no Poc temps després, Octavi Albero- i correu electrònic) s’inclouran en un
premsa confederal, una celebració hospital per una ferida accidental. sé cuanto desprecio. Al fin y al la i Garcia Oliver li reiteraren la sobre tancat en l’exterior del qual figu-
en tota regla: “El falangismo pierde Les seves reflexions al sortir gira- cabo, todo cuanto yo hice eran possibilitat d'entrar de nou a l'inte- rarà el pseudònim.
una batalla en Francia. Ha sido re- ven en gran part sobre la situació acuerdos de la organización. Yo no rior i fer notar la resistència anarco- SISENA. El termini d’admissió de tre-
chazada la demanda de extradi- de la classe obrera, a l'Europa “alli- quiero decirte con esto que me se- sindicalista. En Massana hi estava balls finalitzarà el 29 de febrer de 2008.
ción de Masana”. Malgrat tot, aque- berada”: “Cada dia que pasa me ñalaran actos precisos. Pero, en d'acord però, desconfiava del Les obres s’enviaran a Plataforma
lla era la fi del guerriller i l'inici de la doy cuenta que hace falta una dic- fin, la consigna era hacer la resis- paper de la CNT. “[...] yo sigo con Pablo Díez. Apartat de Correus 22.269.
vida de refugiat. tadura por si queremos llevar algo tencia con todas sus consecuen- mis trece. Los periódicos y las re- 08080 Barcelona. S’indicarà en el sobre
a cabo algo práctico para los traba- cias, y tú sabes lo que es la resis- vistas son necesarios, pero mien- “II Premi Literari Pablo Díez”.
Des de la distància i prou allun- jadores. Un día se lo dije a Peirats, tencia activa. [...] Me había creído tras no se empezará una acción en SETENA. Es poden sol·licitar les bases
yat de les disquisicions i debats de ya hace cerca de dos años. Sólo que, luchando por una vida mejor, el interior, todo agua de borrajas. a plataformapablodiez@hotmail.com.
la direcció confederal de la CNT, en me contestó: Animal! Loco!, y no lograría vivir esta vida mejor. Qué [...] Y sin embargo, todo cristo Es pot obtenir més informació sobre el
Panxo mantenia amb plena vitalitat hemos hablado más de esto. No inocencia, ¿verdad?[...] No, Marce- habla de resistencia, pero el 99% cas Pablo Díez en www.pablodiez.com.
el seu compromís. obstante, cada vez que lo pienso, lino, no puedes decir que no hay solamente quieren administrar la VUITENA. El lliurament de premis tindrà
Les autoritats franceses avalua- resistencia. Dentro nuestros me- lloc el dia 27 de març a les 7 de la tarda
ven de ben aprop les actuacions de dios hay quien está para empren- en el local de la FAVB, c/ Obradors, 6,
l'exiliat que mirava de guanyar-se der una acción y, cuando llegan al Barcelona. Serà imprescindible la pre-
el pa en els pobles on anava sent comité, al cabo de un mes, ya cam- sència del autor premiat en aquest acte.
confinat. “Hoy lunes, a las 6 de la bian de opinión. Esperaré una tem- NOVENA. No es mantindrà correspon-
mañana, he sido despachado del poradita para ver si ahora, después dència sobre el concurs. La fallada del
trabajo por protestar contra las in- de haber hecho la unión de la CNT jurat serà inapel·lable i es donarà a co-
justicias, y es bien lamentable de- se entreprende [sic] algo. De lo nèixer directament a l’autor guardonat.
cirlo que, a la hora de la verdad, contrario, tendré que ponerme a lu- Els originals no premiats seran des-
sólo han demostrado ser hombres char con los que mas se acercan a truïts.
tres comunistas que, al ver que me mi manera de pensar, o abando- DESENA. La Plataforma Pablo Díez es
habian despachado a mí, han pedi- narlo todo y marcharme a la cam- reserva el dret de publicar el treball pre-
do la cuenta para solidarizarse. Los paña y vivir como los primitivos, ol- miat durant un any.
demás hombres es todo carnaza vidando lo vivido y sin preocuparse ONZENA. La participació en el certa-
podrida”. Mesos més tard, s'intuïa de nada [...]”. I no ho deuria veure men implica l’acceptació de les bases.
el desànim per la situació de confi- clar: va retirar-se finalment amb la I PREMI DE FOTOGRAFIA PABLO DÍEZ
nament “en la montañas de Berga, seva companya, Maria Calbó, a TEMA: LES LLUITES SOCIALS
me veo con posibilidades de resis- Occitània. L'octubre de 1978 retor- En record de Pablo Díez Cuesta, con-
tir mucho tiempo, a pesar de todo nà després d'anys d'exili, a Barce- ductor d’autobús de TMB (Transports
lo que digan los del comité. Allí soy lona, als seus paisatges Berga- Metropolitans de Barcelona) que es va
un hombre libre, no tengo ningún dans, a la Patum,... suïcidar al ser acomiadat per l’empresa
departamento ni cantón prohibido Al cap d'un temps, Massana després de ser acusat sense proves de
y no tengo que aguantar las humi- morí plàcidament. quedar-se amb l’import d’un bitllet (1,10
llaciones de aquí y mi tempera- Només una senyera i una lle- euros), la Plataforma Pablo Díez convo-
mento no es para esto (...) mis úni- genda l'acompanyaven: "Marcel·li ca aquest premi de fotografia que porta
cas visitas son las del cartero, que Massana, ciutadà modèlic i el seu nom. Els interessats poden obte-
éste cada dia pasa por delante de home de bé. Cap de la guerrilla nir més informació sobre el premi i
mi choza y me dá los buenos días. de muntanya antifeixista de Ca- sobre el cas Pablo Díez en www.pablo-
Ya ves como paso el tiempo (...)” talunya. Honor a les seves des- diez.com
pulles".
Catalunya. Febrer de 2008 25

25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> MÚSICS, MÚSIQUES i
Enrique Ruano,
‘l’estudiant és mort
VOLTANTS
d’un truc a trenc d’alba’
D’autors i
explotadors
Joni
L’altre dia vaig rebre un missatge
electronic d’opinió, segur que alguns
de vosaltres també el vau rebre o
n’heu vist de semblants, parlava dels
autors i de la pirateria d’una forma Miquel-Dídac Piñero Encara no ben despert ja sent viva
molt superflua però expressava molt la trucada i es llença pel finestral a
clarament i de manera molt ajustada l'asfalt d'una volada. Què volen
el que pensa molta gent i la majoria l 20 de gener de 1969, a les aquesta gent que truquen de atina-
del jovent sobre els autors. Com
sabeu els qui m’heu llegit abans no
estic gens d’acord amb l’actual fun-
E universitats de l’Espanya
franquista, especialment
amb Madrid amb el col·lectiu Àcra-
da? Els que truquen resten quiets,
menys un d'ells, potser el que
mana, que s'inclina al finestral. Da-
cionament de l’SGAE, pel seu concep- tes i a Barcelona amb grups maois- rrera xiscla la mare. Què volen
te capitalista i per la falta d’humani- tes, es margina la política carrilista aquesta gent que truquen de mati-
tat, com a gran entitat que és, però sí del PCE-PSUC de “reconciliació nada? De matinada han trucat -la
que crec que els autors han de rebre nacional espanyola” i agafa definiti- llei una hora senyala- ara l'estu-
una compensació economica per la vament força el ressò el moviment diant és mort, és mort d'un truc a
seva feina i d’això és del que s’encar- de maig de 1968 (ara farà 40 anys) trenc d'alba. Què volen aquesta
rega aquesta societat de gestió, és que donaria lloc a grups neoanar- gent que truquen de matinada?”.
important que la gent, el públic, tot- quistes, com ara el català ‘Negro & Finalment, el govern franquista
hom, sàpiga que els autors, de mo- Rojo’, o consellistes, com el MIL, va decretar l’estat d’excepció com
ment, l’única manera que tenen de quan se sap la notícia de la mort, nada?” sobre un poema de Lluís mig es desvetllava. Què volen tornaria a fer en el decurs del pro-
cobrar per la seva feina és aquesta, estant detingut per la policia, de Serrahima, molt popular aquells aquesta gent que truquen de mati- cés de Burgos o el gener de 1977
desafortunada pel model de funciona- l'estudiant d’extrema esquerra En- anys d’intent de ruptura amb el nada? La mare ben poc en sap de el mateix Suárez, que va compor-
ment de l’entitat, sí, però necessària rique Ruano. L’ocupació del Recto- franquisme: “Què volen aquesta totes les esperances del seu fill es- tar la detenció dels 50 de la Fede-
per a tothom qui es dediqui a la crea- rat de la Universitat de Barcelona gent? De matinada han trucat, són tudiant, que ben compromès n'es- ració Anarquista Ibèrica (FAI) a
ció musical. va ser l’acció més significada d’a- al repla de l'escala. La mare quan tava. Què volen aquesta gent que Barcelona i la tortura d’anarquistes
Creure que el que ens paga l’SGAE quella revolta estudiantil de gener surt a obrir porta la bata posada. truquen de matinada? Dies ha que significats en el moviment estu-
és com un extra i que els autors tenen de 1969. Què volen aquesta gent que tru- parla poc i cada nit s'agitava, li diantil del tardofranquisme (Estu-
el xollo de cobrar de per vida sense La cantant Maria del Mar Bonet quen de matinada? El seu fill, que venia un tremolor tement un truc a diants Llibertaris de Catalunya i
fotre res no és real, més aviat tot el va composar la cançó “Què volen no és aquí? N'és adormit a la cam- trenc d'alba. Què volen aquesta Balears i Federació Anarquista
contrari, la realitat és que l’autor crea aquesta gent que truquen de mati- bra. Què li volen al meu fill? El fill gent que truquen de matinada? Universitària).
durant un temps X, triga un altre
temps X a publicar, un altre a vendre i
un altre a començar a cobrar, si el Catàleg de Publicacions Sindicals La premsa llibertària de Badalona,
disc funciona una mica pots arribar a
estar un parell d’anys cobrant quanti- Clandestines a Catalunya 39–75 accessible a la xarxa
tats més aviat ridícules cada tres
mesos, un extra que per res es pot Centre d’Estudis Equip CEDALL
Sociolaborals
amb les publicacions editades a Miquel Valls. Volem afegir que
considerar salari al principi i que l’àmbit de l’empresa, incorporant l'important dirigent anarcosindica-
només pot arribar a compensar la de- aquelles que van ser editades Després d'un procés llarg i labo- lista Joan Peiro va ser un dels
dicació a partir que tinguis uns quants El Centre d’Estudis Sociolaborals pels treballadors des de les as- riós, s’ha acabat la digitalització mes actius impulsors de la prem-
discos publicats... Aquesta és la reali- (CESL) de la CGT semblees, els comitès de vaga i de la important col·lecció de sa sindicalista i llibertària de la
tat de la gran majoria dels autors d’a- (http://www.ceslbcn.org/) presen- per comissions de treballadors premsa llibertària de Badalona, Badalona obrera, ja que durant
quest país. tem el catàleg de publicacions que no s’identficaven amb les or- corresponent al primer terç del quinze anys va viure i va treballar
Els autors quan creen no cobren, no sindicals clandestines a Catalun- ganitzacions sindicals clandesti- segle XX. en aquesta ciutat catalana.
hi ha cap vincle entre autor i intèr- ya durant el període 1939–1975. nes. La informació que ens pro- "La Colmena Obrera", "El Vi- La difusió de la premsa histori-
pret, ni l’intèrpret (músic) ni el pro- Amb aquest catàleg volen fer porcionen aquestes publicacions drio" o "Vía Libre", per citar les ca llibertària és una bona i neces-
ductor executiu (segell) paguen a una aportació al coneixement del ens permet conèixer l’evolució del tres capçaleres periòdiques lliber- sària eina per al coneixement,
l’autor, l’autor el que cobra és aquest desenvolupament del moviment sindicalisme sota la dictadura, la tàries més importants de la ciutat, tant dels fets històrics locals com
famos percentatge sobre els ingres- obrer sota la dictadura, des de la participació o boicot a les elec- han estat digitalitzades gràcies a de la influència que van exercir
sos produïts per l’explotació de les finalització de la guerra civil fins a cions sindicals de l’Organització la labor conjunta del CEDALL, el els grups sindicalistes, llibertaris i
seves obres, percentatge que és el la mort del dictador, posant a l’a- Sindical del règim, més coneguda Centre d'Estudis Llibertaris Fede- anarquistes en el primer terç del
que gestiona l’SGAE. bast d’un ampli públic i dels espe- com a CNS, etc. rica Montseny i el Museu de Ba- segle XX.
D’altra banda, el fet que aquesta cialistes les publicacions que van Catàleg de publicacions sindi- dalona. Si voleu consultar i analitzar la
societat d’autors sigui també d’edi- editar les diferents organitzacions cals clandestines: Així mateix és important res- premsa historica llibertària podeu
tors és prou simptomàtic, o sigui, la sindicals clandestines. http://www.ceslbcn.org/cata- saltar el treball realitzat per l'histo- anar a la pagina web del CE-
societat de gestió (no només aquí, S’ha completat aquest catàleg leg_1939-1975/ riador Paco Madrid i el fotògraf DALL: www.cedall.org
arreu) gestiona alhora els drets dels
treballadors (autors) i els dels empre-
saris (editors), mentre que en l’as-
pecte fonogràfic, per exemple, els Jornades Cuturals Llibertàries de Sants
músics tenen la seva societat de ges-
tió (AIE) i els segells la seva diferen- L'Ateneu Llibertari de Sants, el ritat, Responsabilitat, Justícia So- campanya electoral, traient la po- terme. Aquests debats i xerrades
ciada (AGEDI), d’aquesta barreja poc Col·lectiu Negres Tempestes i el cial i Recolzament Mutu. lítica i la cultura de les institucions intentaren difondre lluites com la
natural surt la poca fiabilitat que Centre Social “La Farga” organit- Les jornades consisteixen en i portant-la al carrer. que es porta a terme contra l'ex-
tenen els propis autors de la societat, zen les “Jornades Culturals Lliber- diferents tipus d'activitats com ara Les Jornades Culturals Lliber- perimentació amb animals o la
el rebuig que genera a la societat en tàries” que es desenvoluparan a xerrades, debats, cinefòrums, tàries tractaran diverses temàti- visió anarquista de la lluita contra
general i afers poc comprensibles a diferents espais del barri de Sants menjadors i tallers i es portaran a ques com la recuperació de la el masclisme i el patriarcat.
nivell humà com el judici a alasbarri- durant el mes de febrer. terme a diferents espais del barri: memòria històrica amb una confe- Els organitzadors han enllestit
cadas. Amb aquestes jornades, les La Biblioteca “Vapor Vell”, el Cen- rència sobre el passat i present el web Febrer Lllibertari perquè es
Per últim, aprofito per plantejar en entitats convocants aproparan els tre Social de Sants, el Centre So- de l'ateneisme a Sants. pugui consultar en detall cadas-
veu alta els meus dubtes sobre la par- valors llibertaris al veïnat amb la cial “Can Vies” o el propi Centre Un dels eixos principals de les cuna de les activitats. Més info-
ticipació en el sistema anant a votar intenció de recuperar el veritable Social “La Farga” es convertiran Jornades serà la sèrie de xerra- mació a: www.lateneu.info i
el proper dia nosequè. significat de paraules com Solida- en el contrapunt a la imminent des i debats que es duran a www.negrestempestes.org
26 Catalunya. Febrer de 2008

26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres > IMATGES QUE PARLEN
“Los pasos posen principalment l'accent en les
molèsties que genera la prostitució
“La ciudad de
(in)visibles de la en el carrer, tan sols consideren los suburbios”
prostitución” qüestions relatives a l'ordre públic. MARC HATZFELD
Tenint en compte aquest panora- Ed. Laertes
Ivan Miró (La Ciutat Invisible)
ma, ens preguntem quins interes-
sos estan en joc en les polítiques
públiques que afecten a la prostitu-
ció i quines repercussions concre- Més enllà de les flames dels subur-
tes tenen sobre les protagonistes bis francesos, aquest llibre, des-
de la història: les treballadores se- criu, a grans trets, el que conforma-
xuals. rien els modes de vida o la cultura Ethel Macdonald:
El llibre és fruit del desig d'escol- popular dels suburbis. Formes
tar les veus que intervenen en d’expressió pròpies -rap, graffiti, història d'una
aquesta problemàtica. Veus reals, tags, breakdance, smurf-; maneres anarquista
en primera persona; veus que por- de parlar particulars, amb el ‘ver-
Josep Estivill
ten a terme polítiques pragmàti- bert Achcar sobre Orient Mitjà i la lan’ –revers parlat del francès ofi-
ques i persecutories; veus que no política d’Estats Units en aquella cial-; formes d’organització econò-
callen el silenciós però contundent zona, tractant temes que van des mica que s’adapten a un “sortir del
estigma que recau sobre les prò- de la definició de terrorisme, fona- pas” de la precarietat quotidiana o En el mes de setembre de 1936, dies de
pies treballadores. El camí està ini- mentalisme i democràcia, l’insur- relacions socials que funcionen a fragor revolucionari a Catalunya i en
ciat. El seu recorregut ens durà als gència iraquiana, la política dels partir d’ajustaments relacionals ba- plena Guerra Civil espanyola, la CNT-
CELESTE ARELLA, CRISTINA models jurídics entorn de la prosti- EUA a Iraq o el conflicte sobre Is- sats en el respecte i la solidaritat FAI va llançar una crida en la qual de-
FERNÁNDEZ, GEMMA NICO- tució; a les xarxes i polítiques mi- rael i Palestina. del veïnatge. Sense caure en una manava armes, diners i soldats per a
LÁS, JULIETA VARTABEDIAN gratòries; a les representacions i Chomsky i Gilbert Achcar, que lectura simplista d’adjudicació de ser enviats a Espanya, així com mitjans
Virus Editorial conseqüències que té treballar en visqué al Líban diversos anys, des- característiques unívoques a una per a la propaganda internacional de les
seves idees anarcosindicalistes. Res-
Col·lectiu Catalunya
l'espai del carrer; al poderós efecte granen un a un els conflictes i les comunitat donada, l’autor dibuixa
de les estigmatizacions i naturalit- relacions polítiques d’aquella zona una sèrie de tendències heterogè- ponent a aquesta crida, una jove anar-
zacions; i, finalment, com element del món i ens mostren els interes- nies pròpies de la diversitat que im- quista escocesa, periodista de profes-
La prostitució de les nostres ciutats de reflexió central, als drets hu- sos, sovint ocults, que mouen els pera a les barriades. sió, va acceptar la invitació per anar a
i, específicament, la de Barcelona, mans de les treballadores sexuals fils de les relacions entre els Estats Barcelona amb la finalitat de col·laborar
en la creació de la secció anglesa del
ha sofert nombroses transforma-
cions en els últims anys. Algunes
que estan sent vulnerats. Aquest
camí és, efectivament, pedregós.
que la conformen. Les 14 hores de
diàleg que es transcriuen en el lli-
“La catalanitat servei d'informació de la CNT-FAI.
han vingut provocades per l'arriba- Però sabem que és necessari tran- bre són una visió crítica i global de obrera” Es tracta d'una coproducció feta al
da d'algunes dones immigrants sitar-lo perquè només visibilitzant la política dels Estats Units i dels JOSEP TERMES 2006 entre La Productora i BBC-Sco-
que han optat per exercir la prosti- el problema es podrà, algun dia, seus aliats (Israel i el protectorat de Editorial Afers tland, amb direcció de Mark Littlewood i
l'assessorament en el guió de Dolors
Col·lectiu Catalunya
tució i han modificat, sobretot, la vi- solucionar. Qui donarà el primer l’Iraq) envers la resta d’Estats de la
sibilitat del fenomen. Potser hagi pas? zona i també de la política d’a- Genovès. Aquest documental relata, a
estat aquest fet el qual hagi des- quests mateixos Estats contra la través d'acurades reconstruccions, ma-
pertat de la seva letargia un ja vell seva població. Descripció detallada de la història, terial d'arxiu i les intervencions d'espe-
cialistes, la història d'Ethel MacDonald.
debat que en l'actualitat ha adquirit
unes dimensions considerables en
“Estados Sempre és un exercici saludable
llegir a Chomsky i en aquest cas el
del pensament i de les idees d'uns
partits i sindicats obrers en relació Nascuda el 1909 en el si d'una família
tots els àmbits de la sorra pública. peligrosos. tàndem que formen amb Achcar, amb Catalunya i els seus drets d'au- de classe treballadora, va començar a
L'elecció per la prostitució que Oriente Medio y profund coneixedor de la realitat de togovern durant els anys de la II Re- ser militant activa el 1931. MacDonald
han realitzat i realitzen algunes l’Orient Mitjà, funciona força bé i fa pública. Com remarca el títol mateix, va venir a Barcelona el setembre del
dones és qüestionada des de di- la política que, des de visions diferents, pugin s'hi descriu la Catalanitat obrera, llar- 1936 amb la finalitat de col·laborar en la
versos àmbits que articulen els exterior complementar els temes tractats. gament negada per certa historio- creació de la secció anglesa del servei
seus discursos amb altes dosis de El llibre té dos epílegs, un amb grafia, nostrada i forana. L'estudi és d'informació de la CNT-FAI. Es va con-
moralitat conservadora i de victi-
estadounidense” cada autor, que es realitzà just un treball sistemàtic sobre la presa vertir en la veu en anglès de la ràdio
misme, posant èmfasi en la qüestió NOAM CHOMSKY I GILBET abans de la seva publicació per tal de decisió d'un obrerisme variat (i de controlada per l'organització i que eme-
de la violència. Des d'un posiciona- ACHCAR que els autors poguessin valorar, vegades contradictori) respecte de tia per a Europa i Amèrica. MacDonald
va participar en els esdeveniments co-
Pau Juvillà
ment oposat, no obstant això, s'in- sis mesos després de les conver- la República catalana, l'Estatut de
tenta reconèixer la prostitució com ses, les novetats més significati- Núria i les retallades que va patir a neguts com a Fets de Maig del 1937. Va
treball sexual perquè aquestes ves. les Corts republicanes, els drets his- ser empresonada per les autoritats re-
dones tinguin cobertura de drets i Aquest llibre recull tres dies de Un molt bon text que suposa una tòrics de Catalunya, el dret d'autode- publicanes per haver ajudat a escapar
puguin treballar en condicions dig- conversa, del 4 al 6 de gener de aproximació crítica i detallada a la terminació, sobre què s'entén per companys anarquistes i militants del
nes i segures. Altres visions, que 2006, entre Noam Chomsky i Gil- realitat d’Orient Mitjà. catalanisme. POUM. Posteriorment, va ser alliberada
i finalment deportada a França. En el re-
Revistes
torn a Glasgow, va mostrar la seva tris-
tesa per no haver-se realitzat la «utopia
a Espanya».
És un documental interessant perquè
ofereix la visió inèdita d'una periodista
estrangera i, de fet, està realitzat amb
un estil correcte, que es deixa veure i
permet fer-se una idea del personatge.
Però sincerament, li falta grapa. Alterna
imatges de l'època amb recreacions ac-
tuals per mostrar les situacions amb
què es devia trobar la periodista esco-
cesa. Tot realitzat amb força correcció,
però li falta grapa. És didàctic -els dià-
legs són molt tòpics- i explica la com-
plexitat del moment i les tensions políti-
ques, però no aconsegueix apassionar.
“Història d'una anarquista” és un do-
cumental que vol donar una perspecti-
NOT. DEL CAMBIO CLIMÁTICO CIUTAT 21 AULA LIBRE L'OBSERVATORI DE GRÀCIA va inèdita de la Guerra i del fenomen
Butlletí sobre el canvi climàtic Butlletí de CGT a l'Ajuntament de Butlletí de la Federación Andaluza Punt de trobada d'entitats alternati- anarquista i pe això és força interessant
de l'ONG Entrepobles, bole- Bcn, www.cgtbarcelona.org/ssab/ - de Sindicatos de Enseñanza de la ves de la vila de Gràcia (Barcelona) (tot i que no apassiona).El podeu mirar
tinncc@gmail.com / www.cgtajuntamentbcn.blogspot.co CGT, a La Quimera. a: www.spanishcivilwarfilm.com/
www.pangea.org/epueblos m www.fasecgt.es / www.aulalibre.es www.laquimera.org/observatori
Catalunya. Febrer de 2008 27

27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
BRUNO VALTUEÑA, SECRETARI GENERAL DELA CGT DE CATALUNYA
‘A la CGT, lliguem l’acció
> LES PARAULES SÓN PUNYS
Intel·lectual
social amb l’acció sindical’
col·lectiu
Jordi Martí Font,
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/v
iew/id/2639
Cada una de les aportacions de cadas-
La idea llibertària d’organització entén la pluralitat d’idees cun i cadascuna de les persones que
no ens deixem xafar, de cada una de
les que no ens creiem que estiguem
> LA FRASE...
tan bé com diuen que ens fan sentir.
Perquè viatgem i veiem gent que pa-
teix, i no perquè siguin patidors de
mena sinó perquè tal com ho tenim
muntat –com ho tenen... i nosaltres hi
participem- no va. I quan sumem el
que diem, totes i tots, malgrat que
algun cop és contradictori i no ens fa
por que ho sigui, esdevenim intel·lec-
tual, intel·lectual col·lectiu, format per
pensament i acció, per pensaments
propers i sovint coincidents, tot i que
no sempre. Per acció directa que no es
conforma a denunciar sinó que alhora
argumenta, explica, qüestiona...
“Treballarem amb Intel·lectual col·lectiu. Pensament i
il·lusió i posarem tota
acció quan, per exemple, uns nois es
la nostra voluntat a
planten enmig d’un acte “a favor de la
família” -i alhora contrari a la diversitat
fer les coses el millor de la majoria de formes d’estimar i de
que sapiguem” viure- i en un acte intel·lectual de pri-
mer ordre rebenten la missa que els
“Som un sindicat on hi ha persones amb diferents experiències, dinàmiques i opinionss (...) hem d'estar oberts a tothom qui vulgui incorporar-s’hi”.
om benpensants que no pensen tenien
preparada per entretenir el diumenge i
Text: Josep Llunas; fotos: Joan -Amb il·lusió, optimisme i la con- pròpia del partit polític. La CGT és borals i negociació, hi hagi partici- redimir els seus múltiples pecats.
Ramon Ferrandis fiança que qui treballem a la CGT un sindicat on hi ha persones amb pació, solidaritat i que en la presa Intel·lectual perquè fa pensar i ajuda a
farem tot el que estigui al nostre diferents experiències, dinàmiques de decisions siguin protagonistes fer-ho, denunciant els plantejaments
Bruno Valtueña va ser elegit secre- abast per consolidar el nostre sin- i opinions, aquí és on hem d'apro- els treballadors i les treballadors, retrògrads d’una d’aquestes trobades
tari general de la CGT de Catalu- dicat. Espero que el pròxim Con- fundir amb una actitud, que respec- per evitar la política d'intermediació d’integristes alhora que reivindica el
nya el passat dissabte 19 de gener grés sigui de caràcter ordinari ja tant les diferents opinions, faciliti la i resignació de les burocràcies sin- dret al propi cos. Col·lectiu perquè el
al Congrés Extraordinari que l’or- que el nostre desig és complir els convivència, la presa d'acords i el dicals que al reformisme tant li que diu, fa i provoca és fet per més
ganització va fer a Reus. Valtueña, dos anys de gestió que queden, tal respecte a aquests, hem d'estar agrada. d’un nom, per més d’una persona, per
de 51 anys i nascut a Barcelona, és com hem manifestat en el Congrés oberts a tothom qui vulgui incorpo- Alhora hem de pressionar les més d’una manera de fer i de ser.
afiliat al Sindicat del Metall de la co- Extraordinari de Reus. rar-se a la CGT i estar segurs en el administracions i poders polítics. Tinguem clar que no només l’acció
marca del Baix Llobregat, porta 32 -Quines són les línies que com a que diem ser. Hauríem de treure conclusions de directa serveix per fer gramàtica amb
anys treballant a la Seat de Marto- SP prioritzareu? Una altra percepció que tinc és les experiències i incorporar als tre- al propi cos sinó també la frase líquida
rell i havia estat, fins ara i des del -Les línies les tenim definides en que a la CGT és difícil el debat as- balladors i treballadores més cons- que flueix i va amarant consciències i
2005, secretari de Formació del els nostres Estatuts i Acords. sossegat i constructiu. Potser el cienciats a la dinàmica interna del cervells que la desgranen i en prenen
Secretariat Permanent (SP) de la Aquest SP, com ja he dit abans, en- treball immens que tenim davant Sindicat i de la Confederació, les una a una cada una de les parts, que
CGT. cara la seva tasca en la línia de mi- ho dificulta i els debats mal tancats lluites haurien de servir no només gra a gra reformulen sentències i pro-
-Quin és el panorama actual de llorar la participació, coordinar les generen problemes i arrossegant per guanyar-les, sinó per créixer posicions més o menys lúcides i fan
l’organitzaió i quines són els lluites dels treballadors, les treba- problemes no s'avança. quantitativament. que passin a ser part del propi pensa-
prioritats organitzatives de CGT lladores i col·lectius per potenciar No podem, i és per pura supervi- -Com és pot encarar un fenomen ment de qui les llegeix o sent.
en aquest moment? la solidaritat i estar oberts a la so- vència, magnificar els problemes i com la precarització de la vida Entre nosaltres també hi trobarem
-Encara no he tingut temps per cietat catalana, perquè la CGT esti- destacar les diferències; no estic des d’un organització clàssica individualitats individals i saber xu-
poder tenir una idea exacta del pa- gui més present arreu. Treballarem dient que cal evitar la confrontació sindical com CGT? clar-les i que passin a ser part del tot
norama de l'organització, i la meva amb il·lusió i posarem tota la nostra d'idees, però sí que ha de prevaler -En primer lloc. la CGT estem en- és la nostra feina. Que esdevinguin
opinió actual està basada en la voluntat a fer les coses el millor que per què estem a la CGT i creure en carant la precarització laboral en part del tot que suma i s’infecta alhora
meva experiència com a secretari sapiguem per superar els obsta- la bona voluntat de tots i totes. els centres de treball cada dia i allí que esdevé cada cop més col·lectiu,
de Formació durant els dos anys cles que empresaris i polítics refor- -Quin creus que ha de ser el on estem organitzats, el treball és més divers i més format per gent dife-
passats. El panorama és desigual, mistes posin en el nostre camí. paper de la CGT de Catalunya en ardu i complex. No hi ha cap gran rent i pensaments veïns tot i que so-
en unes comarques i sectors, hi ha -La secretària general sortint va l’actual panorama de crisi indus- centre de producció, de serveis o vint estancs.
més dinamisme que en unes al- parlar de “trencament” de l’orga- trial, deslocalitzacions i mercat oficina, on els empresaris no bus- No tindrem mai els grans mitjans de
tres, però això no és cap novetat... nització. Quina és la teva percep- global? quin més rendiment dels empleats. què disposa el pensament únic teledi-
A l'actual SP ens hem marcat un ció sobre el tema? -Dintre del panorama laboral la La precarietat avança constant- rigit dels “opinadors lliures” que tots
pla d'actuació orientat cap a diver- -Bé, aquesta és una cançó que els CGT som un sindicat minoritari, no ment. diuen el mateix per tal que amplifiquin
sos camps. El primer és potenciar qui duem molts anys en l’anarco- desitgem aquest paper i estem tre- A la CGT, lliguem en el nostre les nostres veus però sí que tenim ja
la participació de totes les Federa- sindicalisme hem sentit moltes ve- ballant per créixer sòlidament, però discurs l'acció sindical i l'acció so- els mil i un petits megàfons que les re-
cions en la Plenàries perquè Cata- gades. I tot i ser la pitjor cançó, des- la realitat és aquesta. Fins ara, on cial, som l'únic sindicat amb repre- produeixen, que esdevenen mosquits
lunya dugui propostes al SP Confe- prés de repetir-la milers de la CGT existia, hem estat en tots sentació que aplica l’àmbit social que, ben encaminats i mai dirigits,
deral, per a això la informació ha vegades, potser és la que més els conflictes que les empreses en la seva activitat laboral l'àmbit. facin caure l’elefant en qüestió, es
d'arribar amb temps i que les pre- agrada. han generat, amb les deslocalitza- Hem de lluitar contra els efectes de digui Sostres, Roglan, Barbeta, Losan-
ses de decisions siguin efectives. Dir que la CGT està trencada és cions, retallades de drets laborals i la precarietat, que no generem els tos o Cuní. I en aquesta tasca, compar-
Continuarem el Pla de Formació ja una opinió que no comparteixo. altres situacions. La majoria de les treballadors i les treballadores ja tir és la millor tàctica, sumar la millor
iniciat dirigit als delegats i delega- Quan es parla de ruptura és per- vegades, per la relació de forces en que la desigualtat és una de les eina i no ser benevolent la millor forma
des i a l’afiliació, i ajudarem les fe- què es constata que hi ha diverses l'empresa o sector, la nostra inci- raons de ser del capitalisme. Per tot d’intel·ligència. Escoltar, saber, repro-
deracions que tinguin dèficits per parts d'un tot i s'exagera aquesta dència condiciona, però no deci- això, la CGT hauríem de fer una duir, aprendre, fer, crear i infectar.
superar-los. realitat, la idea llibertària de la nos- deix, però això no vol dir que no anàlisi de la precarietat, les recep- Aquestes són les normes d’aquest
-Com encares aquest mandat de tra organització entén la pluralitat sigui important. El nostre paper és tes no poden ser uniformes perquè intel·lectual col·lectiu que som totes i
dos anys fins al proper Congrés d'idees, es contraposa amb la idea fonamental perquè a tots els pro- les situacions precàries no són en tots les qui ens atrevim a dissentir.
Extraordinari? d'organització monolítica que és cessos de defensa d'interessos la- tots els àmbits iguals.