Download to read offline
![EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Parlem amb... ROGER PASCUAL, DE LA VILELLA BAIXA
“Aixecar la bandera del paisatge va ser un encert’”
Jordi Martí Font més extensament. Això amb la intenció de lica, per si sola, no solucionarà el proble- ha hagut un remuntament social, la gent té de la voluntat de la societat. I si no ho
(jordimartif69@mesvilaweb.cat) poder preveure la factibilitat de poder rea- ma energètic; partint de la consideració vehicle propi per desplaçar-se, etc. Ara bé, aconseguim ara, doncs ho continuarem in- > LES FRASES...
litzar rutes per poder visitar algunes àrees que els millors solucionadors del problema la societat va quedar tocada, i per refer-se tentant.
Roger Pascual i Garsaball és nascut a determinades especialment favorables. energètic van en el camí de l’estalvi i de cal tota una generació, es manté un cert fa- -Ens podries donar la teva opinió sobre
Barcelona i viu a la Vilella Baixa des de fa Aquí trobes aquestes construccions ama- l’eficiència anergètica; i partint de la cons- talisme, això és cert. el futur de la comarca i la seva situació?
uns anys tot i que des de sempre ell ha gades al bosc, davall de cingles... a dife- tatació que en aquests moments tal com A poc a poc, això va canviar, també perquè -No ho sé, realment no ho sé. Puc expres-
estat del Priorat, tant per tradició familiar rència del Camp on les trobes enmig dels vivim ara no podem solucionar-ho tot amb ve gent de fora, tornen els jubilats de la sar els meus desitjos, però com que sóc
com per la seva vinculació al territori, un camps ja que allà els terrenys tenien més un tipus d’energia –ni tan sols, per molt ciutat, arriba gent nova. Això és bo, les molt moderat en els desitjos...
territori que ha ajudat a definir amb la pedra per acumular i l’espai és més pla. És que ens dolgui, podem prescindir de la nu- idees noves. Crec que la comarca evolucionarà amb
Plataforma de Defensa del Priorat, a par- un tema que quan el comences a descobrir clear perquè si ara s’apaguessin totes les una certa recuperació de la població que
tir de la seva feina com a biòleg i en moltes no acabes d’entendre el desinterès que hi nuclears ens quedaríem sense llum-; diem -I com a projectes col·lectius quins no serà espectacular però que tampoc ho
altres associons.. ha al seu voltant. Són construccions que que molt bé, que cal apostar per acostar els veus? Què suposa aquest Parc Natural ha de ser. Al Priorat hi pot viure més gent
És autor de dues obres bàsiques:“Mont- pertanyen al passat, ara ningú no fa barra- centres de producció als centres de con- del Montsant? sense perdre els trets bàsics dels pobles, la
sant: patrimoni natural i paisatge” i ques de pedra seca i rarament ningú no sum, per la promoció de la producció a pe- -El Montsant estava ja a les llistes de sem- tranquil·litat, la relació entre els veïns, l’ar-
“Flora de la serra de Montsant”. refà un marge. Però al Priorat, enfrontar-se tita escala, domèstica fins i tot, però deixat pre de qui gestionava els espais naturals. quitectura, esl carrers..., la majoria no per-
al passat és enfrontar-se amb les èpoques d’aplicar a les energies renovables i alter- Tothom sabia que al sud de Catalunya hi dran aqustses característiques.
-Com t’insereixes en el món de la botà- dures, d’un declivi que va durar molt de natives el model que s’aplica a les energies havia una sèrie d’espais que necessitaven Crec que els prioratins sabrem, cada vega-
nica del Priorat? temps... i la gent inconscientment tendeix brutes. Perquè a banda de criticar les ener- protecció. Un dels primers cartells de la da d’una forma més sàvia, treure el màxim
-M’ho vaig trobant a poc a poc. De fet, fa a associar els elements del passat amb gies brutes, també n’hem criticat el model Plataforma amb què vam empaperar les suc possible de les nostres possibilitats. Ho
més de vint-i-cinc anys que vaig començar aquestes èpoques dures que vol oblidar. de producció. tanques de les carreteres ja deia “Mont- estem fent amb el vi, ho farem amb l’oli,
això. Vaig començar una mica pel meu in- sant, Parc Natural”, perquè pensàvem que probablement també amb altres àmbits;
terès per t’entorn i per intentar entendre -També ets membre del Gepec, no? -Això ha provocat un debat important si havia pogut sorgir aquell projecte de les serem capaços d’instal·lar algunes petits
per què físicament el Priorat és com és. -Sí, però més aviat com a paganer. És que dins del món ecologista. centrals eòliques amb tanta impunitat era, indústries de transfomació de productes
‘‘
Això a través d’un dels llibres oberts que no tinc temps. El meu àmbit de participa- -En certa manera, sí. Caricaturitzant, en part, perquè el Montsant no tenia el re- agrícoles que seran respectuoses amb el Els energètics
té qualsevol territori com és la vegetació i ció en la defensa del territori és el de la podem dir que hi ha els energètics, que coneixement que es mereixia. Teníem tota medi i amb el paisatge... destrossarien
la botànica. Si tu et poses enmig d’una Plataforma de Defensa del Priorat. destrossarien el paisatge per salvar l’at- la raó del món, la prova és que el mateix Segurament, i això em faria molta il·lusió,
selva tropical, molt probablement, amb les Va ser un moviment més que de resposta, mosfera; i els conservacionistes, que s’ofe- Govern de Convergència no va poder des- podrem crear un pol d’atració intel·lectual el paisatge
condicions d’humitat i de temperatura i de defensa, d’oposar-se a una agressió que garien en CO2 per no malmetre ni una viar la seva responsabilitat sobre aquest en aquest món que és el de l’agricultura de per salvar
amb el paisatge que hi tens dins sabràs per- era dura, que era bastant dura. muntanya. tema i amb tots els conflictes que van pas- qualitat. Un dels punts importants en
fectament que no ets a casa i t’ubicaràs en Vèiem que ens anaven a posar molins a Jo crec que això és un debat fals. Crec que sar aquí a baix, es va passar a protegir el aquest àmbit podria ser l’escola experi-
l’atmosfera i els
una zona més o menys concreta del món. dalt del Montsant i ens semblava comple- no s’han de tenir posicions absolutistes en teix amb la majoria de gent de la nostra ge- aquests canvis. Les inversions, al Priorat, han de partir del cap a la gent que havia marxat a fora i que Delta de l’Ebre, els Ports, el Montsant i les mental d’enologia de Falset. conservacionistes
Això ho podem fer a més petita escala co- tament fora de lloc. Primer no ens ho aquest tema, tot és discutible, però totes les neració, segurament. respecte. Qui no se l’estima no hi triomfa, tornaven a l’estiu, amb els cotxes, i que muntanyes de Prades, un espai que en pro- Tindrem unes comunacions millorades s’ofegarien en
neixent bé les comunitats vegetals, les crèiem, “on van a parar?”, no pot ser!”, coses, en la seva justa mesura. I en el cas -Comenta’ns el repunt del món del vi perquè la comarca és molt dura. I crec que d’aquí estant semblava que havien triom- tecció encara està a mig acabar. respecte a les d’ara tot i que mantindrem
plantes. A mi m’interessava molt conèixer però després quan les coses van anar con- concret del Priorat, el paisatge té un valor -Aquesta defensa del paisatge trenca que acompanya la defensa del paisatge. necessitem algú que faci entendre als in- fat. La reivindicació la vam iniciar en aquell alguna mostra per veure com eren abans. CO2 per no
un territori que m’estimava des d’aquest cretant-se vam veure que eren capaços de estratègic que és fonamental. amb moltes ideologies “alliberadores” -Això ha estat fonamental. Jo crec que si el versors que cal respetar l’espai. Qui ve La gent que es va quedar, tot i que sigui moment. Ara ningú no nega la idoneïtat D’aquí a quinze o vint anys, els pobles malmetre ni una
punt de vista. fer-ho. del segle XIX que posaven èmfasi en la nostre discurs hagués anat per uns altres aquí ja té clar que no pot fer un vi per ven- dur dir-ho, es va quedar perquè no podia d’aquesta figura de protecció, que és una hauran recuperat o hauran posat a disposi-
-Abans de la Plataforma no hi havia un transformació i el domini de la natura. camins de per on van els sectors poductius dre als hipermercats, perquè les produc- marxar. Per tant, la comarca, com sempre cosa que està bé o que pot estar bé, però en ció de la gent o dels visitants una pat del
muntanya”
-Has descobert –o descrit- cent cinquan- -Aposteu per un model energètic dife- discurs polític al voltant del paisatge lle- -És clar, en aquell moment, la indústria su- de la comarca, jo crec que no haguéssim cions són petites i no creen grans impactes. que hi ha processos migratoris, va perdre aquell moment això no era així. A Cabas- seu patrimoini que fins ara tenen amagat o
ta espècies de plantes al Montsant. rent (l’energia eòlica) i defenseu el pai- vat del derivat del pensament romàntic posava la prosperitat econòmica. I davant tingut l’èxit que hem tingut. Segurament, els que podríem dir que eren “els més es- sers hi va ver un grup que va arribar a fer que fins i tot han destruït; recordo, com a
-Les que identificarien més la zona ja es satge com a bé comú. Com organitzeu amb expressions poètiques i punt. la prosperitat econòmica, en un món amb la Plataforma no passarà a la història com -I l’evolució com la veus? pavilats”. Per tant, s’ha de reconèixer la samarretes en què hi posava “Porc Natural exemple, que aquí a la Vilella i havia vuit o “A Cabassers hi
coneixien, les que jo he trobat són espècies aquest discurs? -El discurs paisatgístic ha tingut una evo- mancances, qualsevol cosa és benvinguda. un grup que va influir en els destins del -Si ara analitzéssim el desenvolupament gent d’aquí que va mantenir el territori, la del Montsant”. deu abeuradors per als animals i no en va ver un grup
rares, que no s’havien trobat abans perquè -L’hem construït. No teníem cap model lució complexa. No teníem referents, és Però l’experiència ens ensenya i avui dia Priorat, però és igual. de la comarca, veuríem coses sorprenents gent que es va quedar. queda un. Aquesta forma de fer les coses
ningú no havia fet un estudi tan aprofundit previ però jo crec que és una conseqüència més, la disciplina del paisatge és una disci- podem veure les conseqüències d’una en tots els àmbits, des del punt de vista so- El que tampoc es pot fer ara, des del Prio- -Ets soci actiu també de l’associació es deixarà de banda i es passarà de la polí-
que va arribar a
com jo he fet. lògica de voler ser racional. És a dir, crec plina embrionària, tampoc teníem un llen- mala planificació econòmica en algunes -El mateix sector del vi va malmetre cial, demogràfic, econòmic... Des de 1880, rat, és carregar-se tots els que vénen de Prioritats. tica d’obres faraòniques com poliesportius fer samarretes
que trobaries pocs biòlegs que et diguessin guatge temàtic al qual referir-nos. regions del món, i no són gens agradables, l’espai de la comarca amb algunes ex- més o menys, quan hi va haver el pic d’è- fora a fer-hi inversions; una actitud molt -La idea sorgeix de la Plataforma, però jo i tot això cap a serveis molt més directa- en què hi posava
-Entre les que tu has trobat, quina des- que no estan a favor de les energies alter- Pel fet de ser realistes i tocar de peus a per dir-ho de forma positiva. planacions de terres. xit del Priorat, amb la producció d’espe- menor, també cal dir-ho. crec que aquest és un projecte que agluti- ment utilitzables per la gent del poble. És
tacaries? natives i que canviarien el model energè- terra, al principi quan al·legàvem contra Aixecar la bandera del paisatge va ser un -Nosaltres sempre hem defensat que la co- rits, etc., hi va haver una petita recessió narà gran part de la societat prioratina. important tenir un indret on la canalla ‘Porc Natural del
-Doncs n’hi ha dues que a Catalunya tic, més enllà del tipus d’energètic. El que centrals eòliques, posàvem per davant encert. Podíem reflexionar sobre moltes marca ha de desenvolupar-se amb els seus que la fil·loxera va contribuir a accentuar -El despoblament va portar a una acti- Aquí el protagonisme el tindrà la societat pugui anar a jugar, òbviament, però també Montsant’ ”
només es troben al Montsant. Una no té ni passa és que, sent racional i tocant de peus raons de tipus naturalístic, ecològic... i el altres coses en molt diversos àmbits, però recursos endògens. El vent és un recurs en- però que no va crear. [...] Pensa que la co- tud que encara es manté defensiva? prioratina. ho és tenir un consultori mèdic que funcio-
nom vulgar, de tan petita com és, i altra a terra, aplicant el mètode cièntific a les paisatge també però no tant. Sobre el pai- l’argument del paisatge era molt més po- dogen de la comarca? Òbviament. Però no marca va perdre dues terceres parts de la -Amb el despoblament, en els darrers anys Hi convergeixen sensibilitats molt diver- ni bé.
l’anomenen gavó de peu de pardal. coses i la lògica popular, sabem que tu no satge sempre ha pesat un adjectiu que li tent. Realment, quan analitzàvem el tema a ho són les inversions que en fan possible població. del segle XX, es va donar una situació una ses, des dels que han estat a favor de posar Espero que, sobretot, no només al Priorat “Pert tant, la
pots matar tot el que és gras. També està han posat els ecologistes. Diuen que el pai- fons, el que ens importava més era la des- l’aprofitament energètic i qui fa aquestes mica increïble. Jo recordo, quan era petit, molins a les nostres muntanyes fins als que sinó en general, evolucionin molt les rela-
-Parla’ns del projecte amb Carrutxa de clar –i això ho sabem tots- que l’home està satge és subjectiu i aixo no ho pot medir trucció del paisatge. I vam decidir anar per inversions ho fa purament de forma espe- -D’aquí ve la consciència del “no hi ha que estàvem a la casa de la família. No te- hi hem estat en contra. cions laborals cap a un sistema molt més comarca, com
“Petjades sobre el coster”. influint sobre el clima i que al ritme que ningú. Ara bé, que els paisatges siguin sub- aquí. culativa. res a fer” tan estesa entre la gent gran? níem calefacció i resultava molt dur viure- El projecte vol presentar una candidatura flexible en què el tema presencial no sigui sempre que hi ha
-És un projecte acabat i no publicat. Era un anem estem causant pertorbacions sobre el jectius vol dir que són menys importants? Vam posar sobre la taula aquest tema per- Sempre havíem defensat que agricultura i -Sí, una consciència fatalista basada en hi a l’hivern. Misèria referida a l’alimenta- per tal que el Priorat sigui declarat Paisat- tan important i es pugui viure en un lloc i
processos
projecte subvencionat pel Centre per la
Cultura Tradicional i Popular Catalana,
una aproximació al patrimoni de pedra
seca del Priorat. L’estudi el codirigíem el
Salvador Palomar i jo i hi havia més gent
implicada.
El treball va consistir en la descripció del
sistema atmosfèric i sobre el règim climà-
tic. Ara bé, per solucionar aquest problema
no podem crear-ne un altre.
No podem destrossar el nostre paisatge pel
bé de l’atmosfera si resulta que això ens ha
de portar a tenir un país amb espais natu-
rals degradats, depersonalitzat i sense refe-
Penso que no, tot el contrari. Si són subjec-
tius és perquè són el producte de la inter-
pretació per part de la ment humana dels
escenaris que ens envolten, per tant són
una construcció cultural.
És més, les societats tenen, sense saber-ho,
convenis paisatgístics. Tu i jo ens posarí-
què sabíem que en el futur seria importan-
tíssim. I tot va coincidir una mica. La Pla-
taforma es va fundar el 1999 i a finals
d’aquell any es va signar el Conveni Euro-
peu del Paisatge, al qual el Parlament de
Catalunya es va adherir a l’any següent. Al
cap de pocs anys, es va fundar la Direció
entorn són aquests recursos endògens.
Però mai no podem estirar més el braç que
la màniga. En el tema del vi, tampoc. A ve-
gades, això sembla la febre de l’or, amb in-
versions de sectors que no tenen res a
veure amb el món del vi. Ens interessa qui
vol fer un vi de gran qualitat, que s’hi
fets reals, en la pròpia experiència. Molta
gent va marxar a guanyar-se la vida a la
ciutat perquè aquí la vida era duríssima.
Això ho veiem com una cosa de fa molt de
temps i no en fa tant de temps, perquè als
anys setanta i vuitanta això se n’anava a la
merda. Quedaven els últims de Filipines,
ció no n’hi havia perquè la gent era
autosuficient, però hi havia misèria social,
misèria intel·lectual... Era un món molt
pobre en tots els sentits, excepte en el men-
jar.
-I ara?
ge Cultural de la Humanitat. I a més a més,
pretenem no centrar la reivindicació en un
aspecte determinat sinó en el conjunt de la
comarca, com a expessió ancestral entre
l’home i el territori. Pensem que és una
mostra de territori mediterrani.
Pensem que hi ha possibilitats, perquè la
treballar en un altre, sense cap problema i
potser sense haver de desplaçar-te.
Aquí, a més, veurem com haurem estat a
temps d’entendre que no podem destrossar
el nostre paisatge i el nostre patrimoni.
Haurem estat a temps de no fer un pas en
fals que ens hauria portat per uns camins
migratoris, va
perdre els que
podríem dir que
eren “els
‘‘
patrimoni de pedra seca, la seva classifica- rents paisatgístics. Aquest és el tema. em d’acord ràpidament sobre un escenari General d’Arquitectura i Paisatge i d’algu- podrà guanyar la vida i crearà un petit amb un sentiment fatalista total, i amb un -Des que hi ha hagut millores de comuni- gent que està posada en aquest món ens ho insospitats però completament diferents a
més
ció i l’estudi d’algunes característiques Partint de la consideració que l’energia eò- que ens agradi i un que no, i passa el ma- na manera hem evolucionat amb tots nucli de riquesa per a la comarca. sentiment d’admiració i alhora de repulsió cacions, la gent viu molt millor. També hi ha dit. I sobretot, les possibilitats vindran com són ara. espavilats”
16 Catalunya. Abril-maig de 2009 Catalunya. Abril-maig de 2009 17](https://image.slidesharecdn.com/catalunya-106-120805075053-phpapp01/85/Revista-Catalunya-106-16-320.jpg)
More Related Content
Revista Catalunya 106
- 1. Catalunya Z Òrgan d’expressióde la CGT de Catalunya • Abril-maig 2009 • número 106 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat Ni així farem una vaga general? Disseny: Dídac Salau
- 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya Ni vagues domesticades • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública de ni acomiadaments salvatges Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS urant anys han privatitzat seus paranys crediticis. casos, són autèntics fraus de llei. ments col·lectius a través de les D Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r els beneficis i ara pretenen El sindicat de la CGT no està dis- Enfront de les exigències dels po- seves signatures indiscriminades i 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es que nosaltres paguem les posada de cap de les maneres a derosos i dels rics, l’actuació del amb vagues i mobilitzacions do- Baix Camp/Priorat seves pèrdues…. consentir que els rics, els empresa- govern i dels sindicats majoritaris mesticades al servei de les patro- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus Els qui al llarg de dècades han dis- ris, els banquers i els directius de està sent vergonyosa i còmplice, ja nals i el govern, obstaculitzant d’a- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 senyat les polítiques que ens han les grans empreses de l’Estat es- que el primer destina milers de mi- questa manera que hi hagi una Baix Llobregat conduït al precipici i amb les quals panyol ens refreguin per la cara els lions de les arques públiques per fi- veritable resposta social que para- Cra. Esplugues, 46 s’han enriquit fins a límits insospi- seus escandalosos comptes de nançar empresaris, especuladors i litzi d’una vegada per sempre 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tats, a costa del nostre sofriment i beneficis i salaris, mentre les i els depredadors financers, i legisla a aquesta bogeria que és el capitalis- les nostres necessitats, es presen- treballadors ens quedem amb una cop de decret perquè siguin els tre- me. Comerç, 5. 08840 Viladecans ten davant la classe treballadora mà sobre una altra per culpa dels balladors amb el seu atur, els que La crisi que la paguin els rics. cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 per exigir de totes i tots que els fem acomiadaments, els ERO, els financiïn la seva pròpia contracta- Per un veritable canvi social, per a sortir a ells de la seva crisi, deixant- ERTO o la no renovació dels con- ció als empresaris; els segons, tots tot. Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell nos escanyar encara més amb els tractes temporals que, en molts sent els garants dels acomiada- CAP A LA VAGA GENERAL Tel. i fax 977 66 09 32 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord Agurrelj Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 93 893 42 61 Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 93 790 90 34 Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 d’abril de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Grup de Petroaliments, David Fernández, Roger Pascual, Pepe Sabadell “Les idees no poden existir al marge Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Unió, 59 de la realitat, pensar el contrari a 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Faume Fortuño, Carlus Jové, Coordinadora de Treballadors en Lluita, Maria Álcazar, Elisenda Trilla, aquestes alçades seria caure en un Tel. i fax 93 745 01 97 Col·lectiu "Estem fartes”, Anna Campanera Reig, Ecologistes de Catalunya, Txema Bofill, Eulàlia Ribó, idealisme rescalfat" Terrassa Col·lectiu Crisi, Xavier Díez i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exemplars. Ramon Llull, 130-136 Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Gerard Jacas dins Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. "L'anarquisme no és una ideologia" (1985) Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 3. REPORTATGE La sobirania alimentària El control de l'agricultura i l'alimentació és, sobretot, una ha d'estar en mans de pagesos i consigna i una estratègia consumidors, i no del lliure mercat de lluita L’AGRICULTURA ALTERNATIVA Deute ecològic i sobirania alimentària Grup de Petroaliments Avui dia, la crisi energètica és un altre escenari de risc per a la sobira- De tal sistema, tal nia alimentària. Davant la fi de l’era del petroli se’ns presenta la falsa al- deute ecològic ternativa dels agrocombustibles, El deute ecològic, entès com la falsa perquè tot i que es vengui com suma d’impactes socials i ambien- una solució al canvi climàtic la seva tals negatius resulta de la implanta- producció a gran escala requereix la ció del model econòmic i de con- importació de matèria primera ge- sum dels països del Nord sobre els nerant així més deute ecològic. A països empobrits. La lògica del més, l’increment de la producció creixement il·limitat del sistema ca- d’agrocombustibles pot portar que pitalista acompanyada d’un model les collites de terres reservades a de relacions comercials injustes l’alimentació es desplacin en favor comporta una relació desigual on dels cultius energètics. Els agro- els països del Nord malbaraten re- combustibles a gran escala poten- cursos i generen danys sòcioam- cien també el model agroindustrial, bientals a gran escala mentre que responsable, conjuntament amb la els del Sud en paguen les conse- deforestació, d’un terç de les emis- qüències. sions de gasos d’efecte hivernacle. El model agroindustrial vigent, pe- trodependent tant en energia com Exemples propers en insums, és fill d’aquest sistema i com a tal no escapa de produir Des d’aquí estant no escapem a la aquests efectes. En tot el seu cicle generació de deute ecològic. L’ele- de producció – distribució - con- vat nivell de consum de la nostra sum podem trobar components de societat implica una considerable –i deute ecològic com ara les emis- sovint absurda- demanda de recur- sions de gasos que augmenten l’e- sos, sovint importats. A l’Estat es- fecte hivernacle, la biopirateria, la panyol la importació d’aliments en generació de passius ambientals per l’última dècada ha crescut un 66% les empreses transnacionales i l’ex- quan la gran majoria d’aquests po- portació de residus. drien ser de producció local. Per exemple, mentre cada dia s’impor- Amenaçant la sobirania ten 330.000 kg de carn de pollastre, Resulta, per tant, important reco- Per mi, la sobirania alimentària és formes i a velocitats molt diverses, alimentària diàriament se n’exporten 205.000 nèixer el Deute ecològic generat pel sobretot una consigna i una estratè- en funció del context cultural, eco- kg! De fet, el port de Barcelona és model de consum i producció dels gia de lluita. La reivindicació que lògic i polític en el que es desenvo- Entre d’altres mecanismes del siste- el principal port de l’estat receptor països del Nord. Aquests països planteja és molt clara: el control de lupa. ma (acords de lliure comerç, expan- de fruita i verdura i, a gener de n’han d’assumir la responsabilitat l'agricultura i l'alimentació ha d'es- L'agroecologia i la sobirania ali- sió de l’agrobiotecnologia, etc), el 2009, les entrades de productes per mitjà de polítiques que aturin tar en mans de pagesos i consumi- mentària proposen construir deute ecològic posa traves a la sobi- agroalimentaris suposaven la sisena aquests efectes així com per la re- dors, no en mans del lliure mercat. I col·lectivament alternatives al rania alimentària dels pobles. En part de les mercaderies que s’hi ha- consideració del deute extern que l'estratègia que marca per avançar model agroalimentari hegemònic bona part, degut als danys provo- vien transportat (la meitat, si sotmet injustament les economies en aquesta direcció consisteix en transformant la producció per tal de cats per la contaminació o esgota- sumem les entrades d’hidrocarburs dels països empobrits. Així doncs, mantenir en paral·lel una lluita polí- fer-la respectuosa amb el medi i les ment dels recursos però també per i de productes agroalimentaris). davant d’aquesta situació ens tica de resistència, pressió i denún- persones, i autònoma pel que als l’apropiació del territori i el conse- Destaca que del total d’articles des- podem preguntar “Qui deu a qui?”. cia i un treball pràctic de construc- mitjans de producció; la distribu- qüent abandonament del camp, així carregats al port, la soja es trobi en ció i desenvolupament d'alternati- ció, en base a circuits curts, inter- com per la monopolització de la el quart lloc! L’opinió de Xavier ves al model agroalimentari domi- mediaris honestos i polititzats i re- biodiversitat per part de la indústria Montagut, president de nant. Es tracta d'una estratègia co- lació directa entre consumidors i mèdica i/o alimentària que fa més El deute de reconèixer la Xarxa de Consum muna en tant que els seus aspectes productors; i el consum, fent-lo vulnerables les poblacions davant el deute fonamentals han estat assumits glo- conscient, crític, solidari i localit- situacions de crisis alimentàries. Solidari balment, que es concreta, però, en zat. Catalunya. Abril-maig de 2009 3
- 4. REPORTATGE Les alternatives: agroecologia i sobirania alimentària Grup de Petroaliments després pel que fa a l'emergència del tall d'exemple val la pena esmentar L 'agroecologia (Ae) i la Sobi- aleshores incipient moviment anti- el comunicat “Polítiques buides per rania Alimentària (SbA) pro- globalització, d'escala planetària. Un a plats buits”, signat per les més de posen la construcció col·lecti- any abans, el 1993, havia nascut la 900 organitzacions de base que van va d'alternatives al model Via Campesina (VC), la coordina- participar al Fòrum “Terra Preta”, agroalimentari i social hegemònic. dora internacional camperola de re- paral·lel a la Cimera sobre Seguretat Ambdues nocions s'originen a la pe- ferència. Tot i tenir una major im- Alimentària organitzada per la ONU rifèria, en el marc de processos po- plantació als països del Sud, aquesta a Roma el mes de juny del 2008. Per pulars de resistència a la modernit- coordinadora està constituïda per mitjà d'aquest document van respon- zació agrícola i a la globalització centenars d'organitzacions pageses, sabilitzar a la ONU, a les Institu- neoliberal protagonitzats pels deshe- comunitats indígenes, jornalers cions Financeres Internacionals retats de la Història: les comunitats sense terra, col·lectius rurals i petits i (BM i FMI) i a la OMC de l'actual indígenes i camperoles i la població mitjans productors d'arreu del món. crisi alimentària mundial, a la vega- rural en el seu conjunt. L'any 1996, en el marc del Fòrum da que rebutjaven el seu nou “Pla Mundial per la Seguretat Alimenta- d'Acció” contra la fam (“més libera- Els orígens i els ria paral·lel a la Cimera Mundial de lització agreujarà les causes de la precursors l’Alimentació organitzada per la crisi enlloc d'aportar solucions”) i FAO a Roma, la VC plantejà públi- insistien en les demandes de la SbA. El moviment social agroecològic es cament per primera vegada la reivin- A l'Estat espanyol, diverses organit- gestà durant la dècada dels 80 a llati- dicació de la SbA. D'aleshores ençà, zacions pageses que formen part de noamèrica fruit d'un procés de con- contracimera rere contracimera, VC han impulsat la Plataforma vergència d'organitzacions campe- coincidint amb l'apogeu del movi- Rural, una aliança d'organitzacions roles i indígenes que coincidien en ment antiglobalització, la VC ha agràries, ecologistes i ONGds, entre oposar-se frontalment al model de estat l'actor de referència a l'hora de d'altres, que treballen per tal de con- desenvolupament imposat des del dotar de contingut i situar en l'agen- servar i en molts casos restituir un nord. Tot i que les principals prota- da internacional l'exigència de la món rural viu en el malmès territori gonistes d'aquest procés foren les or- SbA. Per mitjà de constants mobilit- peninsular. ganitzacions camperoles llatinoame- zacions, accions i trobades interna- ricanes, entre elles va ser present cionals la VC ha donat veu a milions Definicions posta a l'actual crisi ecològica i so- retornar el poder a l'àmbit de la co- també una petita representació euro- de camperoles i indígenes i ha tractat cial tractant de restituir el curs alterat munitat. pea d'entre la qual destaca, per al d'incidir en les esferes de l'alta políti- El concepte Ae va ser introduït als de la coevolució social i ecològica. D'acord amb la definició que ha nostre context, el SOC (Sindicato de ca global, denunciant la nocivitat i anys 80 per uns pocs agrònoms dis- La noció Ae integra, però, diverses estat desenvolupada per VC, la SbA Obreros del Campo) d'Andalusia, l'absoluta manca de democràcia del sidents llatinoamericans que havien dimensions. Des de la ciència agro- és el dret que tenen tots els pobles, considerat l'introductor de l'Ae a Eu- sistema agroalimentari dominant, i començat a redescobrir el valor dels nòmica és entesa com “les bases nacions i comunitats de definir les ropa. insistint en consignes que han esde- coneixements tradicionals emprats científiques per una agricultura eco- seves pròpies polítiques agrícoles, Aquest cicle de lluita es tancà l'any vingut clàssiques, com ara “l'ali- per les cultures camperoles per a au- lògica”; des de les ciències socials es pesqueres, alimentàries i d'ordena- 94 a la Selva Lacandona amb l'aixe- mentació i l'agricultura fora de toabastir-se dels mitjans de vida defineix com “una nova epistemolo- ció territorial de manera que aques- cament del moviment neozapatista, l'OMC”. sense degradar els ecosistemes dels gia participativa i de caràcter polí- tes siguin ecològicament, social, l'actor social clau, juntament amb el Al llarg d'aquest camí de més de que depenen. Podem definir l'Ae tic”; per últim, quan és portada a la econòmica i cultural apropiades a MST (Movimento dos Sem Terra) quinze anys, el moviment camperol com la pràctica d'un desenvolupa- pràctica pot esdevenir una escola les circumstàncies úniques de cada de Brasil i la Via Campesina, en la internacional ha sabut teixir sòlides ment local endogen basat en l'econo- d'agricultura alternativa a la vegada poble, i de manera que es garanteixi configuració del discurs i la praxis aliances amb innumerables organit- mia camperola i dut a terme per que una potent eina de transforma- una alimentació sana, suficient i cul- antagònics rurals. La irrupció del ne- zacions de sectors no pagesos de la mitjà de formes d'acció social ció sociocultural i política que trenca turalment adequada a tota la pobla- ozapatisme va marcar un abans i un societat civil d'arreu del planeta. A col·lectiva que busquen donar res- les estructures de poder existents per ció. Supermercats? No, gràcies! Grup de Petroaliments s'està produint un procés de substi- millors preus i, a més, estalviarem preses com Danone o Nestlé han de model de consum de producte ma- P oca gent es pregunta on anar a comprar el menjar? Hem inte- rioritzat tant la resposta que no hi tució del model de comercialitza- ció: de l'establiment petit de propie- tat familiar al model de gran cadena temps al trobar-ho tot en un sol es- tabliment. I precisament en la con- centració empresarial trobarem la cedir davant l'evidència que només es pot arribar a les neveres de les nostres cases a través dels super- nufacturat totalment anònim en el que els consumidors i consumido- res dipositen la seva confiança en ha cap mena de dubte: al supermer- de distribució i comercialització clau de volta que explica l'impacte mercats, la capacitat de negociació una marca i no en la relació perso- cat. A l'estat espanyol, el 62% dels que, com a tal, requereix una potent de la gran distribució. Progressiva- d'empreses familiars o petits pro- nal amb els botiguers i botigueres. aliments consumits es compren en inversió. Alhora que el nombre de ment els supermercats s'estan con- ductors és nul·la. El consum de productes de l'altra una gran superfície. La relació dels locals comercials destinats a la vertint en la nostra única via d'accés L'únic model de producció que pot punta del món fora de temporada, consumidors i les consumidores venda al detall d'aliments i begudes als productes de primera necessitat. respondre a les necessitats de les la implantació de monocultius i la amb els productes alimentaris ha s'incrementava en un 8% entre Gairebé un 40% del menjar que es cadenes de distribució es basa en destrucció dels sistemes de produc- canviat radicalment en els darrers 2001 i 2005 en el conjunt de l'estat, compra en territori espanyol s'ad- l'economia d'escala i la fabricació ció tradicionals, les dificultats per a anys. Mentre el 1995, el 35,5% de el nombre d'empreses dedicades a quireix en tres establiments: Carre- massiva de béns de consum. I això la subsistència de la petita pagesia i les compres d'alimentació es realit- aquesta activitat descendia en un four, Mercadona i Eroski. La im- requereix una agricultura i una ra- la concentració empresarial en la zaven als supermercats, la propor- 6% . plantació progressiva i eficaç maderia intensives basades en la producció d'aliments, els embalat- ció el 2006 pujava al 45,5%. A l'al- Els consumidors i les consumidores d'aquest oligopoli dóna cada cop mecanització, la utilització de pesti- ges i la generació de residus que tra cara de la moneda, la quota de es podrien preguntar en què els per- més poder a aquestes empreses de cides i fertilitzants químics i la fa- se'n deriva, etc., responen a l'adap- mercat del comerç tradicional bai- judiquen aquests canvis. Sobretot distribució per establir les seves bricació de pinsos industrials; un tació del sistema productiu a les xava del 35,6% al 28,8% en aquest davant les grans campanyes publi- normes i imposar les seves condi- procés d'embalatge i una refrigera- conveniències logístiques i econò- mateix període. Les xifres i l'evi- citàries que ens han deixat ben clar cions a les persones consumidores i ció que permetin moure grans miques de les grans cadenes de dis- dència quotidiana mostren com que al supermercat hi trobarem els als productors i productores. Si em- quantitats a llargues distàncies; i un tribució. 4 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 5. REPORTATGE El moviment agroecològic i per la sobirania alimentària català Altres exemples d'iniciatives agroe- bilització i incidència a Catalunya. riències i recursos que haurem de pa1903/menjador/triptic1.pdf). Grup de Petroaliments cològiques més o menys en auge Aquest és el cas de Veterinaris continuar enfortint i fent créixer f) Sumar-nos a un dels horts urbans els trobem en els horts comunitaris, Sense Fronteres, Entrepobles i la entre totes. comunitaris que ja existeixen Antecedents i majoritàriament urbans, concebuts Xarxa de Consum Solidari les (http://www.autogestionate.net/Agr emergència com una oportunitat d'autoabastir- quals, juntament amb la resta d'or- Què podem fer Ur) o crear-ne un de nou al nostre Des de finals dels anys 70, durant la se parcialment d'hortalisses a l'hora ganitzacions que constitueixen la nosaltres? barri o poble. dècada dels 80 i fins a mitjans dels que d'intervenir col·lectivament en Plataforma Rural, estan actualment g) Plantejar-nos un canvi progres- 90, un ampli ventall d'actors diver- la regeneració de la vida dels barris, promovent un procés de construc- 1.- Des del consum: siu d'hàbits pel que fa a les nostres sos van introduir i van començar a resistint a l'urbanisme salvatge i a ció d’aliances que, partint dels terri- a) Sumar-nos a la cooperativa de pautes de consum i a la nostra dieta, desenvolupar a Catalunya alternati- l'especulació; en els bancs de lla- toris, posi a caminar conjuntament consum ecològic del nostre poble o tendint a menjar més llegums, frui- ves autogestionàries al model agro- vors autogestionaris que tracten de a tots els sectors que treballen per la barri. ta i verdura fresca, local i de tempo- alimentari industrial al portar a la posar fre a la tràgica pèrdua del va- SbA. http://repera.wordpress.com/enlla- rada, i menys carn, peix, làctics i pràctica versions d'agricultura i ali- luós patrimoni genètic recuperant, cos/ productes elaborats. mentació ecològiques amb una resembrant i intercanviant varietats La Xarxa Agroecològica www.ecoconsum.org/mapa.html marcada vocació transformadora. agrícoles tradicionals (Ecollavors a de Catalunya b) Formar un nou grup de consum 2.- Des de la producció: Aquestes riques experiències cons- la Garrotxa, Les Refardes i l'Espo- http://www.ecoconsum.org/img/gu a) Sumar-nos als grups de pagesos titueixen els antecedents de l'actual rus al Bages, l'Almàixera al Camp La XAC va néixer l'any 2002 fruit ia_grup_consum.pdf organitzats del nostre territori o moviment Ae i per la SbA català, el de Tarragona...); en la recuperació d'un procés de confluència d'inicia- c) Comprar directament als produc- mirar de constituir-ne un per tal de qual començà a gestar-se a finals dels mercats i les fires pageses mu- tives, col·lectius i persones dels di- tors a través de cistelles, mercats cooperar, intercanviar, compartir dels anys 90, en un context caracte- nicipals; o en els grups agroecolò- versos àmbits de l'Ae a Catalunya. pagesos o a les parades pageses eines i maquinaria, incidir en l'àm- ritzat per la creixent mercantilitza- gics d'estudiants, presents a diver- Durant quatre anys, el paper desta- dels mercats municipals. Quan no bit local, coordinar-se amb altres ció de l'agricultura ecològica i per ses universitats catalanes. cat de la XAC com a factor agluti- tenim l'opció de la relació directa, grups i regions, etc. la ràpida neutralització del seu po- Dins l'àmbit de la difusió i l'educa- nador va catalitzar l'emergència del comprar en petits comerços del b) Mirar de fer venda directa treba- tencial emancipador. ció cal esmentar la publicació tri- moviment agroecològic català al nostre barri o poble i, en general, llant amb grups de consum, fent En aquest context, sobretot a partir mestral de la revista Agrocultura, fer possible una acció col·lectiva intentar evitar tan com sigui possi- mercats, fires, cistelles, etc. de l'any 2000, té lloc una prolifera- editada des de 1999 pels Amics de encaminada a donar resposta tant a ble les grans cadenes de distribució c) Si encara no produïm en ecolò- ció important de noves experièn- l'Escola Agrària de Manresa, així necessitats pràctiques com a objec- d'aliments (supers, hipermercats, gic, plantejar-nos iniciar ja la re- cies, projectes i col·lectius que po- com l'oferta formativa en agricultu- tius comuns d'incidència social i etc.), les franquícies de restauració, conversió de la nostra finca dríem situar en l'òrbita de l'Ae i la ra ecològica i energies renovables d'articulació interna. Quatre anys etc. SbA. Per una banda, apareixen, tan d'aquesta escola pública. Per últim, de comissions de treball, sessions d) Tractar que la nostra cooperativa 3.- En general: en l'àmbit urbà com en el neorural, en l'àmbit de la sensibilització i la plenàries, trobades monogràfiques, es qüestioni com incidir per capgi- Organitzar-nos i mirar d'incidir per desenes de comunitats i centres so- incidència, destaca la tasca d'algu- actes lúdics i de divulgació multitu- rar el model de producció, comerç i tal que es garanteix a tothom el dret cials que des de la vida en col·lectiu nes ONGd que, fruit del seu acom- dinaris, fires, mercats, tallers d'au- consum hegemònic i per enfortir a una alimentació sana, equilibrada, desenvolupen projectes de produc- panyament a lluites camperoles del toformació, accions directes, edició les alternatives transformadores suficient, culturalment adequada i ció agroalimentaria artesanal i habi- sud, des de finals dels 90 van co- de materials, jornades de reflexió que s'estan construint. respectuosa amb el medi, partici- tualment ecològica (pa, vi, cervesa, mençar a incorporar el discurs interna i molts moments intensos, e) Promoure menjadors ecològics a pant de les lluites i iniciatives que ja hortalisses...) com una forma d'au- agroecològic i la reivindicació de la ens han llegat una xarxa àmplia, les escoles de les nostres filles hi ha en marxa o promovent-ne de tocupació i d'economia autogestio- SbA en els seus projectes de sensi- densa i fèrtil de complicitats, expe- (http://www.edu365.cat:8801/~am noves. nària. A la vegada, augmenta expo- nencialment el nombre de grups i cooperatives de consum ecològic, passant d'uns quinze grups cap a l'any 2000 als més de vuitanta que existeixen actualment. En paral·lel, neixen també diverses iniciatives d'associació i cooperació entre pro- ductors Ae d'entre les que desta- quen l'Assemblea Pagesa, consti- tuïda el 2002 per dissidents d'Unió de Pagesos i joves pagesos ecolò- gics de les terres de ponent, l'Asso- ciació de Defensa Vegetal Ecològi- ca Gent del Camp, al Camp de Tarragona, i la Xarxeta, que agrupa pagesos i pageses agroecològiques de Catalunya i el Baix Cinca en- grescades en un projecte de coope- ració, intercanvi i suport mutu. L'interès col·lectiu en l'acostament i en la cooperació entre els grups de consum i els projectes productius Ae ha motivat la realització de di- verses trobades i jornades de treball monogràfiques de les quals en són un exemple recent les dues edicions de la Repera, realitzades el juny del 2008 i el febrer del 2009 respecti- vament. Catalunya. Abril-maig de 2009 5
- 6. TREBALL-ECONOMIA Ignacio Galán Els honoraris –sous- mitjans per administrador guanya tot sol el executiu van augmentar durant el 2007 un mateix que 754 66,9% assalariats La classe obrera, a l’atur; els responsables, a les Bahames S.P. Comitè Confederal CGT Emilio Botín Antoni Brufau Florentino Pérez Les 35 de l’Ibex A ls “caps de tot això”: ban- Emilio Botín, president del Santan- Antoni Brufau, president de Rep- Florentino Pérez, cap de la cons- I així, fins a 11.518 milions d’euros quers, executius, directius, der, va percebre 3,9 milions d’euros sol, va percebre 2,6 milions d’euros tructora ACS, es va embutxacar en dividends solament en els sis consellers i polítics els va en salaris més 1,8 milions al seu més 2,3 milions en el seu fons de 3,33 milions d’euros, més 111.111 primers mesos del 2008, en les 176 “de pel·lícula” i aquest any se se- fons de pensions. Total: 5,7 milions pensions. Total: 4,9 milions d’eu- euros en pensions. Total: 3,5 mi- majors empreses cotitzades a l’Es- gueixen repartint dividends sobre la d’euros. ros. lions d’euros. tat espanyol. base de la llibertat de mercat… Per Les 35 empreses de l’Ibex, van ele- a quan la Justícia Social? var la retribució satisfeta al conjunt dels seus consells d’administració Ignacio Galán en un 48,2% de mitjana, durant el període comprès entre 2004 i 2007. Ignacio Galán, president d’Iberdro- Els honoraris –sous- mitjans per ad- la va percebre 6,37 milions d’euros ministrador executiu van augmen- en salaris més 10,23 milions en gra- tar durant el 2007 un 66,9%. Si el tificacions. Total 16,60 milions 2004 percebien d’honoraris mitjos d’euros. 1,37 milions d’euros, al 2007 van percebre 2,28 milions d’euros. En el període de 1999 a 2006, els beneficis empresarials van créixer el 73%, i les rendes salarials van descendir en 3 punts la seva aporta- ció al PIB. Segons l’INE, a través de la seva enquesta de l’estructura salarial 2006, més de sis milions d’assala- riats van percebre una mitjana anual de 17.640 euros per assala- riat. Altres quatre milions d’assala- riats van percebre una mitjana anual de 22.050 euros per assala- riat. Segons la CNMV, el conseller “tipus” (membre de consell d’ad- Francisco González Salvador Gabarró Juan Ignacio ministració sense càrrec executiu), Francisco González, president de Salvador Gabarró, president de Gas Entrecanales percep de guanys -“salaris”-, BBVA, va percebre en el 2008, 5,3 Natural, va percebre per pertànyer 540.000 euros, és a dir 30 vegades milions d’euros més 3,2 milions al consell 1,1 milions d’euros, més Juan Ignacio Entrecanales, sotspre- més que un assalariat dels sis mi- d’incentius plurianuals i 11,2 mi- 1,45 per ser president, més el seu sident d’Acciona, va percebre ni lions amb ingressos mitjos de lions aportats al seu fons de pen- fons de pensions sense especificar. més ni menys que la quantitat de menys de 18.000 euros. O dita d’al- sions. Total 19,7 milions d’euros. Total: 2,55 milions d’euros. 2,3 milions d’euros. tra forma, un sol membre “tipus” de qualsevol consell d’administració de qualsevol empresa, guanya anualment el que 30 assalariats de qualsevol empresa. Si la comparació es fa, amb Ignacio César Alierta Galán que va percebre 16,60 mi- lions d’euros en el 2008 i es divi- César Alierta, president de Telefó- deixpel salari mig d’aquests quatre nica va percebre 3,125 milions milions d’assalariats que perceben d’euros. anualment 22.000 euros, ens tro- bem amb l’explicació de la llei de l’embut: Ignacio Galán ha guanyat tot solet el mateix que 754,5 assala- riats. Aquesta situació és completament escandalosa. Es necessita la Justícia Social, la qual no vindrà lògica- ment de la mà dels “caps de tot això”, sinó de la mobilització de la classe obrera. La majoria social ig- norada pel capital i el seu sistema: polítics, mitjans de comunicació, gran consum, especulació, corrup- ció… És necessària una vaga general, so- cial i laboral, per aconseguir una veritable justícia social. 6 Catalunya. Abril-maig 2009
- 7. TREBALL-ECONOMIA La CGT exigeix el cessament fulminant 13 mesures de tots els executius del Banc Central Europeu, contra la crisi del governador del Banc d’Espanya i dels representants patronals Secretariat Permanent CGT En nom 1.- Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució salarial, amb eliminació total de les hores extres. de la Justícia Social 2.- Internalització de les plantilles externalitzades o subcontrates per part de l’empreses matrius i conso- lidació de l’ocupació temporal en Secretariat Permanent de CGT majoria dels assalariats en l’actual tants rebaixes de les cotitzacions implantació de la contractació con- fixa. mercat de treball ni és car, ni és empresarials a la Seguretat Social i juntural com la forma més estesa 3.- Derogació de la legislació que E l desenvolupament d’aquest rígid, és a dir, és un contracte d’u- a les progressives baixades d’im- d’ocupació i a l’acomiadament permet l’acomiadament lliure i període “decretat” pel capi- sar i llençar. postos, s’afegeixen les mesures sense cap cost o de menys de 30 abolició dels ERO, la subcontracta- tal mundial de crisi econò- La debilitat en la protecció enfront adoptades pel govern per finançar dies per any de treball. Tots els ció, els contractes temporals i les mica per a efectuar un nou reajus- de l’acomiadament ha estat i és l’e- les empreses amb major responsa- anys desapareixen milions de con- ETT. Anul·lació dels articles 52d i tament en l’economia global que li lement central que ha predominat bilitat en la crisi actual; injectant tractes, pel simple fet d’acabar-se. 56 de l’Estatut dels Treballadors permeti seguir acumulant més be- en els 30 anys de relacions laborals milers de milions a la banca, als xi- Cal tenir en compte els contractes segons la campanya de ILP. neficis, empobrint i disciplinant a “democràtiques”. El procés de des- ringuitos financers, a les empreses temporals, els de temps parcial, els 4.- Flexibilitat per a qui treballa, in- la classe treballadora, torna a dei- regularització des de l’Estatut dels constructores, etc. indefinits d’acomiadament barat, cloent els temps de viatge en la jor- xar clar que la decència mai no ha Treballadors de 1980, fins a l’últi- La concepció ideològica d’aques- les ETT… sens dubte, més del nada laboral, i permetre la gestió estat patrimoni de la classe empre- ma reforma laboral (Llei 43/2006 tes polítiques té la seva arrel en 50% de tots els assalariats. En ter- personal i col·lectiva de l’oci i les sarial mundial, i menys encara de per a la millora del creixement i de l’argument desenvolupat l’any mes de costos, segons la Central de cures. l’espanyola. l’ocupació), ha normalitzat i ins- 1943 per un analista econòmic que Balanços del Banc d’Espanya els 5.- Tota empresa amb amenaça de Durant gairebé 14 anys ininterrom- taurat una ideologia antidemocràti- deia “en una societat sense risc de indemnitzatoris per acomiada- tancament, deslocalització o ERO puts, empresaris de tot tipus: finan- ca en l’empresariat i la classe polí- pèrdua de l’ocupació, l’acomiada- ments i jubilacions anticipades de ha de possibilitar la seva cessió en cers, constructors, dels sectors de tica i financera: a l’Estat espanyol ment no ocuparia un paper discipli- les empreses només suposen el 5% usdefruit als treballadors, de la l’energia, del camp, dels serveis, l’ocupació conté pocs drets. nant i, encara que tal societat gene- de les seves despeses en salaris. De seva viabilitat i producció, amb han pastat grans beneficis que han Ara, des de la UE (Banc Central rés uns majors beneficis què estan parlant, doncs? ajuda pública per al seu reflota- anat directament a mantenir les Europeu), des del Banc d’Espanya empresarials que un sistema de li- Busquen la flexibilitat absoluta; és ment i assessorament. seves formes de vida de rics o molt en la figura del seu governador i beralisme –laissez faire– debilitaria a dir, que els estats assumeixin di- 6.- Renda bàsica o salari social – rics. Incrementant les desigualtats i des de la CEOE com representant la posició social del patró”. rectament els costos de les minses individual i incondicional- garanti- la descohesió en la societat espan- de tot l’empresariat “espanyol”, El xantatge a què es sotmet els tre- indemnitzacions ja existents; trac- da i universal per a totes i tots, yola, són els responsables directes- acompanyats per les declaracions balladors pel manteniment de l’o- tant d’aconseguir el mateix que quantia per a atur mai inferior al d’un model de creixement insoste- d’altres estructures patronals secto- cupació, resulta no només injust, l’empresariat va aconseguir amb SMI i elevació del SMI al conside- nible, les negatives conseqüències rials o territorials, s’amenaça al sinó que ha de ser considerat com l’absolut acomiadament lliure a rat com salari digne. del qual sobre la societat, la salut, conjunt de la societat des de la el major acte de violència exercida l’Estat espanyol. 7.- Els preus d’habitatge, transport, el clima o el medi ambient, pateix- perspectiva que ells són els amos sobre qualsevol ésser humà, a qui Que ara l’estat a través d’una llei, energia, vestit i aliments, mai han tothom i són en molts casos irre- dels llocs de treball. Exigint que es nega el dret primer i elemental: financiï amb diners públics les in- de superar conjuntament el 60% versibles. se’ls garanteixi un acomiadament el de viure i fer-ho dignament. demnitzacions o part de les indem- del SMI o de la renda bàsica garan- El capital ha basat aquest creixe- més barat (no lliure, doncs aquest Aquesta violació dels drets humans nitzacions del cost d’acomiada- tida, destinant els habitatges nous ment desorbitat dels seus beneficis, és absolutament lliure des de la re- fonamentals hauria de ser perse- ment lliure. buits als qui ho necessiten mitjan- en la sobreexplotació dels treballa- forma del PP del 2001), a canvi de guida d’ofici pel fiscal general i el El que s’ha dit: ni decència, ni de çant crèdits sense interès. dors: entorn al 50% dels assalariats no seguir destruint ocupació. govern de torn, i acomiadar els qui bon tros justícia social. Cal aturar- 8.- Eliminar l’interès en els prés- tenen contracte temporal o a temps Aquestes declaracions són expres- són els responsables que no es crei los perquè són molt, molt perillo- tecs, i crear la banca pública, que parcial i prop de 11 milions d’assa- sió de la voluntat empresarial, in- riquesa suficient i es reparteixi dig- sos: atempten contra la vida de les faciliti finançament a qui realment lariats perceben un salari mig anual tentant efectuar un segrest en el nament per a totes les persones. persones i del planeta. el necessita i a projectes socials i de 1.000 euros en 14 pagues. Lla- qual l’ostatge és tota la societat. Les successives reformes de la le- Contra la injustícia: fa falta ja una ambientals. Control públic de la vors el contracte dominant de la Això es produeix quan a les cons- gislació del contracte han dut a la vaga general banca. 9.- Desenvolupament i universalit- zació dels serveis públics, i abarati- ment progressiu fins a la seva gra- tuïtat del transport públic, els medicaments i el material escolar. 10.- Gravar els beneficis empresa- rials i patrimonials i les operacions especulatives i destinar el 50% dels beneficis nets (després d’impostos i reinversions) a objectius socials. 11.- Incrementar la inversió social, el transport i les infraestructures de proximitat, l’agroecologia i l’elimi- nació progressiva de les indústries contaminants. 12.- Reorganització, gestió demo- cràtica i autogestió dels sistemes de producció i consum a escales lo- cals, amb inversió en energies re- novables i desinversió en energies fòssils i nuclears. 13.- Promoure l’autogestió com mitjà i fi en l’economia i en la so- cietat, com garantia dels drets so- cials i de la cura de la vida, enfront de l’especulació i el creixement econòmic. Consumir menys per a viure millor. Avançar cap a una so- cietat solidària i sostenible. Catalunya. Abril-maig 2009 7
- 8. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Protegir Pirelli tancarà la històrica l'ocupació! Abaratint fàbrica de pneumàtics acomiadament? Pepe Berlanga a Manresa Col·lectiu Catalunya A ls milions de desocupats no els L fa gràcia l’enunciat ni poden ’amenaça que pesava da- prendre-se'l de debò. Els represen- munt de Pirelli des que tants de les forces socials volen re- l’empresa va anunciar que soldre el problema de l'atur amb so- no hi hauria fàbrica nova a Manre- lucions tan incongruents com sa es va confirmar quan la multina- abaratir el cost de l'acomiadament. cional va anunciar oficialment que És igual que siguin declaracions “abans d’acabar l’any” deixarà de dels empresaris, les instàncies go- produir pneumàtics a la capital del vernamentals, l’oposició parlamen- Bages, el que suposa implícita- tària o els nous/vells gurús de l'eco- ment acomiadar els aproximada- nomia, tots desitgen que assumim ment 580 treballadors encara que- un alt preu en la crisi que ens toca den, després d'haver-ne fet fora viure i que no hem generat. 257 al gener. La recepta no és nova i malgrat les “La situació fortament negativa del contínues rebaixes del preu de l'a- sector de l’automoció, amb l’inevi- comiadament les xifres no mentei- table deteriorament del negoci i la xen. No es poden atribuir a l'actual conseqüent sobrecapacitat produc- marc legislatiu laboral les deficièn- tiva generada, ha forçat Pirelli a cies del model productiu espanyol; definir un pla de reestructuració conseqüentment, no és un fre per a per salvaguardar la seva competiti- la recuperació econòmica. Per tant, vitat per fer front a la crisi interna- qualsevol nova reforma laboral, cional, que ha fet necessària la fi- com sempre generadora de retalla- nalització de la producció de des de drets laborals o salarials, esta pneumàtics a Manresa”. El proper condemnada al fracàs més absolut. 31 de desembre, en el millor dels Per això, tot i que alguns diguin casos, el tancament ja serà un fet. ses de “desenvolupar projectes al- taica serien les activitats més ma- companyia en els seus compromi- que la dicotomia treballador fix em- Això sí, els treballadors sortiran de ternatius” de negoci que haurien de dures per poder compensar la sos sobre el futur de Pirelli com pleat temporal és la causa principal, Pirelli amb les mateixes condi- garantir la presència de la marca al marxa de l’activitat del sector del perquè la confiança sigui ara cega. que cal acabar amb la dualitat in- cions pactades per a l’anterior ex- territori, tal com el president de la pneumàtic. Però, tot i que des del A més, les noves activitats propo- demnitzadora per millorar els des- pedient de regulació d’ocupació: multinacional, Marco Tronchetti, departament d’Innovació es con- sades per la multinacional no ga- equilibris que es produeixen en 55 dies per anys treballat i prejubi- es va comprometre a fer amb el firma que fa temps que s’està tre- rantirien més d’un centenar de aquests últims, estan mentint. No lacions a partir dels 57 anys, entre president de la Generalitat, José ballant amb la companyia en la im- llocs de treball, segons l’empresa. oblidem que aquest esdeveniment d’altres. Montilla, el mes de juliol passat. plantació d’aquestes noves àrees Amb l'anunci del tancament de la és el resultat d'un model on preval D'acord amb les informacions pu- Un centre logístic per a la distribu- de treball, no hi ha massa actors de producció dels pneumàtics s’escriu l'ocupació de baixa qualificació, on blicades per Carles Blaya al ció de pneumàtics i el desenvolu- la història que les tingui totes que la necrològica de la històrica planta la temporalitat campa sense restric- “Regió 7”, el futur de la planta és pament d’una patent propietat de la això acabi essent així. Hi ha hagut manresana de Pirelli que va entrar cions i on la majoria de les contrac- ple d’interrogants tot i les prome- companyia sobre energia fotovol- massa incompliments per part de la en funcionament el 1924. tacions es realitzen en frau de llei. L’acomiadament només és un pro- blema de costos, de disposar de prou diners per indemnitzar en la Els treballadors d'ACC Spain accepten l'ERO temporal quantia legalment establerta. Ningú se sorprèn que davant una raó Col·lectiu Catalunya rà tota la plantilla un total de 63 nímia, insubstancial en el motiu, dies, que es distribuiran en set dies optin per reconèixer la seva impro- cedència i posin a disposició la in- demnització corresponent. Qualse- D esprés d’uns anys de retalla- des salarials contínues, ACC Spain -el grup inversor propietari al mes durant tot el 2009. A nivell econòmic, l’empresa abonarà com a complement a l’atur 1’30 euros vol cosa abans que mantenir el lloc d'Unitat Hermètica de Sabadell- va per dia no treballat, les pagues ex- de treball. Per això, és pot dir que anunciar al febrer l’aplicació d’un traordinàries no seran modificades, l'acomiadament ja és lliure. ERO en el marc del contenciós que no canvien les condicions de les Que cadascú accepti les seves res- manté amb els treballadors per un vacances i l’empresa avançarà 300 ponsabilitats. La solució per resol- nou sistema de primes. En respos- euros el primer mes d’afectació del dre la crisi econòmica no passa per ta, la plantilla va iniciar una vaga treballador pel temps de demora reformar “el mercat de treball”; és a indefinida i va concentrar-se da- que hi ha fins a cobrar la prestació dir, empitjorar les condicions socio- vant la seu per evitar que els ca- de l’atur. laborals dels treballadors. És im- mions s’enduguessin el producte A més, hi ha el compromís de no prescindible un model productiu di- acabat. L'empresa, per la seva contractar personal eventual si no ferent, que tingui en compte que els banda, va tancar les portes de la fà- és per cobrir baixes de treballadors recursos no són il·limitats, que pro- brica i el personal no va poder ac- de la factoria, una compensació duir només per mantenir el consum cedir als seu llocs de treball. Es van econòmica més important pels tre- és insostenible, que les retallades sentir veus sobre la possibilitat de balladors que causin baixa durant salarials no contribuiran a superar socialitzar la planta o que l’admi- el temps que duri l’ERO, i a més, la crisi, que l'estabilitat en l'ocupa- nistració es posés al capdavant de es tindrà en compte la seva situació ció és un dret inalienable del ser la fàbrica. familiar. Tot plegat, unes garanties humà, que ens trobem en un bon La direcció, finalment, ha recollit que els treballadors han vist amb moment per qüestionar el model algunes de les demandes dels tre- bons ulls i que representen la fi econòmic i que no hem de desapro- balladors. Tal i com ha informat d’un conflicte que s’allarga des de fitar l'ocasió per a donar-li la volta. Ràdio Sabadell, l’expedient afecta- fa més d’un mes. 8 Catalunya. Abril-maig 2009
- 9. TREBALL-ECONOMIA QUI PAGA MANA La CGT en contra de Salaris l’acord de la Nissan Vicent Martínez Secció Sindical CGT Nissan Q uan el salari mínim encara no és una realitat arreu del món ja L a multinacional japonesa comencen a sortir propostes de Nissan va pactar un nou grups d’esquerra o extrema esque- ERO amb els sindicats, ex- rra que parlen de la creació d’un sa- cepte la CGT, el passat mes de fe- lari màxim. Es tracta de limitar la brer, quan ambdues parts van sig- cobdícia i evitar tot el que ha portat nar l’acord sobre el pla industrial a la crisi actual: l’especulació i dels centres de Barcelona. Aquest l’enriquiment fàcil. Caldria, com expedient s’aplicarà durant un total ho fan, qüestionar la teoria econò- de 122 dies naturals entre el 1 d’a- mica del continu creixement, el bril i el 31 de juliol de 2009 i afec- restabliment d’una política fiscal tarà 3.783 treballadors de les plan- més progressiva (en funció dels in- tes de la de Zona Franca, gressos) i qüestionar la proliferació Montcada i Reixac, la de recanvis de càrrecs directius improductius. del Prat de Llobregat i la del Port Els sous son el gran enigma empre- de Barcelona. Els empleats afec- sarial amagat en base a que es una tats cobraran el 90 per cent del seu presumpta dada personal. Els sala- salari brut. Recordem que Nissan ris són, en gran part, el reconeixe- està aplicant actualment a Barcelo- ment i el valor que la empresa li na un altre ERO temporal que dóna a un lloc de treball i al seu tre- afecta, de forma rotatòria, un ballador. El mateix lloc de treball màxim de 3.500 empleats fins al pot tenir diferents salaris en funció pròxim 31 de març. de qui l’ocupe. Les nòmines dels Aquest segon ERO temporal que treballadors encara les podem co- planteja ara el fabricant d’automò- nèixer perquè ens les comenten els bils és una de les mesures que va nostres companys de feina. El que acordar aplicar amb CCOO, UGT i sí que és inexpugnable és el salari USO mentre busca una sortida a dels càrrecs directius: algú ha vist l’excedent de més de 1.400 emple- algun cop a un directiu explicar a ats que, segons la companyia, Cal remarcar, per altra banda, que això, es posiciona completament 6- Pla de prejubilacions per a tots un treballador allò que cobra? Si tenen els centres catalans. la secció sindical de la CGT a la en contra i posa en marxa diverses aquells treballadors que tinguin 55 s’ha produït serà poques vegades. A canvi, la multinacional ha assig- Nissan està exclosa de les comis- accions de mobilització. anys a 31 de març amb les matei- Recordo un cop que a una empresa nat a Barcelona la producció d’una sions de seguiment i reunions que xes condicions que l’últim acord ens van reunir als treballadors un a nova furgoneta, la NV200, que co- porten a terme l'empresa i els els El text de la discòrdia de prejubilacions pactat a Barcelo- un per comunicar-nos quant ens mençarà a fabricar-se a la fi d’en- altres sindicats sobre els acords na. pujaven el salari. La consigna: no li guany, i s’ha compromès a adjudi- signats. Aquest és el text d’allò acordat en 7- Pla de recol·locació i formació comentis a ningú!!! I sorprenent- car un altre vehicle el 2012. Amb aquest panorama, el sindicat la 8a reunió per un acord del Pla per als treballadors que s’acullin al ment, excepte quatre, tots els treba- Aquesta nova càrrega de treball, no confederal convoca noves mobilit- Industrial, realitzada el 25 de fe- Pla de Baixes. En aquest punt en lladors la van seguir, quan realment obstant, no varia els plans de la zacions per denunciar les estratè- brer. És el punt 4 el que decanta la grans trets han explicat que: a l’únic a qui beneficia que no si- companyia, que vol fixar la planti- gies de la multinacional que són, CGT a no signar, mentre la resta de * empresa MOA guin públics els salaris és a l’em- lla de l’empresa en 2.800 empleats, tal i com recull la memòria de l’ex- sindicats (CCOO, UGT i USOC) sí * durada màxima recol·locació presari o directiu que pot establir el que implica un sobrant d’uns pedient de regulació temporal, ex- que ho va fer. 18 mesos polítiques salarials injustes o trac- 1.450 treballadors. Per buscar una ternalitzar i subcontractar les tas- 1- Compromís de la fabricació * garantia recol·locació 100% tes de favor a treballadors submi- sortida no "traumàtica" a aquest ques, i tenir entre un 15% i 20% de d’un vehicle com a mínim del seg- * Salari Qualificació Brut anual sos, gràcies al “secret salarial”. excedent, Nissan havia engegat un treballadors eventuals. Tot plegat ment B o C a partir del 2012. el 80% com a mínim Es poden entendre les diferències pla de baixes incentivades, al qual amb l'objectiu de reduir costos 2- Compromís d’inversions de 400 * llocs estables salarials basades en l’experiència de moment només s’hi ha apuntat sigui com sigui. L’acord de reduc- milions d’euros en el període * ràdio màxim de casa o centre laboral, en la responsabilitat, en el un centenar d’operaris, i preveu ció de la plantilla, per exemple, 2010-2012 dels quals 250 milions de treball 60km lloc de treball en si, en les hores obrir un pla de prejubilacions per a permet rebaixar-la en 1.450 treba- serien per al nou vehicle del 2012. 8- Presentació d’un ERO temporal treballades, però si aquestes dife- majors de 55 anys. L'empresa con- lladors, un fet que la secció sindi- 3- Compromís de portar càrregues fins al 31 de juliol de 2009. rències salarials són objectives fia amb aquestes mesures per cal del sindicat confederal conside- de treball addicional per a l'impàs 9- Mantenir un procés de negocia- quina por hi ha a fer públics, no donar resposta a l’excedent de ra totalment injusta i innecessària. 2010-2012. ció fins al 31 de març de seguiment sols els salaris dels treballadors plantilla que diu que té perquè en La CGT considera que les millores 4- Plantilla mínima estable 2800 del pla de baixes, engegada del pla sinó els dels empresaris? Creuen cas contrari amenaça amb presen- competitives no han d’anar a costa treballadors/es. de recol·locació i formació, l’adju- que són desmesurats els seus pro- tar un ERO d’extinció de contrac- de l’ocupació ni de les condicions 5- Ampliació del període del Pla de dicació de càrregues de treball i la pis salaris i no volen que els treba- tes. laborals dels treballadors i, per Baixes a 31 de març de 2009. concreció de l’ERO temporal. lladors siguin conscients de fins a quin punt són avars i es queden amb la riquesa que els empleats produeixen? Els salaris haurien El Grup Telefónica congela el salari als treballadors de Telefónica d’estar sota un estricte control dels treballadors i ser públics i transpa- SAU rents. Els empresaris o directius haurien, així, d’objectivar les dife- Sindicat Federal sa encarregada de la telefonia fixa d’aquest any. L’excusa per a la no sindicals, estudia emprendre ac- rències i, per tant, justificar-les. Se- de Telefónica de la CGT a l'Estat espanyol i que compta pujada és la crisi econòmica, una cions legals si Telefónica no recon- gurament, un cop fets públics veu- D esprés de preguntar al govern l’IPC previst per al 2009 – una consulta que mai s'havia fet amb una plantilla de prop de 28.000 treballadors. El Grup Telefónica incompleix l’a- cosa paradoxal en una empresa que lidera el sector de les comuni- cacions, amb uns beneficis, l’any sidera la seva decisió. A més, aquest sindicat, donat els moments de crisis actuals, li exigeix que as- ríem com molts directius perdrien part del seu salari que repercutiria en l’augment de la nòmina dels perquè es donaven per bones les cord al qual van arribar l’any pas- passat, de 7.000 milions d’euros, i sumeixi la seva responsabilitat seus assalariats. De fet, els laboris- previsions governamentals-, el sat l’empresa i els sindicats, on un repartiment de dividends per amb la societat i generi llocs de tre- tes britànics han proposat que es Grup Telefónica ha decidit conge- s’establia l’IPC previst (2% segons acció de 1,5 euros i de 140 milions ball de qualitat, en contra de la publiquin els sous dels treballadors lar els salaris d'enguany als treba- les previsions del govern) com a d’entre euros els seus directius. seva política de reducció de planti- de les empreses per evitar, entre al- lladors de Telefònica SAU, empre- referència per a la pujada salarial La CGT, igual que les altres forces lla i subcontractació del treball. tres, les discriminacions de gènere. Catalunya. Abril-maig 2009 9
- 10. TREBALL-ECONOMIA Funosa Polivalències, pressions, externalitzacions i pèrdua de llocs de treball presenta un ERO temporal que afecta 260 La cara fosca treballadors de la planta de Caprabo d’Igualada Secció Sindical de Caprabo des per internet i s’han tancat tres botigues: Amadeu Torner, Equador Davant d'aquesta situació, i man- cats d'interlocució vàlida que es- des dels treballadors, a afinar les orelles, ja que les companyes i E l dia 3 de març un nombrós i una de les botigues de Sant Sa- colti i atengui aquests problemes, companys de CGT a Caprabo pen- Col·lectiu Catalunya grup de delegades i delegats durní d’Anoia. Des d’octubre la concentració del dia 3 va ser au- sen fer-se sentir allà on calgui. Va de Caprabo es va concentrar s’han perdut més de 200 llocs de tènticament "sonada". Un sorollós ser l’inici d’unes mobilitzacions T al i com informa el “Regió 7”, la direcció de Funosa i el comi- tè d’empresa han aprovat presentar davant la seu central de la cadena de supermercats i principal centre logístic, situada al carrer Ciències treball, i s'utilitza el període de prova de les noves contractacions com a nou sistema de contractació estrèpit de botzines, paelles, casso- les i petards va convidar els direc- tius de la seu central i els que fins que continuaran amb concentra- cions, actes de protesta i campanya informatives a la clientela de les un ERO temporal que afectarà uns de l’Hospitalet de Llobregat. Des temporal. ara no volien escoltar les deman- botigues de la cadena. 260 treballadors de la fàbrica que que Eroski es va fer amb el control l’empresa té a Igualada, el que sig- de Caprabo, el que semblava podia nifica a gairebé tota la seva planti- ser un avenç, atès el seu caràcter de lla. cooperativa, ha resultat ser un L’ERO autoritza Funosa a fer 96 complet fracàs. dies de suspensió de l’activitat fins El personal s’ha trobat davant a finals d’any i afecta, d’aquesta d’una empresa sense cap interlocu- manera, el 50% de les jornades. Es ció vàlida per negociar ni gestio- tracta de la segona mesura per nar; amb una empresa que no atén afrontar la davallada de les coman- cap demanda, deixant que tota la des derivada de la crisi de l’auto- relació laboral es resolgui per la mòbil i de la maquinària pesada, els via judicial; una empresa que no principals clients, després que al atén demandes tan de dret com desembre s’acordés reduir a cada permisos de maternitat, reduccions treballador una hora diària de feina. de jornada per guarda legal, permi- La direcció afirma que la mesura és sos per anar al metge amb els fills, insuficient perquè la disminució de excedències en temps i sense limi- les comandes ha estat encara supe- tar el que permet la llei; no respec- rior a la que s’havia esperat inicial- ta categories ni horaris aplicant una ment. mobilitat funcional i polivalència Així, les previsions apuntaven que total (noi, noia per tot), no reconeix la disminució de la càrrega de tre- el dret de vaga, pressió contínua de ball se situaria entre el 35 i el 40% la mútua d’accidents quan una tre- mentre segons el president del co- balladora o treballador està de mitè d’empresa, el cegetista Ricar- baixa per la seguretat social; i a do Merino, ha estat superior al totes les vulneracions de dret es- 50%. mentades, cal afegir la dinàmica De moment, Funosa atura la pro- d’externalitzacions i tancaments ducció dues setmanes al mes de que aplica. S’ha externalitzat la març i dues més a l’abril. Tot i així, secció de xarcuteria de la central quan produeixi el 50% mensual del del carrer Ciències de l’Hospitalet i que produïa fa un any, és a dir, unes el servei de repartiment de les ven- 2.300 tones al mes, l’ERO no s’a- plicarà. L’any 2008 es feien unes 3.800 tones cada mes. L’ERO també estableix que l’em- Esteban Ikeda tanca la seva Acord en l’ERO temporal a la presa abonarà el 100% del salari als treballadors, complementant així fàbrica al Prat del Llobregat planta de Delphi a Sant Cugat en un 30% el que aporta l’INEM, no afectarà els majors de 52 anys Secretaria de Comunicació acomiadar els 260 treballadors. del Vallès per no afectar-los a la jubilació ni En el seu informe, l’empresa justi- Secretaria de Comunicació llador fins al pròxim mes de setem- tampoc als que tenen menys de 12 mesos d’atur. Durant el periode de vigència de l’ERO no es podrà aco- E steban Ikeda és una compan- yia dedicada a la fabricació de seients per a automòbils, que té fica la seva decisió per la incapaci- tat de plantar cara als deutes com a conseqüència directa de la dràstica E ls treballadors, els sindicats i els empresaris de Delphi arri- bre. La companyia, dedicada a la fabricació de components per a l’automòbil, es compromet a com- miadar cap treballador ni tampoc es com a únic client la Nissan. retallada de producció que ha por- ben a un acord per a l’aplicació de plementar fins al 80% el salari dels podran fer hores extra. Aquesta empresa tanca definitiva- tat a terme en els últims mesos el l’ERO temporal a la planta de Sant empleats afectats, del qual en que- Merino va explicar que els treballa- ment la planta del Prat de Llobre- seu únic client: l’automobilística Cugat del Vallès. L’acord, que den exclosos els majors de 53 anys dors es prenen la situació “amb re- gat on es donava feina 260 perso- japonesa Nissan. compta amb el suport del 80% de la i aquells treballadors que, per anti- signació” a l’espera que la crisi nes. Les condicions pactades amb La plantilla d’Esteban Ikeda va plantilla, estableix un màxim de 50 guitat, no hagin generat el dret a co- passi el més aviat possible. “Contra els treballadors van rebre 195 vots iniciar una sèrie de mobilitzacions dies d’inactivitat per a cada treba- brar l’atur. l’empresa no s’hi pot lluitat perquè a favor, 30 en contra i nou en per exigir el manteniment dels la càrrega de treball és mínima”, re- blanc, els quals rebran 28 dies de llocs de treball, la qual cosa no ha coneix el president del comitè sou per any treballat, fins a un aconseguit, però per altra banda, d’empresa. màxim de 15. s'ha pogut negociar unes condi- Amb aquest panorama a la vista, la L’empresa estava afectada per la cions d'acomiadament que han CGT anuncia mobilitzacions de greu crisi del sector de l'automoció vist el suport de la plantilla. L'em- protesta contra les autoritats políti- i havia encadenat des de comença- presa, per la seva banda, ven a la ques i els bancs, que són els “grans ments d'any diverses mesures que Nissan tots els seus actius per causants de la situació actual”. Me- apuntaven al tancament: al gener valor de 3,13 milions d’euros: uti- rino també lamenta que “tot fa pen- un expedient concursal -antiga llatges, les línies de maquinària, la sar que l’Anoia seguirà sent la co- suspensió de pagaments- que va propietat intel·lectual, les existèn- marca amb més atur de Catalunya”, comportar el cessament immediat cies que queden a la fàbrica i unes durant els propers mesos. de l'activitat i al febrer un ERO per 1.000 estructures de seients. 10 Catalunya. Abril-maig 2009
- 11. TREBALL-ECONOMIA L’escandalós excés L’atur ja afecta a Catalunya 622.700 d’hores extraordinàries treballadors, un 16,16% de a Renfe i Adif la població activa SFF-CGT assumint com propi un nivell ad- de les seves possibilitats reals. dels Treballadors, Reial Decret Col·lectiu Catalunya L a realitat econòmico-laboral quisitiu/consumista que no es co- 5. Dispara el nivell d’explotació, sobre jornades especials, normati- rrespon amb la realitat econòmica, retornant-nos a temps passats i in- va laboral d’ambdues empreses, en dels treballadors d’aquest país està sofrint una trasfor- mació en la qual l’augment pro- servint com vàlvula d’escapament a la lluita per millorar les condi- utilitzant els anys de lluita pel dret a viure més enllà de l’obligació la- definitiva, el propi ordenament ju- rídic. C ada dia del primer trimestre d’aquest any 2009 van perdre la feina quasi 850 persones a Cata- gressiu i brutal de l’atur i la pèrdua cions salarials. boral. D’això s’evidencia que, d’haver lunya, on la taxa d’atur ja arriba al de les perspectives per a trobar Però, per desgràcia, això és sola- 6. Van en detriment de la resta de la estat compensats aquests excessos 16,16% de la població activa i el ocupació s’han convertit en el de- ment una part del problema origi- plantilla que pateix, amb això, una de jornada en descansos, s’hagues- nombre de desocupats és ara ma- sastre de les economies domèsti- nat per la profusa –i rebutjable- re- precarietat salarial amb sous fixos sin necessitat aproximadament 900 teix de 622.700, un 114% més que ques. Això es tradueix en més de alització d’excessos de jornada en irrisoris i insuficients. treballadors més en la plantilla en el mateix període de l’any ante- 1.000.000 de famílies amb tots els moltes empreses d’aquest país. 7. La reducció dels descansos set- d'Adif i 580 en la de Renfe. Per rior. seus membres en atur i en el co- L’altra part queda encadenada a la manals i diaris, no compensats tant, queda al descobert l’enorme Catalunya va liderar la destrucció mençament d’una infinitat de tra- indubtable pèrdua de condicions amb temps de descans, sobretot del falta de plantilla que necessiten de feina a l’Estat en aquest primer gèdies personals i familiars els re- de treball, en l’aspecte laboral, i de personal relacionat directament aquestes entitats públiques, amb trimestre de 2009, amb 166.800 sultats de les quals estan encara per qualitat de vida en l’aspecte perso- amb la circulació ferroviària, com- independència de la necessària llocs de treball menys en relació fer-se sentir i que no es poden ob- nal. Independentment de les cau- porta un greu risc per a la seguretat taxa de reposició provocada pels amb el trimestre anterior i 304.300 viar. ses, sembla innegable que els efec- en el tràfic ferroviari i, en major expedients de regulació d’ocupa- menys que un any abans. El Sindicat Federal Ferroviari de la tes són igualment nefasts: mesura, per als treballadors. ció existents en les entitats, per a D’aquests 622.700 aturats i atura- CGT ha realitzat un estudi detallat Reduccions de plantilla. Així mateix s’ha constatat que, la seguir realitzant el servei que pres- des existents a Catalunya, segons sobre els excessos de jornada rea- Augment de la precarietat. direcció d’aquestes entitats públi- ten a la societat. l’Enquesta de Població Activa litzada i abonada en l’any 2008 en Empitjorament de les condicions ques empresarials, han comès in- Per tot això, el SFF-CGT posa al (EPA) del primer trimestre de les Entitats Públiques Empresarials de treball. compliments escandalosos de la le- servei de la creació d’ocupació les 2009, 442.700 corresponen a la de- Renfe-Operadora i Adif. Del resul- Una altra volta de rosca en la galitat vigent, referent a depassar eines sindicals i jurídiques d’actua- marcació de Barcelona, 76.400 a la tat d’aquest estudi, hem comprovat consolidació del concepte insolida- àmpliament els límits de la jornada ció per restringir al seu àmbit legal de Girona, 24.400 a la de Lleida i que al 2008, a Renfe s’han realitzat ri entre els treballadors. laboral i abonar la disminució de els excessos de jornada, per al que 79.200 a la de Tarragona, que en aproximadament 1.004.000 hores A més, la realització d’hores extres descansos tant entre jornades com hem iniciat una campanya d’infor- percentatges de persones desocu- extraordinàries. D’elles, un gran té un eminent contingut insolidari: setmanals, que estipula l’Estatut mació i denúncia social. pades sobre el total de població ac- nombre correspon a descansos no 1. Mentre alguns fan hores extres, tiva quedaria així: 15,83% a Barce- gaudits realitzats, sobretot, pel l’índex d’atur augmenta en quotes lona, 18,99% a Girona, 10,75% a personal de conducció, i l'any pas- altíssimes. Lleida i 18,53% a Tarragona. sat va arribar a la xifra de 62.591 2. Està al servei dels interessos em- El sector de serveis és el que més descansos. Durant el mateix perío- presarials; permetent afrontar in- desocupats concentra, 214.000, se- de, a Adif s’han realitzat aproxima- crements de producció sense aug- guit de la construcció, amb dament 1.600.000 hores extraordi- mentar plantilla, així com preparar 111.400, i la indústria, amb 78.000, nàries. reconversions. segons les dades de l’EPA del pri- La CGT està en contra de la realit- 3. Es tracta d’un component des- mer trimestre. Aquest darrer sector zació d’hores extres, o qualsevol mobilitzador en mans de les em- comença a patir intensament els altre concepte que signifiqui ex- preses: se substitueix la mobilitza- efectes de la crisi, en especial a les cessos de jornada, i a favor que el ció per a aconseguir millores reals empreses de l’automoció, de gran treball es reparteixi sota cotes de pel servilisme de qui depenen dels importància a Catalunya. solidaritat. Enredats en la voràgine favors d’un cap. El pitjor mes del 2009 ha estat el de les hores extres, es prefereix ob- 4. Serveixen per a emmascarar el mes de gener, quan més d’un miler viar que la seva concessió i realit- fracàs del model sindical majorita- de persones van perdre cada dia la zació depèn exclusivament de la ri, permetent als treballadors man- feina; la mitjana de febrer va ser de voluntat de l’empresari, i s’acaba tenir ritmes de consum per sobre 850 persones i la de març, d’unes 600. La taxa d’atur que s’ha comprovat Finalitza la vaga de Mahle contra l'ERO per acomiadar 125 al conjunt de l’Estat espanyol va pujar fins al 17,36% de la població treballadors activa i el nombre de desocupats va arribar a 4.010.700, després d’in- Col·lectiu Catalunya dies. mateixos directius de Mahle van bilitzacions, CCOO i la UGT vo- crementar-se de 802.800 persones E ls treballadors de l’empresa de pistons Mahle, a Vilanova i la Geltrú, després d'un llarg procés de Durant aquestes dues setmanes la plantilla va bloquejar l'entrada de l'empresa i va organitzar tot un se- carregar en persona els camions, que van marxar en direcció a Ale- manya. lien que es tornés a la feina. Van ser els mateixos empleats afectats per l'ERO, que ja havien en tres mesos i d’1.836.500 en un any. La taxa d’atur registrada fins a lluita i mobilitzacions, van acordar guit de mobilitzacions: manifesta- En les assemblees realitzades pels rebut la carta d’acomiadament, els març ja supera d’1,46 punts la pre- el 27 de març tornar al treball a cions, talls de carretera, actes di- tres sindicats presents a l'empresa que van demanar que la factoria visió del govern espanyol per a tot partir del dia 30 i desconvocar la versos a les portes de la fàbrica i a (CGT, UGT, CCOO) amb els seus tornés a la normalitat per a no l’any. vaga indefinida que mantenien des Vilanova.La durada de la vaga va afiliats el dia 26 i en l'assemblea posar en perill més llocs de treball, Entre gener i març es van destruir de feia dues setmanes en contra de arribar a dificultar la distribució de general del dia 27 per debatre si es després que Mahle va amenaçar 766.000 llocs de treball, el descens l’acomiadament de 125 treballa- les comandes als clients. mantenien les mobilitzacions des- amb que perllongar la vaga era un més gran des de fa 32 anys quan va dors, 90 per rescissió de contracte i La direcció de Mahle ja havia prés de la resolució de Treball fa- risc per a la viabilitat de la planta. començar a elaborar-se aquesta es- 35 per prejubilació. L’Expedient aconseguit la nit del 25 de març vorable a l’ERO i que l'empresa Aquests treballadors van demanar tadística. de Regulació d’Ocupació (ERO) treure quatre camions plens de pis- aconseguís trencar el bloqueig,els als seus companys que tornessin a Al mes de març hi havia 1.068.400 per a acomiadar a aquests emple- tons de la fàbrica, trencant així el ànims havien decaigut força entre la feina, perquè no volien que la di- de llars de l’Estat espanyol amb ats, que suposen el 24% de la plan- bloqueig que els treballadors man- els treballadors. L’esgotament recció aprofités les mobilitzacions tots els seus membres en atur, més tilla, ja havia estat acceptat pel Go- tenien a la factoria des de feia 15 propi d’una vaga indefinida van per acomiadar més gent o per tan- del doble que un any abans, mentre vern el dia 23. La resta de la dies. Els Mossos d’Esquadra van provocar la divisió del comitè; car la planta, i van demanar al co- que es va reduir d’1.008.500, fins plantilla, 386 empleats, hauran de escortar els camions en la seva en- així, mentre que la CGT, sindicat mitè que no es portés a terme cap als 9.595.100, el nombre d’aque- passar un ERO temporal de 120 trada i sortida de la factoria. Els majoritari, volia mantenir les mo- votació. lles on tots els actius treballaven. Catalunya. Abril-maig 2009 11
- 12. TREBALL-ECONOMIA La campanya "Els Punts Negresde la Coordinació Crisi" va estenent la de les lluites al Vallès "taca" dels Coordinació de treballadors/es en lluita causants de la L a comarca es troba en una crisi situació extremadament greu: Ficotriad, Delphi, Sony, Estampacions Sabadell, Secretaria d’Acció Social Diari de Terrassa, Magnetti Mare- Comitè Confederal CGT lli, entre d’altres, són tan sols al- O rganitzacions socials creen una campanya per a denunciar als agents responsables de la crisi guns exemples d’una llarga llista d’empreses que es veuen afectades per la crisi capitalista. L’atur oficial econòmica, social i ambiental que de gener al Vallès Occidental afec- vivim. ta ja a 61.000 treballadores i treba- La proposta consisteix a assenyalar lladors. i denunciar algunes de les persones, Primer es va veure afectat el sector institucions, mecanismes, etc. di- de la construcció, seguit del metall, rectament implicats en la generació i d’una cadena d’ERO i tanca- de la crisi financera, econòmica, ments d’empreses que ja afecten ambiental i social en la qual ens tro- arreu. Portem mesos tractant d’a- bem, així com la gestió, sota parà- frontar les conseqüències de la metres neoliberals, que s’està do- crisi, però la pròpia experiència nant a aquesta situació. ens està demostrant que la lluita L’acció consisteix a marcar amb un empresa a empresa no atura els “punt negre” aquests espais o insti- plans de la patronal i la sagnia de tucions. Els punts negres es foto- llocs de treball. La resistència Canviar aquesta realitat és possible i retallada de drets que només de Ficotriad-Rubí, Delphi-Sant grafien i presenten en la pàgina de queda aïllada i el ressò social és si som capaços d’unir esforços per agreuja la crisi. La coordinadora Cugat, ACC (antiga UH)-St Quir- la campanya: www.lospuntosne- puntual. La Generalitat, quan al fer sentir la veu dels treballadors està oberta també a moviments ze, Essapalau-Palau de Plegamans, gros.org final ha de prendre una decisió, per avançar cap a la vaga general. d’aturats i organitzacions socials. Sharp-Sant Cugat, Diari de Terras- Els col·lectius impulsors animen a acaba aprovant l’aplicació d’ERO i Comencem unint les empreses en Per això cal exigir als ajuntaments, sa, Magnetti Marelli-Barberà del qualsevol persona i organització a en el cas de les petites empreses crisi i fem una crida a la resta de la el consell comarcal i la Generalitat Vallès i Cecrops-Santa Perpètua. denunciar els seus “punts negres” i s’aplica directament la llei concur- població treballadora. Ens propo- el rebuig als ERO, exigir que l’ad- pujar-los a la web de la campanya. sal. Hi ha milers de milions de sem preparar un pla de lluita i im- ministració intervingui a les em- Delegats sindicals Enllaç al web de la CGT: diner públic per salvar els “mals pulsar la mobilització per exigir a preses que volen acomiadar, defen- protatonitzen una acció www.cgt.org.es/spip.php?arti- negocis” de la banca i la patronal, les administracions una política sar els serveis públics bàsics per tal cle1314 a l’OTG de Sabadell mentre l’administració no fa res real contra la desertització indus- que no es precaritzi ni es privatitzi Enllaç de la campanya Punts Ne- per defensar el teixit productiu. El trial. Cal que el moviment que co- la sanitat ni els transports, defensar Davant de les greus repercussions gres: problema que s’està plantejant és mencem doni la mà als treballa- l´educació dient: ni LEC, ni Bo- de la crisi econòmica a la nostra www.lospuntosnegros.org el futur de la comarca: en què tre- dors aturats/des, amb l’exigència lonya, o exigir que els diners pú- comarca, una colla de delegats sin- Organitzacions que donen suport a ballaran els i les joves el dia de de plans públics d’ocupació amb blics es destinin a un pla públic dicals de la FTC, CGT i CCOO la campanya: ATTAC, Baladre, demà si avui acceptem perdre els contractes laborals dignes. d’ocupació i no a salvar els benefi- aplegats en la Coordinadora de tre- CGT, Ecologistas en Acción, llocs de treball? Per això ens proposem organizar cis de la banca i la patronal. balladors/es en lluita del Vallès van ¿Quién debe a quién?. Per altra banda creix la retallada de un pla de lluita que aglutini les em- Per discutir com avançar en la co- protagonitzar la primera acció de drets socials i laborals, serveis pú- preses de la comarca contra la ordinació d’un moviment comar- la coordinadora el 25 de març amb blics cada cop més precaris, priva- crisi, per exigir de l’administració cal i el pla de mobilització s'han la distribució d’una octaveta entre titzacions, encariment de la vida, mesures efectives per evitar la de- portat a terme reunions el 17 de els treballadors aturats a l’Oficina hipoteques impagables… Davant sertització industrial, defensar els març i el 14 d'abril. La Coordina- de Treball de la Generalitat de Sa- d´aquest panorama es fa més que llocs de treball i els serveis públics dora de treballadors/es en lluita del badell, amb l’objectiu d’oferir un evident la necessitat de la lluita. i aturar l’espiral d’acomiadaments Vallès està formada pels delegats espai d’organizació i lluita. L’ERO de Roca afecta gairebé la totalitat de la plantilla Col·lectiu Catalunya 3. Increment desbordant de l’estoc nòmica, com és el moment actual. Al final, però, CCOO i UGT van D esprés dels rumors sobre les possibles mesures que po- drien adoptar els empresaris de de producte acabat. 4. Dificultat material d’emmagat- zematge. La novetat aquest cop és que l’ex- pedient afecta gairebé a la totalitat de la plantilla i per això els comitès signar un preacord amb l’empresa, que la CGT titlla de pèssim perquè no dóna garanties de futur per a les Roca, es va comunicar als comitès 5. Desequilibri entre la fabricació i d’empresa han reaccionat amb una plantilles de les fàbriques espanyo- d’empresa de Gavà, Alcalá de He- la venda dels productes. crida a la mobilització general dels les ni protegeix els majors de 55 nares i Alcalá de Guadaira l’inici 6. Desequilibri entre la plantilla treballadors en defensa dels seus anys, els jubilats parcials i els relle- del procediment de suspensió tem- existent i el procés de la fabricació. llocs de treball. vistes. poral de 1990 contractes de treball. 7. Cost financer de la immobilitza- La CGT, per la seva banda, ha in- Tampoc s’ha reduït la durada de L’inici d’aquesta mesura estava ció de l’estoc excedent. sistit en tot moment en la impor- l’ERO, que també es considerava previst per al dia 1 de març, excep- 8. Desequilibri entre les despeses tància de la reivindicació unitària un dels punts essencials. Per tot te per a la fàbrica de Javas que generals i les vendes. entre totes les forces sindicals i això, el sindicat llibertari esperava seria l’1 de maig i en tots els casos Aquest nou ERO no es pot inter- evitar el parany que suposa una dels treballadors un rebuig a les finalitzaria el 28 de febrer de 2010. pretrar d’altra manera, diuen els venda dels llocs de treball a canvi urnes del preacord a què havien Els motius al·legats resulten ser els comitès d’empresa, que com una d’una quantitat de diners més gran, arribat CCOO-UGT i l’empresa mateixos d’anteriors expedients: mera flexibilització laboral a l’an- insistint en l’arrel del conflicte i re- però la consulta realitzada a mit- 1. Caiguda de l’activitat al sector tull de l’empresa que només pensa comanant lluitar per la salvaguarda jans de febrer va donar 536 vots a immobiliari. en incrementar els beneficis, fins i dels llocs de treball a través de la favor del preacord signat per 2. Disminució de les vendes. tot en moments de severa crisi eco- paralització de l’ERO. CCOO-UGT i 257 en contra. 12 Catalunya. Abril-maig de 2006
- 13. TREBALL-ECONOMIA Milers de manifestants marxen el 28 de març contra la crisi Secretaria Comunicació Al llarg del recorregut es van core- s'aturin els ERO i els xantatges de a repartir la riquesa i el treball, és d'accions i ocupacions a diverses de la CGT Catalunya jar consignes que denunciaven la la patronal, la necessitat d efer front necessària una vaga general". seus bancàries del passat 20 de fe- L a manifestació, convocada situació de crisi i exigien que el seu a l'tur i la precarietat, etc. A Tarragona també tingué lloc una brer per denunciar els culpables de el dissabte 28 de març a Bar- pes recaigués sobre els culpables: Durant la manifestació es van fer manifestació. Convocades per la crisi econòmica i les conseqüèn- celona per la campanya uni- “Que la crisi la paguin els rics”, “La diversos parlaments i accions sim- CGT, CoBas, IAC i col·lectius so- cies negatives per a la classe treba- tària “Que la crisi la paguin els crisi social que la pagui el capital”, bòliques com ara el llançament de cials, 150 persones es van manifes- lladora. rics!”, va comptar amb uns 10.000 “el G-20 es reuneix, la resta el pa- sabates contra les fotos dels líders tar contra la crisi i les seves conse- Per conèixer les reivindicacions de participants, anant des de la Plaça teix”, “Ells són 20 nosaltres mi- del G-20, la crema d’un euro ge- qüències, sota el lema "Repartir el la jornada del 28 de març, que són Universitat a la Plaça Sant Jaume. lions”… També van sovintejar les gant davant la delegació del Banc treball, repartir la riquesa". les reivindicacions genèriques que El més d’un centenar de sindicats, denúncies de les polítiques dels go- d’Espanya i la col·locació de diver- Aquesta jornada de mobilització s'estan defensant a nivell general, moviments socials, partits polítics verns central i català:, juntament sos taüts davant la seu de la patro- del 28 de març forma part d'una di- podeu llegir els manifestos elabo- que formem la Campanya Que la amb la denúncia de la política re- nal catalana Foment del Treball. nàmica de lluita que es porta a rats per la Campanya Que la Crisi Crisi la Paguin els Rics aposten per pressiva del tripartit, el suport a la La CGT de Catalunya va estar àm- terme els últims mesos per tota Ca- la Paguin els Rics i per la CGT de una la mobilització sostinguda dels lluita dels estudiants contra el Pla pliament representada en la mani- talunya, amb actes, accions i mobi- Catalunya, anant al web: treballadors i treballadores, estu- Bolonya, el rebuig a la llei d’estran- festació de Barcelona, formant un litzacions a diverses localitats, les www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- diants i classes populars per aturar geria, la denúncia de la complicitat nombrós bloc a la part final de la més destacades de les quals van ser ticle2730 la dramàtica situació que tenim a de CCOO i UGT amb els poders manifestació, darrera d’una pancar- les mobilitzacions del dies 15 i 29 www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- sobre. polítcs i econòmics, l'exigència que ta amb el lema "Contra la crisi, per de novembre de 2008, o la jornada ticle2805 CGT davant l’acceptació de la proposta de congelació salarial per la majoria del comitè intercentres de Seat Seccions Sindicals CGT Seat mesos, amb contactes clandestins ja que l’art. 80 de l’Estatut dels Tre- cap als treballadors han estat fac- el temor a la plantilla pels dubtes duts a esquena dels treballadors, i balladors estableix que per a ser tors que demostren la falta de lli- sobre l’adjudicació del Q3, són una L a proposta d’UGT de congela- ció salarial va ser aprovada en la consulta realitzada el dia 18 de que s’ha fet públic fa quinze dies. Estem convençuts que aquesta és la pitjor manera de defensar els inte- aprovada qualsevol consulta de ma- nera legal han d’aprovar la propos- ta el 50% més un dels treballadors bertat imprescindible en un procés lliure i democràtic. No obstant això l’actitud de CCOO mostra clara del ultratge al que s’ha sotmès a la plantilla en les últimes setmanes. març per un nombre insuficient de ressos de tota la plantilla. de l’empresa. D’un cens de 13337 de donar suport igualment a la deci- Per tant, la CGT manté el rebuig si- treballadors, segons el que marca Des de la CGT s'havia intentat en el treballadors/es només van votar sió d’enviar aquesta proposta a la tuació i crida els altres sindicats a l’Estatut dels Treballadors. La pro- Ple del Comitè del dia 16 una vega- 5499 a favor de la proposta, el que Multinacional, va generar una ma- modificar la seva actitud per nego- posta d'UGT, a la qual donava su- da més fer una proposta: unificar significa un 41,23%. Al no arribar joria sindical executiva del Comitè ciar un conveni col·lectiu defensant port una part de CCOO, implicava una plataforma per a realitzar una al 50,01% de la plantilla la proposta Intercentres al formar junts UGT i els interessos de la plantilla i adme- congelar els salaris de la plantilla veritable negociació amb l’empresa va ser legalment rebutjada. CCOO un 76,9% de la representa- tent una unitat sindical, a la qual com una forma "d'ajudar" a l'em- i així evitar una consulta i l’enfron- Tenint en compte el suport al sí de ció social. Per tant no és la plantilla CGT sempre estarà amatent, i que presa a prendre la decisió de fabri- tament de posicions entre la planti- la Direcció de l’empresa, al costat qui legitima legalment la signatura és l’única via real de defensa dels car el nou Audi Q3 a la factoria de lla, ja que, com van manifestar d’UGT i la meitat de CCOO, que de qualsevol acord si no que ha nostres interessos com plantilla. Martorell. CGT i CCOO, de totes maneres valorin aquestes dades com un estat la decisió dels altres sindicats Per a més informació, aneu a les La CGT de Seat havia fet públic un aquesta consulta-parany no garan- triomf és una altra part més del ver- a seguir amb aquest teatre. noticies publicades al web: comunicat el dia 17 en que rebutja- teix produir el Q3 a Martorell. gonyós teatre que alguns han mun- Tant aquest espectacle ridícul com www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- va aquest teatre vergonyós de xan- Valorats els resultats de la consulta tat amb la plantilla de Seat. Aquesta el fet de treure els beneficis de 44,4 ticle2786 tatge als treballadors/es i la consul- i estudiats pels nostres serveis jurí- consulta s’ha celebrat a més en un milions de euros, hores després d’- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- ta-parany, manifestant el nostre dics, des de CGT considerem que el ambient allunyat dels paràmetres haver tancat la consulta-parany, ticle2789 desacord amb les formes i procedi- resultat legal de la mateixa ha estat democràtics més bàsics. La por, la com les declaracions del President www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- ment de la situació, que dura quatre de rebuig a la proposta consultada, confusió, la inseguretat i la pressió de SEAT augmentant la confusió i ticle2796 Catalunya. Abril-maig de 2006 13
- 14. TREBALL-ECONOMIA La direcció de ASSETJAMENTS Parcs i Jardins Sentència ferma contra part de totes les organitzacions sin- de Barcelona Parcs i Jardins de dicals, però la majoria no veuen desallotja Barcelona possible realitzar accions contra aquests acomiadaments. il·legalment el Ja hi ha una sentència ferma en el Es dóna la circumstància que fa contenciós de Parcs i Jardins de molt poc el comitè va signar una local del comitè Barcelona contra un treballador congelació salarial per compensar d'empresa. que sol·licitava una adaptació del seu lloc de treball per motius de l'arribada de peces del successor del Focus i com una garantia da- salut. Ara, el Jutjat Contenciós-ad- vant la promesa del manteniment Col·lectiu Catalunya ministratiu núm. 16 de Barcelona dels llocs de treball però tot era ha desestimat la demanda interpo- mentida perquè els acomiadaments A banda dels habituals conflictes entre la direcció de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de sada per l'esmentat Institut Munici- pal contra la resolució de la Conse- lleria de Treball que va confirmar s'han produït igualment. D'altra banda, no és casualitat que entre les persones afectades pels Barcelona, en mans de i els seus la multa de 12000 euros imposada acomiadaments s'hi trobi les qui treballadors que més d'una vegada a través de la Inspecció de Treball. han plantat cara als plans de l’em- acaben als tribunals, i les denúncies Els fets de la sanció imposada es presa en els últims temps, especial- pels incompliments del conveni i, remunten a l’any 2006, quan un ment dos de les cinc companyes sobretot, les contractacions fraudu- treballador de Parcs i Jardins va que componen la secció sindical de lentes i irregulars que es realitzen presentar una denúncia després de Mazo, i tots els indicis apunten que la CGT. A les companyes delega- en categories d’alt nivell, el matí mesos de sol·licitar l’adaptació del es tracta d'un acomiadament enco- Acomiadaments des (Comitè i LOLS) no les han del 30 de març es van desallotjar seu lloc de treball per motius de bert per dificultar i trastocar el tre- individuals a Brose tocat, però a la cinquena companya il·legalment els locals del comitè salut i haver rebut de l’Institut com ball sindical que porta a terme el El passat 19 de març, l’empresa l'han amenaçat amb represàlies si d’empresa al Centre de Manteni- a única possibilitat el trasllat al ser- comitè d’empresa, que formen 9 Brose, situada a Santa Margarida i no abandonava la CGT. ment de Canyelles. vei de vigilància, amb variació d’- persones de la CGT. En concret, no els Monjos, va acomiadar 13 per- La Federació Comarcal Garraf - Aquesta situació es va descobrir horari i jornada. hi ha hagut una disminució del sones, de manera individual, al·le- Alt Penedès s'ha abocat a portar a quan a l'endemà, els delegats es van volum de treball que justifiqui gant causes objectives de tipus or- terme totes les gestions sindicals i trobar tapiada l'entrada al local, L’acomiadament de aquesta mesura, a banda del fet que ganitzatiu i productiu i com a jurídiques, així com les mobilitza- sense poder accedir de cap de les Jordi Hortajada era el treballador ha realitzat la seva solució per a la viabilitat del futur cions necessàries davant l’empre- maneres a la documentació, les feina de forma correcta. de l’empresa. Aquests arguments, sa, amb l’objectiu d’impedir els eines informàtiques, el fax, els ar- improcedent però, no responen a la veritat. La acomiadaments i de parar l’estratè- xius, el telèfon i els estris necessa- El jutge del Jutjat Social núm. 1 de Ficosa vulnerava els CGT, per la seva banda, demana gia d’agressió contra el conjunt de ris per al desenvolupament de l’ac- Sabadell ha sentenciat que l'aco- drets sindicals una resposta sindical i jurídica per la plantilla. tivitat sindical. S'ha observat, a miadament de Jordi Horcajada, de- més, la manipulació de la docu- legat de la CGT, per part de l'em- S’ha celebrat un judici a Terrassa mentació dels delegats de preven- presa Cecrops és improcedent i contra Fico Triad (Ficosa) per vul- ció, tenint en compte que la infor- l'empresa l'haurà de readmetre o nerar els drets sindicals dels treba- mació de què es disposava era pagar-li una indemnització. A la lladors (vegeu fotografia de la completament confidencial a tots foto superior, un grup de suport a dreta). Resulta que en el marc de els efectes i contenia dades perso- les portes del Jutjat. l'ERO van acomiadar el secretari nals. Per tot això, es va presentar la del comitè d'empresa i -juntament denúncia als Mossos d'Esquadra. La Fundació Pere Mata amb la resta dels delegats- se li va El desallotjament es va esdevenir de Reus acomiada impedir l’accés a la fàbrica per ce- de forma sobtada, tot i que sabia lebrar una reunió al locals sindi- que algun dia es canviaria de local encobertament un cals. El jutge ha resolt amb una però a l'hora de la veritat no es va delegat acta de conciliació que l’empresa avisar amb antelació ni es va oferir La Fundació Pere Mata, una em- ha de reconèixer “el dret dels re- un local alternatiu de manera que presa del Grup Pere Mata, amb seu presentants legals i sindicals dels els objectes del comitè, pel que s'ha a Reus, que es dedica a l’atenció en treballadors a dur a terme les fun- pogut conèixer, s'amunteguen en els àmbits de salut mental, dismi- cions pròpies del seu càrrec amb un local qualsevol. Fonts sindicals nució, geriatria i sociosanitari, no independència de la suspensió de suggereixen que l'actitud de la di- ha renovat el contracte del delegat contractes en motiu de l’expedient recció seria una represàlia a les pro- d'empresa de la CGT, Daniel Pérez de regulació d’ocupació”. testes i denúncies fetes darrerament per les irregularitats observades en les contractacions. Al moment de presentar la denúncia, el comitè no disposava de telèfon, fax, internet (IN)SEGURETAT LABORAL ni material informàtic. En resum, el desallotjament il·legal practicat per l’empresa municipal ha impossibilitat el desenvolupa- ment normal de l'activitat del comi- tè i les seccions sindicals. Com a mostra de repulsa, seixanta jardiners/es de Barcelona es van concentrar el 2 d'abril davant de la seu de IC-Verds al carrer Ciutat, lloc on van realitzat diverses actua- cions, com una cassolada, llançar més de 100 rotllos de paper de vàter a la balconada, i cridar con- signes en contra de les contracta- cions a dit -“la contractació de per- sonal no pot ser digital”- i contra el desallotjament il·legal dels locals del comitè d’empresa al Centre de Manteniment de Canyelles. 4 14 Catalunya. Abril-maig 2009
- 15. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes La CGT i el nou RDL de mesures per al manteniment de l’ocupació i la protecció de les persones aturades Secretariat Permanent de la CGT contractes parcials (erari públic); con- tractes gratuïts, subvencionats amb E l Govern ens diu que “els pa- l’atur (erari públic), quan es contracti trons” són els que creen ocu- un desocupat amb dret a prestació; pació i els concedeix "contrac- bonificacions del 50% de la quota a tes gratis" a través d’incentius i pagar per atur per part dels empresa- bonificacions, reducció de les seves ris en els ERO suspensius fins a 240 quotes de seguretat social i ajorna- dies (erari públic); i de manera gene- ments dels pagaments patronals a la ralitza, ajornament de pagaments de seguretat social. "La patronal, l’em- les quotes patronals a la seguretat presariat" han decidit augmentar les social (erari públic). persones parades en desenes de mi- En definitiva, que els finança amb al- lers de persones, bé al no donar tre- tres 1.500 milions d’euros que, direc- ball a qui ho sol·licita per primera ve- tament van al compte de resultats gada, bé acomiadant als que ja dels "senyors empresaris". Una vega- tenien treball. da més l’evidència que la "propietat Així fins a arribar a les 3.500.000 per- privada" és un "robatori legal i consti- sones aturades, a qui ni tan sols els tucional", es demostra certa. requereixen per a "explotar-los" o mi- llor dit, a qui els utilitzen com reserva Mesures insensibles per de mà d’obra barata per a seguir acu- a temps dramàtics. mulant avantatges, dintre d’un mercat i una economia al servei exclusiu de El RDL 2/2009 de mesures “urgents l’obtenció de beneficis (quants més per al manteniment de l’ocupació i la millor) que seran apropiats privada- protecció de les persones aturades”, ment per una minoria d’accionistes (fi- té un únic objectiu: liberalitzar, encara nancers, sobretot), executius, conse- més, el mercat de treball. Lliurant a llers i directius de qualsevol empresa i l’empresariat no només diners públics qualsevol sector. per un valor inicial estimat de 1.700 Mentre l’atur no para augmentar (un milions d’euros, sinó una cosa més 50% de febrer 2008 a febrer 2009), important: servir a les empreses tre- les Empreses de l’Ibex 35, entre elles balladors gairebé gratis i pretesament els grans Bancs: Santander, BBVA, “agraïts” per trobar treball. Popular, La Caixa, Caixa Madrid; les Mesures per a temps dramàtics. Per se’ls mantenen i la bonificació en les Si el treballador ha sofert o sofrirà un 11,47% van ser indefinits (1,9 mi- grans de l’Energia: Endesa, Iberdrola, a uns/unes, la majoria dels/les treba- quotes patronals pot pujar fins al ERO suspensiu o reducció de jorna- lions). La majoria dels nous desocu- Unión Fenosa Gas Natural, Repsol; lladors/es, el drama és l’atur. Amb 100%. da entre el dia 1 d’octubre de 2008 i el pats prové d’una ocupació temporal, i les grans de la Comunicació: Telefò- una prestació contributiva mitjana de 31 de desembre de 2009, l’erari pú- és una minoria la que prové d’ocupa- nica, Telecinco i de la Construcció: 824 , per un temps màxim de dos 2a Mesura blic, li reposarà aquest temps de sus- cions indefinides o fixes. ACS, Albertis, Acciona, Sacyr, Ferro- anys i això per a qui tenia ocupació pensió o reducció de jornada quan El govern té clar quins interessos de- vial, van obtenir 47.000 milions d’eu- fixa. En l’actualitat la majoria de les En el contracte a un treballador aturat s’extingeixi la seva relació laboral i no fensa: la llicència “per a acomiadar” la ros de beneficis nets en el 2008. expulsions de les ocupacions corres- que cobra prestació d’atur, bé contri- donarà per consumits els seus perío- va atorgar el Partit Popular (PP) amb Els “patrons” han "convençut" al Go- ponen a contractes temporals que butiu, subsidi o renda activa d’inser- des d’atur durant l’ERO suspensiu, “el Decretazo”. Ara amb “el Corba- vern i a l’oposició -ja fa molt temps- nodreixen, pràcticament gratis les ció, l’erari públic bonifica el 100% de fins a un total de 120 dies. chazo o Zapaterazo”, s’imposa també que els amos del treball són ells, per files de l’atur. El drama és encara les cotitzacions patronals en contin- per decret, la contractació a la carta tant, són ells qui "prenen o donen tre- major si es té un crèdit/hipoteca que gències comunes, fins a la quantia 5a Mesura empresarial. “Gratis” i “ni les gràcies”. ball", qui tenen en el seu poder la mà escanya l’economia individual/fami- màxima de la prestació que tingui Des de la CGT creiem que és urgent "invisible del mercat", elevada a la ca- liar. Per a uns altres, les grans empre- pendent de cobrar l’aturat d’haver Els contractes a temps parcial, seran canviar les regles d’aquest sistema. tegoria "sagrada" de paraula de ses i els que dominen tot el “cotarro”, continuat aturat, mantenint-li almenys bonificats en un 30% segons la jorna- El model de Relacions Laborals, va "déu". els financers, els constructors, les un any i després, doncs al carrer da pactada. La bonificació pot arribar deixar de ser democràtic amb les re- Presoner d’aquesta lògica, el govern, multinacionals de l’energia, de la in- (acomiadament lliure) i el treballador al 100% de les quotes patronals per formes laborals dels anys 80 i els 90, a qui li mou no l’interès general, sinó dústria o dels serveis, la seva obses- cobrarà el que li quedava per cobrar contingències comunes amb la condi- per convertir-se en una autèntica exclusivament l’interès del benefici sió està que no deixin de créixer els de l’atur o el que li corresponguin si ció de contractar al treballador al 70% pràctica de fet i de dret de “dictadura privat de botins, vulfraus, aliertas, en- seus beneficis (multiplicant per 3, 4…, ha generat cotitzacions suficients. És de la jornada. La taula de bonifica- empresarial” en els començaments trecanales, florentinos, fernández or- 5…, ) en un acte pur de vampirisme a dir, més erari públic. cions és simple: jornada de 30% de del segle XXI, amb la legitimació insti- dóñez, gonzález, etc., actua com re- capitalista. treball se li bonifica el 60%. Jornada tucional dels agents socials, dels go- presentant dels seus amos i decideix, 3a Mesura de 50% de treball se li bonifica el verns, de l’empresariat i dels sindicats perquè crein ocupació -els amos de 1a Mesura 80%. Jornada de 70% de treball, se li majoritaris. l’univers-, engegar un nou "decreta- L’empresari només ve obligat a pagar bonifica el 100%. Solament sortint al carrer, oposant- zo". En els ERO suspensius temporals, el conveni especial amb la seguretat Acomiadar és facilísim en aquest nos amb la lluita general dels explo- Amb aquest nou decret aprovat pel l’erari públic bonifica amb el 50% de social, des dels 55 anys fins als 61 i, país: els acomiadaments massius tats i marginats, podrem construir un govern el mes de març, en el que les quotes empresarials per contin- el treballador, està obligat a pagar-lo des d’agost 2007, fins a ara, ho de- futur, on garantim béns bàsics i sufi- sembla ser una avançadilla d’una gències comunes, fins a 240 dies. I si, al seu càrrec fins als 65 anys o fins a mostren. Dels 16.601.237 contractes cients per a tots. pròxima reforma laboral, garanteix a a més, l’empresari s’acull a mesures la data de la seva jubilació anticipada. realitzats en el 2008, el 88,53% van Les persones assalariades, tenim la l’empresariat: reducció de quotes de d’ajudes públiques per aquests me- ser temporals, és a dir gairebé 14,7 paraula i la possibilitat de dir prou. seguretat social fins al 100% en els nesters (inclusivament fons de la UE), 4a Mesura milions de contractes. Solament el Fa falta ja una vaga general. Catalunya. Abril-maig de 2009 15
- 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... ROGER PASCUAL, DE LA VILELLA BAIXA “Aixecar la bandera del paisatge va ser un encert’” Jordi Martí Font més extensament. Això amb la intenció de lica, per si sola, no solucionarà el proble- ha hagut un remuntament social, la gent té de la voluntat de la societat. I si no ho (jordimartif69@mesvilaweb.cat) poder preveure la factibilitat de poder rea- ma energètic; partint de la consideració vehicle propi per desplaçar-se, etc. Ara bé, aconseguim ara, doncs ho continuarem in- > LES FRASES... litzar rutes per poder visitar algunes àrees que els millors solucionadors del problema la societat va quedar tocada, i per refer-se tentant. Roger Pascual i Garsaball és nascut a determinades especialment favorables. energètic van en el camí de l’estalvi i de cal tota una generació, es manté un cert fa- -Ens podries donar la teva opinió sobre Barcelona i viu a la Vilella Baixa des de fa Aquí trobes aquestes construccions ama- l’eficiència anergètica; i partint de la cons- talisme, això és cert. el futur de la comarca i la seva situació? uns anys tot i que des de sempre ell ha gades al bosc, davall de cingles... a dife- tatació que en aquests moments tal com A poc a poc, això va canviar, també perquè -No ho sé, realment no ho sé. Puc expres- estat del Priorat, tant per tradició familiar rència del Camp on les trobes enmig dels vivim ara no podem solucionar-ho tot amb ve gent de fora, tornen els jubilats de la sar els meus desitjos, però com que sóc com per la seva vinculació al territori, un camps ja que allà els terrenys tenien més un tipus d’energia –ni tan sols, per molt ciutat, arriba gent nova. Això és bo, les molt moderat en els desitjos... territori que ha ajudat a definir amb la pedra per acumular i l’espai és més pla. És que ens dolgui, podem prescindir de la nu- idees noves. Crec que la comarca evolucionarà amb Plataforma de Defensa del Priorat, a par- un tema que quan el comences a descobrir clear perquè si ara s’apaguessin totes les una certa recuperació de la població que tir de la seva feina com a biòleg i en moltes no acabes d’entendre el desinterès que hi nuclears ens quedaríem sense llum-; diem -I com a projectes col·lectius quins no serà espectacular però que tampoc ho altres associons.. ha al seu voltant. Són construccions que que molt bé, que cal apostar per acostar els veus? Què suposa aquest Parc Natural ha de ser. Al Priorat hi pot viure més gent És autor de dues obres bàsiques:“Mont- pertanyen al passat, ara ningú no fa barra- centres de producció als centres de con- del Montsant? sense perdre els trets bàsics dels pobles, la sant: patrimoni natural i paisatge” i ques de pedra seca i rarament ningú no sum, per la promoció de la producció a pe- -El Montsant estava ja a les llistes de sem- tranquil·litat, la relació entre els veïns, l’ar- “Flora de la serra de Montsant”. refà un marge. Però al Priorat, enfrontar-se tita escala, domèstica fins i tot, però deixat pre de qui gestionava els espais naturals. quitectura, esl carrers..., la majoria no per- al passat és enfrontar-se amb les èpoques d’aplicar a les energies renovables i alter- Tothom sabia que al sud de Catalunya hi dran aqustses característiques. -Com t’insereixes en el món de la botà- dures, d’un declivi que va durar molt de natives el model que s’aplica a les energies havia una sèrie d’espais que necessitaven Crec que els prioratins sabrem, cada vega- nica del Priorat? temps... i la gent inconscientment tendeix brutes. Perquè a banda de criticar les ener- protecció. Un dels primers cartells de la da d’una forma més sàvia, treure el màxim -M’ho vaig trobant a poc a poc. De fet, fa a associar els elements del passat amb gies brutes, també n’hem criticat el model Plataforma amb què vam empaperar les suc possible de les nostres possibilitats. Ho més de vint-i-cinc anys que vaig començar aquestes èpoques dures que vol oblidar. de producció. tanques de les carreteres ja deia “Mont- estem fent amb el vi, ho farem amb l’oli, això. Vaig començar una mica pel meu in- sant, Parc Natural”, perquè pensàvem que probablement també amb altres àmbits; terès per t’entorn i per intentar entendre -També ets membre del Gepec, no? -Això ha provocat un debat important si havia pogut sorgir aquell projecte de les serem capaços d’instal·lar algunes petits per què físicament el Priorat és com és. -Sí, però més aviat com a paganer. És que dins del món ecologista. centrals eòliques amb tanta impunitat era, indústries de transfomació de productes ‘‘ Això a través d’un dels llibres oberts que no tinc temps. El meu àmbit de participa- -En certa manera, sí. Caricaturitzant, en part, perquè el Montsant no tenia el re- agrícoles que seran respectuoses amb el Els energètics té qualsevol territori com és la vegetació i ció en la defensa del territori és el de la podem dir que hi ha els energètics, que coneixement que es mereixia. Teníem tota medi i amb el paisatge... destrossarien la botànica. Si tu et poses enmig d’una Plataforma de Defensa del Priorat. destrossarien el paisatge per salvar l’at- la raó del món, la prova és que el mateix Segurament, i això em faria molta il·lusió, selva tropical, molt probablement, amb les Va ser un moviment més que de resposta, mosfera; i els conservacionistes, que s’ofe- Govern de Convergència no va poder des- podrem crear un pol d’atració intel·lectual el paisatge condicions d’humitat i de temperatura i de defensa, d’oposar-se a una agressió que garien en CO2 per no malmetre ni una viar la seva responsabilitat sobre aquest en aquest món que és el de l’agricultura de per salvar amb el paisatge que hi tens dins sabràs per- era dura, que era bastant dura. muntanya. tema i amb tots els conflictes que van pas- qualitat. Un dels punts importants en fectament que no ets a casa i t’ubicaràs en Vèiem que ens anaven a posar molins a Jo crec que això és un debat fals. Crec que sar aquí a baix, es va passar a protegir el aquest àmbit podria ser l’escola experi- l’atmosfera i els una zona més o menys concreta del món. dalt del Montsant i ens semblava comple- no s’han de tenir posicions absolutistes en teix amb la majoria de gent de la nostra ge- aquests canvis. Les inversions, al Priorat, han de partir del cap a la gent que havia marxat a fora i que Delta de l’Ebre, els Ports, el Montsant i les mental d’enologia de Falset. conservacionistes Això ho podem fer a més petita escala co- tament fora de lloc. Primer no ens ho aquest tema, tot és discutible, però totes les neració, segurament. respecte. Qui no se l’estima no hi triomfa, tornaven a l’estiu, amb els cotxes, i que muntanyes de Prades, un espai que en pro- Tindrem unes comunacions millorades s’ofegarien en neixent bé les comunitats vegetals, les crèiem, “on van a parar?”, no pot ser!”, coses, en la seva justa mesura. I en el cas -Comenta’ns el repunt del món del vi perquè la comarca és molt dura. I crec que d’aquí estant semblava que havien triom- tecció encara està a mig acabar. respecte a les d’ara tot i que mantindrem plantes. A mi m’interessava molt conèixer però després quan les coses van anar con- concret del Priorat, el paisatge té un valor -Aquesta defensa del paisatge trenca que acompanya la defensa del paisatge. necessitem algú que faci entendre als in- fat. La reivindicació la vam iniciar en aquell alguna mostra per veure com eren abans. CO2 per no un territori que m’estimava des d’aquest cretant-se vam veure que eren capaços de estratègic que és fonamental. amb moltes ideologies “alliberadores” -Això ha estat fonamental. Jo crec que si el versors que cal respetar l’espai. Qui ve La gent que es va quedar, tot i que sigui moment. Ara ningú no nega la idoneïtat D’aquí a quinze o vint anys, els pobles malmetre ni una punt de vista. fer-ho. del segle XIX que posaven èmfasi en la nostre discurs hagués anat per uns altres aquí ja té clar que no pot fer un vi per ven- dur dir-ho, es va quedar perquè no podia d’aquesta figura de protecció, que és una hauran recuperat o hauran posat a disposi- -Abans de la Plataforma no hi havia un transformació i el domini de la natura. camins de per on van els sectors poductius dre als hipermercats, perquè les produc- marxar. Per tant, la comarca, com sempre cosa que està bé o que pot estar bé, però en ció de la gent o dels visitants una pat del muntanya” -Has descobert –o descrit- cent cinquan- -Aposteu per un model energètic dife- discurs polític al voltant del paisatge lle- -És clar, en aquell moment, la indústria su- de la comarca, jo crec que no haguéssim cions són petites i no creen grans impactes. que hi ha processos migratoris, va perdre aquell moment això no era així. A Cabas- seu patrimoini que fins ara tenen amagat o ta espècies de plantes al Montsant. rent (l’energia eòlica) i defenseu el pai- vat del derivat del pensament romàntic posava la prosperitat econòmica. I davant tingut l’èxit que hem tingut. Segurament, els que podríem dir que eren “els més es- sers hi va ver un grup que va arribar a fer que fins i tot han destruït; recordo, com a -Les que identificarien més la zona ja es satge com a bé comú. Com organitzeu amb expressions poètiques i punt. la prosperitat econòmica, en un món amb la Plataforma no passarà a la història com -I l’evolució com la veus? pavilats”. Per tant, s’ha de reconèixer la samarretes en què hi posava “Porc Natural exemple, que aquí a la Vilella i havia vuit o “A Cabassers hi coneixien, les que jo he trobat són espècies aquest discurs? -El discurs paisatgístic ha tingut una evo- mancances, qualsevol cosa és benvinguda. un grup que va influir en els destins del -Si ara analitzéssim el desenvolupament gent d’aquí que va mantenir el territori, la del Montsant”. deu abeuradors per als animals i no en va ver un grup rares, que no s’havien trobat abans perquè -L’hem construït. No teníem cap model lució complexa. No teníem referents, és Però l’experiència ens ensenya i avui dia Priorat, però és igual. de la comarca, veuríem coses sorprenents gent que es va quedar. queda un. Aquesta forma de fer les coses ningú no havia fet un estudi tan aprofundit previ però jo crec que és una conseqüència més, la disciplina del paisatge és una disci- podem veure les conseqüències d’una en tots els àmbits, des del punt de vista so- El que tampoc es pot fer ara, des del Prio- -Ets soci actiu també de l’associació es deixarà de banda i es passarà de la polí- que va arribar a com jo he fet. lògica de voler ser racional. És a dir, crec plina embrionària, tampoc teníem un llen- mala planificació econòmica en algunes -El mateix sector del vi va malmetre cial, demogràfic, econòmic... Des de 1880, rat, és carregar-se tots els que vénen de Prioritats. tica d’obres faraòniques com poliesportius fer samarretes que trobaries pocs biòlegs que et diguessin guatge temàtic al qual referir-nos. regions del món, i no són gens agradables, l’espai de la comarca amb algunes ex- més o menys, quan hi va haver el pic d’è- fora a fer-hi inversions; una actitud molt -La idea sorgeix de la Plataforma, però jo i tot això cap a serveis molt més directa- en què hi posava -Entre les que tu has trobat, quina des- que no estan a favor de les energies alter- Pel fet de ser realistes i tocar de peus a per dir-ho de forma positiva. planacions de terres. xit del Priorat, amb la producció d’espe- menor, també cal dir-ho. crec que aquest és un projecte que agluti- ment utilitzables per la gent del poble. És tacaries? natives i que canviarien el model energè- terra, al principi quan al·legàvem contra Aixecar la bandera del paisatge va ser un -Nosaltres sempre hem defensat que la co- rits, etc., hi va haver una petita recessió narà gran part de la societat prioratina. important tenir un indret on la canalla ‘Porc Natural del -Doncs n’hi ha dues que a Catalunya tic, més enllà del tipus d’energètic. El que centrals eòliques, posàvem per davant encert. Podíem reflexionar sobre moltes marca ha de desenvolupar-se amb els seus que la fil·loxera va contribuir a accentuar -El despoblament va portar a una acti- Aquí el protagonisme el tindrà la societat pugui anar a jugar, òbviament, però també Montsant’ ” només es troben al Montsant. Una no té ni passa és que, sent racional i tocant de peus raons de tipus naturalístic, ecològic... i el altres coses en molt diversos àmbits, però recursos endògens. El vent és un recurs en- però que no va crear. [...] Pensa que la co- tud que encara es manté defensiva? prioratina. ho és tenir un consultori mèdic que funcio- nom vulgar, de tan petita com és, i altra a terra, aplicant el mètode cièntific a les paisatge també però no tant. Sobre el pai- l’argument del paisatge era molt més po- dogen de la comarca? Òbviament. Però no marca va perdre dues terceres parts de la -Amb el despoblament, en els darrers anys Hi convergeixen sensibilitats molt diver- ni bé. l’anomenen gavó de peu de pardal. coses i la lògica popular, sabem que tu no satge sempre ha pesat un adjectiu que li tent. Realment, quan analitzàvem el tema a ho són les inversions que en fan possible població. del segle XX, es va donar una situació una ses, des dels que han estat a favor de posar Espero que, sobretot, no només al Priorat “Pert tant, la pots matar tot el que és gras. També està han posat els ecologistes. Diuen que el pai- fons, el que ens importava més era la des- l’aprofitament energètic i qui fa aquestes mica increïble. Jo recordo, quan era petit, molins a les nostres muntanyes fins als que sinó en general, evolucionin molt les rela- -Parla’ns del projecte amb Carrutxa de clar –i això ho sabem tots- que l’home està satge és subjectiu i aixo no ho pot medir trucció del paisatge. I vam decidir anar per inversions ho fa purament de forma espe- -D’aquí ve la consciència del “no hi ha que estàvem a la casa de la família. No te- hi hem estat en contra. cions laborals cap a un sistema molt més comarca, com “Petjades sobre el coster”. influint sobre el clima i que al ritme que ningú. Ara bé, que els paisatges siguin sub- aquí. culativa. res a fer” tan estesa entre la gent gran? níem calefacció i resultava molt dur viure- El projecte vol presentar una candidatura flexible en què el tema presencial no sigui sempre que hi ha -És un projecte acabat i no publicat. Era un anem estem causant pertorbacions sobre el jectius vol dir que són menys importants? Vam posar sobre la taula aquest tema per- Sempre havíem defensat que agricultura i -Sí, una consciència fatalista basada en hi a l’hivern. Misèria referida a l’alimenta- per tal que el Priorat sigui declarat Paisat- tan important i es pugui viure en un lloc i processos projecte subvencionat pel Centre per la Cultura Tradicional i Popular Catalana, una aproximació al patrimoni de pedra seca del Priorat. L’estudi el codirigíem el Salvador Palomar i jo i hi havia més gent implicada. El treball va consistir en la descripció del sistema atmosfèric i sobre el règim climà- tic. Ara bé, per solucionar aquest problema no podem crear-ne un altre. No podem destrossar el nostre paisatge pel bé de l’atmosfera si resulta que això ens ha de portar a tenir un país amb espais natu- rals degradats, depersonalitzat i sense refe- Penso que no, tot el contrari. Si són subjec- tius és perquè són el producte de la inter- pretació per part de la ment humana dels escenaris que ens envolten, per tant són una construcció cultural. És més, les societats tenen, sense saber-ho, convenis paisatgístics. Tu i jo ens posarí- què sabíem que en el futur seria importan- tíssim. I tot va coincidir una mica. La Pla- taforma es va fundar el 1999 i a finals d’aquell any es va signar el Conveni Euro- peu del Paisatge, al qual el Parlament de Catalunya es va adherir a l’any següent. Al cap de pocs anys, es va fundar la Direció entorn són aquests recursos endògens. Però mai no podem estirar més el braç que la màniga. En el tema del vi, tampoc. A ve- gades, això sembla la febre de l’or, amb in- versions de sectors que no tenen res a veure amb el món del vi. Ens interessa qui vol fer un vi de gran qualitat, que s’hi fets reals, en la pròpia experiència. Molta gent va marxar a guanyar-se la vida a la ciutat perquè aquí la vida era duríssima. Això ho veiem com una cosa de fa molt de temps i no en fa tant de temps, perquè als anys setanta i vuitanta això se n’anava a la merda. Quedaven els últims de Filipines, ció no n’hi havia perquè la gent era autosuficient, però hi havia misèria social, misèria intel·lectual... Era un món molt pobre en tots els sentits, excepte en el men- jar. -I ara? ge Cultural de la Humanitat. I a més a més, pretenem no centrar la reivindicació en un aspecte determinat sinó en el conjunt de la comarca, com a expessió ancestral entre l’home i el territori. Pensem que és una mostra de territori mediterrani. Pensem que hi ha possibilitats, perquè la treballar en un altre, sense cap problema i potser sense haver de desplaçar-te. Aquí, a més, veurem com haurem estat a temps d’entendre que no podem destrossar el nostre paisatge i el nostre patrimoni. Haurem estat a temps de no fer un pas en fals que ens hauria portat per uns camins migratoris, va perdre els que podríem dir que eren “els ‘‘ patrimoni de pedra seca, la seva classifica- rents paisatgístics. Aquest és el tema. em d’acord ràpidament sobre un escenari General d’Arquitectura i Paisatge i d’algu- podrà guanyar la vida i crearà un petit amb un sentiment fatalista total, i amb un -Des que hi ha hagut millores de comuni- gent que està posada en aquest món ens ho insospitats però completament diferents a més ció i l’estudi d’algunes característiques Partint de la consideració que l’energia eò- que ens agradi i un que no, i passa el ma- na manera hem evolucionat amb tots nucli de riquesa per a la comarca. sentiment d’admiració i alhora de repulsió cacions, la gent viu molt millor. També hi ha dit. I sobretot, les possibilitats vindran com són ara. espavilats” 16 Catalunya. Abril-maig de 2009 Catalunya. Abril-maig de 2009 17
- 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES Mobilitzacions de la CGT contra la crisi: cap a una vaga general Plenària Extraordinària del migració, joventut, persones atura- adhesiu, octaveta) “Cap a la vaga deral (del 4 al 7 de juny) tindrà lloc Comitè Confederal de la CGT des, sense recursos, explotades… general” i la campanya de 1r de un acte sindical (manifestació, tan- R esolució de la Plenària Ex- l’organització capaç de treballar a Maig en les quals es presentin a la cament, ocupació, concentració…) Taller d’autodefensa traordinària del Comitè favor de la rebel·lia, la subversió, la societat, de forma didàctica, les en suport de les lluites sindicals i per a dones des Confederal de la CGT (Bar- lluita, la mobilització social contra propostes i reivindicacions bàsi- socials de Màlaga. celona, 17 de Març de 2009). l’explotació que el sistema capita- ques que CGT planteja contra la d’una perspectiva lista genera diàriament. La CGT crisi. CAMPANYA CONTRA LA UNIÓ feminista (Nivell I) a 1. Crida a la està lluitant al carrer mostrant-se EUROPEA participació i el com una organització amb capaci- Als mesos d’abril, maig i juny, s’in- Reus tat de resposta i de trobada amb la Calendari de tensificarà i renovarà la campanya compromís mobilitzacions Aquest curs es basa en un treball físic i societat que lluita. “LA UE PA QUÉ, PA QUIÉN?”, or- emocional per aprendre a comprendre i El treball d’acció sindical i social ganitzada conjuntament amb Eco- reconduir les situacions en què ens pu- per portar a terme el calendari de 2. Autonomia dels ens SETMANA DE LLUITA DE L’11 AL logistes en Acció i Baladre, aprofi- guem trobar, sobretot situacions de con- mobilitzacions aprovat, i que es confederals 16 DE MAIG tant que al juny són les eleccions al flicte. farà sota la perspectiva que “Fa Desenvolupar totes les accions parlament europeu i la UE repre- Desenvolupem la calma, l’autoconeixe- falta ja una vaga general”, precisa Aquest calendari de mobilitzacions sindicals i socials que siguin possi- senta l’Europa capitalista, neolibe- ment, la intuïció, l’autoestima i la cons- de la participació de tota l’afiliació assumit per tota la CGT, s’adaptarà bles en tots i cadascun dels llocs ral, militarista, antidemocràtica, an- ciència de l’espai per preveure les situa- de la CGT, de tots els seus dele- a les circumstàncies concretes de en els quals existeix la CGT: mani- tisocial, xenòfoba… cions conflictives abans que sorgeixin i gats i delegades, seccions sindi- cada sindicat, federació, territorial, festacions, concentracions, mar- Mobilització Internacional contra aprendre a enfocar-les i resoldre-les, fins i cals, sindicats, federacions, confe- havent de dirigir-nos i obrir-nos a xes, assemblees, repartiment d’oc- les polítiques de la Unió Europea. tot quan ja són situacions de violència. deracions, secretariats, comitès, totes les organitzacions socials i tavetes, lectura de manifestos, La CGT participarà en una previsi- Estructura: del treball cooperatiu, conjunt, sindicals que comparteixin la lluita mítings, actes públics, cadenes hu- ble concentració a Brussel·les - Presentació dels conceptes bàsics compromès, coordinat de tots i de contra el sistema capitalista per a manes, ocupacions, rodes prem- (abril). - La comunicació visual. La distància entre totes. buscar suports i complicitats en sa, tancaments… qualsevol acció les persones. La CGT està al carrer i assumeix la aquest procés de mobilització i d’agitació contra la crisi. Per a CAP A UNA VAGA GENERAL - El moment d?entrar en contacte, fins i tot seva responsabilitat per ser l’orga- transformació social. aquesta setmana de lluita es bus- El calendari de les accions i les el contacte físic: la presa. nització sindical i social referent de caran tots els suports dels movi- mobilitzacions acordades es fan - La comunicació amb la veu. la classe treballadora, assumeix el 3. Campanyes ments socials, sindicals, veïnals, sota la perspectiva d’una futura i - Marcar el territori propi: la ràbia i el crit, la seu compromís de lluita juntament confederals estudiantils, etc. desitjada convocatòria de vaga ge- força física. amb els moviments socials, movi- neral en la propera tardor, després - Aprendre a colpejar: cops de colze. ments i lluites populars, estudiantil, S’editarà, de forma imminent, una ACTE SINDICAL A MÀLAGA de la seva previsible aprovació en - Coordinar la força física amb el movi- moviment feminista, xarxes d’im- nova campanya massiva (cartell, En el context del Congrés Confe- el pròxim congrés confederal. ment: combinar córrer o moure’s amb l’ac- te de colpejar. - Aprendre a utilitzar les parts del cos que estan lliures. Llibre de Ponències i cartell del XVI Congrés Confederal de la CGT - Agafar fluïdesa en les sèries de movi- ments. - L’empenta de mans. - Treball a terra: com utilitzar tot el cos, J a s’ha elaborat el Llibre amb les Ponències per al XVI Con- grés Confederal de la CGT que com caure, com donar cops de peu des tindrà lloc a Màlaga del 4 al 7 de de terra, com alliberar-se quan un altre juny de 2009, del que n’arribaran s’ha tirat a sobre. exemplars en paper als locals de - La sensibilitat al moviment de l’altre, les diferents federacions locals i veure la intenció de l’altre. comarcals. - El combat: l’atac des del darrere, profun- Es pot accedir al Llibre de Ponèn- ditzar en la veu i la mirada. Conèixer els cies i als altres documents com el punt vitals en el context del combat. Dictamen de la Comissió organit- - Consciència de l’espai amb vàries perso- zadora del congrés sobre el Llibre nes, integració i assimilació de cops, crits, de Ponències, l’Ordre del Dia del preses i maneres de desfer-se’n. congrés i el cartell del congrés re- - Integració, reforçar conceptes, retornar a alitzat per Andrés Amayuelas la relaxació i integrar-la en el moviment. (CGT Burgos), a la següent adre- Organitza: Dones Llibertàries i Federació ça: Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT www.cgtcatalunya.cat/spip.php?a Calendari: dissabtes 9, 16, 23 i 30 de rticle2845 maig, 10-14 h. Per conèixer les diferents infor- Lloc: Centre Cívic Ponent (Av. Països Ca- macions sobre el congrés que es talans 106) Reus. vagin publicant al web de la CGT Preu: 40 euros. Preu reduït: 30 euros (afi- podeu consultar-les en aquesta liades a la CGT o si esteu a l’atur). l’adreça: Professora: Karin Konkle (EUA, 1969) www.cgt.org.es/spip.php?rubri- Per a inscripcions i pagament passeu pel que123 local de la CGT (Raval Santa Anna 13, 2n) S’ha editat també la Guia per a la de dilluns a dijous, de 17 a 20 h. participació en el XVI Congrés, L’import del curs es pagarà en efectiu en elaborada per la CGT d’Andalu- el moment de fer la inscripció. sia que està penjada a Internet Places limitades a 20 persones per rigorós aquí: ordre d’inscripció. www.cgt.org.es/spip.php?arti- Més informació: cle1241 977 340 883 (CGT) baixc-p@cgtcatalunya.cat 18 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 18. SENSE FRONTERES L’OIT estima que Un altre món, altres relacions socials són 38 milions de possibles a condició que les exigim amb la treballadors força de la raó i la raó de la força social aniran a l’atur La Reunió del G-20 Qüestionar el pensament únic a Londres: “no n’esperem E Enric Duran, Col·lectiu Crisi stem davant d’una crisi sistè- mica que no es pot resoldre se- res de nou ni res de bo” gons les mateixes formes de pensar que l’han creat. Els polítics silen- cien la informació que els arriba, inclosa la que ve d’organismes ofi- Secretariat Permanent Comitè cials, cosa que no ens sorprèn Confederal CGT donat que el pensament únic ja fa D e què ens salvaran? De molt que domina l’àmbit de l’eco- Washington a Londres: nomia i la política. Cal trobar mi- "Els poderosos van a la llors maneres de qüestionar-lo, seva, 38 milions més a l’atur… i ja arribant al al carrer i intentant in- sumem 210 milions de desnonats fluenciar en els temes de debat als aturats" grans mitjans de comunicació. De Washington, el novembre del Un col·lectiu de persones incom- 2008, els poderosos del món (G- plint una llei per defensar el que 20+2) van treure unes conclusions consideren just i causar un canvi clares: més controls per part de les social pot obligar-los a tenir en “guineus” - FMI, BM, OMC i compte nous temes. Les accions Bancs Centrals- sobre les "galli- desobedients són iniciades per un nes" dels productes financers, per a grup molt reduït i, si generen prou que tot continuï igual, a més de re- interès i suport social, es van repro- forçar les mesures més liberalitza- duint per més gent. dores comercials, és a dir, que a L’estil i la motivació de l’acció que través de l’OMC, les economies i jo he realitzat ha pretès construir un governs dominants, EUA, UE, referent per tirar endavant un mo- Japó, Canadà, la Xina, Índia i en viment de desobediència a la banca part Brasil, continuïn amb els seus i al creixement que generin el debat intercanvis comercials absoluta- social que fins ara s’està silenciant ment desiguals i continuïn esple- en l’àmbit públic. tant els recursos energètics, econò- Conscients de que el debat que rei- mics i socials de la resta de països. vindiquem no és només per tirar Per a arribar a Londres el 2 d’abril endavant o enrere determinada llei de 2009, els poderosos del món o mesura, sinó que qüestionem àm- (G-20 +2), han posat a disposició pliament el sistema, les accions in- del sector financer privat, fona- submises han d’estar a l’alçada del mentalment, més de 4 bilions d’eu- debat per tenir possibilitats d’èxit, ros, de diners públics. Han permès, ho aconseguiran. El que si deixen van servir sinó per empobrir mi- la majoria social (assalariats, clas- d’aquí l’envergadura de l’acció que consentit i executat, que les grans és a milions de persones amb gana, lions de persones, descohesionar ses mitjanes, camperols, terra, re- vaig realitzar contra la banca, multinacionals es portin per davant amb pandèmies, amb desastres les seves societats, incrementar les cursos, etc.) a la minoria que sosté acompanyada amb dues publica- més d’un milió de llocs de treball: ecològics, i és encara més desespe- desigualtats, espletar-los els seus el domini (capital financer, multi- cions massives que l’han contex- les finances més de 250.000 aco- rançador per a qui confien en la re- recursos i fer-los encara més de- nacionals, executius, etc.). És un tualitzat i han estat una posada en miadats; les farmacèutiques prop tòrica i buida de continguts ètics en pendents de les economies del sistema pervers i salvatge, alhora pràctica contundent del debat so- de 40.000; les indústries d’infor- línia amb la resolució dels proble- Nord (el famós deute). que racional (racionalitat econòmi- cial que volíem motivar. El 17-M, màtica, tecnològiques i telecomu- mes alimentaris de la població El capitalisme d’un moralista com ca), basat en l’individualisme més combinant el meu retorn i la pre- nicacions més de 180.000 acomia- mundial, de les rendes i els seus re- Adam Smith, considerava que la ranci metodològic. sentació de "podem viure sense ca- daments; l’automoció a prop de partiments, de les desigualtats. recerca del benefici privat, indivi- Aquestes polítiques explicitades en pitalisme" els ha forçat a moure 200.000 i els que vindran; acers, Els que manegen les idees que el dual, deixant actuar al mercat de les mesures que els governs del fitxa. Ja no ha estat suficient amb manufactures, distribució, mineria, lliure comerç és la condició del manera absolutament lliure (el món estan imposant, de manera ignorar-nos, com després del 17-S. electrònica, línies aèries, d’altres, desenvolupament i, per tant, la so- "laisser fair" o, dit a la seva mane- absolutament antidemocràtica (ni Al desafiament del 17-M han hagut sumen en total unes altres 500.000 lució als problemes de diversos ra, l’autoregulació) aconseguiria la tan sols no es consulta, es de respondre-hi amb repressió. persones desnonades. cents de països del Sud i de milions felicitat per a tots. Doncs bé, debat…), com utilitzar més de 4 Però la repressió no els sortirà gra- L’OIT estima que en el 2009, uns d’éssers humans dels països del aquesta "mà invisible" ha resultat bilions d’euros (a nivells planeta- tuïta, comportarà una major visibi- altres 38 milions de treballadors, Nord, sostenen una lògica interes- ser un "anar-se-n’els les mans" fins ris) per mantenir el "chiringuito" lització de l’acció desobedient i de engrossiran la desocupació, col·lo- sada, la lògica del benefici i les al risc d’amenaçar el capitalisme financer multinacional, és a dir el les seves causes. Per això ens ho cant la xifra d’aturats a nivells taxes de guany de diverses cente- desenvolupat, a més a més de ca- capitalisme. hem de prendre com un pas enda- mundials en el 7% de la població nes de multinacionals mundials i rregar-se el planeta amb aquest Què fer perquè els poderosos dei- vant cap a l’estratègia de desobe- activa mundial, és a dir, entorn de els seus amos. model de desenvolupament, pro- xin de fer aquestes barbaritats? diència que tenia marcada: el qües- 250 milions de persones desocupa- Les polítiques d’ajust estructural i grés i consum. I les pràctiques se- Des de CGT considerem que o els tionament del creixement com a fi des. liberalització dels mercats de paï- gueixen en la mateixa línia suïcida milions, milers, de treballadors i de l’economia, i el qüestionament Qualsevol reunió a nivell mundial, sos empobrits, subdesenvolupats o per a la majoria de la població explotats i espletats i desnonats de la banca com a principal poder dels poderosos, bé sota les sigles emergents (segons la seva lògica), mundial. que habitem aquest planeta, sortim fàctic, que, obligant-nos al creixe- del G-8, del G-10, del G-20, bé de portades a efecte per les "guineus" Els plans de rescat i les mesures al carrer i imposem un altre model ment, ens està portant a un carrer les seves estructures retòriques, internacionals -FMI, BM, OMC, polítiques salvadores del capitalis- social basat en el suficient per a sense sortida com a civilització. FAO, OCDE, NNUU, bé sobre la etc.-, en la dècada dels finals dels me, confirmen el nul interès que tots i totes, o la barbàrie serà caòti- Ara és el moment de convertir la gana, el clima, l’energia, la sida, 80 fins a finals del segle XX, a tot tenen en "salvar" a la gent i al pla- ca encara en graus superiors. seva repressió en un problema que etc. no deixen al món pitjor del Amèrica Central i Amèrica del neta. Un altre món, altres relacions so- els esclati a les mans, d’aprofitar qual estava en cada un dels proble- Sud, a més d’en altres zones del Les sortides són concretes i no n’hi cials són possibles a condició que l’acció desobedient per forçar el mes globals que aborden, el quals, planeta, com a "remeis" per impul- ha d’altres dins del model: transfe- les exigim amb la força de la raó i debat públic sobre el model de so- a poc que s’ho proposin, segur que sar el seu desenvolupament, no rències de les rendes (escasses) de la raó de la força social. cietat. Catalunya. Abril-maig de 2009 19
- 19. SOCIAL La policia del Està clar que l’actuació no responia a l’actitud tripartit segueix individual d’alguns membres dels cossos donant lliçons de policials sinó planificada des de les cúpules violència extrema BALA PERDUDA Insubmissió! Vaga i mobilitzacions per Toni Álvarez l’ensenyament públic A ra fa vint anys que 57 joves es presentaven als governs mili- Col·lectiu Catalunya E tars de l’Estat espanyol per fer visi- xitosa i multitudinària jor- ble la campanya d’insubmissió, nada de vaga a l’ensenya- una de les campanyes de desobe- ment públic català el dijous diència civil més impactants que 19 de març contra el projecte de hi ha hagut. Recordeu que era obli- Llei d'Educació de Catalunya con- gatori servir a l’exèrcit durant nou vocada pels sindicats CGT, mesos. Una “tradició” prou renta- USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC- ble per als militars que datava de SPS i FETE-UGT, conjuntament l’any 1705 i que, en èpoques no amb diverses organitzacions estu- molt pretèrites, els mesos de servei diantils, amb 80.000 manifestants militar superaven àmpliament la a Barcelona i diversos milers més dotzena. Ara fa deu anys, el malson si sumem els de Tarragona, Torto- que marcava “l’entrada en l’edat sa, Lleida i Girona. La manifesta- adulta dels homes” es va suspen- ció de Barcelona va superar la dre. No oblidem que la mili està xifra de les dues jornades de vaga suspesa, no abolida. Els militars no anteriors (el 14 de febrer i el 13 de deixaran perdre el privilegi de tenir novembre de l’any passat). Un mà d’obra gratuïta. 80% dels mestres i professors/es Aquella cinquantena de nois no va van participar a la vaga en defensa caminar sola; Pepe Beunza havia de l’ensenyament públic i per a de- obert el camí 18 anys abans. La so- manar la dimissió del Conseller cietat estava preparada per iniciar d’Educació. amb sinèrgies insospitades una El rebuig a la repressió policial campanya contra una obligació que contra els estudiants en lluita con- partia la vida a moltes persones i tra el Pla Bolonya també va ser que n’havia matat o embogit mol- present en la mobilització. Estu- tes altres. La societat deia prou. No diants universitaris i de secundària més mili! I així, el que era un van participar en les manifesta- empitjoraran si els governs central de fer política. na, Lleida, Girona, Castelló, Ala- somni i una bogeria impossible fa cions, denunciant les polítiques i Tripartit se surten amb la seva. A tot això, cal afegir una manca cant i Ciutat de Mallorca per ex- 20 anys és ara un fet consolidat. privatitzadores del Tripartit i el go- La política educativa del Departa- absoluta de respecte per la nego- pressar la seva preocupació davant L’Estat va intentar per tots els mit- vern central —els plans de Bolon- ment d’Educació i l’actitud del seu ciació col·lectiva, intentant reta- els atacs constants de les adminis- jans possibles aturar la desobedièn- ya, la LOU i la LEC— i la brutal conseller s’ha vingut caracteritzant llar-la i minimitzar-la contínua- tracions estatals i autonòmiques a cia civil: amb penes de presó i la resposta repressiva contra el movi- els últims anys per l’autoritarisme ment, tot prenent mesures l’educació publica d’aquest país i dispersió dels presos, amb la mort ment. més absolut i el menyspreu envers unilaterals que empitjoren sensi- per plantar cara als projectes que civil (ni beques, ni ajuts, ni possibi- La jornada de vaga i la manifesta- el professorat i la seva tasca, l’en- blement les condicions de treball actualment pretenen solucionar els litat de ser funcionari...), amb els ció van tornar a posar sobre la taula senyament públic en general i els del professorat i que constitueixen problemes dels nostres instituts i canvis continus de codi penal (fins la necessitat de donar continuïtat al seus representants legals, els sindi- flagrants incompliments d’acords universitats encaminant-les al mer- a quatre canvis en vuit anys) i la in- procés de lluita encetat, amb un ca- cats. sindicals i de govern. cantilisme i la privatització. defensió jurídica que provocava, lendari sostingut i unificat, que A la presentació al Parlament d’un Prèviament a la jornada de lluita El SEPC insta els estudiants de se- amb la contaminació mediàtica obligui el Tripartit a fer-se enrere projecte de llei d’educació que del 19 de març, uns 150 delegats cundaria i d’universitat a sumar-se (que si terroristes, que si violents, en els seus plans, atenent les de- obvia les propostes de les organit- sindicals del professorat dels cen- a la vaga nacional del 12 de març i insolidaris...) però no se’n va sortir. mandes del professorat: retirada zacions representatives del profes- tres públics van concentrar-se el 3 a assistir a les manifestacions que No va poder enganyar la societat d’una LEC privatitzadora, jerar- sorat, al rebuig de part del profes- de març davant del Palau de la Ge- es realitzaran a vàries ciutats dels civil perquè, a quasi cada poble, quitzadora i desreguladora de les sorat i altres sectors de la neralitat, a la plaça Sant Jaume, per Països Catalans, sota el lema cada barri de l’Estat espanyol, hi condicions laborals, increment su- comunitat educativa expressada en demanar la dimissió del conseller “Construïm la universitat pública havia un insubmís i un grup de su- ficient de la inversió en l’ensenya- les diferents mobilitzacions man- Maragall, i van fer arribar al presi- del futur. Aturem Bolonya”. port per donar testimoni de les ment públic per frenar el seu dete- tingudes al llarg de l’any passat, dent Montilla una carta amb aques- En el marc de la jornada de vaga i mentides oficials i del que es de- riorament i incrementar la seva s’ha d’afegir la seva incapacitat i ta petició. També la setmana del 9 mobilització contra el Pla Bolonya manava realment: la fi de la mili i qualitat (contractació i estabilitat negligència a l’hora de resoldre els al 13 de març es van portar a terme convocada a nivell de tot l’Estat dels exèrcits. L’Estat no va poder del professorat, reducció de les rà- problemes reals que tenen plante- concentracions de mestres, profes- espanyol, uns 15.000 universitaris amb la insubmissió perquè els cin- tios d’alumnes per aula, inversió jats avui els centres educatius pú- sors/es i membres de la comunitat van participar el 12 de març a Bar- quanta mil insubmisos estàvem ro- en nous equipaments i construc- blics: massificació de les aules, dè- educativa davant de diversos ajun- celona en la manifestació contra el dejats per milions de persones que cions…), millora de les condicions ficit en les construccions escolars taments, i el dilluns 16 de març procés de Bolonya, que va finalit- volien el mateix que nosaltres. Tot i laborals del professorat (reducció necessàries, professorat insuficient concentracions de mestres i profes- zar al campus de la Ciutadella de la la presó, els judicis, les multes, les horari lectiu), etc. D’altra banda, per a l’escolarització actual i futu- sors/es davant els Serveis Territo- Universitat Pompeu Fabra (UPF), inhabilitacions, la por... l’Estat es- també el moviment estudiantil està ra, organització del tractament de rials d'Ensenyament. on un miler de joves van ocupar el panyol va haver de retirar-se i pro- lluitant contra els privatitzadors i la diversitat, restriccions i arbitra- pati interior. clamar la primera part d’allò que elitistes Plans de Bolonya, patint rietats en l’adjudicació de les plan- Vaga contra Bolonya el La Coordinadora de l’Assemblea pensàvem que no veuríem mai: la una dura repressió amb la intenció tilles, erràtica gestió per part del 12 de març d’Estudiants va convocar una ocu- fi del servei militar. de debilitar-lo. Una jornada de Departament, etc. pació del recinte de la UPF fins al Continuem mobilitzant-nos per vaga general a tot l’ensenyament A més, l’aplicació que ja està fent El Sindicat d’Estudiants dels Paï- cap de setmana, per celebrar debats aconseguir la segona part, l’aboli- públic —amb participació del pro- el conseller Maragall d’alguns pre- sos Catalans (SEPC) també es va sobre el futur de la universitat i les ció dels exercits. No és fàcil, però fessorat, els estudiants i el suport ceptes continguts en el projecte de mobilitzar per plantar cara al mer- mobilitzacions contra l’Espai Eu- no ha de ser impossible, si ho vam social dels col·lectius de pares i llei, quan encara no han estat dis- cantilisme i la privatització del Pla ropeu d’Educació Superior, cone- poder fer amb el servei militar, que mares— podria ser la resposta cutits ni aprovats pel Parlament de de Bolonya, amb una vaga contra gut com a pla de Bolonya) que també ho era. Que no sigui aquesta adient a les polítiques educatives Catalunya, reforça encara més Bolonya el dijous 12 de març i ma- aboca a un procés mercantilista de l’excusa. que tots i totes estem patint i que aquesta manera gens democràtica nifestacions a Barcelona, Tarrago- l’educació superior. 20 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 20. OPINIÓ-SOCIAL La repressió policial contra els estudiants Col·lectiu Catalunya nes, es va veure de nou reprimida universitats és la paralització de d’infiltrats i contínua provocació El Personal Docent i Investigador i amb contundència pel mossos, rea- l’Espai Europeu d’Ensenyament institucional i policial. Personal d’Administració i Serveis Brutal desallotjament litzant duríssimes i indiscriminades Superior i l’inici d’un procés de La policia va desplegar un disposi- (PDI) de les universitats catalanes càrregues contra els manifestants. debat profund de transformació de tiu digne d’un esdeveniment tipus també s'està mobilitzant contra el policial dels estudiants La jornada va acabar amb diversos la universitat pública; i també exi- jocs olímpics amb una vintena de Pla Bolonya i el procés de privatit- tancats al rectorat de la estudiants detinguts i desenes de fe- gir la fi de la criminalització i per- furgons (visibles per als manifes- zació de les Universitats. Podeu lle- UB rits per l’actuació policial, entre ells secució que pateixen els estudiants tants) i nombrosíssimes unitats, en gir el seu manifest: "Contra el des- La policia del tripartit segueix do- diversos periodistes que cobrien els crítics amb el procés de Bolonya. un acte propi d’altres règims polí- ballestament de la Universitat nant lliçons de violència extrema fets. Més 20.000 ciutadans es van mani- tics. Davant de la militarització del pública: El PDI i el PAS davant el pels carrers de Barcelona. El 18 de Està clar que l’actuació no responia festar la nit del dijous 26 de març centre de Barcelona els manifes- procés de Bolonya" al web: març es va portar a terme per sor- a l’actitud individual d’alguns pels carrers de Barcelona, per un tants, van decidir fer marxa enrere i www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- presa el desallotjament policial dels membres dels cossos policials; itinerari improvisat, fent ús de la dur la mobilització per un itinerari ticle2749 estudiants tancats des de feia quatre l’actuació va ser perfectament pla- desobediència civil, i posant a re- alternatiu, a través de l'Eixample i El PDI-PAS també va expressar la mesos a l’edifici central de la UB nificada des de les cúpules policials lluir la incompetència de la policia fins al barri de Sants, remarcant que seva protesta per la brutal repressió en protesta contra l’aplicació del i governamentals catalanes. El con- autonòmica. Els i les manifestants els carrers són del poble no de la dels mossos d'esquadra contra els Pla Bolonya. La tancada s’havia fet text escollit pel tripartit per ordenar van donar una lliçó de desobedièn- policia. estudiants produïda a Barcelona el a l’acabament d’una manifestació el desallotjament, el dia següent de cia civil no violenta, en una mani- 18 de març. Podeu llegir el seu co- contra la privatització, mercantilit- la detenció de l’activista anticapita- festació que mossos i autoritats ha- El PDI i el PAS davant el municat al web: www.cgtcatalun- zació i elitització de l’ensenyament lista Enric Duran a la mateixa UB i vien escalfat els dies previs i que hi procés de Bolonya ya.cat/spip.php?article2802 universitari. Fou la primera de les a les portes de la jornada de vaga i havia voluntat de rebentar, a través universitats del Principat que els es- manifestacions de l’ensenyament tudiants van ocupar en començar públic del 19 de març, realment les protestes. El desallotjament va dóna molt que pensar. començar a dos quarts de sis del La CGT va mostrar la seva solidari- matí, i al llarg del matí els agents tat amb els estudiants que lluiten van carregar contra els estudiants contra el Pla Bolonya i la repressió. concentrats a l'exterior amb una Podeu veure videos dels fets a: brutalitat extrema. www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- Amb aquesta aposta del rector ticle2783 Dídac Ramírez per la violència contra els estudiants s’afegia a la 20.000 ciutadans es via autoritària iniciada pels rectors manifesten contra la de la UAB i de la UPF, i que té ple suport del govern PSOE-ERC-IC- repressió policial i EUiA i l’oposició, entestats a impo- l’aplicació del Pla sar a qualsevol preu l’aplicació de Bolonya a cop de porra l’EEES . El que es va veure durant el des- Davant de l’increment de l’estratè- allotjament del rectorat i al matí, en gia repressiva contra el moviment les protestes, accions, talls de ca- contrari al Procés de Bolonya, i en rrers i manifestacions per part dels especial els fets succeïts el 18 de estudiants, va ser una actitud extre- març a Barcelona, el Sindicat d’Es- madament xulesca i violenta per tudiants dels Països Catalans part dels mossos d’esquadra, carre- (SEPC) i la Coordinadora d'Assem- gant violentament i colpejant de blees d'Universitat van convocar forma indiscriminada. una jornada de lluita pel dijous 26 La manifestació convocada a les 20 de març al conjunt d’universitats h. des de plaça Universitat en pro- del país. testa per l’actuació policial i el des- Els objectius d’aquesta nova mobi- allotjament de la UB, en la que van lització eren remarcar que l’única participar diversos milers de perso- solució al conflicte que es viu a les Es constitueixen Assemblees d’Aturats a Barcelona i Badia del Vallès Col·lectiu Catalunya per rebaixar els salaris i les condi- norantes a casa nostra, o els matei- bril i una concentració a la plaça de ducció de la jornada laboral a 35 E l dia 1 d’abril es va celebrar a les cotxeres de Sants la primera assemblea d’aturats de Barcelona cions laborals. Les xifres canten. Ja hi ha 3,5 milions d’aturats a l'Estat espanyol. D’aquests, 856.000 ho xos piqueteros argentins. Amb una participació de més de 50 persones, els debats es van centrar Sant Jaume el 20 d'abril. Per altra banda, més de 50 desocu- pats/des van participar en l’Assem- hores sense disminució de salari i l’eliminació total de les hores ex- tres en les obres realitzades a Badia per discutir estratègies i accions són per finalització de contracte. O en la situació econòmica, les reivin- blea de desocupats de Badia del Va- del Vallés; l'atur indefinit fins a la contra l’actual crisi i la seva situa- sigui que no només els ha sortit l’a- dicacions a fer, i sobretot en les ac- llès realitzada el 25 de març recol·locació efectiva mentre duri ció específica d’aturats, a partir de comiadament gratis, sinó que han cions a dur a terme amb la intenció celebrada en el Casal de l’Esquerra la crisi; impedir els desnonaments la iniciativa d’un grup d’aturats de invisibilitzat el problema. d’arribar a la gent. A més d’aturats de Badia. de les famílies hipotecades si es la campanya “Que la crisi la paguin Les grans centrals sindicals no de Barcelona ciutat van venir com- Són més de 2000 els treballadors i troba en atur algun dels seus mem- els rics” estan a l’altura. Estan firmant ERO panys d’Hospitalet, Vilanova, treballadors que es troben en atur a bres; generar ocupació pública real, La necessitat no podia ser més ur- sense quasi donar batalla. Estan ac- Olesa, Badalona, etc. En gran part Badia del Vallès, acomiadats en no subcontractada a través d’em- gent. La crisi és global i ens afecta a ceptant xantatges patronals com els l'assemblea d’aturats ha servit per algun dels nombrosos expedients preses privades que es quedaran tots, però no ens afecta a tots per de Seat per congelar els sous. Da- treure el problema de l’àmbit privat de regulació d’ocupació, després amb una part dels diners destinats igual. L’atur està provocant que vant d'això cal potenciar l'autoorga- i fer-lo col·lectiu, alhora que fer-lo del tancament d’empreses i tallers, als ajuntaments; i exigir a l’Ajunta- cada cop més gent no pugui pagar nització i aprendre d'experiències visible a la resta de la societat. Tot i paralitzacions d’obra o als quals no ment de Badia del Vallès transpa- les hipoteques i ha fet augmentar de lluita com els pícnics gratuïts que en realitat va ser una primera s’ha renovat el contracte precari. rència en la contractació de desocu- preocupantment els desnonaments. que fan a França amb menjar robat presa de contacte, ja es van preparar Davant aquesta situació, i a partir pats en les obres de Badia i donar L’atur, o més aviat la por a l’atur col·lectivament de les grans super- accions per donar-li continuïtat, de l'autoorganització en assemblees prioritat als desocupats de la locali- està sent utilitzada pels empresaris fícies, la marxa contra l’atur dels com una nova assemblea el 14 d'a- i la mobilització, es demana la re- tat en un 100%. Catalunya. Abril-maig de 2009 21
- 21. OPINIÓ-SOCIAL Les dones sempre hem avortat i ho seguirem fent Col·lectiu "Estem fartes!" integrista), entre els quals trobem la Barcelona negació del dret de les dones a deci- D es de fa uns mesos, ens tor- dir si volem avortar, la demonitza- nem a trobar enfront una ció de qualsevol tipus d’anticon- ofensiva de grups ultraca- ceptiu, de les lesbianes i els tòlics antielecció: estan convocant homosexuals, o de les relacions se- el 25 de cada mes, arreu de l’Estat xuals fora de la família, així com la espanyol, amb concentracions da- defensa de la família tradicional- vant de clíniques que practiquen nuclear, o la unitat d’Espanya. l’avortament (el mes passat es van D’entre els grups de pressió més or- concentrar a més de 150 punts de ganitzats a Barcelona, tenim a l’As- l’estat, dels quals una vintena són sociació Respecte a la Vida Huma- capitals). A Barcelona, el 25 de na Pro Vida (dintre de la Federació cada mes bloquegen la porta de la Espanyola d’Associacions Pro Clínica Aragón, una de les més co- Vida), a E-cristians (presidit pel co- negudes, organitzat per Hazte Oír i fundador de CIU, Josep Miró i Ar- el Foro de la Familia de Catalunya. dèvol), el Grup d’Entitats Catalanes Pretenen seguir fent-ho fins que no- (GEC) de la Família, Asociación de saltres els ho impedim. Estigueu Víctimas del Aborto, o Derecho a la alerta de les convocatòries que s’a- Vida i Hazte Oir, totes estretament niran concretant mes a mes, fins lligades entre elles i alhora amb que els fem fora. Cal que siguem partits feixistes com Alternativa Es- moltes per, si es dóna el cas, perme- pañola (AES), Democracia Nacio- tre una sortida segura de les dones nal i el partit Sain, per nomenar-ne que han estat ateses a la clínica. alguns. Entre els grups que recolzen aques- En moments clau (com per exem- tes mobilitzacions “pro-vida” o an- ple, reformes de lleis) s’organitzen tielecció, hi ha una gran diversitat de manera descentralitzada però de grupuscles dels quals és difícil amb l’objectiu comú de retrocedir de Catalunya UIC a Barcelona, Ins- entre les seves files hi podem trobar El que està en joc és el dret d’inte- mesurar-ne la força, doncs aprofi- encara més la lliure elecció de les tituto de Estudios Superiores de la des de metges, legisladors, polítics, rrompre un embaràs no desitjat, és a tant internet han aconseguit difon- dones envers la seva sexualitat. Empresa IESE a Barcelona i Ma- advocats, fins a guàrdies civils. La dir, forçat. Si els homes es pogues- dre a un sector més ampli el seu Tenen els seus propis mitjans de co- drid, o Centro de Estudios Univer- ideologia de tots aquests grups es sin embarassar, certament ja tin- ideari catolicista-integrista (a l’es- municació com Intereconomia o sitarios CEU-San Pablo de Ma- troba encapçalada a nivell interna- drien una resposta legal satisfactò- glésia ja no hi anava ningú), però Acis (de la Conferència Episcopal) drid), i alguns reben subvencions de cional per la poderosa Església Ca- ria a les seves necessitats. I com les s’han mogut poc al carrer, sobretot entre molts d’altres, i a més comp- conegudes entitats bancàries com tòlica, i a nivell estatal per la Confe- lleis es fan des de la lògica andro- a Catalunya. En aquests grups, hi ten amb la cobertura de diversos La Caixa de Pensions i Estalvis de rencia Episcopal. A nivell informal, cèntrica, és a dir, des de i per als conviuen feixistes i ultracatòlics mitjans de masses (ABC, La Barcelona-Obra Social, o Caja Ma- també existeixen poderoses sectes homes, sembla ser que es creuen que tenen com a pilars bàsics impo- Razon, el Cunit a TV3 i La Van- drid-Obra Social, entre els més visi- integristes ultracatòliques com els capaços d’opinar en situacions que sar els dogmes de l’església a la guardia), universitats afins a bles (com consta a la web de la Kikos amb canals de comunicació no els pertoquen. Usen categories vida política i pública (catolicisme l´OPUS (Universitat Internacional Asociación Víctimas del Aborto), i directa amb el Vaticà. morals, tanquen els ulls, culpen a 22 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 22. OPINIÓ-SOCIAL les dones perhaver-se “descuidat” i Barcelona ja els han donat el per- Una dona amb un alt nivell econò- del l’article 145, ja que el manteni- donen el problema per conclòs. Les mís per uns quants mesos). Consi- mic, encara que superi els terminis, ment de qualsevol forma d’avorta- SALUT I ANARQUISMES veritats són construïdes a partir de derem hipòcrites els reiterats mala- té l’opció de pagar una clínica pri- ment al codi penal perpetua la vio- l’hegemonia del poder, sens dubte. Les feministes italianes, que en els barismes que està fent el PSOE (i també el Tripartit) per mantenir una vada o anar a l’estranger. Cal tenir en compte que molts casos de mal- lència cap a les dones, amb els conseqüents problemes d’insegure- Un salt anys 70 lluitaven per la legalització suposada “pau social”, de manera formació fetal es detecten més tard tat i risc cap a la nostra salut. Per endavant de l’avortament, utilitzaven una ex- que, per no irritar als sectors més de les 22 setmanes, per la qual cosa tant, exigim un avortament lliure, pressió molt coherent: “Si el papa conservadors, s’està buscant un també s’estaran excloent. Tot això gratuït i sense cap tipus de limitació Pep Cara (Berga) ja hagués avortat, l’avortament seria sagrat”. Sembla que el PSOE vol aprovar “punt intermedi” que res té a veure amb la lliure elecció. Aquesta hipotètica llei de terminis seguirà reproduint la desigualtat entre les dones amb més i menys recursos, portant-nos de nou a de terminis. Per tot això, som conscients que aquesta és també una lluita contra A vui vull dir que —per si algú en dubtava—: sóc proorganit- zació. Durant massa anys les anar- una nova llei de terminis per l’avor- (en els quals seria legal avortar), haver d’avortar en la clandestinitat el poder, contra el patriarcat i contra cosindicals i les seves sigles han tament. No confiem en que l’Estat i encara que a primera vista pugui (amb les conseqüències que supo- l’església integrista. Volem cremar estat una finalitat en sí mateixes. les seves lleis capitalistes i patriar- semblar més aviat “progre”, no té sa) o recorrent a clíniques privades les seves esglésies i penjar al Papa! Això ha potenciat el rebuig, com- cals puguin suposar un avenç. No perquè significar cap avanç en l’es- (a les quals moltes dones no podem Exigim la despenalització total de prensible i en gran mesura justifi- hem d’oblidar que durant els últims tabliment d’un avortament lliure. El accedir). No hem d’oblidar que es l’avortament, sense terminis i gra- cat, cap a l’organització dins el 5 anys el PSOE ha estat fent un ús fet que es fixi un marge de temps torna a deixar en mans de “profes- tuït. No volem ni més criminalitza- món anarquista. El resultat ha estat clarament electoralista de la qüestió dins el qual les dones podem avor- sionals” la decisió de si una malfor- ció, ni més usos electoralistes en- molt dolent ja que en part en alguns de l’avortament, així com ha mos- tar, sent aquests uns terminis con- mació o un risc per a la dona són vers els nostres cossos! Que les llocs l’organtizació (llegeixi’s anar- trat una reiterada permissivitat en- crets decidits per legisladors i pro- motiu o no per a avortar. Som les nostres vides i sexualitats no siguin cosindicals) segueix sent una fina- vers la dreta més rància, atorgant fessionals, pot significar que moltes dones les que assumim els riscos decidides per l’estat, els cures, els litat en sí mateixa i segueix cre- total impunitat a les postures ultra- dones no entrin en aquests terminis per a la salut, o les que suportem el metges i psicòlegs, ni per cap mant gent vàlida en tasques inútils catòliques de criminalització en- per diversos motius, i que per tant, pes econòmic que suposa ser mare; home! No volem més imposicions i, d’altra banda, a la resta de l’anar- vers les dones que volem avortar. no puguin decidir sobre el seu propi a més, en tots els casos, és la nostra ni institucionalització de la nostra quisme existeix un important re- Només cal veure que arreu de l’es- cos. És cert que un 90% dels avor- decisió si no volem ser mares, ja salut sexual! No permetrem la per- buig a organitzar-se. Aquesta fòbia tat s’ha donat permís als grups an- taments es realitzen abans de les 14 que qualsevol motiu és igualment secució de les dones que volem a organitzar-se més enllà del grup, tielecció per posar-se davant les clí- setmanes, però precisament són les legítim. avortar, nosaltres parim, nosaltres col·lectiu i/o ateneu ha esdevingut niques o centres d’atenció a la dones amb menys recursos les que, Davant d’això, exigim la sortida in- decidim! Ni víctimes ni penedides! exagerada i ha impossibilitat afron- sexualitat, i així, impedir a les per motius socioeconòmics diver- condicional de l’avortament del Respondrem sempre amb acció i tar amb força i èxit qüestions com dones la lliure decisió d’avortar (a sos, sobrepassen aquests terminis. Codi Penal, així com l’eliminació solidaritat feminista. l’antirepressió o el suport a presos, tasques defensives en general. Però també ha frenat la propaganda i les OPINIÓ: Llibertat d'expressió o deixeu-me dir el que penso en pau! accions (insurrectes o no) i els pro- jectes (progressius i etapistes o no); Anna Campanera Reig en definitiva que ha impossibilitat mare, mestra i psicopedagoga la coordinació. Opino que cal que El passat diumenge s'havia convo- els grups i individualitats anarquis- cat una concentració antiavortista a tes —al marge de les sindicals— la nostra ciutat de Lleida, de forma ens organitzem, ja. Fugint de fun- que feministes de diferents col·lec- cionaments farragosos, en base a tius vam decidir fer una pancarta tot allò que tenim en comú que és anònima i penjar-la durant el seu molt i afrontant tots els debats que acte a la plaça Paeria, davant l'A- tenim pendents, això sí mentre ac- juntament de Lleida, hi posava tuem (sinó no val) i abandonant, “avortament lliure i gratuït. Volem això també, el tradicional caniba- decidir per nosaltres mateixes”. La lisme llibertari. Cal aprofitar l’alt reacció que va aixecar la nostra pe- compromís de moltes de nosaltres i tita i humil pancarta va ser majús- les afinitats personals aconseguides cula. Doncs érem unes poques per- en el treball de cooperació dels da- sones i tres famílies amb infants rrers anys. Ha arribat el moment molt petits. La colla d'integristes que els específics surtin de les far- catòlics (no es poden anomenar màcies de nou, aquest cop però, d'altra manera!) se'ns van llençar amb la mirada posada molt més com gossos enrabiats al damunt, enllà de les confederacions. cridant i cridant-nos, quan nosaltres Algú podia pensar que a la revolu- havíem optat per romandre tran- ció li agraden les crisis, però no té quil·lament i sense dir res (ni portà- perquè ser així. A la crisi econòmi- vem megàfon) en un racó molt dis- ca l'acompanya la crisi dels grups cret de la plaça al costat de la que volen un món nou (em nego a pancarta penjada en la reixa d'una parlar mai més de moviments so- botiga. Els més bonic que ens van filles no haguessin de veure com tres érem poc més d'una desena i mossos d'esquadra, que per cert, cials, ni tant sols amb el “mal ano- dir va ser "asesinos", seguidament aquests “pares i mares exemplars” ells passaven de 100. Nosaltres es- encara esperem que vinguin a man- menats” davant). En la columna de “esto es vida, no vosotros” que perdien els papers i s'apropaven a la tàvem en silenci en un racó i ells, tenir a ratlla aquella massa que que finalment no va sortir al núme- cridava una senyora senyalant-se la imatge d'una gran embestida de bú- des del centre es van dirigir a nosal- se'ns llançava al damunt. Però es ro anterior (en va sortir una d’anti- panxa embarassada, “lleváis perros fals. Van posar-se davant la nostra tres en actitud amenaçadora i vio- clar, molts d'ells eren advocats, ga ja publicada) deia amb ironia, pero matáis a los niños”, “muera pancarta perquè no es pogués llegir lenta. Ells van ser que ens van metges, els seus fills anaven amb que no em molestaven les fallades Zapatero” que cridaven grans i pe- i ens van començar a empentar arrencar la pancarta i ens insultaven camises ben planxades, les seves fi- tècniques d'Indymedia Barcelona. tits (els porten molt ben ensinistra- mentre continuaven cridant, des- i amenaçaven. lles amb llacets rosa al cap.. Qui ho Hi he pensat força i penso que de dets, los pobres!), i innumerables prés van arrencar-nos la pancarta, M'agradaria saber, què hagués pas- havia de pensar que aquesta gent fet aquest mitjà no és res més que despropòsits que vam ignorar tot tres cops; i tres cops la vam tornar a sat si hagués estat al revés. Si una perdés els papers tant fàcilment! Ni una foto parcial però real dels que intentant mantenir la calma. La penjar al lloc discret inicial. Final- colla de joves -tot i que jo fa anys tant sols un guàrdia urbà com a ser- diuen ser alternatius al sistema, de- perla de la seva imaginació se la va ment, ens la van arrencar de nou i que passo de la trentena, tinc dos vei d'ordre! mostrant cada dia que no fan res emportar una senyora que ens cri- vam optar per deixar-ho córrer i no carreres i un fill-, com s'entesten a No em vull ni imaginar què hagués més que reproduir les lògiques a dava a mig pam de la cara que “el caure en la seva provocació i agres- anomenar-nos els diaris per des- passat, però, si enlloc de tant mu- les que diem oposar-nos. dret a l'avortament l'havia d'haver sivitat. prestigiar totes les accions que es dats, aquelles famílies haguessin Tornant a l'organització, tema im- tingut la vostra mare abans d'haver- La premsa lleidatana va recollir, al fan per canviar i millorar “l'ordre anat amb xil·laba, els homes amb portant avui per mi: quan tot tron- vos tingut a vosaltres”, almenys meu entendre, d’una manera no establert” haguéssim estat en el lloc barbes llargues, i les dones amb tolla, penso que és el moment de aquesta parlava català! gaire fidedigna, el succés. Doncs es d'aquelles respectables famílies que mocadors al cap; enlloc de titular donar un salt endavant. I per acabar A diferència d'ells i elles, que en- donava a entendre que havia estat criden que “sí a la vida” però que ni “enfrontaments pel tema de l'avor- un sentit record pels companys viaven la canalla a cridar contra no- una confrontació entre dos parts tant sols respecten la llibertat d'ex- tament”, haguessin escrit “integris- Luís Andrés Edo i Abel Paz que saltres, les nostres famílies ens vam iguals i amb actituds semblants. pressió i les diferències d'opinió. tes musulmans ataquen joves inde- ens han deixat aquests darrers apartar per a que els nostres fills i Res més lluny de la realitat, nosal- Em pregunto què haguessin fet els fensos i blancs”. mesos. Salut i anarquia! 23 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 23. OPINIÓ-SOCIAL TORNEM-HI Sense títol Plataforma per reclamar E Pau Gomis scric amb la solitud del francti- millores en el ferrocarril al rador, que és la persona que actua individualment, sense disci- plina de partit o corporació. Inten- tant sempre que aquest petit com- Camp de Tarragona ponent ideològic que traspua dels SFF-CGT Tarragona a partir d'aquesta presentació, la • Augment de les tarifes i incre- venda de bitllets, seguretat, sales meus articles contribueixi a sumar i plataforma confia en que s'hi ment del cost públic d’espera, etc. E a construir un pensament crític. l 3 de març es va presentar a sumin més col·lectius per tal de • Degradació de la qualitat del ser- • Digne: Amb una dotació suficient Si volem superar el capitalisme el Tarragona, la Plataforma guanyar major representació a la vei. de recursos per a l’adequació dels primer és no comportar-nos ni pen- per un Ferrocarril Públic i vegueria i incorporar d'altres sensi- Es tracta de fets comprovats i no edificis de viatges. sar com a capitalistes. Si volem de Qualitat al Camp, un col·lectiu bilitats polítiques i socials. No cal d’opinions. A la pràctica, aquest • Eficaç: Prioritzant la satisfacció acabar amb les guerres i el milita- que aglutina sindicats, partits polí- oblidar, que a la Plataforma també model promou la submissió del de les necessitats de transport, aug- risme no podem recórrer a la matei- tics, entitats i usuàries del ferroca- hi participen usuàries del ferroca- sector públic als interessos de la mentant la freqüència de trens de xa violència que utilitzen ells. Gai- rril a les nostres comarques, amb rril a títol individual. gestió privada, subordinant-hi Mitjana i Llarga Distància i la co- rebé sembla una qüestió zen: com l'objectiu de denunciar la política A continuació us reproduïm el ma- també la satisfacció de les necessi- herència d’horaris, facilitant una és pot construir la pau? Doncs dels darrers anys en matèria ferro- nifest que ha elaborat la Plataforma tats de transport de les persones. millor vertebració del territori. construint-la. viària i exigir millores en el servei com a punt de sortida d'aquesta Implica, alhora, una tendència cap Per avançar en aquest model, des Dic això arrel dels fets d’Estras- públic, en detriment del transport campanya. a l’elitització en la prestació de ser- del Camp de Tarragona comencem burg en la celebració del 60 aniver- elitista que suposa el TAV, on s'han veis, substituint el concepte de ciu- reclamant, aquestes mesures ur- sari de l’OTAN doncs, com sol pas- centrat la majoria d'inversions esta- Als usuaris i ciutadans, tadà-usuari –que és un subjecte de gents: sar sempre, les accions més tals fins al moment. Les impulso- legítims propietaris del drets- per la d’un client mediatitzat • La triplicació dels trens de Mitja- mediàtiques van ser les violentes i res de la plataforma denuncien per la capacitat de pagament. na Distància fins a Flix i Mont- sovint no consensuals. És el poder ferrocarril aquesta política que consideren blanc i la duplicació dels trens de qui fa un ús sistemàtic de la violèn- que va en detriment del transport El Camp de Tarragona es troba en L’alternativa d’un Tortosa. cia tant per mantenir l’ordre social, públic, com s'ha vist darrerament, unes condicions precàries de mobi- ferrocarril públic, • La reobertura immediata de la com per assolir objectius econò- amb la supressió de trajectes, l'eli- litat tot i ser la segona àrea de en línia Reus-Roda de Barà, en ordre mics, però la nostra lluita de resis- social, segur i minació de personal a les esta- nombre de desplaçaments a Cata- a la vertebració del Baix Gaià i la tència al poder no la podem fona- cions, la conversió d'estacions en lunya. El territori no està ben co- sostenible connexió ferroviària eficient de les mentar sobre les bases de la baixadors... una tendència que municat i per tant mal vertebrat. comarques de Tarragona amb l’ae- violència, perquè llavors ens tor- creuen que només ha fet que co- Les infraestructures ferroviàries re- • Públic: Orientat a la satisfacció de roport i l’estació de l’AVE, així nem igual que ells. Estem repro- mençar i que va estretament lligada alitzades i les proposades a curt ter- les necessitats de transport de les com un by-pass de mercaderies pe- duint allò contra el que lluitem, al procés de privatització que està mini no responen a les necessitats persones. rilloses que en l’actualitat realitzen però amb un vernís revolucionari. vivint el transport ferroviari, ja reals de la població. • Segur: Amb la seguretat com a els trajectes i maniobres pels nuclis L’ús de la violència com a instru- sigui de passatgers o mercaderies. Per altra banda, els governs euro- primer criteri, no subordinat a cap urbans de Tarragona. ment polític, ja sigui per canviar un Amb aquesta nova plataforma, pre- peus han tendit a cedir davant els altre. • Implementar una xarxa de roda- determinat ordre establert o per cri- tenen constituir una veu unitària de grans interessos privats portant a • Sostenible: Que prioritzi el res- lies el Camp de Tarragona. dar l’atenció sobre un fet concret, totes les entitats del territori per terme polítiques de traspàs de la pecte pel medi ambient. • Millorar la prestació de serveis no és nou. Però en el cas que ens forçar els polítics a "moure fitxa" i gestió dels serveis públics cap al • Assequible: Amb tarifes que ga- als usuaris/àries en les línies de fe- ocupa (cimera d’Estrasburg) què defensar un servei públic segur, mercat privat. La subordinació del ranteixin l’accés al conjunt de la rrocarril convencional de Tarrago- representa un còctel molotov, una digne i de qualitat. sector públic als criteris de la ges- ciutadania. na. sucursal bancària destrossada o una Entre els col·lectius que han impul- tió privada comporta una reducció • Accessible: Atent a les persones Reclamem, així mateix, l’obertura estació de servei en flames, enfront sat aquesta plataforma i hi partici- de costos que incideix directament amb mobilitat reduïda, cotxes de d’un debat públic rigorós i transpa- les matances sistemàtiques perpe- pen, hi ha la CGT, a més dels sindi- sobre la qualitat del servei ferrovia- nens, bicicletes i equipatges. rent sobre el futur del ferrocarril, trades pels exèrcits professionals? cats CCOO i UGT, que s'hi van ri. • De qualitat: Que sigui respectuós que analitzi la seva situació actual i Certament, no és comparable, i tan- apuntar a última hora, partits polí- Les negatives conseqüències d’a- amb l’usuari i que mantingui per- proposi solucions a les necessitats mateix tot és respectable, però cal tics com EUiA, ICV i ABG-EPM, i quest model de gestió són previsi- sonal necessari –tant als trens com reals de la societat. recordar que les mobilitzacions no col·lectius de l'esquerra independe- bles: a les estacions de les comarques de Fem una crida a tota la societat per es generen espontàniament. Darre- tista aglutinats a l'Esquerra Inden- • Reducció d’inversions a costa de Tarragona- per a una adequada defensar units un ferrocarril de tots re hi ha un treball de grups i assem- pendentista del Camp. No obstant, la seguretat atenció al públic: informació, i totes per a tots i totes. blees per garantir l’éxit de les ac- cions o premer-li un caràcter determinat. De vegades aquest sen- tir, evident a les assemblees prepa- ratòries, no és respectat per altres grups que utilitzen les convocatò- ries per participar amb métodes que ens allunyen dels objetius inicials. I el més greu és que seguim sense abandonar el neolític, no hem après a mirar-nos per poder dialogar, esti- mar-nos o fer política. Al igual que el capitalisme, tot ho reduïm a coses d’utilitzar o de menjar, i refu- sem la mirada neta, l’admiració; per això ens mengem els uns als al- tres. Tot ens ho portem a la boca i el destí d’una part de la humanitat és menjar i el d’una altra és ser men- jats. Tot el que s’aconsegueix per la violència s’ha de mantenir per la violència. Sembla una qüestió im- manent a la vida. Aquesta és la nos- tra tasca: desfer-nos d’aquesta xacra que acompanya la humanitat des del principi dels temps. 24 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 24. SOCIAL Es presenta la De l’especulació a la crisi? campanya "Apaguem les Actuem plegats contra la Nuclears" per aturar Ascó i destrucció del territori!!! Vandellòs CGT Baix Camp-Priorat Ecologistes de Catalunya L’any 2001 EdC ja va organitzar línies elèctriques de Molt Alta Ten- lunya, E E l diumenge 22 de març unes una primera manifestació sota el sió; crema de residus en cimente- - mostrar el rebuig al model socioe- ntitats convocants de la cam- de 5.000 persones ens vam mateix lema, durant el govern de res, nous abocadors, nous ecoparcs conòmic de crisi i destrucció del te- panya ciutadana Apaguem les manifestar pels carrers de CiU a la Generalitat, un període en o plantes de trasvassament i noves rritori, per demanar un canvi pro- Nuclears van oferir el 7 de març a Barcelona no només per denunciar el que les problemàtiques ambien- instal·lacions d’incineració; enco- fund cap a un model alternatiu Tortosa, una roda de premsa per a la política ambiental del Govern de tals saturaven el territori. Ara, du- briment del risc nuclears; urbanit- sostenible. presentar la iniciativa que té com a la Generalitat, sinó també per mos- rant el govern tripartit i d’entesa, no zació especulativa; destrucció d’es- objectiu la no renovació de les lli- trar el rebuig al model socioeconò- només no s’ha frenat la destrucció pais agroforestals; massificació Per què? cències d’Ascó i Vandellòs. mic actual, tot demanat un canvi del territori, sinò tot el contrari, les eòlica; …) L’eix central de la campanya, que profund cap a un model alternatiu problemàtiques ambientals han El Govern de la Generalitat no res- és una recollida de desenes de mi- veritablement sostenible. augmentat sense fre. Manifest contra la pecta els interessos generals de la lers de signatures de suport a una Ja fa mesos que la Federació d’E- politica ambiental del població i provoca gran nombre de proposta de resolució que es pre- cologistes de Catalunya va fer una Què proposem? conflictes ambientals. Malgrat els sentarà al Parlament de Catalunya, crida a participar d'una manifesta- govern de la discursos oficials, el Govern i les aprofitant que el proper any expiren ció per fer front als nombrosos con- Organitzar una àmplia resposta po- Generalitat institucions afavoreixen els interes- les seves llicències. També s’ha flictes ambientals i per denunciar pular contra la política ambiental sos de les grans corporacions priva- anunciat la col·laboració amb la les agressions al medi i a la salut del Govern de la Generalitat coor- Què pretenem? des que han provocat la crisi econò- campanya pel tancament de la nu- que afecten arreu del territori cata- ganitzada pels col·lectius i platafor- mica i ambiental, i destinen els clear de Garoña (Burgos). là. La resposta va ser bona i s’ha mes de defensa ambiental que estan Col·lectius ciutadans, entitats eco- recursos públics a la continuïtat del La campanya és promoguda per la estat treballant durant molt mesos fent front a les agressions al medi i logistes i plataformes de defensa model neoliberal d’obsessió pel Coordinadora Anticementiri Nu- per posar d’acord a molta gent i les persones arreu del territori cata- del territori considerem que cal or- creixement, demostrat incompati- clear de Catalunya, Jóvens de les molts col·lectius de tot tipus. L’ob- là. ganitzar una campanya per: ble amb la preservació medi am- Terres de l’Ebre i altres entitats de jectiu de la convocatòria era reunir La política de submissió del govern - fer visibles els nombrosos conflic- bient, l’equilibri territorial i el pro- les terres de l’Ebre. A la campanya al màxim de col·lectius, entitats davant dels interessos especulatius tes ambientals arreu del nostre terri- grés social. ja participen ja més de quaranta en- ecologistes i plataformes en defen- i dels poders financers ocasiona un tori, Denunciem particularment que el titats de diferents àmbits. La CGT sa del territori, per a fer visibles els gran nombre de conflictes (transva- - fer front a les agressions al territo- Govern intenti resoldre la crisi am- del Camp de Tarragona/Terres de nombrosos conflictes ambientals. saments d’aigües davant la sequera; ri, al medi i la salut arreu de Cata- biental amb mitjans repressius i re- l’Ebre, la CGT de Ponent i la CGT tallada de drets i llibertats (judicia- de Catalunya ja s’hi han adherit. lització de les accions Aquesta campanya s’organitza a reivindicatives i de defensa del te- través d’assemblees territorials -de rritori). Denunciem la perversió del moment ja funcionen les de les Te- llenguatge i el maquillatge “am- rres de l’Ebre i el Camp de Tarrago- biental” juntament amb la manipu- na-, i es vol estendre a altres zones lació informativa que molt sovint com l’Àrea Metropolitana de Bar- reflecteixen molts mitjans de co- celona, les Terres de Ponent o les municació. comarques del nord. També s’ha Demanem un nou model de política anunciat la col·laboració amb la ambiental, territorial i de sostenibi- campanya pel tancament de Garo- litat que impliqui transversalment ña. tots els Departaments (Medi Am- La campanya Apaguem les Nucle- bient i Habitatge, Política Territo- ars no només qüestiona l’energia rial, Agricultura, DIUE, Economia, nuclear, sinó que planteja un canvi Educació i Sanitat). de model energètic, per la qual cosa Reclamem nous models de gover- es mantindran contactes amb dife- nança i processos participatius que rents col·lectius que treballen en permetin la consulta pública real i aquest àmbit. efectiva en el planejament urbanís- Un dels eixos de la campanya seran tic, territorial i d’infraestructures. els actes i debats públics on es po- Més enllà del model insuficient de dran desgranar els diferents argu- democràcia representativa (partito- ments contraris a l’energia nuclear. cràcia), cal un nou marc democràtic També s’ha denunciat la forta cam- que possibiliti a la ciutadania impli- panya del lobby nuclear, que fa no- car-se en la codecisió. Cal norma- tícies a partir d’especulacions sobre litzar procediments i consultes que un suposat rellançament de l’ener- possibilitin la participació directa gia nuclear a Europa. de la ciutadania en la presa de deci- La promoció i l’adhesió a la cam- sions. panya és oberta a totes les entitats Finalment, considerem que per que ho considerin oportú. causa dels models socials, polítics i Més informació al web: de gestió pública impulsats sota els www.apaguemlesnuclears.cat/ seus mandats, per decisions errò- Per a adhesions d’entitats: adhe- nies, incompetència, manca de sions@apaguemlesnuclears.cat transparència, desconeixement i Per recollir signatures: desatenció al territori, és pertinent www.apaguemlesnuclears.cat/ demanar un canvi de rumb profund www.cgtcatalunya.cat/IMG/pdf/sig al Govern del president Montilla i naturesapaguemlesnuclears.pdf que s’atengui la nostra demanda de Un cop plens, els fulls de signatures dimissió dels consellers de medi s’envien al Casal Popular Panxam- ambient, política territorial, sanitat i pla C/ Gil de Frederic, 6, baixos, agricultura. 43500 Tortosa. Catalunya. Abril-maig de 2009 25
- 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES Amparo Poch, Dinamita de cervell metgessa i poeta Ferran Aisa Diego Camacho, “Abel L a revolució va permetre que sorgís a la llum una sèrie de dones que eren aleshores militants llibertàries i, imbuï- des pel romanticisme de l’època, poe- Paz”, estem amb tu ara tes. Una d’aquestes dones poetesses del grup “Mujeres Libres” fou la docto- ra aragonesa Amparo Poch Gascón (1902-1968) que, durant la guerra, va di- i sempre rigir la Casa de la Dona Treballadora a Txema Bofill Barcelona. E Durant la Segona República va desta- l dia 14 de abril, el de la Re- car pels seus treballs intel·lectuals de- pública, varem anar a aco- dicats a difondre ensenyament essen- miadar-nos del Diego Ca- cial sobre maternitat, puericultura, macho “Abel Paz” al Tanatori sexualitat, higiene i a combatre les ma- Sancho d'Àvila. Des de les 18 lalties de l’època: sífilis, tuberculosi i al- hores varen anar arribant com- coholisme. panys de la CNT, CGT, companys Va escriure diversos llibres com “La de l'Ateneu enciclopèdic, on en Cartilla de consejos a la madres” Diego era membre d'honor, com- (1931), “La vida sexual de la mujer” panys d'organitzacions llibertaries i (1932) i “Elogio del amor libre” (1936), d'ateneus, amics de diferents sen- entre d’altres. sibilitats polítiques, i també fami- A l’inici de la guerra va actuar com a liars, entre ells un germà que vivia metgessa miliciana als hospitals de aquí a Barcelona. campanya i de sang de Madrid. Els de la CNT històrica i els mili- Amparo Poch fou col·laboradora de tants que coneixen més l'obra que Frederica Montseny al Ministeri de Sa- la persona li deien Abel Paz, ja que nitat i Assistència Social i va posar en ell firmava amb aquest pseudònim marxa els “Hogares infantiles”. angelical les seves denuncies pun- La doctora tenia idees pròpies en el yents a les presons i institucions camp de l’educació i així ho escrivia en repressives i els seus atacs a la so- vers: cietat capitalista i de consum. Els “¿La escuela?, espera compañero; / companys més pròxims li dèiem i Abre en la pared una larga ventana. / seguim dient “Diego”. Mejor que la ventana: una ancha puerta. Al tanatori els companys i amics Mejor que la puerta: tira el tabique. / ¡En ressaltaven que havia sabut viure las praderas, en los bosques, en los lla- amb molta llibertat, sense depen- nosaltres, fet que no ha impedit en coneixements socials i sociolò- seu per endavant, per a poder-se'l nos , en los / ríos, en los montes, no hay dre dels altres i en coherència amb que ens seguíssim veient i telefo- gics sobre el mon en el que va autoeditar. Així ho va fer al menys muros! / Allí la escuela.” el que pensava: “En Diego ha vis- nant. viure. Igualment podem dir que les amb dos o tres llibres. La seva dedicació als infants de la gue- cut com li ha donat la real gana”. Amb el Diego vaig tenir una relació experiències negatives, tals com el rra, que veia com principals víctimes “Fou un bon vivant”. “Se la passar més especial perquè ens veiem fracàs de la revolució, la derrota Molt treballador i dels terribles esdeveniments, la va por- bevent vi i fumant fins al final, tal sovint, ja que a l'any 1972 varem davant els militars colpistes, l'exili, disciplinat tar a escriure “Las guerra sobre los com ell volia”. “Ha sabut viure bé”, formar un grup autònom de joves la presó, els camps de concentra- niños”, en què manifetava que els in- etc. d'anàlisi i reflexió sobre el movi- ció , etc., el varen acabar de for- Un treballador incansable. Sempre fants eren el baluard de la inocència Jo el vaig conèixer al 1972, any ment llibertari del moment, que ens mar. El feren més fort i més cons- estava escrivint a màquina. Quan que calia salvar. Als infants els hi va de- que va publicar el Durruti. Ell treba- reuníem amb ell a casa seva. Al- cient de la societat en la que vivia. l'anàvem a veure aprofitava per dicar “El niño asesinado (Romance pe- llava encara a una de les grans im- guns, després, ens varem ajuntar Va convertir el seu pas en les insti- parar i prendre un cafè i xerrar amb queñito)”: premtes de Paris. Li faltava poc per més tard amb els companys del tucions de destrucció, alienació, i nosaltres, o bé, sortir a dinar o Corría la bala y decía al viento: -¿En jubilar-se. Jo tenia 19 anys, i feia MIL, GARI. de servitud en experiències forma- sopar a fora. Quan no estava amb dónde me clavo para dar más duelo? / els tràmits per exiliar-me. Vaig tre- tives. amics i companys, escrivia. El niño jugaba, / soñaba en sus juegos. ballar a l'impremta a l'estiu per Historiador autodidacta Però com a historiador fou un auto- Va donar a la llum uns deu llibres, / -Pues ¿qué será la guerra / con sus substituir treballadors en vacan- didacta, igual que com escriptor. fruits de la seva vida, del dolor, de hombres fieros? / Corría la bala... / - ces. O sigui que el Diego va escriu- En Diego no fou un autodidacta ja Ningú li va ensenyar com havia la memòria i del record de lluites ¿Dónde irá mi hierro / traidor y asesino re el Durruti, la seva obra més im- que fou format en les escoles del d'escriure per a denunciar les pre- passades. / por ser más certero? / El niño soñaba, portant, mentre encara treballava a CENU i en els ateneus llibertaris i sons i els poders. Es un exemple Un cas especial mereix el llibre / jugaba sus sueños. / -Pues ¿qué será la fàbrica. Un mèrit afegit. en les Joventuts llibertaries. El de l'aconseguiment educatiu de la “Buenaventura Durruti, el poble en la guerra / si estaba tan lejos? / Capullo Vull compartir algunes de les quali- CENU ensenyava als nens a pedagogia llibertaria, que forma als armes”. Gràcies al seu treball d'in- temprano, / cortado y deshecho, / fruta tats, fets destacats del Diego, dels aprendre a aprendre, una formació nens per a tota la vida i els anima a vestigador i historiador hem tingut no madura / robada del huerto; / los que puc donar testimoni ja que ens vàlida per a tota la vida. En Diego continuar la formació a traves de la sort de conèixer el Durruti, Asca- ojos cerrados, / los labios resecos, / los hem anat veiem al llarg d'aquests Camacho és un exemple de l'èxit i les múltiples experiències de la so, Garcia Oliver, revolucionaris brazos tendidos... / ¡está el niño muer- 37 anys assoliment de la pedagogia lliber- vida. que ens varen influenciar tan de to! / (...)”. En Diego era un bon crític, insis- taria amb els métodes de Ferrer i pensament com en els actes en els Amparo Poch, per la seva humanitat, va tent, persistent i àcid. No es deixa- Guardia de l'escola moderna: Auto editor nostres anys joves i tota la vida. ésser coneguda con la “Doctora Salud va convèncer fàcilment, i si li elimi- “aprendre a aprendre i aprendre a Gràcies a la seva investigació el Alegre”. Va morir al seu exili de Tolosa naven un argument, ràpid en aprendre per un mateix”. En Diego En Diego es va autoeditar els seus Durruti es conegut arreu del mon i de Llenguadoc. buscava un altre. Vaig aprendre reconeix i lloa la seva formació lli- llibres autobiogràfics. Els editors no també la revolució llibertària tan si- La metgessa va escriure a la revista amb ell a afilar la crítica. El vaig es- bertaria inicial. En Diego també cita volien publicar textos autobiogrà- lenciada per en Franco i la demo- “Mujeres Libres” i a “Umbral”. coltar en les assemblees de la com a elements importants de la fics, ja que no els consideraven cràcia borbònica que patim. Un altre dels poemes de la doctora CNT de la rue Vignoles, debatent seva formació el privilegi d'haver rentables i no tenien els diners per Poch porta per títol “Mañana”: acaloradament com sempre solien participat com a milicià a la Revolu- a aquests tipus inversió. En Diego Autònom “Mas trabajo, amiga: / más esfuerzo, fer els vells cenetistes. Amb ell ció espanyola , la més important demanava als companys que li hermana.../ Mañana tendremos la paz, hem discutit molt al llarg de la vida del segle XX, i a la guerra contra ajudéssim a trobar 50 companys Va viure sense dependre dels al- las canciones, y el amor sin trabas...” tan contra els poders, com entre els feixistes. Tot un màster pràctic que volguessin comprar un llibre tres i en acord al seu ideal anar- 26 Catalunya. Abril-maig de 2009
- 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA dies abans la seva mort i els últims sovint sobretot quan parlava en direc- moments que vaig estar amb ell. Solí- te sortia artilleria pesada i atacava els em anar a casa seva de manera re- poders i els seus servidors. gular aquests últims anys i li portà- Els mitjans han callat com putes la vem el sopar. Aquest divendres ultim, noticia de la seva mort. Els poders no com una altra vegada, varem organit- han volgut fer-li cap reconeixement zar un “couscous” a casa el Diego. social com a víctima del franquisme, Amb el Mohamed varem quedar que com a lluitador de la República, com a li pagaríem les despeses i també el milicià de la revolució, com a escrip- treball de fer-ho. En Diego ens va pre- tor, ni com a historiador reconegut in- guntar si ja ho havíem arreglat amb ternacionalment, ni com a conferen- en Mohamed. Li vaig respondre que ciant, o com a protagonista de si, que no es preocupés. En Diego no documentals diversos, o com a testi- es va quedar tranquil sense que ho moni de camps de concentració, o preguntés a la meva companya i com a presoner de Franco durant 12 també al propi Mohamed. És evident anys. Cap reconeixement. Volen si- que es preocupava pel Mohamed i la lenciar i ignorar el passat. Pels po- seva muller. ders la Revolució a Espanya no va En Diego al final del sopar ens va existir. acompanyar fins a la porta i acomia- He dit expressament que els mitjans dar-nos. També ho va aprofitar per han callat com putes ja que la majoria escoltar-nos des de l'intèrfon el que de periodistes son unes miserables dèiem mentre sortíem i ens acomia- putes dels rics, dels que manen. dàvem a la sortida de casa seva. Li El silenci mediatic, polític, social és un vaig preguntar al Mohamed si s'havia elogi. Tenen por als que lluiten i als quedat a escoltar el que parlàvem. que han lluitat en el passat. Tenen por M'ho va confirmar. En Diego ha sigut que la gent aprengui dels que lluiten. curiós i d'instint investigador fins al La revolució espanyola segueix silen- final. S'inventa el que sigui per obtenir ciada més 70 anys més tard. I tots quista, com ja he explicat a l'inici: Si damos dos pasos, la utopía se d'acomiadament va agrair la presen- informació. els que transmeten coneixements "Soy anarquista y ser anarquista es aleja dos pasos. cia de tots els companys que està- Silenciat, censurat i ignorat pels po- passats de lluites, col·lectivitzacions, i ser una persona coherente (paz espi- Y así sucesivamente... Entonces vem a l'acte. ders mediàtics i polítics. transformacions socials son silen- ritual, la tranquilidad, el campo, traba- ¿Para qué sirve la Utopía? L'amic Diego ha sigut un historiador i ciats. jar lo menos posible, el suficiente Para caminar, hijo, para eso sirve la Solidari i curiós conferenciant silenciat, censurat, ig- En Diego continua a la llista negre para poder vivir, disfrutar de la belle- Utopía. norat per les corporacions mediàti- dels que manen. Tot un elogi. za, del sol. Disfrutar de la vida con La Utopia ens ensenya a viure com a Explicaré per acabar la preocupació ques. Al Diego li tenien una por i una Nosaltres et recordarem ara i sempre. mayúsculas, ahora se vive en minús- persones i en la bona direcció. del Diego pel Mohamed sense feina i mania especial, no sols per ésser Diego, company i amic, fins ara, fins culas). Tener una conducta personal. En Diego no volia els aparells i colla- la Nadia esperant un nen, amb qui anarquista i biògraf de la gesta de sempre! Llevar las ideas a la práctica al máxi- rets per a poder avisar urgències, en compartia l'apartament. Fou fa 10 Buenaventura Durruti, sinó per a que Diego, et recordarem ara sempre! mo, sin esperar que haya una revolu- cas de caure o que es trobés de ción. Eso se puede hacer ahora. Es sobte malament, fet que li hagués una concepción filosófica, es un esta- allargat la vida. Tampoc volia anar a do de espíritu, una actitud ante la una residència, on l'haguessin cuidat, vida. Pienso que esta sociedad está però que no li haurien deixat fer el muy mal organizada, tanto social- que li donava la gana, sobretot fumar mente, como políticamente, como i beure vi. Volia viure mentre pogués económicamente. Hay que cambiarlo ésser autònom, sense dependre dels todo. El anarquismo invoca una vida altres. No volia allargar artificialment completamente diferente. Trata de la seva vida. vivir esta utopía un poco cada día." En Diego és un exemple vivent de la Internacionalista paradoxa que exposa el poeta Eduar- do Galeano. En Diego es va passar En Diego tenia amics de tot el mon i a la vida fent passos cap a la Revolució tot el mon. A casa seva anaven i ve- i al final la revolució i la utopia estaven nien llibertaris de tots els països. Un més lluny. En Diego se la passar es- pis sense fronteres, obert als com- crivent sobre la revolució i la utopia lli- panys. Per això a l'acte d'acomiada- bertaria i amb aquesta transició puti- ment del dia 15 h hi estàvem apàtri- nera i el neolliberalisme , que ho des i companys de molts països domina tot, es lamentava que la Re- divers. Cito alguns companys que volució i la utopia estaven més i més conec i vaig trobar: la Graciela d'Itàlia lluny que mai. Un es podria preguntar i tot un grup de Carrara que vingueren de què serveix tan escriure sobre la expressament, en Mariano de Xile, la revolució i tots els passos que es fan Sònia de Mèxic, en Gabi de Colòm- cap a l'utopia, si cada cop està més bia, l'Emilie de Bèlgica, en Dieter d'A- lluny la Revolució? lemanya, la Luminitza de Romania, Escoltem la resposta clara i entene- en Mohamed de Marroc i d'altres de dora del poeta Eduardo Galeano. França, Grècia, i altres països que no Utopía: recordo el nom. També i molt espe- Si damos un paso, la utopía se aleja cialment cal citar el seu fill Ariel, fran- un paso. cès de París, que en la cerimonial A Diego Paz o Abel Camacho Eulàlia Ribó cap dels anys vaig conèixer un altre avi, primer es deia Abel Paz i després l meu avi va anar de voluntari al es va dir Diego Camacho. Em va ex- E front d'on no va tornat mai. La meva avia vidua amb un fill de mesos plicar el que els meus avis no van poder, d'on venia i qui era.Em sento va oblidar pel terror i la por. Al cap dels afortunada d'haver pogut passar tan- anys vaig veure una foto del meu avi tes hores junts. amb l'uniforme de milicià de la CNT. Al Sempre lliure i rebel. Catalunya. Abril-maig de 2009 27
- 27. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Depressió mundial, filosionistes i terrorisme germanòfil Miquel-Dídac Piñero i Costa ment obrer autòcton i tapar la crispa- els imperis centrals al mateix temps. fer créixer la CNT. vien quedat en atur a causa de la crisi A mb el nou crac internacional ció col·lectiva que provoca la recessió En aquest context, els serveis Una de les víctimes del baró de Koe- dels imperis centrals que a més de de les borses del dimecres 14 dominant del capitalisme, especial- d’intel·ligència del Kàiser va organit- nig i de Bravo Portillo va ser l’enginyer perdre la guerra patien les insurrec- de gener el capitalisme globa- ment per desviar el ressò de la revol- zar un xarxa d’espionatge alemany a Barret, gerent d’una fàbrica d’obusos. cions proletàries d’aquell moment his- litzat obre una nova etapa de la seva ta social preinsurreccional a Grècia i l’entorn de les fàbriques i ports de Ca- Davant d’aquesta crispada situació tòric. Una de les primeres víctimes decadència nociva vers la gran de- les illes de l’Egeu des de fa prop d’un talunya. Exactament, a Barcelona, un que asfixiava la vida del dia a dia de d’aquests pistolers de la patronal va pressió mundial una vegada les mas- mes i mig de combats proletaris i ocu- dels equips alemanys actuava sense Barcelona i el seu cinturó roig, en l’e- ésser el company Pau Sabater, un di- ses explotades, espoliades i oprimi- pacions d’universitats, ajuntaments i gaire discreció. La banda de Baró de dició del dia 9 de juny de 1918 de ‘So- rigent de la secció de tintorers de Bar- des han detectat la malaltia terminal locals sindicals. Koenig informava als submarins ale- lidaridad Obrera’, el seu director, el celona de la CNT, assassinat el juliol d’aquest sistema a partir del primer A nivell de Barcelona, la minoria sio- manys del trànsit portuari barcelonès company Àngel Pestaña, va reproduir de 1919. Però la venjança proletària crac del passat setembre, cosa que nista domèstica i els seus lobbys polí- i del destí de les mercaderies envia- unes cartes manuscrites de Bravo va ser terrible, ja que dos mesos des- obliga a les minories actives de la tics (especialment CiU i un sector des als aliats. Portillo. En una d’aquestes, el policia prés un grup autònom llibertari d’ac- transformació social revolucionària a d’ERC), empresarials (la cambra de L’inspector de la plantilla de policia de es dirigia al delegació policial del dis- ció va abatre a trets Bravo Portillo. replantejar qualsevol anàlisi o plante- comerç israelita, els negocis dels fi- Barcelona Bravo Portilla era un dels tricte de les Drassanes de Barcelona, Més endavant, Miró i Trepat, a més jament estratègic anterior a la Tardor dels de les sinagogues i diverses agents del baró de Koenig. A l’entorn Royo, un altre agent alemany, al que de la Federació Patronal, també va de 2008. Tot plegat en mig d’una empreses de premsa i televisió con- del baró i del policia hi havia un eixam donava instruccions sobre un infor- aconseguir, per estendre el terroris- enorme i sagnant procés de matan- juntament amb el Barcelona Futbol de delinqüents i criminals de la ciutat, mant que facilitava les dades per en- me de la patronal a altres indrets de la ces sionistes a Gaza, una provocació Club) i mediàtics, com ara el progra- protegits per la policia i armats amb fonsar el vaixell ‘Mambrú’, que trans- Península on la CNT tenia una im- de l’Estat d’Israel al servei de l’ impe- ma ‘Els matins d’en Cuní’ o els docu- pistoles. Aquests pistolers de Barce- portava pels aliats material de guerra plantació considerable, el suport del rialisme angloamericà vers una terce- mentals que dirigeix a TV3 en Culla lona atemorien els fabricants i comer- des del port de Barcelona. D’aquesta Foment Nacional del Treball, l’Espan- ra guerra mundial interimperialista en per no esmentar la gran campanya ciants especuladors que abastien els manera, la CNT denuncià pública- ya Industrial, la Hispano Suïssa i el el cas que alguns estats petroliers, d’intoxicació filosionista del grup aliats. Si no n’hi havia prou amb l’a- ment les activitats subversives de Sindicat de Banca i Borsa de Barcelo- com ara Iran o Veneçuela, piquin Godó, de forma força semblant al monestació que exercia aquesta Bravo Portillo, al servei del imperis na. Davant la convocatòria d’un con- l’ham del parany israelita, però enca- paper subversiu reaccionari que va banda al servei de la intel·ligència ale- centrals, cosa que va causar molts grés de la CNT pel desembre de ra tenim l’esperança de canvi mundial significar la minori germanòfila en el manya, aleshores el baró de Koenig i problemes a aquest inspector, que fi- 1919, la burgesia catalana va optar gràcies al full de ruta revolucionari de decurs de la primera guerra mundial Bravo Portillo passaven al crim. Per nalment va dedicar la seva vida a per organitzar una doble estructura les revoltes socials d’aquests dies interimperialista de 1914 a 1918 i els maquillar la finalitat logística dels ser- destruir la CNT i fer assassinar els de trenca vagues i d’escamots de la dels Balcans i dels països bàltics. efectes col·laterals que provocà a veis alemanys, aquesta banda també quadres i dirigents anarcosindicalis- mort sota la cobertura legal anome- Mentre, al Regne d’Espanya i les casa nostra. El lobby filo sionista juga assassinava obrers i sindicalistes, tes de Catalunya. A partir de 1918, nada ‘Sindicats Lliures’, amb gàngs- seves autonomies, el governamental un paper semblant al de la banda cri- una manera de fer passar per enfron- coincidint amb el trienni roig del ressò ters i delinqüents, sota la cobertura PSOE i el govern tripartit català apro- minal del baró de Koenig. tament de classes els seus crims domèstic de la revolució dels soviets del Govern militar. fiten l’ocasió d’aquesta indignació ge- Per analitzar els orígens del pistole- d’Estat. De rebot, el terrorisme ale- de 1917, un destacat representant de Finalment, hi va haver 753 obrers víc- neralitzada de masses enfront les risme de la patronal catalana poste- many d’Estat va provocar l’efecte la burgesia nacional catalana, en Miró times de la patronal entre 1917 i matances sionistes a Gaza per pes- rior a la primera guerra mundial inte- col•lateral de subvertir la societat ca- i Trepat, amb la concomitància del ca- 1922. Segons el Comitè Pro Presos car en les turbulències del moment a rimpeialista ja que en decurs de la talana i general un major enfronta- pità general de regió militar Milans del de Barcelona de la CNT, entre 1920 i fi d’ocultar els signes de revolta social guerra del 14 la indústria de Catalun- ment de classes, un antagonisme so- Bosch, va proposar a la Federació 1923, a nivell local hi va haver 104 mi- a l’entorn del moviment estudiantil ya assortia els exèrcits aliats, cosa cial que per una banda va Patronal que aquesta financés uns litants anarcosindicalistes assassi- contra el procés de Bolonya i la radi- que no implicava que la burgesia ca- desembarcar en el pistolerisme de la escamots de la mort amb aquests nats pels pistolers de la patronal cata- calització d’alguns sectors del movi- talana especulés amb els aliats i amb patronal i per l’altra va magnificar i va pistolers del baró de Koenig, que ha- lana. 28 Catalunya. Abril-maig 2009
- 28. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Demòcrit, els déus no > DES CARTES MAUDITES existeixen Jordi Martí seves diferències, posa Sòcrates tria i de construcció de la justifica- com a punt de partida del pensa- ció del seu propi pensament. A Demòcrit tots els manuals ment occidental, un pensament Aquesta neteja, segons Aristòge- de filosofia l’anomenen pre- que ens arribarà, és clar, a través nes, ja l’havia intentat el mateix socràtic. En això no hi ha del seu deixeble, Plató. Plató, però no es va arribar a pro- excepcions a no ser que tinguem Demòcrit hi és empaquetat sense duir perquè en va ser dissuadit El joc de les nostres com a manual l’antimanual del Mi- possibilitat d’anàlisi, una anàlisi pels filòsofs pitagòrics Amicles i vides chael Onfray, “Les savieses de que l’allunyaria de qualsevol possi- Clínies, que l’en van fer desistir l’antiguitat”. Allí se’ns explica com ble situació com a antecedent de perquè segons ells hi havia massa Carlus Jové n’és de poc suc aquesta afirmació Plató. De fet, resulta tan interes- exemplars dels llibres de Demòcrit ja que Sòcrates neix el 469 aC i mor el 399, mentre que Demòcrit viu dels volts del 460 aC als volts sant saber què diu com saber quan es van destruir més obres seves, que no ens han arribat no per fer-los fer desaparèixer tots. Plató, però, el va ignorar al llarg de les seves obres, una manera gens Q uè pot conduir una persona a deli- tar-se amb la desfeta d’una altra? És aquest un dels sentiments més bai- del 356. És una equivocació dels per la descomposició dels mate- subtil de fer-lo desaparèixer d’una xos que es poden tenir, i alhora un dels manuals? Segon Onfray, no. És rials on van ser escrites sinó per la altra manera, malgrat l’àmplia difu- més alimentats en diferents àmbits de l’exemple de com els vencedors en seva destrucció sistemàtica durant sió dels seus pensaments en la la vida social actual. Fa anys que el aquesta guerra per controlar el l’Edat Mitjana. I és que els mones- seva època. terme “bulling” forma part de la crònica pensament actuen. Per fer des- tirs de l’Europa medieval no només La de Demòcrit és una figura viat- escolar, que “mobbing” ho fa en l’àmbit aparèixer la diversitat de filòsofs van fer una gran feina de conser- gera, en un moment en què viatjar laboral; però més enllà de tecnicismes abans de Plató s’inventen el terme vació del saber, la cultura i el pen- suposa, per a un home curiós com moderns, cal reconèixer que la humilia- presocràtics, que alhora que els sament antics sinó que també van ell, sempre nous aprenentatges. ció d’altri és el nostre pà de cada dia. empaqueta i els iguala en els fer una immensa feina de neteja, Un d’aquests aprenentatges, Leu- En els dos casos que acabem de citar, cip, de qui ja hem parlat, però és fàcil observar el plaer que hi troba també religiosos egipcis i gimnoso- l’executor, provinent d’una demostració fistes hindús. Seguint els ensenya- llegit sobre Demòcrit i encara no de força i superioritat –si bé també po- ments ascètics, no dóna importàn- l’he llegit a ell), “Demòcrit recupera driem afirmar que en el fons hi rau una cia als diners més enllà de ser una purament i simplement Leucip: el incapacitat, la de relacionar-se de ma- eina per no patir en la vida terrenal. món real està format per àtoms or- nera no agressiva. També podem cons- La seva vida és plena d’anècdotes ganitzats en el buit, la casualitat és tatar de manera prou evident el plaer exemplificants com el seu viatge immament i material, la raó divina que experimenta una tercera persona secret a Atenes per assistir a un no existeix, tot passa, l’eternitat és que en sigui testimoni i disfruti: creu acte públic de Sòcrates, la cegue- una ficció o aleshores només el participar del poder de qui humilia. sa que ell mateix es provoca per canvi és etern-; els déus no existei- Però, que pot conduir a una persona a no haver de veure més dones i xen, el destí com a modalitat de la prestar-se voluntariament a ser humilia- poder dedicar-se encara més als transcendència tampoc; el treball da, a ser-ho en públic, i a ser-ho davant seus pensaments (res a veure en si mateix fa possible una modifi- les seves persones estimades? amb el pecat), la seva mort retar- cació de si mateix”. Així doncs no Són les dues preguntes que em passen dada olorant panets del dia per fer hi ha ànima separada del cos, no constantment pel cap cada volta que feliç la seva germana i el seu desig hi ha desprestigi de la carn ni valo- veig “El programa de tu vida” de Tele 5. final que conservessin el seu cadà- ració de l’esperit. L’anima és el cos Perquè sí, el veig, i sí, hi disfruto. I la ver en mel. i el cos és l’anima, simples parau- cosa em repugna. I què explica Demòcrit en les les que es refereixen a dues ins- Els participants d’aquest concurs (una seves obres per rebre tant al llarg tàncies corporals independents en variació de “La máquina de la verdad” dels temps? Doncs en paraules les seves definicions però depen- de fa uns anys) es sotmeten a pregun- d’Onfray que a mi m’arriben al fons dents en les seves funcions. Com tes punxants i comentaris humiliants de del cap (i no dic que comparteixo al no l’havien de voler fer desaparèi- la presentadora amb l’esperança d’a- cent per cent perquè jo només he xer? conseguir diners, que poden arribar fins a 100.000 euros; una resposta en fals hi ho perden tot. El camp d’abast de l’interrogatori no té límits, i tres perso- Pel·lícules nes escollides pel participant estan al seu costat per guarnir la desfeta. És obvi que qui concursa ho fa per di- ners, però cap pobressa econòmica pot ser més gran que la misèria emocional d’un sol dels participants d’aquest circ romà. No obstant, poc puc jo criticar quan, com a espectador, disfruto amb cada nova fuetejada. I sembla ser que no sóc l’únic, ja que l’índex d’audiència del programa s’ha mantingut entre un 15 i un 20 per cent del share des del seus inicis, el qual em resulta contra- dictòriament alarmant. Com es pot dis- frutar amb allò que repugna moral- ment? Com pot prosperar amb tant d’èxit un concurs en què els partici- pants, en resum, van a dinamitar la seva vida en públic? La única explicació que “NO TIENE SENTIDO” “LE CHAGRIN ET LA PITIÉ” “EL CLAVEL NEGRO” “JOE HILL” hi trobo és el comfort de saber que Alejandra Molina (2008) Marcel Ophuls (1969) Ulf Hultberg (2007) Bo Widerberg (1971) sempre hi ha algú més degraciat que tu. Llarga entrevista a Joaquim Jordà. Documental francès prohibit durant Drama sobre l’embaixador suec a Biografia del sindicalista i cantant Però alguna cosa molt greu ha d’estar Muntatge informal, estructura no li- anys que mostra el suport col·labo- Xile que durant el cop d’estat de Pi- suec Joe Hill que emigra als Estats passant perquè alguns de nosaltres es nial, desordre expositiu, etc. per racionista de molts ciutadans amb nochet salva la vida de 1300 perso- Units i és perseguit per la justícia. prestin a ser mortificats d’aquesta ma- aproximar-nos la figura de l’hetero- els ocupants alemanys durant la II nes amagant-les a l’ambaixada i Important pel·lícula que narra la for- nera mentre els altres ens ho mirem tot doxe director cinematogràfic català. Guerra Mundial. després treient-les fora del país, mació dels sindicats al s. XX. rient i demanant-ne més. Catalunya. Juliol-Agost de 2006 29
- 29. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA PUBLICACIÓ DEL 17 DE MARÇ EDITADA PEL COL·LECTIU CRISI > MÉS MEDIA Neix a Colòmbia la ràdio Despertar Podem viure sense capitalisme libertario Donem inici avui, a aquest projecte anar- quista de difusió alternativa amb profunda alegria i moltíssima expectativa. Els inte- grants d’aquest projecte van veure que ha- Col·lectiu Crisi E víem de sumar-nos a aquest gran bloc l 17 de març va sortir al ca- contrainformatiu per mitjà d’aquesta petita rrer la segona publicació ràdio virtual llibertària, ràdio que esperem gratuïta creadapel Col.lectiu creixi i es solidifiqui en un treball que sigui Crisi per construir una veritable so- de gran suport a tots i totes, on podran birania popular en temps de crisi. mostrar els seus treballs, els seus esdeve- S’han publicat 350.000 exemplars niments, les seves opinions perquè així (220.000 en català i 130.000 en mostri realment la problemàtica nacional castellà), una part distribuïda per en gran mesura Colombiana desmentint Catalunya i la resta per l’Estat es- als grans mitjans informatius. panyol, arribant a més de 400 loca- La Ràdio Virtual Despertar Libertario (La litats gràcies a nombrosos col·lec- veu sense déu… La veu sense amo) neix tius i a uns 2.000 voluntaris.. per a ser un espai de treball alternatiu de A la publicació trobem articles difusió des del qual se li dongui veu als qui sobre: saben que la seva veu, les seves idees i ANÀLISI DE LA CRISI els seus compromisos no són compatibles Mentides i crisi informativa dels amb la raó que sempre ha guiat a tots els grans mitjans de comunicació. Ca- mitjans, és a dir, els diners. pitalisme, vaixell tocat i a la deriva, Construïm un òrgan difusor anticapitalista, Declarem naufragada la propietat antiautoritari, llibertari, anarquista per a privada, És l’inici d’una nova era aportar que les idees madurin i avancin a postcapitalista, Abans de sortir del una societat on la informació i les freqüèn- sistema defensa els teus drets: cies no puguin ser un mitjà de dominació Contracte temporal en frau de llei. de les persones. ALLLIBERANT-NOS DE LA Radio Despertar Libertario és una ràdio BANCA (ara com ara) netament virtual, el que Vaga d’usuaris i usuàries de dóna la possibilitat de la gratuïtat i l’anoni- bancs. Deus diners al banc? Si no mat. Es desitja fer de la ràdio un mitjà d’in- pagues seràs lliure. Torno de l’exili formació que emeti diversos programes preventiu, per participar d’un movi- setmanals on conflueïxi música, contes, ment social cada cop més massiu. lectura de llibres, espais de discussió, en- Construint un sistema de banca trevistes, anàlisi actual, notícies molt relle- ètica / Un moviment social que vants d’actualitat i que tinguin contingut re- també és un banc. llevant per al moviment llibertari. De CAP A L’ERA POSTCAPITALISTA manera prioritària la ràdio informarà els es- Podem viure sense capitalisme. deveniments, xerrades, etc que els col·lec- Cooperatives d?habitatge de ces- tius llibertaris de Bogotà (inicialment) i més sió d’us / com a data perquè "els governs" Empresonen l'Enric finançar les publicacions "Crisi" i de la Red Libertaria Popular Mateo Kramer Xarxa contra els desnonaments. responguin a les seves iniciatives Duran, activista del "Podem". Després d'estar exiliat a (a la qual es troba articulada) realitzin per a Les cooperatives integrals. amb una "proposta de transició Col·lectiu Crisi l'estranger durant 6 mesos, havia d’aquesta forma donar-los una major visi- AUTOGESTIONA LA TEVA VIDA real" cap a aquest nou model eco- tornat a l'Estat espanyol coincidint bilitat així com per a mostrar el seu treball De l’educació submisa a l’aprenen- nòmic. Si no ho fan, insten la po- El 17 de març els mossos d'esqua- amb la difusió del "Podem". S'ha popular, barrial i en col·legis. tatge en llibertat. Passatemps d’e- blació que, com a màxim el 17 de dra van detindre a Barcelona a constituit un grup de suport i s'està www.despertar-libertario.blogspot.com ducació ambiental, el joc de la crisi setembre, "abandonin els llaços l’Enric Duran, activista social anti- portant a terme una campanya per del creixement. La salut no es un amb el sistema capitalista"; per capitalista, membre del Col·lectiu demanar la seva llibertat. negoci, recuperem-ne el control. exemple, traient tots els diners dels Crisi, i responsable d'expropiar Més informació i contingut de la lsqueluchan: De baix a dalt, un pla organitzatiu seus comptes bancaris, deixant de 492.000 en prèstecs a diversos publicació als webs: una nova eina web per ser el canvi que volem. pagar la hipoteca o el lloguer a les bancs (alguns dels quals el van de- www.17-s.info per a les i els de El col·lectiu ha posat el 30 de juny immobiliàries. nunciar), diners que han servit per www.podem.cat baix Nou web a disposició dels col·lectius i or- ganitzacions llatinoamericanes de base Pàgines web que s’enfronten al capitalisme. Els dies 27, 28 de febrer i 1 de març es va celebrar a la localitat de Luján (prop de Buenos Aires, Argentina) el VII ELAOPA, Trobada Llati- noAmericana d’Organitzacions Populars Autònomes. La CGT hi va participar amb un taller sobre sindicalisme. Va ser en aquest marc en el qual s’ha presentat la pàgina web www.lsqueluchan.org, una eina que es posa a la disposició de les di- ferents organitzacions i col·lectius, princi- palment de Llatinoamèrica, que s’enfron- ten dia a dia al capitalisme amb una manera d’actuar concreta, fugint de les construccions artificials i considerant a les persones afectades pels problemes com les veritables protagonistes de les lluites. NOAM CHOMSKY VICENÇ NAVARRO Una pràctica basada en l’horitzontalitat i www.chomsky.info http://www.vnavarro.org/ considerant a les bases com les interlocu- Tot sobre el lingüista i intel·lectual llibertari nordamericà: escrits, articles, Veterà blog de Vicenç Navarro -iniciat al 2002- on s’hi poden trobar tots els tores úniques. conferències, debats, biografia, est. seus articles sobre economia política, qualitat de vida i memòria històrica. www.lsqueluchan.org És el web oficial. Rigor i esperit crític d’un dels millors pensadors catalans actuals. 30 Catalunya. Abril-maig 2009
- 30. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ACRATOSCOPI “Terra de pas” productiu, amb un reconeixement sant tant pel que diu com per qui recuperació de la memòria històri- arribat en una etapa de maduresa. ho diu. ca justa, una bona manera de co- Probablement la clau de l’aroma El llibre relata de manera minucio- mençar. fresca que traspua el volum té molt sa com el sionisme va planificar i a veure amb un amor salvatià, car- endegar la neteja ètnica de la zona nal i místic alhora, i sobretot incom- que la ONU, espantada i encara “El eco de los bustible, que anima bona part del sota el shock de les brutals imat- pasos” relat, i permet que els desenganys ges de l’holocaust, concedí al mo- als quals són sotmesos aquells viment sionista mitjançant la reso- que van viure intensament seixan- lució de partició del 29 de tes i setantes, resultin gairebé im- novembre de 1947. Un estat jueu possibles de detectar. Com Salvat, situat on fins al 1947 els palestins La violència i la Aisa seguirà essent l’home opti- formaven dos terceres parts de la mista, perseguidor de somnis utò- població nativa i l’altre terç eren im- burla (1964) pics, i en termes de Truffaut, ena- migrants jueus, que constituïen morat de l’amor. barreja de colons sionistes i refu- Jaume Fortuño Una altra bona notícia és la qualitat giats que en la seva majoria havien FERRAN AISA de la col·lecció de poesia Joan arribat a partir del 1920. “L’oposat de la violència no es la pau, Editorial Fonoll, Juneda 2008, 138 Duch, de la petita editorial Fonoll, El moviment sionista defensava sinó l’humor” - Raymundo Viejo Viñas - pp. de Juneda. La poesia millora quan que no era possible un Estat jueu Heykal i els seus companys es rebel·len està ben pentinada i clenxinada viable si no hi havia una gran majo- contra el despòtic governador d’una Xavier Díez per editors curosos amb les formes ria de població jueva en el seu sí ciutat d’Orient Pròxim, i ho fan afala- Si Salvat Papasseit hagués arribat i l’estètica en un procés de descen- malgrat i per això creà el pla Dalet, gant-lo de tal manera que el tornen ridí- a seixanta anys, probablement tralització poètica i revitalització del una estratègia minuciosa de neteja cul i grotesc. Taher, un altre activista, seria com Ferran Aisa: optimisme gènere com a espai d’expressió. ètnica consistent en la destrucció JUAN GARCÍA OLIVER obsessionat amb les bombes, els màr- indestructible i confiança, contra sistemàtica de pobles i l’assassinat Backlist, Madrid 2008. tirs i l’honor, dels que se senten predes- tota evidència, que les utopies són dels seus habitants per provocar encara possibles. Malauradament, “La limpieza una fugida de la resta. El llibre des- Josep Estivill tinats a salvar el poble ells solets i creuen que a la violència del tirà només la tuberculosi ens privà d’un dels étnica de criu de manera exhaustiva, amb Definitivament espectacular i èpica es pot respondre amb violència revolu- poetes nacionals. No s’emportà la Palestina” dates i noms, totes les ciutats i po- aquesta autobiografia d’una de les- cionària, entén aquesta forma de seva llarga ombra, car bona part bles que foren atacades, la gran figures cabdals de l’anarquisme al rebel·lia com una ofensa a la seva dels poetes actuals demostren a major part de les existents a Pales- segle XX. Garcia Oliver va escriure causa, doncs ells s’estàn divertint men- diari el profund impacte d’un dels tina i moltes de les quals foren re- aquest llibre de prop de 1000 pagì- tre el poble pateix. Heykal respon que el poetes més maltractats pel canon duïdes a runes. nes en les quals recull fonamental- poble necessita aprendre a riure del oficial, i alhora, més recitats i lle- Tampoc s’escapen de la crítica els ment la seva participació dins de la tirà, minant el seu prestigi i perdent-li el gits. països àrabs, que malgrat una re- CNT, des dels seus anys de joven- respecte que el fa poderós, mentre que Aisa ens ofereix un tercer poemari tòrica incendiaria, no dugueren a tut fins a l’exili mexicà. respondre amb violència a la seva vio- després d’irrompre el 2003 amb terme una oposició real i efectiva El llibre és excepcional, pel caràc- lència es demostrar-li que el prens se- Rambla del Raval. Es tracta d’una per defensar els i les palestines, ter trepidant de la narració i pel tes- riosament i fer-lo fort. Per Heykal i els visió intimista i sensible dels pai- mes enllà de les zones sobre les timoni que l’autor dóna del seu pas seus és millor enriure-se’n, perquè satges que conformen el seu peri- quals també hi tenien ambicions pel Comitè de Milícies Antifeixistes saben que fa més mal humiliar el tirà ple vital, la seva terra de pas, des territorials. i al capdavant del Ministeri de Jus- que no pas matar-lo. Obsessionat amb del xino barceloní, extingit ja per També es important per qui ho diu, tícia del Govern de la República . la misèria dels pobres, sempre capficat sempre sota llambordes de dis- Ilan Pappé es professor de la Uni- El relat és molt animat i ple d’ob- en conspiracions i atemptats, Taher es- seny plantades per la generació versitat de Haifa i un dels historia- servacions de caràcter social i polí- devé el perfecte funcionari de la revolu- que cercava debades platges a dors israelians mes prestigiosos tic, amb un munt d’anècdotes pro- ció, atrapat en la mateixa violència que París, fins a l’aspre i ascètic paisat- ILLAN PAPPÉ que ha publicat diversos llibres tagonitzades per importants vol combatre, no entén la burla perquè ge de les terres de Lleida d’infante- Critica Barcelona sobre la historia de Palestina i la figures com Francesc Macià, Fe- ell mateix ha oblidat com riure. sa, amb referències poètiques a 2008 qüestió israeliana/palestina, molts derica Montseny, Largo Caballero “La violència i la burla” es un text lúcid Marçal, Torres, Viladot o altres dels quals encara ara no han estat o Eugeni d’Ors, per citar-ne només i incisiu que ens convida a veure més il·lustres poetes injustament obli- Pau Jubillà publicats al seu propi país. uns pocs. enllà de la ràbia que de vegades ens dats. El volum, extens i heterogeni, Ilan ens descriu la història del seu Impossible resumir en poc espai cega, per a recuperar l’humor necessari comprén diversos llibres per uni- El 2008, quan es van complir 60 propi poble amb tota la crueltat de- els mèrits d’aquest llibre -tot i el ca- per a rebel·lar-nos. Perquè tal com diu tats temàtiques redactats entre anys de la “Nakba” o catàstrofe pa- fensant que només es possible ràcter vanitós de Garcia Oliver- Heykal: “els poca - soltes són els que 1999 i 2008, període en què l’ani- lestina, l’editorial Memoria Critica una coexistència entre totes les co- que el converteixen en una de les maten tot alè d’alegria que hi ha al seu mador del grup poètic León Felipe, va publicar la traducció de l’anglès munitats, que ell defensa i de la millors obres per reviure des de voltant, i siguin d’on siguin, m’irriten”. periodista i historiador, passa per a l’espanyol de “La limpieza étnica qual en fa bandera necessària per dintre la història de la CNT durant un moment especialment inspirat i de palestina”, un llibre molt interes- un futur en pau, si es realitza una el segle XX. Albert Cossery (1913-2008) “Només espero que després d’haver- Revistes me llegit la gent no tingui ganes d’anar a treballar el dia següent”. L’anomenat “Voltaire del Nil” va publicar vuit llibres que desprenen la ironia, el sarcasme i el saber oriental d’un “egipci de cultura i llengua francesa que sempre va pen- sar en àrab”, tal i com li agradava defi- nir-se. Bohemi i rebel, l’últim gran dandi de la literatura francesa fou admirat per autors com Albert Camus, Boris Viant o Henry Miller. Cossery elogià la vagància i mai va treballar en res que no fos la creació literària, única activitat que es prenia de forma seriosa. Tampoc vol- gué tenir cap possessió i visqué a una habitació d’hotel des del 1945 fins la seva mort l’any passat. A les seves novel·les descriu als pobres, captaires, LE COMBAT SYNDICALISTE PETROALIMENTS O SOBIRANIA PASO A PASO LA LLETRA A marginats, prostitutes, bojos, místics, Revista mensual de la CNT france- ALIMENTÀRIA? Butlletí de les seccions sindicals de Revista llibertària, propostes de lluita assassins i mandrosos, amb l’encert de sa, 44 rue Burdeau, 69001 Lyon, Recuperem el control de l'alimenta- la CGT al Grup Seat. contra el sistema i per construir una qui els ha conegut i hi ha parlat, i es combat-syndicaliste@cnt-f.org ció. Amplia informació sobre el cgtseat@inicia.es altra societat. que tal com va dir: “lo més original que www.cnt-f.org/ tema. www.transgenicsfora.org www.cgtbarcelona.org/cgtseat lalletraa@gmail.com pot explicar un escriptor està al carrer”. Catalunya. Abril-maig 2009 31
- 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA DAVID FERNÁNDEZ, ACTIVISTA SOCIAL I PERIODISTA > LES PARAULES SÓN PUNYS ‘Saura regna però no Paraules Jordi Martí Font governa els Mossos’ Ensenyar Que baixin del pedestal les estàtues es- devingudes mestres i comencin a bellu- “L'autor de ‘Cròniques del 6’ parla de la repressió dels Mossos d’Esquadra” gar-se per desentumir músculs i articula- cions! Però alhora que es mantingui la possibilitat per a tothom de disposar sense esforços afegits de qui s’ocupi de > LA FRASE... la docència i ens faci aprendre alhora que ens ensenya. Que l’educació és un dret però qui s’hi dedica no pot esdevenir en- carcarat ni mòmia mental ni de coneixe- ments. El món canvia i qui ens ajuda a entendre’l també ha de canviar i adequar- se als canvis que es donen i tenim. I que les coaccions no siguin la norma sinó l’excepció esdevingudes record en quatre dies. Perquè res fa més feliç que aprendre i res més infeliç que segons quins mètodes utilitzats per a aquesta fi- nalitat. Desitjos? Alguns més que altres. Tots “Qualsevol gest suma i possibles i part de la realitat que vull fer i que faig dia a dia, en cada un dels diver- acaba agregant-se i sos moments de la meva vida. Qui sàpiga multiplicant l'esperança que ensenyi i qui no, també, perquè els en la lluita per la coneixements sempre són més quan transformació social” sumem els d’uns i els dels altres, quan de la seva suma en deduïm que són molts “El que canvia és la manera de gestió de la repressió. El PP ho va fer amb soroll mediàtic i propaganda i el PSOE des del silenci, molt més efectiu i pervers” més dels que ens hem arribat a pensar mai. Jordi Martí Font dilatada trajectòria. El que canvia nat. El carrer s'ha militaritzat molt ma crisi respecte les brutals càrre- El dret a saber, a aprendre, a adquirir co- és la manera de gestió de la re- més. Deixant les tensions sorgides gues contra el moviment estudian- neixements, és un dels drets bàsics i, per -Explica’ns "Cròniques del 6"... pressió. El PP ho va fer amb soroll entre cossos durant el desplega- til s'ha tancat amb la impunitat de- tant, que hi hagi qui ajudi a aprendre, a Són 10 anys de processos socials mediàtic i propaganda i el PSOE ment, el model de control social cretada pel propi Saura (cap saber i a adquirir coneixements, ha de ser d'autoorganització, autonomia i au- des del silenci, molt més efectiu i s'ha aprofundit, tecnologitzat i am- investigació, cap depuració) i amb una de les premisses necessàries de la togestió social sobre la base de la pervers. pliat. En tot just tres anys, hem vist el reforç dels quals manen: tot el societat que ens cal, del món a on volem desobediència (insubmissió, ocu- amb els Mossos coses mai vistes Poder per a Delort. Aquesta és la anar, que és aquí però encara no del tot. pació, contrainformació, altermun- -Com veus el panorama ara? –segrest de manifestacions, armes paradoxa de la democràcia autori- disme) del qual han participat mi- Complex, que no complicat. En el il·legals com el kubotan, manuals tària de mercat: que són els ‘eco- Història lers de persones, fonamentalment positiu, desenes de persones i per a disfressar-se de periodistes socialistes’ els quals ‘formalment’ “Qui controla el passat controla el futur: en l'àrea metropolitana de Barcelo- multitud de col·lectius que seguei- en mobilitzacions– i la Divisió d’In- comanden la repressió. Ells sabran qui controla el present controla el passat”. na. Els retalls d'aquesta història xen sense baixar el cap i entrar en formació es nodreix de la mateixa perquè. La cita és més que coneguda i és un (un són la factura repressiva i el variat el circuit de l'obediència deguda. obsessió atàvica que equipara dis- altre) dels motius que avui ens llencen a arsenal utilitzat pel poder per evitar En l’antirepresiu, també positiva- sidència amb terrorisme. -Algú podria pensar que no hi ha les pàgines de “1984”, la novel·la escrita que aquests espais socials de dis- ment, ha quallat una àmplia coali- res a fer. per George Orwell que sintetitza el món sidència creixessin: policies, mit- ció social, àdhuc no descodificada, -Per què es relaciona els Mossos Doncs que en el fons, gairebé on vivim avui, dècades després de l’any jans de comunicació i, en última i que ha conjuminat esforços davant amb les agressions i violències? sense adonar-nos, hem fet molt. I on ell va situar el domini total de l’Estat primera instància, decisions políti- els excessos policials, legals i peni- Des de la Coordinadora per a la que queda moltíssim més per fer. I damunt l’individu. ques. A partir d'aquí, és el relat al- tenciaris. Aquesta xarxa és la nos- Prevenció de la Tortura i el teixit so- que la coherència i la desobedièn- La història no pot ser només una, sigui tern per acostar-nos a les entran- tra joia i aplega moviments socials cial sempre hem insistit que el cia i la solidaritat donen els seus nostra o d’ells, per això cal tenir totes les yes del control social, a més de de base, àmbits professionals aca- major nombre de denúncies i la fruits. Encara que costi, no cal per- versions possibles des del present, més 2.000 detencions en 10 anys, una dèmics i jurídics, entitats socials, seva major difusió és directament dre la paciència. L'última crònica que per triar per saber com es va esdeve- vintena d'empresonaments i contí- moviment veïnal i cristians de proporcional al grau de conscièn- de “Cròniques del 6” es va escriure nir el que va passar i comprendre una nues campanyes de criminalització base. No és poc: 32 organitzacions cia social, de compromís civil i d'e- fa només un mes. L'inspector Mar- mica més on som i d’on venim. Això seria mediàtica. Un intent per obrir amb recorrent la ‘patriot-act’ urbana de xistència de xarxes comunes. Que tín Pujal, alies ‘Jordi’, màxim res- així i punt final si no fos que algunes de fórceps la cambra fosca de la re- les Ordenances del Civisme a Bar- hi hagi més denúncies no refereix ponsable del Grup 6, ja està a la els versions d’aquest passat proper o pressió, per saber com funciona la celona, 48 entitats donant llarga més brutalitat que en altres cos- presó. Paradoxalment, per ‘asso- llunyà avui en dia continuen no existint, maquinària. vida a la Coordinadora per a la sos: constata més mobilització so- ciació il·lícita’, la seva acusació alguns dels fets esdevinguts són silenci Prevenció de la Tortura i molt més. cial. El demèrit, per descomptat, és preferida contra els moviments so- pur i dur, no existeixen. Els relats són, en -Valdecasas va ser la ideòloga de En el negatiu, constatable i sense per a uns Mossos que creïn en una cials. Encara que 13 anys després, al majoria dels casos única o inexistents. la repressió organitzada? dramatitzar, que l'estratègia re- impunitat deificada. Però l'únic això si. Símptoma que la lluita és Per tant, abans de confrontar totes les Valdecasas no és res més que el pressiva també ha funcionat: mèrit és el treball col·lectiu, anònim llarga. I al mateix temps, constata- versions el que de veritat ens cal és que símbol d'una època, d'aplicació sense els graus de tensió, provo- i silenciós per visualitzar aquesta ció de la fertilitat del compromís, de hi hagi totes les versions o, com a mínim, dràstica de l’”aznarismo” als ca- cació i aïllament que es va concre- realitat. la gran alternativa que és la memò- més d’una versió. Cal investigar sempre rrers i d'àmplies reculades. Però és tar contra els moviments socials, ria i que cap gest és inútil mai. críticament sobre el passat i no actuar només la cara visible perquè les els espais de compromís i dissi- -Quin paper juga ICV? Qualsevol gest suma i acaba agre- moguts només per la ideologia per crear medul·les de la repressió i la crimi- dència serien avui més grans. Ufff. El de ICV frega el sainet esqui- gant-se i multiplicant l'esperança interpretacions i relats; això seria un altre nalització estan instal·lades a l'Es- zofrènic. Per descomptat que en la lluita per la transformació so- desastre. Alhora, però, cal denunciar els tat. És un corrent de fons que neix -I la transició del de la Policia Na- Saura regna però no governa als cial i l'emancipació col·lectiva. I la qui opinen més que no relaten quan ens fa tres dècades i que combina les cional als Mossos d'Esquadra? Mossos. L'estructura jeràrquica de revolució útil és aquesta: la quoti- informen de la història que ens ha prece- tres doctrines penals més regressi- Hem passat d'un model reactiu, comandaments ve definida fa diana. Creo que això és el que dit. Sé que alguns criticaran la meva ves: la tolerància zero, la seguretat tancat i intensiu en coerció propi de temps i qui defineix el model de se- hem après modestament aquesta mania de parlar d’història sempre mirant nacional -“l'enemic està a casa”- i la Policia Nacional a un model pre- guretat pública català és Joan De- generació nascuda en la democrà- el passat i tindran raó, però alhora que els el dret penal d'enemic d'inspiració ventiu, intensiu en informació i ‘de lort, pes pesat amb CIU, amb el cia de l'amnèsia, que ha trobat en especialistes ho criticaran a mi em ser- schmitiana. A més, la deriva re- proximitat’, que caracteritza els PSC i amb ICV-EUiA. Els governs la memòria i la coherència la seva veix per aclarir-me i aclarir-se un mateix pressiva no és patrimoni del PP: el Mossos. El model, genèticament, canvien i la policia roman, que diria millor arma. Molt a pesar del Grup és sovint un bon exercici de prendre aire i PSOE té una densa, acumulada i no ha canviat, però s'ha perfeccio- Costa-Gravas. Al cap i a la fi, l'últi- VI i els quals els manen. respirar-lo.