Download to read offline
![TREBALL-ECONOMIA
Seguretat Social: Cap a un
model de repartiment
més just i solidari
Laura Mora, professora de la
que també mereixen. de la classe treballadora i de l’empresarial
Universitat de Castella la Manxa No obstant això, en (gairebé en un 90% el 2010), per què
comptes d’enfrontar la no hi haurà recursos per a mantenir les
contradicció entre treball pensions dintre de 40 anys? Si s’augura
productiu i reproductiu, un Estat amb la riquesa del qual no es
S óc professora de Dret de la Segu-
retat Social i, cada any, explico
als meus estudiants que el sistema de
o entre treball formal
o informal, els nostres
puguin pagar les pensions (encara que
està demostrat que la productivitat –de-
governants s’entretenen predadora de gents i recursos– creix fins
Seguretat Social –a pesar dels missat-
a empitjorar el que hi i tot en temps de crisis), llavors, de què
ges apocalíptics– té una salut de fe-
ha. Hi hauria progrés en estan parlant?
rro, que no té deutes passats ni futurs
un Estat on les persones Presenten des de fa massa temps un
i que se sosté amb l’esforç constant
grans no poguessin re- destí irremeiable, no obstant això
de tots els treballadors i les treballa-
tirar-se deixant els seus el que realment ens estan anunciant
dores i de les empreses (el 2009 la
llocs a qui vinguin darre- els usurers malversadors d’avui és
Seguretat Social va tenir un superà-
re? És impensable en ter- la seva voluntat política d’emprar la
vit de 8.000 milions d’euros). Encara
mes de civilització, però riquesa que creem els treballadors i
que és millorable i molt.
això és el que està sobre les treballadores en altres coses, en
Els sistemes de seguretat social tal
la taula en les socialde- no redistribuir-la, a caminar cap a
com els coneixem en gran part dels
mocràcies neoliberals la privatització de la Seguretat So-
països de la UE, són el guany –no
quan els seus governants cial, cap al “salvi’s qui pugui”, cap
buscat– de la classe treballadora des-
planegen reformar les al “faci’s un fons privat de pensions
prés de les dues guerres mundials.
pensions sota arguments perquè mai se sap”. Per què he de te-
Durant la Segona, el Govern anglès
distinció que separa el treball produc- Social. Molts diran que si no han con- tramposos, i pretenen re- nir més confiança en un banc que en
va començar a traçar plans de recons-
tiu del reproductiu, que no és recone- tribuït a sostenir el sistema, no tenen tardar l’edat de jubilació i/o augmen- la capacitat de l’Estat de redistribuir
trucció i es va adonar que l’única ma-
gut com treball efectiu pel sistema de dret a gaudir d’ell. Al meu entendre, tar el període efectiu de cotització de la riquesa? No ha estat l’Estat el que
nera que el sistema capitalista sortís
Seguretat Social. el raonament és un altre: el treball tota una vida laboral per a tenir dret ha hagut d’injectar els nostres diners
endavant –i la classe obrera no abra-
de cura o el d’un sense papers també a la totalitat d’una modesta pensió. als bancs en aquesta crisi?
cés el comunisme– era dissenyar un
Treballs que no genera riquesa, encara que no quedi Arribat aquest punt cal recordar que S’imaginen la situació dels bancs
sistema de protecció social per a una
comptabilitzat en el PIB. És una ri- a Espanya hi ha un atur juvenil del dintre d’uns anys si la població acti-
població civil i militar que només es compten quesa real, tangible, imprescindible 40%, un atur general del 20% i un va no creés la suficient riquesa ni per
recompondria i tornaria a l’activitat
per a la subsistència del sistema i es índex de temporalitat contractual a poder mantenir a les seves persones
productiva i econòmica si hi havia un En l’actualitat, treballar i tenir pro- pot localitzar en el mateix –no com d’un terç de la població activa. Fins grans? Reforcem i millorem l’Estat
Estat que li oferís sustent, protecció i tecció social no van sempre de la mà, els castells en l’aire financers–, pel a quina edat hauria de treballar, per social i lluitem perquè cada vegada
seguretat en cas de necessitat. ja que hi ha molta gent que treballa que cal arbitrar lleres polítiques per exemple, una jove d’avui per a poder reparteixi més i sigui més just i soli-
Així, la nostra Seguretat Social –que (treball reproductiu, informal, en ne- a reconèixer-los social i institucional- cotitzar el mínim? dari. Siguem nosaltres, la classe tre-
va néixer en una sort de postguerra gre…) i que, no obstant això, no pot ment i, en conclusió, perquè aquestes Finalment, si el nostre sistema es fi- balladora, qui doni una volta de rosca
mundial ajornada– no és altra cosa que beneficiar-se del sistema de Seguretat persones obtinguin la protecció social nança a través de les cotitzacions socials a l’Estat social.
un sistema de previsió que ens cobreix
econòmica i sanitàriament i ens dóna
prestacions de diferent tipus (en espè-
cie o econòmiques) per a protegir-nos Mobilització a Indra Inspecció de Treball
en els moments de necessitat.
Les prestacions econòmiques actuen
quan la manera ordinària d’obtenir
Barcelona per reclamar dona la raó a la CGT
rendes (per a la immensa majoria,
el treball) falla. Com no pot ser
el manteniment del poder de Trainasa en la
d’altra manera, el principi essen-
cial que ho inspira és el de solida- adquisitiu seva denuncia per
ritat, i això s’expressa a través de
la tècnica de repartiment, és a dir,
paguem tots i totes i ho gaudeix qui Secció Sindical CGT
Per contra una gran part de la planti- assetjament laboral
Indra Barcelona lla se li pressiona perquè faci incre-
ho necessita. Els actuals actius su-
ments de jornada no remunerades ni informe en el que constata que “…
fraguen les prestacions dels actuals Federació Intercomarcal CGT
compensades. En moltes ocasions co- la señora P. R. ha menoscabado rei-
passius i, d’aquesta manera, es posa Lleida
municant sense temps, el que suposa
L ’empresa Indra a Barcelona té teradamente la dignidad de los traba-
en pràctica una solidaritat interge-
aproximadament 1.000 treballa- trastocar la vida personal dels treba- jadores y les ha dispensado un trato
neracional.
lladors i impossibilitant la conciliació vejatorio mediante gritos, insultos,
D
Hi ha prestacions que no gaudirem dors i es dedica al desenvolupament es de el passat mes de febrer les
de programari i administració de sis- entre la vida laboral i familiar. Això humillaciones y amenazas, con co-
mai; o potser sí, durant algun pe- treballadores de Tratamientos
afecta especialment les companyes nocimiento de la empresa, quien hizo
ríode de la vida. La de jubilació és temes informàtics. Industriales de Aguas, SA (Aqualia
que demanen reduccions de jornada i caso omiso de las quejas de varios
una prestació econòmica vitalícia Durant els últims 3 anys s’ha seguit Contact Lleida)) venen denunciant
que veuen perjudica la seva progres- trabajadores hasta que la situación fue
(una pensió, per tant) que s’arriba una política d’increment salarial nul vexacions i maltractaments per part
sió professional. insostenible en el centro de trabajo.
a després d’una llarga vida de tre- o per sota de l’IPC per a la gran majo- de la seva superiora directa. Situació Por esta razón, se ha extendido acta
ball. Hi ha moltes pensions que són ria de la plantilla, causant una pèrdua Tot això genera una gran desmotiva-
que porten patint des de fa més de 3 de infracción en materia de relaciones
de misèria i que només permeten de poder adquisitiu en un sector tan ció del personal que es tradueix en un anys sense que la empresa hagi adop- laborales a la empresa por culpa [in
sobreviure a una generació de tre- important com el de les tecnologies elevat grau de rotació que afecta la tat cap mesura al respecte. vigilando] del ambiente laboral del
balladors criats en l’austeritat. Són de la informació. qualitat del treball. El passat 6 d’abril, fruit de les reite- centro de trabajo de Lleida”
moltes les dones que viuen sense Indra ha obtingut beneficis de 186 Davant aquesta situació, el Comitè rades denuncies de les companyes, Tot i que la situació de les companyes
pensió de jubilació per no haver milions d’euros el 2008, 198 milions d’Empresa d’Indra Barcelona (CGT, l’empresa decideix sancionar a aques- dista molt d’estar solucionada, aquest
cotitzat, o no haver-lo fet prou; i el 2009 i 188 milions el 2010, ha aug- CCOO i UGT) va iniciar una sèrie ta persona amb 14 dies de feina i sou, informe és un pas endavant en la seva
moltes altres cobren una pensió de mentat la retribució mitjana de l’alta d’accions per reclamar el manteni- fent coincidir aquesta sanció amb els lluita contra l’assetjament laboral que
viduïtat miserable. direcció de 749 mil euros en el 2008- ment del poder adquisitiu amb una dies de vacances de setmana santa. Una pateixen, i ja s’estan plantejant noves
Aquí estaria el debat: a tenir millors 798000 euros el 2009 (les dades de pujada, com a mínim, de l’IPC. En mesura que la secció sindical de CGT mesures fins que aquesta situació es
pensions que cobrissin realment a tot 2010 encara no han estat publicats), aquest sentit el dia 1 d’abril es va rea- a Trainasa valora com insuficient. solucioni definitivament.
el món, a saber com superar la caduca el que significa un increment de més lizar una concentració a les portes de Denunciats els fets a Inspecció de Prou assetjament laboral, la lluita
del 9%. la seu de l’empresa a Barcelona. Treball, aquesta oficina ha emès un continua.
Maig de 2011 11](https://image.slidesharecdn.com/cat128-120805085327-phpapp01/75/Revista-Catalunya-Papers-128-Maig-2011-12-2048.jpg)
Uploaded byRevista Catalunya
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
- 1. Catalunya > Òrgan d’expressióde les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2011· núm. 128 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Dipòsit legal: B 36.887-1992
- 2. > Òrgan d’expressióde les CGT de Balears i Catalunya · núm. 128 · Maig 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
- 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM? Editorial CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Contra la Crisi, Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA és hora de passar CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit • Federació Catalana d’Indústries a l’Acció Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) L a classe treballadora, les classes populars, els col.lectius socials més desfavorits, dones, migrants, joventut, no a aquesta societat violenta, masclista i agressiva. No a aques- • Federació d’Administració Pública (FAPC) gent gran, estudiants, el poble, patim ta societat segregado- Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn en primera línia l’explotació laboral i so- ra, racista i xenòfoba. Tel. 933103362. Fax 933107110 cial, la despulla dels drets més bàsics, No a aquest sistema FEDERACIONS COMARCALS l’exclusió, la precarietat, la temporalitat, consumista i desenvo- la marginació, l’atur … en un sistema lupista que anteposa Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada capitalista sostingut i gestionat pels go- els interessos privats, Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es verns i polítics professionals, la patronal, les plusvàlues, la com- Baix Camp/Priorat les grans multinacionals i el sindicalisme petitivitat, la productivi- Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat institucional que ens ven miserablement tat, als drets humans Tel. 977340883. Fax 977128041 per meres engrunes. ia la pròpia vida, que Baix Llobregat Estan degradant i retallant tot tipus de accepta la sinistralitat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat drets laborals, socials, sindicals i hu- laboral com una cosa Tel. 933779163. Fax 933777551 mans. Avui hem de treballar més per co- natural, que ens utilit- Comerç, 5. 08840 Viladecans brar menys, hem de treballar més anys za a les persones com cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 per tenir dret a una menor pensió pública, a meres mercaderies. Baix Penedès ens obliguen a signar contractes en blanc Diem no a un sistema Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell pot acomiadar lliurement i sense indem- que censura la llibertat Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com nització, han eradicat el referent dels d’expressió, la llibertat Barcelonès Nord convenis col.lectius que posaven fre als de comunicació, la Alfons XII, 109. 08912 Badalona excessos i abusos de les empreses. llibertat d’associació, cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 No podem seguir suportant que la política que privatitza els ser- per la dignitat, per la justícia social, per conflictes, no a l’intervencionisme militar. Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la econòmica i antisocial la pactin Zapatero veis públics, que negocia amb les dicta- la llibertat. Per a la CGT és l’hora de prendre la pa- Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat o Mas i els seus governs amb els grans dures, una societat a la qual se li imposa Des de la CGT diem no a l’energia nu- raula i l’hora de passar a l’acció per cons- Tel. i fax 938934261 empresaris d’aquest país, com si van ser l’oblit de la seva memòria històrica, que clear perquè no hi ha cap raó per accep- truir un societat justa i lliure. És l’hora Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - els amos de les nostres vides, tot això no anul les sentències franquistes, que tar el més mínim risc que posi en perill la de la mobilització social i laboral perquè maresme.cgt@gmail.com sense cap legitimitat democràtica. fonamenta el seu funcionament en la por vida de l’ésser humà i el planeta. Diem no siguin els treballadors i les treballadores Tel. i fax 937909034 Des de la CGT, els homes i dones diem i la repressió cap als qui s’oposen i lluiten a la guerra com a mètode de resolució de els protagonistes del seu futur. Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Manresa manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “És com t’expliquen la història d’Adam i Eva... Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Volen amagar que hi va haver expulsions! I Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les pomes de la discòrdia... hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Ui, doncs el govern diuen que estem al paradís! Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: I jo no ho sabia!” Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Pedro Pico Pico Vena, Azagra Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Maig de 2011
- 4. REPORTATGE Les mobilitzacions Les retallades responen a la voluntat del govern d’Artur Mas de disminuir el sector públic i promoure s’escampen arreu la privatització de l’educació i la sanitat públiques amb força Les protestes fan canviar l’estratègia del Govern per retallar els serveis públics Laia Altarriba / ca i d’Ensenyament. Cap a les 7 del Ermengol Gassiot vespre, companys d’algunes seccions sindicals de CGT van iniciar una mar- xa cap el Parlament de Catalunya que va arrossegar varis milers de perso- El 26 d’abril el Govern Mas ha nes, que es van mantenir vàries hores anunciat l’aturada de les retallades al Parc de la Ciutadella i, posterior- en la sanitat, l’ensenyament i altres ment, van tallar la ronda Litoral. Al serveis socials fins després de les matí, treballadors/es de la Universitat eleccions del 22 de maig. L’anunci, Autònoma de Barcelona, entre ells la sens dubte, ha estat motivat per secció sindical de CGT, van impedir les mobilitzacions de les darreres per segona vegada la realització del setmanes de treballadors i treba- Consell de Govern, en aquesta oca- lladores principalment de la sani- sió a la Casa de la Convalescència de tat, però també de l’ensenyament l’Hospital de Sant Pau. i amplis sectors socials. Aquestes El dia 19 d’abril es va produir una manifestacions contra els plans del nova manifestació en contra del tan- responsable del Departament de Sa- cament d’urgències a l’Hospital de lut, Boi Ruíz, han sorprès a tothom l’Esperança de Gràcia. i han agafat al govern a contrapeu. El dia 20 d’abril es van tornar a re- El canvi d’estratègia de l’executiu produir les manifestacions i protestes català sembla una maniobra per al voltant de molts hospitals catalans: evitar el desgasts que les protestes li Clínic, Vall d’Hebron, Joan XIII, Vi- estan causant abans de les eleccions ladecans, Arnau de Vilanova, Bellvit- municipals. Però tot i les paraules ge, Terrassa, etc. En aquesta darrera del govern, les retallades a molts ciutat, quan acompanyaven una taule- centres hospitalaris i educatius ja ta informativa, dos afiliats de la CGT estan començant a aplicar-se. cular, la contestació a les retallades retallades al sector sanitari de Cata- una reunió del Consell de Govern van ser identificats per un policia de de l’ensenyament s’ha anat estenent lunya. El mateix dia es va realitzar (equivalent a la Junta Directiva) que ha- paisà i un d’ells serà jutjat el 10 de Durant el primer trimestre d’aquest també amb força. una primera concentració a l’interior via d’aprovar retallades en la plantilla. maig. any el nou Govern de la Generalitat de l’Hospital Clínic de Barcelona, El dia 13 d’abril, a les 13 h., la plan- El 27 d’abril CGT convoca la tercera ha anat concretant un seguit de tisora- convocada per la secció sindical de la tilla i usuaris de nombrosos hospitals des en el pressupost de diversos ser- Una defensa jornada de mobilització a l’Hospital CGT. Els següents dies, i davant del de Barcelona i la resta de Catalunya de Viladecans. També es convoquen veis públics. Les que han tingut més inesperada dels silenci del Comitè d’Empresa davant es van concentrar a les portes dels concentracions als hospitals de Bell- repercussió han estat les que afecten serveis públics la demanda que convoqués assem- centres i van realitzar tallades de tràn- vitge, Clínic i Vall d’Hebrón. la sanitat i l’ensenyament. Aquestes blees, la CGT a l’Hospital Clínic va sit contra les retallades, on també van A llarg dels dies previs a l’1 de maig retallades venen motivades, per una Una de les imatges que ha assaltat els decidir convocar assemblees per tots demanar la dimissió del conseller Boi a molts barris i poblacions de Cata- banda, per les restriccions del Go- els torns de treballadors i treballadores Ruíz. Escenes similars es van viure nostres televisors a l’hora de sopar lunya s’han anat fent concentracions vern Espanyol a l’endeutament de durant aquest mes d’abril ha estat la els dies següents per tal d’informar de als hospitals del Mar, Vall d’Hebrón, i assemblees informatives sobre les les comunitats autònomes, seguint les conseqüències de les retallades. Clínic, Sant Pau, Joan XIII, Arnau de de desenes, centenars o fins i tot mi- retallades als serveis públics i la lluita les indicacions de la Unió Europea ler de persones amb bates blanques Aquell dia també hi va haver una Vilanova, Viladecans i Bellvitge. En per la sanitat: Granollers, Vilafranca, i de l’FMI. Per l’altra, responen a la tallant rondes i autopistes, ocupant protestes del personal sanitari als hos- aquest darrer centre van sortir al carrer Terrassa, etc. Les manifestacions del voluntat reiterada per Artur Mas de carrers o simplement concentrats da- pitals Joan XIII de Tarragona, Arnau prop de 2.000 persones. A Viladecans dia 1 de maig convocades o amb par- disminuir el sector públic i promoure vant dels seus centres de treball. Les de Vilanova de Lleida i Bellvitge de unes 500 persones es van manifestar el privat. A nivell pràctic suposen una ticipació de la CGT arreu de Catalun- bates blanques del personal sanitari, l’Hospitalet. Prop d’un miler de per- i van realitzar diversos talls de circu- ya han estat, de moment, algunes de nova iniciativa de traspàs de diner juntament a unes tisores amb el sen- sones van tallar la C-31 durant una lació. Arreu la presència de CGT va públic al sector privat, seguint la ten- les darreres iniciatives en contra les yal de prohibit a sobre, han esdevin- estona. Les concentracions van con- ser, novament, molt destacable. A la dència promoguda pels diferents go- retallades del Govern de la Generali- gut el símbol de la principal mostra de tinuar els dies 7 i 8 d’abril. El segon tarda, diversos milers de persones van verns autonòmics i central des de que tat que, juntament a les reformes la- rebuig que hi ha hagut fins ara contra dia es van arribar a concentrar més de seguir la crida per internet del grup va inicial la crisi econòmica l’estiu borals, de les pensions i altres mesu- l’actual govern de CiU. 1.500 persones, entre les que hi havia “Indignados!!” i es van concentrar al del 2008. ç res econòmiques suposen greus atacs Els primers en sortir al carrer van ser també treballadors i treballadores de voltant de l’estàtua de Colom de Bar- A l’espera de la presentació de al conjunt de la classe treballadora. a Tarragona i al barri barceloní de Duran i Reinals. En la concentració hi celona, van tallar la Ronda Litoral i l’esborrany de la Llei de pressupostos I després del 1r de maig, noves mo- Gràcia. El dia 5 d’abril Artur Mas va va haver un intent de detenció d’una van improvisar una manifestació pel de la Generalitat, les retallades en els delegada de CGT per part de mem- centre de la ciutat. bilitzacions han estat convocades, ser escridassat per més de 200 mani- serveis públics per part de l’executiu bres d’algun cos policial que anaven participant la CGT en totes elles: el festants a Tarragona que protestaven principatí s’han anat coneixent prin- 4 de maig una cassolada protesta con- cipalment per declaracions de con- contra les retallades a la sanitat públi- de paisà i sense identificar, però els 20.000 persones a la tra les retallades socials davant de la ca i, més concretament, a l’Hospital manifestants ho van impedir. sellers i responsables polítics diver- Joan XXIII. Entre ells, hi havia nom- El dia 12 d’abril es va repetir una nova convocatòria de Generalitat a Lleida; el 8 de maig a sos. En termes generals, suposen brosos afiliats i afiliades a la CGT. concentració en un centre sanitari, en Barcelona Mataró, manifestació contra les reta- una reducció de més del 10% del També el 5 d’abril treballadors i tre- aquest cas l’Hospital Universitari llades i per uns serveis públics i de Departament de Salut. De fet, el seu balladores de l’Hospital l’Esperança, Mútua de Terrassa, on la presència de El dia 14 d’abril a Barcelona es va qualitat, convocada per la Plataforma titular ja va instar als diferents hos- del barri de Gràcia, es van concentrar la CGT va tornar a ser destacada. A la viure una gran concentració que va Unitària pel Repartiment del Treball pitals que presentessin abans del 31 contra el tancament de les urgèn- tarda del mateix dia, diversos cente- desbordar la plaça Sant Jaume i els i la Riquesa; el dia 9 marxa a Barce- de març plans per reduir un 10% la cies, amb el suport de l’Assemblea nars de treballadors i treballadores de carrers del voltant. S’hi van aple- lona contra les retallades a la sanitat, despesa. A mesura que aquests plans pels Drets Socials de Gràcia i amb la l’Hospital de l’Esperança de Gràcia gar més de 20.000 persones segons sortint des dels hospitals de Sant Pau s’han anat concretant, l’alarma social presència d’afiliació de la CGT. i de veïns i veïnes van manifestar-se diversos càlculs. La convocaven di- i l’Esperança; el 12 a Tarragona ma- ha crescut i ha encès les protestes no Les mobilitzacions s’escampen arreu pel barri de Gràcia seguint la crida de versos sindicats. De CGT hi va haver nifestació contra les retallades convo- només dels i les treballadores de la L’endemà, el dia 6 d’abril, la Federa- l’Assemblea pels Drets Socials. A la una nodrida presència de companys cada per la Plataforma ciutadana per sanitat, sinó també de les usuàries i ció de Sanitat de la CGT feia pública Universitat Autònoma de Barcelona i companyes de Sanitat de diverses la defensa dels drets públics; el 14 usuaris. De manera menys especta- una crida a mobilitzar-se contra les treballadors del centre van impedir comarques, de l’Administració Públi- manifestació a Barcelona... Maig de 2011 3
- 5. REPORTATGE Les seccions sindicalsde la CGT impulsen les mobilitzacions Recollim el testimoni d’afiliats de coordinar les lluites per protegir el dia i del divendres. Però ningú no els la CGT i d’altres persones que han sector públic, perquè sabem molt bé va fer cas, la gent es va enfadar molt, impulsat en les darreres setmanes que actualment tot el que es perd no i la gent va tornar a tallar la Gran Via, les mobilitzacions per aturar les es pot recuperar. No volem que els i a més es va anar a queixar a CCOO i retallades: serveis públics siguin una matèria UGT. També van anar a buscar el ge- d’especulació política ni una moneda rent, i els de seguretat se’l van haver Agustí Aragonès, per guanyar eleccions. La plataforma d’emportar per la porta d’incendis. on estem treballant diverses entitats i Els dies següents hi va haver més CGT-Hospital Joan persones serà un espai obert a tots els concentracions i assemblees. A les XXIII ciutadans de Terrassa”. assemblees del matí hi participen unes 700 persones, a la tarda unes “A l’hospital, cada dimecres fem 300 i a les concentracions varia entre una assemblea convocada des de la Paloma, CGT – 1.000 i 2.000. Junta de personal. Hem decidit fer- Hospital de Bellvitge Al cap d’uns dies el Satse va treure un ho així, encara que haguem d’anar comunicat demanant disculpes i dient amb segons qui, per la magnitud de “El 8 d’abril vam fer Junta de Perso- que ara ja recolzarien tot. I CCOO i l’agressió. A les assembles hi partici- nal i vam acordar a proposat nostra UGT també van dir que ho recolza- pa molta gent, fins i tot els metges. fer un assemblea informativa el dijo- rien tot. Però tot i això, el president La plantilla estem molt mobilitzats. Tenim clar que és com aquella poesia que diu “Primer es van emportar els jueus, però com que jo no n’era, no vaig fer res; després es van emportar resolució denunciant les retallades neralitat, que mantingui el els gitanos...”. De nosaltres, primer que està patint l’institut. En concret nivell de servei públic de la faran fora els interins, després els al centre, les retallades són del 23% Universitat i que no busqui contractats i al final fins i tot també del pressupost del curs passat. La re- ajustos pressupostaris que a fixos. solució l’hem enviat al conseller i al recaiguin en els sectors més L’anunci de l’aturada de les retalla- Síndic de Greuges, i una còpia la vam febles (acomiadaments de des l’hem rebuda amb escepticisme, adjuntar amb les notes del trimestre professorat precari o aug- ja que no confiem en el Govern ni perquè arribés als pares. A més, al ment de taxes a l’alumnat). en el conseller. Això que estan fent, meu institut també participem a la També s’estan promovent amb el Boi Ruiz al capdavant, és com iniciativa del dimecres groc, que és accions unitàries amb posar un llop en una remera de cor- alumnat i amb PAS, a través dur samarretes de color groc on hi ders o el Mourinho al Barça. I perquè de sindicats i associacions posa “SOS ensenyament”. A nivell veieu com actuen: com a responsable de Vilassar intentarem una reunió afins. Les darreres setmanes de l’ICCS a Tarragona han posat al amb associacions per portar la pro- hem participat en el blo- gerent de l’Hospital de valls, que és blemàtica a l’Ajuntament. A més, queig dels consells de go- de l’Opus. participem a les mobilitzacions gene- vern on s’havien d’aprovar Però nosaltres seguim amb les mobi- rals, com la del passat 14 d’abril, que retallades. A més, tenim el litzacions. Pel 12 de maig en tenim hi va anar molta gent. Tenim previst compromís de participar en una de prevista amb associacions de també anar a la gran manifestació del plataformes i accions en defensa dels de la Junta de Personal no convocava veïns, socials, etc, i també amb sin- us al matí i a la tarda. El mateix dia, 14 de maig.” serveis públics a nivell de Catalunya. més assemblees, així que la CGT hem dicats i segurament partits polítics però, ja vam fer una concentració que Gent de la CGT ha estat determinant va ser un èxit i vam tallar la Gran Via. decidit tornar-ne a convocar sols. sense sigles”. Pedro Castro – Secció en la creació recent de la Plataforma En acabar, ens truquen els de CCOO i No ens han contestat, així que hem Unitària en Defensa la Universitat convocat nosaltres sols assemblea . Manel, CGT- Institut sindical de CGT a la Pública.” UGT i ens diuen que no estan d’acord La gent ha reaccionat molt bé a les en fer l’assemblea convocada, però de Vilassar de Mar. UAB nosaltres els vam dir que era un acord propostes de mobilització. Hi ha mol- Rachid – Plataforma i que ja estava convocada. Ells no es ta gent jove a Bellvitge, que es veu al “A nivell del meu centre de treball “A la UAB la secció de CGT té re- van presentar a l’assemblea del dijo- carrer i amb perspectiva de no tornar vam decidir seguir el pla de lluita presentació entre el professorat i està Terrassa pels Serveis us, però sí que hi van venir centenars a treballar, i a més hi ha gent que por- que des de CGT-Ensenyament vam impulsant iniciatives per mantenir públics de persones. I vam decidir tallar la ta molts anys a l’hospital i se l’estima acordar fa algunes assemblees. En les condicions laborals a través de Gran Via a les 13h. Però a mig matí molt. Tota aquesta gent tenim el sen- primer lloc a nivell de claustre vam dues vies: promovent la participa- “Fa unes setmanes que existim CCOO, UGT, Satse i el Sindicat In- timent que l’hospital és dels que hi aprovar una resolució contra les reta- ció a través d’assemblees unitàries i aquesta és la nostra tercera as- dependent de Metges van treure un treballem, perquè ens l’estimem, que llades. Aquesta iniciativa es va portar i exigint al Rectorat que rebutgi les semblea, la primera feta al carrer. comunicat desconvocant l’assemblea dubto que cap polític tingui en comp- al Consell Escolar, que va aprovar la imposicions econòmiques de la Ge- L’objectiu d’aquesta assemblea és de la tarda i la concentració del mig- te.” Una espurna que encén la resposta El dia 6 d’abril, davant l’anunci de baixar els salaris dels treballadors/es condicions laborals dels treballadors/ la Generalitat de retallar la sanitat un 6% “més”. es sinó també a la qualitat assistencial pública, la Federació de Sanitat de S’ha publicat el Decret 109/2011 dels serveis sanitaris públics, essen- la CGT de Catalunya fa públic un pel qual s’estableixen els criteris cials per als ciutadans i que es finan- manifest on crida a la mobilitza- d’aplicació de la pròrroga dels pres- cen amb recursos públics. ció: supostos de la Generalitat de Catalun- El sistema sanitari de Catalunya pa- ya per al 2010, així com la Instrucció tirà una retallada en el pressupost que 1/2011 per l’aplicació de les mesures es preveu al voltant d’un 10% i en Cal mobilitzar-se específiques en matèria de personal breu es concretarà com s’apliquen les contra les retallades previstes en el decret esmentat. noves mesures restrictives que afec- al sector sanitari de Si al contingut d’aquestes normatives ten tant a la població com al personal hi afegim les diferents intervencions que hi treballa i que probablement Catalunya del nou conseller de Salut de la Gene- significarà: ralitat i les informacions que estan co- * Reducció d’un 5% de les plantilles: Després de la retallada de l’any pas- mençant a transmetre en els diferents acomiadaments. sat amb la reducció del 5%, més la àmbits i centres de treball sobre la * No substituir les absències i repar- congelació salarial fins a l’any 2014, concreció de la aplicació d’aquestes timent de la càrrega de treball entre la el Departament de Governació i Eco- mesures, ens trobem amb diversos resta de personal. nomia de la Generalitat ha instat a les aspectes que afectaran no només a les * Reducció d’un 6% de la massa sala- Direccions dels centres sanitaris a re- 4 Maig de 2011
- 6. REPORTATGE rial, que sesumaria al ja descomptat nificades no s’iniciaran i s’aturaran en un 6 per cent (massa salarial) i en l’any passat. algunes de les que estan en marxa, un 5 per cent, la d’efectius de perso- * Venda d’actius a entitats privades tant les que tenen a veure amb infra- nal (plantilla)”. (externalitzar serveis) per llogar-los estructures com amb els equipaments Comptant tots les retallades, podran després. i el seu manteniment. veure’s afectats prop de 5.000 treba- * Venda de patrimoni (edificis) per En aplicació de la instrucció 1/2011 lladors, i fonts autoritzades del Depar- llogar-los després. es possible que s’apliqui una reduc- tament de Salut han manifestat, que el * Reducció d’un 30% en inver- ció del 5% de les plantilles, que no que sí farà Salut és no reposar el 50 per sions (obra nova i manteniment es contractin substitucions, i que la cent de vacants per jubilació, defunció d’equipaments). reducció sobre la massa salarial sigui o altres formes d’extinció de la relació * Nova reducció tarifes (amb reper- d’un 6%. El missatge del document laboral, tal com estava ja previst en el cussió a massa salarial i activitat dels enviat pel govern català al Servei decret de pròrroga dels pressupostos de centres). Català de la Salut, l’Institut Català la Generalitat. La reducció del pressupost sanitari de la Salut i les empreses públiques El conseller de Salut, fins fa pocs mesos pot suposar una disminució impor- i consorcis sanitaris vinculats és molt president d’una patronal sanitària pri- tant de l’activitat sanitària amb la clar: en les entitats subjectes a dret vada, deixa de banda els problemes qual cosa les llistes de espera enca- administratiu es limitarà la taxa de reals del sector sanitari i es limita a cul- ra augmentaran més. Pel que fa a les reposició d’efectius, el nomenament pabilitzar i responsabilitzar als treballa- l’únic objectiu de deteriorar els ser- d’impedir que el Govern porti a ter- unitats especials, possiblement pro- de personal interí i la contractació dors/es i als usuaris de la situació del veis públics en benefici dels centres me mesures que puguin suposar pels cediran al seu tancament, sense que temporal de personal laboral. I en sistema, aconsellant als ciutadans que privats, el quals sovint es financen ciutadans la pèrdua del dret a una as- es sàpiga quin criteri s’utilitzarà per les entitats autònomes,”serà neces- s’afiliïn a una mútua privada. gràcies a la activitat que els hi com- sistència sanitària pública, universal, reagrupar els serveis. sari que comuniquin a la secretaria El Govern actual, prioritzant els seus pra la administració sanitària, adop- de qualitat i equitativa o que vulne- En el capítol d’inversions es plante- d’Administració i Funció Pública que interessos polítics i exagerant les di- tant mesures que afecten directament ri greument el dret a la negociació gen una reducció important, el que a data del dia 30 de juny de 2011 han ficultats financeres de la Generalitat, a les condicions laborals. col lectiva. pot implicar que moltes de les ja pla- reduït les despeses del seu personal justifica unes retallades socials amb Cal mobilitzar-se doncs per tal Federació Sanitat CGT Catalunya Les tisores ja han començat a retallar quiròfans. Aquesta disminució afecta I eliminen sovint el desdoblament de a usuaris de Castelldefels, Viladecans, grups, cosa que farà que no hi hagi Gavà, Begues i Sant Climent. torn de tarda o nocturn. Pel que fa a plantilla: s’eliminen les HOSPITAL JOAN places de substitució i reforç, i a part es promou una reducció de plantilla XXIII que per l’any que ve es farà sobretot a partir de treballadors eventuals i Baixa l’activitat programada en in- precaris, a partir de frenar les actuals grés quirúrgic un 25%. possibilitats de promoció per la gent Cirurgia mèdica ambulatòria (CMA): que tenia contractes precaris, i en baixa un 38%. l’acomiadament més o menys enco- Pressupost: baixa un 18%. Volen tor- bert d’un 5% del professorat amb la nar al nivell de 2007. forma de personal eventual o contrac- Han tancat 1 quiròfan. tat. A l’estiu tanquen 2 quiròfans més. Paradoxalment, s’estan fent promo- Tots els de tarda queden tancats cions de catedràtics i el cost que su- menys el d’urgència. posa aquesta promoció es paga amb Han tancat mitja planta a la cinquena i acomiadaments de la gent més dèbil. mitja de la quarta (que és maternitat) Tot això és la continuació lògica del Treuen l’aigua als malalts. programa Bolonya que a Catalunya Treuen el menjar a les mares dels va començar a promoure el tripartit i nens de pediatria. a l’estat el govern de Zapatero. Tanquen 2 ascensors. Al març no van renovar vint i vuit contractes. ENSENYAMENT UNIVERSITATS PREUNIVERSITARI Malgrat que el Govern d’Artur Cobriment únicament del 50% de les la proposta del conseller de Sanitat Mas ha dit que postposa les retalla- jubilacions. Boi Ruiz pretén incrementar aquesta Ni la conselleria ni els equips del rec- Retallada d’entre el 20 i el 30% del des a la sanitat, ja s’han començat reducció fins al 13%, uns 78 milions tor han donat informació fidedigne ni pressupost de funcionament de les es- coles i instituts públics. a aplicar des de fa setmanes. Reco- HOSPITAL CLINIC d’Euros, el que suposaria el tanca- detallada de com es concretaran les Reducció de les plantilles, en cobrir úni- llim les principals retallades que ja ment total de l’Hospital durant un retallades, per tant regna una gran mes a l’any. cament entre un 30 i un 50 % de les ju- s’han començat a aplicar a la sani- Desaparició d’entre 71 i 91 llits defi- confusió i desinformació, dins les No contractar a cap treballador des del bilacions. Aquesta mesura ja l’aplicava tat i educació pública catalanes: nitivament. plantilles ni estudiants. passat 1 d’abril ni per cobrir baixes, ni en els darrers anys el govern tripartit. Mes de juliol reducció de 100 llits. La Generalitat ha dit que rebaixarà jubilacions ni vacances del personal. Per altra banda, no es pensa incremen- HOSPITAL DE LA Mes d’agost reducció de 250 llits. entre un 15 i un 20% el finançament tar els 1933 mestres/professors que cal Mes de setembre reducció de 80 llits. De moment ja han desaparegut de la que dóna a les univeritats públiques. VALL D’HEBRON plantilla 8 zeladors i 2 administrati- per atendre l’increment d’uns 15.000 Supressió dels quiròfans a la tarda, A part de la reducció pressupostària, ves. alumnes previst per al curs vinent. aproximadament 1.450 operacions està promovent una reducció del nú- Tancament al mes d’abril de 56 llits. Canvi forçós de torn als treballadors/ El Departament d’Ensenyament pretén augmentant les llistes d’espera d’uns mero d’estudis, que el curs que ve resoldre el dèficit de professorat amb Tancament els mesos de juny a setem- 3 a 5 mesos. es del laboratori d’Urgències. afectarà els màsters. bre de 1.275 llits d’hospitalització. Limitació de jornades dels Metges diferents mesures: Reducció de 105 persones fixes. De cara al 2013 vol eliminar 250 màs- Eliminació de la sisena als centres Tancament de 134 llits de crítics de No contractació d’uns 300 suplents. Residents en un 40%. ters públics al conjunt de Catalunya. juny a setembre. Es tancaran 7 unitats d’hospitalització que no siguin considerats en entorns Tancament de les urgències del carrer A partir 2012-2013 començaran a re- Disminució d’entre 2.600 i 4.000 in- al juliol, 9 a l’agost, i 9 al setembre. socioeconòmics desafavorits, amb la València. tallar el número d’estudis de grau. tervencions quirúrgiques anuals, al Durant els mesos de juliol, agost i corresponent reducció de plantilles ge- Tancament per la tarda d’un escàner, Al capítol d’ingressos el que farà la voltant del 10% del total de les inter- setembre es tancaran 5 quiròfans, i neral. un aparell de ressonàncies magnèti- Gener és pujar els preus de les ma- vencions anuals. la resta de quiròfans romandrà tancat Incrementar les hores de treball de mes- ques, baixen l’activitat de les gammo- trícules, especialment als estudiants Reducció de 18 persones als per les tardes. tres i professors, tant de docència com grafies i desapareixen pràcticament extracomunitaris als masters i sobre- quiròfans. de permanència als centres. les proves dispensaria a la tarda. tot les segones i terceres matrícules Durant els quatre mesos d’estiu tan- Augmentar de a 9 els mesos de treball HOSPITAL DE als estudiants de grau (això penalit- requerits als i les interines per a poder cament de 7 quiròfans de cirurgia general i 3 de trauma i 6 d’Actuació HOSPITAL DE VILADECANS za sobretot la gent que treballa, que cobrar el juliol. Medica Immediata. BELLVITGE li dificulta presentar-se al a primera Mentrestant, es continuen renovant i Reducció dels contractes eventuals Han desaparegut fins al moment 10 convocatòria). ampliant els concerts econòmics (a d’entre 800 a 1.000 treballadors. La reducció pressupostària a Bellvit- llocs de treball, existint una ame- Anivell de la qualitat de l’ensenyament, tots els nivells i també a secundària) Reducció del 10% dels punts de guàr- ge suposen un 5% del pressupost de naça real que es tanquin dues uni- augmenten el tamany dels grups, que als centres privats, alguns dels quals dia d’especialització mèdica. l’Hospital encara que sembla ser que tats d’hospitalització i el 50% dels passen a ser d’entre 80 i 120 alumnes. discriminen per raons de sexe. Maig de 2011 5
- 7. TREBALL-ECONOMIA No podem permetrens les Cal denunciar la reforma de la Negociació Col·lectiva, que significarà la desregulació dels convenis i la retallades en sanitat i introducció de la flexibilitat interna a les empreses educació Crònica de les manifestacions del 1r de Maig 2011 a Catalunya Redacció i federacions Van parlar companys de Barcelona, va participar a la manifestació convo- locals de CGT Sanitat, Químiques, Sabadell, Mollet cada per la CGT de Lleida pel 1r de i el secretari d’Acció Social del SP de Maig. En el recorregut es va fer pale- Catalunya, parlant sobre alguns pro- sa la posició contraria al pactisme de blemes concrets de les empreses en les organitzacions que es diuen ma- Barcelona crisi o que s’estan mobilitzant, i tam- joritàries i es va desplegar una pan- bé contra l’energia nuclear. carta en un del edificis del trajecte: La CGT de Barcelona va celebrar Per la tarda es va fer a Barcelona la “CCOO i UGT traïdors. Tothom ho una manifestació a la qual van as- manifestació alternativa unitària 1r pensa, nosaltres ho diem”. sistir unes 800 persones vingudes de de maig. Unes 5000 persones de La manifestació va acabar amb par- Barcelona, Baix Llobregat, Vallès col·lectius anticapitalistes, d’esquerra laments del Secretari General de la Oriental, Vallès Occidental, Manresa independentista, llibertaris, movi- CGT de Catalunya Bruno Valtueña i i Berga. ments socials, i sindicats combatius del Secretari General de la F. I. de la Durant el recorregut la manifestació es van manifestar per Barcelona con- CGT de Lleida Luis A. García. va passar pel local de la UGT on es tra les retallades socials sota el lema va col.locar una pancarta que posava “Ara ens toca a nosaltres”. Tarragona i Reus “venuts i traïdors”. També es va pas- La manifestació va partir dels Jardi- sar pels antics jutjats que van ser oku- nets de Gràcia i va recórrer la part Més de 400 persones es van manifes- pats durant un matí per la CGT per alta de la ciutat, on es van fer accions tar a Tarragona el 1r de Maig dins la reclamar el nostre patrimoni sindical, davant els domicilis del president manifestació alternativa convocada a acabant davant dels locals sindicals de la Generalitat i de Fèlix Millet, i la tarda per la CGT i la Coordinado- de CCOO on també es van cridar també davant la seu del Departament ra Repartim el Treball i la Riquesa, consignes contra aquest sindicat. d’Ensenyament i l’Hospital Clínic, una manifestació estructurada en dos Es va recordar que feia un any, l’1 on es va acabar amb la lectura del blocs amb el mateix nombre de ma- de maig del 2010, es va produir manifest unitari i la secció sindical de nifestants cadascun. El primer d’ells, l’ocupació de la 8a. planta de Via CGT va desplegar una pancarta. anarcosindicalista i llibertari, amb la Laietana 18 per part de la CGT, sent Durant tot el recorregut els manifes- meitat dels manifestants, agrupava la posteriorment desallotjats pels Mos- tants van cridar consignes denunciant CGT de les comarques del Camp de sos d’Esquadra. la banca, les grans empreses i els po- Tarragona i Baix Penedès, l’Ateneu Llibertari Alomà i altres persones de moviments socials. La protesta contra les retallades a la sanitat, les pensions i l’ensenyament i contra les polítiques econòmiques de governs i patronal va centrar bona lítics al seu servei, així com les po- part de les consignes, i van marcar lítiques de precarietat i de retallades les intervencions del final de la ma- socials que s’apliquen en el seu bene- nifestació per part de la CGT (Quim fici. La denúncia també es va dirigir Garreta, Secretari d’Organització contra els sindicats “majoritaris” per CGT Catalunya), la Coordinadora, la seva política desmobilitzadora i de els companys de sanitat de la CGT i complicitat directa en les retallades l’Ateneu Llibertari de Tarragona, que de drets. Pintades i accions contra també va tenir un record per a Patri entitats bancàries i vinculades amb el Heras, una de les persones preses capitalisme van sovintejar durant tot arran d’uns disturbis succeïts el 4 de el recorregut febrer de 2006 que es va suicidar a La manifestació va comptar amb la finals de maig. presència de nombroses organitza- El matí, a Reus, unes 50 persones Girona cions i col·lectius tant de l’esquerra van participar en l’acte d’homenatge anticapitalista com de la sindical, així a l’històric militant anarcosindica- com amb movimentsTarragona socials (immi- lista Joan Garcia Oliver, fill de la grants, habitatge…) i col·lectius de ciutat, amb diverses intervencions i treballadors/es en lluita, com els de la col·locació simbòlica d’una placa Telefònica i Sanitat. La presència en la casa on va viure al c/Sant Elies. de la CGT va estar formada per al- L’acte estava organitzat per CGT, guns centenars de manifestants es- CUP, AJR i Maulets. campats pel mig de la manifestació, pertanyents a diverses federacions, Vilafranca del sindicats i seccions sindicals, amb es- pecial rellevància de les companyes Penedès de sanitat. Unes 300 persones es van manifestar Al final de la manifestació es van pro- la tarda del 30 d’abril pels carrers de duïr diversos incidents i la interven- Vilafranca del Penedès, amb motiu ció repressiva de la policia va acabar del 1r de Maig i per protestar espe- amb una quinzena de detingudes. cialment per les retallades que vol portar a terme el govern de la Gene- Lleida ralitat. Lleida Barcelona La manifestació estava convocada Al voltant d’un centenar de persones 6 Maig de 2011
- 8. TREBALL-ECONOMIA per la CGTi altres sindicats alterna- Vilafranca tius i per diversos col·lectius i movi- ments socials de la comarca de l’Alt Penedès. La CGT de Catalunya va estar representada per Blanca Rivas, secretaria de Jurídica. Girona Unes cent cinquanta persones es van aplegar el matí del 1r de Maig al Punt de Trobada de la Rambla de Girona per participar de la jornada reivindi- cativa del Primer de Maig. Després de l’esmorzar popular, es va presentar el Decàleg de la Mesa Cívica pels drets socials, laborals i polítics de Girona, en el qual s’hi fan explícites les reivin- dicacions locals per combatre la crisi. Els parlaments van finalitzar amb la intervenció de diverses persones, entre elles representants de la CGT de Giro- na, moment en que va arrencar la ma- nifestació encapçalada pel lema “Prou pactar, és hora de lluitar”. i es va tancar la jornada amb un dinar l’Assemblea Popular de Terrassa, en Durant la marxa, que va transcórrer popular a Plaça Catalunya, cuinat per la que participa la CGT. La CGT de amb normalitat pels carrers cèntrics la gent de Kan Kolmo, que va aplegar Catalunya va estar representada per de Girona, es van poder sentir lemes prop d’un centenar de persones. En re- Paco pozo, secretari de Salut Labo- contra les retallades socials i laborals, presentació de la CGT de Catalunya hi ral. contra el pacte de les pensions, i en havia Isa Garnika, secretaria de Gène- defensa dels drets de la classe treballa- re. Per la tarda, un grup de companyes i Vilanova i la Geltrú dora, frases que van pujar notòriament companys de la CGT va anar a l’hospital de tó quan la manifestació passava a Josep Trueta a solidaritzar-se amb la Unes 300 persones es van manifestar prop de l’edifici que comparteixen la tancada que s’hi feia. el 1r de Maig pels carrers de Vilanova patronal gironina amb els seus dòcils convocades per la CGT i l’Assemblea sindicats. Al davant de la Cambra de Terrassa pels Drets Socials i amb el suport Comerç, l’altre patronal, la comitiva d’altres col·lectius. es va aturar per fer una gran xiulada, Unes 200 persones van participar a la Després d’un llarg recorregut es va fi- pitada i cridòria en contra dels patrons manifestació del matí a la plaça 1r de nalitzar la manifestació amb un seguit i de la seva impunitat. Maig de Terrassa, pels drets laborals i d’intervencions, entre elles les dels La manifestació va finalitzar amb la socials, per un 1r de Maig combatiu. representants de la CGT del Garraf i Barcelona lectura del manifest de la Mesa Cívica La mobilització estava convocada per la FEMEC-CGT. El 1r de Maig 2011 a les Illes Balears Nanda Hernàndez Palma Com anècdotes, ressaltar que els ma- normalment no visita els locals de la joritaris ens van agafar les cadires i CGT. A més a més, els nostres afiliats taules que l’ajuntament va posar a i afiliades van assumir l’organització disposició per la celebració de la jor- del menjar d’una forma totalment lli- Palma nada i també ens van dur una de les bertària i molt eficient. Amb les apor- torradores. També cal destacar que la tacions solidàries de tothom varem La manifestació del 1r de maig per poder pagar una part de les despeses CGT deixarem l’espai net i en canvi part de la CGT es va convocar a la originades amb la torrada popular. les persones que acudiren al dinar mateixa hora i al mateix lloc que ho dels majoritaris varen deixar en un feien altres organitzacions sindicals com són UGT, CCOO, USO, STEI i estat lamentble el parc de la Mar. Tot Ciutadella s’ha de dir, que l’ajuntament de Pal- CNT. ma, una vegada més, no va preveure A l’illa de Menorca, amb motiu del Ens concentràrem a la Plaça d’Espanya hi erem devers unes 1000 l’afluència de gent a aquestes cele- 1r de Maig, la CGT va organitzar un persones. Els majoritaris convocaren bracions i no dotaren de suficients acte a Ciutadella al migdia, a la plaça plegats i la resta de sindicats ho feren poals pels fems ni de WC’s públics dels Pins, on van tenir lloc diverses pel seu compte. Els mitjans de comu- suficients. intervencions i l’actuació del grup de nicació aprofitaren la concentració Aquest dinar de confraternització punk-rock “Carne cruda”. Les activi- per recollir declaracions dels dife- ens va resultar enriquidor, ens va tats es van completar amb un dinar rents sindicats. Tot i que donaren més permetre conèixer-mos millor i la popular amb una quarantena de per- vindicació amb càntics i varem anar CCOO i UGT que havien organitzat sortida als majoritaris, també varen possiblitat d’aproparnos a la gent que sones. plegats. Emperò, els companys de el seu propi acte. treure les declaracions de la secre- Radiotelevisió de Mallorca, es varen Hem de dir que gràcies a tària general de la CGT i també dels quedar al miting dels majoritaris per aquest dinar popular s’ens manifestants que ens acompanyaven. boicotejar l’acte perquè un dirigient va apropar molta gent que Com que sempre demanen per la uni- d’UGT en cert moment, es va mos- va compartir amb nosal- tat sindical, varem deixar clar que trar a favor del tancament. tres la celebració del 1er no pot haver unitat des del moment També precedien la nostra manifesta- de maig, com són un grup que els majoritaris varen signar la re- ció representants de l’esquerra inde- de nigerians que actuaven forma de les pensions amb el Pacte pendentista de Mallorca, organitza- a l’escenari dels majori- Social. cions polítiques anticapitalistes, com taris, però que van restar La CGT va partir després dels ma- són Dissidents, el Partit Comunista amb nosaltres durant tot joritaris i la Policia Nacional va fer dels Pobles d’Espanya i els Joves el menjar i que concerta- servir una de les seves furgonetes per Comunistes. En total podiem arribar ren una cita per conèixer separar ambdues manifestacions. La a ser unes 300 persones. Des de la les nostres accions amb CGT optàrem per un recorregut clàs- CGT varem trobar a faltar molts dels les persones migrants. sic per l’1 de maig i la nostra mani- nostres companys i companyes. Durant aquest dinar va- festació la precedien els treballadors Després varem llegir un manifest rem repartir pegatines, i treballadores de Radiotelevisió de a la Plaça del Rosari, varem cantar diaris, manifestos i també Mallorca que aprofitaren aquell dia l’himne de la Confederació i la In- materials que xerraven so- per reivindicar el “No al Tancament” ternacional. Posteriorment ens varem bre l’anarcosindicalisme. d’aquesta ràdio i televisió pública dirigir al Parc de la Mar on teníem Així mateix varem poder que depèn del Consell de Mallorca. organitzada una torrada popular i afiliar a dos companys La CGT varem recolzar la seva rei- solidària. Al costat hi havia també d’ensenyament. Maig de 2011 7
- 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT On estan Defensem els llocs els 5 milions de treball ocupats per dones d’aturats? Pepe Berlanga A menys de 100.000 drames parti- culars el 29 d’abril ens desperta- vem amb la crua realitat, gairebé cinc Isa Garnika, Secretaria de Gènere CGT Catalunya l’hora que tot el treball gratuït encara que necessari per la reproducció de la vida, ajuda a augmentar la taxa de be- cada cop més per viure cada vegada pitjor. Ens cal denunciar la precarie- tat laboral, especialment de les do- ran incompatible la incorporació al mercat laboral de les dones amb la vida personal i familiar. Les dones milions de persones es troben des- nefici del sistema capitalista. El gène- nes, joves, migrants. Cal denunciar seran amb un nou “contracte social” ocupades i no es troben emparades re femení és així, oprimit pel sistema la irresponsabilitat de les empreses en o “Pacte contra les dones”, obligades per un lloc de treball, formant part d’aquest ingent grup de fatal realitat L es dones tenim un baix nivell d’ocupació laboral, només un 46%. D’aquesta ocupació el 83% és patriarcal de dominació, a l’hora que explotades com a dones treballadores la creació de serveis socials (escoles bressol, sanitat…), la incompatibi- a tornar a les tasques de la llar, sense salari, sense pensió, sense drets so- que entela periòdicament les estadís- al mercat laboral. Les dones treballa- litat entre la vida personal i laboral, cials. Per tot això, les dones de CGT al sector serveis. Es evident que amb tiques d’una crisi que sembla no te- dores son doncs, una subclasse dintre els acomiadaments per “absentisme”, volem construir alternatives al model aquestes baixes taxes d’ocupació no nir fi o, si més no, ningú s’atreveix a de la classe. la flexibilitat interna, la reducció de econòmic, social i simbòlic capitalis- ens podem permetre la pèrdua d’un fixar data exacta de caducitat. La desigualtat cada cop més gran en- salaris per motiu de cura de persones ta. I defensem un model centrat en les sol lloc de treball ocupat per dones. Una realitat que desqualifica per si tre la classe treballadora i la classe dependents, els baixos salaris a feines necessitats humanes. El baix nivell de participació de les sola als endevins d’aquesta ciència capitalista, la desigualtat de la sub- d´un gran valor social (salut, educa- La crisi del sistema capitalista que la dones al mercat laboral respon a raons tan poc rigorosa que és l’economia, classe gènere en relació a la classe ció, dependència). paguin els rics. Nosaltres diem: estructurals. Totes aquestes raons es- algun fins i tot matisarà que la veri- treballadora, l’espoli de la natura i Cal també denunciar la irresponsa- * Defensa dels serveis públics univer- tan fonamentades en la violència es- table eficàcia dels economistes és ar- dels països empobrits, fan que cada bilitat de la Administració Pública sals i de qualitat. No a les retallades tructural exercida contra les dones al gumentar a posteriori les practiques dia el sistema de mercat capitalista que, sota el discurs de la defensa de als serveis públics. llarg de la història de la humanitat. El econòmiques. Certament no hauríem sigui més insostenible. El poder cada la igualtat entre dones i homes, està * Valoració de tot el treball, remunerat sistema patriarcal, heterosexual, patri- de contradir aquesta encertada apre- vegada més militaritzat, més autorita- privatitzant serveis públics, especial- i no remunerat, productiu i reproduc- lineal i religiós ha exercit dominació ciació. Reprenent la qüestió, la taxa ri, més repressiu, ens obliga a reaccio- ment ocupats per dones. La privatit- tiu, per crear riquesa social. Reparti- contra les dones, desvaloritzant els d’activitat continua reduint-se, que- nar i confrontar amb tots els enemics, zació i retallades de serveis sanitaris, ment de tot el treball entre tothom. seus coneixements (agrícola, de cura, dant per sota del 60%, amb una pèr- uns més evidents que altres, però tots educatius i serveis socials tindrà com * Prestacions socials individuals, no d’organització social…). El llarg pas dua de més de 250.000 ocupacions en amb l’objectiu de mantenir l’estatus resultat l’acomiadament i precarietat derivades del salari sinó del treball del matriarcat al patriarcat simbolitzat aquest primer trimestre de 2011. quo del sistema dominant. Cal dir de milions de dones. socialment necessari. Repartiment de a les esglésies cristianes per la verge No obstant això, una sorpresa ens re- molt clarament que el sistema domi- Per això, avui més que mai hem de tota la riquesa. Maria, significa l’expulsió de les do- porten les fredes xifres que a nivell nant està sustentat per la patronal, els defensar els serveis públics. Perquè * Gaudir de temps de lleure per poder nes de la societat i la reclusió a les de tot l’estat l’Enquesta de Població governs, els partits parlamentaris i els son llocs de treball ocupats per do- dedicar als projectes personals i a la tasques de reproducció social. Així la Activa del primer trimestre de 2011 sindicats que defensen un “diàleg so- nes i perquè sense serveis públics de transformació social. descendència matrilineal dona pas a evidencien, els contractes indefinits cial” que ens obliga a pagar a la classe qualitat (escoles bressol públiques, * Canvi del concepte de treball i in- la societat patrilineal. descendeixen més que els temporals, treballadora la crisi dels sistema ca- serveis de dependència de gestió pú- clusió del treball socialment necessari El sistema de producció, però també pitalista. blica, ensenyament públic), les dones al PIB. doblant-se fins i tot aquesta xifra, simbòlic (supraestructura) capitalista 139.100 enfront de 54.300 han perdut Nosaltres les dones de la classe treba- no tindran accés al mer- es beneficia d’aquest model patriarcal el seu lloc de treball. D’altra banda, lladora no volem mantenir el sistema cat laboral i a una vida i li dona un caràcter universal, en el les llars amb tots els seus membres patriarcal i capitalista, nosaltres volen digna. que les dones i la construcció social en atur s’aproximen perillosament al construir un model econòmic i social Cal denunciar la Re- del gènere actua com element cabdal milió i mig. fonamentat en les necessitats huma- forma Laboral i de les del sistema productiu. Es així com en Duien mesos anunciant-nos que l’atur nes i no en el benefici. Ens cal, en pri- Pensions, cal denunciar el conflicte capital-treball el gènere mer lloc denunciar la negació de drets la propera reforma de havia tocat sostre, però la crua reali- dona ocupa una paper subsidiari al laborals i socials que s´està produint la Negociació Col.lec- tat s’obstina a desmentir aquestes mercat laboral, a l’hora que fonamen- amb l’excusa de la crisi sistèmica del tiva, que significarà la previsions, que en aquests moments tal per la reproducció del sistema ca- capitalisme. desregulació dels con- perduri una taxa d’atur del 21,29% pitalista. El capitalisme es beneficia En aquests sistema de mercat no te- venis i la introducció és per a esquinçar-se les vestidures. de la mà d’obra femenina sota la for- nim garantides unes condicions de de la flexibilitat interna Gairebé tres-centes mil persones han ma de precarietat laboral i de vida, a vida dignes, a l’hora que treballem a les empreses, que fa- perdut el seu lloc de treball durant els últims dotze mesos. A punt de complir-se el primer ani- versari de la penúltima reforma labo- ral a l’ús, una de les qüestions més La reforma laboral dispara les reduccions de sagnants va ser la modificació de les causes per a acomiadar objecti- jornada vament, fixant-se que bastava amb adduir previsions de pèrdues per a pensió. En aquest sentit, els primers Això ha fet que els treballadors afec- Bonificacions a la rojoynegro.info acomiadar a pesar que l’empresa tin- han descendit en un 1,9% mentre que tats per ERO de reducció de jorna- gués beneficis. els segons han disminuït un 28,9%. da hagin guanyat pes sobre el total Seguretat Social No obstant això, les empreses conti- En total, els expedients de regulació M algrat que en el mateix període de treballadors a qui se’ls han apli- nuen reduint plantilla amb la rotació d’ocupació han caigut en un 6,5 per cat mesures d’ajustament. Des de L’entrada en vigor de les mesures in- els Expedients de Regulació dels treballadors temporals. Mentres- cent en aquests set mesos. l’entrada en vigor de la reforma la- closes en la reforma laboral ha com- d’Ocupació s’han reduït en un 6,5%, tant, el Ministeri o les Conselleries En tot l’Estat espanyol es van apro- boral han suposat el 22,1% del total, portat un continu guany de pes de les aquells destinats a reduir la jornada autonòmiques continuen aprovant var 9.977 expedients de regulació quan un any abans tot just significa- mesures de reducció de jornada en els han augmentat un 127% des que en- la majoria dels ERO, el 94,4% dels d’ocupació, 694 menys que en idèn- ven el 3,9%. Mostra del pes adquirit ERO, mentre perden importància mes trés en vigor la reforma laboral fa set presentats, de la mateixa manera, el tic període d’un any abans. Quant al pels expedients de reducció de jorna- darrera mes les suspensions temporals i mesos. nombre total de treballadors afectats, 91,6% d’aquests van comptar amb el da des de l’aplicació de les mesures les extincions definitives de contractes. La utilització d’expedients de regu- en els últims set mesos han estat vistiplau dels empresaris i represen- Aquestes mesures bonificaven a les lació d’ocupació (ERO) de reducció contingudes en la reforma laboral, és tants dels treballadors. Ara bé, per si 171.805, un 30,8% menys que en el empreses que recorrin a aquest tipus de jornada ha crescut un 127,4% que de juliol de 2009 a gener de 2010 algú ho ha oblidat, adequat és recor- període comprès entre juliol de 2009 de ERO amb reduccions en les seves durant els set mesos d’aplicació de i gener de 2010. Els treballadors els treballadors afectats per ERO quotes a la Seguretat Social. En el cas dar que aquests Expedients de Regu- la reforma laboral, en relació amb afectats per actuacions extintives d’extinció van ser tres vegades més dels treballadors afectats per suspen- lació d’Ocupació es realitzen sobre el mateix període de temps de l’any s’han reduït en un 10,5%, i els afec- que els subjectes a reduccions de jor- sions temporals d’ocupació, la refor- els contractes indefinits. anterior. Així, en aquests set mesos, tats per mesures suspensives han nada (31.499 enfront de 9.696). Per ma va introduir la possibilitat que els Davant aquest panorama que sembla no tenir fi, que esperem per a reaccio- s’han aprovat 2.701 ERO de reducció descendit gairebé a la meitat (-49%). contra, des de l’entrada en vigor de la períodes en els quals estiguessin co- nar? és que la societat està dormida enfront de 1.188 que es van autoritzar Per la seva banda, els que han reduït reforma, els treballadors que han as- brant l’atur no fossin comptabilitzats i no és conscient de la gravetat de la entre juliol de 2009 i gener de 2010. la seva jornada s’han multiplicat sumit mesures de reducció de jornada en el cas d’haver de demanar més situació? i retornant a l’enunciat, on Aquestes dades contrasten amb les gairebé per quatre, passant de 9.696 han estat un 34% més que els que han tard la prestació per haver-se quedat estan els 5 milions de desocupats?. referides a ERO d’extinció i de sus- a 37.961. vist el seu contracte extingit. en atur de forma permanent. 8 Maig de 2011
- 10. TREBALL-ECONOMIA Ja n’hi ha prou de LA MIRADA INDISCRETA L’eufemisme retallades. Cal de l’estat del benestar passar a l’acció! R Emili Cortavitarte Carral ecentment, se’ns va aclaparar des de diversos mitjans amb un article de l’expresident Pujol en el Federació d’Ensenyament per a l’ensenyament qual afermava que l’estat del benes- CGT Catalunya públic! tar a Catalunya estava garantit amb el Govern Mas. Paraula d’honorable. Mentre tant, se continua renovant i El problema que té Pujol quan parla En què consisteix ampliant els concerts econòmics (en de l’estat del benestar és tradueix un la retallada de tots els nivells també a secundària) concepte socialdemòcrata (d’una so- als centres privats, alguns dels quals cialdemocràcia que no existeix) con- plantilles? discriminen per raons de sexe. dimentat amb les lluites socials de En una situació de crisi econòmi- desenes d’anys al llarg del segle XX, Segons dades del Departament ca com l’actual aquestes mesures d’Educació de la Generalitat se ne- per estat de l’almoina, en clara ver- fan més evident la subsidiarietat de sió socialcristiana passada pel tamís cessitarien 1.933 mestres i professors/ l’ensenyament públic envers el pri- es per atendre la nova escolarització neoliberal dels seus llobatons. vat. La immensa majoria de governs del proper curs (15.000 alumnes més) A Catalunya i a Espanya la pressió dels estats occidentals i/o desen- i 1.454 més per cobrir les jubilacions fiscal, el nombre de funcionaris/es volupats (els únics territoris on es voluntàries. CGT considerem que públics/ques i la despesa en serveis pot parlar d’estat del benestar) co- podrien suposar uns 1.800 llocs de socials (educació, sanitat, prestacions incideixen amb lleus matisos que treball més (sumant les jubilacions socials…) són les més baixes de la la seva funció es redistribuir la part ordinàries), de les quals només pen- UE-15. del pastís econòmic que correspon sen cobrir entre un 30 i un 50%. És a Des de CGT defensem que cal desti- a l’Estat en favor dels poderosos, dir, caldrien uns 3.750 mestres i pro- nar més recursos als serveis públics i afeblint de manera molt considera- fessors/es. a la defensa dels drets socials. ble la despesa social i, com a con- Aquest dèficit de professorat resul- seqüència, depreciant la qualitat i tant és el que el Departament pensa rien en el horari lectiu. Altres mesures Mobilitzem-nos! la quantitat dels drets socials i dels cobrir amb les mesures següents: 4.- El dret de majors de 55 anys a la reducció de dues hores lectives set- serveis públics. 1.- Eliminació de la sisena als centres A partir del curs 2011-2012: els i les Des de CGT us proposem un pla de manals, només s’aplicarà als funcio- La crisi és una excusa fantàstica (in- que no siguin considerats en entorns interines per cobrar el juliol haurà sensibilització i explicació tant a les naris d’entre 59 i 64 anys. Entre 55 duïda i assumida com està en bona socioeconòmics desafavorits, amb la d’haver treballat com a mínim 9 famílies com a la ciutadania: i 58 la reducció serà de l’horari no part de la població) per congelar corresponent reducció de plantilles mesos (enlloc dels 6 d’ara), treballar Claustres i consells escolars on lectiu. pensions, reduir salaris, incremen- general i discriminació pedagògica i el tercer trimestre i el compromís de posicionar-se contra les retallades i És a dir, amb menys professorat tar les condicions pel cobrament de organitzativa pels CAEPs. formació el juliol o oposicions. negar-se a que, com a conseqüència, de l’actual (uns 1.000) assumirem pensions futures, dificultar el co- 2.- Passar de 23 a 24 les hores lecti- A partir del curs 2012-2013 després s’eliminin llocs de treball directes l’increment d’alumnes, la baixes per brament de prestacions... mentre no ves setmanals al cos de mestres, man- de ser estudiada per una comissió tèc- o indirectes. Parlar amb l’AMPA i jubilacions i les substitucions de curta s’augmenten els impostos als més tenint les 30 de presència en el centre. nica, s’aplicaria una altre mesura: les exposar-li les dades concretes de re- durada. Tot plegat, suposarà una re- rics, ni es persegueix el frau fiscal A l’activitat lectiva s’inclouran tam- 2’5 hores lectives dels patis només tallades del nostre centre. baixa en la qualitat i empitjorarà les (segons Vicenç Navarro, els ingres- bé les substitucions de curta durada. computaran a un mestre/a per classe Informar, conjuntament amb l’AMPA, condicions en què podrem atendre al sos de l’Estat espanyol suposen no- Els mestres d’EPA faran 21 lectives, a l’educació infantil i a un mestre/a a les famílies de les retallades al cen- nostre alumnat: més hores de treball més el 34% del PIB front el 44% de 6 d’activitats d’horari fix al centre i 3 per cicle i línia a primària. És a dir, tre i de com afecten concretament al amb menys sou (recordeu la rebaixa la UE-15 i el 54% de Suècia) Però no d’activitats al centre o l’aula no so- cada mestre/a d’infantil descomptarà salarial des de juny de 2010), des- vostre. Amb la informació aprofitar sé jo si un suec entén estat del benes- tmeses a horari fix. de les hores de docència només 1,5 h per convocar una assemblea a les plaçaments de funcionaris i moltes tar en català. 3- Passar de 18 a 19 hores lectives de vigilància de pati aproximadament famílies del centre per intentar en- També per reduir dotacions (no setmanals al cos de secundària, aug- menys contractacions d’interins/es i i cada mestre/a de primària aproxi- frontar les retallades tots junts. construcció de centres escolars ni mentant a 25 les fixes de permanèn- de substituts/es. madament una hora. A l’assemblea, convocada per AMPA hospitals, minva dels recursos) i re- cia al centre. Les activitats de reforç Això a l’empresa privada s’anomena + mestres del centre, s’intentaria tallar les plantilles (menys mestres, i tutoria, entre d’altres, no computa- expedient de regulació d’ocupació. Els diners públics proposar, acordar i decidir ac- professores, metges i infermeres per cions contra les retallades. a atendre els mateixos o més pacients També, un pla gradual de i alumnes)... mentre s’incrementen mobilitzacions setmanals, els concerts amb les privades en tots com s’està fent en el sector dos sectors. Per cert, també segons sanitari, consistent en: Vicenç Navarro, l’Estat espanyol Accions als centres (dimarts (Catalunya no és una excepció, al grocs, samarretes, pancar- contrari) és el que té menys despesa tes, cacerolades, tanca- pública social per habitant de la UE- ments…) 15 i on el percentatge de treballadors Concentracions per loca- i treballadores dels serveis públics és litats davant dels ajunta- també més baix, un 9% front el 15% ments, de la UE-15. Però no sé jo si una Concentracions davant dels francesa o un alemany entén estat del Serveis Territorials, benestar en català. Confluir (reunions, mani- Qualsevol pèrdua del lloc de tre- festos de suport, mobilit- ball és en si mateixa traumàtica i la zacions conjuntes) a nivell lluita per evitar-lo ha de tenir tota territorial i general amb la nostra solidaritat de classe; però d’altres sectors públics amb l’eliminació de plantilles en sectors retallades (sanitat, adminis- públics a més d’una agressió laboral tracions públiques…) té una dimensió social que ens afecta Impulsar mobilitzacions més a tothom que els fem servir. Diguin el àmplies de tot l’ensenyament que diguin els defensors de l’estat de i secundar les convocatòries l’almoina, menys sanitaris i menys generals del conjunt dels educadores signifiquen pitjor quali- sectors públics i socials (14 tat de la sanitat i l’educació i menys de maig..) drets socials pels ciutadans. Maig de 2011 9
- 11. TREBALL-ECONOMIA Una nova vida La salut laboral, social i ambiental és un dret Sebastià Ferrer, SABEI-CGT Caja Madrid T de tots els humans inc molta il·lusió per començar una nova vida, dedicar les 24 ho- res del dia a allò que jo vull, allò que he decidit o pugui decidir. Després de 38 anys fent feina al Sec- tor Financer me’n vaig a casa, no com a mi m’hagués agradat (amb una pre- jubilació), si no amb un ERO (Ex- Secretaria de Salut Laboral de les i els treballadors no és un ele- rals, mediambientals i socials com un ampli debat social sobre el dret a pedient Regulació Ocupació= l’eina Comitè Confederal CGT ment important que hagi anteposar a a conseqüència de la precarització viure amb salut, a un treball de quali- que tenen els empresaris per fotre al l’obtenció de beneficis. En el capi- generalitzada del treball humà i de tat, a cuidar i ser cuidats, a unes rela- carrer als treballadors a càrrec dels talisme, el model energètic es troba l’expansió incontrolada de les inno- cions personals basades en la lliber- controlat per unes poques transna- vacions tecnològiques al servei del tat, a un oci creatiu. doblers públics). Amb això no vull dir que no me’n vagi content, tant personal com econòmi- L a defensa de la salut de les i els treballadors és prioritària per a la CGT. Una primera aproximació a les cionals, que alimenten un model pro- ductiu basat en l’explotació il limita- capital financer i productiu. La salut laboral és una part essencial La Salut laboral, social i ambiental, és un dret de tots els éssers humans. cament. El que no m’ha agradat gens da dels recursos humans i materials de la salut social i mediambiental. Si Exigim-la i lluitem per ella. dades existents sobre sinistralitat la- ni mica és que, una empresa que ha i que, al seu torn, difon un model de no donem passos seriosos, boral i malalties professionals durant guanyat els doblers a senalles durant consum que obliga a exhaurir uns re- aquí i ara, cap a un altre mo- el 2010, reflecteixen una tendència cursos energètics naturals per sobre del energètic i, per tant cap anys, ara, per una mala gestió se’n descendent en relació a 2009. vagin 4000 persones al carrer en part dels que el planeta pot regenerar. a un altre model productiu No obstant això, hi ha altres indi- El petroli com a font d’energia prin- i de consum, no haurem fet a càrrec del doblers de tots. cadors que mereixen ser tinguts en Fa més de 30 anys vaig començar cipal del capitalisme global és el res- res per evitar la cada vegada compte, per comprendre millor els ponsable directe del canvi climàtic i pitjor salut que tenim en el un camí ple de penúries i també de efectes negatius de la crisi: goigs: la representació dels treballa- de bona part dels conflictes armats present i, serem responsables Els accidents laborals sense baixa que es lliuren al planeta. L’energia que les generacions futures, dors, sempre tenint molt clar que els augmenten , el que sembla ser un in- nuclear com a alternativa davant tinguin no només dels indi- sindicats (tots) son, o haurien de ser, dicador que la conjuntura del mercat l’esgotament del petroli, no ve sinó a cadors de salut actuals, sinó una eina i mai l’objectiu en si ma- laboral està fent que les i els treballa- agreujar el “ genocidi “mediambien- que aquests es veuran agreu- teix. dors vagin a la seva feina en condi- tal i humà , com ho demostra en dra- jats molt seriosament. A finals dels 70 i a principis del 80 era molt més important la conscien- cions de salut deficients. ma de Fukushima. La vida sana i en harmonia També és molt destacable com els Les conseqüències sobre la salut la- per a tothom, per als éssers ciació de la classe treballadora que les pròpies reivindicacions laborals, accidents laborals es concentren en boral, social i ambiental, no han fet vius que habitem aquest pla- més accentuat al sector financer que les i els treballadors de més edat, el sinó empitjorar dràsticament per a neta i per als qui ho habitin als altres (per allò de la classe mit- que no augura res de bo en relació al dos terços de la població mundial: matí, només pot ser possible ja). Si no hi havia consciència no hi retard de l’edat de jubilació que se’ns canvi climàtic, formes de vida que amb un canvi radical en el havia anàlisi, no hi havia crítica i per ve a sobre. desapareixen, amenaces sobre la so- model productiu, energètic i tant no hi havia reacció (revolució). Per el sistema capitalista , la salut birania alimentària, malalties labo- en el model de consum. Cal Tot es basava en el “bon” criteri del sindicalista de torn o de les reclama- cions (reivindicacions) quotidianes. Amb el temps els treballadors van Atur, emergència de salut pública prenent consciència, no sé molt bé, si de “classe” o simple “interès per- de l’atur sobre la vida i la salut de la em prendran el pis, no vull ni pen- La precarietat, o treballar intermiten- Joan Benach i sonal”. Carles Muntaner població comporta una situació que sar-hi»; «sóc una mare de 35 anys tment amb períodes d’atur i precarie- Per desgràcia els dos sindicats majo- es pot qualificar com d’emergència desesperada, en poc temps em veig tat, danya la salut: a pitjor situació ritaris, més els grocs de cada sector nacional. L’atur produeix una in- en el carrer i sense res, tinc una filla laboral, pitjor salut. o empresa, aglutinen els treballadors comptable cascada d’efectes que de 13 anys a la qual no puc oferir L Les polítiques neoliberals que flexibi- ’última gran crisi del capitalis- per la segona motivació convertint el incideix sobre molts aspectes quoti- res»; «a casa vivim vuit persones, litzen una suposada rigidesa laboral, me, generada i aprofitada per que hauria de ser un sindicat de classe dians. L’atur pot multiplicar per set el amb tres nens, solament una treballa retallen serveis públics i afebleixen banquers, grans empresaris i governs en un simple sindicat gestoria provo- risc de contreure malalties mentals. i no entren ingressos, estic disposat la negociació col·lectiva i la protec- conservadors, ha augmentat la des- cant la total i absoluta desmobilitza- La inseguretat de desocupats i treba- a robar si és necessari per a treure ció social creen inseguretat en els tre- igualtat, la pobresa i l’atur en el món, ció de la classe treballadora que avui lladors incrementa la desesperança endavant a la meva família»; «vaig balladors forçant-los a ser submisos i una gran part de la població de la tenim. Com expliquem, si no, que a i la por, la xenofòbia i la violència. a cometre alguna bogeria si això no acceptar l’explotació. qual està desprotegida. Dels més de un país amb 5 milions d’aturats no hi L’amenaça de quedar sense treball s’arregla»… Un Estat del benestar mereixedor 205 milions de desocupats, solament hagi cap tipus de resposta?. es converteix en un mecanisme dis- Els efectes de l’atur sobre la so- d’aquest nom ha de tenir polítiques el 13% té protecció social, i solament Després de 30 anys tenim la mateixa ciplinari i de pressió sobre la classe cietat i la salut pública són la pun- de protecció social que permetin una de cada cinc persones accedeix a necessitat: la conscienciació de la treballadora, que augmenta a mesura ta de l’iceberg d’altres condicions viure dignament i amb bona salut. una pensió i a la protecció de la sa- classe treballadora (estigui aturat o que creix l’atur. d’ocupació. Al costat dels aturats El devastador impacte de l’atur i la lut. en actiu). Capacitat d’anàlisi, capaci- L’atur paralitza carreres professio- oficials hi ha desocupats encoberts precarietat requereixen realitzar amb A Espanya, uns pocs anys de pro- tat crítica, la informació i el coneixe- nals, reduïx l’autoestima, genera (que deixen de buscar treball), su- urgència polítiques fiscals progres- funda crisi han empitjorat dramàtica ment ens faran lliures. estrès psicològic i nombrosos riscos bempleats (que volen treballar més sives i redistributives que permetin i desigualment l’atur, el més alt dels Però bé, no tot ha estat dolent, hi que danyen la salut. Augmenta la hores o busquen un treball més regu- millorar la protecció social. països rics. Les xifres ho diuen gai- ha molts de moments bons: aconse- probabilitat d’emmalaltir, tenir pro- lar), múltiples formes d’autoocupació Instaurar una renda bàsica universal rebé tot: Espanya ha generat un de guir objectius dificultosos gràcies a cada 20 nous desocupats en el món. blemes d’ansietat o depressió (tres marginal i ocupació informal (ac- no condicionada, per exemple, redui- les mobilitzacions (p.e. Readmissió Des del 2007 s’ha passat de 1,7 a vegades més que en qui treballen), tivitats laborals remunerades sense ria la pobresa (nou milions de pobres; d’acomiadats...). Hi ha moments 4,7 milions de desocupats (del 8% a enganxar-se a drogues com l’alcohol cotitzar a la Seguretat Social de les 650.000 d’ells amb menys de 250 entranyables: les persones amb qui més del 20% de la població activa) o tabac, morir prematurament o suïci- quals es beneficien empresaris sense euros al mes), desmercantilitzaria he compartit aquest camí de lluita, afectant més als joves (43%), immi- dar-se. Els problemes empitjoren en escrúpols) i la precarietat laboral (as- les relacions laborals i augmentaria amics i amigues que sempre hi seran. grants (més del 30%) i classes socials les famílies obreres, els pobres i les salariats insegurs amb salaris baixos, el poder de negociació d’uns treba- Tan sols per tots vosaltres ha volgut pobres amb menys educació (43% en mares soles amb fills. alta vulnerabilitat, escassa protecció i lladors que no haurien d’acceptar la pena fer aquest camí. analfabets i 30% amb educació pri- En els desocupats sense subsidi, drets i incapacitat d’exercir-los). ocupacions degradants, injustes i pe- Fins sempre. mària enfront del 11,7% i al 2% en per exemple, els problemes de salut A diferència de l’atur, els indica- rilloses. qui tenen educació superior o docto- mental es multipliquen per tres si són dors d’aquestes ocupacions són molt Sense polítiques com aquestes, mi- rats). En 1,3 milions de llars ningú té professionals i per set si són obrers, menys precisos o no existeixen. Per lions de persones seguiran pagant els treball, hi ha un milió de desocupats riscos que es reduïxen molt quan hi exemple, l’elevada xifra de contrac- efectes de la crisi amb la seva salut i de llarga durada (més de dos anys), ha ajudes. tes temporals (25%) no reflecteix la amb la seva vida. i 1,5 milions de desocupats sense in- Darrera de cada dada, s’amaga una situació real de precarietat laboral gressos. invisible tirallonga d’històries vitals que es distribueix desigualment (90% * Joan Benach i Carles Muntaner Encara que molt menys visible que plenes de desesperació, lluita i dolor: en dones obreres immigrants joves, són membres del Grup d’Investigació un terratrèmol o una inundació de «Estic sense treball i pagament un per 20% en homes professionals es- en Desigualtats en Salut (GREDS- grans proporcions, el brutal impacte préstec hipotecari, si deixo de cobrar panyols majors de 30 anys). EMCONET, UPF). 10 Maig de 2011
- 12. TREBALL-ECONOMIA SeguretatSocial: Cap a un model de repartiment més just i solidari Laura Mora, professora de la que també mereixen. de la classe treballadora i de l’empresarial Universitat de Castella la Manxa No obstant això, en (gairebé en un 90% el 2010), per què comptes d’enfrontar la no hi haurà recursos per a mantenir les contradicció entre treball pensions dintre de 40 anys? Si s’augura productiu i reproductiu, un Estat amb la riquesa del qual no es S óc professora de Dret de la Segu- retat Social i, cada any, explico als meus estudiants que el sistema de o entre treball formal o informal, els nostres puguin pagar les pensions (encara que està demostrat que la productivitat –de- governants s’entretenen predadora de gents i recursos– creix fins Seguretat Social –a pesar dels missat- a empitjorar el que hi i tot en temps de crisis), llavors, de què ges apocalíptics– té una salut de fe- ha. Hi hauria progrés en estan parlant? rro, que no té deutes passats ni futurs un Estat on les persones Presenten des de fa massa temps un i que se sosté amb l’esforç constant grans no poguessin re- destí irremeiable, no obstant això de tots els treballadors i les treballa- tirar-se deixant els seus el que realment ens estan anunciant dores i de les empreses (el 2009 la llocs a qui vinguin darre- els usurers malversadors d’avui és Seguretat Social va tenir un superà- re? És impensable en ter- la seva voluntat política d’emprar la vit de 8.000 milions d’euros). Encara mes de civilització, però riquesa que creem els treballadors i que és millorable i molt. això és el que està sobre les treballadores en altres coses, en Els sistemes de seguretat social tal la taula en les socialde- no redistribuir-la, a caminar cap a com els coneixem en gran part dels mocràcies neoliberals la privatització de la Seguretat So- països de la UE, són el guany –no quan els seus governants cial, cap al “salvi’s qui pugui”, cap buscat– de la classe treballadora des- planegen reformar les al “faci’s un fons privat de pensions prés de les dues guerres mundials. pensions sota arguments perquè mai se sap”. Per què he de te- Durant la Segona, el Govern anglès distinció que separa el treball produc- Social. Molts diran que si no han con- tramposos, i pretenen re- nir més confiança en un banc que en va començar a traçar plans de recons- tiu del reproductiu, que no és recone- tribuït a sostenir el sistema, no tenen tardar l’edat de jubilació i/o augmen- la capacitat de l’Estat de redistribuir trucció i es va adonar que l’única ma- gut com treball efectiu pel sistema de dret a gaudir d’ell. Al meu entendre, tar el període efectiu de cotització de la riquesa? No ha estat l’Estat el que nera que el sistema capitalista sortís Seguretat Social. el raonament és un altre: el treball tota una vida laboral per a tenir dret ha hagut d’injectar els nostres diners endavant –i la classe obrera no abra- de cura o el d’un sense papers també a la totalitat d’una modesta pensió. als bancs en aquesta crisi? cés el comunisme– era dissenyar un Treballs que no genera riquesa, encara que no quedi Arribat aquest punt cal recordar que S’imaginen la situació dels bancs sistema de protecció social per a una comptabilitzat en el PIB. És una ri- a Espanya hi ha un atur juvenil del dintre d’uns anys si la població acti- població civil i militar que només es compten quesa real, tangible, imprescindible 40%, un atur general del 20% i un va no creés la suficient riquesa ni per recompondria i tornaria a l’activitat per a la subsistència del sistema i es índex de temporalitat contractual a poder mantenir a les seves persones productiva i econòmica si hi havia un En l’actualitat, treballar i tenir pro- pot localitzar en el mateix –no com d’un terç de la població activa. Fins grans? Reforcem i millorem l’Estat Estat que li oferís sustent, protecció i tecció social no van sempre de la mà, els castells en l’aire financers–, pel a quina edat hauria de treballar, per social i lluitem perquè cada vegada seguretat en cas de necessitat. ja que hi ha molta gent que treballa que cal arbitrar lleres polítiques per exemple, una jove d’avui per a poder reparteixi més i sigui més just i soli- Així, la nostra Seguretat Social –que (treball reproductiu, informal, en ne- a reconèixer-los social i institucional- cotitzar el mínim? dari. Siguem nosaltres, la classe tre- va néixer en una sort de postguerra gre…) i que, no obstant això, no pot ment i, en conclusió, perquè aquestes Finalment, si el nostre sistema es fi- balladora, qui doni una volta de rosca mundial ajornada– no és altra cosa que beneficiar-se del sistema de Seguretat persones obtinguin la protecció social nança a través de les cotitzacions socials a l’Estat social. un sistema de previsió que ens cobreix econòmica i sanitàriament i ens dóna prestacions de diferent tipus (en espè- cie o econòmiques) per a protegir-nos Mobilització a Indra Inspecció de Treball en els moments de necessitat. Les prestacions econòmiques actuen quan la manera ordinària d’obtenir Barcelona per reclamar dona la raó a la CGT rendes (per a la immensa majoria, el treball) falla. Com no pot ser el manteniment del poder de Trainasa en la d’altra manera, el principi essen- cial que ho inspira és el de solida- adquisitiu seva denuncia per ritat, i això s’expressa a través de la tècnica de repartiment, és a dir, paguem tots i totes i ho gaudeix qui Secció Sindical CGT Per contra una gran part de la planti- assetjament laboral Indra Barcelona lla se li pressiona perquè faci incre- ho necessita. Els actuals actius su- ments de jornada no remunerades ni informe en el que constata que “… fraguen les prestacions dels actuals Federació Intercomarcal CGT compensades. En moltes ocasions co- la señora P. R. ha menoscabado rei- passius i, d’aquesta manera, es posa Lleida municant sense temps, el que suposa L ’empresa Indra a Barcelona té teradamente la dignidad de los traba- en pràctica una solidaritat interge- aproximadament 1.000 treballa- trastocar la vida personal dels treba- jadores y les ha dispensado un trato neracional. lladors i impossibilitant la conciliació vejatorio mediante gritos, insultos, D Hi ha prestacions que no gaudirem dors i es dedica al desenvolupament es de el passat mes de febrer les de programari i administració de sis- entre la vida laboral i familiar. Això humillaciones y amenazas, con co- mai; o potser sí, durant algun pe- treballadores de Tratamientos afecta especialment les companyes nocimiento de la empresa, quien hizo ríode de la vida. La de jubilació és temes informàtics. Industriales de Aguas, SA (Aqualia que demanen reduccions de jornada i caso omiso de las quejas de varios una prestació econòmica vitalícia Durant els últims 3 anys s’ha seguit Contact Lleida)) venen denunciant que veuen perjudica la seva progres- trabajadores hasta que la situación fue (una pensió, per tant) que s’arriba una política d’increment salarial nul vexacions i maltractaments per part sió professional. insostenible en el centro de trabajo. a després d’una llarga vida de tre- o per sota de l’IPC per a la gran majo- de la seva superiora directa. Situació Por esta razón, se ha extendido acta ball. Hi ha moltes pensions que són ria de la plantilla, causant una pèrdua Tot això genera una gran desmotiva- que porten patint des de fa més de 3 de infracción en materia de relaciones de misèria i que només permeten de poder adquisitiu en un sector tan ció del personal que es tradueix en un anys sense que la empresa hagi adop- laborales a la empresa por culpa [in sobreviure a una generació de tre- important com el de les tecnologies elevat grau de rotació que afecta la tat cap mesura al respecte. vigilando] del ambiente laboral del balladors criats en l’austeritat. Són de la informació. qualitat del treball. El passat 6 d’abril, fruit de les reite- centro de trabajo de Lleida” moltes les dones que viuen sense Indra ha obtingut beneficis de 186 Davant aquesta situació, el Comitè rades denuncies de les companyes, Tot i que la situació de les companyes pensió de jubilació per no haver milions d’euros el 2008, 198 milions d’Empresa d’Indra Barcelona (CGT, l’empresa decideix sancionar a aques- dista molt d’estar solucionada, aquest cotitzat, o no haver-lo fet prou; i el 2009 i 188 milions el 2010, ha aug- CCOO i UGT) va iniciar una sèrie ta persona amb 14 dies de feina i sou, informe és un pas endavant en la seva moltes altres cobren una pensió de mentat la retribució mitjana de l’alta d’accions per reclamar el manteni- fent coincidir aquesta sanció amb els lluita contra l’assetjament laboral que viduïtat miserable. direcció de 749 mil euros en el 2008- ment del poder adquisitiu amb una dies de vacances de setmana santa. Una pateixen, i ja s’estan plantejant noves Aquí estaria el debat: a tenir millors 798000 euros el 2009 (les dades de pujada, com a mínim, de l’IPC. En mesura que la secció sindical de CGT mesures fins que aquesta situació es pensions que cobrissin realment a tot 2010 encara no han estat publicats), aquest sentit el dia 1 d’abril es va rea- a Trainasa valora com insuficient. solucioni definitivament. el món, a saber com superar la caduca el que significa un increment de més lizar una concentració a les portes de Denunciats els fets a Inspecció de Prou assetjament laboral, la lluita del 9%. la seu de l’empresa a Barcelona. Treball, aquesta oficina ha emès un continua. Maig de 2011 11
- 13. TREBALL-ECONOMIA Enun entorn de crisi sense precedents Telefónica destrueix ocupació un atemptat contra l’ocupació digna i Sindicat Federal de Telefónica de la CGT amenaça amb destruir milers de llocs www.cgt-sft.org/ de treball, va provocar la convocatòria d’una vaga indefinida de mitja jorna- da per la readmissió de les persones acomiadades i en defensa de la nostra T elefònica, l’empresa espanyola que ha obtingut majors benefi- cis l’any 2010, emprèn una important ocupació. El 7 d’abril, es realitzava la sego- na jornada d’aturades, després del destrucció d’ocupació en la seva filial parèntesi de les eleccions sindicals en espanyola de telefonia fixa. Després de l’empresa. Aquesta mobilització, que l’anunci de l’eliminació de càrrecs en es va iniciar el passat 17 de març i va la seva estructura, ha iniciat una onada comptar amb la participació de 5000 d’acomiadaments ’pactats’ de personal persones, va ser convocada simul- fora de conveni –fins a un 6% de direc- tàniament pels sindicats CGT, STC tius i comandaments intermedis. Aco- i AST-COBAS que sumen 5 dels 13 miadaments per absentisme justificat i delegats del Comitè Intercentres. disciplinaris completen aquesta prime- Des de la CGT entenem que en mo- ra fase que pretén atemorir a la plantilla ments de crisis són les grans empre- i preparar l’ERO anunciat per Guiller- ses, especialment les que han estat pú- mo Ansaldo en diverses províncies. bliques, qui han de generar ocupació Les cartes d’acomiadament per aques- de qualitat, en lloc de destruir-la per ta causa inclouen la següent legal, qualsevol via i seguir externalitzant però molt immoral, frase: “…les seves activitat a tercers països o a subcon- reiterades absències, àdhuc justifica- trates amb alts nivells de precarietat des… fan que… no resulti rendible… laboral. pel que no existeix altra solució que… Telefónica i la seva responsabilitat resoldre el seu contracte de treball” social: 6000 llocs de treball a les es- Aquesta situació, que per a la CGT és combraries Telefónica ens estafa i es riu de totes i tots Secretariat Permanent Els 40 grans empresaris amb el pre- El dia 14 d’abril, Telefónica comu- amb el consens de els agents socials neficis, sota cap concepte) i que el Comitè Confederal CGT sident de Telefónica al capdavant, sr. nica a la societat que han guanyat (CCOO i UGT), amb l’autorització fiscal de l’Estat no actuï d’ofici por- Alierta i el cap d’un dels bancs més l’astronòmica xifra de 10.167 Mi- del Ministeri de Treball i amb el tant als tribunals al Sr Alierta com a L es grans empreses com Telefó- poderosos del món, el Banc Santan- lions d’euros de beneficis nets i, pagament per part de l’erari públic principal responsable per instigar un nica i els seus directius es riuen der, sr. Botín , vénen assaltant al go- alhora, informen al Govern ia la so- (caixa comuna de la Seguretat So- frau de llei i atemptar contra els in- de tota la societat, del govern, de les vern i al parlament, dient-los quines cietat que en tres anys acomiadaran cial) d’almenys 100 milions d’euros teressos generals de l’economia, no i els treballadors, de qualsevol tipus són les polítiques que s’han d’aplicar a 6.000 treballadors / es per estalviar per any. mostra sinó que vivim en un sistema de democràcia. contra treballadors / es públics i costos (el 20% de la plantilla a Es- Que el president de Telefónica co- democràtic fals, on uns pocs, grans CGT denúncia davant l’opinió pú- privats, pensionistes, dones, joves, panya), externalitzar serveis, és a dir, muniqui a la societat que va a pro- empresaris i el sistema financer, sen- blica el desvergonyiment i l’absoluta migrants, “sense que els tremoli el subcontractaran fora part de les fun- cedir amb aquest frau social i jurí- zillament violen les lleis i es riuen manca de respecte de les grans em- pols” tenint clar que aquests empre- cions, s’incrementaran els salaris en dic (l’ordenament laboral espanyol del sistema demostrant que és men- preses i financers cap a tota la socie- saris i banquers , ningú els ha escollit funció de la variable de la producti- no admet expedients d’extinció tida que la llei sigui igual per a tots tat. perquè governin el país. vitat i que a més, es farà com fins ara, d’ocupació en empreses amb be- i totes. Per la readmissió del delegat de la CGT acomiadat a Atento Lleida Secció Sindical CGT se a la CGT, fet que pel que sembla Però la CGT no callarà, des de Atento Lleida a l’empresa no els va agradar, des la nostra Secció Sindical se li de la creació de la Secció Sindical declara un conflicte perma- de la CGT, s’han interposat més de nent a Atento fins que el nos- E l passat dia 26 març 2011 li va 20 denúncies en Inspecció de Tre- tre company sigui readmès i es ser notificat l’acomiadament a ball, a més de diversos Judicis per paralitzi l’assetjament que la través d’un Telègraf, tot i que la no- acomiadaments improcedents on la CGT està patint a Atento. tificació es fa ara el contingut és pe- nostra secció sindical ha aconseguit Mig centenar de persones con- culiar ja que en ella l’acomiadament demostrar que Atento no respecta vocades per la CGT de Lleida es fa efectiu des del dia 7 de març, els drets dels treballadors / es i per es van manifestar el 16 d’abril 23 dies després es recorden de no- la qual cosa ha estat condemnada pels carrers de la capital del Se- tificar-ho. l’Empresa a pagar quantioses quan- grià demanant la readmissió de Cal destacar que Atento va obrir titats econòmiques. Juanma, dins la campanya per la seva plataforma a Lleida l’any El nostre company Juan Manuel a la seva readmissió que s’està 2006, des de tal data ha vingut ha estat un plat de mal gust per a duent a terme en diferents seus menyspreant de manera reitera- aquesta empresa sense escrúpols, el d’Atento de tot l’estat. A Llei- da els drets dels seus treballadors no s’ha callat i per això l’han perse- da s’han adherit 11 col.lectius / es, però fa uns 7 mesos un grup guit constantment, ell ha denunciat polítics i sindicals a la campan- de companys / es van decidir unir- i per això l’han acomiadat. ya de suport. 12 Maig de 2011
- 14. TREBALL-ECONOMIA Conferència estatal del Sector Marítim de la CGT Sector Mar i Ports – CGT L’oposició a la conversió de les So- nistracions en defensa de l’ocupació En termes generals, la creixent preca- nals del sector. Animem també al fet cietats d’Estiba en Apies, el manteni- professional i de qualitat a Marina rització de les condicions de treball, que els treballadors i treballadores a ment i increment de l’ocupació públi- Mercant poden revertir la situació. la pèrdua dels drets laborals, els con- que s’organitzin a la CGT, organitza- E ls dies 12 i 13 d’abril, prop d’un ca i la formació com a eina eficaç per El III Congrés Estatal de Treballadors tinus retalls tant en el sector privat ció de classe, abandonant a aquelles centenar de delegats de CGT millorar realment la professionalitat de Salvament Marítim, va destacar el com en el públic, i les dinàmiques organitzacions que traeixen als qui d’Autoritats Portuàries, Estiba, Mari- dels treballadors en lloc que sigui un perill que representen les retallades privatitzadores dels serveis públics, haurien de defensar, pactant reformes na Mercant, Salvament Marítim, Tre- mitjà de control, són preocupacions pressupostàries per mantenir la qua- juntament amb la necessitat de buscar retrògrades i injustes. balladors Portuaris i Trànsit Interior, comuns d’ambdós col.lectius . litat i eficàcia del Servei. Les reduc- la convergència en les dinàmiques de procedents de tot l’estat i de pràctica- Els companys de Marina Mercant cions de tripulacions fins i tot poden l’acció sindical per fer front a aques- ment tots els ports, es van reunir a la acusen a la globalització com a rea- afectar la seguretat en el treball i en tes agressions, marcaran l’agenda de Casa del Mar de València, al voltant litat precaritzadora del sector, amb el resultat de les intervencions. La treball. de la seva Conferència Sindical Es- les banderes de conveniència com pràcticament nul inversió en Forma- El creixement continu de la CGT en tatal. a exponent del deteriorament de les ció per a aquests col.lectius és una el sector marítim-portuari fan més Encara que hi havia coincidència en condicions de treball de la gent de xacra incomprensible. El Congrés necessari que mai establir una acció les polítiques de retallades en tots els mar i de la constant pèrdua de drets proposa a l’Administració que, a fi sindical coordinada, que permeti que àmbits sota l’excusa de la crisi, cada sociolaborals d’aquest col.lectiu. La d’aconseguir més eficàcia i eficièn- la nostra organització sigui una més col.lectiu va analitzar les seves reali- manca de vigilància pel compliment cia, en lloc de retallar d’on no es pot, efectiva i millor eina en la defensa tats concretes i extreure conclusions. de la normativa vigent per part de la crisi és l’oportunitat d’acabar amb dels interessos dels treballadors. Autoritats portuàries i treballadors l’autoritat marítima competent posen el malbaratament existent a causa Posades en comú les conclusions, portuaris destacar les conseqüències el cop de gràcia a unes professions de la dispersió de competències i la s’acorda constituir un equip de tre- de l’aplicació de la nova llei de ports que van camí de desaparèixer al nos- duplicitat de les mateixes en l’àmbit ball del sector Mar i Ports per mi- pel que fa a la pèrdua de l’ocupació tre país. Només la unió dels treballa- marítim. Amb els recursos existents, llorar la coordinació dels diferents pública i de qualitat, i van apostar dors del sector, juntament amb una es podria millorar els serveis públics àmbits, a fi de ser més eficaços en per la defensa dels serveis públics. activa implicació de les nostres admi- i economitzar recursos. la defensa dels drets dels professio- Desil·lusió i desengany a la plantilla de l’IMFE de Reus Comitè d’Empresa IMFE dos mesos de les eleccions munici- i negatives de l’empresa davant que suposa un greuge comparatiu encaminats com ens deien, no?. Això Mas Carandell pals. aquesta proposta, que semblava im- amb la resta de plantilla de l’IMFE ens reforça a continuar en aquesta La plantilla de l’IMFE fa molts anys possible de materialitzar tot i que ja i que sembla que no hi ha disposició línia d’unificar criteris en la gestió, que demana formar part i equiparar- existien experiències anteriors. Una d’ampliar el ventall. tot esperant que la mirada dels qui se a la plantilla de l’Ajuntament solució que semblava que era del tot No sembla tampoc lògic que als manen sigui més justa i incorpori cri- A primers d’abril ens sorprenia la informació que ens havia do- nat l’empresa que acordava passar i per això s’han emprès diferents reivindicacions en el temps. Du- impossible quan es va presentar en la taula de negociació i que ara sí que dos mesos de final d’una legislatura s’hagin de prendre mesures d’aquest teris d’igualtat i no discriminació en una plantilla que està en una relació rant l’última negociació de conveni és possible per una part de la planti- tipus, sense donar la informació en molt desigual respecte a la plantilla una part de plantilla de l’IMFE Mas aquesta reivindicació va generar de lla, no es sap on han anat a parar les veu alta i a cuita corrent. Entenem de l’Ajuntament, i fins i tot entre la Carandell a l’Ajuntament de Reus, nou conflicte i no es va obtenir cap qüestions legals al·legades els anys que per fer aquest traspàs s’hauria pròpia plantilla de l’IMFE. mesura que afecta a un total de set alternativa. anteriors. d’haver informat i consensuat amb el Nosaltres demanem que no s’apliquin persones. Això s’ha anat gestant La resposta que sempre se’ns ha do- Nosaltres ens alegrem per la sort Comitè i la plantilla de l’IMFE. més criteris de discriminació entre d’amagat i amb presses per no deixar nat és que això no es pot dur a terme d’aquests companys i companyes Per tot això no ens queda més que una mateixa plantilla i que es plantegi lloc a la reacció de la plantilla ni a per qüestions legals. Ara però amb que veuran les seves condicions mi- felicitar i felicitar-nos ja que el que que aquest traspàs a l’Ajuntament en- la representació sindical, per tal de els fets ja consumats, veiem que la llorades en relació a la resta de plan- fa tants anys que demanem, si hi ha globi a la resta de plantilla de l’IMFE poder-ho presentar en l’últim ple de nostra petició inicial no era tan des- tilla de l’IMFE, no entenem però, que voluntat es pot fer (i els fets ho de- Mas Carandell que es troba en les l’ajuntament d’aquesta legislatura i a gavellada malgrat tots els arguments l’empresa hagi pres aquesta decisió mostren) per tant, no anàvem tan des- mateixes condicions laborals. Per un sindicalisme independent i participatiu a l’Ajuntament de Manresa Secció Sindical tendència al “grogisme-verticalis- tre cas particular, com a integrants de dels partits i que pretén participar acords i drets laborals. Ajuntament Manresa me”. I això és fruit de l’educació la plantilla de l’ajuntament de Manre- amb les instàncies legals que el sis- - Ens comprometem en la trans- entusiasta a ésser corretges de sa, s’ha vist agreujada davant la pas- tema permet. I per tot això, des de la parència en les reunions on tinguem transmissió de partits polítics, amb sivitat que han mostrat els sindicats, CGT a l’ajuntament de Manresa ens representació sindical i donar veu a el conseqüent abandonament de la davant l’agressió tan salarial com comprometem: les inquietuds de totes i tots els tre- E n l’actualitat, cada cop és més evident per part dels sindicats oficials amb pactes antisocials com defensa dels interessos dels treba- lladors, que és la missió que els hi social, que han dut a terme l’actual equip de govern de l’ajuntament de - A lluitar pel manteniment i consoli- dació de la totalitat de la plantilla de balladors. - A defensar l’actual catàleg de llocs correspon com a sindicat. Manresa. CGT proposa una altra l’ajuntament de Manresa. de treball i donant prioritat als nivells en la reforma laboral, a una certa Aquesta tendència general, en el nos- pràctica sindicalista, independent - A no deixar en paper mullat els pre- amb menys poder adquisitiu. La CGT denuncia incompliments a Gearbox del Prat Secció Sindical pertanyent al grup SEAT, insisteix a 2005 ve experimentant un augment a fixos els eventuals amb 2 anys de llançament del Q3, anunciant al cos- CGT Gearbox seguir realitzant contractes en frau de progressiu de producció i beneficis contractes a Gearbox. tat de la Conselleria de Treball de llei a pesar de les sentències en con- que no es tradueixen en contracta- L’empresa utilitza un cercle viciós, la Generalitat de Catalunya, la con- tra i ratificades pel tribunal Superior cions estables i de qualitat. La plan- il·legal i immoral en el qual acomia- tractació indefinida de més de 1000 de Justícia de Catalunya. tilla actual és de 1.070 treballadors, da a aquests treballadors per a subs- treballadors. Aquest gir no s’aplica L a Secció Sindical de CGT a Gear- box del Prat denúncia, una vega- da més, l’incompliment reiteratiu de La Secció Sindical de CGT a Gear- box ve reclamant des de fa mesos un dels quals al voltant de 100 són even- tuals. tituir-los per altres nous o tornant a contractar a aquells acomiadats ante- a Gearbox i insisteixen a mantenir la il·legalitat de les contractacions gir en la política de contractació de La CGT ve denunciant, gairebé en riorment que han estat en l’atur més que es realitzen desafiant a la justícia l’empresa de les lleis en matèria de l’empresa. solitari, la il·legalitat de les contrac- de 7 mesos. amb el beneplàcit de la Direcció de contractació. Gearbox del Prat fabrica caixes de tacions realitzant diferents accions La política de contractació en SEAT SEAT i de la Conselleria de Treball La Direcció de Gearbox del Prat SA canvi per a tot el grup VW i des del per a reclamar a l’empresa que passi s’ha vist modificada recentment pel de la Generalitat. Maig de 2011 13
- 15. TREBALL-ECONOMIA Drets i deures a Islàndia El país torna a dir no a la indemnització de 4.000 milions d’euros al Regne Unit i Holanda Jesús Benabat / Diagonal les fallides dels bancs es van succeir. El somni, per fi, es va esvair. Ara, els drets concedits als seus ciu- tadans com les despulles sobrants de P er segona vegada, el 9 d’abril, la ciutadania islandesa s’ha negat en referèndum a pagar pel que consi- l’opulent banquet celebrat a la seva costa, se’ls neguen en favor d’uns deren una responsabilitat del sistema deures contrets per la fallida d’un banc financer. El país torna a dir no a la in- fraudulent pel qual 300.000 estalvia- demnització de 4.000 milions d’euros dors britànics i holandesos van perdre al Regne Unit i Holanda. els seus diners després d’haver-se lu- Els ciutadans de les democràcies oc- crat durant anys dels seus beneficis cidentals, atribulats amb tot un seguit d’alt risc. Islàndia s’enfronta, doncs, a de drets grandiloqüents que legitimen una cruïlla en la qual ha de sortejar tant la seva sobirania, han ignorat durant la depressió econòmica que travessa i massa temps el compliment d’una els seus dilemes consubstancials, com sèrie de deures inherents a aquest pac- l’amenaça dels països al que ‘deu’ mi- te social al que hem denominat ‘estat lers de milions a interposar-se en el de benestar’. seu ingrés en la Unió Europea. En l’època de bonança, aquesta res- Mentrestant, la població es nega a ponsabilitat col·lectiva es conside- claudicar en la defensa conscient dels rava tolerable quan les possibilitats seus drets democràtics a pesar de les que proveïa el consumisme més des- conseqüències incertes de la seva de- aforat difuminaven la preocupació cisió en el fràgil sector econòmic del sobre aquests assumptes. Ara que la país. Els tribunals de justícia europeu crisi ha remogut els fonaments del dictaran veredicte en la contesa des- sistema capitalista sobre el qual hem prés de la impossibilitat d’un acord construït els nostres somnis de gran- que desestabilitza la coalició gover- desa, cal preguntar-se quines són les van condemnar a la primera tempta- fastiguejada dels excessos dels seus L’experiment de fer d’Islàndia el ma- nant en el país nòrdic. obligacions de la ciutadania respecte tiva d’acord el passat any i mostren la banquers, aquests pels quals ara se li jor paradís fiscal del món, amb els La revolució islandesa continua amb al manteniment d’aquest sistema; té seva resistència a adquirir responsabili- exigeixen deutes milionaris que la seva actius dels seus bancs per sobre de pas ferm davant l’admiració lliurada la societat civil que abonar els exces- tats lluny de la seva incumbència en de- castigada economia no pot suportar. la riquesa del propi país, amb barra de la resta de democràcies occiden- sos d’una banca inconscient?, estan triment dels seus ja de per si prou mal- El país més feliç del món segons els lliure en la concessió de crèdits, amb tals, igualment raptades en la seva obligats per ventura a patir les con- tractats drets. El referèndum celebrat el estudis previs a l’esclat de la crisi finan- el balafiament majúscul dels podero- capacitat de decisió, encara que ador- seqüències de la incompetència de la 10 d’abril, en el qual s’havia d’aprovar cera, ha presenciat com el seu eteri estat sos; finalment es va malmetre amb mides pel discurs buit dels drets que seva classe política?, és lícit sumir-se la indemnització de 4.000 milions de benestar erigit sobre la privatització el col·lapse del sistema i la posterior suposadament gaudim. Resulta kafkià en el silenci mentre una obscura casta d’euros (un terç del PIB del país) en 37 massiva d’entitats i sectors productius ruïna del país. Les xifres d’atur van que un país, que uns ciutadans, hagin financera saqueja el fruit del treball de anys amb un 3,3% d’interès a Regne en la dècada dels 80’s, va ser saque- augmentar com mai abans, el PIB es de pagar per la temeritat d’una entitat la resta? Unit i Holanda pel col·lapse en 2008 del jat conscientment per unes desenes va desplomar, la inflació va arribar privada allotjada en un altre país. La Els ciutadans islandesos s’han reafir- banc en línia Icesav, va tornar a mostrar d’homes de negocis i polítics corruptes cotes inimaginables mesos abans com moralitat és clara i concisa; sempre mat en el rotund ‘no’ amb el qual ja la negativa intransigent d’una població alimentats per l’afany voraç de lucre. resultat de la devaluació de la corona, paguen els mateixos. Quatre notes d’humor sobre la crisi… o no Jordi Martí Font, afiliat a no res, tot i que ens caldria continuar CGT Tarragona tenint clar que tenim raó, que la te- níem i que no sabem si la tindrem o no però el que pensem no dependrà dels diners que ens paguin ni del po- E l Govern dels millors (lladres del món) ha començat i incrementat l’espoliació que ja anunciaven quan deret que ens donin. Ni ahir ni ara ni mai. encara no manaven. La banda exe- Les companyes i els companys de cuta el seu guió amb timó, currícu- feina, de llit, de sofà, d’aula, de ca- lums inventats per semblar més del rrer, de pis, de bar, de cap de setma- que són i presidents d’associacions na i d’entre setmana… quan entenen empresarials que fan la feina bruta mínimament el que està passant es de vendre-s’ho tot a ells mateixos miren el món amb més por encara a preu de saldo mentre ostenten de l’habitual i comencen a supo- excel·lentíssims càrrecs de conse- sar on pot portar aquest increment llers. En tenien ganes, tan acostumats fins a l’infinit de la por a demà que com estaven quan manava el pare de ens venen arreu com a normalitat: l’Oriol a fer transvasaments de diners anem de cap als forns crematoris d’una butxaca a l’altra. Els del PSC- d’Auschwitz… convenientment ’tun- ERC amb alguns desacords d’ICV nejats’, això sí, d’acord amb l’estètica convenientment propaganditzats per del segle XXI. Per a aquesta drecera la premsa del règim que ara també ens hi van preparant quan repeteixen podrem llegir en català, ja els havien vint vegades -o més- que davant la aplanat el camí. I tan pla estava que crisi i per reduir l’atur només tenim no els ha calgut fer cap esforç per tro- l’opció de treballar més (i de fer fora Doncs somiar (he dit somiar!) que, dels bancs, no creure l’amo ni treba- d’engolir com engolim i de les frus- bar la drecera de la cova d’Alí-Babà. els “indesitjables” que no portin cor- enmig d’una pel·lícula que no sigui llar gens, alhora que l’advertim que tracions que es veuen arreu. El que Ara, a més, tenen la gran excusa per bata, expliquen en veu baixa…). El de la Guerra Civil (perquè al final no ens acomiadi i executem les ame- sigui abans que acumular resignació fer el que vulguin mentre nosaltres treball ens farà lliures, i ser més dur sempre acabem perdent) som perso- naces teòriques si ens fa fora. Tam- i veure com la policia, els jutges i els els deixem: la crisi. que ningú altre amb els altres pobres nes conscients, que sabem de què va bé, per entretenir-nos més, de tant en bancs fan tan bé la seva feina al ser- I davant la més gran ofensiva contra ens farà… caps i cossos més de suro. el món i, igual que treballem, també tant, cal cremar les cases dels rics, vei dels rics que els nostres es queden les persones donada a l’Europa Occi- Ens hi han preparat tant que nosaltres ens movem, protestem i ens indig- fer impracticables i insegurs els seus sense feina, sense casa, sense res que dental, després de la Segona Guerra diem que sí, que tenen raó, alhora que nem. Així que ja en sabeu el gènere: barris i tancar amb silicona i cadenes no sigui misèria… Mundial, què fem nosaltres? Com ens llencem a la brossa les quatre regles la ciència-ficció. No? I podem conti- les escoles dels seus fills per aturar Serien tot mesures per riure, o per fer oposem a això que anomenen “reta- matemàtiques, sobretot la divisió, nuar somiant que, un cop indignats, la cadena; sí, la de muntatge també. riure. Perquè d’enfotre-se’n de no- llades” i que s’entendria molt millor que ens van ensenyar a l’escola pri- fastiguejats i farts de perdre cada dia Podem deixar-los sense aigua i que saltres, de totes i tots, ja ens n’hem si diguéssim “robatoris”? Perquè és mària o abans i tot. una mica més, ens dediquem, quan no no es puguin rentar, ni cuinar, ni… atipat una mica massa. I potser ja n’hi clar que ells fan el que els toca: en- Sabeu què podem fer davant la cri- ens vegin i només per passar l’estona, El que sigui abans del que fem ara, ha prou de resignació i males cares, redar i robar. Però i nosaltres? Doncs si, sense caure en les seves trampes? a trinxar caixers, rebentar les portes que és… no res. El que sigui abans no? 14 Maig de 2011
- 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes Ni bancs ni especuladors no paguen la factura del col·lapse financer 2010: els bancs, les empreses i la borsa guanyen a l’Estat espanyol 86.228 milions en plena crisi David Fernàndez rrers dotze mesos. En el mateix període mai, tot i la caiguda de temps, aquestes cinc entitats han parcial de beneficis i tancat un total de 310 oficines a l’Estat malgrat el fet d’haver i han suprimit 1.105 llocs de treball. Tot T ercer any de la crisi i tercer any con- estat, oficialment, el secutiu de beneficis multimilionaris i això, aquest 2011, el Banc Santander pitjor any de la cri- per als bancs, les empreses i els par- preveu apujar els beneficis fins els 9.708 si. Aquesta mitjana quets borsaris. L’abast del frau econòmic milions i el BBVA fins els 5.200: 14.908 suposa 113 cops el i l’estafa política tornen a tenir dades: els milions. De nou, la xifra dels 15.000 mi- salari mínim, mitja- cinc primers bancs espanyols van obte- lions retallats en serveis socials durant na que el 2005 se nir uns beneficis nets de 15.000 milions el període 2010-2011. situava a 93 cops l’any passat. Paradoxalment, la mateixa No són els únics que mai no hi han superior. la diferèn- xifra de la retallada antisocial imposada perdut. Rere les cinc grans entitats ban- cia encara és més per l’executiu de Rodríguez Zapatero el càries, sota un mapa financer en rees- abismal si se cen- maig passat: 50.000 milions fins el 2013, tructuració, la resta d’entitats també han yeix la comparació 15.000 dels quals s’han d’aplicar durant aconseguit resultats positius: Banesto als càrrecs de con- el 2010 i el present 2011. Amb el 17,39 559 milions en benefici i 382 milions en sellers executius: % dels principals guanys bancaris, em- dotacions, Banc Sabadell 380 milions en cobren 313 cops el presarials i borsaris registrats el 2010 benefici i 968,1 en dotacions, o Bankin- salari mínim com a n’hi hauria prou per revertir la retallada ter 150 en benefici i 116 en provisions. mitjana: 2,7 milions antisocial de 15.000 milions decretada Des de 2003, la banca espanyola ja ha anuals. Fa quatre el mes de maig. Qui paga la crisi? I qui acumulat uns beneficis nets continuats anys, la diferència se’n riu? de 145.000 milions d’euros. se situava en 208: ha augmentat un Gran banca: 14.940 El benefici 33% enmig de la cri- milions de beneficis empresarial llinda si. I tot plegat, sense incloure el càlcul mi- Només les cinc grans entitats financeres els 50.000 milions lionari de les seves han declarat, al tancament de 2010, uns d’euros pensions. beneficis nets de 14.940 milions d’euros. Amb noms i cog- Un 5% menys respecte l’any anterior, en A aquests guanys ingents, cal afegir-hi noms, els salaris què van obtenir 15.694 milions. El ràn- el resultat de les 34 grans empreses de la vergonya més quing l’encapçala, un cop més, el Banc espanyoles, agrupades a l’índex Ibex elevats es troben Santander d’Emilio Botín, amb 8.181 35, que s’ha disparat, ha augmentat un al Banc Santander: milions nets en guanys. El segueix el 22% i ha superat els 47.000 milions de Alfredo Sáenz, con- BBVA, amb 4.606 milions, La Caixa, benefici net conjunt. Telefónica va ser la seller delegat, cobra amb 1.307 milions, el Banc Popular amb líder indiscutible, amb 10.167 milions: 10,2 milions anuals. 590, i Caja Madrid, amb 256 milions. un increment del 31% amb 60.737 mi- El segueix Ignacio Les dades, però, estan doblement es- lions facturats arreu del món. Repsol Sánchez, president biaixades. D’una banda, perquè totes en va obtenir 4.693 (el triple que l’any de l’elèctrica Iber- cinc entitats financeres han tancat l’any anterior) i l’elèctrica Endesa 4.129 mi- drola, amb 5,34 mi- amb dotacions milionàries per provi- lions, un increment del 20% respecte al lions, als quals cal sions que pugen fins els 6.670 milions 2009. Ferrovial va obtenir 2.163 milions; afegir tres milions addicionals. El Santander ha destinat l’ACS de Florentino Pérez 1.313 milions addicionals en grati- maig passat. Retallades que es perllon- nalment, ni al 10% de mitjana, una con- 472 milions, el BBVA 431, La Caixa i la concessionària d’autopistes Abertis ficacions. Darrere, Francisco González, garan fins el 2013 per un valor total de seqüència directa de les exempcions 2.651, el Banc Popular 1.834 i Caja Ma- 662 milions. Iberdrola mereix una men- totpoderós president del BBVA, amb 8,1 50.000 milions d’euros. Tot plegat, sense i deduccions fiscals a favor del capital drid 1.282. ció a banda ja que, amb 2.871 milions milions entre sou i accions, i el president computar el frau de l’economia submer- que s’han anat introduint els darrers D’altra banda, en una economia globa- de benefici, ha assolit la millor xifra de de Repsol YPF, el català Antoni Brufau, gida, on treballen quatre milions de per- anys. litzada com l’actual, cal tenir en compte la seva història. que ingressa 4,2 milions. En ple atac al sones i que suposa deixar d’ingressar Mentrestant, el preu de tant benefici que les tres primeres entitats disposen A més, els dividends borsaris no s’han sistema públic de pensions, les jubila- 70.000 milions d’euros a les arques pú- acumulat també continua pujant: nou d’altres filials i marques que també han aturat pas durant el 2010. Les compan- cions previstes per a alguns alts càrrecs bliques; i sense comptar -tampoc- el frau milions de pobres i cinc milions de per- continuat registrant guanys i que cal yies cotitzades a la borsa espanyola mereixen atenció a banda: José Igna- fiscal, estimat vora els 100.000 milions sones a l’atur a l’Estat espanyol, segons comptabilitzar a part. Les filials del San- van retribuir 24.288 milions d’euros als cio Goirigolzarri, del BBVA, rebrà 68,7 anuals. És clar. Guanyen i continuen dades de l’EPA. Dos milions de pobres tander arreu del món han obtingut 3.885 accionistes. Un 24% menys que l’any milions d’euros i el president Francisco guanyant. I tot són facilitats. i més d’un milió d’aturades als Països milions d’euros a l’Europa continental, anterior, que es van repratir 32.208, González en rebrà 79,8. Al Santander, En aquest sentit, cal recordar que, Catalans. 4.804 a l’Amèrica Llatina i 1.985 milions segons les dades de Borses i Mercats l’agost passat, la Comissió Europea ja Emilio Botín rebrà 24,6 milions i Alfredo La crisi, com sempre, que va per classes al Regne Unit. En el cas de l’expansió Espanyols (BME). va criticar les reformes fiscals dels anys Sáenz, el conseller delegat, el rècord de i comença a prendre forma de robatori. internacional del BBVA, l’entitat va ele- 85,7 milions. del boom econòmic espanyol, quan -en Robatori, sí. Robatori que, segons la var el benefici fins els 1.707 milions a Els sous dels el marc del miracle del totxo- es van Gran Enciclopèdia Catalana, refereix Mèxic, 889 a l’Amèrica Llatina i 236 als baixar (de forma “infundada”, segons la EUA. En el cas de La Caixa, Criteria -el executius: sense cap La dimensió de tot “l’apoderament d’una cosa moble rea- comissió) els impostos i es va incentivar litzat amb ànim de lucre i violentament hòlding de participades que va impulsar crisi plegat alhora la compra massiva d’habitatge i o intimidant les persones o forçant les com a braç inversor- viu una situació l’endeutament. Qui tampoc nota la crisi són les elits. coses”. Més forçades amb tascó neoli- similar i, l’any 2010, va obtenir 1.823 En síntesi, cinc bancs, 34 empreses i Crítiques contra una política fiscal que, Els 584 càrrecs de consellers executius beral, impossible. Robatori. A plena llum milions d’euros de beneficis. una borsa tafurera han guanyat 86.228 avui, en l’àmbit de l’Impost de Societats i alts directius de les empreses de l’Ibex del dia i amb absoluta impunitat. Sumant els beneficis nets, les dotacions milions d’euros el 2010. Només amb el que tributa sobre els beneficis empresa- a provisions i els guanys de les filials, 35 van cobrar una mitjana de 989.000 17,39% d’aquests guanys n’hi hauria rials, està fixat formalment en un 30%. * Article extret del núm. 219 del les cinc primeres entitats han guanyat euros durant el 2009. Van arribar a uns prou per revertir la pitjor retallada antiso- Una xifra que, segons un estudi de la setmanari Directa 36.959 milions d’euros durant els da- nivells retributius que no s’havien assolit cial dels darrers 30 anys consumada el pròpia Agència Tributària, no arriba, fi- Maig de 2011 15
- 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINA Parlem Salvador, coordinador de ràdio Ràdio Pica: 30 anys de lluita Txema Bofill i 23-F. Havíem d’emetre abans, però com Okupem les Ones estàvem a veure què passarà, van decidir esperar una mica i vam dir: el 9 de març passi el que passi «a l’aire, a l’arena»; aquí hem d’emetre! I des de llavors han Les ràdios estan en lluita. Han passat moltes coses, tancaments, que estat 8 mesos denunciant a la potser anirem desenvolupant. Generalitat de Catalunya les inter- ferències continuades i delictives - Vosaltres esteu d’aniversari, 30 d´amb2FM, de caire independen- anys, i vau fer una festa tista. Entretant ERC seguia fent - Sí, vam celebrar els nostres 30 anys i els oïdes sordes i seguia protegint de les primeres ràdios lliures de Catalun- els seus amiguets. S’han estat 8 ya. Les primeres ràdios lliures van sortir fa mesos aixafant i impedint el dret uns 33 anys. D’aquella època, només hem d’expressió de les ràdios lliures sobreviscut nosaltres. de manera completament impune i il·legal. La Generalitat no sols ha - Quines ràdios hi havia abans? repartit llicències i subvencions a - La Campana de Gràcia, Ona Lliure, Rà- les ràdios amigues, sinó que a més dio la Llibertina, l’Avispero, la Veu Imperti- està i provant de tancar emissores nent, Ràdio la Maduixa. a cop de decrets que cerquen una suposada regulació del sector. Les - I que se n’ha fet? denuncies fetes pels companys - Es van quedar pel camí. Sobretot perquè de les ràdios lliures sols han estat per portar un projecte així es necessita publicades als mitjans alternatius. en primer lloc molt interès, molta il·lusió, Per això fa uns mesos el Catalunya i també calés. Un mínim de calés. La va entrevistar a l’Òscar de Ràdio realitat era que aquestes emissores no Bronka i s’han escrit al Catalun- aguantaven més de 3 o 4 anys. La llei en ya tot de denúncies i comunicats aquell moment no estava massa clara, ara sobre la lluita de les ràdios lliures. no és que ho estigui gaire més. Però en Per això, aquest mes hem convidat prendre... però que hi ha bones noticies, ció ha estat en mans d’Esquerra Republi- definitiva quan et tancaven, anaven a sac. a Salvador Picarol per donar-li la - Exactament, però allò més divertit en heu guanyat. Ens deies que ara cana de Catalunya i a aquests senyors Hi va haver el tancament d’Ona Lliure: paraula i que ens parli de les trepi- aquest cas era el govern de Jordi Pujol. teniu 3 freqüències. que ens interfereixen els han donat prop van entrar i van arrasar l’estudi, junt amb tjades de freqüència que pateixen i Vingueren de matinada, per sorpresa, i si - Primer cal dir que a part de nosaltres s’ha de 200.000 euros i això no és una inven- la policia nacional, amb els bombers, i la vida de les ràdios. En el moment no s’obria la porta, ens deien que la vola- interferit a altres companys, Ràdio Contra- ció, ho podeu comprovar mirant el Diari amb l’excusa que hi havia una impremta de l’entrevista, ens comenta que ven amb explosius. Vam estar més de tres banda i Ràdio Bronka. Contrabanda va Oficial de la Generalitat. I per altra banda clandestina. Van arrasar, van tirar els s’han acabat les interferències. anys tancats, amb els equips retinguts. tenir amb Com Ràdio un greu problema el Ministeri de Cultura els hi va donar uns equips a terra, les moquetes, els equipa- És una treva electoral? O bé faran l’any 1991 i Ràdio Bronka problemes amb quants calés més. Com vols que tanquin a ments d’insonorització. També van tancar com amb la Sanitat, que han pos- - I aquests anys què vau fer? Ràdio Nacional. A vegades no queda altra aquesta gent, si el propi Departament que l’electricitat perquè no poguessin funcio- posat les retallades fins a després - Vam fer unes emissions de Ràdio Pica opció que canviar-te de dial. Però ara el hauria d’actuar, perquè Cultura engloba nar. Tot i així vam fer un «empalme» amb de les eleccions municipals? a l’exili, que en dèiem, a la seu de la CGT dial està atapeït. El problema de les in- mitjans de comunicació, els subvencio- els veïns i continuàvem funcionant. del carrer Llúria, a Ràdio Krack però allà terferències d’ara es que duren de fa set na..., i podríem explicar moltes històries Lloc de l’entrevista: Ràdio Bronka, també ho van tancar. No se si és perquè mesos. Emeten des la torre de Collserola, més... - Tancaven les emissores a lo el 14 d’abril. Entrevista filmada per hi vam anar nosaltres o què. Estem par- de la planta de Telefònica. S’entén bastant bestia, sense cap legalitat, ni la televisió independent i lliure de lant l’any 1987. Llavors va haver-hi un clar perquè un dels socis d’Amb2FM tre- - I si nosaltres ens posem a boi- decret, sabotejant la llum... Catalunya: Okupem les ones. moment que no hi havia cap ràdio. Les pri- balla a Telefònica i imagino que allà deu cotejar, a aixafar les antenes de - Ara hi ha un projecte de decret. Abans no meres estaven tancades, nosaltres també tenir un punt d’influència. I l’Administració Cadena Ser, o algunes de les hi havia res. Deien: «emissió clandestina - D’on prové el nom de Ràdio i Krack Ràdio també. Llavors va sortir la hauria de posar un ordre, regular-ho. grans multinacionals de ràdio, i punt». Pica? Ràdio Bronka. Poc després de tancar-nos què ens farien? - Prové d’un grup de teatre, de mim, que a nosaltres van sortir ells. Nosaltres quan - Què fa l’Administració? - Què farien? En cinc minuts, ja venen i - A l’Espai Obert vas explicar es deia Picarol, i jo en formava part i ens ens van tancar ja érem bastant coneguts: - Mirar cap una altra banda. Han passat 8 et tanquen, o el que sigui. Ja van tenir un que a vosaltres us van envair el vam dissoldre. I a mi em deien el pica, donàvem suport als moviments de base, mesos i estem igual i en l’última conversa problema amb la Ser, fent proves, no in- pis i ho van capgirar tot pica, pica. I llavors vam dir podríem lligar a les ocupacions, als grups musicals que els vam dir que què havíem de fer i els vam terferint voluntàriament, i no van passar ni - Sí, això va ser l’any 1987. Hi havia una això, ja que la gent té tanta simpatia per no eren els que sortien a TV-3. I ja que demanar per què no els han fet res en vuit dues hores que el Ministeri d’Indústria ens ordre de registre i d’emportar-se tots els aquest grup de teatre. Estem parlant de parlo de TV-3 cal recordar que nosaltres mesos. Nosaltres no podem treballar. Es- van dir què passa. equips. Se’n van endur-ho tot menys els finals dels anys setanta. Ràdio Pica neix som més antics que TV-3 i que Catalunya tem il·lusionats fent programes i el que no al 1981 aleshores li vam donar el doble discs: micros, tocates, magnetòfons, tot. Ràdio. és acceptable és que no ens escolti ningú. - Vosaltres esteu denunciant des sentit de PICA, Promoció Independent Llavors es va quedar dipositat a la caser- Els vam dir que agafaríem dos dials: el de fa set mesos a través dels mi- Coordinació Artística (la última A significa na dels mossos d’esquadra del passeig - Més antics i menys subven- 94.2 i el 105.4 i de moment veurem què tjans alternatius, de les vostres el que vulguis, alternativa, àcrata). Pujades. El més divertit va ser que era la cionats suposo. Rebeu subven- passa, han passat pocs dies. És un acord ràdios i webs les violacions que unitat dels mossos d’apostes i jocs, com si cions? que hem fet amb el Ministeri d’Indústria i pateixen les ràdios lliures, i res. - O sigui que Pica no ve d’un ins- fóssim una timba il·legal o un casinet. - No. No n’hem demanat mai. la Generalitat: quan ells deixin net el 96.6 Hi ha impunitat pels infractors? trument de lluita, com una llaça, —que la pròpia Generalitat fa 21 anys ens - No tan sols tenen impunitat, sinó que una pica - De què us acusaven? - Per antiguitat, alguna cosa us autoritzar a fer servir—, doncs que funcio- ens denuncien a nosaltres. Aquests de - Es va agafar «pica», perquè la gent es - De que fèiem interferències a l’aeroport. haurien de donar... ni. Quan ells deixin net el 96,6, nosaltres Mola que ara es diuen amb2FM, ens van piqui, i piqui, per fotre canya. Això és el que deien. Era una excusa. No - Al contrari, ens volen donar un premi, que deixarem lliures les altres freqüències. dur a un judici amb l’argument que era un era creïble perquè van obrir l’expedient un és un Decret. Som tan guais i ho fem tan alternatiu i un antisistema. Unes coses - Així sou «canyers» any abans fins el moment de tancar-lo, en bé que volen que emetem en 5 Watts per- tan puerils i ridícules com la de portar una - Sí, això sí. un any haurien caigut molts avions. A més què no ens escolti ni Déu. Així de clar. Eh - Quines amistats tenen aquests fotocopia d’un article d’El País on es deia a més van venir de matinada com si fós- què maco? Aquest és el premi a la nostra de Ràdio Mola per poder interfe- que s’han de fer fora de la Xarxa els alter- - Els orígens són a l’any 1981, sim terroristes. I sense previ avís. perseverança. rir amb total impunitat? natius i antisistema. Sort que el jutge, din- o sigui que vosaltres esteu - Has fet una bona pregunta, molt bona tre del que cap, va tenir les idees clares, i d’aniversari, 30 anys - De matinada, com en el temps - Des de fa mesos us estan xa- pregunta. Durant set anys el Departament ens va absoldre i la fiscal que teòricament - Vam sortir uns dies desprès del famós d’en Franco, els agradava sor- fant les freqüències, sembla de Cultura de la Generalitat, la seva direc- havia d’anar en contra meu, se li escapava 16 Maig de 2011
- 18. NAMITA DE CERVELLENTREVISTA m amb... o Pica i artesà de la comunicació a per la llibertat d’expressió el riure. - Com valores la tasca d’ERC al - De riu a riu, del Besos al Llobregat, el mà davant i l’altre darrere. Sempre en dèfi- > LES FRASES... capdavant dels mitjans aquest Barcelonès. Darrere el Tibidabo ja no. I cit. Sovint penso en tirar la tovallola. - Qui ha organitzat la campanya últims anys? per Internet arribem a tot el món. És una en favor de les ràdios lliures? - Esquerra Republicana que diuen que són qüestió tècnica. - Et penses jubilar? - La campanya la ha organitzat en bloc la independentistes, no ho han demostrat, - No mentre tingui la salut que tinc ara. Coordinadora de Ràdios Lliures de Cata- mentre han dirigit Cultura. Han tingut set - Ràdio Pica sou un col·lectiu? lunya, i la cosa no acaba aquí. I si volen anys per posicionar-se en el tema de les - Som més aviat una federació - Com us financeu? guerra, n’hi haurà. ràdios lliures. I no ho han fet. Han fet sols d’individualitats. I et diria més, hi ha hagut - La gent aporta la seva petita quota, i tam- una cosa: acceptar la Llei que s’ha fet a gent que no ens hem conegut mai. Té grà- bé hi ha les mogudes de concerts, com - Parla’ns d’aquesta Coordina- Madrid, el Decret aquest. No han donat el cia, no? No som assemblearis, però si hi l’altre dia, el de la coordinadora. dora. Des de quan funciona? pas, ni s’han posicionat dient: «nosaltres, ha un problema gros ens reunim i estem Qui la forma i què esteu fent? com a independentistes, ho fem aquí a en contacte programa a programa. A Pica - S’aconsegueixen diners amb - Funciona des del novembre 2009 i la Catalunya». No ho han fet, estan condicio- ja quasi no hi ha programes en directe. els concerts? formem a Barcelona, Ràdio Bronka, Pica, nats per interessos econòmics. Ens arriben programes d’Argentina, de - Si hi ha partits de futbol no se’n treuen Contrabanda, RSK, i Ràdio Bala de Man- Cantàbria, d’Alemanya, d’Olot, etc. massa. Hi ha hagut temps molt difícils. resa que és l’última que ha arribat i que - Quina és la vostra audiència? és comarcal. És possible que se n’hi Penso que hi ha tan poca gent - Com t’arriben les propostes de - Quines són les dificultats més afegeixin més. La funció és, entre altres seguint els mitjans alternatius, programa? greus de les ràdios comuni- coses, la de coordinar-nos per fer més que és molt ridícul que pro- - Bàsicament per correu electrònic, en for- tàries. força. Hi havia hagut altres coordinadores hibeixin, silenciïn, manipulin, mat MP3. - L’economia, entre altres coses. El que que es van quedar pel camí. La idea tam- censurin els pocs mitjans exis- és costós és el manteniment del centre bé és coordinar-nos amb Aragó que som tents. - I quina és la teva funció? emissor, ja que els equips consumeixen propers, Andalusia, el País Basc. Hem de - No podem contractar empreses per fer - La de coordinador. Ordeno i reuneixo el molta electricitat, i el lloguer dels locals. El denunciar aquesta legislació que és molt estranya. Ara hi ha un decret que volen enquestes d’audiència. Som pocs. Penso també que és una ridiculesa el que estan puzle de programes que m’arriben i intento que no es dupliquin. Ara hi ha una ofer- manteniment del telèfon, aparells etc, es pot assumir amb les quotes. Però ens en “La força aplicar al que anomenen tercer sector. fent. Penso que tenen por. No volen deixar passar ni una mica. ta brutal de Heavy. Però no pot ser que l’emissora es converteixi en heavy o punk. anem sortint. Però el que ens mata són les interferències. està en la - Què és el Tercer Sector? - El tercer sector és un colador impres- - Ara amb la televisió indepen- Els programes tenen llum verda a no ser que expressin idees racistes i feixistes. - Com ho feu per arribar a la il·lusió” sionant. Hi poden entrar sectes, ONGs, dent s’espantaran més. Se sap També haig de digitalitzar alguns progra- gent, per anunciar-vos? associacions, partits polítics, caçadors de que la televisió té molta més in- mes que m’arriben per cassette, però són - Utilitzem aquestes històries tan moderni- papallones, etc. Hi pot entrar tothom. No és com en altres països on queda clar que fluència. - Sí, l’altre dia, ells no ho saben, jo vaig es- pocs. lles com Twitter, Facebook, que funcionen si s’utilitzen bé. Facebook és per a mi un “ Un gran - Digues una de les característi- les ràdios lliures són una cosa, que les rà- dios municipals en són una altra, que les tar a una inspecció d’aquesta televisió, La Tele dels moviments socials. Va sortir bé. ques de Ràdio Pica joc, serveix per posar la programació, i re- cordar les freqüències i posar un dibuix so- problema Però no ens deixaran viure, ja ho sabem. - Hi ha espais de relats, que a les ràdios bre cada programa. Tenim prop de 5.000 ràdios d’ONG en són una altra, les ràdios culturals una altra i les religioses també Per altra banda, el que si queda molt clar en general s’ha perdut. És més proper al adherits. El twiters és una altre història. És que patim és que en referència a com vam començar llibre, a la literatura, a relats. La ràdio és més directe. Has de sintetitzar i s’ha de se- una altra. Aleshores aquí, si hem d’entrar tres cents col·lectius a barallar-nos entre als anys vuitanta, no hi havia Internet, no- imaginació pura. Cada un posa la imatge leccionar a qui va. A part hi ha les webs. són les in- més hi havia dos canals, TV-1 i TV-2, i ara segons ell ho veu. La ràdio s’ha desaprofi- nosaltres, no acabarem mai. Curiosament un antic director de mitjans de comunica- ho controlen tot i a més a més s’ha perdut tat molt. Hi posem música molt avançada. - Alguna cosa que vulguis afegir, terferèn- l’audiència. Abans la gent jove a la nit es- Hem estat capdavanters de música elec- per acabar. ció de la Generalitat, que ara ja no hi és, el Sr. Santiago Rementol, ho tenia més clar. coltava la ràdio. Ara hi ha la televisió per trònica. També vam ser la primera ràdio en - Que aquests d’amb2FM que deixin cies” Va dir que nosaltres no havíem d’entrar en satèl·lit, la televisió per cable, Internet... posar La Polla Records l’any 81. I sempre d’emprenyar, que ja està bé. Se’ls veu el cap concurs, perquè de fet nosaltres no hem estat innovant en allò que els altres ni llautó. De què van? - ... I futbol cada dia. volen i, potser alguns, ni poden. De vega- havíem d’entrar en aquests paràmetres paral·lels de les ràdios comercials. Aquí el - Exactament, això a part, queda clar que, des és tan revolucionari el missatge com - Doncs, acció directa! “La ràdio o són ximples del cul, o tenen molta por. la manera d’expressar-ho. - Saps que han arribat a dir? que jo era de que passa que ens demanen unes quotes tècniques igual que a les ràdios comercials. És ridícul, tots els països europeus ho te- la COPE, barbaritats. Ja no saben què dir. s’ha des- nen superat. - Quin programa destacaries de Penso sincerament que necessiten una I per què presentar-se a un concurs i tanta pamplinada si al final et donen 5 Watts? Ràdio Pica?. teràpia... aprofitat - Són lliures les ràdios minori- - En aquest moment jo destacaria «El 5 Watts és una burla. Som l’últim país d’Europa que estem en aquesta situació. tàries? Quin nom t’agrada per definir la vostra ràdio: ràdio lliu- corazón de las tinieblas» que és un pro- grama bàsicament literari, de relats, d’una - ... electroxocs, una picada, els aniria bé molt” Quan ho comento a col·legues de països re, alternativa, comunitària? noia de Cantabria, que ens ho envia per - Alguna cosa així, perquè no es compren. europeus, al·lucinen. No s’ho creuen. Aquí - Nosaltres durant molt de temps dèiem: Internet i que fa un treball excel·lent amb Ara estan emprenyats perquè han perdut podríem dir que la democràcia... «Ràdio Pica, l’emissora independent i no comercial». Nosaltres ens situem dintre música i efectes. Tan és així que ràdio 4 de Galícia i altres ràdios de nivell estatal ens la seva televisió. Els han tancat gràcies a la campanya de denúncia, ja que difonien “És tan re- - … Una democràcia bananera, les ràdios lliures. Comunitària té un sen- tit de petita cobertura, de barri, de xarxa. l’han demanat. escòria i pornografia per ser ben comer- cials, porno SMS, volucionari del tercer món. - Sí, del tercer món. Alguns països d’Àfrica A Madrid n’hi han, com Radio Vallecas, Radio Luna. Allà en diuen comunitàries - Salvador, explica als amables lectors, què s’ha de fer per mun- - Nacionalistes pornogràfics. el missat- estan millor que nosaltres. Però, com en tantes coses, ens van dir que hi va perquè són molt de barri. En canvi Ràdio Pica, Bronka, Contrabanda tenen una co- tar una ràdio? - Tenir molta il·lusió. És el principal i tenir Són impresentables. - La pela és la pela. ERC set anys al poder ge com la haver una transició, i que hi havia lliber- tat d’expressió. Sí, hi ha la seva llibertat bertura metropolitana i aquesta ha estat la nostra vocació de seguir així. Incidim en una mica la vocació de màrtir, perquè és dur... i sols han ajudat als seus amiguets. No ens podem refiar. Si s’atreveixen a retallar manera d’expressió, la d’ells, la seva... els barris, però anem més enllà. Contra- banda incideix en el Raval però també a - ... Me’ls desanimaràs. i a donar-nos 5 Watt, és com tancar-nos l’emissora, com estar en un règim militar. d’expressar- - ... La de la Cadena Ser. - I d’altres més propers: Catalunya Infor- altres barris. - A veure, cal tenir voluntat i saber que no és un joc, sinó peta a la llarga. Si tens Una retallada total. Nosaltres seguirem legals o il·legals. Hem d’estar vigilants i ho” mació, i Catalunya Música, i Catalunya - Quin es l’àmbit de les vostres il·lusió, ho tens tot. I cal apuntalar la quota. i lluitar tots plegats contra les retallades i Ràdio i tants canals com vulguis. ràdios? Aquestes ràdios sempre anem amb una agressions del poder. Maig de 2011 17
- 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA El 14 de maig a Tarragona Jornada “Compartim escola, cerquem hortizons. Ens arrisquem?” Secció Ensenyament · Cris Gamo, mestra formada en peda- A qui va adreçat? CGT Tarragona gogia sistèmica de l’Escola Mare de Déu del Roser de Riudecols. A totes les persones de la comuni- · Àngels Esterri, mestra de l’Escola tat educativa, especialment mestres Patronat Domènech de BCN. A quests són alguns dels neguits i professores, que volen canviar · Un membre de la inspecció educati- l’escola, amb esperit de transforma- que s’expressen habitualment va (per confirmar). ció, d’aprenentatge crític, de crear entre les parets de les escoles i ins- 18h Tancament de la jornada xarxa, amb ganes de trobar-se i de tituts i, molt sovint, queden tal com s’han originat, “a l’aire”, “sense res- compartir. postes”. És per això que aquesta jor- Qui som? nada d’educació pretén oferir un espai i un temps de trobada entre membres Som un grup de mestres i professo- Com m’hi apunto? de la comunitat educativa, una opor- res, que hem decidit tirar endavant el que buscàvem fa temps a les nostres Disposem de 120 places per tal que els tunitat per parar, per escoltar-nos, per comarques i no trobàvem: provocar tallers siguin operatius. Per apuntar- deixar anar inquietuds… una oportu- debat, compartir inquietuds, buscar t’hi, omple el formulari que trobaràs nitat per compartir experiències con- clicant aqui . Després has d’ingressar cretes i reflexions generals que ens complicitats, aprendre, mirar, riure, 10 euros al número de compte 2107 ajudin a repensar un demà a l’escola créixer… Ens fem dir Deixa de ser 0129 1 5 3361820293 d’UNNIM, i a l’institut diferent, des de la certesa una illa i ho organitzem des de la sec- amb el teu nom i cognom i posant que el canvi, tot i que exigeixi temps ció sindical d’ensenyament de la CGT “Jornada” al concepte, abans del dia i esforços, SÍ és possible. Si més no, de TGN. Algunes ens coneixem, mol- 6 de maig. val la pena provar-ho. Hi ha molt en tes ho farem aviat, el cas és no perdre altres publicacions. enllà de primària, què passa a Secun- Si no pots pagar fes-nos-ho saber, que joc. oportunitats i trobar-se, per sobre de 11.30h Esmorzar dària?” amb Immaculada Reguant, di- ningú es quedi fora per diners. Si te- Ens arrisquem? sigles i prejudicis. 12h- 14h Tallers simultanis rectora de l’Institut d’Altafulla i Neus niu problemes amb el formulari o de Taller d’infantil. “Com acompanyem Calmet, professora de l’IES Baix Pe- qualsevol tipus envieu-nos un email a Programa Jornada els infants”, amb el Guillem Massot, nedès de El Vendrell, ambdues forma- On? deixadeserunailla@gmail.com educador i autor del bloc Ser para des en Pedagogia Sistèmica. El preu inclou l’esmorzar i el dinar 9.30h Benvinguda i recollida de ma- educar. La jornada es celebrarà a l’Escola de vegetarià. 14h Dinar terial Taller de primària. “Sense emoció no 16h Taula rodona I demà, què? amb Pràctiques (Carretera de Valls s/n) a la Si vols portar informació o qualsevol 10h Conferència “L’escola, transfor- hi ha aprenentatge”, amb mestres de · Pilar Iranzo, doctora en Pedagogia i zona educacional del campus Sescela- altre material educatiu que creguis in- mació o reproducció de la societat?” l’escola Patronat Domènech de BCN. professora de la URV. des, al barri de Sant Pere i Sant Pau, si teressant per a compartir, tindrem un a càrrec de Concha Fernández Marto- Taller d’especial. Incloure aprenent · Jose Tabuyo, pare, membre de la co- véns en cotxe i vols saber com arribar taula on exposar-lo. rell, doctora i catedràtica de Filosofia del món, amb la Mercè de Febrer, munitat educativa. clika aquí Escola de Pràctiques. Per Per inscriure’t a la jornada i més infor- al IES Menendez y Pelayo de BCN, mestra. · Itzi Díez, alumna de 2n d’ ESO de arribar en transport públic des del cen- mació al bloc “Deixa de ser una illa”: autora del llibre El aula desierta entre Taller de secundària. “Horitzons més l’IES Vil·la de Gràcia. tre de TGN a l’escola clica aquí. http://deixadeserunailla.blogspot.com/ La CGT de Tarragona va okupar les dependències de l’antiga Facultat de Lletres per a reivindicar un local CGT Tarragona tímetre? No ho entenem i no és just. tothom no entén com és que no tenim Les dones i els homes de la CGT hem l’espai però el fet és que tampoc han de pagar cada un dels metres quadrats fet res perquè aquesta anomalia se so- dels locals on ens trobem mentre els lucioni. L a CGT de Tarragona vam ocupar el matí del 28 d’abril la primera planta de l’edifici on estava ubicada alters sindicats (CCOO, UGT…) no paguen ni cinc. I tampoc paga ni un ral Al llarg de tot el dia i durant la mobilit- zació que vam portat a terme, el tinent la patronal Cepta. d’alcalde Carles Castillo va mantenir l’antiga Facultat de Filosofia i Lletres Okupem per reivindicar el nostre dret diverses converses i reunions amb la de la Universitat Rovira i Virgili (Plaça a tenir espais tal com tenen els altres. CGT en el lloc de l’acció, i ens va fer Imperial Tarraco), amb l’objectiu de No som una anècdota sinó milers i si arribar el compromís de l’alcalde J. reivindicar un local on portar a terme estem realment en democràcia no té Fèlix Ballesteros per portar a terme les seves activitats socials i sindicals, cap mena de lògica que ells no paguin una reunió urgent el proper dilluns 2 de en condicions d’igualtat amb la resta ni un euro i nosaltres hàgim de pagar maig, i discutir sobre la taula una llista d’organitzacions de Tarragona. fins i tot l’aire que respirem, quan en de locals municipals susceptibles de ser Volem un espai per a la CGT de Tarra- aquesta ciutat hi ha espais per a totes cedits a la CGT, que reivindica un espai gona. Som la CGT de Tarragona, una i tots. Volem locals per als moviments digne per desenvolupar la seva tasca sin- organització de treballadores i treba- socials, volem espais per a les treballa- dical i social en les mateixes condicions lladors organitzats que estem junts per dores i els treballadors, no només per que gaudeixen altres sindicats (espais tal de millorar les condicions que com als que mengen de la mà de quin mana suficients, cedits per l’Administració), i a persones que treballem tenim, no no- sinó per a totes i tots. acabar així amb anys i anys de discrimi- saltres només sinó totes les persones No és el primer cop que fem pública nació institucional. que treballem. aquesta reivindicació plenament justa Amb aquest primer compromís, la As- No rebem diners de l’Estat ni de pac- i lògica. Fa uns anys ja vam ocupar semblea Permanent de la CGT va deci- tes de no agressió amb qui, precisa- l’espai de l’antic Inem quan encara dir donar marge a la negociació amb el ment no ens vol massa bé, és a dir la no havia estat atorgat a la patronal… consistori, i mantenir el conflicte en clau patronal, els amos dels mitjans de pro- per la mateixa patronal i pels “sindi- de diàleg, fins comprovar si hi ha resul- ducció. Però estem en democràcia, no cats majoritaris”, i ho vam fer diverses tats concrets a la reunió del dilluns. en un sistema feudal, i sabem que totes vegades i mesos seguits, al bell mig Per facilitar aquest diàleg, l’Assemblea les persones tenim els mateixos drets de la Rambla Nova. Però d’aleshores va resoldre procedir al desallotjament i les mateixes obligacions. Si això és ençà no hem parat de fer tot el possi- voluntari de l’espai ocupat a l’antiga així, i sembla que la majoria social ble per tenir un espai que creiem que URV i anomenar els seus interlocutors n’estem convençuts, com pot ser que no només ens correspon sinó que és a la negociació. altres organitzacions de treballadores una anomalia completament il·lògica Esperem que l’esforç de la CGT per i treballadors molt menys reivindicati- dintre de la nostra ciutat. Hem parlat solucionar el conflicte d’una manera ves, molt més a prop de qui mana, rep amb desenes de persones amb “poder” satisfactòria, raonable i dialogada, no locals i espais a la nostra ciutat i en tant a al ciutat com a la demarcació i quedin en el no rés. canvi nosaltres no tenim ni un sol cen- 18 Maig de 2011
- 20. SENSE FRONTERES La violència és l’excusa del poder Mohammad VI, aliat privilegiat d’occident, està per tenir-nos sent assetjat per una vitalíssima societat civil incompatible amb corrompudes teocràcies medievals dominats Marroc: mobilització Això de Marràqueix social, repressió i Rafa Cid “E n un món millor” és el títol estratègia de la tensió d’una pel.lícula que reco- mano sense rubor, on es narra en bon llenguatge cinematogràfic els tràgics efectes de la violència en el món, tant se val si es tracta del ric gal i efectiu de primer món com del tercer i mise- Joan M. Rosich, afiliat a rable, de joves com d’ancians, la CGT Baix Camp l’ANDCM, po- sada en llibertat violència simbòlica, institucional, immediata de subliminal o armada és l’excusa del totes les perso- poder per tenir-nos dominats, ex- D esprés de les mobilitzacions dels passats dies 20 de febrer i 20 de març, en que es van orga- nes detingudes, i descobriment plotats i emmordassats al seu carro d’interessos. de la tomba Ve això a conte del recent atemptat nitzar nombroses manifestacions a de Mustafa El ocorregut en una de les places més ciutats de tot el país, la lluita conti- Hamzoui (as- transitades de Marràqueix, amb un nua al Marroc. Una mobilització so- cial sense precedents, que recull els sassinat en la saldo de morts i ferits que recorda fruits del treball del nou activisme comissaria de de lluny al nostre 11-M. Sempre social jovenil, de les lluites sindicals policia de Khe- vam dir que la força imparable de i en defensa de drets bàsics, del tre- nifra) i el càstig les revolucions populars a Tunísia ball constant d’organitzacions com als culpables. i Egipte radicava en el seu caràc- l’Associació Marroquina de Drets La resposta ter pacífic i democràtic. Pacífic i Humans (AMDH) o l’Associació del règim, de democràtic per part del poble, per- de Diplomats i Diplomades en Atur la monarquia, què a mesura que la censura corre del Marroc (ANDCM), del movi- de l’aparell del el seu vel va augmentant la xifra ment amazigh, d’organitzacions de poder (“Maj- d’assassinats en la repressió-en un l’esquerra radical i del moviment an- zen”) ha estat i principi silenciada pels mitjans-que tiglobalització. segueix sent la van provocar els governs per ani- Des del les mobilitzacions genera- repressió, una quilar. litzades del 20 de febrer, les mani- repressió no nent amazigh i de la llengua amazigh sió del Govern i la dissolució de les També vam dir que la introduc- festacions i actes de protesta es suc- tant escandalosa com la d’altres paï- al Marroc, la “independència” de la dues cambres, la separació de poders ció de la violència armada a Líbia ceeixen per tot el Marroc, de forma sos del Magrib o el món àrab, però justícia i la separació de poders, la amb una justícia independent, el ju- contra Gaddafi, encara que fos foc quasi diària, amb motivacions dife- constant, contra els activistes, els es- igualtat davant la llei, dotar de més dici dels responsables de la tortura i amic de l’OTAN i l’ONU en tàn- rents que van des de la lluita contra tudiants, els treballadors en lluita, els poders al govern, pertanyent el pri- dels crims contra el poble marroquí, professors, els diplomats a l’atur. els dem, podia ser el principi de la fi en l’atur, a la defensa de l’ensenyament mer ministre al partit més votat (fins la lluita efectiva contra la corrupció habitants dels barris marginals, l’imaginari col.lectiu perquè torna- i els serveis públics, de la demanda ara era qui el rei volgués), donant i la recuperació de les riqueses es- Des que el vent de llibertat va bufar més marge d’actuació als partits, tot poliades al poble, l’alliberament de va al poder amb majúscula (vulgo de llibertat i la reforma de la consti- sobre el nord d’Àfrica, un moviment això basat, diu ell, en el respecte als tots els presos polítics. la defensa de raó d’Estat) la solució dels con- tució, a les reivindicacions sindicals de joves marroquins va convocar drets humans i en la protecció de les la llengua tamazigh, la defensa de la flictes, i s’allunyava de la voluntat o la lluita contra la corrupció políti- manifestacions el 20 de febrer a la llibertats. sanitat i de l’ensenyament públic de ciutadana l’acció directa per sege- ca. La resposta donada pel poble marro- majoria de les ciutats i pobles del Tot el cor de partits i entitats que es- qualitat, la denúncia de l’oblit i falta llar la ruptura amb les dictadures i quí al discurs reial del 9 de març va Marroc per reclamar la llibertat i tan esperant aquesta reforma consti- d’infraestructures i mitjans en què es dèspotes. Aquesta interpretació val ser contundent, un discurs en que el la democràcia. Des d’aquell 20 de tucional per a agafar la seva part del troben determinades zones rurals o el mateix, només que al revés, en rei Mohamed VI, tot i anunciar tími- febrer, un nou cicle de lluites s’ha pastís, lloaven les paraules del rei, de la perifèria de les grans ciutats,... veure la passivitat de l’ONU amb des reformes, ignorava al moviment obert amb manifestacions descen- mentre tanquen els ulls a la realitat I de cop, un sanguinari atemptat te- el terrorisme d’Estat que està prac- 20 de febrer i la seva reivindicació tralitzades per tot arreu, al Marroc i que viuen els treballadors i el poble rrorista el 28 d’abril en un cafè de la ticant el règim sirià. fonamental: l’elaboració pel poble en altres llocs, per exigir una ruptura marroquí. plaça de Yamaa el Fna de Marràqueix I ara entra en escena una mà negra d’una nova constitució i no un pegat veritable i total amb totes les insti- Es tracta de repartir prebendes per a provoca una quinzena de morts i dis- al feu-enclavament de Mohammad elaborat amb els límits marcats pel tucions no democràtiques establer- consolidar el poder econòmic, polí- para totes les alarmes. Un atemp- VI, aliat privilegiat d’occident i el rei. tes pel règim. La mobilització no ha tic i social de la monarquia alauita, tat que pot venir tant dels sectors tron estava sent assetjat per una En les manifestacions del passat 20 cessat tot i la repressió, la desinfor- creant un matalàs de partits i entitats de l’integrisme islàmic, totalment vitalíssima societat civil incompa- de març per a reclamar reformes po- mació, la intimidació i la difamació que esmorteeixin la lluita popular i descol·locats i absents del procés de tible amb corrompudes teocràcies lítiques i denunciar la corrupció del respecte als joves per part dels mi- donin la façana democràtica neces- mobilitzacions, amb ànim de recu- medievals, encara que els seus lí- règim de Mohamed VI, van partici- tjans de comunicació oficials i els sària per a l’exterior, mentre se se- perar la centralitat informativa, con- ders hagin estudiat en els millors par-hi cinquanta mil persones a Ca- diferents aparells del poder. gueix reprimint impunement les rei- dicionar les dinàmiques d’obertura i escoles de Suïssa. Ull a l’atemptat sablanca, vint mil a Tànger, vuit mil La continuïtat de les manifestacions vindicacions del poble marroquí. canvi social i provocar un increment del Marroc, fa pudor, i sens dubte a Alhucemas, quatre mil a Tetuan, per tot el Marroc, a pesar de la brutal Mentre Mohamed VI s’omple la de la repressió. O que també pot ve- intentaran utilitzar-lo per desac- deu mil a Rabat i així fins a un cen- repressió, ha obligat al rei a manio- boca, de cara a l’exterior, de drets nir de sectors dels lobbies del poder tivar la democràtica marxa verda tenar de ciutats. Manifestacions més brar per a desactivar el moviment humans i democràcia, la repressió que no volen que s’avanci en les que protagonitza el món àrab i que nombroses i ben organitzades que amb el seu discurs i les seves pro- segueix implacable, en forma de reformes i que esperen provocar el anunciava nova parada al palau de les del 20 F i que marcaven l’avanç meses. A partir del procés de regio- repressió salvatge en les manifes- caos i l’alarma com eines per aturar nalització, obert fa diversos mesos, Rabat. del moviment. En diverses ciutats es tacions, ferits a mans de la policia, les mobilitzacions i els canvis i re- amb la pretensió de repartir engrunes L’estratègia de la tensió (aquesta van realitzar de nou manifestacions detencions i empressonament de clamar el reforçament del poder en del poder entre els partits i entitats lluitadors, amenaces a activistes, clau autoritària. Un atemptat que re- vella dama indigna que tan bé vam els diumenges 27 de març i altra ve- col·laboradors del poder a través tortures a detinguts.... La repressió corda l’estratègia de la tensió porta- conèixer en la transició) i la vio- gada el 24 d’abril. I cal destacar la mobilització permanent que porta a d’institucions regionals, així com in- s’ha cobrat ja 6 morts en els últims da a terme pels sectors de l’extrema lència indiscriminada en l’era de la terme des del 4 d’abril l’ANDCM a tentar controlar més de prop a les zo- mesos, centenars de ferits i de pre- dreta i els serveis secrets a la Itàlia i comunicació global sol ser l’últim Rabat el les que participen diversos nes més rebels del regne, com el Rif, sos, ocupació policial i fins i tot mi- l’Espanya dels anys 70 del segle XX recurs dels Estats canalles, sigui milers d’activistes, amb constants o el Sud, Mohamed VI ha anunciat litar de determinades zones i pobles per tal de sembrar el caos i aturar els quina sigui la mà que la practiqui. concentracions, accions reivindicati- la creació d’una comissió, nomenada i contínues prohibicions de manifes- processos de lluita i transformació L’atemptat de Marràqueix por- ves i manifestacions, en defensa de per ell naturalment, que elabori una tacions en nombroses ciutats, però social. ta signatura: la dels que busquen l’exigència del dret al treball com un proposta de reforma constitucional cada vegada hi ha més que diu que Esperem que malgrat tot, la mobilit- tombar les revoltes democràtiques dret humà indispensable, incorpora- que s’aprovi posteriorment en re- ja n’hi ha prou, que cal un canvi, zació i la lluita pel canvi social con- àrabs. Per cert, per si algú no ho ció en la funció pública, un subsidi ferèndum. que reivindica coses com: una nova tinuïn al Marroc. I el nostre suport sap, la Goma Dos no es ven a les d’atur en funció dels anys en atur i Reforma que ha de recollir, per ordre constitució democràtica que emani és no sols necessari sinó imprescin- fleques. del salari mínim. reconeixement le- seva, el reconeixement del compo- de la voluntat del poble, la dimis- dible. Maig de 2011 19
- 21. SOCIAL No a les bales de goma i a la Volem un calendari urgent de tancament de les centrals nuclears, cal actuar per tal de repressió de la prescindir de l’energia d’origen nuclear democràcia Antinuclears Antinuclears de Barcelona celona rebutgem aquesta perspectiva i som conscients que cal actuar per tal de prescindir de l’energia d’origen nuclear. Tanmateix també som conscients que L es organitzacions socials i sin- dicals que ens integrem en el col·lectiu Antinuclears de Barcelona aquesta voluntat s’ha de fonamentar en una profunda transformació del sistema econòmic actual. El nostre coneixement som conscients de viure en un Món i experiència ens diuen que els recursos en que els recursos i ecosistemes bà- del Planeta Terra, i l’energia disponible, sics per al manteniment de la vida es són limitats i cal adaptar-se a aquesta posen en el punt de mira dels poders realitat. Hem de prendre el control de la econòmics dominants. Observem com gestió d’aquests de les mans dels pode- els especuladors fills de la doctrina ca- rosos i els hem d’administrar d’una ma- pitalista més extrema juguen amb les nera eficient i respectuosa amb el medi nostres vides posant en el mercat de ambient amb l’estalvi com a meta. Tot valors els serveis públics de subminis- això no és possible si no es produeix un trament d’aigua, les produccions agrí- canvi de model econòmic. No es poden coles i ramaderes (aliments) basades resoldre els problemes si mantenim viva en l’ús de tota mena de substàncies la causa que els provoca. Mentre el ca- químiques letals i contaminants (aire) pitalisme sigui vigent fracassaran totes i els recursos energètics (combustibles les cimeres sobre el canvi climàtic. fòssils, gas, urani, etc...) d’una mane- Les organitzacions sotasignades ens ra impune i amb la total col·laboració constituïm com a Antinuclears de Bar- de les anomenades “democràcies” celona i volem, amb la nostra activitat, occidentals així com dels mass-media obrir una escletxa en aquest mur as- controlats pel mateix capital. fixiant construït per blindar la rapinya Vivim també en un moment de crisi de les corporacions especuladores i pro- econòmica profunda la qual serveix posar altres formes de viure i conviure d’argument al sistema capitalista per en harmonia basades en el respecte a la exacerbar la seva tradicional política natura i als individus. d’agressió a la classe treballadora, als rals i el medi ambient en general. I front dels combustibles fòssils. Polítics, guts i els silenciats, els rostres dels és- No volem el formigó gris de les cen- pobles i cultures, als ecosistemes i als és enemic també de pobles i cultures, mass-media, tecnòlegs a sou, banquers sers humans contaminats, la destrucció trals nuclears, no volem un Món que recursos naturals per tal de maximit- només cal recordar les massacres que i altres elements d’aquest Món “liberal” dels espais naturals i la ruïna de molts es deteriora dia rere dia sota la conta- zar els beneficis de les corporacions en temps recents s’han produït en paï- s’han omplert la boca amb frases com pobles. I si la memòria falla només cal minació del sistema socioeconòmic ac- sense cap mena de control. El fracàs sos que casualment disposen encara de ara “la nuclear és l’única alternativa veure les imatges de la catàstrofe japo- tual, no volem participar en una cursa de les cimeres de Kyoto, Rio, Johan- recursos energètics extraïbles a baix possible”, “no contamina”, “és barata”, nesa actual. Ens deien que l’energia nu- esbojarrada per obtenir beneficis sense nesburg i Copenhague han demostrat costUna de les grans mentides que els “genera pocs residus” i coses per l’estil. clear era segura i neta: la realitat ens ha escrúpols. Volem un Món lliure i sense abastament que el sistema capitalista poders econòmics han volgut i volen Nosaltres tenim memòria i recordem tornat a demostrar l’abast de la mentida isòtops radioactius i el volem ara. és incompatible amb el manteniment convertir en una “gran veritat” és la su- els abocaments de bidons plens de ra- i el drama de la impotència de la gent. www.facebook.com/Antinuclears dels ecosistemes, els recursos natu- posada bondat de l’energia nuclear en dioactivitat al mar, els accidents cone- Des del col·lectiu Antinuclears de Bar- http://antinuclears.blogspot.com/ Crida per a una manifestació antinuclear a Barcelona el 5 de juny Tanquem les Nuclears nitzen el trist rànquing de successos d’alliberar les 200 tones de CO2 ves a l’atmosfera, ocultant-ho durant A més, el govern ha renovat en març www.tanquemlesnuclears.org relatius a la seguretat al parc nuclear radioactiu que refrigeraven el reactor. diversos mesos— uns fets que ara d’enguany el permís de funcionament de l’Estat. Després de les denúncies ecologistes, estan sent jutjats per la via penal a a Cofrents, del tipus de la resta de A l’octubre caduca el permís una comissió d’investigació del Con- Gandesa. reactors accidentats a Fukushima, tot E n aquest 25 aniversari de Txernò- d’explotació d’Ascó: és hora que sor- grés dels Diputats va fer sortir a la llum A la resta de l’Estat, Garoña, besso- i que pateix, entre altres, reiterades bil ha esclatat l’immens accident tim al carrer per exigir el tancament que durant mesos Vandellòs 2 va fun- na del primer reactor de Fukushima errades en l’opertura de les vàlvules de la central nuclear de Fukushima de les nuclears a Catalunya i a l’Estat. cionar sense tenir plenament operatius Daiichi, continua en funcionament d’alleugiment en el sistema primari, Daiichi. Totes dues tragèdies ens re- Perquè Catalunya no és immune al els sistemes de refrigeració del nucli. malgrat que presenta greus proble- un desafiament als marges de segu- corden les possibles conseqüències que ha passat al Japó:El 19 d’octubre L’any 2008 Greenpeace va donar a mes de corrossió en el vas del reactor retat en els sistemes de refrigeració de tenir a Catalunya tres reactors de 1989, durant el accident de Vande- conèixer que Ascó 1 havia alliberat i que sobreescalfa les aigües de l’Ebre d’emergència, i que ha demostrat ser nuclears en actiu, que a més protago- llòs 1 vam estar a punt que d’haver deliberadament partícules radioacti- per sobre del permès per la llei. vulnerable a un atac terrorista. BALA PERDUDA Juliano i Vittorio Toni Àlvarez cossos i la seva vida per facilitar als turals trenquen tabús, estimulen la litars per tal que no els metrallessin proislàmica, o que no es defensés la palestins una mica el seu dia a dia. En cooperació i milloren la comprensió al recollir i plantar els seus camps de- bandera verda del islam o complint Juliano, 100% palestí i 100% israelià de l’altre.” Subversió de socarrel. El vastats. També va estar quan els van ordres del Mossad, ves a saber. Igual D esconec si en Juliano i en Vitto- com ell deia, ho va fer amb el teatre, van afusellar davant del seu fill i del bombardejar amb l’operació “plomo que tenim la certesa de la seva mort, rio es coneixien tot i que, per obrint a Jenin l’any 2006 el Teatre de Teatre de la Llibertat. fundido” acompanyant ambulàn- no la tindrem mai de qui ho va or- la tasca que desenvolupaven, no la Llibertat, una comunitat de teatre A Vittorio el van estrangular una se- cies per recollir ferits i cadàvers, denar, malgrat sí que la tinguem de m’estranyaria que tinguessin referèn- que ofereix oportunitats per als nens i tmana més tard a Gaza. Allà vivia mentre recollia el que passava i ho la satisfacció que tindran uns i altres, cies l’un de l’altre. Més difícil era joves del Camp de refugiats de Jenin aquest italià membre de l’ISM, el ampliava a la resta del món, donant militars i vividors del conflicte d’una que s’haguessin vist alguna vegada pel desenvolupament d’habilitats, moviment internacional de solidari- relat del que estava passant en aquell i altra banda. personalment. Ara ja és impossible. coneixement de si mateix i confiança tat, el grup de la Rachel Corrie, mo- fosc gener del 2009 de fòsfor blanc. El cas és que, com deia en Juliano, A Juliano Mer-Khamis i a Vitto- i amb el procés creatiu com un model txileros a la recerca de noves aventu- Afusellar-lo a ell podia ser massa pa- “si ets una persona honrada, no pots rio Arrigoni els van assassinar en per al canvi social. En Juliano creia res, segons el sionisme català. radoxal. quedar-te al marge” . Veus escanya- una setmana, per defensar al poble que “el teatre i les arts tenen un paper Vittorio vivia a Gaza anant a pescar Es diu que han sigut faccions sala- des i cossos metrallats, els assassins palestí, per denunciar el bloqueig, crucial en la construcció d’una socie- amb els pescadors per tal que els fistes les que, veient el perill que van creuar el destí mortal de dos per- l’ofegament i el lent extermini de la tat lliure i sana. Amb el foment de la vaixells de l’armada israeliana no els aquests dos personatges li minvessin sones que van creuar la línia verme- població palestina. Un a Cisjordània llibertat d’expressió i el respecte dels metrallessin, també anava al camp a el seu mercat de cossos bomba o que lla, d’uns i altres. Que la terra els hi i l’altre a Gaza, van posar els seus drets individuals, les activitats cul- posar-se entre els agricultors i els mi- baixés el tant per cent de radicalitat sigui lleu. 20 Maig de 2011
- 22. OPINIÓ-SOCIAL El 22 de maig, perill: SALUT I ANARQUISMES Xino-xano feixistes! Josep Cara Rincón (Berga) www.berguedallibertari.org/ pepcara Unitat contra el feixisme Seguretat Social del que en reben. trencar els mites racistes que difonen. Anglada i la seva PxC són clons de i el racisme “La immigració porta la delinqüèn- cia.” Fals. Per exemple, entre 2002 i 2006 la població immigrada es va Així podem treure’ls el suport de la població, i fer-los fora de les institu- cions i dels mitjans de comunicació. Le Pen i el Front Nacional (FN) de França. Els moviments socials fran- cesos han restat importància a l’FN i L a setmana passada vaig anar amb unes companyes a la mani- festació que es va convocar per de- doblar, però la taxa de criminalitat va Unitat contra el feixisme i el racisme mai s’han unit per aturar-lo. La dre- A mb el rerefons de la crisi, arreu nunciar el crim d’estat que va patir caure. (UCFR), el nou moviment ampli con- ta institucional francesa adopta cada la Patrícia, una de les persones vícti- d’Europa, els grups feixistes “Gran part dels immigrants musul- tra l’extrema dreta i les seves idees, vegada més elements del discurs ma del muntatge de revenja organit- —sovint amagant-se darrera d’una mans són islamistes fonamentalis- aglutina un ampli ventall d’entitats xenòfob, cercant el vot racista. Com zat per la Guàrdia Urbana de Barce- disfressa demòcrata— aprofiten la tes.” Fals. Segons un estudi oficial de i sectors de la societat catalana amb a resultat, l’FN avui ja és la tercera lona arrel dels fets del 4 de febrer de desesperació de la gent per vendre 2009, el 83% dels immigrants musul- aquest únic objectiu. força política del país. França demos- 2006. La Patrícia es va suïcidar. falses “solucions”, basades en la xe- mans eren partidaris d’un estat laic; A les eleccions municipals del 22 de tra que ignorar un perill no l’elimina. nofòbia i la por. El Primer de Maig a Barcelona va només un 2% en discrepava. maig ens juguem molt, els feixistes I copiar els feixistes —com fa el PP, Aquest país no és cap excepció. A ser destacable: les dues CNT van fer “Els immigrants no s’integren.” Fals. volen entrar a consistoris arreu de entre d’altres— només els reforça. les recents eleccions autonòmiques, l’acte conjunt, cosa impensable des Per exemple, cada vegada més per- Catalunya. Es presenten diverses Avui, davant la crisi i els problemes “Plataforma per Catalunya” —li- de fa quinze anys. D’altra banda, sones immigrades s’apunten a cursos candidatures d’extrema dreta en un socials als nostres barris i ciutats, hi derada per un home que diu que també es va fer la mani de la CGT de català. centenar de municipis catalans. La ha dues opcions, igual que a la crisi “porta l’àguila al cor”, un home que (esperem que no calguin quinze Molta gent es deixa enganyar amb els que te més possibilitats de guanyar dels anys 30. col·labora amb nazis europeus— va anys més per un Primer de Maig mites racistes. Encara pitjor, alguns regidors, si no fem res per evitar-ho, L’opció que impulsen els feixistes, guanyar més de 75.000 vots. conjunt de totes les anarcosindi- polítics d’altres partits els difonen, és Plataforma per Catalunya (PxC). la de la xenofòbia, culpa dels proble- A la gran depressió dels anys 30, els cals). La mani de la tarda —cap als per motius electorals. Així, donen Aquest no és un partit qualsevol. El mes els immigrants, els musulmans, nazis van fer servir mentides antise- barris dels rics— m’expliquen que respectabilitat a les tesis dels feixis- seu führer, Josep Anglada, té una els gitanos, els jueus… Així, ens mites per pujar al poder, amb el resul- va anar molt bé, malgrat la violèn- tes i afavoreixen el seu creixement. llarga trajectòria franquista. Diu que barallem entre nosaltres i perdem. tat de milions de morts a l’Holocaust cia dels Mossos. Molta gent i molt si arribés al poder, imposaria “la pena Als anys 30, aquest camí va portar a i a la segona guerra mundial. Ara, les activa. l’Holocaust. mentides parlen dels musulmans i Mobilitzem-nos de mort en una hora”; és a dir, que A Berga el vam celebrar el dia abans. dels gitanos, però són igual de peri- suspendria les garanties constitucio- Dissabte al matí vam posar una pla- lloses i igual de falses. Hi ha una alternativa. La gran ma- nals. PxC rep diners de grups nazis La unitat fa la força ca preciosa, feta pel company Pere, “Hi ha una invasió migratòria.” Fals. joria de la societat catalana rebutja europeus. A les seves llistes hi ha per- sones condemnades per estafa, odi en record i homenatge a Ramon Ca- La població de fora de la UE ha dis- el feixisme: per tal de mobilitzar- L’altra opció és veure que la gent nor- sals i la resta d’anarquistes de l’Alt minuït l’últim any en més de 140.000 la, cal desemmascarar la naturalesa racial, i fins i tot atemptats terroristes. mal tenim els mateixos problemes i persones. És un projecte clarament feixista que, Llobregat que van lluitar el passat feixista dels dirigents de PxC, alguns necessitats, sigui quin sigui el nostre “Els immigrants ens treuen els ajuts.” com diu l’Anglada, ha de “disfressar- segle per un món nou. Ja van tres dels quals tenen condemnes per ac- país d’origen, color de pell, llengua o Fals. Els immigrants aporten més a la tes terroristes i crims d’odi. Hem de se de demòcrata” per guanyar vots. plaques, sempre ens la trenquen. Es- religió. Si passem dels mites racistes, perem que aquesta duri. Després una podem fer front als reptes de manera fideuà al mig del carrer. Tot seguit la unitària. Les protestes actuals contra presentació del llibre sobre gènere les retallades socials en són un bon i treball que han tret les estimades exemple. Per aturar-los, necessitem el suport i companyes de Manresa, amb un de- la participació de persones i col·lectius bat molt i molt profitós i per acabar de tot el país. Necessitem crear unitat la brillant actuació de «Pain in Sa- contra el feixisme i el racisme a cada pin» que va representar el retroba- poble i comarca. A les eleccions muni- ment amb el company Moi Rojo. Va cipals del 22 de maig, hem de decidir. anar molt bé en tots els sentits. Feia Aquest país ja va patir quatre dècades temps no em sentia tan agust. de franquisme, i ens va costar molt Un article d’homenatge als germans desfer-nos-en. Volem tornar-hi? Badia a la Directa m’ha ben esverat. No, hem de dir clarament: Mai més! No volia contestar —de veritat— No passaran! perquè ja sé com funcionen les di- No volem feixistes als ajuntaments!. gestions dins els moviments socials Volem la convivència en la diversitat. (MMSS). Però la ràbia em pot. I, Volem serveis socials dignes per a naturalment, en un àmbit com els tothom. MMSS, gens diferent a la societat Unitat contra el feixisme i el racis- on es crea, les dinàmiques de fron- me és un moviment ampli contra tisme, amiguisme, pensament únic, l’extrema dreta i les seves idees. etc. són les que els regeixen. Per a més informació: http://www. facebook.com/unitatcfr • http://uni- tatcontraelfeixisme.org Una de freda i una de calenta, com la vida mateixa La Tele de l’Assemblea per la Comunicació Social, A l’anarcosindicalisme segueix im- al canal 37 de la TDT perant un frontisme maniqueu i es- túpid que convida a fugir. Pel que fa al moviment llibertari no sindical, els uns estem massa desorganitzats Assemblea per la nats CAT1 CAT2 CAT3 CAT4, pro- estrelles. Un canal de televisió ciu- nes, i 60 (o més), per col·lectius, ens i fatalment destinats a la desarticu- Comunicació Social veu de resintonitzar el vostre tele- tadana, amb programació sorgida ajudarà a seguir emetent i a seguir lació permanent i els altres, estan visor, tant sigui de plasma, catòdic, d’iniciatives dels moviments so- creixent. Podeu omplir la butlleta a entossudits a treballar per interessos nou o vell, amb qualsevol aparell de cials. la web. autoritaris o aliens a les lluites an- Una televisió que no es fa sola, rere Us convidem a fer-nos arribar els D es de les 00.00h del dia 1 d’abril tdt ens podeu trobar des de Sants fins tiautoritàries. Estem arreglades. Res. LA TELE - Assemblea per la a Sant Pol de Mar. la nostra tele estem persones que tre- vostres vídeos, a gravar, a fer tallers Espero que siguem capaces, algun Comunicació Social, tele lliure i co- Si teniu problemes mireu la web ballem desinteressadament, per que de gravació, a fer programes, a cons- dia, les anarquistes, d’organitzar-nos munitària, la tele dels movimients www.latele.cat on trobareu un vídeo creiem en l’eina que estem esmolant, truir el nou plató que estem cons- específicament i de manera oberta. socials de Barcelona, està ocupant per ajudar-vos a fer la sintonització. per això t’invitem a participar, en el truint a la vila de Gràcia. La Tele la Mentrestant seguirem actuant, se- un nou espai de l’espectre radioelèc- És un gran repte, que fa possible potencial educador d’una televisió fem i la farem entre totes. guirem creant i creixent ni que sigui tric, al canal 37 del TDT. un somni, un mitjà de comunicació comunitària com aquesta. Segueix al canal 37 o mira els xino-xano. Si no ens trobeu al canal 37 del televisiu, popular des de baix cap I a més a més necessitem molts sòcis webs: TDT., cal que resintonitzeu la vostra a baix, un mitja obert i participa- i sòcies! La Tele no es fa sola ni és http://okupemlesones.org Salut i anarquia! televisió. tiu, sense empreses, partits polítics, gratis. Una subscripció popular de http://latele.cat Som dins del grup de canals denomi- fundacions, subvencions ni Deus ni 15 euros a l’any (o més), per perso- http://okupemlesones.blip.tv/ Maig de 2011 21
- 23. OPINIÓ-SOCIAL Pressupost en I+Dmilitar a l’Estat espanyol per al 2011 Xavier Bohigas, Centre amb la defensa. Alguns d’aquests en el programa 143A (Cooperació d’Estudis per la Pau J.M.Delàs projectes són l’avió de transport per al desenvolupament). Un dels militar A400M, el submarí S80, el programes que rep més diners és el carro de combat Pizarro, els míssils 463B (Foment i coordinació de la in- Spike, la fragata F105 i els helicòp- E ls Pressupostos Generals de vestigació científica i tècnica), amb l’Estat per a 2011 assignen a in- ters NH90. 2.016 M€, amb el qual es finança la vestigació, desenvolupament i inno- El 70% de les ajudes aniran destina- majoria de la investigació que es fa vació militar una quantitat de 975,87 des a empreses privades del sector de en totes les universitats espanyoles. M€ i l’assignació per a investigació, defensa i un 30% a empreses públi- El programa 467C (Investigació i desenvolupament i innovació civil ques. Aquestes ajudes que rebran les desenvolupament tecnològic-indus- és de 7.518,49 M€. Això vol dir que empreses dintre d’aquest programa trial) té pressupostat 2.507 M€. Cal un 11,5% del que l’Estat espanyol són en forma de crèdits retornables a dir no obstant això, que el 54% del dedicarà a la investigació, desenvo- vint anys amb un interès zero. Fins a pressupost del programa 463B i un lupament i innovació serà de caràcter ara, la part retornada d’aquests crè- 84% del programa 467C correspo- militar. dits no arriba al 1% del total conce- nen a ajudes en forma de crèdits. Per El finançament de la I+D militar dit. Això fa que el deute acumulat tant és diner que serà retornat. encara no retornat en el 2010 sigui En la Figura 2 hem representat la prové fonamentalment de dos pro- de 14.205,7 M€. De fet aquests crè- despesa en I+D militar i algunes de grames pressupostaris, un és del dits retornables s’han convertit en les dotacions pressupostàries a in- Ministeri de Defensa i altre del Mi- una via per a finançar la indústria vestigació civil. Destaquem que, per nisteri d’Indústria. En el pressupost de defensa d’una manera camufla- exemple, la despesa pressupostada del Ministeri de Defensa hi ha una da. per a I+D militar és una vegada i mi- partida dedicada a la investigació La indústria militar encara pot rebre tja superior a la despesa pressupos- militar, és el programa 464A (Inves- més diners del Ministeri d’Indústria. tada per al programa d’Investigació tigació i estudis de les Forces Ar- Hi ha dos programes d’ajuda al des- científica que inclou el finança- mades), amb una dotació de 203,9 envolupament tecnològic-industrial ment del CSIC (Consell Superior M€. Però el Ministeri d’Indústria, (programa 467C) i aeroespacial d’Investigacions Científiques), més Turisme i Comerç també finança (programa 467I), dels quals algu- de tres vegades superior a la dedi- activitats militars d’I+D. Aquestes nes empreses militars poden rebre cada a la investigació sanitària, 37 estan incloses en el programa 464B finançament gràcies a que les seves vegades superior a la investigació (Suport a la innovació tecnològica activitats són de doble ús (militar i geològico-mineral i mediambiental en el sector de la defensa) amb un civil). Per tant, hem de considerar i més de 50 vegades superior a la total de 770,7 M€. els 975,87 M€ que dedicarà l’Estat dedicada a la d’Astronomia i Astro- Els centres encarregats de la gestió espanyol el 2011 per a I+D militar física. del pressupost del programa 464A del com un valor mínim. La investigació militar representa un M. de Defensa són: l’Òrgan central de En la Figura 1 que adjuntem hem 11,5% del total que l’Estat espanyol defensa (Ministeri i Sotssecretaria de representat l’evolució de la despesa dedica a investigació. Aquesta pro- Defensa i Secretaria d’Estat), el Ca- de l’Estat espanyol en I+D militar porció la considerem enorme però, a nal d’Experiències hidrodinàmiques en els últims anys, tant la que prové més, tinguem en compte que l’Estat del Pardo (CEHIPAR) i l’Institut Na- * Figura 1. Despesa en R+D militar en els últims anys. Una part del Ministeri de Defensa com la del espanyol dedica, en funció del seu prové del Ministeri de Defensa i altra del Ministeri d’Indústria. cional de Tècnica Aeroespacial Este- Ministeri d’Indústria. Es pot veure PIB, una quantitat en investigació ban Terradas (INTA). El CEHIPAR i que, després d’un gran increment molt menor que la dels estats més * Figura 2. Comparança de la despesa pressupostada per al 2011 el INTA són centres d’investigació, entre els anys 1997 i 1999, la des- pròxims del seu entorn socioeconò- en I+D militar i en algunes disciplines civils. desenvolupament tecnològic i assis- pesa es va estabilitzar i ha començat mic. Per això podem afirmar que els tència tècnica. El CEHIPAR centra a disminuir a partir del 2009. Per a últims governs espanyols prioritzen les seves activitats en la tecnologia fer-nos una idea de la grandària de les despeses en I+D per sobre d’altres concedits. Seria una bona mesura tats del seu entorn. L’objectiu de la naval i el INTA està especialitzat en la despesa en I+D militar espanyola, àrees com la sanitat, educació, medi que el govern comencés a reclamar investigació militar és trobar noves la investigació i el desenvolupament podem comparar-la amb la despesa ambient, etc. aquests crèdits impagats. armes i millorar l’armament existent tecnològic aeroespacial. en altres activitats d’investigació Un aspecte que sempre ha estat po- El govern espanyol hauria de reduir per a fer-lo més eficient. I això sig- Per altra banda, les empreses militars civil. El pressupost del Ministeri de lèmic és el qual fa referència als notablement les partides pressu- nifica tenir més armes, i que matin espanyoles rebran 770,7 M€ del Mi- Ciència i Innovació per a l’any 2011 crèdits del Ministeri d’Indústria a postàries dedicades a investigació millor. nisteri d’Indústria (a càrrec del pro- és de 6.613 M€. La dotació de la les empreses militars. A pesar que militar i augmentar notablement les Si volem una societat més justa i en grama 464B) per a desenvolupament majoria de programes disminueix, si siguin crèdits retornables, encara no assignades a la investigació civil, si pau, la investigació militar ha de dis- de projectes tecnològics relacionats bé cal remarcar la reducció del 19% s’ha abonat l’u per cent dels crèdits vol acostar-se als estàndards dels es- minuir de forma dràstica. Objecció Fiscal 2011: Donem el pas … Secretaria d’Acció Social cessius governs han facilitat pràcti- campanya és, en aquest sentit, direc- tra les guerres, en la lluita anarcosin- més divertit i efectiu. Comitè Confederal CGT ques polítiques com que La R + D ta i contundent: implica deduir en la dicalista del dia a dia, en la defensa Projecte 1: Resistència dels nens i militar sigui més de tres vegades su- declaració de la renda la part corres- de postulats antimilitaristes, féssim nenes indígenes davant la guerra de perior a la dedicada a la investigació ponent a la despesa militar. aquest gest, aquesta acció de des- baixa intensitat a Chiapas sanitària o que, dels crèdits concedits Es tracta d’un gest que és al mateix obediència civil , estaríem davant Per a efectuar els ingressos: F a 10 anys que va desaparèixer a l’estat espanyol el servei militar obligatori, eliminant l’obligatorietat a la indústria militar espanyola en els últims 15 anys, només hagi estat temps una acció de desobediència civil, que no et portarà més d’una d’una campanya que podria tenir semblant repercussió (fins i tot més Nº compte: Triodos Bank 1491- 0001-22-1034300713 Concepte: OF de realitzar 9 mesos de mili o de retornat l’1% d’un total de 14.205,7 estona fer i al que possiblement mai àmplia) a la que va acabar amb una Niños Chiapas Prestació social substitutòria. Lluny, M €. També és important saber que li hagis donat importància. Potser estructura tan aparentment ferma Projecte 2: Brigadas Vecinales de molt lluny, de ser el regal d’un go- la despesa militar per cada habitant perquè mai t’hagis plantejat que pas- com la mili. Observación de Derechos Humanos vern comprensiu, va ser el fruit de l’estat és de ni més ni menys que saria si milers i milers de persones li Informa’t, pregunta’ns, trenca la (http://brigadasvecinales-ddhh. d’una campanya de desobediència 374 euros l’any. diguéssim alt i clar a l’estat que no teva por, practica aquest plaer des- blogspot.com/) civil portada a terme per milers de En aquest estat de coses la cam- volem de cap manera finançar la in- obedient que agrairan les genera- Per a efectuar els ingressos: persones al llarg de gairebé 30 anys, panya d’objecció fiscal a la despesa dústria militar ni el model de socie- cions futures. I recorda que no estàs Nº compte: Sergio García García, ja des de principis dels anys 70. militar proposa, des de fa gairebé tat que defensa. sola: cada any milers de persones 1491-0001-23-1008774828. Con- Hem de ser conscients que sense 30 anys, que si no volem la guerra No hem de menysprear la potència objectores fiscals trenquem la nor- cepte: OF Brigadas Vecinales insubmissió la mili no hauria deixat ni desitgem plegar-nos a una lògica d’aquesta acció aparentment sim- ma i ens atrevim a cridar NO A LA Més informació: www.cgtcatalunya. d’existir. militar de construir la societat hem bòlica: si els milers de persones que GUERRA, A CAP GUERRA. Soles cat/IMG/pdf_Diptico_OF2011-ex. Les polítiques militaristes dels suc- de començar per no finançar-la. La vam acudir a les manifestacions con- no podem i no té sentit, juntes és pdf 22 Maig de 2011
- 24. OPINIÓ-SOCIAL STOP Bales de Goma Ansietat Miguel Moya García, afiliat CGT Baix Camp-Priorat Nova iniciativa contra la violència policial Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya A vui, amb el soroll de fons del televisor, ha arribat a les meves oïdes una notícia que m’ha generat, com a menys, sorpresa i estupor. Se- gons un estudi realitzat, el 85% de A l’Estat Espanyol els diferents cossos policials utilitzen de ma- nera freqüent una arma que pot arri- les persones treballadores han patit durant la seva vida laboral algun ti- bar a ser letal per a reprimir manifes- pus d’ansietat, generat pel ritme de tacions i concentracions de gent: les treball pilotes de goma. En els darrers anys Un quadre ansiolític, entre altres hi ha hagut nombrosos ferits/des, tant símptomes, pot produir dolor en el a Catalunya com a la resta de l’estat pit, sensació d’ofec, convertir-se en per l’ús d’aquest tipus d’arma, tant quadre depressiu i, en última instàn- contra manifestacions de caràcter rei- cia pot derivar en una aturada car- vindicatiu com contra celebracions díaca. populars. La pèrdua d’ulls és una fe- Per prevenir l’ansietat, aconsellen rida recurrent, per exemple. portar un ritme de vida 8-8-8, és a Els darrers mesos ha nascut dir, vuit hores de treball, vuit hores l’associació STOP Bales de Goma de descans i altres vuit de qualsevol (http://stopbalesdegoma.org/), per tipus d’oci, i a més, controlar la res- lluitar contra aquest tipus d’arma que piració per relaxar-se. utilitza la policia i que a altres llocs És un acudit?, doncs si ho és, a mi d’Europa ha estat descartada per em sembla de molt mal gust. Estu- massa letal. dis i remeis sociològics aliens a la Des de CGT de Catalunya aplaudim cruel realitat de la societat actual les diverses iniciatives adreçades aquesta decisió després d’haver estat definitivament considerat inadequat, abans que aquesta arma faci danys on vivim, basada en l’explotació de a garantir els drets de les persones testimonis de l’enèsima lesió perma- perquè donat el potencial destructiu encara més greus, diem prou amb l’ésser humà i en la sistemàtica eli- davant les polítiques repressives del nent provocada per aquesta arma a un d’aquestes armes no garanteix la se- els projectils de goma i en demanem minació de l’estat de benestar. poder, especialment quan aquestes ciutadà innocent. guretat dels ciutadans, sinó que provo- la seva abolició, com ja ha succeït a En una societat moderna hem tracten de frenar les lluites populars. La dotació de projectils de goma dels ca un risc de vida. molts altres països. d’aspirar a treballar menys, a repar- Tot seguit reproduïm el manifest de Mossos d’Esquadra, d’un pes de 90gr. A la ciutat de Barcelona, l’any pas- Demanem a totes les democràtiques i democràtics de Catalunya d?activar- tir el treball i la riquesa, a viure en l’associació STOP Bales de Goma i i capaços d’arribar a una velocitat de sat, tres nois van perdre l’ull a causa se per demanar la prohibició de les un món molt millor, a deixar una la informació de l’acte que van orga- més de 200m/s (més de 720 km/hora) de l’impacte d’una bala de goma. Un bales de goma i d’unir-se a la nostra herència assumible per generacions nitzar el dissabte 2 d’abril a la Pça. són considerats pel protocol tècnic altre va estar ingressat a la UCI durant campanya d’informació i mobilització esdevenidores, a construir un món Sant Jaume de Barcelona. intern com a armes “less-letal”, és a una setmana, amb un traumatisme car- per dir NO a les bales de goma i NO basat en la solidaritat i en el suport dir, “menys letals”. L’evidència però, diopulmonar, tement per la seva vida. a la repressió de la democràcia, per tal mutu. Manifest demostra que poden causar danys per- El juliol d’aquest any un altre noi ha que no hi hagi més ulls cegats per la Com s’atreveixen a donar consells manents als òrgans vitals, i a més són perdut l’ull dret mentre era entre les violència. per prevenir l’ansietat, quan aquesta Som un grup de ciutadans que viuen, difícilment controlables. taules d’un bar, juntament amb moltes STOP a les bales de goma usades per està causada per l’asfíxia que pro- treballen i estudien a Catalunya. Limitant-nos a un sol exemple i altres persones innocents. A aquests part de la policia! dueix la inseguretat en el treball, el El present manifest vol ser el primer deixant de banda altres tipus de le- casos s’hi afegeixen molts altres de Pel dret a manifestar la pròpia llibertat no arribar mai a fi de mes, el sentir- pas d’una campanya per demanar sions, a Espanya són 23 les persones diverses gravetats. en democràcia. se sotmès constantment en el treball l’abolició dels projectils de goma que que han perdut un ull des de 1990 fins Barcelona, ciutat que té com a valors Per la seguretat dels ciutadans. avui, a causa d’aquests projectils. Per fonamentals la inclusió, la tolerància Més informació: i no poder rebel·lar-te, el no trobar utilitza la policia autonòmica catala- na, els Mossos d’Esquadra. Hem pres tant, el terme “menys letal” ha de ser i la participació, demana un canvi: http://stopbalesdegoma.org/ treball ni en pintura, el veure com el temps passa per davant dels teus nassos sense poder gaudir d’això somnis que anhelaves, el sentir-te Despeses militars per a necessitats socials un ninot de drap utilitzat i modelat per aquest sistema cruel en el qual vivim i uns pocs van crear. CGT Salamanca la despesa militar. Ni més ni menys reduir la despesa pública, salvar als i preservar el planeta, cal destinar es- Una societat individualista com la que 23.000 milions d’euros, gaire- bancs i “reactivar l’economia”. No forços i recursos a desenvolupar una nostra fà malbé la salut de totes les bé 400 euros per habitant a l’any, obstant això, per al militarisme no hi economia al servei de les persones, la persones, no contribueix a fer un E n els anys de crisis que estem es dediquen a comprar armes per a ha retallades: decreixen els recursos qual té com finalitat millorar la qua- món més sà, al contrari, enfermetats patint estem veient com s’han re- l’exèrcit, així com a mantenir bases de les polítiques socials i la despe- litat de vida a través de l’educació, la militars des de les quals els exèrcits sa militar i policial s’incrementa. salut, el desenvolupament, la justícia com la depressió ja formen part de tallat els nostres drets i la despesa so- les nostres malalties cotidianes, per cial mitjançant reformes i polítiques de l’OTAN puguin dur la guerra a al- La investigació i la indústria militar i els drets humans. tres països; per a protegir interessos també acaparen ingents recursos. Els Denunciem: desgràcia. La voracitat de les clases d’austeritat; han hipotecat la nostra governants posan en perill les nos- riquesa i la nostra vellesa amb milio- polítics i econòmics occidentals i a contractes d’armes vigents ronden els - El paper que els governants i insti- subvencionar les enormes pèrdues de 30.000 milions d’euros, el que gaire- tucions financeres i militars (exèrcits, tres vides fins que no hi ha sortida. naris rescats a la banca i la reforma de les empreses armamentístiques. Men- bé quintuplica els 6.045 milions que presons, policia, bancs…) desenvo- Ansietat, és una de les moltes ma- les pensions; han maltractat la nostra tre els seus propietaris s’enriqueixen pretenen retallar-se de la inversió pú- lupen per a garantir “l’ordre” mun- neres de qualificar a una societat dignitat com persones amb una re- venent armes a governs criminals; blica entre 2010 i 2011. Per tant, la dial injust que ha provocat i manté malalta i agonitzant. forma laboral infame i a les quals se a blindar les nostres fronteres per a despesa militar és, realment, un dels aquesta crisi. Rebel·lió, segurament sigui la única sumaran altres més. “protegir-nos” d’immigrants que, en generadors del deute públic que tant - El model polític i econòmic que vacuna, la única solució. Però llavors, en què es gasta l’Estat els diners dels nostres impostos? molts casos, vénen de països em- es diu combatre. No podem romandre genera una crisi després d’una altra Doncs bé, un 12’5% dels pressupos- pobrits per les guerres i la compra apàtics, en els temps que corren, a les en perjudici d’una gran majoria de tos generals de l’Estat espanyol, un de d’armes. La despesa mundial militar retallades dels drets socials que estem persones. cada vuit euros, es destina a sostenir de sis dies finançaria el dèficit anual sofrint en benefici dels totpoderosos, - Que la possibilitat de satisfer les d’educació bàsica en el món. dels intocables, dels enriquits, dels nostres necessitats i els nostres drets especuladors, dels banquers, dels socials per a crear una societat més En plena crisi, se evasors fiscals, dels representants de humana, més justa, més solidària és la patronal, de la indústria militar, incompatible amb una economia mi- segueix gastant els de estafadores acomodats i amb el litarista. Exigim: diners en guerres beneplàcit i suport dels governs de - Que la despesa militar s’inverteixi torn. Entre avions, carros de combat en despesa social. Retallades socials, reformes laborals i fragates, o pensionistes, persones - Ni una dona, ni un home, ni un euro o de les pensions són mitjans que jubilades, depenents, malaltes, des- per a la guerra. els estats i institucions econòmi- ocupades, excloses socialment,... no - Sí a més despesa per a educació, per ques utilitzen perquè sacrifiquem el tenim dubtes, preferim sortir al rescat a sanitat, per al benestar de les per- nostre benestar i ens deixem robar de la gent corrent. sones més vulnerables, excloses o en els nostres diners amb la finalitat de Per a millorar la vida de la humanitat perill d’exclusió. Maig de 2011 23
- 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell Declaració final de les Jornades Anarquistes de Sao Paulo FAO-Brasil D urant els dies 25 i 26 de gener de 2011, en la ciutat de Sao Paulo (Bra- sil) es van desenvolupar les Jornades Anarquistes, convocades per la Fede- ració Anarquista d’Uruguai (FAU) i el Fòrum de l’Anarquisme Organitzat del Brasil (FAO). Aquestes Jornades es justifiquen per a enfortir el desenvolupament de l’anarquisme especifista a Amèrica Llatina, apuntant a l’intercanvi i coordi- nació de les organitzacions polítiques anarquistes que s’inscriuen en aquest junt estratègic que va des dels anàlisis corrent. El debat es dóna sobre temes de la realitat, els objectius que pretenem comuns a totes elles, sobre els quals es i els camins estratègics. ve treballant i aportant des de cada lloc, Per que parlem de poder? Per a no- des de les lluites quotidianes, des de les saltres, el poder se situa més enllà de creacions i re-creacions que sorgeixen l’Estat. El poder circula per tota la socie- de l’anàlisi d’elements que entenem tat i per això hi ha poder en les esferes com estratègics per a la construcció del diferents de l’economia, de la política i socialisme llibertari en el nostre conti- de la cultura, ideologia. Poder existeix nent: el Poder Popular i el Federalisme en totes les relacions socials que envol- Llibertari. ten un conflicte i pot o no constituir-se en Això és una necessitat, perquè existeix relacions de dominació i explotació. avui, i en un procés històric, un desen- A partir d’aquesta noció àmplia del po- volupament important del nostre corrent der, podem afirmar que el poder no pot dintre de l’anarquisme, i una construcció ser pres per assalt, ja que està capila- teòrica, política concreta, i busca con- ritzat i corre per totes les venes de la fluir això en un àmbit de comunió al qual societat. En aquest sentit, afirmem que ens adherim organitzacions de diversos des del nostre punt de vista, no hi ha de- països d’Amèrica. terminació que pugui preveure’s a priori d’una esfera sobre una altra, i per tant, no creiem en l’esquema de determina- El Poder Popular com ció econòmica que és conegut dintre element estratègic del socialisme com l’esquema de infra i superestructura. “Mai s’extingiran les esperances i somnis El poder, per tant, envolta les relacions d’emancipació dels pobles; l’experiència de força i les disputes que estan presents social va creant nous conceptes de jus- en tota la societat i que constitueixen les que pugui ser gestat i construït per mi- realitat i els actes. Però, com afirmem, van creant identitat de classe. tícia i llibertat que res tenen a veure amb bases del que anomenem política. En tjà de les lluites quotidianes. Parlar de sabem que per a les aportacions de La nostra concepció de poder popular les construccions perverses que difon aquest sentit, la societat actual és el re- “popular” significa dotar al projecte de teoria, han de tenir rigor, han de buscar implica una noció bàsica sobre quins són un sistema que les confon amb rapacitat sultat de determinades correlacions de poder d’un caràcter eminentment clas- entendre la vida i no encaixar-la en les els objectius els quals formen l’estratègia i opressió”. D’aquesta forma comença el força on unes superen altres i les coses sista, encara que hàgim de destacar que nostres certeses ideològiques. La teoria i és l’estratègia la que condiciona la tàc- debat sobre la construcció d’una estra- es van conformant. El resultat d’aquest parlem de poder des d’una perspectiva ha de ser flexible i possibilitar elements tica. Així, el nostre objectiu finalista és tègia de ruptura i desenvolupament de sistema de força avui implica poder, mes llibertària. per a la nostra pràctica política. La pràc- el socialisme llibertari i la nostra pràctica forces d’intenció revolucionària. també dominació, explotació, opressió. Un projecte dels/les oprimits/des que es tica, clarament, enriqueix aquesta teoria és d’intenció revolucionària. El projecte Aquest debat té tota relació amb el tema Per a nosaltres, les classes oprimides dóna a partir dels moviments populars i també. de Poder Popular ha de necessàriament del poder popular. Perquè per a nosal- han de crear un projecte de poder. Un que fa una acumulació de força social contribuir en la revolució per a l’abolició tres, el tema poder popular és ampli i projecte de poder que pugui oposar-se necessària per a un enfrontament de Classe i subjecte de la societat de classes. porta aporta significatius per a tot el con- i plantar cara a les classes dominants i llarg alè, amb passos ferms, forts, ben Per a promoure protagonisme a les ba- marcats, que creiem necessari des del revolucionari ses dels moviments, per a crear un poble punt de vista ideològic. fort, és fonamental que tinguem en ment El nostre classisme es basa en els dife- Per a nosaltres el socialisme és una un pla, un programa determinat a ser rents subjectes oprimits, independent ideologia i no una ciència. Això conside- proposat i desenvolupat en aquests mo- d’on estiguin. Considerem que un pro- ra que el socialisme sorgeix com expres- jecte de classe s’ha de construir amb viments. Ens semblen elements centrals sió ideològica dels moviments populars tot el poble, i per poble entenem aquest en aquest programa no circumscriure en lluita, i des dels seus primers temps, conjunt de classes oprimides que conte- o sotmetre als moviments a qualsevol va comptar amb aspiracions, desitjos, nen treballadors de la ciutat i del camp, ideologia. És important sostenir-los el indignació, rebel·lia, passions, amors assalariats i aturats, i tots/es aquells/ més fort possible i agregats amb la soli- i altres sentiments que no poden ser es que sofreixen opressions de gènere, daritat com pràctica i les accions reivin- comprovats científicament. Així el so- raça, ètnia, sexualitat, per aquest siste- dicatives, i al mateix temps garantint la cialisme solament pot constituir-se com ma de dominació que és el capitalisme. independència de classe, perquè no els aquest conjunt d’elements que apunten Així, el subjecte revolucionari no està subordini als partits, a l’Estat, empreses a la generació d’una pràctica política en donat a priori, ni es pot conèixer per i altres enemics de classe, o bé aquells el sentit transformador, d’intervenció so- endavant. Creiem que el subjecte revo- que, a pesar de demostrar certa afinitat bre la nostra realitat. I per tant, ideologia lucionari és un resultat dels processos en la lluita de classes, volen constituir- implica teoria i pràctica. històrics i socials, de les lluites dels mo- se com avantguarda dels processos de Comprenem la teoria com una caixa viments populars, i solament poden ser lluita. d’eines, que ens permet interpretar la forjats en la lluita i a partir del procés que Sembla fonamental també que els me- 24 Maig de 2011
- 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA canismes de democràcia directa, siguin responsables per decisions preses des de les bases dels moviments, incloent a tots i creant ambients col·lectius i au- togestionaris. Els mitjans, per tant, han d’estar d’acord amb les finalitats que defensem. La història ve apuntant que el capitalis- me no camina cap a la seva pròpia des- trucció. No podem, així, esperar que “se suïcidi”. Creiem que és solament per mi- tjà de la voluntat i les pràctiques allibera- dores, que les classes oprimides podran oferir una possibilitat de resistència, enfrontament i construcció del socia- lisme. El capitalisme no porta gèrmens del socialisme i, encara que ell hagi de començar a ser creat dintre d’aquesta societat capitalista, ell solament es rea- litza de fet en un procés de ruptura revo- lucionària. Aquest procés de construcció ha de ser fet en el sí de les lluites socials quotidianes, que acumulen força per al nostre projecte de poder popular. És llavors una qüestió de constituir els nous subjectes històrics, les lluites, promoure els nostres projectes en el sí d’aquestes, i crear un poble fort. Es el capitalisme que construeixi la societat o grups de base, organitzats per a una tica. Es tracta llavors, de gestar, de con- menada capitalisme. tracta, llavors, de la reconstrucció del que volem: una nova civilització. millor interpretació i abordatge de la cebre i practicar un tipus d’organització A construir la utopia practicant lliber- teixit social, de les relacions socials, i És per això, que el federalisme no ha de realitat que viu cada espai, en una con- que nosaltres l’entenem Federalista, tat!!!. també d’altra cultura, que permetrà, jun- ser comprès com un model legítim per cepció organitzativa de conjunt i des de amb pràctiques, acords, estils, diferents Per la construcció d’un poble fort!!!. tament amb elements econòmics i polí- si sol. El mateix ha de ser llibertari i en l’organització política anarquista. als del capitalisme. Amunt les i els que lluiten!!!. tics, forjant nous subjectes, que puguin tant això la constitució ideològica que Aquest conjunt, aquesta integralitat, Des de l’organització política i cap al mi- conèixer-se a si i als altres i a la realitat. contingui serà element determinant en ha de ser àmplia i diversa segons es tjà popular, i així aprofundint una mica * Signen la declaració: Fonamentalment, capaces de construir el desenvolupament de les seves for- desenvolupi la lluita en els diferents més la idea de desenvolupar una or- Coletivo Anarquista Luta de i enfortir els moviments populars, pre- ces de canvi. Aquesta constitució ideo- espais d’inserció. És necessari en la ganització no sols per a les necessitats Classes (Brasil), Coletivo Anar- nent les seves decisions, compartint lògica determina les pràctiques que es globalitat que es tingui reconèixer que tàctiques del present. La mateixa no pot quista Zumbi dos Palmares (Bra- amb els altres, capacitant-se, estimulant generaran, alienes a l’autoritarisme, al no hi ha “una sola lluita” transcenden- ser circumstancial, una necessitat mo- sil), Columna Libertaria Errico l’enfortiment d’altres persones en el tot vanguardisme, i amb una dinàmica de tal, per sobre de les altres, que opaca i mentània, ha de ser la roca on tallem Malatesta (Argentina), Columna de la societat, amb autonomia, i no de- discussions des de “baix cap amunt”, disminueix la importància de les altres. les nostres passions i ànsies, la nostra Libertaria Joaquin Penina (Ar- penents. oposada al centralisme i unitarisme. Aquestes lluites han de ser conviscudes utopia, la nostra Llibertat. Imaginar, so- gentina), Federação Anarquista En tant això, el “dalt” ha de ser comprès en l’intern de l’organització. Comunicar, miar, estimar un món nou. de São Paulo (Brasil), Federação Federalisme Llibertari com una construcció, mitjançant demo- ensenyar, les pràctiques polítiques de Mirar en els companys de lluita i en el Anarquista do Rio de Janeiro cràcia directa, sent delegat de la base, diversos fronts de lluita que provinguin poble la necessitat urgent de canvi da- (Brasil), Federação Anarquis- El federalisme ha estat una forma orga- i en presència d’ella les seves potestats d’altres mitjans específics de militàn- vant tanta injustícia, explotació, opres- ta Gaúcha (Brasil), Federación nitzativa, un model, un concepte que cessaran. cia. Enriquir mitjançant aquestes pràc- sió, per part d’un sistema vomitiu que Anarquista Uruguaya (Uruguay), comprèn la vida social i política de No es tracta d’un baix submís, no tiques l’anàlisi política de la realitat, empassa i escup en la seva voràgine Federación Comunista Libertaria l’anarquisme al llarg de la història. El es tracta d’una jerarquització en una l’elaboració teòrica, la solidaritat de quotidiana a tants germans, tanta gent, (Chile), Fórum do Anarquismo mateix es correspon amb la incorpora- relació verticalista, sinó d’una articu- classe tan necessària i demandada en tant poble. Organizado (FAO, Brasil), Núcleo ció i adequació de les seves forces per lació dinàmica i funcional dels anar- aquests temps. Per la construcció del Socialisme Lliber- Pró-Especifista de Recife (Brasil), a la resistència a l’embat del capitalis- quistes des dels diversos espais on El federalisme llibertari ha de potenciar tari, en un procés ferm i sòlid. Organização Resistência Libertá- me, la conjunció de qui conflueixen en l’organització política projecta la seva l’accionar específic i com conjunt de Per tots els nostres anhels, en la me- ria (Brasil), Para Além do Estado pensament cap a la ideologia llibertària, ideologia. Aquests espais específics l’organització. A això ens referim amb mòria dels nostres germans que han e do Mercado (Brasil), Rusga Li- i també com pràctica per a poder projec- es construeixen i constituïxen des dels federalisme dinàmic i que serveix als patit el pitjor d’aquesta fastigositat ano- bertária (Brasil). tar, imaginar, i crear una ofensiva contra fronts de lluita popular en nucleaments propòsits establerts. Aquell que en el marc d’una línia estratègica general, de ruptura revolucionària, dóna aliment Contraanuncis al desenvolupament de la resistència al capitalisme, i a la projecció del món nou. En funció de l’anterior, aquest model, aquesta forma organitzativa, ha d’integrar-se en un organigrama dele- gat des de la base, amb respecte a les posicions minoritàries, però construint una forma de cos, amb acords integrats que delineïn l’accionar de l’organització en espai i temps, amb estaments i pau- tes de convivència necessàries que no generin un assambleisme inoperant, amb dinàmiques i ritmes que combatin pràctiques autoritàries. Sobreviure aïllats, treballant cadascú pel seu costat, sense entendre’s amb els altres, sense entrenar-se i preparar- se, sense ajuntar-se en un puny fort per a colpejar “significa condemnar-se a la impotència, malgastar la pròpia energia en petits actes sense eficàcia i perdre ben aviat la fe en la meta i caure en la completa inacció”. En aquests aspec- tes es concreta i enforteix la unitat dels anarquistes, la trobada per a practicar una nova humanitat, i programar i deli- near l’estratègia amb la qual desarma- rem aquest món. Pilars i principis com la igualtat, la de- mocràcia directa, l’autonomia, indepen- dència de classe, autogestió, són ele- ments constituents essencials per als llibertaris del món. Ells han de ser, per tant, fonamentals en l’organització polí- Maig de 2011 25
- 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga Un espai per la creació, la vida, la formació i la lluita llibertàries Pep i tu de Mathaussen al centre cívic de Berga on no s’hi cabia o les animades xerrades sobre la Guerra Civil i la revolució social El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de l’any a sobre o algunes xerrades dels és un centre de recerca, documentació maquis a l’Ateneu Columna Terra i Lliber- i difusió historicosocial de Berga. Des tat animades i plenes a vessar. del centre es duu a terme una tasca de recopilació de tot tipus de documentació Un any clau i materials referents a la història social i sobretot al moviment obrer i al món lliber- L’any 2000 entra tot un ampli grup de tari d’arreu i en especial de l’Alt Llobregat gent molt jove fet que acaba d’impulsar (Berguedà i nord del Bages). Igualment, el projecte endavant, neix l’Associació afavorim diverses iniciatives locals antiau- Cultural Columna Terra i Llibertat i les toritàries per a la transformació social. dues entitats passen a tenir ràpidament un local al carrer del Balç 4. Una mica d’història del Centre: Com funciona el Naixement Centre L’1 de desembre de 1986 va ser fundat L’associació funciona a partir de la vo- el Centre d’Estudis Josep Ester Borràs. luntat de les seves sòcies, el nombre Els fundadors provenien majoritàriament de les quals no ha parat de créixer, de de la Confederació Nacional del Treball manera lenta i progressiva. El funciona- renovada o CNT congrés de València, ment s’articula per tant a través de les una escissió de la CNT-AIT produïda en assemblees setmanals o quinzenals que el cas de Berga ja el 1979 donant lloc duen a terme. Econòmicament es fun- ciona principalment través de les quotes Casas, Antoni Castells, Jesús Lizano, contra l’ordenança de civisme. La lluita Josep Quevedo en l’edició de La revolu- a la Confederació Catalana del Treball- Enric Casasses, Blanca Vidal, Josep Gri- va començar el 2006 i va ser truncada ció al Berguedà. Sant Corneli, la revolu- CNT (CCT-CNT); actualment Confedera- de les associades, de les barraques de Patum i de la venda i edició de materials goll, Francesc Arnau, Ricard Vargas, Ma- cap el 2008 després de patir la ressaca ció dels anarquistes catalans —del 19 de ció General del Treball (CGT). Entre els nel Aisa, Juanjo Àlvarez, José Luís Villar, d’una intensa lluita i també les conse- gener al 25 de febrer de 1932—. El 2008 fundadors hi destacava l’històric militant diversos. Joan Busquets, Txema Bofill, Jordi Martí, qüències de la integració en la política es va editar l’autobiografia d’un exmaqui anarquista berguedà Ramon Casals Miquel Gallardo i un llarguíssim etcète- municipal d’algun dels membres de les que va actuar per la comarca, El Sen- «Ramonet Xic» i entre els impulsors Jo- Activitat del Centre: ra o col·lectius com Negres Tempestes, «incíviques». Finalment, l’ordenança la zill. Guerrilla i presó d’un maqui. D’altra sep Quevedo o Àngel Garcia, militants Xerrades, tallers i l’editorial Anòmia, els companys que van tornar a aprovar amb un altre nom, banda des del 2009 cada any es treu encara avui en relació amb el moviment llibertari i l’anarcosindicalisme. Sigui cursos gratuits s’oposaven al Pla Caufec, el grup de su- ara legitimada pels «joves» de la CUP i l’Agenda Llibertària, un projecte que va port a la campanya contra HLS, de suport per la resta de representants polítics del néixer fa vint-i-dos anys i que els darrers com sigui des de la seva fundació i fins a les lluites a Colòmbia, per Palestina, el consistori. tres anys es tira endavant des del centre. Des de 1998 i fins l’actualitat s’ha dut a al 1998 l’entitat no va portar a terme cap Salvador, Kosovo, contra els transgènics, La lluita va continuar i, progressivament, Pel 2011 es preveuen quatre edicions de terme una mitjana de dues activitats al activitat pública i es va limitar a una tasca de suport a presos com els de Roberto es va anar desinflant, judicialment el cen- textos més. mes (xerrada, projecció, exposició, taller, bàsicament de lleure, tertúlies i sopars Catrino, als companys de Torà, Núria, tre va aconseguir tombar algun article i etc.), de manera ininterrompuda. Proba- dels seus membres. blement es tracti de l’entitat de caràcter Alfonso, etc. bé, hi ha ordenança i per tant el conflicte Què hi ha al local cultural i social més activa de la ciutat. De grups, cantautors i gent de pot tornar en qualsevol moment. De re- Nova arrencada Xerrades, exposicions de tot tipus (d’allò l’espectacle n’hauríem de fer una llista sultes de tot plegat, van ser expulsades El local és obert totes les tardes de di- que a cada moment ha interessat a les tant llarga o més que la d’amics que han (per part dels proCUP) de Ràdio Korneta lluns a dissabte de 18 a 20 h i els matins L’any 1997 arrel de l’encontre de Josep sòcies), tallers de guitarra, programari vingut a explicar-nos o debatre amb no- (situada a l’Ateneu de Cal Corneta) les de dissabte i de dimecres d’11 a 13 h. Els Quevedo i Josep Cara es van començar lliure, nusos o jurídica laboral, etc. saltres, del màgic Cambras a Karbunko, companyes del centre que havien donat darrers mesos s’ha condicionat millor i és a posar les bases d’una nova etapa de En aquests tretze anys el centre a portat passant pel Comandante Rock o l’Ataque vida a aquella ràdio i al programa «Berga un bon lloc per anar a llegir qualsevol re- l’entitat. El mes de maig de 1998 el Cen- a Berga gent tant diversa i interessant de la Basura Radioactiva o l’Emilie, tot i Podrida» des d’on van criticar, entre mol- vista antiautoritària d’arreu (l’entitat està tre d’Estudis Josep Ester Borràs organit- com en Víctor Alba, Francisco Olalla, que en aquest sentit cal destacar els que tes altres coses, l’ordenança de civisme. subscrita a desenes de revistes) o qual- zava la seva primera xerrada pública, era Antoni Roig, Dolors Marín, Bernat Mu- més han tocat per ajudar l’entitat o per Agressions i enemistats irreversibles en sevol dels tres mil llibres de la biblioteca. a l’Ateneu Llibertari del Berguedà, fundat niesa, Odette Ester, Gracieta Ventura, celebrar el que fos: Kolumna Metralla, van ser el colofó. Tot s’ha de dir. La biblioteca disposa de poc més de dos anys abans, i girava entorn els fets Luis Andrés Edo, Enric Casañas, Floreal després Hormigon Armado i com no, Ma- A Berga uns dels històrics abusos de 2.500 obres que s’estan acabant de ca- de Fígols de 1932. La xerrada va ser un Barberà, Eduard Pons i Prades, Abel nolitos Band i HK. Lògicament, grups que poder són els protagonitzats pels mos- talogar (prop de 2.000 ja estan cataloga- èxit d’assistència i participació i va ser la Paz, Joan Vilella, Gabi, Octavio Albero- tiren endavant companyes del centre. sos d’esquadra. La gent del centre tam- des). El centre està catalogant els seus primera d’una llarga llista de xerrades i la, Ariene Gransac, Miquel Porter i Moix, bé ha facilitat la seva denúncia. Des de llibres al catàleg col·lectiu de la Xarxa l’organització de la manifestació del mes col·loquis que no s’ha aturat des de lla- Josep Maria Caparrós, Manuel Delgado, Contra els abusos de de gener de 2003 contra tot un seguit de Biblioteques Socials de la qual forma vors. Recordem per exemple al 1999 Alfonso Hermoso, Núria Pòrtulas, Joan part ( www.xarxabibliosocials.org ). Per una xerrada sobre el camp d’extermini Ulles, Josep Clara, Pere Gabriel, Just poder d’abusos comesos a Berga pels mossos accedir a la biblioteca el millor dia és el des de la seva implantació. El novembre divendres ja que hi trobem el bibliotecari Des del centre i l’Ateneu Co- de 2004 els mossos carregaven i ferien que ens pot assessorar. lumna s’han engegat lluites joves de la ciutat que circulaven pel carrer Pel que fa a la llibreria cal dir que vénen molt diverses per millorar la un dissabte a la nit. També les del centru llibres de temàtiques socials a les sòcies vida a Berga sense deixar vam participar en les manifestacions i de l’entitat. La llibreria és bastant comple- de ser persones normals, accions posteriors. Per desgràcia nostre, ta en aquest sentit. és a dir sense passar a ser l’abus d’autoritat més gran que han dut a Cal parlar també del Sindicat d’Activitats polítics. Amb la creació de terme els mossos a Berga va ser quan Diverses de Berga adherit a la CGT que la «Plataforma Berga es van ometre la seva obligació d’auxili i fa l’assessoria laboral gratuita en aquest mou» al 2001 es va exigir a van «permetre» que matessin el nostre mateix local els dimarts i dijous a la tar- l’Ajuntament de Berga millo- company Pep Isanta. Algun dia caldrà fer da. res generals per les entitats una àmplia reflexió sobre el tema, en tot Finalment, refermar el suport que aquest sense ànim de lucre: des de cas no oblidem ni perdonem el que va col·lectiu ha donat i dona de fa anys a dignificar les condicions per passar. En aquesta mateixa revista —el un projecte tan engrescador com el pèsol fer les barraques de Patum pèsol negre— s’ha explicat abastament negre. fins a ampliar els horaris de el que va passar. Tota la informació: la biblioteca pública. Des- Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, C. prés de la plataforma es Edicions del Balç, 4 baixos esquerra de Berga. va continuar lluitant contra Obert matins de dimecres i dissabte els abusos de poder de Respecte a textos, l’any 2003 es va edi- d’11 a 13 h i les tardes de dilluns a dis- l’Ajuntament de Berga. La tar una reproducció facsímil, el Luz y sabte de 18 a 20 h. Apartat de correus darrera lluita contra els Vida. Una publicació obrera de Gironella. 16, 08600 Berga. Tel 938 216 747. www. abusos del consistori va ser Més tard es donava suport al company cejeb.org 26 Maig de 2011
- 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Han absolt Una revolució a la al Jona, islandesa encausat del Forat de David Fernàndez dament en contra de pagar amb diners El peiti illot, icona -primer- del neolibe- volució del deute, pactat amb el Regne la Vergonya públics 3.500 milions d’euros del deute ralisme i -després- del neoliberalisme Unit i Holanda. El govern insisteix, però, privat contret pel banc privat islandès volatilitzat i estavellat, va reaccionar so- que el 85% del deute pot ser abonat pel Secretaria d’Acció Social cialment després del crac de l’octubre de banc matriu d’Icesave, el Landsbanki. El É s imaginable, a l’Estat espanyol, un Icesave. Els governs britànic i holandès CGT de Catalunya referèndum per sotmetre a votació reclamaven els 3.500 milions que van 2008. El govern havia decretat la nacio- president islandès rebutja l’acord adduint popular el rescat dels bancs amb diners avançar als inversors dels seus països nalització de la banca i el rescat públic que, abans, cal fer un nou referèndum públics? Per exigir que l’especulació respectius el 2008, després de la fallida del deute privat. Una onada de protestes social sobre la devolució -pública- d’un immobiliària i financera pagui la crisi que ha provocat i retorni tot el que ha robat financera d’Islàndia. El 9 d’abril de 2011 es tornava a portar a terme per segona socials, però, va fer caure el govern i l’aleshores president, Geir Haarde, ben deute bancari privat. I la voluntat popular torna a prevaldre sobre les pretensions E l 2 de maig vam rebre amb gran satisfacció la notícia de l’absolució del company Jona, un militant de mo- durant els anys del tsunami urbanitza- vegada un referèndum sobre el tema, aviat s’enfrontarà als tribunals. Un nou bancàries i els mercats financers. govern de centre-esquerra va pujar al És possible el mateix aquí? Passar la viments socials de Barcelona, concre- dor? No? Ucrònic? Utòpic? Doncs és el i de nou guanyava la negativa a pagar poder; sota la pressió dels mercats in- factura a l’especulació? Asseure els res- tament del barri de la Sagrada Família, que ha passat a Islàndia ara fa un any: amb diners públics els deutes del banc ternacionals, es va aprovar una llei de ponsables a la banqueta dels acusats? encausat arran d’una manifestació de el 93 % de la població va votar rotun- Icesave, amb un 58% de vots en contra. devolució del deute; la població, però, És viable? Segons un estudi recent del fa quatre anys contra l’especulació ur- va exigir un referèndum previ, que es Banc d’Espanya per comprovar la sol- banística de Barcelona (més informació va celebrar el març de 2010, amb un no vència de caixes i bancs, el sistema fi- a: http://www.absoluciojona.org/). La rotund i categòric que va arrasar amb un nancer espanyol suportaria una caiguda bona notícia de l’absolució de’n Jona, a 93% dels vots. Només un 1,6% s’hi va del 50% del preu dels pisos nous, del qui se li demanaven 8 anys de presó, mostrar a favor. 30% dels pisos de segona mà i del 60% l’acompanya també la de l’absolució del De seguida, va arribar el xantatge ma- de davallada en la caiguda del preu del Toni, un altre encausat. La tercera en- fiós i el FMI va congelar els ajuts, però, sòl. El mateix estudi indica que la banca causada, la Verena, ha estat, en canvi, mentrestant, es van obrir comissions continuarà tenint beneficis amb un 60% condemnada a 5 anys de presó. Seguim d’investigacions per dur els banquers dels crèdits immobiliaris fallits. exigint la seva llibertat. responsables a la banqueta dels acusats; Potser per això, l’escriptor madrileny Ara només ens queda exigir que es va crear una Assemblea Constituent Isaac Rosa, atent a les lliçons del mirall l’Ajuntament,i especialment la principal -el novembre passat- que pregonava una islandès, maldava: “Després de dir-nos responsable de tan injusta acusació, As- nova constitució mes democràtica i més tant que no som Grècia ni Irlanda, a un sumpta Escarp es retracti públicament social i l’economia islandesa va acabar li entren ganes de ser Islàndia una esto- per aquest intent destraler de callar de sortir de la recessió a mitjans de 2010. na”. I no li falta raó. la veu de les joves que lluitem contra Fent cas a la gent i no als banquers. l’especulació. Volem que reconegui pú- A finals del passat mes de febrer, el par- Article publicat al núm. 219 del lament va proposar un nou acord de de- blicament que ha estat assetjant durant setmanari Directa. 56 mesos a una persona innocent. I vo- lem que mai més no es torni a qúestio- Temps de revolucions nar el dret inalienable de les persones a la lliure circulació i manifestació. El cas de’n Jona, però, ens ha de fer reflexionar. Va ser detingut per part Una partigiana La revolució i la mata les temptatives de canvis socials. dictadures, encara que siguin dictadures Substitueix les lliures experimentacions feixistes, del proletariat o d’un Estat de dels Mossos d’Esquadra dies després insurrecció són la populars per una rígida estructura buro- les masses. de la manifestació. Va ser objecte d’un mateixa cosa? cràtica, que respon als interessos de la Nosaltres, les occidentals ben acomo- muntatge policial que s’ha mantingut L es rebel·lions populars d’aquests úl- tims mesos del Magrib i del Máshrek han portat a parlar, un cop més, de revo- És obvi que no! nova classe privilegiada. Es concep la dictadura o el govern revolu- dades, assistim als esdeveniments per- plexes i amb por. Temem eventuals con- durant quatre anys. Que ha causat desgast personal a en Jona i al seu La revolució no s’esgota en la insurrecció cionari com un mite taumatúrgic, aquesta seqüències en les nostres tan civilitzades cercle d’amics/amigues, familiars i com- lució. Aquesta havia tres un significat dife- que sol ser el seu moment inicial. Aquest és una idea antihistòrica i supersticiosa. maneres de viure i de consumir. Temem panys/es de militància. Ha servit per a rent al del segle passat, utilitzada segons moment pot faltar, com va faltar en la re- Però, quina revolució digna d’aquest nom que amb les revoltes pugui augmentar estigmatitzar a aquells i aquelles que els interessos del moment, arribant-se a volució espanyola. Aquí la revolució es va comença amb una dictadura? El primer el cost del petroli i en conseqüència el lluitem contra el poder dels diners, del parlar de la revolució dels petits gestos. posar en marxa a partir de la resistència impuls de la revolució és d’alliberament. cost de la vida a occident; temem que totxo, de la política venuda al benefici S’havia capgirat el seu significat. popular a l’aixecament feixista. Aquest impuls desferma energies, des- pugui augmentar la immigració (el cas Els diferents mitjans de comunicació, ja de capital…. Des de la CGT sabem bé Inversament, hi pot haver insurrecció sen- trueix lligams, crea noves idees i noves italià), però el nostre objectiu hauria de què significa aquesta criminalització. siguin convencionals, o més “crítics”, se revolució. Això passa quan s’aspira a relacions socials. Quan s’arriba a la dicta- ser solidaritzar-nos –amb fets i no sola- han parlat indistintament -per referir-se La patim a les empreses, i l’hem patit portar al poder una minoria de privilegiats dura, comença la contrarevolució. ment amb paraules- amb les rebel·lions als fets dels territoris mencionats- de re- directament en casos com el de la Lau- i privilegiades que continuï movent-se en Les rebel·lions populars, necessàries i populars. volució de facebook, revolució de la clas- els vells motllos. ra Riera, l’Alfonso Hermosillo i en tants legítimes, explotades al Magrib i Máshrek No hauríem de ser aliades dels governs d’altres judicis. se mitjana o també d’insurrecció popular. Un moviment que explota tenint com a han posat en marxa alguns canvis socials occidentals que intervenen, com és sa- Analitzant la realitat segons les seves primer objectiu la conquesta del poder es- És per això que les nostres felicita- i polítics, però aquests no han canviat but, només pels seus interessos econò- ideologies o interessos. tatal, no aconsegueix mai posar en marxa cions a en Jona i els seus companys, encara els motllos de la societat. Falta mics o geopolítics. una profunda transformació econòmica, i a la gent que en el dia a dia ha lluitat encara un pas. Esperant que les classes populars oc- política i social. Més encara, la conques- per aquest cas, les volem acompanyar Quan parlem de ta del poder, per part d’una minoria porta Aquestes rebel·lions han demostrat a cidentals es despertin d’aquest llarg amb el compromís de seguir ferms en l’Occident “civilitzat” que la història no malson, rendeixo humilment homenatge revolució, però, a què sempre la revolució al suïcidi. s’ha “acabat” encara i que les classes a totes les revoltes populars que volen la denúncia dels abusos d’aquest sis- ens referim? Existeix -sobretot entre una part de populars són capaces de derrocar las aconseguir un alliberament social. tema capitalista que ens oprimeix i que l’esquerra tradicional- un utilitza els mitjans de l’Estat per eliminar Prescindint del seu significat etimològic, i malentès de l’eficiència del les resistències i les lluites per la justícia utilitzant el significat popularitzat a partir poder estatal en terreny de social. de la revolució francesa, es parla de revo- realitzacions. Es conside- lució quan: es verifica una transformació ren necessàries les eines i la violència estatal per po- de la màxima elasticitat dels motllos de la sar en marxa el canvi. societat actual. I quins són els motllos de la societat ac- tual? El Capitalisme i l’Estat. La dictadura Objectiu de la revolució ha de ser trencar del proletariat o transformar profundament aquest mot- és el llos i impedir que se’n formin uns altres tant o més coactius que els destruïts. començament Deixar que les energies alliberades es de la revolució donin des de dins, les estructures que li social? són naturalment apropiades, substituir la subordinació coactiva per una coordinació La història del segle XX orgànica i eventualment planificada sobre ens ensenya que la presa la base de pactes revisables i delegacions del poder, per part d’un revocables, en la que la responsabilitat de partit o d’una avantguarda, cada un sigui en allò possible la garantía també si s’autodenomina de la vida de tots. (Luce Fabbri) revolucionària o proletària, Maig de 2011 27
- 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Centre d’Estudis Pedro Flores CGT Manresa manca de cobertura o la sovint oculta- fies d’obrers de la Catalunya Central. tària més propera a través del Centre ció d’un llegat del moviment llibertari, Trobareu des del darrer Alcalde de la d’Estudis Pedro Flores, i que no es hereu dels milers de treballadors de CNT a Manresa a persones llibertàries cometi la injustícia històrica de difon- la Catalunya central que militaven a del tot anònimes. Hi trobareu també un dre la història de l’obrerisme tan sols L a CGT de Manresa ha commemorat el 1r de maig 2011 inaugurant el web del Centre d’Estudis Pedro Flores. la CNT i que molts noms han restat en l’anonimat, hem fet un pas per visibi- seguit d’enllaços sobre el moviment llibertari històric, tant a nivell de con- la versió edulcorada del sindicalisme institucional domesticat al govern de litzar i posar a la xarxa un primer pas, ceptes com de militants que van ser un torn que tolera retallades socials i Enguany més que mai cal recordar la que és detallar un seguit de ressenyes referent. firma acords que dilapiden uns drets memòria d’aquells que varen lluitar per de llibertaris de la Catalunya Central, a El Centre d’Estudis Pedro Flores, està pels que molts varen lluitar per fer-los conquerir drets socials i laborals, que través del Centre d’Estudis Pedro Flo- obert al conjunt de la societat man- possible. en l’actualitat es pretén dilapidar via res, que estrena weblog: resana, del Bages i de la Catalunya Us podeu posar en contacte dirigint- ajustos econòmics, de plantilles i reta- http://centreestudispedroflores.blogs- Central que vulguin fer aportacions vos a la CGT Manresa a la seu al C/ llades per l’actual govern de la Gene- pot.com feacents, documentals, familiars, Circumval.lació, 77 i alhora seu del ralitat. Progresivament anirem incorporant fotografIes, gravacions, per anar Centre d’Estudis o via correu electrò- En el concret hem fet un pas, vist la informacions, recerca històrica i biogra- engruixint la memòria històrica lliber- nic cestudispedroflores@gmail.com > EL FAR “Diario de un miliciano republicano’”de Joaquín Aisa Raluy Ferran Aisa de la CNT són tan nombrosos que no A través del diari podem solament omplen les columnes pròpies seguir la marxa de la sinó la de les altres forces antifeixistes: guerra, sobretot allà on hi participa a primera R ecentment ha aparegut publicat per “Nosotros nos fuimos a la guerra con 19 l’editorial Base el llibre “Diario de años. Mi diario empieza el 19 de julio línia de foc, expedició a un miliciano Republicano”. Es tracta del de 1936 puesto que hasta esta fecha Mallorca, front de Ma- no empecé a obrar como un verdadero drid, Aragó, Llevant. Des- diari manuscrit del jove obrer barceloní proletario. Pues hasta este día no sentí prés dels fets de maig Joaquín Aisa Raluy (1917-1977) que vi- en mi un ideal que pudiera ser mi cami- de 1937, que pateix al via a Ciutat vella, als barris de Sant Pere no de Libertad.” Joaquín Aisa comença seu retorn de permís a i Santa Caterina. Joaquín Aisa s’havia un diari de guerra que durarà de 1936 Barcelona i per no es- afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT a 1939 on, puntualment, relatarà d’una tar d’acord amb el co- en qualitat d’aprenent de fuster. El seu mandament comunista pare César Aisa havia arribat a Barcelo- manera concisa totes les seves vicissi- de la seva unitat, Aisa na procedent d’Aragó i la seva mare era tuds, els fets de guerra, les lluites polí- abandona les milícies i filla de la franja d’Osca. Joaquín seguia tiques, les il·lusions revolucionàries, les retorna a la seva feina les passes del seu pare en afiliar-se a desesperacions i les esperances. Aisa de fuster a l’empresa ara la Confederació, ja que César tenia el és, sobretot, un idealista, i a l’anotació col·lectivitzada. L’octubre carnet del Sindicat del Transport com del dia 26 de juliol de 1936 llegim: “Esta de 1937 serà militaritzat treballador del port. Joaquín Aisa, com tarde he ido a recorrer las calles de i tornarà a lluitar al front tants joves del seu temps, era afeccio- la ciudad y he podido contemplar con enquadrat en una divisió nat a la boxa i al ball, era soci del Diana alegría la destrucción de los antros de de les Brigades Interna- Boxing Club i freqüentava les sales de hipocresía y maldad que encerraban cionals. Aisa participarà ball d’aquell temps: la Gavina Blava, estos edificios llamados iglesias y con- a la batalla de l’Ebre Shangai Dancing i Germanor Barcelo- ventos. Y ahora en el mismo terreno on serà greument fe- nina. Precisament, la nit del dissabte liberado se podrán construir escuelas rit, hi passarà els seus 18 de juliol havia anat amb els seus para educar a la nueva generación de darrers dies de guerra companys a divertir-se a la darrera niños y jóvenes que subirán en Libertad a l’Hospital Militar fins d’aquestes sales situada al carrer Car- y con suficiente capacidad para hacer l’ocupació de Barcelona ders i a la matinada mentre feia temps del mundo corrompido, otro de Libertad, pels franquistes, alhora per a anar a la platja va sentir com so- Pan y Trabajo.” serà detingut i traslladat naven les sirenes i com començava el Aisa explica la vida quotidiana al front i al Camp de Concentra- sarau de trets. ho fa d’una manera directa, viva i fresca ció d’Horta, d’on, poc El jove Aisa, preocupat pels esdeveni- i fins i tot sense perdre l’humor. El dia després, s’escaparà. El ments, decideix no quedar-se creuat de 28 de setembre de 1936, després de document és un testi- braços i aviat es presenta al seu Sindicat moni de primera mà per retornar del front del Centre al seu pas a buscar armes, però com que no n’hi ha conèixer l’actuació dels per València, escriu: “En la estación he suficients per a tots, s’ha de conformar joves milicians que van a col·laborar fent barricades. Vençuts tenido un altercado con un jefe que que- marxar, primer volun- els militars a Bareclona decideix acudir ría que me sacara del cuello el pañuelo tàriament i després a la al Comitè de Milícies per enrolar-se a de la CNT, pero no lo ha logrado, pues força a lluitar contra el una columna, Aisa és destinat al Batalló nosotros somos milicianos del pueblo, no feixisme per defensar la Espartaco de la Carles Marx, els afiliats esclavos de un Ejército convencional.” llibertat del poble. Receptes... Estopeta (*) L’amo en Pep des Vivero alls nes, escates i restes de budells. vermell i la sal necessària. Cal tenir cas, no ho dessalarem a l’estil (Mallorca) oli d’oliva i pebre vermell En un plat profund col·locarem en compte que les arengades són tradicional, sinó que ho passa- les arengades esmicolades molt salades. rem per aigua i eliminarem la Ingredients: Elaboració: i els grells finament tallats. Bon profit!! sal gruixuda. Li agregarem les tomàtigues Si rostim el bacallà es des- Arengades Premsarem bé les arengades, de ramellet, pelades i tallades, (*) Aquesta recepta me la salarà més encara, ja que la grells col·locades en paper absorbent abundantment, així com un all va ensenyar un bon amic, sal va creant una crosta al tomàtigues de ramellet o simplement de periòdic, i ho ben picat i una mica de julivert. n’Andreu de Sóller. També es voltant que podrem eliminar julivert deixarem esmicolat, sense espi- Amanim amb oli d’oliva verge, pebre pot fer amb bacallà. En aquest fàcilment. 28 Maig de 2011
- 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA Umberto D Joan Canyelles Amengual interpreta papers de galant seductor a les que anava a veure. No en va tornar a o companys d’Umberto s’el treuen de Els veim allunyar-se per una camí que no comèdies que tenen un bon rendiment a tenir cap altre, però la seva interpretació sobre tot d’una que poden. Tots han porta a cap banda. D’un col.legi surten la taquilla. li basta per formar part de la història del d’agafar el tramvia o l’autobús. De fet un nens sorollosos i juganers creuen el La seva carrera com a director s’inicia cinema. La versemblança que transmet l’únic moment en que Umberto demana camí davant la càmera. I surt la paraula U na pel·lícula de Vittorio de Sica de l’any 1952. Umberto Domenico Fe- rrari és un vell funcionari jubilat, a qui la l’any 1940 amb “Rose scarlate”. Però la primera pel.lícula important que dirigeix és impressionant. La pel.lícula del director italià és el retrat almoina es gairebé al final de la pel.lícula quan a un d’aquests “amics” li arriba gai- “fine”. Magistrals fotogrames per acabar una pel.lícula antològica. seva pensió no li basta per poder pagar el és a l’any 1944 “I bambini ci guardano”. de la titànica i agònica lluita d’Umberto rebé a suplicar que prengui un cafè amb No fa falta dir que “Umberto D” és de una lloguer de l´habitació on viu i poder sub- El gran Cesare Zavattini n’és el guionis- per evitar que el treguin de la seva ha- ell. I ni tan sols això ho aconsegueix. rabiosa actualitat. La reforma de les pen- sistir. Cobra 18.000 lires al mes i només ta i així inicien tots dos una àmplia col. bitació i dormir al carrer o als dormitoris Hi ha en aquesta extraordinària pel.licula sions, el retràs en l’edat de jubilació ens aquesta habitació ja li costa 10.000. Amb laboració que en alguns casos produirà públics. Perquè la diminuta distància que moltes escenes memorables. Una d’elles fan pensar que estem tornant enrere de la sola companyia del seu gos Frai, cerca obres mestres. el separa de la mendicitat no desapare- és quan Maira s’aixeca del llit (que està manera vertiginosa. No perillen les pen- desesperadament els diners que puguin L’any 1946 filma l’excel·lent “Sciuscia” gui mai. situat al passadís de la casa, la qual cosa sions, perillem nosaltres. evitar els seu desnonament. (El rentebotes) on parla dels nens aban- Però el drama d’aquest home, que en significa que ni tan sols té una habitació L’Estat delega definitivament la seva res- Vittorio de Sicca és un dels directors més donats. Dos anys més tard dirigeix l’obra altres temps va ésser respectat i que i que l’ha de treure i amagar cada nit i ponsabilitat en mans privades. Gairebé influents de la història del cinema. Les mestra “Ladri di biciclette” (Lladre de sempre va pagar els seus comptes, no és cada dia). La càmera d’Aldo (esplèndid ens obliguen a fer un “pla de pensions” seves pel.lícules varen canviar la manera biciletes), on fa un demolidor retrat de únicament econòmic. Tal vegada el que treball fotogràfic) la segueix per la cui- perquè d’altra manera no tenim garanti- d’entendre el fet cinematogràfic. Algunes l’atur i la miseria de la postguerra. I l’any fa que la vida li resulti insuportable, es la na. Es el viu retrat de la desesperança des les necessitats mes essencials as- d’elles tenen quelcom indesxifrable, un 1951 realitza “Miracolo a Milano” (Miracle solitud. Tan sols Maria (Maria Pia Casi- i la manca de futur (o de la certesa d’un segurades. humanisme i una verosimilitut prodigio- a Milà). A totes elles l’esmentat Cesare lio), l’al.lota que fa les feines de la llar (la futur implacables). Els seus moviments i Però el pitjor de tot plegat es l’aparent ses, una immensa capacitat d’observació Zavattini col·labora en el guió. criada, li diu tothom) de la seva casera, la seva mirada, desprenen una tristesa impunitat en la que estan portant a terme dels seus personatges com a éssers Són aquestes pel.lícules les que li fan li fa una mica de companya i l’entén. La inabastable. totes aquestes mesures. La passivitat i humans i un gran talent per transmetre ocupar un lloc destacadíssim a la història seva situació es també extremadament En un altre moment sembla que Umberto la resignació instal·lades a la nostra so- emocions. I també un gran actor, capaç del cinema. Les que el converteixen en precària. Explotada i embarassada, sen- es decidirà a demanar caritat. Estén la cietat. Una de les coses que es poden de dur a terme interpretacions memora- un referent únic. I des del meu modest se estar segura de qui és el pare del nen ma i el braç un parell de vegades, però aprendre de “Umberto D”, es que ne- bles: (“Madame de”..., Max Ophuls 1953; punt de vista, les que fan que sigui (pro- que porta dintre i amb la certesa de que torna enrere, com si aquest geste li cre- cessitem una revolta humanitària, o un “Il generale dellla Rovere”, Roberto Ros- bablement) el màxim representant del cap del dos homes que ho poden ser el més l’ànima, i quan finalment algú sem- humanisme revolucionari. sellini, 1959). Neorealisme. reconeixerà, sap que quan li comenci a bla que li vol donar unes monedes ell gira Tal vegada la solidaritat i la lluita no re- A principis dels anys 30 es comença a Després, la seva trajectòria va ésser irre- créixer la panxa perdrà la miserable feina la ma per fer veure que està comprovant solguin tots el problemes, però ens fa convertir en un dels actors més populars gular. Hi trobem pel.lícules interessants i que té i el llit on dorm. Tots dos es res- si plou. millors persones, mes lliures i menys de la seva època. És un home ben plan- personals com “Dues dones” (La cicocia- pecten i d’alguna manera s’estimen com Per acabar destacarem el final de la pel. vulnerables. Necessitem mes que mai tat, simpàtic, i sovint (gairebé sempre), ra 1960), “Els girasols” (I girasoli 1969), una mena d’avi i neta. licula. Umberto intenta llançar-se a les fer pinya, ajuntar les mans. Si no ho o “El jardí dels Finzi Contini” (Il giardino El ca d’Umberto adquireix gairebé un pa- vies del tren en marxa amb Flag entre els fem ens tombaran d’una bufada. dei Finzi Contini 1970), barrejades amb per protagonista. És el que evita el seu braços. Però el ca s’espanta i s’escapa. “...un hombre sólo, una mujer, asi co- altres de menys valor, sovint fetes per intent de suïcidi quan aquest finalment poder pagar les seves visites als casinos Després sembla que li te por a Umberto i gidos de uno en uno, son como polvo, està a punt de produir-se. En una es- de Montecarlo. (Com a actor i pel mateix fuig d’ell. Finalment Umberto recupera la no son nada, no son nada”. Goytisolo cena anterior a Umberto se li passa pel motiu va participar a pel.lícules completa- confiança de l’animal i comencen a jugar. dixit. cap llançar-se per la finestra però no ho ment prescindibles). fa per no deixar Ja varem parlar una mica del Neorea- sol el seu lisme quan comentarem l’excel·lent pel. company. En lícula de Mario Monicelli “I compagni”. És realitat Flag es el moviment cinematogràfic que sorgeix l’únic motiu per a Itàlia, després del feixisme amb una continuar vivint, nítida intenció de transmetre la realitat i així que no és deixar enrere el cinema buit, evasiu i fals gens agosarat de l’època de Mussolini. La seva pel.lícu- pensar que lla fundacional es “Obsessió” (Ossessio- quan aquest ne 1943) de Luchino Visconti. I es podria es mori, ho farà dir que la seva última manifestació es la Umberto. pel.lícula que ens ocupa. Fitxa tècnica Umberto D, es una absoluta obra mestra. Per això la pel. lícula de De Dr: Vittorio de Sica; Tristíssima, amarga i sense el més petit Sicca és tant espai per a l’esperança o l’optimisme. De una denúncia G: Cesare Zavatini, Vittorio Sica camina de manera prodigiosa pel de les misera- de Sica; fil ferro de la sensibilitat sense arribar a bles condicions Ft: G.R. Aldo; caure mai en la sensibleria. I amb la his- de vida dels Ms: Alessandro Cicognini; tòria que explica, era molt difícil sortejar jubilats italians Int: Carlo Batisti, Maria Pia aquesta caiguda. com la de una El protagonista de la pel.lícula està in- societat injusta, Casilio, Lina Gennari, Me- terpretat per Carlo Battisti, un professor insolidària i ver- mmo Carotenuto, Albani universitari que l’únic contacte que havia gonyosament Barbieri. tingut amb el mon cinematogràfic era el individualista. de les sales de projecció de les pel.lícu- Elsantics amics Maig de 2011 29
- 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES A propòsit La vida digital més d’Orwell enllà de Facebook i Carles Jove i Buxeda Twitter A les novel·les Animal Farm i 1984, George Orwell hi pre- senta dos mons en el quals la Les xarxes socials alternatives tornen la capacitat de decidir a la història, entesa com a presenta- gent que n’és membre i protegeixen la seva intimitat ció objectiva de fets reals, sem- bla una quimera. d’Elgg, però pensada per a gent que fa Enric Borràs Abelló - Ho sembla no perquè l’autor Directa 208 de programadora i activistes defensores ens doni a entrendre que la de del programari lliure. Va començar com l’historiador sigui una tasca l’experiment d’una comunitat de progra- irremeiablement subjectiva; no mari lliure xilena i ara ja té més de 4.000 perquè en algun moment se’ns hi plantegin reflexions teòriques Q uan es parla de xarxes socials a In- ternet tothom té al cap, sobretot, dos noms: Facebook i Twitter. Però no són els membres. Óscar Valenzuela, que n’és un dels impulsors, defineix una xarxa sobre les pretensions científi- social lliure com la que està basada en únics. A causa de les fugues d’informació ques de la història; no perquè en programari lliure i estàndards oberts; la personal i els problemes per saber qui i una o altra novel·la els personat- que respecta la intimitat i la seguretat de com pot fer servir allò que s’hi publica, ges intentin fer d’historiador i no les usuàries, que la poden deixar del tot han sorgit moltes alternatives que tornen ho aconsegueixin: sinó perquè quan vulguin; i la que fa que siguin les se- la capacitat de decidir a les internautes. ves membres les que decideixin quines en un i altre món els registres Són eines que no intenten apropiar-se de polítiques vol seguir. als quals l’historiador hauria les dades de ningú per vendre publicitat i de recórrer –el que anomenem que segueixen una filosofia que arrela en les fonts historiogràfiques– són el programari lliure. Xarxes socials per constantment modificats, rees- A xarxes socials com Facebook i Twit- moviments socials crits o destruïts. I sense registres ter, hi acumulem tota mena d’informació vàlids, l’accès als esdeveniments sobre nosaltres: l’edat, el nom i els cog- També hi ha xarxes socials alternatives reals sembla tancat i barrat. noms, on vivim, qui són els nostres cone- pensades exclusivament per als movi- La diàspora de també avança per aquest mateix camí, guts, què llegim, quins països visitem per ments socials, com la veterana Cabgrass En aquest procès de modifica- però encara s’ha d’enllestir perquè es ció, supressió i reescriptura de vacances… Una informació especialment Facebook pugui fer servir. (crabgrass.riseup.net), que s’autodefineix valuosa per a les empreses que cerquen com una “alternativa segura pel treball registres, el lector ocupa el lloc clientela potencial. De fet, un dels conflictes de Facebook social en xarxa sense afany de lucre”. Un privilegiat al qual cap dels per- sonatges pot accedir. Nosaltres D’entrada, quan es fa servir un servei que ha arribat a tenir més ressò, l’intent Microblocs al marge altre exemple és el de Lorea.org, que fa d’aquesta mena, s’hauria de tenir clar –a principis de l’any passat– de modificar servir la tecnologia lliure de xifratge més sí coneixem els esdeveniments: que els anuncis que es veuen als mar- de Twitter les condicions de privacitat, ja va provo- avançada, GNU Privacy Guard, per asse- els hem vist succeïr-se davant ges són el resultat d’un anàlisi de tot allò car una reacció: la Diaspora (joindiaspo- gurar que la informació només la pugui nostre, entre les nostres pròpies Els serveis de microbloc, les alternati- que s’hi fa. Si a Facebook comentem un ra.com). Una xarxa social pensada per llegir qui l’ha de llegir. Així es vol afavorir mans. ves al Twitter, mereixen una menció a enllaç d’un conegut sobre fotografia o quatre universitaris de Nova York –Da- la creació de cercles de confiança on la Ni els personatges ni un suposat part. D’entrada cal destacar Identi.ca, escrivim la paraula fotografia en algun niel Grippi, Maxwell Salzberg, Raphael informació pot circular de manera segura un servidor de microblocs de codi obert historiador pertanyent al relat, lloc, és molt possible que vegem anuncis Sofaer i Ilya Zhitomirskiy– que encara és a través de blocs, wikis, llistes de correu, sobre càmeres o cursos de fotografia al i d’origen quebequès. Té una versió en però, poden accedir al punt de en fase de proves i que s’assembla fo- etc. La fan servir col·lectius com ara la marge dret de la pantalla. Google fa el català que inclou funcions que Twitter vista del lector: per a ells els fets rça a Facebook, però amb una diferència Cooperativa Integral. mateix amb GMail: analitza automàtica- encara no preveu, com ara els núvols tan sols són accessibles a travès substancial. Tot i que no entra ben bé en la categoria ment tots els correus que rebem i enviem d’etiquetes i la possibilitat d’actualitzar-lo de diferents registres, ja siguin Les usuàries controlen completament de xarxes socials com Facebook i Twitter, i, en funció d’això, decideix la publicitat des de serveis de xat com el de GMail. quan es parla de moviments socials tam- relats de premsa, memòries indi- totes les seves dades personals i poden que ens mostra. Fa servir el protocol OpenMicroBlogging, bé cal fer una menció especial al col·lectiu viduals o col·lectives, narracions desar-les en un servidor propi, en lloc Però l’assalt a la intimitat de les internau- que facilita que diferents sistemes pu- italià Autistici/Inventati (Autistici.org o mítiques, gravats en una paret, d’haver-ho de fer forçosament als de tes va més enllà dels anuncis dedicats. Diaspora. A més, el codi font de la xarxa guin interoperar i tots els continguts són Inventati.org), que ofereix serveis com etcètera. Tots ells són, de fet, en llicències Creative Commons. Identi. A l’octubre passat, el Wall Street Journal social és lliure, és a dir, tothom que tingui ara blocs, xats, sistemes de missatgeria personatges, i són personatges ca es basa en el programari d’Status.net, va publicar que desenes d’aplicacions de prou coneixements tècnics en pot analit- instantània, correu electrònic i ajuda per per a nosaltres, lectors. L’estar Facebook enviaven informació privada un altre servei obert de mocroblocs. Però zar les entranyes. saber fer-los servir d’una manera anòni- dins del relat del personatge i de les usuàries que les feien servir i dels de fet, n’hi ha molts més, com Thimbl.net, ma i segura. És un dels grups més ve- La informació personal és el gran tresor l’estar fora del relat del lector seus contactes a empreses de publicitat del segle XXI. I Diaspora no és l’única ni per exemple. Encara és troba en fase de terans pel que fa al suport tecnològic als es mostrarien així com dues ex- d’Internet. I tot això, a l’esquena dels la primera reacció a les xarxes socials desenvolupament, però promet un servei moviments socials. A mig camí entre les periències de realitat diferents, internautes, que ni se n’havien adonat. que en fan un ús més dubtós. Eines com de codi obert amb el qual les usuàries xarxes socials i d’altres eines més com- aparentment irreconciliables, i Tampoc ningú no els havia demanat per- Elgg.org, Pinax- Project.com, Cyn.in i podran desar tota la informació als seus plexes, també hi ha Eyeos.org, l’escriptori qui sap si també com a experièn- mís. Alguna d’aquestes aplicacions, com BuddyPress.org també són alternatives ordinadors i no en uns servidors centrals web de codi obert ideat el 2005 per dos cies de diferents realitats. el joc Farmville, són especialment popu- lliures o obertes a Facebook. El codi font que no se sap qui ni com gestiona. joves d’Olesa de Montserrat que ha acon- Aquests dos textos de ficció ens lars. No és el primer problema que ha tin- es pot consultar, descarregar i canviar de A més, també es poden trobar xarxes seguit un ampli ressò internacional. obren les portes a reflexionar gut Facebook pel que fa a la vulneració manera que es pot instal·lar a l’ordinador socials lliures especialitzades. És el obre la relació entre la història, de la intimitat de les persones usuàries, que es vulgui i mantenir segura tota la in- cas, per exemple, de gNewBook.org. * Article extret del número 208 del la memòria i els relats. Sembla ni serà l’últim. formació. Insoshi (dogfood.insoshi.com) Es tracta d’una xarxa social feta a partir setmanari Directa que nosaltres mateixos, en tant que personatges d’una història (story) som incapaços d’accedir a la història objectiva (history), Acte d’Homenatge a Joan Garcia Oliver a Reus i que l’únic que ens és permès és escriure i reescriure relats CGT Baix Camp uns quants i desconeguda per la majoria la seva figura a càrrec de Jordi de fets que, com els personat- representà entre el 1936-1939 un dels Martí, professor, periodista i mili- ges d’una i altra novel·la, con- líders més importants del moviment anar- tant de CGT, i la col.locació d’una quista. Reconegut com a home d’acció placa en la seva memòria al nú- E siderem reals. I sempre queda l passat 1 de maig, diferents col.lec- aquella sensació que hom no tius de la ciutat (CGT, AJR, CUP, Mau- i intel.lectual autodidàctic jugà un paper mero trenta-dos del C/St.Elies, pot accedir a res que no formi ja lets) hem organitzat un petit homenatge a clau en diferents aspectes relacionats amb on va viure amb els seus pares. part d’un relat, fins i tot quan es l’històric militant anarcosindicalista reusenc la vida política i social. Amb l’acte volem contribuir a Joan Garcia Oliver, amb motiu del dia del Amb la victòria del feixisme, Garcia Oliver trencar el mur de silenci que tracta d’una memòria personal. treballador/a. marxà a l’exili i després de moltes aven- des dels sectors més dretans Al cap i a la fi, sembla que no Joan Garcia Oliver, anarcosindicalista tures, d’haver perdut pel camí molts com- i reaccionaris de la ciutat s’ha seria gaire absurd dir que la His- panys/es de lluita, no tornà mai més a la reusenc (1902-1980), va formar part del aixecat per fer desaparèixer el tòria, com a ciència, és una gran seva enyorada ciutat natal. Es quedà a les record d’un reusenc que va te- Govern de la Generalitat com a secretari concurs literari amb pocs premis de la Conselleria de Defensa, posterior- portes del seu gran somni: la construcció nir un paper destacat en la po- i molts accèsits. ment també fou ministre de Justícia del d’una societat anarcosindicalista, el comu- lítica i el sindicalisme del país Govern de Largo Caballero. nisme llibertari. en una època molt important Figura poc coneguda a Reus, criticada per L’homenatge va consistir en un breu repàs de de la nostra història. 30 Maig de 2011
- 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres Davant l’assassinat Guia Jurídica l’explotació. social i polític capitalista i perquè van di- Sindical Per a comandes posar-se en contacte amb CGT-Comitè Confederal al carrer rigir la seva militància per a construir un sistema igualitari econòmic, social i de de Vittorio Sagunto de Madrid, al telèfon 91447 57 69, o bé demaneu-la al vostre sindicat o gènere. Arrigoni federació local. Manual del Pioneras y torturador Associació Altraitalia de Barcelona revolucionarias español Mujeres durante la República, la Guerra Civil y el E l passat 15 d’abril es va convocar a Barcelona una concentració d’homenatge i protesta per la mort Franquismo de Vittorio Arrigoni, italià defensor dels drets humans i de la causa pa- lestina. El seu segrest i atroç assassinat a Palestina a mans d’uns extremistes David Graeber islamistes (que van argumentar el Virus editorial, 2011 seu acte acusant-lo de ser portador de “costums occidentals”) va seguir Gabinet Jurídic Confederal de L’anarquisme ha tingut i té poca presèn- cia en l’àmbit acadèmic, a diferència del de pocs dies la mort també a mans la CGT de fanàtics racistes de Juliano Mer marxisme. Això es deu, en gran mesura, a que l’anarquisme ha estat sempre més Khamis, cineasta compromès amb La CGT ha editat aquest mes d’abril de la causa palestina, “culpable” - ell 2011 la Guia Jurídica Sindical, una eina interessat per la pràctica que per grans disquisiciones teòriques. No ha estat mai - de ser jueu. pràctica per a l’actuació de tots i totes les la pretensió de l’anarquisme avançar un A Vittorio li agradava comparar la seves delegats / des i militants. Xabier Makazaga model futur a aplicar, però sí ser fidel seva lluita amb la dels homes i do- Es tracta d’una nova edició, actualitzada Txalaparta, 2010 en els mitjans a les finalitats persegui- nes d’arreu del món que van parti- i ampliada l’anterior guia que ha estat un des, d’aquí la indiscutible influència de cipar a la guerra d’Espanya en de- dels instruments més pràctics amb els ha Cada vegada que les autoritats espan- les idees llibertàries en les pràctiques i fensa dels ideals de llibertat i justicia comptat la nostra organització per dur a terme la nostra activitat sindical, posant a yoles han de plantar cara a un escàndol maneres d’organització dels moviments social contra els militars colpistes de la nostra disposició una anàlisi exhaus- de tortures lligat al conflicte polític que crítics amb la globalització capitalista. A Franco. Veia en l’agressió sionista Eulàlia Vega tiva de la legislació social i laboral, així viu Euskal Herria, recorren al suposat l’anarquisme sempre se li ha acusat de al poble palestí una manifestació Icària editorial, 2010 com un assessorament permanent en la «Manual d’ETA per a denunciar falses falta de solidesa teòrica; al que David d’injustícia i terrorisme comparable nostra activitat quotidiana. tortures». Graeber respon: «Més que una Gran a la desfermada per Franco contra Aquest llibre pretén donar visibilitat a La Llei 27/2009 de mesures urgents per L’autor, després de desmuntar per com- Teoria, podríem dir que el que li falta a els pobles d’Espanya i contra qual- les dones llibertàries que van viure en a l’ocupació, el Reial decret llei 8 / 2010 plet aquest pretext, dóna detallat compte l’anarquisme és una Base Teòrica: un sevol manifestació de pensament aquesta època històrica. Gràcies a una de mesures extraordinàries per reduir el de dos coneguts manuals de tortures de mecanisme per a confrontar els proble- lliure i progressista. metodologia renovadora, que incorpora dèficit públic, la Reforma Laboral imposa- la CIA que recullen idèntics mètodes als mes reals i immediats que emergeixen de I la seva fi ha estat semblant a la que les fonts orals, s’ha pogut rescatar la tot projecte de transformació». da al juny com Reial decret llei 10/2010 aplicats per les forces de seguretat es- van tenir molts d’aquells generosos memòria d’aquestes protagonistes per Així que el propòsit del present assaig no i acordada posteriorment en el Congrés panyoles, i denuncia la manera sistemàti- combatents internacionals antifran- a solucionar diverses qüestions encara és altre que el de donar resposta a la pre- com Llei 35/2010, la reforma de les pen- ca que se segueix construint un mur de quistes: anarquistes, comunistes no resoltes per la historiografia. Com gunta: «quin tipus de teoria social pot ser sions, són totes mesures que aprofiten silenci còmplice per a negar la tortura. Tot llibertaris assassinats al front o a la van arribar aquestes dones a les idees realment d’interès per a qui intentem crear circumstàncies per donar un nou cop als tipus de dades que deixen al descobert reraguarda per forces estalinistes, anarquistes? Per què van iniciar la seva un món en el qual la gent sigui lliure per a treballadors, donant un nou impuls a la l’infame negacionisme de la tortura, que del mateix “bàndol” i tanmateix por- militància? Quins factors van influir en administrar els seus propis assumptes?». regna a plaer en l’Estat espanyol des de destrucció de drets socials. aquesta decisió? Van ser realment tan L’antropologia ha tingut sempre una cer- tadores d’intol·lerància i opressió. Aquesta obra col.lectiva ha pogut veure la transició, sent el veritable Manual dels marginals en els sindicats com s’ha ta afinitat amb l’anarquisme, ja que «els Vittorio, el nostre company, ha es- torturadors espanyols i els seus còmpli- la llum gràcies a l’esforç de nombroses mantingut? Quin tipus d’activitat van fer antropòlegs són l’únic grup de científics tat assassinat per gent que combat ces. persones i, sobretot, del Gabinet Jurídic de forma majoritària? Quin va ser el seu socials que coneixen les societats sense contra l’estat d’Israel i que tanma- Confederal, que ha posat el seu esforç i paper en els anys trenta? Com van viure Estat que existeixen en l’actualitat; molts teix no són ni seràn mai companys la seva il.lusió en aquesta guia exhaus- tiva. els llargs anys del Franquisme? Les protagonistes d’aquest llibre van ser Fragmentos han viscut en zones del món on els Es- tats han deixat de funcionar o almenys nostres. A la plaça Sant Jaume el dia 15 Davant qui han claudicat en la lluita con- pioneres perquè es van rebel·lar contra de han desaparegut temporalment i on la d’abril a les set de la tarda erem un tra la injustícia social imposada pel capi- el paper subordinat que tenien en l’esfera gent s’organitza de forma autònoma». grapat d’italians i unes companyes tal, assumint no només el seu discurs, pública i privada, passant a conquistar antropología L’antropologia disposa d’unes eines i de la flotilla per Gaza, amigues de sinó també les seves regles i els seus espais negats a les joves obreres fins al d’un saber que pot resultar de gran valor objectius, la CGT manté la seva voluntat moment de la República i la Guerra Civil. anarquista per a assentar les bases d’un projecte Vittorio. Ningú més. d’impulsar la consecució d’un món més Van ser també revolucionàries perquè de transformació social cada dia més No repetim els mateixos errors just i amb drets davant la precarietat i van voler abolir les injustícies del sistema urgent. que han plagat la nostra història. I no callem, amb el pretext que “no convé” o que “fa el joc de l’enemic”, Revistes el nostre rebuig frontal als botxins. Franquistes, estalinistes, sionistes, neo-nazis o feixistes islàmics: ene- mics de la humanitat. Els nostres enemics. SOLIDARIDAD LE COMBAT SYNDICALISTE NO VOTES EL CORREO LIBERTARIO Publicació classista i llibertària de la Fe- Revista mensual de la Confédération Publicació de la CGT del Baix Llobregat Revista del Sindicat Federal de Correus i deració Comunista Llibertària (FCL) de Nationale du Travail francesa (CNT-F), davant les eleccions municipals del 22 de Telègrafs de la CGT, federal.cgtcorreos@ Xile, publicacion.solidaridad@gmail.com la nostra organització germana de l’altre maig, fent una crida a no participar en la cgt.es / www.cgt.es/correos/ / periodico-solidaridad.blogspot.com costat dels Pirineus, www.cnt-f.org/ “farsa” electoral. Maig de 2011 31
- 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA DAVID KARVALA, MEMBRE D’UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME > LES PARAULES SÓN PUNYS “Hem d’unir-nos contra el Joan Fuster: “Tinc feixisme” confiança en la lletra...” Si preguntes: “vols que un partit liderat per un franquista entri al Jordi Martí Font consistori?”, la resposta és que no. > LA FRASE... “T inc confiança en la lletra. Qual- sevol paraula escrita, bé sigui per se, bé sigui a contrario sensu, acaba sempre per ser revolucionària. Tot és qüestió de saber llegir.” Ho deia Joan Fuster (1922-1992) dins del ca- pítol ‘Proposicions deshonestes’ de “Consells, proverbis i insolències”, una obra editada l’any 1968 per l’Editorial A. C. com a resultat de publicar en un sol volum les seves obres “Judicis fi- nals”, publicada el 1960 a Palma per l’Editorial Moll, i l’inèdita “Proposicions deshonestes”. Eren els anys seixanta del segle XX i no s’equivocava si te- nim en compte que el que expressa el de Sueca amb aquestes frases és una opinió pròpia, però jo en discrepo completament. En discrepo perquè jo no tinc confiança en la lletra, en qual- sevol paraula escrita pel fet que esti- “Amb la crisi gui escrita, tal com ell la tenia pel sol alguns partits fet que fos lletra escrita. Ben al contrari, penso que si no ens fan servir hi posem, és a dir, si no combatem el racisme en la dura batalla del significat, de de manera dotar de continguts alliberadors les paraules, aquestes poden acabar descarada” sent -i de fet ja ho són en infinitat de “Hem d’aprendre a articular lluites i moviments unitaris sempre que sigui possible” casos- profundament reaccionàries. No perquè per se siguin “reac- i locals com grans i nacionals, com ara la quíssima gent de fora d’Europa. Ara sí que exemple, amb en Sarkozy duent a terme cionàries” sinó perquè qui mana dota Joan, Coordinació del Catalunya CONFAVC, el Consell Nacional de Joven- n’hi ha més: això enriqueix la societat, si una neteja ètnica dels gitanos romanesos. les paraules sobre les quals té poder tut, la Federació d’Associacions Gitanes sabem superar els malentesos i sospites. No volem que Catalunya vagi pel mateix de decisió de significats que els són de Catalunya, SOS Racisme… Amb la crisi, però, alguns partits fan servir camí. útils per mantenir la seva dominació. Ara mateix estem creixent molt al territori, el racisme de manera descarada. Sempre A les eleccions legislatives de 1981, el FN No ens enganyem doncs, les parau- Unitat contra el feixisme i el racis- amb una quinzena de grups locals que van hi ha un doble joc, d’explotar les persones va treure 0,2%; a les de 1986, va treure les organitzades en frases no són me (UCFR) és un nou moviment des de Ripoll fins a Reus. de fora com a mà d’obra barata, i a la ve- vora 10% i 35 escons. La PxC va treure necessàriament res més que pa- ampli contra l’extrema dreta que gada fer-les servir com a bocs expiatoris 2,4% a les recents eleccions autonòmi- raules organitzades en frases. Som està creixent arreu de Catalunya. - És útil i viable la creació de pels problemes socials. Ara posen l’èmfasi ques —realment és marginal— però si els nosaltres, les dones i els homes que La formen gairebé 200 entitats de fronts amplis com UCFR? al segon aspecte. ignorem, com van fer els moviments fran- no volem que ens enredin més les i tota mena, així com centenars de - És essencial. Per a diferents ti- Retallen i privatitzen els serveis públics, cesos, podrien créixer. Els hem d’aturar els qui tenim l’obligació de desfer la persones a títol individual. pus d’activitat, calen diferents tipus hi ha més esperes als ambulatoris, menys ara, abans que els seguidors enganyats madeixa de significats nocius per a Un dels seus impulsors és en Da- d’organització. Jo milito en un grup de prestacions socials, menys beques de d’avui passin a ser els feixistes convençuts la humanitat amb què els poderosos vid Karvala, activista anticapitalista l’esquerra radical, i crec que la feina que menjador… i diuen que la immigració en de demà. -econòmics i polítics- han enredat els que porta molts anys participant a fem és molt important. Però davant la gue- té la culpa. L’exemple més obvi, el pitjor, A la vegada, quan derrotem la PxC també significants que usem dia sí i dia tam- la Plataforma Aturem la Guerra. rra de l’Iraq no es podia dir “si vols lluitar és el PP català, però polítics d’altres partits debilitarem les idees racistes que defen- bé, en moltes ocasions per tal de des- contra la guerra, primer t’has d’afiliar a la també hi juguen. sen, les farem menys respectables. criure processos o propostes que en el - Quan sorgeix Unitat contra el meva organització”: feia falta un moviment Hauríem de recuperar la memòria de la seu fons responen directament també feixisme i el racisme? Per què es ampli. transició, quan una societat catalana, - En què consisteix la campanya a significats dominats pels poderosos. crea? A qui agrupa? La base de la Plataforma Aturem la Guerra, una classe treballadora, molt plural, que “No volem feixistes als ajunta- - La idea va sorgir a la primavera de 2010. de les manifestacions de més d’un milió de s’acabava de duplicar gràcies a la immi- ments” que esteu portant a ter- Ja es veia el creixement de l’extrema dreta persones, va ser un senzill lema: “No a la gració de la resta de l’Estat, va impulsar me de cara a les eleccions muni- Basil Bernstein, arreu d’Europa. Aquí, a més dels grupus- cles obertament nazis o falangistes, hi guerra”. Més enllà, cadascú podia afegir una lluita unitària contra el franquisme. cipals del 22 de maig? classe social - Gran part de la nostra feina és a l’àmbit havia Plataforma per Catalunya (PxC). El els adjectius i teories que volgués —i dins No va ser fàcil; va caldre una batalla po- determinant la Plataforma tenim molts debats— però lítica per rebutjar els intents de culpar els local. Varem celebrar la nostra manifes- març de 2010, la PxC va celebrar un acte primer calia la unitat. nouvinguts. tació unitària a L’Hospitalet el 30 d’abril, electoral a Sants, i hi va haver una protes- Si volem saber si les classes socials De la mateixa manera, hem d’unir-nos Avui hem de tornar a donar aquesta bata- per fer conèixer els nostres arguments en ta, però gairebé només de l’esquerra radi- existeixen o no, només cal anar a contra el feixisme. Malgrat les grans di- lla. Per a la lluita obrera és una qüestió de aquesta ciutat. cal. Fa temps que a l’Estat espanyol la llui- l’obra de Basil Bernstein (1924-2000) ferències que tenim dins els moviments vida o mort: o ens deixem dividir i ens cul- Els grups locals, i diferents activistes i ta antifeixista és generalment minoritària. i podrem afrmar que les classes so- socials i l’esquerra (incloent-hi la institucio- pem els uns als altres; o ens unim i lluitem entitats adherides, estan treballant per Jo vaig viure molts anys a Gran Bretanya, cials, tal com era de preveure, exis- nal), estem d’acord que no volem tornar al per la justícia social per a tothom. desemmascarar les candidatures feixistes i havia vist un altre model de moviment teixen. La seva teoria del handicap franquisme. i xenòfobes. Convoquem concentracions, antifeixista, on hi cabia tota mena de gent, lingüístic deixa clar que les nenes i els Hem d’aprendre a articular lluites i movi- - Centreu la vostra atenció a par- organitzem actes i posem taules al carrer amb uns acords de mínims en lloc de llargs nens de classe baixa no assoleixen ments unitaris sempre que sigui possible; tits d’extrema dreta com la PxC, per explicar l’amenaça real que tenim da- programes polítics. els objectius escolars (fot-li llenguatge és l’única manera de guanyar les grans però altres forces polítiques vant. Estem repartint 50.000 exemplars de De fet, aquest model ja existia aquí, amb políticament correcte) de la mateixa la Plataforma Aturem la Guerra. Entre batalles. Tinc bones amistats a Egipte i sé “democràtiques” llencen mis- l’octaveta “Perill: feixistes!”. Quan la gent que la seva victòria contra la dictadura no- sap què representa la PxC, que no és més manera o amb la mateixa efectivitat gent de la Plataforma, preocupada pel satges en temes d’immigració més va ser possible gràcies a moviments que un projecte d’inspiració franquista, no que els seus companys i companyes. creixement del feixisme i el racisme, va- molt semblants. Què penseu plurals i unitaris d’aquest tipus. la vol veure ni amb pintura. Segons el sociolingüista anglès, rem parlar de com crear un espai unitari. que s’ha de fer davant això? Els debats sobre la immigració, contra les la llengua que els infans de classe Varem elaborar una crida, i a l’estiu de - El punt clau és que la PxC no és nomes - Com valoreu la situació actual confusions respecte a l’islam, etc., són ne- baixa utilitzen en el seu entorn fami- 2010 varem començar a cercar adhesions racista; la dirigeixen feixistes, com Josep a Catalunya al voltant de la im- Anglada. Fan servir les eleccions —com- cessaris, però difícils —fins i tot hi ha gent liar (amb un lèxic reduït basat en la individuals. Ja el setembre passat, es van migració i el racisme? binant la disfressa democràtica amb el d’esquerres que es deixa confondre—. utilitaritat i allunyat dels llenguatges començar a adherir entitats, i el moviment - És evident que la immigració va créixer discurs xenòfob— per anar creant un nucli Però si dius, “mira, encara que no ens po- específics i del literari) fa impossi- estava en marxa. a Catalunya durant la primera dècada feixista. Anglada és el “mini jo” de Le Pen, sem d’acord sobre això, realment vols que ble o com a mínim més complicat Ara aglutina gairebé tot l’espectre sindi- cal, amb alguna excepció important que d’aquest segle, però això no és la causa que ha fet això amb el Front Nacional (FN) un partit liderat per un franquista entri al l’aprenentatge de continguts a l’aula espero que es corregeixi aviat. Hi ha gent del racisme. Vaig arribar a Catalunya fa a França al llarg de 30 anys. consistori?”, la resposta és que no. i dificulta les formes d’expressió i la de tota l’esquerra en el sentit més ampli. 18 anys i ja se sentien queixes contra la L’èxit electoral de Le Pen ha intensificat Per a més informació sobre UCFR aneu comprensió dels continguts que els Sobretot hi ha entitats socials, tant petites immigració. Jo, venint de Londres, veia po- el racisme dels partits institucionals, per al web: www.unitatcontraelfeixisme.org farien possible l’escalada social.