Download to read offline
![REPORTATGE Les despeses
socials a Catalunya
Ja fa anys que els preus de molts serveis públics
s’estan incrementant per sobre de la inflació, i que els són de les més
treballadors/es públics veuen com se’ls baixa el salari real baixes de la UE
S’agreuja l’atac
contra els serveis
públics a Catalunya
Tisorades contra treballadors/es i usuàris/es
Mentre es redueixen i es tanquen serveis, la tisorada a l’àmbit pú- en molts casos estan deteriorant-se. Ja fa anys, Catalunya se situava
blic erosiona drets laborals i envia molts treballadors d’aquests molt per sota la mitjana europea en despeses socials. Les retallades
sectors a l’atur. Alhora s’incrementen els preus que el conjunt de dels darrers mesos poden empitjorar de manera preocupant aquesta
la població ha de pagar per a accedir a aquests serveis públics que situació.
Ermengol Gassiot Ballbè
en paral•lel, reduir les despeses del hores, encara estava governada pel reducció de personal ha comportat un Les diferents administracions en els
sector privat. En aquestes darreres és tripartit. Al Principat, aquestes mesu- increment de les càrregues laborals darrers dos anys han dut a terme una
imprescindible, es diu, flexibilitzar i res se sumaven a d’altres promogu- pels treballadors/es. Paral•lelament, retallada d’una part dels seus pressu-
actualitzar els costos laborals de les des ja uns mesos abans, com ara no els serveis en molts casos s’han de- postos. Al mateix temps han inten-
La crisi obliga ... empreses. Un bon exemple són els
recents pactes entre el sindicat UGT i
renovar totes les baixes per jubilació
en determinades àrees, com ara a
gradat. En sanitat s’han tancat plan-
tes hospitalàries, serveis d’urgències
tat que l’opinió pública les acceptés
utilitzant tres arguments. El primer
l’empresa que modifiquen el sistema l’ensenyament. i centres d’atenció primària i les llis- consisteix en dir que el conjunt de
“La diferència entre el que paguen retributiu a SEAT i permeten l’entrada Amb l’arribada al govern de Cata- tes d’espera s’han allargat, mentre la població estem malbaratant uns
els pares i els ajuntaments [per les d’ETT’s. Un altre exemple és la re- lunya de CiU, i coincidint amb les s’ha reduït el temps assignat a cada recursos en uns serveis públics que
escoles bressol] no es pot aguantar. forma de la negociació col•lectiva limitacions al dèficit de les comu- metge de capçalera per pacient. En son massa cars i que fem servir de
Haurem de dir a la gent que haurà pactada per CEOE, CCOO i UGT i nitats autònomes imposades pel go- l’educació superior s’han tancat màs- manera excessiva. El segon argument
de pagar més o s’haurà de tancar el que, a Catalunya, es concreta també vern espanyol, la pressió sobre els ters i s’han massificat les aules, men- consisteix en atacar els i les treballa-
servei” va declarar Salvador Esteve, en el Tercer Acord Interprofessional treballadors de les administracions tre en l’educació primària s’ha su- dores públiques tot denunciant que,
alcalde de Martorell i president de la signat pels mateixos sindicats i la pa- dependents de la Generalitat i gran primit la sisena hora. A més, el preu suposadament, tenen una situació
Diputació de Barcelona aquest 24 de tronal catalana Foment del Treball. part dels serveis públics s’ha incre- d’alguns serveis ha començat a pujar privilegiada respecte la resta de la
desembre als mitjans de comunica- Són, però, inevitables aquestes reta- mentat significativament. L’any 2011 i ho farà especialment durant l’any classe treballadora del nostre país. El
ció. I va afegir que “Hem comès un llades i renúncies a conquestes socials els pressupostos de la Generalitat de 2012. També s’han reduït moltes sub- tercer considera que estem fent servir
error molt gros, perquè hem explicat i laborals? És necessari reduir el sec- Catalunya han comportat importants vencions per a beques o polítiques uns serveis públics de manera gra-
als ciutadans que es pot tenir de tot i tor públic? Tenen privilegis realment retallades en sanitat, educació, cul- socials, com ha criticat reiteradament tuïta o amb un preu massa baix. Els
de franc”. Tot just 6 setmanes abans, els i les treballadores de les adminis- tura, medi ambient, per citar algunes la Taula d’Entitats del Tercer Sector. mitjans de comunicació s’han enca-
un altre polític català, el conseller Boi tracions públiques? Cal incentivar àrees. La disminució oficial del pres- L’impacte d’algunes d’aquestes me- rregat, a través de tertúlies i l’opinió
Ruiz havia manifestat, en una nota de a les empreses abaratint els salaris? supost del Departament de Salut, per sures en l’opinió publica ha estat dels anomenats ”experts”, de difon-
premsa que “amb l’objectiu de pro- Darrera els consensos construïts des exemple, ha estat del 6,96% respecte molt gran, principalment les que han dre aquestes idees a tort i a dret. En
tegir el sistema sanitari públic hem dels grans mitjans de comunicació hi el de l’any 2010, que equival a 687,2 afectat a la sanitat. Les protestes dels tots tres casos aquests plantejaments
hagut de realitzar una frenada en la ha veritats a mitges, omissions i men- milions €. Ara bé, segons dades del i les treballadores de la sanitat des de falten a la veritat.
despesa, que ha provocat un sacseig tides. En aquest reportatge en volem Centre d’Anàlisi i Programes Sanita- la primavera, sovint amb usuaris, han La despesa en sanitat ja fa anys que
i un descontent” ja que “que cal fer abordar algunes d’elles, centrades ris, la reducció efectiva serà de prop tingut una gran repercussió mediàti- està en el punt de mira. Durant els
un esforç per tirar el país endavant; principalment en l’actual batalla per del 15,6% (més de 1.500 milions ca: talls de carrers i autopistes, tan- darrers governs del tripartit la idea
cal acceptar l’esforç quan ens toca a denigrar i privatitzar els serveis pú- €) ja que en el pressupost del 2011 cades en CAP’s, acampades a hospi- del “copagament” de l’atenció sa-
cadascun de nosaltres”. blics a Catalunya; conflicte que afec- s’hi incorporen despeses comprome- tals, manifestacions i, finalment, les nitària pública ja va anar sortint al
Durant els darrers mesos declara- ta tant als treballadors/es com als/les ses però no executades del 2010. En vagues del Sindicat de Metges dels debat públic. Amb l’arribada de CiU
cions com aquestes s’han convertit usuaris. Aquests darrers són la gran educació les retallades també han es- dies 15 i 16 de novembre i de la CGT, al palau de la Generalitat el pressu-
habituals i, a través dels mitjans de majoria de la població. tat molt importants. Les universitats per a tota la sanitat, del 18 del ma- post del departament de salut ha patit
comunicació, han entrat a totes les públiques, com ja publicava la revis- teix mes. En l’àmbit de l’educació, una retallada històrica l’any 2011 i,
llars catalanes de manera reiterada. ta Catalunya el mes d’octubre, han la principal oposició a les retallades enguany, s’introdueix l’anomentat
Tots aquests missatges venen a dir ... retallar deixat de percebre 144 milions €, un s’ha viscut a les universitats públi- “tiquet moderador” que comporta pa-
que en els darrers anys tant les admi-
nistracions públiques com el consum
l’administració 17% del seu pressupost, sense comp-
tar la retallada del 75% en la partida
ques, també amb manifestacions i
una vaga d’estudiants i treballadors
gar per les receptes. Si bé és cert que
la sanitat pública a Catalunya en els
familiar han gastat per sobre de les se- i els serveis d’inversions. Les retallades en el De- convocada en solitari (en l’àmbit la- darrers anys funcionava per sobre els
ves possibilitats i que cal redreçar la partament de Cultura finalment han boral) per la CGT el 17 de novembre. estàndards d’altres països europeus,
situació per tal d’evitar el col•lapse, públics rondat el 15,5% i, en Benestar Social En paral•lel, en alguns instituts as- també és cert que la inversió pública
tant de les economies domèstiques i Família, el 10%. semblees d’estudiants i veïns han fet en sanitat ha estat molt baixa en els
com del conjunt del país i de l’Estat. El mes de maig de 2010 el govern La major retallada pressupostària en tancades. Durant aquests mesos, la darrers anys.
En síntesi, s’ha traslladat a la pobla- espanyol encapçalat per Rodríguez serveis públics i socials de la “de- defensa de la sanitat i l’educació per Segons l’agència d’estudis estadístics
ció la idea de que és necessari actuar Zapatero va anunciar un dur paquet mocràcia” a Catalunya està tenint a tothom ha estat també un dels clams de la UE Eurostat, la despesa pública
per afrontar una catàstrofe i que el de retallades en la despesa pública, àmplies conseqüències tant en els de les places ocupades i les grans ma- en salut al conjunt de l’Estat espanyol
què cal és gastar menys i pagar allò on es derogaven certes mesures so- serveis com en els seus treballa- nifestacions del juny i l’octubre. l’any 2009 va ser equivalent al 6,7%
que es consumeix. I sobretot, que per cials (com ara el xec nadó o ajuts a dors/es. S’han perdut milers de llocs del PIB, força per sota de la mitjana
responsabilitat cal que tothom accep- la dependència) i es decretava la con- de treball en sanitat i educació per de la UE dels 27 (que integra els paï-
ti determinats sacrificis. gelació de les pensions contributives l’amortització de jubilacions i la no Catalunya, sos de nova incorporació), que va ser
La gran majoria de la classe política
i un sector important de professionals
i la reducció d’un 5% de mitjana del
salari dels treballadors/es públics. Els
renovació de molts contractes tempo-
rals i d’altres, que han continuat, han
endarrerida en del 7,4% del PIB. Bèlgica, per exem-
ple, va arribar a invertir recursos pú-
acadèmics (economistes, sociòlegs, diferents governs autonòmics van re- vist rebaixat el seu nivell. S’han eli- moltes despeses blics per valor del 8% del seu PIB en
etc.) han coincidit en demanar a la produir mesures anàlogues als seus minat algunes millores socials i com- salut mentre França i el Regne Unit
societat que assumeixi la necessi- treballadors, com va ser el cas de la plements salarials que havien acon- socials van superar aquest percentatge. Dins
tat de retallar la despesa pública i, Generalitat de Catalunya que, ales- seguit els treballadors/es. A més, la de l’Estat espanyol, la despesa públi-
Gener de 2012 3](https://image.slidesharecdn.com/cat135-120805092859-phpapp02/85/Revista-Catalunya-Papers-135-Gener-2012-4-320.jpg)
Uploaded byRevista Catalunya
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
- 1. Catalunya > Òrgan d’expressióde les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2012 · núm. 135 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org És l’hora de la revolta social Dipòsit legal: B 36.887-1992
- 2. > Òrgan d’expressióde les CGT de Balears i Catalunya · núm. 135 · Gener 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat És l’hora de la revolta social Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
- 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org El PP segueix robant Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org als pobres per SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax donar-ho als rics 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit A • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) mb la promulgació del nou govern a aquests “lladres dels mercats” uns fiscals per la compra d’habitatge (una de institucional, mentre les i els treballadors • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de del Partit Popular dels Mercats i les 40.000 milions d’euros en retallades de les causes de la bombolla immobiliària). som mercaderia d’usar i llençar. Catalunya (FEC) • Federació d’Administració primeres mesures aprovades, comencen la despesa pública durant el 2012. • Passar als dilluns els ponts vacacionals Des de la CGT, tornem a fer una crida a Pública (FAPC) a albirar-se per on aniran les línies po- Aquesta xifra pot augmentar més si així per a ser més “competitius”. les consciències de les classes populars Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn lítiques, econòmiques, laborals, socials, ho demana la UE, privatitzant serveis • Aprovar una nova Reforma Laboral in- i classe treballadora per a la revolta i mo- Tel. 933103362. Fax 933107110 educatives, culturals… que té previstes essencials com la sanitat (copagament) centivant el contracte únic fix amb aco- bilització social ja contra aquesta situació FEDERACIONS COMARCALS desenvolupar el nou govern espanyol, o l’educació, eliminant despeses per miadament barat. de retallades, repressió, precarietat i in- mentre van preparant altres retallades prestacions socials de tot tipus (depen- • En resum, tot el poder a la patronal, dignitat a la qual ens estan sotmetent la Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada laborals i socials més importants. dència, cultura, persones maltractades, amb la col•laboració del sindicalisme classe política i els mercats. Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es La reforma constitucional de l’article 135 excloses, aturades). Baix Camp/Priorat pactada pel PP i el PSOE, va consagrar • Ratificar l’edat de jubilació als 67 anys Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat el robatori a les classes populars, asse- i l’augment del període de càlcul, el que Tel. 977340883. Fax 977128041 gurant per sobre de tot, el cobrament del suposa reduir la quantia de la pensió (el Baix Llobregat deute i els seus interessos per part dels PP va defensar el contrari quan estava a Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat creditors (fons d’inversió i la banca en ge- l’oposició). Per a aquest any, pujarà l’IPC Tel. 933779163. Fax 933777551 neral), deute que representa la gran esta- als 8,7 milions de pensionistes. Comerç, 5. 08840 Viladecans fa a la qual ens han sotmès la patronal, la • Reduir les prejubilacions. Compatibilit- cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 banca, el sistema financer. zar el cobrament de la pensió i el treball Baix Penedès Des de la CGT, no esperàvem del PP a mitja jornada. Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell polítiques econòmiques diferents a les • Privilegiar als fons privats de pensions Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com que el PSOE va utilitzar en l’última legis- amb majors desgravaments. Barcelonès Nord latura, és a dir, pagar la crisi desposseint • Baixar encara més els impostos a les Alfons XII, 109. 08912 Badalona de rendes, serveis públics i drets a les i empreses, rebaixar l’impost de societats. cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 els treballadors i classes populars i bene- • Congelar ocupació pública excepte els Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la ficiant a empresaris, banquers, especu- cossos policials… Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat ladors, financers. En definitiva robar als • Bonificar fins al 100% els nous contrac- Tel. i fax 938934261 pobres per a donar-lo als rics. En aquest tes. Rebaixa fiscal de 3.000 € per con- Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - sentit ja van mostrant algunes de les se- tracte del primer treballador. Un any de maresme.cgt@gmail.com ves cartes: seguretat social gratis per contractar a Tel. i fax 937909034 • El “PP dels Mercats”, per a començar majors de 30 anys. Vallès Oriental ja ha concretat la xifra de l’ajust, lliurarà • Prevaler (novament) les deduccions Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS Fe d’errades: Girona Rectificació article ERO Mútua Terrassa Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 En la pàgina 12 del núm. 134 de la revista Catalunya-Papers, de des- embre 2011, en l’article sobre l’ERO de l’Hospital Mútua de Terrassa, Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - hi ha un error. lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 En l’esmentat article s’anunciava que la Secció Sindical de CGT ha- Camp de Tarragona via presentat una denúncia per prevaricació i suborn contra el Director Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de la Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Generalitat per haver donat la seva aprovació a l’ERO presentat per Tel. 977242580 i fax 977241528 l’empresa tot i l’informe desvafoble emès per Inspecció de Treball, un FEDERACIONS LOCALS contingut que vam extreure d’un article del setmanari Directa sense Barcelona contrastar la informació ni adonar-nos de l’error, ja que en realitat la Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona denúncia va ser interposada només per prevaricació però no pas per flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 suborn. Berga Lamentem l’error i fem pública la rectificació del contingut d’aquell Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 article publicat a la nostra revista. Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Manresa manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “La diferència existent entre individu i Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les Estat és la diferència que hi ha entre el que hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a és natural i el que és artificial” Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Gerard Jacas dins “L’anarquisme Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. no és una ideologia” Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Gener de 2012
- 4. REPORTATGE Les despeses socials a Catalunya Ja fa anys que els preus de molts serveis públics s’estan incrementant per sobre de la inflació, i que els són de les més treballadors/es públics veuen com se’ls baixa el salari real baixes de la UE S’agreuja l’atac contra els serveis públics a Catalunya Tisorades contra treballadors/es i usuàris/es Mentre es redueixen i es tanquen serveis, la tisorada a l’àmbit pú- en molts casos estan deteriorant-se. Ja fa anys, Catalunya se situava blic erosiona drets laborals i envia molts treballadors d’aquests molt per sota la mitjana europea en despeses socials. Les retallades sectors a l’atur. Alhora s’incrementen els preus que el conjunt de dels darrers mesos poden empitjorar de manera preocupant aquesta la població ha de pagar per a accedir a aquests serveis públics que situació. Ermengol Gassiot Ballbè en paral•lel, reduir les despeses del hores, encara estava governada pel reducció de personal ha comportat un Les diferents administracions en els sector privat. En aquestes darreres és tripartit. Al Principat, aquestes mesu- increment de les càrregues laborals darrers dos anys han dut a terme una imprescindible, es diu, flexibilitzar i res se sumaven a d’altres promogu- pels treballadors/es. Paral•lelament, retallada d’una part dels seus pressu- actualitzar els costos laborals de les des ja uns mesos abans, com ara no els serveis en molts casos s’han de- postos. Al mateix temps han inten- La crisi obliga ... empreses. Un bon exemple són els recents pactes entre el sindicat UGT i renovar totes les baixes per jubilació en determinades àrees, com ara a gradat. En sanitat s’han tancat plan- tes hospitalàries, serveis d’urgències tat que l’opinió pública les acceptés utilitzant tres arguments. El primer l’empresa que modifiquen el sistema l’ensenyament. i centres d’atenció primària i les llis- consisteix en dir que el conjunt de “La diferència entre el que paguen retributiu a SEAT i permeten l’entrada Amb l’arribada al govern de Cata- tes d’espera s’han allargat, mentre la població estem malbaratant uns els pares i els ajuntaments [per les d’ETT’s. Un altre exemple és la re- lunya de CiU, i coincidint amb les s’ha reduït el temps assignat a cada recursos en uns serveis públics que escoles bressol] no es pot aguantar. forma de la negociació col•lectiva limitacions al dèficit de les comu- metge de capçalera per pacient. En son massa cars i que fem servir de Haurem de dir a la gent que haurà pactada per CEOE, CCOO i UGT i nitats autònomes imposades pel go- l’educació superior s’han tancat màs- manera excessiva. El segon argument de pagar més o s’haurà de tancar el que, a Catalunya, es concreta també vern espanyol, la pressió sobre els ters i s’han massificat les aules, men- consisteix en atacar els i les treballa- servei” va declarar Salvador Esteve, en el Tercer Acord Interprofessional treballadors de les administracions tre en l’educació primària s’ha su- dores públiques tot denunciant que, alcalde de Martorell i president de la signat pels mateixos sindicats i la pa- dependents de la Generalitat i gran primit la sisena hora. A més, el preu suposadament, tenen una situació Diputació de Barcelona aquest 24 de tronal catalana Foment del Treball. part dels serveis públics s’ha incre- d’alguns serveis ha començat a pujar privilegiada respecte la resta de la desembre als mitjans de comunica- Són, però, inevitables aquestes reta- mentat significativament. L’any 2011 i ho farà especialment durant l’any classe treballadora del nostre país. El ció. I va afegir que “Hem comès un llades i renúncies a conquestes socials els pressupostos de la Generalitat de 2012. També s’han reduït moltes sub- tercer considera que estem fent servir error molt gros, perquè hem explicat i laborals? És necessari reduir el sec- Catalunya han comportat importants vencions per a beques o polítiques uns serveis públics de manera gra- als ciutadans que es pot tenir de tot i tor públic? Tenen privilegis realment retallades en sanitat, educació, cul- socials, com ha criticat reiteradament tuïta o amb un preu massa baix. Els de franc”. Tot just 6 setmanes abans, els i les treballadores de les adminis- tura, medi ambient, per citar algunes la Taula d’Entitats del Tercer Sector. mitjans de comunicació s’han enca- un altre polític català, el conseller Boi tracions públiques? Cal incentivar àrees. La disminució oficial del pres- L’impacte d’algunes d’aquestes me- rregat, a través de tertúlies i l’opinió Ruiz havia manifestat, en una nota de a les empreses abaratint els salaris? supost del Departament de Salut, per sures en l’opinió publica ha estat dels anomenats ”experts”, de difon- premsa que “amb l’objectiu de pro- Darrera els consensos construïts des exemple, ha estat del 6,96% respecte molt gran, principalment les que han dre aquestes idees a tort i a dret. En tegir el sistema sanitari públic hem dels grans mitjans de comunicació hi el de l’any 2010, que equival a 687,2 afectat a la sanitat. Les protestes dels tots tres casos aquests plantejaments hagut de realitzar una frenada en la ha veritats a mitges, omissions i men- milions €. Ara bé, segons dades del i les treballadores de la sanitat des de falten a la veritat. despesa, que ha provocat un sacseig tides. En aquest reportatge en volem Centre d’Anàlisi i Programes Sanita- la primavera, sovint amb usuaris, han La despesa en sanitat ja fa anys que i un descontent” ja que “que cal fer abordar algunes d’elles, centrades ris, la reducció efectiva serà de prop tingut una gran repercussió mediàti- està en el punt de mira. Durant els un esforç per tirar el país endavant; principalment en l’actual batalla per del 15,6% (més de 1.500 milions ca: talls de carrers i autopistes, tan- darrers governs del tripartit la idea cal acceptar l’esforç quan ens toca a denigrar i privatitzar els serveis pú- €) ja que en el pressupost del 2011 cades en CAP’s, acampades a hospi- del “copagament” de l’atenció sa- cadascun de nosaltres”. blics a Catalunya; conflicte que afec- s’hi incorporen despeses comprome- tals, manifestacions i, finalment, les nitària pública ja va anar sortint al Durant els darrers mesos declara- ta tant als treballadors/es com als/les ses però no executades del 2010. En vagues del Sindicat de Metges dels debat públic. Amb l’arribada de CiU cions com aquestes s’han convertit usuaris. Aquests darrers són la gran educació les retallades també han es- dies 15 i 16 de novembre i de la CGT, al palau de la Generalitat el pressu- habituals i, a través dels mitjans de majoria de la població. tat molt importants. Les universitats per a tota la sanitat, del 18 del ma- post del departament de salut ha patit comunicació, han entrat a totes les públiques, com ja publicava la revis- teix mes. En l’àmbit de l’educació, una retallada històrica l’any 2011 i, llars catalanes de manera reiterada. ta Catalunya el mes d’octubre, han la principal oposició a les retallades enguany, s’introdueix l’anomentat Tots aquests missatges venen a dir ... retallar deixat de percebre 144 milions €, un s’ha viscut a les universitats públi- “tiquet moderador” que comporta pa- que en els darrers anys tant les admi- nistracions públiques com el consum l’administració 17% del seu pressupost, sense comp- tar la retallada del 75% en la partida ques, també amb manifestacions i una vaga d’estudiants i treballadors gar per les receptes. Si bé és cert que la sanitat pública a Catalunya en els familiar han gastat per sobre de les se- i els serveis d’inversions. Les retallades en el De- convocada en solitari (en l’àmbit la- darrers anys funcionava per sobre els ves possibilitats i que cal redreçar la partament de Cultura finalment han boral) per la CGT el 17 de novembre. estàndards d’altres països europeus, situació per tal d’evitar el col•lapse, públics rondat el 15,5% i, en Benestar Social En paral•lel, en alguns instituts as- també és cert que la inversió pública tant de les economies domèstiques i Família, el 10%. semblees d’estudiants i veïns han fet en sanitat ha estat molt baixa en els com del conjunt del país i de l’Estat. El mes de maig de 2010 el govern La major retallada pressupostària en tancades. Durant aquests mesos, la darrers anys. En síntesi, s’ha traslladat a la pobla- espanyol encapçalat per Rodríguez serveis públics i socials de la “de- defensa de la sanitat i l’educació per Segons l’agència d’estudis estadístics ció la idea de que és necessari actuar Zapatero va anunciar un dur paquet mocràcia” a Catalunya està tenint a tothom ha estat també un dels clams de la UE Eurostat, la despesa pública per afrontar una catàstrofe i que el de retallades en la despesa pública, àmplies conseqüències tant en els de les places ocupades i les grans ma- en salut al conjunt de l’Estat espanyol què cal és gastar menys i pagar allò on es derogaven certes mesures so- serveis com en els seus treballa- nifestacions del juny i l’octubre. l’any 2009 va ser equivalent al 6,7% que es consumeix. I sobretot, que per cials (com ara el xec nadó o ajuts a dors/es. S’han perdut milers de llocs del PIB, força per sota de la mitjana responsabilitat cal que tothom accep- la dependència) i es decretava la con- de treball en sanitat i educació per de la UE dels 27 (que integra els paï- ti determinats sacrificis. gelació de les pensions contributives l’amortització de jubilacions i la no Catalunya, sos de nova incorporació), que va ser La gran majoria de la classe política i un sector important de professionals i la reducció d’un 5% de mitjana del salari dels treballadors/es públics. Els renovació de molts contractes tempo- rals i d’altres, que han continuat, han endarrerida en del 7,4% del PIB. Bèlgica, per exem- ple, va arribar a invertir recursos pú- acadèmics (economistes, sociòlegs, diferents governs autonòmics van re- vist rebaixat el seu nivell. S’han eli- moltes despeses blics per valor del 8% del seu PIB en etc.) han coincidit en demanar a la produir mesures anàlogues als seus minat algunes millores socials i com- salut mentre França i el Regne Unit societat que assumeixi la necessi- treballadors, com va ser el cas de la plements salarials que havien acon- socials van superar aquest percentatge. Dins tat de retallar la despesa pública i, Generalitat de Catalunya que, ales- seguit els treballadors/es. A més, la de l’Estat espanyol, la despesa públi- Gener de 2012 3
- 5. REPORTATGE 2009, només a dos terços de la mitja- ternacionals il•lustren la falsedat dels administracions públiques. Aquesta na dels diferents estats de la UE. Si es arguments que planteja una bona part tendència s’ha agreujat encara més considera la inversió en tots els cicles de la classe política catalana i espan- en els darrers dos anys. El mes de educatius, la situació és pràcticament yola quan atribueixen al conjunt de la maig del 2010 el Govern espanyol la mateixa: l’Estat espanyol hi dedica població un ús excessiu d’uns serveis va aprovar el decret de mesures ex- menys recursos públics (el 4,4 % del públics que, segons plantegen, des- traordinàries per a reduir el dèficit PIB) que el conjunt de la UE (el 5 % sagnen les finances públiques. Més públic. En ell s’establia reduccions del PIB), mentre Catalunya encara aviat estem assistint al procés de con- del 5% en el salari dels treballadors/ menys (el 3,13 % del PIB). vertir una mentida en veritat a força es de les administracions públiques, En definitiva, ja abans de l’any 2011, de repetir-la en els discursos públics mesures que el Parlament de Cata- la inversió pública en dos serveis so- i en els mitjans de comunicació, amb lunya va adaptar i aplicar a l’àmbit cials essencials, sanitat i educació, la inestimable col•laboració de ter- de competència de la Generalitat. Catalunya bastant inferior a la del tulians, de les redaccions d’alguns L’impacte d’aquestes mesures ha es- conjunt de l’Estat i es trobava molt mitjans i les proclames de suposats tat enorme en el sou del conjunt dels allunyada de la d’altres estats euro- “experts”. treballadors públics. Un cop conegu- peus propers. En altres polítiques da la congelació salarial dictaminada socials l’escenari repeteix aquestes tendències. Les retallades de l’any Els/les pel nou govern espanyol de Mariano Rajoy, al final del 2012 els treballa- passat han incrementat encara més aquestes diferències. En síntesi, les treballadores dors públics hauran perdut, de mitja- Recursos públics invertits en salut l’any 2009 (en % del PIB). na, quasi el 13% del poder adquisitiu Font: Eurostat. dades recopilades per organismes in- públiques cada que tenien l’any 2006, assumint que ca en salut de Catalunya es va situar vegada amb s’acomplexin les expectatives ofi- cials d’inflació del 3%. molt per sota la mitjana, i amb prou menys drets Una altra realitat dels treballadors/ feines va arribar al 5,86% del PIB. es del sector públic que tampoc Només a la Comunitat Autònoma de s’explica és la seva temporalitat. L’actual atac contra els serveis pú- Madrid la despesa va ser inferior. Lluny de la visió que en té una gran blics passa també per la desqualifi- De fet, la despesa pública en sa- part de la població, i que mitjans de cació dels seus treballadors, que a lut a l’Estat espanyol ha estat tra- comunicació i sovint alguns sindi- nivell de mitjans de comunicació (i dicionalment baixa. Les dades de cats s’encarreguen de difondre, no també de declaracions d’alguns diri- l’Organització per a la Coopera- tots els treballadors/es del sector gents sindicals) s’assimila als “fun- ció i Desenvolupament Econòmic públic són funcionaris, ni tampoc cionaris”. A partir d’aquí s’exploten (OCDE) així ho indiquen: l’any 2007 tenen contractes indefinits. Abans els estereotips negatius que encara l’Estat espanyol se situava en el lloc de l’aplicació de les retallades de suscita en una part de la població la 25è en un rànquing de 40 estats en l’any 2011, a Catalunya el 14% dels despesa pública en sanitat. Els pres- figura del “funcionari” com a em- docents de l’educació no universi- supostos de les diferents adminis- pleat de la burocràcia franquista. La tària tenien contractes temporals. tracions en salut suposaven només veritat, però, és que la situació dels Aquest percentatge pujava a prop l’11,1% del total de la despesa públi- treballadors/es a l’administració pú- d’un terç en els treballadors/es de ca, mentre que la mitjana de l’OCDE blica dista molt d’aquesta realitat. l’administració de justícia, al 30% era del 13%. Dos anys més tard, el El salari dels funcionaris ha tendit en el personal sanitari de l’ICS o 2009, la despesa sanitària pública per a disminuir de manera ininterrom- entorn el 40% en el personal tècnic habitant a l’Estat espanyol va ser de puda en els darrers 30 anys. Si bé de les administracions. En el cas de Recursos públics invertits en tots els cicles educatius, 1.581 €, mentre a Catalunya rondava els seus salaris nominals han expe- les universitats públiques la taxa de inclòs l’universitari, l’any 2009 (en % del PIB). Font: els 1.496 € segons la mateixa OCDE. OCDE. rimentat creixements, aquest incre- temporalitat també ronda el 50%. Van dedicar més recursos públics a la ment habitualment s’ha situat per Aquestes dades són molt superiors al sanitat per habitant estats com Itàlia, sota de l’IPC. Així, en el període que promig de temporalitat en el conjunt Irlanda, Regne Unit o França. A No- va de 1982 a 2012, només els anys dels sectors en el conjunt de l’Estat ruega la despesa pública en aquest 1987, 1991, 1992, 2009 els salaris a espanyol, que se situa entorn el 25 o concepte va superar els 3.150 €, i va l’Administració General de l’Estat 26%, un dels percentatges més alts ser pràcticament el doble de la cata- han crescut per damunt de l’IPC i els de la UE. En definitiva, els treba- lana. anys 1997 i 2006 ho van fer en la ma- lladors/es del sector públic pateixen En educació la situació és força simi- teixa magnitud. En la resta d’anys els uns índexs de temporalitat superiors lar segons tornen a indicar les dades seus sous s’han incrementat per sota als de molts sectors privats. de l’OCDE. Al conjunt de l’Estat es- l’augment dels preus. Con a conse- Aquesta elevada temporalitat ha panyol el conjunt d’administracions qüència, durant els darrers 30 anys hi condicionat l’impacte en els treba- públiques van dedicar l’equivalent al ha hagut una disminució persistent lladors del sector públic de l’actual 3,2% del PIB a finançar tots els cicles en els salaris dels funcionaris. En situació econòmica. Segons dades educatius excepte l’universitari. En el la mesura en que les taules salarials de l’Enquesta de Población Activa conjunt de la UE la inversió pública del personal funcionari de les ad- (EPA), entre el tercer trimestre del en educació va tornar a ser superior, ministracions estatal, autonòmiques 2008 i el tercer trimestre del 2011 quasi del 4%. Una altra vegada, la i locals serveix per a definir també l’atur a l’Estat espanyol ha augmen- despesa pública catalana en educació els sous del personal contractat en tat un 91,6% i s’ha passat de 2,6 a va ser encara inferior i tot just va arri- aquestes mateixes administracions, quasi 5 milions d’aturats/des. Les bar al 2,55% del PIB. En definitiva, la aquesta caiguda s’ha traslladat tam- mateixes dades indiquen que els/ despesa pública catalana en educació Recursos públics invertits educació no universitària l’any bé al conjunt de treballadors/es de les les aturades procedents del sector no universitària va equivaldre, l’any 2009 (en % del PIB). Font: OCDE. Evolució del salari real a les administracions públiques, a partir de les dades oficials d’inflació de l’INE. L’increment de l’any 2009 és conseqüència d’una inflació negativa en un Inversió pública per habitat en sanitat l’any 2009, en euros. Font: OCDE. context de recessió de l’activitat econòmica. 4 Gener de 2012
- 6. REPORTATGE sanitari i deserveis socials ha in- salari ha anat disminuint de manera crementat en 91,9%, un percentat- pràcticament continua en els darrers ge molt similar al d’augment total 30 anys i de manera molt preocupant de l’atur. El creixement de l’atur en en els darrers 2 anys. La no renova- l’educació al llarg del mateix període ció de contractes d’eventuals i les ha estat inferior, tot i que durant el retallades en la massa salarial del tercer trimestre de l’any anterior ha sector públic són una de les vies per arribat al 59,8%. Una part important a pal•liar el dèficit d’unes adminis- d’aquest augment ha estat al final tracions públiques que en el passat d’aquest període, quan l’increment eren excessivament dependents de interanual (és a dir, entre el tercer l’economia del totxo i que des de trimestre del 2011 i el mateix del fa anys han anat disminuint la seva 2010) ha estat del 23,3%, mentre al pressió fiscal sobre els beneficis em- conjunt dels sectors ha augmentat presarials i les rentes més altes. en el 8,8%. Sembla que l’impacte de les polítiques de retallades en al- gunes comunitats autònomes ja es La tercera via: comencen a traduir en un increment encarir els més acusat de l’atur en aquest sector. Finalment, en altres àmbits de les serveis públics administracions públiques l’atur ha crescut, en aquest període, en més el De manera més o menys explícita, Diferencial acumulat entre el preu de les taxes universitàries i l’evolució de l’IPC, prenent 132%, molt per sobre del crexiement les administracions busquen traslla- l’any 2006 com a base 100. experimentat en el conjunt dels sec- dar el finançament dels serveis pú- tors. El personal eventual del sector blics als seus usuaris/es directes. En de l’INE l’atur ha augmentat a Ca- sitàries han anat augmentant any a que això suposa per la continuïtat en públic està sent una de les víctimes aquesta direcció, el president de la talunya entre el primer trimestre de any per sobre l’IPC mentre Catalun- mercat laboral de moltes dones. de la crisi i de les altes taxes d’atur, Generalitat Artur Mas va anunciar, 2008 i el tercer trimestre de 2011 en ya, continua mantenint-se a la cua La sanitat tampoc escapa de que no només provenen de sectors dos dies després de les eleccions un més del 255%. Aquest augment de la UE-15 en inversió pública en l’envestida per encarir els serveis com l’automòbil o la construcció. generals del 20-N, un increment de preus ha penalitzat especialment l’educació superior. A l’encariment públics. En els pressupostos presen- La continuació de les retallades en de les tarifes del transport públic, als/les usuàries habituals, que prin- dels estudis que va suposar la in- tats per a aquest any, la Generalitat el pressupost de les administracions un augment de taxes universitàries cipalment paguen el transport amb troducció del Pla Bolonya durant el de Catalunya ha previst aplicar el públiques previsiblement incremen- i la imposició d’un cobrament d’un la targeta de 10 viatges, i no ha tin- cursos 2009-2010 i 2010-2011, cal cobrament d’un euro per medica- tarà aquesta situació. euro per recepta mèdica. gut en compte les necessitats d’una afegir-hi els augments de les taxes ment receptat, independentment del Finalment tampoc és cert que el sec- En contradicció amb les proclames classe treballadora cada cop més ex- fixats anualment pels successius de- tipus de medecina o situació sani- tor públic a l’Estat espanyol estigui posada a l’atur. crets de preus de la Generalitat de tària de la persona. Tot i que recen- institucionals de defensa de l’ús sobredimensionat, si més no si es del transport públic en detriment Aquest 1 de gener s’ha produït Catalunya. A través d’aquests de- tment el conseller de salut ha afir- tenen presents les realitats d’altres del privat, els preus d’aquest ser- un nou increment en les tarifes de crets el govern català ha incremen- mat que s’estudiaran exempcions, a estats europeus. Mentre en el con- vei han anat pujant reiteradament. l’ATM, que en el cas dels bitllets tat, al llarg dels últims anys, el preu data d’avui encara no se n’ha con- junt de l’Estat espanyol, l’any 2009 Sense anar més lluny, des de l’1 senzills varia entre el 18% en el de de les llicenciatures i graus sempre cretat cap. Aquesta mesura afecta (abans de les principals retallades) de gener de 2007 i fins el desem- 5 zones i el 38% en el d’una zona. per sobre de l’IPC. De fet, en els especialment a les persones de ren- hi havia 1 treballador/a del sector bre de l’any 2011 els preus dels Altres títols de transport també ex- dos darrers anys (cursos 2010-2011 tes baixes i amb problemes de salut públic per cada 17 habitants, a Bèl- bitllets senzills dels transports pú- perimenten augments de preu, com i 2011-2012) els encariments s’han de llarga durada, entre les quals s’hi gica i França n’hi havia 1 per cada 12 habitants, a Finlàndia 1 per cada blics havien augmentat entre un la T-10, que s’encareix una mica situat en el màxim que permet la troben una gran quantitat de pensio- 9 i a Suècia 1 per cada 8. Una altra 17% i un 21%, segons el número més del 12% en pràcticament to- llei: 4 punts per sobre l’IPC. Això nistes. Al mateix temps incorpora vegada Catalunya aporta la nota més de zones. L’increment en algunes tes les seves modalitats. A més, ha comportat que ara cursar un es- un nou cobrament per una atenció negativa, amb 1 treballador del sec- targetes encara havia estat superior. s’eliminen la T-Mes il•limitada i tudi de grau, equivalent a una lli- sanitària pública que el conjunt dels tor públic per a cada 24 habitants. A Per exemple, en les T-10 els aug- diversos descomptes, com el del bit- cenciatura antiga, sigui un 25% més treballadors/es ja estan pagant. Cal més, tant al conjunt de l’estat com a ments acumulats oscil•laven entre llet d’anada i tornada a rodalies, el car que l’any 2006. De fet, ja aquell recordar que del sou brut es des- Catalunya aquesta xifra s’està modi- el 22 i el 24%. Mentre, durant el del 40% per nens d’entre 4 i 14 anys any els estudis s’havien encarit un compte, en cada nòmina, un 4,7% ficant en detriment dels treballadors mateix període l’IPC oficial havia i el de grups. Aquesta darrera pujada 20% respecte el 2003. més enllà de per a contingències comunes de la públics. De fet, ja entre el 2005 i el acumulat un increment del 13,5%, de preus del transport públic supo- la seva adscripció política, sota els Seguretat Social. Això significa que 2008 la xifra de treballadors/es pú- molt similar a l’evolució del salari sarà que si per anar a treballar cal diferents governs de la Generalitat un treballador/a que tingui un sala- bliques havia disminuït un 1,3% al nominal promig, segons dades de fer un desplaçament de tres zones en els darrers 9 anys hi ha hagut un ri ajustat a la mitjana, paga a l’any conjunt de l’estat, mentre el nombre l’INE. L’augment del preu del trans- (equivalent al de ciutats com Mar- fort encariment dels estudis univer- prop de 1.100 € en aquest concepte. d’assalariats havia crescut entorn un port ha estat, de mitjana, entre un 4 torell, Mataró, Granollers, Sitges o sitaris, molt per sobre l’increment Si a aquest concepte se li afegeix la 3%. i un 10,5% superior a l’increment Terrassa amb Barcelona) utilitzant dels salaris. Tot això sense comptar quota satisfeta per l’empresa (i que En definitiva, els treballadors/es del de l’IPC i del creixement nominal una T-10, s’haurà de pagar quasi 11 les taxes extra (pagament del títol, forma part, a l’igual que el salari sector públic a l’Estat espanyol ex- promig dels salaris. Cal tenir en € més cada mes. En el cas de viatges accés a serveis d’intranet, etc.) que nominal, dels costos laborals de les perimenten taxes de temporalitat compte que, a més, aquest procés puntuals, l’increment és percentual- han anat imposant les diferents uni- empreses), les aportacions de cada superior a la mitjana, pateixen atur i s’ha produït en un context en què ment molt superior. versitats. treballador a la Seguretat Social són són, en nombre, molts menys que en l’atur a Catalunya s’ha disparat; se- L’educació tampoc escapa d’aquest L’accés als altres nivells de encara molt més altes. altres estats europeus. A més, el seu gons l’Enquesta de població activa augment de preus. Les taxes univer- l’educació també s’està encarint. El 22 de novembre, només 2 dies Recentment la Generalitat ha im- després de les eleccions general, Ar- pulsat una important reducció de tur Mas va anunciar solemnement la subvenció als ajuntaments per a que “Si no volem seguir reduint la mantenir les escoles bressol. Això despesa haurem de plantejar una re- ha comportat que molts ajunta- ducció d’ingressos en els empleats ments (com ara Terrassa, Sabadell públics de la Generalitat, és un sa- o l’Hospitalet) anunciïn també a crifici i un esforç que haurem de partir del dia 1 de gener de 2012 demanar”. També va remarcar que increments en les matrícules per a calien “esforços de la població en compensar els 200 € per infant que general per via taxes i tickets mo- han deixat de rebre del govern ca- deradors per poder mantenir els ser- talà. En alguns casos, com a Sant veis públics”. Andreu de Llavaneres, aquests El president Mas va oblidar dir, augments poden arribar a entre 40 però, que ja fa anys que els preus de i 50 € per alumne. Paral•lelament, molts serveis públics s’estan incre- durant aquest curs s’han deixat de mentant per sobre de la inflació, que crear escoles bressol ja comprome- els treballadors/es públics veuen ses en ciutats com Barcelona i el seu com se’ls ha baixat el sou real de nou alcalde aposta pels convenis de manera especialment accentuada els l’Ajuntament amb escoles bressol dos darrers anys i que molts d’ells privades per a resoldre el dèficit de han acabat a les files de l’atur. Tam- places. Mentre, les possibilitats de poc va recordar que les despeses so- conciliar la vida laboral amb una cials a Catalunya són de les més bai- paternitat/maternitat recent és avui xes de l’Estat espanyol i de la UE. més complicada que fa un any per a Que sapiguem, però, el President no Diferencial acumulat entre el preu del transport públic i l’evolució de l’IPC, prenent l’any 2006 com a base 100. En color fosc, el bitllet senzill d’una zona, i en clar el de la T-10 d’una zona. moltes famílies, amb el risc evident pateix Alzheimer. Gener de 2012 5
- 7. TREBALL-ECONOMIA Cridem a la El cop de decret del PP és un regal per als rics i revolta social i aprofundeix les polítiques antisocials del Govern anterior, la desobediència basades en el robatori de rendes i drets a la majoria social La nova reforma laboral que es prepara es recuperi la demanda i per a aquesta Tomás Muñoz / Diagonal recuperació fa falta ocupació. Els salaris minven: L es converses entre el govern del PP, la patronal i els sindicats institucionals per preparar una nova El mantra de la moderació reforma laboral ja estan en marxa. Un dels primers gestos de Mariano Encara que Rajoy no ha fet pública Rajoy després de la jornada electoral la reforma laboral en la qual treba- del 20N va ser tornar a posar sobre lla el seu equip, la patronal (CEOE la taula una reforma laboral, i es va i Cepyme), en un document emès reunir amb els màxims dirigents dels a l’octubre, apuntava quins són les sindicats majoritaris i amb el cap de línies mestres que cal esperar. Les la patronal, deixant clar que la refor- seves principals exigències passen ma laboral es farà, ja sigui amb acord per simplificar la legislació laboral, o per Reial Decret. flexibilitzar els contractes a temps Les actuals dades de l’atur certifi- parcial i de formació, eliminar la re- quen que la reforma laboral de 2010 ferència salarial a l’Índex de Preus no ha complert el seu supòsit objec- de Consum (IPC), dotar a l’empresa tiu d’alleugerir l’atur. El total de des- d’instruments de flexibilitat interna, ocupats ja supera els quatre milions el que inclou conceptes com el per- i mig, i, segons dades del Ministeri centatge anual de disponibilitat per de Treball, en l’últim any l’atur s’ha part de l’empresa, borsa d’hores, ho- incrementat en 310.168 persones, un res extra i flexibilitat funcional; i fa- 7,55%. El balanç només pot ser nega- cilitar el conveni d’empresa i el des- tiu, veient com aquestes reformes van penjament dels convenis col•lectius. encaminades cap a un model produc- A més, el gran objectiu de la CEOE empresarials, no volen ser conscients empresarials van créixer un 6,4%, la cular en termes monetaris, però cap tiu en el qual el factor treball és cada és arribar a un nou pacte de modera- que un pacte en aquest sentit és una remuneració dels assalariats seguia empresa vol mostrar els seus núme- vegada més flexible, un cost variable ció salarial per al període 2012-2015. forma d’aprofundir l’espiral de crisi caient, perdent un 0,6% en el mateix ros reals. que l’empresari pot ajustar a voluntat Així, el president de la patronal, Juan en la qual estem. Econòmicament és període. Segons l’Agència Tribu- com si fossin subministraments per a Rossell, va defensar davant de Ma- problemàtic, perquè contribuirà al ci- tària, el 60% dels assalariats cobra Acomiadaments produir. Però això no té repercussions riano Rajoy la necessitat de “fer-li cle de depressió i a mantenir el nivell menys de mil euros. Com ha explicat de demanda agregada molt baix. La el professor de polítiques públiques barats: No cal que sobre la creació d’ocupació, però sí un tomb” a la negociació col•lectiva sobre la qualitat, que es deteriora, i en matèria de salaris per a “do- lògica empresarial és que la reduc- Vicenç Navarro, des de l’any 1980 torni vostè demà sobre les retribucions salarials, que nar un senyal de moderació en els ció salarial fa descendir els costos al 2010 les rendes del treball (massa disminueixen. pròxims anys”. Per la seva banda, unitaris, i això pot fer recuperar la salarial) com percentatge de la ren- L’exigència de la patronal per a aques- La crisi s’utilitza com excusa per a el Banc d’Espanya ha traçat la ma- competitivitat reactivant la demanda da estatal van descendir a Espanya, ta nova reforma és situar la indemnit- aprofundir en les retallades salarials teixa linea: “La moderació salarial mitjançant l’exportació, però aquest d’un 66,8% a un 56,6%. No obstant zació habitual per acomiadament en i socials. Les raons per les quals es en el sector privat no segueix la pau- argument és fal•laç, ja que es fa des- això, a pesar d’aquest acusat descens 20 dies per any amb un màxim de crea ocupació estan vinculades amb ta d’ajustament en el sector públic i cansar la recuperació d’aquesta com- en el pes dels salaris en el conjunt de 12 mensualitats. Les intencions de la la demanda i el consum, i no amb és insuficient per a frenar la sagnia petitivitat sobre un dels components l’economia, la reforma de la reforma patronal estan clares en aquest punt, l’abaratament de l’acomiadament. de destrucció de llocs de treball en que té la formació dels preus, però laboral apunta a un aprofundiment en la idea consisteix que doni igual ser Els teòrics neoliberals saben que les empreses”, va dir el director ge- mai es planteja que la competitivitat aquest desequilibri. contractat indefinit o temporal, ja que no que no es crea ocupació, però neral del servei d’estudis del Banc pugui descansar sobre l’altre com- A més, a la previsible rebaixa sala- el cost de l’acomiadament serà tan s’excusen en la fal•làcia que facilitarà d’Espanya, José Luis Malo de Mo- ponent en la formació dels preus, els rial es poden sumar modificacions a ridícul, que a efectes serà el mateix. les condicions per a crear ocupació lina. beneficis. la revisió anual de retribucions. Se- La indemnització per acomiadament quan vingui la recuperació. Però la En realitat demanen moderació sa- D’aquesta manera, mentre que en el gons el president de la patronal, Juan està lligada al tipus de contracte que recuperació és impossible sense que larial per a incrementar els beneficis tercer trimestre de 2011 els beneficis Rossell, “seria bo i favorable” que en té el treballador. En la reforma labo- els convenis del futur “els salaris no ral del 2010 ja descendia dels 45 dies estiguin tan lligats a l’IPC sinó a al- per any treballat als 33 si el contracte tres variables com la productivitat”. laboral s’acull al pla de foment de la La proposta de lligar els salaris a la contractació indefinida. Encara que productivitat, en lloc de la inflació el cost real per a l’empresari és de 25 prevista com passa fins a ara, és un dies perquè vuit els assumeix direc- dels objectius que es proposava el tament el Fons de Garantia Salarial, conegut com “pacte de l’euro”. Però (FOGASA). l’incentiu de la productivitat és in- En altres casos d’acomiadament, tangible, especialment en petites i la indemnització és encara inferior. mitjanes empreses, ja que hi entren Les empreses que al•leguin pèrdues aspectes com qui és més dòcil, qui previstes “transitòries” quan vagin a es porta millor, qui es queda una hora presentar un Expedient de Regulació més sense demanar que la hi paguin, d’Ocupació (ERO) poden acollir-se etc. Per altra banda, el text del Pacte a l’acomiadament objectiu per cau- de l’Euro no especifica quines eines ses econòmiques, que contempla una s’utilitzaran per a mesurar la produc- indemnització de 20 dies. S’entén tivitat. que concorren causes econòmiques En els últims 20 anys la productivi- quan dels resultats de l’empresa es tat real (descomptada la inflació) ha desprengui una situació econòmica crescut molt més que els salaris reals. negativa, la qual cosa no vol dir que És evident que serien necessaris els la corporació estigui en números ver- comptes de les empreses per a medir mells. la productivitat, haurien de posar-los La reforma laboral de juny de 2010 a la disposició dels sindicats per a ja va flexibilitzar la justificació del poder negociar, perquè es pugui cal- cessament objectiu. Amb això, es 6 Gener de 2012
- 8. TREBALL-ECONOMIA tendeix a igualarles condicions la solució extrajudicial de conflictes es demana “facilitar els convenis ultraactivitat. Hi haurà un termini de com treballadors a menors de 25 anys d’assalariats indefinits i precaris, laborals. El dret laboral judiciali- d’empresa i el despenjament dels 20 mesos perquè empresa i sindicats per 426 euros al mes, sense pràcti- però a la baixa, retallant drets dels za les relacions, en el sentit que els col•lectius”. La reforma de juny de renovin un conveni que hagi caducat. cament drets laborals ni vacances. primers. Els empresaris han ideat una tribunals emparen els abusos als tre- la negociació col•lectiva ja dóna Si no es posen d’acord, s’engegaran La denominació legal que ha rebut, nova figura que encara no està en cap balladors, el que ara pretenen és que prioritat a l’aplicació del conve- processos de mediació i arbitratge, en “pràctiques no laborals”, té la seva llei: l’acomiadament subjectiu. El existeixin comissions tècniques que ni d’empresa enfront dels estatals i el qual experts externs dictaminaran molla, ja que passen a no estar regu- Consell Empresarial per a la Com- abans de passar per judicatura puguin autonòmics en salari i complement el nou conveni. lades per l’Estatut del Treballador ni petitivitat, format per 17 grans em- pronunciar-se. És una reculada, que base, retribució de les hores extres i pel dret laboral. preses els representants de les quals, pot ser que els sindicats institucio- l’establiment d’un sistema de treball El comiat de S’està generant una nova zona grisa es van reunir a l’abril amb Zapatero, nals acceptin, i suposarà que part de per torns. A més, estableix que les entre el dret del treball i l’exterior, suggeria que es consideri qualse- la cobertura jurídica que tenen els tre- empreses podran imposar un conveni Zapatero: les implica un element de ruptura pel que vol tipus de causa per a admetre un balladors es veurà erosionada. propi quan estiguin travessant mo- pràctiques no laborals fa al dret laboral. Té a veure amb com acomiadament sense passar pels tri- ments de dificultat econòmica. Amb per a joves pretenen encarar el canvi de model bunals. Aquesta figura definida com Convenis la quantitat d’empreses petites i mit- productiu, en relació amb la llei or- “acomiadament subjectiu”, inclouria janes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és Amb una taxa d’atur juvenil que arri- gànica de les qualificacions de 2002, una indemnització la quantia de la escombraria: fàcil suposar quina força poden tenir títols de FP, d’ofici, etc. En aquest ba a el 48,9%, el comiat de Zapatero qual no ha estat precisada, però que Negociar s’acabarà els treballadors en una negociació. encara tancava una sorpresa més per procés, en teoria, es busca generar la CEOE vol rebaixar fins als 20 dies Però el que demana la CEOE va un als menors de 25 anys: l’aprovació que aquestes persones joves obtin- per any treballat. Entre les peticions de la CEOE al pas més enllà i toca el seu punt més d’un nou contracte d’aprenent. guin formació mitjançant el treball, La CEOE en el seu document ho diu president electe també es tracta la sensible a l’hora de tractar els con- Aquesta nova modalitat de contracta- però en la pràctica estan fetes per a d’una altra forma i demana impulsar negociació col•lectiva. En concret, venis passats de data, ll’anomenada ció permetrà a les empreses utilitzar disposar de treball barat i servicial. El Decret del govern del PP penalitza a la majoria social tributen a través de l’Impost de So- d’aquests pensionistes perdran un SP Comitè Confederal CGT cietats i dels xiringuitos financers 2,9% com a conseqüència de no revi- com les SICAV i aquests tributs, no sar les pensions el 2011. han estat tocats. Com tampoc s’ha Als i les joves se’ls elimina les ajudes E l Reial Decret 20/2011, el primer aprovat pel nou govern del PP, publicat l’últim dia del 2011, conti- ficat mà al frau fiscal concentrat en grans empreses i corporacions finan- ceres (frau estimat en 74.000 milions a l’habitatge, a les persones amb ne- cessitats i dependents se’ls rebaixen les prestacions, a les persones més nua la carrera de retallades suïcides d’euros) i com tampoc s’ha creat un necessitades i excloses, es retallen les per a la majoria social i suposa una impost sobre les grans fortunes i les partides per a organitzacions socials nova agressió a tot el cos de drets de transaccions financeres bilionàries, que es dediquen a “pal•liar” necessi- la majoria social: treballadors i tre- que diàriament especulen en els mer- tats que l’”Estat del Benestar” mai ha balladores amb treball, funcionariat i cats . arribat a cobrir. personal laboral a les administracions Les persones que treballen en les ad- En conclusió, el cop de decret del PP públiques, joves en atur, persones de- ministracions públiques, tornaran a aprofundeix les polítiques antisocials pendents, pensionistes de qualsevol patir rebaixes en els seus salaris un del Govern anterior: robatori de ren- classe de pensió … any més: ara se’ls augmenta l’IRPF, des i drets a la majoria social (99% Així, els i les assalariades, suporta- després perdran entre 2 / 5 punts, de la població) i és un regal perquè ran dos terços dels 8.900 milions que se’ls allarga la jornada setmanal en els rics (1%, grans empresaris, finan- suposa de retallada del RD 20/2011, 2,5 hores el que suposa perdre una cers, mercaders especuladors, exe- per mitjà de la pujada de l’IRPF en mitjana del 6,6% els seus salaris i no cutius i personal directiu, consellers 2,34 milions d’euros en salaris; mi- persones assalariades, 5 milions de les seves nòmines amb una mitjana se’ls ha d’abonar el 0,3% de la mas- d’empreses, banquers i monarques nistres d’economia que són responsa- persones parades, la joventut, els 8,8 de 3 / 5 punts a partir de febrer. El sa salarial global per les seves pen- …) siguin cada vegada més rics, a bles de la crisi financera causada per milions de pensionistes, les persones gravamen des 0,75 punts a 7 punts, es sions i no es contractarà a ningú. És costa d’una vida digna per a tothom la banca d’inversió (LB), ministres de dependents, les excloses, les neces- fa per trams, trobant-se en els trams un atemptat en tota regla contra els i a costa de seguir agredint irreversi- defensa que s’han passat tota la vida sitades, som els que podem i hem de d’ingressos baixos / mitjans (fins a serveis públics, del comú, el de tots blement la vida al planeta. en empreses d’armament lucrant-se sortir de les seves mentides, dels seus 120.000 €) més del 99% de tots els i totes. L’1% de la població (les persones a costa de les armes i les guerres, estafes socials, ecològiques, materials, i les declarants. En la forquilla de les Els 8,8 milions de pensionistes, amb riques) que ingressen una mitjana presidents del govern i polítics amb civils … dient No a les seves lleis, rendes superiors a més de 240.000 € pensions anuals que majoritàriament anual de 600.000 euros; financers i patrimonis de 4 / 7 habitatges i més desobeir. només trobem a l’1% de tots els i les (més de 4,7 milions) no arriben a 641 inversors que especulen amb diners d’1 milió d’euros anuals en les seves Des de CGT cridem a la revolta social, declarants per IRPF. Cal recordar que € mensuals i 1,8 milions es troba en- públics que reben a l’1% i fan pagar declaracions …. Aquesta minoria de a la desobediència davant la injustícia els salaris baixos / mitjans suporten tre 700 € a 1.100 € mensuals, veuran als estats i particulars el 5% - 8%; persones, no ens treuran de la crisi, ja social, les seves lleis, que només cau- més del 90% dels ingressos per IRPF. incrementades les seves pensions banquers i financers que reben milers que el seu negoci es troba en crear-nos sen empobriment i desigualtat, alhora Per la seva banda, les grans fortunes, 2012 en un 1%, és a dir, una mitjana de milions d’euros dels fons públics més i més crisi. que s’atempta cada dia més contra el els rics, els empresaris i els banquers, mensual de 3,5 €. A més 6 milions i especulen, roben i s’embutxaquen El 99% de la població: 18 milions de medi natural, el clima, la terra. El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos 10%. ció de nous beneficiaris. SP Comitè Confederal CGT - Un “recàrrec complementari tempo- - El magatzem nuclear (ATC) ral en les rendes de treball i de capi- s’instal•larà al municipi de Villar de tal”, un augment de l’IRPF durant dos Cañas (Conca). L ’últim Consell de Ministres del 2011 retallava 8900 d’euros als ministeris i fixava el dèficit públic anys. L’IRPF pujarà el 2012 i 2013 el 0,75% per l’esglaó inferior (fins a - Es redueix l’assignació als partits polítics i les subvencions als sindi- 17.707 € anuals), i progressivament cats i organitzacions empresarials en per al 2011 en el 8%, dos punts més fins al 7% per a bases liquidables de un 20 %. Se suprimeixen 30 direc- del previst més de 300.000 €. El 64% del que cions generals. Algunes de les mesures aprovades el es recapti amb la pujada d’impostos - Es posposa al 2013 l’ampliació a 30 de desembre pel Consell de Minis- provindrà de les rendes del treball, el quatre setmanes del permís per pa- tres de cara al 2012: 20% de les rendes del capital i el 16% ternitat. - Congelació del salari mínim: 641 €. de l’increment de l’IBI. - Se suprimeix el cànon digital i es - Congelació dels salaris dels fun- - Pujada de l’1% de les pensions. modifica per un sistema de compen- cionaris i els empleats públics per al - Es mantenen les prestacions per des- sació de còpia privada, 2012. ocupació. Es prorroguen sis mesos a - El Govern prorroga els pressupos- - S’amplia la jornada laboral dels partir de febrer els 400 euros als atu- tos generals de l’Estat fins al pròxim funcionaris a 37,5 hores. rats que ja hagin esgotat la prestació. 31 de març. - La taxa de reposició de places en el - No es renova durant quatre anys I mentre es retallaven drets i pres- sector públic serà ’zero’ excepte per l’ajuda a la renda d’emancipació tacions als i les treballadores, es a les Forces i Cossos de Seguretat de (ajuda al lloguer - 210 €). coneixia que els consellers de les l’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i - Es paralitza la llei de dependència. empreses en borsa cobren 260.215 Inspecció d’Hisenda es situarà en el Es suspèn durant un any la incorpora- euros. Gener de 2012 7
- 9. TREBALL-ECONOMIA El govern espanyol Una nova Europa? congela el La CGT davant el Pacte Fiscal i el “mandat dels mercats” salari mínim SP Comitè Confederal CGT despeses i serveis públics, destruint l’estat espanyol en desigualtat per persones precaritzades, empobrides interprofes- ocupació i rebaixant els seus salaris. Pel que fa als mercats privats, acor- sobre de la mitjana de tota l’OCDE. Des de CGT, un cop més, fem una material i psicològicament, trenquem la por i el terror a què ens sotmeten sional den reformar de manera “dràstica” crida a la Mobilització i la Revolta els empresaris, la classe política, els A primers de desembre la classe política europea ens amenaçava a tota la població amb un nou tractat que el mercat de treball en dos sentits. D’una banda, reducció dels costos salarials, deslligant els increments Social, com única garantia contra el robatori, l’espoli del de tots i totes, del comú, de la sanitat, educació, poderosos i lluitem amb esperança per un altre món, una altra societat, on el repartiment de la riquesa social Redacció redefineixi a la Unió Europea. El Pac- salarials del cost de la vida i creant cures, treball, rendes suficients, pen- i del treball, és un primer pas per sor- te Fiscal subscrit pels països de la UE, contractes de treball, no ja “escom- sions suficients i per a això es fa ne- tir d’aquesta crisi d’un sistema capi- amb excepció del Regne Unit, aboca els braries” sinó de cost gairebé “0” per cessari que els milions i milions de talista que ens porta a la barbàrie. més de 500 milions de persones que ha- E a l’empresariat, en ser el/la treballa- l mateix dia que es donava a bitem la UE27 a una situació insuporta- dora qui pagarà la cotització si vol. conèixer que el rei Joan Carles ble en condicions de vida, de treball i de L’altra banda la reforma de la Nego- I rep un sou de prop de 300.000 eu- qualitat mediambiental. ciació Col•lectiva: que les empreses ros anuals, el nou president espanyol, Totes i cadascuna de les polítiques decideixin una per una quines són les Mariano Rajoy decidia congelar per subscrites en el Pacte de l’Euro, han condicions laborals i els preus que al 2012 el salari mínim interprofes- estat ratificades per la cimera de la UE. paguen per salaris. sional (SMI) en 641,4 euros. Els estats garantiran per llei, el cobra- En aquest context europeu, ni Rajoy, El consell de ministres del 30 de des- ment del deute i els seus interessos, ni Rossell, ni Toxo, ni Méndez, ne- embre de 2011 aprovava la congela- per sobre de qualsevol altra despesa cessiten empobrir i precaritzar encara ció, ignorant les peticions sindicals social, mentre que els banquers i es- més, als treballadors i treballadores de que el salari mínim recuperés el peculadors s’enriquiran encara més a de l’estat espanyol amb una nova Re- poder adquisitiu que havia perdut el costa de la privatització dels sistemes forma Laboral, pactada o no pactada. 2010 i el 2011. públics de pensions, de la sanitat i de Des de la Reforma Laboral del 2010, El resultat de l’augment dels últims l’educació. imposada pel PSOE i avalada per anys del salari mínim per sota dels in- Els països que en els seus pressupos- tota la classe política (excepció d’IU, crements de l’IPC ha comportat una tos contemplin la “imprudència”, la ERC i BNG), amb el PP al capdavant retrocés en el poder de compra del “vel•leïtat” de gastar en els interessos i l’empresariat, els acomiadaments 0,3% el 2010 i del 2% el 2011. El SMI generals de la població, de voler co- per qualsevol causa han augmentat s’ha apujat un 1,3% el 2011, molt per brir les necessitats socials (pensions al facultar els empresaris disponibi- sota de la inflació -que voreja el 3%-, públiques, salut pública, educació litat unilateral del contracte de treball de manera que el 2012 s’accentuarà pública, prestacions de desocupació, i abaratir l’acomiadament fins a ex- la pèrdua de poder adquisitiu dels qui prestacions a la dependència, etc.), trems indecents. el reben. Per altra banda, el SMI ha amb criteris de justícia social i redis- L’atur ha augmentat en gairebé anat perdent pes sobre el salari mitjà tribució de la riquesa social i posin 600.000 persones i les contractacions des de 2007, quan va arribar el seu en risc el dèficit del 0,5%, seran “cas- totals, les fixes i les temporals, són major pes relatiu, 41,5 %, fins a caure tigats” amb multes del 0,2% del seu les menors en tot el cicle de la crisi. al 41 % el 2010 i 2011. PIB, alhora que el Consell de la UE, Els salaris i els costos salarials mit- Congelar el SMI per al 2012 en els podrà intervenir els seus pressupos- jans créixer la meitat que l’IPC, és a actuals 641,40 euros mensuals, su- tos al mateix temps que corregir-los. dir la meitat que el cost de la vida, posa la primera congelació d’aquesta Els estats a més, estan obligats a re- perdent novament poder adquisitiu i renda des de l’any 1966. Després duir la despesa en pensions i així, tots van ja quatre anys. d’apujar un 1,3% el 2011, el SMI han de dur a terme reformes en les La pressió fiscal ha seguit un camí va quedar fixat en 21,38 euros al dates de jubilació, apropant-les als invers als ingressos: empresaris, exe- dia o 641,40 euros al mes i en còm- 67 anys, al mateix temps que exigint cutius, directius, cada vegada tribu- put anual en cap cas per sota dels majors anys de cotització per tenir ten menys i les persones assalariades 8.979,60 euros. Per als treballadors dret a jubilar-se als 67 anys. ja suportem més del 85% del total de eventuals i temporers els serveis dels Els estats reduiran significativament la recaptació. quals a una mateixa empresa no ex- la despesa corrent en les seves plan- La bretxa entre rics i pobres és la més cedeixin de cent vint dies, el salari tilles d’empleats/des públics, reduint alta dels últims 30 anys, situant-se mínim és de 30,39 euros per jornada. Finalment, per als treballadors de la llar la quantia establerta és de 5,02 euros per hora treballada.Segons la Carta Social Europea, l’SMI hauria Rebutgem l’augment de tarifes als bitllets del d’assolir el 60% del salari mitjà net de cada país, el que equivaldria a uns transport públic 1.026,4 euros mensuals. El SMI és una quantia que marca el reunions. als ciutadans, l’augment de tarifes de TMB s’hagin incrementat el 141% límit que es pot pagar a un treballa- Redacció A nivell de rodalies de Renfe, la Ge- i les mesures laborables contra les en deu anys. dor o treballadora per una jornada neralitat porta a terme una pèssima i plantilles de TMB, és garantia d’un Per altra banda, la Direcció política laboral a temps complet. Aquest sa- interessada gestió de tall neoliberal, fracàs absolut, ja que han estat ells els (CiU i PSC) de Transports Metropo- L lari el reben unes 183.000 persones es Seccions Sindicals de CGT a a través de l’ATM, i ens imposen un responsables de la greu situació de fi- litans de Barcelona porta a terme els a l’Estat espanyol, la majoria joves i Renfe-Operadora i Adif, Metro i augment excessiu en les tarifes, arri- nançament del servei públic. seus nous plans de reducció del servei dones. És un salari constituït des de Autobusos de TMB han mostrat pú- bant aquestes fins a un 38% en el bit- Una cúpula directiva que confirma d’autobusos a la ciutat de Barcelona l’any 1963, i que des de l’any 1967 blicament la seva oposició als incre- llet senzill i un 12% a la T-10. A més, la pujada d’un euro a la targeta T-10, i àrea metropolitana, reduint freqüèn- es venia pujant anualment. És l’any ments abusius dels bitllets del tran- han eliminat la T-Mes il•limitada i mentre mantenen 100 places de pàr- cies i eliminant línies, a la vegada que 1980 amb la aprovació de l’Estatut posrt públic: rodalies ferroviàries, diversos descomptes, mesures amb quings propers a l’edifici de Zona incrementa tarifes en el bitllet únic i del Treballadors es va establir la metro i autobusos. les que només es beneficia els viat- Franca per a ús dels seus directius en la targeta més utilitzada (T-10). seva revisió anual prèvia consulta CGT considera que els augment gers que compren abonaments de i tècnics. Una cúpula directiva, els Tot aquest ajust continuat del servei amb els sindicats i la patronal. Per a de les tarifes portades a terme per llarga durada, penalitzant greument costos salarials de la qual són com- d’autobusos, junt a unes tarifes cada l’any 2011 aquest salari se situava en la Generalitat de Catalunya i per els viatges senzills, el que incrementa pletament opacs i d’impossible con- dia més prohibitives per a una part 641 euros mensuals, 748,3 si tenim l’Ajuntament de Barcelona (TMB) l’ús del transport privat i amb això la trol públic, que intenten carregar a important de la població barcelonina, en compte les dues pagues extres, o són un abús i són contràries al foment contaminació mediambiental. la massa salarial dels treballadors de provocarà un abandonament progres- sigui 8.979 euros anuals, una quan- de l’ús del transport públic. És sim- Pel que fa al Metro de Barcelona Conveni (ells estan fora de Conveni) siu de l’ús del transport públic i, pot tia està per sota dels països europeus plement una forma de recaptar diners CGT considera l’augment de les ta- tots els seus exclusius privilegis, com comportar, un enfrontament entre com per exemple França (1.365 eu- a costa d’una necessitat fonamental rifes en el Transport Metropolità, un la Mútua mèdica privada, els prés- treballadors i treballadores del trans- ros), Irlanda (1461 euros), Bèlgica del ciutadà com és la mobilitat, per nou cop a les persones més desval- tecs a baix interès, els tiberis de tre- port i els usuaris i usuàries. La lògica (1.415 euros), Holanda (1424 euros), així finançar les entitats privades, gudes d’aquesta societat. El fet que ball, les vises or de l’Empresa, el seu darrere de totes aquestes accions de Regne Unit (1138 euros) i fins i tot de incrementar els beneficis dels seus els mateixos directius de TMB que pla de pensions especial, etc. Amb la Direcció política (CiU i PSC) de Grècia (862 euros). El salari mínim accionistes i tots els privilegis de la han provocat un dèficit de més de aquests directius, que són més de TMB és deteriorar primer el servei de l’Estat espanyol es queda doncs decadent casta política que cobra die- 400 milions d’euros, siguin els que 200, dels quals gairebé 50 són direc- d’autobusos de TMB per privatitzar- ben lluny de la mitjana europea tes desorbitades per acudir a les seves gestionaran les retallades del servei tors, no és d’estranyar que els costos lo després. 8 Gener de 2012
- 10. TREBALL-ECONOMIA El Banc de Sabadell QUI PAGA MANA Nou conte apuntala CyU (compte) de Nadal Algunes preguntes impertinents Emili Cortavitarte Carral Jordi Martí Font cobrat també amb retard la setmana anterior. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, i el portaveu del Go- H i havia una vegada un país as- senyalat pel dit de Déu, escollit E l passat 21 de desembre del 2011, el Banc Central Europeu (aquesta entitat antidemocràtica pre- vern, Francesc Homs, en el seu mo- ment no van voler facilitar la identi- per ell. Era petit, però eixerit i ric. Envejat i cobejat per altres països del voltant i per poderosos estats. tat del prestamista del crèdit, potser sidida per l’exGoldman Sachs Mario Aquest país tenia un govern integrat per no incomodar l’entitat finance- Draghi i que condiciona cada dia més pels millors i encapçalat per un pre- ra que ha salvat la pell del Govern les nostres vides) va repartir 500.000 sident que volia ser el primer a do- català alhora que s’ha embutxacat milions d’euros entre 523 bancs nar exemple amb les seves accions uns dinerets que mai vénen mala- de la Unió Europea. Draghi els va de govern perquè “s’havia de fer deixar els diners a un interès de l’1 ment, per tapar quatre foradets… que diuen els que els toca la Lote- el que calia fer”. Aquesta frase pot per cent amb la intenció, segons les servir per a qualsevol circumstància seves paraules, de reactivar “el crèdit ria. I dic quatre foradets perquè si el mateix Banc va rebre diners a l’1% i situació, però dita amb la conse- a famílies i empreses”. Tanta bona güent solemnitat i transmesa amb fe venint de qui venia no era creïble provinents del Banc Central Euro- peu, ara n’ha deixat al Govern de diligència i adulacions per pla gran però tothom se’n va alegrar:”per fi el majoria de mitjans de comunicació crèdit fluirà i podrem tornar a gastar contenien ingressos molt menors als Aquest home, ja m’ho permetreu, és Catalunya al 6%. Per tant, s’entén que els del Govern no en volguessin públics i privats aconseguia un cert com abans” o com a mínim “podem previstos ja que se’ls havia retingut un incompetent com a polític i un efecte de rotunditat. En realitat, el pagar els deutes que tenim!” Ara l’IRPF del salari i de la paga extra ultraliberal com a economista, o si- dir el nom, si tenim en compte que en aquesta crisi el nom dels lladres seu marge era molt escàs i, a més, bé, els diners no portaven cap mena íntegra, la qual encara no havien co- gui que no li veig la gràcia, ni tan seguia els dictats dels anomenats d’obligació afegida, ni tan sols de brat. El merder va ser tan gran que sols al seu personatge del “Polònia”. mai no apareix enlloc… fins que algú el diu. mercats i d’una presidenta força més manual d’instruccions, pel que els el mateix Mas va arribar a demanar Després de protestes, amenaces, ma- poderosa que ell. bancs els podien destinar al que els disculpes públicament per “l’error” les explicacions i ximpleries diver- I posats a fer preguntes imperti- Pocs dies abans de Nadal, el prin- vingués més de gust, per exemple comès, alhora que el seu conseller ses, el Banc de Sabadell apareixia nents, la que fa estona que em ron- cipal dels seus consellers (el a comprar deute públic, que en els d’Economia, Mas-Collell, corria a com la mare de Déu de Montserrat, da pel cap un cop i un altre és: la d’economia, com no!) va presentar moment en què estem ofereixen una excusar-se i a demanar que l’Estat feia el miracle i solucionava el pa- Generalitat pot tornar aquest crèdit els comptes pel proper any. En un rendibilitat elevada però poc tenen a avalés el deute de les autonomies. perot al Govern de CyU. La Genera- al 6% sense endeutar-se més? La llapis electrònic portava uns núme- veure amb l’economia de les famí- Oblidava que l’11 de setembre pas- litat ja podia pagar el 20 per cent de resposta la sabem totes i tots però ros que en el llenguatge vulgar signi- lies o les empreses. I és clar, totes sat la seva coalició tan sols es va la paga extra de Nadal dels més de ningú no s’atreveix a dir-la… Una ficaven continuar retallant i encarint les borses europees van reaccionar abstenir quan la Unió Europea va 230.000 empleats públics. Es tracta- altra seria preguntar quant ha costat serveis públics, eliminant llocs de positivament a aquesta injecció de manar a l’Estat espanyol que can- va de setanta milions d’euros que es realment al Govern aquest crèdit (i treball al servei dels ciutadans i ajuts diners, només faltaria… viés la seva Constitució per tal que cobrarien entre el 29 i el 30 de des- no parlo ara de diners) però aquesta als més desafavorits ... perquè “no El mateix dia, les i els empleats el dèficit públic dels estats fos no ja embre i que suposaven el 20% de la millor ni insinuar-la, no fóra cas que som un país de pandereta”, va dir el públics rebien unes nòmines que impossible sinó ni tan sols probable. paga ja que el 80% restant l’havien algú s’amoïnés de veritat… president per refermar que no puja- ria impostos als més rics. El Govern català presenta uns pressupostos per Un dia després, els i les súbdites que treballaven en l’administració es van trobar amb la desagradable sor- al 2012 molt restrictius, en que els funcionaris presa que el seu salari de desembre era molt inferior al normal perquè al carregaran amb gran part de les retallades conseller d’economia (com no!) se l’havia acudit que, com que les se- ves finances no passaven per un bon Generalitat i les seves empreses i or- com participacions en empreses-. En tat puguin no haver d’abonar aquesta moment, treuria als seus empleats el Redacció ganismes públics, comptarà el 2012 concret, el conseller ha avançat que taxa. 100% dels impostos corresponents amb 831 llocs de treball menys en re- Catalunya aplicarà una taxa turística El Govern ha avançat també que els a aquesta paga i a l’addicional (de lació a 2011. En total, el sector públic sobre els allotjaments turístics, un impostos directes es mantenen i els la qual ingressaria, 7 dies després, E l Govern de Catalunya ha presen- tat els seus comptes per al 2012, que segueixen amb les retallades, català ocuparà el 2012-230.182 per- sones, davant les 231.013 de 2011. Segons les dades del conseller, de augment del tipus impositiu sobre les benes minoristes d’hidrocarburs i una taxa per expedició de recepta farma- indirectes augmenten. En aquest sen- tit mantindrà els actuals tipus imposi- només el 80%) Va ser considerat un mag de les finances, un nou Robin tius de l’IRPF a les rendes més altes, Hood (robava als més necessitats centrades de forma destacada en el tots els empleats públics, 207 seran cèutica a la qual el Govern anomena mentre que incrementarà els tipus de per transvasar-ho als més podero- salari dels funcionaris, en la imposi- alts càrrecs (quatre menys que el ’tiquet moderador’ que, segons pre- l’impost d’actes jurídics i documen- sos) i només es va disculpar per no ció d’un euro de taxa per cada recepta 2011); 201, personal eventual (dos veu l’Executiu, aportaran cadascuna tats i l’import de les taxes per sobre haver avisat amb temps (se li havia mèdica que s’imprimeixi, cobrar als menys); 115, alt personal directiu 100, 130 i 102 milions respectiva- de l’increment general per sumar a passat, eren tantes les ocupacions i turistes una taxa, vendre patrimoni i de les entitats del sector públic (20 ment. les arques de la Generalitat 72,5 i 4 preocupacions de la seva alta res- pujar els impostos indirectes. Els di- menys); 167.965 seran funcionaris Entre les mesures previstes pel go- milions respectivament. rectes no es toquen. ponsabilitat!) (148 menys, fruit majoritàriament de vern català, destaca que tots els ca- Ara s’encetarà la seva tramitació par- El conseller d’Economia i Finances, Algú dels seus assessors els recordà jubilacions), i 61.694 places de per- talans han de pagar a partir de l’1 lamentària en comissió fins la seva Andreu Mas-Colell va presentar el que amb les lleis de l’Estat al que sonal laboral (657 menys). de gener un euro per cada recepta aprovació definitiva -o no- al ple del 20 de desembre en el Parlament els pertanyien recavar impostos per En la presentació dels pressupostos farmacèutica que dispensi la sani- Parlament. comptes, que tornen a estar marcats avançat era un delicte. Com van en- del 2011 al Parlament, el conseller tat pública, i amb per l’”austeritat”, per complir amb yorar quan en el seu país triomfava d’Economia i Coneixement va as- aquesta mesura, es l’objectiu de dèficit de l’1,3% del segurar que “no hi ha reducció de preveuen recaptar el feudalisme i els senyors podien Producte Interior Brut (PIB) a la fi de personal” sinó que la disminució 102 milions. Mas- decidir a voluntat els impostos! 2012. de la despesa en personal es fa per Colell ha asse- Però, vet aquí que al conseller mag Els pressupostos de Catalunya pel l’increment d’hores treballades i les gurat que per ara se li va acudir una altra idea genial: 2012, sumen un total de 37.024 mi- reduccions salarials. aquesta taxa serà li demanaria els diners sostrets als lions d’euros, fet que suposa una des- El Govern preveu augmentar els seus universal, enca- súbdits (i, de pas uns quants milions pesa del 0,7% respecte els de l’any ingressos pujant taxes i venent pa- ra que ha obert la més) als gestors d’un banc amic (co- passat (que ja van veure’s reduïts en trimoni. La Generalitat preveu aug- porta a que al llarg negut per les seves converses filosò- un 10%). D’aquests, 29.727 milions mentar els seus ingressos en 1.608 de l’exercici, el fiques sobre el futur) que els havien d’euros són directament pressupost milions durant 2012 a partir de la Goven pugui dic- obtingut d’un banc central europeu del govern català, mentre que la resta creació de noves taxes, la pujada taminar que deter- a l’1% i els pagaria al 6% perquè correspon al sector públic. d’altres i la venda o concessió de minats col•lectius “s’havia de fer el que calia fer” i “no El sector públic català, format per la patrimoni-edificis i altres inversions que no ha concre- som un país de pandereta” Gener de 2012 9
- 11. TREBALL-ECONOMIA Ensenyament: com ens afectaran les retallades del 2012? Federació d’Ensenyament quart més de baixa per contingèn- ser els més repel•lents de la classe i funció de la riquesa CGT Catalunya cies comunes; i, la modificació de d’acomplir amb un dèficit de l’1,3%. generada perquè una la retribució durant el primer any de Fer quadrar els números es pot fer part se transvasa a reducció de jornada per tenir cura de de moltes maneres. Menteixen quan les grans fortunes E fill (es passarà del 100% al 80%) que ens repeteixen fins a la sacietat, que (rebaixant els seus l 30 de novembre, el Govern de ens mostra com és de difícil, per CiU, només hi ha una sortida per tal que impostos, donant- la Generalitat comunicava en la l’equilibri entre la catòlica defensa de ho assumim com a veritat única. El los més possibilitats Mesa general de la Funció Pública la família i de la maternitat i la neo- Govern de la Generalitat té marge de de desgravacions i i el 13 de desembre concretava una liberal defensa del interessos de la maniobra per recuperar l’impost de exempcions, per- sèrie de mesures (8 temporals i 11 família (de la mateixa classe social). successions, per incrementar els im- metent-los portar-se estructurals) que representen un nou postos sobre les rendes més altes (en una part de la gestió atemptat a les nostres condicions laborals, noves reduccions salarials Plou sobre mullat l’última dècada, les rendes del treball dels béns públics…). aporten pràcticament el 80% de la re- En fi, la immensa i una degradació de la cobertura so- No hem d’oblidar, quan analitzem captació impositiva), per no privatit- majoria de la pobla- cial dels treballadors i treballadores aquestes propostes de futures reta- zar serveis públics, per no donar més ció catalana (entre de l’Administració de la Generalitat llades, que des de mitjans de l’any ajuts a bancs i caixes, per fer pagar la ells, la majoria de amb la finalitat de treure’ns de la bu- passat estem cobrant entre un 5 i un crisi a qui l’ha provocada. les treballadores txaca 625 milions d’euros (un 10% 7% menys (per decret del Govern Za- Segons dades del IDESCAT, el PIB i treballadors de de la massa salarial global) patero) i que des de l’inici d’aquest català de 2010 va ser 209.727 mi- l’administració de Les mesures de major calat són: els curs, fem una hora lectiva més (amb lions d’euros, un 12,5% superior a la la Generalitat) no acomiadaments d’interins (que no les seves corresponents de prepara- mitjana europea UE-15 en poder de hem viscut per sobre han volgut quantificar; encara que ció, correcció, avaluació) amb més compra per habitant. Catalunya és un de les nostres possi- la consellera Rigau està donat pistes alumnes, menys recursos, menys dels territoris més rics d’Europa i del bilitats i la societat en parlar públicament d’incrementar plantilles i major degradació de la món. En plena crisi, el PIB 2010 va catalana es mereix una hora lectiva més amb la conse- qualitat (per instrucció de la conselle- ser l’1,20% superior al del 2009. En uns serveis socials güent reducció dràstica de personal ra Rigau).Tampoc, que el nostre regal canvi, la pobresa a Catalunya tam- dignes. interí); la reducció salarial en les dues pagues addicionals que poden supo- de Nadal serà el retard en el cobra- bé creix. Un de cada cinc catalans lions d’Euros de les rendes del tre- sar entre un 3% i un 5% del nostre sa- ment del 80% de la paga addicional (més de un milió i mig de persones) Què es retallin ball a les rendes del capital. Han de i l’ajornament sine die de l’altre 20% viu amb menys de 530 euros al mes. lari anual (ja que es pensen estalviar Això vol dir que la riquesa a Catalun- ells i els seus fer calaix pels seus, pels poderosos, 306 milions d’euros); i, la congelació i que aquestes mesures no ens lliuren dels estadis: no reconeixent de nous d’altres que se li acudiran al futur ya està mal repartida i que els seus amics poderosos i pels autèntics privilegiats (econòmi- cament, socialment i políticament) i el proper any. Govern de l’Estat del senyor Rajoy. governs han invertit només el 17% privilegiats! ho pensen fer retallant-nos salaris i N’hi ha d’altres que ens arrabassen d’aquest PIB en despesa pública so- cial (sanitat, ensenyament, serveis drets socials!Si com prediquen s’han drets i millores socials que en altres Mentides per Si aquestes retallades haguessin de de fer sacrificis, què comencin per si èpoques vàrem aconseguir: la supres- socials, dependència…) quan corres- servir per millorar les rendes dels sió de les millores per incapacitat justificar l’espoli pondria un 29%, segons la mitjana de més desfavorits o per repartir el tre- mateixos i per la gent i les corpora- temporal; és a dir, la complementa- social la UE-15. No es tracta, doncs, de què ball en solidaritat amb els aturats, es cions financeres, industrials, militars ció econòmica que l’administració tenim un Estat del benestar per sobre podrien discutir. Però no és el cas. i religioses que defensen!Què la por fa perquè el nostre salari no pateixi El gran argument és novament la de les nostres possibilitats. Mai no Aquestes retallades només serviran i la resignació no ens paralitzin: llui- una reducció del 25% a partir del crisi i la voluntat del Govern Mas de hem tingut el que ens corresponia en per transvasar prop de 1.000 mi- tem contra els atemptats socials! El 2012 portarà la fragmentació de l’Institut Català de la Salut en una vintena d’empreses Redacció necessàries a l’actual llei de l’ICS (apro- forma de la llei de l’ICS és que permetrà vista permetrà que cada empresa pugui ja es posin en marxa dos projectes de- vada l’any 2007 per unanimitat al parla- que els centres estableixin aliances amb optar per qualsevol de les tres fórmules mostratius, en un hospital i en un grup ment) per donar via lliure al desmem- entitats foranes, cosa que des de sectors de contractació, així com establir la seva d’ABS, que permetin avaluar el funcio- brament progressiu de l’entitat, que professionals i sindicals s’interpreta pròpia política d’incentius, un fet que nament del nou model. Probablement E ls plans del Govern català pre- veuen que cada hospital es trans- formi en una empresa amb entitat jurí- preveu, entre d’altres coses, que cada hospital es transformi en una empresa amb entitat jurídica pròpia. Tot i que el com una porta oberta a l’externalització i a la gestió privada de serveis dins d’una entitat que simbolitza la sanitat pública. pot incrementar les diferències labo- rals entre les entitats.La transformació de l’ICS es farà de forma progressiva. començaran per un hospital de dimen- sió mitjana com poden ser l’Arnau de Vilanova, de Lleida, el Josep Trueta, de dica pròpia i obren la porta a l’entrada director gerent de l’ICS, Joaquim Casa- Els plans del govern passen per afavo- La intenció de Salut és que l’any vinent Girona, o el Joan XXIII, de Tarragona. de capital privat a la sanitat pública. novas, ha declarat que la llei impedirà rir les aliances amb altres entitats sani- L’any 2012 comportarà l’inici del pro- que hi entri capital privat aliè i que seran tàries de caràcter públic de cara a oferir cés d’entrada del capital privat a l’ICS entitats cent per cent públiques que fun- o compartir serveis, i que cada entitat (una empresa pública que actualment té cionarien sota el paraigües de l’ICS, la disposi de més marge de maniobra per 40.000 treballadors) i la seva fragmenta- porta a la privatització ja estarà oberta. establir convenis i aliances amb pro- ció diverses empreses, segons els plans Dins del pla que ha dissenyat el Departa- veïdors i amb altres agents sanitaris o del Govern de la Generalitat. ment de Salut, cadascun dels vuit hospi- per negociar terminis de pagament, per L’actual legislació és l’únic entrebanc tals gestionats per l’ICS (Vall d’Hebron, exemple. A més, cada hospital o grup de legal que fins ara ha impedit que el go- Bellvitge, Germans Trias i Pujol, Arnau centres d’atenció primària podrà fer la vern pogués posar en marxa el seu pla de Vilanova, Josep Trueta, Joan XXIII, seva pròpia política de contractació de per fragmentar l’Institut Català de la Verge de la Cinta i Viladecans) configu- personal en funció de les seves neces- Salut (ICS) en una vintena d’empreses raria una empresa diferenciada. Pel que sitats, en lloc d’adaptar-se a les convo- filials. Però això canviarà quan el Par- fa als centres d’atenció primària (l’ICS catòries de places que, periòdicament, lament de Catalunya aprovi a principis gestiona el 80% dels CAP), la idea és oferia l’ICS per a tots els seus centres. del 2012, segons preveu l’executiu, preveu crear empreses filials integrades Actualment, el 90% de la plantilla de la llei d’agilitat i reestructuració de per quinze o vint àrees bàsiques de salut l’ICS té règim estatutari i el 10% restant l’administració (una de les lleis en què (ABS) segons declaracions del director són funcionaris o personal laboral. La es va dividir l’anomenada llei òmnibus). gerent de l’ICS. flexibilitat de què disposaran els centres Aquesta norma inclou les modificacions Un dels punts més conflictius de la re- amb la descentralització de l’ICS pre- 10 Gener de 2012
- 12. TREBALL-ECONOMIA Nova agressióclassista del govern de la Generalitat és la de la reconquesta dels serveis pú- Secció Sindical CGT Universitat blics i la nacionalització de la banca. Autònoma de Barcelona http://cgtuab.wordpress. Aquesta via és la de les organitzacions com/ sindicals independents i lliures per de- fensar les reivindicacions dels treballa- dors i les treballadores. Les nostres propostes a l’equip de go- L a vaga general d’universitats del passat 17-N a Catalunya va aconseguir situar en el debat públic vern de la UAB, extensibles a totes les universitat públiques són: 1) Augment dels cànons provinents la situació actual de les universitats, de màsters propis i empreses spin-off el problema del seu finançament i, en i fundacions. definitiva, el model de política educa- 2) Fer incompatibles les reduccions en tiva del nostre país. la docència oficial amb la participació El Govern de la Generalitat anuncia en màsters i cursos no oficials. noves mesures antisocials, amb un 3) Reducció dels càrrecs i encàrrecs de biaix clarament classista, ara per la confiança nomenats pels rectorats. via fiscal, per reduir en el 2012 el dè- 4) Reduir els salaris molt elevats dels ficit corrent fins a un 1% del PIB amb equipa de gerència així com les despe- totes les conseqüències que implica ses de caràcter protocol•lari i sumptua- respecte a una nova retallada de sous, ri dels equips de govern. l’augment de les taxes, el copagament 5) Suprimir les aportacions financeres encobert de la sanitat, l’ increment dels a fundacions i a les càtedres de gestió transports públics i un encariment del mixta participades per entitats priva- rebut de l’aigua.Hi ha un guió escrit, des amb ànim de lucre i/o financeres dirigit i interpretat. El cop d’estat dels 6) Plantejar l’alienació d’immobles de mercats i de l’oligopoli financer euro- per a la majoria, i tan sols es dóna infor- activitats deixen de ser rendibles per a febles el desgavell financer a què s’ha titularitat de les universitats i situats peu i internacional han abocat a la ciu- mació limitada i fragmentària sobre la la casta que se n’aprofita, es tanquen i, arribat, s’aposta per la definitiva liqui- fora dels recintes universitaris en els tadania a donar tot el poder a la dreta, situació real de la UAB i de l’entramat s’hi ha pèrdues, es traspassen a càrrec dació de l’educació com a dret univer- quals tinguin lloc activitats majori- com ha passat sovint en les situacions empresarial que gira entorn de la Uni- dels pressupostos generals. Es torna a sal que el poble de Catalunya exigeix i tàriament privades històriques de pànic i de resignació versitat i que alguns han muntat en be- repetir la història: els beneficis a repar- que ara es qüestiona perquè uns quants 7) Auditar urgentment la situació fi- (conegut: les forces conservadores es nefici propi des de fa anys (fundacions, tir entre uns pocs, les pèrdues a distri- puguin continuar engreixant-se. nancera dels immobles de titularitat o presenten com a salvadores davant la mestratges i cursos cogestionats amb buir entre tots i totes. Una gestió fosca participats per les universitats situats crisi i molta gent s’ho creu, alguns cí- empreses, spin-offs, etc.). i dubtosa que ha ocasionat una bona en els recintes universitaris en els nicament); El govern de la Generalitat Des del punt de vista del finançament part del dèficit pressupostari actual i CGT creu que és quals majoritàriament no es desenvo- ha actuat calculadament per tal de tenir global i dels recursos que permeten que no pot servir com a argument per possible una altra via! lupin activitats acadèmiques de caràc- ara les mans lliures i continuar amb la d’assegurar el funcionament del ser- demanar sacrificis. ter públic i, en el cas que es consideri liquidació del que ens queda del dret vei públic de la universitat, cal recor- CGT pensa -i així ho ha expressat en Si els governs d’esquerra i de dreta i necessari, alienar-los. universal a l’educació.El pressupost dar que a la UAB ens trobem davant tot moment- que continuar amb aques- les burocràcies sindicals es sotmeten 8) Recuperar les universitats com es- que l’equip actual de govern de la Uni- unes condicions generades pels últims ta política significa reduir la univer- al consens del respecte i de l’obligació pais de titularitat pública de caràcter versitat Autònoma de Barcelona ha pre- equips de govern, que moltes vegades sitat pública, que és de tots, a ser un de reduir els dèficits, és possible una acadèmic, progressivament totes les sentat per a l’any 2012, i que pretén tirar han promogut unes polítiques que han apèndix de l’empresa privada. altra via, desitjable, necessària i justa. fundacions participades i procedint endavant, és part d’ aquesta estratègia, i oblidat el caràcter públic de les nostres CGT vol manifestar a totes les treba- Aquesta via és la de la ruptura amb la a vendre els seus actius quan aquests segueix un guió semblant. Tan sols es activitats de docència i d’investigació, lladores i treballadors, siguin docents o dictadura capitalista i les seves instàn- estiguin localitzats fora dels recintes pretén retallar, però no hi ha voluntat donant prioritat a activitats de lucre personal d’administració i serveis, que cies (FMI i UE). Aquesta via és la del universitaris i figurin a nom de socie- de cercar finançament alternatiu. Es de- privat i de negocis amb corporacions si es continua apostant per la via de retorn al finançament sense interessos tats instrumentals.Lluitem pels nos- mana informació econòmica completa empresarials. Quan algunes d’aquestes carregar sobre les esquenes dels més de les despeses públiques. Aquesta via tres drets. Una altra via és possible! Seat aconsegueix, amb la complicitat de la UGT, vincular els sous amb els resultats de l’empresa dels següents percentatges: un 30 % de la Secció Sindical de CGT criti- guanyats per la CGT en els jutjats de de guarderia, assegurança mèdica Redacció i Secció Sindical CGT per l’obtenció d’un resultat positiu, cant el preacord: lo social (dret a gaudir les vacances privada,…) que per a l’empresa no Seat Martorell un 30 % per productivitat i un 40 % després d’una IT, reconeixement de suposen pràcticament cap cost. per qualitat, de forma que si el resul- Allò que el conveni part natural com a hospitalització,…). I un “repartiment de beneficis” ano- tat és positiu el treballador cobrarà Drets que s’han aconseguit gràcies a menats retribució variable, un màxim automàticament 150 euros, però no- amaga l’inconformisme i la reivindicació de de 500€ que quedat a l’antull de L a direcció de Seat i el sindicat UGT van firmar el 21 de desem- bre un preacord sobre un nou conveni més rebrà la paga completa de 500 euros si es compleixen una sèrie de Després de tres anys sense conveni, i després de dos mesos sense reunions molts i moltes treballadores. Enrere queden les reivindicacions bàsi- l’empresa i que anirà retallant segons el balanç de resultats que vulguin condicions vinculades a la producti- ques de la plantilla: presentar o els objectius en producti- col•lectiu vigent fins al 2015 que re- vitat (150 euros més si s’assoleixen) i oficials de negociació, el sindicat * No existeix recuperació salarial del vitat i qualitat que marquin. forma el sistema retributiu i la flexi- a la qualitat (200 euros més). Si Seat majoritari (la UGT), pacta, urgen- que es va perdre amb el Q3, només Aquest trist final ens el temíem des bilitat interna, i preveu, per primera registra pèrdues però són menors de tment amb un vergonyós teatre, el l’IPC pelat. que la UGT i l’empresa van aconse- vegada, una fórmula salarial que té les esperades, els sous dels treba- preacord de Conveni a Seat on aban- * No existeix reducció de jornada, ni en guir la majoria absoluta. En un any en compte l’IPC real i contempla un lladors pujaran, com a màxim, un dona la Plataforma Unitària i dona dies ni en pauses. ens han col•locat contractes per ETT, increment addicional vinculat al re- 0,5%. Quan el resultat operatiu de la el vist-i-plau al principal objectiu de * No s’humanitzen els ritmes de treball. les RDE amb filmació i aquest Con- sultat operatiu de l’empresa. El con- companyia sigui negatiu (la situació l’empresa: una flexibilitat a la carta. * No s’amplien les línies de transport veni, pactat sota la política de la por veni, el més important de la indústria actual de Seat), per cada 25 milions Encara que ho vesteixin de seda en col•lectiu. i que retalla encara més els ja prou catalana pel pes i influència de Seat, d’euros que es millori el resultat pre- misèria es queda la Plataforma Uni- D’ara en endavant tindrem que sa- minvats drets que teníem. és un referent en les relacions labo- vist s’afegirà un 0,1 % a les taules tària, i la majoria de les millores so- crificar la nostra vida per l’empresa, Fem una crida a la reflexió a la ma- rals. CGT i CCOO no el van signar. salarials, amb un màxim del 0,5 %. cials que es recullen en el preacord que aconsegueix la flexibilitat total al joria de la plantilla que fa un any van El document garanteix que els sous La CGT denuncia que el preacord o són obligacions de l’empresa per poder convocar fins a 42 caps de se- escollir aquest tipus de sindicalis- dels 13.000 treballadors pujaran se- dóna a l’empresa una flexibilitat a la llei (Pla d’Igualtat, reconeixement de tmana de treball (84 dies a 3 torns) a me. Un sindicalisme antisocial que gons l’IPC real i podran rebre una carta a canvi d’una pobra pujada sala- les parelles de fet a tots els efectes, canvi d’un grapat de minúcies (siste- promociona les hores extres amb 5 paga de fins a 500 euros si l’empresa rial i sense ni un minut de reducció de permís disponible durant hospita- ma de leasing, la compra d’un cotxe milions d’aturats, i que s’oblida del té beneficis, que es distribuirà en raó jornada. A continuació el comunicat lització de familiars,…) o han estat amb les hores acumulades, el tiquet repartiment de la riquesa i del treball. Gener de 2012 11
- 13. TREBALL-ECONOMIA Treballar gratis, per a treballar tots? Les “pràctiques no laborals” per a joves realitzades en empreses gressar en el mercat de treball. No da per a joves o, el que és el ma- des dels 16 fins als 30 anys. Contrac- educatiu o laboral, però nul•la o Laura Mora Cabello de Alba obstant això, aquest argument xoca teix, una sort de contracte indefinit tes temporals (formatiu o en pràcti- escassa experiència laboral, sota la amb l’elevat atur d’aquesta joventut d’indemnització per acomiadament ques) o indefinits per al foment de direcció i supervisió d’un tutor, en L’autora analitza el Reial decret espanyola que, diuen també, és la menor que l’ordinària i també sub- l’ocupació que resulten molt barats els centres de treball de l’empresa, i 1543/2011, publicat en el BOE del generació més formada de la his- vencionat en les seves aportacions a a les empreses, tant per l’absència tindran una durada d’entre sis i nou passat 18 de novembre, que regula tòria. Sigui com sigui, la realitat és la Seguretat Social pels impostos de d’indemnització quan s’acaba el mesos. les anomenades “pràctiques no la- que el mercat de treball decent re- tots nosaltres. contracte i els baixos salaris en I les paraules màgiques: el treba- borals” realitzades en empreses. sulta inexpugnable per a gairebé la els primers, com el baix cost de llador o treballadora jove rebrà una meitat de la joventut espanyola. Eternament en l’acomiadament en els segons, a més beca de suport de l’empresa, que serà El Govern sortint de l’Estat espan- En aquest sentit, en la primera re- de que ambdós tenen bé bonificades com a mínim del 80 % de l’Indicador forma laboral, a través de la Llei precari les quotes a la Seguretat Social. Públic de Renda d’Efectes o Múl- yol va aprovar, tot just 20 dies abans de les eleccions del 20N que acaba- 35/2010, es modificaven els contrac- I, en aquest panorama, s’aprova el tiples (IPREM) –532,51 euros al tes per a la formació i l’aprenentatge La segona reforma en aquest tema, Decret 1543/2011, de 31 d’octubre, mes–, és a dir, 426 euros mensuals; rien amb el seu mandat, un decret aprovada el 26 agost del 2011, és a pel qual s’ha legalitzat el treball i el contracte en pràctiques reconei- pel qual es regulen les pràctiques no a més d’un certificat que acrediti xent-los per fi protecció per atur. dir, una reforma feta a l’agost amb laborals en empreses, última gesta aquestes pràctiques. En definitiva, gairebé gratuït dels joves en les Una cosa gens menyspreable i pel nocturnitat i traïdoria, i a punt de reformista del Govern sortint del es legalitza el tenir a una persona empreses. Un bonic llegat per a ser que es duia lluitant molt temps, si vèncer la legislatura, tornava a re- PSOE en plena agonia mortuòria. qualificada treballant entre sis i nou recordat. no fora perquè els costos socials formar el contracte per a la formació El preàmbul de la norma és clar: mesos en una empresa per la mòdica En els dos últims anys, tres han estat les reformes que s’han fet entorn del d’aquesta protecció –és a dir, els di- i l’aprenentatge, ampliant el termini “(…) Resulta urgent i necessari per quantitat de 426 euros. Clar que no treball dels joves en la línia de lluitar ners que empreses, treballadors i tre- que dura la joventut (així, a cop de això articular mesures que incre- és salari perquè no és treball. I se’ls contra l’altíssim atur juvenil que fre- balladores han d’aportar per a soste- decret) i, per tant, ampliant el temps mentin les oportunitats d’ocupació inclourà en la Seguretat Social, però ga ja el 49%, així mateix, el 80% de nir el sistema de seguretat social– no vital durant el qual es pot ser jove per als joves amb formació, mesu- no a efectes de l’atur. Finalment, en l’ocupació que es destrueix és el que recauen en les empreses, que veuen per a tenir un contracte miserable. I res que han de contribuir a facilitar el món al revés, subscriure aquests realitzen els joves. Un atur juvenil bonificades o subvencionades les a més, ara, durant més temps, am- el seu accés al mercat de treball, a convenis de col•laboració per part que s’ha intentat explicar des de les seves quotes per l’erari públic. Tam- pliant la durada mínima del contrac- l’ocupació i a l’adquisició de pràcti- de les empreses es mostra com una institucions per la rigidesa del mer- poc han de pagar les seves quotes te de formació i aprenentatge de sis ca laboral en un entorn real”. obligació gairebé moral que tenen cat de treball i a l’alt índex de fracàs socials els joves contractats, si bé les mesos a un any. Per tant, és una reforma que reco- en virtut de la seva responsabilitat escolar espanyol i la falta de qualifi- veuen repercutides d’alguna manera En definitiva i perquè ens enten- neix parcialment la inutilitat dels social corporativa. cació de molts joves que no arriben en el baixos que són els seus salaris. guem, ara per ara, hi ha contractes contractes en pràctiques que acaben En definitiva, una vegada més, ni a tenir l’Ensenyament Secundari I s’incentivava també el contracte precaris i flexibles –en salari, en de reformar, ja que preveu un meca- les anomenades polítiques actives Obligatori, el que els impedeix in- de foment de l’ocupació indefini- condicions, en futur– disponibles nisme previ d’inserció en el mercat d’ocupació i les normes que les laboral per a la gent jove amb for- materialitzen posen al servei em- mació. Aquesta porta de darrere presarial no només recursos econò- l’anomenen “pràctiques no labo- mics que abarateixen els costos de rals”. No són laborals perquè no es la mà d’obra a costa dels impostos rep un salari a canvi, però s’orienten d’aquests mateixos treballadors i a l’adquisició de pràctica “laboral”. treballadores, sinó que a més lega- No és emobilcar-ho molt per a no litzen el que fins a ara era il•legal anomenar a les coses pel seu nom? perquè, senyores i senyors, això és S’establiran convenis de treball, treball gratuït, peatge pel col•laboració entre les empreses i qual haurà de passar qualsevol jove els serveis públics d’ocupació, però durant nou mesos per a tenir el mi- el procés de selecció de les perso- ratge de poder trobar una ocupació nes afortunades serà a càrrec de amb un contracte en pràctiques? l’empresa sota la supervisió del ser- vei d’ocupació competent. Les ci- * Laura Mora Cabello de Alba és tades pràctiques es desenvoluparan professora de Dret del Treball a la per persones joves d’entre 18 i 25 Universitat de Castella-La Manxa. anys, aturades, que tinguin qualifica- Article publicat al núm. 163 de la ció professional, ja sigui en l’àmbit revista Diagonal La CGT arriba a l’EMT de Palma que amb això de la crisi totes les em- de novembre, en un acte-presentació, STiC de la CGT de Balears preses volen fer retallades i l’EMT no vam tenir l’oportunitat de tenir entre és una excepció. nosaltres a Saturní Mercader i Joa- Encara no hi ha cap proposta fer- quin Godoy, companys de la TMB, D es de fa dos mesos s’ha cons- tituit a l’Empresa Muncipal de Transports de Palma una secció sin- ma per part de l’empresa però d’un temps ençà es ve parlant de reducció salarial, congelació de l’antigüetat, que ens van explicar molt bé com els hi anava per Barcelona. Veure que estant units la lluita és possible i els dical de la CGT. Fins ara només hi no renovacions de contractes even- objectius s’assoleixen va suposar una havia presents UGT, USO, CCOO i tuals, etc. Són molts els companys gran motivació per nosaltres. SATI (sindicat independent). Degut que ja s’han interessat per aquesta Tots els començaments són com- a les circunstàncies que s’estàn pro- nova secció sindical i esperam poc plicats però esteim convençuts que duïnt darrerament en el món laboral, a poc poder aconseguir el recolza- estam en un equip guanyador, que un grup de companys hem cregut ment d´’una amplia part dels treba- ens ajudarà fins al final i que as- convenient la creació d’aquesta sec- lladors. solirem els objectius. Segur que a ció per tal de donar un altre aire a les Està clar que la gent veu en la CGT Barcelona les coses també ho són coses. una forma molt diferent de fer les complicades però la unió fa la for- Les eleccions sindicals no seràn fins coses i sobretot tenen l’esperança en ça i el missatge d´honestitat acaba d’aquí tres anys però durant l’any que aquest sindicat no es plegarà a les arribant a la gent. 2012 s’ha de negociar el conveni nou exigències de les patronals. Esperam que aquest camí que hem i la CGT vol plantetjar alternatives i Dins d’aquest començament hem començat ens porti a tenir una bona solucions als problemes que es venen comptat amb el recolzament constant representació perquè poguem seguir patint dins de l’empresa. No és nou del sindicat de Mallorca i el passat 25 lluitant pels drets de tots i de totes 12 Gener de 2012
- 14. TREBALL-ECONOMIA > BREUSSINDICALS Contra l’ERO a compromet a deuen algunes mensualitats així com la totalitat dels increments sigui regressiu Drets Socials de Granollers i els In- dignats de Mollet i Montmeló entre FUNOSA continuar a salarials dels convenis del 2010 al Sanatori d’altres. i 2011. I a més, tot això, pretenen Martorelles que ho reclamin directament a FO- Villablanca L’empresa metal•lúrgica Fundi- GASA, desentenent-se de qualsevol Acomiaden un ciones Òdena SA (Funosa) ha pre- sentat dos expedients de regulació La multinacional italiana Piaggio, responsabilitat. Darrere d’aquest tancament només Mobilitzacions al Sanatori Villa- afiliat de CGT al propietària de la marca catalana blanca de Reus davant les propos- d’ocupació que afectaran el total de la plantilla, de 330 treballadors. Derbi, es va comprometre finalment hi ha afany de lucre i avarícia em- tes regressives de l’empresa en el Barcelona City presarial, ja que l’empresa té béns El primer afecta 36 treballadors a finals de desembre amb el govern a donar continuïtat a la fàbrica de i equips suficients perquè li siguin procés de negociació del nou con- veni. Els treballadors han realitzat Tour i és d’extinció; el segon afecta la Derbi de Martorelles. Aquest com- embargats a favor dels treballadors diverses concentracions a les portes resta dels treballadors, 294, i és de promís es produeix nou mesos des- que llença al carrer i els envia al del centre per protestar per l’actitud El passat 14 de desembre van aco- suspensió temporal: els empleats prés que Piaggio anunciés la seva FOGASA. de l’empresa davant l’actual pro- miadar al company V. M., conduc- deixaran de treballar deu dies cada intenció de tancar la planta, un cés de negociació col•lectiva, que tor de l’empresa Barcelona City mes. Es tracta de la firma del sec- Tour i afiliat a CGT. L’excusa esgri- tor industrial més important de mes i mig després que el comitè d’empresa denunciés que ho faria Incendiari vol implantar un nou calendari de torns i horaris que afectarien de for- mida per la direcció per consumar l’Anoia. El 24 de desembre es va fer una concentració a Igualada efectiu el juny del 2012, data en informe “secret” ma molt negativa a la plantilla del aquest atropellament va ser que el company, estant de paisà per estar què s’acabava el calendari laboral, centre. contra la bateria de retallades sala- rials i acomiadaments que planteja i que Piaggio anunciés que al gener sobre la de vacances, va pujar a un autobús a plaça Catalunya, per baixar una la direcció de FUNOSA. començaria a traslladar la produc- ció de motos a Itàlia sense que ha- continuïtat de Jornada de vaga parada més enllà, a la Catedral. A gués trobat encara una alternativa Parcs i Jardins al grup Hewlett- més, un altre treballador ha estat acomiadat i una altra companya Campanya de industrial per garantir l’activitat i els llocs de treball. Packard sancionada amb 60 dies de suspen- El 14 de desembre, de forma suport a les La incògnita ara és el paper que anònima, se’ls va filtrar al Comitè sió de sou i feina. El veritable motiu és acovardir i tindrà la fàbrica catalana dins el El 21 de desembre, la plantilla de acomiadades i grup, que s’ha de concretar tant d’Empresa un informe encarregat per Parcs i Jardins de Barcelo- les empreses del grup HP va realit- atemorir els treballadors, ja que després d’un procés de vaga el sancionades per amb el govern com amb el comitè d’empresa. Podria continuar fabri- na a l’empresa Konsac-Group on zar una jornada de vaga perquè no hi hagi acomiadaments, entre elles mes d’agost passat, ha sorgit amb s’estudia la possibilitat de priva- Caprabo cant motos però el més probable tització de la totalitat del servei de la de Sant Cugat del Vallès, on es força una secció sindical de CGT a l’empresa, de la qual el company és és que faci components. Tampoc jardineria. va portar a terme una manifestació. van concretar si continuaria tota la membre destacat. Cal recordar que Segueix la campanya de suport L’informe contemplava tres pos- El seguiment va ser majoritari en la plantilla, d’uns 200 treballadors, o ja a l’agost, la direcció de l’empresa als 4 delegats/es de CGT acomia- sibilitats: Subrogació de tota la major part dels centres convocats. va respondre amb 20 acomiada- dats per Caprabo a Barcelona i els s’haurien de fer ajustaments, ja que plantilla a una empresa privada; Els treballadors han realitzat pro- ments a la convocatòria de vaga, i 2 delegats sancionats amb 35 dies la situació del sector del motor és Subrogació separada en el temps de testes en fires, accions enfront de pel que es veu, segueix actuant amb d’ocupació i sou per aquesta em- molt negativa. diferents segments de la plantilla; stands de la companyia, pancartes total impunitat. presa repressora i vulneradora de Amortització gradual i paulatina en ponts i polígons, manifestacions, El comitè d’empresa està format per drets fonamentals, que pretén aca- CATENSA vol dels llocs de treball. Davant de l’aparició d’aquest in- concentracions, vagues,... El sector informàtic acumula ja 9 membres, tots ells de CCOO, i no bar amb la CGT. donen senyals de voler defensars al Després de la concentració realit- acomiadar tota forme, un centenar d’empleats del molts anys que els treballadors i companys. Davant la negativa del Institut Municipal de Parcs i Jardins treballadores són tractats com em- zada el 25 de novembre amb motiu de la inauguració d’un nou centre la plantilla de Barcelona van protestar el 23 de balums sospitosos als quals enviar comitè de cridar a una assemblea, la secció sindical de CGT va convo- a Viladecans, el 23 de desembre es desembre a la plaça de Sant Jaume al carrer amb l’excusa de la Crisi car-la per organitzar la defensa del van portar a terme concentracions El fabricant de components Caten- enfront de l’Ajuntament perquè perquè el cap de torn s’ompli les company, i ha començat una cam- davant centres de Caprabo a Sants, sa, del holding italià ORV, vol tan- l’alcalde, Xavier Trias no empren- butxaques. panya de denuncia pública dels fets Gràcia, Segur de Calafell i Vila- car la fàbrica de Santa Perpètua de gui la privatització de l’institut, fent Les seccions sindicals de CGT a entre els usuaris de l’empresa, amb franca del Penedès. Mogoda i ha presentat un ERO per coincidir la protesta amb l’últim ple HP, i la resta del sector informàtic pancartes, octavetes i un piquet in- Recordem que hi ha un compte co- als seus 88 empleats. de l’any del consistori. fan una crida a tot el col•lectiu in- formatiu el 5 de gener a la parada rrent per a fer un aportacions econò- Amb falses promeses, amb men- El comitè d’empresa critica la si- formàtic a mobilitzar-se i organit- del bus turístic City Tour que te a miques: 2100 1391 96 0200043433 tides, enganyant als treballadors tuació de deterioració intencionada zar-se en cada empresa del sector. Plaça Catalunya. ja que als acomiadats se’ls ha restat i amagant en tot moment quines per a justificar la privatització de de la liquidació una part important dels seus sous, pel que necessiten eren les seves intencions reals, han l’institut, i subratlla que el 2005 hi havia un 9% del pressupost exter- Segueix la Contra aconseguit desmantellar la totali- del suport econòmic de tota la CGT. tat de la producció desviant eines, nalitzat, i ara ja arriba al 30%. campanya per l’acomiadament equips i línies de fabricació a altres la readmssió de d’un company a plantes d’Europa. Per un conveni Piaggio es Els treballadors porten mesos co- Charo Luchena, BEGIPSA brant amb molt de retard, se’ls col·lectiu que no acomiadada per Nidec El 30 de novembre va ser acomiadat el company Paco de l’empresa Be- gudes del Garraf i Penedès que es El 15 de desembre es va portar a dedica al repartiment de begudes i terme una nova jornada de lluita per altres. L’empresa al•lega baix rendi- la readmissió de la companya Cha- ment, no obstant això li reconeix la ro Luchena, acomiadada per Nidec, improcedència de l’acomiadament empresa situada a Santa Perpètua amb els 45 dies per any. de Mogoda. Els motius veritables són els de Pel mati una nova aturada per part sempre, a l’agost comencen a dels treballadors/es de Nidec era la moure’s per a reivindicar els sala- primera acció del dia. Després un ris del conveni i rebutjar la jornada grup de companys/es del sindicat laboral de 12 h. que venien fent, marxàven fins al consolat del Japó obligant-los a treballar dissabtes i a Barcelona per entregar-li una car- festius. Davant tal situació els nos- ta al cònsul. tres afiliats s’han posat en el punt Per la tarda una manifestació que començava davant de l’Ajuntament de mira de l’empresa, al ser els de Santa Perpètua de la Mogoda únics que s’han oposat a aquesta si- fins arribar a la fàbrica aplegava tuació. L’empresa ha pres la deter- al voltant de 130 companys/es. Un minació d’anar acomiadant un a un cops arribats a la fabrica, es donava als nostres afiliats per a així tornar inici a una nova aturada del torn de a la situació anterior. tarda. Per tot això, des de la CGT del Ga- En la campanya de suport, rraf-Alt Penedès es va iniciar una col•laboren amb la CGT col•lectius campanya de denuncia i solidaritat i com l’Assemblea Llibertària del es va fer una concentració a les por- Vallès Oriental, l’Assemblea pels tes de l’empresa el 7 de desembre. Gener de 2012 13
- 15. TREBALL-ECONOMIA > EINESDE DEFENSA JURÍDICA Quan val la vida i la integritat física d’un treballador accidentat? Comentari de la Sentència de la Sala General del Tribunal Suprem, de 30 de juny de 2010, Nº de Recurs: 4123/2008. Ponent: Luis Fernando de Castro Fernández. minar aquesta quantia segons uns ponde acreditar la concurrencia de tant, i a partir d’aquesta transcen- d’aquesta nova doctrina, en molts Àlex Tisminetzky, advocat barems (per exemple, 70.000 euros esa posible causa de exoneración, dental sentència va passar a la nova casos els treballadors no podien en cas de restar invàlid per a la feina en tanto que él es el titular de la de llei de procediment laboral (Ley demostrar la infracció de l’empresa habitual) li restaven el que cobraria deuda de seguridad”. 36/2011, de 10 de octubre, ley re- en donar-se un Accident de Treball E l Tribunal Suprem espanyol porta anys discutint com ha de ser indemnitzat el treballa- en tota la seva vida el treballador en la prestació d’invalidesa total (suma que s’anomena capital cost). Segons afirma de forma clara i lò- gica la sentència, l’empresari és el guladora de la jurisdicción social), i ara és aplicable per aquesta llei des o Malaltia Professional, a causa de que no tenien les proves documen- tals per provar les infraccions em- que ha d’acreditar que ha complert de desembre d’aquest any. dor que pateix un Accident de Per tant, el resultat és que als 70.000 tota la normativa en matèria de presarials. I si finalment provaven Treball o una Malaltia Profes- euros se li restava el capital cost de la infracció empresarial, les quanties sional. Semblen preguntes me- la invalidesa, donant com a resultat prevenció de riscos, i que a pesar El compliment formal que s’aconseguien eren ridícules o d’aquest fet, per causa fortuïta o per tafísiques, però els magistrats es final quanties minúscules, quan no actuació temerària del treballador, no és suficient inexistents, restant fins i tot al tre- posen l’interrogant sobre quan nul•les o fins i tot negatives. Per ballador la contradictòria sensació l’Accident de Treball s’ha donat val una vida humana d’un assala- tant, el treballador no era indemnit- Alhora, aquesta nova sentència del de que encara li hauria de pagar a igualment. riat: Quan el dolor d’una vídua? zat amb cap quantia pel dany que Tribunal Suprem va més enllà, i de- l’empresari pel dany que li ha cau- Aquest canvi en l’anomenada “cà- O quants diners valen perdre un havia patit. Els jutges havien arribat termina: sat. rrega de la prova” és lògica: és braç?. Ara, amb aquesta darre- a la conclusió doncs que la vida hu- “para enervar su posible responsa- Ara la situació del treballador da- ra sentència de la Sala General, l’empresari que en surt beneficiat mana assalariada no valia res més bilidad el empleador ha de acreditar vant d’una reclamació de danys i la unanimitat dels magistrats ha de l’actuació de l’empresa amb la que una pensió. haber agotado toda diligencia exigi- perjudicis per Accident de Treball fet un pas més i determina que, plusvàlua, i és ell qui té accés a tota Aquest càlcul pervers va ser modi- ble, más allá -incluso- de las exigen- o Malaltia Professional ha canviat en matèria de salut laboral, les la documentació que pot acreditar cias reglamentarias”. ficat per dues històriques sentències radicalment. Serà l’empresa la que obligacions de l’empresari fins si ha complert o no la normativa Per tant, a partir d’ara no val un del Tribunal Suprem de 17 de juliol haurà de demostrar que ha complert i tot van més enllà del que diuen (avaluacions de riscos, informes, compliment merament formal de la de 2007. En aquestes es determina la normativa, i fins i tot que ha tingut els reglaments, i que en tot cas actuacions preventives,...). norma per part de l’empresari, sinó una forma de calcular el dany cau- una actuació preventiva més enllà de és l’empresa la que ha de demos- En canvi, el treballador accidentat que ha de complir amb una protecció sat al treballador per un Accident de les normes, produint-se l’Accident trar que l’Accident de Treball o la Treball, en el que el que percebrà de no pot tenir accés a cap documenta- eficaç i haurà de posar quantes me- de Treball per causes totalment for- Malaltia Professional es va pro- ció, ni té cap capacitat d’incidir en sures siguin necessàries per a prote- prestació d’invalidesa no pot ser res- tuïtes (i haurà d’explicar quines han duir per una causa fortuïta aliena com fer la feina, fet a pesar del qual gir la integritat del treballador, més tat del càlcul total, fent augmentar estat). I la quantificació del dany a cap infracció empresarial. és finalment el que pateix les conse- enllà inclòs del que digui la norma. de forma exponencial les indemnit- serà molt més elevada. zacions en aquests dramàtics casos. qüències en la seva integritat física Aquesta jurisprudència es basa en El marc normatiu i de la jurispru- i psicològica. que és de sobra conegut el compli- Una mica d’història La conclusió és clara; el que pot dència ha canviat, ara resta que els ment merament formal de la llei que L’empresa ha de evitar l’Accident de Treball no porten a terme moltes empreses, que treballadors reclamem i denunciem Per a poder entendre aquesta sentèn- quan es produeix un Accident de cia hem de mirar una mica enrera. provar que ha es veu directament perjudicat per a pesar de patir una alta sinistralitat, Treball, una lacra amb esgarrifoses En aquest debat de quan val una vida complert la llei aquest en la seva integritat física, s’escuden en cursos de prevenció ri- dades, i que s’endú la vida d’un tre- humana, o la pèrdua d’un braç o una i fins i tot pot treure benefici de dículs o reconeixements mèdics cla- ballador cada dia als Països Cata- cama, els Jutjats Socials aplicaven Aquesta nova sentència del Tribunal l’incompliment en prevenció de ris- rament insuficients i no adequats al lans, i provoca tres assalariats morts fins fa poc un curiós i pervers càlcul Suprem fa encara un pas més enllà, cos (l’empresari), mentre que el que lloc concret de treball. cada dia a l’Estat espanyol. de suma zero. ara del 30 de juny de 2010, i de la pateix en la seva carn l’Accident de Segons alguns jutges, si el treballa- Sala General (tots els magistrats Treball no pot demostrar que s’ha Conclusió PD. Per a trobar sentències podeu dor demostrava que l’Accident de del Tribunal junts i per unanimitat). fet per evitar que finalment es donés accedir al buscador gratuït de www. Treball l’havia causat una infracció Concretament, la sentència deter- el sinistre laboral. La importància d’aquesta sentèn- poderjudicial.es, on consten totes empresarial s’havia de quantificar mina: Aquest canvi en l’anomenada “cà- cia, així com les del 17 de juliol les del Tribunal Suprem i els Tribu- amb diners el dany. Però al deter- “es al empresario a quien le corres- rrega de la prova” és molt impor- de 2007, salta a la vista. Abans nals Superiors de Justícia. Telefónica en el camí del cementiri la taula de seguiment de l’ERO s’ha serà l’estat i, per tant, els que més menys persones per defensar-nos, més, aquesta situació? Una garantia Secció Sindical CGT Telefónica Tarragona convertit en l’única generadora de necessiten dels seus serveis. I serà amb més descontent i menys mo- d’ocupació parcial, ja que deixa les notícies front al entumiment de les així pels diners que deixarà de re- tivació. A sobre la nostra tasca és possibles segregacions condiciona- taules que emanen del conveni. captar tant per la hisenda pública menyspreada davant del reconeixe- des a nous pactes socials. A És cert que són poques i pocs els que (les persones desocupades rebran ment d’uns nous professionals més Som sabedors que serà la indignació ssistim amb passivitat, com per es resisteixen tot i que la legislació gairebé la meitat de la renda durant agressius i «productius» que dirigei- l’únic camí possible per a la recupe- hipnosi, al desmantellament d’una companyia, Telefónica, el llarg en matèria fiscal i de pensions és tots aquests anys i amb una fiscalitat xen una subplantilla (legió de con- ració dels nostres drets. recorregut de la qual es va estendre canviant i que l’oferta no és cap pa- menor) com per les inferiors cotit- trates i subcontrates) de precaris en I ho sabem perquè al carrer, fora de al llarg de dos segles de la nostra re- nacea si es compara amb els diners zacions a la seguretat social, a més salari i, la majoria de les vegades, la nostra bombolla telefònica, som cent història. En els nostres llocs de que es guanyaria d’estar en actiu fins de que encara no se sap com com- alta qualificació però amb dèficit ja moltes i molts els que apostem treball, en silenci, veiem com les i a l’edat de jubilació. Però seria de pensarà la nostra companyia els dos d’experiència, que suporten unes per la mobilització i no ens quedem els nostres companys, un a un, es van beats no reconèixer que en la nova anys d’atur de cada desvinculació condicions laborals miserables. de braços creuats davant del escàn- donant de baixa acollint-se a aquest situació no es treballarà (guanyaràs doncs, encara que la llei està apro- Per això, potser no tenim dret a des- dol que el capital vulgui que la seva tercer i últim expedient. el pa amb la suor del teu front) amb vada, el reglament que ho regularà confiar de qui es dediquen a fons crisi la paguem nosaltres. Mentre ressonen les raneres d’aquest la certesa que la desaparició de la segueix sense redactar. en la destrucció d’ocupació i no li Per això, només traslladant la nos- «paquiderm» de les telecomunica- companyia, tal com la coneixíem, Perjudicats també que després de dediquen ni un sol esforç a les con- tra indignació dins del nostre àmbit cions obligat a agafar el camí cap al està propera. més de 20 anys en la companyia dicions dels que ens quedem? No serem capaços de plantar-li cara a la cementiri, uns i altres s’apunten els Però no està de més recordar que, veiem que, en la majoria dels casos, és paradoxal que sigui la garantia direcció i als que parapetats en les punts en aquest mercadeig final on en l’econòmic, el màxim perjudicat ens redueixen l’activitat, que som d’ocupació la que justifiqui, un cop excuses els fan el brou gros. 14 Gener de 2012
- 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes Després del 20N: la democràcia no hi és ni se l’espera Les eleccions generals realitzades a l’Estat espanyol tenen un guanyador clar: els mercats financers. De la tecnocràcia opusdeïsta a la tecnocràcia bancària. torna a prendre protagonisme. nomenats a dit per ajustar Itàlia i Grè- treball i aplicant David Fernàndez De la tecnocràcia opusdeïsta que va cia als designis financers. Tots dos són el manual del reestructurar el capitalisme a l’Estat membres destacats de la Trilateral. A reajustament neo- espanyol des de l’any 1959 a l’actual més, Monti està directament vinculat liberal”. E l programa econòmic de reajus- tament neoliberal ja està decidit pels mercats financers. La doctrina tecnocràcia bancària que copa els governs del sud de la Mediterrània, “la defunció de la democràcia” – a la Comissió Econòmica de la UE i a Goldman Sachs i Papademos, fins abans d’ahir, era el vicepresident del Un programa d’ajustament que ja ha arribat a Ir- del xoc i la TINA (‘there is no alter- en paraules de l’economista Miren Banc Central Europeu i l’antic gover- landa, Portugal, native’) ja han tombat quatre governs Etxezarreta– es tradueix en governs nador del Banc de Grècia. Grècia i Itàlia de la UE els darrers mesos enmig de d’emergència nacional nomenats di- Rere les bambolines d’una democrà- i que ja truca l’auge dels tecnòcrates rectament pels mercats. Mercats que cia formal que es deixa en suspens, en a les portes de Hi ha democràcia on manen els po- sempre es troben al llindar d’un atac temps proclius a la temptació autori- l’Estat espanyol bres”, escrivia Aristòtil. “No és que de nervis i que ja han modulat, alterat tària on els mercats posen i treuen go- per endurir-lo, no tingui idees, és que, si les expli- o canviat quatre governs de la UE en verns i arruïnen països sencers, també sota la “inevi- co, perdré les eleccions”, va etzibar els darrers mesos –dos d’ells sense destaca el Grup de Frankfurt, rovell de tabilitat tècni- Duran i Lleida el 17 d’octubre pas- eleccions. l’ou de l’elit europea que aplega An- ca” aixoplugada sat, durant la precampanya electoral. gela Merkel, Nicolas Sarkozy, Mario ideològicament Ho va fer a ESADE, principal pro- Draghi, Lagarde, Juncker, Barroso i De la Trilateral al Van Rompuy. Aquestes elits van ser en l’anomenada veïdora de tècniques tecnòcrates de TINA (there is l’executiu (neo)convergent d’Artur Grup de Frankfurt les que van provocar que, el 10 de no alternative), Mas. Amb dos milions de pobres, maig de 2009 i en seu parlamentària, popularitzada 80.000 desnonaments des de 2007 i Malgrat els 36 anys transcorreguts Rodríguez Zapatero anunciés un cop per Margaret 1,3 milions de persones aturades als entre ambdós 20-N, alguns noms dels d’estat financer i confirmés, en només Thacther. “No Països Catalans, el cronista oficial al tècnics de manteniment del sistema 120 segons, les nou mesures neoli- s’hi pot fer res”, diari del règim que sempre ha estat mai no canvien. La Comissió Trila- berals més antisocials de les darreres còpia calcada La Vanguardia, Jordi Barbeta, anun- teral, per exemple, el think-thank- dècades imposades pels mercats. En etzibada per Oriol ciava, categòric, que només se sor- mundial creat per David Rockefeller aquest sentit la premsa econòmica Pujol, portaveu tiria de la crisi amb més “suor i llà- el 1973 als tres centres de l’economia confirmava els contactes directes en del grup parla- grimes” perquè el full de ruta de les món (els EUA, Europa i el Japó) i els últims temps entre el PP i els exe- mentari de CiU, retallades que vindran ja està escrit. que, reunint dirigents polítics i les cutius francès i alemany. quan es van pre- 20-N i el que vindrà. Més enllà de principals multinacionals, consensua Les retallades que vindran, però, tam- sentar els pressu- la majoria absoluta obtinguda pel decisions, defineix estratègies i im- bé s’impulsen des de dins. En el cas postos generals més antisocials de a l’esquerra i com sempre, continuen PP el diumenge dia 20 de novembre pulsa processos d’abast mundial. Re- dels membres espanyols de la Co- les tres darreres dècades. “No hi ha esperant Godot. de 2011, les desenes eleccions gene- lacionada amb el Grup de Bilderberg, missió Trilateral, la terna és més que alternativa”, va reblar aleshores Mas- que aplega les 130 personalitats més significativa. Segons la pàgina web rals a l’Estat espanyol des del final Colell, l’artífex de la tisorada. de la dictadura tenen un guanyador poderoses i influents del planeta, la oficial, avui dia, en formen part Ana 28-N: la tecnocràcia Per fer front al TINA, però, va sorgir clar: els mercats financers. I entre el Trilateral –que mai no va marxar– tor- Maria Botin (Santander), Emilio Yba- la TANA (there is nombrous alterna- d’ESADE na a la palestra. rra (BBVA), Oscar Fanjul (Omega 20-N de 1975 que evoca la mort –al tives): sí que hi ha moltes alternati- Trilateral que és, precisament, el vin- Capital, de les Koplowitz), Nemesio Abans que Monti i Papadimos llit– del dictador i el 20-N de 2011, ves. Les xifres que no quadren d’una cle que més uneix Mario Monti i Lu- de la Cueva (Repsol), Borja Prado prenguessin les regnes tecnòcrates que anuncia una nova victòria de crisi que es perllonga ho acrediten: cas Papademos, els dos tecnòcra tes (Endesa) i Ignacio Polanco (Prisa). d’Itàlia i Grècia per aplicar el progra- l’estratègia del capital, la tecnocràcia 50.000 milions en retallades per al També Abel Matutes, Javier Solana ma electoral dels mercats, Artur Mas o els dos únics membres que formen període 2010-2013 a l’Estat espan- yol, les pitjors des del final de la dic- ja havia triat el desembre de 2010 la part de la Comissió Executiva: Anto- versió domèstica de l’opció tecnòcra- nio Garrigues Walker i Alfonso Corti- tadura. Només l’any passat, el frau fiscal va ascendir a 90.000 milions ta. Rebatejada, a casa nostra, com el na. La rectora de la Universitat Ramon d’euros a tot l’Estat; les 35 empre- “govern dels millors” -en clara sinto- Llull, Esther Giménez-Salinas, també ses espanyoles més importants van nia amb el the best and the brighest en formaria part. guanyar 47.000 milions d’euros i els categoritzat pel periodista nord-ame- bancs van embutxacar-se 15.000 mi- ricà David Halberstam el 1972-, CiU Entre el xoc i la por: lions d’euros el quart any de la crisi. va encunyar el terme dels millors del TINA al TANA En total, 150.000 milions d’euros, el per omplir l’executiu d’economistes triple que les retallades imposades formats a ESADE (Mena), suposats Aquesta estratègia per sortir de la per ZP. científics de prestigi (Mas-Colell) crisi escanyant qui no l’ha provocada Fins i tot una peça dels serveis in- i dirigents patronals (Boi Ruíz). El s’escau perfectament amb la doctrina formatius de TV3 emesa el 14 de govern del Marquès d’Esade que del xoc denunciada per Naomi Klein novembre pretenia fer entenedora la s’emmirallava en el model irlandès en l’auge del capitalisme del desastre: particular doctrina del xoc que es viu va quedar en mans d’interessos pri- aconseguir, per la via de l’enginyeria al sud de la UE: si un avió s’enlaira vats, que atiaven la bona nova de la social i la cultura de la por, que “allò i resulta que el pilot no sap conduir, prosperitat tècnica neutral, que mai que és políticament impossible es es busca una experta entre la tripula- no és neutra, sinó que respon a in- converteixi en políticament inevita- ció perquè el faci aterrar. La peça no teressos clars i concrets des del no- ble”, en paraules literals de Milton aclaria qui pagava el viatge ni quin vembre de 2010. Cercle d’Economia, Friedman, pare de l’Escola de Chi- era el rumb i el destí. Una paradoxa patronal i elits han passat a governant cago i icona del neoliberalisme. Des que permet fer el símil directe amb el Catalunya de iure. Els darrers 30 del seminari d’Economia Crítica Tai- post 20-N, on la democràcia no hi és anys va ser de facto. fa, Miren Etxezarreta adverteix en el ni se l’espera. Qui va fer emmalaltir mateix sentit: “El poder econòmic fa el malalt ara ens ven un hospital pri- * David Fernàndez és periodista i ac- servir la crisi per dominar la població vatitzat. 21-N: Rajoy a l’espera de les tivista social. Article extret del núm. rebaixant les condicions de vida i de ordres del BCE. 21-N: altres, a baix 250 del setmanari Directa. Gener de 2012 15
- 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANADIN Parlem Heleno Saña, anarquista, filò L’autodeterminació d’un individu Txema Bofill. Traducció a les més diverses respostes. Molts han d’Àngels Oliveres cregut que la rebel•lia contra l’autoritat significava el «tot està permès» d’Ivan Karamasov. No necessito subratllar que, per mi, el concepte d’anarquia o Heleno Saña Alcón (Barce- anarquisme només adquireix un signifi- lona,1930), és un dels grans cat legítim quan l’autodeterminació de filòsofs espanyols, llibertari, l’individu va unida a un codi moral que in- lliurepensador, perseverant i clou l’autodeterminació dels altres. Sen- insubornable. S’exilià a Ale- se aquest imperatiu categòric –—com manya el 1959, país d’on pro- l’anomena Kant—, la llibertat subjectiva cedeix la seva esposa, i on se- degenera inevitablement en abús d’ella gueix residint. Heleno Saña ha i condueix també inevitablement a la escrit quaranta llibres, alguns «guerra de tots contra tots» descrita per en llengua alemanya. De tots Hobbes en el seu «Leviatán». Albert Ca- ells destaco De Prudhon a Co- mus, que se sentia molt proper a l’ideari hn-Bendit publicat l’any 1970 llibertari, va exemplificar en el seu gran en ple franquisme, ja que em va llibre L’home revoltat les funestes defor- permetre conèixer l’existència macions humanes i polítiques que una de l’anarquisme. Per a mi és un rebel•lia falsament entesa pot arribar a privilegi poder comunicar-me i engendrar. entrevistar quaranta anys des- Respecte al caràcter personal de la près amb l’autor que em va ini- pregunta, em limito a senyalar que en ciar en l’anarquisme. És el cos- la mesura en que els meus defectes de tat agradable de fer entrevistes. caràcter i les meves febleses humanes Heleno Saña és originari d’una no m’ho han impedit, he sentit des de la família anarquista de Barcelo- en la meva llar gràcies al meu pare i als civil. Més endavant vaig entrar en relació París, la revolució llibertària espanyola meva primerenca edat la necessitat de na. El seu pare Joan Saña va seus companys d’idees, començant per amb el grup «Frente Libertario», i hi vaig va ser la gesta social més important de ser just amb les persones amb les quals militar al llarg de la seva vida a Joan Peiró, a qui vaig conèixer en la dè- publicar algun article. En un dels meus la història moderna. he conviscut i de ser útil i servir-les quan la CNT i a l’Ateneu Enciclopè- cada dels trenta quan ell treballava, com viatges vaig visitar també Josep Peirats han necessitat el meu ajut, comprensió o dic Popular. el pare, en la Cooperativa Vidriera de al sud de França, trobada que va ser el - En el teu llibre «La revolución consell. I també des de jove he donat una Amables companys, us deixo Mataró. Però la meva veritable iniciació naixement d’una cordial relació epistolar. libertaria» ens parles de la re- gran importància al cultiu de l’amistat, amb l’Heleno, bon coneixedor a l’anarquisme es produeix en la post- A finals de la dècada dels seixanta vaig volució i de la contrarevolució. que Aristòtil i altres clàssics grecs i ro- de l’anarquisme i dels pensa- guerra. En el nostre pis del carrer Verge publicar a la revista Índice una sèrie - Sí. No em limito a parlar d’allò que va mans consideraven com la més gran de dors grecs. del Remei, a la barriada del Poble Sec, hi d’assajos sobre l’anarquisme, que l’any ser pròpiament la revolució, sinó també les virtuts i com la condició prèvia per al tenien lloc sovint reunions clandestines, 1970 van aparèixer en forma de llibre de les forces que van fer tot el possible desenvolupament d’una societat racio- - Com anarquista, quins valors, de manera que em vaig acostumar a es- sota el títol El anarquismo, de Proudhon a per escanyar-la. Aquesta actitud contra- nal. Afegiré únicament que ser anarquis- ètica i moral practiques? coltar les discussions del meu pare i els Cohn-Bendit, al qual Federica Montseny revolucionària va estar dirigida des del ta no és per a mi altra cosa que intentar - Per respondre aquesta pregunta és seus companys. Llavors jo no era molt dedicà un generós article a l’Espoir de primer moment pel Partit Comunista fer el bé i procurar no fer mal ni humiliar per mi indispensable aclarir abans que conscient, però crec que aquesta ex- Toulouse. Anys més tard l’abraçaria a d’Espanya i pel PSUC a Catalunya, una als demés. l’anarquisme és una ideologia que conté periència adolescent i juvenil deixà una Madrid per primera vegada amb motiu de dimensió del meu llibre que va disgus- criteris no només molt diferents els uns inesborrable petjada en la meva psique. la nostra participació en el debat sobre tar molt a l’exmembre del PCE, Antonio - Com t’ha format la vida? dels altres, sinó també obertament opo- En quan a la meva evolució política, va l’anarquisme organitzat pel programa de Elorza, com es desprèn de les línies críti- - En la meva ja llarga vida he acumulat sats. Per això que parlar d’anarquisme estar centrada, fins a mitjans de la dè- televisió La clave fundat i dirigit per José ques que em va dedicar en El País. Però experiències ben diverses, però puc dir en termes generals sigui en realitat una cada dels cinquanta, en el món llibertari, Luís Balbín. amb la mateixa claredat i recopilació de que una de les més fecundes fou la llar- petitio principii o abstracció. Què té a per donar pas a poc a poc i més tard, a Quan anava a Barcelona, assistia a la dades ajusto comptes amb Juan Negrín ga fase de pobresa i penúria que vaig veure, per exemple, l’anarquisme pa- teories i cosmovisions de tipus més ge- tertúlia que el meu pare i alguns com- i els socialistes de dretes que van actuar conèixer durant els onze anys que el meu cifista i cristià de Tolstoi amb el culte a neral, un procés evolutiu inseparable de panys tenien a la cafeteria del «Centre com peons dels comunistes. Però tam- pare passà a les presons franquistes a la violència de Georges Sorel, o abans, la vocació filosòfica que anava germinant Lleidatà». També acostumava a trobar- bé al•ludeixo als errors comesos per la causa de la seva militància clandestina. amb els energumens de la «propaganda en el meu interior. Del que em vaig ado- me amb Luís Andrés Edo, Salvador Gu- CNT-FAI, en primer lloc la burocratització Tot i que, com els meus sis germans i pel fet»? Encara fa poc llegia a la primera germanes i altres nens i adolescents, nar clarament en la fase final de la meva rucharri i altres companys. En la fase en dels militants al capdavant dels Comitès, pàgina d’una publicació àcrata de Madrid vaig patir molt, més endavant he agraït modesta militància clandestina era que què Solidaridad Obrera estava dirigida al seu responsable, l’infaust Marianet. una apologia descarnada de Max Stirner, una i una altra vegada al destí que em jo no tenia fusta de zoon politikon i em per Carmen Díaz vaig publicar articles el teòric de l’egoisme més repel•lent. donés l’oportunitat de conèixer de prop sentia més atret per la theoria, això és, en el vell i memorable òrgan confederal. -Ens pots parlar de la teva tro- De manera semblant, en el mateix text l’adversitat en les seves múltiples cares, per la contemplació i la reflexió i no per També vaig donar alguna conferència i bada amb el maquis Facerías? s’elogiava també a Nietzsche, el teòric per dues raons fonamentals: 1) perquè l’acció. Aquesta és la raó per la que em vaig participar en algun acte públic com - No té cap importància. Un company de la «voluntat de poder», del menys- aquesta amarga experiència em lliurà vaig fer escriptor, una decisió que vaig el debat internacional sobre anarquisme em va dir que havia arribat de França un preu als dèbils i de la definició de la moral de convertir-me en un dels insuporta- prendre no precisament per «enllustrar que es va fer en les Cotxeres de Sants militant interessat en parlar amb els re- com un producte del ressentiment. Però bles nens mimats o senyorets satisfets les sabates del poderosos», com vaig la tardor de 1993. A Madrid solia veure presentants de la nostra generació, sen- també a l’hora de jutjar als clàssics de que he trobat arreu al llarg de la meva escriure en un dels meus llibres en llen- diversos companys, al local de Tirso de se revelar-me al seu veritable nom. Vam l’anarquisme sorgeixen de seguida els vida, també i especialment en els cercles gua alemanya. Molina o altres llocs. Poc després de convenir a veure’ns a les onze de la nit a contrastos entre ells, per exemple, entre intel•lectuals i polítics que més tard vaig El fet que deixés de militar formalment a la mort de Franco, vaig anar a Barajas la Granja Royal del carrer Pelai, local que el «conspiracionisme elitista» de Bakunin conèixer de ben aprop, i 2) perquè fou les files de la CNT no significa en cap ma- a rebre a Diego Abad de Santillán, amb jo freqüentava llavors. Tot i que estàvem i l’obrerisme mutualista de Proudhon o el d’aquesta experiència dolorosa que nai- nera que m’inhibís d’ella. Molt al contrari. qui vaig mantenir un tracte assidu fins el en ple estiu, portava gavardina, fet que sindicalisme de Fernand Pelloutier. xeria en mi la vinculació irrenunciable a Instal•lat ja a Alemanya, aprofitava cada nostre mutu allunyament a causa de les em desconcertà. En lloc d’asseure’ns al Però els equívocs sorgeixen ja a partir de les classes humils. viatge a Espanya per passar per París i diferencies sobre un rellançament de la fons del local, insistí a seure al costat de la interpretació del concepte d’anarquia veure els companys exiliats. El meu punt revista Timón i la línia a seguir. la porta. No em va passar desapercebut o negació de l’autoritat, arché. El proble- P. Com ha estat la teva evolució de referència era en Joan Manent, ex se- que mirava contínuament cap a fora. No ma número u és el de saber quin és el política i la teva «iniciació» a cretari de Peiró. En el Centre que tenien - Estem en el 75 aniversari de la va passar molt de temps sense que ens sistema de valors en que és sustenta la l’anarquisme? a la capital francesa, vaig poder abraçar revolució espanyola. Quina és preguntés si podíem anar a un lloc més negació del principi d’autoritat, un interro- R. Abans d’estudiar en els llibres el què a Cipriano Mera, per a mi una de les figu- la teva valoració? tranquil. Ens vam dirigir a una taverna gant que ha donat i segueix donant peu era l’anarquisme, ho vaig viure de nen res claus i més admirables de la guerra - A part del breu episodi de la Comuna de del Poble Sec, l’amo de la qual —en Sis- 16 Gener de 2012
- 18. NAMITA DE CERVELLENTREVISTA m amb... òsof i quixot contra els mercats u ha d’anar unida a la dels altres” quet— era company. Poc després de la produir una revolució, un canvi i vida àcrata? Plató, un cultura que el capitalisme ha nostra arribada tancà el local i ens vam de sistema? - La pregunta sembla un retret, però és destruït sistemàticament i substituït per > LES FRASES... acomodar a la part posterior del bar. Par- - Evidentment no. Els grec assignaven fàcil de respondre: des del dia llunyà en l’autocentrisme insolidari avui imperant. làrem fins la matinada. a la paideia dues funcions bàsiques: que el seu deixeble i amic Jaime Po- Encara que molt correcte en el to, va ser l’adquisició de coneixements i l’educació zas de Villena me’l presentà a Madrid, - Quin és el teu pròxim llibre i un diàleg de sords. Com gairebé tota la humana i moral. Aquesta segona dimen- les nostres relacions han estat sempre sobre què estàs investigant? gent de l’exili, tenia una idea errònia de la sió —la més important— ha estat elimi- cordials i afectuoses. He compartit amb - He acabat ara un manuscrit sobre el verdadera situació del país i de les possi- nada des de fa temps de la pedagogia, ell més d’un simposi, diverses vetllades que significa el sentit de la vida en el món bilitat de la lluita clandestina. Es va ado- sotmesa al dictat dels grans grups de musicals i he assistit a alguna de les deshumanitzat d’avui, però per que es nar ràpidament que jo no era la persona pressió i dels politicastres de torn. És xerrades que des de temps immemorial converteixi en llibre haig de trobar primer adequada per compartir el tipus d’acció per això que l’educació està enterament dóna a l’Ateneu de Madrid, però l’alt un editor disposat a publicar-lo, cosa que que ell practicava i la nostra conversa al servei de la raó burgesa o «raó ins- nivell especulatiu de la seva filosofia és tenint en compte la lamentable situació no va passar de l’àmbit dels temes ge- trumental», com li deia Max Horkheimer. aliè i estrany a la meva manera de pen- de la industria del llibre en el nostre país, nerals. Quan desprès del seu assassinat sar. Referent a la seva vida àcrata i ex- no serà fàcil. a Barcelona vaig veure’l a la portada de - Quins són els personatges ceptuant la seva valerosa lluita contra el El Caso, el vaig reconèixer de seguida i que més t’han inspirat en la franquisme, no la conec prou ni em sento - Què significa ser anarquista així em vaig assabentar qui havia estat el vida? cridat a jutjar-la. avui? meu misteriós interlocutor d’aquella nit. - Els que m’han inspirat no han estat per- - Crec que aquesta pregunta l‘he respost sonatges, sinó persones, i d’entre elles, - Podries ampliar la teva defini- en la primera contestació: fer el Bé, re- - Et defineixes com universa- les persones senzilles que han consa- ció de la vida? «La vida és con- nunciar a la voluntat de poder i lluitar per lista i vius en cultures dife- rents. Et sents alemany, es- grat la seva vida a una causa emanci- padora o humanitària sense l’ambició de vivència, diàleg, dialèctica»? - Amb aquestes paraules vull subratllar una societat basada en allò que Proud- hon deia «mutualisme» i Kropotkin «aju- “Postulo un panyol, català? Què opines de l’independentisme i del nacio- convertir-se en personatges. que l’home no és només i primigènia- ment individu singular, com creuen no da mútua». model de so- nalisme català? - Defineixes al teu pare, anar- - En efecte, la meva posició central pel que fa al problema de les ètnies i nacio- quista i llibertari, com un au- tèntic Quixot. Et consideres pocs anarquistes, sinó a la vegada mem- bre d’una comunitat, una dimensió socie- - Com veus les divisions de la gran família anarcosindicalista cietat basat tària que el solipsisme burgès i petitbur- i anarquista? nalitats és l’universalisme. Segueixo en aquest punt l’ensenyança dels estoics, també un Quixot? - Fa pocs anys vaig publicar en alemany gès ha anul•lat en nom del principi de la competència i d’una concepció reduccio- - Amb la conseqüent tristesa i la cons- ciència de la profunda crisi d’identitat del en l’autoges- que van ser els primers en dir-se kos- mopolites i a rebutjar tot tipus de classi- un llibre autobiogràfic amb el títol El Quixot a Alemanya. Crec que això parla nista de la vertadera individualitat, a la que ha despullat de la categoria òntica moviment llibertari de les últimes dèca- des. També com una traïció a l’herència tió, la ficacions jeràrquiques entre els homes i per ell mateix. els pobles. El nacionalisme i el racisme inherent a ell han estat els dos fenòmens - Hi ha alternatives al capitalis- d’intersubjectivitat o relació amb els nos- tres semblants. Està clar que una relació que ens van llegar els militants al llarg de quasi un segle arriscant la seva llibertat col·lectivit- idònia amb els demés només pot estar i la seva vida per convertir la Confede- més funestos de la història universal i de l’Europa moderna. El moviment obrer me? Quines? - Des la publicació del meu primer llibre basada en la cultura dialògica i dialèctica concebuda per Sòcrates i el seu deixeble ració en la força sindical i obrera més important de la història d’Espanya. zació dels sorgit en el segle XIX no es denominava per atzar internacionalista, de la mateixa El capitalisme i l’home he criticat com a nefast aquest sistema i postulat un mo- mitjans de manera que la CNT va integrar en les se- del de societat basat en l’autogestió, la ves sigles el concepte de «nacional”. De jove ja em molestava que determinats col•lectivització dels mitjans de produc- ció i la igualtat remunerativa. producció i catalans utilitzessin el terme «xarnegos» per referir-se als espanyols d’Andalusia i - Quins són els valors humans la igualtat d’altres regions. A l’Alemanya vaig tenir ocasió de viure més importants que ens tre- guin de la crisi i promoguin remunerati- en pròpia carn els aires de superioritat va” canvis substancials? de l’alemany mitjà i la seva creença que - Imprescindible per a aconseguir aquest pertany a l’Herrenrasse o «raça dels sen- objectiu és alliberar-se de la ideologia yors». Aquesta experiència va aguditzar de l’èxit avui imperant i comprendre la meva sensibilitat universalista i va que l’hedonisme i l’imperialisme del jo ser el motiu que anys més tard escrivís en llengua alemanya llibres feroçment fomentats per la societat de consum no condueixen enlloc més que a l’alineació “Ser anar- anti-nacionalistes i anti-racistes com La nació acomplexada, El IV Imperi i Els personal i col•lectiva. quista és per alemanys, entre el llagrimeig i la mega- lomania. No crec que el veritable paper - Què se sent després d’haver produït, creat, quaranta llibres a mi inten- de Catalunya sigui allunyar-se de la resta i multitud d’articles? d’Espanya i formar «ranxo» a part, sinó el d’obrir-se cap a ella i contribuir a la - Res especial. O potser la consciència de la insignificança de la meva obra en tar fer el bé mesura de les seves forces a la recons- trucció d’un país fustigat avui per a tota comparació a la dels grans guies espiri- tuals i morals de la humanitat. O inclús la i procurar classe de contradiccions, injustícies i drames sense fi, i això començant per la sensació que encara no he aprés ni dit el més important. Per això penso sovint en no fer mal ni ufana Catalunya, exemple paradigmàtic la humilitat de Sòcrates: «Només sé que de la corrupció i la incompetència, com demostra el lamentable estat de la sani- no sé res». humiliar als tat catalana. - En el teu llibre sobre la filo- sofia espanyola, en parlar dels demés” - Amb l’alienant educació ofi- filòsofs de l’exili, no cites a cial existent i la dèbil educació Agustín García Calvo. Per què? alternativa, creus que es pot Què penses de la seva filosofia Gener de 2012 17
- 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Portes tancades i cops de porres fessin una tancada per protestar contra d’estudiants i treballadors SP CGT de Catalunya l’aprovació d’uns pressupostos que, en- universitaris pel dret a tre d’altres coses, comportaran més de l’educació també per a 500 acomiadaments, degradació de con- les classes populars. Ho A ixí s’imposen les retallades de drets, ara també a l’educació. A mitjans de desembre vam assistir a una intensifica- tractes que ja són ara prou precaris i que els i les alumnes paguin més per uns es- han estat fent mentre els gestors del capital, ara amb la cara de polítics tudis cada cop més massificats. El dijous ció de l’ofensiva contra els drets socials a la mateixa UAB el rectorat va blindar la de CiU, ens sotmeten a de la immensa majoria de la població de reunió on aquests pressupostos es van una bateria de mesures Catalunya i contra les condicions laborals aprovar impedint als i les treballadores encaminades a estendre d’una part important dels treballadors i poder fer sentir la seva veu. el desànim, la por i la treballadores. Les mesures que el govern El 16 de desembre a la Universitat Po- sensació de derrota en el Mas vol impulsar d’acomiadament de litècnica de Catalunya la situació va ser conjunt de la població. Tot treballadors/es públiques, rebaixes sala- encara més descarada, quan desenes plegat sota la justificació rials, etc. en són una mostra. Fidel a qui d’antiavalots van impedir a treballadors que els facilita l’actual sis- realment mana (el gran capital disfressat i estudiants recordar que l’aprovació del tema parlamentari, on els de tecnocràcia), el govern vol executar al Pla de Viabilitat Econòmica 2011-2014 polítics institucionals sem- peu de la lletra un programa per a degra- comporta privatitzar estudis i serveis, aco- blen fer de tot excepte ex- dar un conjunt de drets que als treballa- miadar treballadors/es i hipotecar el futur plicar les seves intencions dors i treballadores ens ha costat molts de la universitat com un servei públic. abans de les eleccions, i anys i molts esforços d’aconseguir. I també el dia 16 els mossos d’esquadra sota el pànic que han pro- El que va succeir a mitjans de desembre van assaltar la Facultat de Lletres de la mogut amb l’excusa de la a les universitats és una mostra de la Universitat de Girona (UdG) per agredir crisi. intensificació d’aquesta batalla, i dels ar- a professors, treballadors d’administració Des de la CGT de Cata- guments que les autoritats de torn estan i estudiants que rebutjaven les retallades lunya sabem que ens hi disposats a fer servir: del govern d’Artur Mas juguem molt, com a treba- A la Universitat Autònoma de Barcelona Ja fa mesos que veiem com treballadors/ lladors/es i com a veïns/ (UAB) el rectorat va impedir el 14 de des- es de la sanitat, juntament amb veïns i es. Estem al costat de només és factible una sortida diferent a entre totes aquestes lluites, tant neces- embre que el Comitè d’empresa del pro- veïnes, defensen el nostre dret a tenir tots i totes les que lluiten, treballadors/ la crisi, sinó que també és absolutament sàries i plenes de justícia. I ho farem. fessorat i investigadors, juntament amb una sanitat de qualitat i universal. Les es i usuàries dels serveis públics. Com- necessària. La nostra tasca ha de ser, Malgrat les porres, les pressions i els l’assemblea de professorat contractat, darreres setmanes hem assistit a la lluita partim amb ells el convenciment que no també, anar teixint punts de trobada acomiadaments. 2.000 manifestants denuncien la persecució del 15-M Jesús Rodríguez - tades reivindicatives i enganxat cartells a vídeo i DVDs d’imatges –gravades el 15 Setmanari Directa façanes de bancs, immobiliàries, centres de juny a les portes del parc de la Ciu- comercials i institucions públiques, com tadella– que una quinzena de mitjans de ara la seu del contenciós-administratiu del comunicació catalans van entregar als M és de 2.000 persones es van aple- Tribunal Superior de Justícia de Catalun- mossos d’esquadra i que en format de gar el 13 de desembre a Barcelona ya ubicada prop de la plaça Urquinaona. fotoprinters han passat a ser elements a la manifestació de rebuig al procés judi- La marxa va seguir fins el Pla de Palau provatoris de l’acusació contra les acti- cial que instrueix l’Audiència Nacional es- després de fer esclatar una sorollosa tra- vistes. panyola contra una vintena d’indignades ca de petards a les portes de la Jefatura Davant d’un Palau de Justícia fortificat del 15-M de Barcelona. La marxa va sortir Superior de Policia de la Via Laietana. es va llegir un comunicat i tot seguit dos des de la plaça de Catalunya, ben aprop Des d’allí van continuar fins a les portes activistes van dibuixar un enorme grafit al de la pista de gel instal•lada a petició de del Palau de Justícia del passeig de Lluís terra del passeig on s’hi llegia: “Aturem les l’alcalde Xavier Trias. Una gran pancarta Companys, on es troba la sala on Eloy Ve- retallades. Jo també estava al Parlament. amb el lema “De la indignació a l’acció” lasco, jutge de l’Audiència Nacional, havia Eloy de Velasco no ets benvingut”. Tot i una altra on s’hi llegia “Si ens toquen a de prendre declaració el dia 14 a la dese- plegat s’ho miraven més de 300 policies una, ens toquen a totes” obrien la protes- na de diputats que són la clau acusatòria de les unitats antiavalots que estaven dis- ta. Una furgoneta amb megafonia difonia contra la vintena d’indignades encausa- tribuïdes per tot el perímetre exterior de crits contra les institucions de l’Estat, en des en el procediment penal. En diversos l’edifici judicial i darrera d’una barricada especial dirigits cap el conseller Felip punts del recorregut es van escoltar crits de tanques metàl•liques construïda per Puig i el president de la Generalitat Artur contra els mitjans de comunicació, a qui operaris municipals. Per al dia següent, Mas. La mobilització va circular pel carrer han responsabilitzat “d’assenyalar” per a coincidint amb les declaracions dels dipu- Fontanella fins a la Via Laietana. Al llarg que després “disparés” la policia, en re- tats, es va convocar una concentració a del recorregut es van fer nombroses pin- ferència a l’enorme quantitat de cintes de peu de tanques durant tot el matí. La CGT visita als companys en lluita de Roca Marroc Secció Sindical CGT Roca producció, aquest ens va dir que volia CGT-Internacional. parlar però que millor parlar separats Els companys han patit amenaces de dels treballadors, al que li vam contes- la policia, agressions i múltiples pres- tar, que nosaltres parlem en nom dels sions, i malgrat la seva inexperiència L a CGT de Roca hem visitat el passat mes de desembre als companys en lluita de Roca Maroc, ha estat tota una treballadors i que ells havien d’escoltar el que aquí es parlés, la xerrada va ser sindical, l’instint de classe i lluita els està mantenint units i forts, hem com- intensa i molt acalorada amb desenes provat que l’ajuda és molt necessària, injecció d’ànim i moral per als treballa- de treballadors envoltant-ho, era la pri- però que ho és més encara si cal, dors en Vaga i per a nosaltres també. mera vegada que el piquet podia diri- l’explicació de mètodes d’organització Després de 50 dies en vaga, tots pen- gir-se a un cap i això els va donar força. i lluita que en una vaga d’aquestes saríem aquí que les ganes de lluitar Les mentides i el menyspreu que el característiques són molt necessàries podrien flaquejar, però això és tot el director general, Xavier Rodrigo, va i vitals. contrari en les seves consciències i les mostrar a tots en la conversa, la seva És més que evident que aquest exem- seves ganes. actitud i els seus gestos, no van fer ple de col•laboració internacional entre Els acompanyem en els piquets i en- més que encendre els ànims. treballadors, no és còmode per a la tre càntics i consignes, bloquejant les També els vam fer entrega de 500 €, patronal, aquesta més que ningú sap portes de la fàbrica, aconseguim parar aportació de la CGT d’Andalusia a la que és la forma més efectiva de lluitar i obligar a parlar amb nosaltres al direc- campanya de “caixa de resistència” contra les multinacionals i els seus tor general de Roca Maroc, i el cap de que tenim en marxa CGT de Roca i mètodes d’explotació i repressió. 18 Gener de 2012
- 20. SENSE FRONTERES Estem entrant en una nova fase Davant la violència de les Forces Armades contra les de la revolució lluites populars i els atacs dels sectors islamistes, donem suport al poble egipci per a continuar la seva revolució egípcia En solidaritat amb la El Moviment 20 F segueix al lluita popular a Egipte carrer al Marroc Declaració Internacional Llibertària Mouatamid, Equip de treball D es del passat mes de novembre va esclatar una nova onada de protestes populars a Egipte a causa de ciliables. La veritable democràcia és la que va posar en pràctica el poble egipci quan va crear els seus comitès per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT E la sistemàtica violència del Consell populars i va dirigir les seves prò- l passat 25 de desembre, el Movi- Suprem de les Forces Armades con- pies comunitats, els seus propis po- ment 20F va dur a terme la seva tra les masses egípcies. El poble està bles, els seus propis assumptes des 10a jornada de lluita nacional amb cansat del seu comportament dicta- de baix. Cridem a enfortir aquests manifestacions a les principals ciutats torial, de l’ús d’una força extrema comitès populars, cridem a descen- del país. La permanència i continuïtat contra els manifestants, dels judicis tralitzar el país, a convertir cada lloc del 20F, moviment que va boicotejar militars que en 10 mesos han dut a polític en revocable pels comitès si el referèndum constitucional així com 12.000 companys a les presons, de la desobeïx el mandat popular. les eleccions parlamentàries de no- censura, de la tortura, dels segrests També considerem que l’esperança vembre, (en què va participar menys i dels assassinats selectius de mili- democràtica és incompatible amb del 30% de la població marroquina tants. el sistema capitalista, basat en el amb dret a vot), estava amenaçada per El poble està cansat del sectaris- control per part d’unes elits de l’abandonament del moviment dels me que promou per a distreure’ns l’economia i dels mitjans de vida i islamistes radicals d’Al Adl Wal Ihsa- de la nostra veritable lluita, per la que condemna diàriament a la mort ne (Justícia i Caritat) mitjançant un justícia, la igualtat i la llibertat. per fam a 25.000 éssers humans. comunicat públic el 18 de desembre. L’imperialisme ha cridat a una “tran- La veritable democràcia sols és Fins ara el 20 F, que ha arribat a sició ordenada” a la democràcia a Necessitem el compromís de la jo- Libertario Vía Libre (Colòmbia), mobilitzar més d’un milió i mig de possible quan una societat gestio- ventut, de les dones, de la classe tre- Centro de Investigación Libertaria Egipte. Els militars s’han mostrat manifestants en tot el Marroc, esta- na democràticament l’economia i balladora, per a arrencar les arrels de y Educación Popular (Colòmbia), molt servils a aplicar aquests desig- va recolzat per l’esquerra radical, el els mitjans productius d’una nació. la tirania i de la violència del nostre Instituto de Ciencias Económicas y nis. El poble egipci exigeix la fi de moviment amazic i els islamistes ra- Per a això és necessària la propietat país: el sistema capitalista i l’Estat. de la Autogestión (Estat espanyol), la dictadura i escombrar amb tots els dicals i des de febrer s’ha mantingut col•lectiva de la terra i de les empre- Unim-nos sota les banderes de la Federación Comunista Libertaria restes de l’odiat règim de Mubarak. una jornada de lluita nacional una ve- ses i la seva gestió per part dels pro- lluita contra el domini militar, però (Xile), Revista Política y Sociedad El poble egipci vol sentir-se amo gada al mes, a més de manifestacions d’un país regit per ells i per a ells. pis treballadors i camperols. Si uns permeteu-nos sostenir una opció (Xile), Melbourne Anarchist Com- setmanals de caràcter local. Els anarquistes d’Egipte, i el mo- pocs segueixen controlant la riquesa revolucionària i llibertària per a les munist Group (Austràlia), Common En el seu comunicat, “Justícia i Ca- viment de solidaritat internacional del món, uns pocs seguiran tenint el masses egípcies. Struggle – Libertarian Communist ritat” no explica realment les raons amb els revolucionaris llibertaris, poder sobre la majoria. Federation (EUA), Unión Socialista del seu abandó. Però el resultat de les donem suport amb totes les nostres El lliure mercat és una forma més Signen: Moviment Socialista Lli- Libertaria (Perú), Common Cause eleccions a Tunísia ia Egipte amb la forces la justa lluita del poble egipci subtil de dictadura. Per tant, cridem bertari (Egipte), Federazione dei (Canadà), Confederació General victòria de partits islamistes, així com per a continuar la seva revolució i als sindicats i als treballadors a assu- Comunisti Anarchici (Itàlia), Or- del Treball (Estat espanyol), Coor- la victòria del PJD (islamistes mode- condemnem la massacre de manifes- mir un paper de direcció en la llui- ganisation Socialiste Libertaire dination des Groupe Anarchistes rats) al Marroc, fa pensar que el movi- tants, que mostren que el CSFA no ta actual, a ocupar els seus llocs de (Suïssa), Workers Solidarity Move- (França), Libertære Socialister ment islamista se sent amb forces per és massa diferent de Mubarak. treball, a transformar-los en coope- ment (Irlanda), Zabalaza Anarchist (Dinamarca), Motmakt (Norue- caminar en solitari i, al mateix temps A diferència d’altres sectors que al- ratives obreres i a preparar-se per a Communist Front (Sud-àfrica), ga), Miami Autonomy & Solidarity , donar un marge de maniobra al pri- berguen il•lusions en la democràcia l’autogestió completa de l’economia Workers Solidarity Alliance (EUA), (EUA), Union Communiste Libertai- mer govern d’un partit islamista al burgesa, nosaltres considerem que egípcia. La crisi egípcia no es resol- Confederació Sindical Solidaridad re (Canadà), Alternative Libertaire Marroc. De fet, ja hi havia bastantes la democràcia i l’Estat són irrecon- drà amb mitges tintes. Obrera (Estat espanyol), Grupo (França) ciutats en què les diferents tendències del 20 F es reunien per separat i no- més compartien les manifestacions al Atacs contra els anarquistes i socialistes carrer en diferents blocs. El Moviment 20 F va aconseguir mantenir la mobilització al carrer el revolucionaris d’Egipte 25 de desembre. La seva continuïtat està lligada al fet que en cada localitat se sàpiga incorporar les lluites obre- Moviment Socialista que funciona només durant l’Estat La Germanor va rebutjar prendre part han adoptat una vegada que estan res i socials, que hi hagi una unitat a Llibertari - Egipte d’Emergència. Era d’esperar que en gairebé totes les marxes contra el tranquils en els nous escons del par- la base més enllà dels interessos par- succeís això. Consell Superior de les Forces Ar- lament. Queda molt més clar quan tidistes, que superi un mer acord de Encara que pocs en nombre, els mades (CSFA), i en molts casos va un llegeix les declaracions de prem- partits, que en qualsevol moment es H anarquistes d’Egipte han destacat intentar dissoldre aquestes marxes i sa dels seus líders més destacats (en pot trencar. a arribat el moment. Durant di- molt entre les diferents forces revo- atacar a aquells que les convocaven. general homes de negocis), especial- Com a resum dels seus objectius, verses setmanes, diversos llocs lucionàries que han pres part en la La Germanor també havia pres una ment les que descriuen les polítiques transcrivim una paràgraf de la crida d’internet i pàgines de Facebook que revolució egípcia del 25 de Gener. línia agressiva contra els treballadors financeres i econòmiques neoliberals del Consell Nacional de suport al Mo- pertanyien a la Germanor Musul- Als anarquistes se’ls hi distingeix bé en la seva lluita contínua contra els del règim de Mubarak com a bones i viment del 20 de febrer (CNAM20), mana (o Germans Musulmans), ja en els mitjans socials, però el més amos, protegits per la junta militar. eficaces, afirmant que l’únic proble- demanant una participació massiva en fos oficialment o mitjançant els seus important és que sempre estan en la Sempre han condemnat les marxes ma és que estaven apolillades per la la 10a jornada de lluita nacional del membres, havia vingut llançant atacs línia del front en el carrer onsevulla obreres, les assegudes o les ocupa- corrupció i un capitalisme antiquat. passat diumenge 25 de desembre de contra els Anarquistes i els Socialis- que estiguin els revolucionaris que cions, i descriuen la lluita obrera pels Estem segurs que aquests nous atacs 2011: tes Revolucionaris d’Egipte intentant s’enfrontin a la fallida estrepitosa de seus drets com contra-revolucionària del CSFA i dels seus aliats islamistes “Per tant totes les coordinacions del aïllar-los com incitadors de la violèn- l’Estat. i afirmen que està incitada pels clients no són sinó el principi. Estem entrant moviment del 20 de febrer i els con- cia i propagandistes de la demolició La difícil però forta aliança entre del règim de Mubarak. en una nova fase de la revolució egíp- sells locals de suport al moviment de l’Estat. els Germans Musulmans i la Jun- Embravits per l’aixafadora victòria cia. Aquesta vegada els veritables s’han de mobilitzar per organitzar per Després, un membre de la Germa- ta Militar dirigent ha estat evident en les recents eleccions parlamen- fronts del conflicte estaran clars per tot arreu al Marroc manifestacions i nor ha demandat a tres socialistes, marxes potents i pacífiques que ex- des del principi. La Germanor era tàries, juntament amb els islamistes a tots després que fins a ara solament un d’ells és el company Yaser Abdel pressin la voluntat del moviment de l’única força política que tenia a un salafistes més radicals, la Germanor estaven clars per a uns pocs. La Re- Kawy, un conegut anarquista i mem- seguir el combat fins a la satisfacció dels seus membres en el comitè le- Musulmana està ocupada ara mateix volució Egípcia traurà la veritable bre del Moviment Socialista Lliberta- de seus objectius: dignitat, llibertat, gislatiu responsable de preparar les en lliurar-se de la futura oposició, és cara d’una guerra de classes entre no- ri d’Egipte. El fiscal general va apro- democràcia, justícia social i respecte modificacions de la Constitució de a dir, dels socialistes. És fàcil saber saltres, el proletariat, contra ells, els var la demanda davant l’Assemblea dels drets humans per al conjunt de 1971, aprovada en referèndum el 19 perquè, si algú mira les polítiques amos, la junta militar i els islamistes General de la Seguretat de l’Estat, un les ciutadanes i ciutadans”. de març. que els seus equivalents a Tunísia conservadors feixistes. aparell d’excepció del sistema legal Gener de 2012 19
- 21. SOCIAL La Cimera sobre el Canvi Climàtic Les grans potències contaminants prefereixen defensar els de Durban ha estat beneficis del lobby dels combustibles fòssils en detriment un gran fracàs de l’interès del conjunt de la humanitat BALA PERDUDA Un rebuig a l’ocupació Preparada Toni Àlvarez marroquina del A ixí, en femení. La societat, la joventut, la gent…està prepara- da, repeteixen els mitjans de comu- nicació captius del poder econòmic Sàhara Occidental i dels seus interessos. Duen que es refereixen a que hi ha molta gent, Valoració del rebuig per part del Parlament Europeu de l’extensió molt jovent, moltes persones prepa- de l’acord de pesca entre la UE i el Marroc rades, que possiblement sigui una de les generacions més preparades de la CEAS-Sáhara la Resolució 2711 (XXV), per la qual integrant del territori marroquí, pel universalitat dels drets humans im- història d’Espanya. www.saharaindependiente.org es va convidar a Espanya a respectar que cap Estat, Empresa ni Organisme plica que la defensa d’aquests ha de I jo em pregunto, preparades per a les resolucions sobre les activitats Multilateral pot legalment concertar transcendir les sensibilitats i identi- què? Per obeir? Per callar? Per no te- dels interessos econòmics estrangers acords amb El Marroc que directa o tats de tipus polític de cadascú i per nir el mínim instint i saber crític? Per L que operen en “el Sàhara Espanyol”, indirectament suposin reconèixer, o descomptat situa als mateixos per això està preparada la societat més a Coordinadora Estatal i a la resta dels Estats a abstenir-se pugui interpretar-se com el reconei- sobre d’interessos econòmics i/o es- preparada de la història? Es referei- d’Associacions Solidàries amb de fer inversions en el territori a fi xement de la sobirania marroquina tratègics. Ningú amb un mínim de xen a això els que manen i deixem el Sàhara, CEAS-Sàhara vol fer pú- d’avançar la posada en pràctica del sobre el territori del Sàhara Occiden- sensibilitat i sentit comú pot acceptar manar? bliques les seves valoracions davant dret d’autodeterminació. tal. que mentre el govern marroquí rep Sens dubte les preses de pèl que els el rebuig per part del Parlament Eu- Igualment, l’Assemblea General de Si és especialment greu que la UE milions d’euros a l’any per l’acord governants ens acostumen a oferir so- ropeu de l’extensió de l’acord de pes- les Nacions Unides, en la seva Re- legitimi l’explotació il•legal dels re- de pesca avui suspès, bona part de la brepassen l’insult a la intel•ligència, ca actual entre la UE i el Marroc. solució 50/33, de 6 de desembre de cursos naturals del Sàhara Occiden- població saharaui sobreviu en cam- però estem preparats per assumir i ca- Com venim denunciant des de fa 1995, va establir una distinció entre tal és més greu encara que tal legi- paments de població refugiada o sota llar. Òbviament que parlem als bars i anys, cap País del món reconeix cap les activitats econòmiques que perju- timació estigui liderada per l’Estat l’ocupació militar marroquina. cafeteries, que hi ha gent emprenya- sobirania del Marroc sobre el Sàhara dicaven als pobles dels Territoris no Espanyol que té una responsabilitat Aquests milions avui poden servir da, però el poder, ple de calculadors Occidental. No obstant això, els suc- autònoms i les activitats empreses en fonamental en la tragèdia que viu el per a donar suport als pescadors es- psicòpates que analitzen el que passa cessius acords de pesca signats entre el seu benefici afirmant “el valor de Poble Saharaui. Espanya continua panyols avui perjudicats fins que la a peu de carrer, té clar el seu objectiu Brussel•les i Rabat pretenien atorgar les inversions econòmiques estrange- sent responsable legal i políticament. UE arribi a un acord respectuós amb malaltís: l’acumulació de poder i ca- al Marroc un control legal sobre les res portades a terme en col•laboració No obstant això, els diferents governs el poble saharaui i la legalitat interna- pital, la seva subsistència. seves aigües territorials. amb els pobles dels Territoris no au- espanyols, lluny de complir amb les cional. A la UE i al Govern espanyol La por i el terror que es genera des A pesar que el dret internacional obli- tònoms i conforme als seus desitjos seves obligacions internacionals amb els correspon estudiar ajudes per als del poder, per tal d’evitar la dissidèn- ga que la població saharaui es bene- amb la intenció d’aportar una contri- la població de la seva ex-colònia cul- vaixells afectats, fins que la Comissió cia i la contestació, té una gran part ficiï directament dels ingressos que bució vàlida al desenvolupament so- minant l’últim procés de descolonit- Europea negociï un nou acord que re- de culpa d’aquest silenci. La repres- generen els seus recursos naturals, cioeconòmic dels Territoris”. zació pendent del continent africà, i solgui els errors del que s’ha revocat sió policial és una de les primeres diferents organitzacions internacio- Convé recordar en aquest sentit que guiats per un utilitarisme contrari als i no contempli les aigües jurisdiccio- defenses que, els que deixem manar, nals vénen denunciant que això no es és tan sols el Poble sotmès a domi- valors de la pau i els drets humans, nals del Sàhara Occidental al sud del fan servir. Per això la BRIgada Mo- compleix, atorgant-se a més beneficis nació colonial el que ostenta la ti- han privilegiat les relacions amb la paral•lel 20º40’. bil, la BRIMO, els antidisturbis dels econòmics i financers a la potència tularitat sobre els recursos naturals dictadura alauí, representada per Mo- La pau, l’estabilitat i les perspecti- mossos d’esquadra, és un dels pocs ocupant del territori. Tot això, sense del Territori, mentre que actualment hamed VI. ves d’integració i desenvolupament col•lectius, si no l’únic, que en èpo- tenir en compte una sobre-explotació la majoria dels habitants del Sàhara Per tot això, CEAS-Sàhara vol ex- econòmics en el Magrib depenen en ca de retallades ha tingut augment insostenible des del punt de vista Occidental són colons d’origen ma- pressar la seva satisfacció pel res- bona mesura de la prompta i justa de personal i millora de recursos. ecològic per als recursos i reserves rroquí que, pel mateix, no gaudeixen pecte a la legalitat internacional que solució del conflicte del Sàhara Occi- En Puig, el braç executor de la fei- naturals del banc de pesca saharaui. de tals drets. suposa la no renovació d’un acord dental sobre la base de les resolucions na bruta del “govern dels millors” La situació del Sàhara Occidental és Sobre la base d’aquests i altres do- il•legal, clarament establert en contra internacionals. Espanya i la Unió ho ha tingut clar, juntament amb el la d’un territori amb una doble natu- cuments, i després de l’anàlisi de la dels interessos del poble del Sàha- Europea haurien d’afavorir tal des- seu director general Manel Prat i els ralesa jurídica internacional: d’una jurisprudència del Tribunal Interna- ra Occidental, i de forma contun- envolupament, sempre en l’estricte seus comandaments, ja deien al set- banda, és un Territori no autònom, cional de Justícia i de la pràctica dels dent expressar la denúncia clara de respecte de la legalitat internacional embre que «Si centenars de persones pendent de descolonització (raó per Estats, Hans Corell, secretari general l’actitud reiteradament contrària al i els drets humans. La Unió Europea, seuen i bloquegen un carrer, la tàcti- la qual la seva situació és periòdi- adjunt d’assumptes jurídics, va fer Dret Internacional de que han fet gala i el Govern espanyol sortit de les ur- ca tradicional antidisturbis ja no val. cament discutida en la Comissió de públiques les seves valoracions en els europarlamentaris populars i so- nes el 20 de novembre ha de donar Allò d’estirar per aixecar-los com si Descolonització de l’Assemblea Ge- resposta a la petició del Consell de cialistes atenent a interessos econò- suport més activament una solució arranquessin cebes no pot fer-se amb neral), i per un altre, és un territori Seguretat sobre la legalitat de la lici- mics que mai poden ser considerats justa, duradora i que respecti el dret tanta gent. Aquesta comissió busca ocupat militarment pel Marroc. tació i la signatura de contractes del legítims si violen els drets humans, ni a l’autodeterminació del poble saha- respostes davants nous mètodes de Davant aquesta situació, i per sobre Marroc amb empreses estrangeres en el Sàhara Occidental ni en qualse- raui, a través d’un referèndum lliure protesta” . I tant amples que es van d’altres consideracions d’oportunitat per a l’exploració de recursos mine- vol altre lloc del planeta. perquè les i els saharauis decideixin quedar. Ells i nosaltres que per això econòmica de part de la flota pesque- rals en el Sàhara Occidental En la nostra opinió, el principi de la lliurement el seu futur. estem preparades.La prioritat està ra espanyola, ha de prevaler el prin- clara, més antidisturbis, més recur- cipi de “sobirania permanent sobre i va concloure que “…les sos, noves estratègies policials és els recursos naturals”, entès com el activitats d’exploració i ex- agressives, noves interpretacions dret dels pobles a usar els recursos plotació, de seguir portant- legals sobre els no drets de manifes- naturals en els seus territoris i dispo- se a terme sense atendre als tació. L’exèrcit d’en Mas està agafant sar d’ells en interès del desenvolu- interessos i desitjos del po- força, venen corbes, el seu ministre pament i el benestar comú, establert ble del Sahara Occidental, de la guerra està rearmant i preparant per l’Assemblea General en la seva infringirien els principis la defensa, vol donar temps a robar- Resolució 1803 (XVII), de 13 de des- jurídics internacionalment nos i esquilmar-nos als seus amics, a embre de 1962 i posteriorment con- aplicables a les activitats aquells que va conèixer a l’escola o a firmat en els Pactes Internacionals relacionades amb els recur- les joventuts del partit fa molts anys. de Drets Civils i Polítics i de Drets sos minerals en els Territo- Si teniu dubtes sobre això apropeu- Econòmics, Socials i Culturals, amb- ris no autònoms”. vos a saludar al Mas o als seus camo- dós de 16 de desembre de 1966. En definitiva, el territori del rristes i veureu tot el que us explico. En el cas concret que ens ocupa, i en Sàhara Occidental posseïx, Ells somriuen, protegits i envoltats relació amb la protecció dels recursos en virtut de la Carta de les de cossos armats i també protegits. naturals del Sàhara Occidental, ja el Nacions Unides, una con- Nosaltres tenim el cos i el somriure 1970 -cinc anys abans del propi Dic- dició jurídica distinta i se- de veure que no estem sols, que som tamen del Tribunal Internacional de parada de la potència que milions i que el planeta no és seu. I Justícia de 1975- l’Assemblea Gene- l’ocupa, no podent con- que els hem d’aturar, que carai. ral de les Nacions Unides va aprovar siderar-se en cap cas part 20 Gener de 2012
- 22. OPINIÓ-SOCIAL Informe “CIE, SALUT I ANARQUISMES Reptes Derechos Vulnerados” Josep Cara Rincón www.berguedallibertari.org/ pepcara L’informe és fruit del treball realitzat la intimitat, a l’assistència jurídica, llaments als drets de les persones”, Redacció durant l’any per l’organització dintre a intèrpret, a la integritat moral, a la regulació que ha estat protegida ja T de la iniciativa Migreurop Espanya i confidencialitat, i en alguns casos, per més de 40.000 signatures i 400 enim molts reptes i grossos. que ha comptat amb la visita a quatre com en el del CIE d’Algesires, al dret entitats en una recent campanya. Molts passen per deixar de rep- A través de l’Informe “CIE, De- rechos Vulnerados”, Migreurop denuncia la vulneració sistemàtica centres, concretament als de Màlaga, Algesires, Madrid i Barcelona. Les conclusions del document evi- a la dignitat amb la pràctica del nu integral previ a l’ingrés en el centre”. Les organitzacions membre de Mi- Les organitzacions van destacar al- tres qüestions no menys rellevants com l’escàs o nul control judicial tar, aixecar-nos i barallar-nos. Com puguem, clar. Ara mateix, cal deci- dir si convoquem una vaga general de drets fonamentals en els Cen- dencien que les persones que es tro- greurop recorden que els interns te- d’aquests centres, les notables de- tres d’Internament d’Estrangers. amb un mínim de cara i ulls. Més ben internades en els CIE haurien nen únicament restringit per llei el ficiències en sistemes d’evacuació L’organització euroafricana reclama enllà del resultat pot ser bo fer-la d’estar en centres especials sense seu dret ambulatori, pel que conside- i prevenció d’incendis, la designa- el tancament d’aquests centres i, per allò de la «gimnàstica revolu- caràcter penitenciari i tenir millors ren “inacceptable” que se’ls privi de ció dels interns per un número en mentrestant, exigeix una llei orgànica cionària», entre cometes perquè condicions que els presos, ja que no la resta. Per això, Migreurop reclama lloc de per el seu nom i cognoms i que reguli el seu funcionament. han comès cap delicte, sinó una falta el tancament d’aquests centres, molts l’absència de càmeres en part de les més aviat fem estiraments reformis- “Persones privades del dret a la inti- administrativa com és no tenir la do- dels quals –centres de Màlaga i Al- instal•lacions, que impedeixen fis- tes i que ja és molt oju! si tenim en mitat, a l’assistència jurídica, a la in- cumentació en regla. No obstant això, gesires- no reuneixen les condicions calitzar l’actuació dels funcionaris i compte com està el pati. tegritat moral i a la pròpia dignitat”, asseguren, “la realitat és que aquestes mínimes d’habitabilitat. prevenir activitats il•legals, denun- Tanmateix, també es diu que pot ser aquesta és la principal conclusió de persones estan tancades en veritables Mentrestant es produeix el tan- ciades en nombroses ocasions per les contraproduent demostrar la poca l’Informe “CIE, Derechos Vulnera- presons amb condicions molt infe- cament, apunten, “és prioritària persones que han passat per aquestes força que tenim. Sigui com sigui, sí dos” que ha estat elaborat i presentat riors a les quals tenen en els centres l’aprovació d’una llei orgànica que instal•lacions. que hauríem de ser conscients de la el passat 18 de desembre a Màlaga penitenciaris i es troben privades de reguli el funcionament dels CIE, Davant les evidències que plan- nostra força i, sobretot, d’allò que per la xarxa euroafricana Migreurop. drets fonamentals tals com el dret a perquè no es produeixin més atrope- teja l’informe, les organitzacions fem per mirar de créixer. I no em re- sol•liciten que es prohibeixi fereixo només a créixer en nombre la detenció de persones en sinó en formació i en actitud. llocs que no tinguin la con- Segons el meu parer, cal renovar sideració legal de CIE, com les organitzacions antiautoritàries en el cas de Tarifa, l’accés (algunes xino-xano ho van fent). regular de les organitza- Renovar no vol dir acceptar formes cions socials per a fiscalit- autoritàries i delegatives, apostar zar el seu funcionament, la per l’organització, el treball i el comunicació amb l’exterior compromís no té perquè ser auto- a través de telèfons públics ritari. i mòbils de la seva propie- Simplement, allò que cal, és adap- tat, una assistència mèdica tar les nostres formes de funcionar i social independent, visites a cada realitat. Ser efectius. Quan en condicions de dignitat i una cosa, per molt antiautoritària intimitat, mecanismes per que vulgui ser i per molt útil que a preveure maltractaments fos en el passat no funciona en el i transparència i control present cal canviar-la, fer-la útil, i d’aquests centres per part clar de manera antiautoritària. Una de l’autoritat judicial. església pot mantenir-se pels segles Us podeu descarregar dels segles, però això no vol dir ni l’informe sobre els Centres que sigui útil ni que sigui lliber- d’Internament d’Estrangers a l’Estat espanyol elabo- tària. Les etiquetes no volen dir res, rat per Migreurop i un és el dia a dia allò que demostra les resum de l’informe, al coses. Poso algun exemple ben web de CGT: http://www. tonto: apostar per la política insti- cgtcatalunya.cat/spip. tucional no és cap renovació ni cap php?article6418 modernor, és més aviat una aposta obsoleta, una cosa que s’ha provat i se sap que no funciona. Pedro Álvarez: 19 anys de corrupció judicial Però també és obsolet esmerçar esforços en mantenir una “eina” al marge de la utilitat que aquesta tin- gui i sense tenir en compte els mèto- cridassat pels manifestants a causa de violent de centenars de persones que anònimes que segueixen dia a dia Plataforma Pedro Álvarez des que es facin servir per mantenir- http://plataformapedroalvarez. la desproporció de mitjans emprats reivindiquen els seus drets a la Plaça compromesos amb el cas de Pedro la. En conclusió que ni la renovació com/ en una manifestació completament Catalunya per instal•lar després una Álvarez i amb tots els casos d’abús ha de passar per deixar de banda els pacífica. Durant la mateixa es van pista de gel amb ànim de lucre. de poder a Espanya i adverteix que la principis anarquistes ni per defen- cridar consignes que van recordar Diversos mitjans alternatius i locals lluita no només no s’aturarà sinó que cada any anirà a més. sar-los es pot ser autoritari. Ale, ja E també casos d’abús policial com el van cobrir la notícia, que va estar l 15 de desembre va culminar la està. emprès a Jonathan Carrillo, assassi- activament comentada en xarxes so- campanya “19 anys sense Pedro” Res, al que anem, que no paren de nat per les agressions rebudes de qua- cials com Facebook o Twitter, una que va començar l’11 de setembre i privatitzar-nos, precaritzar-nos i que va organitzar una desena d’actes. tre policies locals a Terrassa o Patri- xarxa en la qual es van publicar cen- cia Heras, que va acabar suïcidant per tenars de tweets acompanyats per retallar-nos i nosaltres no fem prou I com cada any una manifestació per frenar-ho. pels carrers de Barcelona denúncia no seguir suportant la pressió judicial hashtags com # 19AnysSensePedro , de la qual mai va ser culpable. Com # JusticiaXPedro o # AbusoDePoder De vegades, fins i tot, sembla que el seu cas. Quatre-centes persones ens hi posem bé. Espero que aquest van tornar a reivindicar pel centre de ja s’ha demostrat, aquests casos mai . La plataforma denuncia que pocs han estat nous: el pare de Pedro Álva- mitjans globals recullen últimament futur tant negre que ens sembla que Barcelona un cop més l’assassinat de ja arriba, sigui negre en tots els Pedro Álvarez a mans d’un policia a rez recopilar en tan sols un mes quin- aquest tipus de notícies, patrocinats ze casos d’abús policial publicats en com estan per les multinacionals i sentits. I que ens porti molta lluita, l’Hospitalet, aquesta vegada posant premsa oficial. el mateix estat, tot i ser una de les molta revolta i que recuperem els l’accent en la complicitat de la jus- En el seu discurs final Juan José Álva- reivindicacions completament vives carrers i clar, les nostres vides. Ara tícia en l’encobriment d’aquest tipus rez va fer al•lusió a les pressions que més antigues de tot Europa. bé, si no ens ho prenem en serio —si de casos, que no són aïllats com ja segueix tenint la plataforma, només Juan José Álvarez i tota la família i de veritat no ens interessa vaja— si demostra la plataforma des que es va un exemple del que la societat cata- amics / es de Pedro agraeixen àm- el sindicat, l’ateneu o el grup és sols crear el 1992. La manifestació, que va començar a lana haurà de suportar en els propers pliament la participació a totes les una afició més, segur que no recu- la Plaça Universitat de Barcelona i anys, emmarcada en un sistema que persones que s’han implicat alguna perem res. va acabar a la Plaça Sant Jaume, va augmenta la infraestructura policial, vegada en el cas i en especial a tots ser com sempre vigilada per un ampli però retalla totes les altres, un sis- els artistes, periodistes, fotògrafs / Bon any, salut i anarquia! dispositiu policial constantment es- tema que justifica el desallotjament es, col•lectius, sindicats i persones Gener de 2012 21
- 23. OPINIÓ-SOCIAL Més capitalisme verd Un balanç de la Cimera del clima de Durban Josep Maria Antentas i sud-africà Patrick Bond: “La ten- llen. I emulant a Occupy Wall Street Esther Vivas dència a mercantilitzar la naturale- i a l’ona d’indignació que recorre sa s’ha convertit en el punt de vista Europa i el món, diversos activistes filosòfic dominant en la gobernança i moviments socials es van trobar E s salva als mercats i no al cli- mundial mediambiental”. A Durban diàriament en un fòrum a pocs me- ma. Així podríem resumir el que es repeteix el guió de cimeres ante- tres del centre de convencions ofi- constata la 17ª Conferència de les riors com la de Cancún 2010, Co- cials sota el lema ‘Occupy COP17’. Parts (COP 17) de Nacions Unides penhaguen 2009… on els interessos Aquest punt de trobada ha reunit des de les grans multinacionals, de les de dones camperoles que lluiten pels sobre Canvi Climàtic de Durban, institucions internacionals i de les seus drets fins a representants ofi- Sud-àfrica, celebrada del 28 de no- elits financeres, tant del Nord com cials de petits estats illencs com Les vembre al 10 de desembre. del Sud, s’anteposen a les necessitats Seychelles, Granada o Nauru ame- La ràpida resposta que governs i col•lectives de la gent i al futur del naçats per una pujada imminent del institucions internacionals van do- planeta. nivell del mar, passant per activistes nar a l’esclat de la crisi econòmi- A Durban estava en joc el nostre contra el deute extern que reclamen ca en 2008 rescatant bancs privats futur però també el nostre present. el reconeixement i la restitució d’un amb diners públics contrasta amb Els estralls del canvi climàtic estan deute ecològic del Nord respecte al l’immobilisme enfront del canvi cli- tenint ja els seus efectes: allibera- Sud. El moviment per la justícia cli- màtic. Encara que això no ens hauria ment de milions de tones de metà de màtica assenyala com, enfront de la de sorprendre. l’Àrtic, un gas 20 vegades més po- mercantilització de la naturalesa i els Tant en un cas com en un altre guan- tent que el CO2 des del punt de vista béns comuns, és necessari anteposar yen els mateixos: els mercats i els de l’escalfament atmosfèric; derreti- les nostres vides i el planeta. seus governs còmplices. En la Ci- ment de les glaceres i dels mantells El capitalisme s’ha demostrat in- mera del clima de Durban dos van de gel que augmenta el nivell del capaç de donar resposta a l’atzucac ser els temes centrals: el futur del mar. Uns efectes que incrementen al que la seva lògica productivista, Protocol de Kioto, que conclou el el nombre de migracions forçades. curtplacista i depredadora ens ha 2012, i la capacitat per a establir me- Si el 1995 hi havia al voltant de 25 conduït. Si no volem que el clima canismes en la reducció d’emissions; de reduccions voluntàries i rebutgen Com han assenyalat organitzacions qualsevol tipus de mecanisme vincu- socials es tracta d’una estratègia milions de migrants climàtics, avui canviï cal canviar radicalment aquest i l’engegada del Fons Verd per al aquesta xifra s’ha doblat, 50 milions, sistema. Però els resultats de Durban lant. per a “convertir el Fons Verd per al Clima, aprovat en l’anterior cimera i en el 2050 aquesta podria ascendir a apunten en una altra direcció. El re- Però si el Protocol de Kioto ja era Clima en un Fons Empresarial Cobe- de Cancún, amb l’objectiu teòric de entre 200 i mil milions de desplaçats. conegut activista ecologista nigerià insuficient, i d’aplicar-se evitava no- jós”. Una vegada més es pretén fer donar suport als països pobres en la Tot apunta que ens dirigim cap a Nnimmo Bassey ho deixava bé clar més 0,1º centígrads d’escalfament negoci amb el clima i la contamina- mitigació i l’adaptació al canvi cli- ció mediambiental. Altre exemple un escalfament global descontrolat amb aquestes paraules: “Aquesta global, ara anem com més va a pitjor. màtic. Entorn al Fons Verd per al Clima, d’aquesta mercantilització del clima superior als 2º, i que podria rondar cimera ha amplificat l’apartheid cli- Després de Durban podem afirmar si en un primer moment els països ha estat l’aval de l’ONU a la captura els 4º, per a finals de segle, el que màtic, on el 1% més ric del món ha que un segon període del Protocol rics es van comprometre a aportar i emmagatzematge de CO2 com Me- desencadenaria molt probablement, decidit que és acceptable sacrificar al de Kioto ha quedat buit de contin- 30 mil milions de dòlars el 2012 i canisme de Desenvolupament Net, segons els científics, impactes inma- 99% restant”. gut: es posposa una acció real fins 100 mil milions anuals per al 2020, que no pretén reduir les emissions i nejables, com la pujada de diversos al 2020 i es rebutja qualsevol tipus xifres que de totes maneres es con- que aguditzaria la crisi ambiental, es- metres del nivell del mar. * Josep Maria Antentas és professor d’instrument que obligui a la reduc- sideren insuficients, la procedència pecialment en els països del Sud can- No podem esperar fins a l’any 2020 de sociologia de la Universitat Autò- ció d’emissions. Així ho han volgut d’aquests fons públics ha quedat per didats a futurs cementiris de CO2. per a començar a prendre mesures noma de Barcelona i Esther Vivas és els representants dels països més determinar mentre s’obren les portes Així, els resultats de la cimera apun- reals. Però enfront de la falta de vo- membre del Centre d’Estudis sobre contaminants amb Estats Units al ca- a la inversió privada i a la gestió del ten a més capitalisme verd. Com luntat política per a acabar amb el Moviments Socials de la Universitat pdavant, qui advocaven per un acord Banc Mundial. indicava l’activista i intel•lectual canvi climàtic, les resistències no ca- Pompeu Fabra. Fracàs a la Cimera sobre el Canvi Climàtic de Durban Secretaria d’Acció Social perquè els països rics redueixin les Comitè Confederal CGT emissions . Durban es converteix en un fracàs res- pecte a les negociacions ja que a par- D tir de 2013, finalització del Tractat de esprés de dues setmanes de ne- Kyoto, l’emissió de gasos d’efecte hi- gociacions i dos dies més de vernacle no disminuirà. Ajornar fins a pròrroga per manca d’acords entre 2020 un acord jurídicament vinculant, els països assistents, la Cimera de Na- pot comportar a una pujada de la tem- cions Unides sobre el Canvi Climàtic peratura global de fins a 4º C, quan el (COP17) que ha tingut lloc a Durban que recomana la comunitat científica (Sud-àfrica), es pot qualificar de gran per evitar situacions catastròfiques al fracàs, ja que, no s’ha arribat a un acord planeta és un increment per sota dels pel qual s’adquireixi un compromís real 2º C, segons els propis informes i estu- pel que fa a l’emissió de gasos d’efecte dis publicats pel Panell Intergoverna- hivernacle, de manera que Durban no mental sobre Canvi Climàtic (IPCC) suposa un avanç del ja establert en el afavorit en el si de Nacions Unides. Tractat de Kyoto. Les grans potències Tampoc s’han aconseguit avenços contaminants han preferit defensar els significatius per aconseguir els recur- beneficis del lobby dels combustibles sos econòmics que duguin a terme el fòssils en detriment de l’interès del desenvolupament del “Fons Verd”, el conjunt de la humanitat. qual és una peça clau per resoldre els El compromís adquirit pel Tractat de problemes que el canvi climàtic està Kyoto finalitza el 2013 i que s’ha acor- provocant en les economies dels paï- dat deixa tot en l’aire, ja que, els EUA, sos en vies de desenvolupament. amb el suport d’altres grans potències, Per a la CGT, les conseqüències per a ha aconseguit un acord amb escàs va- la població mundial seran molt greus i lor vinculant i que inclou una clàusula irreversibles. N o podem permetre que per mitjà de la qual encara que es sig- el futur del planeta quedi en mans dels nés un nou tractat aquest no entraria interessos econòmics del capitalisme, en vigor fins al 2020, ajornant fins a la de les multinacionals, dels governs pròxima cimera una decisió vinculant dels EUA i les grans potències. 22 Gener de 2012
- 24. OPINIÓ-SOCIAL La Cimera de Durban crea un “apartheid climàtic” Austràlia, Rússia o la Unió Europea, Ecologistes en Acció aclareix que per fer front a la crisi ambiental”, va pendent d’institucions antidemo- Ecologistes en Acció han decidit sacrificar els drets hu- en cas que la Unió Europea digui dir Tom Kucharz, d’Ecologistes en cràtiques com el Banc Mundial, que mans de milions de persones. que hagi salvat la cimera de Durban Acció. “La Unió Europea ha decidit té una llarga trajectòria del finança- Segons Ecologistes en Acció, “és i el Protocol de Kyoto, “volem as- en la seva recent cimera seguir subsi- ment de projectes que han agreujat el E cologistes en Acció lamenta pro- fundament els resultats de la ci- mera sobre canvi climàtic realitzada contra tota ètica que els contamina- dors del món hagin bloquejat una senyalar que no és correcte perquè el segon període de compromís del diant als bancs que van causar la crisi econòmica i finançar una economia insostenible i basada en la crema de canvi climàtic, la corrupció i la po- bresa”, segons Ecologistes en Acció. Ecologistes en Acció valora els do- vegada més la posada en marxa Protocol de Kyoto adoptat a Durban a Durban a primers de desembre, que d’accions reals, ambicioses i urgents queda buit de contingut”. La decisió combustibles fòssils, gastant no- cuments finals de la COP17 com un sotmet els principis de justícia i els per frenar l’escalfament global així no inclou una esmena al Protocol de més des de 2008 més de 4,3 bilions frau i una traïció a la necessitat de drets humans als interessos econò- com prevenir les seves greus conse- Kyoto amb noves fites de mitigació d’euros en els rescats financers . En canviar l’actual model de producció i mics i comercials dominants. qüències socioambientals, prioritzant dels gasos d’efecte hivernacle per als aquest context és deplorable la man- consum, ignorant el reclam per la jus- Les decisions resultants de la cimera ca d’urgència i ambició de la UE a tícia climàtica de les organitzacions el rescat dels bancs i del sistema fi- països industrialitzats perquè només de Nacions Unides sobre canvi cli- la transferència de finançament per a socials. “Lamentem també que tot i nancer amb l’ampliació de mercats es “pren nota” de les esmenes que màtic (COP17) constitueixen un crim l’adaptació, que és una qüestió de su- el fort suport de molts països d’Àsia, de carboni”. donarien realment vigor al segon contra la humanitat perquè permetran pervivència per a molts països afec- Àfrica i Amèrica Llatina va ser elu- “La cimera de Durban ha fracassat a període. “Sense aquestes esmenes és que la temperatura mitjana global su- tats per la crisi climàtica “. dida la defensa de l’Índia a favor de peri els 4º C, el que és una sentència determinar la reducció de -almenys- una promesa buida”, recalquen, “no- “El text sobre finançament a llarg l’equitat com a principi central en els de mort per a milions de persones a 40% dels gasos d’efecte hivernacle més són intencions, però la veritable termini és molt decebedor. És lamen- tractats sobre canvi climàtic.” l’Àfrica, els petits Estats insulars , per al 2020 respecte al 1990, com decisió s’ha ajornat fins a la pròxima table que s’hagi acordat la posada Tot i parlar d’un “full de ruta” oferta molts països d’Àsia i Llatinoamèrica. exigeix la ciència i la justícia”, ex- COP, sense compromisos vinculants per la UE, els acords de Durban són en marxa del Fons Verd per al Cli- Segons Ecologistes en Acció, “les ne- posen. “Els resultats funestos de la de reducció d’emissions dels països ma, sense promeses de cap tipus de un camí plegat de injustícies. “Espe- gociacions climàtiques han creat un cimera de Durban simbolitzen tam- rics. finançament públic per a posterior a rar fins al 2020 per a un següent ins- règim de ’apartheid climàtic’ perquè bé un fracàs i retrocés de 20 anys “La manca de voluntat política i la 2012”, revela Ecologistes en Acció. trument legal és irresponsable per ser la majoria dels governs històricament de negociacions multilaterals so- degradació del nivell d’ambició a “Les propostes sobre la innovació de massa tard”, explica Tom Kucharz més responsables de l’escalfament bre medi ambient des Rio’92”, diu Durban reflecteix també el fracàs de les fonts (taxes sobre el transport ma- d’Ecologistes en Acció. “El caràcter global, com els EUA, Canadà, Japó, l’organització ecologista. l’actual sistema econòmic i polític rítim i aeri o taxa sobre transaccions vinculant d’un futur instrument va financeres) s’ha perdut”, afegeixen. ser greument descafeïnat”. “Necessitem un Fons Verd per al Cli- D’altra banda és “inacceptable que ma que proporcioni finançament per la UE culpi als països en desenvolu- als països més vulnerables i afectats pament per la manca d’avenços quan pel canvi climàtic, totalment inde- un cop més s’ha evidenciat que els països desenvolupats no volen assumir fites de mitigació am- bicioses mentre els països en desenvolupament han fet molt més esforços de mitigació que els països industrialitzats”, ex- posa Ecologistes en Acció. De gran preocupació és també l’aniquilació de la referència als principis de la Convenció Marc de NNUU sobre Canvi Cli- màtic en els textos de Durban, com són les responsabilitats comunes, però diferenciades per mitigació, transferència de diners i tecnologia. “No es pot igualar als països responsables i els països víctimes de la crisi climàtica”, opina Ecologistes en Acció. La situació actual de la gestió de l’Aigua a Catalunya Ecologistes en Acció alta a la ciutat de Barcelona, la seva ses del sector en comptes de vetllar denuncia que aquesta ambició supo- ciutadana, comprometrà el nostre de Catalunya àrea metropolitana i nou comarques pel bon estat ecològic de tots els rius, sarà un incompliment de la Direc- futur i dificultarà les possibilitats del seu entorn) per provocar la seva altres masses d’aigua superficials i tiva Marc de l’Aigua, destruirà els d’adaptació a les variacions climàti- privatització. aqüífers. ecosistemes fluvials i la participació ques que els científics anuncien. E L’Agència Catalana de l’Aigua i La ciutadania necessita reivindicar cologistes en Acció de Catalun- els seus tècnics han treballat de va- que aquesta lògica no coincideix ya denuncia les intencions de lent i amb gran responsabilitat en amb els interessos sanitaris i econò- l’actual Govern d’incomplir el “Pla l’elaboració de l’únic pla de gestió mics d’una societat mediterrània que de Gestió de l’Aigua de Catalun- de l’Estat espanyol que compleix ha de estalviar recurs i pagar una ya”, mitjançant l’aplicació del qual amb la legislació vigent en la Unió tarifa equitativa per a fer front a les la gestió de l’Aigua a la nostra nació Europea. A hores d’ara, aquest pla es despeses de manteniment, millora s’adaptaria a l’obligat compliment de pretén sotmetre a polítiques de ges- d’infraestructures d’abastament i sa- la Directiva Marc de l’Aigua (DMA). tió de l’Aigua anacròniques pel fet nejament i la recuperació del medi. També denunciem la responsabilitat d’oblidar tots els objectius ambien- D’altra banda, la privatització dels successius governs de la Ge- tals i les polítiques de gestió de la de- d’aquestes empreses públiques impe- neralitat de Catalunya de fomentar manda, al fomentar una política que dirà l’accés a la ciutadania a informa- la fallida econòmica de les empre- considera l’aigua com la benzina del ció capdal per al seguiment de la qua- ses públiques Agència Catalana de desenvolupament econòmic. litat del servei perquè aspectes tan l’Aigua (responsable de la política L’actual Govern de Catalunya desitja transcendents per a la vida, com la del Govern en matèria d’aigües que gestionar l’aigua únicament segons balança de costes i beneficis econo- es fonamenta en els principis de la criteris econòmics que facilitin la mics del cicle de l’aigua, esdevindran DMA) i Aigües Ter Llobregat ( res- generació de beneficis i la satisfacció i estaran sotmesos al secret industrial. ponsable de l’abastament d’aigua en dels accionistes de les grans empre- Ecologistes en Acció de Catalunya Gener de 2012 23
- 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell Convé recordar a més, parla de “cultura de l’esforç” quan Xavier Díez viu, en gran part, d’activitats especulati- ves i rendistes, deslocalitza empreses o impulsa la privatització de serveis públics C onvé recordar que a la dècada dels trenta la majoria de democràcies li- berals van caure com castells de naips. (que consisteix a fer d’intermediari para- sitari entre la ciutadania i el treballador). Es pot demanar treballar més per menys, La raó? L’absoluta incapacitat del siste- quan avui la jornada mitjana del treballa- ma polític a l’hora de gestionar la crisi dor català és de 41 hores enfront 36 dels derivada del crash financer de 1929. europeus, mentre que el salari mitjà és La indiferència davant l’empobriment un 20% inferior al de la UE, mentre que de milions de persones. L’aferrament a el nombre de treballadors públics és deu l’ortodòxia econòmica del capitalisme punts percentuals inferior al del conti- clàssic que condemnava una part de la nent? Pot exigir sacrificis qui s’ha enriquit població a la desocupació i la indigència. amb les bombolles? És lícit degradar les Un exemple inquietant, l’alemany Hein- condicions de vida de qui, quan deien rich Brüning. Canceller entre 1930 i que les coses anaven bé, com el cas dels 1932, protagonitzà una política de dures treballadors públics, ja havia perdut una retallades pressupostàries per equilibrar desena part del seu poder de compra? els comptes públics i pagar el deute. Re- Convé recordar, com el passat ens mos- sultat? Una desocupació que passà de tra, que la convivència és fràgil. I que tres a sis milions, un aprofundiment de la història i la geografia (especialment la recessió i un empobriment generalitzat l’escandinava) ens mostren, a basta- entre les classes mitjanes, les mateixes ment, que hi ha alternatives. que esdevingueren, mesos després de la seva caiguda, les qui portaren Hitler * Xavier Díez és historiador al poder. Convé recordar que l’ortodòxia econòmi- àmplia vaga de lloguers, confiscacions ca, aplicada arreu del continent, esten- d’aliments, ocupació de terres i actes gué un clima de tensió social irrespirable de desobediència col•lectiva amb prou entre els beneficiaris del capitalisme i capacitat per preparar i tenir èxit contra unes poblacions empobrides, atemorides l’aixecament militar. I que, en el col•lapse i ressentides. La història dels trenta i els de l’estat, protagonitzà una revolució on quaranta està mal explicada, perquè, es practicà obertament una activa i vio- com narra Tony Judt, la Segona Guerra lenta repressió (8.352 morts). Mundial fou en realitat un mosaic de Convé recordar tot plegat en un moment guerres civils amb centenars de milers en què les circumstàncies històriques, de víctimes en enfrontaments interns sense ser idèntiques, ens acosten a un dins Vichy, la Itàlia dividida, Iugoslàvia o horitzó de confrontació social. Les insti- Grècia. tucions que exigeixen sacrificis als més A tall d’exemple, a França hi hagué més febles i imposen austeritat a qui no ha morts en onades repressives entre resis- tingut responsabilitat en aquesta crisi són tents i col•laboracionistes el 1944 que sospitosament semblants a les que posa- assassinats polítics a la rereguarda de la ren les bases de la Guerra Civil catalana. República espanyola entre 1936 i 1939. Les mateixes que, des dels seus orígens, O les morts a la Grècia dels quaranta defensaven l’esclavitud, perseguien els representaren proporcionalment entre el sindicats, ignoraven les lleis laborals, doble i el triple que les víctimes totals de evadien impostos i que, des de sempre, la Guerra Civil a Catalunya. reiteren fins a la sacietat la seva obsessió Convé recordar que l’absència de volun- per l’acomiadament lliure per deixar ben tat per resoldre les greus desigualtats clar que una determinada casta té tots socials al primer terç del segle XX és a els drets i cap de les obligacions. I que, l’arrel de la violència desfermada durant la nostra guerra civil. Que l’ús dels go- verns monàrquics, dictatorials o republi- cans per preservar els interessos de la Goldman Sachs pren possessió(ns) a Europa minoria dominant amb perjudicis per als sectors més desprotegits impulsà una David Fernàndez banc sobre els governs i les institucions passant per la UE Drahgi i Monti han estat acusats d’haver divisió radical dins la societat catalana i de la Unió Europea (UE). La novetat afavorit el falsejament dels comptes espanyola, entre qui apostà per la violèn- resideix, només, en la nova forma de Monti, alt assessor de la firma america- públics italians i grecs davant la UE mi- cia per assolir objectius revolucionaris i gestió i de pressió. Si abans governaven na, va ser comissionat de mercat interior tjançant enginyeries comptables. De fet, qui la practicà per preservar un ordre que El broker de la city londinenca que va de facto, avui ja ho fan de iure. Si abans (1994-1999) i, després, comissionat per en el cas grec, va ser Goldman Sachs beneficiava els sectors dominants. afirmar a la BBC que somniava “amb recomanaven amb discreció pels passa- la competència (1999-2004) de la UE. qui, el 2002, va canalitzar 1.000 milions Convé recordar la irresponsabilitat i cob- una crisi per fer-se ric”, Alessio Rastani, dissos del poder, ara signen els decrets Poc després, el banc el va nomenar d’euros cap a l’Estat hel•lènic –a través dícia dels grups dirigents catalans, entre va afegir en rigorós directe que “Gold- governamentals i seuen als butacots mi- assessor principal. La nota de premsa d’una operació swap sobre el deute so- aquests un empresariat que boicotejà man Sachs governava el món”. Tothom nisterials. Dinàmica de portes giratòries, de la designació era clara: Monti arri- birà– per finançar les arques públiques. l’aplicació de la llei de la jornada de les va riure. Però la realitat supera sovint l’auge tecnocràtic a Itàlia i Grècia és, bava per obrir portes i “desenvolupar Draghi era, aleshores, el màxim respon- vuit hores, que desnonà pagesos i lloga- l’humor i la ficció. El banc d’inversions avui, el rostre més visible que els mer- i executar negocis amb les principals sable de la companyia que departia, a ters, que desfermà una guerra bruta con- nord-americà –8.354 milions de dòlars cats han pres els governs. De fet, la perti- companyies i governs d’Europa”. Monti l’altra banda, amb Petros Christodoulou, tra dirigents sindicals, que es dedicà a en beneficis nets el 2010– ha entrat a nença a Goldman Sachs és el nexe comú és membre del selecte Club Bilderberg del Banc Nacional de Grècia. Christo- especular amb l’habitatge, que empenyé l’alta política europea per atiar i lligar ben que uneix Mario Drahgi –nou director del i assessor de The Coca Cola Company. doulou va iniciar la seva carrera com a Primo de Rivera a fer un cop d’estat, que curt les polítiques de desregulació, de Banc Central Europeu– , Mario Monti – Mario Draghi, flamant president del Banc broker de Goldmans Sachs i avui, pa- pagava salaris insuficients, que mai res- reformes estructurals i de privatitzacions. president del consell italià– i els actuals Central Europeu, també “ha estat dins i radoxalment, s’encarrega de l’oficina de pectà la benintencionada legislació labo- Fidel al lema que el va veure néixer l’any responsables polítics grecs. A Itàlia i a fora del govern i dins i fora de Goldman gestió del deute de Grècia. Al seu torn, ral estatal, que finançà esplèndidament 1869 i que no deixa gaire espai pels dub- Grècia, a més, el canvi de govern s’ha Sachs”, recorda The Independent. Direc- Lucas Papademos, nou mandatari grec, les tropes de Franco i que col•laborà acti- tes: “Els interessos dels nostres clients, produït sense eleccions democràtiques tiu del Banc Mundial i exdirector general va ser governador del Banc Central de vament amb la dictadura totalitària. el primer”. formals i s’han imposat mesures que del tresor italià va ser director gerent de Grècia entre 1994 i 2002 i va ordir la fal- Convé recordar que al nostre país 2011. Sud d’Europa. Goldman Sachs esdevindran una mena de segon rescat Goldman Sachs International entre 2002 sificació dels comptes grecs presentats s’articulà (com sembla que ara imiten di- regna i, alhora, governa. La setmana bancari: garantir el pagament del deute. i 2005, on va treballar fent operacions de davant la UE amb Goldman Sachs –amb versos moviments socials) una resposta passada, el diari britànic The Indepen- col•locació del deute britànic, de finança- un pagament previ de 300 milions de dent va publicar una gràfica ben suggeri- ment del metro de Madrid o de refinança- dòlars. A Papademos i Monti, també els social peculiar, fonamentada en l’acció dora on reflectia el poder d’influència del De Grècia a Itàlia ment del deute alemany. uneix un estret lligam com a membres de directa, amb activitats com ara una 24 Gener de 2012
- 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA la Comissió Trilateral, el grup de pressió van apropar tant a l’executiu nord-americà neoliberal fundat per Rockefeller el 1973 que, segons Johnson, el govern havia i que fa dècades que adverteix sobre el esdevingut una “oligarquia”, on era impos- risc “d’un excés de democràcia”. sible discernir l’interès públic de l’interès del banc d’inversions. Fins i tot la premsa D’Irlanda als Jocs americana va rebatejar la companyia com a “government Sachs” (govern Sachs). Olímpics Avui, Bill Dudley, actual president de la Reserva Federal de Nova York o Henry No són pas els únics. Fins fa deu dies, la Paulson, secretari del tresor, són homes divisió europea del Fons Monetari Interna- de la companyia. cional restava en mans d’un altre goldman: Antonio Borges. Otmar Issing, exmembre del consell del Bundesbank alemany i del Goldman Sachs BCE, també és un goldman boy. Peter especula amb la fam Sutherland, fiscal general irlandès als anys 80 i excomissari de Competència de la UE, Insadollables, el negoci del deute no és és avui el president executiu d’una de les l’única especulació tafurera que promou branques de Goldman Sachs a Europa. Va Goldman Sachs. Des de 1991, impulsa ser un dels arquitectes del rescat a Irlanda. un nou estri financer, el Goldman Sachs Karel Van Miert, actual comissari de Com- Commodity Index, que especula amb el petència de la UE, també prové de l’escola preu de divuit aliments bàsics –blat, cacau, Goldman Sachs. I Paul Deighton, 22 anys arròs o cafè– i on l’enriquiment geomètric treballant per la casa, actualment és el s’ha disparat. En només cinc anys, els fons el 2008, les revoltes de la fam en protes- deixam nada”. Una denúncia que rubrica- ja ha advertit aquest desembre que la re- director executiu dels Jocs Olímpics de de mercat de matèries primeres ha passat ta per la carestia de la vida van esclatar ria el mateix Adam Smith, icona del neoli- cessió a l’Estat espanyol continua, que al Londres 2012. A l’Estat francès, Goldman de 13.000 a 317.000 milions de dòlars. Se- a 30 països. Joerg Mayer, membre de la beralisme, que va deixar escrit: “Tot per a 2012 es batran uns records d’atur que po- Sachs compta amb la tasca de Charles de gons la Conferència de les Nacions Uni- UNCTAD, va declarar a The Guardian: nosaltres i res per a tota la resta ha estat drien arribar al 23% i que caldrà imposar, Croisset, excap del Crédit Commercial de des per al Comerç i el Desenvolupament “El mercat dels aliments ha esdevingut la dita roïna dels amos de la humanitat en un cop més, noves reformes estructurals. France. (UNCTAD), durant la primera dècada del un casino i per una única raó: fer que Wall les diverses èpoques de la història”. El fi- Mentrimentres, l’home del Sachs somriu. De fet, segons l’execonomista de l’FMI segle, els preus mitjans de productes bà- Street guanyi encara més diners”.Zeca lòsof Jürgen Habermas s’ha mostrat més Simon Johnson, Goldman Sachs i altres sics com el blat o l’arrós es van triplicar, Afonso, el cantautor portuguès de la revo- precís:silenciós cop d’estat financer. Men- * David Fernàndez és activista bancs –especialment CitiGroup– han fet que va produir milions de beneficis lució dels clavells, ho taral•larejava al tema trestant l’Organització per a la Cooperació social. Article extret del setmanari practicat la mateixa fórmula als EUA. Es als grups financers. En conseqüència, “Os Vampiros”: “Eles comen tudo e nao i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) Directa Anticossos Artur Sardà tant, a l’organisme sencer. En aquestes nar com a societat. Una societat sense blement ens convindrà anar cap allà; que ens toca fer sense voler fer-ho tot en- ocasions es posen en marxa els anti- defenses s’extingeix com organisme, sabem que hi ha línies vermelles que no tre quatre ni en quatre dies. Però sí amb cossos, que es van generant i adaptant deixa de ser una societat i es transfor- es poden traspassar: per exemple, uns la força que ens dona la perseverança i, a les circumstàncies, amb l’objectiu de ma en un “campi qui pugui”, en la llei del serveis públics insuficients, per sota dels sobretot, el nostre nombre creixent. S egons la Teoria dels Sistemes una societat funciona com un organisme, responent a un seguit de lleis que, bàsi- repel•lir l’agressió. D’entrada, no en sa- ben res de l’enemic. És a través de la més fort i les històries del Mad Max, unes condicions que l’acaben inhabilitant per nivells europeus, no es poden retallar. Mentre no estiguem més organitzats, Paciència! Com més ens ataquin, més forts ens farem, més gent serem! I, final- continuïtat en la lluita, de l’assaig-error, la supervivència de ningú. mentre no siguem més gent i més savis, ment, passarà com en els organismes cament, responen al principi de que el Tot de l’aprenentatge que esdevé de cada Però aquesta embranzida sense pre- aquestes poden ser bones referències. pluricel•lulars, com passa sempre a la és més que la suma de les Parts. derrota, que es van fent més forts, més cedents contra els drets socials bàsics, Els anticossos, doncs, en aquesta etapa naturalesa (perquè es veu que la vida Un individuu, d’altra banda, també és savis i, sobretot, més nombrosos. precisament perquè posa en risc tot el inicial de creixement i d’organització, ens és tossuda), que els anticossos no nego- un sistema, composat per infinitat de La seva força creixent depèn, lògica- Sistema, està generant també una opo- caracteritzem per ser la pedra a la saba- cien cap alternativa raonable amb el virus cèl•lules diverses, cadascuna amb la ment, de la capacitat dels propis anticos- sició sense precedents. De mobilització ta, els que posem pals a les rodes dels agressor, sinó que l’esclafen amb la seva seva funció, contribuint entre totes a la sos d’organitzar-se d’una forma eficaç, en mobilització, cada dia som més gent seus plans, els que rebutgem els seus força numèrica. I l’organisme sobreviu i supervivència de l’organisme però sense però depèn també i sobretot de la pròpia indignada i decidida a fer el que calgui arguments sense preocupar-nos de ser es perfecciona. saber-ho, òbviament, perquè no poden virulència de l’agressor. Com més ataca, per aturar-los. Encara no en som prou, raonables. No ser raonables, no entrar Així que, senyors del govern, no us ta- veure més enllà de la funció concreta més creix la resistència, perquè aquesta ni de bon tros; encara no sabem quines en els seu jocs de debats tramposos i lleu, escanyeu-nos força, que els vostres que realitzen, no poden abastar la com- s’alimenta també de la interrelació amb són les formes de lluita millors, quina preparats, ens fa també més imprevisi- propis despropòsits ens alimenten i ens plexitat del sistema que conformen. No l’ésser que combat. l’estratègia adequada; anem provant, bles, per tant més perillosos. fan créixer! Som anticossos! I estem fent obstant, tampoc ho necessiten. Només Les retallades en despesa pública a les ens anem equivocant, com els anticos- Com en els organismes pluricel•lulars, la nostra feina! que cadascuna aporti el seu granet de que ens forcen els nostres governants sos, però el que ens defineix és la nostra primer observem al virus, l’estudiem, sorra, el conjunt funciona. funcionen com un virus que ataca les de- determinació: ja no ens creiem el que l’inquietem, rebem alguna clatellada que * Artur Sardà és delegat de la Tant és així, que tenen la capacitat fenses de l’organisme social: la Sanitat, ens diuen (la crisi com l’excusa per tot!) i serveix perquè a l’endemà n’hi tornem CGT a l’Hospital de Sant Joan de d’enfrontar-se a crisis inesperades, per l’Educació, els Serveis Socials i tots els ens sortim del guió previst (no acceptem més, som insistents i fem el que sentim Reus exemple l’agressió d’un virus que ata- Serveis Públics en general, és a dir, tot les retallades com quelcom raonable ni ca determinats òrgans i amenaça, per allò que ens defineix i ens permet funcio- inevitable). Polítics i periodistes infectats miraran de desacreditar-nos Contraanuncis fent al•lusió a la nostra ignoràn- cia. “Quina alternativa propo- seu? Si no n’hi ha d’alternatives! Somiatruites! Que només dieu animalades!” No val la pena de seguir-los en aquest joc! En certa manera, tenen raó. No crec que hi hagi cap individuu en aquest moment que li càpi- ga al cap una alternativa global, que doni una sola i adequada resposta a tots i cadascun dels aspectes d’aquesta crisi. La teo- ria dels Sistemes no contempla la intervenció del Mesies. La solució, probablement, no la te ningú, però probablement també l’estem construint sobre la marxa, a mida que coneixem més i millor la naturalesa del virus que ens amenaça. Ara per ara, n’hi ha prou amb que cadascú posi el seu granet de sorra, des del seu lloc i des de les seves possibilitats. La millor guia sobre el que cal fer ens la donen ells, els agressors, els manipuladors: sabem que si ens diuen que cap aquí, molt proba- Gener de 2012 25
- 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA El bon militant Martín Navarro, afiliat tal manera la filosofia dels clàssics, no al SAPB-CGT pugui comprendre sense ira i sense des- qualificacions les idees d’un dels milers de militants de base, sense adjectius, de E scolta homenet. la CGT. Per a començar, discrepar és sa i No s’ha entès res de quant afirmem, hauria de ser una gimnàstica recoma- quan diem que el nostre camp polític nable per a tota ment inquieta dintre està en la lluita social i sindical, i que i fora de la CGT. I sens dubte alguns aquesta és una lluita col•lectiva. Que dels millors exercicis per a mantenir un la lluita política és total, és a dir, social, bon estat de forma tant emocional com cultural i no s’ha des perdre el temps en intel•lectual, són l’autocrítica i la crítica el que definim com politiquejos electora- constructiva. En aquest sentit benvolgut listes, en polítiques de pa i circ. Si alguns company discrepar d’Aristòtil no hauria en aquesta organització s’impliquen el de semblar tan rar, però per pura ho- joc el polític, entenem que ho fan per nestedat intel•lectual, qui confessa no convenciment i amb la il•lusió, i creiem haver tingut encara l’oportunitat de llegir- que amb alguns objectius compartits. lo, no apunta tan alt, solament pretenia Ara bé, es poden practicar i defensar reflexionar sobre el concepte de homo altres vies de lluita, sense que hàgim de polític aristotèlic. gratar-nos les vestidures i desqualificar Del que si discrepo, però sembla que no a ningú. s’ha volgut entendre, és de la interpre- Si s’hagués entès en part tota aquesta tació- explicació que es fa de les idees argumentació, sorprendria el coincident del filòsof grec en relació al concepte de que poden semblar en ocasions idees política. en aparença tan antagòniques. No tor- Sorprèn que l’intèrpret de les il•lustres narem sobra els mateixos arguments, idees del filòsof grec sembli més ofès doncs com deia H. Teglel, quins temps que el mateix Aristòtil. Mancant idees aquests que fins al més obvi s’ha remar- ja sabem el que ve, simpleríes de l’estil: car una i una altra vegada. Litúrgies a part, per cert, formar part d’un sió, el meu país són les meves idees i tit mateix del canvi social. Uns radicals “els anarquistes no ens lliurem dels men- candidatura en unes eleccions munici- la meva gent, hàbitat familiar i social on disfressats d’apòstols de la llibertat, que tiders. Els llibertaris no vivim lliures dels Titín pals és sens dubte un ritual que per la sobrevisc basant-me tant en la solidari- se situaven al marge de la lluita política falsificadors. Els anarcosindicalistes no l’anarcosindicalista seva novetat i efectivitat està fora de tot tat interna com en el suport mutu). moderna (partit, avantguarda….) i la estem immunitzats davant les mitges cerimonial litúrgic, alguns clamen per vi- Està clar que l’obsessió per anar posant radicalitat suïcida dels quals impedien mentides”. Idees i acció company, i tan valides són sualitzar les lluites, per a acabar amb la etiquetes (com en els supermercats es l’aparició d’una veritable força política Ja posat es podria afegir: alguns anar- les teves “lluites” com les dels altres, que desgana i l’avorriment militant. Més que marquen els preus a sac de prestatgeria que liderés un autèntic procés revolu- quistes haurien de ser un poc més mo- per cert la majoria d’ocasions són les visualitzar lluites, alguns es visualitzen en prestatgeria), tant a un mateix com cionari. dests, alguns llibertaris haurien de ser mateixes. No ha de coure tant si els ca- amb massa facilitat en totes les lluites. als altres, és un mal exercici de relativis- Sobre com ha influït en la posterior his- menys arrogants, i finalment alguns mins per a arribar als mateixos objectius, Per pura militància per descomptat, me ideològic, per no dir cultural i emo- toriogràfica marxista i liberal aquestes anarcosindicalistes haurien de demos- en aparença, per a alguns no passen l’electoralisme antipolític, l’avorriment i el cional. Igual que no “fa falta ésser politic idees és un tema a part, però és ben trar certa maduresa intel•lectual (que se per la senda del “polític”. No existeixen passar “l´estona”, són coses dels altres. per fer política” i ser sindicalista “i no fer sabut que en el món acadèmic i historio- suposa llegint a Aristòtil, com se supo- Honestedat companys, honestedat i mo- sindicalisme”, es pot ser polític i sindica- gràfic a les idees llibertàries se’ls ha con- dreceres, però tampoc peatges obliga- sava en la mili el valor a tots els reclutes) deració en les formes, que l’enemic no lista i no tenir ni idea sobre sindicalisme demnat a la invisibilitat, i en les poques toris pels quals haver de passar. Les i no caure en la desqualificació i l’insult hauria d’estar a casa, almenys en la nos- i lluites populars. ocasions que es parla d’anarquisme, es “lluites” són diverses i cadascun fa se- fàcil. tra. Debat, discussió en els nostres sin- gons les seves possibilitats. Del que es Ja sabem, no acabem de descobrir la parla de radicalisme, de violència. dicats amb més o menys èmfasi, sobre tracta és de teixir complicitats, de crear sopa d’alls, que la classe obrera ni va al A què ve tot això? Seria una altra mitja idees, estratègies de lluites, que no fal- Mitges veritats que confiances, de créixer amb les noves tin, però sempre des del respecte mutu. cel, que deia aquell, ni es pot comprimir veritat per a alguns, amb la qual intentem experiències de lluites, d’aglutinar força en una fàbrica, ni en un sindicat. Som demostrar que la figura del bon militant no pretenen ser un agent històric modelat i transformat anarcosindicalista, llibertari i anarquista per al canvi social que acabi amb aquest ni immutables ni sistema terrorista i aniquilador de volun- Sobre radicalismes i psicològicament per aquesta societat de és una altra quimera que depen més de absolutes tats i de persones. aparences masses. L’única cosa que ens uneix és la visió dels altres que del propi egocen- No podem anar per la vida de Titin de el nostre sentit de classe treballadora, trisme. Igual que per a alguns especia- Està clar que qui està tan satisfet de la l’anarcosindicalisme, amb la nostra lli- Prou de desqualificacions, convertides alienada tant en l’àmbit laboral com so- listes en història l’anarquisme no va ser seva militància i de ficar “cullerada” en breta i llapis mancant gos falder. No sembla en pura obsessió, del tipus: cial. Per tant els miratges sobre la força més que una fase de l’evolució política tot com bon militant i “lluitador” social, podem tenir la certesa, que “lluita” que l’estar contra el joc polític i contra la polí- del treballador “amb capacitat per conti- del proletariat, una resplendor superada sembla que li falten idees per a rebatre no presencio, “lluita” que no existeix. Ni tica partidista, és una manera de no avo- nuitat i seguretat en el treball… la base de la que van sorgir avantguardes de als que ens considerem antipolítics en la podem anar passant llistes ni acusant rrir-se, “de no haver d´encarar les lluites de l’anarcosindicalisme…” fa anys que “proles” ben dirigides i ben motivades CGT, es repeteix més que Catalunya Rà- als altres de les mateixes necedats, reals i semblar “radicals” sense haver van saltar en mil trossos. Més que de de- amb teories revolucionàries modernes, dio. Sembla que no s’ha volgut entendre un article després d’un altre, sobre de ser-ho. En aquest tros del món que rrota en derrota, hem anat d’experiència per a alguns militants d’aquesta Con- el que entenem per política i el joc que l’escaqueig d’alguns per a “estalviar-se és el nostre país.” (per cert, sense ànim en experiència, intentant sumar i millorar federació de Sindicats que és la CGT, la justifica. I sorprèn que qui controla de les lluites reals en el món de la política”. d’obrir un altre front “sensible” de discus- les nostres lluites. La cosa no és ni tan el seu pragmatisme i “compressió dels difícil d’entendre, ni tan temps” els fa creditors del títol bon mi- difícil d’explicar. La crua litant, mentre que els altres no som realitat l’estem sofrint, i més que una colla d’anarcos-llibertaris- més com sindicalistes sindicalistes de sofà, dropos, derrotistes, de CGT, en les nostres aficionats a les masturbacions mentals. pròpies carns. Ningú, Per fortuna per a tots, igual que el bon en aquest sentit, pot salvatge de Rousseau, el bon militant tenir l’autoritat ni moral no és més que un mite ben intencionat, ni ideològica, per anar allunyant de la realitat. Aquesta és tosu- donant lliçons sobre mi- da, relativitza i deixa cadascú en el seu litància i militants. lloc. Ens veiem en el carrer, per a seguir la discussió si fa falta, però sobretot per Sobre rebels a compartir lluites i esperances. primitius P.D. Aquest article, si l’estàs lle- i militants gint és que ha estat publicat en moderns el nostre periòdic confederal “Ca- talunya”. No pretén altra cosa, Per al gran historiador encara que som conscients que marxista Eric Hobs- en les hemeroteques solament bawm els anarquistes es troba una part de la realitat ja de principis de se- sigui passada, present o futura. gle passat i finals de Per a completar-la en la seva to- l’anterior, no són més talitat, s’ha de tirar d’altres “fonts”, una banda de primitius si no volem quedar-nos amb una amb idees mesiàniques visió incompleta i deformada de sobre la política i el sen- la mateixa. 26 Gener de 2012
- 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Triodos, la banca de la mala consciència capitalista Pasqual Aguilar estats neoliberals d’Holanda, Àustria i Alemanya. Per justificar aquesta decisió Triodos apel•la al correcte funcionament democràtic d’aquests països, al respec- «Dichosa edad y siglos dichosos te dels tractats i convencions interna- aquellos a quien los antiguos pu- cionals i al fet que no estan subjectes sieron nombre de dorados, y no a sancions. Una manera de maquillar porque en ellos el oro, que en democràcies vigilades pels mercats, que esta nuestra edad de hierro tanto tenen un deute públic sòlid i marquen la se estima, se alcanzase en aque- pauta de l’escenari capitalista europeu. lla venturosa sin fatiga alguna, Fins aquí arriba la línia de Triodos, ho- sino porque entonces los que en mologable a l’oferta d’inversions ètiques ella vivían ignoraban estas dos de la banca convencional. palabras de “tuyo” y “mío”». (Mi- Les alternatives reals a la usura han de guel de Cervantes, Don Quijote renegar d’alguns dels paràmetres del de la Mancha) neoliberalisme (especulació, propietat El creixent descrèdit del sistema financer privada, lògica acumulativa i expansio- i de l’economia monetària han provocat nista, beneficis a curt termini, priorització la promoció de la banca ètica entre els de la major rendabilitat del capital per mitjans de comunicació. Destaca el cas sobre de la creació de feina). Aquestes de Triodos Bank que, amb un discurs alternatives només es poden donar en- ple de bones intencions, ha guanyat tre sistemes econòmics amb capacitats clientela a l’Estat espanyol de manera tecnològiques relativament pròximes o exponencial. Aquesta entitat es presenta entre grups i comunitats amb actituds com el referent europeu en banca ètica i realment solidàries. Entenent la solidari- sostenible. Parla de transparència en les tat com un procés de suport mutu entre seves activitats: «Un banco donde nues- iguals, més enllà del paternalisme carita- tros clientes saben qué hacemos con su tiu que avui dia dilueix el sentit combatiu dinero». Més enllà de la propaganda, és important de conèixer la veritable natura- parc solar de 4,3 MW a Granada. La pro- in class” (líder en la seva especialitat), sabem tots, tenen un impacte molt po- que va tenir aquesta paraula en d’altres lesa d’aquest banc. pietat és d’AES Corporation i Riverstone són dignes de la confiança de Triodos. sitiu en el desenvolupament personal i temps. A l’any 2009 Triodos va guanyar el premi Holdings, totes dues originàries dels Es- Així mostra què entén per «empresas e l’harmonia social. Pel que fa a la cons- A Catalunya existeixen alguns exem- al banc més sostenible del món. Perquè tats Units i amb interessos a tot el món iniciativas que ayudan a mejorar la cali- trucció sostenible, s’ha de mencionar la ples de pràctiques financeres ètiques, segons afirmen en la seva pàgina web: en la generació i distribució d’energia. dad de vida de las personas y respetan subministradora Lafargue, la més gran projectes sorgits del país mateix que no «incorpora criterios de sostenibilidad, Triodos, doncs, participa del negoci verd el medio ambiente». productora mundial de ciment; juntament fan ostentació d’oficines de luxe situades impacto social y medioambiental positivo que signifiquen els grans fluxos de ca- Fins al febrer del 2011 Triodos ha in- amb bancs especialitzats en hipoteques. en edificis emblemàtics, ni practiquen en toda su actividad financiera». Aquest pital invertits en energies renovables, vertit en empreses tan sostenibles com També són encomiables les inversions a l’imperialisme lingüístic privilegiant el guardó li va concedir el diari econòmic que integrades al model energètic cen- Abertis, promotora de la mobilitat res- Tele5, projecte cultural de primera. I la castellà per sobre de la resta de llen- Financial Times —reconegut portaveu tralitzat esdevenen un nou jaciment de ponsable segons la seva publicitat, i en llista continua amb transnacionals com gües minoritzades de l’estat. En aquest de l’oligarquia financera— i la Corpora- profit privat. realitat símbol del creixement econòmic la química Henkel, la franquícia grega de aspecte cal destacar l’article “Triodos o ció Financera Internacional (CFI) —or- Triodos informa que el 2010 va obte- basat en les grans infraestructures; Coca-Cola, Nokia, Enagas, Rabobank, Díodos? La pota no ètica d’un banc que ganisme que forma part del Grup del nir un 20% més de benefici net que en o les automobilístiques Volkswagen, Vodafone,… no complia la llei” de Josep Maria Can- Banc Mundial (BM). l’exercici anterior. Com aconsegueix BMW i Renault, perpetuadores del mo- Totes les empreses escollides per Trio- yelles. En el bloc responsabilitatglobal. L’apropiació del terme «sostenibilitat» tants de guanys? Recomanem que vi- del de transport que se sustenta en el dos tenen fundacions o pràctiques que blogspot.com podreu llegir de quina ma- crea situacions enganyoses. Per al lec- siteu la web original de l’entitat www. petroli. Tan responsables socialment desenrotllen programes socials, cultu- nera Triodos vulnera la llei de normalit- tor que no estigui avisat recordem que triodos.com per trobar algunes respos- com l’esclavista Inditex o la rapaç Tele- rals o iniciatives de caràcter «ecològic». zació lingüística. el Tribunal Permanent dels Pobles acu- tes. Fent gala de transparència, només fónica, que no dubta d’acomiadar milers Així milloren la seva imatge i aconse- Paraules com ètica, sostenibilitat, res- sa reiteradament el Fons Monetari Inter- en aquesta pàgina en anglès, llegireu de treballadors malgrat els immensos gueixen exempcions i desgravacions fis- ponsabilitat social, democràcia, solida- nacional i el Banc Mundial de practicar la informació sobre les inversions que beneficis que obté. O Repsol YPF, que cals. Per legitimar les seves inversions ritat, etc., han estat buidades de con- polítiques homicides contra la humanitat. li permeten obtenir els rèdits esmen- amb la seva gestió mediambiental po- la suposada banca ètica al•lega que tingut. Queda lluny l’època daurada de Encara que el prescrit fundacional del tats. A l’apartat “Institutional Investors” sitiva converteix l’Amazònia en una cla- aquestes companyies promouen cam- la humanitat en què, com diu l’enginyós BM és el combat contra la pobresa, en i, concretament, a la separata “Portfolio veguera i cuida la qualitat de vida dels panyes per prevenir la SIDA, per estal- hidalgo «no había la fraude, el engaño ni realitat la seva actuació significa la irrup- Triodos Sustainable Bond Fund” es deta- pobles indígenes. A l’apartat de comerç viar energia, per consumir tabac i alco- la malicia mezclándose con la verdad y ció dels interessos del gran capital en els llen els grups d’inversió en què participa. just cal assenyalar les inversions en la hol de manera responsable, que donen la llaneza». Així doncs, hem de distingir països que sol•liciten els crèdits per al Podeu comprovar que Triodos aposta transnacional Carrefour, emblema del suport a investigacions per minimitzar entre publicitat i realitat. desenvolupament. Aquesta intervenció per valors fiables que garanteixen ren- model comercial de gran superfície les emissions de CO2, posseeixen cer- obliga a privatitzar els sistemes públics dabilitat i risc mínim. Empreses trans- empès pel neoliberalisme; o bé Diageo, tificats de qualitat i respecte ambiental, * Pasqual Aguilar és membre de de sanitat i educació. A més a més, el nacionals, bancs o deute públic d’estats propietària de les marques Johnnie etcètera. la plataforma No a la MAT de les suport del BM a projectes hidroelèctrics europeus que, amb el qualificatiu “Best Walker, Gordon’s o Smirnoff que, com També ha invertit en deute públic dels comarques gironines. i agroindustrials de grans proporcions accelera la destrucció del medi ambient que, alhora, expulsa milions de perso- nes. Triodos Bank España inverteix especial- ment en les energies renovables. Aques- tes energies tenen en potència la capaci- tat de socialitzar l’accés a l’energia. Però els interessos dels grups de pressió de l’electricitat anul•len aquesta potenciali- tat descentralitzadora i democratitzado- ra. Així es perpetuen les infraestructrures basades en la generació a gran escala i en la necessitat de grans línies de trans- port, estacions transformadores, etc. Triodos no discrimina entre el suport a les petites i mitjanes empreses que pro- mouen la microgeneració deslocalitzada i les empreses com Gamesa, paradigma del foment dels grans parcs eòlics. Pel que fa a les inversions en instal•lacions solars fotovoltàiques, Triodos financia un Gener de 2012 27
- 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR El poeta Antonio Orihuela diu: “tot el món està en un altre lloc” Ferran Aisa té molts més títols, entre els quals hi engañar pulse sugestionar. / Si quiere ha Comiendo tierra (2000); Teoría del inducir pulse emotividad. / Si quiere vul- bricolaje,el paralogismo de la identidad garidad pulse corazón. / Si quiere cultu- como paradigma del viaje (2001); Ase- ra pulse moda. / Si quiere privatizacio- A ntonio Orihuela (Moguer, 1965) és un dels més destacats poetes en llengua castellana del nostres dies. La rrando corazones con los ojos (2005); La ciudad de las croquetas congeladas nes, precariedad y flexibilidad / vuelva a pulsar crisis económica. / La operación (2006); Para una política de las luciér- se está procesando. / Recuerde, nues- seva prolífica obra poètica és realment nagas. Antología poètica (1995-2005); tras órdenes son sus deseos.” impactant. Els seus versos van di- Durruti en budilandia (2007); La des- Els seus versos són una reflexió oberta recte a la consciència de l’ésser humà trucción del mundo (2007); El corazón a la ment del lector. El poeta profun- com un ganxo de boxejador ben donat. no duerme (2009). ditza la realitat de la vida quotidiana i Orihuela no solament és poeta, també Orihuela coordina les trobades poèti- del món contemporani amb la idea de és molt bon assagista, darrerament ques de la Fundació Juan Ramón Ji- denunciar-la i de combatre-la per acon- he tingut el plaer de llegir el Libro de ménez i manté el foc poètic, amb altres seguir un canvi radical de les coses. los tesoros (La Espiga Dorada) i Libro companys, amb el bloc vocesdelextre- Orihuela converteix la paraula poètica de las derrotas (La Oveja Roja). Però mopoesia.blogspot.com. Darrerament en una eina al servei de l’ésser humà i Orihuela conreà l’estudi prehistòric amb ha publicat un magnífic recull poètic transgredeix la ideologia del pensament llibres com Historia de la prehistoria, el amb el títol Todo el mundo está en otro únic de la societat capitalista. Els seus sureste de la Península Ibérica (1999) lugar (Ediciones Bailando al sol, Tene- poemes són estilets llançats a l’aire i també és doctorat en història, l’any 2010 va publicar: Moguer 1936, un as- rife, 2011). Els versos d’aquest llibre contra els mandataris, financers i ban- tregamos nuestra voluntad. / Solidarios a tocar l’os de les coses. La seva pa- saig històric sobre la guerra i la repres- segueixen el seu estil d’apropament al quers del neoliberalisme omple el seus con los empresarios, / les entregamos raula poètica és d’agrair en els nostres sió en aquest poble de Huelva. lector amb unes paraules que són com- versos de valors llibertaris, doncs, en la nuestra vida. / Solidarios con la policía, dies tan agres i difícils, però també és Antoni Orihuela pels temes que toca pletament intel•ligibles per a tothom seva obra poètica, ressalta sobretot el un aire net en els moments de lluita. / le entregamos nuestra autoridad. / So- podríem dir que és un enciclopedista a anant directament a la consciència de plantejament polític-social d’arrel i de El seus versos són un oasi enmig d’un lidarios con la Iglesia, / le entregamos la manera d’aquells intel•lectuals com- les persones. naturalesa pròpiament àcrata. món dominat pel poder mediàtic i la co- nuestra fe./ Insolidarios con nuestros promesos de l’Europa de pre-guerres, La seva temàtica és actual i de críti- Todo el mundo està en otro lugar està rrupció política. compañeros de clase, / seguimos sin és a dir un fill de la il•lustració, que ha ca incisiva a la societat consumista i ple d’exemples que marquen el sen- En un moment en què tants intel•lectuals abolir el trabajo, / seguimos sin quemar tingut amb els anarquistes dignes conti- capitalista que ens ha tocat viure. En tit poètic que acabo de ressenyar. El es giren d’esquena a la realitat i no són el dinero, seguimos sin dejar de votar, nuadors. Antonio Orihuela és un poeta un dels poemes titulat “El contestador conjunt del llibre mostra un univers més que cantors del poder; o de poetes / seguimos sin recuperar la política, / de signe llibertari, la seva obra és un automático del neoliberalismo”, escriu: del qual no és pot destacar un poema que no saben rimar altra cosa que flors seguimos sin asumir nuestra responsa- esclat d’acràcia poètica. La seva bi- “Si quiere control pulse distracción. / Si per sobre d’un altre, com una peça de i ocells, és a dir que no diuen res. És quiere seguridad pulse violencia. / Si bilidad, / seguimos sin apropiarnos de bliografia poètica és impressionant, els precisió tots ells estan encaixat com si d’agrair que hagin poetes com Orihue- quiere desmantelar los derechos socia- d’un puzzle es tractes. El poema “Inso- nuestras vidas, / seguimos sin confiar seus primers llibres Si Rocky viera ese la, amb una obra oberta als problemes les / y los servicios públicos pulse crisis lidarios” mostra ben clarament aquest en nosotros, seguimos”. gato i Perros muertos en la carretera i les injustícies de la vida i, a través de econòmica. / Si quiere medidas impo- tarannà del poeta: “Solidarios con los Antonio Orihuela fa poesia d’altura i són de 1995, ja marquen el tarannà de les paraules convertides en vers les su- pulares pulse resignación. / Si quiere bancos, / les entregamos nuestro dine- no és precisament rocambolesca sinó la seva obra futura. blima convertint-les no solament en un A continuació la llista bibliogràfica con- público pulse publicidad. / Si quiere ro. / Solidarios con los políticos / les en- que pren partit, com deia Celaya, fins sentiment àcid sinó utòpic. Miquel Badia: Un heroi nacional? Jordi F. Fernández Figueras Bé, de fet la gent és molt lliure de dir el personatge. esquirols els membres de les Joventuts des d’un túnel que feia mesos s’havia que pensa, això no m’hauria de preocu- El manifest, que va ser signat per vuitan- d’Esquerra Republicana-Estat Català, fet construir a la Conselleria de Gover- par gaire si no fos perquè aquest mani- ta persones, acaba dient que un país que manar que policies a les seves ordres nació. I diuen que anava habillat amb el fest els signaven algunes persones que no recorda la seva història acaba perdent detinguessin al Palau de Justícia de Bar- seu flamant uniforme de «general» dels É s costum, quan arriben aquestes da- tes, que els mitjans facin balanç de les notícies importants de l’any. Aquest considerava i vull seguir considerant rigo- roses i assenyades. No em preocupa que la identitat. D’acord, però si ens posem a recordar la història, recordem-la tota i no celona durant un judici el fiscal que acu- sava un correligionari seu, fer destruir la Escamots. Mereix un personatge així ser qualificat d’heroi nacional? el signessin micos mediàtics com Miquel només la part que ens agrada, no fos que impremta i els locals de la revista satírica Davant les crítiques, alguns hagiògrafs ha estat un any en què, sense cap mena Calzada «Mikimoto» o destacats polítics allò que acabem perdent sigui la dignitat. «El Be Negre» a causa d’uns versets sa- al•leguen que Badia no era un feixista, de dubte, han passat moltes coses molt de CiU, ERC i SI —un ja s’imagina qui- Miquel Badia, «Capità Collons» per al tírics o detenir arbitràriament anarcosin- que només compartia el mateix modus importants, però entre totes només faré nes servituds han de «patir» els polítics seus seguidors, va ser Cap Superior dels dicalistes per apallissar-los, torturar-los operandi. Quin consol, oi? No penseu esment d’una que no ho sembla i que, professionals—, allò que m’angoixa és Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat i, molt sovint, sotmetre’ls a un simulacre que qui actua com un feixista i organitza a més, crec que deu haver passat força l’adhesió d’intel•lectuals com Salvador de Catalunya durant alguns mesos de d’execució extrajudicial. els seus seguidors a l’estil dels feixistes, desapercebuda. Cardús, Hilari Raguer i Josep Maria Terri- 1934, però es va fer famós per altres mo- Això sí, el 6 d’octubre de 1934 mentre potser és que simplement és un feixista? El passat mes d’abril es feia públic un cabras, així com que, a partir d’aquesta tius. Per exemple, per fets com convertir homes com Jaume Compte, dirigent del En els moments convulsos que vivim fa manifest lloant el feixista Miquel Badia, crida reivindicativa, un mitjà d’esquerres els Escamots en una organització sem- Partit Català Proletari, morien defensant patir que un grup de persones cultes pen- tractant-lo d’heroi nacional i demanant rupturista com «La Directa» acceptés blant als «fasci di combatimento», tren- la República Catalana amb les armes a si que un home així ha de ser un model que se li dediqués un carrer a Barcelona. publicar un article elogiós sobre aquest car una vaga de transports utilitzant com la mà, Badia fugia per les clavegueres per a la gent catalana. Receptes... Gall al forn amb crema d’api L’amo en Pep des Vivero 4 pastanagues grosses Salpebrau els filets de gall, mar- en el brou de peix fins que estigui Col·locau la crema d’api al fons (Mallorca) 4 carabassons cau -los a la planxa fins que aga- tendre. Triturau el brou i passau- del plat, les verdures al voltant i ½ litre de brou de peix fin color i reservau-los. Tallau les lo pel xinès. Afegiu-hi la mantega el filet a sobre. Tirau damunt el 50 g de mantega albergínies, les pastanagues i i remenau la mescla enèrgica- peix unes cullerades de l’oli amb Ingredients: Oli d’oliva els carabassons en rodanxes i ment fins que quedi cremosa. A juliana d’api i introduïu-lo uns 3 4 filets de gall de Sant Pere Sal i pebre bo fregiu-los procurant que quedin continuació, tallau les fulles d’api minuts al forn preescalfat a Un api al dente. en juliana i mesclau-les amb mig 180 graus. 4 albergínies Elaboració: Tot seguit, trossejau l’api i coeu-lo tassó d’oli d’oliva. Bon profit!!! 28 Gener de 2012
- 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA Odi a les entranyes Joan Canyelles Amengual nerosos com Bertrand Tavernier parlen explosions i les flames apareixen els títols la descripció dels personatges. I que els treballadors, i en els seus sermons no molt bé d’alguna de les seves pel.lícules de crèdit. Tota una declaració de principis. l’enfrontament entre els dos protagonis- hi ha cap crítica als que l’exerceixen. Però (sense anar més lluny, la que es objecte La seqüència següent serà per mostrar- tes, te en alguns moments, totes les ca- en aquesta escena sabem que coneix d’aquest comentari). El que sembla clar es nos al detectiu que s’infilltrarà als “Molli racterístiques del “western”. Jo no hi estic l’activitat dels “Molli Maguires” i no els ha (The Molli Maguires. Martin que la seva intenció de transmetre idees o Maguires”per poder acabar amb ells. gens d’acord. delatat. Més que aixó. Adverteix a Jack Ritt, 1970) denunciar situacions injustes es més gran Amb gran intel·ligència i economia narrati- La gran direcció d’actors i actrius que duu que entre ells hi ha un infiltrat. El nostre re- Pennsylvania 1876. Els Molli Mguires, que la seva vocació d’autor. No s’amaga va, Ritt ha contexstualitzat la història, ens a terme Ritt, fa que tots els personatges buig es transforma gairebé en admiració i són un sindicat clandestí de miners irlan- mai i sempre es posiciona, amb major o ha posat al costat dels miners i ha introuït siguin molt creïbles i humans. Sean Con- reconeixement. És un gran encert per part desos, liderat per Jack Kehoe (Sean Co- menor fortuna, al costat dels i les que llui- la figura del delator, que serà un dels te- nery i Richard Harris (dos grans, immen- del director haver fet progressar d’aquesta nery), que utilitzen el sabotatge i la lluita ten per la llibertat i contra els poderosos. mes fonmentals de la pel·lícula. sos actors) fan unes interpretacions por- manera el coneixement d’aquest perso- armada per millorar les seves pèssimes Fa un bon grapat d’anys que vaig veure Tant Martin Ritt, com el guionista Walter tentoses. I també Samantha Eggar, que natge. condicions de vida. James McParlan (Ri- per primera vegada “Odi a les entranyes”. Bernstein, com el director de fotografia dona vida a Mary, la dona que li lloga una Destacar finalment la banda sonora del chard Harris), serà l’home que la policia Em va semblar una interessant i bona James Won Howe, van formar part de habitació a James. Per alguns la història mestre Henry Mancini, sense dubte un infiltrarà dins l’organització per destruir-la pel·lícula, però res mes. Quan l’he tornat a les “llistes negres” de Hollywood, així que d’amor que es produeix entre tots dos, dels millors creadors de bandes sonores des de dintre. veure per elaborar aquest comentari (que coneixien de ben aprop el que significava es una concesió a la comercialitat. Jo no de la història del cinema. Qui pot oblidar Ja varem parlar de Martin Ritt, quan co- amb una mica de sort, algunes i alguns esser delatats per “companys” i “compan- ho crec així, en primer lloc, perque està a Audrey Hepburn cantant asseguda a mentavem fa uns quants números la seva teniu la paciència de llegir), m’ha paregut yes” de professió. En aquest sentit, molt molt ben contada i matisada, i en segon una finestra i amb una guitarra a les mans notable i compromesa pel·lícula Norma molt millor que llavors. Es segur que no aprop del final de la pel.lícula, hi ha una lloc, perque fa que el final la solitud del “Moon River”. Rae. Varem dir en aquell moment que la vaig veure al cinema. No puc recordar escena clarivident. Jack i els seus com- delator sigui més evident. Ella condemna “Odi a les entranyes”, és per al que això moltes de les seves pel·lícules no eren si va ser en un pas televisiu o en cinta de panys han sigut condemnats a morir a la violència, però encara més la delació. I escriu una gran pel·lícula, imprescincible precisament obres mestres, però que vídeo. Tal vegada un format inadequat i la forca. El dia abans de que es produexi encara que està enamorada, serà incapaç si es fa un cicle de cinema-fòrum al voltant sovint el seu cinema era decididament una qualitat d’imatge molt menor que la la execució, James acudeix a visitar a de partir amb ell. del sindicalisme o la revolució. compromès. que ara ofereixen els DVD em varen fer Jack. Després de tenir una breu i acla- Si hagues de fer alguna crítica, diria que Han passat gairebé 140 anys des del Englobat dintre de l’anomenada “genera- infravalorar-la. No es extrany que le re- ridora conversa el delator li demana per hagues pogut ser una mica més llarga (té moment en que es transcorre la història. ció de la televisió”, no ha tingut la mateixa visió d’algunes pel.lícules ens sorprengui que no s’aturaren abans. “Jo vaig intentar una durada de 105 minuts, que a mi em Es diu aviat. Han canviat moltes coses, i sort i reconeixement que Robert Mulligan, favorablement. Pot ser havíem sigut mas- convèncer-vos de que paressiu. Per que van passar volant), per explicar millor al- no seré jo (o sí), qui es posi a fer compa- Sindey Lumet o John Frankenheimer, i sa crítics, o sabíem mirar manco. (També no ho féreu?”. gunes situacions. Per posar un exemple, racions amb la situació actual, ni tampoc tal vegada tampoc el mateix talent, però en alguns casos ens pot passar tot el “Més prest o més tard ens haguessin el metratge dedicat al judici es mínim. I en proposaré (o sí), el sabotatge com a eina una part de la crítica ha sigut amb ell molt contrari). agafat. Però tu no has vingut aquí per cap escena veim parlar entre ells als tres de lluita contra un estat de coses absoluta injusta. Segurament la seva obra mereix El cas és que “Odi a les entranyes”, demanar-me això. Ni el perdó, això t’ho condemnats a mort, després de conèixer i radicalment injust. Ens poden ensenyar una revisió a l’alça. Crítics tan poc ge- m’ha paregut una pel·lícula excel·lent. pot donar una dona. Has vingut a cercar la sentència. Ni quina es la seva reacció alguna cosa els “Molly Maguires”?. Com Feta amb intel·ligència, valentia i con- l’absolució. El càstig que et redimeixi del mes intima. Pel que fa a Jack, sabem que lluitarien ara?. Posarien silicona als cai- vicció. Ritt, mostra una clara voluntat que has fet.” I es llança a sobre d’ell inten- tornaria a fer el que va fer per la xerrada xers automàtics?. Cremarien les cases de testimoniar i denunciar les pèssimes tant ofegar-lo. que té amb James, i que no se’n penedeix que el banc els ha pres, i que encara condicions de vida i treball dels miners Immediatament entren els carcellers i se- de res. Però m’hagues agradat saber que han de continuar pagant?. No ho sabrem protagonistes. Les imatges rodades a paren a Jack, que des de terra li diu. “No passava pels seus caps abans de morir, mai. Tan sols podrem imaginar-ho. Po- l’interior de les mines, amb un porten- hi càstig que et pugui alliberar del que has que es deien o de que parlaven. dria no ser una mala idea fer un cafetet, tós treball fotogràfic del gran James fet. Ni l’infern” I James li contesta: “Et veu- També cap al final de la pel·lícula hi ha veure la pel·lícula, i després contar-mos Wong Howe, tenen gairabé un to docu- ré a l’infern”. He pensat que a la vida real una escena brillant. De del principi el ca- entre tots i totes el que imaginem que fa- mental. “La forma amb que s’il·luminen alguns del delators que varen denunciar a pellà condemna no tan sols la violència, rien. En qualsevol cas, per a mi els “Molli alguns plans dels nins que treballen se- Ritt, Bernstein o Howe, van poder acudir sinó la rebel·lió. Evidentment la nostra Maguires” malgrat la distància i la ficció, leccionant el carbó, ens fa sentir, palpar, a les seves cases demanant aquesta ma- reacció, és de rebuig, perquè no en diu no deixen d’ésser antics companys de la pols mateixa d’aquest carbó, ens evi- teixa absolució. res de la explotació a la que son sotmesos lluita. dencia l’atrocitat d’aquest treball, dotant Per els “Molli Maguires”, la lluita armada, aquests fragments de carbó d’una increï- el sabotatge, es l’única sortida. Varen fer ble existència, sense que cap enquadra- una vaga de sis mesos hi hagueren de ment subratlli el seu protagonisme”-escriu tornar amb el cap cot. És una mena de Bertrand Tavernier a l’enciclopèdia “50 legítima defensa contra un atac previ. Els anys de cinema nord-americà”. seus actes son la resposta al terrorisme La pel·lícula comença amb una llarga se- patronal que fa treballar a nins, i que man- Fitxa tècnica qüència: veim la sortida del sol. Un ele- té els homes en unes condicions de vida Dr: Martin Ritt; gant, lent i precís moviment de càmera va miserables que en molts de casos acaba G: Waltern Bernstein, so- filmant l’exterior de la mina fins introudir- produint-los la mort. Cap de les accions se. Allà hi veim els miners fent feina. violentes dels “Molli Mguires” es gratuïta o bre la novela d’Arthur H. Quant acaba la jornada laboral, uns quans capritxosa. I en elles no hi ha cap víctima Lewis; es queden endarrerits, col·loquen a dis- innocent. Tot al contrari que la violència Ft: James Wong Howe; tints llocs artefactes explosius (casolans). que exerceixen els patrons. En l’escena Ms: Henry Mancini; Després un vagó els treu de la mina i els que acabam de comentar Jack li diu a Int: Sean Conery, Ri- veim caminant amb naturalitat cap a les James “Es tracta d’empènyer cap amunt chard Harris, Samantha seves cases. Quan el darrer desapareix o cap avall. Nosaltres empenyiem cap Edgar, Frank Finlay, del pla per l’esquerra, la càmera s’acosta amunt. Hi encara que tans sols sigui una Anthony Zerbe, Bethel a l’entrada de la mina. Segons després les miqueta, ho hem aconseguit” bombes comencen a esclatar. Sobre les Alguns crítics l’han considerat massa Leslie. esquemàtica i pamfletària, simple en Gener de 2012 29
- 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES “Oiga.me”, un lobby ciutadà contra Origens els poderosos Carlus Jové i Buixeda A grans trets, podriem dir que hi ha dos tipus de re- lat sobre el devenir humà: el de la caiguda o decadència, i el de l’ascens o progrés. En Una plataforma en línia per a la mobilització ciutadana el primer tipus hi podem si- tuar el relat bíbilc i qualsevol l’associació aLabs . cada ciutadà. en una cel•la i sense accés a atenció mè- altre que es basi en una su- José Mª Oterino, Secretari posada «edat d’or» en que de Comunicació Comitè * És programari lliure: Desenvolupat amb En definitiva, et convidem a conèixer el dica (pateix glaucoma i diabetis) en càs- la humanitat hauria estat fe- Confederal CGT Ruby on Rails , tornem a la comunitat el primer altaveu tecnològic que serveix a tig per la seva actitud de defensa decidi- liç; des de Sant Tomàs fins codi que generem. Ho fem sota llicència persones i organitzacions per fer sentir da dels i les preses polítiques mexicanes. l’anarcoprimitivisme de Zer- copyleft GNU Affero per al programari i la seva veu i constituir-se com agent ac- L’altra En Defensa de l’Ocupació i de les tiu de la vida política i social. Perquè de Professions Marítimes, llançada des de C zan, passant per Rosseau, llicència, CC-By-SA per a tots els contin- GT ha estat participant des de fa uns CGT Sector Mar, en la qual es denuncia i incloen’t-hi potser fins i tot guts. Sabem que sense la comunitat de la multiplicació de milers de petits esfor- mesos en la creació una plataforma que pràcticament totes les ocupacions a Nietzsche. El segon tipus programari lliure aquesta eina no seria ços individuals neix una poderosa força en línia per a la mobilització ciutadana col•lectiva. marítimes es cataloguin com de difícil co- inclouria aquells relats que possible, i, com aquesta comunitat es que facilitarà eines telemàtiques de par- bertura, quan la realitat de l’ocupació en parteixen de la concepció ticipació en la vida política. Es tracta de nodreix de compartir el codi, bo, dolent o de l’humà com un ésser ori- millorable, aquí està el nostre, ara també La CGT forma part el sector és de creixent atur i de serioses la Plataforma oiga.me,per accedir a la dificultats per a gairebé totes les profes- ginàriament salvatge, moral- qual heu d’anar al web http://oiga.me/ és un bé comú, és vostre. des de la seva creació ment degradat, violent i en * Aposta per comunicació directa: Bus- sions marítimes per trobar feina. Altres Aquesta iniciativa, promoguda per del Consell Social de campanyes ja estan en marxa. perenne estat de guerra, el l’associació aLabs, pretén llançar peti- quem posar en contacte a la gent amb qual s’hauria transformat pau- qui decideixen per ells, sense interme- oiga.me Us animem a tots i totes a que us doneu cions que siguin signades per milers de d’alta a oiga.me (també es pot participar latinament en civilitzat, trans- persones (per exemple, contra les reta- diaris. Es tracta de donar a la societat La Confederació forma part des de la seva sense donar-se d’alta) i doneu suport a formació aquesta que pot llades en educació i sanitat) però, a més, l’oportunitat d’expressar, de fer-se sentir les accions que es vagin realitzant, en- seguir fent-se «ad infinitum» amb un clic, tu i tots els que participin i d’argumentar per si mateixa. Volem que creació del Consell Social de oiga.me, al viant de forma massiva correus electrò- gràcies a la perspectiva que podreu enviar mails directament als res- sàpiguen que la seva acció és efectiva i costat d’altres entitats com la Plataforma ens ofereix el concepte de nics a través de oiga.me i difonent-ho ponsables d’aquestes polítiques … té resultats. Ho farem a través de diver- Política de Suport al Poble Sahrauí, la progrés. És aquesta la base entre els vostres contactes. oiga.me té algunes característiques que sos canals com correu electrònic, però Cooperativa Dabne, l’Alternativa Antimi- del discurs il•lustrat o modern, la fan única: en un futur també amb Fax i telefonia. litarista MOC, el Patio Maravillas, Ecolo- ja es tracti de Hobbes, el libe- Més informació: * No té accionistes ni ànim de lucre: Dins d’un context de mobilització global, gistes en Acció i diverses persones més ralisme polític, el darwinisme en què la ciutadania demanda eines a títol individual. Des d’aquest Consell es Entenem que la societat ha de poder El web és http://oiga.me/ social, el hegelianisme, i un per a la posada en comú d’accions de pretén vetllar per un bon ús de oiga.me, accedir a canals de protesta que no si- Forma de participar en les ac- llarg etcètera. protesta col•lectiva, neix una plataforma així com, entre altres funcions, assegurar guin gestionats per empreses mercantils cions: http://oiga.me/answers , Una tercera via, que seria que posa al servei de la societat civil les la seva independència. amb accionistes, ni amb ànim de lucre. fent clic a la pestanya de Tutorial. concebre la humanitat ni des eines més modernes del l’acció en Xarxa La nostra organització va inaugurar S’han de facilitar eines amb les que la Enllaç al bloc de aLabs amb no- de la decadència ni des del Sota l’eslògan “No odiïs el lobby, ¡menja- aquesta eina llançant dues campanyes ciutadania pugui participar en accions tícies sobre Oiga.me: http://blog. progrés, és pràcticament te’l!”. L’associació aLabs vol anar més d’enviaments de correus electrònics: de protesta, peticions o propostes sense alabs.es/liberamos-oiga-me-una- inexistent. En certa mane- Una, a proposta dels companys de CGT que ningú es lucri amb les seves dades enllà de l’adhesió a campanyes a través plataforma-online-de-moviliza- ra, i sé que caldria matissar- Chiapas, demanant la llibertat d’Alberto o decideixi per la quantitat de diners in- de la recollida de signatures. La idea és cion-ciudadana/ ho molt, podriem veure un vertida. oiga.me es finança mitjançant que es promoguin accions simultànies a Patishtan professor tzoztil adherent a Oiga.me a Diagonal: www.dia- exemple d’aquesta via en el donacions que es publicaran cada any a través de sistemes com correu electrò- L’Altra Campanya i pertanyent a La Voz gonalperiodico.net/Oiga-me-un- darwinisme —el de Darwin, la web i l’aportació de moltes hores de nic i telèfon o fax a les següents versions del Amate segrestat per l’Estat Mexicà i lobby-contra-los.html s’entén, i no en el que ha aca- treball en desenvolupament per part de que permetin l’expressió individual de en una situació límit: aïllat 23 hores al dia ¡¡El teu suport és vital! bat esdevenint el darwinisme popularitzat. Segons Darwin, les espècies evolucionen — muten, canvien, es transfor- men—, però no en base a Documental “Indomables. Una historia de mujeres una teleologia, sinó en base a avantatges contingents. libres” Així, la transformació no és evolutiva ni involutiva en cap esbrinar què pensaven, quin era el seu ZerikusiA, Producció sentit; ni moral, ni biològic, ni, Audiovisual, Antsoain plantejament polític i com van desenvo- òbviament, polític. És trans- (Euskal Herria) lupar la seva tasca. Per a aconseguir-lo formació, i punt. I l’únic criteri ens hem entrevistat amb dos protagonis- que se’n desprén és que, en tes directes d’aquesta història, Conchita cada moment, aquells éssers Liaño i Sara Berenguer. Ambdues van que es troben en una situació avantatjosa acaben imposant- Indomables és l’última producció de Ze- rikusiA. Amb aquest treball volem portar a primer pla una altra part de la nostra prendre part activa i en primera línia en els gloriosos dies de Juliol del 36. Amb- se sobre la resta, en el sen- dues amb un bagatge polític i humà con- tit que la seva acció és més història, la que explica la experiència de siderable. reeixida que la dels altres. Mujeres Libres. Per altra banda ens hem entrevistat amb Aquesta tercera via és difícil Mujeres Libres / Dones Lliures va ser escriptores i historiadores com Laura Vi- de compaginar amb la nostra una organització autònoma, aliena a les cente que ens han posat en antecedents. vida política, que acostuma a estructures de qualsevol òrgan del mo- També ens hem entrevistat amb Martha ésser guiada per optimistes viment llibertari. Sense renunciar a les Ackersberg professora del Smith College relats futuristes o per relats seves arrels anarquistes van practicar de Massachusetts i autora del llibre Mu- catastròfics sobre la corrup- un feminisme obrer. Es van marcar com jeres Libres de España, que ens acosta a ció de la societat. Potser per objectiu preparar a les dones per a po- la situació política dels primers anys 30 això la interpretació en clau der participar en primera persona en la i al cabal humà de Mujeres Libres. Així política del darwinisme, el mal revolució llibertària. És a dir, volien for- mateix, hem estat amb un dels grups que anomenat darwinisme social, mar a les dones, que sofrien unes taxes mantenen el llegat d’aquelles dones: Do- acabà sent una autojustifia- d’analfabetisme elevades i atreure-les al nes Lliures d’Alacant, un grup de dones ció de l’opressió social per moviment llibertari. de CGT que es reivindica anarkofeminis- part dels poderosos. No obs- Van haver de lluitar contra una cultura ta. Comptem tambien amb la presència tant, Kropotkin intentà fer un de forta arrel catòlica i, el més dolorós, poètica i compromesa amb el feminisme exercici darwinià a «L’ajuda contra la indiferència quan no menyspreu actual de l’escriptora Llum Quiñonero. mútua», on es limità a analit- dels seus companys i companyes lliber- Per a fer més compresible el missatge zar com en diferents societats tàries. A pesar d’arribar a comptar amb de les nostres protagonistes hem recreat els dèbils socialment adopta- més 20.000 afiliades només en la zona escenes amb actrius arribant a reproduir ren formes d’organització que republicana, mai van ser admeses com un míting en un teatre. A més ens hem els permetéssin situar-se en part integrant del Consell General del portat des d’allà on estigui a l’esperit de posició avantanjosa. Moviment Llibertari. Lucia Sánchez Saornil, que ens ajuda a Amb aquest documental hem intentat explicar la història. 30 Gener de 2012
- 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres eRyN: Ningú no ens del mur, hi passarem. Entrebancs i llavor El 28 de març del 1939, al Port “No ser esclau de ningú, Llibres representa. d’un nou llenguatge. Els guardians de l’ordre de l’espant. Ara ens toca a nosal- d’Alacant desenes d’anarcosindicalistes, de milers republicans, menjar en sa pròpia taula, dormir en son propi llit electrònics divergents tres ficar el dit a la nafra. Ja està farta la socialistes, comunistes i altres istes i manar en sa pròpia casa.” Poetes vaca de tant nodrir la banca. És l’any u, de tota mena, tots i totes derrotats, és l’any tu, l’any jo i el nostre. Tots els ne- Jordi Martí emprenyats gocis bruts els fan la gent decent. Mare esperaven poder fugir d’una revolució iuna guerra que havien perdut. D’ells, de Déu de la nuclear. El futur és aquí i no només 2.638 aconseguiren pujar al ¿Quiénes son Antonio Carretero, director de Rojo y Negro és dels bancs ni dels Senyors, és a les vaixell Stanbrook camí d’Orà. Un d’ells nostres mans -les claus que obriran tots era Joan Gonsalbes Roig, secretari ge- los mercados els panys- i els corbs s’hauran de treure neral de la CNT de Callosa d’En Sarrià, y cómo nos els ulls entre ells. I a les cases per favor, que hi visqui gent, i no el silenci terrorífic de l’espoli. Nosaltres, que treballem les a la Marina, on havia estat regidor de Cultura. D’ell és el llibre “Memòria de gobiernan? e RyN, és una nova sèrie de pu- blicacions exclusivament digi- tals a rojoynegro.info Callosa d’En Sarrià a través de l’exili”, arrels de la terra i volem canviar el món en edició coordinada per José Antonio Es tracta de proporcionar llibres des de la llum. Fills de la mateixa gàbia. López Mira i curada en la seva part li- originals en edició digital o ebook Hem viscut el segle més terrible. Hi ha terària per Lluís-Xavier Flores i Abat i (per a lectors electrònics), de des- fonts que tenen set. Corregiré l’eslògan Vicent Beltran Calvo. càrrega gratuïta, amb llicències dels nostres carcellers: la imaginació El llibre l’he llegit uns dies que hem Creative Commons o de domini contra el poder. Decapitem tots els capi- públic, i en els formats usuals de estat per Callosa i voltants. Compta talismes. Que es fótigon los de dalt”. ebook: epub, mobi i pdf (pantalles amb un excel•lent pròleg de Rosa Mari No sé tampoc quin d’aquests 71 autors de 6 polzades). Pérez Berenguer, regidora de Cultura diu que la poesia més alta és la de Sa- Inaugurem doncs un nova línia i Festes pel Bloc Nacionalista Valen- baté, Facerias, Massana, Caracremada, editorial de RojoyNegro.info: cià en l’anterior legislatura que caldria Rosset, Català... Un o una dels poetes eRyN que els gestors de la cosa pública que ho sintetiza amb aquell vers d’Ovidi: “O Els criteris per a l’edició són ini- es diuen d’esquerres llegissin per en- juguem tots o estripem la baralla. Paraula cialment els següents: 71 autors. viva”. tendre què vol dir això de la memòria 1. Les obres seran de qualsevol Editorial Tretzevents, 2011, 215 històrica. gènere o trans-gènere literari. pàg. Enric Cassases L’obra parteix d’un manuscrit, “La 2. En principi serà per autors/ Callosa d’En Sarrià d’ahir (1900) a la es afiliats/des a la CGT (que Sorgit d’un recital fet in situ durant d’avui (1986)”, que ha comptat amb di- l’ocupació pels indignats de la plaça de Memòria de verses versions mecanografiades que ens consta que n’hi ha uns/nes quants/tes). Catalunya de Barcelona, o sigui, durant la transformació de la plaça Catalun- Callosa d’En l’autor havia dipositat en indrets dife- rents per tal que no es perdés i arribés 3. De temàtica i estil lliure, es prioritzaran les obres amb caràc- ya en una plaça en el veritable sentit de la paraula, aquest llibre ofereix 71 Sarrià a través a les actuals generacions. L’interès de l’autor? Clar i contundent: explicar amb Diversos autors. Icaria Editorial, 2011, 96 pàg. ter explícitament o implícitament llibertari, crític, alternatiu, diver- aproximacions individuals a un fenomen d’un exiliat les seves paraules el seu poble, inclo- Un llibre de descàrrega gratuïta per al gent, provocador o innovador. col•lectiu i d’ara. ses les etapes de la guerra i la revolu- vostre ús i gaudi, cortesia de l’editorial 4. Els i les autores han d’acceptar El llibre s’ha fet i organitzat de forma as- ció, però també la seva pròpia vida, les Icaria. la descàrrega gratuïta de la seva sambleària, els poetes s’ho han decidit seves vivències a l’exili i incloure-hi, ja obra, per a això han d’assumir tot entre tots, seguint el model anarco que hi som, creacions diverses poèti- L’objectiu dels autors, Antonio Sana- una llicència creative commons de democràcia directa: sí organitzar, no ques i narratives pròpies. bria Martín, Luis Buendía García, Na- (la que desitgin - anar a http:// manar. Els noms dels poetes (de Màrius El llibre, editat per l’Ajuntament de cho Álvarez Peralta, Ricardo Molero es.creativecommons.org/ - o per Sampere i Orlando Guillén a Ivette Nadal Callosa i pel Museu d’Antropologia i Simarro i Bibiana Medialdea García, defecte la pròpia de Rojo y Ne- i Misael Alerm) són tots junts a la primera Arqueologia, es divideix en quatre economistes crítics amb el neolibera- gro - http://creativecommons. pàgina. Després, els poemes apareixen parts: “Història política i economia lo- lisme, és que a través de 11 preguntes org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed. anònims, sense signar. cal”, “Personatges, succeïts i anecdo- bàsiques el lector pugui comprendre es_ES -). La primera frase del llibre és “Aquest tari local i universal”, “Cultura popular” d’una forma senzilla i concisa el paper 5. Els i les autores poden enviar país fa temps que és escarnit”, i l’última i “Poesies i reblets del meu cabàs”. dels mercats en el que està passant directament la seva obra en els “Per dir-ho així: ben alt”. Entremig hi Les dues primeres seccions inclouen en el món. tres formats (pdf, epub i mobi) o ha tota mena de textos, alguns toquen els seus records sobre Callosa i la co- Els mercats aquella innocent “mà bé enviar-lo en un format de text directament la plaça indigNACIÓ, la marca esdevinguts al voltant de la seva invisible” de la qual ens parlava (preferiblement en odt), i eRyN plaça dels humans, els indignats a la militància confederal i humanista i s’hi l’economia clàssica… 11 preguntes els editarà en els formats electrò- plaça Enamorats, la plaça del parlar, i parla de moltes coses, però jo destaca- bàsiques, que intenten aportar algu- nics. altres arriben a la flor blava de l’amor o ria les notes sobre el primer casament nes claus fonamentals per a compren- 6. Els i les autores, al costat de al tremolor davant la mort des d’aquesta i el primer soterrament civils de la lo- dre “qui són els mercats i com ens l’obra, han d’enviar un breu cu- germania de la llibertat profunda a peu calitat. A la tercera secció hi inclou des governen”. rrículum personal, així com una de plaça. de festes i celebracions fins a records Us el podeu descarregar a www. lliure presentació de l’obra, i una Hi ha una nova lletra de la Internacional: Joan Gonsalbes Roig de jocs i malnoms del poble. I en la icariaeditorial.com/pdf_libros/Quie- imatge o muntatge de la seva “És la lluita primera. Els poetes rabiüts Editat per l’Ajuntament de Ca- darrera part, hi podem trobar poemes i nes%20son%20los%20mercados. elecció que pugui servir com a diuen coses com: S’esquerda l’esquerda llosa d’En Sarrià, 2005, 155 pàg. reblets com aquest, tots en català: pdf portada del llibre. 7. El consell editorial de Rojo y Negro serà qui determini si l’obra ofereix tant una qualitat mínima Revistes en la forma, com una temàtica in- teressant o rellevant. eRyN s’inicia no amb un sinó amb tres llibres electrònics, que conformen una Trilogia, l’autor és el company de CGT Biscaia José Francisco de Santiago Fdez de Obeso, formada per l’assaig La Bestia, i les novel•les Kennedy somos todos i El arma más po- derosa. Les podeu mirar i des- carregar en qualsevol dels tres formats ebook (pdf, epub i mobi) a: http://www.rojoynegro.info/ publicaciones?tid=408 Esperem que aquesta iniciativa sigui del vostre gust. I esperem que siguin molts i moltes tant autors/res com lectors/res que ho considerin d’interès, ja que l’objectiu no és altre que facilitar MASALA ROJO Y NEGRO EL BISTURÍ SOBREVIURE SANT BOI el coneixement mutu i la comuni- Periòdic bimensual d’informació, denún- Periòdic confederal de la CGT a nivell Butlletí de la secció sindical de la CGT a Butlletí informatiu de l’Acampada de Sant cació entre els que escriuen i els cia i crítica social a Ciutat Vella de Barce- d’Estat espanyol, les lluites i l’actualitat l’Hospital Santa Tecla/Llevant de Tarra- Boi de Llobregat, http://acampadasantboi. que llegeixen, fora de l’esclavitud lona, masala@ravalnet.org sindical i social, www.rojoynegro.info gona, http://cgtstateclaillevant.blogspot. org/ del mercat. com/ Gener de 2012 31
- 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA JOSÉ A. LATORRE, NATURALISTA > LES PARAULES SÓN PUNYS “Cada vegada que perdem Pensar un espai natural estem Jordi Martí i Font perdent qualitat de vida” L legir el diari, de paper o di- gital, i apressadament, in- tentar fer-se síntesi ordenada per quedar bé o explicar-nos el món a partir de l’actualitat a “Hi hauria de haver una major implicació social en la protecció nosaltres mateixes sense tenir en compte qui ha pagat tinta i dels espais naturals” paper, lloc web i “periodista”... no és pensar. Saber sumar, restar, dividir i multiplicar; les declinacions > LA FRASE... llatines; senceres les taules de multiplicar; les alineacions futbolístiques de la tempora- da 78-79; els codis postals de totes les ciutats, pobles i llo- garets dels Països Catalans i de part de l’estranger... no és pensar Repetir com lloros (ja siguin psitàcids o cacatuids, mas- cles o femelles tan fàcils de diferenciar per mor del seu dimorfisme sexual) les parau- les que més sentim al llarg del dia, de la setmana o de la vida “Cal una veritable sencera i que a força de repe- Ordenació tició esdevenen part del nostre Territorial per a paisatge sonor fora del nostre millorar el medi propi cap... no és pensar. Calcar les opinions, les parau- ambient” les, les expressions i les pro- posicions dels amos a l’hora - En relació al teu treball de la qüestió que ens ocupa, es renten la cara l’Agenda 21 en relació al des- d’opinar, dir o argumentar te- Josep Estivill camp, quina ha estat l’evolució sempre que poden amb temes de sensibilit- envolupament sostenible dels mes que no són del dia a dia durant aquestes darreres dèca- zació ambiental. Jo penso que l’assignatura municipis i la participació de la propi però que hi incideixen des de l’entorn paisatgístic i, en pendent de la nostra societat és saber, societat civil? poderosament... no és pensar. José A. Latorre és un naturalista particular, de les comunitats ani- objectivament, el veritable impacte que ha - L’Agenda 21 està inclosa dins d’un pro- Fer aquesta definició que no que ha fet treball de camp durant mals i vegetals existents? tingut i té aquesta indústria en la salut públi- grama de l’ONU per a promoure el desen- defineix sinó que només in- trenta anys investigant la fauna i la - L’entorn ha estat clarament modificat so- ca, i aleshores podrem valorar si ha valgut volupament sostenible. Les accions que es tenta suggerir malgrat ho faci flora de les comunitat properes al bre tot per la intensificació de la construcció la pena. contemplen s’han de portar a terme a nivell amb tanta informació com el riu Francolí. Observador privilegiat i per la creació de noves infraestructures, mundial, nacional i local, en tots els llocs on meu cap és capaç de deixar dels canvis produïts per la intensa que han anant trinxant i fragmentant el te- - Quins són els punts negres al hi hagi impacte humà sobre el medi am- anar al voltant d’aquest tema industrialització de molts municipis, rritori. Els canvis també queden palesos en Camp de Tarragona en l’àmbit de bient, amb la finalitat de marcar les pautes i de molts altres que poc hi te- que és visible en els importants po- els usos del sòl. la preservació de la biodiversitat necessàries per a una gestió sostenible del nen a veure... no és pensar. lígons industrials de Tarragona, de En quant a la diversitat biològica, en línies i, en general, del medi ambient? nostre entorn. Esdevenir retrat fotogràfic de Constantí i en el complex petroquí- generals, s’observa una reducció de verte- - Els llocs més problemàtics per a la conser- És un document que haurien de tenir tots qui sempre des de dalt orde- mic de la Repsol. Membre del GE- brats, sobre tot mamífers, amfibis i rèptils, vació i gestió de la diversitat biològica són els ajuntaments on es fa una diagnosi de na, condiciona, suggereix i, PEC, ha publicat diversos llibres i per aïllament genètic de les seves pobla- aquells connectors utilitzats per la fauna i, l’estat del municipi, amb la participació de en definitiva, dicta com serem articles i fet múltiples xerrades i sor- cions. La flora, principalment l’associada al a més llarg termini, per la vegetació, per tècnics, associacions, ajuntament, empre- o com desitgem ser... no és tides guiades sobre el medi natural. bosc de ribera, als conreus de secà i a les poder-se desplaçar lliurement i que estan ses i altres agents implicats. pensar. tanques arbrades, s’ha vist afectada. afectats per infraestructures de qualsevol Es tracta qualsevol dels elements, tant Triar entre “a” i “a”, que són - En quin moment et dediques a mena. externs com a interns, que puguin afectar (no ho heu notat?) la mateixa la observació del medi natural i - Quines són les causes de la pè- Els punts negres estarien ubicats en tots l’àrea estudiada: social (evolució de la po- vocal i dir “a”... no és pensar. en què consisteix la teva dedica- rdua de biodiversitat? els llocs on es talli la morfologia natural dels blació, atur), planificació territorial (infraes- Triar entre “b” i “b”, que són ció? - Al Camp de Tarragona, bàsicament la barrancs, les sèquies, els rius, els camins tructures, urbanisme), medi ambient (gestió (ara sí que ho heu notat...) la - Tot va començar a la dècada dels 70, molt fragmentació del territori per les infraes- ramaders i les continuïtats agro-forestals, de residus, biodiversitat, agricultura, figures mateixa vocal... no és pensar. tructures, la contaminació de les aigües, la sense cap mena de mesura compensatòria de protecció), arqueologia (inventari de Amb posat jove i dinàmic influenciat (com altres joves de la meva ge- pèrdua del mosaic agrícola tradicional, la per a el moviment lliure de les espècies punts d’interès), desenvolupament d’altres (ulleres de pasta o les que neració) per la famosa sèrie televisiva de “El pressió humana en els espais naturals que (passos de fauna).Segons els meus estu- plans i projectes. porti el nou humorista del rè- Hombre y la Tierra”, del Dr. Félix Rodríguez van quedant i, a un altre nivell, la destrucció dis, a les carreteres, autovies i línies d’alta Per últim es fa una sèrie de propostes de gim), resseguir camins trillats de la Fuente. Més tard quan vaig marxar de la capa d’ozó. i mitjà tensió del Camp de Tarragona, els per on hauria d’anar el futur del terme muni- paraulers que ens menen amb els meus pares a viure a Constantí, vertebrats més afectats són els ocells (pas- cipal en concret. sempre a obeir i deixar de fer va madurar veritablement la meva passió. seriformes, mussol comú, siboc, enganya- L’Agenda 21 resulta una eina molt eficaç en - Quina opinió et mereix el model anar el cap per cap altra cosa Llavors vaig anar sortint pels espais més pastors, òliba), els mamífers (toixó, fagina, les revisions municipals dels POUM. de creixement industrial, des del que no sigui portar capell, propers on vivia, intentant identificar qual- guineu, conill), els rèptils (serps, llangar- punt de vista de la sostenibilitat i gorra, bonet, canotier, birret, sevol animal que pugués veure (aleshores del medi ambient? daix) i els amfibis (gripaus). - Quina implicació hauria de tenir gandalla, còfia, passamuntina no hi havia tantes guies de camp com avui - Crec que tot s’ha fet sense cap mena la societat civil en matèria de pre- o barret (aquest ja l’havia dit dia). Agafava sistemàticament notes i feia d’ordre, implantant polígons industrials per - Què podrien fer les administra- servació de l’entorn paisatgístic? amb una altra forma)... no és dibuixos que més tard completava a casa, tot arreu, desdoblant carreteres inneces- cions en la millora del medi am- - Jo penso que hi hauria de haver una ma- pensar. fins poder esbrinar quines eren les espècies sariament, falta de mesures correctores bient? jor implicació social; a la majoria de gent li I tot i aquests repetidíssims que hi havia observat. Feia tanta recerca compensatòries per part de les industries, - La qüestió passaria per una veritable Or- agrada sortir de la ciutat per gaudir de la na- “no és pensar”, pensar és tan- com temps lliure tenia; qualsevol moment implantació d’energies alternatives, com denació Territorial: crear les infraestructures tura, però a l’hora de la mobilització social tes coses, tantes, que no seré era bo: a l’alba, al crepuscle, al matí o a la l’eòlica, en els espais naturals més interes- veritablement necessàries, obligant a la per protegir un espai o una espècie qualse- jo qui en fixi significat únic o tarda, plovent o amb sol. Més tard i a mida sants de les nostres contrades. realització de passos de fauna; incremen- vol tothom es queda a casa seva. Hem de divers en forma de frases or- que anava aconseguint llibres més tècnics tar la xarxa d’espais naturals amb els con- tenir clar que cada vegada que perdem un denades i alhora que en dic les meves inquietuds s’anaven ampliant. - En particular, què en penses nectors biològics corresponents, potenciar espai natural o biodiversitat estem perdem quelcom en nego altres pos- Al començament investigava principalment de la petroquímica de la Repsol. l’educació ambiental per tota la societat, qualitat de vida, no només per a nosaltres sibilitats que el mateix verb els ocells i aquests (degut a la interrelació Quina sensibilitat ecològica ha incidir més en les polítiques sobre gestió si no per qui ha de venir. Està clar que com pensar porta associades i que existent entre tots els éssers vius) em van mostrat en el cas de la planta de de residus, incentivar el sector agrari i fo- s’han fet les coses fins ara no ha donat en fan i el converteixen en portar a endinsar-me en la mastozoologia, Tarragona? restal, com a veritables mantenidors de les bon resultats, com demostra la crisi que un dels més preuats tresors l’herpetologia, la botànica, l’entomologia, - Es indiscutible la riquesa econòmica que “infraestructures verdes” del nostre paisat- patim actualment. Penso que fins que no quan el traiem per la boca o l’ecologia... ha generat la Repsol al Camp de Tarrago- ge, i per últim, controlar exhaustivament les li donem un valor econòmic al nostre medi quan, menys sovint que no A banda del dibuix, avui dia faig fotografia na, però també que ha realitzat abocaments empreses més contaminants. ambient la gent no s’ho acabarà de creure. caldria, en fem un segell de i durant algun període he fet també vídeo, de dubtosa composició tant a l’atmosfera En molts països ja es comencen a valorar qualitat del nostre propi ésser. com un complement més de la recerca. com als cursos d’aigua propers. En quant a - Podries explicar què és els índexs de biodiversitat com un PIB més.