SlideShare a Scribd company logo
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2012 · núm. 135 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




                     És l’hora de la
                     revolta social
Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 135 · Gener 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




                    És l’hora de la
                    revolta social
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                   Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          El PP segueix robant
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org




                                          als pobres per
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax




                                          donar-ho als rics
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit


                                          A
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)                              mb la promulgació del nou govern              a aquests “lladres dels mercats” uns                 fiscals per la compra d’habitatge (una de             institucional, mentre les i els treballadors
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de                   del Partit Popular dels Mercats i les         40.000 milions d’euros en retallades de              les causes de la bombolla immobiliària).              som mercaderia d’usar i llençar.
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
                                          primeres mesures aprovades, comencen               la despesa pública durant el 2012.                   • Passar als dilluns els ponts vacacionals            Des de la CGT, tornem a fer una crida a
Pública (FAPC)                            a albirar-se per on aniran les línies po-           Aquesta xifra pot augmentar més si així             per a ser més “competitius”.                          les consciències de les classes populars
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn           lítiques, econòmiques, laborals, socials,          ho demana la UE, privatitzant serveis                • Aprovar una nova Reforma Laboral in-                i classe treballadora per a la revolta i mo-
Tel. 933103362. Fax 933107110             educatives, culturals… que té previstes            essencials com la sanitat (copagament)               centivant el contracte únic fix amb aco-              bilització social ja contra aquesta situació
FEDERACIONS COMARCALS                     desenvolupar el nou govern espanyol,               o l’educació, eliminant despeses per                 miadament barat.                                      de retallades, repressió, precarietat i in-
                                          mentre van preparant altres retallades             prestacions socials de tot tipus (depen-             • En resum, tot el poder a la patronal,               dignitat a la qual ens estan sotmetent la
Anoia
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada       laborals i socials més importants.                 dència, cultura, persones maltractades,              amb la col•laboració del sindicalisme                 classe política i els mercats.
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es    La reforma constitucional de l’article 135         excloses, aturades).
Baix Camp/Priorat                         pactada pel PP i el PSOE, va consagrar             • Ratificar l’edat de jubilació als 67 anys
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat                  el robatori a les classes populars, asse-          i l’augment del període de càlcul, el que
Tel. 977340883. Fax 977128041             gurant per sobre de tot, el cobrament del          suposa reduir la quantia de la pensió (el
Baix Llobregat                            deute i els seus interessos per part dels          PP va defensar el contrari quan estava a
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat                creditors (fons d’inversió i la banca en ge-       l’oposició). Per a aquest any, pujarà l’IPC
Tel. 933779163. Fax 933777551             neral), deute que representa la gran esta-         als 8,7 milions de pensionistes.
Comerç, 5. 08840 Viladecans               fa a la qual ens han sotmès la patronal, la        • Reduir les prejubilacions. Compatibilit-
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14                     banca, el sistema financer.                        zar el cobrament de la pensió i el treball
Baix Penedès
                                          Des de la CGT, no esperàvem del PP                 a mitja jornada.
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell        polítiques econòmiques diferents a les             • Privilegiar als fons privats de pensions
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com                que el PSOE va utilitzar en l’última legis-        amb majors desgravaments.
Barcelonès Nord
                                          latura, és a dir, pagar la crisi desposseint       • Baixar encara més els impostos a les
Alfons XII, 109. 08912 Badalona           de rendes, serveis públics i drets a les i         empreses, rebaixar l’impost de societats.
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
                                          els treballadors i classes populars i bene-        • Congelar ocupació pública excepte els
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
                                          ficiant a empresaris, banquers, especu-            cossos policials…
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat          ladors, financers. En definitiva robar als         • Bonificar fins al 100% els nous contrac-
Tel. i fax 938934261
                                          pobres per a donar-lo als rics. En aquest          tes. Rebaixa fiscal de 3.000 € per con-
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -
                                          sentit ja van mostrant algunes de les se-          tracte del primer treballador. Un any de
maresme.cgt@gmail.com                     ves cartes:                                        seguretat social gratis per contractar a
Tel. i fax 937909034
                                          • El “PP dels Mercats”, per a començar             majors de 30 anys.
Vallès Oriental                           ja ha concretat la xifra de l’ajust, lliurarà      • Prevaler (novament) les deduccions
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 935931545. Fax 935793173
                                                                                                                                                     Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                  Fe d’errades:
Girona                                      Rectificació article ERO Mútua Terrassa
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219
                                            En la pàgina 12 del núm. 134 de la revista Catalunya-Papers, de des-
                                            embre 2011, en l’article sobre l’ERO de l’Hospital Mútua de Terrassa,
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -         hi ha un error.
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630               En l’esmentat article s’anunciava que la Secció Sindical de CGT ha-
Camp de Tarragona
                                            via presentat una denúncia per prevaricació i suborn contra el Director
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001              dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de la
Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat               Generalitat per haver donat la seva aprovació a l’ERO presentat per
Tel. 977242580 i fax 977241528
                                            l’empresa tot i l’informe desvafoble emès per Inspecció de Treball, un
FEDERACIONS LOCALS                          contingut que vam extreure d’un article del setmanari Directa sense
Barcelona                                   contrastar la informació ni adonar-nos de l’error, ja que en realitat la
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona      denúncia va ser interposada només per prevaricació però no pas per
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080               suborn.
Berga                                       Lamentem l’error i fem pública la rectificació del contingut d’aquell
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747             article publicat a la nostra revista.
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
Tel. 938747260. Fax 938747559              Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,
Rubí
                                           Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj,                                 “La diferència existent entre individu i
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@        Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les                                     Estat és la diferència que hi ha entre el que
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96        federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a
                                                                                                                                                                                és natural i el que és artificial”
Sabadell
                                           Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat         Redacció i subscripció a
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
745 01 97
                                           Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.                                                      Gerard Jacas dins “L’anarquisme
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                                        no és una ideologia”
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                          Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                  Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
                                                                titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                    Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                                 Gener de 2012
REPORTATGE                                                   Les despeses
                                                                                                         socials a Catalunya
                                            Ja fa anys que els preus de molts serveis públics
                                            s’estan incrementant per sobre de la inflació, i que els     són de les més
                                            treballadors/es públics veuen com se’ls baixa el salari real baixes de la UE




     S’agreuja l’atac
    contra els serveis
   públics a Catalunya
Tisorades contra treballadors/es i usuàris/es
Mentre es redueixen i es tanquen serveis, la tisorada a l’àmbit pú-                                        en molts casos estan deteriorant-se. Ja fa anys, Catalunya se situava
blic erosiona drets laborals i envia molts treballadors d’aquests                                          molt per sota la mitjana europea en despeses socials. Les retallades
sectors a l’atur. Alhora s’incrementen els preus que el conjunt de                                         dels darrers mesos poden empitjorar de manera preocupant aquesta
la població ha de pagar per a accedir a aquests serveis públics que                                        situació.


  Ermengol Gassiot Ballbè
                                            en paral•lel, reduir les despeses del      hores, encara estava governada pel        reducció de personal ha comportat un       Les diferents administracions en els
                                            sector privat. En aquestes darreres és     tripartit. Al Principat, aquestes mesu-   increment de les càrregues laborals        darrers dos anys han dut a terme una
                                            imprescindible, es diu, flexibilitzar i    res se sumaven a d’altres promogu-        pels treballadors/es. Paral•lelament,      retallada d’una part dels seus pressu-
                                            actualitzar els costos laborals de les     des ja uns mesos abans, com ara no        els serveis en molts casos s’han de-       postos. Al mateix temps han inten-
La crisi obliga ...                         empreses. Un bon exemple són els
                                            recents pactes entre el sindicat UGT i
                                                                                       renovar totes les baixes per jubilació
                                                                                       en determinades àrees, com ara a
                                                                                                                                 gradat. En sanitat s’han tancat plan-
                                                                                                                                 tes hospitalàries, serveis d’urgències
                                                                                                                                                                            tat que l’opinió pública les acceptés
                                                                                                                                                                            utilitzant tres arguments. El primer
                                            l’empresa que modifiquen el sistema        l’ensenyament.                            i centres d’atenció primària i les llis-   consisteix en dir que el conjunt de
“La diferència entre el que paguen          retributiu a SEAT i permeten l’entrada     Amb l’arribada al govern de Cata-         tes d’espera s’han allargat, mentre        la població estem malbaratant uns
els pares i els ajuntaments [per les        d’ETT’s. Un altre exemple és la re-        lunya de CiU, i coincidint amb les        s’ha reduït el temps assignat a cada       recursos en uns serveis públics que
escoles bressol] no es pot aguantar.        forma de la negociació col•lectiva         limitacions al dèficit de les comu-       metge de capçalera per pacient. En         son massa cars i que fem servir de
Haurem de dir a la gent que haurà           pactada per CEOE, CCOO i UGT i             nitats autònomes imposades pel go-        l’educació superior s’han tancat màs-      manera excessiva. El segon argument
de pagar més o s’haurà de tancar el         que, a Catalunya, es concreta també        vern espanyol, la pressió sobre els       ters i s’han massificat les aules, men-    consisteix en atacar els i les treballa-
servei” va declarar Salvador Esteve,        en el Tercer Acord Interprofessional       treballadors de les administracions       tre en l’educació primària s’ha su-        dores públiques tot denunciant que,
alcalde de Martorell i president de la      signat pels mateixos sindicats i la pa-    dependents de la Generalitat i gran       primit la sisena hora. A més, el preu      suposadament, tenen una situació
Diputació de Barcelona aquest 24 de         tronal catalana Foment del Treball.        part dels serveis públics s’ha incre-     d’alguns serveis ha començat a pujar       privilegiada respecte la resta de la
desembre als mitjans de comunica-           Són, però, inevitables aquestes reta-      mentat significativament. L’any 2011      i ho farà especialment durant l’any        classe treballadora del nostre país. El
ció. I va afegir que “Hem comès un          llades i renúncies a conquestes socials    els pressupostos de la Generalitat de     2012. També s’han reduït moltes sub-       tercer considera que estem fent servir
error molt gros, perquè hem explicat        i laborals? És necessari reduir el sec-    Catalunya han comportat importants        vencions per a beques o polítiques         uns serveis públics de manera gra-
als ciutadans que es pot tenir de tot i     tor públic? Tenen privilegis realment      retallades en sanitat, educació, cul-     socials, com ha criticat reiteradament     tuïta o amb un preu massa baix. Els
de franc”. Tot just 6 setmanes abans,       els i les treballadores de les adminis-    tura, medi ambient, per citar algunes     la Taula d’Entitats del Tercer Sector.     mitjans de comunicació s’han enca-
un altre polític català, el conseller Boi   tracions públiques? Cal incentivar         àrees. La disminució oficial del pres-    L’impacte d’algunes d’aquestes me-         rregat, a través de tertúlies i l’opinió
Ruiz havia manifestat, en una nota de       a les empreses abaratint els salaris?      supost del Departament de Salut, per      sures en l’opinió publica ha estat         dels anomenats ”experts”, de difon-
premsa que “amb l’objectiu de pro-          Darrera els consensos construïts des       exemple, ha estat del 6,96% respecte      molt gran, principalment les que han       dre aquestes idees a tort i a dret. En
tegir el sistema sanitari públic hem        dels grans mitjans de comunicació hi       el de l’any 2010, que equival a 687,2     afectat a la sanitat. Les protestes dels   tots tres casos aquests plantejaments
hagut de realitzar una frenada en la        ha veritats a mitges, omissions i men-     milions €. Ara bé, segons dades del       i les treballadores de la sanitat des de   falten a la veritat.
despesa, que ha provocat un sacseig         tides. En aquest reportatge en volem       Centre d’Anàlisi i Programes Sanita-      la primavera, sovint amb usuaris, han      La despesa en sanitat ja fa anys que
i un descontent” ja que “que cal fer        abordar algunes d’elles, centrades         ris, la reducció efectiva serà de prop    tingut una gran repercussió mediàti-       està en el punt de mira. Durant els
un esforç per tirar el país endavant;       principalment en l’actual batalla per      del 15,6% (més de 1.500 milions           ca: talls de carrers i autopistes, tan-    darrers governs del tripartit la idea
cal acceptar l’esforç quan ens toca a       denigrar i privatitzar els serveis pú-     €) ja que en el pressupost del 2011       cades en CAP’s, acampades a hospi-         del “copagament” de l’atenció sa-
cadascun de nosaltres”.                     blics a Catalunya; conflicte que afec-     s’hi incorporen despeses comprome-        tals, manifestacions i, finalment, les     nitària pública ja va anar sortint al
Durant els darrers mesos declara-           ta tant als treballadors/es com als/les    ses però no executades del 2010. En       vagues del Sindicat de Metges dels         debat públic. Amb l’arribada de CiU
cions com aquestes s’han convertit          usuaris. Aquests darrers són la gran       educació les retallades també han es-     dies 15 i 16 de novembre i de la CGT,      al palau de la Generalitat el pressu-
habituals i, a través dels mitjans de       majoria de la població.                    tat molt importants. Les universitats     per a tota la sanitat, del 18 del ma-      post del departament de salut ha patit
comunicació, han entrat a totes les                                                    públiques, com ja publicava la revis-     teix mes. En l’àmbit de l’educació,        una retallada històrica l’any 2011 i,
llars catalanes de manera reiterada.                                                   ta Catalunya el mes d’octubre, han        la principal oposició a les retallades     enguany, s’introdueix l’anomentat
Tots aquests missatges venen a dir          ... retallar                               deixat de percebre 144 milions €, un      s’ha viscut a les universitats públi-      “tiquet moderador” que comporta pa-
que en els darrers anys tant les admi-
nistracions públiques com el consum
                                            l’administració                            17% del seu pressupost, sense comp-
                                                                                       tar la retallada del 75% en la partida
                                                                                                                                 ques, també amb manifestacions i
                                                                                                                                 una vaga d’estudiants i treballadors
                                                                                                                                                                            gar per les receptes. Si bé és cert que
                                                                                                                                                                            la sanitat pública a Catalunya en els
familiar han gastat per sobre de les se-    i els serveis                              d’inversions. Les retallades en el De-    convocada en solitari (en l’àmbit la-      darrers anys funcionava per sobre els
ves possibilitats i que cal redreçar la                                                partament de Cultura finalment han        boral) per la CGT el 17 de novembre.       estàndards d’altres països europeus,
situació per tal d’evitar el col•lapse,     públics                                    rondat el 15,5% i, en Benestar Social     En paral•lel, en alguns instituts as-      també és cert que la inversió pública
tant de les economies domèstiques                                                      i Família, el 10%.                        semblees d’estudiants i veïns han fet      en sanitat ha estat molt baixa en els
com del conjunt del país i de l’Estat.      El mes de maig de 2010 el govern           La major retallada pressupostària en      tancades. Durant aquests mesos, la         darrers anys.
En síntesi, s’ha traslladat a la pobla-     espanyol encapçalat per Rodríguez          serveis públics i socials de la “de-      defensa de la sanitat i l’educació per     Segons l’agència d’estudis estadístics
ció la idea de que és necessari actuar      Zapatero va anunciar un dur paquet         mocràcia” a Catalunya està tenint         a tothom ha estat també un dels clams      de la UE Eurostat, la despesa pública
per afrontar una catàstrofe i que el        de retallades en la despesa pública,       àmplies conseqüències tant en els         de les places ocupades i les grans ma-     en salut al conjunt de l’Estat espanyol
què cal és gastar menys i pagar allò        on es derogaven certes mesures so-         serveis com en els seus treballa-         nifestacions del juny i l’octubre.         l’any 2009 va ser equivalent al 6,7%
que es consumeix. I sobretot, que per       cials (com ara el xec nadó o ajuts a       dors/es. S’han perdut milers de llocs                                                del PIB, força per sota de la mitjana
responsabilitat cal que tothom accep-       la dependència) i es decretava la con-     de treball en sanitat i educació per                                                 de la UE dels 27 (que integra els paï-
ti determinats sacrificis.                  gelació de les pensions contributives      l’amortització de jubilacions i la no     Catalunya,                                 sos de nova incorporació), que va ser
La gran majoria de la classe política
i un sector important de professionals
                                            i la reducció d’un 5% de mitjana del
                                            salari dels treballadors/es públics. Els
                                                                                       renovació de molts contractes tempo-
                                                                                       rals i d’altres, que han continuat, han
                                                                                                                                 endarrerida en                             del 7,4% del PIB. Bèlgica, per exem-
                                                                                                                                                                            ple, va arribar a invertir recursos pú-
acadèmics (economistes, sociòlegs,          diferents governs autonòmics van re-       vist rebaixat el seu nivell. S’han eli-   moltes despeses                            blics per valor del 8% del seu PIB en
etc.) han coincidit en demanar a la         produir mesures anàlogues als seus         minat algunes millores socials i com-                                                salut mentre França i el Regne Unit
societat que assumeixi la necessi-          treballadors, com va ser el cas de la      plements salarials que havien acon-       socials                                    van superar aquest percentatge. Dins
tat de retallar la despesa pública i,       Generalitat de Catalunya que, ales-        seguit els treballadors/es. A més, la                                                de l’Estat espanyol, la despesa públi-

Gener de 2012                                                                                                                                                                                                     3
REPORTATGE
                                                                             2009, només a dos terços de la mitja-      ternacionals il•lustren la falsedat dels   administracions públiques. Aquesta
                                                                             na dels diferents estats de la UE. Si es   arguments que planteja una bona part       tendència s’ha agreujat encara més
                                                                             considera la inversió en tots els cicles   de la classe política catalana i espan-    en els darrers dos anys. El mes de
                                                                             educatius, la situació és pràcticament     yola quan atribueixen al conjunt de la     maig del 2010 el Govern espanyol
                                                                             la mateixa: l’Estat espanyol hi dedica     població un ús excessiu d’uns serveis      va aprovar el decret de mesures ex-
                                                                             menys recursos públics (el 4,4 % del       públics que, segons plantegen, des-        traordinàries per a reduir el dèficit
                                                                             PIB) que el conjunt de la UE (el 5 %       sagnen les finances públiques. Més         públic. En ell s’establia reduccions
                                                                             del PIB), mentre Catalunya encara          aviat estem assistint al procés de con-    del 5% en el salari dels treballadors/
                                                                             menys (el 3,13 % del PIB).                 vertir una mentida en veritat a força      es de les administracions públiques,
                                                                             En definitiva, ja abans de l’any 2011,     de repetir-la en els discursos públics     mesures que el Parlament de Cata-
                                                                             la inversió pública en dos serveis so-     i en els mitjans de comunicació, amb       lunya va adaptar i aplicar a l’àmbit
                                                                             cials essencials, sanitat i educació,      la inestimable col•laboració de ter-       de competència de la Generalitat.
                                                                             Catalunya bastant inferior a la del        tulians, de les redaccions d’alguns        L’impacte d’aquestes mesures ha es-
                                                                             conjunt de l’Estat i es trobava molt       mitjans i les proclames de suposats        tat enorme en el sou del conjunt dels
                                                                             allunyada de la d’altres estats euro-      “experts”.                                 treballadors públics. Un cop conegu-
                                                                             peus propers. En altres polítiques                                                    da la congelació salarial dictaminada
                                                                             socials l’escenari repeteix aquestes
                                                                             tendències. Les retallades de l’any        Els/les                                    pel nou govern espanyol de Mariano
                                                                                                                                                                   Rajoy, al final del 2012 els treballa-
                                                                             passat han incrementat encara més
                                                                             aquestes diferències. En síntesi, les
                                                                                                                        treballadores                              dors públics hauran perdut, de mitja-
Recursos públics invertits en salut l’any 2009 (en % del PIB).                                                                                                     na, quasi el 13% del poder adquisitiu
Font: Eurostat.                                                              dades recopilades per organismes in-       públiques cada                             que tenien l’any 2006, assumint que

ca en salut de Catalunya es va situar
                                                                                                                        vegada amb                                 s’acomplexin les expectatives ofi-
                                                                                                                                                                   cials d’inflació del 3%.
molt per sota la mitjana, i amb prou                                                                                    menys drets                                Una altra realitat dels treballadors/
feines va arribar al 5,86% del PIB.                                                                                                                                es del sector públic que tampoc
Només a la Comunitat Autònoma de                                                                                                                                   s’explica és la seva temporalitat.
                                                                                                                        L’actual atac contra els serveis pú-
Madrid la despesa va ser inferior.                                                                                                                                 Lluny de la visió que en té una gran
                                                                                                                        blics passa també per la desqualifi-
De fet, la despesa pública en sa-                                                                                                                                  part de la població, i que mitjans de
                                                                                                                        cació dels seus treballadors, que a
lut a l’Estat espanyol ha estat tra-                                                                                                                               comunicació i sovint alguns sindi-
                                                                                                                        nivell de mitjans de comunicació (i
dicionalment baixa. Les dades de                                                                                                                                   cats s’encarreguen de difondre, no
                                                                                                                        també de declaracions d’alguns diri-
l’Organització per a la Coopera-                                                                                                                                   tots els treballadors/es del sector
                                                                                                                        gents sindicals) s’assimila als “fun-
ció i Desenvolupament Econòmic                                                                                                                                     públic són funcionaris, ni tampoc
                                                                                                                        cionaris”. A partir d’aquí s’exploten
(OCDE) així ho indiquen: l’any 2007                                                                                                                                tenen contractes indefinits. Abans
                                                                                                                        els estereotips negatius que encara
l’Estat espanyol se situava en el lloc                                                                                                                             de l’aplicació de les retallades de
                                                                                                                        suscita en una part de la població la
25è en un rànquing de 40 estats en                                                                                                                                 l’any 2011, a Catalunya el 14% dels
despesa pública en sanitat. Els pres-
                                                                                                                        figura del “funcionari” com a em-
                                                                                                                                                                   docents de l’educació no universi-
supostos de les diferents adminis-                                                                                      pleat de la burocràcia franquista. La
                                                                                                                                                                   tària tenien contractes temporals.
tracions en salut suposaven només                                                                                       veritat, però, és que la situació dels
                                                                                                                                                                   Aquest percentatge pujava a prop
l’11,1% del total de la despesa públi-                                                                                  treballadors/es a l’administració pú-
                                                                                                                                                                   d’un terç en els treballadors/es de
ca, mentre que la mitjana de l’OCDE                                                                                     blica dista molt d’aquesta realitat.
                                                                                                                                                                   l’administració de justícia, al 30%
era del 13%. Dos anys més tard, el                                                                                      El salari dels funcionaris ha tendit
                                                                                                                                                                   en el personal sanitari de l’ICS o
2009, la despesa sanitària pública per                                                                                  a disminuir de manera ininterrom-
                                                                                                                                                                   entorn el 40% en el personal tècnic
habitant a l’Estat espanyol va ser de                                                                                   puda en els darrers 30 anys. Si bé         de les administracions. En el cas de
                                             Recursos públics invertits en tots els cicles educatius,
1.581 €, mentre a Catalunya rondava                                                                                     els seus salaris nominals han expe-        les universitats públiques la taxa de
                                             inclòs l’universitari, l’any 2009 (en % del PIB). Font:
els 1.496 € segons la mateixa OCDE.          OCDE.                                                                      rimentat creixements, aquest incre-        temporalitat també ronda el 50%.
Van dedicar més recursos públics a la                                                                                   ment habitualment s’ha situat per          Aquestes dades són molt superiors al
sanitat per habitant estats com Itàlia,                                                                                 sota de l’IPC. Així, en el període que     promig de temporalitat en el conjunt
Irlanda, Regne Unit o França. A No-                                                                                     va de 1982 a 2012, només els anys          dels sectors en el conjunt de l’Estat
ruega la despesa pública en aquest                                                                                      1987, 1991, 1992, 2009 els salaris a       espanyol, que se situa entorn el 25 o
concepte va superar els 3.150 €, i va                                                                                   l’Administració General de l’Estat         26%, un dels percentatges més alts
ser pràcticament el doble de la cata-                                                                                   han crescut per damunt de l’IPC i els      de la UE. En definitiva, els treba-
lana.                                                                                                                   anys 1997 i 2006 ho van fer en la ma-      lladors/es del sector públic pateixen
En educació la situació és força simi-                                                                                  teixa magnitud. En la resta d’anys els     uns índexs de temporalitat superiors
lar segons tornen a indicar les dades                                                                                   seus sous s’han incrementat per sota       als de molts sectors privats.
de l’OCDE. Al conjunt de l’Estat es-                                                                                    l’augment dels preus. Con a conse-         Aquesta elevada temporalitat ha
panyol el conjunt d’administracions                                                                                     qüència, durant els darrers 30 anys hi     condicionat l’impacte en els treba-
públiques van dedicar l’equivalent al                                                                                   ha hagut una disminució persistent         lladors del sector públic de l’actual
3,2% del PIB a finançar tots els cicles                                                                                 en els salaris dels funcionaris. En        situació econòmica. Segons dades
educatius excepte l’universitari. En el                                                                                 la mesura en que les taules salarials      de l’Enquesta de Población Activa
conjunt de la UE la inversió pública                                                                                    del personal funcionari de les ad-         (EPA), entre el tercer trimestre del
en educació va tornar a ser superior,                                                                                   ministracions estatal, autonòmiques        2008 i el tercer trimestre del 2011
quasi del 4%. Una altra vegada, la                                                                                      i locals serveix per a definir també       l’atur a l’Estat espanyol ha augmen-
despesa pública catalana en educació                                                                                    els sous del personal contractat en        tat un 91,6% i s’ha passat de 2,6 a
va ser encara inferior i tot just va arri-                                                                              aquestes mateixes administracions,         quasi 5 milions d’aturats/des. Les
bar al 2,55% del PIB. En definitiva, la                                                                                 aquesta caiguda s’ha traslladat tam-       mateixes dades indiquen que els/
despesa pública catalana en educació         Recursos públics invertits educació no universitària l’any                 bé al conjunt de treballadors/es de les    les aturades procedents del sector
no universitària va equivaldre, l’any        2009 (en % del PIB). Font: OCDE.




                                                                                                                        Evolució del salari real a les administracions públiques, a
                                                                                                                        partir de les dades oficials d’inflació de l’INE. L’increment
                                                                                                                        de l’any 2009 és conseqüència d’una inflació negativa en un
Inversió pública per habitat en sanitat l’any 2009, en euros. Font: OCDE.                                               context de recessió de l’activitat econòmica.

4                                                                                                                                                                                      Gener de 2012
REPORTATGE
sanitari i de serveis socials ha in-       salari ha anat disminuint de manera
crementat en 91,9%, un percentat-          pràcticament continua en els darrers
ge molt similar al d’augment total         30 anys i de manera molt preocupant
de l’atur. El creixement de l’atur en      en els darrers 2 anys. La no renova-
l’educació al llarg del mateix període     ció de contractes d’eventuals i les
ha estat inferior, tot i que durant el     retallades en la massa salarial del
tercer trimestre de l’any anterior ha      sector públic són una de les vies per
arribat al 59,8%. Una part important       a pal•liar el dèficit d’unes adminis-
d’aquest augment ha estat al final         tracions públiques que en el passat
d’aquest període, quan l’increment         eren excessivament dependents de
interanual (és a dir, entre el tercer      l’economia del totxo i que des de
trimestre del 2011 i el mateix del         fa anys han anat disminuint la seva
2010) ha estat del 23,3%, mentre al        pressió fiscal sobre els beneficis em-
conjunt dels sectors ha augmentat          presarials i les rentes més altes.
en el 8,8%. Sembla que l’impacte
de les polítiques de retallades en al-
gunes comunitats autònomes ja es
                                           La tercera via:
comencen a traduir en un increment         encarir els
més acusat de l’atur en aquest sector.
Finalment, en altres àmbits de les         serveis públics
administracions públiques l’atur ha
crescut, en aquest període, en més el      De manera més o menys explícita,         Diferencial acumulat entre el preu de les taxes universitàries i l’evolució de l’IPC, prenent
132%, molt per sobre del crexiement        les administracions busquen traslla-     l’any 2006 com a base 100.
experimentat en el conjunt dels sec-       dar el finançament dels serveis pú-
tors. El personal eventual del sector      blics als seus usuaris/es directes. En   de l’INE l’atur ha augmentat a Ca-       sitàries han anat augmentant any a        que això suposa per la continuïtat en
públic està sent una de les víctimes       aquesta direcció, el president de la     talunya entre el primer trimestre de     any per sobre l’IPC mentre Catalun-       mercat laboral de moltes dones.
de la crisi i de les altes taxes d’atur,   Generalitat Artur Mas va anunciar,       2008 i el tercer trimestre de 2011 en    ya, continua mantenint-se a la cua        La sanitat tampoc escapa de
que no només provenen de sectors           dos dies després de les eleccions        un més del 255%. Aquest augment          de la UE-15 en inversió pública en        l’envestida per encarir els serveis
com l’automòbil o la construcció.          generals del 20-N, un increment          de preus ha penalitzat especialment      l’educació superior. A l’encariment       públics. En els pressupostos presen-
La continuació de les retallades en        de les tarifes del transport públic,     als/les usuàries habituals, que prin-    dels estudis que va suposar la in-        tats per a aquest any, la Generalitat
el pressupost de les administracions       un augment de taxes universitàries       cipalment paguen el transport amb        troducció del Pla Bolonya durant el       de Catalunya ha previst aplicar el
públiques previsiblement incremen-         i la imposició d’un cobrament d’un       la targeta de 10 viatges, i no ha tin-   cursos 2009-2010 i 2010-2011, cal         cobrament d’un euro per medica-
tarà aquesta situació.                     euro per recepta mèdica.                 gut en compte les necessitats d’una      afegir-hi els augments de les taxes       ment receptat, independentment del
Finalment tampoc és cert que el sec-       En contradicció amb les proclames        classe treballadora cada cop més ex-     fixats anualment pels successius de-      tipus de medecina o situació sani-
tor públic a l’Estat espanyol estigui                                               posada a l’atur.                         crets de preus de la Generalitat de       tària de la persona. Tot i que recen-
                                           institucionals de defensa de l’ús
sobredimensionat, si més no si es
                                           del transport públic en detriment        Aquest 1 de gener s’ha produït           Catalunya. A través d’aquests de-         tment el conseller de salut ha afir-
tenen presents les realitats d’altres
                                           del privat, els preus d’aquest ser-      un nou increment en les tarifes de       crets el govern català ha incremen-       mat que s’estudiaran exempcions, a
estats europeus. Mentre en el con-
                                           vei han anat pujant reiteradament.       l’ATM, que en el cas dels bitllets       tat, al llarg dels últims anys, el preu   data d’avui encara no se n’ha con-
junt de l’Estat espanyol, l’any 2009
                                           Sense anar més lluny, des de l’1         senzills varia entre el 18% en el de     de les llicenciatures i graus sempre      cretat cap. Aquesta mesura afecta
(abans de les principals retallades)
                                           de gener de 2007 i fins el desem-        5 zones i el 38% en el d’una zona.       per sobre de l’IPC. De fet, en els        especialment a les persones de ren-
hi havia 1 treballador/a del sector
                                           bre de l’any 2011 els preus dels         Altres títols de transport també ex-     dos darrers anys (cursos 2010-2011        tes baixes i amb problemes de salut
públic per cada 17 habitants, a Bèl-
                                           bitllets senzills dels transports pú-    perimenten augments de preu, com         i 2011-2012) els encariments s’han        de llarga durada, entre les quals s’hi
gica i França n’hi havia 1 per cada
12 habitants, a Finlàndia 1 per cada       blics havien augmentat entre un          la T-10, que s’encareix una mica         situat en el màxim que permet la          troben una gran quantitat de pensio-
9 i a Suècia 1 per cada 8. Una altra       17% i un 21%, segons el número           més del 12% en pràcticament to-          llei: 4 punts per sobre l’IPC. Això       nistes. Al mateix temps incorpora
vegada Catalunya aporta la nota més        de zones. L’increment en algunes         tes les seves modalitats. A més,         ha comportat que ara cursar un es-        un nou cobrament per una atenció
negativa, amb 1 treballador del sec-       targetes encara havia estat superior.    s’eliminen la T-Mes il•limitada i        tudi de grau, equivalent a una lli-       sanitària pública que el conjunt dels
tor públic per a cada 24 habitants. A      Per exemple, en les T-10 els aug-        diversos descomptes, com el del bit-     cenciatura antiga, sigui un 25% més       treballadors/es ja estan pagant. Cal
més, tant al conjunt de l’estat com a      ments acumulats oscil•laven entre        llet d’anada i tornada a rodalies, el    car que l’any 2006. De fet, ja aquell     recordar que del sou brut es des-
Catalunya aquesta xifra s’està modi-       el 22 i el 24%. Mentre, durant el        del 40% per nens d’entre 4 i 14 anys     any els estudis s’havien encarit un       compte, en cada nòmina, un 4,7%
ficant en detriment dels treballadors      mateix període l’IPC oficial havia       i el de grups. Aquesta darrera pujada    20% respecte el 2003. més enllà de        per a contingències comunes de la
públics. De fet, ja entre el 2005 i el     acumulat un increment del 13,5%,         de preus del transport públic supo-      la seva adscripció política, sota els     Seguretat Social. Això significa que
2008 la xifra de treballadors/es pú-       molt similar a l’evolució del salari     sarà que si per anar a treballar cal     diferents governs de la Generalitat       un treballador/a que tingui un sala-
bliques havia disminuït un 1,3% al         nominal promig, segons dades de          fer un desplaçament de tres zones        en els darrers 9 anys hi ha hagut un      ri ajustat a la mitjana, paga a l’any
conjunt de l’estat, mentre el nombre       l’INE. L’augment del preu del trans-     (equivalent al de ciutats com Mar-       fort encariment dels estudis univer-      prop de 1.100 € en aquest concepte.
d’assalariats havia crescut entorn un      port ha estat, de mitjana, entre un 4    torell, Mataró, Granollers, Sitges o     sitaris, molt per sobre l’increment       Si a aquest concepte se li afegeix la
3%.                                        i un 10,5% superior a l’increment        Terrassa amb Barcelona) utilitzant       dels salaris. Tot això sense comptar      quota satisfeta per l’empresa (i que
En definitiva, els treballadors/es del     de l’IPC i del creixement nominal        una T-10, s’haurà de pagar quasi 11      les taxes extra (pagament del títol,      forma part, a l’igual que el salari
sector públic a l’Estat espanyol ex-       promig dels salaris. Cal tenir en        € més cada mes. En el cas de viatges     accés a serveis d’intranet, etc.) que     nominal, dels costos laborals de les
perimenten taxes de temporalitat           compte que, a més, aquest procés         puntuals, l’increment és percentual-     han anat imposant les diferents uni-      empreses), les aportacions de cada
superior a la mitjana, pateixen atur i     s’ha produït en un context en què        ment molt superior.                      versitats.                                treballador a la Seguretat Social són
són, en nombre, molts menys que en         l’atur a Catalunya s’ha disparat; se-    L’educació tampoc escapa d’aquest        L’accés als altres nivells de             encara molt més altes.
altres estats europeus. A més, el seu      gons l’Enquesta de població activa       augment de preus. Les taxes univer-      l’educació també s’està encarint.         El 22 de novembre, només 2 dies
                                                                                                                             Recentment la Generalitat ha im-          després de les eleccions general, Ar-
                                                                                                                             pulsat una important reducció de          tur Mas va anunciar solemnement
                                                                                                                             la subvenció als ajuntaments per a        que “Si no volem seguir reduint la
                                                                                                                             mantenir les escoles bressol. Això        despesa haurem de plantejar una re-
                                                                                                                             ha comportat que molts ajunta-            ducció d’ingressos en els empleats
                                                                                                                             ments (com ara Terrassa, Sabadell         públics de la Generalitat, és un sa-
                                                                                                                             o l’Hospitalet) anunciïn també a          crifici i un esforç que haurem de
                                                                                                                             partir del dia 1 de gener de 2012         demanar”. També va remarcar que
                                                                                                                             increments en les matrícules per a        calien “esforços de la població en
                                                                                                                             compensar els 200 € per infant que        general per via taxes i tickets mo-
                                                                                                                             han deixat de rebre del govern ca-        deradors per poder mantenir els ser-
                                                                                                                             talà. En alguns casos, com a Sant         veis públics”.
                                                                                                                             Andreu de Llavaneres, aquests             El president Mas va oblidar dir,
                                                                                                                             augments poden arribar a entre 40         però, que ja fa anys que els preus de
                                                                                                                             i 50 € per alumne. Paral•lelament,        molts serveis públics s’estan incre-
                                                                                                                             durant aquest curs s’han deixat de        mentant per sobre de la inflació, que
                                                                                                                             crear escoles bressol ja comprome-        els treballadors/es públics veuen
                                                                                                                             ses en ciutats com Barcelona i el seu     com se’ls ha baixat el sou real de
                                                                                                                             nou alcalde aposta pels convenis de       manera especialment accentuada els
                                                                                                                             l’Ajuntament amb escoles bressol          dos darrers anys i que molts d’ells
                                                                                                                             privades per a resoldre el dèficit de     han acabat a les files de l’atur. Tam-
                                                                                                                             places. Mentre, les possibilitats de      poc va recordar que les despeses so-
                                                                                                                             conciliar la vida laboral amb una         cials a Catalunya són de les més bai-
                                                                                                                             paternitat/maternitat recent és avui      xes de l’Estat espanyol i de la UE.
                                                                                                                             més complicada que fa un any per a        Que sapiguem, però, el President no
Diferencial acumulat entre el preu del transport públic i l’evolució de l’IPC, prenent l’any 2006
com a base 100. En color fosc, el bitllet senzill d’una zona, i en clar el de la T-10 d’una zona.                            moltes famílies, amb el risc evident      pateix Alzheimer.
Gener de 2012                                                                                                                                                                                              5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                                 Cridem a la
                                            El cop de decret del PP és un regal per als rics i                                                                               revolta social i
                                            aprofundeix les polítiques antisocials del Govern anterior,                                                                      la desobediència
                                            basades en el robatori de rendes i drets a la majoria social




                La nova reforma laboral
                    que es prepara
                                            es recuperi la demanda i per a aquesta
    Tomás Muñoz / Diagonal
                                            recuperació fa falta ocupació.

                                            Els salaris minven:
L    es converses entre el govern del
     PP, la patronal i els sindicats
institucionals per preparar una nova
                                            El mantra de la
                                            moderació
reforma laboral ja estan en marxa.
Un dels primers gestos de Mariano           Encara que Rajoy no ha fet pública
Rajoy després de la jornada electoral       la reforma laboral en la qual treba-
del 20N va ser tornar a posar sobre         lla el seu equip, la patronal (CEOE
la taula una reforma laboral, i es va       i Cepyme), en un document emès
reunir amb els màxims dirigents dels        a l’octubre, apuntava quins són les
sindicats majoritaris i amb el cap de       línies mestres que cal esperar. Les
la patronal, deixant clar que la refor-     seves principals exigències passen
ma laboral es farà, ja sigui amb acord      per simplificar la legislació laboral,
o per Reial Decret.                         flexibilitzar els contractes a temps
Les actuals dades de l’atur certifi-        parcial i de formació, eliminar la re-
quen que la reforma laboral de 2010         ferència salarial a l’Índex de Preus
no ha complert el seu supòsit objec-        de Consum (IPC), dotar a l’empresa
tiu d’alleugerir l’atur. El total de des-   d’instruments de flexibilitat interna,
ocupats ja supera els quatre milions        el que inclou conceptes com el per-
i mig, i, segons dades del Ministeri        centatge anual de disponibilitat per
de Treball, en l’últim any l’atur s’ha      part de l’empresa, borsa d’hores, ho-
incrementat en 310.168 persones, un         res extra i flexibilitat funcional; i fa-
7,55%. El balanç només pot ser nega-        cilitar el conveni d’empresa i el des-
tiu, veient com aquestes reformes van       penjament dels convenis col•lectius.
encaminades cap a un model produc-          A més, el gran objectiu de la CEOE          empresarials, no volen ser conscients     empresarials van créixer un 6,4%, la      cular en termes monetaris, però cap
tiu en el qual el factor treball és cada    és arribar a un nou pacte de modera-        que un pacte en aquest sentit és una      remuneració dels assalariats seguia       empresa vol mostrar els seus núme-
vegada més flexible, un cost variable       ció salarial per al període 2012-2015.      forma d’aprofundir l’espiral de crisi     caient, perdent un 0,6% en el mateix      ros reals.
que l’empresari pot ajustar a voluntat      Així, el president de la patronal, Juan     en la qual estem. Econòmicament és        període. Segons l’Agència Tribu-
com si fossin subministraments per a        Rossell, va defensar davant de Ma-          problemàtic, perquè contribuirà al ci-    tària, el 60% dels assalariats cobra      Acomiadaments
produir. Però això no té repercussions      riano Rajoy la necessitat de “fer-li        cle de depressió i a mantenir el nivell   menys de mil euros. Com ha explicat
                                                                                        de demanda agregada molt baix. La         el professor de polítiques públiques      barats: No cal que
sobre la creació d’ocupació, però sí        un tomb” a la negociació col•lectiva
sobre la qualitat, que es deteriora, i      en matèria de salaris per a “do-            lògica empresarial és que la reduc-       Vicenç Navarro, des de l’any 1980         torni vostè demà
sobre les retribucions salarials, que       nar un senyal de moderació en els           ció salarial fa descendir els costos      al 2010 les rendes del treball (massa
disminueixen.                               pròxims anys”. Per la seva banda,           unitaris, i això pot fer recuperar la     salarial) com percentatge de la ren-      L’exigència de la patronal per a aques-
La crisi s’utilitza com excusa per a        el Banc d’Espanya ha traçat la ma-          competitivitat reactivant la demanda      da estatal van descendir a Espanya,       ta nova reforma és situar la indemnit-
aprofundir en les retallades salarials      teixa linea: “La moderació salarial         mitjançant l’exportació, però aquest      d’un 66,8% a un 56,6%. No obstant         zació habitual per acomiadament en
i socials. Les raons per les quals es       en el sector privat no segueix la pau-      argument és fal•laç, ja que es fa des-    això, a pesar d’aquest acusat descens     20 dies per any amb un màxim de
crea ocupació estan vinculades amb          ta d’ajustament en el sector públic i       cansar la recuperació d’aquesta com-      en el pes dels salaris en el conjunt de   12 mensualitats. Les intencions de la
la demanda i el consum, i no amb            és insuficient per a frenar la sagnia       petitivitat sobre un dels components      l’economia, la reforma de la reforma      patronal estan clares en aquest punt,
l’abaratament de l’acomiadament.            de destrucció de llocs de treball en        que té la formació dels preus, però       laboral apunta a un aprofundiment en      la idea consisteix que doni igual ser
Els teòrics neoliberals saben que           les empreses”, va dir el director ge-       mai es planteja que la competitivitat     aquest desequilibri.                      contractat indefinit o temporal, ja que
no que no es crea ocupació, però            neral del servei d’estudis del Banc         pugui descansar sobre l’altre com-        A més, a la previsible rebaixa sala-      el cost de l’acomiadament serà tan
s’excusen en la fal•làcia que facilitarà    d’Espanya, José Luis Malo de Mo-            ponent en la formació dels preus, els     rial es poden sumar modificacions a       ridícul, que a efectes serà el mateix.
les condicions per a crear ocupació         lina.                                       beneficis.                                la revisió anual de retribucions. Se-     La indemnització per acomiadament
quan vingui la recuperació. Però la         En realitat demanen moderació sa-           D’aquesta manera, mentre que en el        gons el president de la patronal, Juan    està lligada al tipus de contracte que
recuperació és impossible sense que         larial per a incrementar els beneficis      tercer trimestre de 2011 els beneficis    Rossell, “seria bo i favorable” que en    té el treballador. En la reforma labo-
                                                                                                                                  els convenis del futur “els salaris no    ral del 2010 ja descendia dels 45 dies
                                                                                                                                  estiguin tan lligats a l’IPC sinó a al-   per any treballat als 33 si el contracte
                                                                                                                                  tres variables com la productivitat”.     laboral s’acull al pla de foment de la
                                                                                                                                  La proposta de lligar els salaris a la    contractació indefinida. Encara que
                                                                                                                                  productivitat, en lloc de la inflació     el cost real per a l’empresari és de 25
                                                                                                                                  prevista com passa fins a ara, és un      dies perquè vuit els assumeix direc-
                                                                                                                                  dels objectius que es proposava el        tament el Fons de Garantia Salarial,
                                                                                                                                  conegut com “pacte de l’euro”. Però       (FOGASA).
                                                                                                                                  l’incentiu de la productivitat és in-     En altres casos d’acomiadament,
                                                                                                                                  tangible, especialment en petites i       la indemnització és encara inferior.
                                                                                                                                  mitjanes empreses, ja que hi entren       Les empreses que al•leguin pèrdues
                                                                                                                                  aspectes com qui és més dòcil, qui        previstes “transitòries” quan vagin a
                                                                                                                                  es porta millor, qui es queda una hora    presentar un Expedient de Regulació
                                                                                                                                  més sense demanar que la hi paguin,       d’Ocupació (ERO) poden acollir-se
                                                                                                                                  etc. Per altra banda, el text del Pacte   a l’acomiadament objectiu per cau-
                                                                                                                                  de l’Euro no especifica quines eines      ses econòmiques, que contempla una
                                                                                                                                  s’utilitzaran per a mesurar la produc-    indemnització de 20 dies. S’entén
                                                                                                                                  tivitat.                                  que concorren causes econòmiques
                                                                                                                                  En els últims 20 anys la productivi-      quan dels resultats de l’empresa es
                                                                                                                                  tat real (descomptada la inflació) ha     desprengui una situació econòmica
                                                                                                                                  crescut molt més que els salaris reals.   negativa, la qual cosa no vol dir que
                                                                                                                                  És evident que serien necessaris els      la corporació estigui en números ver-
                                                                                                                                  comptes de les empreses per a medir       mells.
                                                                                                                                  la productivitat, haurien de posar-los    La reforma laboral de juny de 2010
                                                                                                                                  a la disposició dels sindicats per a      ja va flexibilitzar la justificació del
                                                                                                                                  poder negociar, perquè es pugui cal-      cessament objectiu. Amb això, es

6                                                                                                                                                                                               Gener de 2012
TREBALL-ECONOMIA
tendeix a igualar les condicions           la solució extrajudicial de conflictes     es demana “facilitar els convenis          ultraactivitat. Hi haurà un termini de     com treballadors a menors de 25 anys
d’assalariats indefinits i precaris,       laborals. El dret laboral judiciali-       d’empresa i el despenjament dels           20 mesos perquè empresa i sindicats        per 426 euros al mes, sense pràcti-
però a la baixa, retallant drets dels      za les relacions, en el sentit que els     col•lectius”. La reforma de juny de        renovin un conveni que hagi caducat.       cament drets laborals ni vacances.
primers. Els empresaris han ideat una      tribunals emparen els abusos als tre-      la negociació col•lectiva ja dóna          Si no es posen d’acord, s’engegaran        La denominació legal que ha rebut,
nova figura que encara no està en cap      balladors, el que ara pretenen és que      prioritat a l’aplicació del conve-         processos de mediació i arbitratge, en     “pràctiques no laborals”, té la seva
llei: l’acomiadament subjectiu. El         existeixin comissions tècniques que        ni d’empresa enfront dels estatals i       el qual experts externs dictaminaran       molla, ja que passen a no estar regu-
Consell Empresarial per a la Com-          abans de passar per judicatura puguin      autonòmics en salari i complement          el nou conveni.                            lades per l’Estatut del Treballador ni
petitivitat, format per 17 grans em-       pronunciar-se. És una reculada, que        base, retribució de les hores extres i                                                pel dret laboral.
preses els representants de les quals,     pot ser que els sindicats institucio-      l’establiment d’un sistema de treball      El comiat de                               S’està generant una nova zona grisa
es van reunir a l’abril amb Zapatero,      nals acceptin, i suposarà que part de      per torns. A més, estableix que les                                                   entre el dret del treball i l’exterior,
suggeria que es consideri qualse-          la cobertura jurídica que tenen els tre-   empreses podran imposar un conveni
                                                                                                                                 Zapatero: les                              implica un element de ruptura pel que
vol tipus de causa per a admetre un        balladors es veurà erosionada.             propi quan estiguin travessant mo-         pràctiques no laborals                     fa al dret laboral. Té a veure amb com
acomiadament sense passar pels tri-                                                   ments de dificultat econòmica. Amb         per a joves                                pretenen encarar el canvi de model
bunals. Aquesta figura definida com        Convenis                                   la quantitat d’empreses petites i mit-                                                productiu, en relació amb la llei or-
“acomiadament subjectiu”, inclouria                                                   janes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és   Amb una taxa d’atur juvenil que arri-      gànica de les qualificacions de 2002,
una indemnització la quantia de la         escombraria:                               fàcil suposar quina força poden tenir                                                 títols de FP, d’ofici, etc. En aquest
                                                                                                                                 ba a el 48,9%, el comiat de Zapatero
qual no ha estat precisada, però que       Negociar s’acabarà                         els treballadors en una negociació.        encara tancava una sorpresa més per        procés, en teoria, es busca generar
la CEOE vol rebaixar fins als 20 dies                                                 Però el que demana la CEOE va un           als menors de 25 anys: l’aprovació         que aquestes persones joves obtin-
per any treballat.                         Entre les peticions de la CEOE al          pas més enllà i toca el seu punt més       d’un nou contracte d’aprenent.             guin formació mitjançant el treball,
La CEOE en el seu document ho diu          president electe també es tracta la        sensible a l’hora de tractar els con-      Aquesta nova modalitat de contracta-       però en la pràctica estan fetes per a
d’una altra forma i demana impulsar        negociació col•lectiva. En concret,        venis passats de data, ll’anomenada        ció permetrà a les empreses utilitzar      disposar de treball barat i servicial.



El Decret del govern del PP penalitza a la majoria social
                                           tributen a través de l’Impost de So-       d’aquests pensionistes perdran un
  SP Comitè Confederal CGT
                                           cietats i dels xiringuitos financers       2,9% com a conseqüència de no revi-
                                           com les SICAV i aquests tributs, no        sar les pensions el 2011.
                                           han estat tocats. Com tampoc s’ha          Als i les joves se’ls elimina les ajudes

E    l Reial Decret 20/2011, el primer
     aprovat pel nou govern del PP,
publicat l’últim dia del 2011, conti-
                                           ficat mà al frau fiscal concentrat en
                                           grans empreses i corporacions finan-
                                           ceres (frau estimat en 74.000 milions
                                                                                      a l’habitatge, a les persones amb ne-
                                                                                      cessitats i dependents se’ls rebaixen
                                                                                      les prestacions, a les persones més
nua la carrera de retallades suïcides      d’euros) i com tampoc s’ha creat un        necessitades i excloses, es retallen les
per a la majoria social i suposa una       impost sobre les grans fortunes i les      partides per a organitzacions socials
nova agressió a tot el cos de drets de     transaccions financeres bilionàries,       que es dediquen a “pal•liar” necessi-
la majoria social: treballadors i tre-     que diàriament especulen en els mer-       tats que l’”Estat del Benestar” mai ha
balladores amb treball, funcionariat i     cats .                                     arribat a cobrir.
personal laboral a les administracions     Les persones que treballen en les ad-      En conclusió, el cop de decret del PP
públiques, joves en atur, persones de-     ministracions públiques, tornaran a        aprofundeix les polítiques antisocials
pendents, pensionistes de qualsevol        patir rebaixes en els seus salaris un      del Govern anterior: robatori de ren-
classe de pensió …                         any més: ara se’ls augmenta l’IRPF,        des i drets a la majoria social (99%
Així, els i les assalariades, suporta-     després perdran entre 2 / 5 punts,         de la població) i és un regal perquè
ran dos terços dels 8.900 milions que      se’ls allarga la jornada setmanal en       els rics (1%, grans empresaris, finan-
suposa de retallada del RD 20/2011,        2,5 hores el que suposa perdre una         cers, mercaders especuladors, exe-
per mitjà de la pujada de l’IRPF en        mitjana del 6,6% els seus salaris i no     cutius i personal directiu, consellers     2,34 milions d’euros en salaris; mi-       persones assalariades, 5 milions de
les seves nòmines amb una mitjana          se’ls ha d’abonar el 0,3% de la mas-       d’empreses, banquers i monarques           nistres d’economia que són responsa-       persones parades, la joventut, els 8,8
de 3 / 5 punts a partir de febrer. El      sa salarial global per les seves pen-      …) siguin cada vegada més rics, a          bles de la crisi financera causada per     milions de pensionistes, les persones
gravamen des 0,75 punts a 7 punts, es      sions i no es contractarà a ningú. És      costa d’una vida digna per a tothom        la banca d’inversió (LB), ministres de     dependents, les excloses, les neces-
fa per trams, trobant-se en els trams      un atemptat en tota regla contra els       i a costa de seguir agredint irreversi-    defensa que s’han passat tota la vida      sitades, som els que podem i hem de
d’ingressos baixos / mitjans (fins a       serveis públics, del comú, el de tots      blement la vida al planeta.                en empreses d’armament lucrant-se          sortir de les seves mentides, dels seus
120.000 €) més del 99% de tots els         i totes.                                   L’1% de la població (les persones          a costa de les armes i les guerres,        estafes socials, ecològiques, materials,
i les declarants. En la forquilla de les   Els 8,8 milions de pensionistes, amb       riques) que ingressen una mitjana          presidents del govern i polítics amb       civils … dient No a les seves lleis,
rendes superiors a més de 240.000 €        pensions anuals que majoritàriament        anual de 600.000 euros; financers i        patrimonis de 4 / 7 habitatges i més       desobeir.
només trobem a l’1% de tots els i les      (més de 4,7 milions) no arriben a 641      inversors que especulen amb diners         d’1 milió d’euros anuals en les seves      Des de CGT cridem a la revolta social,
declarants per IRPF. Cal recordar que      € mensuals i 1,8 milions es troba en-      públics que reben a l’1% i fan pagar       declaracions …. Aquesta minoria de         a la desobediència davant la injustícia
els salaris baixos / mitjans suporten      tre 700 € a 1.100 € mensuals, veuran       als estats i particulars el 5% - 8%;       persones, no ens treuran de la crisi, ja   social, les seves lleis, que només cau-
més del 90% dels ingressos per IRPF.       incrementades les seves pensions           banquers i financers que reben milers      que el seu negoci es troba en crear-nos    sen empobriment i desigualtat, alhora
Per la seva banda, les grans fortunes,     2012 en un 1%, és a dir, una mitjana       de milions d’euros dels fons públics       més i més crisi.                           que s’atempta cada dia més contra el
els rics, els empresaris i els banquers,   mensual de 3,5 €. A més 6 milions          i especulen, roben i s’embutxaquen         El 99% de la població: 18 milions de       medi natural, el clima, la terra.



El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar
l’IRPF i altres impostos
                                           10%.                                       ció de nous beneficiaris.
  SP Comitè Confederal CGT
                                           - Un “recàrrec complementari tempo-        - El magatzem nuclear (ATC)
                                           ral en les rendes de treball i de capi-    s’instal•larà al municipi de Villar de
                                           tal”, un augment de l’IRPF durant dos      Cañas (Conca).

L    ’últim Consell de Ministres del
     2011 retallava 8900 d’euros als
ministeris i fixava el dèficit públic
                                           anys. L’IRPF pujarà el 2012 i 2013
                                           el 0,75% per l’esglaó inferior (fins a
                                                                                      - Es redueix l’assignació als partits
                                                                                      polítics i les subvencions als sindi-
                                           17.707 € anuals), i progressivament        cats i organitzacions empresarials en
per al 2011 en el 8%, dos punts més        fins al 7% per a bases liquidables de      un 20 %. Se suprimeixen 30 direc-
del previst                                més de 300.000 €. El 64% del que           cions generals.
Algunes de les mesures aprovades el        es recapti amb la pujada d’impostos        - Es posposa al 2013 l’ampliació a
30 de desembre pel Consell de Minis-       provindrà de les rendes del treball, el    quatre setmanes del permís per pa-
tres de cara al 2012:                      20% de les rendes del capital i el 16%     ternitat.
- Congelació del salari mínim: 641 €.      de l’increment de l’IBI.                   - Se suprimeix el cànon digital i es
- Congelació dels salaris dels fun-        - Pujada de l’1% de les pensions.          modifica per un sistema de compen-
cionaris i els empleats públics per al     - Es mantenen les prestacions per des-     sació de còpia privada,
2012.                                      ocupació. Es prorroguen sis mesos a        - El Govern prorroga els pressupos-
- S’amplia la jornada laboral dels         partir de febrer els 400 euros als atu-    tos generals de l’Estat fins al pròxim
funcionaris a 37,5 hores.                  rats que ja hagin esgotat la prestació.    31 de març.
- La taxa de reposició de places en el     - No es renova durant quatre anys          I mentre es retallaven drets i pres-
sector públic serà ’zero’ excepte per      l’ajuda a la renda d’emancipació           tacions als i les treballadores, es
a les Forces i Cossos de Seguretat de      (ajuda al lloguer - 210 €).                coneixia que els consellers de les
l’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i        - Es paralitza la llei de dependència.     empreses en borsa cobren 260.215
Inspecció d’Hisenda es situarà en el       Es suspèn durant un any la incorpora-      euros.
Gener de 2012                                                                                                                                                                                                     7
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012

More Related Content

What's hot

Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya
 
Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017
La Veu del Poble, S.A.
 
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya
 
Diari del 23 d'abril de 2015
Diari del 23 d'abril de 2015Diari del 23 d'abril de 2015
Diari del 23 d'abril de 2015
diarimes
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya
 
Notícia Confederal Juny 2015
Notícia Confederal Juny 2015Notícia Confederal Juny 2015
Notícia Confederal Juny 2015
CGTPV
 
Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018
La Veu del Poble, S.A.
 
Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018
bondiand
 
Diari del 21 de novembre de 2013
Diari del 21 de novembre de 2013Diari del 21 de novembre de 2013
Diari del 21 de novembre de 2013
diarimes
 
Diari del 12 de juny de 2013
Diari del 12 de juny de 2013Diari del 12 de juny de 2013
Diari del 12 de juny de 2013
diarimes
 
Diari del 28 d'abril de 2015
Diari del 28 d'abril de 2015Diari del 28 d'abril de 2015
Diari del 28 d'abril de 2015
diarimes
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Revista Catalunya
 

What's hot (15)

Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
 
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
 
Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017Diari del 23 de novembre del 2017
Diari del 23 de novembre del 2017
 
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
 
Diari del 23 d'abril de 2015
Diari del 23 d'abril de 2015Diari del 23 d'abril de 2015
Diari del 23 d'abril de 2015
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Notícia Confederal Juny 2015
Notícia Confederal Juny 2015Notícia Confederal Juny 2015
Notícia Confederal Juny 2015
 
Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018Diari del 07 de març del 2018
Diari del 07 de març del 2018
 
Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018Diari del 12 d'anril del 2018
Diari del 12 d'anril del 2018
 
Diari del 21 de novembre de 2013
Diari del 21 de novembre de 2013Diari del 21 de novembre de 2013
Diari del 21 de novembre de 2013
 
Diari del 12 de juny de 2013
Diari del 12 de juny de 2013Diari del 12 de juny de 2013
Diari del 12 de juny de 2013
 
Diari del 28 d'abril de 2015
Diari del 28 d'abril de 2015Diari del 28 d'abril de 2015
Diari del 28 d'abril de 2015
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 

Viewers also liked

Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
Revista Catalunya
 

Viewers also liked (7)

Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012

Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Cgtmanresa Bages
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012 (20)

Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 

More from Revista Catalunya

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (7)

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2012 · núm. 135 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org És l’hora de la revolta social Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 135 · Gener 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat És l’hora de la revolta social Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org El PP segueix robant Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org als pobres per SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax donar-ho als rics 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit A • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) mb la promulgació del nou govern a aquests “lladres dels mercats” uns fiscals per la compra d’habitatge (una de institucional, mentre les i els treballadors • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de del Partit Popular dels Mercats i les 40.000 milions d’euros en retallades de les causes de la bombolla immobiliària). som mercaderia d’usar i llençar. Catalunya (FEC) • Federació d’Administració primeres mesures aprovades, comencen la despesa pública durant el 2012. • Passar als dilluns els ponts vacacionals Des de la CGT, tornem a fer una crida a Pública (FAPC) a albirar-se per on aniran les línies po- Aquesta xifra pot augmentar més si així per a ser més “competitius”. les consciències de les classes populars Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn lítiques, econòmiques, laborals, socials, ho demana la UE, privatitzant serveis • Aprovar una nova Reforma Laboral in- i classe treballadora per a la revolta i mo- Tel. 933103362. Fax 933107110 educatives, culturals… que té previstes essencials com la sanitat (copagament) centivant el contracte únic fix amb aco- bilització social ja contra aquesta situació FEDERACIONS COMARCALS desenvolupar el nou govern espanyol, o l’educació, eliminant despeses per miadament barat. de retallades, repressió, precarietat i in- mentre van preparant altres retallades prestacions socials de tot tipus (depen- • En resum, tot el poder a la patronal, dignitat a la qual ens estan sotmetent la Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada laborals i socials més importants. dència, cultura, persones maltractades, amb la col•laboració del sindicalisme classe política i els mercats. Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es La reforma constitucional de l’article 135 excloses, aturades). Baix Camp/Priorat pactada pel PP i el PSOE, va consagrar • Ratificar l’edat de jubilació als 67 anys Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat el robatori a les classes populars, asse- i l’augment del període de càlcul, el que Tel. 977340883. Fax 977128041 gurant per sobre de tot, el cobrament del suposa reduir la quantia de la pensió (el Baix Llobregat deute i els seus interessos per part dels PP va defensar el contrari quan estava a Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat creditors (fons d’inversió i la banca en ge- l’oposició). Per a aquest any, pujarà l’IPC Tel. 933779163. Fax 933777551 neral), deute que representa la gran esta- als 8,7 milions de pensionistes. Comerç, 5. 08840 Viladecans fa a la qual ens han sotmès la patronal, la • Reduir les prejubilacions. Compatibilit- cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 banca, el sistema financer. zar el cobrament de la pensió i el treball Baix Penedès Des de la CGT, no esperàvem del PP a mitja jornada. Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell polítiques econòmiques diferents a les • Privilegiar als fons privats de pensions Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com que el PSOE va utilitzar en l’última legis- amb majors desgravaments. Barcelonès Nord latura, és a dir, pagar la crisi desposseint • Baixar encara més els impostos a les Alfons XII, 109. 08912 Badalona de rendes, serveis públics i drets a les i empreses, rebaixar l’impost de societats. cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 els treballadors i classes populars i bene- • Congelar ocupació pública excepte els Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la ficiant a empresaris, banquers, especu- cossos policials… Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat ladors, financers. En definitiva robar als • Bonificar fins al 100% els nous contrac- Tel. i fax 938934261 pobres per a donar-lo als rics. En aquest tes. Rebaixa fiscal de 3.000 € per con- Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - sentit ja van mostrant algunes de les se- tracte del primer treballador. Un any de maresme.cgt@gmail.com ves cartes: seguretat social gratis per contractar a Tel. i fax 937909034 • El “PP dels Mercats”, per a començar majors de 30 anys. Vallès Oriental ja ha concretat la xifra de l’ajust, lliurarà • Prevaler (novament) les deduccions Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS Fe d’errades: Girona Rectificació article ERO Mútua Terrassa Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 En la pàgina 12 del núm. 134 de la revista Catalunya-Papers, de des- embre 2011, en l’article sobre l’ERO de l’Hospital Mútua de Terrassa, Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - hi ha un error. lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 En l’esmentat article s’anunciava que la Secció Sindical de CGT ha- Camp de Tarragona via presentat una denúncia per prevaricació i suborn contra el Director Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació de la Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Generalitat per haver donat la seva aprovació a l’ERO presentat per Tel. 977242580 i fax 977241528 l’empresa tot i l’informe desvafoble emès per Inspecció de Treball, un FEDERACIONS LOCALS contingut que vam extreure d’un article del setmanari Directa sense Barcelona contrastar la informació ni adonar-nos de l’error, ja que en realitat la Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona denúncia va ser interposada només per prevaricació però no pas per flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 suborn. Berga Lamentem l’error i fem pública la rectificació del contingut d’aquell Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 article publicat a la nostra revista. Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Manresa manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, “La diferència existent entre individu i Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les Estat és la diferència que hi ha entre el que hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a és natural i el que és artificial” Sabadell Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Gerard Jacas dins “L’anarquisme Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. no és una ideologia” Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Gener de 2012
  • 4. REPORTATGE Les despeses socials a Catalunya Ja fa anys que els preus de molts serveis públics s’estan incrementant per sobre de la inflació, i que els són de les més treballadors/es públics veuen com se’ls baixa el salari real baixes de la UE S’agreuja l’atac contra els serveis públics a Catalunya Tisorades contra treballadors/es i usuàris/es Mentre es redueixen i es tanquen serveis, la tisorada a l’àmbit pú- en molts casos estan deteriorant-se. Ja fa anys, Catalunya se situava blic erosiona drets laborals i envia molts treballadors d’aquests molt per sota la mitjana europea en despeses socials. Les retallades sectors a l’atur. Alhora s’incrementen els preus que el conjunt de dels darrers mesos poden empitjorar de manera preocupant aquesta la població ha de pagar per a accedir a aquests serveis públics que situació. Ermengol Gassiot Ballbè en paral•lel, reduir les despeses del hores, encara estava governada pel reducció de personal ha comportat un Les diferents administracions en els sector privat. En aquestes darreres és tripartit. Al Principat, aquestes mesu- increment de les càrregues laborals darrers dos anys han dut a terme una imprescindible, es diu, flexibilitzar i res se sumaven a d’altres promogu- pels treballadors/es. Paral•lelament, retallada d’una part dels seus pressu- actualitzar els costos laborals de les des ja uns mesos abans, com ara no els serveis en molts casos s’han de- postos. Al mateix temps han inten- La crisi obliga ... empreses. Un bon exemple són els recents pactes entre el sindicat UGT i renovar totes les baixes per jubilació en determinades àrees, com ara a gradat. En sanitat s’han tancat plan- tes hospitalàries, serveis d’urgències tat que l’opinió pública les acceptés utilitzant tres arguments. El primer l’empresa que modifiquen el sistema l’ensenyament. i centres d’atenció primària i les llis- consisteix en dir que el conjunt de “La diferència entre el que paguen retributiu a SEAT i permeten l’entrada Amb l’arribada al govern de Cata- tes d’espera s’han allargat, mentre la població estem malbaratant uns els pares i els ajuntaments [per les d’ETT’s. Un altre exemple és la re- lunya de CiU, i coincidint amb les s’ha reduït el temps assignat a cada recursos en uns serveis públics que escoles bressol] no es pot aguantar. forma de la negociació col•lectiva limitacions al dèficit de les comu- metge de capçalera per pacient. En son massa cars i que fem servir de Haurem de dir a la gent que haurà pactada per CEOE, CCOO i UGT i nitats autònomes imposades pel go- l’educació superior s’han tancat màs- manera excessiva. El segon argument de pagar més o s’haurà de tancar el que, a Catalunya, es concreta també vern espanyol, la pressió sobre els ters i s’han massificat les aules, men- consisteix en atacar els i les treballa- servei” va declarar Salvador Esteve, en el Tercer Acord Interprofessional treballadors de les administracions tre en l’educació primària s’ha su- dores públiques tot denunciant que, alcalde de Martorell i president de la signat pels mateixos sindicats i la pa- dependents de la Generalitat i gran primit la sisena hora. A més, el preu suposadament, tenen una situació Diputació de Barcelona aquest 24 de tronal catalana Foment del Treball. part dels serveis públics s’ha incre- d’alguns serveis ha començat a pujar privilegiada respecte la resta de la desembre als mitjans de comunica- Són, però, inevitables aquestes reta- mentat significativament. L’any 2011 i ho farà especialment durant l’any classe treballadora del nostre país. El ció. I va afegir que “Hem comès un llades i renúncies a conquestes socials els pressupostos de la Generalitat de 2012. També s’han reduït moltes sub- tercer considera que estem fent servir error molt gros, perquè hem explicat i laborals? És necessari reduir el sec- Catalunya han comportat importants vencions per a beques o polítiques uns serveis públics de manera gra- als ciutadans que es pot tenir de tot i tor públic? Tenen privilegis realment retallades en sanitat, educació, cul- socials, com ha criticat reiteradament tuïta o amb un preu massa baix. Els de franc”. Tot just 6 setmanes abans, els i les treballadores de les adminis- tura, medi ambient, per citar algunes la Taula d’Entitats del Tercer Sector. mitjans de comunicació s’han enca- un altre polític català, el conseller Boi tracions públiques? Cal incentivar àrees. La disminució oficial del pres- L’impacte d’algunes d’aquestes me- rregat, a través de tertúlies i l’opinió Ruiz havia manifestat, en una nota de a les empreses abaratint els salaris? supost del Departament de Salut, per sures en l’opinió publica ha estat dels anomenats ”experts”, de difon- premsa que “amb l’objectiu de pro- Darrera els consensos construïts des exemple, ha estat del 6,96% respecte molt gran, principalment les que han dre aquestes idees a tort i a dret. En tegir el sistema sanitari públic hem dels grans mitjans de comunicació hi el de l’any 2010, que equival a 687,2 afectat a la sanitat. Les protestes dels tots tres casos aquests plantejaments hagut de realitzar una frenada en la ha veritats a mitges, omissions i men- milions €. Ara bé, segons dades del i les treballadores de la sanitat des de falten a la veritat. despesa, que ha provocat un sacseig tides. En aquest reportatge en volem Centre d’Anàlisi i Programes Sanita- la primavera, sovint amb usuaris, han La despesa en sanitat ja fa anys que i un descontent” ja que “que cal fer abordar algunes d’elles, centrades ris, la reducció efectiva serà de prop tingut una gran repercussió mediàti- està en el punt de mira. Durant els un esforç per tirar el país endavant; principalment en l’actual batalla per del 15,6% (més de 1.500 milions ca: talls de carrers i autopistes, tan- darrers governs del tripartit la idea cal acceptar l’esforç quan ens toca a denigrar i privatitzar els serveis pú- €) ja que en el pressupost del 2011 cades en CAP’s, acampades a hospi- del “copagament” de l’atenció sa- cadascun de nosaltres”. blics a Catalunya; conflicte que afec- s’hi incorporen despeses comprome- tals, manifestacions i, finalment, les nitària pública ja va anar sortint al Durant els darrers mesos declara- ta tant als treballadors/es com als/les ses però no executades del 2010. En vagues del Sindicat de Metges dels debat públic. Amb l’arribada de CiU cions com aquestes s’han convertit usuaris. Aquests darrers són la gran educació les retallades també han es- dies 15 i 16 de novembre i de la CGT, al palau de la Generalitat el pressu- habituals i, a través dels mitjans de majoria de la població. tat molt importants. Les universitats per a tota la sanitat, del 18 del ma- post del departament de salut ha patit comunicació, han entrat a totes les públiques, com ja publicava la revis- teix mes. En l’àmbit de l’educació, una retallada històrica l’any 2011 i, llars catalanes de manera reiterada. ta Catalunya el mes d’octubre, han la principal oposició a les retallades enguany, s’introdueix l’anomentat Tots aquests missatges venen a dir ... retallar deixat de percebre 144 milions €, un s’ha viscut a les universitats públi- “tiquet moderador” que comporta pa- que en els darrers anys tant les admi- nistracions públiques com el consum l’administració 17% del seu pressupost, sense comp- tar la retallada del 75% en la partida ques, també amb manifestacions i una vaga d’estudiants i treballadors gar per les receptes. Si bé és cert que la sanitat pública a Catalunya en els familiar han gastat per sobre de les se- i els serveis d’inversions. Les retallades en el De- convocada en solitari (en l’àmbit la- darrers anys funcionava per sobre els ves possibilitats i que cal redreçar la partament de Cultura finalment han boral) per la CGT el 17 de novembre. estàndards d’altres països europeus, situació per tal d’evitar el col•lapse, públics rondat el 15,5% i, en Benestar Social En paral•lel, en alguns instituts as- també és cert que la inversió pública tant de les economies domèstiques i Família, el 10%. semblees d’estudiants i veïns han fet en sanitat ha estat molt baixa en els com del conjunt del país i de l’Estat. El mes de maig de 2010 el govern La major retallada pressupostària en tancades. Durant aquests mesos, la darrers anys. En síntesi, s’ha traslladat a la pobla- espanyol encapçalat per Rodríguez serveis públics i socials de la “de- defensa de la sanitat i l’educació per Segons l’agència d’estudis estadístics ció la idea de que és necessari actuar Zapatero va anunciar un dur paquet mocràcia” a Catalunya està tenint a tothom ha estat també un dels clams de la UE Eurostat, la despesa pública per afrontar una catàstrofe i que el de retallades en la despesa pública, àmplies conseqüències tant en els de les places ocupades i les grans ma- en salut al conjunt de l’Estat espanyol què cal és gastar menys i pagar allò on es derogaven certes mesures so- serveis com en els seus treballa- nifestacions del juny i l’octubre. l’any 2009 va ser equivalent al 6,7% que es consumeix. I sobretot, que per cials (com ara el xec nadó o ajuts a dors/es. S’han perdut milers de llocs del PIB, força per sota de la mitjana responsabilitat cal que tothom accep- la dependència) i es decretava la con- de treball en sanitat i educació per de la UE dels 27 (que integra els paï- ti determinats sacrificis. gelació de les pensions contributives l’amortització de jubilacions i la no Catalunya, sos de nova incorporació), que va ser La gran majoria de la classe política i un sector important de professionals i la reducció d’un 5% de mitjana del salari dels treballadors/es públics. Els renovació de molts contractes tempo- rals i d’altres, que han continuat, han endarrerida en del 7,4% del PIB. Bèlgica, per exem- ple, va arribar a invertir recursos pú- acadèmics (economistes, sociòlegs, diferents governs autonòmics van re- vist rebaixat el seu nivell. S’han eli- moltes despeses blics per valor del 8% del seu PIB en etc.) han coincidit en demanar a la produir mesures anàlogues als seus minat algunes millores socials i com- salut mentre França i el Regne Unit societat que assumeixi la necessi- treballadors, com va ser el cas de la plements salarials que havien acon- socials van superar aquest percentatge. Dins tat de retallar la despesa pública i, Generalitat de Catalunya que, ales- seguit els treballadors/es. A més, la de l’Estat espanyol, la despesa públi- Gener de 2012 3
  • 5. REPORTATGE 2009, només a dos terços de la mitja- ternacionals il•lustren la falsedat dels administracions públiques. Aquesta na dels diferents estats de la UE. Si es arguments que planteja una bona part tendència s’ha agreujat encara més considera la inversió en tots els cicles de la classe política catalana i espan- en els darrers dos anys. El mes de educatius, la situació és pràcticament yola quan atribueixen al conjunt de la maig del 2010 el Govern espanyol la mateixa: l’Estat espanyol hi dedica població un ús excessiu d’uns serveis va aprovar el decret de mesures ex- menys recursos públics (el 4,4 % del públics que, segons plantegen, des- traordinàries per a reduir el dèficit PIB) que el conjunt de la UE (el 5 % sagnen les finances públiques. Més públic. En ell s’establia reduccions del PIB), mentre Catalunya encara aviat estem assistint al procés de con- del 5% en el salari dels treballadors/ menys (el 3,13 % del PIB). vertir una mentida en veritat a força es de les administracions públiques, En definitiva, ja abans de l’any 2011, de repetir-la en els discursos públics mesures que el Parlament de Cata- la inversió pública en dos serveis so- i en els mitjans de comunicació, amb lunya va adaptar i aplicar a l’àmbit cials essencials, sanitat i educació, la inestimable col•laboració de ter- de competència de la Generalitat. Catalunya bastant inferior a la del tulians, de les redaccions d’alguns L’impacte d’aquestes mesures ha es- conjunt de l’Estat i es trobava molt mitjans i les proclames de suposats tat enorme en el sou del conjunt dels allunyada de la d’altres estats euro- “experts”. treballadors públics. Un cop conegu- peus propers. En altres polítiques da la congelació salarial dictaminada socials l’escenari repeteix aquestes tendències. Les retallades de l’any Els/les pel nou govern espanyol de Mariano Rajoy, al final del 2012 els treballa- passat han incrementat encara més aquestes diferències. En síntesi, les treballadores dors públics hauran perdut, de mitja- Recursos públics invertits en salut l’any 2009 (en % del PIB). na, quasi el 13% del poder adquisitiu Font: Eurostat. dades recopilades per organismes in- públiques cada que tenien l’any 2006, assumint que ca en salut de Catalunya es va situar vegada amb s’acomplexin les expectatives ofi- cials d’inflació del 3%. molt per sota la mitjana, i amb prou menys drets Una altra realitat dels treballadors/ feines va arribar al 5,86% del PIB. es del sector públic que tampoc Només a la Comunitat Autònoma de s’explica és la seva temporalitat. L’actual atac contra els serveis pú- Madrid la despesa va ser inferior. Lluny de la visió que en té una gran blics passa també per la desqualifi- De fet, la despesa pública en sa- part de la població, i que mitjans de cació dels seus treballadors, que a lut a l’Estat espanyol ha estat tra- comunicació i sovint alguns sindi- nivell de mitjans de comunicació (i dicionalment baixa. Les dades de cats s’encarreguen de difondre, no també de declaracions d’alguns diri- l’Organització per a la Coopera- tots els treballadors/es del sector gents sindicals) s’assimila als “fun- ció i Desenvolupament Econòmic públic són funcionaris, ni tampoc cionaris”. A partir d’aquí s’exploten (OCDE) així ho indiquen: l’any 2007 tenen contractes indefinits. Abans els estereotips negatius que encara l’Estat espanyol se situava en el lloc de l’aplicació de les retallades de suscita en una part de la població la 25è en un rànquing de 40 estats en l’any 2011, a Catalunya el 14% dels despesa pública en sanitat. Els pres- figura del “funcionari” com a em- docents de l’educació no universi- supostos de les diferents adminis- pleat de la burocràcia franquista. La tària tenien contractes temporals. tracions en salut suposaven només veritat, però, és que la situació dels Aquest percentatge pujava a prop l’11,1% del total de la despesa públi- treballadors/es a l’administració pú- d’un terç en els treballadors/es de ca, mentre que la mitjana de l’OCDE blica dista molt d’aquesta realitat. l’administració de justícia, al 30% era del 13%. Dos anys més tard, el El salari dels funcionaris ha tendit en el personal sanitari de l’ICS o 2009, la despesa sanitària pública per a disminuir de manera ininterrom- entorn el 40% en el personal tècnic habitant a l’Estat espanyol va ser de puda en els darrers 30 anys. Si bé de les administracions. En el cas de Recursos públics invertits en tots els cicles educatius, 1.581 €, mentre a Catalunya rondava els seus salaris nominals han expe- les universitats públiques la taxa de inclòs l’universitari, l’any 2009 (en % del PIB). Font: els 1.496 € segons la mateixa OCDE. OCDE. rimentat creixements, aquest incre- temporalitat també ronda el 50%. Van dedicar més recursos públics a la ment habitualment s’ha situat per Aquestes dades són molt superiors al sanitat per habitant estats com Itàlia, sota de l’IPC. Així, en el període que promig de temporalitat en el conjunt Irlanda, Regne Unit o França. A No- va de 1982 a 2012, només els anys dels sectors en el conjunt de l’Estat ruega la despesa pública en aquest 1987, 1991, 1992, 2009 els salaris a espanyol, que se situa entorn el 25 o concepte va superar els 3.150 €, i va l’Administració General de l’Estat 26%, un dels percentatges més alts ser pràcticament el doble de la cata- han crescut per damunt de l’IPC i els de la UE. En definitiva, els treba- lana. anys 1997 i 2006 ho van fer en la ma- lladors/es del sector públic pateixen En educació la situació és força simi- teixa magnitud. En la resta d’anys els uns índexs de temporalitat superiors lar segons tornen a indicar les dades seus sous s’han incrementat per sota als de molts sectors privats. de l’OCDE. Al conjunt de l’Estat es- l’augment dels preus. Con a conse- Aquesta elevada temporalitat ha panyol el conjunt d’administracions qüència, durant els darrers 30 anys hi condicionat l’impacte en els treba- públiques van dedicar l’equivalent al ha hagut una disminució persistent lladors del sector públic de l’actual 3,2% del PIB a finançar tots els cicles en els salaris dels funcionaris. En situació econòmica. Segons dades educatius excepte l’universitari. En el la mesura en que les taules salarials de l’Enquesta de Población Activa conjunt de la UE la inversió pública del personal funcionari de les ad- (EPA), entre el tercer trimestre del en educació va tornar a ser superior, ministracions estatal, autonòmiques 2008 i el tercer trimestre del 2011 quasi del 4%. Una altra vegada, la i locals serveix per a definir també l’atur a l’Estat espanyol ha augmen- despesa pública catalana en educació els sous del personal contractat en tat un 91,6% i s’ha passat de 2,6 a va ser encara inferior i tot just va arri- aquestes mateixes administracions, quasi 5 milions d’aturats/des. Les bar al 2,55% del PIB. En definitiva, la aquesta caiguda s’ha traslladat tam- mateixes dades indiquen que els/ despesa pública catalana en educació Recursos públics invertits educació no universitària l’any bé al conjunt de treballadors/es de les les aturades procedents del sector no universitària va equivaldre, l’any 2009 (en % del PIB). Font: OCDE. Evolució del salari real a les administracions públiques, a partir de les dades oficials d’inflació de l’INE. L’increment de l’any 2009 és conseqüència d’una inflació negativa en un Inversió pública per habitat en sanitat l’any 2009, en euros. Font: OCDE. context de recessió de l’activitat econòmica. 4 Gener de 2012
  • 6. REPORTATGE sanitari i de serveis socials ha in- salari ha anat disminuint de manera crementat en 91,9%, un percentat- pràcticament continua en els darrers ge molt similar al d’augment total 30 anys i de manera molt preocupant de l’atur. El creixement de l’atur en en els darrers 2 anys. La no renova- l’educació al llarg del mateix període ció de contractes d’eventuals i les ha estat inferior, tot i que durant el retallades en la massa salarial del tercer trimestre de l’any anterior ha sector públic són una de les vies per arribat al 59,8%. Una part important a pal•liar el dèficit d’unes adminis- d’aquest augment ha estat al final tracions públiques que en el passat d’aquest període, quan l’increment eren excessivament dependents de interanual (és a dir, entre el tercer l’economia del totxo i que des de trimestre del 2011 i el mateix del fa anys han anat disminuint la seva 2010) ha estat del 23,3%, mentre al pressió fiscal sobre els beneficis em- conjunt dels sectors ha augmentat presarials i les rentes més altes. en el 8,8%. Sembla que l’impacte de les polítiques de retallades en al- gunes comunitats autònomes ja es La tercera via: comencen a traduir en un increment encarir els més acusat de l’atur en aquest sector. Finalment, en altres àmbits de les serveis públics administracions públiques l’atur ha crescut, en aquest període, en més el De manera més o menys explícita, Diferencial acumulat entre el preu de les taxes universitàries i l’evolució de l’IPC, prenent 132%, molt per sobre del crexiement les administracions busquen traslla- l’any 2006 com a base 100. experimentat en el conjunt dels sec- dar el finançament dels serveis pú- tors. El personal eventual del sector blics als seus usuaris/es directes. En de l’INE l’atur ha augmentat a Ca- sitàries han anat augmentant any a que això suposa per la continuïtat en públic està sent una de les víctimes aquesta direcció, el president de la talunya entre el primer trimestre de any per sobre l’IPC mentre Catalun- mercat laboral de moltes dones. de la crisi i de les altes taxes d’atur, Generalitat Artur Mas va anunciar, 2008 i el tercer trimestre de 2011 en ya, continua mantenint-se a la cua La sanitat tampoc escapa de que no només provenen de sectors dos dies després de les eleccions un més del 255%. Aquest augment de la UE-15 en inversió pública en l’envestida per encarir els serveis com l’automòbil o la construcció. generals del 20-N, un increment de preus ha penalitzat especialment l’educació superior. A l’encariment públics. En els pressupostos presen- La continuació de les retallades en de les tarifes del transport públic, als/les usuàries habituals, que prin- dels estudis que va suposar la in- tats per a aquest any, la Generalitat el pressupost de les administracions un augment de taxes universitàries cipalment paguen el transport amb troducció del Pla Bolonya durant el de Catalunya ha previst aplicar el públiques previsiblement incremen- i la imposició d’un cobrament d’un la targeta de 10 viatges, i no ha tin- cursos 2009-2010 i 2010-2011, cal cobrament d’un euro per medica- tarà aquesta situació. euro per recepta mèdica. gut en compte les necessitats d’una afegir-hi els augments de les taxes ment receptat, independentment del Finalment tampoc és cert que el sec- En contradicció amb les proclames classe treballadora cada cop més ex- fixats anualment pels successius de- tipus de medecina o situació sani- tor públic a l’Estat espanyol estigui posada a l’atur. crets de preus de la Generalitat de tària de la persona. Tot i que recen- institucionals de defensa de l’ús sobredimensionat, si més no si es del transport públic en detriment Aquest 1 de gener s’ha produït Catalunya. A través d’aquests de- tment el conseller de salut ha afir- tenen presents les realitats d’altres del privat, els preus d’aquest ser- un nou increment en les tarifes de crets el govern català ha incremen- mat que s’estudiaran exempcions, a estats europeus. Mentre en el con- vei han anat pujant reiteradament. l’ATM, que en el cas dels bitllets tat, al llarg dels últims anys, el preu data d’avui encara no se n’ha con- junt de l’Estat espanyol, l’any 2009 Sense anar més lluny, des de l’1 senzills varia entre el 18% en el de de les llicenciatures i graus sempre cretat cap. Aquesta mesura afecta (abans de les principals retallades) de gener de 2007 i fins el desem- 5 zones i el 38% en el d’una zona. per sobre de l’IPC. De fet, en els especialment a les persones de ren- hi havia 1 treballador/a del sector bre de l’any 2011 els preus dels Altres títols de transport també ex- dos darrers anys (cursos 2010-2011 tes baixes i amb problemes de salut públic per cada 17 habitants, a Bèl- bitllets senzills dels transports pú- perimenten augments de preu, com i 2011-2012) els encariments s’han de llarga durada, entre les quals s’hi gica i França n’hi havia 1 per cada 12 habitants, a Finlàndia 1 per cada blics havien augmentat entre un la T-10, que s’encareix una mica situat en el màxim que permet la troben una gran quantitat de pensio- 9 i a Suècia 1 per cada 8. Una altra 17% i un 21%, segons el número més del 12% en pràcticament to- llei: 4 punts per sobre l’IPC. Això nistes. Al mateix temps incorpora vegada Catalunya aporta la nota més de zones. L’increment en algunes tes les seves modalitats. A més, ha comportat que ara cursar un es- un nou cobrament per una atenció negativa, amb 1 treballador del sec- targetes encara havia estat superior. s’eliminen la T-Mes il•limitada i tudi de grau, equivalent a una lli- sanitària pública que el conjunt dels tor públic per a cada 24 habitants. A Per exemple, en les T-10 els aug- diversos descomptes, com el del bit- cenciatura antiga, sigui un 25% més treballadors/es ja estan pagant. Cal més, tant al conjunt de l’estat com a ments acumulats oscil•laven entre llet d’anada i tornada a rodalies, el car que l’any 2006. De fet, ja aquell recordar que del sou brut es des- Catalunya aquesta xifra s’està modi- el 22 i el 24%. Mentre, durant el del 40% per nens d’entre 4 i 14 anys any els estudis s’havien encarit un compte, en cada nòmina, un 4,7% ficant en detriment dels treballadors mateix període l’IPC oficial havia i el de grups. Aquesta darrera pujada 20% respecte el 2003. més enllà de per a contingències comunes de la públics. De fet, ja entre el 2005 i el acumulat un increment del 13,5%, de preus del transport públic supo- la seva adscripció política, sota els Seguretat Social. Això significa que 2008 la xifra de treballadors/es pú- molt similar a l’evolució del salari sarà que si per anar a treballar cal diferents governs de la Generalitat un treballador/a que tingui un sala- bliques havia disminuït un 1,3% al nominal promig, segons dades de fer un desplaçament de tres zones en els darrers 9 anys hi ha hagut un ri ajustat a la mitjana, paga a l’any conjunt de l’estat, mentre el nombre l’INE. L’augment del preu del trans- (equivalent al de ciutats com Mar- fort encariment dels estudis univer- prop de 1.100 € en aquest concepte. d’assalariats havia crescut entorn un port ha estat, de mitjana, entre un 4 torell, Mataró, Granollers, Sitges o sitaris, molt per sobre l’increment Si a aquest concepte se li afegeix la 3%. i un 10,5% superior a l’increment Terrassa amb Barcelona) utilitzant dels salaris. Tot això sense comptar quota satisfeta per l’empresa (i que En definitiva, els treballadors/es del de l’IPC i del creixement nominal una T-10, s’haurà de pagar quasi 11 les taxes extra (pagament del títol, forma part, a l’igual que el salari sector públic a l’Estat espanyol ex- promig dels salaris. Cal tenir en € més cada mes. En el cas de viatges accés a serveis d’intranet, etc.) que nominal, dels costos laborals de les perimenten taxes de temporalitat compte que, a més, aquest procés puntuals, l’increment és percentual- han anat imposant les diferents uni- empreses), les aportacions de cada superior a la mitjana, pateixen atur i s’ha produït en un context en què ment molt superior. versitats. treballador a la Seguretat Social són són, en nombre, molts menys que en l’atur a Catalunya s’ha disparat; se- L’educació tampoc escapa d’aquest L’accés als altres nivells de encara molt més altes. altres estats europeus. A més, el seu gons l’Enquesta de població activa augment de preus. Les taxes univer- l’educació també s’està encarint. El 22 de novembre, només 2 dies Recentment la Generalitat ha im- després de les eleccions general, Ar- pulsat una important reducció de tur Mas va anunciar solemnement la subvenció als ajuntaments per a que “Si no volem seguir reduint la mantenir les escoles bressol. Això despesa haurem de plantejar una re- ha comportat que molts ajunta- ducció d’ingressos en els empleats ments (com ara Terrassa, Sabadell públics de la Generalitat, és un sa- o l’Hospitalet) anunciïn també a crifici i un esforç que haurem de partir del dia 1 de gener de 2012 demanar”. També va remarcar que increments en les matrícules per a calien “esforços de la població en compensar els 200 € per infant que general per via taxes i tickets mo- han deixat de rebre del govern ca- deradors per poder mantenir els ser- talà. En alguns casos, com a Sant veis públics”. Andreu de Llavaneres, aquests El president Mas va oblidar dir, augments poden arribar a entre 40 però, que ja fa anys que els preus de i 50 € per alumne. Paral•lelament, molts serveis públics s’estan incre- durant aquest curs s’han deixat de mentant per sobre de la inflació, que crear escoles bressol ja comprome- els treballadors/es públics veuen ses en ciutats com Barcelona i el seu com se’ls ha baixat el sou real de nou alcalde aposta pels convenis de manera especialment accentuada els l’Ajuntament amb escoles bressol dos darrers anys i que molts d’ells privades per a resoldre el dèficit de han acabat a les files de l’atur. Tam- places. Mentre, les possibilitats de poc va recordar que les despeses so- conciliar la vida laboral amb una cials a Catalunya són de les més bai- paternitat/maternitat recent és avui xes de l’Estat espanyol i de la UE. més complicada que fa un any per a Que sapiguem, però, el President no Diferencial acumulat entre el preu del transport públic i l’evolució de l’IPC, prenent l’any 2006 com a base 100. En color fosc, el bitllet senzill d’una zona, i en clar el de la T-10 d’una zona. moltes famílies, amb el risc evident pateix Alzheimer. Gener de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Cridem a la El cop de decret del PP és un regal per als rics i revolta social i aprofundeix les polítiques antisocials del Govern anterior, la desobediència basades en el robatori de rendes i drets a la majoria social La nova reforma laboral que es prepara es recuperi la demanda i per a aquesta Tomás Muñoz / Diagonal recuperació fa falta ocupació. Els salaris minven: L es converses entre el govern del PP, la patronal i els sindicats institucionals per preparar una nova El mantra de la moderació reforma laboral ja estan en marxa. Un dels primers gestos de Mariano Encara que Rajoy no ha fet pública Rajoy després de la jornada electoral la reforma laboral en la qual treba- del 20N va ser tornar a posar sobre lla el seu equip, la patronal (CEOE la taula una reforma laboral, i es va i Cepyme), en un document emès reunir amb els màxims dirigents dels a l’octubre, apuntava quins són les sindicats majoritaris i amb el cap de línies mestres que cal esperar. Les la patronal, deixant clar que la refor- seves principals exigències passen ma laboral es farà, ja sigui amb acord per simplificar la legislació laboral, o per Reial Decret. flexibilitzar els contractes a temps Les actuals dades de l’atur certifi- parcial i de formació, eliminar la re- quen que la reforma laboral de 2010 ferència salarial a l’Índex de Preus no ha complert el seu supòsit objec- de Consum (IPC), dotar a l’empresa tiu d’alleugerir l’atur. El total de des- d’instruments de flexibilitat interna, ocupats ja supera els quatre milions el que inclou conceptes com el per- i mig, i, segons dades del Ministeri centatge anual de disponibilitat per de Treball, en l’últim any l’atur s’ha part de l’empresa, borsa d’hores, ho- incrementat en 310.168 persones, un res extra i flexibilitat funcional; i fa- 7,55%. El balanç només pot ser nega- cilitar el conveni d’empresa i el des- tiu, veient com aquestes reformes van penjament dels convenis col•lectius. encaminades cap a un model produc- A més, el gran objectiu de la CEOE empresarials, no volen ser conscients empresarials van créixer un 6,4%, la cular en termes monetaris, però cap tiu en el qual el factor treball és cada és arribar a un nou pacte de modera- que un pacte en aquest sentit és una remuneració dels assalariats seguia empresa vol mostrar els seus núme- vegada més flexible, un cost variable ció salarial per al període 2012-2015. forma d’aprofundir l’espiral de crisi caient, perdent un 0,6% en el mateix ros reals. que l’empresari pot ajustar a voluntat Així, el president de la patronal, Juan en la qual estem. Econòmicament és període. Segons l’Agència Tribu- com si fossin subministraments per a Rossell, va defensar davant de Ma- problemàtic, perquè contribuirà al ci- tària, el 60% dels assalariats cobra Acomiadaments produir. Però això no té repercussions riano Rajoy la necessitat de “fer-li cle de depressió i a mantenir el nivell menys de mil euros. Com ha explicat de demanda agregada molt baix. La el professor de polítiques públiques barats: No cal que sobre la creació d’ocupació, però sí un tomb” a la negociació col•lectiva sobre la qualitat, que es deteriora, i en matèria de salaris per a “do- lògica empresarial és que la reduc- Vicenç Navarro, des de l’any 1980 torni vostè demà sobre les retribucions salarials, que nar un senyal de moderació en els ció salarial fa descendir els costos al 2010 les rendes del treball (massa disminueixen. pròxims anys”. Per la seva banda, unitaris, i això pot fer recuperar la salarial) com percentatge de la ren- L’exigència de la patronal per a aques- La crisi s’utilitza com excusa per a el Banc d’Espanya ha traçat la ma- competitivitat reactivant la demanda da estatal van descendir a Espanya, ta nova reforma és situar la indemnit- aprofundir en les retallades salarials teixa linea: “La moderació salarial mitjançant l’exportació, però aquest d’un 66,8% a un 56,6%. No obstant zació habitual per acomiadament en i socials. Les raons per les quals es en el sector privat no segueix la pau- argument és fal•laç, ja que es fa des- això, a pesar d’aquest acusat descens 20 dies per any amb un màxim de crea ocupació estan vinculades amb ta d’ajustament en el sector públic i cansar la recuperació d’aquesta com- en el pes dels salaris en el conjunt de 12 mensualitats. Les intencions de la la demanda i el consum, i no amb és insuficient per a frenar la sagnia petitivitat sobre un dels components l’economia, la reforma de la reforma patronal estan clares en aquest punt, l’abaratament de l’acomiadament. de destrucció de llocs de treball en que té la formació dels preus, però laboral apunta a un aprofundiment en la idea consisteix que doni igual ser Els teòrics neoliberals saben que les empreses”, va dir el director ge- mai es planteja que la competitivitat aquest desequilibri. contractat indefinit o temporal, ja que no que no es crea ocupació, però neral del servei d’estudis del Banc pugui descansar sobre l’altre com- A més, a la previsible rebaixa sala- el cost de l’acomiadament serà tan s’excusen en la fal•làcia que facilitarà d’Espanya, José Luis Malo de Mo- ponent en la formació dels preus, els rial es poden sumar modificacions a ridícul, que a efectes serà el mateix. les condicions per a crear ocupació lina. beneficis. la revisió anual de retribucions. Se- La indemnització per acomiadament quan vingui la recuperació. Però la En realitat demanen moderació sa- D’aquesta manera, mentre que en el gons el president de la patronal, Juan està lligada al tipus de contracte que recuperació és impossible sense que larial per a incrementar els beneficis tercer trimestre de 2011 els beneficis Rossell, “seria bo i favorable” que en té el treballador. En la reforma labo- els convenis del futur “els salaris no ral del 2010 ja descendia dels 45 dies estiguin tan lligats a l’IPC sinó a al- per any treballat als 33 si el contracte tres variables com la productivitat”. laboral s’acull al pla de foment de la La proposta de lligar els salaris a la contractació indefinida. Encara que productivitat, en lloc de la inflació el cost real per a l’empresari és de 25 prevista com passa fins a ara, és un dies perquè vuit els assumeix direc- dels objectius que es proposava el tament el Fons de Garantia Salarial, conegut com “pacte de l’euro”. Però (FOGASA). l’incentiu de la productivitat és in- En altres casos d’acomiadament, tangible, especialment en petites i la indemnització és encara inferior. mitjanes empreses, ja que hi entren Les empreses que al•leguin pèrdues aspectes com qui és més dòcil, qui previstes “transitòries” quan vagin a es porta millor, qui es queda una hora presentar un Expedient de Regulació més sense demanar que la hi paguin, d’Ocupació (ERO) poden acollir-se etc. Per altra banda, el text del Pacte a l’acomiadament objectiu per cau- de l’Euro no especifica quines eines ses econòmiques, que contempla una s’utilitzaran per a mesurar la produc- indemnització de 20 dies. S’entén tivitat. que concorren causes econòmiques En els últims 20 anys la productivi- quan dels resultats de l’empresa es tat real (descomptada la inflació) ha desprengui una situació econòmica crescut molt més que els salaris reals. negativa, la qual cosa no vol dir que És evident que serien necessaris els la corporació estigui en números ver- comptes de les empreses per a medir mells. la productivitat, haurien de posar-los La reforma laboral de juny de 2010 a la disposició dels sindicats per a ja va flexibilitzar la justificació del poder negociar, perquè es pugui cal- cessament objectiu. Amb això, es 6 Gener de 2012
  • 8. TREBALL-ECONOMIA tendeix a igualar les condicions la solució extrajudicial de conflictes es demana “facilitar els convenis ultraactivitat. Hi haurà un termini de com treballadors a menors de 25 anys d’assalariats indefinits i precaris, laborals. El dret laboral judiciali- d’empresa i el despenjament dels 20 mesos perquè empresa i sindicats per 426 euros al mes, sense pràcti- però a la baixa, retallant drets dels za les relacions, en el sentit que els col•lectius”. La reforma de juny de renovin un conveni que hagi caducat. cament drets laborals ni vacances. primers. Els empresaris han ideat una tribunals emparen els abusos als tre- la negociació col•lectiva ja dóna Si no es posen d’acord, s’engegaran La denominació legal que ha rebut, nova figura que encara no està en cap balladors, el que ara pretenen és que prioritat a l’aplicació del conve- processos de mediació i arbitratge, en “pràctiques no laborals”, té la seva llei: l’acomiadament subjectiu. El existeixin comissions tècniques que ni d’empresa enfront dels estatals i el qual experts externs dictaminaran molla, ja que passen a no estar regu- Consell Empresarial per a la Com- abans de passar per judicatura puguin autonòmics en salari i complement el nou conveni. lades per l’Estatut del Treballador ni petitivitat, format per 17 grans em- pronunciar-se. És una reculada, que base, retribució de les hores extres i pel dret laboral. preses els representants de les quals, pot ser que els sindicats institucio- l’establiment d’un sistema de treball El comiat de S’està generant una nova zona grisa es van reunir a l’abril amb Zapatero, nals acceptin, i suposarà que part de per torns. A més, estableix que les entre el dret del treball i l’exterior, suggeria que es consideri qualse- la cobertura jurídica que tenen els tre- empreses podran imposar un conveni Zapatero: les implica un element de ruptura pel que vol tipus de causa per a admetre un balladors es veurà erosionada. propi quan estiguin travessant mo- pràctiques no laborals fa al dret laboral. Té a veure amb com acomiadament sense passar pels tri- ments de dificultat econòmica. Amb per a joves pretenen encarar el canvi de model bunals. Aquesta figura definida com Convenis la quantitat d’empreses petites i mit- productiu, en relació amb la llei or- “acomiadament subjectiu”, inclouria janes en l’Estat, i l’atur que hi ha, és Amb una taxa d’atur juvenil que arri- gànica de les qualificacions de 2002, una indemnització la quantia de la escombraria: fàcil suposar quina força poden tenir títols de FP, d’ofici, etc. En aquest ba a el 48,9%, el comiat de Zapatero qual no ha estat precisada, però que Negociar s’acabarà els treballadors en una negociació. encara tancava una sorpresa més per procés, en teoria, es busca generar la CEOE vol rebaixar fins als 20 dies Però el que demana la CEOE va un als menors de 25 anys: l’aprovació que aquestes persones joves obtin- per any treballat. Entre les peticions de la CEOE al pas més enllà i toca el seu punt més d’un nou contracte d’aprenent. guin formació mitjançant el treball, La CEOE en el seu document ho diu president electe també es tracta la sensible a l’hora de tractar els con- Aquesta nova modalitat de contracta- però en la pràctica estan fetes per a d’una altra forma i demana impulsar negociació col•lectiva. En concret, venis passats de data, ll’anomenada ció permetrà a les empreses utilitzar disposar de treball barat i servicial. El Decret del govern del PP penalitza a la majoria social tributen a través de l’Impost de So- d’aquests pensionistes perdran un SP Comitè Confederal CGT cietats i dels xiringuitos financers 2,9% com a conseqüència de no revi- com les SICAV i aquests tributs, no sar les pensions el 2011. han estat tocats. Com tampoc s’ha Als i les joves se’ls elimina les ajudes E l Reial Decret 20/2011, el primer aprovat pel nou govern del PP, publicat l’últim dia del 2011, conti- ficat mà al frau fiscal concentrat en grans empreses i corporacions finan- ceres (frau estimat en 74.000 milions a l’habitatge, a les persones amb ne- cessitats i dependents se’ls rebaixen les prestacions, a les persones més nua la carrera de retallades suïcides d’euros) i com tampoc s’ha creat un necessitades i excloses, es retallen les per a la majoria social i suposa una impost sobre les grans fortunes i les partides per a organitzacions socials nova agressió a tot el cos de drets de transaccions financeres bilionàries, que es dediquen a “pal•liar” necessi- la majoria social: treballadors i tre- que diàriament especulen en els mer- tats que l’”Estat del Benestar” mai ha balladores amb treball, funcionariat i cats . arribat a cobrir. personal laboral a les administracions Les persones que treballen en les ad- En conclusió, el cop de decret del PP públiques, joves en atur, persones de- ministracions públiques, tornaran a aprofundeix les polítiques antisocials pendents, pensionistes de qualsevol patir rebaixes en els seus salaris un del Govern anterior: robatori de ren- classe de pensió … any més: ara se’ls augmenta l’IRPF, des i drets a la majoria social (99% Així, els i les assalariades, suporta- després perdran entre 2 / 5 punts, de la població) i és un regal perquè ran dos terços dels 8.900 milions que se’ls allarga la jornada setmanal en els rics (1%, grans empresaris, finan- suposa de retallada del RD 20/2011, 2,5 hores el que suposa perdre una cers, mercaders especuladors, exe- per mitjà de la pujada de l’IRPF en mitjana del 6,6% els seus salaris i no cutius i personal directiu, consellers 2,34 milions d’euros en salaris; mi- persones assalariades, 5 milions de les seves nòmines amb una mitjana se’ls ha d’abonar el 0,3% de la mas- d’empreses, banquers i monarques nistres d’economia que són responsa- persones parades, la joventut, els 8,8 de 3 / 5 punts a partir de febrer. El sa salarial global per les seves pen- …) siguin cada vegada més rics, a bles de la crisi financera causada per milions de pensionistes, les persones gravamen des 0,75 punts a 7 punts, es sions i no es contractarà a ningú. És costa d’una vida digna per a tothom la banca d’inversió (LB), ministres de dependents, les excloses, les neces- fa per trams, trobant-se en els trams un atemptat en tota regla contra els i a costa de seguir agredint irreversi- defensa que s’han passat tota la vida sitades, som els que podem i hem de d’ingressos baixos / mitjans (fins a serveis públics, del comú, el de tots blement la vida al planeta. en empreses d’armament lucrant-se sortir de les seves mentides, dels seus 120.000 €) més del 99% de tots els i totes. L’1% de la població (les persones a costa de les armes i les guerres, estafes socials, ecològiques, materials, i les declarants. En la forquilla de les Els 8,8 milions de pensionistes, amb riques) que ingressen una mitjana presidents del govern i polítics amb civils … dient No a les seves lleis, rendes superiors a més de 240.000 € pensions anuals que majoritàriament anual de 600.000 euros; financers i patrimonis de 4 / 7 habitatges i més desobeir. només trobem a l’1% de tots els i les (més de 4,7 milions) no arriben a 641 inversors que especulen amb diners d’1 milió d’euros anuals en les seves Des de CGT cridem a la revolta social, declarants per IRPF. Cal recordar que € mensuals i 1,8 milions es troba en- públics que reben a l’1% i fan pagar declaracions …. Aquesta minoria de a la desobediència davant la injustícia els salaris baixos / mitjans suporten tre 700 € a 1.100 € mensuals, veuran als estats i particulars el 5% - 8%; persones, no ens treuran de la crisi, ja social, les seves lleis, que només cau- més del 90% dels ingressos per IRPF. incrementades les seves pensions banquers i financers que reben milers que el seu negoci es troba en crear-nos sen empobriment i desigualtat, alhora Per la seva banda, les grans fortunes, 2012 en un 1%, és a dir, una mitjana de milions d’euros dels fons públics més i més crisi. que s’atempta cada dia més contra el els rics, els empresaris i els banquers, mensual de 3,5 €. A més 6 milions i especulen, roben i s’embutxaquen El 99% de la població: 18 milions de medi natural, el clima, la terra. El govern baixa el salari a empleats, jubilats i aturats en pujar l’IRPF i altres impostos 10%. ció de nous beneficiaris. SP Comitè Confederal CGT - Un “recàrrec complementari tempo- - El magatzem nuclear (ATC) ral en les rendes de treball i de capi- s’instal•larà al municipi de Villar de tal”, un augment de l’IRPF durant dos Cañas (Conca). L ’últim Consell de Ministres del 2011 retallava 8900 d’euros als ministeris i fixava el dèficit públic anys. L’IRPF pujarà el 2012 i 2013 el 0,75% per l’esglaó inferior (fins a - Es redueix l’assignació als partits polítics i les subvencions als sindi- 17.707 € anuals), i progressivament cats i organitzacions empresarials en per al 2011 en el 8%, dos punts més fins al 7% per a bases liquidables de un 20 %. Se suprimeixen 30 direc- del previst més de 300.000 €. El 64% del que cions generals. Algunes de les mesures aprovades el es recapti amb la pujada d’impostos - Es posposa al 2013 l’ampliació a 30 de desembre pel Consell de Minis- provindrà de les rendes del treball, el quatre setmanes del permís per pa- tres de cara al 2012: 20% de les rendes del capital i el 16% ternitat. - Congelació del salari mínim: 641 €. de l’increment de l’IBI. - Se suprimeix el cànon digital i es - Congelació dels salaris dels fun- - Pujada de l’1% de les pensions. modifica per un sistema de compen- cionaris i els empleats públics per al - Es mantenen les prestacions per des- sació de còpia privada, 2012. ocupació. Es prorroguen sis mesos a - El Govern prorroga els pressupos- - S’amplia la jornada laboral dels partir de febrer els 400 euros als atu- tos generals de l’Estat fins al pròxim funcionaris a 37,5 hores. rats que ja hagin esgotat la prestació. 31 de març. - La taxa de reposició de places en el - No es renova durant quatre anys I mentre es retallaven drets i pres- sector públic serà ’zero’ excepte per l’ajuda a la renda d’emancipació tacions als i les treballadores, es a les Forces i Cossos de Seguretat de (ajuda al lloguer - 210 €). coneixia que els consellers de les l’Estat. Per Sanitat, Ensenyament i - Es paralitza la llei de dependència. empreses en borsa cobren 260.215 Inspecció d’Hisenda es situarà en el Es suspèn durant un any la incorpora- euros. Gener de 2012 7