Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012

1. Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Març 2012 · núm. 137· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
No ens rendim!
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 137 · Març 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
No ens rendim!
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Contra la reforma
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
laboral i el pacte
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
social, el 29 de març
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
vaga general!
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
Pública (FAPC)
D avant dels nostres ulls, sense cap “els poc preparats”,
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110
dissimulació i tampoc sense pudor, “els que no tenen
FEDERACIONS COMARCALS els amos fa dies que s’han tret la careta i l’edat adequada”, ”els
Anoia fan el que sempre han fet, però ara sen- que no accepten les
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es
se cap mena d’impediment ni de consi- condicions que nosal-
deració. Tenen la gran excusa de la crisi tres sí que acceptem”,
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus que els justifica en totes les seves de- “els que no van pre-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
cisions antisocials i antipersona. El Go- veure com pagarien la
vern aprova la primera reforma laboral hipoteca”, etc.
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - en trenta anys que no és criticada per No és així. Són bom-
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
la Patronal i l’endemà mateix, aquesta, bes de destrucció
per boca del seu president Joan Rosell, massiva i no fan dis-
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es demana ja la negació del dret de vaga. tincions. I només les
Tel./fax 93 659 08 14 Passa un dia i el Govern contesta: hi aturen les alternatives
Baix Penedès haurà canvis en les lleis que regulen el
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell fetes realitat.
Tel. i fax 977660932 dret de vaga. I tingueu clar que no seran
Perquè tal com deia
cgt.baix.penedes@gmail.com positius per a nosaltres…
no sé qui, no estem
Barcelonès Nord Fa massa que dura aquesta situació
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
de sorprendre’ns cada dia que llegim el tan malament! Tenim
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
diari o escoltem la ràdio per lleis, mesu- espais per transitar
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la res i pèrdua de drets. I sempre som els i cal fer-los alhora:
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
mateixos que hi perdem. Precisament ens cal construir una
Tel. i fax 938934261
aquells i aquelles que no hem provocat gestió dels diners al-
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - aquesta crisi amb què els rics s’estan ternativa a la que ja hi
aturem i tenim clar què no volem i per futur serà nostre. Perquè un futur seu ja
maresme.cgt@gmail.com
folrant i nosaltres cada cop més i de ha i ho estem fent; ens cal respondre
Tel. i fax 937909034 quins camins fer el que sí que volem, el sabeu quin és, i val més ni pensar-lo.
forma més ràpida, ho estem perdent tot. als atacs que patim amb vagues i cla-
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - rament ara amb una vaga general (o
cgt_mollet@hotmail.com
dos, o tres…) que sigui completament
Tel. 935931545. Fax 935793173 Ja és hora de
política i encaminada a fer caure els go- Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS reaccionar! verns; ens cal construir l’anticapitalisme
Girona
europeu per fer front als amos que han
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 L’atac que el capitalisme està llençant
Girona pres el control de les nostres vides des
cgt_gir@cgtcatalunya.cat contra el 99% de la població dels seus
Tel. 972231034. Fax 972231219 d’instàncies completament allunyades
propis països, contra la gent que habi-
Ponent tem el “centre” del sistema, els països de les persones i reconstruir alhora
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat occidentals que deien ells, no és nou. les nacions, regions, ciutats, pobles, i
Tel. 973275357. Fax 973271630
L’únic que té de nou són els destinata- barris més propers; i ens cal, sobretot,
Camp de Tarragona ris actuals. L’han desenvolupat durant establir un puny de lluita, capaç de col-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona anys en altres parts del planeta i nosal- pejar cap enfora, que alhora sigui càlid
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528 tres ho vèiem per la tele passivament en en l’acolliment de les nostres pròpies
la majoria de casos amb una llagrimeta diferències en el seu palmell.
FEDERACIONS LOCALS
a al galta. Avui l’atac és aquí, ens es- No podem aturar-nos ni desanimar-nos.
Barcelona tan bombardejant i continuem pensant És evident que estem en una guerra de
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org que les bombes no van dirigides contra classes i l’estem perdent. Però el re-
Tel. 933103362. Fax 933107080
nosaltres sinó que són intel•ligents i no- sultat no és definitiu. I la història de la
Berga més afecten les que “no volen treballar”, humanitat ens demostra que si no ens
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
manre@cgtcatalunya.cat “Són germans d’un camí que no ha tingut mai sorti-
Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa , Paco Martín , Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors:
Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume da ni final;
Rubí Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades saben bé que el futur és la foscor i que el negre és
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. el color
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 d’una bandera bruta i plena de sang que els hi han
Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres
Sabadell tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya. posat a les mans,
Rosellò 10, 08207 Sabadell - cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www. de cançons”
745 01 97
revistacatalunya.cat.
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Podré tornar enrere”, de Sopa de Cabra
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Març de 2012

4. REPORTATGE Vulnera drets
fonamentals i
Els contractes passaran a ser paper mullat i
l’acomiadament més barat i fàcil, i les condicions desregula la relació
laborals estaran en mans dels criteris empresarials laboral
La reforma
laboral a fons El Capítol II és el que inclou les me-
Blanca Rivas, Secretaria de
Jurídica de CGT Catalunya sures que van dirigides a fomentar la
contractació indefinida de les treba-
lladores i a crear llocs de treball. En
aquest cas també es pot parlar de qua-
…això és tre mesures, principalment.
més que una La primera preveu la modificació del
contracte a temps parcial i suprimeix
contrareforma la prohibició que existia, en aquest de
realitzar hores extraordinàries. Totes
les treballadores sabem què pot supo-
Amb l’excusa de la crisi, en aquests sar això, doncs la jornada de treball
últims anys, estem assistint a la diària estarà en mans de l’empresària
destrucció del Dret Laboral. En els i la seva voluntat, amb el que això
preàmbuls de les últimes lleis en ma- pot comportar per l’organització de
tèria laboral, i sobretot de la recen- la vida quotidiana del treballador/a.
tment aprovada pel govern del PP, ja La segona modifica el treball a do-
es parla clarament de flexibilització i micili. Canvia la nomenclatura i es
desregulació com uns dels seus ob- passa a anomenar contracte de tre-
jectius principals. ball a distància introduint-ne noves
Amb aquesta filosofia s’estan duent a previsions. Algunes veus visualitzen
terme una sèrie de canvis que capgi- en els canvis imposats dos perills: un
ren tot el sistema de relacions labo- que permet que s’assigni a les treba-
rals que havíem tingut fins ara i pel lladores a qualsevol centre de treball,
qual s’ha lluitat durant tants anys. a decisió de l’empresària; i un segon,
El PSOE, a partir del 2010, ja va co- que permet la manipulació de la base
mençar aquesta feina amb una refor- electoral de les eleccions sindicals en
ma laboral molt regressiva en matèria espanyol, que ha posat en evidència de l’ocupació i també se’ls va perme- celebració del contracte. Doncs, feta funció dels interessos de l’empresari.
de drets, i que el PP ara està conti- que és insostenible i que ens ha de fer tre actuar com a agències d’ocupació. la llei, feta la trampa i previsiblement La tercera, i una de les que més ressò
nuant. I tot això, amb el beneplàcit descobrir que els problemes del mer- Això sí, sempre però amb una presta- les empreses deixaran de fer la for- està tenint, és la creació d’una nova
dels “agents socials” que ja no par- cat de treball són estructurals. I què ció de serveis gratuïta. De tal mane- mació. modalitat contractual: un contracte
len de suprimir les reformes, sinó de cal fer segons el govern? Generar ra que les ETT’s, previsiblement no I tot això, a un cost econòmic mí- per temps indefinit, que podran utilit-
diàleg i negociació. seguretat i confiança a les empreses treballaran per evitar la discriminació nim per l’empresària, ja que tant sols zar les empreses de menys de 50 tre-
i als empleadors. I com es fa això? de certs col•lectius o per potenciar haurà d’abonar un salari d’entre 480 i ballador/es, i que tindrà un període de
Desregulant i flexibilitzant el marc
A fons: les de relacions laborals. I què passa amb
l’ingrés al món laboral de totes les
persones, sinó per treure el màxim
500 euros, en funció de la jornada de
treball, i tindrà entre el 75 i el 100%,
prova d’1 any. Durant aquest temps,
l’acomiadament serà totalment lliure,
últimes mesures els llocs de treball? En les seves úl-
times declaracions l’actual president
benefici econòmic. A la vegada però, en funció dels casos, de les quotes a sense cap formalitat, i absolutament
aquest és un pas més en la privatitza- la Seguretat Social bonificades du-
urgents per a del govern, tot i qualificar la “refor- ció dels serveis públics, doncs enlloc rant tota la vigència del contracte.
gratuït.
I, per últim, introdueix un seguit de
ma de justa, bona i necessària”, deixa
la reforma del clar que no crearà llocs de treball.
de dotar de més mitjans aquests per
tal d’oferir un bon servei i una bona
La conseqüència d’aquesta nova
realitat laboral serà molt greu pels i
canvis en el sistema de bonificacions
de les contractacions. Les reformes
mercat laboral Aquest Reial Decret-Legislatiu es di-
videix en quatre capítols centrats en
gestió permet que l’empresa privada les joves, doncs precaritza el mercat del 2010 havien aprofundit tant en la
també presti aquest servei, enlloc de laboral i les condicions de treball bonificació que aquesta ja ha perdut
l’ocupabilitat, la creació d’ocupació valorar que no hi ha feina o que els d’aquest col•lectiu de població, i per
El passat mes de febrer de 2012, va el seu sentit. Vidal Aragonés, advocat
indefinida, la flexibilitat interna serveis públics no disposen de sufi- tant, les seves vides, impossibilitant
ser aprovat per la via d’urgència, a del Col•lectiu Ronda, alertava molt
en contra dels acomiadaments i, cients recursos. la seva emancipació i mercantilitzant
través del Consell de Ministres, el encertadament, que quan tot està
l’eficiència del mercat de treball i la La segona de les mesures del capítol la seva formació.
Reial Decret-Legislatiu 3/2012, de bonificat, la bonificació no aconse-
reducció de la dualitat. primer és una ampliació del contracte Per últim, afegeix un tercer grup de
10 de febrer, de mesures urgents per gueix potenciar la contractació dels
A continuació es desglossen les me- per la formació i aprenentatge, de re- mesures per a la formació dels i les
a la reforma del mercat laboral. col•lectius més discriminats, com es
sures més importants de cadascun cent creació. Amb la nova llei el con- treballadores relacionada amb el seu
Aquest Reial Decret-Legislatiu, que diu pretendre, sinó que només dismi-
d’aquests capítols, per entendre la tracte amplia la seva durada, i passa lloc de treball i crea un compte de for-
ja té vigència i aplicació, capgira els nueix les aportacions empresarials a
magnitud dels canvis proposats i com dels 2 fins als 3 anys per a la mateixa mació. A la vegada, en aquest mateix
fonaments de les relacions laborals. la caixa de la Seguretat Social.
afectarà a la nostra realitat laboral. empresa, i podrà fer-se a la mateixa sentit, es preveu que les empreses de I ja hem vist quin ha estat el resultat
persona en diferents empreses men- menys de 100 treballadors/es (abans de la disminució dels ingressos de la
Exposició de Capítol I: tre tingui de 16 a 25 anys. Algunes la normativa no delimitava el nombre Seguretat Social: la justificació de les
fonts apunten, però que es podrà fer de la plantilla), puguin substituir a les
motius Afavorir fins als 30 anys. A la vegada, també que facin formació amb persones atu-
reformes en els sistemes de pensions
i prestacions per manca de diners.
es redueix el temps màxim dedicat rades. Això que abans era de partici-
Com sempre, en l’exposició de mo- l’ocupabilitat a la formació. Si abans de la refor- pació voluntària per les persones atu-
Això permetrà que s’aprofundeixi
més en la línia de l’última reforma de
tius de la llei, és on hi ha la seva jus- ma aquest contracte constava d’un rades que rebien prestació, ara serà les pensions.
tificació, les seves propostes de for- El Capítol I defineix les mesures per 75% en treball i un 25% en forma- d’obligatòria realització. És a dir, les
ma resumida i quina finalitat pretén afavorir l’ocupabilitat de les treba- ció, ara aquest contempla fins a un treballadores aturades amb prestació
aconseguir. lladores. És a dir, per tal que millori 85% de dedicació al treball a partir es podran veure obligades a substituir Capítol III:
les treballadores que fan formació.
En aquest cas la justificació no dis-
ta de la ja feta per les dues últimes
la seva capacitat d’ocupació. Aquest
capítol, a la vegada es pot resumir en
del segon any de contracte. Deixant
un ridícul 15% restant del temps per a Més flexibilitat
reformes laborals aprovades pels go- tres grans mesures. la formació del treballador/a. Però, a
Capítol II: interna en
verns anteriors. L’excusa i el pretext La primera d’elles és l’ampliació de més, es preveu que la formació pugui
sempre és el mateix: la crisi. I el dra- les activitats de les Empreses de Tre- realitzar-se en les mateixes empreses Contractació contra dels
ma són les xifres d’atur.
Segueixen mantenint el discurs que
ball Temporal (ETT’s). L’any 2010,
com ja hem explicat abans, es van
i per si fos poca la perversitat que
això pot comportar, treu l’obligació indefinida i acomiadaments
la crisi ha posat de relleu les debi-
litats del model laboral de l’estat
ampliar els àmbits competencials on
podien actuar com a intermediàries
de començar a fer formació en un ter-
mini màxim de 4 mesos després de la
creació d’ocupació El Capítol III agrupa mesures per afa-
Març de 2012 3

5. REPORTATGE
s’aplicarà el conveni superior. Així, econòmiques, tècniques o organitza-
la força que es podia tenir pel mante- tives es prescindeix de la finalitat o
niment de la seva vigència, es perdrà. raonabilitat. Simplement caldrà que
concorrin. Així, es podrà acomiadar a
20 dies encara que la mesura no sigui
Capítol IV: mínimament raonable per aconseguir
Eficiència del una finalitat constitucional legítima
com el manteniment de la viabilitat
mercat de treball de l’empresa o el nivell d’ocupació.
És a dir, acomiadar amb 20 dies quan
i reducció de la hi hagi causes econòmiques, tècni-
dualitat ques, organitzatives o de producció
però sense que els acomiadaments
serveixin per millorar cap d’aquestes
En el Capítol IV s’hi inclouen un situacions.
conjunt de mesures per afavorir I en l’acomiadament encara es va
l’eficiència del mercat de treball i més enllà, ja que també es modifi-
reduir la dualitat laboral, és a dir, ca l’acomiadament improcedent i
l’existència de contractes indefinits i es generalitza la indemnització a 33
temporals. dies amb 24 mensualitats, enlloc dels
Així, la primera mesura contem- 45 dies anteriors amb un màxim de
plada prohibeix l’encadenament 42 mensualitats. I la seva aplicació
de contractes temporals. El govern és general? Doncs, del que es des-
del PSOE havia permès, fa tot just prèn del redactat és que fins que la
un any, l’encadenament il•limitat llei no era vigent, es comptarà la de
d’aquest tipus de contractes fins al 45 dies i, a partir de la vigència de
2013. D’aquesta manera un contracte la llei 33 dies. Però encara que un
vorir la flexibilitat interna a les em- del text anterior algunes garanties suspensió del contracte de treball, la temporal s’haurà de convertir forço- acomiadament sigui reconegut com
preses plantejada com una alternativa pel treballador/a com que els canvis reducció de la jornada,... aquestes ja sament en indefinit. Però, el resultat improcedent pels jutjats, no es ge-
a la destrucció de llocs de treball. de funcions s’han de fer respectant la no requeriran de l’autorització ad- d’això, ja el coneixem: quan finalitza neraran salaris de tramitació. Només
Així, la màxima és que les empreses dignitat de la treballadora i sense per- ministrativa. Desapareixerà així el el període de temporalitat la persona es reconeixerà aquest dret si es pro-
acomiaden perquè la relació laboral judici de la seva formació i promoció concepte d’Expedient de Regulació és acomiadada i una altra persona dueix la readmissió del treballador a
entre empresari i treballadora és rí- professional. d’Ocupació (els coneguts EROs) ocupa el seu lloc encadenant contrac- l’empresa. Amb aquesta mesura serà
gida. I es dóna la mateixa facilitat a la mo- i se sotmetrà només a la decisió de tes temporals fins al límit permès. la treballadora qui assumirà la des-
El que es defineix com a flexibili- bilitat geogràfica, és a dir, al canvi de l’empresària, sense cap control de El nou text també preveu tot un se- pesa del temps que es tardi en dictar
tat en realitat vol dir permetre que centre de treball. Les raons per poder- la seva aplicació. I si no hi estem guit de mesures que faciliten i gene- sentència, fet que va en la línia de
l’empresa pugui modificar les condi- la fer són econòmiques, tècniques, d’acord haurem d’esperar a que arribi ralitzen l’acomiadament a 20 dies per disminuir l’exercici d’accions contra
cions de treball pactades amb poques organitzatives o de producció, però la decisió del jutjat. any treballat. En primer lloc, en cas l’acomiadament per part de la treba-
restriccions i que les treballadores ens en el nou text ja no es fa cap matís pel Però més enllà d’aquestes mesures d’absentisme per malaltia, és a dir, el lladora. Paral•lelament també afavo-
haguem d’adaptar a les necessitats de qual s’entén que concorren. En el text concretes, els canvis introduïts també que amb tota lògica és més que una reix la preferència de l’empresària
la producció, del mercat o, simple- anterior, es deia que s’entendria que volen reduir la força col•lectiva de la causa justificada ara pot ser motiu per l’acomiadament enlloc de la
ment, a la voluntat de l’empresària. es donaven les causes a les que hem classe treballadora i així, es modifi- d’acomiadament. Aquesta pràctica readmissió.
En aquest capítol s’introdueixen mo- fet referència quan les mesures con- quen algunes de les previsions sobre aprofundeix més en la línia de culpa-
dificacions que permeten fer canvis tribuïen a superar la situació. Si més els convenis col•lectius. Es dóna bilitzar a la treballadora malalta i de
en gairebé totes les parts de la relació no, encara que amb certes reserves, prioritat al conveni d’empresa, on la restar importància a la salut laboral Altres previsions
de treball: en les funcions (mobili- exigia un mínim de concreció i pro-
tat funcional), en el centre de treball va entre la mesura aplicada i la seva
representació de les treballadores i el
poder de les organitzacions sindicals
en el nostre lloc de treball. Aquesta del reial decret-
mesura, que ja va ser molt criticada
(mobilitat geogràfica) i en la quantia
del salari, la jornada, l’horari, la dis-
finalitat. A la vegada, la contrarefor-
ma laboral suprimeix la possibilitat
és més dèbil i més fàcil de dominar en la reforma de 2010, es consolida legislatiu
per l’empresària. Aquest canvi pot del tot en el nou text. Desapareix,
tribució del temps de treball,... (cone- que, mitjançant Conveni Col•lectiu o provocar un efecte dominó. Doncs, doncs, l’exigència d’uns mínims
gut com a modificació substancial de l’acord aconseguit durant el període Més enllà de tot l’exposat, aquest de-
si una empresa aconsegueix rebaixar d’absentisme a l’empresa per justifi- cret llei aprovat pel govern del PP tam-
les condicions de treball). de consultes, es puguin establir prio- unes condicions, la resta d’empreses car un acomiadament, ja que encara bé preveu la possibilitat d’acomiadar
Una de les primeres mesures con- ritats de permanència a favor de tre- del sector tindran més força per fer que aquest sigui del 0%, es podrà als treballadors i treballadores fixes
templades en el capítol quart és balladores amb càrregues familiars,
el mateix i justificar la mesura. A la acomiadar a la treballadora en cas de de l’Administració Pública, encara
l’eliminació del concepte de catego- de determinada edat o amb discapaci-
vegada que les empreses, aconse- malaltia. que hagin accedit al lloc de treball
ria professional. Abans existia una tat. Deixant només la prioritat de per-
gueixen aquesta rebaixa, això també També hi ha canvis profunds en per oposició. Això es podrà fer amb
classificació segons grup professio- manència per les legals representants
afectarà en els convenis d’un marc l’acomiadament objectiu. Les últimes la simple concurrència de causes
nal i tot sovint, dins d’aquests, hi de les treballadores.
més ampli que es començaran a ne- reformes ja havien ampliat i facilitat econòmiques, tècniques, organitzati-
podien haver diferents categories I amb aquesta reforma es permet can-
gociar a la baixa. La nova reforma aquest. Amb aquesta reforma però, es ves o productives. Aquestes mesures,
de treball més específic. Però amb viar les tasques i el centre de treball,
també posa restriccions a la ultraac- deixa tota la lluita en la causa, des- a opinió d’algunes fonts consultades,
la reforma laboral es deixa només què ens queda? Doncs ben poca cosa,
tivitat dels convenis, és a dir: si no apareixent la justificació d’aquesta mercantilitza encara més el servei
el terme “grup professional”. Això perquè la reforma també facilita la
s’aconsegueix una acord en 2 anys, causa. Amb la definició de les causes públic i provocarà que sigui la planti-
fa que les tasques que pugui desen- distribució irregular d’un 5% de la
volupar una treballadora siguin més jornada de treball al llarg de l’any,
àmplies i, per tant, que no sigui ne- la modificació de la jornada de tre-
cessari seguir cap procediment espe- ball, de l’horari, de la distribució del
cífic per fer-nos fer tasques que abans temps de treball, del règim de treball
no fèiem o no ens corresponen. Per a torns, del sistema de remuneració i
exemple, en el cas dels treballadors/ treball, del sistema de rendiment,... i
es de l’hosteleria, serà més fàcil po- afegeix a la llista la quantia salarial
der-los assignar tasques d’auxiliar de (que abans no hi era). Reduint a la
cuina, cambrera i netejadora de plats, vegada el període de notificació a les
encara que s’estigui contractada per persones de 30 a 15 dies.
una sola d’aquestes funcions. Aquestes mesures doncs, convertei-
En la mateixa línia, també es flexibi- xen el contracte i les condicions pac-
litza la mobilitat funcional. És a dir, tades en simple paper mullat. Allò
la possibilitat que té l’empresària per signat perdrà el seu sentit donades les
fer-nos treballar en feines d’inferior o mesures introduïdes en el nou text.
superior categoria per les que vam ser Així, amb la reforma laboral del PP
contractades. De manera que se su- la relació laboral podrà ser modifi-
primeixen parts del text anterior com cada en qualsevol moment segons la
la limitació a fer funcions inferiors. voluntat de l’empresària, sempre que
La realització de funcions d’inferior no tinguem, però la força col•lectiva
categoria abans havia d’estar justifi- suficient per impedir-ho. I la solu-
cada per raons perentòries o imprevi- ció individual per qui no accepti els
sibles de l’activitat productiva, però canvis és la rescissió del contracte de
ara es podran realitzar funcions, tant treball, amb indemnització de 20 dies
inferiors com superiors, si existeixen per any treballat.
raons tècniques o organitzatives que Però, el capítol encara segueix.
justifiquin la mesura. Igualment, la Per facilitar l’aplicació de mesures
nova reforma laboral també elimina col•lectives com l’acomiadament, la
4 Març de 2012

6. REPORTATGE
lla qui pagui l’ajustament dels dèficits nitzacions, però que continuen sent tals i bàsics de les treballadores, ja que elevat grau de vulnerabilitat i preca- de l’empresa. El pensament neolibe-
de l’administració sense importar el milionàries. desregula la relació laboral i ens deixa rietat. ral i els dictàmens del mercat capita-
motiu de les “dificultats” econòmi- al lliure arbitri de l’empresària: els Els contractes laborals passaran a lista s’imposen de nou: és el paradig-
ques d’aquesta (com per exemple el En conclusió: la treballadors i les treballadores deixa- ser paper mullat, i les condicions la- ma del lliure mercat. Davant d’això,
malbaratament de recursos).
I perquè el Reial Decret-Legislatiu no lluita és l’únic rem de ser persones humanes per a
convertir les nostres vides laborals
borals estaran en mans dels criteris
empresarials. Una contrareforma,
com a treballadors i treballadores que
som, només tenim una opció: lluitar i
sembli tant dolent, hi ha algunes me- camí en simples mercaderies al servei dels doncs, que amplia encara més el po- defensar els nostres drets!
sures en el sentit de limitar les indem- interessos empresarials i per tant, pu- der de l’empresariat i debilita enor- Perquè una agressió no se soluciona
nitzacions i sous en casos d’entitats Aquesta reforma representa una forta rament econòmics. Una realitat que mement la capacitat de resposta del amb la negociació, sinó amb la seva
bancàries intervingudes, unes indem- vulneració dels drets més fonamen- situa a la persona treballadora en un conjunt de la classe treballadora dins derogació!
Més reformes, més precarietat
Blanca Rivas, Secretaria de improcedent a 33 dies i a la vegada
Jurídica de CGT Catalunya que, per acabar-ho d’adobar, se su-
primeixen els salaris de tramitació.
Els “salaris de tramitació” implica-
E
ven que quan una treballadora re-
l dret laboral de l’Estat espanyol
clamava la indemnització, davant la
podria definir-se, de manera sen-
impossibilitat de conservar el lloc de
zilla, com el conjunt de lleis que regu-
treball, es pagaven les nòmines com
len les relacions que existeixen entre
si hagués treballat fins al dia de la
l’empresariat i el conjunt de la clas-
sentència (sempre que la sentència
se treballadora, així com l’activitat
fos favorable al treballador/a). Amb
que desenvolupen els sindicats i
els canvis recents introduïts, aquesta
l’actuació de l’estat en matèria de Se-
possibilitat també desapareix. Només
guretat Social. El dret laboral va ser
es reconeixeran els salaris si hi ha
concebut, almenys teòricament, com
readmissió, però cal tenir present que
una regulació que ha de defensar al
aquesta es produeix en molts pocs
més dèbil, el treballador o treballado-
casos.
ra, davant de qui ostenta la situació
Així, podem dir que a partir d’aquest
de poder, l’empresari/a.
any 2012, l’acomiadament s’ha con-
Des de la seva “creació”, tal i com
vertint pràcticament en gratuït, fet
ara l’entenem, el dret laboral i les
que deixa a la treballadora en mans
relacions laborals que d’aquest en
de l’empresària (amb gran dependèn-
deriven han anat deteriorant les con-
cia de la seva voluntat) i, en el pitjor
dicions i els drets dels treballadors/
dels casos a l’atur, amb indemnitza-
es. Si partim de la base que l’Estatut
cions irrisòries.
dels Treballadors i les Treballadores
Un altre exemple de desregularitza-
és un punt de partida a través del qual Endavant-OSAN, sota el títol “30 l’empresari/a, al seu lliure arbitri, metia que la persona pogués llui-
ció és la intermediació en les rela-
s’havien d’aconseguir noves millores anys de reformes laborals. 30 anys pugui contractar i acomiadar inde- tar i defensar. el seu lloc de treball.
cions laboral. Es parla, en l’esmentat
en les condicions laborals, podem de retrocessos en els drets de la clas- pendentment de les condicions i ne- L’any 1980, però, el dret d’opció va
llibret, que l’any 1976 les Empreses
afirmar que durant els més de 30 anys se treballadora” (el podeu trobar a cessitats de la producció, la qual cosa canviar i aquest va passar a ser de
de Treball Temporal (ETT’s), com
des de la seva aprovació, estem do- la seva web: www.endavant.org, en comportaria pel treballador/a una l’empresari/a i, a la vegada, la in-
qualsevol forma de “prestamisme
nant un pas endavant i deu endarrere. l’apartat de Publicacions). situació de submissió a la disciplina demnització es va rebaixar conside-
laboral”, estava prohibit. Posterior-
És per aquest motiu que des de molts En aquesta publicació hi trobem d’aquest. rablement (de 45 dies amb un límit
ment, es va acceptar i regular la seva
sectors els canvis legislatius actuals exemples clars d’aquest procés de Doncs bé, l’any 1977 quan una per- de 3’5 anualitats). Això, va convertir
existència en alguns àmbits/sectors
són considerats com una Contrare- desregularització en matèria labo- sona era acomiadada, si aquest es l’acomiadament en lliure, però no
laborals. Però en la Contrareforma
forma Laboral. S’avança en direcció ral per part de l’Estat espanyol i per reconeixia com a improcedent (és a gratuït, ja que es podia acomiadar
laboral que va aprovar el govern del
contrària a la idea pel qual va ser con- tant, de pèrdua de drets adquirits dir, sense causa que el justifiqui), la sense causa pagant però, la correspo-
PSOE l’any 2010 es va permetre la
cebut el dret laboral. dels treballadors i les treballadores. treballadora podia triar entre tornar nent indemnització.
seva actuació en gairebé tots els àm-
Una bona explicació d’aquest retro- Un exemple concret són les modi- a l’empresa o cobrar una indemnit- No obstant això, des d’aquell mo-
bits de l’activitat econòmica, de ma-
cés en matèria laboral es pot trobar ficacions introduïdes en la regula- zació (de 60 dies per any treballat ment les indemnitzacions recone-
nera que fins i tot, aquestes empreses
en un llibret editat el 2009 (però de ció de l’acomiadament. Una figura amb el límit de 5 anualitats). Aquest gudes han anat disminuint. I des de
poden actuar en la gestió de llocs de
molta actualitat), per l’organització pensada inicialment per evitar que dret d’opció per la treballadora per- l’edició del llibret, l’any 2009, s’han
treball de l’Administració Pública.
produït més canvis en matèria labo-
I ara, l’any 2012, el PP ja les per-
ral. L’any 2010 ja
met actuar, amb ànim de lucre, com
es va generalitzar
a agències d’ocupació: és una nova
l’acomiadament
privatització d’un servei públic. Així,
“bonificat”, creat
es permet que algunes empreses que
l’any 1997, que
ja fan negoci amb la nostra ocupa-
rebaixa la indem-
ció, quedant-se una part de la nostra
nització per aco-
plusvàlua, també facin negoci amb la
miadament im-
nostra “desocupació”, convertint les
procedent, en uns
persones aturades en mercaderies i
contractes anome- generant aturats de diferent categoria,
nats “bonificats”, ja que probablement no voldran tenir
a 33 dies per any a les seves llistes aquells col•lectius
treballat amb un de difícil ocupació (dones, persones
màxim de 24 men- majors de 45 anys,...), ja que no “ge-
sualitats. neraran” nous ingressos i per tant,
I ara al 2012, beneficis per la seva empresa.
l’acomiadament I són molts més els exemples que po-
ha estat de nou dríem exposar per posar de manifest
modificat. Així, i de manera gràfica, que hi ha una
es generalitza contínua devaluació dels drets dels
l’acomiadament i les treballadores. I aquest retrocés
de 20 dies per any només s’explica perquè la patronal
treballat amb un no vol perdre ni un cèntim dels seus
màxim de 12 men- beneficis. Totes aquestes agressions
sualitats i s’amplien i retallades dels nostres drets, ens
les possibilitats situen al conjunt de treballadors/es
del conegut com com a simples mercaderies a mercè
“acomiadament de la voluntat de l’empresariat.
objectiu”. Però, a Tot això, implica en definitiva, un
més, es rebaixa la procés de precarització dels nostres
indemnització de llocs de treball i, de retruc, de les
l’acomiadament nostres vides.
Març de 2012 5

7. TREBALL-ECONOMIA És hora de
prendre el carrer
El PP ha aprovat la més agressiva i destructora Reforma
Laboral que els diferents governs s’han atrevit a implantar i recuperar drets
en les últimes dècades a l’Estat espanyol robats
Contra la reforma laboral i
el pacte social, mobilització
el comunicat del Comitè Confederal
Secretariat Permanent
Comitè Confederal CGT de 11 de febrer plasmava.
Catalunya Des del SP del Comitè Confederal
de la CGT de Catalunya, fem una
crida a tota l’afiliació, de la CGT
E
de Catalunya, perquè passem sense
l passat 11 de febrer es va posar
dubtar a l’acció, només ens queda
en marxa, mitjançant “Decreta-
zo”, la més agressiva i destructora un camí, dignitat i lluita. Portem
Reforma Laboral que els diferents més d’un any oposant-nos a les suc-
governs s’han atrevit a implantar en cessives retallades socials i laborals,
les últimes dècades. Aquesta mesu- que anteriors governs van imposar.
ra suposa un retrocés de decennis en Avui més que mai, hem de mobi-
els drets laborals de totes i tots no- litzar-nos en els centres de treball,
saltres i emprèn un camí que signi- als barris i al carrer, perquè aquesta
ficarà major humiliació, precarietat, reforma laboral ens l’apliquen els
atur i exclusió social per la classe qui estan al servei de les empreses i
treballadora. els mercats financers, veritables ar-
El govern del PP, amb la com- tífexs de la crisi del capitalisme que
plaença de CiU i dels empresaris, volen fer pagar, una vegada més, a
ha executat el mandat emanat des la classe treballadora.
de la UE, Brussel•les i Alemanya, Les dones i homes de la CGT han
implantant una reforma laboral que de deixar clar el seu missatge i ini-
carrega contra el benestar i la segu- ciar el camí cap a la necessària Vaga
retat laboral de les i els treballadors General, no ens deixen altra opció.
del Estat espanyol i Catalunya.
Ni els tremola el pols, ni temen Que comporta
la resposta, quan reconeixen que acord. Es posaran en marxa en 15 partir d’ara serà legal la realització l’acomiadament ultrabarat i ràpid
aquesta reforma no crearà ocupació,
aquesta reforma dies i l’empresa acomiadarà a qui d’hores extres per que es potencia ja sigui individual o col•lectiu,
però és el que els mercats exigeixen laboral? vulgui amb 20 dies per any i un aquesta forma de contractació pre- s’elimina la supervisió dels ERO,
per recuperar la confiança. màxim de 9 mensualitats. Serà FO- cària. s’implanta la contractació a temps
Aquesta prepotència s’aplica dies Els continguts més brutals d’aquesta GASA qui carregui amb una part de * Flexibilitat: desapareixen les ca- parcial, en els nous contractes el
després de la vergonyosa posada reforma per al conjunt de les i els la indemnització. Els empleats pú- tegories professionals permetent el salari serà el SMI com a referència
en escena del pacte que, aquests treballadors consisteixen en: blics podran ser acomiadaments per “noia/o per a tot”. La empresa dis- i el conveni col•lectiu ja no serveix
sindicats que signen pactes antiso- * Acomiadament procedent: aquí causes econòmiques. tribuirà irregularment almenys el per res.
cials contra la classe treballadora, hi cap ja siguin causes econòmi- * Contracte d’aprenentatge: serà 5% de la nostra jornada de treball Necessitem posar en marxa un pro-
van acordar amb la patronal; aquest ques, tècniques, organitzatives o de amb una durada d’entre 1 i 3 anys. anual. cés col•lectiu i d’unitat de classe
pacte que especialment apuntalava producció i de manera individual Podrem ser aprenents fins als 33 * Conveni Col•lectiu: les empreses que ens condueixi a derogar aquesta
la pèrdua de salaris dels treballa- o col•lectiva. La baixa mèdica jus- anys. Aquest contracte serà bonifi- podran deixar sense efecte el con- Reforma Laboral.
dors, la desregulació de les jornades tificada entre 9 i 20 dies és causa cat amb diners públics. veni al•legant causes econòmiques, És hora de prendre el carrer, de ma-
laborals, els increments de la pro- d’acomiadament. Tot això per 20 * Contracte per a PIMES: El salari tècniques, organitzatives o de pro- nifestar públicament contra aquesta
ductivitat, la mobilitat funcional, en dies d’indemnització per any tre- es completarà amb part de la des- ducció i canviar al seu gust fins a la barbaritat, de conquerir de nou nos-
definitiva l’avantsala de la reforma. ballat i amb 12 mensualitats com a ocupació del contractat. Tindrà un negociació d’un nou. Els convenis tres drets robats i d’eliminar aquesta
La CGT estàvem immersos en un límit. període de prova d’1 any. Aquest d’empresa tindran prioritat sobre i altres lleis injustes imposades pels
període de reflexió sobre la convo- * Acomiadament improcedent: pas- contracte serà bonificat amb diners qualsevol altre i seva ultraactivitat poderosos, els polítics, i els empre-
catòria de la vaga general, però els sa de 45 dies per any i 42 mensua- públics. serà de 2 anys. saris i banquers, que són aquells que
ritmes dels esdeveniments no els litats a 33 dies i 24 mensualitats. * ETT: es converteixen en agències Amb aquestes noves regles del joc han induït aquesta crisi.
marquem nosaltres. És obvi dir que S’eliminen els salaris de tramitació. de col•locació i actuaran com ho fa s’aconsegueix a més una baixada de Per a la CGT és l’hora de rebel•lar-
arriba el moment de passar a la mo- * ERO: ja no seran supervisats l’antic INEM. salaris generalitzada davant les cir- se, plantar cara i lluitar per DERO-
bilització i prendre el carrer, tal com per l’administració ni necessitaran * Contractes a temps parcial: a cumstàncies imposades, s’instaura GAR aquesta reforma!!
Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat…
ment decent, per tant no llegiu ni “la perquè els amos fa dies que tenen bens al nostre voltant i cada pas dis- de la població. I s’acaben perquè tot
Jordi Martí
Vanguardia” ni els seus imitadors. Us l’excusa perfecta per fer-nos engolir conforme que fem i ens allunya del existirà només si ho podem pagar i la
quedarà clar que aquesta reforma és merda sense que ens queixem. “És el ramat és vist com una bogeria que a majoria no podrà. No sóc catastrofista,
l’atac més dur que hem tingut fins ara mal menor”, “val més tallar un braç l’únic que ens pot portar és al desastre. només una mica llegit.
P er vuitena vegada des que al 1980
es va aprovar l’Estatut dels Treba-
lladors, tenim a la llista dels plats que
com a treballadores i treballadors des
de 1980 i des de molt abans també,
que deixar morir tot el cos”… i tan-
tes mentides més que amb forma de
Tenim davant, un camí de lluita. I
l’hem de guanyar. I no serà fàcil.
Tu que em llegeixes i que penses que
a tu no t’arribarà, realment ets tan
ja que els darrers anys del Franquis- metàfores repeteixen com a lloros ben Però cal fer el camí perquè no podem ximple de no veure què està passant?
ens serveixen els amos una reforma
me les conquestes socials a partir de entrenats els representants dels amos continuar quiets i esmaperduts espe- Obre els ulls i comença a tindre clar
laboral. No us en fieu de les parau-
la lluita continuada de la nostra classe que de tant en tant baixen a la terra a rant que passin coses positives. O les que d’aquesta crisi no en sortirem si
les perquè reforma aquí sempre vol
van deixar un bon balanç que ara ens dir-nos que si tenim set i volem aigua provoquem o no passaran. Amagar- no lluitem i si no ho arrisquem tot. I ho
dir “menys drets i més obligacions”
o dit d’una altra manera ja que som volen acabar de robar. hem de ballar al so que ells ens posin. se darrere de ’hobbies’, diversions, repeteixo, tot. Inclús tu que mai t’has
en l’àmbit laboral, “treballar més per Parlaré, doncs, de què farem com a La crisi que ells mateixos han provo- pantalles de tele o sofàs del menjador implicat en res. Aquesta és la partida
menys” i alhora no queixar-se per cap classe, com a treballadores i treballa- cat els està convertint en milionaris, només funciona mentre tinguem uns decisiva i si no mous fitxa se’t men-
de les aberracions que “qui dona fei- dors, com a poble… Potser algunes en milionaris d’euros és clar, guanyen euros per als ’hobbies’, puguem di- gen. O se’t menjaran… La lluita és el
na” comet damunt de qui la fa. pensareu que aquí s’acaba el meu arti- tant amb ella que mai no s’acabarà, vertir-nos sense notar el patiment que camí!
No em centraré en aquest article a ex- cle perquè no hi ha res a fer; si és així, almenys mentre no gosem dir prou. creix arreu, o tinguem tele o casa per
plicar la reforma perquè qualsevol que no cal que llegiu més perquè el que ve I a nosaltres ens manté morts de por, posar-hi el sofà… i salut per gaudir- * Jordi Martí i Font és periodista,
sàpiga llegir pot entendre-la buscant tampoc us agradarà… quiets, no sabem què fer, no sabem ne. I totes i cada una d’aquestes coses treballador de l’ensenyament i afiliat
a qualsevol portal d’internet mitjana- Aquesta reforma ha estat tan dura cap a on anar, només veiem boira i s’acaben per a una àmplia majoria de la CGT de Tarragona
6 Març de 2012

8. TREBALL-ECONOMIA
“És un atac profund però es
pot accionar judicialment i
guanyar sindicalment”
Entrevista a Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, sobre la nova
reforma laboral
Àlex Tisminetzky
1970, que defensa rebaixar al límit va fer una altre Reforma Laboral,
el cost del treball, apostant per un no en tenien prou amb aquella
model en que l’empresari pot aga- que han hagut de fer-ne un altre?
Plouen reformes en el mercat labo- far la mà d’obra quan la necessita - Home, vista la actual, la passada
ral, i el xàfec sembla inacabable. i només fins quan el necessita, sen- del PSOE van ser “petites retalla-
En menys de dos anys ens l’han se cap cost. Treballa 3 hores aquí, des”, que podien facilitar la rebaixa
canviat tant que el tenim irreco- i dos dies allà, però sempre segons de drets dels treballadors, però que
neixible. Primer va ser la Reforma les fluctuacions de les necessitats deixava encara un marge important
Laboral de 2010 de Zapatero, des- del mercat i sense cap cost durant i per a defensar els drets dels treba-
prés va arribar la de la Negociació en el final del contracte. lladors.
Col•lectiva, i en ple l’estiu de l’any La reforma actual del PP és molt
passat ens va ploure la dràstica re- - Aquesta base ideològica hauria més profunda i agressiva; ataca en
tallada de la Seguretat Social. La estat assumida per la pròpia es- tots els fronts i amb molta agressivi-
tempesta s’ha intensificat aquestes querra... tat; l’acomiadament objectiu de 20
darreres setmanes amb la darrera - Desgraciadament si, sobretot per dies es facilita a l’empresari de for-
Reforma Laboral, ara del PP de Ra- part de les cúpules sindicals de ma exagerada amb uns requisits que
joy, que ha coincidit amb una onada CCOO i UGT. I aquest fet es reflexa avui en dia compleixen (o poden dir
de fred polar. en el llenguat- que complei-
ge que fins i “Es restringirà el dret xen) moltes
dical. amb una pèrdua de drets dels treba-
Parlem de tot plegat amb en Vidal El que hem de tenir clar, abans i en- lladors sense cap contraprestració,
tot fem servir
Aragonés, advocat laboralista del
els sectors de vaga en els propers empreses, in- cara més després de l’aprovació de
rebaixa la
es
sempre per salvar-nos de la crisi.
Col•lectiu Ronda, per a que ens I aquesta signatura a la baixa no
aporti elements per entendre on es- més comba- mesos per intentar d e m n i t z a c i ó la novaefectiu unl’advocat no és el
que fa
llei, que
dret laboral dins només no ha evitat la reforma del
tius, que hem
tem i cap a on anem.
assumit el evitar processos de per 33 dies per l’empresa, sinó que són els propis
als
a tothom
PP, com ens deien, sinó que han
any, es supri- treballadors amb la seva lluita els demostrat debilitat i assumpció del
- En quin context es dona l’onada terme “mercat mobilització” discurs patronal, que ha fet sentir-
reformista i concretament aques- laboral”, com meixen els que obliguen a l’empresa a respec-
si el treballador fos una mercaderia salaris de tramitació i s’eliminen tar drets. se encara més forts al govern es-
ta darrera Reforma Laboral? panyol i la CEOE. Per tant, si assu-
més. Però els treballadors no som els controls per a les modificacions Estem davant d’una conjuntura on
- Per entendre-ho ens hem de fixar mim el seu discurs i cedim anirem
mercaderia que pugui fluctuar en empresarials dels salaris o els torns, la resposta i activitat sindical seran
en dos qüestions. Per una banda és bàsiques. Només hem de recordar molt més enrera.
el mercat capitalista, sinó persones per posar uns exemples.
evident que estem passant una cri- En tot cas, és evident que la tasca
amb drets i necessitats que han de La agressivitat d’aquesta reforma com en anteriors èpoques històri-
si capitalista de més profunditat de
ser cobertes per a poder conviure i deixa clar com s’han sentit de forts ques es tenien menys drets encara, de representació dels treballadors
la que s’esperava, i s’està posant i es va lluitar i aconseguir moltes avui en dia és molt complicada, i
viure. la Patronal i el PP.
sobre la taula qui la pagarà, i qui victòries pels treballadors. desgraciadament a dia d’avui no-
Tan forta és la pressió ideològica,
n’assumirà les conseqüències, els més CCOO i UGT tenen prou força
que s’està assumint que quan més - La nova norma dona prioritat
treballadors o els empresaris. I la
drets laborals més crisi, quan no és als Pactes d’empresa per sobre - Creus que hi hauran més refor- com per fer una aturada real a nivell
política governamental en cada re-
cert, és una teoria que no es com- dels Convenis Col•lectius. Quin mes en els propers mesos? de l’Estat espanyol.
forma està aprofundint en una sor- pleix a la realitat, doncs molts paï- tipus d’acords ens trobarem a - Si, i tot apunta a que es restringirà
tida de la crisis a costa dels treba- sos sense drets laborals també han partir d’ara? el dret de vaga en un termini curt - Creus que es convocarà Vaga
lladors. Per tant, el primer que ens sofert la crisi econòmica, igual o - La nova llei farà possible (però no de temps. Les continues agressions General en els propers mesos?
estem trobant és que s’està diluci- més que els que tenien crisi. necessàriament legal) que aquests socials i laborals poden crear pro- Quin creus que hauria de ser el
dant qui pagarà la crisi, i el govern, Per tant, hi ha una estratègia delibe- acords d’empresa regulin els sala- cessos de mobilització, i el govern paper del sindicalisme combatiu?
les instàncies de la UE i el FMI rada de rebaixar els costos laborals ris o els torns de treball per sota del espanyol està avançant-se a una - Estic convençut de que tindrem
aposten clarament per a la càrrega amb l’argument de que ens farà sor- Conveni de sector, i això representa possible resposta intentant impos- Vaga General. L’agressió és tan
de la crisi sigui a costa dels treba- tir de la crisi, quan és totalment fals; un risc pels drets dels treballadors, sibilitar el dret a vaga dels treba- brutal que les cúpules de CCOO i
lladors. la Reforma Laboral farà més fàcil i un procés de pauperització so- lladors, i aquesta és la propera re- UGT difícilment podran aturar-la
Alhora, el segon fet a tenir en comp- l’acomiadament, per tant hi haurà cial: salaris més baixos, jornades forma que ens espera en els propers molt més temps.
te és la pressió dels sectors ultres de més acomiadaments i atur, es re- més llargues mesos. I el sindicalisme alternatiu i com-
la dreta neoliberal, que estan expan- duirà el consum i haurà encara més i irregulars i “Cal sumar el batiu entenc que ha de sumar-se,
dint la idea de que els drets laborals crisi. És un cercle viciós del que menys drets - Com
serien una trava per a l’economia. aquestes reformes no ens trauran. en general. sindicalisme alternatiu, a n a l i t z e s doncs la Vaga General no serà de
tal o qual sindicat, sinó que és dels
Aquesta onada ideològica ens ve les organitzacions l’actuació
treballadors. Cal donar una respos-
de l’escola de Chicago dels anys - Fa menys de dos anys el PSOE - Com es po- de CCOO
dran resistir polítiques combatives i UGT en
ta contundent a totes les contrare-
els treballa- i els moviments socials aquesta da- formes amb mobilització al carrer,
dors? i convertint el que intentaran que
rrera refor-
- El primer com el 15-M, ma? sigui un dia únic de lluita en un
procés de mobilització sostinguda
que hem de
tenir clar és
per fer una pressió - Crec que
han comès un contra totes aquestes reformes, i
que no po- permanent” gran error, i no només en l’àmbit laboral, sinó
dem assumir és assumir el també en referència a molts altres
el discurs de que tot és modificable, discurs neoliberal de que la desre- drets socials que estem perdent,
i que no hi hauria marge legal i sin- gularització de drets laborals pot com l’habitatge, l’educació, la sa-
dical per a reclamar. servir per sortir de la crisi, i això no nitat...
Hem sofert un atac molt profund, és cert , i a més no és eficaç en la Cal sumar el sindicalisme alter-
però es pot accionar i guanyar judi- defensa dels nostres drets, com s’ha natiu, les organitzacions polítiques
cialment, i sobretot es poden tenir demostrat ara. combatives i els moviments socials
eines extrajudicials i extrajurídi- Fa poques setmanes CCOO i UGT com el 15-M, per fer una pressió
ques. Caldrà donar resposta des de van signar amb la Patronal el IIº permanent, tant al govern com a
la vessant col•lectiva, social i sin- Acord de la Negociació Col•lectiva, CCOO i UGT.
Març de 2012 7

9. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Una oportunitat per al
sindicalisme combatiu
han vingut practicant polítiques socio- excepcions que confirmen la regla, els joria de les ocasions estan pressionant ple, deixem de creure’ns el centre de
Pepe Berlanga
laborals contràries als interessos dels nostres sindicats sectorials no estan ac- i abanderant les lluites. l’univers, posem en moviment el sin-
assalariats, ara aixequen la seva veu tuant com òrgans de coordinació de les Som testimonis d’un important mo- dicat, coordinem les diverses lluites i
per a assenyalar els actes de l’actual lluites i d’organitzadors de la resistèn- ment que o aprofitem, per a rellançar respostes, organitzem als treballadors,
L a recentment aprovada reforma
laboral patrocinada pel PP no pas-
sarà a la història per l’alegria amb que
govern. Si els socialistes han vingut
aplicant les mateixes regles neoliberals
i s’han doblegat als dictats originaris
cia, per contra una gratificant sorpresa,
i l’evidència que encara és possible
una organització que sigui veritable-
ment transformadora, o la història
treballem braç a braç amb tot aquell
que no accepti ser simple espectador,
resistir, ho estan suplint les seccions s’oblidarà de la nostra existència, arriba la nostra hora, és el moment de
va ser rebuda. Qualificatius de tot tipus de Brussel•les, són els menys indicats d’empresa, són aquestes qui en la ma- el com hem de forjar-lo és ben sim- la CGT.
s’han realitzat des de molts àmbits, no per a donar lliçons a ningú, tret que el
tan sols laborals, de totes maneres, si terme honestedat hagi estat suprimit
alguna qualitat mereix especial atenció del glossari o l’acadèmia de la llengua
per a qui subscriu, serà la d’aconseguir alteri el seu significat.
que, fruit del pseudo debat que ha esti- I què dir dels agents socials. De la
mulat, quedin desemmascarats tots els part empresarial poca cosa que afegir,
hipocrites que poblen aquest món i les en època d’abundància es van que-
màscares al desprendre’s deixin al des- dar amb tot el benefici obtingut, ara
cobert la trista realitat. pretenen sembrar un camp erm que
Era d’esperar que els conservadors i la difícilment donarà fruits, però no els
dreta més rància aprofitarien la prime- preocupa gaire, la seva aposta és a
ra ocasió per a rescabalar-se i imposar molt llarg termini. Quant al sindicalis-
les seves regles (convertint-se en por- me institucionalitzat, són tan culpables
taveus d’això que anomenen el lliure com el que més, van deixar de prac-
mercat i la llibertat d’empresa), per ticar i garantir els drets laborals, els
tant, que davant aquesta reforma ens de tots sense distinció, van consentir
esquincem les vestidures resulta si més obrir les finestres perquè es colessin
no grotesc. Per ventura esperàvem una les desregulacions i ara es troben des-
cosa diferent? És que no coneixíem els armats, conseqüentment, el govern de
caríssims estudis elaborats per insignes les empreses i els mercats suprimeix
estudiosos? A hores d’ara encara con- totes les poques barreres que encara
fiem en la bona voluntat dels represen- romanien i que els impedien arribar als
tants dels empresaris?, i què dir dels seus objectius. Amb aquest panorama
mercats, aquests nous gurús que es el sindicalisme combatiu que aglutina
desvetllen pel nostre benestar i el de la la CGT podia ser l’última trinxera. No
societat. Però, com els mals mai vénen obstant això, alguna cosa no acaba de
sols, de cop i volta els mateixos que funcionar del tot. Excepte honroses
Reforma laboral: d’assalariat a captaire
L’acomiadament (extinció de con- l’empresa ha d’abonar al treballador, tió que hauran de modular els tribu- nova normativa laboral.
Juan Carlos Rubio, Secretari
General SABEI-CGT tractes indefinits, clar) improcedent des de l’acomiadament fins a la sen- nals. Tampoc servirà per crear ocupació
Bankia - Illes Balears indemnitzat serà el de 33 dies/any, tència) operaran únicament en els Barra lliure per acomiadar i modifi- (sinó per acomiadar molt més barat),
màxim 24 mensualitats; en lloc del casos de readmissió del treballador. car substancialment les condicions sense un estímul social a la recupe-
de 45 dies/any, màxim 42 mensua- Salaris de tramitació que l’empresari de treball. Després, si vols, acudeix ració econòmica, i amb contínues
litats. Aquesta última indemnització ja s’estalviava amb els citats i habi- al Jutjat social. Judicialització que,
J a ho va dir De Guindos a retallades econòmiques i socials.
serà només per als contractes vigents tuals “acomiadaments exprés”, apli- dit sigui de pas, sobrecarregarà molt La reforma laboral càrrega sobre
l’estranger (com acostuma el PP):
fins a la reforma (i que estiguin sota cats fins a aquesta reforma. més els ja desbordats jutjats socials. l’esquena (més encara) i la butxaca
la reforma laboral serà “extremada-
aquesta indemnització), i pel temps Conveni d’empresa per sobre del Fàcil modificació empresarial de les dels treballadors el robatori impune
ment agressiva”. Després va dissi-
treballat fins a l’entrada en vigor de conveni del sector. En reduir l’àmbit retribucions, la jornada i l’horari, perpetrat pels responsables, grans
mular: “contra l’atur”. I excessiva-
la mateixa (BOE de l’11 de febrer). jeràrquic i funcional de la negocia- el sistema de rendiment, entre uns banquers i financers (la immensa
ment dòcil amb l’acomiadament, li Després t’aplicaran la primera, més ció, també es redueix la capacitat altres. L’empresari podrà, de forma
va faltar afegir. Ho va murmurar ben majoria dels quals segueix en llocs
barata. reivindicativa i de força negocial de senzilla i unilateral, rebaixar el sala- similars i clau de gestió i decisió),
alt, perquè ho sentissin els mercats. Universalitza l’acomiadament de la part social (suposant que existeixi ri. (“Raons econòmiques, tècniques,
I clar que és agressiva (i absent del participat i consentit pels governs
20 dies/any. La indemnització de representació dels treballadors, in- organitzatives o de producció”). Si i els polítics de torn. La càrrega
programa electoral del Partit Popu- l’extinció del contracte indefinit, en usual en les pimes; o bé estarà molt no estàs conforme pots anar-te, però
lar, per variar). La major caiguda no solament és econòmica, sinó de
cas d’acomiadament procedent per condicionada per l’obediència al pa- amb una indemnització de 20 dies/
de drets, en una sola destralada, des caiguda de drets, i serveix d’eina i
causes objectives, serà de 20 dies/ tró). Divideix i venceràs. any (màxim de 9 mensualitats).
que està vigent l’Estatut dels Treba- fuet dels empresaris contra els seus
any, amb un màxim de 12 mensua- Facilitats per a la no aplicació del Classificació professional i mobili-
lladors (ET), de 10 de març de 1980 treballadors-esclaus. Responsables
litats. Substituirà al conegut com a conveni col•lectiu d’àmbit superior tats funcional i geogràfica. Amplís-
(BOE del 14 de març). pertanyents al que es ve denominant
“acomiadament exprés”; aquest es- (el famós “despenjament”), ja ge- simes mobilitats funcional i geogrà-
Fem un abreujat recorregut per al- com “els mercats”, persones delin-
quizofrènic acomiadament introduït nerosament regulat en la legislació fica, a gust i desig de l’empresa.
guns elements de la reforma, que en l’era Aznar (i mantingut en l’era laboral anterior. Cura amb posar-se malalt (sen- qüents que segueixen incrementant
ha tallat amb precisió de cirurgià Zapatero), en el qual l’empresari et Ultractivitat dels convenis se baixa mèdica, i menys de 21 les seves grans fortunes a costa de
els principis del Dret del Treball; posava al carrer, reconeixent que ho col•lectius (conservació de drets, dies). Eliminació del requisit que les arques públiques i el sofriment
operant sobre les relacions laborals feia de forma “improcedent”, i di- una vegada vençuts). Es limita a 24 l’absentisme del 20% en 2 mesos del poble, i dels drets laborals, so-
espanyoles, a favor de la part més positant la indemnització a la teva mesos. És a dir, als dos anys de la consecutius, o el 25% en 4 discon- cials, econòmics i de serveis públics
forta: l’empresari. disposició (estalviant-se, a més, els seva caducitat, s’estarà a les condi- tinus (tots dos en un període de 12 de tots els ciutadans.
Acomiadament totalment gratis i salaris de tramitació). També serà cions “a pèl” de l’Estatut dels Treba- mesos), hagi d’acompanyar-se d’un La reforma laboral desenvolupa i
lliure durant el primer any (període l’acomiadament més utilitzat, ja que lladors (ET), partint de zero. absentisme en el centre de treball avança en la involució des de la fi-
de prova) dels nous contractes per es presumirà que l’acomiadament és Eliminació de l’autorització admi- major d’un 2,5% (ja reduït a la mei- gura de treballador-assalariat a la de
a empreses de menys de 50 treba- procedent, mentre que un jutge no nistrativa prèvia en els Expedients tat en l’era Zapatero). treballador-captaire.
lladors. (En 2008 el pes de les mi- digui el contrari; és a dir, si vols ba- de Regulació d’Ocupació (ERO). El autoengany de “mentre em pa- La reforma laboral “Rajoy” injecta
croempreses, amb plantilla entre rallar per una major indemnització, Bastarà amb la disminució “persis- guin la nòmina a final de mes” en vena als assalariats una altra gran
1 i 9 empleats, a Espanya era del demanda en el Jutjat Social. tent” dels ingressos o vendes, sense s’estavellarà amb l’arma, carregada dosi de por, una eina més dels pa-
93,1%; font: Eurostat/INE 2012). Els salaris de tramitació (els que que hi hagi pèrdues. Una altra qües- amb munició de gran calibre, de la trons per disciplinar serfs.
8 Març de 2012

10. TREBALL-ECONOMIA
Reforma laboral: QUI PAGA MANA
Els diners
Extremadament hi són, però
de moment
agressiva
fora del
nostre abast
Emili Cortavitarte Carral
Elena Idoate, Seminari
d’Economia Crítica Taifa
H i ha una certesa instal•lada en
molta gent que no hi ha diners i
T ornem a tenir entre nosaltres una que hem viscut per sobre de les nos-
enèsima contrareforma laboral, tres possibilitat. Escric instal•lada no
i aquesta vegada despietada, com en un sentit pejoratiu per a les per-
les que es fa la dreta més dretana i sones, també podria haver escrit em-
en contextos de crisi i atur desbo- botida, establerta, repetida fins a la
cat. Tan sols és un aperitiu d’altres sacietat per la majoria de mitjans. No
receptes indigestes que estan a la obstant, qualsevol observador quoti-
cuina. La trajectòria de les normes dià de la informació es troba amb
laborals en les darreres tres dècades fets que posen en qüestió la solem-
han anat esborrant el rastre de molts nitat i la veritat d’aquestes opinions.
drets, però tan sols en dos anys s’ha El Banc Central Europeu ha posat en
donat un gran salt i s’han legislat de- circulació un bilió d’euros. Ho ha fet
mandes històriques de la patronal. en dues tongades (el desembre pas-
Aquesta contrareforma que va apro- sat i a finals de febrer) Tot i que és un
var el Consell de Ministres el 10 de banc central emparat per la constitu-
febrer, precedida pel II Acord(1) que ció europea no és un banc al serveis
han pactat prèviament els sindicats dels europeus. No ja de les persones,
CCOO i UGT amb la patronal, ens tampoc dels seus governs estatals,
porta gairebé a una taula rasa. nacionals, regionals, comarcals, mu-
nicipals... Tampoc de les seves asso-
ciacions, onegès, organismes... No.
La norma de no tenir Aquest bilió d’euros (que no calculo
norma en pessetes perquè me quedaria sen-
trari: la inaplicació de les garanties IPCs europeus, indicadors econò- bilitat sigui negociada, perquè
se espai per a l’article) s’ha posat a
i la modificació de les condicions. mics, evolucions de les vendes, etc. l’empresa té sempre la paella pel
La contrareforma remata els convenis disposició de les entitats bancàries
El nostre horari i les nostres fun- Fórmules per a que els empresaris mànec. Les modificacions d’horari i
col•lectius, que són els que estipu- europees al inigualable interès de
cions seran, com a principi general, acabin pagant el que els sembli. altres condicions mai es faran a fa-
len la major part dels drets laborals l’1%. Sí, has llegit correctament:
canviants. De manera “ordinària”, A banda del mèrit de convertir vor nostre, ni deixaran que siguem
per sobre dels mínims que estableix 1%.
tothom tindrà bossa d’hores i au- l’economia en una zona franca light, nosaltres qui retallem (els directius,
l’Estatut dels treballadors. Amb el No s’ha fet una selecció prèvia, no
tomàticament una part de la jornada una altra proesa destacada d’aquesta els beneficis, els deutes). Que ens
II Acord i d’altres mostres d’amistat s’han tingut en compte els antece-
la distribuirà l’empresa com vulgui, contrareforma és recuperar els tre- canviïn les funcions i l’horari i no
durant l’estiu passat, sindicats i pa- dents de les entitats bancàries i, es-
però “extraordinàriament” espodrà balls forçats, i com a càstig per estar saber quants diners cobrarem fa que
tronal ja havien avançat gran part pecialment, no s’han fet indicacions
arribar molt més enllà. S’encoratja a a l’atur i cobrar una prestació per la sigui molt més difícil organitzar la
d’aquesta feina d’aniquilació. Els de a què havien d’anar destinats
contractar a temps parcial, com si el qual s’ha cotitzat, els aturats i atu- nostra vida diària. Moltes persones
convenis d’empresa passen a ser aquest diners. Es tracta de gene-
salari fos una opció secundària per rades hauran de realitzar un treball ja es troben en aquesta situació. La
els de referència, i en aquest àmbit rar confiança en el sistema financer
a les persones. Això podria afectar social per la comunitat. Com s’ho “conciliació” és un artifici, i haurem
la força sindical és molt menor i la diuen; i li donen més benzina als
més intensament a les dones, que te- faran totes aquelles aturades que ja de fer malabarismes per a poder
bel•ligerància dels empresaris més piròmans.
nim un major percentatge de temps fan un treball social, tenint cura de encarregar-nos de les coses quoti-
dura, amb la qual cosa perdrem a Algunes d’aquestes entitats ban-
parcial. nadons i gent gran, entre d’altres? dianes: la canalla, la llar, la nostra
ritme vertiginós les nostres condi- càries han tapat els seus forats, han
La pregunta és òbvia: quin sentit Segons les ments neoliberals, l’atur vida social, etc. Com que la nostra
cions laborals. donat més indemnitzacions als seus
tenen les condicions laborals quan ha de deixar de ser el paradís desit- societat patriarcal atribueix el pes
D’altra banda, la ultraactivitat tin- gestors maldestres i incendiaris, han
no hi ha cap garantia per al seu jat per tot treballador i treballadora. del treball de cures a les dones, se-
drà una durada limitada. Sense pagat acomiadaments encoberts de
compliment? I tot això, es farà de L’excusa de tot plegat és que els rem nosaltres qui ho tinguem més
aquesta, quan estiguem en l’impàs prejubilacions a sindicalistes del
manera “negociada” amb els sindi- drets laborals són massa rígids i no complicat.
de negociació d’un nou conveni, ja XIX o han comprat deute públic del
cats. CCOO i UGT s’han autoatri- es deixen retallar, amb la qual cosa seu estat o d’altre a un interès molt
no es mantindran les condicions es-
tablertes, i tornarem a la casella de
buït la funció de “reestructurar” les els pobres empresaris es veuen obli- Escombrada històrica superior. També, han continuat espe-
empreses i inaplicar(2) convenis. gats a acomiadar-nos. culant.
sortida, però amb molta menys ca- D’aquesta manera, estan en camí de Però el cert és que la flexibilitat Potser la fita històrica més rellevant Però el més singular de les infor-
pacitat d’avançar en el trajecte que convertir-se en autèntics sindicats no és o interna o externa, ni molt de la present contrareforma és haver macions dels mitjans és que més de
ja havíem recorregut. de classe, però de la classe capita- menys compartida, sinó que úni- escombrat el contracte indefinit or- 700.000 milions d’euros han tornat
Poc a poc, les relacions laborals lista, i qui sap, potser aguditzaran cament és precarietat, en totes les dinari (amb indemnització per aco- al BCE. Sí, així de clar. No ho entens
aniran canviant fins a assemblar-se la lluita de classes amb una afilia- seves vessants. Assegura beneficis miadament improcedent de 45 dies perquè te falta capacitat i empatia.
a aquelles que s’han estat desenvo- ció massiva d’empresaris militants continus per a les empreses que mai per any treballat amb un màxim de Tu pensaves que aquesta operació
lupant als marges de la legislació: combatius. comportaranuna major “seguretat” 42 mensualitats) i imposar la seva per aportar líquid als bancs (pobrets,
l’economia submergida i el treball L’escenari salarial dels convenis en del treball. versió retallada (33 dies i 20 men- que amb el 1,6 bilions d’euros de di-
autònom. els tres propers anys fa venir esga- Amb una protecció laboral debilita- sualitats). Ningú abans havia gosat. ners públics no havien tingut prou)
El nou escenari és la “flexibilitat in- rrifances. Segons el II Acord, els sa- da, els beneficis tan sols asseguren L’acomiadament improcedent i la era per generar crèdit barat i ocupa-
terna”, que vindria a ser una mena laris han estat un “element determi- això, beneficis per a les seves butxa- no renovació de contractes tempo- ció i consum. Ah! Com pots desba-
de versió light del capitalisme de nant” de la pèrdua de competitivitat, ques. S’ha accedit a que els empre- rals (la pràctica totalitat dels nous rrar tant? No és moment d’alegries!
zona franca en que les relacions la- i exonera l’empresariat que, com a saris duguin a terme una estratègia contractes són temporals) són les I es tornem a refugiar en papà BCE
borals no exigeixen compromisos propietaris dels mitjans i organitza- empresarial de sous baixos i preca- vies majoritàries d’acomiadament, fins que arribin els bons temps en
per part dels empresaris. La present dors de la producció, són els únics rietat extrema i poc es preocuparan però els ha sortit un dur competi- què es pugi especular fins a fer sal-
contrareforma supera l’anterior i responsables de la baixa producti- d’innovar o de fer inversions pro- dor: l’acomiadament procedent, de tar la banca i tornem a començar per
dóna via lliure a que les empreses vitat. La crisi la paguen els salaris, ductives, i molt menys de repartir 20 dies, que serà molt més fàcil bingo.
s’acullin a les clàusules de despen- que perdran capacitat adquisitiva. la seva part del pastís. Així doncs, de justificar que el que ja era. No I tu, ciutadà de bona voluntat, te
jament per a no complir amb les re- I a més a més, també seran “flexi- la retallada de drets imposada per la sabem quina de les tres modalitats preguntes com has pogut generar un
visions salarials pactades. bles”. Hi ha una sèrie de supòsits “flexibilitat interna” no serà ni con- d’expulsió guanyarà la cursa, però forat econòmic semblant sortint a
Queda obsoleta la tradició de que els que vinculen les revisions salarials a juntural ni temporal, sinó que serà és evident que acomiadar serà molt sopar i al cine no totes les setmanes,
convenis estableixin garanties labo- qüestions que queden absolutament permanent. més econòmic. També facilita els organitzant a casa els aniversaris de
rals, i a partir d’ara regularan el con- fora de l’abast de la força laboral: Una altra trampa és que la flexi- acomiadaments col•lectius al sec- la teva gent estimada?
Març de 2012 9

11. TREBALL-ECONOMIA
tor públic, i hi ha d’altres invents econòmica. L’experiència recent i les treballadores són escassos, i
per fer “atractius” al jovent i als i no és diferent. El contracte de fo- tenen moltes maneres per reduir el
les aturades: un contracte temporal ment de la contractació indefinida, volum de plantilla, jornada laboral
sense causa i amb un any de perío- com el que ara es generalitza, no ha o salaris. Això els permet fer bene-
de de proves, deduccions, compati- creat nous llocs de feina. Els pocs ficis de manera ininterrompuda. Si
bilitzar el salari amb una part de la contractes de 33 dies que s’han els podem cobrir tot tipus d’horaris
prestació d’atur,etc. fet, han estat a costa de substituir i fer tot tipus de feina, som expri-
Se’ns diu que les indemnitzacions contractes indefinits ordinaris. Més mides per a treure’n el màxim suc
per fer-nos fora de la feina són tan enganyifes: volen reduir la dualitat i l’empresari s’estalvia contractar
cares que els empresaris tenen por del mercat laboral fent que la preca- més personal. I ja ho tenim: recupe-
de perdre-hi diners i no s’arrisquen rietat sigui la única opció possible. ració dels beneficis sense recupera-
a contractar. Si això fos així, com Mentrestant, el percentatge de la ció dels llocs de treball destruïts. El
és que Catalunya i l’Estat espan- temporalitat dels contractes nous ha preàmbul del II Acord ho confirma:
yol tenen rècords mundials en des- augmentat. “la recuperació dels marges econò-
trucció d’ocupació durant la crisi? mics ha de servir per a l’augment de
Doncs bé, en primer lloc perquè la les inversions en instal•lacions i la
nostra economia produïa poca cosa Recuperació sense millora de la formació del personal
més que deutes i pujades de preus ocupació i la gestió empresarial”, però no per
immobiliaris. I perquè els aco- a la creació de nous llocs de feina!
miadaments aquí són molt fàcils i Ja fa temps que el model empre- Ja ens han deixat clar que no es
econòmics, perquè tenim contrac- sarial imperant és el que organitza crearà ocupació a curt termini, per-
tes temporals i de curta duració. En el cost laboral de manera variable. què això depèn d’un context econò- ocupació és l’estratègia en marxa, degradació social i una accentuació
canvi, això no influeix en la creació Fa que es pugui comptar amb més mic sectorial i territorial que ara és però ens farà sortir de la crisi? Amb de la desigualtat.
de llocs de feina. És una fal•làcia plantilla o menys, més hores de fei- altament desfavorable. Però el que l’empobriment de la població, di-
que contractar sigui un risc per na o salaris o menys, en funció de no ens diuen és que totes aquestes fícilment es reactivarà l’activitat 1. II Acuerdo para el empleo y la
l’empresari, ja que precisament ens l’oscil•lació dels mercats. mesures dificultaran la creació de econòmica, ja que es debilitarà en- negociación col•lectiva 2012, 2013
contracten per a que els fem guan- El risc de l’empresari de guanyar llocs de treball en el futur. cara més el consum intern, que en y 2014. Madrid, 25 de gener del
yar diners! més o guanyar menys es converteix Els empresaris, i concretament el cas de l’economia catalana és 2012. L’autoria és col•lectiva de
La generalització de la temporalitat en la seguretat de guanyar sempre els catalans, han demostrat ser molt més important que l’extern. CEOE, CEPYME, CCOO i UGT,
en els contractes durant els anys 80 més, perquè quan els seus benefi- aquells qui menys interès tenen per Mentre no es demostra que aques- que signen, i bufets d’advocats
i 90 no va donar lloc a un increment cis podrien veure’s reduïts perquè l’ocupació. tes polítiques són un fracàs, se’ns d’empresa, experts del Fedea i el
de l’ocupació, sinó a una completa cauen les vendes o s’encareixen És hora que la feina la gestionem aplicaran les mateixes receptes neo- governador del Banc d’Espanya,
precarietat dels llocs de treball exis- alguns costos, per exemple, podrà les persones directament implica- liberals amb dosis augmentades, entre d’altres, que no signen.
tents i dels que es van crear a me- retallar costos laborals. Els seus des, és a dir, els treballadors i tre- i l’economia transitarà per moltes 2. El verb “inaplicar” no està al
sura que es va reactivar l’activitat compromisos amb els treballadors balladores. La recuperació sense dificultats i incerteses, una intensa diccionari, però sí al BOE.
Menys salari, més feina i més atur! Més alumnes i en pitjors
condicions!
Federació d’Ensenyament
augmenta els impostos als més rics, del curs 2012-13 i el que fan, substan- Des de CGT Ensenyament dubtem se- vats concertats de la mateixa localitat.
CGT Catalunya anuncia noves retallades als sectors cialment, és reduir les hores de coor- riosament dels seus càlculs i opinem
més desafavorits. dinació en horari lectiu, traslladant-les que és una primera mesura per guan- Cal un pla de lluita
El 17 de febrer, la consellera de Go- totes o una part important a horari yar hores lectives i de permanència
contundent!
E
vernació (Joana Ortega) comunicava complementari (tant a primària com en el centre a la que seguiran altres
l 15 de febrer, la coalició CIU-PP
que la retallada del 3% del sou anual a secundària) i augmentar l’horari (de (augment generalitzat de l’horari lec-
va aprovar els pressupostos de la Això és un pou sense fons, les mesu-
es farà a la paga addicional de juny 6 a 9) d’activitats complementàries tiu) abans del començament del curs
Generalitat en el Parlament de Cata- res antisocials no tenen aturador i les
(que quedarà reduïda en un 40 o un d’horari fix al centre, a secundària. vinent.
lunya. Uns pressupostos que sota la agressions a les nostres condicions de
50%) i que no pot descartar de noves Respecte de les activitats de coor-
dictadura financera de la reducció del treball i a la qualitat de l’ensenyament
dèficit públic amaga unes profundes
més endavant. Aquesta mesura anun- dinació: a primària, el Departament Mentrestant, van públic se succeeixen.Cal mantenir
ciada al novembre passat ha de con- s’estalvia 10 hores lectives a cada
retallades de drets socials i de serveis
templar-se a la Llei d’acompanyament centre; a secundària, entre 2 i 6 hores tancant línies i, fins i i reforçar el caliu de les assemblees
públics i uns transvasament de ren-
des de les classes populars a les be-
dels pressupostos, pendent encara en els centres més petits i 10 hores en tot, escoles generals de localitat i dels tancaments
d’aprovar-se al Parlament. els més grans. en els centres. Enfortir i coordinar les
nestants. Entre elles, els 625 milions zones i continuar fent actes, xerrades,
Aquest 3% (que s’afegeix al 5 o 7% A secundària, El Departament guanya Al mateix temps, les direccions dels
d’euros que ens roben als treballadors accions.Des de CGT Ensenyament es-
que cobrem de menys des de juny de més hores lectives perquè s’eliminen serveis territorials estan comunicant a
i treballadores dels serveis i empreses tem convençuts que cal anar a pla de
2010, amb una inflació del 3%, i al 3% les optatives d’ESO amb menys de centres d’infantil i primària que no cal
públiques catalanes, dels nostres sa-
del IRPF i ronda el 15%) no és el to- 10 alumnes i es modifica l’assignació que facin les jornades de portes ober- lluita que inclogui vagues, tancaments
laris, jornades de treball, condicions i
tal de la rebaixa econòmica per aquest d’hores de suport d’atenció directa a tes, que el curs vinent no tindran P3 i altres formes de mobilització i en-
drets laborals, contractes…
any: milers de docents no cobraran el l’alumnat, que es concretarà en 1 h i que, en cas d’escoles d’una línia i/o durir i generalitzar les mobilitzacions
No contents amb aquesta proesa, el
seu primer estadi, més de 7.000 inte- lectiva per cada grup d’alumnes. en barracots, desapareixeran el proper per a aturar l’ofensiva. Hem de pren-
pacte CiU-PP conté una clàusula fi-
rins/es (en el nostre sector, companys/ Aquestes mesures tenen una doble curs o a curt termini.L’excusa és la dre exemple de les convocatòries de
nal per la qual se crea una comissió
es del PAS) veuran reduïts jornada i dimensió: d’una banda, pretenen assu- baixada de natalitat al municipi (sense vagues en altres empreses públiques o
de seguiment que podrà «procedir als
salari en un 15% i tothom, a partir de mir els 15.000 alumnes més del curs opció a la prematrícula) o les dificul- de les universitats públiques. I mentre,
ajustos en l’àmbit de la despesa ne-
la nòmina de febrer, tindrem un des- vinent amb la mateixa plantilla, la qual tats econòmiques per engegar noves és imprescindible convergir amb elles,
cessaris…» és a dir; que l’espoli no
compte superior per IRPF. cosa significa d’entrada: ratios més al- obres; però en cap moment es posa en donar-los suport i plegats avançar cap
s’ha acabat el 15 de febrer i que en
tes, més feina lectiva del professorat, qüestió que el tancament de línies i de a formes de lluita més generals. Si ells
qualsevol moment podem decidir fer-
nos una altra mossegada. Un altre cop 1.500 més càrrega de treball, pitjor atenció centres s’hagi de fer en els centres pri- guanyen, guanyem tots i totes.
qualitativa i quantitativa a l’alumnat;
llocs de treball i, de l’altra, continuar deteriorant les
La rebaixa del 3% necessaris que no es feines de coordinació pedagògica,
del sou en la paga crearan. donant-les un paper subsidiari o com-
plementari i retrocedint molts anys
addicional de juny i
Mentre l’atur ens ofega: el Departa- respecte de la situació i el reconeixe-
d’altres ment aconseguit. En el cas de secun-
ment no contractarà a 1.500 mestres
i professors que segons ells mateixos, dària a més, l’augment de l’horari fix
No ha calgut esperar massa temps, de permanència en el centre, possibili-
calen per a mantenir la mateixa quali-
al dia següent (i segurament aconse- tarà un major incompliment de la co-
tat de servei, a canvi ens augmenta cà-
guint el rècord dels pressupostos de bertura de baixes i menor contractació
rrega de treball, tant en alumnes com
durada més efímera de la història) el de substituts.Amb tot això, pretenen
en hores lectives.
conseller Mas Colell, el mateix que estalviar-se la contractació de 1.500
La consellera Rigau no podia quedar
els havia elaborat i presentat, ens va docents, necessaris davant l’augment
enrere i el mateix dia presentava (no
fer arribar a través de la premsa que de l’alumnat, i la cobertura de les ju-
negociava) una Proposta de mesures
calen més retallades perquè «les pre- bilacions una vegada més sobre les
excepcionals en matèria de personal
visions de creixement que va fer ser- condicions salarials, de jornada, de
docent no universitari durant el perío-
vir per elaborar els pressupostos van feina, de drets laborals i socials…dels
de 2012-15
ser massa optimistes» Ni dimiteix, ni docents de l’ensenyament públic.
Les mesures són d’aplicació a partir
10 Març de 2012

12. TREBALL-ECONOMIA
Laboral? Això és una
reforma empresarial
de l’atur el 2009, que va passar del
Madrilonia.org
12% al 20% en pocs mesos es va
produir a partir d’un descens simi-
lar en la taxa de temporalitat, és a
“Q uant pitjor, millor” s’ha con-
vertit en la màxima del nou
govern espanyol. Sembla que els mi-
dir, una bona part dels treballadors
temporals es va anar de manera au-
tomàtica, sense intervenir acomiada-
nistres han llegit atentament el llibre ment, a l’atur.
de Naomi Klein “La doctrina del Les estratègies de reabsorció de
xoc”. Insistir en el malament que es- l’atur aposten clarament per la
tan les coses permet prendre mesu- multiplicació de les formes degra-
res extraordinàries. Aquesta manio- dades de treball. Els contractes de
bra és clara en el cas de la reforma formació s’allarguen fins als tren-
laboral. El PP ha vingut repetint que ta anys, els part-time poden fer
l’atur anirà en augment el que obliga hores extraordinàries i s’imposen
a fer una reforma de gran importàn- treballs “comunitaris” per als atu-
cia i acabar donant tot el poder a les rats. Aquesta política s’orienta en
empreses. La nova reforma col•loca la direcció d’una societat de plena
a les empreses com jutge, sent part activitat, sense que es pugui parlar
interessada, de les condicions labo- de plena ocupació. La mentida que
rals. Decidiran a cada moment el sa- només és possible una integració so-
lari, la durada de la jornada i les fun- cial per mitjà d’un salari (cada vega-
cions dels seus treballadors, passant da més difícil d’aconseguir) només
per sobre dels convenis col•lectius, retarda l’obvi: una nova vinculació
àdhuc sense entrar en pèrdues. entre ciutadania, drets i renda, que
permeti la mobilitat i la producció.
ses, culpables de més del 71 % de venis col•lectius a escala de sector dels petits empresaris de treballa-
Reduir els salaris l’evasió fiscal que es comet en el es presentava, precisament, com dors barats i sense capacitat de ne-
Per ventura no realitzem ja labors
sense retribució salarial que són in-
per a incrementar país. Si de debò es tractés de recon- un llast per a les petites empreses. gociació. El sentit polític és doble, dispensables? Serien possibles els
els beneficis ciliar els interessos de les empreses Des d’altre punt de vista, aquesta de forma immediata s’intenta guan- beneficis empresarials sense una
i els treballadors també es podrien era precisament una de les poques yar el suport dels autònoms i petits
empresarials lligar els salaris als beneficis de les formes que tenien els treballadors empresaris a les polítiques del PP i,
gran quantitat de treball no pagat?
Aquestes preguntes remeten a la
empreses quan creixin; però aques- de les petites empreses per a gaudir a nivell general, s’obre una bretxa qüestió de com es genera la riquesa
Reduir el salari dels treballadors ta fórmula, curiosament, no se’ls ha de mecanismes de protecció fixats de diferenciació social entre els au-
sens dubte augmentarà els benefi- en el moment actual.
ocorregut. pels treballadors de les empreses tònoms i petits empresaris, que no
cis empresarials, considerats com La reforma s’excusa que el prin- més grans, amb major pes sindical i són sinó precaris amb capacitat de
el més important per al creixement, cipal problema de les Pymes, que amb major capacitat de negociació. contractar, i els seus, cada vegada
El gran problema és
però no s’estableixen els meca- creen el 80% de l’ocupació, és la Donat el pes de les petites empreses més indefensos treballadors, d’altra el lucre especulatiu
nismes perquè aquests beneficis rigidesa laboral. No obstant això, en l’estructura d’ocupació actual, banda, també precaris.
s’inverteixin a generar ocupació. el que afecta a les Pymes és la re- els convenis a escales més petites, El problema estructural de
Qui assegura que els beneficis no en una situació d’elevades taxes l’economia espanyola no és el seu
es repartiran entre pocs accionistes
ducció de demanda i l’absència de L’abaratiment de mercat laboral, sinó la seva espe-
crèdit. Respecte al crèdit, els bancs d’atur, que dificulten la recuperació
o acabaran en la Borsa? Mentre les estan rebent diners públics a munts de la força de negociació, equival l’acomiadament no cialització, animada per la Unió
apostes borsàries suposin més be- que destinen a pagar els seus pro- a asseure les bases d’una despro- genera ocupació Europea, en la construcció i el tu-
neficis que la inversió productiva, pis deutes o obtenir beneficis en la tecció laboral generalitzada en la risme. El problema estructural de
les empreses i inversors preferiran compra de deute públic; per tant, pròxima dècada. L’altre gran argument de pes per a l’economia mundial és l’hegemonia
el mercat financer. No hi ha cap ini- el que les petites i mitjanes em- Més enllà del cop contra la força legitimar la reforma laboral és que de les finances, el seu lucre espe-
ciativa seriosa per part del govern preses necessitarien és una xarxa de negociació dels treballadors i a l’abaratiment de l’acomiadament culatiu i la seva amnistia fiscal. El
ni de la Comissió Europea per a de cooperatives de crèdit ètiques l’augment de la precarietat, la refor- acabarà amb el mercat dual de tre- poder adquisitiu dels salaris porta
regular i gravar el mercat financer, que assegurin liquiditat. Respecte ma laboral és una mesura amb un ball. És cert que vivim en un mercat anys en descens, però el crèdit as-
la qual cosa és un factor essencial a la reducció de la demanda, a les fort sentit polític. laboral bipolar: d’una banda, aquells sociat a la bombolla immobiliària
per a desenvolupar l’economia pro- Pymes els perjudiquen els salaris Recordem que el petit empresari treballadors amb contracte indefinit va amagar els problemes. Mentre no
ductiva. D’altra banda, una reforma és, en la major part dels casos, un i drets adquirits i, per l’altre, els tre- s’enfrontin aquests problemes sinó
baixos i la contracció de despesa
que afavoreix la desprotecció, l’alta treballador subordinat a les grans balladors amb contractes temporals, que s’intenti augmentar la compe-
pública, perquè redueix el con-
rotació entre atur i ocupació, i la empreses mitjançant la subcontrac- la concatenació legal dels quals fa titivitat a través de la devaluació
sum, i el fet que a partir d’ara sigui
pèrdua de capacitat de negociació tació, que a més assumeix els seus que els altres drets es vegin molt de salaris, de l’empobriment de la
més barat acomiadar no soluciona afeblits.
no trigarà a tenir com resultat una l’actual problema que no hi ha de- propis costos de protecció social i població, només ens queda igualar-
caiguda dels salaris, que les empre- Per a les empreses, els contractes nos “per baix” als països de baixos
manda: necessiten que la població rep directament les pressions mer-
ses celebraran, però que farà caure temporals sempre seran millors que costos laborals i competir per les
accedeixi a renda. Enfrontar a pe- cantils de la competència a través
encara més la demanda, l’activitat els indefinits, sigui quin sigui el cost engrunes d’una riquesa concentrada
tits empresaris i treballadors és una del mercat de crèdit. Dit d’altra
econòmica i, de nou, l’ocupació. d’acomiadament, perquè els tempo- en poques mans. Recordem que a
estratègia per a dividir als de baix, forma, pot ser que els autònoms i
rals no tenen cost d’acomiadament: Espanya unes 1.400 persones con-
El poder donat a les empreses òb- als que estan sofrint la crisi, mentre petits empresaris “no tinguin caps” s’acaba l’obra i servei i el treballa-
via, a més, la relació causal entre la però depenen de les decisions trolen els recursos equivalents al
el 1% es dedica a recompondre els dor es va al carrer.
seva poca transparència i la crisi. dels seus clients i, sobretot, dels 80,5% del PIB.
seus balanços comptables. Disminuir el cost de l’acomiadament
L’adaptació dels salaris als bene- bancs. Per descomptat, l’extensió Que la gent pugui accedir a renda
del contracte indefinit només re-
ficis de les empreses passa per alt d’aquestes figures laborals té a per a estimular la demanda depèn
l’anomenada enginyeria comptable: Escac i mat als veure amb un mantell ideològic en
dueix els drets dels que ho aconse-
de millors salaris i d’una fiscali-
gueixen, però no incentiva que les
si no hi ha un control sobre la des- convenis sectorials el qual l’emprenedor apareix com empreses augmentin aquest tipus de tat que asseguri el repartiment de
viació de fons i un topall salarial per una espècie d’heroi del capitalisme contractació. l’abundant riquesa.
a amos i alts directius, és en extrem En realitat l’excusa de la suposada avançat que contrasta agudament I menys donant més competències Que el crèdit circuli depèn d’una
senzill presentar uns comptes que rigidesa laboral, que ningú ha pogut amb la seva precària posició davant a les ETTs. N’hi ha prou amb “no banca pública i ètica que sigui capaç
demostrin reducció de beneficis. justificar ni empíricament ni com- els vaivens de l’economia finance- renovar” per a castigar queixes, em- de donar seguretat a les petites em-
N’hi ha prou amb pujar-se el sou o parant-la amb altres règims de pro- ra. barassos, rebuig a hores extres, se- preses i autònoms. Però si no volem
les dietes, crear divisions empresa- tecció europeus, és l’ocasió perfecta El moviment de fulminació dels guiment de vagues, etc. Si les línies que les bombolles es repeteixin, si
rials internes o falsejar directament per a acabar amb una de les bèsties convenis sectorials consisteix, des productives tenen puntes i valls en volem construir un model econòmic
els comptes. L’antic president de negres dels empresaris espanyols: d’aquest punt de vista, a intentar la necessitat de treballadors, caldria just i sostenible, ambdues qüestions
la patronal, ara en procés judicial, el conveni sectorial. En la mateixa contrarestar la forta inseguretat que crear nous drets per als intermitents, haurien d’anar acompanyades d’un
bé ho sap. El gendre del rei també línia de la resta dels arguments de produeix en els emprenedors mi- no intentar combatre la temporalitat debat per a què i com s’ha de pro-
ho sap. I ho saben les grans empre- la reforma, la negociació dels con- tjançant la posada a la disposició amb mesures ineficaces. La pujada duir.
Març de 2012 11

13. TREBALL-ECONOMIA
Retallades
per a la Utilització de càrrecs
desigualtat
Secretaria de la Dona
Comitè Confederal CGT
públics per a fer
L a dona amb la pota trencada i a
casa. Així és com volen veure’ns
des del poder. Perquè saben que si
ens deixen, podem fer un món molt
negocis privats
diferent. Però no volen. Les succes- Ja n’hi ha prou d’aprofitar-se de l’Administració Pública per a benefici
sives retallades i suspensions de lleis particular
i decrets previstos, fan que la paraula
IGUALTAT vagi perdent el sentit poc
a poc i demostren que, ficar la tisora Federació Comarcal de sous, retallades dels serveis i realitzen al servei dels ciutadans, en els salaris de regidors, gerents i
en els serveis socials, ens afecta més a Baix Camp CGT ajuts als ciutadans i ciutadanes de ja que si volem trobar solucions de càrrecs de confiança, també es tin-
totes que a tots. la nostra ciutat i la nostra comarca, cara a un nou enfocament de la crisi, dria que corregir la injustícia social
Ens retallen les prestacions de la llei un concepte davant el qual caldria ens hauríem de replantejar en primer que es va cometre en retallar del 5%
E
de dependència, perjudicial tant per a l sindicat de la CGT a nivell de donar-li altre enfocament molt dife- lloc a qui hem de retallar i per quins al 15% als treballadors públics, que
les dones que es queden a cuidar els Reus, en representació dels tre- rent. Per això pensem que JA N’HI motius. en molts casos a més són mileuris-
seus familiars directes com per a les balladors i treballadores dels serveis HA PROU de que la crisi només la També caldria demanar-lis que facin tes.
contractades amb aquesta finalitat. paguin els treballadors, mentre no públic el que fan i cobren els “antics Perquè pensem que la crisi no l’hem
públics, tant de l’educació, dels ser-
Les empreses d’ajuda a domicili por- paren d’omplir-se les butxaques uns càrrecs de confiança” que encara es de pagar aquells que no l’hem pro-
veis sanitaris i del transport públic
ten mesos sense cobrar. Cada vegada quants polítics, gestors i assessors mouen per l’Ajuntament i empreses vocat, exigim als gestors municipals
com de l’administració pública en
es fan menys centres de dia públics. de confiança, que a banda de que no i organismes municipals. congruència, transparència real, una
general, volem manifestar el nostre
I aquests treballs tenen cara de dona. practiquen amb l’exemple, tampoc Finalment, davant la situació actual actuació ètica i que es demanin res-
rebuig a l’enfocament que fins ara
Les empreses de neteja contractades no han passat cap mena de prova o de tant de malversament de diners ponsabilitats a qui correspongui.
s’està donant a l’actual situació de
per les diferents administracions es- examen per a demostrar les seves
crisi.
tan plenes de dones amb contractes capacitats per ocupar determinats
I més en un context com l’actual de
a temps parcial a les que, en molts càrrecs, menyspreant als empleats
greu crisi econòmica, a nivell gene-
casos, se’ls deuen diversos mesos de públics que en el seu moment van
ral però també de forma molt des-
salari. haver de passar unes proves selecti-
tacada a nivell local de Reus, amb ves prou dures, aportant prèviament
En educació, aquest any es quedaran
tot un seguit de casos que s’estan els seus estudis, i amb una garantia
buides milers de places de professorat
destapant de presumpta i/o real d’experiència professional demos-
interí, amb el consegüent deteriora-
ment en l’educació de les nostres filles utilització de càrrecs públics dins trada per les seves capacitats i pels
i fills. Cada any que passa és més di- l’administració local (Ajuntament anys de servei als ciutadans.
fícil trobar plaça en una escola infantil de Reus) i diversos organismes i En l’àmbit de la nostra ciutat, ten-
pública. Els menjadors escolars estan empreses municipals (Innova, Tec- int en compte la transparència
saturats de nens i nenes i el perso- noparc) per a obtenir beneficis per- que l’actual Govern municipal de
nal que els atén és insuficient, i se’ls sonals i realitzar negocis privats a l’Ajuntament de Reus ens vol fer
deuen diners en alguns casos també. costa de l’erari públic. Si a tot això creure que defensa, com a sindicat
En sanitat amenacen amb el copaga- hi afegim els salaris escandalosos amb una presència prou important
ment i, en tenir major esperança de que determinats gestors d’empreses dins l’àmbit de l’Administració Lo-
vida, les dones carregarem amb ell i organismes municipals han estat cal, demanem que comencin fent
més que els homes. La supressió o el i estan cobrant, tenim al davant un públics els estudis i carreres univer-
no compliment dels concerts amb els panorama marcat pel malversament sitàries que tenen els actuals polítics
hospitals privats per les interrupcions de recursos públics i unes pràctiques i càrrecs de confiança, conjuntament
voluntàries de l’embaràs, fa que en presumptament corruptes o, si més amb els sous reals que cobren, inclo-
diverses comunitats estiguin avançant no, molt poc ètiques. ses les dietes derivades de les assis-
els diners per avortar les mateixes do- El concepte d’aquesta paraula “cri- tències als Plens Municipals, Con-
nes si”, marca una situació de retalla- sells i reunions d’Organismes varis,
Segueix sense ser reconegut el treball des de llocs de treball, retallades així com els horaris i les tasques que
que s’exerceix a casa, que és el pilar
de la nostra societat masclista i pa-
triarcal, i que acaba convertint-se en
treball gratuït. CGT guanya la demanda de la borsa d’hores a Seat
Semblant és la situació de les dones de
fer feines perquè, tot i haver-se apro- reclamar-nos, ni fer negoci, amb els presentarà recurs al Tribunal Supe- llador acabava pagant per anar-se’n.
vat al novembre la reforma del règim Seccions Sindicals CGT Seat
dies “U” que tinguin més d’un any rior de Justícia de Catalunya. Però Tal com dicta la sentència els tre-
de la seguretat social, la precarietat del d’antiguitat. El deute, que aquests per a la CGT i per als/les treballadors/ balladors que van causar baixa en
seu treball fa que les persones treba- anys ens han anat endossant, no té es ja és una victòria, que de moment, l’últim any, estarien a temps de re-
lladores pensin que no els val la pena i
les ocupadores s’estiguin qüestionant
el seguir amb el seu servei, més quan
T ranscrivim part de la sentència
del jutjat social nº 21, sobre la
nostra demanda de la borsa d’hores,
vigència ja que qualsevol reclamació
de quantitat, a l’any prescriu.
La borsa d’hores es va vendre en el
anul•la el llast amb el qual l’empresa
ens ha estat fent xantatge aquests
anys, i que, amb els increments bru-
clamar judicialment aquesta borsa.
Segons els nostres càlculs, un dia de
borsa d’un oficial de 3ª C, equivaldria
gairebé no hi ha subvencions estatals en la qual es resol: “En la demanda 2003 com una assegurança contra els tals de ritmes de treball i l’esclavitud aproximadament, a 80 euros. Això
que reconeguin la finalitat concilia- interposada per les Seccions Sin- ERO i els acomiadaments. No obs- pactada en conveni, havia de ser re- multiplica-ho per 25 que és la mitjana
tòria del treball d’aquestes dones. dicals de CGT a SEAT Martorell i tant això, des de llavors, hem tingut tornada treballant en festius i caps de de dies a deure (encara que hi ha ca-
No volem acabar sense nomenar a les SEAT Zona Franca contra SEAT S.A. els 660 acomiadaments pactats en el setmana. sos de fins a 80 i 100 dies en negatiu).
dones maltractades, que estan veient refuso els excepcions de defecte legal 2005, 5 ERO temporals, 4 d’ells tam- No és la primera vegada que UGT i O sigui, una autèntica aberració, que
com es retallen les subvencions a les en el mode de proposar la demanda, bé acordats en tres anys, i 330 aco- CCOO prenen acords il•legals amb diu molt de la comissió de seguiment,
organitzacions que gestionen els cen- i de inadequació de procediment, miadaments salvatges el 2010. Volem l’empresa. Recentment la Inspecció de la qual també estem exclosos.
tres d’assistència i com disminueixen oposades ambdues per l’empresa parar aquí i recordar que, en aquesta de Treball ha reconegut que l’Acord Esperem no seguir escoltant estupi-
els recursos destinats a la seva protec- demandada, i accepto substancial- ocasió, la solució es va donar per una de Millora del Procés (RDEs) és deses indignes sobre les conquestes
ció, convertint-se en el més evident ment la demanda, per tant, declaro mobilització unitària que va para- il•legal, ja que exclou al Comitè de de la CGT, ja que són conquestes per
símbol de tots els drets que les dones que els saldos creditors d’hores de litzar la fabricació. La garantia per Seguretat i Salut, ardit que estan a tots/es els/les treballadors/es. El
estem perdent amb aquesta estafa que treball que els treballadors tinguin a l’ocupació no passa per acceptar posant de moda l’empresa, UGT i que tots els sindicats, amb els seus
anomenen crisi.Davant d’aquesta si- envers l’empresa, estant subjectes acomiadaments, ni ERO, ni congela- CCOO, per a excloure a la CGT. afiliats, hem de fer és prendre el ca-
tuació només hi cap la rebel•lió mas- al termini general de prescripció cions, ni retrocedir un segle en condi- Volem recordar que en els últims anys rrer, paralitzar les fàbriques, per a
siva i decidida de totes les persones d’un any i, sense perjudici dels pos- cions de treball. És l’hora d’aixecar un elevat nombre de treballadors que lluitar de debò contra la misèria que
que creiem i lluitem perquè la paraula sibilitats d’interrupció del termini, el cap i batallar! i no de seguir ac- han causat baixa de SEAT, han estat ens preparen governs i empreses i
IGUALTAT tingui sentit. n’extingueix el dret de reclamació o ceptant tot el que vol la patronal i els estafats pels descomptes de la borsa recuperar d’una vegada per sempre,
El 8 de març (i tots els dies) sigues pretensió”. seus serfs obedients del govern. d’hores de la seva liquidació ja que la la nostra dignitat com classe treballa-
lliure i lluita. En altres paraules; l’empresa no pot L’experiència ens diu que ara SEAT liquidació sortia negativa i el treba- dora.
12 Març de 2012

14. TREBALL-ECONOMIA
Breus sindicals
Campanya per la aturades el 14F sell Comarcal,
Judith Heras (PP)
readmissió d’Anna al sector del per aquest càrrec
Pozo a Girona Telemàrqueting tot i que, segons
els treballadors de
S’està portant a terme a Girona una Des de CGT, davant dels abusos de l’ICODE, mai as-
campanya contra l’acomiadament el les empreses de Telemàrqueting, sisteix al seu lloc
passat mes de desembre de la res- es van convocar aturades el 14 de de treball.
ponsable del Sindicat de la Neteja febrer per a les i els treballadors Per tot això,
de CGT de Girona Anna Pozo, aco- d’empreses de Telemàrqueting, i les no atendre a la
miadada per part de l’empresa Eulen empreses de treball temporal o de sol•licitud dels
per la seva tasca sindical en defensa gestió de cobraments el conveni de treballadors de
dels seus drets i els dels seus com- les quals sigui el de Contact Center. recol•locacions o
panys/es. Amb les aturades es volia dir ben alt l’aplicació d’un
L’empresa també va sancionar amb a la patronal que ja estem cansats i ERO temporal
setze dies d’ocupació i sou a cinc farts del seu brut joc i de la seva ex- sense extinció
membres del Comitè d’Empresa per plotació i que cal treure’ns la por ja dels contractes i
anar al centre de treball d’Anna Pozo que en aquest precari sector la lluita no mostrar cap
(CEIP Joan Bruguera) a informar so- ha de ser diària per defensar millors interès en trobar
bre els acords presos en una reunió condicions de treball i la professio- una alternativa
sobre Prevenció de Riscos Labo- nalització del sector per sortir de la viable als acomia-
rals, amenaça amb l’acomiadament precarietat que pateixen els treba- daments, CGT ha
a les treballadores que s’atreveixin lladors. Per a la CGT no queda més exigit la dimissió
a parlar amb el comitè, retalla drets camí que la lluita per un Conveni del president, el
adquirits, augmenta la jornada, i els Digne i una demostració de força del gerent i la vice-
pren dies d’assumptes propis etc, personal del Telemàrqueting. presidenta del Consell Comarcal. nòmina del juny balladors/es de tot l’Estat espanyol
han perdut la feina i la seva forma de
etc. També va descomptar les hores subsistir des que les empreses New-
sindicals de la nòmina a unes repre- El Govern de Catalunya aplicarà co i Spanair han tancat, aquesta sen-
sentants de les treballadores afilia- La CGT de Tarragona La Generalitat aquest 2012 una reducció del 3% en se previ avís, amb una desinforma-
des a la CGT, practicant així una po- contra l’ERO a denega els dos ERO’s
els sous anuals dels treballadors pú- ció total envers els seus treballadors,
lítica que pretén limitar els drets de blics, una retallada que s’aplicarà ín-
llibertat sindical i atemorir a tota la
l’ICODE a FUNOSA tegrament en la nòmina de juny, que
que van cobrar a 1.000 € el mes de
gener, per sota del seu sou.
plantilla perquè no reclami els seus inclou la nòmina ordinària i la paga Des de CGT es va exigir tant a
drets legals. L’ICODE (Institut Comarcal L’empresa FUNOSA situada a Òde- extra de l’estiu. Aquesta rebaixa les empreses com al Ministeri de
Totes aquestes sancions i mesures d’Ocupació i Desenvolupament na (Anoia) no podrà dur a terme els forma part d’un paquet de mesures Foment que els abonessin aquest
són senzillament una tàctica per Econòmic), és un organisme autò- dos expedients de regulació que te- que inclou entre d’altres, la reduc- mes que havien treballat, garantir
camuflar la reducció 200 hores de nom del Consell Comarcal del Tarra- nia previstos per a un total de 330 ció d’un 15% de sou i horari dels els màxims llocs de treball possi-
servei que l’empresa Eulen ha rea- gonès que treballava per potenciar treballadors tal com ho ha resolt el interins i modificacions de condi- bles, així com que regularitzessin
litzat, una empresa subcontractada el desenvolupament de la comarca Departament d’Empresa i Ocupació cions laborals com l’eliminació del la seva situació d’aturats per poder
per l’Ajuntament de Girona que mitjançant la realització de diver- de la Generalitat de Catalunya que tiquet menjador i la reducció de dies sol•licitar la prestació d’atur.
s’encarrega de la neteja de bona part sos projectes en formació, orienta- no ha trobat precedents les causes d’assumptes personals, dins d’un pla
dels equipaments municipals tals ció, inserció laboral, assessorament aportades per l’empresa. que inclou la llei d’acompanyament
com centres cívics, escoles i pisci- econòmic i empresarial i promoció Dies de manifestacions, de re- dels pressupostos per estalviar 625
nes públiques. La reducció d’hores turística de petits municipis. milions d’euros. CGT exigeix a
collir informació i de presentar
no només perjudica econòmicament Els representants polítics van apro- al•legacions a la Generalitat han La reducció del 3% que s’aplicarà Telefónica la creació
a les treballadores sinó que afecta var a mitjans de febrer un ERO a tots els treballadors de
negativament a la neteja dels equi- d’extinció contractual que confirma-
tret els seus fruits i finalment els d’ocupació
treballadors no s’hauran d’acollir l’administració i del sector públic
paments municipals i acusen al con- va la mort de l’ICODE i l’extinció a cap dels dos ERO’s presentats el s’acumula a la retallada del 5% que
sistori gironí de ser còmplice amb del contracte per a onze treballado- va aplicar el govern espanyol de José Durant la negociació del tercer ERO
passat mes de desembre, un ERO
l’empresa de neteja. res. CiU i PP van votar a favor del Luis Rodríguez Zapatero el 2010. a Telefónica, als sindicats que final-
d’extinció per a un total de 36 tre-
Contra aquest atemptat al dret a la ERO amb la complicitat del PSC- ment el van signar (UGT, CCOO,
balladors i un ERO de suspensió per
lliure expressió i a la llibertat sin- PSOE i d’ERC. STC-UTS), se’ls va omplir la boca
a 294 treballadors durant 10 dies hà-
dical s’han portat a terme un seguit La CGT considera que l’ICODE és dient que no anava a suposar cap
de mobilitzacions (concentracions i viable i necessari en un període de
bils cada mes en un període comprès Contra el tancament cost per a l’Estat. No obstant això,
entre la resolució de l’expedient i el de la planta de Derbi
manifestacions) a Girona per la seva crisi econòmica en què el que cal després del canvi de Govern se-
31 de desembre del 2012.
readmissió incondicional. és generar ocupació, no destruir-la,
El Departament d’Empresa i Ocu- a Martorelles gueix pendent el desenvolupament
i que eines com l’Institut afavorien reglamentari de la disposició addi-
pació ha resolt denegar a l’empresa
aquestes polítiques de dinamització cional 16a de la Llei 27/2011, d’1
l’execució de la suspensió dels El grup Piaggio ha decidit tancar i
econòmica a la comarca. Per això d’agost, que obliga a empreses
Noves mobilitzacions 330 treballadors tot acceptant les no fabricar motos a Barcelona. Des com Telefónica a córrer durant
es van convocar concentracions de
a Hewlett- protesta al temps que proposava que
al•legacions presentades pel comitè de l’any passat que va comunicar el dos anys amb el desemborsament
d’empresa on es posaven en dubte seu cessament d’activitat a Marto-
Packard contra els l’austeritat l’assumeixin els repre-
els motius exposats per l’empresa relles s’ha estat remenant la possi-
de les prestacions per desocupa-
sentants polítics, exigint la dimissió ció i les cotitzacions socials, de
acomiadaments per acollir-se a l’ERO –econò- bilitat de seguir amb l’activitat fent
totes i cadascuna de les persones
dels responsables del Consell Co-
mics, organitzatius i de producció-, components per al grup. Tot ha estat
marcal, el gerent del qual, Santiago acollides a aquest expedient de re-
Es va convocar vaga els dies 25 i 26 al•legacions que mostraven que un parany per a guanyar temps i pla-
Pallàs, justificava aquest acomiada- gulació d’ocupació, autoritzat per
de gener a les diverses empreses del l’empresa no té pèrdues, que espera nejar millor el tancament.
ment col•lectiu en la “despesa sobre- l’administració anterior.
grup pels sindicats CGT, CCOO i comandes futures, que dóna dades Des de la Secció sindical de CGT
dimensionada” de l’ICODE. Des de La CGT ha reclamat en el Comi-
CSI, entre elles a la de Sant Cugat incongruents respecte el número Derbi es va convidar a tota la ciu-
CGT es denuncia que dins d’aquesta tè Intercentres de Telefónica, que
del Vallès, en protesta per diversos màxim de treballadors que han de tadania del Vallès Oriental a solida-
despesa cal tenir en compte que aquest import -d’entre 2.718.000 i
acomiadaments improcedents que composar la plantilla per assolir el ritzar-se amb els treballadors/es en
el president del Consell, Frederic 3.494.575 euros cada mes, només
elevaven a 26 el continuat degoteig volum de producció que l’empresa la jornada de vaga del 29 de febrer
Adán, que rep uns 1.800 € mensuals en prestacions contributives- si no
d’acomiadaments que l’empresa considera rentable, que s’han rea- i mostrar el rebuig davant aquesta
per fer aquesta tasca, no va assistir és utilitzat en benefici de la societat,
porta perpetrant des de setembre de litzat una gran quantitat d’hores ex- mostra de prepotència empresarial i
a cap de les reunions mantingudes al menys es tradueixi en la creació
2011. traordinàries i que s’ha externalitzat d’engany cap al futur de les famílies
entre el Consell Comarcal i els tre- d’ocupació, que és una altra forma
Aquesta és la segona vegada que el servei de manteniment de ma- dels treballadors.
balladors de l’ICODE; que suma als de generar riquesa en un país sacse-
es feia una aturada de dues hores 2.500 € mensuals que percep com a quinària, cosa que ha suposat més
jat per les especulacions financeres,
per torn als diferents centres que professor de la URV i aproximada- de 13.000 hores de personal extern.
i governat realment per instàncies i
l’empresa té a tot l’estat. Les mo- ment 24.000 € anuals com a regidor Newco i Spanair personatges aliens.
bilitzacions incrementaran la seva per l’Ajuntament. Així mateix, el ge- deixen a 4.000 En un moment històric important
magnitud fins que l’empresa es com- rent del Consell Comarcal, Santiago El Govern català amb més de cinc milions de perso-
prometi a deixar d’acomiadar treba- treballadores al
Pallàs rep un sou d’aproximadament retallarà el 3% nes en atur, calen accions solidàries
lladors i treballadores. 55.000 € anuals i viu de la política carrer i compromisos reals d’aquelles em-
des del 1991; sense oblidar el sou del sou anual dels preses que generen notables benefi-
CGT va convocar que rep la vicepresidenta del Con- funcionaris en la Des del 26 de gener uns 4.000 tre- cis tot i la crisi.
Març de 2012 13

15. TREBALL-ECONOMIA
> EINES DE DEFENSA JURÍDICA
Els embargaments de
nòmines, pensions...
Un problema a l’ordre del dia
Blanca Rivas, Secretaria además en otro 30%
Jurídica CGT Catalunya del salario mínimo
interprofesional
por cada miembro
E n temps com els actuals, les per- del núcleo familiar
sones es troben en situacions de que no disponga
greus dificultats. Una d’elles, i mol- de ingresos propios
tes vegades la principal en el món en regulares, salario o
que vivim, és la dificultat econòmica. pensión superiores
Les grans xifres d’atur, l’augment de al salario mínimo
les persones i famílies sense cap tipus interprofesional.
d’ingrés, la reducció dels salaris i de A estos efectos, se
l’estabilitat laboral,... han portat a si- entiende por núcleo
tuacions que fa uns anys, per algunes, familiar, el cónyuge
eren impensables. o pareja de hecho,
Sentime a dir que en moments “de los ascendientes y
bonança econòmica”, encara que no descendientes de
fos real, és van assumir compromisos primer grado que
com crèdits, hipoteques,... als que convivan con el
ara no es poden fer front. I no només ejecutado.
això, sinó que altres, degut a infrac- Los salarios, suel-
cions administratives, penals, … es dos, jornales, re-
veuen requerides per jutjats i admi- tribuciones o pen-
nistracions públiques, de diferent siones que sean
rang, per a fer efectius pagaments superiores al salario
que les hi és impossible d’assumir. mínimo interprofe-
Davant d’això s’han de conèixer les sional y, en su caso,
regles del joc o, com a mínim, saber a las cuantías que
on trobar-les. resulten de aplicar
Els embargaments de sous, salaris, final de mes. cep un salari, sou, pensió,... de 845 com a mínim es pugui regular la da- la regla para la pro-
prestacions,... en tenen unes regles euros mensuals. Dels primers 640 ció en pagament. És a dir, que quan tección del núcleo familiar prevista
euros no es pot tocar res. Del que una persona no pot fer front a un en el apartado anterior, se embarga-
que han de ser complertes tant pels Anem a veure quina va de 640 a 845 euros, és a dir, dels deute, per un habitatge, amb el re- rán conforme a la escala prevista en
i les empresàries, que reben el re-
queriment de fer-los, com per les regulació regeix els 205 euros sobrants es pot treure torn de l’habitatge tot quedi tancat. el artículo 607.2 de la misma Ley.”
cada més un 30%. Així, es podrien
administracions públiques. Aquestes embargaments? embargar cada mes 61’5 euros, fins
Que no es quedi, com passa ara, sen- I això que vol dir exactament?
ultimes, sobretot, amb la capaci- se habitatge i amb un deute.Els dife- Fins ara la quantia inembargable era
assolir la quantitat deguda. rents partits però volen esquivar el l’explicada anteriorment, és a dir, el
tat atorgada per la llei de poder fer Així, l’article 27.2 de l’Estatut dels
Un altre exemple seria, una persona debat en aquesta qüestió. Qualsevol SMI més un 10% en el cas d’aquest
executius els seus propis actes i la Treballadors i les Treballadores
que percep un salari, sou, pensió, mesura en aquest sentit, encara que tipus de deutores.
voluntat de recaptar al màxim, in- estableix que el Salari Mínim In-
… de 1.615 euros mensuals. Dels sigui només la dació en pagaments, A partir d’ara, aquesta quantia es
compleixen la llei dia si dia també. terprofesional, a partir d’ara SMI,
primers 640 euros no es pot tocar els enfrontaria amb la banca que tant veurà elevada fins el 150% del SMI,
Algunes administracions públi- és inembargable. En el mateix
res. Del que va de 640 a 1.280 eu- collats els té. Per això, van aplicar
ques traben, de manera sistemàtica, sentit, l’article 607.1 de la Llei és a dir, fins a 960 euros. Així, un
ros es pot embarar el 30%, és a dir, una mesura que volia tranquilitzar la
embargaments directament sobre d’Enjudiciament Civil, a partir d’ara cop executada una hipoteca i venu-
192 euros. Del que va de 1.280 als població.
comptes bancaris. Els embargament LEC, s’estableix que “Es inembar- da la casa, si encara queda un deu-
1.615 euros, és a dir, dels 335 eu- Al Consell de Ministres de l’1 de
sobre comptes bancaris no distingei- gable el salario, sueldo, pensión, te (com en la majoria dels casos),
ros el 50%, que serien 167’5 euros. juliol de 2011 es va aprovar una me-
xen d’on provenen els diners que en retribución o su equivalente, que no la persona deutora no podrà veure
Per tant, cada mes podrien embar- sura que té una petita consideració
ells hi són fet que fa que s’embarguin exceda de la cuantía señadala para embargada cap quantitat del que in-
gar dels 1.615 euros la quantitat de
conceptes no permesos per la llei. el salario mínimo interprofesional.”. amb els deutes provinents de les hi- gressi fins a 960 euros.A més a més,
359’5 euros, fins finalitzar amb el
Per exemple, si han de cobrar una Per això, cal tenir clar, que qualsevol poteques. si existeixen altres familiars sense
deute.
multa de trànsit per valor de 500 quantia que es percebi, fins a 640 eu- El Real Decret-Llei 8/2011, d’1 de ingressos, o amb ingressos inferiors
Aquestes són les regles generals. Ja
euros, doncs li diuen al banc que ros no pot ser embargada. juliol, de “Medidas de apoyo a los al SMI, aquesta quantia s’eleva un
sabem que en la llei i el dret sem-
embargui el compte. Si la persona I a partir d’aquí, què? deudores hipotecarios, de control 30% més per cadascun d’aquests
pre hi ha matissos i especificitats per
percep, el dia 10 del mes, la pres- Doncs a partir d’aquí, les regles del gasto público y cancelación de familiars.
cada cas concret, però com a mínim
tació d’atur, de 635 euros (que no d’embargament per salari, sou, deudas con empresas y autónomos Per exemple, qui tingui al seu cà-
ja sabem per on començar.
es podria embargar), doncs amb pensió o retribució equivalent contraídas por las entidades locales, rrec dos membres de la seva familia
l’embargargament del compte s’estableixen en els paràgrafs se- de fomento de la actividad empre- nuclear sense ingressos propis (la
s’embarguen els 500 euros d’una güents del punt 2 de l’article 607 de Cas especial: sarial e impulso de la rehabilitación parella i un fill o filla) veurà elevat
prestació que no és embargable. LEC. l’embargament y de simplificación administrativa”, el límit d’inembargabilitat fins els
La quantitat es retirada, donada inclou en l’article 1 una mesura con-
a l’Administració que ha trabat
Així, dels 640 als 1.280 euros es provinent d’un deute 1.350 euros.
pot embargar el 30%, dels 1.280 siderada de suport a les persones Aquesta modificació però no ataca
l’embargament, i la persona ha de als 1.920 euros es pot embargar el hipotecari. amb deutes hipotecaris. l’arrel del problema, ja que el pro-
passar tot un calvari per recuperar 50%, dels 1.290 als 2.560 euros es L’article, sota el títol, inembargabi- blema principal el podríem centrar
els diners i, sobretot, per arribar a pot embargar el 60%, dels 2.560 Al juliol de 2011, enmig del debat litat dels ingressos mínims familiars en el dret a l’habitatge. Cada perso-
als 3.200 euros es pot embargar el sobre els bancs, les hipoteques i els diu textualment: na hauria de tenir dret, tal i com es
75% i qualsevol quantia que superi desnonaments de les famílies, es va “ En el caso de que, de acuerdo con preveu a la constitució, a un habitat-
els 3.200 euros és embargable en la aprovar una modificació que modi- lo dispuesto en el artículo 129 de la ge digne.
seva totalitat. fica les normes d’embargament en Ley Hipotecaria, el precio obtenido I més enllà d’això, i amb l’estat ac-
A la xarxa existeixen nombroses cal- cas que el deute provingui d’una por la venta de la vivienda habitual tual de les coses, el problema és la
culadores que ens poden ajudar a de- hipoteca. hipotecada sea insuficiente para cu- usura dels bancs, que no tenen prou
terminar, aproximadament, quina es El debat que s’està intentant traslla- brir el crédito garantizado, en la eje- en quedar-se l’habitage sinó que
la quantia que ens pot ser embargada dar des de les persones i entitats que cución forzosa posterior basada en condemnen a la família ha pagar un
però anem a posar algun exemple. estan fent front als desnonaments la misma deuda, la cantidad inem- deute sense poder gaudir d’allò que
Tenint clar que els primers 640 euros i estan qüestionant tot el sistema bargable establecida en el artículo paga. Condemnen a la persona a la
no es poden tocar. d’atorgament d’hipoteques i denun- 607.1 de la Ley de Enjuiciamiento insolvència eterna sense possibili-
Per exemple, una persona que per- ciant els abusos bancaris, és que Civil se incrementará en un 50% y tats de refer la seva vida.
14 Març de 2012

16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Tema del mes
Retallades de Rajoy: les
dones carreguen amb la
pitjor part
Juan Torres López
M oltes anàlisis han posat en relleu
que els costos de la crisi i de les
polítiques que vénen aplicant els go-
verns al servei de la banca i de les grans
empreses, com a Espanya, recauen
principalment sobre les classes treballa-
dores. No obstant això, se sol concedir
molta menys importància al fet que ho
fan d’una forma molt particular sobre les
dones treballadores i sobre les dones en
general, estiguin o no ocupades.
En el llibre “Desiguales. Mujeres y hom-
bres frente a la crisis financiera” (Icaria
2010) Lina Gálvez i jo vam posar en re-
lleu que la discriminació que sofreixen
les dones havia estat un dels factors que
van ajudar a generar la crisi, en la mesu-
ra que va incrementar la desigualtat que
està a l’origen. I també que si les políti-
ques que apliquessin els governs, com
ve succeint, fossin les que satisfan als
grans grups financers i patronals la crisi
portaria amb si un major augment de les
diferències entre dones i homes. solen estar empleades en llocs de treball de mitjana els pensionistes masculins) i En altre ordre de coses, també serà ex- s’apliquen enfront d’una crisi provoca-
Això últim és el que ha passat i els go- pitjor retribuïts que són els que “llencen a hi ha moltes més dones pensionistes en traordinàriament negatiu per a les dones da pels banquers però que es destinen
verns han estat plenament conscients la baixa” els salaris mínims més reduïts. situació precària, de pobresa o exclusió: el consens que desgraciadament sembla justament a augmentar el seu poder i
dels efectes tan injusts de les seves El salari de les dones espanyoles és molt una mica més del 70% de qui reben les que subscriuen fins i tot els dos grans els seus privilegis. Però això no és tot
polítiques que han pres també mesures més baix que el dels homes -com mitjana més baixes pensions no contributives sindicats, CCOO i UGT, per a promoure perquè, dintre d’ells, les dones suporta-
orientades a ocultar-los o dissimular-los. un 78% del masculí- i la retribució mitja són dones. l’ocupació a temps parcial. Quan la seva ran un pes molt major d’aquests costos.
Així, quan van començar a prendre’s me- per hora treballada que reben és el 76,1% La moratòria en l’engegada de la llei de promoció es fa coincidir amb polítiques Si estan ocupades, perquè tenen més
sures “contra la crisi”, un eufemisme que de la dels homes. I, segons l’esmentada dependència suposa així mateix un per- que deprimeixen l’activitat i l’ingrés, amb probabilitat de perdre el lloc de treball
en realitat ha significat a favor de la ban- enquesta, mentre que el 9,81% dels ho- judici i una càrrega addicional principal- la disminució de la despesa social i de les que els homes i perquè els afectarà en
ca i de les grans empreses, el primer que mes ocupa ocupacions amb salaris més ment per a les dones ja que són dones infraestructures del benestar col•lectiu major mesura que a ells la pèrdua de
va fer l’anterior govern, fins i tot a costa de cinc vegades el salari mínim, aquest la immensa majoria de qui assumeixen i amb un silenci gairebé total sobre la sou i salari; si són pensionistes o reben
d’incomplir la seva pròpia Llei d’Igualtat, percentatge és de solament el 4,77% en la tasca de cuidar a les persones depe- necessitat de promoure avançar cap a prestacions socials perquè la pèrdua
va ser deixar d’avaluar l’impacte que el cas de les dones. nents fora (gairebé el 95% en el cas de la coresponsabilitat entre dones i homes, d’ingressos per les retallades serà ma-
anaven tenint les seves decisions sobre En particular, la congelació del salari les auxiliars de les residències) o dintre no es pot creure que darrere de més ocu- jor que la que sofreixin els homes; si
la diferent situació d’homes i dones. És mínim és especialment perjudicial per a dels seus domicilis o famílies (en més o pació a temps parcial vagi a haver-hi la solament treballen en la seva casa per-
a dir, invisibilitzar el seu efecte desigua- alguns col•lectius de dones com les de- menys la mateixa proporció). possibilitat real de generar més activitat què la menor provisió de béns públics
litari. dicades al servei domèstic (que empra La congelació de plantilles en el sector i més llocs de treball decents sinó altra d’atenció i cura (guarderies, serveis de
Ara, al govern de Rajoy tampoc sembla a 686.000 persones de les quals el 90% públic també perjudica especialment a cosa molt distinta. dependència, etc.) els farà treballar més
que li preocupi determinar prèviament són dones) ja que la seva retribució es les dones per diverses raons. Primer El que vindrà inevitablement serà una hores ja que no es fomenta la corres-
qui seran els pagans o principals be- fixa prenent-lo directament com referèn- perquè les dones són les que en major modificació de la divisió del treball per ponsabilitat i perquè l’augment de l’atur
neficiaris de les mesures que adopta, cia. nombre es vénen incorporant a ell i, so- a tornar a esquemes patriarcals que im- masculí i el tenir al marit a casa en lloc
única forma de poder seguir difonent la I al gaudir de menor renda, les dones bretot, en àmbits més feminitzats (sanitat pliquen especialitzar a les dones en una de treure-li problemes de conciliació els
mentida que les seves polítiques satisfan seran també especialment perjudicades i educació) on les retallades estan sent doble tasca laboral, la no retribuïda en hi augmenta (com han demostrat Lina
els interessos nacionals quan en realitat per la reforma de l’IRPF el cost del qual, més amplis com a conseqüència que la seva família i la puntual i mal pagada Gálvez i Mauricio Matus a “Impacto de
simplement estan afavorint als sectors com han demostrat els tècnics del Minis- en realitat no es busca estalviar despe- en el mercat de treball. O el que és el la ley de Igualdad y la conciliación de la
socials de major renda, riquesa i poder. teri d’Hisenda (http://www.gestha.es/?s sa sinó privatitzar serveis públics per a mateix, una versió postmoderna però vida laboral, familiar y personal de las
La primera bateria de mesures que apro- eccion=actualidad&num=228), recaurà posar-los a la disposició de les grans em- fins i tot més precària encara de la pota empresas andaluzas” (Fundación de
vades és una mostra ben clara que les principalment sobre els treballadors amb preses i bancs. trencada i a casa del franquisme. Estudios Sindicales 2010).
càrregues que genera la crisi es repartei- menors nivells d’ingressos. A més, les dones ocupen en el sector pú- Finalment, i en termes més generals, La patronal i la dreta més recalcitrante
xen molt desigualment entre la població L’ajornament de la millora en la pensió blic els llocs més precaris i per tant més no podem oblidar que la disminució de ha assenyalat en moltes ocasions que
i que perjudiquen d’una manera especial de viduïtat també afecta especialment a afectats per les retallades en nombre i la despesa social, no solament en els les polítiques d’igualtat i en concret les
a les dones. dones ja que hi ha un 44,5% d’elles que despesa de personal. Representen el camps als quals acabo de fer referència, d’igualtat entre dones i homes són sim-
La congelació del salari mínim (per pri- són vídues enfront de solament un 12,2% 30,05% dels funcionaris però el 51,09% està perjudicant també de manera parti- plement “guindas”, luxes que ni tan sols
mera vegada des de 1967) quan és un dels homes. I també el de l’ampliació a dels contractats laborals i el 55,64% cular a les dones perquè les retallades, en temps d’expansió i vaques grosses
dels més baixos del nostre entorn euro- quatre setmanes del permís de paternitat del personal eventual. I, d’altra banda, com està passant especialment en les ens podem permetre. No solament de-
peu (solament per sota del d’Eslovàquia que a més suposa un nou i vergonyós mentre que representen el 70% del cos comunitats governades pel PP, s’estan mostren així el caràcter reaccionari, ar-
o Portugal) perjudica considerablement incompliment de la llei, a pesar que el i categoria més baixos -C2- solament el aplicant més o menys subrepticiament a caic i patriarcal del seu pensament. Amb
més a les dones treballadores que als seu cost és ínfim (entre 200 i 250 milions 29,13% del personal del cos de major molts serveis específicament destinats això va també la seva ignorància perquè
homes perquè hi ha un 15,5% d’elles que d’euros), ja que hauria d’haver entrat ja rang -A1-, són dones, tot això segons a cobrir necessitats o interessos feme- l’experiència ens està demostrant clara-
guanyen menys que salari mínim enfront en vigor l’any passat. l’últim informe del Ministeri d’Hisenda so- nins com els instituts de la dona, els ment que la major desigualtat i la dis-
de solament el 5,6% dels homes, segons La pèrdua de poder adquisitiu que se- bre Personal al servei del Sector Públic serveis d’ajuda jurídica o a destinats a criminació entre els éssers humans han
l’última Enquesta d’Estructura Salarial guiran sofrint les pensions igualment Estatal 2009. En conseqüència, la menor lluitar contra la violència de gènere. estat el fre més potent del progrés i la
(2010). perjudica especialment a les dones ja entrada de personal i l’amortització de En suma. Les classes treballadores i els causa de les crisis i de les pertorbacions
La congelació del salari mínim també que, com mitjana, la pensió que reben places, a més de la congelació de sous, grups socials de menor renda en gene- sistémicas que estem vivint.
afecta de forma més negativa a les do- és més baixa que la dels homes (aproxi- li afectarà principalment als empleats pú- ral són els que en major mesura estan
nes que als homes perquè les primeres madament el 61% de la que perceben blics de sexe femení. pagant els costos de les polítiques que * Article extret de Madrilonia.org
Març de 2012 15

17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN
Parlem Juanito Piquete canta a l’esperan
“Vull estendre les idees llibertà
Txema Bofill, correccions
re en el pamflet. Pretenem que l’actitud
Pep Cara i el só facin reflexionar i, si cal, actuar
als que ens escolten. Amb humilitat però
amb decisió creiem que si el que diem i
cantem ens ajuda a nosaltres també pot
Joan Martinez és un artista po-
ajudar als altres a prendre posicions en
lifacètic underground i lliberta-
aquesta llarga aposta per transformar el
ri. Veu i compositor del grup de
món.
rock punk Juanito Piquete y los
mataesquiroles. Creador de di-
- Com valores el llibre Que pa-
ferents discs. A més de músic,
gui Pujol! del teu amic i guita-
lletrista i activista social, és actor.
rrista Joni D?
Últimament ha participat en diver-
- Com diu a la portada és una crònica
sos curtmetratges. A la xarxa, es
punk. És la memòria viva del meu amic
poden escoltar avenços de les
Joni D sobre totes aquelles coses viscu-
cançons per publicar i també de
des com a úniques i amb la certesa que el
les antigues. El Joan es troba en
present no seria com és sinó hagués es-
una etapa de plena activitat artís-
tat per l’actitud i el compromís d’aquella
tica. Respon a les preguntes de
«trobada» entre llibertaris i punks que de
manera directa i clara.
manera natural van lluitar i lluitem encara
L’entrevista es basa en els dos
per transformar la societat. Té una visió
eixos vitals d’en Joan, conegut
diferent a la dels altres llibres publicats
com a Piquete: música i militància
sobre l’època de la Barcelona dels vui-
anarcosindicalista
tanta. Em sembla un molt bon document
gràfic, un testimoni històric. Recull allò
Música que és essencial segons el parer de
l’autor i el de molts que el recolzem.
- Parla’ns del pròxim concert
del trenta d’abril. Segons el - Tu eres el lletrista i veu del guanyar-te els cigrons? gestat? on es pot comprar o del segle XX i a principis del XXI ja es
cartell, és una «gira fi del món grup Juanito Piquete y mataes- - Dificilíssim viure de la música, però et descarregar? deixa veure l’esperança en la capacitat
2012». S’acaba el món? quiroles. D’on ve el nom? diré una cosa que he experimentat: si li La portada i la contraportada tenen a d’autoorganització del poble. Això ha
- És una manera de donar-li un toc irònic - El nom ens el va posar un col•lega, dones tot el que tens i pots a la música, veure amb una imatge de l’època makh- quedat palès en les actituds i mobilitza-
a la nostra existència. El fet d’anomenar- nosaltres érem i som encara molt fans es possible que la música et retorni part novista. Makhno era un pseudònim que cions que fonamentalment a qui han aga-
la «Fi del món» és per recordar la predic- de grups com ara Johny Thunders & the en forma de «reconeixement». Ens ali- utilitzava de jovenet i el fet que la revo- fat desprevinguts ha estat com sempre a
ció Maia que el món s’acabarà al 2012, i Hearthbreakers, per exemple, i ens agra- menta l’ego que tots els artistes tenim. lució a Ucraïna fos aixafada pels bolxe- la classe política de torn, instal•lats en
en certa manera així és. Qui diu que no dava aquest tipus de nom compost. El En el moment actual penso que alguna vics, censurada i silenciada, té molt a el núvol del poder. La gent s’adona que
serà aquest l’any de la fi del capitalisme nom de piquete té a veure amb el meu cosa dec haver fet bé quan als que jo no veure amb el meu sentit innat de lleialtat no cal cap intermediari quan la resolució
i el començament d’una nova forma de passat de militància anarcosindicalista. agrado gens punxen la meva música als i justícia. D’alguna manera sento que en del problemes pots estar en l’autogestió,
gestionar o autogestionat el món? I mataesquiroles amb la lluita obrera, seus programes. Només per això ja val la el món de la música hi ha molt «traïdor» l’autoorganització, l’assemblea i, sobre-
l’època de la fàbrica, la indiferència i la pena continuar. que t’apunyala per l’esquena, el mateix tot, la sensació que quan el poble lluita
- El 30 d’abril, el dia del concert, por de la gent a ser solidaria en les llui- que va passar als revolucionaris ucraï- per la seva llibertat és difícil aturar-lo.
és el dia del sabotatge. Hi té res tes. Calia recordar-ho als més insolidaris. - Què penses del treball assa- nesos. Essencialment per una qüestió Som molts els que creiem que cada
a veure? Què en penses del sa- En això estàvem alguns de nosaltres... lariat, dels treballs precaris, del de donar a conèixer la nova música des- quatre anys és molt temps per expres-
botatge? treball en general? coneguda del grup i d’explicar a la gent sar una opinió a través d’un paperet. La
- Sempre es millor fer servir la - «Barcelona explota» una por- - Bona pregunta, primerament és que el l’existència de la revolució anarquista a democràcia ha d’evolucionar d’una vega-
intel•ligència que la violència, però hi ha tada d’un CD vostre. Explotarà treball mata. A continuació hauríem de Ucraïna. da. Des de la Grècia clàssica fins aquí
cops en que no hi ha més remei i cal uti- aquesta primavera Barcelona? continuar lluitant per l’autogestió integral encara segueixen havent uns més lliures
litzar els mitjans que tenim a l’abast i el - Crec que ja ho esta fent en aquest mo- de la societat i fer del treball una activitat - Quins són els teus cantants que d’altres, la prova la tenim en la lluita
sabotatge potser una eina útil en cas de ment present, estem en l’inici d’alguna compartida en l’esforç i en el fruit mit- preferits? del propis grecs a l’actualitat, són els que
necessitat. cosa important que potser marcarà el jançant la igualtat. No podem continuar - Dels molt coneguts: Lou Reed, Patti ens ensenyen la cara de l’enfrontament
principi del fi del capitalisme, hem d’estar com fins ara. És el moment de donar un Smith, fonamentals per a mi. quan un poble ha d’estar esclavitzat pels
- Quins projectes tens per a alerta! pas endavant i construir la nostra socie- errors dels «seus» governants. Tot i que
després de la fi del món? tat, si cal al marge de l’actual capitalisme, - I els músics llibertaris que potser l’exemple Islandès de «entalegar»
- El nostre proper disc Alma Libertaria - A part de la música, a què et gradualment, sense pressa però sense prefereixes a la classe financera i als alts càrrecs de
surt a l’abril editat per rock de Kasba i dediques? pausa, de manera decidida. Però abolir - Leo Ferre, Chicho Sánchez Ferlosio, banca podrien ser una bona alternativa.
caldrà fer tots els concerts que es pugui - Bàsicament a escriure, tocar una mi- el salari és el primer pas, per construir Brassens, Víctor Jara, encara que no ho És clar, per això caldria un sistema judi-
dins la gira «fi del món» i a d’altres que queta la guitarra, el justet per agafar una societat autogestionada. sigui, i el Paco Ibáñez que tampoc ho és. cial democràtic, jajaja. 15M és el principi
vagin sortint al llarg d’aquest any i els idees a l’hora de composar i a criar les d’alguna cosa que encara no ha esclatat
següents. dues filles de la meva companya a qui - A Llatinoamèrica, i també aquí, - I els cantautors que més va- de veritat. He participat com a persona
considero com a meves. Estic en un mo- molts companys s’han iniciat a lores de manera individual i com a grup mu-
- D’on treus tanta energia? ment en que després d’haver estat casi l’anarquisme per la música. És - En Ramon Muns, el Moi Rojo, el Jofre sical o artista quan hem estat cridats a
- En això de la música o la poesia hi ha vint anys entre una cooperativa i una eta- vàlida, generalitzable aquesta Ferriols, el Pito Karkoma, el Javi Chis- fer-ho i seguirem fent-ho si el moviment
alguna cosa interior que et dona força pa com a autònom freelance he decidit apreciació? pes, el Iagolokekiero... no claudica en mans d’una opció política
per continuar creant. En aquests mo- dedicar-me només a la música, jo mai he - Crec que la música és una mitjà concreta, o acaba essent utilitzat...
ments treballo en nou repertori i en noves necessitat massa per viure, faig les fei- excel•lent per propagar i fer reflexionar, - La teva mirada sobre el 15M.
cançons per a propers treballs. nes de la casa com d’altres homes que pensar, emprenyar, alegrar, entendrir, Els músics, quina ha estat la - Et vaig escoltar en un concert
conec també dedicats al mundillo musi- seduir i com no aprendre... Per a mi és vostra participació i la teva en a la terrassa de la CGT, on to-
- En els teus discos què pre- cal, no sóc l’únic en això, jajaja. vàlida particular? caves sol i amb vells amics. Et
tens, a què vols incitar els que - Crec que la gent que ha escoltat el tornarem a veure a la terrassa
t’escolten? - En Joan Anton, un amic comú, - El teu ultim disc «La revolu- meu disc anterior (La Revolucion Des- de la seu de la CGT abans que
- Acostar el sentiment i les idees lliber- et pregunta: Pots viure de la ción desconocida», de quina conocida) ja pot esbrinar que en el el govern no la regali als seus
tàries mitjançant les cançons, sense cau- música? Com t’ho fas per a revolució parles? com s’ha textos del disc, alguns escrits a final dòcils amics de CCOO?
16 Març de 2012

18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
m amb...
nça i a l’autoorganització del poble
tàries mitjançant les cançons”
- Quan vulgueu! Sempre he estat obert a l’organització al carrer en las qüestions tots els àmbits de la vida, deixant ben clar aquella època que a la fi va acabar en
les propostes del moviment anarcosindi- purament extra sindicals i picar pedra, que no lluitem per assolir el poder sinó un no sectari i endogàmic per desgràcia) > LES FRASES...
calista vinguin d’on vinguin. estar en els moviments socials. A les per viure en llibertat amb majúscules, En el moment actual hi ha les ràdios que
lluites inevitablement coincidíem amb els sense intermediaris, sense líders, sense funcionen des de fa anys: Pica, Bronka,
Compromís nostres «companys» i això va fer que any guies, no deixant que el nostre egoisme Contrabanda, Inoxidable, parlo de Barna
rere any les coses s’anessin apropant fins manipuli els altres. Cal viure dia a dia. i, fins i tot, una televisió: latele.cat. Hem
social i militància l’any 1984 on semblava que la unitat era de continuar fent mullader, n’hi ha massa
anarcosindicalista possible, però els que ho vam viure allò - Com veus la divisió actual en- poc.
també vam plorar el fet que no s’arribés tre la gran família anarcosindi-
- Com t’inicies a l’anarquisme? a cap acord i a la fi fos l’Estat... Crec que calista? - Estas fent entrevistes en el
- Després d’una reflexió basada en la lec- mai s’hauria d’haver arribat en aquesta - Amb tristor però també amb la certesa programa Voces llibertarias a
tura i envoltat de joves cristians a Itàlia, situació. que els moments que estem vivint faran Ràdio Bronka. Parla’ns de la
vaig decidir que la classe treballadora i la que com en els grans moments històrics teva experiència com a entre-
seva reivindicació com a classe enfronta- - Parla’ns de la teva posició en la gent lluita plegada i no l’importa tant vistador.
da a la burgesia i a l’estat eren la meva aquestes divisions fratricides la lletra G, o la N, o la que sigui. És - Això va començar als anys vuitanta
gent, de fet encara ho són. - Es dolorós veure companys amb al ma- moment d’ajuntar-se ni que sigui a les quan a KRAK Ràdio ja fèiem cosetes,
teix sentiment enfrontats. Aquest sectaris- lluites, crec que els altres processos era l’època que Ràdio Pica va estar clau-
- Com t’has format a la vida? me per ambdues parts, malgrat que una són més lents. Jo, com romàntic que surada temporalment i en Salvatore ens
Quina ha estat la teva evolució i ho fos més que l’altra, va fer impossible la sóc, tinc l’esperança de veure de nou donava quatre lliçons a tots/es. Després
el teu compromís polític? unitat. Per conviure cal voler-ho fer i això l’organització com la que vaig viure vaig estar una curta temporada a Radio
- Vaig començar a assistir a classes a La no és possible si no es fan esforços reals i d’adolescent torni a tenir aquella sensa- 3 fent una col•laboració amb el Manolo
Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Ar- en aquells moments estava tot massa ten- ció vermella i negre al carrer. Il•lusions? Ferreras «Desde la Bahia» fins que el “La mú-
tísticos curs 1972-73, fins als quinze anys dre... Jo vaig deixar l’organització confede- PP ens va fotre fota a tots, època bas-
compaginava aquests estudis fomentats ral l’any 1986 desprès de militar nou anys
quasi sense interrupcions, sense massa
- Qui és l’enemic?
- Hi ha un enemic interior que tots portem
tant dura però molt interessant. Volia fer sica és
per la meva mare amb l’obligatorietat alguna cosa que tingues a veure amb
d’assistir als salesians d’Horta, un col•legi
d’on hem sortit algun que altre personat-
vida privada i havent viscut el cop d’estat
l’any 1981 com a secretari de premsa de
en un grau o altre: la POR. Em refereixo
a la por a ésser lliures, a viure en lliber-
la radio i la contrainformació en un pro-
grama que no fos musical encara que
una mitjà
ge de la música com Sabino Mendez,
avui president de l’SGAE i antic guitarra
la Federació Local: corredisses amb ar-
xius, canvis de casa, detencions, etc., és
tat. L’enemic exterior, són els clàssics: el
capital, la banca, la classe política, els
sempre hi ha alguna música que iden-
tifica a l’entrevistat. El primer programa
excel·lent
de Loquillo i compositor del seus grans
èxits; allà, al marge de sotanes havíem
a dir, el que és normal per a una persona
amb certa implicació a la vida militant. La
mass media i el famós cinquè poder, que
no sabem quina cara té, perquè en té
ha estat radiat dos anys desprès de
produir una serie d’entrevistes a Enric
per propa-
constituït un grup clandestí d’estudiants
antifranquistes. Amb catorze anyets com-
meva posició llavors i ara, malgrat haver
triat una opció, era i és la unitat d’acció i el
moltes i totes elles xungues. Marco, l’anomenat impostor de Mathau-
sen, una oportunitat per la rèplica en un
gar i fer re-
partia amb Sabino pupitre i una revista de
còmic que fèiem a mitges.
diàleg entre les diverses mirades que de
vegades es complementen i de vegades
- Sobre els mitjans de comuni-
cació alternatius (premsa, rà-
àmbit lliure informativament parlant, són
quatre sessions de dues hores on es pre- flexionar
En aquella època adolescent vaig contac- es trepitgen. Avui les coses estan servides dios, webs), digue’ns aspectes tén fer un perfil autobiogràfic des de la
tar amb llibertaris del Guinardó i Sant An- per continuar el debat, ja sense violència, positius i negatius. infantessa fins a l’actualitat, aquest perfil
Estic per
dreu i vaig afiliar-me a la CNT l’any 1977. i això és bo. - Positiu en si mateix és la seva existèn- requeria moltes hores de gravació. Per
De fet per a mi era un fet mític i extraor- cia. En tots els àmbits anem una mica altres persones vam fer un format una
dinari pertànyer a una organització que jo - Persones que t’hagin influen- endarrerits però anem fent. Recordo que mica més lleuger, d’una hora de dura-
tenia idealitzada en aquell moment. Tam- ciat. a finals dels vuitanta plantejàvem una da aproximadament, amb la finalitat de la unitat
bé vaig estar en contacte directe amb el - Josep Costa Font, vell militant de Bada- especie d’emissora alternativa d’àmbit construir un perfil personal, el més íntim
moviment antimilitarista i vaig ser membre lona, a l’època d’en Peiró ell era un jove-
net i va explicar-me moltíssimes coses del
metropolità quan a l’amic PICA li van
xapar la ràdio però mai van poder ofegar-
a que estiguin disposats els entrevistats d’acció i
fundador de la Coordinadora Anti-Mili més per tal d’explicar la seva elecció de lluita
coneguda com a MILI KK (això ja als anys
vuitanta, és clar).
moviment obrer viscudes a la seva pell i
sempre m’aconsellava: Joan al carrer
lo. Em refereixo a una assemblea de rà-
dios lliure que es va fer al carrer Llúria
llibertaria. Crec que serà força interes-
sant i pedagògic per a tots/es
el diàleg
Després va venir l’escissió, abans d’això
els esdeveniments mítics, el míting de
la feina esta per fer, a la presó millor no
entrar-hi, però si hi vas has de continuar
als locals de la CNT-C on entre d’altres
coses s’havia posat a l’ordre del dia una - I per acabar, fes una pregunta
entre els
Montjuïc, les jornades Llibertaries, el
famós V congrés de Madrid, on el meu
amb la tasca revolucionaria. Guillermina
Peiró a qui vaig conèixer i tractar de ma-
proposta d’emissora d’àmbit geogràfic
més gran per arribar a més gent, però
als lectors
- Creus que calen grups com Juanito Pi-
anarcosin-
sindicat va rebre de valent i molts vam
ser expulsats o autoexpulsats, jo no vaig
nera personal tot interessant-me per la
tasca del seu pare el gran company Joan
feta entre totes les ràdios que hi havia en quete i d’altres?
dicalistes
participar directament al congrés, però Peiró, assassinat pel feixisme l’any 1942.
poc després les seves conseqüències En Casas, l’Edo, el Marco, tots ells diver-
organitzatives van afectar a tothom...
Calia renovar-se o morir i jo vaig retor-
sos i entre ells no massa d’acord, de ve-
gades enfrontats representaven d’alguna 15M és
l’inici
nar a l’organització però aquest cop a la manera les diverses formes de sentir i de
«paral•lela» com ens deien els companys viure el sindicalisme revolucionari. Sem-
de la CNT-AIT de l’època. De fet i mirat pre he estat respectuós amb els vells de
amb els ulls del temps els dos tenien raó, la tribu..., encara que no necessàriament d’alguna
però jo mai he entès en la meva innocèn- d’acord.
cia les batusses «fratricides»...
- Com veus el moviment lliber-
cosa que
- Com valores el teu treball pas-
sat com a delegat del metall, o
tari actual?
- Sempre amb esperança, crec que la
encara no
com a secretari d’acció social o
en altres responsabilitats?
pràctica, el mètode i la mateixa idea ha
ultrapassat els «límits» del moviment i
ha esclatat
- Bé, l’organització era més petita que ara
la CGT i la CNT juntes, no sabria donar
que s’ha escampat per altres moviments
que encara que no es denominin ells
de veritat”
xifres mateixos com a llibertaris, si actuen com
però si que puc parlar de les coses que a tals. De totes manes cal lluitar per la
vam fer des de la meva Secretaría: tornar cultura i per la pedagogia llibertaries en
Març de 2012 17

19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Èxit de la vaga
d’universitats del 29F
Massiva jornada de vaga i mobilització universitària i estudiantil contra les retallades
da durant aquest curs, després que el També es van fer manifestacions a la universitat pública i anuncien la con- del 17 de novembre.
Redacció
passat 17 de novembre es realitzés la resta de capitals catalanes, amb unes vocatòria de noves mobilitzacions que Es valorava positivament que el segui-
primera. El motiu bàsic de la protesta participacions d’unes 2000 persones a obrin un debat real sobre el paper que ment de la vaga va ser molt important
responia a l’oposició a les retallades, Tarragona i Girona i unes 3000 a Llei- ha de tenir la universitat pública en el en la majoria de facultats de Barcelona i
E l 29 de febrer l’activitat va ser míni-
ma a les universitats catalanes, en
una jornada marcada per aules buides,
l’increment de taxes i a la degradació
de la qualitat de l’ensenyament públic
superior.
da. Tant a la Universitat de Barcelona
com a la URV de Tarragona es van fer
tancades fins els dies 3 i 2 de març res-
marc de la crisi actual que estem vivint,
un debat que no pot passar per la reta-
llada de les universitats i del propi dret a
rodalies, on l’activitat docent va ser molt
baixa o pràcticament nul•la. En el cas
del personal d’administració i serveis,
piquets informatius distribuits per bona L’acte principal de la jornada va ser la pectivament. l’educació del nostre país, tal com s’està col•lectiu on la vaga del 17 de novembre
part de les facultats i talls de trànsit (a manifestació convocada per la PUDUP La Plataforma Unitària en Defensa produint actualment. va ser menys forta, el 29 de febrer es va
l’AP-7, B-30 i Ferrocarrils de la Generali- a Barcelona, la més important de la de la Universitat Pública va valorar Per part de la CGT de Catalunya es va- notar una incidència sensiblement major
tat a Bellaterra, N-II a Mataró, Av. Diago- jornada, amb milers de persones re- com un èxit absolut la vaga general lorava molt positivament aquesta jorna- de l’aturada.
nal a Barcelona,...), en el marc de la jor- corrent el centre de la ciutat contra les d’universitats i la participació a les ma- da en la qual el sindicat hi va tenir una També es destacava que, en la ma-
nada de vaga universitària de 24 hores retallades a l’ensenyament amb el lema nifestacions, amb un seguiment massiu gran implicació, tant en les tasques de nifestació de Barcelona, a més
convocada per sindicats d’estudiants i “no pagarem la seva estafa, salvem la entre els estudiants i el professorat al- promoció de la vaga com en el funcio- d’universitaris, hi van participar es-
del personal d’administració i serveis i universitat pública”. La mobilització va hora, que una repercussió significativa nament de la PUDUP, considerant l’èxit tudiants i professors/es de l’educació
docent i investigador (PAS i PDI), entre aplegar més de 50.000 persones, la entre el personal d’administració i ser- d’aquesta segona vaga del curs a les preuniversitària, personal sanitari i tre-
ells la CGT, per protestar contra les re- manifestació universitària més gran dels veis. Per a la PUDUP aquesta vaga ha universitats catalanes com la continua- balladors de l’Ajuntament de Barcelona
tallades. Era la segona vaga convoca- darrers 25 anys. obert una nou marc de debat sobre la ció de l’èxit de l’anterior jornada de vaga i d’autobusos.
Un local és un dret! Crònica d’una ocupació a Perpinyà.
dem rebre en el nostre local més de 19 litzar tot el que no havíem pogut fer fins l’ocupació, la va declarar il•legal i va or- exposar el greuge que s’està fent als
CNT 66
persones al mateix temps. perquè estàvem confinats en un espai denar l’expulsió. nostres drets sindicals, d’expressió i
Fou aquest detall que ens va motivar molt reduït. Nosaltres, litiguem contra la injustícia i la de reunió. Desgraciadament el pro-
a passar a l’acció i vam ocupar l’11 de Varem acollir en el local la marxa discriminació de l’ajuntament que allotja cediment al Tribunal Administratiu és
F a 13 anys, a l’any 1997, la CNT-66, a
la Catalunya Nord, enviava una car-
ta sol•licitant a l’alcalde de Perpinyà un
juny de 2011 una guarderia propietat de
l’ajuntament, tancada i abandonada des
d’indignats que venien de la plaça de
Catalunya de Barcelona en direcció a
gratis a set altres sindicats del departa-
ment, i a una trentena d’associacions,
molt lent i haurem d’esperar diversos
mesos més abans de saber-ne el final
de feia dos anys. Brussel•les. Varen compartir l’estada incloent algunes sol•licituds posteriors Però estem decidits i convençuts de
local per al sindicat. Des de 1998 hi han Però el 21 de juny, l’Ajuntament envià amb ells i els vam oferir ajut logístic per a a les nostres. la nostre legitimitat i en la lluita pel
hagut diverses reunions amb els repre- un agutzil i ens ordenava de desocupar dormir i menjar als 40 marxaires. Ens vam veure obligats a recórrer reconeixement de la nostra represen-
sentants de l’ajuntament, per a trobar- el local, i davant la nostra negativa ens Durant el transcurs del Festival Interna- davant el Tribunal Administratiu per tativitat.
nos amb la mateixa resposta negativa: denunciava davant Tribunal Superior de cional de Fotoperiodisme VISA, que se
no hi han locals vacants. Perpinyà per l’ocupació sense dret ni celebra anualment a Perpinyà, la CNT
Amb els anys, la CNT-66 s’ha equipat títol. L’Ajuntament demanà la nostra ex- 66 va acollir en el local del 4 a l’11 de
amb una fotocopiadora, escaner, pro- pulsió, si feia falta amb la utilització de la setembre de 2011 l’exposició “Estiu de
jectors, i el local s’ha fet massa petit per força pública. 2011, sense VISA per Palestina” en
l’equip, els seus membres i les seves Durant l’estiu de 2011, tot i l’amenaça, es col•laboració amb l’Associació França
idees crítiques i creatives, que prenien van dur a terme en aquest local moltes Palestina, molt visitada per ciutadans no
cada dia més espai. Fins i tot els pres- reunions, tallers i permanències diverses, habituals al local.
tatges de la nostra biblioteca de préstec com aquella en suport als jubilats magri- A mitjans d’estiu, la CNT 66 fou convoca-
estan completament plens i ja no poden bins a qui han retirat ajudes i subsidis da davant el Tribunal de Montpeller, quan
acollir més llibres, que ens regalen soli- per haver anat als seus països d’origen, la majoria de nosaltres ens trobàvem dis-
dàriament els vells exiliats espanyols, i condemnant-los així a una precarietat ex- persos de vacances, no obstant molta
queden apilonats en caixes. trema. També tots els dimecres al vespre gent ens ha donat suport, i fins i tot els
Aleshores, al mes de febrer 2011 varem es projectava un film, es feia debat i es companys de la CGT de Girona.
rebre una nota del propietari del nostre compartia un sopar col•lectiu. El 21 de setembre es coneix la delibera-
local, l’Oficina Pública HLM, que ens Aquest local ens ha permès finalment de ció, el Jutge, encarregat per l’ajuntament
indicà que per raons de seguretat no po- respirar, expressar-nos, organitzar i rea- exclusivament per a pronunciar-se sobre
Els que ens roben i ens retallen es reuneixen a Reus el 23, 24 i
25 de març, plantem cara a les seves polítiques!
Des de l’Assemblea Popular s’està govern del PP, l’atac més fort contra
CGT Baix Camp-Priorat
organitzant la resposta ciutadana a els drets laborals produït des de la
aquest congrés per tal de mostrar Transició, una reforma que, a més de
el nostre rebuig a les polítiques en- l’abaratiment de l’acomiadament, el fo-
D avant la realització del congrés
nacional de Convergència De-
mocràtica de Catalunya que es cele-
capçalades per persones com Artur
Mas, Boi Ruiz, Mas Colell o Felip Puig.
ment de la precarietat i la flexibilització
de les condicions laborals, significarà
Per això s’estan organitzant un se- una desregulació quasi total de les
brarà a Reus els dies 23, 24 i 25 de
guit d’activitats, assemblees, debats, relacions laborals, la pèrdua de valor
març de 2012, l’Assemblea Popular
accions i manifestacions a Reus, que dels convenis i el sotmetiment total
de Reus convocarà un seguit d’actes
s’aniran concretant progressivament. dels treballadors i treballadores als in-
els mateixos dies del congrés per tal
Fem una crida a participar-hi a tota teressos empresarials.
d’assenyalar i denunciar als qui es-
tan portant a terme les retallades, la gent afectada per les retallades de Per tot això, fem una crida al conjunt
privatitzacions i desmantellament del serveis públics i prestacions i per les de la CGT de Catalunya, al sindicalis-
sector públic a Catalunya, als qui ens privatitzacions, que bàsicament som me alternatiu, als moviments socials
retallen drets laborals i socials, als qui totes i tots, però de forma molt espe- i als col•lectius i organitzacions de
ens reprimeixen si protestem i exigim cial als treballadors i treballadores, als l’esquerra anticapitalista, a donar su-
els nostres drets, als qui ens exigei- usuaris i usuàries, dels sectors més port a les mobilitzacions que es portin
xen “sacrificis” mentre cobren uns afectats, com són sanitat i educació. a terme a Reus i a participar-hi.
sous elevats per portar a terme les Recordem de pas que CDC (i CiU
polítiques marcades per la banca i els com a coalició) han donat el seu su- www.primaverareus.cat
poders econòmics, veritables respon- port i aprovació a la reforma laboral
sables de la crisi. aprovada el passat mes de febrer pel #primaverareus
18 Març de 2012

20. SENSE FRONTERES La inversió
estrangera a
Transnacionals espanyoles s’han beneficiat del conflicte
Colòmbia està
armat que viu el país, accedint a recursos minerals,
energètics i d’agronegoci o a mercats estratègics tacada de sang
Comunitats camperoles
s’enfronten a
ENDESA a Colòmbia
inundarà 8000 hectàrees, comportant
Jaume Fortuño - IPO
el desplaçament de prop de 400 fa-
mílies, destruint les formes de vida,
les petites economies i les identitats
El preu de la inversió culturals de la població de la vall i
causant una catàstrofe mediambien-
estrangera a tal de grans proporcions.
Colòmbia. El megaprojecte, que en un principi
no va obtenir els permisos per po-
La inversió estrangera a Colòmbia der dur-se a terme perquè afectava
té més sang a les seves mans de la terres fèrtils i productives, va ser
que cap pla de responsabilitat social aprovat gràcies a un decret intro-
corporativa podria netejar. Des de duït per l’administració d’Uribe el
l’entrada de les petrolieres i banane- 2008, i gaudeix avui del vist i plau
res nord-americanes a principis de del govern actual, del que el Minis-
segle, els EUA han tingut en el país la teri de Medi Ambient i Desenvolu-
porta d’entrada a l’Amèrica del Sud i llevó a cabo una estrategia política y la població continuava defensant moviments socials colombians, pre-
pament Sostenible va incomplir els
el seu aliat més ferm a la regió, mo- militar entre el Estado y la empresa, dels seus drets. Comunitats afecta- fereix mirar cap a una altra banda, i
acords signats el 17 de gener per a
tiu pel qual “l’oncle Sam” sempre ha (...) que se evidenció en este desalojo des per projectes similars, han estat de vegades, fins i tot, adherir-se a el
continuar les negociacionas amb la
jugat un paper important en el suport violento”. escenari de massacres perpetrades discurs oficial. Iniciatives de solida-
comunitat. ASOQUIMBO, la Aso-
polític, econòmic i militar de l’Estat per paramilitars o detencions massi- ritat internacional com l’Observatori
ciación de Afectadas y Afectados
colombià. por el Proyecto Hidroeléctrico del El Quimbo als ulls del ves per part de la força pública, com Internacional de Pau (IPO) o el
Però els EUA no es van quedar tot en el cas de les represes de Urrà o Col•lectiu Maloka, tracten de donar
Quimbo, fa quatre anys que es decla- món Ituango. suport a les experiències de transfor-
el pastís; sobretot des de l’obertura ra en desobediència civil enfront del
neoliberal a Colòmbia durant la mació social a Colòmbia.
megaprojecte i que denuncia els im- El desallotjament del Quimbo va és-
dècada de 1990, han anat desem- pactes que causarà. La transnacional ser recollit per periodistes indepen- Relacions IPO duu a terme un treball
barcant al país una gran quantitat d’acompanyament internacional a
ha abocat residus al riu, ha destruït dents, que van publicar el material internacionals? Colòmbia, a través del qual trac-
d’empreses europees, entre les quals un pont mitjançant el qual es comu-
s’inclouen les transnacionals que nicaven les comunitats, ha tractat de
registrat amb el nom de “el video Solidaritat entre ta de dissuadir la força pública de
que el gobierno colombiano no quie-
reben el suport de l’Estat espanyol. dividir els líders d’ASOQUIMBO, re que veamos” i el van difondre a pobles! cometre les violacions de drets hu-
Aquestes empreses s’han situat en mans que pateixen organitzacions
etc. A més, activistes que formaven través d’Internet. En menys d’una
tots els sectors estratègics; BBVA i Juan Manuel Santos, president de socials i comunitats camperoles en
part del procés han rebut pressions i setmana el vídeo va tenir prop d’un
Santander a la banca, Endesa y Fe- Colòmbia des de l’agost del 2010, el marc del conflicte armat, mit-
amenaces per forçar-los a abandonar milió de visites i el tema ha acon-
nosa a l’electricitat, Repsol- YPF als amb un discurs on emfatitza la seva jançant la presència sobre el terreny,
la seva lluita. seguit arribar a l’opinió pública del
hidrocarburs, AGBAR a les aigües, preocupació pel compliment dels l’acompanyament polític i la visibi-
Davant de la manca de resposta del país. Fins i tot el mateix president de
Telefónica a les telecomunicacions, drets humans i promovent iniciatives lització de les denúncies de les orga-
Govern, les comunitats van inten- la República, Juan Manuel Santos, el
a més d’altres com Mafre, Sanitas o com la Llei de Victimes i Restitució nitzacions colombianes als nostres
tar bloquejar l’inici de les obres de 27 de febrer va declarar al diari El
Prosegur. de Terres, ha aconseguit millorar la països. En aquest marc, IPO dóna
construcció de la represa, que havien Espectador, “ese desalojo se desa-
I, igual com les transnacionals nord- imatge de l’Estat colombià a nivell suport a processos de resistència no
de començar el passat 8 de febrer. El rrolló de forma normal, usando los
americanes, s’han beneficiat del nacional i internacional, alhora que violenta com els que duen a terme
dimarts 14 de febrer, malgrat empa- protocolos más estrictos en materia
conflicte armat i la crisi humanitària ha tractat de silenciar i dividir sec- el Moviment de Víctimes de Crims
rar-se en una ordre judicial que no de la defensa de los derechos huma-
que viu el país, accedint a recursos tors crítics i opositors. d’Estat (MOVICE) o les comunitats
era vàlida per l’indret on va actuar, nos”, afirmació que no pot causar
minerals, energètics, d’agronegoci Però més enllà de les formes, el que afectades per la represa hidroelèctri-
la Força Pública amb el suport de més que l’estupor de les que hem
(producció de biocombustibles) o a trobem amb Santos no es sinó una ca del Quimbo.
l’empresa, que va posar els trans- seguit els esdeveniments. Però les
mercats estratègics, que van des de consolidació del mateix projecte Tanmateix, des dels moviments so-
ports per a treure els manifestants, represàlies per als autors del vídeo
la privatització de serveis públics de les elits colombianes i estrange- cials dels nostres països, també es
va porcedir al desallotjament. Mal- no s’han fet esperar; en sortir de la donen iniciatives de solidaritat amb
fins a la venta d’armament, encara res. Aquest projecte, d’una banda
grat que les comunitats en cap mo- regió el càmera va ser assetjat per la els processos colombians, com les
que fos a costa de greus violacions es materialitza a través de la firma
ment no van fer ús de la violència, SIJIN (unitat d’intel•ligencia de la accions que el dia 6 de març van
als drets humans. Casos com els as- dels Tractats de Lliure Comerç i al-
l’ESMAD (esquadró antidisturbis), policia colombiana), que el va ame- tenir lloc a Barcelona, de forma
sassinats de líders socials i activistes tres mesures orientades a atreure la
amb el suport de la policia, l’exèrcit naçar amb deportar-lo, ja que era de coordinada amb les que el MOVI-
que s’oposaven a la privatització del inversió transnacional i aconseguir
i la seguretat privada de EMGESA, nacionalitat estrangera. la consolidació del model neolibe- CE duia a terme a Colòmbia i al-
servei elèctric a mans de Fenosa a la va carregar brutalment contra an- El realitzador del documental, co- ral a Colòmbia, la qual cosa genera tres llocs del món, per commemo-
costa del Carib, o el desplaçament de cians, dones i nens, utilitzant gasos lombià, ha rebut amenaces de mort i una major desigualtat i injustícia en rar el dia de les víctimes de crims
comunitats indígenes i camperoles lacrimògens, bombes atordidores i s’ha vist obligat a abandonar la seva un país on ja hi ha 25 milions de po- d’Estat manifestant el desacord del
per part de paramilitars als territoris colpejant persones indefenses, cau- ciutat, fet denunciat per la Fundación bres, més de la meitat de la població. moviment de víctimes amb la ma-
on Repsol-YPF va descobrir el jaci- sant almenys 3 ferits, un dels quals de Libertad de Prensa (FLIP). Mem- I d’altra banda, és un projecte que nera com el govern de Santos està
ment de Capachos, Arauca, en són va perdre un ull. El desallotjament bres de l’ESMAD han publicat a les s’imposa en un marc de repressió implementant la Llei de Víctimes i
dos dels exemples més brutals. es va fer sense permetre l’entrada xarxes socials assenyalaments i ame- brutal de la força pública i els grups Restitució de Terres. A Barcelona,
de premsa ni d’organitzacions de naces a les comunitats del Quimbo, paramilitars que tenen la complicitat com a part d’aquestes protestes, un
ENDESA a el Quimbo defensa dels drets humans, com amb el seu perfil i dades al desco- de l’Estat, i és que amb les xifres a grup d’activistes va realitzar una ac-
l’Observatori Internacional de Pau, bert. Aquests fets, que provenen tant la mà, podem dir que la greu crisi ció a la seu d’ENDESA per denun-
El gener del 2012, al departament de als membres del qual la Força Públi- de membres de la força pública com humanitària que viu el país no ha mi- ciar l’actuació de la transnacional
Huila, al sud de Colòmbia, comuni- ca va bloquejar l’accés argumentant d’individus no identificats, esdeve- llorat en els darrers dos anys. al Quimbo. Propostes com aquestes
tats de pescadors i camperols van de- “motius de seguretat”, mentre treba- nen realment preocupants en un con- En aquest context, de canvi de go- plantegen formes de solidaritat basa-
cidir començar un nou cicle de mo- lladors i representants de EMGESA text com el colombià en el qual en un vern i de formes a Colòmbia, i des en compartir unes lluites que, des
bilitzacions per aturar la construcció transitaven lliurement per la zona. gran nombre de casos els conflictes d’ascens de la dreta i aprofundiment de diferents llocs del món, s’oposen
de la represa del Quimbo. Aquest En paraules de Miller Dussan, inves- socials s’han resolt mitjançant l’ús neoliberal en el marc de la “crisi” a a un mateix model i prenen partit a
megaprojecte hidroelèctric, impul- tigador i membre de ASOQUIMBO d’amenaces per a dissuadir les co- Europa, bona part de la cooperació favor de l’autodeterminació dels po-
sat per EMGESA, filial d’ENDESA, “desde el Ministerio del Interior se munitats i del seu compliment quan internacional que donava suport als bles i la justícia social.
Març de 2012 19

21. SOCIAL El sistema
capitalista es
La sanitat, l’educació, els serveis socials, són drets
dels ciutadans i ciutadanes que garanteixen els dirigeix a la
mínims de qualitat de vida com a persones que som fallida
Girona: Absolució
Guia “La
radioactivitat
i la salut”
Tanquem les Nuclears –
100% Renovables
pels 6 encausats!
Defensar la sanitat pública no és cap delicte. Ni retallades, ni repressió
L es avaluacions més recents de
les emissions radioactives de
la catàstrofe de Fukushima indi-
Redacció
la política repressiva de CiU, amb
la qual el govern intenta fer callar a
quen que, fins al mes d’octubre aquells que s’oposen a les retallades.
passat, uns 36 peta becquerels L’únic delicte que han comès els 6
(36.000.000.000.000.000) de radia-
ció havien estat abocats, la majoria
al mar (aproximadament un 80%) i
E l Departament d’Interior, a mans
de Felip Puig, vol jutjar sis per-
sones, acusant-les d’un suposat delic-
encausats és oposar-se a les retallades
anti-socials de Convergència i Unió, i
defensar la sanitat pública que el Go-
la resta a terra (un 20%). te d’agressions, coaccions, desordres vern d’Artur Mas vol desmantellar i
Es tracta d’un volum de radiació públics i atemptat a l’autoritat, acusa- privatitzar.
considerable, com que es tracta cions que podrien arribar a comportar Des de la campanya de suport, que ha
d’elements de llarga vida, la con- penes de fins a 6 anys de presó. recollit centenars d’adhesions de per-
taminació que generaran, i els seus El passat 14 de juliol va tenir lloc sones i organitzacions, es va fer una
efectes sobre la salut i el medi am- a l’Espai Caixa de Girona una con- presentació pública de la campanya
bient deixaran inevitables seqüeles. ferència del conseller de sanitat Boi el 9 de febrer al vestíbul de l’Hospital
Però quines? Ruiz, on hi van acudir entre d’altres, Josep Trueta de Girona, amb Imma
Però també sense catàstrofe, les l’alcalde de la ciutat Carles Puig- Noguerola com a membre de la cam-
centrals nuclears també contami- demont. A fora l’edifici, diversos panya, l’advocat Benet Salellas, el
nen radioactivament l’entorn quan col•lectius de la ciutat van convocar doctor i professor de Treball Social
una concentració a favor de la sanitat de la Universitat de Girona Jose Ma- que s’oposen a les retallades. També l’aplicació d’aquestes mesures, com
funcionen de manera rutinària. A
pública i en rebuig a les retallades als nuel Barbero, i el membre d’Units es nega categòricament que es pro- ha fet palesa l’escalada repressiva
Catalunya, els tres reactors nuclears
drets socials i als serveis públics apli- pel CAP i director de la revista Ca- duís cap mena d’agressió a l’alcalde contra tots aquells que s’oposen i
en funcionament van emetre 60 tera de Girona Carles Puigdemont, al critiquen públicament les mesures
cades pel govern de CiU. féAMBllet Albano Dante, acompan-
becquerels (60.299.541.800.000) de temps que s’assenyala que la volun- neoliberals aplicades pels govern de
En motiu d’aquesta concentració, yats d’un bon nombre de treballadors
radiació l’any 2009, i 75 tera bec- tat de Puigdemont de voler entrar a Convergència i Unió. Per això és im-
dies després, els Mossos d’Esquadra i usuaris de l’hospital i persones que
querels (75.748.924.120.000) l’any l’interior de l’edifici passant entre les portant la solidaritat contra aquelles
van iniciar diligències contra sis per- van fer acte de presència per mostrar
2010. Un quantitat de radiació tam- persones concentrades va significar persones que pateixen la repressió.
sones, algunes d’elles treballadores el suport als imputats.. També es van
bé considerable, encara que sigui in- una clara provocació en el clima de Des de la campanya s’exigeix
de la sanitat pública (personal del convocar concentracions el 17 de fe-
ferior al que està emetent Fukushima. Trueta i del servei d’ambulàncies), brer a la Plaça del Vi de Girona i el 22 tensió existent. També han denunciat l’arxivament del cas i l’absolució de
Es tracta d’un procés silenciós i in- i d’altres implicades en els movi- de febrer davant dels Jutjats de Giro- l’existència de fitxers il•legals i l’ús les sis persones encausades, així com
detectable que s’estén en primer lloc ments socials de Girona (membres na, on els 6 encausats estaven citats que en fan els Mossos d’Esquadra per l’aturada de l’escalada repressiva
per les comarques de Tarragona a on de l’Assemblea Popular, militants a declarar. identificar i perseguir l’activitat so- contra les persones i col.lectius que
funcionen els reactors nuclears, però d’Endavant-OSAN, afiliats de la Des de la campanya de suport es re- cial i política de les persones, recor- s’organitzen i lluiten contra les reta-
que desprès es dispersa per tota Cata- CGT i membres d’ASSACS). A marca que els fets es van desenvolu- dant que en el moment dels fet no es llades. Aquesta estratègia repressiva
lunya, i més enllà. Una de les majors l’atestat policial se les acusava d’un par en un acte de protesta de més de va identificar cap dels manifestants. no ha de silenciar-nos ni aturar-nos
fonts de contaminació radioactiva de suposat delicte d’agressió, coac- 200 persones contra una conferència Les retallades actuals s’estan utilit- en el nostre objectiu de continuar
les centrals d’Ascó i Vandellòs és el cions, desordres públics i atemptat a del conseller de salut Boi Ruiz i es zant com a mecanisme per privatitzar lluitant pels drets de les classes po-
Triti, un isòtop de l’hidrogen que es l’autoritat a l’alcalde, que en el pitjor denuncia el caràcter polític del pro- gradualment els serveis públics com pulars.
pot combinar amb oxigen formant dels casos pot arribar a comportar pe- cés, que segons la campanya de su- el sanitari, i la repressió és una condi- Més informació sobre el cas i sobre
aigua tritiada, que no es pot distingir nes de fins a 6 anys de presó. port respon a una estratègia per cri- ció imprescindible per a invisibilitzar la campanya de solidaritat a: www.
de l’aigua natural i que, d’aquesta Els 6 encausats són caps de turc de minalitzar i reprimir a les persones les veus que s’hi oposen i per garantir niretalladesnirepressio.org
manera, entra als cicles biològics. El
89% de les emissions radioactives
de les nuclears a Catalunya de l’any
2009 van ser de Triti, en forma líqui-
da o coma gas; l’any 2010 van ser del
Els treballadors/es i usuaris/es del transport públic,
91%.
El Triti té un període de semidesinte-
en lluita contra les retallades
gració de 12,3 anys, el que significa
que es necessiten més de 200 anys incrementen severament la pobresa i nou repagament, ja que paguem els 7. Perquè els 90 responsables polítics
atuTMBetretallen
per a que deixi de representar una http://atutmbetretallen. l’exclusió de les persones. serveis dels nostres impostos? de AMB s’han embutxacat 800.779
amenaça per a la salut. wordpress.com/ Per tot això, en front la política dels Si realment és també un servei per a euros en dietes ila cúpula de AMB
Com que aquesta contaminació nostres governs (Ajuntaments i Gene- la societat: 300.000 euros per assistir a reunions?
radioactiva és inevitable, les autori- ralitat) de retallades de serveis, aug- 4. Perquè a Barcelona no ni ha ajudes Xavier Trias arrodoneix el seusou de
S
tats la consideren “normal”. És real- ment de tarifes i privatitzacions, jus- a col•lectius en risc d’exclusió com a 110.000 euros amb 36.000 en dietes:
om usuàries i usuaris dels trans-
ment així? Les baixes dosis de radia- tificades amb que “falten diners” ens treballadores en atur, joves sense re- 1.269 euros per reunió.Vistos els con-
ports públics Àrea Metropolitana
ció no tenen efectes? Que representen hem de preguntar, cursos, estudiants, precàries etc. que tinus abusos i corrupcions en tots els
de Barcelona. Som treballadores i tre-
per a la nostra salut? Si realment falten diners: en altres ciutats de l’estat espanyol i àmbits institucionals, moltes ciutada-
balladors de del transport públic.
Per ajudar a entendre el que signifi- Venim i ens organitzem des dels ba- 1. Perquè es tolera la corrupció que europeu sí s’apliquen? nes ens hem organitzat en assemblees
ca la radiació de Fukushima, Ascó, rris per dir que rebutgem les pujades suposen les jubilacions milionàries a 5. Perquè el transport públic a Catalun- lliures i horitzontals per tal de decidir
Vandellòs, o de cadascuna de les abusives de tarifes, que no volem se- directius, el sobrecost de 10.000 mi- ya és un 25% més car que a Madrid i col•lectivament sobre tot allò que afec-
centrals nuclears en funcionament, guir pagant els sous inflats de més de lions de la línia 9 o l’externalització el més car d’Europa tenint en compte ta a les nostres vides, i per això diem:
des de l’Observatori de l’Energia de 600 directius de TMB, que no volem (subcontractes) de serveis fins ara as- la relació amb el salari mínim interpro- 1. No a les pujades abusives de tari-
Catalunya (OEC) s’ha editat la breu que les retallades afectin al sector del sumits directament per Renfe o TMB? fessional (en 10 anys ha pujat 4 vega- fes i sí a la restitució d’ajuts legítims
guia “La radioactivitat i la salut” que transports ni a les condicions laborals 2. Per què es mantenen organismes des més que els salaris)? a les persones amb menys recursos
intenta aclarir conceptes bàsics per a de les treballadores. com TMB, EMT-AMB, EMT, ATM, Si realment sobra plantilla i falten di- (estudiants, aturades, joves, persones
que cada persona pugui formar-se la El transport públic és un servei fo- amb un pressupost superior a 1.300 ners: dependents d’ajuts socials…) fins a
seva opinió. namental que permet la mobilitat, milions d’euros dirigits per polítics 6. Perquè no s’acomiaden als alts cà- arribar a un servei d’ús lliure i sense
La guia es pot descarregar del Blog el desplaçament al lloc de treball i “ fora de servei” i pugen un 4,6% els rrecs (un directiu per cada 5 autobu- repagament.
de l’OEC a través de l’enllaç http:// a qualsevol activitat social. És un bé sous al consell d’administració (on es- sos) i s’eliminen sous engreixats, die- 2. No a les privatitzacions, reclamem
oec.blog.pangea.org/2011/12/07/ comú finançat amb diners públics, al calfa cadira la senyora d’en Mas)? tes abusives, pensions de luxe, en lloc l’autogestió immediata dels transports
presentacio-del-dossier-sobre-la- igual que la sanitat, l’educació i altres 3. Perquè no s’augmenten els impostos de proposar EROs per treballadors/es, públics per part de treballadors/es i
radioactivitat-i-la-salut/ serveis. La privatització i les retalla- als més rics, en comptes d’augmentar suprimir línies i reduir serveis, mante- usuaris/es.
des dels béns comuns són un espoli i les tarifes que, no ho oblidem, són un niment, higiene i seguretat? 3. Sense justícia no hi ha pau social.
20 Març de 2012

22. OPINIÓ-SOCIAL
Defensem les Escoles SALUT I ANARQUISMES
Un
Bressol municipals container i
unes malles
En defensa de l’educació pública i de qualitat de la petita infància a verdes
Barcelona Josep Cara Rincón (Berga)
http://www.bllibertari.org/
pepcara
a més de deixar moltes persones sen- la petita infància, influeixen, no sola- el projecte d’educació del 0-3 com a
Escoles Bressol indignades
se feina, suposa una clara disminució ment en la manera com els infants es primer cicle de l’educació infantil dins
E
en la cura i atenció dels infants en les desenvolupen sinó també en la manera l’estructura del sistema educatiu. Ara, l passat dimecres 29 de febrer
seves necessitats bàsiques com són com els països progressen. Invertir en continuem treballant i mantenint el vaig fer vaga. Sóc personal
E n defensa de les Escoles Bres-
sol municipals, en defensa de
l’educació pública i de qualitat de la
l’alimentació, la higiene i el descans.
D’altra banda, posa en perill el respec-
te a la individualitat dels infants i el va-
una educació infantil de qualitat pos-
sibilita una societat més equilibrada i
sostinguda que continuï estenent el seu
compromís diari per oferir una educa-
ció de qualitat als infants de Barcelona.
En aquest moment, quan s’està prio-
d’administració i serveis (PAS) a la
UB amb un contracte d’obra i servei
que es perd en els annals. Alguns
petita infància, contra el nou model lor educatiu que té la vida quotidiana benestar a la globalitat. ritzant la rendibilitat econòmica per da- sindicats, entre ells la CGT, van con-
de gestió de les Escoles Bressol Mu- a l’escola. 2- Les escoles bressol municipals te- vant dels projectes educatius, rebutgem vocar la vaga sense fer gaire publi-
nicipals previst per l’Ajuntament de * Externalització de la gestió de tres nen un llarg recorregut i actualment l’atreviment d’intentar desmuntar el mo- citat. D’una banda perquè saben o
Barcelona. escoles. EBM Jaén, EBM Caspolino són un referent pedagògic en el món de del existent, fruit d’anys de treball i que creuen que la majoria del PAS no la
i EBM Patufet de Navas. A l’informe l’educació infantil. Inicialment varen ja forma part del patrimoni de la ciutat. vol, d’altra banda, perquè CCOO i
Manifest de la del Síndic de Greuges de setembre sorgir com a resposta social i aportació Per tot el que hem esmentat, en defensa UGT van convocar una “jornada de
de 2007 sobre “l’Escolarització del educativa en l’atenció als infants més dels drets de l’infant a una educació de
Plataforma en 0-3 a Catalunya”, ja es planteja que petits, en un moment històric de nota- qualitat i per tal d’atendre les necessi-
lluita”: fer una assemblea i després
manifestar-se, per no perdre el sou.
Defensa del model l’externalització d’escoles realitzades ble incorporació de les dones al món tats de les famílies i les noves realitats
Com que la CGT de Berga tenia el
d’escola bressol per altres ajuntaments ha comportat del treball retribuït. Col•lectivament, socials:
mateix dia un judici a Manresa con-
una pèrdua de qualitat, un deteriora- hem anat construint un model munici- - Rebutgem qualsevol forma de privatit-
pública i serveis ment de les condicions laborals i, so- pal que concep un infant capaç, un mo- zació i externalització.
tra el Berguedà Actual i el seu gerent
Jordi Simon Perayre, doncs vaig
complementaris vint, un encariment per a les famílies. del que atén la diversitat i les diferents - Reclamem a l’Administració millorar i
anar primer al judici i després a la
de l’Ajuntament de * Aturada en la construcció de noves realitats socials, i que vetlla per oferir estendre la xarxa d’escoles bressol i ser-
manifestació. Vull deixar constància
escoles. Una mesura totalment con- escoles obertes amb la participació i el veis complementaris de gestió pública.
Barcelona tradictòria amb l’altíssim nivell de de- diàleg de les famílies. Les escoles bres- - Exigim l’estabilitat laboral dels pro-
que si l’advocat Manuel Cardenas
ens ha agradat molt per la seva pro-
manda no atesa denunciada pel mateix sol i els serveis complementaris oferei- fessionals que porten endavant un pro-
L’equip de govern de l’Ajuntament fessionalitat i el seu tracte, la perso-
equip de govern. xen als nens i a les nenes de la ciutat, jecte educatiu comú, com són el per-
de BCN ha informat de tot un seguit na que finalment va fer el judici, la
La Plataforma en Defensa del model un conjunt d’atencions i experiències sonal interí i les educadores de suport.
de canvis que afecten l’actual model Isabel —crec que de Terrassa— va
d’escola bressol pública i serveis com- ajustades i riques per un creixement - Rebutgem qualsevol intent
de les escoles bressol fins al punt de fer una feina extraordinària. Una fei-
plementaris de l’Ajuntament de Barce- saludable físic, emocional, social i d’incrementar les quotes pagades per
significar un greu retrocés pel que fa a na que ha estat d’acord amb la que
lona vol ser una expressió col•lectiva intel•lectual, compartint l’atenció amb les famílies per tal de no agreujar la si-
la seva qualitat i una greu amenaça per tuació que pateixen actualment.
han fet les treballadores afectades.
de la comunitat educativa ciutadana les famílies, més enllà del seu poder
a la seva continuïtat que podria conno- En conseqüència, volem que l’equip M’explico: elles han tirat del carro
-oberta, compromesa i plural- que al adquisitiu.
tar el seu desmantellament definitiu. de govern retiri les mesures del canvi i el sindicat els hi ha donat suport
llarg de més de 40 anys ha construït la 3- Professionals, famílies, comunitat
Els canvis són el següents: de model esmentades i treballem con- (cartells, pancartes, rodes de prem-
xarxa d’escoles bressol i espais fami- educativa i administracions, malgrat
* Increment d’infants a cada grup juntament per una escola pública de sa, atendre mitjans, concentracions,
liars municipals. els conflictes i les dificultats, durant
d’edat. Fins ara: 7 infants per al grup més de trenta anys hem pogut fer palès qualitat. manifestacions i finalment; el primer
En conseqüència, les entitats sotasig-
de0 a 1 any; 10 per als grups d’1 a 2 nants volem manifestar que: que qualitat és coneixement i respecte El 0-3 hi és! judici).
anys i 18 per als grups de2 a 3 anys. 1- L’educació, en una societat demo- per aquest cicle, és formació i inno- Junts podem! Tornem a la vaga d’ensenyament.
A partir del curs 2012-2013: 8, 13 i 20 cràtica, a més de ser un dret recollit vació i, sobretot, dotació de recursos Més informació a http://escolesbresso- Vora les tres d’aquell dimecres vaig
infants respectivament. Aquest incre- a totes les normatives vigents, és un humans i econòmics per dur a terme lindignades.wordpress.com/ decidir amb una amiga de la UAB
ment, el màxim que permet la llei, sig- recurs per construir una societat co- entrar al seminari. Sí senyores, no
nifica uns 900 infants més a les escoles hesionada i justa i, per fer-ho possi- pas per fer-me capellà, jo sempre he
disminuint, al mateix temps, recursos ble, l’educació pública ha de ser l’eix estat un menjacapellans d’aquests
humans. principal. Els primers anys de vida són que defensen les execucions del
* Hores de suport educatiu de migdia. fonamentals en el desenvolupament 36. Resulta que algú va voler mos-
Fins ara: 3hores i 1/2 per a cada grup. de les persones i l’educació infantil és trar el seu desacord amb tot el que
A partir del curs 2012-2013: 3 hores un dels millors camins per afavorir-lo. està passant cremant un contenidor
per a cada dos grups d’infants. Aquesta L’UNICEF proclama que les decisions d’escombraries. Allò que està pas-
reducció de la meitat de la plantilla de que es prenen i les activitats que es sant són els treballadors acomiadats,
suport, sumada a l’increment de ràtio, realitzen en nom dels nens i nenes de la pujada de taxes, la privatització de
la sanitat i l’educació, l’aniquilament
dels drets de les treballadores, etc.
Urgeix una nova cultura de l’energia
Van venir moltes furgonetes de la
policia i com si es tractés de la da-
rrera obra de la Fura dels Baus van
sortir tot de mossos antidisturbis.
descentralitzada, democràtica i social nostra instal•lació! Si en pocs anys litzar-la i cobrar-la: ben aviat s’albira Tothom corria menys una noia amb
Toni Bara
de veritat, renovable i lliure, rentable, recuperéssim la inversió, llavors co- una revolució tal i com succeí amb la les malles verdes. Bé doncs, li van
competitiva, neta, eficient, estalvia- braríem en ves de pagar el rebut de implantació dels PC’s o els telèfons fotre una manta d’hòsties que si en-
dora, fiable, segura, adaptable, har- la llum, com a Alemanya. La descen- mòbils -que en nàixer en poc temps cara camina pot estar contenta. Lla-
E l manteniment de l’actual model
centralitzat de producció ener-
gètica és insostenible, cal ser cons-
mònica i respectuosa amb l’entorn
natural, ecològica de veritat… soste-
nible certament a tots nivells!
tralització de la generació energètica
podria ser ja, ara mateix, un negoci
per a tothom!
es van popularitzar-. Les energies re-
novables distribuïdes tanmateix: són
massa bones per a que no siguin un
vors m’arriben missatges, de com-
panys parlant de violència i, de sobte
veig que es refereixen al contenidor!
cients: no és eficient energèticament, La tecnologia ja és a punt. Es poden Perquè doncs els nostres polítics no boom! M’avergonyeixo, que la gent sigui
és ruïnós en pèrdues, és insegur, se- implementar ja smat grids -xarxes actuen i faciliten fiscalment la ge- No oblidem pas que ara, amb la crisi,
gueix sent depredador de recursos, de intel•ligents- de gestió automàtica neració distribuïda de l’energia? In- tant burra de caure en els discursos
és ja moralment obligat de demostrar que promouen els mitjans del poder.
paisatge i de medi natural, afecta la de la demanda i oferta energètica versemblantment tot fa pensar que clarament quines són les inversions i
salut, és caríssim i, sols beneficia a (com sembla que projecta ja a nivell l’aprovació d’una llei que hauria de Fer malbé coses pot ser útil o no, pot
reformes claus a curt i llarg termini, agradar o no, però no és equiparable
uns pocs, a massa pocs! continental els EUA!), controlem vetllar per la transparència del fi- tot repensant l’impacte i l’eficiència
Per assolir la sostenibilitat ambien- l’hidrogen com a font altament efi- nançament dels partits polítics aclari- a fer malbé persones. Sinó tenim clar
real de l’energia. És hora de raciona- això malament. Tenim unes manis
tal i econòmica a nivell de país i de cient d’acumulació i transmissió de ria quines són les empreses monopoli
litzar. I, si més no també, d’alliberar que semblen fetes per boy-scouts i
planeta, la solució passa per pro- l’energia… que decideixen aquestes macropolí-
els espais naturals suara alterats per la encara ens alarmen per la crema d’un
mocionar políticament decidida la I revendríem a la xarxa l’energia tiques i obriria els ulls a la població
munió de centrals elèctriques, siguin contenidor? La lectura del primer
generació distribuïda de l’energia sobrant produïda mitjançant un sen- respecte els interessos ocults de les
eòliques, o solars, o hidràuliques… volum de les memòries del Jan Marc
mitjançant kits solars, minieòliques, zill mecanisme sortosament ja fa- grans elèctriques i, desbloquejaria la
minigeotèrmiques, minibiomassa… cilitat per llei, malgrat que roman Nova Cultura de l’Energia. són ara imprescindibles.
Arreu de les nostres cases, pobles, gravat fiscalment i, llavors, és clar, Però l’energia flueix en qualsevol * Toni Bara és activista ecologista i
barris, urbanitzacions… De forma s’enredereix l’amortització de la racó del planeta i és absurd centra- membre del GEPEC/EdC Salut i anarquia!
Març de 2012 21

23. OPINIÓ-SOCIAL
“Rebel·leu-vos!”
Publicació per l’autogestió
Col•lectiu Afinitat Rebel
que finalment no serà qualsevol dia. 2008) i PODEM (350.000 exemplars rritori. març del 2009. Així alguns dels par-
https://www.autogestio.cat/ distribuïts al març de 2009). ticipants actuals ja van formar part de
Que pretenem amb Experiència prèvia i les anteriors publicacions massives i
aquesta publicació? Motivació i a qui va equip
gràcies a això recullen la seva expe-
P
riència per a aquest nou projecte.
ublicació de distribució massi- dirigit el projecte El web www.autogestio.cat/ co-
va per a la transformació social. - Impulsar un procés col•lectiu ho- El Col•lectiu Afinitat Rebel és el grup
Una publicació massiva que inundi mençarà a partir del 15 de març a fun-
ritzontal on tots i totes puguem inte- Des de Catalunya, per a l’Estat Es- que es reuneix des de mitjans de 2011
el transport públic, els centres de tre- cionar com una web de recursos per
ractuar en igualtat de condicions i en panyol, Europa i fins a on puguem per a impulsar el projecte, amb la vo-
ball, els parcs, els centres de consum, facilitar els processos d’autogestió,
llibertat. arribar. Dirigit al conjunt de la socie- luntat de generar consciència crítica
mitjançant la distribució de 500.000 especialment a nivell local.
- Crear xarxa de comunicacions en- tat i especialment orientat a aquelles i compartir eines per a la transfor-
exemplars gratuïts des del 15 de març Per fer aportacions econòmiques per
tre les persones compromeses amb el persones que volen donar passos per mació social. A més de les persones
de 2012, actuant simultàniament en canvi i amatents a actuar. a sortir del sistema de l’estat i del rè- tal que sigui una realitat, aneu al web
que componen el grup, altres acti-
tots costats i enlloc. - Trobar solucions col•lectives a gim capitalista, impulsant iniciatives de cofinançament:
vistes amb diferents habilitats (dis-
Una eina per a difondre i impulsar la problemàtiques que interfereixen les autogestionades que garanteixin les www.goteo.org/project/rebelaos-pu-
senyadors, informàtics, periodistes,
transformació social a través dels re- nostres vides. necessitats bàsiques de tots i totes blicacion-por-la-autogestion?lang=ca
traductors, etc.) s’estan associant per
cursos que es proposaran en els seus - Facilitar l’accés a recursos que pos- nosaltres. www.goteo.org/project/rebelaos-pu-
a treballar en xarxa i de manera des-
continguts entorn de l’autogestió, sibilitin l’autogestió. Amb la campanya de crowdfunding blicacion-por-la-autogestion
centralitzada en la seva elaboració.
l’autoorganització, la desobediència - Participar en la construcció de xar- per a cobrir despeses (16.681 €) a go- Estem treballant en xarxa i puntual-
i l’acció col•lectiva.
En un moment en que el sistema ca-
xes de suport mutu, horitzontals, teo.org aspirem a aconseguir cobrir ment de manera presencial per a ge- Distribució
assembleàries i generades des de la els costos d’impressió de 300.000 nerar els continguts, les traduccions,
pitalista es dirigeix al col•lapse, im- base. exemplars de la publicació en llen- la maquetació, la impressió i la dis- Perquè la distribució es realitzi de
mers en una profunda crisi sistèmica - Publicar tota aquesta informació gua castellana, 200.000 en català, la tribució. És un col•lectiu temporal, la manera més efectiva possible i
(ecològica, política i econòmica, però en un format atractiu per a facilitar distribució inicial i el manteniment pel que neix amb la voluntat de pro- els exemplars puguin arribar al ma-
principalment de valors), on indivi- l’accés a tota la societat. d’una eina web per a donar suport la moure i publicar el periòdic i canalit- jor nombre de persones, proposem
dus i col•lectius de persones estan
creació i desenvolupament de proces- zar l’interès posterior a través d’una la següent forma d’autoorganitzar i
sent desproveïts dels seus drets fo-
namentals, és necessari desenvolupar Característiques sos autogestionaris. plataforma telemàtica. Fet això, el coordinar:
un procés col•lectiu horitzontal on bàsiques Així mateix, fem una crida a col•lectiu es dissoldrà. * Node principal (cal disposar d’espai
tots els éssers humans puguem inte- col•laboracions de persones i entitats A títol individual, diversos membres de magatzem, local de cara al públic
ractuar en igualtat de condicions i en 500.000 exemplars. Versió en paper: que donin suport la distribució de la d’aquest col•lectiu participen en ini- i capacitat de transportar a nodes se-
llibertat. Castellà (300.000 exemplars) i Cata- publicació, generant punts de suport ciatives de desobediència civil com cundaris)
Interactuar significa relacionar-nos là (200.000 exemplars). Versió digi- i coordinació més enllà d’aquesta, i derechoderebelion.net o iniciatives * Node secundari (cal disposar de lo-
(tant humana com econòmicament), tal: Euskera, Anglès. persones amb coneixements de dis- d’autogestió com la Cooperativa In- cal de cara al públic)
comunicar-nos, cobrir les nostres ne- Publicació impresa en format de pe- seny i programació web, específi- tegral Catalana; també han participat * Node autònom (només amb la ca-
cessitats bàsiques, generar i protegir riòdic de 24 pàgines (8 d’elles a co- cament sobre el gestor de contingut en diverses assemblees vinculades al pacitat i voluntat de repartiment és
béns comuns, conèixer-nos i donar lor). Drupal. 15-M. Aquest col•lectiu, al seu torn suficient)
solucions col•lectives a problemàti- La publicació veurà la llum el 15 de A més ens agradaria que aquest pro- recull l’experiència del col•lectiu * Node individual (només repartiré
ques que interfereixen les nostres març de 2012, any de la rebel•lió. cés d’autoorganització per distribuir Crisi que es va formar per a la publi- entre persones properes)
vides. Volem obrir una bretxa dintre Seguirà la línia de publicacions mas- la publicació sigui sinèrgic i útil amb cació “Crisi” al setembre del 2008 i Formulari per inscriure’s en la dis-
de la normalitat en la monòtona vida sives anteriors com CRISI (200.000 els processos per exemple ajudant a del col•lectiu Podem, que es va for- tribució: www.autogestio.cat/distri-
estatal-capitalista, un dia qualsevol, exemplars distribuïts al setembre de generar nuclis locals en el vostre te- mar per a la publicació “Podem” al bucio
Els culpables de la crisi tenen nom. Els lladres tenen nom
casa i sense ajuts. guíssim alimentant la monarquia
Assemblea Popular de Girona
http://lladres. Ens diuen que l’única solució per espanyola hereva del franquisme,
acampadagirona.org/ sortir de la crisi són les retallades si els sous públics els decidissin
dels serveis públics. els treballadors i no els polítics, si
Però no ens enganyen! La sanitat, no es fessin aeroports sense avions
E ns parlen de crisi econòmica i l’educació, els serveis socials, són i AVEs sense passatgers, hi hauria
crisi de valors. Ens diuen que drets dels ciutadans i ciutadanes diners de sobres per mantenir totes
hem estirat més el braç que la mà- que han costat molt d’aconseguir, les PIRMIs, per no haver de tancar
niga. Ens fan creure que ens hem que garanteixen els mínims de qua- hospitals, per tenir escoles, instituts
d’estrènyer el cinturó. I moltes al- litat de vida com a persones que i universitats de qualitat, i per no
tres coses que sembla que ens facin som. I no. No ens els volem deixar apujar el preu d’alguns serveis bà-
responsables a nosaltres de l’actual prendre. sics com l’aigua potable.
situació. Convençudes de denunciar tot això Per acabar, des de l’Assemblea
Sembla que l’única solució que engeguem aquesta campanya, que Popular de Girona fem una crida a
queda per sortir-ne és retallar els pretén assenyalar alguns polítics, organitzar-vos als vostres pobles,
nostres drets, que ara sembla que empresaris, i personatges coneguts ciutats, escales de veïns o llocs
siguin privilegis. que han contribuït a la misèria dels de treball, contra les injustícies
Com si fóssim nosaltres els que ciutadans i ciutadanes evadint im- d’aquest sistema explotador, gover-
haguéssim especulat en borsa, els postos a altres països, fent frau fis- nat per corruptes que apliquen lleis
que ens haguéssim enriquit amb cal (i per tant, robant els diners de abusives contra els que hem de tre-
l’especulació urbanística, o els que tots), cobrant sous indecents mentre ballar per sobreviure.
haguéssim fet estafes milionàries augmenta la pobresa, o estafant di- Alhora volem oferir-vos
amb fons públics. ners públics pel seu propi benefici. l’Assemblea Popular com un espai
Nosaltres no hem fet res d’això, ben Són persones ben conegudes a la participatiu, obert, on podeu parti-
al contrari. Nosaltres som els que nostra vida quotidiana, rics tots ells, cipar i dir-hi la vostra. És impossi-
sempre hem pagat les conseqüèn- que maniobren per ser encara més ble canviar res tots sols, però junts
cies del sistema capitalista. Som els rics a costa de nosaltres, els treba- ho podem tot!
que hem de treballar, som els atu- lladors i treballadores. Ni el capitalisme és l’únic sistema
rats, som els que tenim problemes Volem denunciar que si es lluités de possible, ni les retallades són la so-
per arribar a final de mes, som els debò contra el frau fiscal i els lladres lució a la crisi, ni tots tenim les ma-
que no tenim drets perquè no tenim de guant blanc, si no s’augmentés teixes responsabilitats. Que la crisi
papers, els que ens quedem sense el pressupost de l’exèrcit, si no se- la paguin els rics!
22 Març de 2012

24. OPINIÓ-SOCIAL
“Podem canviar les coses,
però sense treball en equip
no arribarem enlloc”
Entrevista a Enric Duran, activista i insubmís bancari
etcètera, per facilitar que les perso-
Laura L. David
nes puguin anar-se implicant en un
sistema nou en el qual ja no importa
si són insolvents perquè es crea una
C onvençut que el sistema bancari
era una estafa, va posar-se mans
a l’obra per demostrar-ho. Precari
nova consciència i una nova manera
de relacionar-se, molt basada en la
confiança. Actualment formem la CIC
com era, va aconseguir que una qua- unes 2.500 persones.
rantena d’entitats li atorgaren fins a
mig milió d’euros en crèdits. No els - Fruit de la vostra experiència, ha
ha tornats ni pensa fer-ho. En comptes començat a rodar la cooperativa
d’això, eixos diners construeixen ara integral madrilenya i també la va-
alternatives d’economia real. De se- lenciana. En quina situació es troba
gur que la seua és una batalla social- aquesta darrera?
ment justa, explica, i anima a copiar - Són processos incipients que han
allà on li demanen la seua estratègia de fer molta feina per anant generant
per “eixir del capitalisme”. confiança, amb un nucli promotor,
Va agafar paper i tisora per inventar- que van veient com pot avançar el
se una vida nova: una feina, unes procés i com s’aplica en el nucli local.
necessitats de consum i un poder De moment s’estan fent assemblees,
adquisitiu deliberadament falsos. Va reunions, contactant amb col•lectius
jugar a enganyar “els mercats”. I amb l’objectiu de posar-se en marxa.
va colar. Tant que, amb 32 anys, una A La Rioja, a Euskal Herria, a León...
mica d’enginy i un grapat de nòmines també hi ha d’altres propostes que van
casolanes, aquest desobedient que sortint d’altres territoris.
s’estimà més estudiar en la “universi-
tat de la vida” que en cap altra insti- de la banca. La veritat és que mai sos. què no és habitual que una denúncia
- Li demana molta gent consell so-
tució acadèmica va obtindre 492.000 no ha estat sol: des de Barcelona i civil surti a la premsa.
bre com fer accions de desobedièn-
euros en crèdits de fins a 39 entitats estesos per tot el territori, fa molts - Tanmateix, la jutgessa decideix
cia bancària?
financeres. Entre aquestes, gegants anys que una bona colla d’activistes que és vostè i no el BBVA qui ha de - Al 2008, també deia que feia aque-
- Hi ha molta gent a la qual, en un mo-
dels negocis com BBVA, que acaba de en xarxa “conspiren” i piquen pedra pagar. Xoca vore com el sistema fa lla acció perquè “se’n parli, i molt”,
ment determinat, li arriba la conscièn-
portar-lo a judici i li reclama 24.000 per erigir-se en motors del seu propi pagar un usuari per una “errada” tot i que ja sospitàveu que els grans
cia que no podrà mantenir la solvència
euros d’una targeta de crèdit amb canvi. Tal vegada per això pot ser que d’un banc que comercialitza un mitjans no se’n farien gaire ressò.
dintre del sistema i a la qual li inte-
unes condicions bastant peculiars. Duran siga més amic de l’acció que producte financer dubtós, pocs dies Com valora el tractament del seu
ressa veure de quina manera passar de
Quasi mig milió d’euros sol•licitat -i no dels grans discursos. Parla baixet i després d’indultar un banquer… cas als mitjans?
la solvència a la insolvència. Donem
obtingut- per demostrar la poca fia- amb aplom, i a cada pregunta es per- - Bé, no em fan pagar perquè sóc - En el cas del BBVA, la resposta me-
consells que hi ajuden i, en funció del
bilitat del sistema bancari. Amb ells met una pausa que a la seua interlo- insolvent i per tant no pagaré, això diàtica va ser impressionant. Es va
grau d’implicació, de risc o de com-
avalava uns crèdits els diners dels cutora se li representa eterna. A poc d’entrada. D’altra banda, en el cas de omplir la sala del judici de mitjans.
promís que vulgui assumir cadascú,
quals no sols no ha tornat, sinó que a poc, amolla la seua resposta, de- l’indult que ha fet l’executiu espanyol, Suposo que en part va ser per inicia-
funciona més o menys.
els ha destinats a col•lectius socials molidora, contra un sistema que està s’han demostrat els mecanismes de tiva pròpia dels periodistes perquè hi
que impulsen experiències alternati- convençut de poder ensorrar. Amb la vinculació entre els diferents poders sortís. Però quan sortim denunciant
- Teniu un web on reivindiqueu la
ves al sistema capitalista: habitatge i força de la paraula. Amb la desobe- del sistema actual. El que és clar és aquest cas del contracte de la targeta
rebel•lió col•lectiva, en el qual de-
moneda socials; altres formes de tre- diència. Amb l’acció i les construc- que la legalitat i el sistema judicial són del BBVA, al poder no li interessa, i al
maneu que cadascú assumeixi “un
ball i ensenyament i una cooperativa cions col•lectives. eines del poder. Per això penso que el cap d’una setmana, els mitjans treuen
compromís personal de desobedièn-
que cobreix tot el cicle de l’economia i sistema judicial no està legitimat per que el fiscal em demana vuit anys de
cia civil”. Per exemple?
arracona l’euro: del productor al con- - Sempre ha definit la seua acció jutjar-me. presó. Aquesta notícia se sabia des del
- Cadascú pot decidir fins on vol arri-
sumidor, per descomptat, botant-se els com una acció política. Per què? juny passat: si la treuen ara és per ficar
bar i quin camí vol seguir, però el que
intermediaris. - El que vaig fer, des del seu origen, - Al 2008, ja cridàveu a la insubmis- por al cos de la gent únicament. El que
ha de saber és que cada vegada té
Va ser el 17 de setembre del 2008, quan té un objectiu clarament polític: jo de- sió bancària. Pareix que el temps us va dir la jutgessa també ho pinten com
més eines per fer un canvi personal i
Enric Duran explicava la seua acció a cideixo fer l’acció no per una raó de està donant la raó... si fos una condemna, com si hagués
implicar-s’hi de manera col•lectiva:
la publicació “Crisi 17S”. Justament necessitat econòmica o personal, sinó - Ja fa molts anys que moltes persones de passar, perquè la gent es quedi amb
si tens una hipoteca, deixa de tenir-la
després fugia i no reapareixeria fins per un objectiu polític que al final el diuen que aquets sistema és insosteni- la idea que davant d’una opció com
i vincula’t a un projecte d’habitatge
sis mesos després per distribuir a tot que busca és transformar la societat. ble, que va a la deriva i que s’ha de la meua, hi ha repressió. A nosaltres
col•lectiu; reactiva un projecte em-
el territori dels Països Catalans una La construcció d’alternatives i la de- transformar. Alguns ho deien més a el que ens interessa, més que sortir o
presarial autònom que no depengui
segona publicació: “Podem! Viure núncia; tot forma part d’aquest objec- través de llibres, i nosaltres potser més no en la premsa, és que això pugui re-
tiu polític. a través de l’acció i de la difusió, però moure una miqueta més les conscièn- del sistema; en l’àmbit del consum,
sense capitalisme”. Llavors, després
formem part d’aquesta gent que està cies de la gent. deixa de donar suport a les multina-
d’una roda de premsa a la Universitat
- El passat mes de novembre es va treballant i que ara es veu que aquesta cionals per comprometre’t amb el
de Barcelona, és detingut i tancat a la
presentar al judici civil, en què el feina era important. - La vostra idea de transformar la consum local... El que és important
Model de Barcelona. 65 dies després,
BBVA li reclama 24.000 euros. És el societat, s’ha convertit en la Coo- és qui tingui la capacitat de generar-
ix gràcies a la solidaritat dels com-
primer judici al qual us presenteu. - Quina és actualment la seua rela- perativa Integral Catalana . Què és se temps per dedicar a aquestos temes,
panys, que arrepleguen els 50.000€
Per què? ció amb les 39 entitats financeres a això? que s’impliqui en generar un projec-
de la fiança. Acusat d’estafa i falsedat
documental, Duran és insolvent i, per -: De judicis n’hi ha hagut alguns les quals va demanar crèdits? - És un projecte de transició per anar te col•lectiu en l’àmbit local o en un
tant, no pagarà els seus deutes amb la abans, però ni tan sols els hem parat - Algunes continuen insistint per les construint una societat fora del capita- àmbit més gran. El més important és
justícia. Per això i perquè no reconeix atenció. Habitualment no em presento vies comercials habituals perquè pa- lisme, que el pugui arribar a substituir. que puguem autorganitzar-nos i això
un sistema judicial que, diu, “empara perquè sóc insolvent i si em presentés, gui el deute, perquè anar per la via Intenta construir des de baix tots els requereix molt de temps i moltes per-
el poder i desprotegeix el poble”. hauria de pagar les costes del judici. judicial no els serveix de molt quan elements necessaris per una societat sones. Podem organitzar-nos i podem
Costa de creure que aquest jove, in- En aquest cas, com la targeta era molt veuen que l’usuari no és solvent com autogestionada, assembleària i partici- canviar les coses, però sense un bon
trovertit i de complexió menuda, amb irregular, vam decidir presentar-nos per pagar-ho. Hi ha tretze entitats que pativa que cobreixi les necessitats bà- treball en equip no arribarem enlloc.
el seu mig somriure despistat i aquella per denunciar aquests tipus de con- continuen volent anar per la via penal siques com són la salut, l’alimentació,
mirada perduda, haja tramat tot un tractes, i aprofitar l’ocasió per posar i la resta han anat per la via civil, però l’educació i l’habitatge. Hi ha tota una * Entrevista publicada al diari digi-
pla per desemmascarar les misèries en evidència com en són, de perver- no ha transcendit res als mitjans per- sèrie de mecanismes, de suport legal tal valencià L’Informatiu
Març de 2012 23

25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Dinamita de cervell
“Grècia és un laboratori de
les polítiques d’austeritat”
Entrevista a Moisis Litsis, periodista del diari grec ‘Eleftherotypia’
ha un moviment massiu general amb una
F. Fafatale / Diagonal
demanda central. Però la lluita segueix.
Penso que hi ha una necessitat de rebuig
total de les actuals polítiques i del deute,
Moisis Litsis, analista econòmic fins i tot qüestionant la inclusió de Grècia
del diari grec ’Eleftherotypia’, en l’euro. Després de tot, a pesar de les
analitza la situació grega i euro- diferències sobre aquest tema de les po-
pea en aquesta entrevista, al fil lítiques d’esquerra, hi ha una alta proba-
de les negociacions del Govern bilitat que Grècia sigui forçada a sortir de
grec amb els creditors i amb la l’euro, sense un moviment real preparat
UE sobre l’últim rescat i les va- per a contrarestar les dures conseqüèn-
gues i mobilitzacions de protesta. cies d’un moviment com aquest. Si no, hi
Grècia vivia el 7 de febrer la seva haurà tremends canvis polítics i socials.
primera vaga general de l’any,
convocada contra la nova ronda - Per què Grècia no ha declarat
de retallades que estaven nego- encara una vaga general inde-
ciant els partits en el Govern per finida?
a aconseguir una injecció d’entre - Durant molts anys recordo a l’extrema
130.000 i 145.000 milions d’euros esquerra intentant promoure una vaga
del FMI i la Unió Europea. general indefinida sense cap èxit. En
Les condicions que ha de com- els dos últims anys hem tingut moltes
plir el govern grec per rebre el vagues generals, fins i tot més que en
segon rescat que consta de crè- els primers anys després de la caiguda
dits per valor de 130.000 milions de la ‘Junta’ militar el 1974, un període
d’euros, passen per una rebaixa caracteritzat per una gran radicalització i
del salari mínim interprofessio- molta mobilització juvenil. La gent també
nal, passant dels 870 € actuals a ha perdut molts diners amb les vagues,
560 €; una reducció del 20% dels especialment en el sector públic. Així
salaris del sector privat eliminant que, en aquests temps difícils, dubten si
les pagues extres; una recapita- anar a la vaga indefinida, una cosa que
lització de la banca amb 40.000 prosperitat d’anys passats. Afecta espe- del districte centre tradicional d’Atenes, Després van intentar provar els límits les forces sindicals tradicionals no volen
milions d’euros; la privatització de cialment a gent de la meva edat, a qui de compra-venda d’or. de les reaccions de la gent. Malgrat les realment i són incapaces de promoure.
l’aeroport d’Atenes, les empreses els és difícil començar de zero, que no contínues vagues, manifestacions, crí-
públiques mineres, subministra- són joves per a ser optimistes, que tenen - Per què Grècia és diferent? tiques i polèmiques, no hi ha hagut una - Quina és l’amenaça de
dores d’aigua i elèctriques i dels famílies… És a dir… Per què ha estat la explosió social a Grècia. Així doncs, els l’extrema dreta a Grècia?
terrenys de l’Estat en illes gre- Molta gent com jo viu dels estalvis del primera? L’activista grega So- reguladors de l’eurozona deuen pensar - Cal dir que tenim dos tipus d’extrema
gues; així com l’acomiadament passat (si és que té). És molt rar veure nia Mitralia sosté que la troica que han guanyat la partida, manejant dreta a Grècia. Una, connectada amb
de 15.000 funcionaris el 2012 i de a dues persones treballant en la mateixa utilitza a Grècia com laboratori amb èxit qualsevol besllum de descon- l’anticomunisme de la dreta tradicional,
150.000 fins al 2015. família (només si una és empleada pú- per a veure el lluny que pot arri- tentament en altres països. Jo penso que antisemita, nacionalista, xenòfoba i racis-
blica). Cada vegada més i més gent bar. Tu què en penses? Grècia és avui l’exemple del que no hau- ta, etc. i una altra més extrema, neonazi.
- Diagonal: Podries mesurar la - Penso que ella té raó. Fins i tot el nostre ria de passar en altres països europeus: La primera està representada per LAOS
acudeix a menjadors populars. La família
deterioració del benestar dels ex primer ministre, Yorgos Papandreu, va Creure que no hi ha altra solució a la crisi (el seu fundador va ser membre del con-
tradicional grega segueix sent un valuós
grecs des del ‘rescat’ i la irrup- dir una vegada que érem “un laboratori del deute que les polítiques de la troica servador Nova Democràcia) i la segona,
matalàs social. Cada vegada hem de
ció de la troica formada pel mundial” per diferents raons. Grècia su- que han empobrit als grecs. per l’organització neonazi ‘Crysi Avgi’.
Banc Central Europeu, la Co- pagar més i més impostos per passats
posa una petita proporció de l’economia Ambdós estan a l’alça. LAOS és mem-
missió Europea i el Fons Mone- ingressos i molta gent no paga, no per
de l’eurozona (tan sols un 2% del PIB, - I com està el poble grec? Està bre del nou govern de Lucas Papademos
tari Internacional? raons ideològiques, sinó senzillament
enfront de països com Espanya, que unit en les lluites? Hi ha un (pot ser que per això la seva popularitat
- Moisis Litsis: Vivim en una situació que perquè no té diners. suposen un 11%) i segur una molt més contrapoder real? Quin és el rol dels últims anys està caient una mica) i
en els meus 50 anys, i a pesar del meu L’atur oficial és del 18%. I després estan ínfima de l’economia mundial. Llavors… dels ‘aganaktismeni’ (els indig- ‘Crysi Avgi’ en algunes zones va obtenir
origen de família humil que va viure anys aquests treballadors, com a ‘Eleftheroty- per què tant soroll sobre la crisi grega nats grecs)? millors resultats que l’extrema esquerra.
molt difícils, mai havia vist. Per a co- pia’ (la plantilla porta sense cobrar des en els dos últims anys, amenaçant amb - Hem tingut un munt de vagues. Algu- Durant molts anys, per la ‘Junta’,
mençar, no hi ha esperança, ni a nivell d’agost), que no són oficialment parats, desestabilitzar tota l’economia mundial? nes d’elles massives, especialment al l’extrema dreta va ser marginal. Basa-
social ni a nivell privat, com en anteriors però que no són remunerats pel seu Grècia va ser el primer exemple del que principi de la crisi. Però els grecs no da principalment en un anticomunisme
situacions complicades similars. L’actual treball. Uns dels negocis prospers avui avui tot el món reconeix: la crisi de deute veuen cap canvi real. Un gran moment que semblava desfasat després de la
crisi afecta a l’anomenada ‘classe mit- a Grècia són les cases de compra d’or. mundial, amb el focus en l’eurozona com va ser el passat estiu, quan el moviment caiguda del mur de Berlín i l’atenuació
ja’, gent que va donar per assentada la Veiem molts anuncis de botigues, fora un tot. Si Grècia queia, es corria el perill ‘aganaktismeni’ (indignat) va començar de l’esquerra tradicional que va influir
de ‘l’efecte dominó’ de suspensió de pa- a assetjar el Parlament amb milers de em la política grega malgrat la seva de-
gaments en altres països de l’eurozona i persones, esperant que la majoria del rrota en la guerra civil en 1945. En els
podia suposar la fi del procés de la zona PASOK (Partit Socialista) no votés al últims anys, al costat del tradicionalment
euro. Així és com van intentar salvar el final les noves mesures que va imposar antisemita LAOS, va intentar explotar la
problema grec, per descomptat, sense la troica després de l’acord de juliol per causa palestina, fins a llavors bandera
cap èxit. Ara és una discussió comuna un nou préstec. L’únic assoliment va ser de l’esquerra, per a promoure un nou
que la crisi del deute amenaça amb des- el reemplaçament del primer ministre so- tipus d’antisemitisme emmascarat amb
mantellar tota la eurozona, no per Grècia, cialista Yorgos Papandreu pel tecnòcrata crítiques a les polítiques israelianes i
clar, sinó perquè la crisi afecta a econo- ex banquer central Lukas Papademos malgrat les conegudes connexions entre
mies més grans com Espanya, Itàlia o amb el suport dels partits de l’oposició, l’extrema dreta europea i la islamofò-
França. el dretà Nova Democràcia i el d’extrema bia del ‘establishment’ d’extrema dreta
Amb la severa austeritat, l’amenaça d’un dreta LAOS. israeliana; també va intentar explotar
immediat ‘default’ i sortida de l’euro, Em sembla que el poble grec està can- l’ona d’immigració il•legal al costat de
la troica va intentar primer persuadir sat de no veure un canvi real, segueix l’explotació del sentiment nacional (pro-
als grecs que no hi havia altra solució i dubtant dels sindicats tradicionals, fins blemes amb Turquia, antiga Democràcia
després va intentar terroritzar a la gent i tot dels partits tradicionals d’esquerra, de Macedònia) per a promoure la seva
amenaçant-la amb que si no seguien els malgrat que van obtenir bons resultats agenda. El seu suport a l’actual govern
passos grecs, sofririen més ràpidament en les passades eleccions. Hi ha moltes els ha provocat alguns problemes amb
una situació similar. iniciatives noves a nivell local, però no hi el seu electorat, que era, des d’un punt
24 Març de 2012

26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
de vista nacionalista, contrari a les po- Una cosa que no és molt certa, perquè
lítiques de la troica al principi. “La gent malgrat els milers de milions de dòlars
ha perdut molts diners amb les vagues, que la Reserva Federal va imprimir en
especialment en el sector públic” els últims anys, la situació social a EEUU
és similar a l’europea, i de vegades fins
- Quina és la teva explicació i tot pitjor.
sobre l’ofensiva de la troica, no Les crisis del deute són reals i són el
només a Grècia? Penses que el resultat del model de consumisme del
seu objectiu és atacar a la clas- capitalisme modern. En el passat (per
se treballadora en tota Europa? exemple, en els 70) els dèficit públics
- Segur. Mira. En els últims 20 anys, en van ser el resultat de les tradicionals po-
‘l’era daurada’ del neoliberalisme, vam lítiques keynesianes per a finançar l’estat
veure una contínua tendència a Europa a social, etc. Ara hem vist una explosió de
desmantellar l’estat ‘social’ i el tradicional deute públic i privada, en gairebé cada
poder dels sindicats (especialment en els país occidental, perquè els bancs van
països del nord) en nom de la necessi- pressionar a la gent i als països a endeu-
tat d’arribar a altes taxes de PIB. Aquest tar-se per a finançar la seva prosperitat
procés va suposar una gran lluita dintre (per a comprar cases, cotxes, serveis,
de la UE i molts governs, per la pressió etc.) amb tipus baixos i ara exigeixen els
dels sindicats i l’opinió pública, van adop- diners de tornada, sabent que cap socie-
tar les reformes neoliberals lentament, tat pot permetre’s pagar totes aquestes
en ocasions retrocedint per la pressió sumes de deute públic i privada, sense
popular. creixement real.
Ara, amb la crisi del deute, que és resul- Ells acusen a la gent de viure per sobre
tat de la ‘bombolla’ de l’euro, els governs de les seves possibilitats, però en el
són forçats a adoptar reformes ràpides, passat va ser gràcies a això que Grècia,
per a abaratir la mà d’obra, sense drets ni Espanya o Irlanda van arribar a alts ni-
seguretat social. Molta gent, espantada vells de creixement. Alemanya i els seus
per les tremendes conseqüències, confia bancs han jugat un paper molt important. tradicions, mentalitats i disparitats econò- i intenteu trobar la veritat -un moviment - La lliçó de Grècia és una: No us creieu
que les mesures dels governs puguin evi- L’alemanya és una societat consumidora miques, que són el resultat de la bretxa d’auditoria podria contribuir-. No con- que no hi ha alternativa. Mireu el que li
tar el ‘default’ i que el deteriorament del relativament conservadora i a través del entre nord i sud i és poc inclinada a pagar fieu ni tan sols en Eurostat (l’oficina va passar al poble grec, que al princi-
benestar pugui frenar-se. És el moment crèdit va ser capaç de finançar a països el preu malgrat que és el país més bene- estadística de la UE). Els buròcrates de pi va pensar que les primeres mesures
que la classe treballadora s’aixequi i trobi com Grècia per a comprar armes o per ficiat de la introducció de l’euro. Recorda Brussel•les tenen la mateixa responsa- d’austeritat serien suficients per a protegir-
noves formes d’enfrontar-se a aquesta a construir massives obres públiques per a l’antiga Unió Soviètica, que pretenia im- bilitat sobre les falses estadístiques en lo del ‘default’. Ara Grècia ha incorregut en
política brutal que, com en el cas de Grè- als Jocs Olímpics, a benefici dels grans posar un tipus de ‘socialisme’ a tot el bloc els països de l’eurozona. Ara mateix, a impagament no oficialment, milers de per-
cia, mai para. grecs i de les companyies estrangeres. de l’est, sense importar la seva història, Grècia estem assistint al segon acte de sones en el sector públic perden les seves
La premsa massiva i sensacionalista tradicions i mentalitats. la baralla entre el PASOK i el partit Nova ocupacions –al principi ens van dir que el
- Quina és la relació entre els alemanya, com Bild, va atacar als grecs, Democràcia, que va ser acusat de no dir problema era el “saturat” sector públic-, la
poders europeus i els nord- acusant-los que són “dropos” que es - A l’Estat espanyol, quan el PP la veritat sobre el dèficit quan estava en gent fa cua en els menjadors populars.
americans en aquesta ‘crisi mengen els diners dels alemanys, a ha arribat al Govern, ha desco- el Govern el 2009 i ara acusa al PASOK Aixequeu-vos per a rebutjar aquestes
del deute de l’euro’? Quin és pesar del fet que fins i tot la contribució bert una desviació del dèficit d’inflar les estadístiques per a persuadir polítiques abans que sigui massa tard.
el paper d’Alemanya? Quant alemanya als paquets de rescat ha estat del 6% al 8%. A Grècia va sortir a l’opinió pública a adoptar les severes Organitzeu-vos i sigueu solidaris amb el
té de real la ‘crisi del deute de donada amb alts tipus d’interès, molt més a la llum l’escàndol de les es- mesures de la troica. poble grec, perquè la lluita és la mateixa.
l’euro’? alts que els tipus als quals el BCE presta tadístiques inflades per a jus- Hem de lluitar a un nivell europeu, una
- Molta gent a Europa creu que la política diners a altres bancs. Alemanya ha trans- tificar les retallades. Què reco- - Finalment… T’agradaria trans- cosa, per descomptat, molt difícil.
americana és més favorable al desenvo- format l’euro en una ‘moneda alemanya’, manaries als espanyols sobre metre alguna cosa al poble es-
lupament econòmic perquè EEUU pot pretén imposar el model alemany a tots aquest assumpte? panyol? Quines lliçons cal ex- * Entrevista publicada a la revista
imprimir dòlars i promoure el creixement. els països europeus, malgrat les seves - No us fieu de les estadístiques oficials treure de l’experiència grega? Diagonal
#23Financiero: contra el cop d’estat dels mercats
Grup de Treball d’Economia aprovant una reforma de la Constitució fortunes i corporacions, i forcen la seva núncia a drets adquirits durant dècades, formes democràtiques.
de Sol, Moviment15M espanyola que ningú havia sol•licitat, implantació en el país sense debat previ una destrucció de les més elementals Contra el cop d’estat dels mercats!
sense acceptar el més mínim debat so- ni consulta popular; quan segueixen els
cial i sense aprovació en referèndum. interessos de Merkel i Sarkozy, en de-
Contraanuncis
E
L’objectiu? Incloure en la nostra llei su- fensa de la banca alemanya i francesa,
l 23 de febrer de 1981 uns sinistres
prema el pagament del deute i els seus abans que els del propi país.
personatges oposats al règim cons-
interessos com primer compromís de Podem identificar als autors del cop
titucional democràtic van protagonitzar,
l’estat per davant de qualsevol necessi- quan, en nom d’una falsa austeritat, pu-
pistola en mà, un atac a la naixent de-
tat social. gen els impostos als treballadors mentre
mocràcia espanyola assaltant el Congrés
No és un símil forçat. És l’episodi que permeten el frau fiscal i els mecanismes
dels Diputats.
de manera més evident escenifica el cop que ho emparen; quan es baixen els
Trenta anys més tard, el passat setem-
d’estat que estem vivint. Solament que salaris, se suprimeixen els convenis, es
bre i en el mateix escenari, els “repre-
aquesta vegada, no ho protagonitzen es- retarda l’edat de jubilació i es degraden
sentants” del poble que fa anys es van
perpèntics generals i guàrdies civils, sinó les condicions de treball; quan es des-
amagar sota els escons ara ens traïen
alts executius impolúta- trueixen l’educació i sanitat pública que
ment ben vestits i adulats hem construït durant generacions; quan
per polítics. Estem vivint per fi tots els diners obtinguts s’usa per
un cop d’estat financer. a avalar i rescatar a una banca que ha
Vivim un cop d’estat destruït l’economia real pujada a lloms
quan els nostres re- de bombolles especulatives. Qui és l’únic
presentants dirigeixen beneficiat amb totes aquestes mesures?
discursos als suposada- No és un cop a punta de pistola. Però
ment invisibles mercats totes les persones hem percebut el fred
sol•licitant-los compas- contacte de les primes de risc durant el
sió en canvi de degradar recent procés electoral, sota l’amenaça
les condicions de vida de de “això o el caos”, amb la immolació
la població a la qual hau- exemplaritzant de Grècia com avís a na-
rien de servir. El poble vegants. I quan les amenaces no són su-
“sobirà” està sent sacri- ficients, no dubten a actuar obertament:
ficat en l’altar del neoli- Si cal fer dimitir a un president de govern
beralisme. Assistim a un electe i substituir-lo per “un tecnòcrata” al
cop d’estat quan els nos- que ningú ha votat, doncs es fa.
tres dirigents acaten les Prou de mentides! Això no és austeritat,
directrius d’institucions no estan treballant perquè sortim tots
no triades democràtica- d’aquesta, no ens estem sacrificant per
ment, com la Comissió a estar millor demà, no són tecnòcrates,
Europea, el Banc Cen- són executius al servei del mateix poder
tral Europeu o el Fons financer que ens ha dut a aquesta situa-
Monetari Internacional, ció. Això no és més que una despietada
que atenen solament transferència de riquesa del 99% que
als interessos de grans estem baix al 1% que ens trepitja, una re-
Març de 2012 25

27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Pels seus actes els
coneixeràs
La revolució permanent també és patrimoni del capitalisme
part important del valor existent, emer- republicà fins a finals de la dècada dels
Josep Manel Busqueta
geix una nova forma d’organització so- 50. Així doncs el model econòmic capita-
cial i econòmica que tindrà en el control i lista del franquisme serà un model que es
la regulació de les finances un dels seus sustentarà en salaris baixos, una alta uti-
E ls temps de crisi són temps convulsos
pel capitalisme. En aquests períodes
el funcionament normal de l’activitat ca-
elements centrals. Aquesta tasca serà
desenvolupada des de l’Estat, institució
central en la nova dinàmica del capita-
lització del factor treball i una molt baixa
mecanització que tindrà com a conse-
qüència una productivitat industrial molt
pitalista s’interromp i amb ella queda atu- lisme, que s’encarregarà de prendre i més baixa que en la majoria dels països
rada la dinàmica social essencial per a desenvolupar, amb la seva intervenció europeus.
la bona salut del procés de reproducció activa, les decisions estratègiques de La mort del dictador i l’inici d’això que s’ha
capitalista. desenvolupament econòmic. La majoria volgut anomenar democràcia coincideix
La seqüència de l’impacte de la crisi en de la població queda integrada en el sis- amb un moment històric en que el capi-
el funcionament de la societat és ben tema gràcies a la triada que conformen el talisme, a nivell global, ja ha esgotat el
coneguda. Sense possibilitats d’assolir treball assalariat, el consum de masses i que donava de sí el règim d’acumulació
la rendibilitat adequada per a la inversió el pacte social. Aquesta proposta social i de postguerra i es troba immers en una
aquesta s’atura i, amb ella, els processos econòmica que assegurarà tres dècades nova crisi. D’aquesta crisi en sortirà una
productius i per tant la possibilitat de que de gran prosperitat al capitalisme, sobre- nova forma de reorganització social i
la majoria de la població, no propietària tot europeu, necessitarà un important econòmica -la globalització- que tindrà
dels mitjans de producció, trobi un em- suport ideològic i alhora tècnic. Aquest en la transnacionalització productiva i en
presari disposat a comprar la seva força elements intel•lectuals són els que apor- la expansió de la mercantilització, dos
de treball a canvi d’un salari. Sense sala- tarà la teoria econòmica keynesiana i la del seus gran pilars de funcionament.
ri desapareixen els diners necessaris pel socialdemocràcia a nivell polític. L’estratègia neoliberal, a nivell de política
consum i per tant, les possibilitats de viu- econòmica i social, emergirà com la for-
re, amb una certa dignitat, en la societat ma hegemònica de gestió de la societat
capitalista queden seriosament qüestio- El cas espanyol, el que permetrà l’expansió i la consolidació
nades per una bona part de la població. “cambio sin ruptura”; del capitalisme global.
Així doncs en els moments de crisi el o sigui més del En el cas de l’Estat espanyol, i en el
capitalisme ha de reinventar-se. Ha marc de la reorganització del capitalisme
d’engegar importants canvis en la for- mateix global, veurem com des de l’inici de la
ma com combina i empra els recur- suposada democràcia fins a l’actualitat,
sos socials. Ha de desenvolupar nous Pel cas del capitalisme espanyol el pro- totes les opcions polítiques que arriben
processos productius que mitjançant cés pren connotacions força diferents. al govern es complementaran en el des-
l’explotació laboral, el fons essencial en La gestió del capitalisme que proposa envolupament de la mateixa estratègia
el capitalisme, li han de permetre acon- el franquisme durant aquest període econòmica. Amb independència del seu
seguir els guanys necessaris per a repro- s’allunyarà de manera important del que origen ideològic, UCD, PSOE i PP es-
duir-se com a model social dominant. succeeix en l’entorn europeu. El feixisme devenen marques diferents d’un mateix
Aquesta dinàmica revolucionària és la imposa un model social i econòmic sen- producte. La conclusió que en podem
que fàcilment podem constatar si ob- se organitzacions de classe i sense dret extreure d’aquest fet és que en el cas
servem com el capitalisme ha sabut de vaga que té com a resultat un brutal espanyol, i sobretot pel que fa al model
reorganitzar-se després de cadascuna empitjorament de les condicions de vida econòmic i social, la democràcia no ha
de les grans crisis estructurals que ha dels treballadors espanyols, sobretot du- suposat formes diferents d’organització
patit. Així veiem com després de la gran rant els primers anys de postguerra. Cal de la societat i l’economia en funció de representa de nou, l’esgotament del rè- mans sobretot del capital financer i que
crisi del 29, i després que, gràcies a la tenir present per exemple, que els salaris l’opció política que ostentés el govern. gim d’acumulació que des de la dècada va en detriment de totes les polítiques
segona Guerra Mundial, es destruís una reals en una ciutat industrial com Saba- Veiem com els interessos econòmics dels 70, li havia permès recuperar la taxa que asseguraven el conjunt de drets so-
dell no retornaren als nivells del període del capital, cada cop més internaciona- de guany. Amb l’esgotament del model cials per a la majoria de la població.
litzat, són els que han marcat el destí i també deixa de ser funcional, i sobretot Molt probablement pel conjunt de la so-
l’evolució de l’economia i la societat es- creïble, la legitimació teòrica i social que cietat europea on la idea de democràcia,
panyoles. l’havia sustentat. Avui ja ningú pot creure (entesa com la capacitat de la ciutadania
Pel cas espanyol podem veure com la cantarella de que la dinàmica eficient de participar en la presa de les decisions
són dos grans eixos els que determinen de l’economia es basa en la no interven- que l’afecta) representa un element
l’opció estratègica de desenvolupament. ció de l’Estat, element central que bastia diferenciador i estructural d’aquestes
Per una banda la internacionalització, l’ideari neoliberal dominant. Què en seria societats, la dinàmica cada cop més au-
que tindrà en la integració en el projecte avui del capitalisme si no comptés amb el toritària, cap on apunta la reestructuració
econòmic europeu el seu element estruc- descomunal suport de totes i cadascuna del capitalisme, representarà un canvi
turant i que suposarà la plena integració de les institucions públiques i dels seus substancial.
de l’Estat espanyol en la jerarquia econò- plans d’intervenció econòmica! Plans Pel cas de l’Estat espanyol, la democrà-
mica internacional com una perifèria del d’unes dimensions que deixen en xavalla cia no ha tingut mai la “qualitat ciutadana”
centre. L’altre gran pilar estratègic serà el que va suposar el pla Marshall. que se li suposa en la majoria dels països
l’aposta clara pel mercat en detriment Resulta evident que de la recomposició europeus, tal i com ja s’ha assenyalat. En
d’allò públic, com a gran orientador i econòmica i social que permeti recupe- el cas espanyol, la democràcia recent ha
dinamitzador de l’economia. El resum rar els guanys al capitalisme, i que per suposat una clara subordinació de les
més evident d’aquest opció és la que fa tant permeti recuperar el dinamisme que decisions de la ciutadania a l’estratègia
el ministre d’economia “socialista” Sol- ara no té, sobretot en els països centrals, de desenvolupament que el capital ha
chaga quan afirmà que la millor política en sortirà una nova forma de legitimació marcat des dels seus orígens. Recen-
industrial per a l’economia espanyola teòrica, política i social. A dia d’avui po- tment hem assistit a una nova posada
és la que no existeix. Aquesta opció té dem intuir que una de les grans damni- en escena d’aquesta dinàmica. Hem vist
com a corol•lari la proposta de que la ficades d’aquest procés a nivell global com, amb la participació de tot l’entramat
principal tasca des de la política econò- en serà la democràcia. Podem apreciar de poder institucional, però sense cap
mica es basa en articular les mesures com en la direcció d’aportar una gestió participació de la ciutadania, s’escometia
necessàries per tal de que sigui la inver- “adequada” de la crisi s’imposa allà on una reforma constitucional que ens ve a
sió privada, sobretot l’estrangera, la que resulta necessari, en aquest cas Grècia dir que no pagar el deute és anticonsti-
dinamitzi l’activitat econòmica. i Itàlia, governs “tècnics”. Aquest governs tucional. Reforma que de fet constitueix
no gaudeixen de cap legitimació pròpia una peça més del programa de govern
La bola de vidre: de la democràcia tradicional i és la seva que, sota l’empara de l’única gestió pos-
aura de “neutralitat” i “eficiència” la que sible de la crisi, ens té preparat el capital
capitalisme quo vadis! els legitima com a opcions necessàries financer de la mà de les diferents insti-
No ens equivocarem i acceptables pel conjunt de la societat. tucions titella que el representen (Fons
de massa!! Lluny de la façana que proposen, la reali- Monetari Internacional, Governs i Unió
tat és que aquests governs amaguen una Europea).
Tot sembla indicar que la situació de clara opció per la gestió de la crisi, que Sense massa ressò mediàtic, el 26 de
crisi que actualment viu el capitalisme té com a objectiu assegurar la concentra- març de 2011 es reuniren a la Moncloa
ció, de tot l’excedent que es produeix, en l’antic president del govern José Luís
26 Març de 2012

28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Rodríguez Zapatero i els representants En aquesta trobada es parlà sobretot de que podem trobar noms com: Amando cap mena de dubte i amb tot el reconei- recent, conjuntament amb els nivells de
de les 41 empreses amb més pes en quatre reformes: la del mercat de treball, de Miguel, Xavier Sala i Martín o el de xement dels polítics “representatius” un repressió més elevats que haurà viscut la
l’economia del país. Per fer-se una idea la de les pensions, la del sistema financer Pedro Schwartz), planteja les diferents franquista com Fraga, compromès amb societat espanyola en els darrers trenta
del poder que exerceixen aquestes em- i l’energètica. La trobada comptava amb línies estratègiques de desenvolupament tots els crims de la dictadura. Aques- anys. Serà Mariano Rajoy? Jo en tinc els
preses sobre el conjunt de la societat un text: “Un moment clau d’oportunitat social i econòmic futur. L’eix d’aquestes ta és la nostra democràcia. Vistes així meus dubtes.
espanyola cal tenir present que la rique- per a construir entre tots l’Espanya admi- propostes gira al voltant de la necessitat les coses, el serrell que ens queda per
sa acumulada per 14 dels més rics de la rada del futur 2010”. Aquest text, elaborat de construir i potenciar el que anomenen veure és qui serà la titella política que * Josep Manel Busqueta és eco-
reunió és igual a 4 vegades el PIB espan- per la Fundación Everis amb la participa- la marca España que segons diuen “han passarà a la història com el responsable nomista i pastisser, membre del
yol (Veure “L’Estratègia del Capital: Infor- ció 50 alts executius de grans empreses de transcendir els cicles electorals”. que haurà d’aplicar les mesures de polí- Seminari d’Economia Crítica Tai-
me d’economia nº8 del Seminari Taifa). i 50 “experts” multitemàtics (entre els Vivim en un regne que enterra sense tica econòmica més dures de la història fa.
Captiva i desarmada la classe obrera
detall, són el que són, un pas més en és clar i precís el comunicat de la CGT
Félix García Moriyón
una batalla que es va començar a lliu- i les declaracions d’altres col•lectius
rar de manera molt ferma en els anys d’esquerra.
setanta del passat segle i que ha seguit Es podria aplicar a aquesta situació
J a ha arribat la reforma laboral anun-
ciada pel Partit Popular i, com era
d’esperar, no ha defraudat les expec-
de manera ininterrompuda fins a avui.
L’estat del benestar, resultat d’un gran
una paràfrasis d’una frase cèlebre d’un
comunicat militar de 1939: «En el dia
pacte social signat després de la Se- d’avui, captiva i desarmada la classe
tatives. La CEOE mostra una alegria gona Guerra Mundial, amb l’amenaça obrera i la classe mitja, ha arribat al
continguda, possiblement perquè no vol de la guerra freda com teló de fons, va govern dels empresaris els seus últims
que es noti massa fins a quin punt el PP suposar un repartiment més equitatiu de objectius neoliberals. La guerra ha aca-
ha legislat d’acord amb els seus interes- la riquesa i la consolidació d’una classe bat». Captius i desarmats els sindicats,
sos. Els alemanys, per boca de twitter mitja que gaudia de serveis i benestar sense cap capacitat de resistència des-
Steffen Seibert, portaveu de la canceller creixent. El seu bastió més sòlid en la prés de dècades de contínues reculades
alemanya, Angela Merkel, són clars: «La lluita per afermar aquestes conquestes i escassa capacitat de lluita i mobilitza-
reforma del mercat laboral a Espanya és van ser, sens dubte, els sindicats i els ció, s’ha posat a la classe obrera en «el
modèlica i valenta», i, per a rematar els partits socialdemòcrates. Des de llavors, seu lloc»: a la mercè de les forces del
elogis, el secretari general de la OCDE, des de la primera gran crisi de 1973, les mercat controlades pel bloc hegemònic.
Ángel Gurría, va afirmar que la reforma elits dominants no han parat per a acon- Ens trobem atrapats entre el patètic
laboral «permetrà disminuir la dualitat del seguir l’objectiu d’un nou repartiment de comunicat dels dos grans sindicats i
mercat laboral i promourà l’ocupació». la riquesa, recuperant la injusta distribu- el voluntarisme radical dels grups a
Tot això s’ajusta al guió, però el que ció prèvia. l’esquerra d’aquests sindicats. El con-
resulta més sorprenent és la valoració Prop de 40 anys més tard es pot dir que trol de la situació sembla total i el cas culmini el seu avanç dintre d’un mes a força les campanyes de lluita ideològica
dels dos grans sindicats de «classe». la seva victòria en els grans països oc- de Grècia ens indica que durs enfron- Andalusia. La gent ha votat a qui van encaminada a desvetllar el que oculta
Sens dubte valoren negativament la cidentals s’ha consumat. Sens dubte, taments, mobilitzacions contundents i provocar les causes de fons que van el llenguatge políticament correcte que
reforma, Faltaria més!, però al mateix la globalització i l’impacte dels nous tàctiques d’acció directa no han afeblit desencadenar aquesta crisi i a qui estan utilitzen els qui prenen mesures tan lesi-
temps afirmen que iniciaran mobilitza- països emergents, que també volen un de moment la demolidora capacitat de aplicant mesures brutals contra la clas- ves. Fins i tot es pot mantenir una estra-
cions progressives per a carregar-se nou repartiment de la riquesa mundial, control de la situació que manté el bloc se obrera i la classe mitja. I sabien en tègia encaminada a una vaga general,
de raons i pensar potser en una vaga ha contribuït a configurar l’actual crisi i dominant. L’aire fresc que va suposar línies generals el que anaven a fer una per altra banda poc probable i dubtosa-
general a mitjan o llarg termini. Molts el nou salt qualitatiu en l’agressió en- el 15-M continua amb prou feines, però vegada en el poder. ment eficaç en aquests moments. En tot
som conscients des de fa bastant caminada a recuperar poder i riquesa, amb molta menor capacitat d’incidència, No s’albira en l’horitzó cap possibilitat cas, no sembla que a curt i mig termini hi
temps que el sindicalisme majoritari no però l’important és recuperar la seva po- pres a més de les seves pròpies contra- real de plantar cara d’una manera efi- hagi cap expectativa de poder alterar el
només no està sent capaç d’afrontar sició absolutament dominant. Està clar diccions internes. caç a l’estratègia dels empresaris i els curs dels esdeveniments. Seguir lluitant,
adequadament la dura agressió que que l’última reforma laboral no deixa de L’estratègia ben planificada del bloc seus gestors. Hem arribat a un moment sí, però molt conscients de la debilitat de
estan patint els treballadors, sinó que ser un esglaó en aquesta llarga esca- hegemònic ha provocat la paràlisi de la crític en el qual no sembla possible el la nostra posició i amb paciència per a
són part d’aquesta agressió. Fa temps la de descens per a la classe obrera i població que no només sembla incapaç pacte social perquè s’ha plantejat el anar buscant camins nous que ens per-
que han claudicat en la seva capacitat d’ascens per a les elits que configuren d’articular una mobilització general sinó reajustament social com un assumpte metin una reagrupació de forces que, en
de defensar realment els interessos dels el bloc hegemònic. que, el que és més greu, dóna suport de guanyadors i perdedors, admetent el seu moment, es mostri més eficaç.
treballadors i són gestors encarregats El Partit Popular és el partit dels em- amb el seu vot a la partit polític que que els interessos dels empresaris i
de maquillar els danys i temperar les presaris i defensa els seus interessos. millor representa a qui estan guanyant dels treballadors són, en última instàn- * Félix García Moriyón és pro-
mobilitzacions. És molt clar un bon article de Joaquín la partida en aquests moments. El Par- cia, contradictoris. fessor de filosofia en un institut
Crec que el sentit de fons de la refor- Estefanía a El País, titulat precisament tit Popular ha aconseguit gairebé tot el Sens dubte és necessari seguir amb els d’ensenyament secundari de
ma, la lletra petita, i també el que diu en “El partido de los empresarios”, i també poder polític a Espanya, i possiblement esforços mobilitzadors, mantenir amb Madrid
En vosaltres, joves
general, per acabar amb els bandolers, tjançant la imposició d’una inseguretat
Jordi F. Fernández Figueras
li calen cavalls forts». gairebé absoluta en l’àmbit de les rela-
Evidentment, en els nostres dies, cions laborals.
quan les persones patim una situació Permeteu-me que interrompi, apa-
P ermeteu-me que us presenti un frag-
ment d’un poema de Wu Se-Tao, un
poeta xinès de fa set-cents anys: «L’any
d’empobriment salarial, de precarització
de les condicions laborals, de destruc-
rentment, el fil del meu discurs. Vull
presentar-vos un altre poeta xinés i un
ció dels serveis socials imprescindibles, fragment d’un seu poema. Wu Ki, du-
passat hi va haver una gran sequera. etc., per afavorir la Banca i el Capita- rant la dinastia Xing, va escriure: «A
Els homes tenen fam. / Ja s’han menjat lisme especulatiu, no podem consolar- l’home jove i fort a qui assetja la misè-
les arrels de les plantes i ara es men- nos pensant que tot això ho suportem ria, / quina altra opció li queda que fer-
gen les escorces dels arbres. / S’ha re- a fi que l’Estat ens defensi dels qui ens se bandoler?».
quisat la collita per alimentar els cavalls maltracten. Ben al contrari, sabem que Què penseu ara? Potser penseu com jo
de l’exèrcit. / Els cavalls són molt impor- són els maltractadors qui utilitzen el po- en aquells bandolers del primer poema
tants, els homes no importen!» der de l’Estat en contra nostra. per liquidar els quals el general neces-
¿Podríem establir un paral•lelisme entre Quan les reformes laborals estan dis- sitava requisar tot el menjar del poble,
la situació que esmenta el poema amb senyades per imposar-nos als assala- oi? I podríem especular, per què no?,
la que vivim al nostre temps? ¿Podríem riats una situació d’indefensió davant amb la possibilitat que les coses no van
negar que avui també es considera les possibles arbitrarietats dels empre- anar ben bé com les explica Wu Se-Tao,
que les persones no són importants, saris i per ensinistrar-nos a adoptar que quan van aparèixer els bandolers i
que la Banca o el Mercat són molt més l’actitud de submissió pròpia d’aquells els disturbis abans ja s’havia portat a la
importants? Sí, però potser seria un que accepten que no tenen cap dret misèria la gent del poble
paral•lelisme superficial. En l’època de més que el d’acotar el cap, no podem Vivim temps molt difícils. Què hem de
la dinastia Yuan, l’exèrcit estava al ser- consolar-nos pensant que tot això ho fer? Oposar resistència! I vosaltres, jo-
vei de l’Estat i, d’alguna manera, al ser- suportem a fi que l’Estat creï més llocs ves, els primers! També ho trobem ex-
vei del poble. El poema continua així: de treball i faci possible un futur digne pressat en un poema anònim xinès del
«Els homes no s’atreveixen a queixar- per als nostres joves. Ben al contrari, segle XX: «El món és vostre i nostre,
se: / saben que és important que els sabem que possiblement el problema / però realment el seu futur està a les
cavalls estiguin forts. / Si són forts, el de l’atur ja no té solució i que s’està vostres mans, joves. / Sou forts i teniu
cavalls de l’exèrcit correran com el vent. utilitzant tot el poder de l’Estat només la puixança del sol naixent. / En vosal-
/ Hi ha disturbis al Nord i al Sud; / al per intentar afeblir els treballadors mi- tres, joves, hi ha l’esperança».
Març de 2012 27

29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> EL FAR
Autogestió:
1) Col·lectivització dels
tramvies de Barcelona 1936
de la ciutat. El Comitè d’Empresa, a El trabajadores, con exclusión total de toda Comitè de Control, lliurar la recaptació de les línies d’autobusos urbans (alesho-
Ferran Aisa
Diluvio (18-8-1936), feia cinc cèntims de intervención capitalista, es el que oficia integra del dissabte 15 d’agost de 1936 res molt poques) i fins i tot els que feien
la col•lectvització: “Aplastada en toda de director, está integrado por siete ca- a les víctimes del feixisme. el servei entre Barcelona i rodalies, com
Catalunya la insurrección fascista, se fue maradas. Cada uno de éstos tiene una Alguns dels canvis efectuats a les lí- la companyia d’autobusos Roca.
L a Companyia de Tramvies fou una les
primeres empreses de transport públic
a ser intervinguda pels treballadors que,
por el proletariado organizado a la incau-
tación de los medios de transporte urba-
función especial a desarrollar, de la que
da cuenta diariamente en reunión del Co-
nies de tramvies i d’autobusos, que
afectaven al personal, fou la supressió
d’uniformes, de vigilants i de revisors. La
no, separando las Empresas que antes mité. De la organización de estas activi-
mitjançant una assemblea, van elegir el funcionaban, tranvies, autobuses de la dades resulta la administración obrera de falta de moneda fraccionària va obligar
Comitè Obrer de Control de T.B.C. La C.G.A. y Metro Transversal. Fueron los la línia de tranvías de Barcelona”. a la companyia T.B.C. a establir vals de
nova administració obrera va començar sindicatos del Sindicato Único del Trans- Les funcions que desenvolupava el Co- canvi, que s’havien de bescanviar a les
per anivellar els sous i rebaixar la jornada porte (sección tranvías), que procedieron mitè d’Empresa de la Companyia de oficines dels tramvies, però, finalment fou
setmanal a 40 hores, mentre s’estudiava a la incautación de la Empresa, el 19 Tramvies era la següent: Conservació suprimit per ordre municipal i s’establí la
reduir-la a 36. També va començar a de julio. La Generalitat había nombrado i vigilància d’edificis de la Companyia. tarifa única de 25 cèntims per tots els
aplicar assegurances contra la vellesa, la el dia anterior un delegado interventor. Estadística. Servei Tècnic. Cotxes. Mo- trajectes. La companyia col•lectivitzada
malaltia i els accidents de treball. El Co- Pero la dirección efectiva de las líneas viment. Comptabilitat i Assessoria. La de tramvies va proposar, davant la falta
mitè Obrer denunciava els alts sous que de tranvías la ejerce por completo el Sin- resta de l’organigrama de l’empresa els de personal masculí mobilitzat per les
cobraven el personal de direcció, que la dicato del Transporte a través del Comité constituïen els comitès de les seccions: milícies, convocar a algunes empleades
nova etapa autogestionària va suprimir. de Empresa. En realidad, el delegado Cotxera, Brigada de Conservació, Taller que fessin pràctiques de conducció. A
Durant el primer temps d’autogestió el interventor de la Generalidad no ha in- Central, Neteja de Vies i Línies aèries finals del 1936 ja hi havia algunes línies
comitè obrer va projectar la unificació de tervenido para nada en los asuntos de elèctriques. El Comitè d’Empresa feia de tramvia que eren conduïdes per pri-
línies de via estreta, amb la intenció de la Compañía de Tranvías. El Comité de saber que els obrers tramviaires de Bar- mera vegada per dones. El mateix camí
millorar l’estructura de la xarxa de vies Empresa, que en representación de los celona havien decidit, d’acord amb el col•lectivitzador van seguir els empleats
15-M: contra el pessimisme
meixen la realitat i el futur del 15-M: el del remeto a l’exemple, crec que generalitza- orgullosa reivindicació de l’assemblea, de ri hostil que de segur en alguna cosa ali-
Carlos Taibo
treball quotidià, sovint sòrdid i poc vistós, ble, de Madrid— disposem d’una atapeïda l’autogestió i de l’absència de representa- menta les versions pessimistes a les quals
d’un moviment que afortunadament roman xarxa d’organitzacions locals del 15-M cions i lideratges. m’he referit al principi. Tinc la ferma certe-
viu i actiu. Quan s’assumeix aquesta tas- que li segueixen donant un aire distint a El meu segon comentari no té, malgrat les sa que, fins i tot per als més recalcitrants,
D e sempre hem tingut problemes a
l’hora d’avaluar el que passa amb
els nostres moviments socials. Amb prou
ca que els mitjans prefereixen esquivar, la
imatge del 15-M no convida precisament
al pessimisme. El moviment està aquí, la
una ciutat tradicionalment adormida en el
terreny social i reivindicatiu.
Em permeto agregar dos comentaris so-
aparences, cap dimensió de frivolitat. Les
condicions climatològiques d’aquestes ho-
res –subratllem-lo quantes vegades cal-
la fortalesa i la presència del moviment es
faran evidents en unes setmanes. Res és
més necessari tenint en compte del que
feines aquests problemes podien faltar seva presència i les seves iniciatives són bre matèries afins. El primer ho és sobre gui— no són el millor per a la biologia d’un se’ns ve damunt.
en el cas del 15-M. Per moments sembla constants, no ha perdut gens de radicalitat alguna cosa que escolto amb freqüència moviment que va néixer, en la primavera,
que s’ha estès, pel que fa a aquest últim, contestatària, ha propiciat l’assentament en les assemblees del 15-M, o en els ocupant places i avingudes. El fet que el * Carlos Taibo és escriptor, perio-
un pessimisme sense límits que no apre- d’una nova identitat crítica i segueix seus voltants: la idea que cal treballar per 15-M hagi hagut de recollir-se, en molts dista, activista social i professor de
cia altra cosa sinó un permanent declivi. deixant bé a les clares que alguna cosa ha convertir el moviment en un partit polític. casos, en llocs tancats dibuixa un escena- Ciències Polítiques de la UAM
En la gestació d’aquest estat d’ànim es canviat, i per a bé, en el cap de molta gent. Em sembla que en molts sorgeix de la
donen cita, d’una banda, els pessimistes Res de l’anterior significa, clar, que faltin intuïció, poc fonamentada, que l’aparent
‘interns’ –aquells que no veuen sinó trets els problemes. Al marge de baralles inter- crisi del moviment –ja he assenyalat que
negatius en el moviment— i, per una al- nes que sempre estan aquí, em permeto al meu entendre no hi ha tal— exigiria
tra, els ecos del que expliquen els mitjans identificar un d’ells, que guarda una rela- mesures eficacistes com l’encaminada a
d’incomunicació del sistema. ció estreta –dita sigui de passada— amb dotar-lo d’una estructura convencional.
A aquests mitjans que acabo d’esmentar els criteris d’avaluació del que passa amb Encara que no dubto de la bona intenció
només els interessa el 15-M quan hi ha el moviment: encara que moltes persones de qui preconitzen això, crec fermament
una cosa grossa pel mig. Li paren esment, diuen simpatitzar amb aquest últim, el que semblant perspectiva seria el final
les més de les vegades de forma mani- comú és que no donin el pas de sumar- del 15-M, una traïció a bona part de les
pulada, als episodis en el que es revela se a assemblees, campanyes i iniciatives. raons que justifiquen la seva existència i
–o això diuen— algun tipus de violència Malgrat això, el seu és subratllar que el un procediment d’integració ràpida en el
i procuren acompanyar, per citar altre panorama resulta clarament preferible al sistema. Fa uns mesos una col•lega em
exemple, macromanifestacions com les que es feia valer el 14 de maig de l’any va preguntar si pensava que existia algun
registrades el 19 de juny o el 15 d’octubre passat. Si bé és veritat que l’assistència a risc d’il•legalització del moviment. Li vaig
de l’any passat. Res volen saber, en canvi, les assemblees de barri ha minvat sensi- respondre que era impossible legalitzar
del terreny en el qual en els fets es diri- blement, no ho és menys que avui –i em el que, per fortuna, no és legal en la seva
Receptes...
Sopes mallorquines (*)
L’amo en Pep des Vivero 400 g de tomàtigues Netejau i tallau en bocins re- tirant a petits. Deixau-ho coure de verdures, banyant cada una
(Mallorca) 100 g de mongetes tendres gulars les verdures. En primer fins que les verdures estiguin de les capes amb un raig d’oli
100 g de pèsols lloc sofregiu les cebes tendres ben tendres, incorpora-hi el ju- d’oliva. Incorporau-hi una mica
300 g de carxofes i els alls amb oli d’oliva i quan livert picat, una mica de pebre de brou i deixau reposar el plat
Ingredients 100 g de pebres verds les cebes siguin daurades afe- bo i posau-hi aigua fins cobrir abans de servir.
2 alls giu-hi les tomàtigues pelades i els ingredients. Quan el brou
300 g de pa de sopes Julivert trossejades i els pebres verds. comenci a bullir posau-hi la col- Bon profit!!
1 col Un bon raig d’oli d’oliva Quan aquest sofrit estigui confi- flori, els espinacs i adobau el
½ colflori Sal, pebre bo i pebre bord tat incorporau-hi la col, les mon- conjunt. En ser cuites les verdu- (*) Es un plat que va variant
1 manat d’espinacs getes tendres, els pèsols i les res disposau a una greixonera segons les verdures que se tro-
1 manat de cebes tendres Elaboració carxofes tot fet bocins, més be capes alternes de pa de sopes i ben en cada temporada.
28 Març de 2012

30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA
La Colmena
precipici de la demagògia. te), alguns ostentant la seva bona po- tor sense ofici ni benefici que podem incrustada als ulls, murmura “quin fàstic
Joan Canyelles Amengual
El seu compromís polític s’evidencia sició, altres fugint de la fam i del fred, i situar sense cap por d’equivocar-mos de vida”. I ens imaginem que aquells nins
també amb títols com “Los días del pa- també ni ha que intenten deixar enrere en el bàndol republicà. La seva germa- que han perdut les mares o els pares, els
sado”(1977), on s’aproxima als maquis, la solitud. na (Fiorela Faltoyano) l’ajuda de tant en han arrebassat també la irrecuperable
(Mario Camus, 1982) o a “Sombras de una batalla” (1993), on La pel·lícula va esser un èxit de públic i tant. Passa moltes nits a un prostíbul que joia d’esser el que són, nins. I no pots
Cineasta de dilatada carrera professio- reivindica els valors de la dignitat i la de crítica. Va obtenir l’Os d’Or del Festi- regenta la mare d’un amic seu que va deixar de pensar amb totes les abraça-
nal, Mario Camus és un dels directors solidaritat amb una Carmen Maura que val de Berlin. Des del meu punt de vista, morir a la guerra. Aquella dona l’estima des i petons que els han robat.
més interessants del panorama cinema- fa una de les millors interpretacions de la una distància molt curta la separa d’esser gairebé com un fill i sempre li guarda un Trenta anys després de que es rodés la
togràfic espanyol de la segona meitat del seva carrera. una veritable obra mestra. llit on poder dormir. pel·lícula hem de veure com el jutge que
segle passat. Per altra banda sembla que és en aquest La concisió, l’economia narrativa que Una de les nits en que es dirigeix cap va gosar investigar les morts i els crims
D’indiscutible talent i personalitat, tipus de cinema on es troba més còmo- expressa moltes coses en pocs fotogra- allà, dos inspectors li demanen la do- del franquisme, es jutjat per fer-ho. Al
l’acceptació de gairebé tots els treballs de. Mario Camus sembla que necessita mes, la capacitat per retratar ambients, cumentació. Atemorit i humiliat confesa marge de les simpaties o antipaties que
que li ofereixen, fa que la qualitat de un bon punt de partida per rodar una fruit de l’excel·lent treball del director ar- que no la du, peró mostra el darrer arti- pugui despertar Garzón, és un fet tan irri-
les seves pel·lícules (ha dirigit films bona pel.lícula, ja sigui amb un guió propi tístic Ramiro Gómez, una extraordinària cle seu publicat a la premsa “del movi- tant i trist com aclaridor de l’època que
protagonitzats per Raphael) oscil·li com el “Sombras de una batalla”, o una fotografia de Hans Burmann i en defini- miento”, i assegura que en el prostíbul estam vivint.
com si fos una muntanya russa, des de adaptació d’un obra literària, com en el tiva el talent de Mario Camus per dirigir poden corroborar qui es. Els inspectors I per altra banda, sembla que l’ambient
l’excel·lència fins a la mediocritat més cas de “La colmena”, però també una im- a la llarguisima nòmina d’actrius i actors el deixen anar, i ell, després de recolzar- de fam i de fred que Mario Camus re-
oblidable. plicació personal. que hi treballen, la converteixen en una se a la pared del carrer, més vençut i trata a la seva pel·lícula cada cop que-
Extraordinari director d’actrius i actors, I parlant de “La colmena”, no puc deixar pel·lícula gairebé rodona. més trist, continua caminant. Hi ha mol- da menys enfora. Fa un grapat d’anys,
és el responsable de títols tan notables i de dir que l’admiració que em provoca la “La Colmena” és una pel·lícula tristíssi- ta amargura en aquesta escena, molta quan caigueren les “Torres Bessones”,
emblemàtics com “Los santos inocentes” novel.la de Camilo José Cela, es inver- ma. Tristesa que ja anuncia des dels tí- sensació de derrota i de manca de futur, El Roto va publicar una de les seves
(1984), on feia un retrat demolidor dels sament proporcional al menyspreu que tols de crèdit la lànguida música de Antón d’expectatives. T’agafen ganes de plorar genials vinyetes: es veia l’esquelet de
antagonismes de classe, de les relacions em produeix la seva persona. La seva García. Aquest realisme dolorós, famèlic quan veus a aquell home acotant el cap i les torres, que encara treien un poc de
d’esclavatge entre els “senyorets” i els implicació amb el règim franquista està i aclaparador Camus el transmet perque l’ànima davant els fatxes. fum, dos homes s’ho miraven i un li deia
seus empleats/vasalls. Amb unes inter- més que provada. I la seva prepotència d’alguna manera ha fet la pel·lícula des Aquell mateixa nit, casualment no hi ha a l’altre: “una bona canalització de la por
pretacions antològiques d’Alfredo Landa i supèrbia quedaven en evidència cada del punt de vista dels perdedors. habitacions lliures al prostíbul, però po- ens permetrà regar immenses àrees de
i Paco Rabal, Camus aconseguia plas- cop que l’entrevistaven. Els personatges que gaudeixen de bona drà compartir el llit amb la Purita (pletòri- poder”. El capitalisme ha decidit utilitzar
mar en els fotogrames la humiliació i la Però es ben sabut que la genialitat, posició, o per dir-ho de manera més ca Cocnha Velasco), que no ha pogut la por com a potent eina paralitzadora
injuntícia amb una precisió i un realisme, l’excel·lència artística no te perquè anar exacta els que presumiblement son treballar perque està malalta. Quan es dels i les treballadores. Sap que la por,
poques vegades vist en una pantalla de acompanyada d’una igual o semblant adeptes al règim, no poden despertar despertin es produirà entre ells, una breu aquesta por a perdre el poc que es té,
cinema. I ho feia sense caure mai en el vàlua humana: D.W. Griffit, inaugurà el cap simpatia. I per altra banda els que en i bellísima història d’amor, agònica com és el camí mes curt i ràpid per arribar a
llenguatge, la gramàtica cinematogràfica pateixen les conseqüències son descrits les seves vides. Els veurem caminar per la resignació.
l’any 1915 amb “El naixement d’una na- amb un humaníssim afecte i solidaritat. (suposo) El Retiro. Del braç, com si fos- Identificar aquesta por es el primer pas
ció” (The bird of a Nation), però aquesta Un exemple d’aixó que acabam sin nuvis. En un moment donat passen per superar-la. Peró superar-la no és
pel.lícula era una indissimulada defen- d’expressar és el de Martin Marco (im- un grup de monges amb una fila de nins una condició indispensable per encetar
sa del Ku Klux Klan; Leni Riefensthal, mensament interpretat per un José Sa- amb el cap rapat. Martin es gira per mi- o continuar la lluita. Moltes barricades
va revolucionar el cinema documental cristan que definitivament es consolida rar-los i un dels nins també ho fa, les se- s’han aixecat amb el cor atemorit. I
l’any 1933 amb “El triomf de la voluntat” com un grandíssim actor). És un escrip- ves mirades es creuen. I amb la tristesa s’hauran de continuar aixecant.
(Triumph des willens), però el que retra-
tava i exaltava eren les reunions nazis de
Nuremberg; i per acabar amb els exem-
ples, Elia Kazan, gran director teatral i de
cinema, va esser un dels més insignes
delators davant del Comitè d’Activitats
Antinordamericanes (HUAC), on va do-
nar el nom voluntàriament i sense cap
mena de pressió de companys i com-
panyes que formaven o havien format
part del Partit Comunista. L’any 1954, va
Fitxa tècnica realitzar l’esplèndida “La llei del silenci”,
(On the waterfront). Aquesta pel·lícula
Dr: Mario Camus; que conté alguna de les escenes més
G: Jose Luis Diblidos; memorables de la història del cinema era
Ft: Hans Burmann; en realitat una apologia de la delació.
Ms: Atón García; “La Colmena” és un retrat del Madrid de
Mt: Jose María Biurrun; la postguerra. De l’any 1942 concreta-
Int: Victoria Abril, Ana Belén, Queta ment. Multitud de personatges transiten
Claver, Emilio Gutiérrez Caba, María pels seus fotogrames. Poques vegades
Luisa Ponte, J, Rafael Alonso, Luis l’adjectiu “pel·lícula coral”, està tan justi-
Barbero, Elena María Tejeiro, Luis ficat.
Escobar, Chraro López, José Luis Ló- Moltes i molts d’aquets personatges acu-
pez Vázquez, Francisco Rabal, José deixen al típic cafè “La Delicia”, regentat
Sacristán, Concha Velasco. per l’odiable Doña Rosa (Mª Luisa Pon-
Març de 2012 29

31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> DES CARTES MAUDITES
El català llengua
vehicular en el
#Primavera
Valenciana
Carlus Jové i Boixeda
sistema educatiu
N o sé exactament en quin
punt estarà la Primavera
Valenciana quan aquesta re-
Manifest promogut per diversos col·lectius llibertaris
vista estigui impresa i distri-
buïda, però la meua sensació http://manifestperlallengua. l’educació pública. Precisament l’eina
és que, més enllà de les pro- blogspot.com/ que empra l’Estat per transmetre els va-
testes multitudinàries a rel de lors burgesos i garantir l’estabilitat dels
la repressió a les protestes seus fonaments contribuirà a alçar pedra
E
estudiantils, hi ha un espectre a pedra el mur que separarà la nostra
n un entorn marcat per l’atur, les reta-
que recòrre el País Valencià: llengua de la seua funció, la comunicació.
llades socials i tot un conjunt de me-
l’espectre de la dignitat recu- Sabem què ocorre quan s’enfronten dues
sures que no fan més que empènyer les
perada. Durant molt de temps llengües, una majoritària, com l’espanyol,
nostres vides a la misèria més absoluta,
—i molt vol dir molt— el País i una altra minoritària i minoritzada, el ca-
s’hi ha afegit una nova ofensiva espanyo-
Valencià ha estat objecte de talà. Sabem fins on arriba a dia d’avui
litzadora en forma de diferents atacs con-
menyspreu per part de molts, el control social que exerceix l’Estat per
tra l’ensenyament de la llengua catalana
entre els qual m’incloc, que sotmetre el poble treballador i les seues
que empra l’anticatalanisme més ranci
veiem aquesta terra com un
com a esquer i com a cortina de fum. cultures, si aquestes s’enfronta al poder
lloc ple de “fatxes”, una terra
Aquests atacs, de caire global, han pres absolut de la burgesia que s’amaga sota
de gent que s’auto odia i que
diferents matisos en funció de l’estatus el nacionalisme espanyol. Per tant, no re-
renega de les seues arrels i sulta agosarat fer un crit d’alarma per la
actual en cadascun dels territoris afec-
cultura; una terra, en definiti- supervivència de la nostra llengua.
tats. A Catalunya, el model d’immersió
va, a la que “s´hi puc, no m’hi L’actual sistema educatiu públic encara
lingüística en el sistema educatiu ha
acosto”. no ha assolit els principis racionalistes
quedat greument amenaçat amb les
Aquesta és una imatge dels que pedagogs com Ferrer i Guàrdia
sentències emeses pel Tribunal Suprem
valencians que, una miqueta implementaren ja fa més de cent anys.
espanyol. Al País Valencià es preveu
uns una miqueta els altres, Sabem que continua sent una eina de
l’aprovació d’un decret que elimina les
hem anat creant fins a creure transmissió dels valors burgesos que ens
línies d’ensenyament en català que cal
que és la imatge real i fidel del esperona a acceptar el suposat caràcter
afegir al tancament dels repetidors que
país. I a crear-la hi ha contri- natural de la societat de classes. Però dentment de la seva procedència. ves generacions. És feina de tots i totes
portaven el senyal de TV3. I el que ocorre
buït també un gran nombre a les Illes Balears és quelcom semblant, aquest no és motiu per deixar-lo de ban- La nostra força ha d’estar present en la frenar aquesta embranzida espanyolitza-
de valencians, de la diàspora sense arribar a la greu situació de vulne- da en la nostra lluita. Tot i que el nostre lluita per un model educatiu que tingui la dora i recuperar el terreny perdut per la
o no, que tan sols saben par- rabilitat que trobem a la Franja de Ponent objectiu és el desenvolupament d’una raó i la ciència com a eixos vertebradors, classe treballadora com a protagonista
lar malament de la seua terra on la minsa protecció aconseguida pel xarxa d’Escoles Lliures, ignorar la in- que contribueixi a l’autonomia de l’ésser del procés d’ensenyament i aprenentat-
i que tan sols són capaços català i l’aragonès desapareixerà durant fluència del sistema educatiu públic seria humà, a la seua consciència de classe i ge. Protagonista com a docent, i protago-
d’estimar-la amb incomoditat. aquesta legislatura. renunciar a qualsevol canvi social. a la seua llibertat individual. Però també nista com a aprenent. És hora de tornar-li
Tot plegat, ben amanit amb En aquest context el moviment llibertari Considerem que la utilització del català ha d’estar present en la recuperació de la al poble les seues eines de lluita per la
les hipòcrites declaracions no pot restar impassible. Aquells que han com a llengua vehicular en el sistema nostra cultura i de la nostra llengua. seua emancipació i l’educació juga, en
d’amor a la pàtria del regiona- tingut la burgesia entre l’espasa i la paret, educatiu és una eina indispensable per Per tot açò, els sotasignants rebutgem aquest sentit, un paper fonamental.
lisme dretà del blaverisme i el que han acaronat amb els dits la brisa de garantir el seu futur a la nostra societat. els atacs sistemàtics contra el català, Per adhesions a aquest manifest, envieu
PP, ha anat generant aquesta l’emancipació no poden –no podem– ob- Aquesta mesura ha d’anar acompanyada així com l’ús que es fa encara del sis- un correu a manifest.per.la.llengua@
estranya i deformada imatge viar la creixent minorització a la que està d’altres, com per exemple aquelles que tema educatiu. A l’actualitat, aquest no gmail.com
dels valencians com una co- sent sotmesa la llengua catalana. valorin les diferents llengües emprades només és una eina emprada per garantir Teniu el manifest i llistat de col•lectius i
lla de regionalistes dretans, El principal camp de batalla on s’està pels membres de la comunitat escolar la pervivència de la societat de classes, organitzacions signants a:
anticatalans fins la medul•la, duent a terme aquesta minorització és, i que ajudin a que aquesta lluita sigui sinó que també s’augura com el garant http://manifestperlallengua.blogspot.
cofois del caciquisme i qui com no podia ser de cap altra manera, adoptada per tots els catalans indepen- de la minorització del català entre les no- com/
sap quantes coses més, en
comparació als quals els ca-
El Berguedà Llibertari i el Bages Llibertari s’ajunten
talanoparlants serien una ri-
dícula minoria radicalitzada.
Però tan sols fa falta viure un
temps entre els valencians
per adonar-se que això és
en el portal Bllibertari.org
fals.
La primavera valenciana és Ateneu Columna allotjar el Centre d’Estudis Josep Ester portal ha estat gestionat per l’Ateneu Co- Mossos d’Esquadra (un judici peculiar
un acte de dignitat recupe- Terra i Llibertat Borràs, l’Ateneu Columna Terra i Llibertat lumna Terra i Llibertat (ateneu anarquista que en alguna altra ocasió caldrà expli-
rada perquè és un començar i el pèsol negre entre altres projectes. de Berga) i ha estat i és un petit però ferm car).
a deixar de creure’s aquesta El «Berguedà Llibertari» ha estat un re- punt de referència informativa pel que fa Des de l’any 2009 a l’any 2010 fa fun-
U
deformada imatge del valen- ferent comunicatiu al llarg d’aquests vuit a temàtiques socials de la comarca. cionar el «Bages Llibertari» gestionat
s fem saber que el Berguedà Lliber-
cià que tan extesa està i que anys, sent una font de referència en mo- Des de que el «Berguedà Llibertari» és per persones de la capital del Bages a
tari (www.berguedallibertari.org) i el
tant de mal ha fet a uns i al- ments complicats i concrets com durant gestionat amb wordpress hem publicat wordpress.com i després a entodaspar-
Bages Llibertari passen a ser un projecte
tres. els abusos d’autoritat de novembre de prop de vuit-centes notícies, s’han fet tes.org. La iniciativa anava en la línia del
conjunt: el Bllibertari.org (www.bllibertari.
A la comunitat valenciana, 2004 comesos pels mossos d’esquadra uns cinc-cents comentaris i s’han im- Berguedà Llibertari però al Bages.
org).
ho sabem, hi ha una majoria als carrers de Berga, durant els lamen- pulsat múltiples campanyes. Des del Ara, Berguedà i Bages llibertaris
El mes de gener de 2004 dos companys
electoral marcada des de fa tables fets de Patum de 2005 en que 2006 hem tingut prop de 60.000 visites i s’uneixen o millor dit es coordinen al Blli-
del Berguedà vam adquirir el domini www.
anys; però també sabem que van matar el nostre company Pep Isan- 32.000 usuaris, dels quals més de la mei- bertari.org. El «B Llibertari» és un portal
berguedallibertari.org i el mes de març
les majories electorals no ne- ta mentre els mossos negaven la seva tat no són els habituals. Ens movem en web de l’Alt Llobregat i Cardener (Ber-
següent el portal «Berguedà Llibertari»
cessàriament coincideixen ajuda i nosaltres mostràvem les nostres una mitjana que oscil•la la cinquantena guedà i Bages) que ofereix informació i
es posava en funcionament. La voluntat
amb les majories socials, i que incoherències, durant la lluita contra de visitants diaris que s’estan una mit- recursos socials i anarquistes de caràcter
era clara, es volia mostrar: «les darreres
en el particular cas valencià, l’ordenança de civisme o fent seguiment jana de dos minuts i mig al nostre web, local i d’arreu del món. Aquest projecte
notícies de la comarca, les diverses acti-
amb una penosa llei electoral de presos com el Roberto Catrino que en són visitants de diversos països, tot i que se suma als projectes informatius antiau-
vitats dels col•lectius i grups llibertaris del
que fomenta el bipartidisme, pau descansi. el gruix són d’aquí, és clar. Hi ha hagut toritaris d’ambdues comarques com ara
Berguedà, les lluites d’aquí i de la resta
cal tenir l’orella més al carrer El «Berguedà Llibertari» va néixer sent un moments en que els visitants o lectors el Pèsol Negre (publicació periòdica en
del món» i oferir tot un seguit de recursos
que no pas a l’hemicicle. Hi ha portal gestionat amb el sistema php-nuke han arribat a ser entre cent i dos cents paper). I Ràdio Bala pel que fa a Man-
al usuaris: correus electrònics, allotjar el
un país que camina, que està diaris i fins i tot en un parell d’ocasions resa. Amb la participació de diverses
web dels diferents col•lectius, accedir al i el maig de 2006 va passar a ser gestio-
fart de creure que les cartes a superat els sis-cents, però això només persones de les dues comarques s’inicia
fòrum, etc. De seguida al portal es van nat amb wordpress fins a l’actualitat. El
ja estan repartides, i aquest quan l’actualitat social ens assenyalava una nova etapa comunicativa que promet
és el país en el qual hem de (Patum 2005, casos de civisme, maquis, ser molt fèrtil i interessant.
centrar tota la nostra atenció. atacs de membres de la CUP a una casa Us demanem que si ens teniu enllaçats
La resta, potser comença a ser okupada, etc.). Com anècdota destacar corregiu l’enllaç i si no ens teniu enllaçats
aigua passada. la multa “del tot irregular” al llavors ges- us suggerim que ho feu.
tor del portal per publicar una crítica als Salut i anarquia!
30 Març de 2012

32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres La Tele dels
moviments
No clàssic fins a les noves formacions eu-
ropees. Detalla la situació de l’extrema
Així que l’esquerra anticapitalista té
l’enorme responsabilitat de presentar socials enceta
pasarán... dreta i el racisme en l’Estat espanyol
avui. Analitza les diferents estratègies
una sortida a la crisi molt diferent a la
que oferixen els feixistes, una solució una nova
aunque
que s’han seguit enfront del feixisme
al llarg de gairebé un segle, i descriu
centrada a lluitar contra els veritables
responsables dels nostres problemes i etapa amb
lleven
unes importants experiències recents
en diversos països.
en la solidaritat entre tota la gent treba-
lladora i pobra que sofrim a causa del
una web més
L’argument central d’aquest llibre és sistema. interactiva
trajes que, allí on els feixistes creixin, és
urgent crear moviments amplis per a
D’aquesta manera, tenim la possibilitat
que, a partir de la crisi econòmica, es
frenar-los. desenvolupi una crisi social, i en última
La lucha contra la Jesús Rodríguez
Això s’aplica de forma especial a Cata- instància, una revolta des de baix ca- 22/02/2012 - Setmanari
extrema derecha lunya, amb Plataforma per Catalunya, paç d’acabar amb el capitalisme. Directa
hoy però existeixen amenaces específi- Cal dir que ara mateix no tenim una
ques en altres parts de l’Estat espan- esquerra anticapitalista prou forta, co-
L
yol. Cal mobilitzar a forces molt varia- hesionada ni arrelada com per a poder aTele.cat estrena una nova web
des, però, com s’argumenta aquí, les complir aquest paper, i construir-la és que vol ser el primer espai de treball
i els de l’esquerra anticapitalista tenim una tasca urgent. Però això no contra- col•laboratiu a la xarxa que culmina en
Observatorio Metropolitano
una responsabilitat especial per a do- diu per res l’argument central plantejat una emissió en TDT. Volen reivindicar
nar impuls a aquesta iniciativa. No és, aquí. No cal contraposar l’organització l’espectre radioelèctric i, per tant, el dret
Traficantes de sueños, 2011, 152 pàg.
evidentment, l’única tasca que tenim de l’esquerra anticapitalista i la cons- a utilitzar-lo “fora d’interessos comercials
per davant. trucció d’un moviment ampli contra el El col•lectiu d’investigació militant llança i de partits polítics”. Una de les màximes
Està la “guerra contra el terror” —la feixisme. de LaTele és la difusió dels imaginaris i
una crida als moviments germans
qual, dit sigui de passada, ha contri- La pròpia experiència de la lluita uni- missatges més populars, essent tothom
d’Europa per a desvetllar el parany del
buït enormement a fer respectable la tària, i la contribució a ella que fa la creador i no només receptor. A la nova web
deute i proposar claus de la futura revo-
islamofobia— i el moviment contra les gent anticapitalista organitzada, és la hi haurà, en període de proves, l’emissió
lució. Quatre anys de crisis, tres de pro-
guerres i les ocupacions de països con- millor manera de demostrar en la pràc- en directe del canal 37 de la TDT, gràcies
grames d’austeritat i retallades socials
tinua sent necessari. El canvi climàtic tica el valor de l’opció revolucionària. al programari lliure d’streaming desenvolu-
semblen bastants. L’actual comanda-
suposa una amenaça cada vegada pat per giss.tv i el suport de Telenoika.La
Aquest llibre intenta convèncer a la gent ment de la política econòmica europea web serà l’espai de treball telemàtic, amb
més gran per a les condicions de vida de l’esquerra radical de la necessitat (el Banc Central, la Comissió, les Merkel molta gent treballant de forma organitzada
de la humanitat. I per descomptat, es- d’impulsar un moviment ampli contra i els Sarkozy) no ens ha conduït a res alhora, per culminar en la confecció d’una
tem vivint la pitjor crisi des dels anys el feixisme, així com proporcionar els que s’assembli a l’esperada recuperació. graella; possiblement, la primera graella
30, i les classes dirigents dels diferents arguments per a facilitar aquesta tas- Abans al contrari, el seu obcecat homenat- col•laborativa feta a televisió. La idea és
països han deixat clar que volen que ca. En les ciutats en les quals l’extrema ge als interessos dels creditors (llegeixi’s: que no sigui rellevant que un vídeo es vegi
la classe treballadora pagui els plats dreta no representa una amenaça, els grans bancs) només ha servit per a animar abans a internet que a la TDT, ans el con-
trencats. arguments presentats aquí poden ser i beneir la major operació de socialitza- trari, xarxa i televisió seran, en aquest cas,
Diversos autors. Coordinador: La crisi és la clau: l’últim gran auge del d’interès i matèria de debat. ció de deute privat de la història europea les dues cares d’una mateixa moneda.
David Karvala feixisme va arribar enmig de la gran de- Però allí on els feixistes creixen, no (llegeixi’s: crisi del deute sobirà i previsi- Volen potenciar les emissions en directe,
pressió i no és casualitat que l’extrema n’hi ha prou amb debatre, ni de bon ble fallida dels cridats estats perifèrics). I però també la recopilació i la curosa classi-
Ediciones La Tempestad, dreta creixi ara. tros amb queixar-se, hem de posar- el que és pitjor, ens ha dut a una situació ficació dels continguts, amb la construcció
2010, 188 pàg. Els abusos del capitalisme són més nos hi. No oblidem que les crisis que de crisi permanent i «sense sortida» possi- d’un arxiu audiovisual “per tenir present la
que evidents; els governs transfereixen creen l’espai per a les falses solucions ble. En absència d’altres protagonistes, el memòria col•lectiva dels moviments so-
En tota Europa existeix una creixent quantitats obscenes de diners als rics i desenllaç de la tragicomedia europea ha cials”.
feixistes també creen oportunitats per
amenaça de l’extrema dreta. Especial- després anuncien retallades salvatges quedat reduït a l’alternativa entre un canvi
a les idees anticapitalistes, fins i tot
radical (del que ni la classe política ni les
ment preocupant en l’Estat espanyol en la despesa pública, per a cobrir el revolucionàries, si sabem treballar bé.
elits econòmiques semblen capaces) o la
WikiTele i GeoTele
és el creixement electoral de Platafor- dèficit creat. En el mateix moment que La situació és preocupant, però també insistència en el neoliberalisme rampant,
ma per Catalunya, el líder de la qual, es retallen els serveis socials i els sala- està plena de possibilitats. Com a novetats, cal destacar l’espai de la
que amenaça amb dur-se per davant al
el confessat franquista Josep Anglada, ris, els Estats endureixen les seves po- WikiTele i la GeoTele. A la WikiTele qualse-
projecte europeu, moneda inclosa.Però
segueix el model de Le Pen a França: lítiques contra la gent immigrada, i de David Karvala vol usuària registrada podrà pujar vídeos a
en la crisi europea també «creix el que
amagar una política d’extrema dreta forma especial contra els musulmans, la web i compartir-los amb tothom (molts
salva». L’antídot ha vingut de la mà dels
darrere d’una disfressa de demòcrata. amb el suport d’articles alarmistes en d’aquests vídeos s’emetran per LaTele).
moviments ciutadans que avui s’estenen
En el context de la crisi i la possible
desesperació per una banda important
la premsa. El dirigent nazi britànic, Nick
Griffin, es referiareferit a la situació Crisis y per gairebé tota la geografia continental.
Es tracta del 15M, del moviment de les
Tots els vídeos quedaran classificats i
etiquetats, però, a més, georeferenciats
a la GeoTele, un mapamundi fet en Open
de la població, frenar el creixement
dels grups feixistes és una tasca ur-
com la “tempesta perfecta” per al crei-
xement del seu partit, el BNP. revolución places gregues, dels vaguistes francesos i
dels indignats d’un nombre creixent de paï-
Street Maps on es marcarà l’origen d’on
van ser enregistrats els vídeos. Aquesta
El capitalisme, per la seva pròpia na-
en Europa
gent. sos. És en aquest work in progress de rein- és una de les apostes de futur de LaTele,
El llibre, que inclou col•laboracions turalesa, produïx les crisis. Per tant, venció política, on es pot trobar la sortida les noves creacions de cartografies espe-
de diversos activistes dels moviments l’amenaça feixista existirà, almenys en social a la crisi, a més del rescat de l’única cífiques o l’ús dels mapes per aplicacions
socials i de l’esquerra, explica des potència, mentre existeixi el capitalis- cosa que realment importa: la democràcia mòbils.
dels exemples històrics del feixisme me. i la societat europea.
Tota la programació
que ja coneixíem i
Revistes més
La nova web ha estat l’excusa, també,
per fer més presentable el contingut de
molts programes. S’estrenen amb el da-
rrer Contrainfos –l’informatiu quinzenal de
LaTele–, però a la web també hi trobareu
els vídeos del programa DirecteAment,
que ja porta 13 capítols gravant concerts
en directe arreu de Catalunya; o el Progra-
ma de l’Aigua, un programa en solidaritat
amb les lluites de l’aigua. Podreu seguir
també l’Harticultura, un resum de la cultura
underground del Barcelonès; l’exitós pro-
grama de punk Y tú que miras gilipollas; o
el novedós Cuina Vegana, que agafa enti-
tat pròpia per sumar-se al programa que
TVAnimalista té a LaTele.Tot el programari
que desenvolupa LaTele.cat és lliure i els
continguts Creative Commons. LaTele ha
AULA LIBRE PASO A PASO DIAGONAL ESPECIAL RyN REFORMA LABORAL
comptat amb una beca de Telenoika per al
Suplement editat pel periòdic confederal desenvolupament del software de gestió
Publicació de la Federació de Sindi- Butlletí de les seccions sindicals de la Periòdic d’informació d’actualitat, debat,
Rojo y Negro sobre la reforma laboral del de continguts a la web, així com pel seu
cats d’Ensenyament de la CGT a ni- CGT al grup Seat, http://www.cgtbarcelo- investigació i anàlisi a nivell estatal, la
PP, contra la qual cal lluitar fins aconseguir proper repte informàtic, la creació d’un
vell estatal, http://www.fecgt.org/spip. na.org/cgtseatmartorell/ realitat i actualitat dels moviments so- programari lliure per a la gestió de la conti-
php?rubrique16 cials, www.diagonalperiodico.net/ derogar-la, www.rojoynegro.info/publica-
cion/especial-reforma-laboral-2012 nuïtat del canal TDT.
Març de 2012 31

33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
ARNAU CARNÉ, EDITOR > LES PARAULES SÓN PUNYS
“Tigre de Paper Edicions Lladres
busca difondre i reforçar la jordimArtifont
reflexió i el pensament crític” U n atracament a una enti-
tat bancària del barri ta-
rragoní de Sant Pere i Sant
Pau. Botí: 5.000 euros. Hi ha
“Els moviments socials són protagonistes de les obres que amenaça amb una arma de
foc i els treballadors lliuren als
editem” lladres els diners. Els Mossos
munten un dispositiu policial
per detenir-los i un d’ells en
> LA FRASE... poques hores acaba engar-
jolat.
Un atracament des d’una en-
titat bancària a la capital del
Priorat, Falset. Botí: 55.000
euros. Hi ha tot un entramat
legal que deixa sense diners
325.000 persones a qui amb
total seguretat els roben una
quantitat no menor que la que
han robat en aquest atraca-
ment. Els Mossos descansen.
Ningú a la presó.
En el primer cas, les per-
sones que fan l’acció són
anomenades per la premsa
“lladres” i rebran condemna
“Ens organitzem segura, una part relacionada
amb la utilització de les ar-
en forma de mes de foc en l’atracament,
cooperativa és clar, i d’aquesta part no
i funcionem opinaré aquí perquè no és el
tema d’aquest text.
de forma En el segon cas, les persones
assembleària” que fan l’acció són anome-
nades per la premsa “ban-
quers”, “financers” o altres
paraules que en principi i si
Josep Estivill i crítica social. història de la vida d’un jove tangerí que en les lluites per l’emancipació social. no estàs massa ideologitzat
Jaume Fortuño La pretensió és contribuir al foment de es veu embolicat en les màfies de trà- són neutres. Escric un article
la lectura crítica en català, i pensem que fic de drogues i persones que amb la De quina manera proveu de explicant la segona opció de
el format novel•lat és el més adient per complicitat de les autoritats espanyoles visibilitzar els moviments so- robatori i me’l publiquen en la
Nascut a Manresa el 1981, ha combinar la reflexió i el plaer de la lec- i marroquines operen a banda i banda cials a través dels vostres lli- major part de mitjans on nor-
tura. L’aposta per aquest format també de l’estret de Gibraltar. Aquesta és una bres? malment em publiquen.
participat de diferents lluites po-
possibilita arribar a un públic més genè- novel•la que ens presenta la migració Els moviments socials són protagonis- Hi ha diverses excepcions i
lítiques i socials de la ciutat, sent
ric del que ja forma part de l’estructura deslliurada dels tòpics i que a través tes de les obres editades per Tigre de coincideixen que són mitjans
membre d’organitzacions inde-
organitzativa dels moviments socials i d’una trama que enganxa des del primer Paper Edicions des del moment en que que viuen de la propaganda,
pendentistes, centres socials i
aproximar-lo a aquest àmbit. capítol, també apunta responsabilitats n’apareixen referències en alguna part de la publicitat. L’agrupació de
ateneus. Estudiant d’història
a la universitat formà part del cap a sectors socials que no solem rela- de les obres (activistes antifranquistes lladres que ha perpetrat el se-
Com a cooperativa que sou, cionar amb el món obscur de les màfies. a ‘La guerra just acaba de començar’, gon atracament s’hi anuncia.
col•lectiu estudiantil Alternativa
com us organitzeu? Com és la Aquest llibre l’hem editat en col•laboració una defensora dels Drets Humans en- No sé si hi té alguna relació,
Estel. Actualment és membre
vostra forma de treballar? amb l’Associació Espai Democràtic mig d’un Marroc dictatorial a ‘Harraga’ però em sembla que sí. Un
del grup promotor de la Uni-
Hem optat pel model cooperatiu perquè Intercultural, un col•lectiu de defensa i militants del moviment estudiantil a dels mitjans que sí el publica
versitat Comunista dels Paï-
creiem que la mateixa estructura del tre- dels drets de les persones migrades ‘Tropel. Una dècada de lluita estudiantil fa desaparèixer del titular el
sos Catalans, de l’organització
ball també en marca el seu sentit. No no- que s’interrelaciona amb els moviments a Colòmbia’) i a la vegada, aquests lli- nom del lladre i també la ma-
d’acompanyament internacional
més pretenem promocionar una cultura socials del nostre país, i és una aposta bres, ofereixen una carta de presentació teixa paraula “lladre”. Dins del
a Colòmbia IPO i impulsa la cam- de la col•lectivitat de cara enfora a través per la reflexió i el combat contra el ra- de les organitzacions que col•laboren en cos del text, desapareix qual-
panya de boicot a Israel a través del contingut dels llibres, sinó que volem cisme populista que impregna la nostra la seva edició i la possibilitat de convertir sevol informació o paraula
del BDS Catalunya. posar en pràctica el treball organitzat de societat i que en temps de crisi pretén les presentacions de les obres en xe- que unís els dos significants.
forma assembleària. desorientar-nos i buscar culpables en els rrades sobre la temàtica social que les Per tant, qui llegeix els tex-
En què consisteix el projecte
sectors més dèbils i estigmatitzats de la envolta. tos relatius al primer atraca-
de “Tigre de Paper”? Quins llibres heu publicat? població. ment i el segon publicats per
Tigre de Paper Edicions és un projecte Com i per què els heu triat? I l’últim llibre editat fins al moment és Per com ho planteges, sembla aquesta premsa que censura,
cultural que busca per una banda difon- La primera obra editada ha estat ‘La gue- ‘Tropel. Una dècada de lluita estudiantil que és un projecte que pretén acaba fent-se la idea que un
dre i reforçar la reflexió i el pensament rra just acaba de començar’, de Miquel a Colòmbia’, de Carlos Medina Gallego, sortir del “guetto” per arribar a lladre és qui roba només des
crític vers la societat que ens envolta i López Crespí, un llibre editat per primera professor de la Universitat Nacional de una altra gent que normalment d’un costat de la finestreta. Si
per l’altra transmetre la idea de que per vegada l’any 1973 i segrestat pel TOP Colòmbia, on ens narra els anhels, les no llegiria aquests llibres. A el robatori es realitza de dins
transformar la societat cal apostar per la franquista l’any 1974. L’elecció de reedi- passions i les lluites d’una generació quin tipus de lector voleu arri- cap a fora, aleshores qui el fa
lluita organitzada. tar aquest llibre s’ha donat perquè ens d’activistes de la qual ell en formà part, bar? Com porteu a terme la di- és una altra cosa.
L’activitat principal de Tigre de Paper ha semblat la millor carta de presentació. que pretenen combatre per un model fusió i la venda dels llibres? Els diners ho dominen tot,
Edicions és l’edició de llibres de novel•la Un llibre escrit a les darreries del fran- més just de societat a través de les lluites Volem arribar a un sector ampli de lec- és veritat però hi ha formes
i narrativa social en català, els quals quisme i que porti per títol ‘La guerra just estudiantils. Aquest és un llibre que ens tores, per això el format novel•lesc de de robar-los -i no són les
s’editen en col•laboració amb organitza- acaba de començar’ ja ens denota un toc ajuda a entendre el món de l’activisme les obres. La nostra difusió es basa en úniques les que jo he expli-
cions dels moviments socials que treba- rebel i conseqüent. juvenil, ambientat a Colòmbia però que les presentacions, en l’ús de les xarxes cat- que s’accepten social-
llen la temàtica de les obres. El llibre de Miquel López Crespí, en for- fàcilment es pot extrapolar a casa nostra socials i en l’intent d’entrar en espais de ment i d’altres que no. I jo em
mat de col•lage narratiu, ens presenta la en molts sentits. Colpidor, intrigant i di- premsa. pregunto, una mica anant a
Com va sorgir la idea? Què lluita clandestina a Mallorca juntament vertit, és una aposta clara per reivindicar La venda dels llibres parteix de la venda l’arrel del tema, el mateix que
preteneu? amb la percepció de problemes socials el dret de la rebel•lia davant una socie- directa, potenciada a través de la web de ja es preguntava Bertolt fa
La idea va sorgir quan reflexionant so- que avui persisteixen, com l’alienació en tat governada per l’interès empresarial. l’editorial (www.tigredepaper.cat) i d’un una colla d’anys quan es feia
bre les eines de formació político/social el treball precari, la presó de la hipoteca Editat en col•laboració amb el Col•lectiu mecanisme de subscripcions anomenat una pregunta completament
amb un altre company de la Universitat o l’impacte del turisme i el consum de Maloka de solidaritat amb els moviments ‘La bandada de les lletres’, i a la vegada, innocent i deia: “Què és pitjor:
Comunista dels Països Catalans, vam masses. socials de Colòmbia, és una introducció els llibres es distribueixen a les llibreries robar un banc o fundar-lo?”.
adonar-nos que mancava un espai edito- Després hem publicat una novel•la ne- per conèixer la lluita d’un poble llunyà dels Països Catalans a través de tres La resposta jo la tinc clara...
rial en català des del qual poder difondre gra de l’autor canari Antonio Lozano amb com el colombià i per dotar-nos de sen- distribuïdores: Virus editorial, GEA llibres Tu encara no?
obres en format de novel•la i narrativa de el títol de ‘Harraga’, on se’ns exposa la timents de complicitat vers la solidaritat i Palma Distribucions.