SlideShare a Scribd company logo
1 of 33
Download to read offline
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Març 2012 · núm. 137· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




          No ens rendim!




Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 137 · Març 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




          No ens rendim!




Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                   Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          Contra la reforma
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org




                                          laboral i el pacte
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax




                                          social, el 29 de març
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)




                                          vaga general!
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració
Pública (FAPC)


                                          D    avant dels nostres ulls, sense cap            “els poc preparats”,
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110
                                               dissimulació i tampoc sense pudor,            “els que no tenen
FEDERACIONS COMARCALS                     els amos fa dies que s’han tret la careta i        l’edat adequada”, ”els
Anoia                                     fan el que sempre han fet, però ara sen-           que no accepten les
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es
                                          se cap mena d’impediment ni de consi-              condicions que nosal-
                                          deració. Tenen la gran excusa de la crisi          tres sí que acceptem”,
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus     que els justifica en totes les seves de-           “els que no van pre-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041
                                          cisions antisocials i antipersona. El Go-          veure com pagarien la
                                          vern aprova la primera reforma laboral             hipoteca”, etc.
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -     en trenta anys que no és criticada per             No és així. Són bom-
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551
                                          la Patronal i l’endemà mateix, aquesta,            bes de destrucció
                                          per boca del seu president Joan Rosell,            massiva i no fan dis-
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es                   demana ja la negació del dret de vaga.             tincions. I només les
Tel./fax 93 659 08 14                     Passa un dia i el Govern contesta: hi              aturen les alternatives
Baix Penedès                              haurà canvis en les lleis que regulen el
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell                                                           fetes realitat.
Tel. i fax 977660932                      dret de vaga. I tingueu clar que no seran
                                                                                             Perquè tal com deia
cgt.baix.penedes@gmail.com                positius per a nosaltres…
                                                                                             no sé qui, no estem
Barcelonès Nord                           Fa massa que dura aquesta situació
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
                                          de sorprendre’ns cada dia que llegim el            tan malament! Tenim
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
                                          diari o escoltem la ràdio per lleis, mesu-         espais per transitar
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la   res i pèrdua de drets. I sempre som els            i cal fer-los alhora:
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
                                          mateixos que hi perdem. Precisament                ens cal construir una
Tel. i fax 938934261
                                          aquells i aquelles que no hem provocat             gestió dels diners al-
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -         aquesta crisi amb què els rics s’estan             ternativa a la que ja hi
                                                                                                                                                  aturem i tenim clar què no volem i per                futur serà nostre. Perquè un futur seu ja
maresme.cgt@gmail.com
                                          folrant i nosaltres cada cop més i de              ha i ho estem fent; ens cal respondre
Tel. i fax 937909034                                                                                                                              quins camins fer el que sí que volem, el              sabeu quin és, i val més ni pensar-lo.
                                          forma més ràpida, ho estem perdent tot.            als atacs que patim amb vagues i cla-
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -                                                            rament ara amb una vaga general (o
cgt_mollet@hotmail.com
                                                                                             dos, o tres…) que sigui completament
Tel. 935931545. Fax 935793173             Ja és hora de
                                                                                             política i encaminada a fer caure els go-               Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                reaccionar!                                        verns; ens cal construir l’anticapitalisme
Girona
                                                                                             europeu per fer front als amos que han
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005         L’atac que el capitalisme està llençant
Girona                                                                                       pres el control de les nostres vides des
cgt_gir@cgtcatalunya.cat                  contra el 99% de la població dels seus
Tel. 972231034. Fax 972231219                                                                d’instàncies completament allunyades
                                          propis països, contra la gent que habi-
Ponent                                    tem el “centre” del sistema, els països            de les persones i reconstruir alhora
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat                   occidentals que deien ells, no és nou.             les nacions, regions, ciutats, pobles, i
Tel. 973275357. Fax 973271630
                                          L’únic que té de nou són els destinata-            barris més propers; i ens cal, sobretot,
Camp de Tarragona                         ris actuals. L’han desenvolupat durant             establir un puny de lluita, capaç de col-
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona                                 anys en altres parts del planeta i nosal-          pejar cap enfora, que alhora sigui càlid
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528            tres ho vèiem per la tele passivament en           en l’acolliment de les nostres pròpies
                                          la majoria de casos amb una llagrimeta             diferències en el seu palmell.
FEDERACIONS LOCALS
                                          a al galta. Avui l’atac és aquí, ens es-           No podem aturar-nos ni desanimar-nos.
Barcelona                                 tan bombardejant i continuem pensant               És evident que estem en una guerra de
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
flbcn@cgtbarcelona.org                    que les bombes no van dirigides contra             classes i l’estem perdent. Però el re-
Tel. 933103362. Fax 933107080
                                          nosaltres sinó que són intel•ligents i no-         sultat no és definitiu. I la història de la
Berga                                     més afecten les que “no volen treballar”,          humanitat ens demostra que si no ens
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa                                    Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
manre@cgtcatalunya.cat                                                                                                                                                    “Són germans d’un camí que no ha tingut mai sorti-
Tel. 938747260. Fax 938747559              Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa , Paco Martín , Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors:
                                           Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume                                                     da ni final;
Rubí                                       Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades                                     saben bé que el futur és la foscor i que el negre és
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@        L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars.                                                      el color
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96                                                                                                                                        d’una bandera bruta i plena de sang que els hi han
                                           Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres
Sabadell                                   tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.                                                     posat a les mans,
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013                                     però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.                                                              de cançons”
745 01 97
                                           revistacatalunya.cat.
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                       “Podré tornar enrere”, de Sopa de Cabra
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                    Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04        D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                           porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del      i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                     necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                  cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                      talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                           971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                          Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                  Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
                                                                titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                    Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                                  Març de 2012
REPORTATGE                                          Vulnera drets
                                                                                                fonamentals i
                                            Els contractes passaran a ser paper mullat i
                                            l’acomiadament més barat i fàcil, i les condicions  desregula la relació
                                            laborals estaran en mans dels criteris empresarials laboral




                                   La reforma
                                 laboral a fons                                                                                                                             El Capítol II és el que inclou les me-
Blanca Rivas, Secretaria de
Jurídica de CGT Catalunya                                                                                                                                                   sures que van dirigides a fomentar la
                                                                                                                                                                            contractació indefinida de les treba-
                                                                                                                                                                            lladores i a crear llocs de treball. En
                                                                                                                                                                            aquest cas també es pot parlar de qua-
…això és                                                                                                                                                                    tre mesures, principalment.
més que una                                                                                                                                                                 La primera preveu la modificació del
                                                                                                                                                                            contracte a temps parcial i suprimeix
contrareforma                                                                                                                                                               la prohibició que existia, en aquest de
                                                                                                                                                                            realitzar hores extraordinàries. Totes
                                                                                                                                                                            les treballadores sabem què pot supo-
Amb l’excusa de la crisi, en aquests                                                                                                                                        sar això, doncs la jornada de treball
últims anys, estem assistint a la                                                                                                                                           diària estarà en mans de l’empresària
destrucció del Dret Laboral. En els                                                                                                                                         i la seva voluntat, amb el que això
preàmbuls de les últimes lleis en ma-                                                                                                                                       pot comportar per l’organització de
tèria laboral, i sobretot de la recen-                                                                                                                                      la vida quotidiana del treballador/a.
tment aprovada pel govern del PP, ja                                                                                                                                        La segona modifica el treball a do-
es parla clarament de flexibilització i                                                                                                                                     micili. Canvia la nomenclatura i es
desregulació com uns dels seus ob-                                                                                                                                          passa a anomenar contracte de tre-
jectius principals.                                                                                                                                                         ball a distància introduint-ne noves
Amb aquesta filosofia s’estan duent a                                                                                                                                       previsions. Algunes veus visualitzen
terme una sèrie de canvis que capgi-                                                                                                                                        en els canvis imposats dos perills: un
ren tot el sistema de relacions labo-                                                                                                                                       que permet que s’assigni a les treba-
rals que havíem tingut fins ara i pel                                                                                                                                       lladores a qualsevol centre de treball,
qual s’ha lluitat durant tants anys.                                                                                                                                        a decisió de l’empresària; i un segon,
El PSOE, a partir del 2010, ja va co-                                                                                                                                       que permet la manipulació de la base
mençar aquesta feina amb una refor-                                                                                                                                         electoral de les eleccions sindicals en
ma laboral molt regressiva en matèria       espanyol, que ha posat en evidència       de l’ocupació i també se’ls va perme-     celebració del contracte. Doncs, feta       funció dels interessos de l’empresari.
de drets, i que el PP ara està conti-       que és insostenible i que ens ha de fer   tre actuar com a agències d’ocupació.     la llei, feta la trampa i previsiblement    La tercera, i una de les que més ressò
nuant. I tot això, amb el beneplàcit        descobrir que els problemes del mer-      Això sí, sempre però amb una presta-      les empreses deixaran de fer la for-        està tenint, és la creació d’una nova
dels “agents socials” que ja no par-        cat de treball són estructurals. I què    ció de serveis gratuïta. De tal mane-     mació.                                      modalitat contractual: un contracte
len de suprimir les reformes, sinó de       cal fer segons el govern? Generar         ra que les ETT’s, previsiblement no       I tot això, a un cost econòmic mí-          per temps indefinit, que podran utilit-
diàleg i negociació.                        seguretat i confiança a les empreses      treballaran per evitar la discriminació   nim per l’empresària, ja que tant sols      zar les empreses de menys de 50 tre-
                                            i als empleadors. I com es fa això?       de certs col•lectius o per potenciar      haurà d’abonar un salari d’entre 480 i      ballador/es, i que tindrà un període de
                                            Desregulant i flexibilitzant el marc
A fons: les                                 de relacions laborals. I què passa amb
                                                                                      l’ingrés al món laboral de totes les
                                                                                      persones, sinó per treure el màxim
                                                                                                                                500 euros, en funció de la jornada de
                                                                                                                                treball, i tindrà entre el 75 i el 100%,
                                                                                                                                                                            prova d’1 any. Durant aquest temps,
                                                                                                                                                                            l’acomiadament serà totalment lliure,
últimes mesures                             els llocs de treball? En les seves úl-
                                            times declaracions l’actual president
                                                                                      benefici econòmic. A la vegada però,      en funció dels casos, de les quotes a       sense cap formalitat, i absolutament
                                                                                      aquest és un pas més en la privatitza-    la Seguretat Social bonificades du-
urgents per a                               del govern, tot i qualificar la “refor-   ció dels serveis públics, doncs enlloc    rant tota la vigència del contracte.
                                                                                                                                                                            gratuït.
                                                                                                                                                                            I, per últim, introdueix un seguit de
                                            ma de justa, bona i necessària”, deixa
la reforma del                              clar que no crearà llocs de treball.
                                                                                      de dotar de més mitjans aquests per
                                                                                      tal d’oferir un bon servei i una bona
                                                                                                                                La conseqüència d’aquesta nova
                                                                                                                                realitat laboral serà molt greu pels i
                                                                                                                                                                            canvis en el sistema de bonificacions
                                                                                                                                                                            de les contractacions. Les reformes
mercat laboral                              Aquest Reial Decret-Legislatiu es di-
                                            videix en quatre capítols centrats en
                                                                                      gestió permet que l’empresa privada       les joves, doncs precaritza el mercat       del 2010 havien aprofundit tant en la
                                                                                      també presti aquest servei, enlloc de     laboral i les condicions de treball         bonificació que aquesta ja ha perdut
                                            l’ocupabilitat, la creació d’ocupació     valorar que no hi ha feina o que els      d’aquest col•lectiu de població, i per
El passat mes de febrer de 2012, va                                                                                                                                         el seu sentit. Vidal Aragonés, advocat
                                            indefinida, la flexibilitat interna       serveis públics no disposen de sufi-      tant, les seves vides, impossibilitant
ser aprovat per la via d’urgència, a                                                                                                                                        del Col•lectiu Ronda, alertava molt
                                            en contra dels acomiadaments i,           cients recursos.                          la seva emancipació i mercantilitzant
través del Consell de Ministres, el                                                                                                                                         encertadament, que quan tot està
                                            l’eficiència del mercat de treball i la   La segona de les mesures del capítol      la seva formació.
Reial Decret-Legislatiu 3/2012, de                                                                                                                                          bonificat, la bonificació no aconse-
                                            reducció de la dualitat.                  primer és una ampliació del contracte     Per últim, afegeix un tercer grup de
10 de febrer, de mesures urgents per                                                                                                                                        gueix potenciar la contractació dels
                                            A continuació es desglossen les me-       per la formació i aprenentatge, de re-    mesures per a la formació dels i les
a la reforma del mercat laboral.                                                                                                                                            col•lectius més discriminats, com es
                                            sures més importants de cadascun          cent creació. Amb la nova llei el con-    treballadores relacionada amb el seu
Aquest Reial Decret-Legislatiu, que                                                                                                                                         diu pretendre, sinó que només dismi-
                                            d’aquests capítols, per entendre la       tracte amplia la seva durada, i passa     lloc de treball i crea un compte de for-
ja té vigència i aplicació, capgira els                                                                                                                                     nueix les aportacions empresarials a
                                            magnitud dels canvis proposats i com      dels 2 fins als 3 anys per a la mateixa   mació. A la vegada, en aquest mateix
fonaments de les relacions laborals.                                                                                                                                        la caixa de la Seguretat Social.
                                            afectarà a la nostra realitat laboral.    empresa, i podrà fer-se a la mateixa      sentit, es preveu que les empreses de       I ja hem vist quin ha estat el resultat
                                                                                      persona en diferents empreses men-        menys de 100 treballadors/es (abans         de la disminució dels ingressos de la
Exposició de                                Capítol I:                                tre tingui de 16 a 25 anys. Algunes       la normativa no delimitava el nombre        Seguretat Social: la justificació de les
                                                                                      fonts apunten, però que es podrà fer      de la plantilla), puguin substituir a les
motius                                      Afavorir                                  fins als 30 anys. A la vegada, també      que facin formació amb persones atu-
                                                                                                                                                                            reformes en els sistemes de pensions
                                                                                                                                                                            i prestacions per manca de diners.
                                                                                      es redueix el temps màxim dedicat         rades. Això que abans era de partici-
Com sempre, en l’exposició de mo-           l’ocupabilitat                            a la formació. Si abans de la refor-      pació voluntària per les persones atu-
                                                                                                                                                                            Això permetrà que s’aprofundeixi
                                                                                                                                                                            més en la línia de l’última reforma de
tius de la llei, és on hi ha la seva jus-                                             ma aquest contracte constava d’un         rades que rebien prestació, ara serà        les pensions.
tificació, les seves propostes de for-      El Capítol I defineix les mesures per     75% en treball i un 25% en forma-         d’obligatòria realització. És a dir, les
ma resumida i quina finalitat pretén        afavorir l’ocupabilitat de les treba-     ció, ara aquest contempla fins a un       treballadores aturades amb prestació
aconseguir.                                 lladores. És a dir, per tal que millori   85% de dedicació al treball a partir      es podran veure obligades a substituir      Capítol III:
                                                                                                                                les treballadores que fan formació.
En aquest cas la justificació no dis-
ta de la ja feta per les dues últimes
                                            la seva capacitat d’ocupació. Aquest
                                            capítol, a la vegada es pot resumir en
                                                                                      del segon any de contracte. Deixant
                                                                                      un ridícul 15% restant del temps per a                                                Més flexibilitat
reformes laborals aprovades pels go-        tres grans mesures.                       la formació del treballador/a. Però, a
                                                                                                                                Capítol II:                                 interna en
verns anteriors. L’excusa i el pretext      La primera d’elles és l’ampliació de      més, es preveu que la formació pugui
sempre és el mateix: la crisi. I el dra-    les activitats de les Empreses de Tre-    realitzar-se en les mateixes empreses     Contractació                                contra dels
ma són les xifres d’atur.
Segueixen mantenint el discurs que
                                            ball Temporal (ETT’s). L’any 2010,
                                            com ja hem explicat abans, es van
                                                                                      i per si fos poca la perversitat que
                                                                                      això pot comportar, treu l’obligació      indefinida i                                acomiadaments
la crisi ha posat de relleu les debi-
litats del model laboral de l’estat
                                            ampliar els àmbits competencials on
                                            podien actuar com a intermediàries
                                                                                      de començar a fer formació en un ter-
                                                                                      mini màxim de 4 mesos després de la
                                                                                                                                creació d’ocupació                          El Capítol III agrupa mesures per afa-

Març de 2012                                                                                                                                                                                                      3
REPORTATGE
                                                                                                                                  s’aplicarà el conveni superior. Així,     econòmiques, tècniques o organitza-
                                                                                                                                  la força que es podia tenir pel mante-    tives es prescindeix de la finalitat o
                                                                                                                                  niment de la seva vigència, es perdrà.    raonabilitat. Simplement caldrà que
                                                                                                                                                                            concorrin. Així, es podrà acomiadar a
                                                                                                                                                                            20 dies encara que la mesura no sigui
                                                                                                                                  Capítol IV:                               mínimament raonable per aconseguir
                                                                                                                                  Eficiència del                            una finalitat constitucional legítima
                                                                                                                                                                            com el manteniment de la viabilitat
                                                                                                                                  mercat de treball                         de l’empresa o el nivell d’ocupació.
                                                                                                                                                                            És a dir, acomiadar amb 20 dies quan
                                                                                                                                  i reducció de la                          hi hagi causes econòmiques, tècni-
                                                                                                                                  dualitat                                  ques, organitzatives o de producció
                                                                                                                                                                            però sense que els acomiadaments
                                                                                                                                                                            serveixin per millorar cap d’aquestes
                                                                                                                                  En el Capítol IV s’hi inclouen un         situacions.
                                                                                                                                  conjunt de mesures per afavorir           I en l’acomiadament encara es va
                                                                                                                                  l’eficiència del mercat de treball i      més enllà, ja que també es modifi-
                                                                                                                                  reduir la dualitat laboral, és a dir,     ca l’acomiadament improcedent i
                                                                                                                                  l’existència de contractes indefinits i   es generalitza la indemnització a 33
                                                                                                                                  temporals.                                dies amb 24 mensualitats, enlloc dels
                                                                                                                                  Així, la primera mesura contem-           45 dies anteriors amb un màxim de
                                                                                                                                  plada prohibeix l’encadenament            42 mensualitats. I la seva aplicació
                                                                                                                                  de contractes temporals. El govern        és general? Doncs, del que es des-
                                                                                                                                  del PSOE havia permès, fa tot just        prèn del redactat és que fins que la
                                                                                                                                  un any, l’encadenament il•limitat         llei no era vigent, es comptarà la de
                                                                                                                                  d’aquest tipus de contractes fins al      45 dies i, a partir de la vigència de
                                                                                                                                  2013. D’aquesta manera un contracte       la llei 33 dies. Però encara que un
vorir la flexibilitat interna a les em-     del text anterior algunes garanties         suspensió del contracte de treball, la    temporal s’haurà de convertir forço-      acomiadament sigui reconegut com
preses plantejada com una alternativa       pel treballador/a com que els canvis        reducció de la jornada,... aquestes ja    sament en indefinit. Però, el resultat    improcedent pels jutjats, no es ge-
a la destrucció de llocs de treball.        de funcions s’han de fer respectant la      no requeriran de l’autorització ad-       d’això, ja el coneixem: quan finalitza    neraran salaris de tramitació. Només
Així, la màxima és que les empreses         dignitat de la treballadora i sense per-    ministrativa. Desapareixerà així el       el període de temporalitat la persona     es reconeixerà aquest dret si es pro-
acomiaden perquè la relació laboral         judici de la seva formació i promoció       concepte d’Expedient de Regulació         és acomiadada i una altra persona         dueix la readmissió del treballador a
entre empresari i treballadora és rí-       professional.                               d’Ocupació (els coneguts EROs)            ocupa el seu lloc encadenant contrac-     l’empresa. Amb aquesta mesura serà
gida.                                       I es dóna la mateixa facilitat a la mo-     i se sotmetrà només a la decisió de       tes temporals fins al límit permès.       la treballadora qui assumirà la des-
El que es defineix com a flexibili-         bilitat geogràfica, és a dir, al canvi de   l’empresària, sense cap control de        El nou text també preveu tot un se-       pesa del temps que es tardi en dictar
tat en realitat vol dir permetre que        centre de treball. Les raons per poder-     la seva aplicació. I si no hi estem       guit de mesures que faciliten i gene-     sentència, fet que va en la línia de
l’empresa pugui modificar les condi-        la fer són econòmiques, tècniques,          d’acord haurem d’esperar a que arribi     ralitzen l’acomiadament a 20 dies per     disminuir l’exercici d’accions contra
cions de treball pactades amb poques        organitzatives o de producció, però         la decisió del jutjat.                    any treballat. En primer lloc, en cas     l’acomiadament per part de la treba-
restriccions i que les treballadores ens    en el nou text ja no es fa cap matís pel    Però més enllà d’aquestes mesures         d’absentisme per malaltia, és a dir, el   lladora. Paral•lelament també afavo-
haguem d’adaptar a les necessitats de       qual s’entén que concorren. En el text      concretes, els canvis introduïts també    que amb tota lògica és més que una        reix la preferència de l’empresària
la producció, del mercat o, simple-         anterior, es deia que s’entendria que       volen reduir la força col•lectiva de la   causa justificada ara pot ser motiu       per l’acomiadament enlloc de la
ment, a la voluntat de l’empresària.        es donaven les causes a les que hem         classe treballadora i així, es modifi-    d’acomiadament. Aquesta pràctica          readmissió.
En aquest capítol s’introdueixen mo-        fet referència quan les mesures con-        quen algunes de les previsions sobre      aprofundeix més en la línia de culpa-
dificacions que permeten fer canvis         tribuïen a superar la situació. Si més      els convenis col•lectius. Es dóna         bilitzar a la treballadora malalta i de
en gairebé totes les parts de la relació    no, encara que amb certes reserves,         prioritat al conveni d’empresa, on la     restar importància a la salut laboral     Altres previsions
de treball: en les funcions (mobili-        exigia un mínim de concreció i pro-
tat funcional), en el centre de treball     va entre la mesura aplicada i la seva
                                                                                        representació de les treballadores i el
                                                                                        poder de les organitzacions sindicals
                                                                                                                                  en el nostre lloc de treball. Aquesta     del reial decret-
                                                                                                                                  mesura, que ja va ser molt criticada
(mobilitat geogràfica) i en la quantia
del salari, la jornada, l’horari, la dis-
                                            finalitat. A la vegada, la contrarefor-
                                            ma laboral suprimeix la possibilitat
                                                                                        és més dèbil i més fàcil de dominar       en la reforma de 2010, es consolida       legislatiu
                                                                                        per l’empresària. Aquest canvi pot        del tot en el nou text. Desapareix,
tribució del temps de treball,... (cone-    que, mitjançant Conveni Col•lectiu o        provocar un efecte dominó. Doncs,         doncs, l’exigència d’uns mínims
gut com a modificació substancial de        l’acord aconseguit durant el període                                                                                            Més enllà de tot l’exposat, aquest de-
                                                                                        si una empresa aconsegueix rebaixar       d’absentisme a l’empresa per justifi-     cret llei aprovat pel govern del PP tam-
les condicions de treball).                 de consultes, es puguin establir prio-      unes condicions, la resta d’empreses      car un acomiadament, ja que encara        bé preveu la possibilitat d’acomiadar
Una de les primeres mesures con-            ritats de permanència a favor de tre-       del sector tindran més força per fer      que aquest sigui del 0%, es podrà         als treballadors i treballadores fixes
templades en el capítol quart és            balladores amb càrregues familiars,
                                                                                        el mateix i justificar la mesura. A la    acomiadar a la treballadora en cas de     de l’Administració Pública, encara
l’eliminació del concepte de catego-        de determinada edat o amb discapaci-
                                                                                        vegada que les empreses, aconse-          malaltia.                                 que hagin accedit al lloc de treball
ria professional. Abans existia una         tat. Deixant només la prioritat de per-
                                                                                        gueixen aquesta rebaixa, això també       També hi ha canvis profunds en            per oposició. Això es podrà fer amb
classificació segons grup professio-        manència per les legals representants
                                                                                        afectarà en els convenis d’un marc        l’acomiadament objectiu. Les últimes      la simple concurrència de causes
nal i tot sovint, dins d’aquests, hi        de les treballadores.
                                                                                        més ampli que es començaran a ne-         reformes ja havien ampliat i facilitat    econòmiques, tècniques, organitzati-
podien haver diferents categories           I amb aquesta reforma es permet can-
                                                                                        gociar a la baixa. La nova reforma        aquest. Amb aquesta reforma però, es      ves o productives. Aquestes mesures,
de treball més específic. Però amb          viar les tasques i el centre de treball,
                                                                                        també posa restriccions a la ultraac-     deixa tota la lluita en la causa, des-    a opinió d’algunes fonts consultades,
la reforma laboral es deixa només           què ens queda? Doncs ben poca cosa,
                                                                                        tivitat dels convenis, és a dir: si no    apareixent la justificació d’aquesta      mercantilitza encara més el servei
el terme “grup professional”. Això          perquè la reforma també facilita la
                                                                                        s’aconsegueix una acord en 2 anys,        causa. Amb la definició de les causes     públic i provocarà que sigui la planti-
fa que les tasques que pugui desen-         distribució irregular d’un 5% de la
volupar una treballadora siguin més         jornada de treball al llarg de l’any,
àmplies i, per tant, que no sigui ne-       la modificació de la jornada de tre-
cessari seguir cap procediment espe-        ball, de l’horari, de la distribució del
cífic per fer-nos fer tasques que abans     temps de treball, del règim de treball
no fèiem o no ens corresponen. Per          a torns, del sistema de remuneració i
exemple, en el cas dels treballadors/       treball, del sistema de rendiment,... i
es de l’hosteleria, serà més fàcil po-      afegeix a la llista la quantia salarial
der-los assignar tasques d’auxiliar de      (que abans no hi era). Reduint a la
cuina, cambrera i netejadora de plats,      vegada el període de notificació a les
encara que s’estigui contractada per        persones de 30 a 15 dies.
una sola d’aquestes funcions.               Aquestes mesures doncs, convertei-
En la mateixa línia, també es flexibi-      xen el contracte i les condicions pac-
litza la mobilitat funcional. És a dir,     tades en simple paper mullat. Allò
la possibilitat que té l’empresària per     signat perdrà el seu sentit donades les
fer-nos treballar en feines d’inferior o    mesures introduïdes en el nou text.
superior categoria per les que vam ser      Així, amb la reforma laboral del PP
contractades. De manera que se su-          la relació laboral podrà ser modifi-
primeixen parts del text anterior com       cada en qualsevol moment segons la
la limitació a fer funcions inferiors.      voluntat de l’empresària, sempre que
La realització de funcions d’inferior       no tinguem, però la força col•lectiva
categoria abans havia d’estar justifi-      suficient per impedir-ho. I la solu-
cada per raons perentòries o imprevi-       ció individual per qui no accepti els
sibles de l’activitat productiva, però      canvis és la rescissió del contracte de
ara es podran realitzar funcions, tant      treball, amb indemnització de 20 dies
inferiors com superiors, si existeixen      per any treballat.
raons tècniques o organitzatives que        Però, el capítol encara segueix.
justifiquin la mesura. Igualment, la        Per facilitar l’aplicació de mesures
nova reforma laboral també elimina          col•lectives com l’acomiadament, la

4                                                                                                                                                                                                 Març de 2012
REPORTATGE
lla qui pagui l’ajustament dels dèficits   nitzacions, però que continuen sent       tals i bàsics de les treballadores, ja que   elevat grau de vulnerabilitat i preca-      de l’empresa. El pensament neolibe-
de l’administració sense importar el       milionàries.                              desregula la relació laboral i ens deixa     rietat.                                     ral i els dictàmens del mercat capita-
motiu de les “dificultats” econòmi-                                                  al lliure arbitri de l’empresària: els       Els contractes laborals passaran a          lista s’imposen de nou: és el paradig-
ques d’aquesta (com per exemple el         En conclusió: la                          treballadors i les treballadores deixa-      ser paper mullat, i les condicions la-      ma del lliure mercat. Davant d’això,
malbaratament de recursos).
I perquè el Reial Decret-Legislatiu no     lluita és l’únic                          rem de ser persones humanes per a
                                                                                     convertir les nostres vides laborals
                                                                                                                                  borals estaran en mans dels criteris
                                                                                                                                  empresarials. Una contrareforma,
                                                                                                                                                                              com a treballadors i treballadores que
                                                                                                                                                                              som, només tenim una opció: lluitar i
sembli tant dolent, hi ha algunes me-      camí                                      en simples mercaderies al servei dels        doncs, que amplia encara més el po-         defensar els nostres drets!
sures en el sentit de limitar les indem-                                             interessos empresarials i per tant, pu-      der de l’empresariat i debilita enor-       Perquè una agressió no se soluciona
nitzacions i sous en casos d’entitats      Aquesta reforma representa una forta      rament econòmics. Una realitat que           mement la capacitat de resposta del         amb la negociació, sinó amb la seva
bancàries intervingudes, unes indem-       vulneració dels drets més fonamen-        situa a la persona treballadora en un        conjunt de la classe treballadora dins      derogació!



Més reformes, més precarietat
 Blanca Rivas, Secretaria de                                                                                                                                                  improcedent a 33 dies i a la vegada
 Jurídica de CGT Catalunya                                                                                                                                                    que, per acabar-ho d’adobar, se su-
                                                                                                                                                                              primeixen els salaris de tramitació.
                                                                                                                                                                              Els “salaris de tramitació” implica-

E
                                                                                                                                                                              ven que quan una treballadora re-
     l dret laboral de l’Estat espanyol
                                                                                                                                                                              clamava la indemnització, davant la
     podria definir-se, de manera sen-
                                                                                                                                                                              impossibilitat de conservar el lloc de
zilla, com el conjunt de lleis que regu-
                                                                                                                                                                              treball, es pagaven les nòmines com
len les relacions que existeixen entre
                                                                                                                                                                              si hagués treballat fins al dia de la
l’empresariat i el conjunt de la clas-
                                                                                                                                                                              sentència (sempre que la sentència
se treballadora, així com l’activitat
                                                                                                                                                                              fos favorable al treballador/a). Amb
que desenvolupen els sindicats i
                                                                                                                                                                              els canvis recents introduïts, aquesta
l’actuació de l’estat en matèria de Se-
                                                                                                                                                                              possibilitat també desapareix. Només
guretat Social. El dret laboral va ser
                                                                                                                                                                              es reconeixeran els salaris si hi ha
concebut, almenys teòricament, com
                                                                                                                                                                              readmissió, però cal tenir present que
una regulació que ha de defensar al
                                                                                                                                                                              aquesta es produeix en molts pocs
més dèbil, el treballador o treballado-
                                                                                                                                                                              casos.
ra, davant de qui ostenta la situació
                                                                                                                                                                              Així, podem dir que a partir d’aquest
de poder, l’empresari/a.
                                                                                                                                                                              any 2012, l’acomiadament s’ha con-
Des de la seva “creació”, tal i com
                                                                                                                                                                              vertint pràcticament en gratuït, fet
ara l’entenem, el dret laboral i les
                                                                                                                                                                              que deixa a la treballadora en mans
relacions laborals que d’aquest en
                                                                                                                                                                              de l’empresària (amb gran dependèn-
deriven han anat deteriorant les con-
                                                                                                                                                                              cia de la seva voluntat) i, en el pitjor
dicions i els drets dels treballadors/
                                                                                                                                                                              dels casos a l’atur, amb indemnitza-
es. Si partim de la base que l’Estatut
                                                                                                                                                                              cions irrisòries.
dels Treballadors i les Treballadores
                                                                                                                                                                              Un altre exemple de desregularitza-
és un punt de partida a través del qual    Endavant-OSAN, sota el títol “30          l’empresari/a, al seu lliure arbitri,        metia que la persona pogués llui-
                                                                                                                                                                              ció és la intermediació en les rela-
s’havien d’aconseguir noves millores       anys de reformes laborals. 30 anys        pugui contractar i acomiadar inde-           tar i defensar. el seu lloc de treball.
                                                                                                                                                                              cions laboral. Es parla, en l’esmentat
en les condicions laborals, podem          de retrocessos en els drets de la clas-   pendentment de les condicions i ne-          L’any 1980, però, el dret d’opció va
                                                                                                                                                                              llibret, que l’any 1976 les Empreses
afirmar que durant els més de 30 anys      se treballadora” (el podeu trobar a       cessitats de la producció, la qual cosa      canviar i aquest va passar a ser de
                                                                                                                                                                              de Treball Temporal (ETT’s), com
des de la seva aprovació, estem do-        la seva web: www.endavant.org, en         comportaria pel treballador/a una            l’empresari/a i, a la vegada, la in-
                                                                                                                                                                              qualsevol forma de “prestamisme
nant un pas endavant i deu endarrere.      l’apartat de Publicacions).               situació de submissió a la disciplina        demnització es va rebaixar conside-
                                                                                                                                                                              laboral”, estava prohibit. Posterior-
És per aquest motiu que des de molts       En aquesta publicació hi trobem           d’aquest.                                    rablement (de 45 dies amb un límit
                                                                                                                                                                              ment, es va acceptar i regular la seva
sectors els canvis legislatius actuals     exemples clars d’aquest procés de         Doncs bé, l’any 1977 quan una per-           de 3’5 anualitats). Això, va convertir
                                                                                                                                                                              existència en alguns àmbits/sectors
són considerats com una Contrare-          desregularització en matèria labo-        sona era acomiadada, si aquest es            l’acomiadament en lliure, però no
                                                                                                                                                                              laborals. Però en la Contrareforma
forma Laboral. S’avança en direcció        ral per part de l’Estat espanyol i per    reconeixia com a improcedent (és a           gratuït, ja que es podia acomiadar
                                                                                                                                                                              laboral que va aprovar el govern del
contrària a la idea pel qual va ser con-   tant, de pèrdua de drets adquirits        dir, sense causa que el justifiqui), la      sense causa pagant però, la correspo-
                                                                                                                                                                              PSOE l’any 2010 es va permetre la
cebut el dret laboral.                     dels treballadors i les treballadores.    treballadora podia triar entre tornar        nent indemnització.
                                                                                                                                                                              seva actuació en gairebé tots els àm-
Una bona explicació d’aquest retro-        Un exemple concret són les modi-          a l’empresa o cobrar una indemnit-           No obstant això, des d’aquell mo-
                                                                                                                                                                              bits de l’activitat econòmica, de ma-
cés en matèria laboral es pot trobar       ficacions introduïdes en la regula-       zació (de 60 dies per any treballat          ment les indemnitzacions recone-
                                                                                                                                                                              nera que fins i tot, aquestes empreses
en un llibret editat el 2009 (però de      ció de l’acomiadament. Una figura         amb el límit de 5 anualitats). Aquest        gudes han anat disminuint. I des de
                                                                                                                                                                              poden actuar en la gestió de llocs de
molta actualitat), per l’organització      pensada inicialment per evitar que        dret d’opció per la treballadora per-        l’edició del llibret, l’any 2009, s’han
                                                                                                                                                                              treball de l’Administració Pública.
                                                                                                                                  produït més canvis en matèria labo-
                                                                                                                                                                              I ara, l’any 2012, el PP ja les per-
                                                                                                                                                     ral. L’any 2010 ja
                                                                                                                                                                              met actuar, amb ànim de lucre, com
                                                                                                                                                     es va generalitzar
                                                                                                                                                                              a agències d’ocupació: és una nova
                                                                                                                                                     l’acomiadament
                                                                                                                                                                              privatització d’un servei públic. Així,
                                                                                                                                                     “bonificat”, creat
                                                                                                                                                                              es permet que algunes empreses que
                                                                                                                                                     l’any 1997, que
                                                                                                                                                                              ja fan negoci amb la nostra ocupa-
                                                                                                                                                     rebaixa la indem-
                                                                                                                                                                              ció, quedant-se una part de la nostra
                                                                                                                                                     nització per aco-
                                                                                                                                                                              plusvàlua, també facin negoci amb la
                                                                                                                                                     miadament         im-
                                                                                                                                                                              nostra “desocupació”, convertint les
                                                                                                                                                     procedent, en uns
                                                                                                                                                                              persones aturades en mercaderies i
                                                                                                                                                     contractes anome-        generant aturats de diferent categoria,
                                                                                                                                                     nats “bonificats”,       ja que probablement no voldran tenir
                                                                                                                                                     a 33 dies per any        a les seves llistes aquells col•lectius
                                                                                                                                                     treballat amb un         de difícil ocupació (dones, persones
                                                                                                                                                     màxim de 24 men-         majors de 45 anys,...), ja que no “ge-
                                                                                                                                                     sualitats.               neraran” nous ingressos i per tant,
                                                                                                                                                     I ara al 2012,           beneficis per la seva empresa.
                                                                                                                                                     l’acomiadament           I són molts més els exemples que po-
                                                                                                                                                     ha estat de nou          dríem exposar per posar de manifest
                                                                                                                                                     modificat.      Així,    i de manera gràfica, que hi ha una
                                                                                                                                                     es        generalitza    contínua devaluació dels drets dels
                                                                                                                                                     l’acomiadament           i les treballadores. I aquest retrocés
                                                                                                                                                     de 20 dies per any       només s’explica perquè la patronal
                                                                                                                                                     treballat amb un         no vol perdre ni un cèntim dels seus
                                                                                                                                                     màxim de 12 men-         beneficis. Totes aquestes agressions
                                                                                                                                                     sualitats i s’amplien    i retallades dels nostres drets, ens
                                                                                                                                                     les      possibilitats   situen al conjunt de treballadors/es
                                                                                                                                                     del conegut com          com a simples mercaderies a mercè
                                                                                                                                                     “acomiadament            de la voluntat de l’empresariat.
                                                                                                                                                     objectiu”. Però, a       Tot això, implica en definitiva, un
                                                                                                                                                     més, es rebaixa la       procés de precarització dels nostres
                                                                                                                                                     indemnització de         llocs de treball i, de retruc, de les
                                                                                                                                                     l’acomiadament           nostres vides.

Març de 2012                                                                                                                                                                                                        5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                                      És hora de
                                                                                                                                                                                  prendre el carrer
                                            El PP ha aprovat la més agressiva i destructora Reforma
                                            Laboral que els diferents governs s’han atrevit a implantar                                                                           i recuperar drets
                                            en les últimes dècades a l’Estat espanyol                                                                                             robats




    Contra la reforma laboral i
    el pacte social, mobilització
                                            el comunicat del Comitè Confederal
    Secretariat Permanent
    Comitè Confederal CGT                   de 11 de febrer plasmava.
          Catalunya                         Des del SP del Comitè Confederal
                                            de la CGT de Catalunya, fem una
                                            crida a tota l’afiliació, de la CGT

E
                                            de Catalunya, perquè passem sense
     l passat 11 de febrer es va posar
                                            dubtar a l’acció, només ens queda
     en marxa, mitjançant “Decreta-
zo”, la més agressiva i destructora         un camí, dignitat i lluita. Portem
Reforma Laboral que els diferents           més d’un any oposant-nos a les suc-
governs s’han atrevit a implantar en        cessives retallades socials i laborals,
les últimes dècades. Aquesta mesu-          que anteriors governs van imposar.
ra suposa un retrocés de decennis en        Avui més que mai, hem de mobi-
els drets laborals de totes i tots no-      litzar-nos en els centres de treball,
saltres i emprèn un camí que signi-         als barris i al carrer, perquè aquesta
ficarà major humiliació, precarietat,       reforma laboral ens l’apliquen els
atur i exclusió social per la classe        qui estan al servei de les empreses i
treballadora.                               els mercats financers, veritables ar-
El govern del PP, amb la com-               tífexs de la crisi del capitalisme que
plaença de CiU i dels empresaris,           volen fer pagar, una vegada més, a
ha executat el mandat emanat des            la classe treballadora.
de la UE, Brussel•les i Alemanya,           Les dones i homes de la CGT han
implantant una reforma laboral que          de deixar clar el seu missatge i ini-
carrega contra el benestar i la segu-       ciar el camí cap a la necessària Vaga
retat laboral de les i els treballadors     General, no ens deixen altra opció.
del Estat espanyol i Catalunya.
Ni els tremola el pols, ni temen            Que comporta
la resposta, quan reconeixen que                                                         acord. Es posaran en marxa en 15          partir d’ara serà legal la realització      l’acomiadament ultrabarat i ràpid
aquesta reforma no crearà ocupació,
                                            aquesta reforma                              dies i l’empresa acomiadarà a qui         d’hores extres per que es potencia          ja sigui individual o col•lectiu,
però és el que els mercats exigeixen        laboral?                                     vulgui amb 20 dies per any i un           aquesta forma de contractació pre-          s’elimina la supervisió dels ERO,
per recuperar la confiança.                                                              màxim de 9 mensualitats. Serà FO-         cària.                                      s’implanta la contractació a temps
Aquesta prepotència s’aplica dies           Els continguts més brutals d’aquesta         GASA qui carregui amb una part de         * Flexibilitat: desapareixen les ca-        parcial, en els nous contractes el
després de la vergonyosa posada             reforma per al conjunt de les i els          la indemnització. Els empleats pú-        tegories professionals permetent el         salari serà el SMI com a referència
en escena del pacte que, aquests            treballadors consisteixen en:                blics podran ser acomiadaments per        “noia/o per a tot”. La empresa dis-         i el conveni col•lectiu ja no serveix
sindicats que signen pactes antiso-         * Acomiadament procedent: aquí               causes econòmiques.                       tribuirà irregularment almenys el           per res.
cials contra la classe treballadora,        hi cap ja siguin causes econòmi-             * Contracte d’aprenentatge: serà          5% de la nostra jornada de treball          Necessitem posar en marxa un pro-
van acordar amb la patronal; aquest         ques, tècniques, organitzatives o de         amb una durada d’entre 1 i 3 anys.        anual.                                      cés col•lectiu i d’unitat de classe
pacte que especialment apuntalava           producció i de manera individual             Podrem ser aprenents fins als 33          * Conveni Col•lectiu: les empreses          que ens condueixi a derogar aquesta
la pèrdua de salaris dels treballa-         o col•lectiva. La baixa mèdica jus-          anys. Aquest contracte serà bonifi-       podran deixar sense efecte el con-          Reforma Laboral.
dors, la desregulació de les jornades       tificada entre 9 i 20 dies és causa          cat amb diners públics.                   veni al•legant causes econòmiques,          És hora de prendre el carrer, de ma-
laborals, els increments de la pro-         d’acomiadament. Tot això per 20              * Contracte per a PIMES: El salari        tècniques, organitzatives o de pro-         nifestar públicament contra aquesta
ductivitat, la mobilitat funcional, en      dies d’indemnització per any tre-            es completarà amb part de la des-         ducció i canviar al seu gust fins a la      barbaritat, de conquerir de nou nos-
definitiva l’avantsala de la reforma.       ballat i amb 12 mensualitats com a           ocupació del contractat. Tindrà un        negociació d’un nou. Els convenis           tres drets robats i d’eliminar aquesta
La CGT estàvem immersos en un               límit.                                       període de prova d’1 any. Aquest          d’empresa tindran prioritat sobre           i altres lleis injustes imposades pels
període de reflexió sobre la convo-         * Acomiadament improcedent: pas-             contracte serà bonificat amb diners       qualsevol altre i seva ultraactivitat       poderosos, els polítics, i els empre-
catòria de la vaga general, però els        sa de 45 dies per any i 42 mensua-           públics.                                  serà de 2 anys.                             saris i banquers, que són aquells que
ritmes dels esdeveniments no els            litats a 33 dies i 24 mensualitats.          * ETT: es converteixen en agències        Amb aquestes noves regles del joc           han induït aquesta crisi.
marquem nosaltres. És obvi dir que          S’eliminen els salaris de tramitació.        de col•locació i actuaran com ho fa       s’aconsegueix a més una baixada de          Per a la CGT és l’hora de rebel•lar-
arriba el moment de passar a la mo-         * ERO: ja no seran supervisats               l’antic INEM.                             salaris generalitzada davant les cir-       se, plantar cara i lluitar per DERO-
bilització i prendre el carrer, tal com     per l’administració ni necessitaran          * Contractes a temps parcial: a           cumstàncies imposades, s’instaura           GAR aquesta reforma!!



Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat…
                                            ment decent, per tant no llegiu ni “la       perquè els amos fa dies que tenen         bens al nostre voltant i cada pas dis-      de la població. I s’acaben perquè tot
             Jordi Martí
                                            Vanguardia” ni els seus imitadors. Us        l’excusa perfecta per fer-nos engolir     conforme que fem i ens allunya del          existirà només si ho podem pagar i la
                                            quedarà clar que aquesta reforma és          merda sense que ens queixem. “És el       ramat és vist com una bogeria que a         majoria no podrà. No sóc catastrofista,
                                            l’atac més dur que hem tingut fins ara       mal menor”, “val més tallar un braç       l’únic que ens pot portar és al desastre.   només una mica llegit.

P   er vuitena vegada des que al 1980
    es va aprovar l’Estatut dels Treba-
lladors, tenim a la llista dels plats que
                                            com a treballadores i treballadors des
                                            de 1980 i des de molt abans també,
                                                                                         que deixar morir tot el cos”… i tan-
                                                                                         tes mentides més que amb forma de
                                                                                                                                   Tenim davant, un camí de lluita. I
                                                                                                                                   l’hem de guanyar. I no serà fàcil.
                                                                                                                                                                               Tu que em llegeixes i que penses que
                                                                                                                                                                               a tu no t’arribarà, realment ets tan
                                            ja que els darrers anys del Franquis-        metàfores repeteixen com a lloros ben     Però cal fer el camí perquè no podem        ximple de no veure què està passant?
ens serveixen els amos una reforma
                                            me les conquestes socials a partir de        entrenats els representants dels amos     continuar quiets i esmaperduts espe-        Obre els ulls i comença a tindre clar
laboral. No us en fieu de les parau-
                                            la lluita continuada de la nostra classe     que de tant en tant baixen a la terra a   rant que passin coses positives. O les      que d’aquesta crisi no en sortirem si
les perquè reforma aquí sempre vol
                                            van deixar un bon balanç que ara ens         dir-nos que si tenim set i volem aigua    provoquem o no passaran. Amagar-            no lluitem i si no ho arrisquem tot. I ho
dir “menys drets i més obligacions”
o dit d’una altra manera ja que som         volen acabar de robar.                       hem de ballar al so que ells ens posin.   se darrere de ’hobbies’, diversions,        repeteixo, tot. Inclús tu que mai t’has
en l’àmbit laboral, “treballar més per      Parlaré, doncs, de què farem com a           La crisi que ells mateixos han provo-     pantalles de tele o sofàs del menjador      implicat en res. Aquesta és la partida
menys” i alhora no queixar-se per cap       classe, com a treballadores i treballa-      cat els està convertint en milionaris,    només funciona mentre tinguem uns           decisiva i si no mous fitxa se’t men-
de les aberracions que “qui dona fei-       dors, com a poble… Potser algunes            en milionaris d’euros és clar, guanyen    euros per als ’hobbies’, puguem di-         gen. O se’t menjaran… La lluita és el
na” comet damunt de qui la fa.              pensareu que aquí s’acaba el meu arti-       tant amb ella que mai no s’acabarà,       vertir-nos sense notar el patiment que      camí!
No em centraré en aquest article a ex-      cle perquè no hi ha res a fer; si és així,   almenys mentre no gosem dir prou.         creix arreu, o tinguem tele o casa per
plicar la reforma perquè qualsevol que      no cal que llegiu més perquè el que ve       I a nosaltres ens manté morts de por,     posar-hi el sofà… i salut per gaudir-       * Jordi Martí i Font és periodista,
sàpiga llegir pot entendre-la buscant       tampoc us agradarà…                          quiets, no sabem què fer, no sabem        ne. I totes i cada una d’aquestes coses     treballador de l’ensenyament i afiliat
a qualsevol portal d’internet mitjana-      Aquesta reforma ha estat tan dura            cap a on anar, només veiem boira i        s’acaben per a una àmplia majoria           de la CGT de Tarragona

6                                                                                                                                                                                                    Març de 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012

More Related Content

What's hot

What's hot (17)

Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139Catalunya- Papers-139
Catalunya- Papers-139
 
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
Revista Catalunya 92 - Desembre 2007
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
 

Viewers also liked (9)

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012 (10)

Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98Revista Catalunya 98
Revista Catalunya 98
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
 
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 

More from Revista Catalunya

More from Revista Catalunya (11)

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Març 2012 · núm. 137· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org No ens rendim! Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 137 · Març 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat No ens rendim! Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Contra la reforma Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org laboral i el pacte SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax social, el 29 de març 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) vaga general! • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) • Federació d’Administració Pública (FAPC) D avant dels nostres ulls, sense cap “els poc preparats”, Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110 dissimulació i tampoc sense pudor, “els que no tenen FEDERACIONS COMARCALS els amos fa dies que s’han tret la careta i l’edat adequada”, ”els Anoia fan el que sempre han fet, però ara sen- que no accepten les Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es se cap mena d’impediment ni de consi- condicions que nosal- deració. Tenen la gran excusa de la crisi tres sí que acceptem”, Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus que els justifica en totes les seves de- “els que no van pre- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 cisions antisocials i antipersona. El Go- veure com pagarien la vern aprova la primera reforma laboral hipoteca”, etc. Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - en trenta anys que no és criticada per No és així. Són bom- cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 la Patronal i l’endemà mateix, aquesta, bes de destrucció per boca del seu president Joan Rosell, massiva i no fan dis- Comerç, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es demana ja la negació del dret de vaga. tincions. I només les Tel./fax 93 659 08 14 Passa un dia i el Govern contesta: hi aturen les alternatives Baix Penedès haurà canvis en les lleis que regulen el Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell fetes realitat. Tel. i fax 977660932 dret de vaga. I tingueu clar que no seran Perquè tal com deia cgt.baix.penedes@gmail.com positius per a nosaltres… no sé qui, no estem Barcelonès Nord Fa massa que dura aquesta situació Alfons XII, 109. 08912 Badalona de sorprendre’ns cada dia que llegim el tan malament! Tenim cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 diari o escoltem la ràdio per lleis, mesu- espais per transitar Garraf-Penedès Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la res i pèrdua de drets. I sempre som els i cal fer-los alhora: Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat mateixos que hi perdem. Precisament ens cal construir una Tel. i fax 938934261 aquells i aquelles que no hem provocat gestió dels diners al- Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - aquesta crisi amb què els rics s’estan ternativa a la que ja hi aturem i tenim clar què no volem i per futur serà nostre. Perquè un futur seu ja maresme.cgt@gmail.com folrant i nosaltres cada cop més i de ha i ho estem fent; ens cal respondre Tel. i fax 937909034 quins camins fer el que sí que volem, el sabeu quin és, i val més ni pensar-lo. forma més ràpida, ho estem perdent tot. als atacs que patim amb vagues i cla- Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - rament ara amb una vaga general (o cgt_mollet@hotmail.com dos, o tres…) que sigui completament Tel. 935931545. Fax 935793173 Ja és hora de política i encaminada a fer caure els go- Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS reaccionar! verns; ens cal construir l’anticapitalisme Girona europeu per fer front als amos que han Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 L’atac que el capitalisme està llençant Girona pres el control de les nostres vides des cgt_gir@cgtcatalunya.cat contra el 99% de la població dels seus Tel. 972231034. Fax 972231219 d’instàncies completament allunyades propis països, contra la gent que habi- Ponent tem el “centre” del sistema, els països de les persones i reconstruir alhora Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat occidentals que deien ells, no és nou. les nacions, regions, ciutats, pobles, i Tel. 973275357. Fax 973271630 L’únic que té de nou són els destinata- barris més propers; i ens cal, sobretot, Camp de Tarragona ris actuals. L’han desenvolupat durant establir un puny de lluita, capaç de col- Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona anys en altres parts del planeta i nosal- pejar cap enfora, que alhora sigui càlid cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528 tres ho vèiem per la tele passivament en en l’acolliment de les nostres pròpies la majoria de casos amb una llagrimeta diferències en el seu palmell. FEDERACIONS LOCALS a al galta. Avui l’atac és aquí, ens es- No podem aturar-nos ni desanimar-nos. Barcelona tan bombardejant i continuem pensant És evident que estem en una guerra de Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org que les bombes no van dirigides contra classes i l’estem perdent. Però el re- Tel. 933103362. Fax 933107080 nosaltres sinó que són intel•ligents i no- sultat no és definitiu. I la història de la Berga més afecten les que “no volen treballar”, humanitat ens demostra que si no ens Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Manresa Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep manre@cgtcatalunya.cat “Són germans d’un camí que no ha tingut mai sorti- Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa , Paco Martín , Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume da ni final; Rubí Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades saben bé que el futur és la foscor i que el negre és Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. el color hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 d’una bandera bruta i plena de sang que els hi han Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres Sabadell tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya. posat a les mans, Rosellò 10, 08207 Sabadell - cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www. de cançons” 745 01 97 revistacatalunya.cat. Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Podré tornar enrere”, de Sopa de Cabra Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Març de 2012
  • 4. REPORTATGE Vulnera drets fonamentals i Els contractes passaran a ser paper mullat i l’acomiadament més barat i fàcil, i les condicions desregula la relació laborals estaran en mans dels criteris empresarials laboral La reforma laboral a fons El Capítol II és el que inclou les me- Blanca Rivas, Secretaria de Jurídica de CGT Catalunya sures que van dirigides a fomentar la contractació indefinida de les treba- lladores i a crear llocs de treball. En aquest cas també es pot parlar de qua- …això és tre mesures, principalment. més que una La primera preveu la modificació del contracte a temps parcial i suprimeix contrareforma la prohibició que existia, en aquest de realitzar hores extraordinàries. Totes les treballadores sabem què pot supo- Amb l’excusa de la crisi, en aquests sar això, doncs la jornada de treball últims anys, estem assistint a la diària estarà en mans de l’empresària destrucció del Dret Laboral. En els i la seva voluntat, amb el que això preàmbuls de les últimes lleis en ma- pot comportar per l’organització de tèria laboral, i sobretot de la recen- la vida quotidiana del treballador/a. tment aprovada pel govern del PP, ja La segona modifica el treball a do- es parla clarament de flexibilització i micili. Canvia la nomenclatura i es desregulació com uns dels seus ob- passa a anomenar contracte de tre- jectius principals. ball a distància introduint-ne noves Amb aquesta filosofia s’estan duent a previsions. Algunes veus visualitzen terme una sèrie de canvis que capgi- en els canvis imposats dos perills: un ren tot el sistema de relacions labo- que permet que s’assigni a les treba- rals que havíem tingut fins ara i pel lladores a qualsevol centre de treball, qual s’ha lluitat durant tants anys. a decisió de l’empresària; i un segon, El PSOE, a partir del 2010, ja va co- que permet la manipulació de la base mençar aquesta feina amb una refor- electoral de les eleccions sindicals en ma laboral molt regressiva en matèria espanyol, que ha posat en evidència de l’ocupació i també se’ls va perme- celebració del contracte. Doncs, feta funció dels interessos de l’empresari. de drets, i que el PP ara està conti- que és insostenible i que ens ha de fer tre actuar com a agències d’ocupació. la llei, feta la trampa i previsiblement La tercera, i una de les que més ressò nuant. I tot això, amb el beneplàcit descobrir que els problemes del mer- Això sí, sempre però amb una presta- les empreses deixaran de fer la for- està tenint, és la creació d’una nova dels “agents socials” que ja no par- cat de treball són estructurals. I què ció de serveis gratuïta. De tal mane- mació. modalitat contractual: un contracte len de suprimir les reformes, sinó de cal fer segons el govern? Generar ra que les ETT’s, previsiblement no I tot això, a un cost econòmic mí- per temps indefinit, que podran utilit- diàleg i negociació. seguretat i confiança a les empreses treballaran per evitar la discriminació nim per l’empresària, ja que tant sols zar les empreses de menys de 50 tre- i als empleadors. I com es fa això? de certs col•lectius o per potenciar haurà d’abonar un salari d’entre 480 i ballador/es, i que tindrà un període de Desregulant i flexibilitzant el marc A fons: les de relacions laborals. I què passa amb l’ingrés al món laboral de totes les persones, sinó per treure el màxim 500 euros, en funció de la jornada de treball, i tindrà entre el 75 i el 100%, prova d’1 any. Durant aquest temps, l’acomiadament serà totalment lliure, últimes mesures els llocs de treball? En les seves úl- times declaracions l’actual president benefici econòmic. A la vegada però, en funció dels casos, de les quotes a sense cap formalitat, i absolutament aquest és un pas més en la privatitza- la Seguretat Social bonificades du- urgents per a del govern, tot i qualificar la “refor- ció dels serveis públics, doncs enlloc rant tota la vigència del contracte. gratuït. I, per últim, introdueix un seguit de ma de justa, bona i necessària”, deixa la reforma del clar que no crearà llocs de treball. de dotar de més mitjans aquests per tal d’oferir un bon servei i una bona La conseqüència d’aquesta nova realitat laboral serà molt greu pels i canvis en el sistema de bonificacions de les contractacions. Les reformes mercat laboral Aquest Reial Decret-Legislatiu es di- videix en quatre capítols centrats en gestió permet que l’empresa privada les joves, doncs precaritza el mercat del 2010 havien aprofundit tant en la també presti aquest servei, enlloc de laboral i les condicions de treball bonificació que aquesta ja ha perdut l’ocupabilitat, la creació d’ocupació valorar que no hi ha feina o que els d’aquest col•lectiu de població, i per El passat mes de febrer de 2012, va el seu sentit. Vidal Aragonés, advocat indefinida, la flexibilitat interna serveis públics no disposen de sufi- tant, les seves vides, impossibilitant ser aprovat per la via d’urgència, a del Col•lectiu Ronda, alertava molt en contra dels acomiadaments i, cients recursos. la seva emancipació i mercantilitzant través del Consell de Ministres, el encertadament, que quan tot està l’eficiència del mercat de treball i la La segona de les mesures del capítol la seva formació. Reial Decret-Legislatiu 3/2012, de bonificat, la bonificació no aconse- reducció de la dualitat. primer és una ampliació del contracte Per últim, afegeix un tercer grup de 10 de febrer, de mesures urgents per gueix potenciar la contractació dels A continuació es desglossen les me- per la formació i aprenentatge, de re- mesures per a la formació dels i les a la reforma del mercat laboral. col•lectius més discriminats, com es sures més importants de cadascun cent creació. Amb la nova llei el con- treballadores relacionada amb el seu Aquest Reial Decret-Legislatiu, que diu pretendre, sinó que només dismi- d’aquests capítols, per entendre la tracte amplia la seva durada, i passa lloc de treball i crea un compte de for- ja té vigència i aplicació, capgira els nueix les aportacions empresarials a magnitud dels canvis proposats i com dels 2 fins als 3 anys per a la mateixa mació. A la vegada, en aquest mateix fonaments de les relacions laborals. la caixa de la Seguretat Social. afectarà a la nostra realitat laboral. empresa, i podrà fer-se a la mateixa sentit, es preveu que les empreses de I ja hem vist quin ha estat el resultat persona en diferents empreses men- menys de 100 treballadors/es (abans de la disminució dels ingressos de la Exposició de Capítol I: tre tingui de 16 a 25 anys. Algunes la normativa no delimitava el nombre Seguretat Social: la justificació de les fonts apunten, però que es podrà fer de la plantilla), puguin substituir a les motius Afavorir fins als 30 anys. A la vegada, també que facin formació amb persones atu- reformes en els sistemes de pensions i prestacions per manca de diners. es redueix el temps màxim dedicat rades. Això que abans era de partici- Com sempre, en l’exposició de mo- l’ocupabilitat a la formació. Si abans de la refor- pació voluntària per les persones atu- Això permetrà que s’aprofundeixi més en la línia de l’última reforma de tius de la llei, és on hi ha la seva jus- ma aquest contracte constava d’un rades que rebien prestació, ara serà les pensions. tificació, les seves propostes de for- El Capítol I defineix les mesures per 75% en treball i un 25% en forma- d’obligatòria realització. És a dir, les ma resumida i quina finalitat pretén afavorir l’ocupabilitat de les treba- ció, ara aquest contempla fins a un treballadores aturades amb prestació aconseguir. lladores. És a dir, per tal que millori 85% de dedicació al treball a partir es podran veure obligades a substituir Capítol III: les treballadores que fan formació. En aquest cas la justificació no dis- ta de la ja feta per les dues últimes la seva capacitat d’ocupació. Aquest capítol, a la vegada es pot resumir en del segon any de contracte. Deixant un ridícul 15% restant del temps per a Més flexibilitat reformes laborals aprovades pels go- tres grans mesures. la formació del treballador/a. Però, a Capítol II: interna en verns anteriors. L’excusa i el pretext La primera d’elles és l’ampliació de més, es preveu que la formació pugui sempre és el mateix: la crisi. I el dra- les activitats de les Empreses de Tre- realitzar-se en les mateixes empreses Contractació contra dels ma són les xifres d’atur. Segueixen mantenint el discurs que ball Temporal (ETT’s). L’any 2010, com ja hem explicat abans, es van i per si fos poca la perversitat que això pot comportar, treu l’obligació indefinida i acomiadaments la crisi ha posat de relleu les debi- litats del model laboral de l’estat ampliar els àmbits competencials on podien actuar com a intermediàries de començar a fer formació en un ter- mini màxim de 4 mesos després de la creació d’ocupació El Capítol III agrupa mesures per afa- Març de 2012 3
  • 5. REPORTATGE s’aplicarà el conveni superior. Així, econòmiques, tècniques o organitza- la força que es podia tenir pel mante- tives es prescindeix de la finalitat o niment de la seva vigència, es perdrà. raonabilitat. Simplement caldrà que concorrin. Així, es podrà acomiadar a 20 dies encara que la mesura no sigui Capítol IV: mínimament raonable per aconseguir Eficiència del una finalitat constitucional legítima com el manteniment de la viabilitat mercat de treball de l’empresa o el nivell d’ocupació. És a dir, acomiadar amb 20 dies quan i reducció de la hi hagi causes econòmiques, tècni- dualitat ques, organitzatives o de producció però sense que els acomiadaments serveixin per millorar cap d’aquestes En el Capítol IV s’hi inclouen un situacions. conjunt de mesures per afavorir I en l’acomiadament encara es va l’eficiència del mercat de treball i més enllà, ja que també es modifi- reduir la dualitat laboral, és a dir, ca l’acomiadament improcedent i l’existència de contractes indefinits i es generalitza la indemnització a 33 temporals. dies amb 24 mensualitats, enlloc dels Així, la primera mesura contem- 45 dies anteriors amb un màxim de plada prohibeix l’encadenament 42 mensualitats. I la seva aplicació de contractes temporals. El govern és general? Doncs, del que es des- del PSOE havia permès, fa tot just prèn del redactat és que fins que la un any, l’encadenament il•limitat llei no era vigent, es comptarà la de d’aquest tipus de contractes fins al 45 dies i, a partir de la vigència de 2013. D’aquesta manera un contracte la llei 33 dies. Però encara que un vorir la flexibilitat interna a les em- del text anterior algunes garanties suspensió del contracte de treball, la temporal s’haurà de convertir forço- acomiadament sigui reconegut com preses plantejada com una alternativa pel treballador/a com que els canvis reducció de la jornada,... aquestes ja sament en indefinit. Però, el resultat improcedent pels jutjats, no es ge- a la destrucció de llocs de treball. de funcions s’han de fer respectant la no requeriran de l’autorització ad- d’això, ja el coneixem: quan finalitza neraran salaris de tramitació. Només Així, la màxima és que les empreses dignitat de la treballadora i sense per- ministrativa. Desapareixerà així el el període de temporalitat la persona es reconeixerà aquest dret si es pro- acomiaden perquè la relació laboral judici de la seva formació i promoció concepte d’Expedient de Regulació és acomiadada i una altra persona dueix la readmissió del treballador a entre empresari i treballadora és rí- professional. d’Ocupació (els coneguts EROs) ocupa el seu lloc encadenant contrac- l’empresa. Amb aquesta mesura serà gida. I es dóna la mateixa facilitat a la mo- i se sotmetrà només a la decisió de tes temporals fins al límit permès. la treballadora qui assumirà la des- El que es defineix com a flexibili- bilitat geogràfica, és a dir, al canvi de l’empresària, sense cap control de El nou text també preveu tot un se- pesa del temps que es tardi en dictar tat en realitat vol dir permetre que centre de treball. Les raons per poder- la seva aplicació. I si no hi estem guit de mesures que faciliten i gene- sentència, fet que va en la línia de l’empresa pugui modificar les condi- la fer són econòmiques, tècniques, d’acord haurem d’esperar a que arribi ralitzen l’acomiadament a 20 dies per disminuir l’exercici d’accions contra cions de treball pactades amb poques organitzatives o de producció, però la decisió del jutjat. any treballat. En primer lloc, en cas l’acomiadament per part de la treba- restriccions i que les treballadores ens en el nou text ja no es fa cap matís pel Però més enllà d’aquestes mesures d’absentisme per malaltia, és a dir, el lladora. Paral•lelament també afavo- haguem d’adaptar a les necessitats de qual s’entén que concorren. En el text concretes, els canvis introduïts també que amb tota lògica és més que una reix la preferència de l’empresària la producció, del mercat o, simple- anterior, es deia que s’entendria que volen reduir la força col•lectiva de la causa justificada ara pot ser motiu per l’acomiadament enlloc de la ment, a la voluntat de l’empresària. es donaven les causes a les que hem classe treballadora i així, es modifi- d’acomiadament. Aquesta pràctica readmissió. En aquest capítol s’introdueixen mo- fet referència quan les mesures con- quen algunes de les previsions sobre aprofundeix més en la línia de culpa- dificacions que permeten fer canvis tribuïen a superar la situació. Si més els convenis col•lectius. Es dóna bilitzar a la treballadora malalta i de en gairebé totes les parts de la relació no, encara que amb certes reserves, prioritat al conveni d’empresa, on la restar importància a la salut laboral Altres previsions de treball: en les funcions (mobili- exigia un mínim de concreció i pro- tat funcional), en el centre de treball va entre la mesura aplicada i la seva representació de les treballadores i el poder de les organitzacions sindicals en el nostre lloc de treball. Aquesta del reial decret- mesura, que ja va ser molt criticada (mobilitat geogràfica) i en la quantia del salari, la jornada, l’horari, la dis- finalitat. A la vegada, la contrarefor- ma laboral suprimeix la possibilitat és més dèbil i més fàcil de dominar en la reforma de 2010, es consolida legislatiu per l’empresària. Aquest canvi pot del tot en el nou text. Desapareix, tribució del temps de treball,... (cone- que, mitjançant Conveni Col•lectiu o provocar un efecte dominó. Doncs, doncs, l’exigència d’uns mínims gut com a modificació substancial de l’acord aconseguit durant el període Més enllà de tot l’exposat, aquest de- si una empresa aconsegueix rebaixar d’absentisme a l’empresa per justifi- cret llei aprovat pel govern del PP tam- les condicions de treball). de consultes, es puguin establir prio- unes condicions, la resta d’empreses car un acomiadament, ja que encara bé preveu la possibilitat d’acomiadar Una de les primeres mesures con- ritats de permanència a favor de tre- del sector tindran més força per fer que aquest sigui del 0%, es podrà als treballadors i treballadores fixes templades en el capítol quart és balladores amb càrregues familiars, el mateix i justificar la mesura. A la acomiadar a la treballadora en cas de de l’Administració Pública, encara l’eliminació del concepte de catego- de determinada edat o amb discapaci- vegada que les empreses, aconse- malaltia. que hagin accedit al lloc de treball ria professional. Abans existia una tat. Deixant només la prioritat de per- gueixen aquesta rebaixa, això també També hi ha canvis profunds en per oposició. Això es podrà fer amb classificació segons grup professio- manència per les legals representants afectarà en els convenis d’un marc l’acomiadament objectiu. Les últimes la simple concurrència de causes nal i tot sovint, dins d’aquests, hi de les treballadores. més ampli que es començaran a ne- reformes ja havien ampliat i facilitat econòmiques, tècniques, organitzati- podien haver diferents categories I amb aquesta reforma es permet can- gociar a la baixa. La nova reforma aquest. Amb aquesta reforma però, es ves o productives. Aquestes mesures, de treball més específic. Però amb viar les tasques i el centre de treball, també posa restriccions a la ultraac- deixa tota la lluita en la causa, des- a opinió d’algunes fonts consultades, la reforma laboral es deixa només què ens queda? Doncs ben poca cosa, tivitat dels convenis, és a dir: si no apareixent la justificació d’aquesta mercantilitza encara més el servei el terme “grup professional”. Això perquè la reforma també facilita la s’aconsegueix una acord en 2 anys, causa. Amb la definició de les causes públic i provocarà que sigui la planti- fa que les tasques que pugui desen- distribució irregular d’un 5% de la volupar una treballadora siguin més jornada de treball al llarg de l’any, àmplies i, per tant, que no sigui ne- la modificació de la jornada de tre- cessari seguir cap procediment espe- ball, de l’horari, de la distribució del cífic per fer-nos fer tasques que abans temps de treball, del règim de treball no fèiem o no ens corresponen. Per a torns, del sistema de remuneració i exemple, en el cas dels treballadors/ treball, del sistema de rendiment,... i es de l’hosteleria, serà més fàcil po- afegeix a la llista la quantia salarial der-los assignar tasques d’auxiliar de (que abans no hi era). Reduint a la cuina, cambrera i netejadora de plats, vegada el període de notificació a les encara que s’estigui contractada per persones de 30 a 15 dies. una sola d’aquestes funcions. Aquestes mesures doncs, convertei- En la mateixa línia, també es flexibi- xen el contracte i les condicions pac- litza la mobilitat funcional. És a dir, tades en simple paper mullat. Allò la possibilitat que té l’empresària per signat perdrà el seu sentit donades les fer-nos treballar en feines d’inferior o mesures introduïdes en el nou text. superior categoria per les que vam ser Així, amb la reforma laboral del PP contractades. De manera que se su- la relació laboral podrà ser modifi- primeixen parts del text anterior com cada en qualsevol moment segons la la limitació a fer funcions inferiors. voluntat de l’empresària, sempre que La realització de funcions d’inferior no tinguem, però la força col•lectiva categoria abans havia d’estar justifi- suficient per impedir-ho. I la solu- cada per raons perentòries o imprevi- ció individual per qui no accepti els sibles de l’activitat productiva, però canvis és la rescissió del contracte de ara es podran realitzar funcions, tant treball, amb indemnització de 20 dies inferiors com superiors, si existeixen per any treballat. raons tècniques o organitzatives que Però, el capítol encara segueix. justifiquin la mesura. Igualment, la Per facilitar l’aplicació de mesures nova reforma laboral també elimina col•lectives com l’acomiadament, la 4 Març de 2012
  • 6. REPORTATGE lla qui pagui l’ajustament dels dèficits nitzacions, però que continuen sent tals i bàsics de les treballadores, ja que elevat grau de vulnerabilitat i preca- de l’empresa. El pensament neolibe- de l’administració sense importar el milionàries. desregula la relació laboral i ens deixa rietat. ral i els dictàmens del mercat capita- motiu de les “dificultats” econòmi- al lliure arbitri de l’empresària: els Els contractes laborals passaran a lista s’imposen de nou: és el paradig- ques d’aquesta (com per exemple el En conclusió: la treballadors i les treballadores deixa- ser paper mullat, i les condicions la- ma del lliure mercat. Davant d’això, malbaratament de recursos). I perquè el Reial Decret-Legislatiu no lluita és l’únic rem de ser persones humanes per a convertir les nostres vides laborals borals estaran en mans dels criteris empresarials. Una contrareforma, com a treballadors i treballadores que som, només tenim una opció: lluitar i sembli tant dolent, hi ha algunes me- camí en simples mercaderies al servei dels doncs, que amplia encara més el po- defensar els nostres drets! sures en el sentit de limitar les indem- interessos empresarials i per tant, pu- der de l’empresariat i debilita enor- Perquè una agressió no se soluciona nitzacions i sous en casos d’entitats Aquesta reforma representa una forta rament econòmics. Una realitat que mement la capacitat de resposta del amb la negociació, sinó amb la seva bancàries intervingudes, unes indem- vulneració dels drets més fonamen- situa a la persona treballadora en un conjunt de la classe treballadora dins derogació! Més reformes, més precarietat Blanca Rivas, Secretaria de improcedent a 33 dies i a la vegada Jurídica de CGT Catalunya que, per acabar-ho d’adobar, se su- primeixen els salaris de tramitació. Els “salaris de tramitació” implica- E ven que quan una treballadora re- l dret laboral de l’Estat espanyol clamava la indemnització, davant la podria definir-se, de manera sen- impossibilitat de conservar el lloc de zilla, com el conjunt de lleis que regu- treball, es pagaven les nòmines com len les relacions que existeixen entre si hagués treballat fins al dia de la l’empresariat i el conjunt de la clas- sentència (sempre que la sentència se treballadora, així com l’activitat fos favorable al treballador/a). Amb que desenvolupen els sindicats i els canvis recents introduïts, aquesta l’actuació de l’estat en matèria de Se- possibilitat també desapareix. Només guretat Social. El dret laboral va ser es reconeixeran els salaris si hi ha concebut, almenys teòricament, com readmissió, però cal tenir present que una regulació que ha de defensar al aquesta es produeix en molts pocs més dèbil, el treballador o treballado- casos. ra, davant de qui ostenta la situació Així, podem dir que a partir d’aquest de poder, l’empresari/a. any 2012, l’acomiadament s’ha con- Des de la seva “creació”, tal i com vertint pràcticament en gratuït, fet ara l’entenem, el dret laboral i les que deixa a la treballadora en mans relacions laborals que d’aquest en de l’empresària (amb gran dependèn- deriven han anat deteriorant les con- cia de la seva voluntat) i, en el pitjor dicions i els drets dels treballadors/ dels casos a l’atur, amb indemnitza- es. Si partim de la base que l’Estatut cions irrisòries. dels Treballadors i les Treballadores Un altre exemple de desregularitza- és un punt de partida a través del qual Endavant-OSAN, sota el títol “30 l’empresari/a, al seu lliure arbitri, metia que la persona pogués llui- ció és la intermediació en les rela- s’havien d’aconseguir noves millores anys de reformes laborals. 30 anys pugui contractar i acomiadar inde- tar i defensar. el seu lloc de treball. cions laboral. Es parla, en l’esmentat en les condicions laborals, podem de retrocessos en els drets de la clas- pendentment de les condicions i ne- L’any 1980, però, el dret d’opció va llibret, que l’any 1976 les Empreses afirmar que durant els més de 30 anys se treballadora” (el podeu trobar a cessitats de la producció, la qual cosa canviar i aquest va passar a ser de de Treball Temporal (ETT’s), com des de la seva aprovació, estem do- la seva web: www.endavant.org, en comportaria pel treballador/a una l’empresari/a i, a la vegada, la in- qualsevol forma de “prestamisme nant un pas endavant i deu endarrere. l’apartat de Publicacions). situació de submissió a la disciplina demnització es va rebaixar conside- laboral”, estava prohibit. Posterior- És per aquest motiu que des de molts En aquesta publicació hi trobem d’aquest. rablement (de 45 dies amb un límit ment, es va acceptar i regular la seva sectors els canvis legislatius actuals exemples clars d’aquest procés de Doncs bé, l’any 1977 quan una per- de 3’5 anualitats). Això, va convertir existència en alguns àmbits/sectors són considerats com una Contrare- desregularització en matèria labo- sona era acomiadada, si aquest es l’acomiadament en lliure, però no laborals. Però en la Contrareforma forma Laboral. S’avança en direcció ral per part de l’Estat espanyol i per reconeixia com a improcedent (és a gratuït, ja que es podia acomiadar laboral que va aprovar el govern del contrària a la idea pel qual va ser con- tant, de pèrdua de drets adquirits dir, sense causa que el justifiqui), la sense causa pagant però, la correspo- PSOE l’any 2010 es va permetre la cebut el dret laboral. dels treballadors i les treballadores. treballadora podia triar entre tornar nent indemnització. seva actuació en gairebé tots els àm- Una bona explicació d’aquest retro- Un exemple concret són les modi- a l’empresa o cobrar una indemnit- No obstant això, des d’aquell mo- bits de l’activitat econòmica, de ma- cés en matèria laboral es pot trobar ficacions introduïdes en la regula- zació (de 60 dies per any treballat ment les indemnitzacions recone- nera que fins i tot, aquestes empreses en un llibret editat el 2009 (però de ció de l’acomiadament. Una figura amb el límit de 5 anualitats). Aquest gudes han anat disminuint. I des de poden actuar en la gestió de llocs de molta actualitat), per l’organització pensada inicialment per evitar que dret d’opció per la treballadora per- l’edició del llibret, l’any 2009, s’han treball de l’Administració Pública. produït més canvis en matèria labo- I ara, l’any 2012, el PP ja les per- ral. L’any 2010 ja met actuar, amb ànim de lucre, com es va generalitzar a agències d’ocupació: és una nova l’acomiadament privatització d’un servei públic. Així, “bonificat”, creat es permet que algunes empreses que l’any 1997, que ja fan negoci amb la nostra ocupa- rebaixa la indem- ció, quedant-se una part de la nostra nització per aco- plusvàlua, també facin negoci amb la miadament im- nostra “desocupació”, convertint les procedent, en uns persones aturades en mercaderies i contractes anome- generant aturats de diferent categoria, nats “bonificats”, ja que probablement no voldran tenir a 33 dies per any a les seves llistes aquells col•lectius treballat amb un de difícil ocupació (dones, persones màxim de 24 men- majors de 45 anys,...), ja que no “ge- sualitats. neraran” nous ingressos i per tant, I ara al 2012, beneficis per la seva empresa. l’acomiadament I són molts més els exemples que po- ha estat de nou dríem exposar per posar de manifest modificat. Així, i de manera gràfica, que hi ha una es generalitza contínua devaluació dels drets dels l’acomiadament i les treballadores. I aquest retrocés de 20 dies per any només s’explica perquè la patronal treballat amb un no vol perdre ni un cèntim dels seus màxim de 12 men- beneficis. Totes aquestes agressions sualitats i s’amplien i retallades dels nostres drets, ens les possibilitats situen al conjunt de treballadors/es del conegut com com a simples mercaderies a mercè “acomiadament de la voluntat de l’empresariat. objectiu”. Però, a Tot això, implica en definitiva, un més, es rebaixa la procés de precarització dels nostres indemnització de llocs de treball i, de retruc, de les l’acomiadament nostres vides. Març de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA És hora de prendre el carrer El PP ha aprovat la més agressiva i destructora Reforma Laboral que els diferents governs s’han atrevit a implantar i recuperar drets en les últimes dècades a l’Estat espanyol robats Contra la reforma laboral i el pacte social, mobilització el comunicat del Comitè Confederal Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT de 11 de febrer plasmava. Catalunya Des del SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya, fem una crida a tota l’afiliació, de la CGT E de Catalunya, perquè passem sense l passat 11 de febrer es va posar dubtar a l’acció, només ens queda en marxa, mitjançant “Decreta- zo”, la més agressiva i destructora un camí, dignitat i lluita. Portem Reforma Laboral que els diferents més d’un any oposant-nos a les suc- governs s’han atrevit a implantar en cessives retallades socials i laborals, les últimes dècades. Aquesta mesu- que anteriors governs van imposar. ra suposa un retrocés de decennis en Avui més que mai, hem de mobi- els drets laborals de totes i tots no- litzar-nos en els centres de treball, saltres i emprèn un camí que signi- als barris i al carrer, perquè aquesta ficarà major humiliació, precarietat, reforma laboral ens l’apliquen els atur i exclusió social per la classe qui estan al servei de les empreses i treballadora. els mercats financers, veritables ar- El govern del PP, amb la com- tífexs de la crisi del capitalisme que plaença de CiU i dels empresaris, volen fer pagar, una vegada més, a ha executat el mandat emanat des la classe treballadora. de la UE, Brussel•les i Alemanya, Les dones i homes de la CGT han implantant una reforma laboral que de deixar clar el seu missatge i ini- carrega contra el benestar i la segu- ciar el camí cap a la necessària Vaga retat laboral de les i els treballadors General, no ens deixen altra opció. del Estat espanyol i Catalunya. Ni els tremola el pols, ni temen Que comporta la resposta, quan reconeixen que acord. Es posaran en marxa en 15 partir d’ara serà legal la realització l’acomiadament ultrabarat i ràpid aquesta reforma no crearà ocupació, aquesta reforma dies i l’empresa acomiadarà a qui d’hores extres per que es potencia ja sigui individual o col•lectiu, però és el que els mercats exigeixen laboral? vulgui amb 20 dies per any i un aquesta forma de contractació pre- s’elimina la supervisió dels ERO, per recuperar la confiança. màxim de 9 mensualitats. Serà FO- cària. s’implanta la contractació a temps Aquesta prepotència s’aplica dies Els continguts més brutals d’aquesta GASA qui carregui amb una part de * Flexibilitat: desapareixen les ca- parcial, en els nous contractes el després de la vergonyosa posada reforma per al conjunt de les i els la indemnització. Els empleats pú- tegories professionals permetent el salari serà el SMI com a referència en escena del pacte que, aquests treballadors consisteixen en: blics podran ser acomiadaments per “noia/o per a tot”. La empresa dis- i el conveni col•lectiu ja no serveix sindicats que signen pactes antiso- * Acomiadament procedent: aquí causes econòmiques. tribuirà irregularment almenys el per res. cials contra la classe treballadora, hi cap ja siguin causes econòmi- * Contracte d’aprenentatge: serà 5% de la nostra jornada de treball Necessitem posar en marxa un pro- van acordar amb la patronal; aquest ques, tècniques, organitzatives o de amb una durada d’entre 1 i 3 anys. anual. cés col•lectiu i d’unitat de classe pacte que especialment apuntalava producció i de manera individual Podrem ser aprenents fins als 33 * Conveni Col•lectiu: les empreses que ens condueixi a derogar aquesta la pèrdua de salaris dels treballa- o col•lectiva. La baixa mèdica jus- anys. Aquest contracte serà bonifi- podran deixar sense efecte el con- Reforma Laboral. dors, la desregulació de les jornades tificada entre 9 i 20 dies és causa cat amb diners públics. veni al•legant causes econòmiques, És hora de prendre el carrer, de ma- laborals, els increments de la pro- d’acomiadament. Tot això per 20 * Contracte per a PIMES: El salari tècniques, organitzatives o de pro- nifestar públicament contra aquesta ductivitat, la mobilitat funcional, en dies d’indemnització per any tre- es completarà amb part de la des- ducció i canviar al seu gust fins a la barbaritat, de conquerir de nou nos- definitiva l’avantsala de la reforma. ballat i amb 12 mensualitats com a ocupació del contractat. Tindrà un negociació d’un nou. Els convenis tres drets robats i d’eliminar aquesta La CGT estàvem immersos en un límit. període de prova d’1 any. Aquest d’empresa tindran prioritat sobre i altres lleis injustes imposades pels període de reflexió sobre la convo- * Acomiadament improcedent: pas- contracte serà bonificat amb diners qualsevol altre i seva ultraactivitat poderosos, els polítics, i els empre- catòria de la vaga general, però els sa de 45 dies per any i 42 mensua- públics. serà de 2 anys. saris i banquers, que són aquells que ritmes dels esdeveniments no els litats a 33 dies i 24 mensualitats. * ETT: es converteixen en agències Amb aquestes noves regles del joc han induït aquesta crisi. marquem nosaltres. És obvi dir que S’eliminen els salaris de tramitació. de col•locació i actuaran com ho fa s’aconsegueix a més una baixada de Per a la CGT és l’hora de rebel•lar- arriba el moment de passar a la mo- * ERO: ja no seran supervisats l’antic INEM. salaris generalitzada davant les cir- se, plantar cara i lluitar per DERO- bilització i prendre el carrer, tal com per l’administració ni necessitaran * Contractes a temps parcial: a cumstàncies imposades, s’instaura GAR aquesta reforma!! Tu tries: esclavisme o llibertat. Jo ja he triat… ment decent, per tant no llegiu ni “la perquè els amos fa dies que tenen bens al nostre voltant i cada pas dis- de la població. I s’acaben perquè tot Jordi Martí Vanguardia” ni els seus imitadors. Us l’excusa perfecta per fer-nos engolir conforme que fem i ens allunya del existirà només si ho podem pagar i la quedarà clar que aquesta reforma és merda sense que ens queixem. “És el ramat és vist com una bogeria que a majoria no podrà. No sóc catastrofista, l’atac més dur que hem tingut fins ara mal menor”, “val més tallar un braç l’únic que ens pot portar és al desastre. només una mica llegit. P er vuitena vegada des que al 1980 es va aprovar l’Estatut dels Treba- lladors, tenim a la llista dels plats que com a treballadores i treballadors des de 1980 i des de molt abans també, que deixar morir tot el cos”… i tan- tes mentides més que amb forma de Tenim davant, un camí de lluita. I l’hem de guanyar. I no serà fàcil. Tu que em llegeixes i que penses que a tu no t’arribarà, realment ets tan ja que els darrers anys del Franquis- metàfores repeteixen com a lloros ben Però cal fer el camí perquè no podem ximple de no veure què està passant? ens serveixen els amos una reforma me les conquestes socials a partir de entrenats els representants dels amos continuar quiets i esmaperduts espe- Obre els ulls i comença a tindre clar laboral. No us en fieu de les parau- la lluita continuada de la nostra classe que de tant en tant baixen a la terra a rant que passin coses positives. O les que d’aquesta crisi no en sortirem si les perquè reforma aquí sempre vol van deixar un bon balanç que ara ens dir-nos que si tenim set i volem aigua provoquem o no passaran. Amagar- no lluitem i si no ho arrisquem tot. I ho dir “menys drets i més obligacions” o dit d’una altra manera ja que som volen acabar de robar. hem de ballar al so que ells ens posin. se darrere de ’hobbies’, diversions, repeteixo, tot. Inclús tu que mai t’has en l’àmbit laboral, “treballar més per Parlaré, doncs, de què farem com a La crisi que ells mateixos han provo- pantalles de tele o sofàs del menjador implicat en res. Aquesta és la partida menys” i alhora no queixar-se per cap classe, com a treballadores i treballa- cat els està convertint en milionaris, només funciona mentre tinguem uns decisiva i si no mous fitxa se’t men- de les aberracions que “qui dona fei- dors, com a poble… Potser algunes en milionaris d’euros és clar, guanyen euros per als ’hobbies’, puguem di- gen. O se’t menjaran… La lluita és el na” comet damunt de qui la fa. pensareu que aquí s’acaba el meu arti- tant amb ella que mai no s’acabarà, vertir-nos sense notar el patiment que camí! No em centraré en aquest article a ex- cle perquè no hi ha res a fer; si és així, almenys mentre no gosem dir prou. creix arreu, o tinguem tele o casa per plicar la reforma perquè qualsevol que no cal que llegiu més perquè el que ve I a nosaltres ens manté morts de por, posar-hi el sofà… i salut per gaudir- * Jordi Martí i Font és periodista, sàpiga llegir pot entendre-la buscant tampoc us agradarà… quiets, no sabem què fer, no sabem ne. I totes i cada una d’aquestes coses treballador de l’ensenyament i afiliat a qualsevol portal d’internet mitjana- Aquesta reforma ha estat tan dura cap a on anar, només veiem boira i s’acaben per a una àmplia majoria de la CGT de Tarragona 6 Març de 2012