Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012

1. Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juny 2012 · núm. 140 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org
Rescat bancari:
la forca que
ens preparen...
Fotografía: Eva Martí
Dipòsit legal: B 36.887-1992

2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 140 · Juny 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat
Rescat bancari:
la forca que
ens preparen...
Fotografía: Eva Martí

3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
La repressió no
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org
ens aturarà
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
D es de la CGT vam assistir amb pro-
funda preocupació al darrer especta-
cle mediàtic dissenyat pel Departament
movent amb l’excusa de la crisi.
Ja poden tenir clar Felip Puig i els seus
subordinats, així com el govern català i
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ) d’Interior que va comportar a finals de el govern espanyol, que la repressió no
• Federació de Sanitat maig a Catalunya deu noves detencions ens aturarà i que no ens deixarem condi-
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC) de manifestants i activistes de la vaga cionar per aquest pols que estan portant
• Federació d’Administració general del 29-M a Barcelona, La Garri- a terme contra el sindicalisme combatiu i
Pública (FAPC)
ga i Reus, dels quals dos d’ells, l’Andreu els moviments socials.
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110 i el Rubén van acabar empresonats, un
d’ells (Rubén) deixat finalment en llibertat 12M-15M: nosaltres
FEDERACIONS COMARCALS
l’11 de juny. En les detencions els Mos-
Anoia sos d’Esquadra pretenien aplicar l’art. també hi vam ser
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es 577 del Codi Penal, que tipifica la inte-
gració en organització criminal, petició Les classes populars estem patint direc-
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus que finalment va ser desestimada per les tament les polítiques de reprivatitzadores
baixc-p@cgtcatalunya.cat
autoritats judicials competents. Per altra i de retallades de drets laborals i socials.
Tel. 977340883. Fax 977128041
banda, una afiliada de CGT Barcelona, Treballadors/es amb i sense contracte,
Baix Llobregat
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - Eva Sánchez, també va ser citada a de- més o menys precaris, migrants i au-
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
clarar l’11 de juny per la mateixa causa tòctons així com també les persones
Tel. 933779163. Fax 933777551
oberta contra Laura Gómez aturades, jubilades, estudiants, joves ...,
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es El degoteig de detencions amb l’excusa totes hem vist com en els darrers anys,
Tel./fax 93 659 08 14
de la vaga general del 29-M continua i a l’empara de la crisi capitalista, les nos-
Baix Penedès suposa una repressió que feia molts anys tres condicions de vida i expectatives de Fe d’errades: La columna d’opinió de Pepe Berlanga
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
Tel. i fax 977660932 que no patíem sobre els moviments so- futur han empitjorat ràpidament i de ma- de la pàgina 8 del núm 139 del Catalunya-Papers no
cgt.baix.penedes@gmail.com nera acusada.
cials i organitzacions que, amb la nostra
Durant aquest temps, i de manera espe-
s’havia de titular “El govern no descansa” sinó “Els
Barcelonès Nord pràctica quotidiana, lluitem contra les in-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 justícies socials. En alguns casos aques- cial en el darrer any, hem estat sortint un antisistema o les rates”.
tes detencions s’han dut a terme simple- dia i l’altre al carrer. Hem ocupat places i
Garraf-Penedès
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la ment per lliurar citacions a les persones hem fet vagues. Hem alçat la veu recla-
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 938934261 detingudes, actuació que es pot fer sen- mant una sortida a la crisi a favor de la
se haver de recórrer a mesures d’aquest majoria de la població i no a favor dels
Maresme
propietaris del capital, que encara avui
tipus. Altres detencions com les dels
Agurrelj
Unió 38 baixos, 08302 Mataró -
maresme.cgt@gmail.com
Tel. i fax 937909034 companys Xavi, Isma, Dani o la nostra segueixen rebent quantitats ingents
companya Laura Gómez, han comportat de diner públic en forma de rescat als
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - bancs, subvencions a grans empreses i
mesures privatives de llibertat inèdites
cgt_mollet@hotmail.com
amnisties fiscals.
Tel. 935931545. Fax 935793173 en les darreres dècades contra militants
Després de la vaga del 29 de març, on
FEDERACIONS INTERCOMARCALS d’organitzacions sindicals i socials.
milions de treballadors/es, aturats/des,
Des de la CGT volem enviar, en primer
Girona joves i pensionistes a tot l’Estat vam
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 lloc, un missatge clar i inequívoc de so-
Girona plantar cara a la cruel política econò-
lidaritat amb les persones detingudes,
cgt_gir@cgtcatalunya.cat mica del govern central, la CGT vam
Tel. 972231034. Fax 972231219 els seus familiars i les organitzacions a
participar entre els dies 12 al 15 de
Ponent les que pertanyen. En segon lloc dema- maig a les mobilitzacions organitzades
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat nem els nostres afiliats i afiliades que a diferents ciutats amb motiu del primer
Tel. 973275357. Fax 973271630
mostrin activament el seu suport en les aniversari del moviment del 15M, en
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
iniciatives antirrepressives que es vagin que la defensa d’una societat més jus-
Tarragona organitzant. Finalment exigim als respon- ta, amb igualtat econòmica i de drets i
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528 sables polítics del Departament d’Interior lliure de qualsevol forma d’opressió, i
que aturin aquesta autèntica cacera de la construcció d’alternatives, eren els
FEDERACIONS LOCALS
bruixes contra persones i organitzacions eixos centrals.
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
que tenim com a objectiu defensar els in- Que quedi clar que, en defensa dels
flbcn@cgtbarcelona.org teressos de la gran majoria de la població drets socials i laborals i de la justícia
Tel. 933103362. Fax 933107080
davant l’espoli social que els governs de social, seguim i seguirem ocupant els
Berga
Balç 4, 08600 torn, la banca i el gran capital estan pro- carrers i les places.
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,
Rubí
Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles L’objectiu de qui té el poder és aconseguir
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de imposar a l’opinió pública la percepció que
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.
més convé als seus interessos.
Sabadell
43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,
Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Esquizofrénia”, article de
Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Josep Ramoneda
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Juny de 2012

4. REPORTATGE La lluita contra
els desnonaments,
Els grans triomfs del moviment: la crisi es pot abordar
d’una manera més justa i solidària i l’augment de l’avenç més
l’interès per vies alternatives de produir i consumir visible
Un any del
moviment 15M monedes alternatives.
Redacció
Obrint nous fronts
S egurament, haver constatat que
la crisi es pot abordar d’una ma-
nera més justa i solidària, ha estat el
Abans de la crisi i del 15M, els crí-
tics amb el neoliberalisme passàven
la meitat del temps explicant per
gran triomf del moviment, tot i que què calia repensar el sistema i l’altra
els poders polítics i econòmics se- meitat, explicant les alternatives
gueixen sense escoltar les demandes existents. Avui la primera part ja
del 15M, aquest moviment que va no és tant necessària; molta gent és
sorgir en les places i carrers ara fa conscient que cal un canvi profund.
poc més d’un any. Aquesta consciència –i l’enduriment
Els més rics no contribueixen a la de la crisi i de les polítiques qües-
causa amb un impost sobre grans tionades– també ha injectat energia
fortunes, sinó que han estat premiats a nombroses protestes com ara les
amb una amnistia fiscal; la banca manifestacions antiretallades i les
continua rebent ajudes públiques ocupacions de diversos CAP que han
que no retornen a la societat ni tan tancat.
sols en forma de crèdit; s’ha aprovat Malgrat tot, és evident que el movi-
la reforma laboral més regressiva de ment engloba molts punts de vista i hi
la democràcia, i l’estat del benestar conviuen els que donen per acabat el
es desmunta. Les decisions políti- Abans el discurs imperant era que estat desateses sinó que la filosofia capitalisme i els que s’acontentarien
És aquí on rau, al seu parer, la con-
ques de l’últim any han ignorat les no hi ha alternatives a l’actual sis- aplicada ha estat la contrària. a introduir-hi canvis per millorar-lo.
tribució més important dels “indig-
peticions econòmiques del 15M, tema econòmic i polític, i ara se sap “És una percepció personal, però
nats” en el terreny econòmic: “A la
que reclama que la crisi la paguin que sí i, a més, s’ha perdut la por de La retallada en societat hi havia malestar abans de m’atreviria a dir que l’any passat a
els que l’han generat i s’ajudi els reivindicar-les. les places, a les assemblees de barri i
que en pateixen les conseqüències Malgrat tot, si ens fixem estricta- sanitat i educació les acampades, però calia donar-hi
als col•lectius mobilitzats predomina
forma i, com a mínim, el 15-M va ser
sense ser-ne responsables i aposta ment en l’agenda política, la filo- desatén el clam de capaç de formular i marcar molt bé l’opció més rupturista i llibertària,
per un model productiu allunyat de sofia del 15M s’ensuma només en serveis públics per a la idea que les polítiques que s’estan mentre que per a una àmplia franja
l’especulació i basat en principis de la llei de dació en pagament, que a de la població que simpatitza amb
justícia i solidaritat. més és insuficient, perquè els bancs tots impulsant en aquest marc de crisi be-
el moviment té prioritat la visió re-
neficien una minoria, que, a més, és
s’hi acullen de manera voluntària i formista”, assenyala Dídac Costa,
Si el 15M defensava serveis pú- qui l’ha provocat.”
La lluita contra els hi ha tants requisits per beneficiar- sociòleg, escriptor i activista. Com
blics de qualitat accessibles per a Constata l’efecte dòmino, des del
se’n que exclou el 90% dels casos, en tot procés d’avenç social, posar
desnonaments, segons denuncia la PAH. tothom, els plans són ara privar els Centre d’Estudis sobre Moviments
en comú aquestes dues tendències i
immigrants sense papers del dret a Socials, Esther Vivas: “S’ha trans-
l’avenç més visible cendit el nucli dur de la protesta, ja trobar els mecanismes per aplicar les
l’atenció mèdica (tot i que Catalun-
La taxa Tobin: ya ha dit que no complirà la decisió que als moviments socials, s’hi ha propostes són dos dels grans reptes
Malgrat tot, s’ha demostrat que a del 15-M.
poc a poc la pressió ciutadana arriba
Europa no té decidit estatal) i instaurar a casa nostra el afegit una nova generació militant.”
“I no només gent que va participar en
lluny. Els 250 desnonaments aturats si accepta una taxa copagament farmacèutic (en rea-
les acampades”, puntualitza l’altra Propostes que ja
litat un repagament), que ataca els
al conjunt de l’Estat i un primer pas contra l’especulació col•lectius més vulnerables. autora de Planeta indignado. caminen: l’auditoria
perquè els que no puguin pagar la
Des del 15M també reclamen que del deute
hipoteca saldin el deute entregant el Els “indignats” també postulen un
pis al banc són el gran triomf de la impost que gravi les transaccions
les ajudes públiques no serveixin per Creix l’interès per
salvar la banca, sinó per ajudar els
filosofia 15M. financeres i freni l’especulació. que ho estan passant més malament,
vies alternatives de Una de les propostes que han nas-
Ho ha aconseguit la mobilització pa- L’anomenada taxa Tobin és una de- produir i consumir cut en les nombroses assemblees i
però s’acaba d’evitar la fallida de
cífica i sostinguda de la Plataforma manda històrica de moviments al- comissions que va posar en marxa
Bankia amb diners de tots. Pel que
d’Afectats per la Hipoteca (PAH), termundialistes i el 15M se’l va fer Pot ser que, per falta de temps i per el 15-M és l’Auditoria Ciutadana
fa als treballadors, la reforma labo-
organisme creat dos anys abans del seu. Tots plegats han aconseguit que l’enrocament de l’establishment, del Deute. Fruit de la col•laboració
ral aniquila drets adquirits a còpia
15 de maig de 2011, però que amb sigui damunt la taula dels dirigents aquesta constatació no hagi es- d’activistes del moviment amb orga-
d’anys de lluita i s’apuja l’IRPF i
els “indignats” va rebre saba nova europeus, tot i que encara no hi ha el l’IVA, impostos que afecten les ren- tat capaç de modificar visiblement nitzacions que històricament havien
en forma de simpatitzants, activis- consens necessari per implantar-la. des modestes, mentre que s’aprova l’agenda política, però sí que ha can- treballat el tema del deute extern
tes i un esperit renovat de protesta. La resta de demandes no tan sols han una amnistia fiscal que beneficia les viat moltes dinàmiques personals. al Tercer Món i ara analitzen com
grans fortunes. En l’últim any, els activistes vincu- s’ha estès la problemàtica al sud
De moment, tal com remarca Josep lats des de fa temps a fórmules al- d’Europa, s’ha creat una plataforma
Maria Antentas, professor de socio- ternatives de produir i consumir han per sotmetre a l’escrutini de la ciuta-
logia de la UAB, “el moviment no ha vist com s’hi acostaven persones que dania què deu l’Estat espanyol, a qui
tingut encara prou força per generar abans no sabien que existien o les i, sobretot, per què. Els impulsors
un canvi de polítiques perquè són consideraven marginals. La indigna- denuncien que la crisi del deute es fa
processos de llarga durada i els dos ció col•lectiva ha enfortit les bases servir com a excusa per retallar drets
focus tenen una força molt desigual, de moviments com ara el cooperati- i serveis bàsics i es plantegen que tot
ja que la resistència s’aplica sobre el visme, l’ecologisme i la banca ètica. el deute contret per motius especula-
poder financer mundial, que té molt El primer any de vida dels “indig- tius o que simplement no ha revertit
poder”. “Per contra –assenyala el nats” també ha generat altres propos- en la ciutadania és il•legítim.
coautor del llibre Planeta indigna- tes concretes com ara la Cooperativa En el cas de determinar que és
do–, es dóna la paradoxa que les po- d’Autofinançament Social en Xarxa, il•legítim, sostenen els promotors,
lítiques són cada cop més agressives una banca que s’autodefineix com a els diners no s’haurien de tornar, de
però tenen menys legitimitat social, “cooperativa assembleària, autoges- manera que les arques públiques tin-
ja que el 15M va servir per desgastar tionada i sense interessos”. També drien menys tensions i també menys
encara més els polítics i la banca.” s’han consolidat diverses xarxes de motius per passar la tisora.
Juny de 2012 3

5. REPORTATGE
15M: Un any de petits i
grans assoliments
des de les places
15M s’ha facilitat aquest procés amb cial) de manera autogestionada, duia
Marta T. Franco
iniciatives com l’Edifici 15O a Bar- un any gestant-se quan va començar
celona, que contribueixen contribuir el 15M, però ha acabat d’arrencar en
a millorar la percepció que l’opinió aquests mesos. El seu model s’està
R eactivació del teixit associa-
tiu i més agitació social: El 15
de maig de 2011 va ser l’inici de la
pública i certs mitjans de comunica-
ció tenen de l’ocupació i s’ha generat
una xarxa que segueix alliberant pi-
reproduint a Madrid, Andalusia, Va-
lència, Cabo de Gata, La Rioja, Va-
lència i Aragó.
multiplicació de l’activitat dels mo- sos. D’altra banda, des de tardor, les La crítica al sistema financer ha
viments socials en els últims mesos. assemblees sorgides en les places han suposat un bon any per a la banca
Mentre la democràcia i la cultura ocupat edificis buits en els quals cele- ètica (Tirodos, Fiare, Coop57), que
política han estat desbordades, els brar les seves activitats. com menys compleix el principi de
partits governants no han recollit el transparència, augmentant el nom-
malestar dels carrers, creix el seu Xarxes de suport: bre de clients, el volum de dipòsits
descrèdit i s’estenen les iniciatives i de crèdits substancialment, i ate-
d’autoorganització. Veïnat a peu de carrer nent una demanda incessant de xe-
Un any després de les manifestacions rrades, tallers i seminaris per part de
del 15 de maig de 2011, aparentment A l’aixecar les acampades, el 15M col•lectius del 15M.
no s’ha aconseguit cap de les rei- va voler expandir les seves assem- A menor escala, les assemblees po-
vindicacions. Però una mirada més blees cap als barris. Amb això, en
pulars estan replicant formes de con-
atenta serveix per a comprovar que el alguns llocs, la vida dels barris s’ha
sum responsable: bancs de temps,
moviment 15M està assolint canvis revitalitzat. De les assemblees multi-
mercats d’intercanvi, recollida
en diversos àmbits. tudinàries de les primeres setmanes,
d’aliments, tallers d’autoformació,
que van aconseguir recordar que les
oci autogestionat, etc.
places no són només un lloc de tràn-
Habitatge: sit, s’ha passat a trobades més opera-
tives: s’està treballant en petits grups Política de partits:
Desnonaments i d’afinitat i hi ha més gent activa que Els límits de la
ocupacions fa un any, encara que no es percebi.
El teixit associatiu estava dormit i democràcia
Les accions més constants, visibles el 15M va ser una injecció per a fer
i reeixides portades a terme per ac- coses diferents, més atractives i dinà- Des del 15M mai s’ha fomentat mas-
tivistes del 15M són els bloquejos miques. sivament cap opció de vot, però sí
de desnonaments. Encara que la Pla- Experiències com la de les Briga- ha tingut influència en les dues elec-
taforma d’Afectats per la Hipoteca des d’Observació de Drets Humans cions en les quals ha estat present.
(PAH) existia abans, en els últims a Madrid documentant controls po- Segons el CIS, un 18,8% dels votants
onze mesos ha multiplicat la seva ac- licials racistes o les campanyes de ho va tenir en compte el 22 de maig
tivitat i, amb el suport d’assemblees denúncia dels Centres d’Internament i els partits minoritaris es van veure
populars, ha pogut frenar unes 250 d’Estrangers (CIE) exigint-ne el seu reforçats; és a dir, va contribuir a re-
duir el vot bipartidista. Un estudi de publicat el projecte. Organitzacions habitants des de maig), cal sumar la
execucions en tot l’Estat. Mitjançant tancament, també han rebut el suport com X.net han assenyalat moltes de- proliferació de mitjans alternatius.
pressió popular i assessorament ju- de grups provinents del 15M. Manuel Jiménez Sánchez, de la Uni-
versitat Pablo de Olavide de Sevilla, ficiències, però almenys s’ha obert el Alguns reconeixen la influència del
rídic, la PAH presta ajuda efectiva debat. En la mateixa línia, la dació 15M, com Mas-público, un grup de
als afectats per a negociar el deute i va detectar que es va produir el major
Economia social: augment de vots nuls i en blanc des en pagament ha arribat al Parlament extreballadors de Público que vol
aconseguir lloguer social.
Aquesta plataforma se centra en No és la crisi, és el de 1987, amb major incidència en les en diverses ocasions, però el codi reflotar la capçalera. Fora d’internet,
de bones pràctiques del PP servirà el periòdic Madrid15M és editat per
habitatges hipotecats, però altres sistema ciutats on va haver-hi acampades. En
per a pocs casos. Anteriorment, sí les pròpies assemblees, va pel seu
col•lectius també eviten desnona- les generals de novembre van tornar
a pujar aquests vots i la suma del PP i va haver-hi un petit avanç legisla- tercer número i ha arribat a 40.000
ments d’inquilins. Per exemple, la A la calor d’assemblees que posen tiu: es va pujar el topall de sou que exemplars; Rebel•leu-vos, publica-
Associació 500x20, de Barcelona. en qüestió el model econòmic en el PSOE va seguir decreixent.
El 15M no ha contribuït a l’abstenció, no es pot embargar per impagament ció per a l’autogestió, va imprimir-ne
El 15M ha trobat en l’habitatge una crisi, es busquen alternatives de con- d’hipoteques. 500.000. Floreixen projectes cultu-
manera més pràctica que en altres sum i s’estan fomentant projectes segons Carolina Galais, de la Uni-
versitat Autònoma de Barcelona. Està per veure la sort de la Iniciativa rals col•laboratius que recullen les
fronts, evitar desnonaments són pe- d’economia social. Per exemple, la Legislativa Popular (ILP) per la da- formes de fer del 15M, com el docu-
tits triomfs que ajuden a gent. Cooperativa Integral Catalana, que Al contrari, la seva aportació és
donar-li un matís de protesta al vot: ció en pagament retroactiva, la mo- mental 15M.cc, la factoria musical
Algunes persones desnonades estan satisfà totes les necessitats econòmi- ratòria de desnonaments i el lloguer de la Fundación Robo o la biblioteca
optant per ocupar habitatges. Des del ques (productes, serveis i moneda so- “DRY, #nolesvotes, #aritmetica20N
i altres campanyes social, per a la qual s’està en procés Bookcamping.
relacionades han ani- de recollida de signatures. Luis Moreno-Caballud, professor de
mat a votar des de Paral•lelament, continua el descrèdit la Universitat de Penn que participa
l’apartidisme, reco- de la classe política i la resposta en els a Occupy Wall Street, descriu el 15M
manant el vot crític, carrers. El CIS confirma la percepció com “màquina de difusió de sabers”
com expressió de dels partits polítics i el Govern com i lloa la seva capacitat de “producció
desacord amb el sis- un dels majors problemes i especifica anònima i col•lectiva del sentit; dis-
tema actual”. que des de maig hi ha un 4,7% més cursos apropiables, inclusius i po-
Per a frenar la sag- de participants en manifestacions, i el tents pel seu difícil encasellament”.
nia, des de PSOE i 2012 va camí de batre rècords amb L’aportació del 15M, en la seva opi-
PP s’han fet picades unes 60 protestes diàries. nió, té a veure amb un canvi cultural:
d’ullet a les reivin- “la principal victòria és justament
dicacions del 15M. Canvi cultural: l’haver-nos proporcionat una forma
Al juny de 2011, de veure la vida en la qual l’important
Rubalcaba va anun- Descrèdit i no són les victòries o les derrotes, ha
ciar que la Llei de col·laboració reforçat una forma d’estar en el món
Transparència, des- basada en la col•laboració i no en la
prés d’anys d’oblit, El descrèdit esquitxa als mitjans de competició”.
arribaria al Parla- comunicació. Al molt comentat ús de
ment. No ha estat fins xarxes socials (també xarxes lliures: * Article publicat en el núm. 172 de
a abril però quan s’ha N-1.cc ha passat de 3.600 a 40.500 la revista Diagonal
4 Juny de 2012

6. REPORTATGE
Cròniques del 12M-15M
La indignació va tornar a ocupar els carrers de Catalunya i les Illes Balears
E l 12 de maig, amb motiu del pri-
mer aniversari del moviment del
15M, es van realitzar manifestacions
maig amb una jornada d’accions que
es van centrar en assenyalar els veri-
tables culpables de la crisi. Dos dels
a Girona, Barcelona, Reus, Tarrago- eixos principals de lluita del movi-
na, Lleida, Tortosa i Palma. Els eixos ment de la indignació, la lluita per
reivindicatius de les protestes: Un un habitatge digne i la denúncia del
major repartiment de la riquesa. No sistema financer, es van convertir en
al rescat dels bancs amb diners pú- l’epicentre de la jornada d’accions
bics. No a les retallades de la despesa descentralitzades del primer aniver-
pública i a les privatitzacions. La re- sari del 15M.
tirada de la reforma laboral. A Barcelona durant el matí la Pla-
taforma Auditoria Ciutadana del
Girona Deute, la Plataforma d’Afectats per
la Hipoteca, Democràcia real Ja Bar-
Un miler de persones sortien al ca- celona i els “Iaioflautes” van portar
rrer el 12M, després d’un any de les a terme accions en quatre oficines
primeres mobilitzacions, convocades bancàries pel dret a un habitatge
per l’Assemblea Popular de Girona digne i a decidir democràtica i so-
sota el lema “Capitalisme és crisi”. biranament què fer amb el deute.
En acabar un grup de persones de- També es va fer una concentració
cideixen acampar a la plaça de la en defensa de l’educació pública a
Independència malgrat l’oposició de la Plaça Catalunya, una acció a la
l’Ajuntament, i es van portar a terme seu de la Fiscalia General de Cata-
diverses xerrades i activitats els dies lunya per exigir que s’investigui la
13 i 14 de maig. corrupció política i empresarial en
Durant el transcurs d’aquest últim el sector de la sanitat i una marxa a
any, el moviment ha experimen- la seu del PP on es va fer un dinar
tat canvis i evolucions. Poc a poc, de carmanyola. Un grup de persones
arran de les primeres assemblees van entrar als estudis de RAC-1 i de
l’Assemblea Popular de Girona (he- Catalunya Ràdio on els van deixar
reva de l’Acampada de Girona), ja llegir en directe un manifest pel pri-
grup de performance disfressat amb manifestació estava convocada per sat amb el naixement del moviment, mer aniversari del 15M. A les sis de
desvinculada de DRY, ha anat aga-
paper i roba d’alumini que va pro- la Plataforma per la Defensa dels amb persones de totes les edats i la tarda era l’hora de #OccupyMor-
fant cos gràcies a l’esforç personal
tagonitzar divertides accions contra Drets Públics. En acabar es va fer procedències ideològiques i associa- dor, un judici popular i simbòlic per
i la suma de sinergies globals. Un
entitats bancàries i destacaments una assemblea de 200 persones i es tives diverses. assenyalar els culpables de la crisi,
treball que durant tots aquests mesos
policials ubicats al llarg del reco- van plantar algunes tendes a la Plaça La mobilització es va caracteritzar a les portes de la seu de La Caixa
s’ha vist reflectit en la capacitat de
rregut. A la plaça d’Espanya s’hi de la Font, on es van fer activitats per la confluència de les lluites que a l’avinguda Diagonal, amb un “ju-
mobiltzació en convocatòries diver-
afegia gent d’El Prat de Llobregat diverses fins el dia 15. dia a dia s’articulen davant la po- dici” contra els seus directius, amb
ses i a través de la pressió de la Plata-
i la Zona Franca. A mesura que les lítica d’austeritat i retallades, amb participació de diversos testimonis i
forma d’Afectats per la Hipoteca per
persones afectades per les polítiques
aturar desnonaments. marxes s’apropaven a la plaça de Lleida col•lectius com la plataforma Crida,
de la “Banca Criminal” i xoriçada
Catalunya per participar en la ma- assemblees del sector sanitari, llaços
nifestació central es visibilitzava la pel català, nombroses mostres de popular per sopar.
Barcelona gran dimensió de la protesta, amb
Els col•lectius que van gestar el
rebuig al tancament del Hospital Durant els dies següents es van se-
15M van tornara prendre els carrers guir realitzant concentracions-cas-
nombroses petites columnes i blocs de Lleida per a recordar que la seva General i del Joan March i un bloc
El 15M va omplir el passeig de Grà- solades davant de La Caixa-Mordor,
impossibles d’enumerar. “indignació” segueix intacta. El crític de caire anticapitalista i pro-
cia amb una manifestació d’unes malgrat el fort dispositiu policial de
En acabar la manifestació es va 15M ha seguit viu a Lleida, els in- postes per un canvi de sistema, més
150.000 persones la tarda del 12M. control i malgrat la campanya de La
fer una assemblea multitudinària a tegrants del moviment han continuat enllà de les reformes.
La marxa s’obria amb el lema Caixa, amb pressions als mitjans de
plaça de Catalunya. on es van ex- treballant des que es van aixecar els En acabar la manifestació unes 150
“#12m15m El poble som la solució” comunicació incloses, per tal que no
posar propostes i opinions, es va campaments fa un any. A més, molts persones van quedar-se acampades
i en ella destacaven els grups de les informessin de les cassolades.
organitzat la feina logística i de con- d’ells han celebrat cada diumenge a la plaça, però de matinada van ser
assemblees de barri, les platafor- A Girona una cinquantena de per-
tinguts de les diferents comissions en la Plaça Ricard Vinyes una as- desallotjades per la policia nacio-
mes contra les retallades a la sanitat sones van irrompre a una oficina de
i es van plantar una quarantena de semblea general. nal. La Caixa, i un cop dins de l’entitat,
i l’educació, els iaioflautes, la PAH,
tendes d’acampada, així com les El 12M els manifestants van tornar dues activistes es van encadenar a
la CGT exigint la llibertat de Laura
Gómez, i moviments socials, organit-
carpes informatives dels diferents a ocupar la plaça Ricard Vinyes per Jornada d’accions una columna, amb els braços dins
eixos de debat. Es fa fer un calen-
zacions i associacions de tot tipus.
dari d’activitats a desenvolupar fins
la tarda i es van encaminar en una el 15M per tal uns tubs de plàstic i, a més, s’havien
La multitudinària marxa indignada manifestació d’un miler de persones lligat les mans entre elles amb dos
el dia 15. fins a la Subdelegació del Govern, d’assenyalar els cadenats.
a Barcelona va tornar a mostrar-se
com un enorme formiguer que anava amb la preocupació pel futur de culpables de la crisi A Tarragona una trentena de perso-
aportant manifestants des de tots els Reus l’educació i de la sanitat públiques nes van fer una acció en suport de
punts de l’àrea metropolitana. com a eixos centrals, i moltes con- Després de les manifestacions mul- la Plataforma d’Afectats per la Hi-
La mobilització va començar a pri- Unes cinc-centes persones es van signes contra els polítics corruptes, titudinàries del 12M, la celebració poteca en dues oficines bancàries
mera hora del matí a Montcada i manifestat pels carrers de Reus la els bancs, l’especulació immobi- del primer aniversari del moviment d’Unnim i de Bancaja, per reivindi-
Reixac, on la marxa del Vallès ini- tarda del 12M en una mostra més liària, el capitalisme i la falta de 15M culminava el dimarts 15 de car la dació en pagament.
ciava l’última etapa d’una setmana de repulsa a les polítiques de reta- representativitat del sistema demo-
de caminada en direcció a Barcelo- llades socials i econòmiques de la cràtic actual. Després es va cele-
na. A migdia va ser el torn de Ba- Generalitat i de l’Estat, convocades brar una assemblea on es va acordar
dalona, des d’on havia sortit la co- per l’Assemblea Popular de Reus. traslladar les activitats programades
lumna nord, on s’hi van aplegar la Sota el lema ’No som mercaderies fins al Rectorat, amb unes jornades
gent de Sant Adrià de Besós, Ver- en mans de polítics i banquers, som obertes fins el dia 15 a tot aquell que
neda i Poblenou. En paral•lel cami- el 99% de la població’, els manifes- vulgués acostar-s’hi.
nava la columna que havia arrencat tants van cridar contra Mariano Ra-
de Santa Coloma de Gramanet i va joy, Artur Mas, la banca i el capital, i Palma
sumar manifestants a Sant Andreu van deixar ben clar que la indignació
de Palomar. Gent de Nou Barris, encara continua. Unes 8000 persones es van manifes-
Clot i Horta-Guinardó també s’hi tar des del Passeig del Born de Pal-
van sumar a la plaça de les Glòries. Tarragona ma, per a donar suport al moviment
La columna sud havia sortit des de social 15M i exigir un canvi global
Cornellà de Llobregat amb parada al Unes 4.000 persones es van ma- sota el lema “No som mercaderia
dinar popular del 15è aniversari de nifestar pel centre de Tarragona la de polítics ni banquers”. La marxa
Can Vies, a Sants. Allí s’hi sumava tarda del 12M amb motiu del primer va finalitzar a la Plaça d´Espanya.
el bloc de l’Hospitalet de Llobre- aniversari del 15M, cridant consig- L’ambient de la concentració va ser
gat i el bloc reflectant, un peculiar nes contra els polítics i la banca. La similar al que es visqués l’any pas-
Juny de 2012 5

7. TREBALL-ECONOMIA El 16J a Barcelona
contra la Repressió,
El que es pretén amb l’empresonament d’activistes és
provocar la por entre la ciutadania, perquè no ens mobilitzem la Reforma Laboral
i les Retallades
i acatem les polítiques econòmiques sense protestar
Llibertat per a Laura
12M-15M del
maig global i
del 29M al 15J:
Cal seguir en
els carrers Gómez sota fiança
CGT-CNT-SO
de 6000 €
A quest mes de maig es complia
un any d’un moviment popular
que va aconseguir treure als carrers la
Fiscalia li demana fins a 36 anys de presó
indignació de totes i tots en múltiples
llocs del planeta, des de la “primave- CGT Barcelona
ra àrab” passant per la porta del Sol o
plaça Catalunya i arribant fins al Oc-
E
cupy Wall Street.
L’explosió popular d’indignació del l matí del dijous 17 de maig,
15 de Maig de 2011 s’ha anat concre- la jutgessa del jutjat nº 28 de
tant en diferents Assemblees de Pobles Barcelona va decretar la lli-
i Barris, Grups de Treball i una exten- bertat amb fiança de 6000 euros de
sa xarxa de comunicació, mobilització la nostra companya Laura Gómez,
i acció, que uneix totes les lluites co- Secretària d’Organització de la CGT
munes que ens afecten al conjunt de de Barcelona. Per anar-la a rebre es
la població i que a través d’aquesta va convocar a rebre-la per la tarda a
xarxa orgànica s’enfronta de manera les 16:30 hores a la porta de la presó
col•lectiva. Això ens fa conscients que de Wad-Rass, per tal que la Laura ens
no estem sols i que units en l’acció po- sentís a prop seu, i als polítics, jutges
dem canviar les coses. i policies els arribés el nostre crit de
Des de CGT, CNT i SO, hem donat justícia contra el crim que pretenien
suport amb tots els nostres mitjans a perpetrar contra la nostra companya.
les mobilitzacions convocades en el Prèviament s’havia procedit a des-
12M-15M Global, fent una crida a convocar la manifestació prevista per
tota la classe treballadora a sortir als a les 17.30h. amb sortida al davant
carrers, a les places i a participar acti- de la Delegació del Govern fins a la
vament en totes les accions organitza- Conselleria d’Interior.
des per a aquells dies. Pel matí, s’havia realitzat una ma-
Com organitzacions sindicals ens nifestació davant l’Audiència Pro-
identifiquem amb les consignes que vincial per a exigir la llibertat de
Laura i mostrar la nostra indignació sent tractada la resistència passiva polítiques, tant al jutjat com a la fisca- les polítiques econòmiques sense
aquest moviment llança al carrer: “Ni davant les actuacions de la policia, lia, ja que a una persona sense antece- protestar i per a això necessiten crear
un euro més per a rescatar als bancs; contra l’estat policial que se’ns està
imposant, en la que es van aplegar s’hauran d’ampliar les presons i molt. dents penals, amb domicili fix, treball una imatge de violents totalment pre-
Educació i sanitat públiques i de qua- Els sindicats d’àmbit estatal: CGT, fix, una filla que viu amb ella, es diu fabricada des d’alguna oficina.
un miler de persones. Informats de
litat; No a la precarietat ni a la Refor- CCOO, UGT, USO, CNT-AIT, Con- per la fiscalia que té risc de fugida i de La CGT seguirem sortint al carrer i
la decisió de la jutgessa d’alliberar a
ma Laboral; Per un habitatge digne”. federació Intersindical, Solidaritat reincidir abans fins i tot de ser jutja- protestant per a defensar la llibertat i
Laura sota fiança de 6.000 euros, ens
Per a continuar lluitant pels nostres Obrera, CSC vam signar un manifest da i condemnada. Aquests barems no una societat més justa, seguirem llui-
vam dirigir al Parlament català on
drets, també hem convoqcat diferents exigint la llibertat de Laura i contra s’apliquen als banquers, ni als polítics tant contra les injustícies, no perme-
vam exigir la dimissió de Felip Puig,
jornades de mobilitzacions entre el la repressió. També la Comissió de investigats per la fiscalia anticorrupció trem que ens duguin a les condicions
Conseller d’Interior.
29 de Maig i el 15 de Juny “Contra Defensa del Col•legi d’Advocats de a qui es deixa en llibertat. laborals i socials del segle XIX com
Des de la CGT ens alegrem de la
la Reforma Laboral, les Retallades i el Barcelona ha realitzat un pronuncia- Ens qüestionem l’anomenada “inde- estan pretenent entre els banquers i
posada en llibertat de la nostra com-
Pacte Social”. ment en el qual considera excessiva pendència judicial” pel que fa a la res- els polítics.
panya i després de 23 dies a la presó
Després de l’èxit de la Vaga General la presó incondicional, entre altres ta de poders dintre d’un mal anomenat L’empresonament de la Laura és un
amb un empresonament totalment
del passat dia 29 de març i compro- arbitrari i sofrint un càstig absoluta- valoracions d’interès jurídic. “estat de dret”. I si no que se’ns ex- atac directe contra la nostra Organit-
vant que l’actitud dels governs estatals ment desproporcionat, ja que a pesar El que si que considerem que hauria pliqui i que puguem entendre com és zació que a través de la seva afiliació
i autonòmics no ha canviat respecte a d’haver-hi centenars d’imatges que de ser un delicte és el trafic de diners que Millet va estar solament 13 dies a ha demostrat que tots aquests poli-
la Reforma Laboral, les Retallades i tiren per terra l’argument dels mos- públics que es fa des de l’Estat cap la presó i Urdangarín i Torres ni l’han cies, carcellers, jutges i polítics no
el Pacte Social, considerem absoluta- sos, la fiscalia i la posterior decisió als bancs. No oblidem que els bancs trepitjat. La CGT ens preguntem, per han pogut fer callar el crit de Laura
ment necessari per a la classe treballa- judicial de presó incondicional sense són negocis privats i que la seva a quan una fiscalia especial que inves- Llibertat.
dora, i especialment per a les i els més fiança han comportat que passes 23 avarícia per fer negoci en el mercat tigui als banquers, polítics corruptes Volem agrair tots els actes on aquest
desfavorits, continuar de manera im- dies empresonada. immobiliari i productes financers i empresaris que han creat una crisi crit ha estat dirigit contra els seus se-
mediata amb les mobilitzacions que El 24 d’Abril va ser detinguda Laura més que dubtosos, ha creat aquesta que estan duent a milions de persones grestadors, en tots els actes on Laura
siguin necessàries per a acabar amb la Gómez i el 25 d’abril ingressava a la crisi que estem patint, sent tractats de a l’exclusió social i la misèria. Per a ha estat present en el cor de tots els
sagnia de drets a la que estem sent so- presó per participar en una perfor- manera privilegiada per part de tots quan una web amb totes les fotos dels assistents. Aquesta Organització té
tmesa el conjunt de la ciutadania. mance on es va cremar una caixa de els polítics, potser perquè després els delinqüents refinats que són tractats molt clar quins són els seus principis,
Per això, del 29M al 15J hem realit- cartró davant de la Borsa de Barcelo- condonin els seus deutes milionaris. com senyors pels poders públics. Per la Solidaritat i el Suport Mutu, i amb
zat concentracions, manifestacions, na. Quanta mà dura ha volgut demos- No hi ha jutges i fiscals que conside- a quan una web amb les fotos dels la Laura s’ha demostrat que no són
tallers, vagues de consum, jornades de trar el Conseller Puig, fent caure tots rin que pot haver delictes de suborn, mossos que han mutilat amb boles de paraules buides.
lluita i totes aquelles accions que ens els seus mitjans repressius, cossos ar- suborn i malversació de fons? Quants goma i agredit a ciutadans a cops de Hem aconseguit el nostre primer ob-
duguin a denunciar l’atropellament al mats, fiscalia i jutges contra algú que dels responsables de la crisi estan a la porra. Això si que és violència i el Sr. jectiu que era treure a Laura de la pre-
que ens sotmeten, encaminant-nos cap no s’amaga, que actua a la vista de presó?, Quants dels que han creat alar- Puig sempre la justifica. só, però això no ha acabat, l’acusació
a altra Vaga General que aconsegueixi tots, que no ha provocat dany perso- ma social en milions de llars duent a Considerem que aquest empresona- li demana fins a 36 anys de presó
acabar amb les brutals retallades, la nal cap i que té una rutina diària que la gent a la precarietat i l’exclusió, són ment és una venjança per part del pels delictes de desordres públics, in-
derogació de la Reforma Laboral i la li fa fàcil de localitzar. detinguts preventivament i enviats a govern de la Generalitat i el seu cos cendi, coaccions i el delicte relatiu a
restitució de tots els nostres drets. Des de CGT considerem que cremar presó a pesar de destruir les il•lusions armat. No han pogut assimilar que l’exercici dels drets fonamentals i les
Sabem que per a això, hem de confluir caixes de cartró amb papers en un de milions de persones. el dia de la Vaga General al matí, la llibertats públiques, pel que seguirem
i treballar amb aquelles organitza- lloc obert sense risc per a ningú no Per això diem que la justícia no és CGT amb altres organitzacions, aglu- mobilitzant-nos per Laura, per altres
cions sindicals, socials, etc, que estan és un delicte, sinó una forma simbòli- igual per a tots, els fiscals i els jutges tinéssim a més de 15.000 persones empresonats i per la resta de persones
patint aquesta situació injusta, i que ca i pacifica de protestar, per tant i si actuen de manera molt diferent depe- recorrent el centre de la ciutat i a la que han estat detingudes i posades en
estan contra el Pacte Social i per la contínua el criteri pel qual han dut a nent de la classe social de les persones tarda més de 50.000. El que es pretén llibertat amb càrrecs des de la Vaga
mobilització. Laura a presó, i de la manera que està que tenen davant. La CGT considera és provocar la por entre la ciutadania, General del 29-M.
que estan donant resultat les pressions perquè no ens mobilitzem i acatem Prou repressió!
6 Juny de 2012

8. TREBALL-ECONOMIA
Noves detencions i
empresonaments de
vaguistes del 29M
concloure tots els atestats, treballant després de rebre les directrius per part vocat diverses mobilitzacions i s’ha afectats per les decisions econòmi-
Redacció
amb dos llistats de manifestants. En de la fiscalia, en va ordenar la presó obert el bloc http://andreullibertat. ques de retallades que estan duent a
primer lloc les 22 persones suposada- preventiva sense fiança, i des de l’1 wordpress.com/ l’exclusió social, a la pobresa i a la
ment identificades a través de la web de juny estan a la presó Brians I. La Es tracta d’un procés repressiu que misèria a milions de persones, exi-
F elip Puig tenia la intenció de de-
tenir més vaguistes del 29-M i ho
va portar a terme. La policia autonò-
de delacions. D’aquestes, no totes se-
ran detingudes, només aquelles que
a criteri de Manel Prat i Josep Milan
resta de detingudes van ser deixades
en llibertat amb càrrecs sense fiança.
Per quatre d’ells s’ha decretat la pro-
està afectant als diversos sectors
que lluiten de forma clara al carrer
i en els terrenys laboral i social:
gim que es tanquin d’una vegada tots
els expedients penals i oberts durant
la vaga general, que s’alliberi a An-
mica va acabar de confeccionar els (màxims responsables de la Direcció hibició d’assistència a actes públics l’anarcosindicalisme, l’esquerra dréu i Rubén i es deixi de perseguir a
atestats contra diversos vaguistes que General de la Policia) hagin prota- com manifestacions i concentracions independentista, el moviment estu- la dissidència ideològica.
van participar de les mobilitzacions i gonitzat els fets més greus. La resta durant el temps que s’instrueixi la diantil, les assemblees de barri, …
piquets de la vaga general del 29 de seran citades a declarar com a impu- causa. En les diverses mobilitzacions de
març. Vint-i-dues d’aquestes vaguis- tades per delictes lleus o faltes. També es va conèixer els mateixos protesta arreu del territori s’ha as- La criminalització
tes són les que suposadament van ser Les persones que apareixen a la sego- dies que Eva Sánchez, militant de senyalat a CiU i el PP com a respon- de la dissidència i
identificades després de publicar-se CGT Barcelona, havia estat citada a
na llista de futurs imputats ja havien sables de la repressió, una cara de la els abusos policials
la seva fotografia a la web de dela- estat identificades pocs dies després declarar el dia 11 de juny sobre els moneda que té en el seu revers les
cions ideada pel conseller Felip Puig. de la vaga general, però no han estat fets a la Borsa de Barcelona el 29M polítiques econòmiques que salva- a Catalunya arriba a
La resta de futures imputades són detingudes i/o imputades per raons dins del mateix expedient de la Lau- guarden a la banca i precaritzen àm- Europa
altres vaguistes que van ser identi- operatives de manca d’efectius arrel ra Gómez, que va estar empresona- plies capes de la població.
ficades pocs dies després de la vaga de l’intens calendari de mobilitza- da 23 dies i s’enfronta a una petició Cal destacar que els Mossos prete- Entitats de defensa dels Drets Hu-
general però que fins ara no havien cions des del Primer de Maig i fins fiscal de 36 anys de presó. Davant nien convèncer els jutjats de guàr- mans han denunciat davant el Con-
estat detingudes. a les cassolades davant la seu de La d’això des de CGT Barcelona es va dia de la presumpta comissió d’un sell d’Europa la política repressiva
La maquinària engegada el passat 30 Caixa passant per les grans manifes- convocar una concentració de suport delicte d’integració a organització de Felip Puig i elevat un informe,
de març per part de la Unitat Central tacions del primer aniversari del 15- l’11 de juny a la Ciutat de la Justí- de criminals (en el cas de quatre elaborat per l’OSPDH, al Comitè
d’Informació en Ordre Públic del M. cia, per exigir el tancament immediat dels detinguts), així com d’altres Europeu per a la Prevenció de la Tor-
Departament d’Interior de la Genera- De moment, per la Vaga del 29M ja d’aquest expedient que afecta a la d’associació il•lícita, desordres, tura per a que obri una investigació
litat no s’ha aturat. s’han detingut unes de 100 persones i Laura i a l’Eva. danys i contra l’exercici de drets fo- i realitzi, amb caràcter d’urgència,
Primer va ser la detenció el mateix han estat imputades unes 40. Aquestes noves detencions van ge- namentals. La seva aplicació sempre una visita oficial a Catalunya. La
dia de la vaga del Dani, l’Isma i el nerar mobilitzacions de protesta a ha estat molt polèmica (recordem els iniciativa “Europa ho ha de saber!”
Xavi, que van estar empresonats fins diverses ciutats entre el 29 de maig
La nova onada de casos de Núria Pòrtulas, els Tres de també va organitzar un acte el 6 de
que el 4 de maig l’Audiència de Bar- i el 3 de juny, culminant amb la ma- Gràcia i el Jove de Torà). Finalment, juny a l’Aula Magna de la UB Ra-
celona n’ordenava la seva posada en detencions per nifestació d’un miler de persones però, la negativa de tots els jutjats de val, al que van assistir més de 300
llibertat. També es va produir una la vaga del 29M del diumenge 3 de juny a Sants. guàrdia a aplicar aquest tipus delictiu persones. L’acte va aplegar diferents
vintena de detencions i citacions a L’empresonament de dos veïns és
deixa dos activistes ha frustrat la intenció de la policia. sensibilitats socials i hi van prendre
Tarragona. un atac al conjunt del barri, en tant part, entre d’altres, August Gil Mata-
A mitjans del mes d’abril ja es va empresonats que va ser el conjunt dels moviments CGT exigeix que mala, Josep Maria Terricabras o Car-
filtrar que els agents instructors de mentre augmenta la socials del barri els que es van mobi- los Jiménez Villarejo, acompanyats
la investigació treballaven amb un litzar durant la jornada de vaga gene- s’acabi la repressió i
mobilització social per Laura Gómez i Isma Moreno,
llistat d’unes 80 vaguistes a qui ral. Des de la CGT de Catalunya i la demana la dimissió que van estar empresonats arran de
acusaven de participar a piquets i contra la repressió CGT de Barcelona s’han fet comu- de Felip Puig i Manel la passada vaga general del 29-M.
mobilitzacions, tant als polígons in- nicats públics demanant la llibertat Per altra banda, associacions de drets
dustrials com als carrers de diversos El 29 i 30 de maig vam viure un nou dels dos empresonats i que s’aturi la Prats humans, entitats civils i col•lectius
municipis catalans. Aquelles infor- episodi de l’espiral repressiva que repressió contra activistes per parti- socials també han presentat davant
macions es van concretar pocs dies el govern català, amb el conseller cipar a la vaga del 29M. Una delegació de la CGT de Barce-
lona va assistir el 31 de maig al Par- el Comitè per a la Prevenció de la
després amb la detenció de dos veïns d’Interior Felip Puig al capdavant, El Rubén està vinculat a l’Assemblea
lament de Catalunya a la comparei- Tortura i Altres Maltractes o Penes
de Sants, un de Sant Andreu i un de està desenvolupant a comptagotes de Barri de Sants i al CSA Can Vies.
xença en què Felip Puig, acompanyat Inhumanes o Degradants (CPT) del
Sarrià (Barcelona). Tots ells queda- i seguint una estratègia planificada S’ha creat una plataforma de suport
per Manel Prats, director general Consell d’Europa, un extens informe
ven en llibertat per ordre del jutjat d’antuvi contra els moviments so- “Andreu i Rubén Llibertat!” que des-
dels Mossos d’Esquadra, va intentar que detalla la deriva penal, policial i
malgrat haver de dipositar fiances de cials que lluiten des d’una perspec- prés de la roda de premsa del 2 de
justificar tota l’onada de detencions repressiva que es viu a Catalunya des
fins a 6.000 euros. tiva clarament anticapitalista contra juny i la manifestació del 3 de juny,
que s’estan produint i les despropor- de 2011, que ha estat admès a tràmit
Després va arribar la detenció de la les retallades, la reforma laboral, la segueix mobilitzant-se per la lliber-
cionades actuacions policials des de per l’organisme europeu. L’Informe
secretària d’organització de CGT repressió i les polítiques econòmi- tat dels companys i ha obert el bloc
la jornada de vaga general del passat “Criminalització de la dissidència,
Barcelona, Laura Gómez, qui des- ques dels governs català i espanyol. http://llibertatrubeniandreu.blogs-
29 de març. La CGT de Barcelona expansió del sistema penal i situa-
prés de 23 dies de reclusió peniten- Una desena de persones van ser de- pot.com/
exigeix al Govern de la Generalitat cions d’abús policial com a respostes
ciària sota l’acusació d’haver partici- tingudes entre els dies 29 i 30 de També s’ha creat un grup de suport
la immediata dimissió del conseller davant la situació de crisi econòmi-
pat a una performance a les portes de maig a Barcelona, Reus i La Ga- a l’Andreu i el Rubén a les Terres de
Felip Puig i de Manel Prats, ja que ca a Catalunya” ha estat elaborat
la Borsa va poder abandonar la presó rriga, de les quals dues d’elles, el l’Ebre, ja que l’Andreu és de Torto-
de Wad-Ras. entre els dos formen un tàndem que per l’Observatori del Sistema Penal
Rubén i l’Andreu, activistes del ba- sa i està vinculat a la Plataforma en
Un cop s’ha decidit tancar tempo- està creant crispació entre una part i els Drets Humans (OSPDH) de la
rri de Sants, passaven a presó el 30 Defensa de l’Ebre, el Casal Panxam-
ralment la web de delacions, els molt important de la ciutadania, es- Universitat de Barcelona, i va ser
de maig després de declarar al jutjat pla i a Maulets. Es va fer una roda de
agents de la UCIOP s’han dedicat a premsa pública a Tortosa, s’han con- pecialment amb aquells que pateixen presentat públicament el 6 de juny
d’instrucció 31 de Barcelona, que
la crisi i les seves conseqüències de al Col•legi de Periodistes de Cata-
manera més salvatge. lunya pel professor Iñaki Rivera,
La CGT seguirà protestant contra el l’economista Miren Etxezarreta i el
que considerem la continuació de periodista David Fernàndez.
les línies mestres marcades des de la L’informe clou amb una demanda
Consellería d’Interior de tolerància explícita per a que l’organisme del
zero amb les protestes que denunciïn Consell d’Europa que vetlla per la
de manera visible als veritables res- salvaguarda dels Drets Humans obri
ponsables de la crisi, els banquers i una investigació oficial, requereixi in-
especuladors. formació addicional a tots els agents
Des de la CGT exigim, que la Con- implicats i implementi una visita ofi-
selleria d’Interior deixi de perseguir cial a Catalunya que analitzi i abordi
a qui lluitem per impedir que se se- les respostes policials davant les pro-
gueixi precaritzant i augmentant els testes contra la crisi.
Juny de 2012 7

9. TREBALL-ECONOMIA
Nou conveni
del tele- Tercera tanda
màrqueting:
menys drets
i menys
de retallades
El govern de la Generalitat continua amb la tisorada...
diners
Redacció
Coordinadora de
Telemàrqueting de la CGT
http://cgt-telemarketing.es
E l nou pla de xoc del govern
d’Artur Mas aprofundeix en
les retallades ja previstes. La terce-
D esprés de més de dos anys i mig ra onada de retallades presentada el
de negociació i més de trenta passat dimarts 15 de maig pel presi-
reunions sobre el nostre Conveni, ja dent de la Generalitat de Catalunya,
s’ha produït el vergonyós i aberrant es basarà en la bateria de mesures
acord entre CCOO-UGT i la patronal en salut, ensenyament i universitats
ACCE, que permet i aconsegueix que dictada des de Madrid. Sumaria, en
el nostre sector segueixi sent un sector total, 735 milions d’estalvi pel 2012
molt precari, amb unes condicions la- repartits entre la rebaixa sobre em-
borals pèssimes i que no elimina per preses públiques (300), subvencions
res l’esclavitud laboral a la qual estem (200), alentiment d’inversions en in-
sotmesos.Com si no en tinguessin sufi- fraestructures (100) i aportacions als
cient amb la pèssima reforma laboral, i ajuntaments a través del fons de coo-
amb les males pràctiques que habitual- peració local (45). Aquí s’hi haurien
ment utilitzen les empreses del sector d’afegir els 90 milions que representa
per a eliminar, coartar i acoquinar a la rebaixa salarial del 5% que també
tot el personal del Telemàrqueting, ara afectarà una part dels funcionaris de
després d’aquesta signatura vergonyo- l’Estat a Catalunya. El total de la
sa s’impedeix que drets que podríem retallada és de 729 milions. Entre el
reclamar com nostres es facin efectius, paquet de mesures, a banda del 5%
com per exemple el canvi a contracte de tisorada en el sou, destaquen la
indefinit, que aquest “nou” conveni modificació de la bonificació de re-
amplia de tres a quatre anys. ducció de la jornada per cura d’un fill
I és que sembla ser que CCOO-UGT o per incapacitat laboral transitòria.
La tercera retallada ha estat anuncia- 5% als funcionaris fins al 2014. El per recepta i la venda de patrimoni
no tenen accés o no volen saber que el A més, el pla d’ajust consolidaria ara
da el passat 15 de maig: 1.500 mi- govern confirma la reducció del 5% públic, bàsicament immobles de la
nostre sector és només precari per a les per ara la disminució salarial del 5%
lions d’euros ampliable a 219 milions del salari dels treballadors públics Generalitat. Els 1.600 milions previs-
i els treballadors, ja que els beneficis fins al 2014. Fins ara la Generalitat
d’euros més en cas d’impagament també pel 2012, ratificant una mesura tos d’ingressos nous pel 2012 vénen
de la nostra patronal estan arribant a només havia parlat d’una rebaixa de
per part de l’Estat. ja anunciada fa temps per reduir els de la venda d’immobles i empreses
xifres de guanys històrics, que per des- sous aquest any com a mesura excep-
Sumant les tres retallades, el to- complements salarials –pagues ex- públiques, com ara Aigües Ter-Llo-
comptat no repercuteixen en res a la cional.
classe treballadora, és més només re- tal és de 5.180 milions d’euros. El tres– un 3% aquest juny i un 2% més bregat (888), l’impost de patrimoni
El president de la Generalitat obeirà
bem sancions, acomiadaments, ERO, PIB de Catalunya al 2011, dades al desembre. També afectarà alguns (242), mantenir l’augment de l’IRPF
les directrius del govern espanyol per
canvis de torn, canvis de campanya, d’IDESCAT, va ser de 210.150 mi- funcionaris estatals a Catalunya com (73), la taxa per la justícia (60), im-
intentar arribar a l’1,5% del dèficit a
eliminació d’incentius, baixades uni- lions d’euros, s’ha retallat, per tant, ara uns 7.000 empleats de Justícia. post sobre venda d’hidrocarburs (66).
final d’any estalviant 1.500 milions i
laterals en les hores de contracte, etc. l’equivalent a un 2,38% del PIB en De l’euro per recepta s’aconseguirien
elaborant un pla econòmic i financer
Des de CGT hem insistit que la mi- any i mig. - Menys transferències per a uns 50 milions. La venda de patrimo-
pensat per passar l’examen al Con-
llora de les condicions laborals del El govern de Mas confiarà el gruix l’empresa pública ni públic no és una idea nova. El go-
sell de Política Fiscal i Financera.
sector era fàcilment assumible per la de la tercera onada de retallades a Menor transferència de diners cap vern ja ha intentat vendre edificis du-
El govern català preveu pel 2012 un
patronal, però davant la inacció i la les mesures especials de Rajoy en a les empreses públiques de la Ge- rant un any sense fortuna però ara ho
ajustament de 4.300 milions d’euros:
permissivitat dels “sindicats signants” Educació i Sanitat. El nou pla de xoc neralitat. Es desconeix encara el intentarà de nou. El govern intentarà
un 62% es rebaixa de la despesa
la patronal ha imposat les seves cruels aprofundeix en retallades catalanes ja percentatge de la retallada. Algunes privatitzar la concessió d’autopistes
i un 38% són nous tributs i venda
intencions. I a canvi de què, CCOO- previstes –amb l’única excepció de empreses públiques, com ara GISA públiques (Tabasa) i vendre la com-
d’immobles. El pressupost d’aquest
UGT, han signat el Conveni?, doncs l’augment del cost de l’FP–, però per –construeix, conserva i explota obres panyia pública Aigües Ter-Llobregat,
any, que representa un estalvi global
molt senzill, permetent una signatura arribar als 1.500 milions d’estalvi el públiques de tot tipus– o la Corpo- que abasteix d’aigua l’àrea de Barce-
de 2.491 milions, és, segons el go-
còmplice per…..18 alliberats per a, govern confia en els decretazos del ració Catalana de Mitjans Audiovi- lona, uns cinc milions de persones.
vern, “un important ajust”. La des-
com en l’anterior Conveni, no fer ab- PP que va criticar fa quinze dies. Les suals, entre d’altres, ja han fet impor-
pesa corrent en els comptes caurà un
solutament RES a favor dels drets de retallades –sense xifres concretes– tants ajustos en els seus pressupostos - Més retallades en Salut i Educa-
11% el 2012 respecte del ja retallat
les i els treballadors als quals repre- sobre funcionaris, empresa pública els últims anys. I, de retruc, Mas ció
2011 i un 3% més pel 2013. Pel con-
senten o diuen representar.Ens sembla i subvencions ja eren conegudes; advertia també de possibles acomia- El govern espanyol va anunciar, el
trari, es preveu un lleuger augment
lamentable que els “sindicats signants” l’objectiu de privatitzar Aigües del daments. 20 d’abril, una retallada de 10.000
d’un 0,5% el 2014. El govern subrat-
venguin a la classe treballadora per Ter-Llobregat o les autopistes també milions d’euros en els pressupostos
lla en l’informe que haurà de fer un
unes prebendes personals que no fa- s’havien insinuat. - Retallada de subvencions destinats a educació i sanitat. CiU no
gran esforç a causa de “l’augment de
ran que el treball diari de les més de Tanmateix, Mas ja sembla preveure Tot i que en els últims dos anys les només no votarà en contra dels últims
la pressió del context financer”. La
60.000 persones que treballem en el que no li quadraran els números i, subvencions de tot tipus que dóna la decrets del PP en Sanitat i Educació,
Generalitat calcula que el 2014 haurà
sector del Telemàrqueting no només per això, va encarregar a la conse- Generalitat ja havien estat retallades sinó que hi confia per reduir el dèficit.
de pagar en interessos un 63% més
no millorin, sinó que damunt perdem lleria d’Economia un estudi sobre –fins a un 55% en Cooperació, per Tot i que els volia enviar al Tribunal
del que estava previst pagar per l’any
una gran oportunitat per a professiona- l’aplicació el 2013 de “noves taxes exemple–, Mas va comunicar que Constitucional, ara els aplicarà. El
2011.
litzar el sector, ja que fins a dintre de i tributs o l’augment dels preus pú- reduiran encara més les subvencions govern inclou en el seu pla els decrets
tres anys, totes les nostres condicions blics” per fer créixer els ingressos que encara no estiguin convocades, del govern espanyol de retallades en
laborals es “congelen” així com el nos- Les tres retallades de la Generalitat. L’impost de suc- en una quantia que fixarà cada depar- sanitat i educació. La rebaixa a Ca-
tre compte bancari, que (per molt que cessions, per exemple, podria tor- tament. talunya està calculada en 1.069 mi-
esmenten que no és veritat) perdrà en La primera retallada del govern ca- nar l’any vinent, segons va admetre lions, però el pes més important recau
quatre anys més del 10% de poder ad- talà va ser de 2.680 milions d’euros Mas. De moment, però, bàsicament -Aturada i alentiment en sanitat (748 milions). Les mesures
quisitiu, ja que si la nostra pujada serà -pressupost 2011 respecte a pressu- es toca l’apartat de despeses (i poc el d’infraestructures són augmentar la ràtio d’alumnes per
del 0.5%, 0.6% i 0.7% i els IPC dels post 2010- comportant una retallada d’ingressos). S’aturaran les grans inversions i, a aula; apujar el preu de les matrícules
següents anys es mantinguessin cons- del 10% en la despesa no financera i més, “s’alentiran i reprogramaran les universitàries, i augmentar el percen-
tants no “aixecaríem cap” fins a dintre no finalista.
de 30 anys.Des de CGT us animem a La segona retallada fou anunciada el
Els apartats de la grans inversions d’obres ja en marxa. tatge de pagament dels medicaments
o reduir el “turisme sanitari” de la UE
que en les vostres empreses mostreu el 22 de novembre 2011, dos dies des- tercera retallada - Més privatitzacions i impostos i i de la resta de territoris de l’Estat.
rebuig a les i els delegats de CCOO- prés de les eleccions generals, i su- venda de patrimoni públic L’única novetat en l’àmbit educatiu
UGT que tenen la culpa que seguim posà una retallada de 1.000 milions - Funcionaris: reducció salarial del La previssió per aconseguir nous in- és la creació d’una matrícula, de cost
en un sector precari exposats a l’arbitri d’euros. 5% gressos passa per: Impostos, l’euro “modest” segons Mas, per estudiar
d’una patronal cada dia més exigent. L’executiu consolida la retallada del
8 Juny de 2012

10. TREBALL-ECONOMIA
30 d’abril d’enguany la quantitat ha-
QUI PAGA MANA
graus superior de FP. fins al -6,4%. I el del 2013, el 3% del com comptes Target2, funciona de la
PIB pot arribar fins al 6,3%. següent manera: Demano un crèdit al viaa pujat a 300.000 milions d’euros.
És a dir per aquest mecanisme el deute
Pressupostos, pla I per acabar de reblar el clau ens diuen banc, amb garanties, una hipoteca es
privat l’hem convertit en deute públic
6000 euros
que calen 19.000 milions d’euros per garanteix amb el mateix be, en aquest
econòmic i altres sanejar Bankia, diners públics que cas cal també garantir-lo. El banc amb ja que el Banc de Espanya n’és ava-
històries sobre la segurament, malgrat el que se’ns pu- lador, per tant la crisi del sistema fi-
és una
aquest crèdit meu, conegut com crè-
nancer passa a ser la crisi de tots i a
situació financera gui dir, seran a fons perdut, és a dir dit col•lateral, demana finançament al
velocitat de la llum.
irrecuperables.A més a més és urgent Banc d’Espanya, el qual al seu torn el
El pressupost consolidat de la Gene-
ralitat pel 2012 és de 33.530,5 mi-
una reforma financera que pot costar
al voltant de 30.000 milions d’euros.
repeteix al Banc Central Europeu. I
per aquest mètode s’ha convertit deute
Tot plegat fa pensar en la inviabili-
tat de la reforma financera sense la misèria
Es tractaria d’aprovisionar per pre- intervenció directa del fons europeu
lions d’euros per tant l’acumulat de privat en deute públic. Segons dades d’estabilitat. L’Estat espanyol difícil-
les retallades en suposa un 15,45%. veure una caiguda dels actius un cop del Banc d’Espanya a finals de 2011 el ment pot assumir la magnitud de la Emili Cortavitarte Carral
Després d’això cal recordar el dè- comptessin el valor del “totxo” a preu
finançament a traves d’aquest sistema tragèdia, i la probabilitat d’entrar en
ficit fiscal anual reconegut per la de mercat i no a preus d’abans de
ascendia a 176.000 milions d’euros, a situació crítica creix.
mateixa Generalitat, equivalent al l’esclat de la bombolla immobiliària.
8% del PIB català, 16.812 milions
d’euros – anualment cada ciutadà de
Els diners sortirien del FROB, 75%
diner públic i 25% diner del fons de
garantia de dipòsits, fons que ja està
A questa és la frase (no sé si lite-
ral) que determinats diaris han
atribuït a Carlos Dívar. El senyor
Catalunya aporta 2.251€ més del que
rep, impostos/prestacions, serveis, in- exhaurit i pèl qual caldria fer una de- Dívar, quan escric aquest article,
fraestructures...-. I el deute de la dis- rrama. Per tant hores d’ara ningú ga- encara és el President del Tribunal
posició addicional tercera de l’Estatut ranteix els dipòsits, és a dir els diners Suprem i el President del Poder
d’Autonomia que puja a 759 milions que tenim als bancs o caixes. Judicial (i poso encara sense esma,
d’euros el 2010 i 219 milions d’euros Caldria fer també una reflexió sobre sense la mínima esperança que deixi
el 2011. el que està passant, de manera greu de ser-ho per voluntat pròpia o per
Les xifres del pla econòmic financer des de 2010, la sortida neta de capital ètica i coherència de la majoria dels
de la Generalitat 2012-2014 espanten. estranger. Si el capital estranger lite- membres del Tribunal Suprem o del
La magnitud de la tragèdia represen- ralment fuig com es finança el dèficit ministre de Justícia)
ta només aquest any 4.295 milions per compte corrent, el que gastem de La frase va ser la resposta a una pe-
d’euros d’ajust: un 62%; és a dir, uns més sobre el que ingressem? Doncs tició d’investigació, en el si del Tri-
2.680 milions de reducció de la des- a través dels “comptes intra-eurosis- bunal Suprem, d’unes despeses de
pesa –bàsicament educació, sanitat i tema”. Aquest mecanisme, conegut llargs caps de setmana (de dijous a
infraestructures– i un 38%, uns 1.615 dimarts) en viatges, hotels i restau-
milions, d’augment de taxes, impostos rants de luxe de Marbella. No esta-
propis i venda d’immobles públics. ven incloses, en aquesta quantitat,
L’objectiu del pla aprovat ahir és les despeses ocasionades pel trasllat
baixar, com sigui, del 3,72% de dèficit fins a la localitat malaguenya de un
del PIB amb què va tancar el 2011 fins o dos cotxes oficials i dels guar-
a l’1,5% del PIB marcat com a límit daespatlles ni les dietes de xofers i
pel 2012. cos de seguretat.
El document de la Comissió Europea Com ja sabreu, la Fiscalia no ha
-European Economic Forecast, Spring trobat delicte i a la majoria dels
2012- en les seves conclusions/pre- membres de l’Alt Tribunal els sem-
visions respecte a l’Estat espanyol, bla que la despesa és pecata minuta
diu que el segon semestre del 2012 i que no cal donar més informació
entrarem en la fase aguda de la reces- sobre “viatges oficials” (reiterada-
sió amb una contracció del PIB d’un ment a la mateixa localitat) no sigui
1,1%, la previsió del primer trimestre que els malignes se n’assabentin.
és de -0,3% i la del segon 0,6% del La frase del senyor Dívar, i
PIB. També ens diu que la caiguda l’actuació d’una bona part dels seus
de demanda interna, privada i pública
col•legues i del ministre del ram, no
serà del -9,1% al 2012 i del -4,8% al
és només un exemple de despotis-
2013. L’exportació té un bon com-
me i d’hipocresia. Conté també una
portament, suma el 2012 i 2013 un
poderosa càrrega de classisme.
increment del 7,9%, cal recordar però
Evidentment, 6000 euros són una
que durant el 2011 l’increment va ser
misèria comparats amb els 23.500
del 9,0% anual. El comportament de
milions que el Govern central do-
l’atur és preocupant, previsió del 2012
narà a fons perdut a Bankia i sense
del 24,4% de la població activa i del
investigar als anteriors directius de
25,1% el 2013. El dèficit públic pactat
pel 2012, 5,3% del PIB, pot enfilar-se Bankia, BFA, Caja Madrid, Banca-
ja... És una misèria comparada amb
les comissions que amb absoluta
L’ALTRA REALITAT normalitat, indecència i absència
d’escrúpols i d’investigació fiscal
s’estan donant cada dia entre les di-
Per què li diuen ajustaments... quan són retallades reccions de determinades empreses
i grups financers i certes cúpules
dels partits polítics.
socials, no estan aconseguint els seus Paral•lelament el govern Rajoy va circumstàncies. Però, senyor Dívar, resulta que
Pepe Berlanga
pretesos objectius. Les noves me- pel mateix camí i imposa mesures en Continuar en la línia de retallada sa- 6000 euros és més del que ingres-
sures s’encaminen primordialment idèntica o similar direcció, això sí les larial, de retallar la despesa social, sen anualment les persones que
a la venda d’empreses públiques i consideren “un petit esforç” “neces- de reduir les pensions, que milers
A
cobren una renda d’inserció social.
mb la victòria de CiU, en les de patrimoni, a la implantació de sari i imprescindible si Espanya vol de famílies perdin els seus habitat- Són 9 mesos de salari mínim inter-
eleccions autonòmiques del 28 l’anomenat “euro per recepta” i al tenir un futur segur i estable”, quins ges, que els autònoms i les petites i professional. Són pràcticament els
de novembre de 2010, s’han engegat copagament general de farmàcia. hipòcrites estan fets tots ells, inclús mitjanes empreses no aconsegueixin
ingressos de mig any de la gent jove
accions que diuen ser simples ajusta- Sense oblidar que continuen amb les aquells polítics, que fins a no fa mas- finançament,… és a dir, més políti-
i no tant jove que té la sort de treba-
ments, quan al que s’estan dedicant mesures ja iniciades amb les ante- sa temps dirigirien el país en anàlegs ques d’austeritat per a superar aques-
llar en aquest “magnífic mercat de
és a retallar els nostres drets. riors reduccions de la despesa, utilit- termes, es permeten criticar les me- ta “crisi”, en aplicació de l’ortodòxia
treball”.
La crisi econòmica global i altra crisi zant l’eufemisme “de racionalització sures perquè redueixen el poder ad- econòmica, genera sempre pèrdua de
més local, són les excuses que uti-
Aquesta misèria és la quantitat que
de la despesa en educació i sanitat”, quisitiu i augmenten el nivell de vida, qualitat de vida, de llocs de treball,…
litzen per a anar minvant els minsos algunes jutgesses han demanat com
a més de les retallades de salaris a com si ells no s’haguessin plegat plà- i mentrestant les grans empreses
beneficis de l’Estat del benestar que a fiança per concedir la llibertat
funcionaris o descens de les aporta- cidament als designis de Brussel•les. veuen augmentar els seus beneficis.
tot just havíem començat a degustar, provisional a lluitadors socials i
cions a universitats, ajuntaments i a La conseqüència de totes aquestes Malament caminem i pitjor acabarem
intimant-nos amb que si aquests no es la Corporació Catalana de Mitjans mesures d’ajustament, perdó, volia si no es produeix un canvi de rumb
sindicals, com la nostra companya
promouen estem condemnats a emu- Audiovisuals. Això sí, el conseller dir de retallades (anomenem a les i s’apliquen altres mesures, ja que Laura, per oposar-se a la reforma
lar el caos grec. d’Economia, Andreu Mas-Colell, coses pel seu nom d’una vegada per les actuals estan demostrant la seva laboral i a les retallades socials. I
La veritat és que ja anem pel ter- està molt satisfet ja que s’envia un sempre) consoliden una dualitat so- inutilitat, on el sentit comú i la soli- això és miserable!
cer pla d’ajustament i tot apunta a missatge a Europa de “determinació, cial, on uns pocs acumulen cada ve- daritat s’imposin a la injustícia i la
que de nou no millorarà la situació disciplina, rigor i voluntat”. gada més riquesa, fins i tot en època manipulació, en aquesta línia la mo-
econòmica. Les retallades realitza- La veritat és que l’empobriment de la de crisi, i una gran majoria veu preca- bilització de la societat és un element
des en serveis sanitaris, educatius i població comença a ser evident. ritzar-se a passos de gegant les seves de transcendental importància.
Juny de 2012 9

11. TREBALL-ECONOMIA
Bankia: quan l’arbre no ens
deixa veure el bosc
Ivan Gordillo econòmica i els llocs de treball,
passa per una quitança del deute.
El capital financer succiona parasi-
tàriament una proporció molt impor-
D urant les darreres setmanes el
cas Bankia ha monopolitzat les
tribunes econòmiques dels mitjans de
tant de la riquesa creada en l’àmbit
productiu. Aquest endeutament és
un gran pes que no permet reani-
comunicació convencionals. Aquest mar l’activitat productiva. En segon
debat ha revifat les discussions sobre terme, caldria plantejar una sèrie de
la insolvència de l’economia espan- polítiques abandonades pels primers
yola que tant sembla preocupar als governs del PSOE els anys 80. Cal
mercats. Paul Krugman, l’economista un control de la inversió i una ge-
vedet premiat amb el Nobel, va afegir nuïna planificació, començant pel
benzina al foc anunciant que es pro- sector energètic i el conjunt de les
duiria un corralito a l’Estat espanyol. importacions que generen un impor-
Per acabar-ho d’adobar, el programa tant dèficit comercial.
Singulars de TV3 va convidar dos Cal dirigir la inversió cap a sectors
assessors de fons d’inversions per intensius en força de treball. De poc
explicar un pla de sortida de la cri- serviria posar-se a fer infraestructu-
si catastrofista i lamentable que ens res que, a part de l’impacte ecolò-
condemnaria a la misèria. Tot plegat gic indesitjable i la poca urgència
una cortina de fum que no ens deixa social i econòmica que tenen, són
veure l’arrel del problema. Inten- intensives en capital i no genera-
tarem destriar el gra de la palla i de rien els llocs de treball necessaris.
passada explicar la darrera reforma Cal un model industrial adaptat al
financera. segle XXI, que en el cas de la nos-
El passat 11 de maig s’aprovava el tra societat, més enllà de les noves
Real Decreto-Ley sobre saneamien- tecnologies i el coneixement , hau-
to y venta de los activos inmobilia-
ria de potenciar els sectors socials,
rios del sector financiero, la segona
especialment el referent a les cures,
reforma financera en tres mesos, la no han comentat els mitjans tot i la l’entitat, passant, de facto, a contro- es pot arribar a un bon diagnòstic. la sanitat i l’educació, els serveis a
quarta en els darrers tres anys. Totes importància que mereixia, són els lar-la. Aquest fet acabaria accelerant Seguim encaparrats en analitzar el la població, àmbits on la inversió
elles havien d’acabar amb els dubtes nous avantatges fiscals que es donen la segona “reforma de Guindos” ex- malalt amb ulleres monetàries. La pública ha estat insuficient, deixats
sobre el valor dels actius del sector a les entitats financeres en el negoci plicada més amunt. crisi financera no s’arreglarà amb a expenses de la creixent mercanti-
financer però sembla que les tres mi- immobiliari. Rodrigo Rato, exministre més finances. El forat del capital lització.
nistres d’economia que s’han succeït Una vegada més es fa palesa la prio- d’economia i antic president del financer s’està traspassant al sector Per altra banda, la reforma constitu-
en el càrrec han errat. Aquesta re- ritat del govern amb tantes facilitats FMI (Fons Monetari Internacional), públic, ja fa temps que ho denun- cional que anteposava el pagament
forma exigirà a les entitats finance- i ajudes al sector financer, quelcom era cedit del càrrec de president de ciem, però en aquest trànsit el forat del deute a qualsevol altra necessi-
res comptabilitzar noves provisions que de ben segur farà augmentar el Bankia. El govern del PP aprofi- no es fa més petit. Fins que no es tat, les reformes laborals que han po-
respecte els actius immobiliaris que dèficit públic, aquell indicador que tava l’oportunitat de fer-li pagar la repari la maquinaria que genera, en sat fi a drets històrics, les retallades
posseeixen, arribant en alguns casos diuen voler reduir a costa de retallar negativa a la fusió de Bankia amb primera instància, la riquesa real i de a la sanitat i l’educació que han estat
fins al 52% del seu valor. S’obliga en sanitat i educació destruint el min- La Caixa el passat mes de gener, la que se n’aprofita el sistema finan- el paradigma de la venda de l’estat
així a les entitats a guardar diners en so estat del benestar que ens queda. operació que va obstaculitzar en no cer, no sortirem de la crisi. Al cap de benestar i l’expulsió sistemàtica
previsió de que el negoci immobiliari Ningú amb sentit comú invertiria veure clara la seva posició dins del i a la fi, els 4.465 milions d’euros de famílies dels seus habitatges són
provoqui pèrdues, quelcom més que aquesta quantitat de diners en unes gran grup controlat per Isidre Fai- de Bankia són una part petita dels quatre fronts irrenunciables. Men-
probable veient com aquest mercat entitats que fa temps que estan en né. L’enllaç idíl•lic entre la burgesia més de 115.000 milions d’euros tre no actuem també d’urgència en
ha caigut fortament els darrers anys fallida tècnica i que haurien d’haver
i que el valor dels immobles estan in- madrilenya vinculada al PP i l’entitat que l’Estat ha destinat a rescatar el l’àmbit públic i polític corregint
estat intervingudes, requisant el pa- catalana de La Caixa i el grup indus- sector financer. El problema cen- l’espoli social dels últims anys, se-
flats després de la bombolla dels anys trimoni personal dels responsables de
2000. Es calcula que el valor total de trial que controla (l’antiga Criteria), tral, del que Bankia n’és una de les guirem estancats en mig d’una crisi
la negligència i jutjant-los per mala braç empresarial de les 400 famílies conseqüències, és l’ensorrament del
les provisions ascendirà a 28.000 mi- que no fa més que agreujar-se.
praxis. de la burgesia catalana representa- sistema productiu. La repercussió
lions d’euros pel conjunt del sector Sembla que aquests dies, com en
El ministre De Guindos, ex de Leh- des al sí de CiU, quedava en no res. important és, i serà si no es posa fre,
financer. Per altra banda, cada entitat els últims anys, l’àmbit financer si-
man Brothers, apèndix dels interes- El que haguera estat un autèntic cop els acomiadaments i els desnona-
haurà de crear una societat paral•lela, gui el més important. Tant, que són
sos financers dins del sector públic, ments. Aquest continu degoteig de
el que s’ha popularitzat amb el nom de puny de classe s’anava a norris capaços de provocar por a un co-
declara que “les arques públiques
de “banc dolent”, on destinarà tots per culpa d’un dels seus. Rato però, destrucció de capital industrial està rralito que faci perillar els estalvis.
sortiran beneficiades” i que “només
els “actius tòxics”, és a dir, aquells no marxa amb les mans buides, tot empitjorant els balanços dels bancs Aquest arbre no ens deixa veure el
farà falta destinar-hi 15.000 mi-
que no es poden vendre i, per tant, el i deixar en situació d’insolvència la a través de l’augment de la morosi- bosc del més essencial, com si ja
lions”. A més a més, s’han assignat
seu valor de mercat és pràcticament tercera entitat bancària més gran de tat, tant del totxo com dels crèdits al estigués perdut i no mereixes lluitar
dues auditories independents per va-
zero. El propi Banc d’Espanya calcu- l’Estat espanyol. Com diria Grego- consum, les hipoteques o les línies per defensar el patrimoni de tots els
lorar l’estoc immobiliari a empreses
la que aquests actius poden ascendir rio Morán, fins i tot la màfia es té de crèdit de les empreses. sectors de l’economia, el patrimoni
estrangeres vinculades als mercats
a 184.000 milions d’euros, un 18% més respecte. La lluita econòmica imprescindible que s’ha construït amb el treball de
financers internacionals, com és el
del PIB! L’arbre no ens deixa veure el bosc, per sortir de la crisi s’ha de centrar totes aquelles que no tenen res més
cas de Goldman Sachs. Tot plegat
Aquestes operacions hauran d’estar deia. Només amb un enfocament des en aturar la destrucció del sistema per viure que vendre la seva força de
és un autèntic despropòsit, on que-
enllestides abans del 30 de juny. Si da en evidència que es premia els de l’economia productiva, allò que productiu. La primera mesura, però, treball. Ens pertany. No hi podem
alguna entitat tingués problemes de negligents i es menysprea els con- popularment es diu economia real, per la recuperació de l’activitat renunciar.
solvència i no pogués comptabilit- tribuents i les persones que estan
zar-les perquè entraria en situació patint la crisi. A la cleptocràcia cal
de fallida, el govern preveu recolzar sumar-li dosis de cinisme.
l’operació amb diners públics a cà- Dos dies abans, el 9 de maig, el
rrec del FROB (Fons de Reestruc- Banc d’Espanya publicava una nota
turació Ordenada Bancària), prestats informativa anunciant la nacionalit-
al 10% a 5 anys, període al final del zació de Bankia. L’anunci comuni-
qual, en cas de no retornar-se el prés- cava que el FROB feia efectiva la
tec, quelcom més que probable, pas- convertibilitat en accions dels 4.465
saria a convertir-se en accions per a milions d’euros en bons que la ma-
l’Estat (bons convertibles en accions triu de Bankia, BFA, va demanar fa
com s’ha fet en el cas de BFA-Bankia 14 mesos. Al no ser retornats, l’Estat
carregant així la inversió fallida a les es feia amb la propietat del 45% de
arques públiques). Un altre punt que
10 Juny de 2012

12. TREBALL-ECONOMIA
Bankia, el gran El cost del
rescat de
Bankia su-
robatori a la ciutadania pera totes
les expec-
Federació Sindicats de
Banca de la CGT
suposava, de fet, la nacionalització
de Bankia. És a dir: primer, als ciu-
les antigues Caja de Madrid i Ban-
caixa, i posteriorment de Bankia,
cació i protecció social. Cal dir que
el forat que ens tocarà tapar a Bankia tatives
tadans se’ns fa adquirir, de manera amb devolució de les quantitats sos- suposa més del doble de la suma de
tramposa, uns actius altament tòxics, tretes, embargament dels béns del les retallades en sanitat i educació,
Redacció
F a dos anys, i sobre la base d’un els crèdits FROB, per a després pas- seu patrimoni personal per a tal fi, i que el Govern de Rajoy està portant
consens-expréss entre Zapatero sar a ser directament propietaris anul•lació de tots els sous milionaris a terme.
i Rajoy sobre l’anomenada “Llei de d’una empresa privada arruïnada. dels directius. 6. La creació d’uns serveis financers
Caixes”, es va portar a terme la pri- Una vegada dimitit Rodrigo Rato 3. Investigació i, si escau, pro- de caràcter públic, pràctiques ètiques Aixecar BFA-Bankia sortirà molt
mera fusió de Caixes d’Estalvi, les i tot el seu equip de sous multimi- cessament dels responsables de i control democràtic, al servei dels car. 19.000 milions d’euros són les
anomenades “fusions fredes”, i allà lionaris, ve el nou gestor de Bankia, l’organisme supervisor, el Banc drets de la població treballadora, del necessitats de capital que reque-
van volar 10.189 milions d’euros José Ignacio Goirigolzarri (aquell d’Espanya, començant per encara cooperativisme i de l’economia pro- reix l’antiga Caja Madrid i Ban-
del FROB (Informe de Situació del que té reservats per a la seva jubi- governador Miguel Ángel Fernán- ductiva. Aquesta necessitat social caixa, segons els càlculs que el nou
Banc d’Espanya, 29-06-10), crèdits lació del BBVA, 52 milions i mig dez Ordóñez, per la seva conducta urgent, per a acabar amb la rapinya president de l’entitat, José Ignacio
amb diners públics que, sumats als d’euros) i ve a reclamar a fons per- negligent i/o còmplice del fabulós que caracteritza a la banca privada Goirigolzarri, va presentar el 25 de
2.300 milions del fons per a sanear dut altres 19.000 milions d’euros desfalc a l’erari públic que s’ha por- en règim de monopoli, res té a veu- maig al consell d’administració per
Caja Sur (Arquebisbat de Còrdova) que, sumats a la quantitat anterior, tat a terme. re amb les fórmules emprades en la a l’aprovació. A aquesta quantia
i els 3.375 milions destinats pel fons suposa un desviament de 23.464 mi- 4. Dimissió del ministre De Guin- nacionalització de Bankia, aplicades s’hi han de sumar els 4.465 milions
de Garantia de Dipòsits per a tapar lions d’euros de tots els ciutadans i dos, antic executiu per a Espanya i amb la intenció de sanejar l’entitat d’euros que ja s’han injectat amb la
el forat de Caja Castilla-La Man- ciutadanes (500 euros per habitant Portugal de Lehman Brothers (banc amb diners públics, per a després conversió en capital d’un préstec del
cha, van donar un muntant inicial de l’Estat espanyol) per a adquirir nord-americà que va entrar en falli- vendre-la a la banca privada. La ban- FROB. En total, doncs, 23.465 mi-
de 16.264 milions d’euros, destinats una entitat privada enfonsada per da el 2008 per les hipoteques escom- ca pública que reclamem, per contra, lions d’euros, una quantitat que su-
bàsicament al procés de sanejament la cobdícia, la mala gestió i la pre- braries), per la seva responsabilitat és la via imprescindible per a trencar pera les pitjors expectatives.
de balanços, tancament d’oficines i sumpció de greus delictes, sense que al traspassar aquest enorme forat de amb les regles de l’especulació capi- A tall d’exemple, les ajudes públi-
destrucció massiva d’ocupació en el es tinguin notícies del processament pèrdues privades al sector públic. talista, i dels seus gestors que estan ques del FROB que han rebut fins
sector (inicialment, amb un objectiu dels responsables, ni de la tornada 5. El cessament de les retallades en duent, a passos accelerats, al conjunt ara els bancs i caixes de l’Estat per al
de supressió de 30.000 llocs de tre- dels fons sostrets. serveis socials, educació i sanitat. La de la societat cap al precipici. seu apuntalament s’eleven a 19.000
ball). Davant aquest robatori escandalós a crisi de Bankia demostra que ja que 7. El manteniment de l’ocupació en milions d’euros, una quantitat que
Aquells 10.189 milions del Fons la ciutadania, que ho està pagant a és possible, pel que sembla, tapar el Sector, sense pèrdues de drets, i la inclou els primers 4.465 milions
de Reestructuració Ordenada Ban- força d’atur, empobriment, retalla- semblant forat, també és possible integració de les oficines de les Cai- prestats a Bankia. És a dir, la nova
cària (FROB), eren crèdits que en des, pèrdua de drets, privatització mantenir i millorar els serveis pú- xes d’Estalvis en la xarxa pública de petició igualava el que s’havia in-
teoria havien de retornar al 7,75% de serveis i béns públics, que ha ser- blics, especialment en sanitat, edu- serveis financers. jectat fins ara en el sistema financer
d’interès. D’aquesta quantitat, 4.464 vit per a engrossir el botí d’aquesta i dinamitava les previsions fetes pel
van anar a parar a la fusió que va do- presumpta banda d’irresponsables ministre De Guindos, que havia ava-
nar origen a Bankia. La part del lleó, instal•lada en la pròpia entitat, i luat recentment en 7.500 milions les
va ser dedicada casualment a la fu- davant la presumpció que el cas de necessitats addicionals de capital pú-
sió liderada per Caja Madrid i Ban- Bankia no serà l’únic (el propi Banc blic de Bankia, i en 15.000 milions
caixa, dues entitats on ja llavors es d’Espanya calcula que el total de ac- d’euros les del conjunt de la banca
podia constatar el repartiment de cà- tius tòxics en les entitats pot arribar espanyola.
rrecs amb alts sous, entre polítics del als 184.000 milions d’euros, un 18% En tot cas, les ajudes addicionals de-
PP i els seus familiars, tot un fabulós del PIB, gairebé 4000 euros per ha- manades per Bankia hauran de ser
exercici de nepotisme i molt poca bitant), la Federació de Serveis Fi- aprovades pel Ministeri d’Economia,
vergonya, al que cal afegir la gestió nancers de la Confederació General el Banc d’Espanya i, finalment, les
delictiva dels gestors, que abans pre- del Treball (C.G.T.) exigeix: autoritats europees. Cal recordar
sumíem, però que ara constatem. 1. La investigació en profunditat, que les últimes retallades aprova-
El passat 9 de maig, el Banc imparcial i independent dels fets que des pel govern de Rajoy en matè-
d’Espanya comunicava que el FROB han provocat els forats negres, de di- ria d’educació i sanitat s’eleven a
executava la convertibilitat en ac- mensions històriques, en les entitats 10.000 milions.
cions dels 4.464 milions d’euros, financeres. El nou capital públic arribarà al grup
amb el que l’Estat es feia amb la 2. El processament dels gestors financer a través del FROB, que in-
propietat del 45% de l’entitat. Això responsables d’aquests fets, des de jectarà els 19.000 milions en la ma-
triu BFA. D’aquesta manera, l’Estat
passarà a controlar la totalitat de
Bankia: ens prenen per ximples...i potser ho som BFA, que un cop sanejada passarà
a rescatar la filial financera Bankia,
de la qual ara controla un 45%. La
part de la seva història... volen 19.000 milions d’euros per na web de Felip Puig... o algú amb recapitalització es farà mitjançant
Jordi Martí una ampliació de capital assegurada
Les mesures encaminades a reflotar fer surar Bankia i repartir dividends autoritat dels que ens protegeixen
Bankia són tot mesures contra la entre els accionistes (i els tindran) la dels lladres faci alguna cosa, enca- de 12.000 milions d’euros, amb dret
majoria de la gent que no obeeixen a setmana passada el mateix govern de ra que sigui simbòlica, per salvar- de subscripció preferent pels accio-
P er “salvar” Bankia el govern del cap dels principis que alguns creiem l’Estat anunciava a bombo i plateret nos d’aquesta plaga d’encorbatats, nistes. Com a resultat, l’Estat podria
PP pretén robar-nos a totes i tots que han de moure les nostres accions que destinarà 19.000 milions d’euros no deixo de pensar en com n’és de controlar prop del 100% de Bankia.
una miqueta més del que fins ara ens polítiques, és a dir les que condicio- menys a la sanitat i a l’educació. La fàcil robar tants milions malgrat el Bankia va refer a finals de maig els
ha robat. 19.000 milions d’euros val- nen la nostra vida i el nostre entorn mesura farà créixer el patiment entre munt d’universitaris i gent que sap comptes del 2011, i si al febrer Ro-
drà reflotar un mort que ha servit per i tenen la intenció de millorar-los. milions de persones, però ja sabem llegir que pobla la nostra societat. I drigo Rato va declarar uns beneficis
al que ha servit, fer més ric uns deter- Aquí l’únic que “ha millorat” i “mi- el que els importem aquells que no em repregunto per a què serveix tant de 309 milions d’euros, ara el nou
minats rics, però que va emprendre llorarà” serà l’estat de comptes de són dels seus (l’1%, no més). Nosal- ensenyament si al final ens roben a equip directiu va apuntar unes pèr-
el camí del cementiri precisament Rato i tota la colla de lladres del seu tres, la resta, el 99%, només els im- la cara i la gent la tomba perquè no dues de 2.979 milions.
quan unes normatives només al voltant. I penso, un cop més, que dir portem quan sortim al carrer i ales- s’atreveix a mirar...
servei dels rics i poderosos (la gran les coses pel seu nom és una obliga- hores els importem no per lloar-nos Ells se’n foten..., i encara volen que La paciència sempre té un límit, fins
banca aquí) van obligar a fusionar ció. Per molta enginyeria financera per la nostra decisió i valentia sinó callem i no diguem res? Encara volen i tot entre aquells i aquelles que els
caixes entre elles i després a conver- que gastin, per moltes corbates que per pegar-nos amb tants estris de que els riem les gràcies i els agraïm manaires prenen per ximples. Fins
tir-les en bancs per poder-les saque- es posin, per molt que vulguin fer tortura i d’agressió com són capaços que ens portin a la misèria cada cop i tot entre les persones resignades a
jar o tancar. Vull recordar aquí que cara d’honorables... són una colla de d’imaginar i comprar. O per empre- més impunement? Encara volen que tot... i “salvar” Bankia així, d’aquesta
les caixes eren una forma d’estalvi i lladres. I el que roben ens ho roben sonar-nos. Laura, llibertat!!! no ens movem i que ens tanquem a
manera, se salta tots els límits, tots!
finançament popular creada pels nos- a totes i a tots, per tant doblement Mentre espero que els Mossos, la casa mentre per la tele ens diuen que
tres avis i àvies per fer-se forts da- lladres! Policia Nacional, la Guardia Civil, la policia perquè ens allibera dels
* Jordi Martí Font és periodista, es-
vant dels amos del seu moment. I és I és aquest un altre dels robatoris que la Guàrdia Urbana, algun guàrdia delinqüents? Encara ens diran “vàn-
criptor, treballador de l’ensenyament
clar que aquest origen acceptable no enmig del mullader de la crisi els rics de seguretat, els milions de càmeres dals” i “rates de claveguera” si gosem
i afiliat a la CGT de Tarragona
exculpa les entitats actuals ni bona fan i faran si no els aturem. Mentre que ens filmen a tothora, la pàgi- plantar cara i dir-los el nom del porc?
Juny de 2012 11

13. TREBALL-ECONOMIA
La banca
sempre Un maig en defensa de
guanya
Secretariat Permanent del
Comitè Confederal de la CGT
l’ensenyament públic
Redacció
L i donem milions d’euros i a més
es queden amb els nostres habi-
tatges. Rescaten a Bancs i Caixes per
a socialitzar les pèrdues, premien als
seus executius amb indemnitzacions
milionàries.
L es retallades en educació, tant
les portades a terme pel govern
espanyol en el conjunt dels Països
La CGT, davant el nou espoli i roba- Catalans com les que desenvolu-
tori de l’erari públic, dut a efecte per pa el govern català, suposen l’atac
la Banca, els seus banquers i execu- més greu al sistema educatiu en la
tius, de la mà del Govern del PP, de- història recent del nostre país. Això
nuncia enèrgicament davant l’opinió ha desencadenat un ampli procés de
pública, el que s’està convertint en mobilitzacions tant per part de pro-
un model de societat antidemocràti- fessors i estudiants com per un ampli
ca, autoritària i despòtica, gestionada sector de la societat que ja està fart
pel govern a cop de Decretazos tots de que mentre s’aboquen quantitats
els “divendres negres” en el Consell de diners ingents a rescatar la ban-
de Ministres. ca i es tolera la corrupció a tots ni-
L’estafa al poble és de llibre. Fer re- vells, s’eliminen recursos destinats a
formes i polítiques contràries al pro- l’educació i la sanitat públiques.
grama electoral, rescatar amb “nacio- A continuació un resum de les mobi-
nalitzacions” les pèrdues de la banca litzacions del mes de maig.
(per exemple, Bankia), pagar els deu-
tes amb uns interessos d’usura a una Vaga estudiantil el 3
banca i uns mercats impunes que
exigeixen retallades en els drets fo-
de maig cial de la ciutat de Barcelona arran l’empresa privada dins la xarxa pú- unes 2000 a Girona i més de 200 a
de la reunió de la cúpula bancària blica. Si a la gestió pública. Si a la Tortosa. Pel matí ja s’havien rea-
namentals bàsics: educació, sanitat, europea, més de 15.000 estudiants, igualtat d’oportunitats davant del litzat manifestacions a Tarragona,
La PUDUP, que agrupa professors,
pensions, serveis públics, precarietat però també membres del professo- dret fonamental a l’educació. Lleida i Girona, amb una participa-
estudiants i membres del PAS, va
i explotació en el treball, atur... rat i del personal administratiu dels - No a l’augment de ràtios: No més ció d’unes 500 persones, bàsicament
convocar vaga estudiantil el 3 de
El Decret últim de rescat “del sector campus de l’àrea metropolitana van infants per adult. Si a la relació in- estudiants, a cadascuna d’elles.
maig en defensa de la universitat
financer”, lliurament a la banca tots participar a la manifestació. dividualitzada amb els infant i les Des de la CGT es va vincular
pública.
els milers de milions d’euros que ne- A Girona més de 400 persones de la seves famílies. l’èxit de la Vaga en el sector de
Les universitats catalanes durant
cessitin per a sanejar totes les seves comunitat universitària es van con- Un terç de les escoles bressol mu- l’Ensenyament amb el fastig de la
l’últim any estan patint fortes re-
clavegueres, les seves escombraries centrar davant l’edifici del rectorat nicipals de Barcelona (31 de 92) i societat davant les Retallades So-
tallades, que es materialitzen amb
financeres, els seus comptes de pè- de l’UdG i van entrar al despatx del un terç de la plantilla d’educadors cials que estem patint en diferents
centenars d’acomiadaments (direc-
rdues, la seva especulació del sòl, el rectorat per demanar la insubmissió dels centres (225 treballadors d’uns àmbits de les nostres vides, com en
tes i indirectes) i la precarització de
“ladrillazo”, el balafiament... Aquest de la universitat com a forma de 800) es van sumar a la vaga convo- Sanitat, Serveis Públics, drets i lli-
les condicions laborals dels profes-
Decretazo no obliga que el rescat es protesta per l’augment de les taxes cada per protestar contra els can- bertats. Per tot això, i per la partici-
pagui amb els milers i milers i milers sors i membres del PAS, amb el tan-
cament d’espais universitaris, amb universitàries i la política de retalla- vis anunciats per l’Ajuntament per pació massiva en les manifestacions
de milions d’euros de beneficis obtin- des del govern. Posteriorment es van de les principals ciutats al llarg del
la conseqüent massificació de les al curs vinent, segons xifres del
guts pel sector financer i els seus exe- manifestar pels carrers de la ciutat.
aules, la supressió d’oferta acadè- col•lectiu d’educadors que va con- dia, des de CGT es defensa la ne-
cutius des de 1995.
mica (desenes de màsters, postgraus A Tarragona les mobilitzacions es vocar l’aturada. CGT Ensenyament cessitat de seguir convocant mobi-
Tots aquests diners públics robats al
i assignatures han estat eliminades) van posposar per al 8 de maig. Men- va donar suport a la vaga. litzacions en defensa de l’Educació
poble, a les i els treballadors, ho estan
i una important manca de materials tre en els dies previs i posteriors es Pública.
retallant de l’educació pública, la nos-
educatius. Totes aquestes mesures van portar a terme diverses xerrades, Vaga de
tra salut, el nostre dret a ser cuidats en
han estat contestades per la comu- activitats i assemblees a la URV, el Ocupació de
situacions de dependència, els nostres
nitat universitària amb nombroses dia 8 unes 250 persones es van ma- l’ensenyament públic
treballs, la nostra llibertat.
mobilitzacions al carrer i a les aules, nifestar pel centre de Tarragona i el 22 de maig la Conselleria
Els dos anteriors Decrets del govern
del PP, de Retallada de drets socials i amb dues exitoses vagues generals durant quatre dies es va portar una d’Educació a Palma
universitàries (17-N i 29-F). ocupació dins les dependències uni- Vaga històrica el 22 de maig a
fonamentals, l’Educació i la Sanitat,
A aquestes mesures cal sumar-hi versitàries. l’ensenyament públic de tot l’estat Balears era un dels pocs territo-
sostreuen 10.000 milions d’euros i,
l’aprovació, per part del govern es- espanyol (excepte Balears, La Rio- ris de l’Estat espanyol on el 22 de
neguen la igualtat d’oportunitats en
panyol, que els governs autonòmics ja i Pais Basc) de totes les etapes, maig no s’havia convocat vaga de
l’accés a l’educació per a les classes
puguin augmentar un 66% les taxes
Vaga a escoles des d’Infantil fins a Universitat, en l’ensenyament públic. Però un nom-
populars, eliminen llocs de treball
del professorat, reduïxen la quali- universitàries de cara a l’any vi- bressol de Barcelona contra de les retallades. Sindicats de brós grup d’estudiants convocats
tat de l’ensenyament, converteix nent, fet que suposa un atac frontal el 8, 9 i 10 de maig mestres, professors i estudiants, as- per l’Assemblea de la Comunitat
al dret a l’educació, ja que suposarà sociacions de pares i moviments de Universitària va ocupar la Conselle-
l’ensenyament en mera mercaderia al
servei d’un mercat de treball precari, l’exclusió de milers de persones de Les Escoles Bressol Públiques renovació pedagògica es van posar ria d’Educació a Palma en defensa
desqüalificat i explotador i neguen la universitat pública, per la im- de Barcelona estan en lluita con- d’acord per paralitzar tots els nivells de l’ensenyament públic, contra les
l’assistència sanitària universal, gra- possibilitat de pagar la matrícula i tra les retallades i la privatització: educatius des de les escoles bressol retallades i privatitzacions tant del
tuïta i de qualitat, per a una població l’endeutament de moltes famílies. l’Ajuntament vol augmentar les fins a les universitats, passant per les govern estatal com el de Bauzà a les
molt nombrosa (migrants), alhora que La Generalitat ja fa mesos que re- ràtios de nens/es per aula, retallar escoles oficials d’idiomes. Illes, contra mercantilització i elitit-
ens fan re-pagar medicines, tracta- clamava aquesta mesura i s’ha posi- la plantilla de suport educatiu i vol A Catalunya el seguiment de la vaga zació de l’ensenyament, contra els
ments ortopèdics... posant en greu risc cionat plenament favorable a aplicar privatitzar (externalitzar, li diuen) 3 va ser del 50%, amb un seguiment atacs al català,.... La ocupació, que
la salut de tota la població. aquest augment. Aquest augment escoles noves. Les educadores amb irregular en funció del centre. Al va acabar amb la intervenció de la
La CGT torna a requerir, ara més que suposarà, com a mínim, un incre- el suport de les famílies porten sis conjunt de l’estat espanyol, els sin- policia, va patir un desmesurat intent
mai, que sortim al carrer, i fem pos- ment d’entre 600 i 900 euros en les mesos de lluita: 25.000 signatures, dicats van xifrar-lo en un 70% de de criminalització per part del PP i
sible amb la nostra mobilització, en primeres matrícules. En el cas de les concentracions diverses... i final- mitjana. dels mitjans de comunicació afins,
desobediència civil, que banquers, fi- segones i terceres matrícules seran ment van decidir anar tres dies a la En qualsevol cas, milers de perso- titllant els estudiants de violents,
nancers, executius, rics i la classe em- preus molt més elevats, arribant a vaga, el 8, 9 i 10 de maig, per la re- nes es van manifestar a Catalunya quan la única violència registrada
presarial, igual que la classe política, duplicar-se i triplicar-se els preus de tirada de les tres mesures que can- contra la tisorada a l’ensenyament. va ser l’agressió de la Cap de gabi-
siguin duts davant la justícia perquè la primera matriculació. vien el model educatiu de els escoles L’èxit de la vaga va omplir Barcelo- net d’en Bosch, Ana María Rodrí-
se’ls faci pagar la crisi, les conseqüèn- El seguiment de la vaga va ser im- bressol públiques de Barcelona: na amb una veritable marea groga, guez Arbona, contra els estudiants.
cies de la qual tan negatives estan sent portant en diverses facultats però hi - No a la disminució del suport edu- i també es van fer manifestacions a Una mostra més dels potents llaços
per a la societat en general i per a les va haver una disminució de partici- catiu: No menys personal a les aules. Lleida, Girona, Tortosa i Tarragona. existents entre el poder i la majoria
classes populars en particular. pació respecte la protesta del 29 de Si a l’atenció de qualitat i atenció in- Unes 50.000 persones es van mani- dels mitjans de comunicació. CGT
Rescatem els deutes del poble. Impe- febrer, malgrat això la manifestació dividualitzada al màxim en els mo- festar a Barcelona pel matí, i en les Balears va fer públic un comunicat
dim els desnonaments. Les seves cri- de Barcelona va ser massiva. En un ments de cura. manifestacions de la tarda unes 5000 de suport i contra la criminalització
sis no les hem de pagar. context enrarit per l’ocupació poli- - No a la gestió externa: No a a Tarragona, més de 2000 a Lleida, dels estudiants.
12 Juny de 2012

14. TREBALL-ECONOMIA
Breus sindicals
Declarat nul a decidir el nou comitè d’empresa de
Cacaolat i ha desbancat a UGT. La
l’acomiadament de CGT ha aconseguit quatre membres,
Charo Luchena mentre que UGT i CCOO han aconse-
guit altres tres representants cadascun
El jutjat social nº 3 de Sabadell va es- i els tres membres restants són inde-
timar nul l’acomiadament de la nostra pendents. Fins al moment, UGT tenia
companya Charo Luchena, que haurà la majoria en el comitè amb set repre-
de ser readmesa per part de Nidec sentants, mentre que CC.OO. comp-
Motors (Santa Perpètua de la Mogo- tava amb quatre i els dos membres
da), empresa dedicada a la fabricació restants eren independents.
de components elèctrics i electrònics En les eleccions sindicals realitzades a
per a la industria de l’automòbil. La la Diputació de Lleida, la CGT ha es-
sentencia confirma la repressió i per- tat el sindicat més votat i ha posat fi a
secució sindical com a motius del seu l’anterior majoria absoluta de CCOO.
acomiadament. La CGT ha passat de 3 a 5 delegats,
Els fets van ocórrer el passat 17 CCOO n’ha tret 5, UGT 2 i CSIF 1.
d’Octubre de 2011, a les 5.30h, quan A la Companyia Logística
es van presentar el Director de Pro- d’Hidrocarburs (CLH) de Tarragona,
ducció i la Directora de RRHH per la CGT ha obtingut els tres delegats
a lliurar-li la carta d’acomiadament. que s’escollien.
La Direcció va trucar als Mossos CGT guanya les eleccions al Comitè
d’Esquadra perquè “convidessin” a la d’Empresa de PDI laboral de la Uni-
companya a abandonar l’empresa sota La Inspecció de Treball una vega- darrers dos anys. També denunciaven que aquest any compleix 90 anys, vul- versitat de Barcelona, aconseguint 9
amenaça de posar-li una denúncia pel da investigats els fets denunciats per que en aquestes “retallades” la direc- neren els pactes i acords signats amb delegades. La resta del comitè queda
penal. CGT resol aixecar Acta d’Infracció i ció de FGC hagi eliminat millores els treballadors i davant la Generalitat repartit així: CCOO 6, UGT 5, CSI-F
Els motius que va al•legar l’empresa sancionar amb una multa de 6250€ a socials destacades que s’incloïen al al desembre de 2009 i juliol de 2011. 5 i CSC 2.
eren “baixa productivitat”, “desobe- l’Institut per no informar a la repre- conveni col•lectiu com les ajudes als Si a això hi afegim els resultats de les
diència”, “indisciplina”. Mentida, eleccions al PAS laboral i funcionari
mentida i mentida. L’acomiadament
sentació sindical des de l’any 2007 de treballadors amb discapacitat física o 770 professors i PDI funcionari realitzades al maig/
les hores extraordinàries realitzades. psíquica.
va ser a causa de l’enèrgica activitat La Direcció de l’Institut, recorre l’Acta Finalment però, després de les jor- interins no tindran juny de 2011, la representativitat ac-
sindical i social desenvolupada tant en de de Infracció al Departament de Tre- nades de vaga del 10 i 11 de maig, plaça el curs vinent tual a la Universitat de Barcelona és
el si de l’empresa, com en els movi- ball que a l’abril del 2010 resol con- es va arribar a un preacord entre els la següent, en funció de la composició
ments socials, que ha exercit des de la firmar l’Acta d’Infracció reduint això sindicats i l’empresa, ratificat en re- El Departament d’Ensenyament de la de tots els òrgans de representació sin-
legalitat, el respecte i l’interès de tots si la sanció a 3126€. De nou l’Institut ferèndum per la plantilla, i es va a des- Generalitat va ampliar fins a 770 la dical a la UB:
i totes les treballadores. La companya a través del gabinet jurídic Cuatre- convocar finalment la convocatòria de xifra de professors interins que hau- Comitè PAS: CAU 7, CCOO 8, CGT
no només està en la Secretaria d’Acció cases (sobre el qual es desconeix el vaga per a la resta de dies, així com ran d’esperar a cobrir alguna subs- 5, UGT 3. Total 23.
Social de la CGT del Vallés Oriental, cost econòmic del mateix, encara que la manifestació prevista per al 24 de titució per tenir feina. La consellera Comitè PDI: CCOO 6, CGT 9, CSC
també està implicada en el 15M. és dels més cars de l’estat) interposa maig. El preacord va ser signat per d’Ensenyament, Irene Rigau, justifica 2, CSIF 5, UGT 5. Total 27
Volem expressar la nostra indigna- recurs contenciós-administratiu. El ju- tots els sindicats que formen part del la retallada en professorat per la dis- Junta PAS: CCOO 11, CGT 4, UGT
ció, malestar i rebuig al terrorisme 8. Total 23
tjat Contenciós-Administratiu núm. 9 Comitè i permetia retornar la negocia- minució de població.
empresarial i institucional creixent, Junta PDI: CCOO 12, CSC 3, CSIF 7,
en sentència ferma confirmava el pas- ció a la mesa del conveni, amb la ga- Una xifra més que ha irritat els sin-
que intenta fer callar qualsevol veu UGT 3. Total 25
sat mes de maig la sanció imposada de rantia de què els acords a que s’arribi dicats del sector, que lamenten que
crítica davant l’actual situació de re- Total membres a 23 maig 2012: CAU
3126€ a l’Institut. en aquest marc entre empresa i treba- l’educació pública vagi perdent re-
culada en drets socials i laborals que 7 (7,14%), CCOO 37 (37,76%), CGT
Més de 3 anys ha trigat la justícia a lladors seran respectats. A més, desta- cursos per totes bandes, tot i que hi
estem vivint la classe treballadora, i 18 (18,37%), CSC 5 (5,10%), CSIF
sancionar a la política d’obscurantisme ca que s’ha pactat fer un pla de millora haurà 15.000 alumnes nous. Amb
ens comprometem a seguir lluitant per 12 (12,24%), UGT 19 (19,39%). To-
que realitzen els gestors de Parcs / estalvi conjunt que permeti ajustar aquestes noves retallades el pròxim
a aconseguir un repartiment més equi- tal 98.
i Jardins. El procés judicial per els pressupostos de 2012 perquè quan curs escolar hi haurà entre 2.270 i
tatiu del treball i de la riquesa, per una
l’incompliment de la llei suposarà un el marc legal ho permeti es pugui par- 3.000 professors menys en els cen-
societat més justa.
Durant més de 200 s’han portat a ter-
cost de 3126€ dels pressupostos de lar de factors retributius. tres públics i de nou es carrega el Protestes per
Parcs i Jardins en una multa i un sens pes de la crisi en el professorat, a l’acomiadament de 5
me accions de suport en forma de ma-
nifestacions, performance i concentra-
fi de diners més en els cost del super- Vaga indefinida dels base de retallades i de desmantellar
treballadors del Club
gabinet jurídic, Cuatrecases, que Parcs l’ensenyament públic”.
cions. Charo ens ha demostrat a totes
i Jardins utilitza per a defensar els seus treballadors de Derbi A causa de les retallades, en el cas Natació Terrassa
que lluitant es pot aconseguir, Charo
incompliment de les lleis. d’infantil i de primària, les escoles
ens ha demostrat que amb la unió i el Els treballadors de la fàbrica de Der-
suport mutu es pot, però Charo ens ha d’una línia tindran el curs vinent un El passat 17 de maig l’empresa va fer
Secció Sindical CGT Parcs i Jardins bi de Martorelles (Vallès Oriental) efectiu l’acomiadament de 5 treba-
ensenyat, sobre totes les coses, a no professor menys; els de dues línies,
de Barcelona van iniciar el 17 de maig una vaga lladors al•legant raons econòmiques,
resignar-nos... 1,5 menys i els de tres línies, dos pro-
indefinida després que la direcció no
Volem agrair a totes i tots la solidaritat fessors menys. pel mòdic preu de 20 dies per any
ha informat sobre els possibles inver-
mostrada amb la companya, reconèi- Vaga als Ferrocarrils sors industrials a la planta i tampoc
La Generalitat també va anunciar que treballat fins a un màxim de 12 men-
no es cobriran les 1.480 jubilacions sualitats, agafant-se a la nova reforma
xer a tothom el suport mostrat i fer-la de la Generalitat ha obert les negociacions per resol-
que es preveuen durant tot el 2012, laboral.
vostra aquesta sentència. dre el futur de la plantilla. La vaga
a més d’aquests 770 interins que no El Club Natació Terrassa va anunciar
Les assemblees de treballadors /es va començar sent de 5 hores per torn,
Federació Comarcal CGT Vallès tindran plaça. A tot això, els sindicats al comitè d’empresa diverses mesu-
dels FGC van decidir anar a la vaga per passar a ser total al cap d’una se-
Oriental hi afegeixen que l’arribada de 15.000 res a aplicar: No renovació del Pacte
els dies 10, 11, 23, 24 i 25 de maig, tmana, fins que la direcció s’assegui
alumnes faria necessària l’entrada d’Empresa (Pacte de Millora); tornar
i els dies 11, 12 i 13 de juny, en de- a parlar amb els treballadors. També
de 1.450 professors. Els seus càlculs al Conveni de Clubs de Natació de
Multa de 3126 euros fensa del conveni col•lectiu i en con- s’han portat a terme diverses accions
són, per tant, que el govern, al•legant Catalunya en tots els aspectes,; in-
a Parcs i Jardins tra de les retallades socials i salarials, de protesta.
motius econòmics, s’estalviarà 3.700 complir el document addicional al
convocada per CGT, CCOO, UGT i A la fàbrica vallesana hi treballen més
de Barcelona per SEMAF. Els sindicats denunciaven de 150 persones. Ja fa un any que Pia-
professors. Pacte d’Empresa 2010-2011 que obli-
no informar sobre que l’administració catalana no tenia ggio, la multinacional italiana propie- gava a afegir un 0,4% a les taules de-
les hores extres i cap voluntat negociadora davant la tària de Derbi, va anunciar la intenció Bons resultats de finitives del 2011; acords individuals
amb 5 treballadors majors de 60 anys
prolongacions de
negociació del conveni col•lectiu i de marxar del Principat i es va donar CGT a les eleccions mitjançant prejubilacions pactades; i
l’aplicació de les mesures de retallades de marge fins al proper juliol per tro-
jornada previstes al Parlament de Catalunya, bar una sortida a les instal•lacions i
sindicals de Cacaolat, reducció de la plantilla en un 5%, fet
que són les causes de l’actual conflicte els treballadors. La plantilla denuncia Diputació de Lleida, que comporta. A més ha de fer front a
una despesa de 200.000 € a la Segu-
Al gener del 2009 després de múltiples laboral. Rebutjaven la nova retallada que Piaggio portarà la producció de Universitat de
sol•licituds de peticions d’informació del 3% del salari de la plantilla plan- Martorelles a una planta italiana, mal- retat Social, fruit d’una Inspecció que
i davant l’actitud obscurantista de la tejada pel govern de la Generalitat i grat que la fàbrica catalana és econò-
Barcelona i CLH varen tenir l’any passat.
Direcció de l’Institut que es nega a que, com a empresa pública, també els micament viable, té un bon nivell de Tarragona Per fer front a aquest conjunt
informar de les hores extres i prolon- afecta. Una retallada salarial que se producció i compta amb uns costos de d’imposicions el comitè d’empresa
gacions de jornada que es realitzen sumava al 5% que l’empresa ja els va mà d’obra “més continguts” que els CGT, que no s’havia presentat en les va convocar concentracions a les por-
des de l’any 2007 la CGT presentava aplicar el 2010 més la congelació dels italians. El comitè insisteix també que últimes eleccions, ha guanyat els co- tes de les instal•lacions del club els
una denúncia a Inspecció de Treball. sous que se’ls aplica també aquest els plans de deslocalització de Derbi, micis sindicals que s’han celebrat per dies 20 i 26 de maig.
Juny de 2012 13

15. TREBALL-ECONOMIA
> EINES DE DEFENSA JURÍDICA
Els aturats que no signin
a l’INEM estan en risc de
perdre l’assistència sanitària
ran de mostrar la seva documentació
Àlex Tisminetzky, advocat
administrativa com a requisit previ
laboralista especialitzat en
Seguretat Social
per a poder accedir a l’assistència
sanitària.
Aplicació en debat
Q ue no escandalitzi quasi a nin-
gú només s’explica perquè
l’estómac dels ciutadans s’està acos-
per les competències
autonòmiques
tumant a les continues polítiques de
retallades de l’executiu espanyol. L’aplicació als Països Catalans de la
I és que, enmig dels milionaris res- norma estatal aprovada per l’executiu
cats bancaris, el proper 1 de setembre de Rajoy compta encara amb un grau
entrarà en vigor el Real Decret-Lley d’incertesa a causa de les competèn-
16/2012, capgirant un dret que sem- cies d’algunes Comunitats Autòno-
blava fins ara tant nostre com intoca- mes, sobretot al Principat. Així, el
ble, l’assistència sanitària gratuïta i propi Estatut de Catalunya estableix
universal, i que era reconeguda legal- literalment el dret a l’assistència
ment fins ara al conjunt de la societat. sanitària universal i gratuïta, i s’ha
Però passat el proper estiu un nom- desenvolupat amb una normativa
brós col•lectiu de persones es poden que faria impossible teòricament cap
veure fora d’aquesta assistència sa- exclusió com les determinades en la
nitària. A la premsa s’ha remarcat el normativa espanyola, fet que ha cau-
greu cas dels treballadors immigrants sat algunes declaracions públiques
sense permís de residència, però del de dirigents convergents en aquest
redactat de la nova norma es des- sentit.
prèn que molts altres col•lectius de Però aquest fet en cap cas pot assu-
ciutadans de l’Estat espanyol poden mir-se com a obstacle per
treball. Amb un atur juvenil que su- més amb la nova normativa podrien a la normativa espanyola.
perdre aquest dret que fins ara era
pera en les xifres oficials el 50%, sal- restar fora si no treballen, i tenien Primerament perquè serà
universal.
ta a la vista que els afectats són molts, assistència sanitària només per ser aplicable probablement
El món torna a girar-se al revés, quan
i en seran encara més, si no canvien les esposes d’un treballador i s’han de forma directa pels go-
més i més persones tenen menys
molt les coses. divorciat sense cap compensació per verns autonòmics “popu-
diners, el govern espanyol imposa
la salut per uns pocs, obrint la veda Alhora, la reforma pot afectar l’ampli part del seu ex marit. lars” de les Illes Balears
a deixar cada vegada més i més col•lectiu de treballadors aturats, que i el País Valencià (a pesar
col•lectius fora d’una assistència, fins si no signen cada vegada que els citi Treballadors de comptar amb compe-
ara pública, i cada vegada menys uni- l’INEM (a pesar de no percebre cap immigrants sense tències en la matèria).
versal. En aquesta primera reforma prestació) es considera que no estan I en segon lloc s’ha de
n’exclouran ni en situació permís de residència recordar que és l’Estat
uns quants, “Si un aturat ja ha esgotat “assimilada a espanyol el que aporta
l’alta”, i per Un cas més publicitat mediàtica- els ingressos per a poder
en les pro- la seva prestació, i
peres de ben tant podrien ment, tot i no menys escandalós, és fora l’assistència, per exemple, en portar a terme les despeses en assis-
segur que en
desesperat per la manca de restar fora de l’exclusió dels estrangers procedents tència sanitària, també a Catalunya, i
casos tan dramàtics de tuberculosis,
seran més. possibilitat de trobar feina l’assistència de països no comunitaris, persones SIDA, diabetis o anèmia, entre molts la quantia de les aportacions es cal-
sanitària uni- que si han complert 18 anys i resten culen segons els beneficiaris que cal-
Així ho de- deixa d’anar a “firmar”, d’altres.
nuncia, en- versal. En en situació administrativa irregular cula l’Estat que atendrà la Comunitat
podria perdre Els analistes ja han destacat que un
tre d’altres resum, si un deixen de tenir el dret a l’assistència Autònoma. Si l’executiu espanyol
primer efecte de la norma serà el
experts, el l’assistència sanitària” t r e b a l l a d o r sanitària.
col•lapse de les urgències, atenent
cada vegada aporta menys ingressos
darrer i con- aturat ja ha Aquesta dràstica exclusió afectarà a l’executiu d’en Mas, argumentant
a que un col•lectiu important de que està prestant assistència a més
tundent informe de l’Associació per esgotat la seva prestació i tots els també a aquelles persones que patint
persones només podran accedir a persones de les que li correspon, es
a les Nacions Unides de l’Estat es- possibles subsidis, i desesperat per aquesta situació irregular fins ara te-
la manca de cap possibilitat de tro- nien tarja sanitària, o a persones que l’assistència sanitària per aquesta via, pot arribar fàcilment a concloure
panyol (ANUE).
bar feina per la via de l’INEM, deixa tot i estar en situació regular fins al a pesar de patir patologies cròniques que el govern de CiU en poc temps
d’anar a “firmar” cada vegada que és moment vegin denegat el permís de o necessitar revisions mèdiques regu- “assumirà” les ordres de Madrid, i
Ciutadans de l’Estat lars. Alhora, tots els ciutadans podran es veurà “obligat” (oh, un cop més,
requerit per l’administració, podria residència, normalment per haver es-
espanyol aturats perdre fins i tot l’assistència sanitària. gotat les prestacions d’atur i no haver comprovar com a partir de l’aplicació contra el seu esperit tant “social”) a
majors de 26 anys Aquesta situació no és gens hipotèti- trobat feina. de la norma, totes les persones hau- aplicar una nova i dràstica retallada.
ca, en un context de més d’1 milió
Semblava impossible, però el go- d’aturats als Països Catalans, mentre
vern del Partit Popular ha trencat el que a l’Estat espanyol prop de 2,5 mi- Dret únicament en Més informació:
principi d’assistència sanitària i salut lions de persones estan aturades sen- cas d’urgència
per a tots els ciutadans de l’Estat es- se percebre cap prestació ni subsidi.
Informe de l’Associació per a les Nacions Uni-
panyol, fins i tot pels “nacionals del Finalment, aquesta reforma pot afec- Per a tots aquests col•lectius la llei
Regne”. Els col•lectius que es poden tar (com és dra- únicament pre-
des de l’Estat espanyol (ANUE): http://www.
veure afectats són variats, però amb màtic costum “Els primers afectats veu la possibili- anue.org/castellano/index.htm
l’element comú de la precarietat la- en les darreres serien joves majors de tat d’assistència
boral. reformes) espe- sanitària en cas BOE: Real Decreto-ley 16/2012 de 20 de Abril,
Els primers afectats serien els es- cialment a les 26 anys, que no hagin d’urgència per ”de medidas urgentes para garantizar la sos-
tudiants universitaris majors de 26 dones, no només encara aconseguit el malaltia greu o tenibilidad del Sistema Nacional de Salud y
anys, que no s’hagin incorporat en- per ser les més seu primer treball” accident, sense mejorar la calidad y seguridad de sus presta-
cara al mercat laboral, i en conjunt precàries entre poder accedir a
tots els joves que en aquesta edat no les precàries, i les que compten amb cap seguiment mèdic regular que no ciones”
hagin encara aconseguit el seu primer les taxes més altes d’atur, sinó que a es consideri “urgent”. Es deixa doncs
14 Juny de 2012

16. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Tema del mes
Protesta i excepció
Llibertat, legitimitat, estat i violència
Gerardo Pisarello i
els atemptats a l’autoritat per a inculpar
Jaume Asens a prop de 200 persones que van partici-
par en les protestes. I no només això. Els
diversos detinguts durant els piquets del
matí a Barcelona van ser empresonats
E l desenvolupament de pràc-
tiques i mesures legislati-
ves criminalitzadores de la pro-
com bocs expiatoris, en una decisió més
mediàtica que judicial, pels incidents oco-
rreguts durant la tarda. I això en aplicació
testa apuntala l’aposta punitiva
d’una doctrina preventiva insòlita: la seva
del règim. Malgrat les retalla-
hipotètica reincidència en altres cites de
des, el múscul policial i judicial
risc.
no sembla reduir-se. Quin serà
En el fons, la nova croada punitiva tanca
l’espai del dret, quin model
una bona dosi de cinisme. Intensificar
d’Estat en resultarà, com recu-
la vigilància sobre manifestants i exigir-
perar els drets socials i polítics
los anar a cara descoberta resulta una
arravassats i assolir nous es-
proposta hipòcrita en boca de qui han
pais per a la política dels i les
boicotejat de forma constant els controls
de baix?
garantistes sobre les forces de segure-
L’exageració i distorsió dels disturbis
tat, des de l’existència de càmeres en
produïts durant la vaga general del 29M
les comissaries, fins al deure dels anti-
tenia un objectiu clar: deixar lliure el
disturbis a anar identificats durant les
camp per a exigir mesures d’excepció
manifestacions. O de qui emparen i, fins i
en defensa de la “pau social”. La gra- tot, indulten els actes de violència policial
vetat dels fets es va exaltar al màxim o es neguen a prohibir, en totes les cir-
perquè d’això depenia el grau de perill cumstàncies, l’ús de bales de goma con-
de l’emergència i el corresponent poder tra ciutadans. I més quan, amb la recent
del repressor. En efecte, el Govern del mort d’un jove a Bilbao pel tret de bala
PP en el conjunt de l’Estat espanyol i la restricció del dret de reunió, la pro- nitoratge policial de les xarxes socials. la resistència pacífica i passiva –caracte- de goma d’un ertaintza, s’ha comprovat,
el de CiU a Catalunya van reaccionar, hibició d’ocultar-se el rostre en ma- Aquesta deriva autoritària no és del tot rística del 15M– en el delicte d’atemptat altra vegada, la seva evident perillositat
de forma fulminant, amb una bateria de nifestacions, el foment de la delació nova. Forma part d’un populisme punitiu contra l’autoritat amb elevades penes i la dificultat per a investigar quin agent
mesures per a elevar el llistó repres- ciutadana dels “antisistema” mitjançant que ha acompanyat el desmantellament de presó. El comissari antidisturbis dels prem, o quan, el gallet.
siu enfront de la creixent resistència webs, l’ampliació de conductes cons- de l’anomenat Estat de benestar i que Mossos ho reconeixia sense dissimular
ciutadana a les retallades de drets. titutives d’atemptat contra l’autoritat, s’ha intensificat amb l’esclat de la crisi en el recent programa Salvados a La
Entre elles s’inclouen l’exigència de l’assimilació de les protestes a conduc- financera actual. A menor Estat social, Sexta: “La resistència pacífica és vio-
Tractats com enemics
major contundència policial i judicial, tes terroristes o prototerroristes i el mo- major Estat policial. Tampoc és innocent. lència” i si ara “Ghandi estigués a plaça
En aquest context, les propostes de
Com diferents organitzacions judicials Catalunya hagués estat detingut”. Un
mà “dura” estan condemnades a crear
han assenyalat, si en veritat el Govern avís a navegants. Des d’aquesta òp-
major tensió social, en un camí creixent
volgués fer front al fenomen de la violèn- tica de la por, tampoc resulta estrany
cap a la militarització de l’espai públic. I
cia urbana, ja compta amb instruments que s’assenyali a grups antisistema
cap a l’expansió d’un dret penal polític
suficients per a fer-ho. D’una severitat integrats cada vegada més per “estran-
per als activistes, tractats ja directament
sens dubte excessiva i sense parangó gers”. O s’arremeti, sota l’acusació de
com “enemics”, tal com els va qualificar
a Europa. De fet, part de les mesures “connivència amb la violència”, contra
el cap de la Policia a València. Escenaris
exigides ja van ser aprovades en l’any intel•lectuals, polítics o qualsevol que
i llenguatge de conflicte bèl•lic que poden
2000, de la mà del ministre Acebes, i els vegi amb “simpatia” i s’atreveixi a
evocar situacions normals fa 40 anys, en
posades en pràctica de forma especial- dubtar de la professionalitat policial.
ple règim franquista, però haurien d’estar
ment intensa a Euskadi. Aquesta caracterització de “l’enemic” i
bandejats de qualsevol règim que es
El propòsit de fons sembla un altre: els seus còmplices sembla inspirada en pretengui mínimament democràtic. És
reinstal•lar, com ha declarat el conseller les pràctiques inquisitorials de McCarthy més, en un context d’exclusió i precarit-
Puig, “la por al sistema” a través de mi- en els anys 50. Llavors, com ara amb la zació galopant, els poders públics hau-
tjans punitius que permetin plantar cara violència, la “connivència amb el règim rien d’anar en la direcció contrària. Ser
a les noves formes de protesta aparegu- soviètic” i la identificació amb un “ene- respectuosos amb el dret de crítica i de
des en l’últim any. No és altre el sentit mic exterior de la pàtria” era la consig- manifestació de la ciutadania, sobretot
que cap atribuir a la pretensió d’incloure na utilitzada contra els opositors per a d’aquells grups que menys veu tenen en
instaurar un clima de caça “de bruixes”. l’espai públic. I amb més raó respecte de
Els discursos tenen idèntica estructura: drets específics com el de vaga, que no
s’al•lega una “emergència”, com una en va gaudeix de major protecció consti-
amenaça, per a eliminar qualsevol obs- tucional que la llibertat d’empresa o, en
tacle al poder punitiu que es presenta algunes circumstàncies, la llibertat de
com l’única solució per a neutralitzar-lo. circulació.
Existeixen altres raons. Sobredimensio- Les propostes del PP i de CiU expressen
nar un tipus determinat de violència re- un intent clar de criminalitzar el malestar
sulta una estratègia eficaç per a minimit- en temps de crisi i s’emmarquen en una
zar o ocultar altres que estan en l’origen lògica d’excepció, pròpia del dret penal
de protestes com la de la vaga general. de l’enemic. De dur-se endavant, només
La valoració dels fets s’inverteix per com- deslegitimaran més les seves polítiques,
plet i serveix de coartada per a encobrir amenaçaran la cohesió social i augmen-
els propis excessos. Bona part de la vio- taran la sensació de bloqueig de les vies
lència produïda el 29M, per exemple, va institucionals de crítica. Enfront de l’ús
tenir a veure amb actuacions contra els demagògic del discurs securitari només
treballadors i les persones que es ma- hi ha una resposta: guanyar el carrer,
nifestaven. Només a Barcelona es van contra la por, i exigir la seguretat en el
recollir desenes de denúncies per coac- respecte als drets civils, polítics i socials
cions empresarials, que bé podrien ser de tota la població. Per la llibertat.
constitutives de delicte contra la lliber-
tat sindical. La brutalitat policial, per la * Gerardo Pisarello i Jaume
seva banda, va deixar un saldo de més Asens són advocats i autors del
de cent ferits, algunes de gravetat. En llibre “No hay derecho(s): la ile-
canvi, s’han utilitzat de manera abusiva galidad del poder en tiempo de
tipus penals com els desordres públics o crisis”
Juny de 2012 15

17. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN
Parlem Bernat Muniesa, histori
“Estem vivim sota un f
Vila Capdevila. co des del rectorat al carrer. Policies
Txema Bofill,
txemabo@gmail.com dins les aules, professors negant-se a
Amb la col·laboració de Pep Cara - Quina ha estat la teva evolu- fer classe, estudiants manifestant-se
ció i la teva militància política? per la Gran Via. El 1966 es va anunciar
- Als anys seixanta, quan vaig acabar la projecció d’un film de Luís Buñuel a
el servei militar, l’espai anarquista era la Facultat de Ciències Econòmiques
Bernat Muniesa (Barcelona,
molt difícil de trobar. Dos amics i jo vam (Viridiana, em sembla recordar). Fou
1942). Historiador, sociòleg i
ingressar al PSUC, clandestí natural- prohibit a darrera hora pel governador:
escriptor. Especialista en la
ment, en una cèl•lula d’una quinzena de aleshores un mínim de mil estudiants
nostra història dels segles XIX
persones. L’estància al PSUC va durar ens vam manifestar des de Pedralbes
i XX. Ha publicat catorze llibres
poc, dos anys, i va finalitzar quan, un fins la Gran Via.
i n’ha prologat molts d’altres,
tant d’història com de literatu- dia, a la cèl•lula va esclatar la indigna-
ra. És un gran difusor de les ció davant l’ordre de Santiago Carrillo - Quan et vas afiliar a la CNT?
de lluitar per la «reconciliació nacional». - El 1977, al setembre, em vaig afiliar
idees i les gestes anarquistes
Jo era molt jove, però hi havia gent més a la CNT del carrer Princesa (Barcelo-
arreu de l’Estat espanyol en
gran. Recordo a l’advocat August Gil na), llavors ja era professor ajudant a
ateneus, sindicats i universi-
Matamala indignat dient: «Reconcilia- la Universitat. Vaig entrar a través del
tats.
ció nacional? Però si les presons estan professor Antoni Jutglar, jo era deixeble
Bernat és un membre destacat
plenes i ens torturen i afusellen!” Poc seu. Després hi va haver els problemes
de l’Ateneu Enciclopèdic Po-
després van fer una purga i alguns vam interns de la CNT ja en la Transacció
pular. Ha perseverat en la lluita
ser expulsats per trotskistes (jo, since- política i la meva filiació es va perdre,
per tal d’obtenir un local digne
rament, aleshores no sabia que era el però no la meva adscripció als movi-
per aquest ateneu i el seu cen-
trotskisme). ments llibertaris.
tre de documentació, junt amb
en Toni Castells, el Manel Aisa,
- Com vas esdevenir anarquis- - Quins són els llibres, profes-
l’Adolf Castaños, i d’altres.
ta? sors, persones, que més t’han
En l’entrevista ens assaben-
tem del motiu pel qual dedica - Vaig començar a estudiar la primera marcat?
carrera, enginyeria industrial, que no - Al marge de l’ambient familiar, en
els seus llibres als seus fami-
vaig acabar. Aleshores militava al Sindi- l’àmbit de les persones voldria desta-
liars: formen part dels milers
cat Democràtic d’Estudiants (SDEUB), car les següents: els esmentats Antoni
d’herois anònims, de les víc-
clandestí. Vaig anar a Madrid diverses Jutglar (mort) i Pepe Martínez Guerri-
times del genocidi franquista,
vegades per reunions clandestines cabeitia (mort), l’August Gil Matamala
dels grans oblidats pels histo-
amb sindicalistes antifranquistes. En (advocat), el Luis Andrés Edo (mort), el
riadors del poder i per la me-
aquest espai coincidíem estudiants Francesc Espinet (company de lluites,
mòria democràtica.
anarquistes, comunistes i catòlics del àcrata), el Josep de Cabo (mort, un
FOC (Front Obrer Català). Jo ja estava àcrata «natural», stirneà, gravador de des sobre l’ateneisme, amb la idea de No va funcionar. En el procés actual
en l’àmbit llibertari dins del sindicat. A professió), el Tew Bunag (taoísta thai- fer un llibre sobre el seu significat his- hem mogut a diverses persones, entre
- D’on prové el nom Muniesa?
més, feia, amb altres dos companys, landés), la Isabel de Cabo (professora toriccultural. ells, el director general de Cultura, Alay.
- De l’Aragó. A Terol hi ha dos pobles
de corresponsal estudiantil de l’editorial i iniciada en el taoísme). En quant als La situació està com està.
amb aquest nom: Muniesa i Casas de
anarquista Ruedo Ibérico: recollíem ma- autors de llibres: d’Homer especialment - A quines revistes o mass me-
Muniesa. El meus avis paterns eren
terial clandestí que després portàvem a l’Odisea, de Montaigne, els Assajos, de dia participes? - A la Universitat, com està la
aragonesos.
París, a l’editorial dirigida per Pepe Mar- La Boétie, La servitud voluntària, de - A la Solidaridad Obrera de la CNT-Joa- situació dels historiadors lli-
tínez Guerricabeitia. En aquest lloc vam Maquiavel, El Príncep, de Kropotkin, quim Costa, a les publicacions que ha bertaris i crítics amb el poder?
- Quins són els fets impor-
conèixer personalment el Joan Garcia La conquesta del pa, de Proudhon, fet l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Jo ha- Us tenen marginats?
tants, formatius en la teva
Oliver i l’Enrique Líster. El primer ens va ¿Què és la propietat?, de Dostoievski, via estat cridat a TV3 diverses vegades - Això ha quedat enrere. Després del
vida?
causar una notable impressió; el segon, Els germans Karamazov, de Tolstoi, amb Manuel Delgado, Baltasar Porcel, franquisme, els «comunistes», és a dir,
- Sóc membre d’una família anarquista.
no: va intentar manipular-nos perquè li Guerra i Pau, de Miguel de Unamuno, Ainaud de Lasarte, José Agustín Goyti- els carrillistes i companyia van intentar
El meu avi, ferroviari aragonès, fou de Del sentimiento trágico de la vida, de
muntéssim a Barcelona una cèl•lula del so, etc. Finalment, fa uns quatre anys controlar la Universitat, ocupant càrrecs
la CNT. També el meu pare i els seus Pío Baroja, La busca, de León Felipe,
PCOE, dissidència del PCE-PSUC, del vaig ser vetat, ja que a Catalunya Ràdio de poder, com sempre, i després fent
germans. Després de la Guerra Civil, Poemas, d’Albert Camus, L’home Re-
qual havia estat expulsat per Santiago vaig fer unes crítiques a la Televisió de purgues. Jo mateix, entre altres, vaig
l’avi fou condemnat a mort per ha- bel, La peste, etc., d’Stefan Zweig, No-
Carrillo. Nosaltres vam continuar anant Catalunya, en fi. Tant se me’n dóna. Ara sofrir les seves pressions de «comis-
ver requisat aliments d’estraperlo per a Ruedo i el 1973, jo anava sol amb una ticias de nuestro tiempo. En l’àmbit del ni tinc televisor. La revista Catalunya, la saris polítics» que van intentar àdhuc
distribuir-los a través de la CNT a gent cartera amb documents quan la Guàrdia cine, Chaplin —el més gran— també els conec de les vegades que he estat a la suprimir la «llibertat de càtedra», es-
necessitada. Va romandre dotze anys civil de la duana va obrir l’esmentada films de Sica, de Monicelli, de Germi, pecialment a Barcelona i Madrid. Avui
CGT a Via Laietana i a Cornellà, podria
a la presó. El meu pare va anar a pa- cartera. Vaig anar a parar a la caserna de Visconti, de Pasolini, d’Eisenstein, ser aviat un punt de referència per revi- la universitat està individualitzada i
rar al camp de concentració d’Argelers de la Guàrdia civil, on vaig romandre d’Huston, de Kazan, de Kurosawa, de talitzar l’anarcosindicalisme i col•laborar cadascú s’ocupa de les seves classes
(França). Per mi va ser important poder tres dies. Em van torturar i vaig sortir Redford, d’Scorsese, de Fernán-Gómez en la reconstrucció del moviment obrer. i investigacions. El descrèdit dels «co-
estudiar el batxillerat en temps molt amb el cos «negre» dels cops (a la cara i de Berlanga. De persones de la meva munistes» ha estat total i a les classes
difícils, i després fer sociologia (llicen- no). I d’allà, al Palau de Justícia, on el generació, voldria citar dos amics artis- - Des de quan estàs implicat no hi ha cap problema, ni marginacions.
ciatura a Deusto-Bilbao) i el doctorat en jutge va dictaminar presó a la Model. tes de la pintura, el Carlos Mensa (mort) en la lluita per aconseguir la Cadascú va a la seva. Respecte els
Història Contemporània a la Universitat Entre deu i onze mesos vaig ser-hi. i el Miquel Vilà. restitució històrica del local àcrates, hi ha un parell de companys
de Barcelona. Altres fets importants espoliat a l’Ateneu Enciclopè- dins la Facultat.
ja aniran sortint. Vivíem aleshores al - Com valores les lluites estu- - Què escrius o investigues dic Popular?
Raval, carrer Ferlandina, on vaig tenir diantils contra la Dictadura? ara? - Sí, ja fa temps, quan era a la Casa de - Com és la teva relació amb
notícia, per primera vegada, de la per- - Durant aquells anys el moviment es- - Actualment finalitzo una biografia Caritat, amb aquell amic que li deien el els estudiants?
sonalitat del Quico Sabaté, el qual ac- tudiantil fou la primera trinxera contra novel•lada, Mujer rota, sobre una llui- Chato, i que després va deixar-ho estar. - Extraordinària. Per les meves aules
tuava com guerriller anarquista a Barce- la dictadura franquista: manifestacions, tadora antifranquista en la Guerra Civil: I més tard amb els companys actuals: han passat uns deu mil estudiants. En
lona i precisament s’amagava al Raval ocupacions de l’Edifici Històric de la Matilde Landa, que va dirigir el Socorro es van recollir signatures a la Universi- diverses enquestes em van escollir com
(carrer de la Lluna, etc.). El meu pare plaça Universitat, abans que el movi- Rojo a Madrid. També faig un volum de tat i a les xarxes socials, i vam enviar la un dels millors professors. Alguns d’ells
va explicar-me qui era Sabaté, i també ment obrer iniciés la seva marxa. Re- relats breus, el tinc quasi acabat. I, unes petició a l’aleshores conseller Joan Ma- m’han enregistrat en diverses entrevis-
Josep Lluís Facerias i, després, Ramon cordo que es va llançar un bust de Fran- memòries (Disturbios), on acumulo da- nel Tresserres (Esquerra Republicana). tes.
16 Juny de 2011

18. NAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
m amb...
iador, sociòleg i escriptor
feixisme postmodern”
camises blaves, ni negres, ni marrons. batalla de Barcelona. L’inici d’una revo- que, com deia Lenin, «Vota als seus
- Quants llibres has publicat? Però el control dels mass media (prem- lució que després, el 1937, els comu- opressors». El Mas i sobretot el Mas- > LES FRASES...
Et sents reconegut social- sa, televisió, ràdio), és, com hem dit, nistes-estalinistes van destruir. Aquests Collell són l’expressió d’aquesta màfia
ment? ferotge. La classe obrera, doncs, no sé. feien tres guerres durant la Guerra Civil catalana que manipula els mass mèdia
- He publicat onze llibres en solitari i de L’obrer industrial està pràcticament en espanyola: contra els feixistes, d’acord; amb la seva omerta… el Mas-Collell
les editorials no em queixo. El que més declivi: Espanya està desindustrialitza- contra la revolució anarcosindicalista, hauria d’explicar on militava quan era
s’ha venut ha estat el darrer La España da. És un país de serveis que viu del que van destruir; i un extermini de la estudiant, abans d’anar a embrutir-se
lampedusiana: tres mil exemplars entre turisme. Caldria parlar potser d’un nou dissidència que deien trotskista, encara de les idees de Friedman i companyia
Espanya i Amèrica Llatina. Els altres tipus de proletariat que va augmentar que no ho era del tot, sinó una hete- als USA (Minesota).
estan esgotats: Dictadura y Monarquia, en número i que inclou, com deia, a sec- rodòxia marxista: el POUM. I després
Los límites de la libertad (novel•la), tors de la classe mitjana que han perdut Stalin pispa l’or de la República: unes - Dius que la monarquia va
Socología de la Utopía. En fi, els mass el tren i s’han quedat a terra. set-centes tones. Escandalós! néixer de les entranyes de la
media els han silenciat absolutament. dictadura franquista. Segueix
Hi ha una censura pròpia del feixisme - Com veus el moviment 15-M, - Competir o cooperar? La franquista? O fins a quin punt
postmodern. que reuneix amplis sectors base de la Llei d’Educació Ca- s’ha transformat?
- El principi d’una reactivació de la pro- talana (LEC) és la competició. - La monarquia instaurada per Franco
- Qui controla actualment els testa i la lluita contra aquest feixisme - El món que hem viscut i vivim a Oc- no ha canviat. A veure, la transició va
mass media, descarament al emboscat que ens governa, amb perso- cident és fonamentalment competitiu, ser, com he dit moltes vegades, «Borbón
servei dels poders? natges tan repugnats com el conseller és a dir, «darwinisme social». El libe- y cuenta nueva». Franco no va pervertir
- Avui dia els mass media (premsa) són Puig, per esmentar-ne un. ralisme trasllada a la societat la tesi als Borbón perquè ja eren pervertits de
sota el control dels diversos segments que Darwin va aplicar a la Natura, on sempre, històricament. Va actualitzar la
perversió. «Todo atado y bien atado»,
“Els mass
del poder polític i financer. La Vanguar- - Ens podries desemmascarar deia que sobreviuen els més aptes. El
dia, el País, ABC, el Mundo. Darrere els falsificadors oficials de la luteranisme és l’expressió més clara va dir. I així va quedar. Torno a dir, allò
sempre trobem grups com el Godó, el guerra civil, de la transició i de d’aquesta lluita de tots contra tots i la què he escrit a La Espanya lampedusia-
Cebrian i els seus amics, la família Luca
de Tena, poders financers amagats o
l’actual monarquia?
- Els falsificadors de la Transició (jo li
victòria dels més poderosos. Luter deia
que l’èxit a la vida és precursor de l’èxit
na: «tot va canviar i tot ha seguit igual».
La Constitució és un exemple de la per-
media
semiamagats. Manipulació, falsejament
de notícies. I no diguem ja de les televi-
dic Transacció) han estat especialment
historiadors vinculats al felipisme, gent
al cel. Qui no triomfa, no va al cel. El
món anglosaxó ha estat la punta de
versió de la democràcia franquistitzada.
Articles que situen al Rei al marge de
són sota
sions, on els «vetos» estan a l’ordre del
dia. Jo i alguns amics meus som vetats
com Santos Juliá, Fusi, etc. Hi ha però
precedents. En Gabriel Jackson, en la
llança del capitalisme o liberalisme.
Davant d’això un món cooperatiu seria
la Constitució, d’altres que fan el mateix
amb l’Exèrcit, legitimació del genocidi
el control
a Catalunya. El rol que juguen els mass
media (televisió especialment) és fona-
seva obra La II República española y
la Guerra Civil, escriu passant per alt
absolutament contrari al qual tenim: la
tècnica, per exemple, seria al servei de
franquista, una llei d’Hondt per imposar
el bipartidisme. Recordo que un dia, en dels diver-
sos seg-
mental pel sistema. Guy Debord ja ho el fet de la revolució anarcosindicalista. les persones, i no al revés. Ja al segle una visita a Washington, el Juan Carlos
va dir: 8 hores de treball + 8 hores de Jo vaig tenir un enfrontament amb ell a XIX, Robert Owen ho va veure clar: ell Borbón va dir: «Davant meu, mai tole-
dormir + 8 hores de televisió. El resul- l’Ateneu Barcelonès, ja fa molts anys. és el fundador del cooperativisme con- raré que es parli malament de Franco».
tat d’això és allò que Marcuse afirma-
va: «l’home unidimensional», és a dir, - Valora l’estratègia llibertària:
temporani en la primera meitat del segle
XIX, heredat per l’anarquisme durant la
ments del
- El Borbón ha demanat perdó
l’home pla, domesticat. «guanyar la guerra fent la re-
volució»
segona meitat del mateix segle. El món
competitiu desconeix la fraternitat i, de
pel delictiu malversament de
37.000 en un viatge de plaer i
poder polí-
- Com veus la situació actual
del moviment obrer: retallades
- Aquesta fou la consigna de
l’anarcosindicalisme a la Guerra Civil.
fet, al segle XX tenim tres exemples
brutals de la dictadura competitiva: la
poc ecològic en temps de re-
tallades.
tic i finan-
de drets, de llibertats, de sala-
ris
La República, que era burgesa (sense
burgesos) i liberal va tenir paralitzada la
Primera Guerra Mundial, la II Guerra
Mundial i ara la guerra econòmica. Sen-
- El Borbó demanant perdó pels seus
disbarats forma part de l’esperpent.
cer”
- El moviment obrer entès en el sen- Reforma Agrària als despatxos, Casas se comptar les guerres «subsidiàries», Però, clar, ha de defensar el seu negoci.
tit històric i sociològic no existeix. Les Viejas! Tot plegat va ser vergonyós… petites com el Vietnam, l’Afganistan, o Quin és? El tron. Per tapar tot l’aldarull
anomenades CCOO i la UGT són dos Ho va dir Durruti: «Al campesino hay el Pakistan.
instruments de la pancràcia (el poder),
que diu el meu amic poeta Lizano de
que proporcionarle algo para que lo de-
fienda». D’aquí surt la consigna «la tie- - Com veus el retorn al coo-
al voltant de l’aventura africana del rei i
els seus embolics familiars, etc. potser “La revista
Catalun-
especularan amb el tema «Urdangarin»
Berceo. La Transacció el va destruir: les rra para quien la trabaja». Compte, no perativisme, les xarxes
i fer-li pagar en aquest totes les culpes.
provocacions contra la CNT (cas Scala, «la tierra de quien la trabaja». Els cam- paral•leles
El que passa és que ara sembla que el
etc.). La CGT actual és l’avantguarda
de la reactivació del moviment obrer de
perols andalusos què havien de defen-
sar? Aquella República temerosa? Aquí
- El retorn al cooperativisme hauria de
ser impulsat de nou pels moviments
mateix Rei està involucrat en els nego-
cis de l’altre…; més esperpent.
ya podria
ser aviat
fonament anarcosindicalista. Vivim sota a Catalunya el moviment obrer llibertari llibertaris. Així com l’intercanvi de ma-
un feixisme postmodern. No hi ha ni va derrotar al feixisme als carrers. La terials, és a dir, una economia sense
diners. En alguns llocs de l’Empordà hi - És esperpèntic, exacte,
ha persones que practiquen l’intercanvi. l’Urdangarin no va recordar
cap dels seus delictes, roba-
un punt de
- Has fet la tesis sobre la bur-
gesia catalana, i per tan ets
toris, estafes. Va patir amnè-
sia total davant una justícia referèn-
especialista en el tema. Com
veus les actuacions de CiU
que no s’atreveix a imputar-lo.
Sols va recordar que el Rei no cia per re-
vitalitzar
traint al poble català, aliant-se estava involucrat en res!
amb el PP i aplicant les retalla- - Però atenció: esperpent —i Valle-
Inclán ho va deixar ben explicat— és
l’anarco-
des imposades per l’oligarquia
d’Europa. a la vegada còmic i tràgic. La setmana
- Les retallades de CiU són lògiques: és passada vaig anar a Madrid a fer un
la dreta, el braç polític d’una burgesia
reaccionària que va tenir en el pujolisme
parell de conferències. Em van explicar
que hi ha un moviment pro III Repúbli-
sindicalis-
una nefasta expressió, precursora de
l’actual CiU. Però se senten recolzats
ca, impulsat per diaris com el Mundo i
La Razón, d’extracció falangista i anti-
me”
per unes urnes. A vegades hi ha gent monàrquics al màxim.
Juny de 2011 17

19. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Manifestació 16-J contra
la Repressió, la Reforma
Laboral i les Retallades
Per al 16 de juny la CGT a nivell treballadores, entre ells la nostra com- i molt especialment en la ciutat de Bar-
confederal ha convocat aquesta panya Laura Gómez, amb l’objectiu celona, la detenció, arrest, i empreso-
important mobilització a Barce- d’atemorir a tot aquell o aquella que nament d’estudiants, sindicalistes i acti-
lona, una ciutat on s’està patint qüestioni i s’oposi als poders econòmics vistes socials des de la jornada de vaga
amb especial duresa la ma- i polítics. Si creuen que així ens faran general del 29 de març. Al costat d’això
quinària repressiva de l’Estat callar estan molt equivocats. s’han produït centenars d’identificacions
contra els moviments socials i Davant les injustícies i l’opressió dels i nombrosos ferits en les diverses mani-
organitzacions anticapitalistes governs de torn, PP a Espanya i CiU a festacions, per no parlar del penós epi-
que lluiten contra la crisi, contra la Catalunya, la CGT està sempre enfront sodi de la pàgina Web dissenyada per la
pèrdua de drets socials i laborals, del caciquisme i construint els fona- Conselleria d’Interior.
contra les retallades i contra els ments d’una societat més justa i lliber- Al mateix temps que se cita a desenes
seus responsables. A la manifes- tària, així s’ha escrit la nostra història d’activistes a personar-se en comissa-
tació, que sortirà a les 11.30h. de i així continuarem, amb les mobilitza- ria i jutjats. Xavi, Dani, Isma, i la nostra
l’encreuament del carrer Diputa- cions iniciades, de rebuig a la repressió companya Laura, són noms propis que
ció amb Passeig de Sant Joan, cap a la classe treballadora i moviments concreten una actuació policial i fiscal
també s’han afegit altres organit- socials, d’oposició a les retallades so- que suposa que, en aquests moments,
zacions i moviments socials com cials i contra la reforma laboral que el i encara estant tots ells en llibertat pro-
la CNT, Assemblees de Barri, PP i els seus acòlits rebutgen retirar. visional, pesi sobre ells la possibilitat de
Grups de Suport a les persones El 16 de Juny la CGT surt al carrer, a la seva tornada a presó si surten enda-
empresonades, l’Esquerra Inde- Barcelona, convocada pel Comitè Con- vant les absurdes i desmesurades pe-
pendentista,... federal. Aquest dia les afiliades i afiliats ticions d’acusació i fiscalia. Al moment
de Catalunya tenim una cita ineludible, de redactar aquest comunicat, noves
Comunicat del des de tot l’estat vindran companyes i detencions es produeixen amb el resul-
companys a manifestar-se. Per això us tat final de que els companys Rubén i
Secretariat animem a treballar, entre totes i tots, Andreu són empressonats.
Permanent de la CGT perquè la manifestació sigui nombrosa La repressió i la violència tenen moltes
de Catalunya i anem avançant cap a una CGT forta, formes d’encarnar-se. Des de CGT en-
que sigui un instrument útil per a les tenem que la lluita sindical i social ha
El 29M va ser una data molt important aspiracions de les treballadores i els de ser una, perquè som treballadors i
ja que la classe treballadora i les clas- treballadors. treballadores i també ciutadans i ciuta-
ses populars van sortir enfortides. danes. Les retallades en quiròfans i llits
L’endemà, la CGT reafirmem el nostre Comunicat de la dels hospitals, reduccions de plantilla en
compromís de seguir treballant per els hospitals i la consegüent degradació
futures mobilitzacions unitàries i per
Federació Local de de l’atenció i la cura de la gent gran i els
realitzar una nova Vaga General, al CGT Barcelona nostres malalts, el tancament d’escoles
nostre país i a Europa, fins a aconseguir públiques, l’amuntegament d’alumnes
l’objectiu de retirar la reforma laboral i Les retallades socials aplicades pels en les aules, la pujada dels preus i
la resta de lleis econòmiques i antiso- diferents governs i administracions pú- taxes de les universitats, etc, ens afec-
cials que fomenten l’atur, la precarietat, bliques en tot l’Estat espanyol i la refor- ten a tots i totes com a persones, i la especuladors i lladres. que en aquests moments la lluita és
la temporalitat, la sinistralitat laboral, la ma laboral aplicada pel govern del PP i pèrdua dels nostres drets laborals i es- Per això, la CGT ha convocat a nivell de tots i totes, fem una crida als mo-
retallada de drets socials i individuals donat suport amb entusiasme pels seus pecialment dels nostres llocs de treball estatal a tota la seva afiliació i sindicats viments socials, acampades, assem-
que impedeixen un repartiment just del socis catalans de CIU, han vingut con- no fan sinó agreujar i fer més dramàti- a una manifestació a Barcelona el 16 de blees de barri, organitzacions i sindicats
treball, la riquesa i el benestar. textualitzades per un clima general de ques i doloroses aquestes retallades, juny contra la repressió, la reforma labo- d’estudiants, i a la resta de sindicats
Durant aquests mesos s’han realitzat repressió a tots els nivells, que ha supo- empobrint cada vegada més a la classe ral i les retallades socials. alternatius a participar en aquesta ma-
diverses detencions de treballadors i sat en molts llocs de la nostra geografia, treballadora en benefici de banquers, La CGT de Barcelona, convençut/des nifestació.
Manifestació a Vic contra el racisme
U nes 1500 persones es van manifestar
el dissabte 26 de maig a Vic contra
el racisme. La marxa, convocada per
A continuació la crònica de la manifesta-
ció feta per Àlex Vila i publicada al set-
manari Directa:
densitat de
manifestants
per metre
una inciativa popular vigatana, va comp- quadrat, el
tar amb el suport de més d’un centenar conjunt feia
d’entitats, com associacions de veïns Èxit de la “patxoca”.
de la capital d’Osona, la CUP, Òmnium manifestació que va El recorregut
Osona, SOS Racisme, Unitat contra el va partir de
recórrer Vic en contra la plaça Ma-
Racisme i el Feixisme, la CAL, la CGT,
la COS, la UGT, USTEC, la Intersindical- del racisme jor a quarts
CSC, assemblees del 15M, Associacions de set de la
culturals, colles de cultura popular, i orga- Com una prova més de la capacitat de tarda, va fer
nitzacions de l’esquerra independentista convocatòria de moltes organitzacions una volta
com Endavant, Maulets, el SEPC, o CA- que es van desentendre de les crides a la per les ram-
JEI entre altres. responsabilitat de tots els partits polítics bles fins que
Els manifestants van cridar consignes amb representació a l’ajuntament de Vic al cap d’una
com “Convivència sí, racisme no!”, “Tots (exceptuant la CUP), la manifestació rea- hora i quart
som vigatans”, “Tots som catalans”, o litzada el 26 de maig a Vic per la cohesió va tornar a
“Fora racistes de l’Ajuntament”. També social i contra el racisme va ser un èxit de la plaça on
van denunciar tant la presència racista convocatòria, en un lloc, la capital oso- es van llegir
a la ciutat, on el grup ultradretà de Jo- nenca, on és difícil, que es vegin desfilar el llistat de
sep Anglada té presència al consistori i manifestacions així. La guàrdia urbana les organit-
protagonitza sovint agressions de caire va xifrar la concurrència en 800 perso- zacions que
racista amb total impunitat, com la com- nes, mentre que les organitzadores van s’hi havien
plicitat de l’alcalde, Vila d’Abadal (CiU), parlar d’haver superat les 2000. Donant adherit i es van fer alguns parlaments. pus d’actes per frenar el racisme en una de la manifestació quasi no se sentia cap
que sen diverses ocasions ha mostrat la per bona la xifra de 1500, que han tractat Els dies previs a la manifestació s’havien ciutat on PxC fa condicionar l’agenda po- consigna, de tan ben educada que havia
seva proximitat amb les polítiques defen- altres mijtans, els comentaris estima- generat diverses contrrovèrsies davant lítica. Així, des del principi, l’organització de ser. Ja havent deixat la proximitat de
sades per PxC i ha criticat durament els tius que més se sentien a peu de carrer aquesta manifestació, des de qüestio- va insistir molt que aquesta fos una la plaça però, la gent es va deixar anar i
qui planten cara al racisme a la ciutat, és que “hi ha més gent que a la última nar-ne la motivació –considerada per manifestació pacífica i positiva, que no tímidament es van entonar clàssics com
ajudant així a normalitzar el seu discurs vaga general”, almenys aquesta era la alguns partidista per afavorir la CUP–, es cridessin consignes contra ningú (o “Fóra feixistes de l’ajuntament!” o el més
i la seva presència. percepció encara que hi hagués menys fins a l’adequació o no de fer aquest ti- sigui contra Anglada). Al començament seguit “Convivència si, racisme no”.
18 Juny de 2012

20. SENSE FRONTERES El repte a Egipte
és aconseguir
A Grècia està en joc la correlació de forces entre el
canvis econòmics i
poble i la classe dominant, que aprofita la crisi que ha
socials importants
creat per a fer-nos perdre els drets aconseguits
A Grècia ens hi
juguem el futur
representen. Amb el segon rescat portat a terme
Daniel Gómez-Olivé Casas,
Investigador de l’Observatori Algú dirà que el deute ha de pagar-se. s’ha defensat que és necessari ajustar
del Deute en la Globalització En tot cas això dependrà de com i qui encara més l’economia i aprofundir
la va originar i per a quin benefici. En les reformes estructurals per a ga-
el cas grec, el poble està denunciant rantir, diuen, la salut econòmica de
D
que el deute es va quadriplicar amb la Grècia (que no de la seva població, és
’on surt el deute grec? L’autor
dictadura dels Coronels, que després clar). Això, per a poder arribar a un
explica com la pressió del FMI,
va augmentar vertiginosament arran nivell ‘sostenible’ de deute del 120%
el Banc Central i la Comissió Euro-
dels Jocs Olímpics de 2004, amb pro- del PIB en el 2020. Si aquesta xifra
pea han suspès el sistema democràtic
jectes megalòmans en els quals em- és sostenible, per què no ho va ser a
a Grècia.
Els líders europeus han estat espre- preses alemanyes com Siemens van la fi de 2009, just abans del primer
ment al màxim la pell de taronja gre- treure quantiosos beneficis subornant rescat, quan el deute ‘tan sols’ era
ga, per a assegurar-se que tot el suc a polítics; o amb la compra sistemàtica del 125%? Tot aquest costós recorre-
s’aboqui en els seus gots, assedegats d’armament a França, Alemanya i EE gut, en termes socials, per a arribar al
com estan de recobrar els deutes UU, que fan que Grècia sigui el pri- mateix lloc de partida? No serà que
grecs. Les exigències de la Troica mer país de la UE en despesa militar l’interessant per als creditors no sigui
(Comissió Europea, Banc Central en relació al seu PIB. En aquest sentit, tant el cobrament del deute, que tam-
Europeu i FMI) al Govern grec ens és significatiu comprovar com men- bé, sinó el que el seu pagament com-
mostren cuán cruel és la falta de so- tre es retallen pensions, sous i pres- porta en el seu propi benefici: ajustar
355.000 milions d’euros, xifra que su- milions), amb Alemanya i França al
lidaritat entre socis quan del que es tacions socials, la Troica no exigeix les condicions perquè la classe treba-
posa el 165% del seu PIB. Gairebé un capdavant; altres països de la comu- retallades en la despesa militar. Per lladora estigui encara més indefensa?
tracta és del reclam de deutes impa-
75% del total (uns 260.000 milions) nitat internacional (22.000 milions), i tot això, la societat grega està recla- No debades hi ha qui afirma que Grè-
gables. De la mateixa manera, veiem
són bons que es negocien –amb quan- el propi FMI (20.000 milions), arran mant la suspensió unilateral de paga- cia és el nou laboratori de proves del
com la democràcia i la garantia de
tiosos marges de beneficis– en els del primer paquet de rescat –ja fallit–, ments, acompanyada d’una auditoria neoliberalisme, com ho va ser en el
drets socials es dilueixen, en la justa
mercats secundaris de valors, i que es- aprovat tot just fa dos anys, al maig del deute que permeti conèixer el seu seu moment Amèrica del Sud en els
mesura que la pressió internacional
exigeix al Govern grec que prioritzi el tan en mans d’agents privats (fons, as- de 2010. Sent així, el primer que cal origen, repudiar tot el deute il•legítim anys 70.
pagament dels deutes al pagament so- seguradores i bancs posseïxen gairebé denunciar és el paper que ha jugat la i encausar als responsables, tant na- A Grècia s’està jugant més del que
cial que tot Estat té l’obligació consti- el 70% dels mateixos), del BCE (que Troica en les negociacions, ja que a cionals com estrangers, que han dut ens creiem. El que està en joc és la
tucional d’atendre. Però què és el que ostenta un altre 20%) i de la segure- pesar que es presenta com un nego- al país a la fallida. Tal com estan les correlació de forces entre el poble i
deu Grècia? A qui l’hi deu? Per què es tat social grega (10% restant). D’altra ciador neutre per a salvar a Grècia de coses, aquesta sembla l’única sortida la classe dominant mundial, que està
deu? I el més important: què s’ha de banda, poc més del 25% del reclamat la tragèdia de l’impagament, en rea- raonable i realment democràtica; és a aprofitant la crisi, que ella mateixa ha
fer davant aquest xantatge? (95.000 milions) són crèdits que li litat el que pretén és assegurar-se el dir, l’única que permetrà al poble grec provocat, per a fer-nos perdre els drets
El deute públic de Grècia a la fi del han atorgat –amb sucosos interessos– pagament dels deutes que reclamen recuperar el poder de la seva sobirania aconseguits durant decennis. Davant
2011 s’estima que hauria arribat als països socis de la mateixa UE (53.000 per a ells i per al capital privat al que econòmica, social i política. això, ens quedarem impasibles?
Un any de revolució a Egipte
Josep Maria Antentas i i l’extensió de la pobresa absoluta combinat amb la repressió política, tut. S’ha obert així la base per a la Els processos revolucionaris no són
Esther Vivas fins al 40% de la població, la precària amb més de 12.000 ciutadans jutjats reconstrucció, des d’un nivell molt lineals ni rectilinis i estan poblats de
situació de la qual quedà patent amb per tribunals militars en l’últim any. baix, de l’esquerra política i social i frenades, accelerades i corbes impre-
la pujada dels preus dels aliments el En aquesta estratègia de canvi limi- per posar fi al seu declivi des de finals vistes. El repte ara és anar fins al final,
“M
2008 i els anys subsegüents. tat i controlat des de dalt, el CSFA ha dels setanta. completar la revolució i aconseguir
ai imaginàrem que anàvem
La joventut, amb un pes destacat de establert una aliança de conveniència Les protestes a Tahrir i la repressió canvis econòmics i socials de calat.
a fer una revolució. Es-
les dones joves, va ser la protagonista amb els Germans Musulmans, prin- al novembre i desembre van suposar Revolució i contrarevolució lliuren al
peràvem només uns quants milers
de la revolució del 25 de gener. Sense cipals beneficiaris d’una transició per l’entrada en una segona fase de la país dels faraons un pols permanent
de persones”. Així expliquen unàni-
la seva empenta, el dictador encara vies institucionals. La junta militar ha revolució en la qual la Junta Militar en què cadascuna apel •la respectiva-
mement les i els activistes egipcis les
seves expectatives sobre la protesta romandria al seu lloc. Però contrària- estat còmplice també de la violència és ja el blanc de la crítica. Tot i que ment a la solidaritat i la il•lusió, i a
ment a alguns relats interessats, no va salafista cap a la minoria cristiana els sectors activistes mai van tenir l’egoisme i la por. En altres paraules,
del 25 de gener del 2010 que va ini-
ser l’egípcia una revolució només de copta, per desviar les reivindicacions confiança en l’Exèrcit, gran part de la la contrarevolució busca aflorar el pi-
ciar el principi de la fi de l’era Muba-
rak, la dimissió del qual arribà l’11 la joventut i de les classes mitjanes, ja democràtiques, socials i de classe cap població el veia al febrer com un aliat tjor de l’ésser humà. La revolució, el
de febrer. Seguint l’espurna encesa a que els treballadors van ser decisius a enfrontaments sectaris. i un garant del canvi. Aquest segon millor.
Tunísia, la flama revolucionària ha- en les jornades de febrer de 2011. Les eleccions del novembre passat esclat social representa un salt enda-
via pres a Egipte. Si bé la caiguda de Mubàrak no fou van mostrar, com era previsible, la vant en la consciència política d’un * Josep Maria Antentas, professor
“Sempre anacrònica, inactual, in- una “facebook (o twitter) revolution”, fortalesa electoral i social dels Ger- sector ampli del poble egipci i de la de sociologia a la Universitat Au-
tempestiva, la revolució arriba en- com de vegades superficialment se mans Musulmans, l’única organit- seva comprensió dels mecanismes de tònoma de Barcelona. Esther Vivas,
tre el ’ja no’ i l’ ’encara no’, mai a l’ha presentat, les noves tecnologies zació política amb arrelament real i poder i de la naturalesa de les forces membre del Centre d’Estudis sobre
punt, mai a temps. La puntualitat no van jugar un paper determinant, en amb legitimitat històrica com a força armades. Moviments Socials a la Universitat
és el seu fort. Li agraden la impro- conjunció amb un mitjà tradicional opositora. El seu projecte, no exempt Ara mateix, en un context de dete- Pompeu Fabra.
visació i les sorpreses. Només pot com la televisió a través d’Al-Jazira. de contradiccions i de dificultats per riorament econòmic, la revolució
arribar, i aquesta no és la seva me- Les xarxes socials i la telefonia mò- articular els interessos d’una base so- egípcia té un desenllaç obert i viu
nor paradoxa, si (ja) no se l’espera “, bil van tenir un rol d’acceleradors i cial heterogènia, combina un progra- esquinçada entre les forces que volen
ens recordava encertadament Daniel precipitadors, van afavorir el treball ma econòmic neoliberal amb una po- donar-la per acabada i les que volen
Bensaïd. horitzontal i en xarxa, i van actuar lítica reaccionària en el terreny dels continuar-la. La seva gran victòria ha
Encara que imprevista en la seva com a espais de politització. valors, la família i la religió. estat la recuperació de la confiança
magnitud, la rebel•lió no va néixer Des del derrocament del dictador, el Tot i que l’islamisme és la principal en la capacitat col•lectiva per trans-
del no-res. Va ser la culminació d’un Consell Suprem de les Forces Ar- força organitzada i el beneficiari im- formar el món, després d’anys de
llarg període de renaixement de les mades (CSFA), que regeix els des- mediat del canvi de règim, per pri- frustració i descomposició social i
lluites socials com a conseqüència tins del país, ha intentat pilotar una mera vegada en dècades ha emergit d’absència de perspectives. Però les
de l’impacte de les polítiques neoli- “transició ordenada” en què “tot ha un corrent significatiu de radicalit- conquestes democràtiques són enca-
berals del règim que van comportar de canviar perquè no canviï res”. La zació social al marge d’aquest, que ra fràgils. Les socials són escasses
una forta polarització social, la gene- desautorització de qualsevol protes- no satisfà les aspiracions de llibertat i la situació de les dones està plena
ralització de l’atur i la subocupació, ta, i en particular de les vagues, s’ha i justícia social de part de la joven- d’incerteses i núvols.
Juny de 2012 19

21. SOCIAL Escalada de vio-
lència econòmi-
Els governs català i espanyol han apostat per un
ca, institucional,
programa d’ajustaments estructurals que implica un
judicial i policial
enduriment de les condicions de vida de tota la població
BALA PERDUDA
Professionals
Desallotgen la
del disturbi
Toni Alvarez
Universitat Lliure
F alses boles de gomes perdudes a
l’horitzó de manifestacions, llença-
des per professionals del disturbi i la
dispersió. Tornem a un altre cicle re-
La Rimaia de Barcelona
pressiu punyent, el govern del millors Els Mossos aprofiten una greu irregularitat judicial
ha tirat la línia vermella que el tripartit
havia dibuixat de forma esbiaixada.
havien robat diners que hi havia a les jançant un engany. L’ordre havia manté sense cap ús després d’haver
Totes les persones que no pensem com Jesús Rodríguez -
ells ni acatem les seves retallades som Setmanari Directa habitacions. estat signada pel jutjat d’instrucció acollit la segona Rimaia ara fa un
enemigues. Tornen les detencions pre- 27 de Barcelona, però en aquest any. Finalment, la marxa va acabar
procediment es feia referència a uns
ventives, continuen les falses denún- “Si vostè és advocat ocupants que eren a la finca durant
a la última La Rimaia desallotjada
D
cies i els empresonaments selectius. amb el passi amb un projector a la
De detencions polítiques sumaríssi-
es de les 6:45h del matí del di- ja sap qui mana aquí” l’any 2009 i que la van abandonar façana de l’edifici de la Ronda de
mecres 9 de maig, dues unitats voluntàriament davant del reque-
mes ja n’havíem vist, al igual que la Sant Pau 12, del vídeo ’Nosaltres’,
de la Brigada Mòbil dels Mossos Hibai Arbide, advocat en representa- riment judicial el mes de maig de
criminalització de moviments socials tota una declaració d’intencions del
d’esquadra (catorze furgonetes) van ció del centre social, va intentat dia- 2010. Aquell procés va quedar tancat
i l’encausament de persones que són moviment de les indignades.
desallotjar l’edifici de la Universitat logar amb els agents actuants però, i la promotora Camat va recuperar la
absoltes després de comprovar als judi-
Lliure La Rimaia, a la ronda de Sant la resposta, va ser aquesta: “si vostè possessió de la finca, malgrat conti-
cis la manca total i absoluta de proves.
Tant és el que passa després, l’opinió
Pau 12, a Barcelona. Els agents van és advocat ja sap qui mana aquí”. El nuar amb l’estat d’abandonament. Història d’un centre
pública ja està convençuda i els movi- entrar amb escales pels balcons i van lletrat, indignat, va manifestar que Va ser a finals d’agost d’aquell any social emblemàtic
ments socials perduts fent mogudes an- reventar la porta de l’edifici davant “qualsevol similitud del que està 2010 quan la Universitat Lliure La
tirepressives per pagar multes i serveis la sorpresa de la gent que hi vivia, ja passant amb un Estat democràtic i Rimaia va okupar l’edifici de nou i El projecte Universitat Lliure La
jurídics. Ho deia Goobbles, repeteix que el jutjat d’instrucció 22 de Bar- de dret és pura coincidència”. Cap el jutjat d’instrucció 22 va inadmetre Rimaia va nèixer ara fa tres anys,
mil vegades una mentida i veuràs com celona va ordenar l’arxiu de la causa a les 8h del matí
es torna veritat, i ho apliquen aquests penal ara fa dos anys entenent que un nombrós grup
experts goobbelians de pa sucat amb es tractava d’un edifici abandonat d’antiavalots
tomàquet. Ho hem tornar a comprovar des de fa dues dècades i, per tant, no va iniciar
amb els mitjans de comunicació del s’estava cometent cap il•lícit penal l’encapsulament
règim, preparats per elevar a la catego- contra la promotora immobiliària Ca- d’una trentena
ria de crim organitzat i terrorisme fets mat, titular de la finca. de manifestants
vandàlics que succeeixen molts diu- Els Mossos van tallar els carrers solidaris que es
menges de futbol a qualsevol ciutat de d’accés a l’edifici i desenes de per- concentraven
l’estat. Que monos queden fent els co- sones es van concentrar al límit del al carrer. La re-
ros a tota una classe dirigent que es veu cordó policial en solidaritat amb el tenció policial
atrapada entre les seves mentides i de- projecte social. Cal recordar que es va perllongar
lictes, cada vegada més evidents. El cas La Rimaia compta amb el suport de durant dues ho-
de Josep Prat i el holding Innova són nombroses entitats del barri i que la res. La tensió
el penúltim cas que els tocarà defensar mateixa Federació d’Associacions de
públicament.Així, mentre els mateixos va pujar de to i
Veïns i Veïnes de Barcelona ha defen- els agents van
governants s’autoindulten (recordem
sat el projecte i les activitats socials identificar una
que el govern Zapatero va indultar a
que s’hi desenvolupen. per una a la gent
un banquer condemnat i el de Rajoy ja
ha indultat a dos condemnats de CiU) Fonts oficials de la policia catalana retinguda davant
la població ha d’aguantar com es con- van informar que es tractava d’un de l’edifici. A
culquen els nostres drets, a cridar-los, desallotjament per ordre judicial dins de La Ri-
a prendre el carrer, a protestar. Proveu- però no van aclarir quin jutge havia maia hi havia 14
lo, sortiu al carrer un grup més gran signat l’ordre. Els agents tampoc persones quan
de vint persones amb alguna consig- van mostrar l’ordre en cap moment va arribar la policia, totes van ser la denúncia de la promotora Camat després de les càrregues contra els
na, no cal tallar el carrer, simplement a les persones que es trobaven dins identificades, imputades i van quedar respecte aquesta nova acció entenent estudiants que s’oposaven al pla Bo-
fer-se notar. En menys de cinc minuts de l’edifici. La policia va impedir que en llibertat. que la usurpació d’edificis abando- lonya. La seva primera seu va ser al
tindreu una patrulla policial demanant les integrants de La Rimaia retingu- nats no és un delicte. carrer Casanova, i posteriorment es
permisos i convidant a dissoldre’s si des dins de l’edifici utilitzessin el seu Ara, els Mossos han utilitzat l’antic va traslladar a un gran edifici situat
no existeix aquest tràmit. També us telèfon mòbil. La gent concentrada Una actuació judicial procediment del jutjat d’instrucció a la Gran Via de les Corts Catalanes.
passarà que, tot i haver comunicat la a l’exterior va tallar el trànsit de la del tot irregular 27 que fa referència a unes persones Totes dues finques van ser desallo-
trobada, aquesta patrulla demanarà un ronda de Sant Pau. Tres de les desa- i uns fets que no tenen cap relació tjades, però a l’actualitat segueixen
document identificatiu d’una, i només llotjades, a més, van denunciar que A mig matí es va saberque l’ordre amb La Rimaia per tal d’efectuar el sense cap mena d’ús. El mes d’agost
d’una, persona per aixecar una acta els agents durant el desallotjament judicial s’havia aconseguit mit- desallotjament d’aquest projecte so- de 2010 es va efectuar l’okupació
policial.Torna a haver-hi volta de clau cial. Per tot això, des de l’assemblea de l’actual finca a la Ronda de Sant
als moviments socials, mentre el poder del centre social es va convocar a Pau, que és titularitat d’una promo-
veu amb espant com hi ha més gent al mig matí una concentració a les por- tora immobiliària amb llargs litigis i
carrer, com la comunicació entre nosal- tes de l’edifici i una manifestació a conflictes amb l’ajuntament.
tres és més ràpida, com les seves men- les 20h a la confluència de la Ron- L’edifici, on en un principi s’hi ha-
tides, per molt que les repeteixin, cauen
da de Sant Pau i la Ronda de Sant vien d’allotjar famílies d’alt poder
amb més velocitat. No ho poden per-
Antoni. adquisitiu s’ha mantingut del tot
metre i defensaran el seu xiringuito de
La marxa va aplegar un miler de abandonat des de l’endemà de la seva
robatoris amb cops de pal, amb bales
de metall recobertes de goma perdudes, persones que van recórrer el barri construcció als anys 90. En comptes
amb gasos, amb acusacions i denúncies de Sant Antoni passant per totes les d’estar tapiat, al llarg d’aquests dos
falses. En aquesta partida toca treure’ls seus de La Rimaia. En primer lloc anys de renovada activitat a La Ri-
la màscara i dir a cara descoberta el que es va desplegar una gran pancarta al maia s’hi han fet tot tipus d’activitats
són, uns lladres, sense la por que ge- carrer Casanova 17, que després de culturals, reivindicatives i socials,
neren els seus disturbis i paraules, les ser desallotjat ara fa 2 anys, encara esdevenint un punt de trobada de
seves acusacions i la seva degeneració continua buit i abandonat. Tot seguit, les entitats del barri i en general de
del carrer. Tenen molt interès en tapar davant de l’edifici de Gran Via 550 molts veïns i veïnes que ho veien
tant d’espoli amb uns contenidors cre- també es va desplegar una pancarta i com un lloc on trobar solidaritat per
mats. Tenen molt a amagar, millor si es llançat petards. L’immoble també es les més variades problemàtiques.
cremen, pensen.
20 Juny de 2012

22. OPINIÓ-SOCIAL
El desallotjament de Manual de
Desobe-
diència
la Rimaia criminalitza Econòmica
iniciatives pacífiques E
Autogestió.cat
l Manual de Desobediència
Econòmica vol ser una eina
pràctica per a derivar els nostres re-
Lluís Rabell (FAVB) cursos a la construcció d’alternatives
al sistema econòmic actual. S’ha
demorat la finalització de l’edició
d’aquest manual a causa de l’interès
E l centre social la Rimaia no era
un centre d’activitats socials i
prou, també era un element crític de
d’actualitzar la informació segons
els pressupostos generals d’aquest
2012, pensem que ha valgut la pena
la situació escandalosa de la ciutat l’espera!
de Barcelona. Després d’uns quants Aquest manual va dirigit a totes aque-
anys es pot dir que ja tenia una certa lles persones que vulguin fer passos
tradició a la ciutat. Actualment ocu- per fer de la seva vida un exemple de
pava un edifici de pisos de luxe que la seva forma de pensar i sentir. En
feia quinze anys que era buit. Són concret a qui vulgui deixar d’actuar
situacions que clamen al cel, en una forçades per la pressió econòmica i
ciutat on hi ha molts desnonaments vulguin dedicar el seu temps a una
cada dia, d’un caire dramàtic per a activitat que realment les faci rea-
moltes famílies. Desallotjar el centre litzar-se També a aquelles persones
és certificar l’ordre establert, que és que desitgin que els seus diners com
ple d’injustícies per a la majoria de la a fruit del seu treball, vagi destinat a
gent. Es perd un espai de contestació allò en el que creguin i no als bancs,
obert on, al marge de protocols, es ni sous de polítics, ni armament,
podia fer una vida social oberta. ni grans infraestructures ... entre
La Rimaia sempre ha tingut força re- d’altres mals usos que se’ns ocorren.
lació amb les associacions de veïns, Podeu descarregar-lo per llegir, com-
ara amb la de Sant Antoni, i també partir i desobeir anant a http://www.
amb molts col•lectius. El centre par- autogestio.cat/manualdesobedien-
ticipava en activitats culturals i rei- ciaeconomica
vindicatives del moviment veïnal, a zació de la dissidència social focalit- cap de setmana. La Rimaia facilitava del BCE. Tot plegat, un intent de de-
A través del Manual participem de la
més d’organitzar reunions, debats i zada en aquesta mena d’ocupacions, l’aplec entre activistes, moviments mostrar a la gent que l’administració
crida per iniciar i estendre una acció
actes amb els moviments socials de de caire simbòlic i que tenen el valor socials i col•lectius de tota la ciu- té una força i uns recursos capaços
d’insubmissió fiscal a l’Estat espan-
tota la ciutat. També era coneguda d’assenyalar els dèficits de justícia tat. El desallotjament és una manera de dissuadir tota manifestació ciuta-
dana, tota contestació. I el desallotja- yol i cap a aquells que el controlen,
com a universitat lliure, perquè s’hi social de la ciutat. Evacuar aquests d’enviar un missatge d’intimidació com a acció conseqüent per demos-
centres, reprimir d’aquesta mane- amb vista al 12-M, insistint en una ment de la Rimaia s’inscriu en aques-
feien activitats acadèmiques i cultu- trar que no pagarem els seus deutes,
ra les manifestacions de dissidència política sostinguda per la Conselleria ta campanya de criminalització de la
rals obertes a tothom. perquè no reconeixem l’actual Cons-
social, és extremadament negatiu i d’Interior —i que nosaltres hem criti- contestació social.
Amb accions com el desallotjament titució, ni l’actual govern de titelles
de la Rimaia es criminalitzen iniciati- pretén transmetre un missatge atemo- cat obertament— d’atemorir la gent. del capitalisme financer global, ni als
* Lluís Rabell, vice-president de la
ves i activitats pacífiques, esfondrant- ridor. S’inscriu en la continuïtat dels ope- Pressupostos de l’Estat 2012. En lloc
Federació d’Associacions de Veïns
les de la vida del barri. Cal insistir en És difícil no veure-hi la proximitat ratius repressius de la vaga del 29 de d’això, apostem per l’autogestió fis-
de Barcelona (FAVB). Escrit publicat
aquest aspecte: hi ha una criminalit- amb les manifestacions del següent març i del desplegament extraordinari a Vilaweb cal. Per a això promourem que els re-
cursos que no volem pagar a l’Estat,
es derivin a projectes autogestionats
Denunciem la situació de la població immigrant que siguin útils per cobrir les neces-
sitats de la població.
davant les retallades a la sanitat pública Podeu trobar el primer llistat de pro-
jectes autogestionats per derivar els
impostos de la insubmissió fiscal,
aquí: http://www.derechoderebelion.
Secretaries d’Immigració i tàries, el padró no servirà (únic tràmit sense permís de treball oficial, tre- de la situació actual de crisi creada pel
net/lista-de-proyectos-autogestiona-
Acció Social CGT Balears que des del 2000 se’ls exigia per a ballen en l’economia submergida i capitalisme cada vegada més feroç,
dos-para-la-autogestion-fiscal/
accedir al sistema sanitari). Només po- paguen alguns impostos com és el l’actual govern del Partit Popular està
També s’han activat Oficines de Des-
dran accedir-hi els menors i les dones cas de l’IVA, contribuint en part al desmantellant el sistema sanitari. Està
obediència Econòmica en diferents
L a CGT de les Illes Balears, da- embarassades, tal com estableixen les finançament dels serveis públics. Re- deixant sense cobertura sanitària a un
territoris, com a espais on les perso-
vant la nova onada de retallades normatives de drets humans. tirar i denegar la prestació sanitària a ampli sector de la població, per això
nes es puguin trobar per compartir
de drets a la població immigrant per Per a la CGT, les retallades de l’atenció les persones immigrants no regula- també fem una crida a l’ètica de totes
dubtes i coneixements. A més també
a accedir a les prestacions sanitàries sanitària a la població immigrant en ritzades però empadronades, és una i tots els professionals de la sanitat
es pot consultar i col•lectivitzar el
denúncia: “situació administrativa irregular” su- mesura que produeix inseguretat sani- pública, per a continuar amb l’atenció
coneixement sobre la Desobediència
Sense previ avís el govern del PP mi- posa un atemptat gravíssim contra els tària a totes perquè no es vacunaran, a aquest grup de població, pertanyent
Econòmica a través de l’Oficina Vir-
tjançant el RDL 16 /2012, a través de drets humans, ja que a partir del 31 de no es detectarà a temps l’aparició de en gran mesura als grups més desfa-
tual. Podeu veure tota la informació
la ministra Ana Mato notificava les juliol, solament rebran atenció en “cas brots epidemiològics i la població co- vorits. Al mateix temps, denunciem
http://www.derechoderebelion.net/
noves mesures que tenen previst po- d’urgència per malaltia greu o accident; mençarà a sofrir malalties eradicades que l’aplicació del Reial decret Llei és
oficinas-desobediencia-economica/
sar en marxa el govern per a continuar assistència a l’embaràs, part i postpart, després de molts anys de treball seriós immoral, injusta, i perillosa en termes
A través del web http://derechodere-
amb “l’estalvi”, atacant així a un dels i en el cas de ser menors de 18 anys”. i efectiu en salut pública. Gran part de de salut pública.
belion.net s’anirà actualitzant la in-
drets bàsics de l’Estat de Benestar; el Les persones immigrants amb resi- les persones immigrants
formació, tant de les Oficines de Des-
dret a la salut, i per a això comença dència legal però que no es troben en que han arribat al nostre
obediència Econòmica com del llistat
amb retallades de prestacions a un dels situació d’alta en la Seguretat Social país, són joves i sanes.
de projectes autogestionats compro-
col•lectius més vulnerables: la pobla- (treballant o cobrant l’atur) tampoc En la majoria dels ca- mesos amb l’autogestió fiscal. Ad-
ció immigrant, que amb les mesures tindran dret a l’assistència sanitària, sos quan acudeixen als hereix-te a la campanya d’autogestió
previstes quedaran fora del sistema (se’ls dóna de baixa del sistema als serveis sanitaris es deu fiscal aquí: http://www.autogestio.
sanitari. 3 mesos) i no podran renovar la seva a malalties contretes en cat/autogestionfiscal
En la seva compareixença pública la targeta mèdica caducada. l’estat espanyol, a cau- Moltes gràcies i seguim rebels i in-
ministra va fer referència a un estalvi Amb aquesta mesura pensem que sa de les situacions de submises,
de 500 milions, que se suposa és la s’exclou al sector de població més precarietat en les que Pd: De moment només hem estat ca-
despesa que sanitat realitza amb els desprotegida de l’assistència sanitària viuen. paces d’editar la versió en castellà. Si
immigrants irregulars i que per aques- que, entenem és un dret humà bàsic. Per tot l’anterior, denun- voleu contribuir a traduïr la versió en
ta raó se’ls retiraran les targetes sani- La major part d’aquests immigrants ciem que aprofitant-se català, contacteu amb nosaltres.
Juny de 2012 21

23. OPINIÓ-SOCIAL
El 15M ha multiplicat i
diversificat l’activisme
dels moviments socials
d’activistes cap a moviments socials
Jesús Rodríguez
ja existents. A grans ciutats com Te-
rrassa, Sabadell o Mataró, ha ajudat a
crear ponts de transversalitat genera-
E l #15m ha estat una gran gran cen-
trifugadora d’acció col•lectiva a
Catalunya que ha consolidat el fun-
cional i a generar vincles entre sectors
socials que, fins ara, no s’implicaven
en la vida política local.
cionament horitzontal i assembleari. Un altre aspecte positiu del moviment
Ara fa un any, la comissió d’extensió ha estat que ha aturat l’extensió social
del moviment del 15M a l’acampada del discurs racista i excloent. Les as-
de Barcelona va recollir en pocs dies semblees del 15M de l’Hospitalet o
milers i milers de signatures, noms Cornellà de Llobregat han frenat la
i contactes de persones interessades introducció del discurs de la xenòfoba
en el moviment que s’apropaven a Plataforma per Catalunya als barris.
l’epicentre mediàtic de la plaça de El partit d’Anglada va voler culpar la
Catalunya. Des d’allà, però, tot va immigració de l’actual crisi econòmi-
retornar als barris i, només a la ciutat ca i social, però les assemblees a les
comtal, es van crear 23 assemblees places van facilitar la trobada entre
molt actives que, en alguns casos, han persones migrades de diferents co-
treballat durant tot l’any –fent menys munitats lingüístiques i culturals. El
soroll, però amb la mateixa convic- trencament de l’aïllament als domi-
ció– els eixos temàtics plantejats pel cilis ha fet créixer la solidaritat entre
moviment. I això no només ha passat iguals; afectades per la crisi i per les
a Barcelona, el 15M ha deixat pòsit hipoteques. dotze mesos i ha impulsat activitats git a la lluita en defensa de la serrala- cut. La participació a la resistència
a nombroses ciutats i comarques. En A les comarques gironines, s’han al carrer, mercats d’intercanvi i vi- da de Les Gavarres. davant els desnonaments o les colum-
alguns casos en què l’impacte ha estat consolidat nombroses iniciatives. A deofòrums. S’han mantingut assem- La Universitat Indignada i les Xarxes nes de manifestants des dels barris i
més sòlid i reeixit, ha esdevingut el Figueres, compten amb l’actiu CSOA blees a Palamós i Ripoll i també s’ha de Suport Mutu als barris han ajudat pobles per anar a les nombroses con-
dinamitzador de la realitat local, com El Taller i també amb unes jornades consolidat el moviment Ter-Brugent. a consolidar discursos i coneixements vocatòries de protesta viscudes el da-
seria el cas de l’Assemblea Popular de d’alternatives a la crisi titulades En Poblacions com Breda, Arbúcies o entre les indignades. S’han fet tallers rrer any n’han estat un clar exemple.
Reus. Revolta. L’Assemblea Popular de Hostalric s’han unit en defensa dels de formació i jornades a places, esco-
A ciutats com Tarragona, no s’ha con- Girona també és un referent que s’ha CAP. A La Bisbal d’Empordà, s’hi les o centres de salut ocupats. En la * Article publicat al núm. 272 del set-
solidat, però ha estat un lloc de pas mobilitzat a les grans cites dels últims fan assemblees setmanals i s’han afe- pràctica del dia a dia també s’ha cres- manari Directa.
Moda espanyola a Tànger: Treball i supervivència de les obreres
de la confecció
treball de les obreres que treballen en llen confeccionant la roba d’aquestes laboral, com d’evitar-les”. Moltes han més rellevants seria publicar la seva
Campanya Roba Neta
tallers tèxtils de Tànger, alguns d’ells marques manifesten que no es respec- assumit codis de conducta i compro- llista de proveïdors i compartir-la amb
proveïdors de grans firmes de moda ta el límit d’hores, arribant fins a 65 misos, però a pesar de les mesures de ONGs, sindicats i col•lectius locals de
espanyola. hores setmanals i, encara que en ge- Responsabilitat Social Empresarial, treballadors/es, per a poder contrastar
S ETEM i Campanya Roba Neta
han publicat un informe de 60
pàgines que analitza l’impacte del
L’informe descobreix les dures con-
dicions de les obreres de confecció
marroquines: excés d’hores de tre-
neral el salari arriba al Salari Mínim
Interprofessional Garantit (SMIG) del
Marroc, tot just 178,72 euros men-
moltes treballadores marroquines se-
gueixen vivint situacions de pobresa
alhora que compleixen amb una jor-
les denúncies sorgides d’aquesta i al-
tres investigacions i iniciar processos
de millora. En aquest sentit, la Cam-
desenvolupament de la indústria ball, baixos salaris, abusos verbals i suals, segueixen vivint en situació de nada laboral extremadament llarga. panya Roba Neta celebra que Pispo ja
tèxtil i de la confecció a la ciutat de físics, arbitrarietat en la contractació pobresa. Els codis de conducta laborals adop- comparteixi anualment la seva llista
Tànger (Marroc) sobre les condicions i l’acomiadament, mesures disci- Molts dels tallers proveïdors de Indi- tats per les empreses de moda recullen de proveïdors amb alguns actors so-
de vida de les treballadores i de les plinàries desproporcionades i obs- tex treballen també per a Mango. Les l’obligatorietat de passar auditories cials, el que permetrà analitzar els
seves famílies. L’informe ha comptat tacles a l’acció sindical. Les hores obreres de les fàbriques proveïdores en els tallers. Però les metodologies resultats d’aquesta investigació con-
amb la col•laboració de l’Associació extres són obligatòries i no se solen de Mango també revelen que en els d’auditoria són molt diverses i en mol- juntament i emprendre accions per
Attawassol, i porta per títol: “La remunerar. Perllonguen la jornada seus centres de treball no es respecta tes ocasions no s’arriben a identificar a resoldre aquests problemes amb la
moda española en Tánger: trabajo fins a les 12 hores diàries, sis dies a el límit d’hores i realitzen fins a 65 els problemes laborals reals. Això participació de representants de les
y supervivencia de las obreras de la la setmana per salaris que no supe- hores setmanals. La memòria anual passa perquè quan hi ha auditoria, les treballadores.
confección”. ren els 200 euros mensuals, i que, en de Mango de 2010 ja advertia que fàbriques realitzen canvis temporals Enfront de les llacunes dels processos
En aquest informe s’analitzen, a par- ocasions, estan per sota dels 100 eur/ les seves auditories havien detectat com donar d’alta a treballadores en la d’auditoria, la Campanya Roba Neta
tir de les vivències de 118 treballado- mes. Les treballadores més joves, situacions no acceptables en alguns Seguretat Social, incrementar la salu- convida a les marques a incorporar-se
res del sector, les condicions de vida i sovint menors de 16 anys, són consi- proveïdors de Tànger i que s’havia britat en l’espai de treball, complir els a iniciatives multistakeholder com la
derades aprenentes i se’ls fa treballar establert un termini de sis mesos per horaris laborals, acomiadar a les treba- Fair Wear Foundation, que inclouen
sense contracte les ma- a la correcció d’aquestes problemàti- lladores sense contracte i ocultar a les en els processos de millora de les
teixes hores que la resta, ques. També s’han recollit testimo- treballadores menors. Una treballado- condicions laborals la perspectiva de
però cobrant 0,36 €/hora, niatges de treballadores de tallers pro- ra d’una fàbrica proveïdora d’una gran les persones treballadores i les seves
tres vegades menys que veïdors de Mayoral, El Corte Inglés empresa tèxtil assegurava que “quan organitzacions. La Campanya Roba
les seves companyes. i Dolce&Gabanna amb condicions apareixen auditors per sorpresa, els Neta recorda que aquesta investiga-
En el Marroc hi ha una laborals semblants. supervisors amaguen a les treballado- ció se centra al Marroc però que les
forta presència de ta- La deslocalització de la confecció en res menors en el terrat o en caixes de situacions que es descriuen són des-
llers proveïdors de In- països com Marroc ha permès ampliar roba buides”. graciadament freqüents en molts al-
ditex (Zara, Bershka, els beneficis de les grans marques Què poden fer les grans marques? Si tres països.
Pull&Bear, Stradivarius, tèxtils. Segons l’autor de l’informe, volen ser realment responsables amb Us podeu descarregar l’informe a
Oysho, Massimo Dutti). Albert Sales, “aquestes empreses te- l’impacte social de la seva activitat www.ropalimpia.org/documentos/
La majoria de les obreres nen en la seva mà la capacitat, tant econòmica han d’adoptar pràctiques publicaciones/Moda-espanola-en-
entrevistades que treba- de generar situacions d’explotació de màxima transparència. Una de les Tanger.pdf
22 Juny de 2012

24. OPINIÓ-SOCIAL
Rereguarda en 100
advocats
impulsen
moviment
Plataforma solidària contra la repressió
un manifest
pel dret a
manifestar-
http://
rereguardaenmoviment.
resistència als ajustos
estructurals, justícia
Aquesta caixa de resistència és una
eina solidària més per les que lluiten se sense
coaccions
wordpress.com/ contra les injustícies que vivim actual-
social! ment i són reprimides pel govern.
L’hem creat perquè ningú pugui sortir
Els governs català i espanyol estan perjudicat per la repressió pel simple
P er sortir de la crisi econòmico-
financera, els governs català i es-
panyol han apostat per un programa
promovent una lectura estereotipada
del que succeeix, creant enemics pú-
fet de no tenir diners o un espai polític
de referència que pugui recolzar-lo.
El Triangle
blics ‘de manual’ (violents, estrangers, És una eina pel moviment en general,
d’ajustos estructurals que implica un ciberterroristes…) i generant un clima i serveix perquè ningú es senti des-
D
enduriment de les condicions de vida de terror per legitimar les mesures im-
clamà un altre model socioeconòmic protegit a l’hora de participar en una enuncia l’augment de les mesu-
de tota la població i una escalada de populars i il•legítimes adoptades, fins
alternatiu al capitalisme salvatge, i manifestació o mobilització. res repressives, com la web de-
violència econòmica, institucional, i tot convidant a la població a denun-
arribà a concertar el suport de prop del Aquesta caixa de resistència s’ha latora, l’empresonament de vaguistes
judicial i policial. Enlloc de processar ciar altres persones a través de pàgines
80% de la població d’arreu de l’Estat. creat per donar suport als processos o l’ús de material perillós per part
els responsables de la crisi, han optat web de la policia. Nosaltres diem que
La nostra veu no ha estat escoltada i penals. Aquesta caixa de resistència dels Mossos, davant la “lògica” pro-
per rescatar els bancs que van generar és urgent i necessari obrir un procés
la resposta ha estat l’assetjament i la s’ha creat, també, per pagar les despe- testa ciutadana en contra de les reta-
la bombolla financera, per amnistiar de reflexió col•lectiva sobre les causes
repressió policial: milers d’ identifi- ses de cobertura judicial que implica llades dels governs.
el frau fiscal i per un paquet de re- de la creixent conflictivitat social, que
cacions, multes i detencions , i nom- la defensa de les nostres companyes: Un centenars d’advocats catalans
formes i retallades que violenten les assenyali com a orígen d’aquestes vio-
brosos episodis de brutalitat policial advocades i procuradors. s’han adherit al manifest “Pel dret a
nostres vides: la reforma del sistema lències els ajustos estructurals, i no es
que, a més, s’han saldat amb total Aquesta caixa de resistència s’ha creat manifestar-se sense coaccions”, en
de pensions; la reforma laboral i de la quedi en donar explicacions estereoti- perquè tots els col•lectius, organitza-
impunitat, tant a nivell judicial com què recorden que aquest queda reco-
negociació col•lectiva; la modificació pades de les seves conseqüències. No cions o persones solidàries aportin el
institucional. llit en l’actual ordenament jurídic es-
de la Constitució per fixar el dèficit serà amb criminalització i repressió seu granet de sorra contra la repressió. tatal i internacional. En el text, recor-
Quan s’agreugen les desigualtats i
públic i els anuncis de reforma de la com aturarem l’escalada de violència Els recursos d’aquesta caixa de resis- den que els governs català i espanyol
es contesta amb la repressió qualse-
llei d’avortament i del codi penal, que que han desfermat aquestes polítiques, tència també aniran dirigits a recaptar “estan realitzant una política de dures
vol forma de protesta o resistència,
instaura un autèntic estat d’excepció sinó amb justícia social i processos més diners i multiplicar la seva capa- retallades en àmbits tan sensibles so-
el conflicte social està servit. Sobren
en l’exercici dels drets i llibertats. Les democràtics des de la base. citat solidària. cialment com l’educació i la salut, que
exemples històrics: les revoltes contra
retallades pressupostàries a l’educació Per tot això, exigim: venen a sumar-se a la degradació dels
els ajustos estructurals durant els anys
i sanitat públiques, als pressupostos de - Retirada de totes les reformes i reta- - Compte solidari drets laborals en el món del treball i als
80 a Amèrica Llatina: la guerra de
cooperació, d’ajut a les famílies, a do- llades pressupostàries. Per fer aportacions solidàries hem endèmics problemes de l’habitatge”. I
l’aigua contra la privatització d’aquest
nes en situació de violència masclista, - Derogació de la Llei d’Estrangeria i creat aquest c/c a la Caixa de Crèdit que aquestes mesures han provocat “la
recurs a Bolívia l’any 2000; les revol-
a les persones en situació d’exclusió tancament dels Centres d’Internament dels Enginyers, S.Coop: 3025 0002 41 lògica i necessària mobilització i pro-
tes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Ie-
social o de diversitat funcional (de- d’Estrangers. 1433334966 testa ciutadana”, que han anat acom-
men i Marroc durant l’any 2011…en
pendència), a la promoció de la igual- - L’absolució i llibertat immediata de panyades d’un “preocupant augment
són alguns. Aquí i ara, quan ens acos-
tat de gènere, ens aboquen a un aug- totes les persones represaliades a totes Considerem companyes a tota persona d’actuacions repressives i contràries
tem als sis milions de persones atura-
ment de les desigualtats, la pobresa, les mobilitzacions de resistència als que participa en la lluita contra les in- al propi ordenament jurídic per part de
des i s’ instaura un règim de semies-
l’exclusió i la conflictivitat social. ajustos estructurals (29 de setembre justícies que patim (a manifestacions, la Conselleria d’Interior de la Genera-
clavatge al món laboral, s’esmicolen
Durant els darrers quatre anys milions de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de accions, esdeveniments, etc). litat de Catalunya”.
les conquestes socials que han costat
de persones, organitzacions socials, maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 Si has estat represaliat, si vols Per tot plegat, el manifest dels 100
segles de lluites i la frustració s’arrela
sindicals i polítiques s’han mobilitzat de març de 2012 i resta de processos). col•laborar, si tens alguna proposta o advocats, com el presenten, denuncia
en la població, quan les mobilitza-
en contra d’aquestes mesures sense - Prohibició de les bales de goma. et vols informar de la rereguarda con- “l’empresonament de vaguistes i sin-
cions contra reformes i retallades no
èxit. El 15 de maig de 2011, milions - Dimissió de Felip Puig i Jorge Fer- tacta amb nosaltres a: rereguardaen- dicalistes” arran de la vaga general del
troben resultats tangibles, el desencís
de persones van prendre els carrers nández Díaz. moviment@gmail.com 29 de mar, perquè s’ha donat un “ús
està esclatant als carrers.
i places de tot l’Estat i s’engegà un Ens posarem en contacte amb tú tant excessiu i mancat de cap criteri legal
procés d’organització social des de la aviat com sigui possible. de la presó preventiva amb la finali-
base sense precedents, fruit de la in- Contra la retallada La nostra millor arma: tat política d’atemorir els ciutadans
dignació generalitzada amb la gestió de llibertats i la la solidaritat Més informació: i de coaccionar l’acció sindical dels
institucional de la crisi i els privilegis http://rereguardaenmoviment.word-
criminalització de la treballadors”. També es queixen de
de la classe política i la banca, que re- - Caixa de Resistència press.com/ l’ús per part dels Mossos de “material
perillós per a la integritat de les per-
ACCDH interposa recurs contra la web d’Interior
sones”, com pots de fum o piloteres,
així com la “coacció policial als ma-
nifestants” els proppassats 1 de maig,
i exigeix la seva clausura per violació de drets Dia del Treball, i 3 de maig, en la vaga
d’estudiants. Finalment, el darrer mo-
fonamentals tiu de denúncia és la web que Interior
va posar en funcionament per delatar
persones que, sempre segons la seva
per obtenir dades de persones sospi- sumptes autors d’actes vandàlics del Departament d’Interior. versió, havien participat en els inci-
ACCDH
http://acddh.cat/ toses d’haver comès actes vandàlics que podrien no revestir caràcter de- Han estat molts els juristes que dents del 29-M, perquè “vulnera els
o delictius. lictiu, la qual cosa es reconeix a la s’han mostrat contundents al es- drets fonamentals a la presumpció
L’ACDDH denuncia que la web mateixa web. tablir que la pàgina web conculca d’innocència i a l’honor i ens apropa
perillosament a una situació d’Estat
L ’Associació Catalana per a la vulnera drets fonamentals suscep- L’ACDDH fa constar la greu drets fonamentals de les persones
tibles d’emparament judicial entre intromissió al dret a l’honor, a la i que han mostrat els seus dubtes anti-democràtic”.
Defensa dels Drets Humans, El document, signat per advocats co-
ha interposat recurs per vulneració els quals el dret a la presumpció intimitat i a la pròpia imatge que su- sobre la constitucionalitat de la
d’innocència, el dret al honor, a posa aquesta publicació, en la qual iniciativa policial. El Departament neguts com Francesc Casares, Benet
dels drets fonamentals de la per- Salellas o Xavier Monge, així com
sona contra la pàgina web de la intimitat i a la pròpia imatge. les persones es veuen exposades a d’Interior, lluny d’escoltar aques-
L’exposició pública de les imatges la curiositat, difamació i escarni tes crítiques, ja ha anunciat que té pels membres del Col•lectiu Ronda,
col•laboració ciutadana publicada
de persones a les quals se’ls atri- públic amb greus conseqüències la intenció d’afegir mes imatges conclou que en l’actual situació de
pel Departament d’Interior i exi-
bueixen fets delictius o vandàlics, per la seva vida personal. La web d’altres persones a la web. pèrdua de drets col•lectius bàsics, “el
geix la seva clausura. Instarem la
quan no existeix ni tan sols un infringeix també la legislació sobre Davant d’aquesta situació de greu manifestar-se no només és un dret,
tramitació del procediment especial
procediment judicial obert contra vulneració de drets fonamentals i sinó una obligació ciutadana, que no
de protecció dels drets fonamen- protecció de dades de caràcter per-
aquestes persones, vulnera clara- de l’imminent perill de que es re- pot veure’s violentada per actuacions
tals de la persona davant dels Jut- sonal i de protecció civil del dret a
clarament intimidatòries de les auto-
jats Contenciós-Administratius de ment, entre d’altres, el dret a la l’honor, a la intimitat i a la pròpia peteixin noves lesions de drets en
ritats”.
Barcelona contra la pàgina web en presumpció d’innocència. La crida imatge. L’aparició d’imatges de me- el futur amb noves publicacions,
la qual el Departament d’Interior a la col•laboració ciutadana es fa nors en aquesta web agreuja encara l’ACDDH exigeix el tancament ur-
* Notícia publicada al web del set-
demana la col•laboració ciutadana per facilitar la identificació de pre- mes la il•legitimitat de la actuació gent de la web policial.
manari El Triangle
Juny de 2012 23

25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Dinamita de cervell
La Marató per la pobresa
de TV3
Un exemple per entendre la dinàmica present i futura del capitalisme
Josep Manel Busqueta
i deteriorament social que patim. I ara
veurem com la Marató s’acarnissarà amb
la maleïda i terrible crisi que, segons el
discurs dominant, és la causant de la po-
T V3 celebrava el 27 de maig, un pro-
grama especial de recaptació de fons
que es destinarà a la lluita contra la po-
bresa tal i com s’afirmava en la mateixa
web de TV3: “Davant l’evolució de la crisi
i com està afectant la nostra societat,
bresa i que seguirà el mateix format de TV3, Catalunya Radio i la fundació La
La Marató, que des de fa vint anys re- Marató de TV3, tiren endavant una acció
cull diners per destinar-los a investigació excepcional: La Marató per la pobresa”.
científica. Aquesta forma de procedir, molt ben
El programa, batejat com “La Marató per explicada per Marx en la teoria del fe-
la pobresa”, presentat pels periodistes titxisme de la mercaderia, ens demostra
Antoni Basses i Agnès Marqués, tenia com una de les característiques de la
com a objectiu mobilitzar a la ciutadania dinàmica de funcionament del capita-
perquè realitzés aportacions econòmi- lisme és atribuir als objectes funcions
ques que es destinaran a donar suport i responsabilitats causades pel conjunt
al treball que realitzen les entitats socials de les relacions socials que conformen
contra l’exclusió social i la pobresa. la dinàmica del capitalisme. Així doncs,
Sota el lema “que ningú quedi en fora si aconseguim desfer-nos del fetitxe,
de joc” la iniciativa volia incidir especial- veurem que la crisi no és res més que
ment en la pobresa infantil i en les noves l’expressió del funcionament del capita-
emergències socials derivades de la crisi lisme, no és un cos estrany, fantasma-
econòmica. una anomalia del sistema, sinó més aviat la societat civil diferents iniciatives que, ment del capitalisme tal i com és. La gòric i pervers, que com la Bruja Avería
Penso que una iniciativa com aquesta elements estructurals del mateix. Segons sense qüestionar en cap moment la societat disposa de suficients recursos, de la “Bola de Cristal” es passa el dia
ens ofereix una molt bona oportunitat per les dades que es presenten en l’informe perversitat assassina del model causant així ho demostren el FROB (Fons de proclamant a dreta i esquerra allò de
plantejar alguns aspectes de la dinàmica del Seminari Taifa, el conjunt del pro- d’aquesta situació, estan disposades a reestructuració ordenada de la Banca) o “Viva el mal , Viva el capital”, “Viva la
de funcionament del sistema capitalista ducte criminal brut que conformarien el cercar recursos entre la població per tal el FAAF (Fons d’adquisició d’actius finan- injusticia Social”.
així com dels seus mecanismes de legiti- conjunt d’aquestes activitats se situaria d’atendre als més desafavorits. Totes cers), per tal de creure i caure en aquesta Atribuir a la crisi la responsabilitat de la
mació i d’algunes de les seves possibles el voltant del 15% del comerç mundial. aquestes iniciatives com ara, “La Mara- ignomínia. Com diu la dita, “de bones in- situació social que vivim no es res més
evolucions futures. En la zona gris, d’aquest nucli tou, es tó per la pobresa”, Cáritas o el mateix tencions, l’infern n’està empedrat”. que un bonic truc d’escapoliment de
situarien totes aquelles activitats desti- Banc dels Aliments, sense una denúncia tots aquells que defugen dir les coses
El funcionament nades a facilitar l’evasió de capitals. Aquí explícita del model econòmic capitalista i La cosificació de la
pel seu nom i acceptar que el model
hi trobaríem des dels paradisos fiscals, de l’assenyalament conscient dels seus de societat en que vivim és un model
estructural del crisi. La crisi com a injust on cada cop una part major de la
activitats financeres legals -malgrat al- agents executors, financers, empresaris
capitalisme: més guns intents infructuosos de situar-les i polítics, esdevenen el poli bo de la tor- objecte població és rebutjada dels mecanismes
enllà del “capitalisme en la il•legalitat- fins a totes aquelles tura quotidiana que el funcionament del d’integració, sobretot el treball assala-
dinàmiques pròpiament legals que fa- capitalisme representa per a milions de El mecanisme és ben senzill, es tracta de riat, que permeten aconseguir els recur-
legal” sos per satisfer les necessitats materials
ciliten la retirada del capital de la seva persones. generar un objecte i a aquest, atribuir-li
contribució fiscal. Aquí hi tindríem tot No resulta tolerable que, en societats tota la responsabilitat dels mals i les pe- fonamentals.
A l’article “Apunts sobre la economia furti-
el que representen les SICAV, les am- suposadament avançades com la nostra, núries que patim. Quantes vegades hem En un capitalisme ofegat per les seves
va del capitalisme”, inclòs al vuitè informe
nisties fiscals -com la de Rajoy- o les s’hagi de recórrer, de manera vergon- sentit en els darrers temps afirmacions contradiccions internes, que l’han portat
del Seminari d’economia crítica Taifa “La
suposades reformes excepcionals en la yosa per a la dignitat humana, a un es- com ara: “Creix el nombre de suïcidis a una situació de sobreproducció, cal
estrategia del Capital”, se’ns explica com
normativa impositiva que històricament pectacle televisiu que apel•la a la “bona a causa de la CRISI econòmica” o bé, entendre l’agressió social que estem
la dinàmica de funcionament del capita-
s’han realitzat per atreure el capital inter- voluntat” de les persones, per tal de re- “l’atur generat per la CRISI econòmica”. patint com un clar intent d’aconseguir
lisme va més enllà del que representa
nacional. També les que caldrien, entre soldre les necessitats socials d’aquelles En definitiva la “CRISI” com a respon- beneficis majors a partir d’apoderar-se
l’empara institucional i legal. Més enllà
altres, per tal de captar inversions com que es veuen afectades pel funciona- sable de la brutal situació d’agressions de tot l’excedent possible. Mentrestant,
d’aquesta esfera legal del capitalisme
ara l’Eurovegas.
que els autors anomenen “nucli dur” exis-
Finalment dins del “nucli tou” hi trobem
teix un “nucli tou”, conformat per una sè-
un “zona blanca” que inclouria l’activitat
rie d’activitats que se situen en el llindar
perfectament legal de fundacions, de-
de la legalitat, la il•legalitat i l’alegalitat,
terminades Organitzacions No Guber-
amb l’objectiu de fer més eficient el pro-
namentals (ONG), organitzacions sense
cés d’explotació i per tant major el be-
ànim de lucre, etc. La funció d’aquestes
nefici que se’n deriva. Així doncs, en un
seria legitimar, per activa o per passiva,
determinat moment, activitats considera-
l’activitat explotadora i agressiva de de-
des Il•legals, poden passar a ser legals terminades empreses així com cobrir la
segons resulti més apropiat per la lògica funció de legitimació social reservada
del benefici privat, i viceversa. Per exem- a les institucions públiques. Així doncs,
ple, l’activitat de les Empreses de Treball determinades empreses transnacionals
Temporal (ETT) era considerada il•legal amb una activitat d’espoli i explotació
fins que la reforma laboral del 1994 la va permanent sobre el medi ambient i les
legalitzar. El conjunt d’activitats que con- persones, en destinar una certa quanti-
formarien aquest “nucli tou” el podríem tat de recursos a satisfer les exigències
dividir en tres: la zona fosca, la zona gris de la Responsabilitat Social Corporativa,
i la zona blanca. poden aparèixer davant l’opinió pública
En la zona fosca hi trobaríem activitats com a mereixedores fins i tot de rebre
com el tràfic de drogues, el comerç finançament de la Banca Ètica més naïf.
d’armes o la prostitució. Activitats to- A l’actualitat, el capital, a través dels me-
tes elles entre la legalitat i la il•legalitat canismes d’extorsió social que represen-
segons els propis interessos dels inver- ten el deute i les polítiques d’ajust, està
sors capitalistes. Un autora com Saskia aconseguint apropiar-se de tot l’excedent
Sassen ja fa anys que defensava la tesi generat socialment. Així doncs, mentre
que l’anomenada economia submergida patim una agressió brutal sobre tota la
o informal -o fins i tot la il•legal- no són despesa de caire social, sorgeixen de
24 Juny de 2012

26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
s’avança en la transició cap un capitalis- financer dominant, col•loca sense rubor
me sense drets socials amb uns menors els seus representants en les altes ins-
nivells de creixement i per tant, tenint tàncies dels governs europeus. I veiem
en compte la capacitat productiva, amb com cada dia les societats de tots els
molta menys població integrada en el Estats europeus ballen al compàs de les
seu funcionament. Així doncs la societat agències de qualificació i del seu hit la
del futur passa per la reconfiguració d’un “prima de risc”. Ja no hi ha dubte que les
capitalisme més agressiu, explotador, decisions rellevants per a la dinàmica
sense drets socials i molt més excloent. del funcionament actual de la societat
estan absolutament fora del control de
La democràcia la ciutadania. La democràcia ha mort!
(si es que mai havia estat viva).
flexible. Les Davant d’una absència tant rellevant i
noves formes de sentida, pel que fa a la legitimació del
pseudoparticipació funcionament del capitalisme, només
queda apel•lar als succedanis per tal
George Soros, aquest filantrop dels mer- de mantenir viu l’esperit de la partici-
cats finances, ja afirmava al 1996 que pació ciutadana. La democràcia queda
els “mercats voten cada dia, obliguen als reduïda a votar cada cert període de
governs a adoptar mesures certament temps per consagrar l’alternança en la
impopulars però imprescindibles. Són els gestió del mateix model, animar al nos-
mercats els que tenen sentit d’Estat”. tre estimat equip de futbol en un afany
Avui, ni el més incrèdul dubta de esdeveniments d’identificació col•lectiva
l’acompliment, fil per randa, de la sen- transclassista i sobretot ens queda par-
tència del filantrop. En el nostre àmbit ticipar en esdeveniments com el que ajudar-nos entre nosaltres. Això si, sen- social que darrera el show televisiu le- * Josep Manel Busqueta és eco-
més proper hem vist com l’article 135 de ens proposa la Marató per la pobresa. se criticar ni gosar denunciar un model gitima l’ascens d’un model de societat nomista i membre del Seminari
la constitució espanyola es modificava, Una proposta d’autorganització de la de societat fracassada. que s’aproxima perillosament al feixis- d’Economia Crítica Taifa.
sense cap debat públic, per consagrar ciutadania animada per l’star system Espectacles com la Marató de la po- me, i on per exemple es nega l’atenció
al més alt nivell legal, l’obligatorietat del de l’espectacle televisiu amb un fi social bresa serveixen per aixoplugar-nos en sanitària a les persones sense papers. Article publicat al web del setma-
control del dèficit. A dia d’avui el sector no gens menyspreable i sobretot noble: la falsedat d’un discurs de solidaritat Aquesta és la realitat! nari Directa
El problema és més gran que l’1%. És el 10%
un gran augment dels salaris-, així com rendes en aquell moment va causar la per a pujar de nou al 52% en el 2008. tigui funcionant per al bé de tots o que
Vicenç Navarro
en l’augment de la despesa pública en Gran Depressió, d’una manera semblant El problema, doncs, no es limita al 1%, la classe política respongui als seus in-
inversions en la infraestructura del país, que ara aquesta concentració ha originat sinó al topall 10%, que inclou als pro- teressos.
-creant gran quantitat d’ocupació- van la Gran Recessió. fessionals al servei del sistema financer, La causa d’aquesta alienació política és
A quest article assenyala que l’eslògan
utilitzat pel moviment Occupy Wall
Street dels Estats Units (”són l’1%”), que
determinar una reducció molt notable de
tal concentració de les rendes i riqueses.
Les polítiques redistributives es van man-
Aquest 1% de la població és el que
aconsegueix els seus ingressos predo-
minantment de les rendes del capital i té
econòmic i mediàtic del país i dels ser-
veis del qual obtenen enormes beneficis.
Entre aquest 10% estan tots els que diri-
fàcil de veure, encara que sigui difícil
llegir-lo o escoltar-lo en els principals mi-
tjans d’informació: l’enorme concentració
correctament assenyala l’enorme con- tenir durant el període 1934 a 1978. Fins i un enorme poder financer, empresarial, geixen les institucions reproductores del de les rendes i de les riqueses en un sec-
centració de les rendes i la riquesa als tot durant l’administració Republicana del mediàtic i polític, doncs controlen els sistema financer, econòmic i mediàtic, tor minoritari de la població (no més d’un
Estats Units i altres països inclòs Espan- President Eisenhower, el 1% superior de mitjans de finançament, de producció, i que controlen el poder de reproducció 10%) i la seva excessiva influència polí-
ya, és insuficient ja que el domini que tal la població (els súper rics) van pagar en d’informació i difusió, amb la complicitat de valors i promoció d’imatges (com és tica i mediàtica en les nostres societats.
grup poblacional té sobre la societat es impostos pels seus ingressos gairebé un de l’Estat, les polítiques del qual han faci- la promoció de la postura que no hi ha I la població és conscient d’això. D’aquí
realitza amb la complicitat d’un altre 9% 80% de la seva renda. litat tal concentració. Per aquest motiu el alternatives a les quals el establishment l’enorme temor i repressió del sistema
de la població que juga un paper fona- Tals polítiques van canviar des de moviment Occupy Wall Street a EEUU els proposa) que és vital per a la permanèn- cap a aquests moviments socials, com el
mental en la reproducció del sistema. l’establiment del neoliberalisme, a par- assenyala, amb raó, com els responsa- cia del sistema. moviment 15-M a Espanya o el moviment
Una conseqüència de les polítiques neo- tir del President Reagan, introduint-se bles de la crisi financera i econòmica. (És Avui tals institucions tenen un domini so- Occupy Wall Street a EEUU que, conti-
liberals portades a terme en la majoria mesures oposades a les realitzades en interessant subratllar que és un indicador bre l’Estat i una hegemonia sobre els apa- nuadors de moviments contestataris com
de països de l’OCDE des de l’època del l’època anterior. La progressivitat fiscal de l’enorme influència mediàtica i política rells culturals i ideològics que faciliten tal els sindicats i altres moviments socials,
President Reagan a EEUU i de Marga- es va diluir, els programes de caràcter dels súper rics que la concentració de les control. Per aquest motiu, encara que els critiquen al sistema, subratllant la falta de
ret Thatcher a Gran Bretanya, ha estat universal es van reduir i els sindicats rendes i de les riqueses com causa de que “manen” en la societat són només un coherència entre discurs i narrativa oficial
l’enorme concentració de les rendes en van ser afeblits com a conseqüència la Gran Recessió tot just apareix en els 1% de la població, aquest comandament pro democràtica del establishment polític
aquells països, arribant a nivells desco- d’intervencions públiques (tals com la mitjans). no pot ocórrer sense aquest altre 9%, su- i mediàtic del país d’una banda, i la rea-
neguts des de l’època que va precedir a desregulació dels mercats laborals) que Ara bé, cal conscienciar-se que per molt mant un 10% que no serà fàcil de canviar. litat profundament antidemocràtica que
la Gran Depressió a principis del segle van determinar, de nou, una enorme con- poder que tingui aquest 1% (i ho té, i Ara bé, cal ser també conscients que la apareix en les seves pràctiques quotidia-
XX. Un cas clar és EEUU. En l’any 1929, centració de les rendes, arribant al seu molt), el seu poder es recolza en una part gran majoria de la població avui sap qui nes i en les seves polítiques públiques,
el 1% de renda superior de la població màxim de nou en l’any 2008, quan van de la societat (un altre 9%) les rendes del són els responsables i la seva mobilitza- totes elles portades a terme sense cap
tenia el 24% de tota la renda del país. posseir de nou el 28% de la renda na- qual depenen de l’existència d’aquest ció pot forçar aquest canvi. Segons les suport o mandat popular.
Les reformes New Deal introduïdes pel cional. Aquesta enorme concentració de 1%. És a dir, el 1% és part del 10% de últimes enquestes realitzades a EEUU,
president Franklin Roosevelt (que és en- les rendes va crear un problema econò- renda superior que aconsegueix amplis la majoria de la ciutadania (que varia se- * Vicenç Navarro ha estat Cate-
cara avui el President més popular que mic més gran. Aquesta concentració es beneficis d’aquesta concentració de la gons l’enquesta d’un 68% a un76%) no dràtic d’Economia Aplicada en la
ha tingut EEUU), que van consistir en va aconseguir a força de la reducció de renda. Aquest 10% controla avui el 52% creu que l’economia funcioni per al bé de Universitat de Barcelona. Actual-
l’establiment de polítiques redistributives, les rendes del treball, creant amb això un de tota la renda d’EEUU, havent seguit tots, i una majoria semblant no creu que ment és Catedràtic de Ciències
en la introducció de polítiques socials problema de demanda de majors propor- una evolució semblant que la del 1% des- el Congrés d’EEUU representi els seus Polítiques i Socials, Universitat
universals (com la Seguretat Social), a cions. Com havia ocorregut en els anys crit anteriorment. El 1928 tenia el 52% de interessos. Una cosa semblant passa Pompeu Fabra (Barcelona). És
facilitar la sindicalització -que va causar vint del segle XX, la polarització de les la renda. Va baixar fins al 32% el 1978, en la gran majoria de països de l’OCDE. també professor de Polítiques
Concretament, a Espanya, la majoria de Públiques a The Johns Hopkins
la població no creu que l’economia es- University (Baltimore, EUA).
Contraanuncis
Juny de 2012 25

27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Apunts sobre Bankia:
un rescat anomenat
nacionalització
i el 17 abril com queda clar en el seu co-
Juan Hernández Vigueras
municat, encara que es cobria advertint
que si es donés el cas que alguna enti-
tat no assolís arribar al nivell de capital
“E ls sentinelles no estaven en els
seus llocs, en gran part a causa de
la fe àmpliament acceptada en la natura-
requerit sempre podria acudir al FROB.
Cinquè
lesa autocorrectiva dels mercats i en la
capacitat de les entitats financeres per a
El rescat de Bankia, la quantia del qual
vigilar-se a si mateixes amb efectivitat”,
encara està per determinar en funció
s’afirma en les conclusions de l’informe
de la valoració dels seus actius i que
del Congrés nord-americà sobre la crisi
el govern ha volgut denominar “nacio-
de Wall Street; subratllant clarament el
nalització transitòria”, no resol tots els
rerefons ideològic neoliberal com prin-
problemes perquè els danys col•laterals
cipal causa de la crisi financera global,
d’aquesta crisi són ja quantiosos. De
que podem aplicar també a la de Bankia.
moment està clara la pèrdua de con-
Però en el cas de les Caixes d’Estalvi cal
fiança exterior en aquest país, els seus
subratllar que els diners en joc eren i són
bancs i en les polítiques governamen-
públics. Per això, hem de destacar abans
tals que ens enfonsen en una profun-
de res la responsabilitat dels gestors po-
da recessió econòmica; com prova
lítics o afins als partits majoritaris.
l’exigència de la UE d’una valoració
independent de tots actius bancaris. Al
Primer que s’afegixen les negres perspectives
per a les activitats culturals, assisten-
Calia “salvar als nostres”, pensen els cials i socials de l’Obra social de Caja
nostres governants. Per a començar, di- Madrid i de les restants Caixes. I per un
guem que Bankia representa el fracàs de llarg moment, la pèrdua de confiança
les reformes financeres del govern actual inversora es tradueix en depreciació
(la de febrer 2012 era “la definitiva”) i de de les accions de les empreses parti-
les anteriors, que no han assolit que la cipades per BFA-Bankia, la cartera de
banca serveixi el crèdit que necessita les quals abasta, entre altres empreses
una economia que s’esmorteeix i gene- importants, Indra (20%), Mapfre (15%),
ra atur. I és que han tingut com objectiu NH Hoteles (15,74%), IAG (Iberia-Bri-
bàsic ocultar la corrupció sistèmica i les tish Airways) (12%) o Iberdrola (5%),
responsabilitats de gestió de les oligar- a Borsa al juny de 2011 va demostrar la per a denominar aquells actius subprime prestar diners als governs del Eurogrup, amb la dificultat afegida que la liquida-
quies polítiques regionals, suport de seva fragilitat financera d’origen. Encara quan ja mancaven de mercat i ningú sa- per què no s’ha modificat aquest tractat ció d’aquestes participacions no resulti
l’elit política, que van impulsar Caixes que, amb la fe neoliberal en les bondats bia el que valien, a Espanya s’ha aplicat en tres mesos com s’ha assolit concloure oportuna en una Borsa a la baixa (Ex-
“engrandides” amb l’especulació immo- dels mercats financers, els nostres go- interessadament per a evitar esmentar l’aberrant pacte fiscal? pansión, 11/5/2012).
biliària alimentada pels diners barats de vernants, inclòs el governador del Banc els immobles que tenen existència física I, com ha ocorregut en les economies
l’exterior i els mecanismes bancaris fi- d’Espanya, van creure que seria supera- real, però el valor comptable de la qual Quart fallides d’alguns països en desenvolu-
nancers. Més enllà de la responsabilitat da amb la influència en “els mercats” de resulta imaginari perquè el valor raona- pament, ara “els fons voltors volen en
dels governs que van posar les bases del l’exdirector Gerent del FMI. Això si: atrets ble del mercat (mark to market) ningú Els reguladors privats en l’ombra del cercle sobre Irlanda i Espanya” ens deia
batibull financer- immobiliari. per la imatge històrica de les Caixes una ho sap, són actius que ni es venen ni es casino financer s’imposen sobre els su- el titular d’un reportatge del Financial
Entre juny i desembre de 2010 sorgiria el gran part petits estalviadors, jubilats en compren ni ara ni en molt temps. pervisors públics. L’auditora Deloitte, una Times del dimecres 9 de maig. Però,
Banc Financer i d’Estalvis (BFA) resultat la seva majoria, van comprar accions del Quins criteris comptables precisos van de les quatre grans del món i necessitada mentre sembla que aquests fons espe-
de la suma de Caja Madrid i Bancaixa, nou banc, ara depreciades en un 40%; servir de base per a partionar en els de recuperar prestigi, va destapar la crua culatius, que s’aprofiten dels països en-
primer, i de les caixesde Canarias, Rioja, o van comprar participacions preferents comptes els actius bons i dolents i el seu inviabilitat del projecte bancari privat, fonsats per les crisis financeres, no han
Àvila, Segòvia i Laietana baix la fórmula enganyats per la creença que feien un repartiment entre BFA i Bankia? advertint ja al febrer passat el desajusta- trobat les gangues que esperaven a Ir-
jurídica ad hoc del SIP, un esquema legal dipòsit. ment patrimonial de BFA, originat per la landa, la seva activitat creixent a Espan-
que integra actius i passius d’aquestes Com ha succeït en les restants Caixes Tercer pèrdua de valor de la seva filial Bankia. ya s’encamina més que cap a l’atabalat
Caixes; consensuat pels dos partits d’Estalvi bancaritzades, el President La crisi de Bankia, amb la dimissió del mercat dels préstecs hipotecaris i al
majoritaris per a tapar el desastre de de Bankia i tots els altres gestors ban- El financiaritzat context europeu actual seu President, no va ser decisió dels ac- consum, a l’aguait d’oportunitats en par-
l’especulació immobiliària i de passada caris afins al partit governant i els seus va contribuir a la supervivència de Ban- cionistes ni del supervisor sinó que la va ticipacions d’empreses punteres, en “les
les responsabilitats de la gestió ban- barons regionals, es van assegurar kia. Més encara, Bankia exemplifica el desencadenar la negativa de l’auditora corporate oportunities”.
cària nefasta, a costa dels contribuents. retribucions desmesurades mitjançant fracàs de la política del BCE enfront de la Deloitte a avalar uns comptes conside- Així podrem contemplar com la dreta
Al març de 2011, fa poc més d’un any, contractes blindats que van comptar amb crisi del deute sobirà de l’euro, que incen- rant que el valor real de BFA ascendeix a espanyola, de tan delicada sensibilitat
es llançava Bankia com filial de BFA, el beneplàcit de les autoritats inclòs el tiva el negoci especulatiu financer dels 8.500 milions euros enfront dels 12.000 nacionalista enfront dels guinyols de la
un nou banc privat amb l’aportació de supervisor, el Banc d’Espanya. Uns fets bancs en lloc de generar crèdit; va ser un registrats en els seus llibres. TV francesa i a les decisions sobiranes
4,465 milions d’euros del FROB, el fons denunciats d’una banda de l’opinió públi- dels primers bancs europeus a sol•licitar Per tant, l’actuació del Banc d’Espanya d’Argentina, després d’haver-se des-
estatal de rescat bancari. D’aquesta ma- ca sense majors conseqüències fins a la liquiditat (15.000 milions d’euros al des- ha quedat en dubte perquè al febrer úl- près de clubs de futbol populars, anirà
nera es pretenia resoldre els problemes data. embre de 2011 i 25.000 milions al febrer tim afirmava la capacitat de totes les en- venent parcel•les significatives de les
d’insolvència de Bancaixa i altres, en par- 2012, al 1%. Com mostra, diguem que titats financeres per a plantar cara a les antigues empreses espanyoles.
ticular de Caja Madrid, “la més danyada Segon aportava al BCE com garantia els bons provisions requerides per la reforma fi-
per la crisi del totxo”. de renda fixa del Fons d’Actius Corpora- nancera aprovada pel govern en aquest * Juan Hernández Vigueras és
Va sorgir així un monstruós banc “massa Calia ocultar la crua realitat. En la for- tius V, que estan protegits per préstecs mes. Així mateix, el Banc d’Espanya no membre del Consell Científic
gran per a deixar-lo caure”, d’un elevat mació del nou projecte bancari madri- diversos, com els concedits al Reial Ma- va posar cap objecció al pla de saneja- d’ATTAC Espanya. Article publi-
risc per al sistema financer espanyol pels leny, l’enginyeria financera va assignar drid per als fitxatges de Ronaldo i Kaká. ment presentat per Bankia el 31 de març cat a la revista Sin Permiso.
seus 10 milions de clients-dipositants, els anomenats actius “tòxics” (llegeixi’s I que òbviament han servit per a adquirir
els seus 22.000 empleats i 400.000 ac- préstecs impagables, habitatges i solars deute públic d’elevada rendibilitat, a més
cionistes a més del volum milionari de la sense mercat previsible) al “banc do- de cobrir les seves vergonyes compta-
cartera de participacions empresarials, lent”, el BFA; i els actius bons i de dub- bles derivades de l’explosió de la bombo-
un “tinglado” bancari madrileny muntat tosa validesa es van assignar a la filial lla immobiliària.
amb diners públics del contribuent sota única, Bankia, una complexa operació Caja Madrid com tantes altres Caixes fa
un il•lustre polític fracassat com director de manipulació comptable esperant que temps que va deixar de ser banca tradicio-
gerent del FMI i un dels patrocinadors de els guanys futurs de Bankia cobrissin la nal de dipòsit per a convertir-se en banca
la legislació que va alliberar el sòl espan- insolvència de la banca matriu que té financera, nodrida per l’especulació en
yol per a l’especulació immobiliària. Era ara un capital zero, s’assegura. La resta “els mercats”. I si els governs de la UE
el quart banc espanyol; la joia del PP des ho va aportar la comptabilitat financera i volguessin acabar amb aquesta especu-
de fa anys. els seus experts; amb l’expressió “valors lació bancària, justificada amb la fal•làcia
El fracàs inicial de la sortida de Bankia tòxics” posada en circulació a Wall Street que els estatuts del BCE no li autoritzen a
26 Juny de 2012

28. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Respostes amb propostes
ma és si avui (en l’actual situació de crisi
Libre Pensamiento
múltiple, en la qual els límits ecològics te-
nen un enorme pes i el tindran molt més
gran) aquesta proposta és compatible
E n la nostra societat tot està justificat,
ningú és culpable i tot, fins el més
aberrant, té explicació. Tant més abe-
amb aquest model de desenvolupament
i amb el capitalisme. Tot sembla indicar
que no ho és, que en l’actualitat no exis-
rrant es torna la realitat, tant més cínic teix espai per a la socialdemocràcia ni,
i impúdic es torna el raonament i el mis- dintre d’ella, per al sindicalisme tal com
satge. La participació, en diferent grau de es ve practicant. Basta veure la cele-
responsabilitat, en el cinisme i aberració ritat amb la qual el capitalisme respon
queda dintre de la normalitat, perfecta- a qualsevol mesura de privatització o
ment compatible amb el manteniment de d’ajustaments en el social i laboral (me-
la cara d’ingenuïtat benèvola, l’estatus de sures, en definitiva de més capitalisme)
bon o bona ciutadana, el comportament considerant-les insuficients i renovant els
correcte i sensible dintre dels seus en- seus atacs en major grau de virulència.
torns… El capitalisme, sempre competitiu, sem-
Fa tres anys, amb quatre milions de pre en guerra, en la situació actual pròxi-
persones aturades, el problema més im- ma al límit dels recursos naturals (de
portant de la nostra societat era l’atur, i a manera especial els energètics) incre-
resoldre’l es dirigirien reformes laborals i menta necessàriament la seva belicositat
Plans E i Renove tendents a facilitar la i la trasllada contra el societat. Ho ha fet
contractació, reactivar l’economia i crear sempre. Fins ara la població damnifica-
ocupació. Tot molt cínic i pervers, però da ens era llunyana i això ens permetia
l’atur estava present i constituïa el centre enganyar-nos i mirar per a un altre cos-
del debat i del discurs. Avui, amb més de tat, avui està al nostre al voltant i tots
cinc milions de persones parades, l’atur ens sentim amenaçats. La declaració de
no existeix o ha deixat d’ocupar espai guerra del capitalisme, avui, ens arriba a
central en el debat econòmic. Encara que directament. entesa de forma radicalment distinta a
es mantingui com preocupació de l’opinió No obstant, això no indica que la defensa com ens l’estan proposant. El descens
pública els nostres problemes, els temes de l’estat de benestar, de les condicions dels nivells de consum és una mica que
que centren el debat són altres: com de treball i de l’ocupació sigui una op- es veu venir. El capitalisme ens l’està
plantar cara als mercats, les primes de ció equivocada. El debat entre proposta plantejant en forma de majors cotes
risc… socialdemòcrata (defensa de l’estat de de desigualtat, de desmantellament de
Una cosa similar al succeït amb l’atur ve benestar) i anticapitalisme pot resultar no drets i garanties, de reculada en les
ocorrent amb les condicions de treball, operatiu ni ser el plantejament adequat. condicions de treball i com estancament
en altre moment assumpte de debat i La pregunta pel model de desenvolupa- d’una elevada taxa d’atur, plantejament
avui perfectament assumit que qualse- ment pot venir a clarificar el debat. que ataca als sectors socials més febles
vol treball, en qualsevol condició i amb Model de desenvolupament i capitalis- i que equival a una declaració de guerra
qualsevol contracte o sense ell, és millor me no són coses separables, però sí en la qual els està dient que sobren.
que l’atur. Ara el que està en qüestió és diferents. El primer ens abasta més a La defensa de drets i garanties des
l’anomenat Estat de Benestar: sanitat, tots, molt directament a una majoria de d’una opció que inclogui la imprescin-
educació, subsidi d’atur, pensions… i en- les nostres societats, i a través d’ell ens dible resistència a deixar-se arrossegar
front de les propostes de retallades s’alça incorporem al capitalisme, o millor, ell per la lògica consumista capitalista im-
la nostra protesta, de vegades amb gran ens incorpora a nosaltres. Els intents plica posar en primer plànol el reparti-
potència, però sempre impotent. d’aixecar una proposta anticapitalista ment. A una situació de plena ocupació,
En aquestes portem molts anys. Potser des de l’acceptació del model desarro- per exemple, no pot arribar-se a través
el nostre problema és que solament do- llista han resultat banals i fins i tot els d’una reactivació econòmica que, a
nem respostes, i no molt convençudes, seus resultats han estat contraris. Cal més d’impossible, no és desitjable. Amb
als atacs, oblidant-nos de les propostes buscar altres camins. La defensa de l’atur solament pot acabar-se a través
i amb escassa atenció als problemes de drets i garanties ha estat inclosa dintre del repartiment de l’ocupació existent,
més calat. Darrere de l’atur, de la degra- d’aquest model de desenvolupament posant-lo per sobre del manteniment
dació de les condicions de treball i del permanentment expansiu en producció dels nivells de consum.
desmantellament de l’estat de benestar, i consum, quedant dintre d’un pacte en Cal donar-li la volta al famós eslògan
està la inviabilitat del nostre model de el que ambdós es reforçaven i que ana- popularitzat per Sarkozy segons el qual
desenvolupament, amb el capitalisme va acompanyat d’una generalització, bé “cal treballar més per a guanyar més” i
com protagonista. que desigual, del consum. dir que “cal treballar molt menys encara
No hi ha dubte que la proposta social- Avui aquest model no es manté i la de- que sigui guanyant menys” perquè els
demòcrata, en la qual s’inscriu aquesta fensa de drets i garanties cal plantejar-la desocupats i els precaris tinguin treball i sos salaris individuals, disminució que són compatibles amb el malbaratament
defensa de drets i garanties, és una pro- des d’un altre punt de partida, des d’un sous dignes. Aquesta redistribució de la no tindria perquè ser equivalent a la dis- en altres àrees molt més supèrflues, en
posta equilibrada i assenyada. El proble- plantejament que inclogui l’austeritat, massa salarial disminuiria en molts ca- minució de la jornada ni afectar de ma- les que l’encara majoria social, encara
nera similar a tots els nivells salarials. que no siguem els principals agents, no
L’enorme engrandiment dels ventalls deixem de participar. Necessitem un al-
salarials dóna suficient joc perquè els tre punt de partida.
salaris més baixos, els ahir mileuristes i Encara que la majoria social hem par-
avui vuitcentseuristes, puguin i hagin de ticipat en un segon graó d’aquest mo-
seguir creixent. del productivista- consumista, aquesta
La proposta de repartiment de participació ens fa part d’ell i no ens
l’ocupació incloent aquesta redistribució separa prou de la seva aberració i cinis-
de la massa salarial no ho és de con- me. Podrem seguir cridant que “la crisi
tentament amb un repartiment intern la paguin els rics” o reivindicant en els
que s’oblidi de la pugna pel repartiment programes la reducció a 35 hores de
entre salaris i beneficis. Lluny d’això, la jornada, avui clarament insuficient.
és l’única forma de reprendre-la, i de Són fórmules que no han funcionat,
reprendre la confrontació, recuperant ni funcionaran en el futur perquè no
simultàniament una paulatina recom- s’enfronten a la nostra participació en el
posició d’algun grau d’unitat intern als model i acaben incorporades a aquesta
treballadors. Ambdós aspectes, el de la zona de justificació-explicació, com part
recomposició interna i el de la confron- del discurs imperant, com promesa en-
tació pel percentatge de la massa sala- tre altres promeses i com incompliment
rial enfront dels beneficis, han d’estar entre altres incompliments.
inclosos i lligats. El repartiment solament pot exigir-se
En l’actualitat ve succeint que ni el per- des de la predisposició a repartir, sola-
centatge de la massa salarial ni les con- ment iniciant-lo pot impulsar-se.
dicions laborals són defensables amb
cinc milions de desocupats a la recerca * Editorial del número 69 de la re-
desesperada d’una ocupació inexistent. vista Libre Pensamiento, revista
Tampoc les garanties i serveis socials de debat i reflexió de la CGT
Juny de 2012 27

29. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> EL FAR
Autogestió:
4) La col·lectivització dels
serveis públics de Barcelona
Elèctriques i Societat Productora de del país, fou col·lectivitzada pels treballa- llarga tradició de tasques públiques rea- a Solidaridad Obrera (3-9-1936), ho ex-
Ferran Aisa
Forces Motrius), d’acord amb les dues dors, que van constituir un Comitè Cen- litzades a Barcelona, tant en el camp de plicaven: “Para que el pueblo sepa quie-
federacions sindicals de la CNT i la UGT, tral de Direcció, format per sis delegats la construcció, com el de la neteja urba- nes eran los verdaderos atracadores que
van posar en marxa la concentració in- de direcció i sis delegats representant les na. El Comitè Obrer de Control passava operaban en la cajas del Ayuntamiento
L a col·lectivització dels serveis públics
com l’electricitat, l’aigua, el gas i em-
preses com la CAMPSA o la FOCSA,
dustrial i van constituir el Comitè Central
de Control Obrer de Gas i Electricitat. A
distintes Seccions de l’empresa. El Co-
mitè, d’acord amb el Sindicat del Petroli
comptes de la gestió de l’empresa i publi-
cava els sous que guanyaven els conse-
y del Estado, en complicidad de los po-
líticos de todos los colores, daremos los
nombres de los consejeros con sus co-
finals d’agost de 1936 el Sindicat Únic de de la CNT, va decidir expropiar les fac- llers i directius i els comparava amb els
van ser un altre capítol de la creativitat Luz y Fuerza de la CNT va expropiar la tories de Barcelona, Badalona, Manresa de misèria que cobraven els treballadors, rrespondientes sueldos anuales...”
del moviment obrer barceloní. resta d’empreses del sector, i, aleshores, i Vic. Constituint a cada una un Comitè
Les empreses d’aigua, gas i electricitat l’Agrupació col·lectivitzada agrupà, sota d’Administració depenent del de Barce-
van ser intervingudes pels treballadors, el control obrer, la indústria de l’aigua, el lona. El Comitè Central de Direcció va
que van ocupar les oficines i els cen- gas i l’electricitat. acordar la pujada dels salaris per a tots
tres principals de distribució en els pri- La Societat General d’Aigües de Barcelo- els treballadors, així com la jornada de 6
mers moments de la lluita antifeixista. na i l’Empresa Concessionària d’Aigües hores diàries. El petroli ja era aleshores
D’aquesta manera va quedar garantit el Subterrànies del Llobregat, de la qual era un producte energètic important, així que
servei bàsic d’energia (gas, aigua i elec- propietària l’empresa Gas Lebón, van ser el seu control era fonamental per fer mar-
tricitat) a la ciutat (habitatges, enllumenat col·lectivitzades també pels treballadors, xar l’economia col·lectivista. La guerra
de carrers, hospitals, centres oficials, constituint el Sindicat Obrer d’Aigües de encara havia fet augmentar més el poder
etc.), tots aquests serveis van quedar la CNT. El Comitè Obrer de l’empresa va de la riquesa d’aquesta energia, doncs,
sota el control del Comitè d’Empresa for- unificar criteris sobre el preu de l’aigua, els avions, els tancs, els automòbils de
mat per CNT-UGT. rebaixant-la, per tant els barcelonins van tota mena, els vaixells, els tractors, etc.,
Els treballadors de les diverses empreses poder gaudir d’ aigua a casa amb un preu feien servir la benzina com mitjà de pro-
que formaven el sector energètic (Unió més assequible, passant de 0,70 a 1,50 pulsió.
Elèctrica de Catalunya S. A., “Riegos y pessetes que es pagava abans de la re- L’empresa de construcció i serveis Fo-
Fuerzas del Ebro”; Catalana de Gas i volució, estabilitzant-se a 0,40 pessetes. ment d’Obres i Construccions (FOCSA),
Electricitat; Cooperativa de Fluid Elèctric; L’empresa de petroli estatal CAMPSA, va passar a ser controlada i dirigida pels
Societat Espanyola de Construccions imprescindible per fer rutllar l’economia treballadors. Aquesta empresa tenia una
Com acabarà tot això?
retat que el futur del nostres fills i néts seria les classes populars. democràcia extorsionada i capitalisme sé... El que sí que tinc clar és que no
Jordi F. Fernández Figueras
millor que el nostre. L’«austeritat» que ens imposa el Mercat, financer? Però si s’ensorrés de manera podem resignar-nos i que cal organitzar-
A sobre, hi ha hagut polítics i titelles me- amb la submissió còmplice o impotent brusca, no acabaríem patint un siste- se i seguir cercant formes de resistència
diàtics que amb un to paternalista que put dels governs —i que ens està fent per- ma capitalista salvatge i totalitari a la intel•ligents... encara que sigui passet a
N o esteu experimentant aquests últims
temps una sensació similar a la que
heu sentit quan un remolí d’aigua se us
a naftalina ens han acusat a la gent del
carrer de ser els culpables de tot aquest
dre tots aquests serveis, drets i avenços
socials—, se suposa que hauria de solu-
xinesa? Quina alternativa tenim? No ho passet.
desgavell perquè, segons ells, hem viscut cionar la crisi econòmica, però molta gent
ha endut un objecte valuós pel forat d’un per sobre de les nostres possibilitats, i creu que no fa res més que agreujar-la. Hi
desguàs? ens han advertit que cal que acceptem ha qui pensa que l’objectiu real d’aquesta
Si un alguna cosa important marxa pel fo- els sacrificis amb resignació. crida a l’austeritat és justificar unes reta-
rat d’un desguàs, sabem que desapareix Fins i tot, un d’aquests tertulians me- llades destinades a recaptar els bilions
per sempre més de la nostra vida i ens diàtics va arribar a dir amb una inflexió re- d’euros necessaris per «rescatar» la Ban-
sentim dolguts i impotents. Així, sobtada- criminatòria que a Espanya la gent anava ca i, de passada, per afavorir la privatitza-
ment, en un instant, també han desapare- massa al metge i que per això vivíem més ció de tota mena de serveis socials.
gut de les nostres vides molts serveis, drets anys que altres llocs d’Europa. Caram, Aquest deu ser l’objectiu dels tecnòcrates
i avenços socials que crèiem que es man- quin descobriment! Sí, ens agrada viu- que maneguen la situació, però... no heu
tindrien sempre: la garantia d’un ensenya- re i gaudir de bona salut, potser això és pensat alguna vegada que aquesta gent
ment de qualitat per a tots, l’assossec de te- l’«estirar més el braç que la màniga» que realment viu al dia, sense programa ni
nir assegurats un serveis sanitaris eficaços, ens han recriminat. Es veu que alguns projecte, i que al final se’ls acabarà esca-
el gaudi d’unes condicions laborals dignes, d’aquests poca-soltes mediàtics no tenen pant l’assumpte de les mans i s’ensorrarà
la tranquil•litat de saber que tindrem una res intel•ligent a dir, així com la majoria tot? Qui pot saber exactament com aca-
pensió suficient per a la vellesa, l’equilibri dels polítics professionals no mostren cap barà tot això?
que comporta fruir d’un nivell salarial que iniciativa davant la pèrdua de sobirania I qui sap si no seria millor que acabés
ens permeti viure sense angoixes, la segu- dels estats i la destrucció del benestar de petant d’una vegada aquest sistema de
Receptes...
Coca dolça d’albercocs i sobrassada (*)
L’amo en Pep des Vivero ½ tassó d’oli ta: farina, oli, llet, sucre, els cada mig albercoc. La tor- pot fer amb una pasta molt
(Mallorca) Un paquet de llevat ràpid tres ous i el llevat. En tenir nam a enfornar uns minutets més fàcil d’elaborar i sense
3 ous la pasta ben treballada, om- mes perquè s’acabi de coure. sobrassada. Un iogurt natu-
sobrassada sucre fi plim el motlo, que prèviament Més o manco uns 20 m minuts ral. Una mida d’oli de gira-sol,
Ingredients: haurem untat amb una mica en total. Abans de servir-se dues mides de sucre, tres de
Elaboració: de saïm i farina. Introduirem s’empolsima de sucre fi tota la farina, tres ous, un sobre de
10 o 12 albercocs xapats i dins el forn i quan el dit no coca. llevat ràpid i un pelinoi de sal.
sense pinyols El forn prèviament encalentit s’aferra a la pasta, és el mo- Tot ben remenat i al forn du-
300 g de farina a 180º. ment de posar damunt la coca Bon profit! rant 20 minuts. Ah!! i els alber-
1 quart de quilo de sucre Mesclam tots el ingredients els trossos d’albercocs i una cocs amb fileres per damunt.
1 tassó de llet amb els quals s’obté la pas- piloteta de sobrassada dins (*) Aquesta mateixa coca es Sempre surt bona.
28 Juny de 2012

30. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA
Temps moderns
gut actor de vodeville, coneix el director natge és un crit vibrant contra totes les es cert. El que fa Chaplin es denunciar nar “Temps moderns”. Quan comentarem
Joan Canyelles Amengual
i productor Mack Sennet i roda per a ell dictadures i una agitada invitació a les tre- que aquest progrés tan sols beneficia al “La colmena” varem dir que ens acos-
la pel·lícula “Charlot periodista” (Making a balladores i treballadors de tot arreu per capitalisme i als patrons. No progressa la tàvem a l’època en la que transcorria la
living, Henry Lehrman 1914). lluitar junts per un mon millor i mes just. vida de les persones, progressa la pro- pel·lícula (la Espanya afamagada de la
(Moderns Timne, Charles Cha- Ha nascut el personatge més universal L’any 1947, roda una de les comèdies ducció. Fins i tot s’ha inventat una màqui- postguerra). En aquest cas passa el ma-
plin, 1936). de la història del cinema. I probablement més fosques i subversives de la història na per donar el dinar als empleats per teix. La realitat desoladora que ens mos-
Charlot fa feina a la cadena de muntatge també el mes estimat, especialment per del cinema: “Monsieur Verdoux” (la co- estalviar temps. La persona escollida per trava Chaplin és cada vegada més aprop.
d’una fàbrica. La seva tasca consisteix les persones que com ell, ho passaven mentàrem fa un parell d’anys). Chaplin fer-ne una prova es (naturalment) Charlot. És difícil saber quina serà la nostra capa-
en estrènyer femelles una darrera l’altre malament per poder sobreviure. No sola- interpreta a un treballador de banca que Però la màquina no funciona i acaba cla- citat de lluita, de rebel·lió i de mobilització.
de manera absolutament mecànica. ment perquè s’identificaven amb ell, sinò és acomiadat de la seva empresa. Té una vant-li una pallissa al pobre i desconcertat Hauríem de ser capaços de transmetre
Aquesta alienadora forma de treballar li perquè tenien els mateixos enemics: la filla petita i la seva companya és minus- Charlot. En aquesta escena Chaplin ha ideologia a través dels valors. La solida-
farà perdre el seny i es ingressat a un policia, els poderosos, els banquers..., i vàlida. Per subsistir es dedica a casar-se introduït el drama i la comicitat i ens ha ritat, el suport mutu, la justícia, la lliber-
manicomi. això, genera unes adhesions gairebé in- amb vídues riques per després matar-les mostrat la perversa i inhumana mentalitat tat, l’antiautoritarisme són algunes de les
En sortir i per un mal entès la policia el quebrantables. i quedar-se els seus diners. Tota una for- d’aquells que només pensen en criteris de idees que donen força al nostre sindicat.
deté pensant que lidera una manifestació Per altra banda, Charlot es immensament ma de vida alternativa. Hi ha en aquesta rendabilitat econòmica. Però caldrà pensar molt bé quina estratè-
de treballadores i treballadors. Ingressa a humà per la seva polièdrica personali- pel·licula una vitriòlica crítica al capitalis- Pot semblar que la posada en escena es gia pedagògica hem de triar per explicar-
la presó i quan surt coneix a una al·lota tat. Es generós i egoista, orgullós i amb me. Quan ja ha sigut comdemnat a morir extremadament senzilla, però la realitat les i perquè arrelin en els comportaments
orfa que es cercada per la policia. Junts freqüència humiliat, honest i bribó, sen- a la forca, fent ús del dret a dir la darrera és que Chaplin va invertir gairebé tres de la gent mes enllà de les acampades
intentaran trobar una vida mes decent. timental i gairebé sempre frustrat en les paraula Verdoux diu: “Es felicita als ho- anys en la realització de “Temps Mo- del 15M o del DRY, que poden esser mo-
Charles Chaplin tenia cinc anys quan el seves aventures amoroses. mes que inventen bombes que maten a derns”. El director construeix la pel·lícula viments efímers.
seu pare va morir alcoholitzat. La seva No es de cap manera un revolucionari, dones i nins. Si mates una persona ets a través d’una elaboradísima composició Per altra banda fa temps que tinc molt clar
mare es va haver de fer càrrec d’ell i els però sempre pateix les conseqüències un villà, si en mates millions ets aclamat dels plans i la distribució en ells de tots els que una de les principals coses que cal dir
seus tres germans sense cap ajuda que doloroses del capitalisme i aquesta es com un heroi. Els números santifiquen”. elements narratius. és que la lluita te sentit per ella mateixa.
no fos el seu treball. Conegueren de ben una potentísima eina de denúncia de les Algú havia dit abans: “Si la diplomàcia L’any 1933, quan Chaplin inicia el seu ro- O més ben dit: no ens han de guiar els
aprop la misèria i varen ser desnonats del seves injustícies. condueix a les guerres, els negocis con- criteris de rendabilitat que serveixen als
datge ja fa estona que el cinema es sonor.
seus habitatges mes d’una vegada per no Entre els curtmetratges dirigits per Cha- dueixen al crim”. banquers i als especuladors. Lluitarem
Però “Temps moderns” és una pel·lícula
poder pagar el lloguer. plin, cal destacar “Vida de cans” (A dog’s La història del cinema no es pot explicar perquè no tanquin els hospitals i les esco-
silent. S’hi senten renous i música, però
De la ma del seu germanastre Sidney en- live, 1918), “Armes a l’espatlla” (Shoulder sense Charles Chaplin. Tampoc la història les. Però si ho fan no ens resignarem, i de
el director de “Monsieur Verdoux” havia
tra a la prestigiosa companyia còmica de arms, 1918), “Un dia de bauxa” (A day’s cultural del segle XX. Sense dubte és un cap manera haurem sigut vençuts, per-
decidit que Charlot mai parlaria a una
Fred Karno i després de fer una gira pels plesaure, 1919), “Dia de paga” (Pay day, dels seus icones, una de les seves figures què la llarga lluita continuarà si no acotam
pantalla cinematogràfica. Poc abans el cap i tornam a casa nostra.
Estats Units torna convertit en un recone- 1922) i “El peregrí” (The Piligrim, 1922). fonamentals. d’acabar la pel.lícula el sentirem cantar un
El seu primer llargmetratge és “El menut” Invariablement, alguna de les seves Venen temps molt, molt difícils. Haurem
cançó amb paraules de diferents idiomes, d’estar preparades i preparats per rebre
(The Kid, 1921), que es converteix en un pel·lícules sempre figura a les llistes de però res mes. cops. Ens faran mal. Ens ficaran a la pre-
èxit aclaparador. L’any 1923, funda, jun- les mes valorades per la crítica, però de
Hi ha moltes inoblidables en aquesta pel. só (força, Laura. Et dona suport i t’estima
tament amb Mary Pickford, Douglas Fair- manera incomprensible, ell no sol està
lícula, còmiques, tràgiques, sentimen- gent que no et coneix, estic segur de que
banks i David W. Grifith la productora Unit situat entre els millors directors. En el
tals...No en contaré cap. No estic segur ho notes. Una abraçada molt forta) per
Artits per la que dirigirà la resta de la seva seu cas passa tot el contrari del que li va
de poder transmetre l’emoció, la hilaritat i defensar la llibertat i les causes justes.
filmografia nordamericana. passar a Buster Keaton. El director de “El
la tristesa que desprenen el seus fotogra- Però la nostra revolta té una mena de
En aquest mateix any dirigeix “Una dona maquinista de la General” (The general,
mes. Recoman-ho molt vivament la seva joia que els de dalt no poden entendre. Ni
de Paris” (A woman of Paris), extraordina- 1926), va gaudir d’un èxit efímer. Hague-
visió (i revisió). No solament pel plaer combatre. És, (ho deia Jean Vigo, i no es
ri melodrama que ataca la hipòcrita moral ren de passar gairebé trenta anys perque
burgesa, però que es un fracàs de públic que provoca veure una obra mestra, sinó la primera vegada que jo ho repetesc) un
rebés l’Òscar honorífic que es mereixia
perquè ni actua, ni és la seva habitual també pel seu contingut revolucionari i acte d’amor a la humanitat, que ens fa
sobradament. Per alguns crítics el seu
pel·licula còmica. subversiu. lliures, i en certa manera invulnerables.
redescobriment va significar d’alguna ma-
L’any 1925, “La quimera de l’or” (The Gold Fa gairebé vuitanta anys que es va estre- Salut i revolta
nera la desmitificació de Chaplin. En un
rush) el consagra definitvament com un extraordinari exercici de miopia fílmica es
geni. La crítica la reconeix gairebé unàni- va començar a dir per part d’alguns (sobre
mement com una autèntica obra mestra. tot els semiòtics), que era poc cinemato-
A partir de la tragèdia, Chaplin construeix gràfic. Que depenia massa de la pantomi-
en aquesta pel.lícula alguns del gags més ma i del teatre. És evident que no hi hagut
Fitxa tècnica memorables de la història del cinema. un altre mim com ell. Però els seus mèrits
“Les llums de la ciutat” (City lights, 1930) van molt més enllà.
Dr: Charles Chaplin; és una altra indiscutible obra mestra i una “Temps Moderns” es una excel·lent
G: Charles Chaplin; de les mes belles histories d’amor que pel·lícula que retrata de manera brillant
Ft: Rolland H. Tothe- s’han vist a una pantalla cinematogràfica. les relacions entre el capital i el treball, la
Quan els Estats Units encara no havien tirania exercida pels propietaris dels mit-
roh; entrat en la segona guerra mundial, estre- jans de producció i la misèria i la humilia-
Ms: Charles Chaplin; na “El gran dictador” (The Great dictator, ció a la que sotmeten a les treballadores i
Int: Charles Chaplin, 1940), on ridiculitza a Hitler i Musolini. els treballadors.
Pulette Godard, Hen- S’ha dit d’ella que és massa simple, sen- Rodada en plena etapa de la depressió
timental i pamfletària. Amb tota seguretat provocada pel “crac” del 29, alguns crítics
ry Bergman, Chester
no es la seva millor pel·lícula, però el varen dir en el seu moment que era reac-
Conclin, Allan Garcia. discurs final que pronuncia el seu perso- cionària perque s’oposava al progrés. No
Juny de 2012 29

31. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> DES CARTES MAUDITES
Vegetarians,
Berneri, de nou actual
no estúpids Redacció
Carlus Jové i Buxeda
A caba d’aterrar en les llibreries la ver-
sió en castellà del llibre de Stéfano
D’Errico sobre l’anarquista italià Camillo
A l diari Ara del 26/05/12 un
article d’opinió de l’Albert
Sánchez Piñol ridiculitza els
Berneri. El llibre Anarquisme i política. El
programa mínim dels llibertaris del Tercer
Mil•lenni. Relectura antològica i biogràfi-
vegetarians (i els animalis- ca de Camillo Berneri és un exhaustiu i
tes en general) titllant-los de acadèmic estudi -768 pàgines!- sobre el
neopuritans encegats per llibertari que més i millor va actualitzar el
Walt Disney. Segons Sánchez pensament anàrquic en els decisius anys
Piñol, des de Disney «els ani- vint i trenta del passat segle.
mals ja no són animals», sinó Berneri, perseguit per Mussolini, va aca-
«un nosaltres indefens, sim- bar assassinat a Barcelona pels comu-
pàtic, idíl•lic», i remata que «la nistes en les disputes de maig de 1937. A
nostra visió del món animal ha més d’un home implicat en les lluites del
esdevingut tan absurda com seu temps va ser un intel•lectual de primer
malaltissa. Els adjudiquem ordre, capaç de compartir i confrontar des
sentiments, valors i raona- de jove amb personatges situats en altres
ments que no tenen perquè esferes polítiques: l’historiador i el seu
només són el que són: ani- mestre Salvemini, el lliberal Gobetti, el co-
mals». munista Gramsci, el socialista Rosselli o,
És obvi que després d’un en el seu camp, els llibertaris Luigi i Luce
afirmació com aquesta molt Fabbri. Producte d’aquestes trobades i
poca cosa en podriem espe- controvèrsies i de les seves reflexions
rar de l’article ja que, lluny personals és un qüestionar-se profund de
d’argumentar perquè no hau- l’anarquisme com a eina d’intervenció al
riem de respectar la vida dels món i el temps que va viure. als anarquistes a encarar sense preju- i recomanable. A vint euros, publicat pels
animals, l’autor escampa la Un intel•lectual convençut, incapaç
dicis les preguntes contemporànies i a sindicats de la CGT de Vitòria i Burgos,
qüestió remetent-nos als pre- d’assumir res de la seva ideologia per
enfrontar sense artificis la competència la Confederació d’Euskadi i la Fundació
judicis que s’acostumen a in- mandra o per obediència deguda, i dispo-
d’altres forces polítiques del seu temps. Salvador Seguí i de venda en llibreries.
cloure en el terme «animal». sat a preguntar-se per tot el que afecta a
Stéfano D’Errico realitza un treball com- La CGT de Catalunya, la Fundació Sal-
És evident que els animals són la complexa vida d’un ésser humà, en la
seva individualitat o en la seva condició pletíssim, repassant tant la seva trajec- vador Seguí i l’Assemblea Llibertaria del
el que són, com les plantes, tòria biogràfica com cadascun dels as- Vallès Oriental han organitzat un cicle de
plantetes, persones, i qualse- social: la política, la lluita de classes, la
religió, l’estratègia i tàctica, els valors, pectes i temàtiques a les quals va dedicar presentacions del llibre a Barcelona, Gra-
vol altre objecte de l’univers.
l’ètica, l’Estat, el federalisme… una reflexió. A més, ho fa reivindicant nollers i Rubí els dies 7, 9 i 12 de juny,
Però la qüestió és: perquè
Berneri sempre es va oposar als simplis- aquests ensenyaments per a la perspec- que ha comptat amb les intervencions de
vosté opina que podem tractar
mes de l’anarquisme, a les seves orto- tiva d’aplicació en aquest tercer mil•lenni, l’autor del llibre i sindicalista d’Unicobas
els animals no humans com a
dòxies i a les seves dreceres polítiques, reinvindicant la naturalesa profundament Stefano d’Errico i d’Emili Cortavitarte, his-
mers objectes a disposició dels
però en paral•lel es va situar en posicions contemporània, molt actual, del pensa- toriador, corrector de l’edició en castellà i
animals humans? O, millor en-
cara: perquè creu, si ho creu, de radicalisme filosòfic i militant, animant ment d’aquell gran italià. Un llibre oportú sindicalista de la CGT.
que no hauriem de menjar
humans? A no ser que la res-
posta de Sánchez Piñol fos un
simple “perquè són humans!” Anarquisme i política segons Berneri
tindriem un bon punt de partida
per discutir, seriosament i amb socialista Carlo Rosselli o el comunista política, amb el debat polític del temps del seu pensament i l’aliment passional
arguments, perquè els humans Antonio Rivera
Gramsci, a més de coreligionaris seus que un viu, no condueix, com demostra de la seva acció”.
ens permetem tractar els ani- com Luigi i Luce Fabbri. Berneri, de manera inevitable, a la justifi- Totes i cadascuna d’aquestes temàti-
mals com a mers «animals». Aquest contacte caracteritza la natu- cació dels seus extrems més negatius en ques les estudia D’Errico amb gran rigor
Precisament aquesta via de Stefano d’Errico, Anarquismo ralesa i el valor intel•lectual de pensa- honor de la practicitat. i profusió de dades recollides en fonts de
raonament és la que segueix y política. El ‘programa míni- qualitat. El llibre, sorgit d’una vocació i
ment de Berneri, no massa habitual en L’italià es plantejava la necessitat de “do-
el filòsof advocat dels animals mo’ de los libertarios del Tercer
l’anarquisme: la seva convivència amb nar una sacsejada a l’anarquisme perquè reflexió clarament acadèmica, desvet-
Peter Singer. Singer no trac- Milenio. Relectura antológica y
altres parers li força a una reflexió oberta, pensi en la política”. Aquesta intenció el lla múltiples reflexions fetes per Berneri
ta d’atribuir característiques biográfica de Camillo Berneri,
necessàriament crítica amb els seus pro- va convidar a endinsar-se sense limita- allà pel primer terç del passat segle que
made in Disney als animals no Madrid 2012, 758 pàginas.
pis postulats, degudament pragmàtica, cions autoimposades ni complexos en la serveixen en molts casos per abordar
humans, sinó que parteix de la
abordant tot tipus de temàtiques sense particular relació existent entre anarquis- els problemes del Tercer Mil•lenni des
qüestió més general de perquè
cap limitació. Alhora, li obliga a proveir- me i política, guiat sempre per quina de de la perspectiva dels llibertaris. No és
hauriem de tenir una conducta Per iniciativa de diversos sindicats de la
se dels arguments suficients i a enfortir les respostes donades als problemes des un vademècum –no ho podria ser venint
ètica envers els altres, i expan- CGT del nord de l’Estat espanyol s’acaba
fins a l’extrem la seva coherència ideo- de l’anarquisme podia ser més adequada de Berneri-, sinó més aviat un repertori
deix l’abast de les seves con- de publicar la versió castellana d’aquest
lògica, per així confrontar-se adequada- a les urgències i necessitats de l’instant sòlid d’arguments per a molts proble-
clusions als animals. El seu estudi sobre l’anarquista Camillo Berne-
argument estrella és que la ri que va veure originalment la llum en ment amb tan preclars i exigents oposi- que vivia. Així, res humà li resulta aliè, i mes que segueixen sent bàsicament els
capacitat física de sentir dolor italià fa ja un lustre (Mimesis, Milà) Es tors. D’aquesta manera, a cada moment, pren posició ben articulada en qüestions mateixos que ell va haver de fer front.
és suficient per atribuir a un és- tracta d’una anàlisi exhaustiva, profunda les seves tesis i criteris se sotmeten a com la pedagogia, la tècnica, la cultura, A més, D’Errico enfila dinàmicament
ser viu un interés: el d’evitar-lo. i intel•ligent de la trajectòria d’un home l’exigent judici dels seus oponents, depu- la religió, la capacitat per conèixer cien- aquestes reflexions de l’italià amb una
Simplificant molt l’argument de que, encara que va morir jove, va com- rant tots ells tant en la seva consistència tíficament (epistemologia), l’humanisme, altra no menys exhaustiva investigació
Singer, aquesta igualtat en la primir en la seva curta i intensa vida tot teòrica com en la seva aplicabilitat al mo- els límits del classisme proletari, la biogràfica, apropant-nos als detalls més
capacitat de sentir és el fona- un tractat d’anarquisme, tant teòric com ment en què vivien. democràcia, la revolució, la violència, particulars i desconeguts de la seva vida.
ment de l’ètica, que barrejada a pràctic, en les difícils i conflictives dè- Pot ser que per això, com a conseqüèn- l’organització, el sindicalisme, els totalita- En un article de 1922, titulat “Anarquisme
amb el principi utilitarista d’el cades d’entreguerres. cia d’aquesta experiència vital, el resultat rismes, la política electoral, la psicologia, i federalisme. El pensament de Camillo
màxim bé per al màxim nom- Berneri va ser assassinat en els primers sigui desconcertant: el major crític del l’etnologia… Berneri”, l’italià resumia l’essència del
bre ens obliga a una vida res- dies de maig de 1937 per un grup de co- forçat col•laboracionisme governamental Perquè Berneri dipositava tota la seva seu pensament: “Jo entenc per anarquis-
pectuosa amb la quasi totalitat munistes lliurats a l’estratègia de Stalin, de la CNT-FAI en la conjuntura espan- confiança en l’anomenat “problemisme”, me crític un anarquisme que, sense ser
dels animals. dins de la guerra civil lluirada a Barce- yola de 1936 mai va tenir impediment una manera de pensar que obligava al fet escèptic, no s’acontenti amb les veritats
Sánchez Piñol no ens dóna ni lona entre aquests i els llibertaris (i els per tractar cara a cara amb la política i que la ideologia es recolzés en l’anàlisi adquirides, amb les fórmules simplistes;
un bon argument, i es limita a seus aliats, els heterodoxos comunistes amb els seus adversaris polítics. Tan dels fets, en la seva capacitat per respon- un anarquisme idealista i al mateix temps
ridiculitzar l’animalisme. Fins del POUM). Tenia llavors quaranta anys, clarivident radicalitat crítica era la de qui dre als problemes reals del moment i per realista; un anarquisme, en definitiva,
i tot es posa les mans al cap havia fugit de la persecució de la dicta- no limitava l’esfera del seu pensament i donar lloc a un “anarquisme possible”. En que empelti veritats noves en el tronc de
pel fet que hi hagi gent preocu- dura de Mussolini, però ja havia aprofitat de les conseqüències teòriques i pràc- definitiva, “afrontar el complicat mecanis- les seves veritats fonamentals, que sàpi-
pant-se dels animals mentre l’oportunitat que li va donar la vida de tiques d’aquest –com a tantes vegades me de la societat actual sense ulleres ga podar les branques velles”.
nens innocents moren en con- tractar amb les referències fonamentals ha passat en l’ideologisme llibertari-, i no doctrinals i sense excessives inclinacions De tot això parla aquest llibre. Una lec-
flictes bèl•lics, com si una cosa del pensament d’esquerres italià: el seu per això acabava en la seva proximitat al a la integritat de la seva fe” (anàrquica), tura tan exigent com a recomanable per
exclogués l’altra. Deixe’m-ho primer mestre, l’historiador Gaetano debat polític en posicions contemporitza- per així “conservar aquell conjunt de prin- als llibertaris d’aquest complicat Tercer
aquí. Salvemini, el lliberal Piero Gobetti, el dores o moderades. El contacte amb la cipis generals que constitueixen la base Mil•lenni.
30 Juny de 2012

32. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres Jornades en
Homenatge a
Vides El movimiento el que ha vingut succeint a les esque-
rres transformadores de les genera-
de contingut.
I el mateix va succeir respecte a l’altre Dones Lliures/
Hipotecades libertario en cions posteriors. gran tema en qüestió: l’estructura
Mujeres Libres
Gonzalo ens explica, no obstant això, i finalitats de l’aparell estatal havia
De la bombolla la transición la història amagada sota la catifa. canviat de 1939 a 1979. L’anomenat el 27, 28 i 29
immobiliària (Madrid 1975- Sense guarniments inútils, però també “Estat del Benestar”, fonamentat en
al dret a amb tota la seva policromía. El text ens les doctrines keynesianes, compaginat de juny
l’habitatge 1982) proposa la necessària revista de molts
dels noms de les víctimes d’una Tran-
amb les creixents manifestacions del
que ha vingut coneixent-se com “bio-
sició que, malgrat tot el que se’ns ha
explicat, va ser tremendament violen-
política”, començava a donar els seus
primers passos en el marc de la Penín- O rganitzades per la Secretaria de
Gènere de CGT Catalunya i amb
la col•laboració de Dones Llibertaries
ta. Ens proposa també una història de sula Ibèrica dels setanta. Els llibertaris
les forces derrotades, de les energies no van saber, o no van voler, filar un de Catalunya, es celebraran els dies 28
populars dilapidades, potser, però que discurs i una pràctica a l’altura de les i 29 de juny del 2012 a Barcelona unes
van conformar el ferment necessari circumstàncies. La llegenda del rebuig Jornades d’Homenatge a Dones Lliures/
d’un canvi d’escenari imprescindible. frontal a tota manifestació estatal (una Mujeres Libres, l’organització de dones
Ens narra, doncs, una història que no història áurea que, en tot cas, no era anarquistes creada l’any 1937 a partir de
la revista de mateix nom. Prèviament, el
és la tòpica i que no es queda en els del tot certa) va impedir la presència
27 de juny, es farà un acte a Reus.
les floritures discutibles de la “movida” llibertària en moltes lluites efectives
El 27 de juny, a les 20h. al Casal de les
i en les suposades heroicitats d’un mo- d’una població que reclamava serveis
Dones de Reus, projecció del documen-
narca coronat pel propi dictador. públics creixents i una forma de vida
tal “Indomables” i xerrada a càrrec de
La narració de Gonzalo Wilhelmi és au- digna.
Martha Ackelsberg, organitzada per la
daç i no deixa res en el tinter: la trajec- Les tesis maximalistes del final de la
CGT Baix Camp-Priorat.
tòria del moviment llibertari madrileny Guerra, quan era el moment del “tot o
El programa d’actes organitzats a Barce-
en aquests convulsos anys va donar res” (però que molts dels seus autors
lona és el següent:
per a molt. Va constituir una febril des- no havien emplenat en aquest precís
- 28 de juny a les 18:30 h. en el Pati Lli-
càrrega d’energia i il•lusions amb un instant) van enfosquir una tradició que, mona (C/Regomir 3).
final caòtic i decebedor. I aquí és on realment, anava molt més allà: la d’una Projecció del documental “Indomables” i
Gonzalo Wilhemi entrem en el realment interessant del CNT històrica plural, rica i enormement posteriorment xerrada-debat amb:
llibre. Es podrà estar o no d’acord en complexa, en la qual convivien múlti- Martha Ackelsberg (autora del llibre “Mu-
Ada Colau i Adrià Alemany
Fundación Salvador Seguí, la revista dels fets presentats. Només ples sensibilitats. jeres Libres, la lucha por la emancipación
Madrid, 2012. 275 pàg. els seus autèntics protagonistes (i és La veritat és que avui dia el moviment de las mujeres”)
Angle Editorial, 2012, 192 pàg.
possible que ni tan sols ells mateixos) llibertari encara amenaces similars: Isa Garnika. La lluita per l’emancipació
El moviment llibertari, en la Transició, saben com van ocórrer realment les una lectura literal i acrítica de certs de les dones treballadores.
Ada Colau, membre de l’Observatori
va ser marginalitzat i derrotat, malgrat coses. Però el que ha de quedar meri- llocs comuns de la “llegenda áurea” Bruno Valtueña. El projecte anarcosindi-
DESC, i Adrià Alemany són els autors
la seva energia i els seus prometedors dianament clar és l’ensenyament d’allò ja indicada, podria impedir les pos- calista avui.
de Vides Hipotecades, un llibre útil per
inicis. L’últim llibre de Gonzalo Wilhel- succeït per als també convulsos temps sibilitats d’avaluar amb solvència les - 29 de juny a les 18:30 h. en el Casal de
conèixer el drama de les execucions hi-
mi, “El movimiento libertario en la tran- del present. exigències d’un present marcat pel la Solidaritat (C/Vistalegre 15)
potecàries i els desnonaments a l’estat
sición. (Madrid 1975-1982)”, conforma El moviment llibertari madrileny no va desmantellament dels béns públics i Xerrada-debat amb:
espanyol, així com la lluita ciutadana
un text que, encara d’una temàtica saber adaptar-se, en els anys setanta, els ajustaments, i per l’aprofundiment Martha Ackelsberg. La lluita de les dones
pel dret a l’habitatge, encapçalada per
que ja es pot considerar com històrica, a les transformacions sofertes, des de d’un marc laboral que procura arrasar en el 36.
la Plataforma d’Afectats per la Hipote- totes les conquestes dels últims segles
introdueix elements de rabiosa actua- la Guerra Civil, per l’arquitectura del Isa Garnika. La lluita de les dones treba-
ca. món del treball i l’aparell estatal al que de lluita proletaria.
litat en un present com el nostre, on lladores en els 70.
El llibre explica les causes de la crisi pretenia oposar-se. I una dels seus El moviment llibertari, en la Transició,
les possibilitats d’una lluita social am- Grup de Dones Anarko-feministes. Gène-
actual, assenyala els responsables majors errors va ser, segons s’indica va ser marginalitzat i derrotat, malgrat
pliada estan en el centre del que pot re i feminisme anticapitalista en el 2012.
i analitza el paper que han tingut les en el text, no aplicar el suficient esforç la seva energia i els seus prometedors
arribar a ser.
administracions públiques, i també ens analític a aquests assumptes. El món inicis. En aquest precís moment de
Els que no vam viure la Transició hem
dóna consells i recursos útils per de-
fensar el dret a l’habitatge i evitar els
rebut, des dels mitjans de comunica- del treball ja no es conformava de la crisi i senilitat del capitalisme que tra-
vessem, qui més o menys ens sentim
Trobada
ció de masses, una narració contra- mateixa manera que en els temps del
abusos de poder de les entitats ban-
dictòria, santurrona i amb un evident cenetisme clàssic, i la reacció dels con- vivificats per aquesta tradició de lluita, Estatal de
càries. federals va ser tardana i contradictòria, hem d’estar atents per a ser capaços
El llibre està disponible a les llibreries i
ànim de doblegar tot apunt de vitalitat
popular. Una narrativa que, no obstant quan va tenir lloc. Es va intentar recons- d’insuflar-li nova vida. I tot el viu canvia Dones de
a les Plataformes d’Afectats per la Hi-
poteca, i també a la xarxa, ja que els
això, es compadeix malament amb la
història explicitada per les gents de
truir una organització en una imitació
dogmàtica i literal del passat, el que va
pel camí. El llibre de Gonzalo Wilhelmi
obre el camí a una exploració històrica
la CGT, 30
autors han registrat el text en Creative
Commons per garantir que la manca de
carn i os que, elles sí, van arriscar les empènyer a l’abandó de l’esperit real amb evident pertinència per a construir de juny i 1
seves vides en aquesta tesitura deci- de l’experiència. L’anarcosindicalisme un present que sàpiga fugir dels pa-
recursos econòmics no sigui un impe- siva. Uns van créixer i van narrar, van es es va autoexcloure del món del tre- ranys que la realitat tendeix a qui volen de juliol a
diment per l’accés al coneixement. explicar històries infumables de reis ball, i es va embardissar en dècades transformar el món. Instruir-se i apren-
De moment disponible en català, al democràtics i socialismes inexistents. de disensiones internes i lluites intesti- dre mai ha estat tan necessari. Barcelona
mes de juny està prevista la sortida de Uns altres van ser relegats a l’oblit i al nes que no tenien altre objecte que el
L
la traducció al castellà. buit, en evident concomitancia amb tot repartiment de quotes de poder buides José Luis Carretero
a pròxima Trobada Estatal de Dones
CGT dedicada a formació, amb el
tema “Teories Feministes”, se celebrarà
Revistes a Barcelona, el 30 de juny i 1 de juliol de
2012, dissabte i diumenge, a la seu de la
CGT a Barcelona, Via Laietana, 18, 9º,
amb el següent programa:
- Dissabte 30 juny
10,00h.- Presentació de la jornada
10.30h.- Teoria de Martha Ackelsberg.
Dona i ciutadania. 1
2.00h.- Pausa
12.30h.- Teories feministes del 15M de
Plaça Catalunya.
14.00h.- Menjar
16.00h.- Teories i pràctiques feministes.
Debat.
17.30h.- Pausa 18.00h.- Com podem in-
tegrar les teories exposades en la nostra
acció social-sindical de la CGT?
- Diumenge 1 juliol
10.30h.- Propostes concretes d’actuació
feminista des de la Secretaria de la Dona
DIREKTE AKTION UMANITA’ NOVA DIRECTA COMBAT SYNDICALISTE
i els Grups de Dones de CGT. Conclu-
sions
Publicació bimensual anarcosindicalista Revista anarquista setmanal editada per Setmanara di comunicació, reflexió, crí- Publicació mensual de la CNT francesa,
12.30h.- Comiat i tancament.
de la Freie Arbeiterinnen- und Arbeiter- la Federazione Anarchica Italiana (FAI), tica i informació en català, pensat, sos- sindicalisme, lluites socials i internacio-
Convoca: Secretaria de la Dona del Co-
Union (FAU-IAA), secció alemanya de una capçalera històrica creada l’any tingut i dirigit des de i per als moviments nalisme,
mitè Confederal de la CGT
l’AIT, http://www.direkteaktion.org/ 1920, http://www.umanitanova.org/ socials, http://www.directa.cat/ http://www.cnt-f.org/
Juny de 2012 31

33. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
TONI, ALBERT I IÑAKI, COORDINADORS DE LA REVISTA CULTURA OBRERA > LES PARAULES SÓN PUNYS
“Cal fer sortir del gueto les Un cop
d’estat…
nostres idees i lluites” tou, diuen…
“Cultura Obrera vol promoure les idees, accions i valors inherents jordimArtifont
al pensament anarquista”
S e’ns pixen a sobre, diuen que plou
i la colla d’imbècils que els fan de
claca demà, o avui mateix, diuen que
“no es podia fer res més”, “que so-
> LA FRASE... bretot, unitat, tingueu confiança”, “és
que Madrid ja se sap”, “que nosaltres
sempre hem estat europeistes…” i
que toca callar i esperar. Que es po-
sin l’Europa dels mercaders a on els
càpiga.
Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat
espanyol, es va produir el 9 de juny.
Li diuen intervenció però és un cop
d’estat. Una colleta (diuen que serà tou
i per això no arribaran a colla) de col-
pistes vinguts del centre de Goldman
Sachs seran ara els encarregats de
deixar-nos sense drets socials, sense
sanitat, sense sescola, sense res que
no siguin obligacions, cops de porra i
negació del dret a ser. Els plantarem
cara, ja ho saben, per això s’han armat
“Els nostres i han llogat milers de de joves muscu-
continguts giren losos convenientment ensinistrats per
trencar-nos el cap, per tal que la gent
generalment digui “intervenció” i no “cop d’estat” i
al voltant dels sobretot, que tingui confiança en els
moviments socials nous botxins.
de Mallorca” Els “tècnics” (són privatitzadors llogats
per les empreses que ens vendran
“serveis” que per nosaltres són drets)
la nostra capçalera és un petit homenatge - Com aconseguiu el finança- és descobrir-la, treure-la a la llum i des- ens diran que cal que tanquem hos-
en aquest passat) i a la reflexió escrita que ment donat que no rebeu una muntar la piràmide de mentides en la qual pitals i escoles, que no tothom tingui
Josep Estivill accés a la sanitat, que sobren fun-
feim a la secció d’opinió. assignació de cap organització i es fonamenta el poder.
tampoc no voleu posar publicitat? Igualment, els nostres mitjans ens co- cionaris i per tant serveis bàsics, que
- El suplement interior Il Corrie- La major part dels nostres ingressos hesionen, són eines de debat intern, de ja se sap que hem viscut per damunt
re de s’Era, fet en clau de sàtira provenen de les subscripcions. Aquestes formació i de comunicació entre nosaltres. de les nostres possibilitats…, i no sé
El Toni té estudis primaris, fa feina quantes mentides més. I sí, potser al-
política, és molt divertit. Quin són la nostra benzina, perquè ens aju-
de picapedrer i des del naixement guns hi han viscut però els que més hi
paper atorgueu a l’humor en el den econòmicament i també perquè ens - Com veieu el panorama polí-
del periòdic està en la seva redac- han viscut són precisament els rics que
combat polític? autoexigeixen una disciplina per tal de no tic a Mallorca? Destaqueu els
ció. Abans havia fet un fanzine no deixaran de viure-hi, per tant que no
Il Corriere de s’Era és un projecte que defraudar la confiança que han dipositat elements més foscos que veieu
anomenat Crit de Rabi i havia mili- ens enredin. Això no és cap “rescat”
va ser impulsat per varis membres de la en nosaltres. en l’horitzó? Hi ha marge per a
tat en el sindicat CNT. sinó un cop d’estat a partir del qual
redacció de Cultura Obrera. Va ser con- Llavors, la resta del finançament el realit- l’esperança?
L’Albert és arqueòleg i exerceix aquest Chiquito de la Calzada que fins
cebut per tal de dotar a Cultura Obrera, zam a base de l’organització de concerts, Mallorca és un feu tradicional de la dre-
com a tal. Es va incorporar al pe- ara era ministre d’Economia deixarà el
un periòdic que pensam transmet serietat sopars, festes, actuacions teatrals, etc. ta que només dos pactes unitaris de tots
riòdic un any després de la seva seu lloc a un altre “tècnic” més amic
i compromís, d’un suplement on ens po- Abans també, confeccionarem calendaris els partits d’esquerres juntament amb
arribada a Mallorca, ara fa 7 anys. dels amos encara per tornar-nos a
en els quals reflectíem les lluites socials els nacionalistes d’Unió Mallorquina han
Anteriorment va participar en els guéssim riure de nosaltres mateixos, dels
esdevingudes a l’illa. Així mateix, les ven- pogut trencar. Això sí, aquests pactes reformar laboralment parlant. Ens reta-
moviments socials del Barri de diferents rols que s’adopten en els am-
des -encara que sigui una assignatura sempre han demostrat la poca diferència llaran tot el retallable i en xafaran tant
Sants, a Barcelona. bients radicals. A la vegada, a través de la
sempre pendent elevar-les- també ens que hi ha entre dreta i esquerra avui dia. com puguin.Tenim diverses opcions:
L’Iñaki és mestre de primària a un ironia i l’humor punyent Il Corriere crítica i
aporten ingressos. En els temes centrals, com per exemple mirar-nos-ho per la tele, vibrar amb la
poble de l’illa. Militant en el movi- desmunta la falsedat i la mentida constant
l’economia (el turisme sobretot), la coinci- Selección i cridar Viva España!, o sortir
ment anarquista i les lluites autò- en la qual ens fa viure el poder. al carrer. Com sempre, però cada cop
- Quins són els vostres mitjans dència quasi és absoluta.
nomes vinculades a aquest des de Però cal deixar clar que Il Corriere, ja des de distribució i els lectors habi- Sempre hem intentat estar al marge de la som més, triarem el carrer. Per aturar-
jovenet, col·labora amb el Cultura dels seus inicis, encara que sigui cada tuals? trampa que significa “l’antipeperisme” de los. I si no en tenen prou prenent les
Obrera des del segon any. quatre mesos un suplement de Cultura La distribució és un dels nostres punts la major part de les bases de l’esquerra. places aprendrem a fer-nos miners i
Obrera, és una empresa independent més fluixos. La feim nosaltres mateixos Nosaltres no lluitam contra el PP, sinó con- cavarem sota els seus peus fins que
d’aquest. En el periòdic va dur els seus amb l’ajuda d’altres companys. tra tot un sistema polític i econòmic. se’ls afoni el palauet que han fet amb
- Com definiríeu el Cultura debats acceptar-lo com a suplement i a Els nostres lectors habituals en teoria són Sobre si hi ha esperança, preferim obviar els nostres diners, amb el nostre treball,
Obrera i quins són els princi- hores d’ara no hi ha cap membre de la els nostres subscriptors, els que compren aquestes preguntes. Les trobam errònies, amb les nostres vides. Que caiguin al
pals continguts? redacció en Il Corriere. Només en Toni hi el periòdic o els que assíduament van als perquè consideram que aquesta no és la clot i no en surtin més els responsables
Cultura Obrera és un periòdic que va néi- col·labora habitualment fent les entrevis- establiments o locals on el deixam. Tam- nostra motivació de lluita. Vivim el present de morts evitables, els que ens volen
xer amb la intenció de promoure les idees, tes de la contraportada. bé, tenim lectors a través de les descarre- amb responsabilitat, amb el compromís com més rucs millor, els que ens odien
accions i valors inherents al pensament
anarquista, per així dotar als diferents gues del pdf que penjam a la nostra web. vital de no tolerar l’engany, la dominació tant que només saben mirar cap a dalt
- Com funcioneu a nivell intern i l’explotació en les quals es basa el siste- per llepar i cap a baix per escopir.
moviments socials i les variades lluites,
per treure una publicació amb - En el món dels mitjans de co- ma capitalista. Potser ens venceran primer però es-
d’abans i d’ara, d’uns posicionaments i
un nivell de qualitat força ele- municació de masses dominat tigueu segurs que els costarà i que
plantejaments més radicals, assemblearis
vat? per les grans corporacions i les - En quin moment es troben els en segon terme serem la immensa
i anticapitalistes.
Alhora, un dels seus primers objectius era Doncs a base d’un fort compromís de fei- organitzacions polítiques, quin moviments socials a Mallorca? majoria qui marcarà les regles del joc,
fer sortir del “gueto” les nostres idees i na i responsabilitat. Els qui vàrem engegar paper juga la premsa contrain- Després de l’explosió de mobilitzacions perquè algunes no volem passar de
lluites. Donar-les a conèixer a la gent des- el periòdic no teníem una formació molt formativa? que suposà la irrupció del 15-M, estan en tenir uns amos a Madrid a tenir-ne uns
contenta amb el Sistema perquè s’animin gran, però amb l’objectiu permanent de Tocaria jugar un paper central. Nosaltres un procés de màxima activitat. Els vents altres a Brussel•les, ni a Barcelona o
a deixar la queixa i la passivitat i així millorar la publicació, fent constants exer- som de l’opinió que en general la gent crí- d’aquell mes de maig han provocat que València. Nascuts sense amos, llui-
també passar a l’acció, al deure de voler cicis d’autocrítica, a poc a poc ens hem tica, que es mou en els ambients radicals, hagin sorgit iniciatives com una Ecoxarxa i tarem contra la dictadura dels diners
canviar les coses per nosaltres mateixos. anat formant (mitjançant tallers de redac- dóna poca importància als nostres mit- assemblees del 15-M que encara es man- amb la solidaritat i en defensa de la
Els nostres principals continguts gene- ció escrita, d’informàtica, etc.) i preparant jans. Trobam que les subscripcions i les tenen a les barriades de Palma, col·lectius igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El
ralment giren al voltant dels moviments per tal d’aconseguir treure una publicació mostres de suport haurien de ser genera- com la Universitat Lliure, el projecte “Toma que ha passat és un cop d’Estat, ni el
socials de Mallorca. També, com a secció més o manco digna. Això és necessari per litzades, cosa que no sol ser així. la Ciudad”, el de difusió llibertària “Arrels” primer ni el darrer, però un cop d’Estat.
fitxa, donam molta importància a la me- a què aquesta pugui assolir, almanco, part Hi ha un lema que diu que només la veritat al poble de Manacor o l’Assemblea Indig- I com tots ells, acabarà caient, acaba-
mòria de la lluita social (el manteniment de dels objectius pels quals fou parida. és revolucionària. La nostra tasca doncs nada de Portocolom. ran caient…