SlideShare a Scribd company logo
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2011 · núm. 131· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




           L’Europa
        neocolonialista
         i excloent...
Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 131 · Setembre 2011   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




          L’Europa
       neocolonialista
        i excloent...
Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                      Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          Sortim al carrer...
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA

                                          Les retallades socials i laborals assenyalen al poble treballador la
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax          necessitat de lluitar
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
                                          L   a exigència de democràcia directa i
                                              participativa, junt amb el crit tant sentit el
                                          últims mesos: “la crisi que la paguin els rics”,
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit              s’emmarca en un llarg procés de lluites als úl-
• Federació Catalana d’Indústries         tims anys.Les lluites contra els EROs al sec-
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat                    tor industrial, lluites que van quedar aïllades a
• Federació d’Ensenyament de              cada empresa i no van aconseguir aturar les
Catalunya (FEC)
• Federació d’Administració               reformes neoliberals dissenyades per tots els
Pública (FAPC)
                                          governs i patronals i el mes llastimós amb la
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn           connivència del sindicats institucionals.
Tel. 933103362. Fax 933107110
                                          El “Decretazo” del mes de maig del 2010 amb
FEDERACIONS COMARCALS                     retallades salarials i socials als empleats i
Anoia                                     empleades de tots els serveis públics va tenir
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada       una resposta contundent amb la convocatòria
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es
                                          d’una Vaga el mes de juny del 2010 que va
Baix Camp/Priorat
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus
                                          significar la sortida al carrer de 80.000 tre-
baixc-p@cgtcatalunya.cat                  balladors i treballadores d’aquests sector a
Tel. 977340883. Fax 977128041
                                          Barcelona.
Baix Llobregat                            El 29S 2010 una Vaga General a tot l’estat
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat                contra la Reforma Laboral va tenir ressò al
Tel. 933779163. Fax 933777551
                                          sector industrial i als serveis, malgrat la crimi-
Comerç, 5. 08840 Viladecans               nalització del Conseller Saura.
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14                     El 27G del 2011 un altra vaga és va convo-
Baix Penedès
                                          car al Principat, aquesta vegada de la ma del
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell        sindicalisme combatiu i els moviments socials
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com                de perfil anticapitalista per tal de manifestar el
                                          rebuig a la Reforma Laboral i de les Pensions
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona           signat per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT.
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
                                          Més de 9.000 persones ens varem manifes-             clar que el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, an-       sanitari s’ha portat a terme el 2 de setembre         tat tindran el suport del nostre sindicat i si els
Garraf-Penedès                            tar per el centre de Barcelona.El 14 de Març                                                              amb una marxa que va acabar en concentra-             esdeveniments porten a plantejar si convé la
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la                                                        tic president de la patronal del sector privat,
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat          una gran manifestació mostrava el grau de                                                                 ció davant del Departament de Sanitat, més            convocatòria d’una vaga general, a la CGT
                                                                                               te clar com traslladar als seus amics de la
Tel. i fax 938934261                      malestar social contra les retallades en salut,                                                           els talls de carretera del 3 de setembre.             no tindrem cap inconvenient a participar en
                                                                                               patronal la gestió de la sanitat.La ciutadania,
Maresme                                   es sumaven a les lluites de ensenyament en                                                                Les mobilitzacions que des del propi movi-            l’anàlisi de la convinença de convocar-la.
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -                                                              que rebutja aquesta manera de fer, s’ha
maresme.cgt@gmail.com                     defensa de la escola pública de qualitat.El 14                                                            ment ciutadà i veïnal es vagin acordant a fa-         La solució està en el repartiment del treball
                                                                                               mobilitzat en contra d’aquestes mesures en
Tel. i fax 937909034                      de Maig una manifestació encara més gran                                                                  vor dels serveis públics universals i de quali-       i de la riquesa.
                                                                                               un moviment, lliure, obert, autogestionari i
Vallès Oriental                           que l’anterior indicava el nivell de rebuig ciu-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -                                                              d’acció directa en quant ha estat necessari,
                                          tadà a les polítiques neoliberals del govern
cgt_mollet@hotmail.com                                                                         com per evitar desnonaments d’habitatges.
Tel. 935931545. Fax 935793173             de CiU. La mobilització continuava “in cres-
                                          cendo”.                                              Un moviment que per la defensa del drets                Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                                                                     i serveis públics que com ciutadans tenim,
                                          Des del mes d’abril i progressivament tots
Girona
                                          els sectors dependents de la gestió pública:         coincideix amb les reivindicacions que des
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
Girona                                    administració, ensenyament i sanitat han es-         del sindicalisme no claudicant i per tant com-
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219             tat reivindicant els seus drets i batallant per      batiu, practiquem a la CGT.
                                          mantenir dignificat el servei a la població,         El moviment ciutadà sorgit des del 15-M
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -       serveis públics que els dirigents polítics en        mantingut des del moviment veïnal que li
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630             lloc de defendre’ls s’han proposat eliminar-         dona suport, amb la llibertat d’acció que el
                                          los, intentant imposar el sentiment i pensa-         caracteritzat i que defensa en el seus pro-
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001            ment: “millor privatitzat” i per tant, donar a       cessos assemblearis per sobre de qualsevol
Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat             mans privades d’ells mateixos o dels seus            altre consideració, es trobarà amb una tardor
Tel. 977242580 i fax 977241528            amics, el negoci.                                    farcida d’oportunitats per seguir dient que tot
FEDERACIONS LOCALS                        La mantinguda lluita del sector sanitari en          allò que reclamaven encara no s’ha solucio-
                                          aquests mesos d’estiu on les retallades en           nat i, tal com hem vist al llarg d’aquest estiu,
Barcelona
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona    urgències i serveis bàsics han estat tant evi-       els polítics l’han anat fent cada cop més
flbcn@cgtbarcelona.org                    dents, son l’exemple clar de com volen ges-          grossa com en el cas del PIRMI i els ajuts
Tel. 933103362. Fax 933107080
                                          tionar els serveis a la ciutadania derivats del      socials a les vivendes.Una primera convoca-
Berga
Balç 4, 08600                             impostos que paguem. És evident i queda              tòria per defensar una vegada més el servei
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas,
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep
Tel. 938747260. Fax 938747559              Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,                                 “La classe mitjana consumeix inconscientment
                                           Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj,                                    i assegura un mercat inesgotable per nodrir,
Rubí                                                                                                                                                                            i alhora adopta al Tercer Món o col·labora
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@        Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96        federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a                                     amb oenagés amb la benedicció de l’estat, un
                                           Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:                                 mecanisme de control subtil i sibil·lí per evitar
Sabadell
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat         Redacció i subscripció a                                                 contradiccions de classe.”
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
745 01 97
                                           Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.                                                                 Montse Banegas a
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                                            “Una dona incòmoda”
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                            Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                          Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                               - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                  - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                              - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                    Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
Tel. 633 322 033                                                  titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                      Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                            Setembre de 2011
REPORTATGE                                                   Del procés
                                                                                                       d’ocupació de
                                          La forta crisi econòmica va provocar a l’Argentina un avanç
                                          en la lluita popular: moviments de treballadors aturats i la fàbriques tenim
                                          recuperació de fàbriques i empreses pels treballadors        molt que aprendre




                                    Sin Patrones
El procés de recuperació d’empreses pels seus treballadors a
l’Argentina, 2001-2009
                                                                                                                                                                      de copejar i negociar per a acumular
  Red Libertaria, Argentina
                                                                                                                                                                      poder corporatiu dintre del sistema
                                                                                                                                                                      i no per a generar una ruptura del
                                                                                                                                                                      sistema. Però la mesura va espantar

A     partir de finals de l’any 2001 i
      començaments del 2002, sectors
de la classe obrera argentina van pro-
                                                                                                                                                                      tant a la burgesia i als propis burò-
                                                                                                                                                                      crates sindicals que el pla de lluita,
                                                                                                                                                                      organitzat en diferents etapes, va ser
tagonitzar una experiència de lluita                                                                                                                                  avortat a la meitat.
molt singular: l’ocupació d’empreses                                                                                                                                  L’ocupació del lloc de treball va ser
i la posada en marxa de la producció                                                                                                                                  també una mesura de resistència a
sense patrons. En un context de crisi
                                                                                                                                                                      dictadures o intents de privatitza-
econòmica, alt nivell de l’índex de
                                                                                                                                                                      ció: per exemple, presa del frigorí-
desocupació, fallides d’empreses i
                                                                                                                                                                      fic Lisandro de la Torre (que es va
acomiadaments massius, milers de
                                                                                                                                                                      realitzar per a evitar la privatització
treballadors es van organitzar per a
                                                                                                                                                                      del mateix i va produir una forta in-
mantenir les seves fonts de treball.
                                                                                                                                                                      surrecció obrera en el barri que se
                                                                                                                                                                      situava), presa de l’empresa tèxtil
La crisi econòmica i                                                                                                                                                  Alpargatas durant l’última dictadura
política                                                                                                                                                              militar o la presa de l’obra de la Re-
                                                                                                                                                                      presa del Chocón, etc.
Entre 1997 i 2001 en l’Argentina                                                                                                                                      Existeixen també mesures intermè-
va esclatar una forta crisi econòmi-                                                                                                                                  dies que també tenen un arreli i una
ca que va impactar fortament en el                                                                                                                                    història en el moviment obrer argen-
bloc en el poder. Aquesta crisi va                                                                                                                                    tí: la vaga amb presència en el lloc
estar coronada per la rebel•lió po-                                                                                                                                   de treball, per exemple, és una de-
pular dels dies 19 i 20 de desembre                                                                                                                                   rivació moderada de la “ocupació”
que, enfrontant l’estat de setge, va                                                                                                                                  llisa i plana de la fàbrica. Però des-
produir la renúncia del president         devaluant la moneda, per a fer a la      cions. És de destacar el sorgiment de    projectes productius per a, per mitjà     prés de la crisi de 2001 va aparèixer
Fernando de la Rúa i l’obertura d’un      producció local més competitiva a        les Assemblees Veïnals i el protago-     de pràctiques autogestives i coope-       el fet nou: els treballadors ocupaven
procés d’acefàlia en el poder execu-      nivell mundial. L’altra part busca-      nisme guanyat pel moviment pique-        ratives, aconseguir llocs de treball.     la fàbrica en fallida per a protegir els
tiu de la república [1], i un avanç de    va adoptar el dòlar com moneda de        tero (o de Treballadors Desocupats/      Les organitzacions piqueteras es van      seus llocs de treball i posar-les a pro-
la lluita popular.                        curs legal, fent a l’economia local      Aturats). Les Assemblees Veïnals         convertir així en un actor polític de     duir sense patrons.
Aquesta rebel•lió va posar fi a una       més depenent de l’economia nord-         van sorgir en les primeres setma-        summa importància en aquells anys,        La majoria de les vegades, les ocu-
sèrie de governs de tall neoliberal       americana.                               nes després de la caiguda de De la       articulant al voltant de si a les rei-    pacions començaven com mesures
en el país, alhora que va produir un      La situació social es va tornar in-      Rúa. En gairebé totes les places i       vindicacions populars de diferents        preventives. Els treballadors busca-
avanç en la lluita popular: assem-        tolerable al desembre de 2001. La        cantonades importants de les grans       sectors i demostrant un alt poder         ven impedir per aquest mitjà, que
blees barrials, moviments de treba-       congelació dels dipòsits bancaris        ciutats milers de veïns es van reunir    de mobilització i pressió contra el       els empresaris retiressin les ma-
lladors aturats i la recuperació de fà-   impedia als treballadors disposar del    per primera vegada en anys. Es dis-      govern. En els primers mesos de           quinàries, mercaderies i matèries
briques i empreses pels treballadors.     seu salari. La falta de diners circu-    cutia de política, s’organitzaven les    2002 es va establir una forta aliança     primeres abans de declarar la fallida.
Durant la dècada del 90 en                lant accelerava el procés de fallides    accions rondaires (mobilitzacions,       entre les assemblees d’origen urbà,       Si això succeïa, les empreses serien
l’Argentina s’havia imposat un mo-        i la desocupació augmentava. Va ser      escraches), així com es buscava, per     conformades majoritàriament per           insolvents, i evitarien pagar els sala-
del econòmic basat en “la converti-       així com per al dia 15, en els barris    mitjà del suport mutu atendre a les      sectors de classe mitja i els aturats     ris deguts i les indemnitzacions per
bilitat” de la moneda. Això significa     pobres de les grans ciutats van co-      necessitats dels veïns aturats. També    dels suburbis de les ciutats, que es      acomiadaments, per no comptar amb
que 1 pes equivalia a 1 dòlar ame-        mençar els saquejos a comerços.          van aconseguir establir Assemblees       va expressar en la consigna “piquet i     béns que poguessin ser rematats per
ricà. Clarament, l’única manera de        La resposta del govern va ser la         Interbarrials que es reunien setma-      casserola, la lluita és una sola”.        a saldar els seus deutes.
mantenir aquesta paritat era el crèdit    declaració de l’estat de setge (estat    nalment per a coordinar accions                                                    No obstant això, aviat van començar
extern. Quan a partir del 97 es va en-    d’emergència), suspenent les garan-                                                                                         a posar les plantes en producció. Van
                                          ties constitucionals de la població la
                                                                                   conjuntes.                               Les ocupacions de                         tenir com antecedent l’ocupació de
carir el crèdit, l’economia argentina                                              D’altra banda, el moviment piquete-
va entrar en una forta recessió. Si bé    nit del 19 de desembre. A l’acabar la    ro, que havia sorgit en 1997, organit-   fàbriques                                 l’empresa IMPA (Indústria Metalúr-
el model econòmic havia generat una       transmissió del missatge presiden-       zant a treballadors acomiadats des-                                                gica i Plàstica Argentina), que des
alta taxa de desocupació (superior al     cial per cadena nacional, la població                                             És en aquest context de crisi econò-      de 1996 estava ocupada i els treba-
                                                                                   prés de la privatització de l’empresa
10%), la crisi va disparar la desocu-     de les grans ciutats va començar a                                                mica i mobilització popular que es        lladors de la qual havien començat a
                                                                                   petroliera estatal en la Patagonia i
pació a més del 25%. Nombroses            guanyar els carrers, copejant les cas-                                            va produir un dels fenòmens que           autogestionar, després de resistir du-
                                                                                   el nord-oest del país, en lluita per
empreses van tancar llençant a més        soles corejant “¡Qué boludos, qué                                                 més va cridar l’atenció a la mili-        rant setmanes i fins a mesos, en els
                                                                                   a aconseguir ocupació i subsidis
treballadors al carrer. La resposta del   boludos!” ¡El estado de sitio se lo                                               tància anticapitalista en tot el món:     quals hagueren d’emprendre una for-
                                                                                   que permetessin pal•liar la situació
govern, seguint els consells del FMI      meten en el culo!” o “¡Qué se vayan                                               el procés d’ocupació de fàbriques i       ta lluita política i jurídica. En aquest
                                                                                   d’atur, va aconseguir una projecció
                                          todos, qué no quede ni uno solo!”,                                                empreses i la posada en producció
i del BM va ser aplicar retallades en                                              nacional. Per a 2001, els pobres i                                                 punt va ser essencial la solidaritat
                                          demanant la renúncia del ministre                                                 pels seus treballadors sense patrons.
el pressupost nacional, que van em-                                                desocupats de les viles misèries (fa-                                              prestada pels veïns, les assemblees i
                                          d’economia, del president i de tots                                               Si bé aquest procés va ser nou a
pitjorar la situació del poble.                                                    velas) del centre polític del país, la                                             els piqueteros que van permetre rea-
                                          els polítics. Així va començar la                                                 l’Argentina, no deixa de tenir impor-
Per a 2001, l’Argentina va deixar de                                               Ciutat de Buenos Aires, també es-                                                  litzar mobilitzacions massives per a
                                          rebel•lió popular, de característi-                                               tants llaços amb les tradicions i me-
ser un paradís per a les inversions fi-                                            taven organitzats i mobilitzats. El                                                aconseguir la tinença de les empre-
                                          ques insurreccionals, que va acabar                                               todologies de lluita dels treballadors.
nanceres, amb el que molts capitals                                                govern transicional d’Eduardo Du-        La tàctica de l’ocupació de fàbriques     ses i els drets d’explotació de les
van abandonar el país. La resposta        amb la presidència de Fernando de        halde, electe per l’Assemblea Legis-                                               mateixes. En la majoria dels casos,
                                          la Rúa.                                                                           té llarga data en el país. L’antecedent
del govern va consistir a congelar els                                             lativa (que reuneix a la cambra baixa    més important en tal sentit va ser        no van aconseguir el suport de les
dipòsits bancaris dels estalviadors,                                               i la cambra alta) el 2 de gener de       impulsat per la CGT (Confederació         direccions gremials, burocràtiques i
situació que a la llarga va constituir    La mobilització                          2002, hagué d’ampliar els subsidis a     General de Treballadors) en l’any         grogues (propatronals), encara que
una expropiació als treballadors i        popular                                  la desocupació per a intentar calmar     1964. En una jornada van ser ocu-         en alguns casos puntuals, algunes
sectors mitjos per a salvar al sistema                                             els ànims dels milions de treballa-      pats pels treballadors els 10.000         seccionals sindicals també van do-
bancari. Davant això, la burgesia es      Els mesos següents a la caiguda de De    dors sense ocupació, aconseguint en      establiments fabrils més importants       nar suport a les ocupacions. El cas
va dividir entorn de dos programes        la Rúa l’Argentina va estar sumida en    el seu lloc el creixement de les orga-   del país amb una precisió miliciana.      més ressonant, però no l’únic, és el
per a superar la crisi. Una part bus-     un procés d’avanç de les organitza-      nitzacions reivindicatives d’aquests     La conducció d’aquesta mesura era         de Zanón (actualment anomenada
cava abandonar la “convertibilitat”,      cions populars i les seves reivindica-   proletaris. A més, van emprendre         burocràtica i actuava amb una lògica      FaSinPat, Fábrica Sin Patrón), on

Setembre de 2011                                                                                                                                                                                            3
REPORTATGE
                                                                                                                               titud al suport rebut. D’aquesta ma-       Amb la devaluació de la moneda es
                                                                                                                               nera, les empreses recuperades van         va posar fi a 10 anys de la política
                                                                                                                               experimentar una important transfor-       de convertibilitat, imposant-se una
                                                                                                                               mació, ocupant-se de diferents aspec-      fracció de l’alta burgesia que busca-
                                                                                                                               tes de la vida social dels barris.         va generar millors condicions per a
                                                                                                                                                                          competir en el mercat mundial. Va
                                                                                                                               El debat: cooperatives                     ser derrotada l’altra fracció burgesa,
                                                                                                                                                                          representada principalment pel capi-
                                                                                                                               o control obrer?                           tal financer i les empreses de serveis
                                                                                                                                                                          públics privatitzades durant els anys
                                                                                                                               Un important debat, de caràcter estra-     noranta, que buscava l’adopció del
                                                                                                                               tègic es va donar en el sí de l’esquerra   dòlar com moneda.
                                                                                                                               i del moviment d’empreses recupera-        Només faltava disciplinar al poble
                                                                                                                               des. El problema a resoldre era com        que seguia lluitant, mobilitzant-se
                                                                                                                               havien d’organitzar-se aquestes em-        i organitzant-se. Per a això, el go-
                                                                                                                               preses en el marc del sistema capita-      vern va utilitzar una doble tàcti-
                                                                                                                               lista. La solució més difosa ha estat la
                                                                                                                                                                          ca: d’una banda, la repressió, per
                                                                                                                               conformació de cooperatives. Aques-
                                                                                                                                                                          l’altre, l’anul•lació de moviments
                                                                                                                               ta forma, que revesteix caràcters ju-
                                                                                                                                                                          socials per mitjà de la cooptació o
                                                                                                                               rídics precisos, va permetre donar un
                                                                                                                                                                          l’anul•lació política. La repressió va
                                                                                                                               marc legal i avançar en l’explotació
                                                                                                                                                                          ser salvatge, i es va cobrar la vida
                                                                                                                               de les empreses.
                                                                                                                               No obstant això, com ja hem dit,           de dos joves referents (Maximiliano
                                                                                                                               l’Estat argentí preveu una impor-          Kosteki i Darío Santillán) del movi-
                                                                                                                               tant ingerència en la vida orgànica        ment piquetero el dia 26 de juny de
                                                                                                                               de les cooperatives. Si en la lluita,      2002, quan els treballadors desocu-
                                                                                                                               tots els treballadors estaven en peus      pats van llançar un pla de lluita que
                                                                                                                               d’igualtat, decidint en assemblees         buscava tallar els principals acces-
                                                                                                                               com dur endavant la lluita, la llei de     sos a la ciutat de Buenos Aires.
                                                                                                                               cooperatives en l’Argentina estableix      Si bé la repressió va causar la con-
                                                                                                                               un mecanisme organitzatiu basat en         vocatòria precipitada a eleccions
                                                                                                                               la representació que allunya a la to-      presidencials, també va implicar el
                                                                                                                               talitat dels associats de la gestió quo-   començament de la decadència del
                                                                                                                               tidiana de l’empresa. Aquest primer        moviment piquetero. Les assem-
                                                                                                                               obstacle va ser superat de fet per mol-    blees, que van ser tan actives du-
                                                                                                                               tes de les empreses sense patró, que       rant l’estiu de 2002, van començar
els treballadors havien aconseguit       En altres casos, el fet d’haver romàs      argentines.                                prenien formalment la categoria de         a esmorteir-se. La falta d’objectius
recuperar les estructures sindicals      tancats durant mesos va produir el         Quant a les formes d’organització,         cooperatives però que van constituir       concrets, la falta d’experiència i una
(primer de base, després el sindi-       dany de les maquinàries. Això va           totes han pres la forma legal de coo-      mecanismes democràtics de gestió.          situació econòmica que començava
cat) de les mans de la burocràcia,       passar en diverses fàbriques de vidre      peratives. En aquest sentit, la llei que   Però en el capitalisme les cooperati-      a normalitzar-se, van ser alguns dels
constituint-se en una organització       o metall, on els forns es van arruïnar     regula les cooperatives és molt res-       ves han d’enfrontar-se a problemes         factors que van produir el seu reflux.
classista (de lluita de classes).        per romandre apagats. A més, pels          trictiva en els aspectes organitzatius,    més importants. El procés de com-          Va ser Néstor Kirchner, qui va as-
El mecanisme habitual de la recu-        grans deutes, tenien tallats els seus      ja que imposa l’existència d’una co-       petència entre les empreses obli-          sumir la presidència de la Nació el
peració de les empreses es pot es-       canals de proveïdors i la provisió         missió administrativa i un president.      guen als patrons a introduir canvis        25 de maig de 2003, a qui li va tocar
quematitzar de la següent manera.        d’energia o aigua, i per la inactivitat    Aquest president té poders gairebé         en les formes de produir, augmentar        recompondre el domini de l’Estat.
Primer, s’ocupava l’empresa per          havien perdut a importants clients.        plens en el seu exercici, havent de        els ritmes de treball, incorporar ma-      Ex governador d’una província de
a evitar el buidament d’estocs de        L’accés al crèdit a aquestes empre-        rendir comptes de l’exercici anual als     quinària, acomiadar treballadors, etc.     l’extrem sud del país, desconegut
mercadeies i béns de capital, per a      ses era nul.                               associats en assemblees ordinàries         Com pot veure’s, la producció per al
                                                                                                                                                                          per a molts, en un context de fort
enfrontar el lock-out o per a recla-     Tampoc hem d’oblidar que es trac-          una vegada a l’any. No obstant             mercat està en conflicte amb els in-
                                                                                    això, més enllà d’aquesta cobertura
                                                                                                                                                                          rebuig cap als partits polítics i so-
mar pel pagament de salaris deguts.      tava d’empreses que havien fet falli-                                                 teressos dels treballadors. No només
                                                                                    legal, la majoria de les cooperati-                                                   bre la base d’un discurs d’oposició
A continuació, es decidia posar la       da per la seva incapacitat per a com-                                                 pel que es produeix, sinó que també
                                                                                    ves han adoptat de fet altres formes                                                  al neoliberalisme, de condemna a
planta en producció, com forma de        petir en el mercat capitalista. Moltes                                                per com es treballa en les empreses
                                                                                    d’organització, que garanteixen la                                                    les violacions dels Drets Humans
                                                                                                                               per a produir. Per aquesta raó, els
cobrar-se els deutes patronals. Per a    de les empreses tenien tecnologia                                                                                                durant l’última dictadura militar
                                                                                    participació del ple dels associats en     treballadors d’algunes empreses re-
això, els treballadors es constituïen    obsoleta i estaven descapitalitzades.      els més diversos aspectes de la vida                                                  (1976-1983) i de reivindicació de la
                                                                                                                               cuperades van elaborar un altre mo-
en cooperatives de treball i empre-      Amb la qual cosa, en la majoria dels       de l’empresa.                                                                         militància política d’intencionalitat
                                                                                                                               del d’organització, conegut com “el
nien la lluita legal per a aconse-       casos, el començament de l’activitat       D’altra banda, en la majoria dels ca-                                                 revolucionària de la dècada del se-
                                                                                                                               control obrer”. Aquesta modalitat
guir que se’ls adjudiqués el dret a      va estar basat en fortes dosis             sos es busca que el repartiment dels       implica el control pel ple dels treba-     tanta, va aconseguir un fort suport
l’explotació de l’empresa. La ma-        d’autoexplotació per a començar            beneficis sigui igualitari entre tots      lladors de la totalitat del procés pro-    popular, particularment dels orga-
joria de les vegades, van aconseguir     el procés de capitalització. Moltes        els treballadors. En els casos que         ductiu. Està acompanyada una moda-         nismes de drets humans (entre ells
en primer lloc drets temporals per a     vegades, els treballadors havien de        hi ha diferències salarials, són molt      litat organitzativa que parteix de les     les mares i àvies de Plaza de Mayo),
l’explotació (2 anys o més), però no     treballar llargues jornades sense po-      menors que en altres empreses de           assemblees de base de cada secció de       moviments socials, intel•lectuals,
els drets de propietat, pel que hague-   der realitzar cap retir de diners, per     la mateixa branca. En els casos que        l’empresa, l’elecció democràtica i di-     etc.
ren d’emprendre noves lluites per a      a poder comprar noves mercaderies,         les empreses sense patró hagueren          recta de representants per a consells      La recuperació de l’economia (en
aconseguir l’expropiació de les em-      i perquè no podien utilitzar les seves     de prendre nous associats, en molts        o altres organismes, la revocabilitat      aquests anys, l’economia va créixer
preses i que després se’ls adjudiqués    maquinàries, havent de produir de          casos ho han fet entre activistes que      dels mandats per l’assemblea, el con-      a un ritme d’entre 7 i 9% anual), la
la propietat. Aquestes lluites han       manera gairebé artesanal.                  van donar l’ocupació des del primer        trol permanent entre la base obrera i      creació de noves ocupacions, acom-
arribat a durar anys, com en el cas                                                 moment. És el cas de la ceramista Fa-      els seus representants, la promoció de     panyats la majoria de les vegades de
de l’empresa productora de ceràmi-       Característiques de                        SinPat, que en els primers anys de la      la funció dirigent en tots els interes-    llargues jornades de treball i forta
ques Zanón. Però aquest camí de                                                     gestió obrera va experimentar un fort      sats i la projecció de la pràctica del     precarietat laboral, l’aplicació de
lluites va ser molt llarg i dur.
                                         les empreses sense                         creixement de la producció havent          control en la fàbrica cap al domini        plans socials contra la desocupació
El context de mobilització popular       patró                                      d’incorporar nous associats. Molts         de la societat. Aquesta modalitat està     i la pobresa van servir també per a
i la crisi política i de domini burgès                                              d’ells eren membres del Moviment           acompanyada a més de la reivindica-        apagar gran part de la rebel•lia de
i estatal van ser les condicions que     Segons l’estudi realitzat pel col•lectiu   de Treballadors Desocupats, que van        ció de la nacionalització de les em-
                                                                                                                                                                          les jornades de 2001.
van permetre que aquestes reivindi-      de periodistes de lavaca.org, el 2007      acompanyar als treballadors durant         preses [3]. No obstant això, la forma
                                                                                                                                                                          Poc queda d’aquell moviment, que
cacions s’aconseguissin. El govern       havia 163 empreses funcionant sense        l’ocupació, en els enfrontaments amb       predominant és la cooperativa (més
                                                                                                                                                                          copejant casseroles i enfrontant a la
                                         patró [2]. Els sectors de les empreses     les forces de seguretat i en les mobi-     del 90% de les empreses recupera-
estava fortament afeblit i no podia                                                                                                                                       policia, cantava en la carrers “Què
                                         són dels més diversos. Bàsicament,         litzacions exigint l’expropiació de la     des), mentre que el 4,7% ha adoptat
impedir l’ocupació de fàbriques. No                                                                                                                                       se’n vagin tots, que no en quedi ni
                                         hi ha tant empreses de serveis (in-        planta.                                    les forma de Societat Anònima o de
obstant això, no hem de creure que                                                                                                                                        un!”. Això no vol dir que la mobi-
                                         formàtica, supermercats, periodisme,       Un últim element a destacar és que         Societat de Responsabilitat Limitada
una vegada aconseguit el marc legal                                                                                            i només el 2,3% la de control obrer.       lització popular s’hagi esgotat. Però
                                         escoles i jardins d’infants, etc.) com     moltes de les empreses recuperades
per a l’explotació de les fàbriques      empreses productives (construcció,         van diversificar les activitats que rea-                                              sí s’ha transformat. La gran majo-
els problemes estaven superats. Ara                                                                                                                                       ria es canalitza avui dia per canals
havien d’enfrontar-se a problemes
                                         autoparts, alimentació, hidrocarburs,      litzaven, buscant superar el fet de ser    El kirchnerisme i                          institucionals, i si bé encara no s’ha
                                         plàstic, vidre, etc.). En general són      mers centres productius de mercade-
tan profunds com els altres, però de     empreses petites i mitjanes, amb una       ries. Així, en moltes empreses recu-       la reconstrucció de                        reconstruït el sistema bipartidista
caràcter comercial. Les empreses         majoria d’empreses amb al voltant de       perades funcionen centres culturals,       l’hegemonia burgesa                        característic de l’Argentina, els par-
recuperades moltes vegades havien        50 socis, encara que els extrems van       biblioteques, sales d’atenció primària                                                tits polítics del règim han recuperat
estat buidades. No tenien estoc de       dels 10 socis per al cas de les més pe-    de salut, escoles, etc. Aquesta diver-     L’elecció del president interí Duhal-      part important del seu protagonis-
peces ni de productes acabats. Mol-      tites i 500 per a les més grans. Pel que   sificació va ser una tàctica molt útil a   de a principis de 2002 va marcar el        me. D’altra banda, la majoria de
tes vegades els patrons ja havien re-    estem parlant de l’ocupació d’una          l’hora d’aconseguir suports en les co-     començament de la reconstrucció del        les organitzacions piqueteras es van
tirat part important de la maquinària.   fracció minoritària de les empreses        munitats, així com una forma de gra-       domini burgès en després de la crisi.      alinear amb el govern. Aquelles que

4                                                                                                                                                                                        Setembre de 2011
REPORTATGE
                                                                                                                                 de treball.                               pitalisme té mecanismes per a neu-
                                                                                                                                 Tal vegada més important és que en        tralitzar aquestes experiències. La
                                                                                                                                 aquest mateix període, sense la vi-       realitat de moltes empreses recupe-
                                                                                                                                 gilància i la pressió patronal es van     rades marquen que en realitat s’està
                                                                                                                                 reduir dràsticament els “accidents”       autogestionant la misèria, sectors de
                                                                                                                                 de treball. Si sota la gestió patronal    l’economia que el propi sistema ca-
                                                                                                                                 hi havia 300 accidents anuals, en el      pitalista descarta per considerar-los
                                                                                                                                 període 2002-2005 només va haver-         inviables.
                                                                                                                                 hi 33, tots lleus, sense registrar cap    Per aquesta raó, hem d’apuntar a au-
                                                                                                                                 mort [4], el que ens parla d’una clara    togestionar la totalitat de la produc-
                                                                                                                                 millora en les condicions de treball.     ció i de la vida social. I per a això
                                                                                                                                 No obstant això, creiem que hem           és necessari expropiar massivament
                                                                                                                                 d’analitzar també els límits que el       a la burgesia, construint una societat
                                                                                                                                 capitalisme imposa a les empre-           socialista i llibertària. No existeixen
                                                                                                                                 ses recuperades. Per a això hem           oasi de socialisme en el marc de la
                                                                                                                                 de clarificar quins són els nostres       societat capitalista i no es pot cons-
                                                                                                                                 objectius com anarquistes i què en-       truir al marge del sistema i viure
                                                                                                                                 tenem per autogestió. Com dèiem           aquí: cal destruir al sistema. No hi
                                                                                                                                 més amunt, la majoria d’aquestes          ha convivència possible. Com diuen
                                                                                                                                 empreses hagueren de tornar a pro-        a Zanón: “si no es fa la revolució,
                                                                                                                                 duir en condicions molt adverses:         Zanón es queda sola i la destruei-
                                                                                                                                 falta de proveïment de mercaderies,       xen”.
                                                                                                                                 impossibilitat d’accés al crèdit, ob-     En el procés d’ocupació de fàbri-
                                                                                                                                 solescència tecnològica, cadenes          ques els anarquistes tenim molt que
                                                                                                                                 de comercialització destruïdes. Per       aportar alhora que aprendre. Hem
                                                                                                                                 la qual cosa, hagueren de basar           d’aportar la nostra perspectiva po-
                                                                                                                                 la seva producció en fortes taxes         lítica, alhora que brindar el nostre
                                                                                                                                 d’autoexplotació dels treballadors.       suport moral i militant i ajuda tècni-
                                                                                                                                 Moltes de les empreses recuperades        ca i econòmica. Buscant sempre la
no ho van fer van perdre gran part         generalitzi.                                latituds i temps. En aquest sentit no     desesperades per l’accés a crèdits i      solució del conflicte en funció dels
de la seva influència i presència en                                                   podem deixar de destacar els punts        subsidis van acabar lliurant la gestió    interessos dels implicats: conser-
la política nacional. Aquestes orga-       Conclusions. Un                             excel•lents de l’experiència. Si bé       de les empreses a persones amb vin-       var el treball. En el marc d’aquesta
nitzacions depenien per a funcionar                                                    hem de tenir en compte que aques-         cles polítics, amb el que van acabar      lluita es pot aconseguir avanços de
dels recursos de l’Estat i el govern,
                                           balanç anarquista                           tes experiències van ser de caràcter      cridant a un nou patró per a gestio-      consciència. Avanços que podran
enfortit, només destina fons als mo-       sobre les empreses                          defensiu i que van estar principal-       nar les empreses. D’aquesta mane-         acumular-se en la construcció d’un
viments afins.                             sense patró                                 ment centrades en empreses petites        ra, molts treballadors van renunciar      moviment obrer classista si aquestes
                                                                                       i mitjanes, baixament tecnificades,       a l’autogestió per a mantenir el seu      experiències romanen vinculades a
La crisi internacional                     Molt s’ha escrit sobre les ocupacions       i per aquesta raó vulnerables a la        lloc de treball.                          les organitzacions de treballadors,
                                           de fàbriques en l’Argentina en els          competència capitalista, són ex-          D’altra banda, la necessitat de man-      participant de les seves lluites braç
de 2008 i noves                            anys 2001-2003. Importants sectors          periències valuoses d’autogestió          tenir la competitivitat comporta que      a braç.
ocupacions                                 de la militància anticapitalista de         que demostren les possibilitats de        els treballadors de moltes d’aquestes
                                           tot el món van bolcar la seva mirada        produir sense patró. Les empreses         empreses tinguin ingressos inferiors      Notes:
En aquest context polític de fortale-      cap a aquestes experiències buscant         recuperades permeten demostrar a          als de treballadors que realitzen
sa de l’Estat i el seu govern es va        trobar l’avanç cap a una societat so-       la major part de la població la pos-      les mateixes tasques en empreses          (1) La acefalia es va produir ja que
produir la crisi financera interna-        cialista. No obstant això, a deu anys       sibilitat de l’autogestió. L’existència   privades. La mateixa Zanón (tal           el vicepresident havia renunciat des-
cional a mitjan 2008. En aquell mo-        de la rebel•lió de 2001, creiem que         de centenes d’empreses funcionant         vegada una de les empreses més            prés d’haver denunciat el pagament
ment es van produir noves fallides         és necessari realitzar un balanç més        sense patró, on són els treballadors      paradigmàtiques i la qual sol pre-        de suborns en el parlament davant el
d’empreses. Però no van ser tan ge-        profund de l’experiència.                   qui decideixen el curs d’acció da-        sentar majors assoliments) ha hagut       tractament d’una llei de flexibilitza-
neralitzades. L’Estat comptava amb         En primer lloc, voldríem sintetitzar        vant la producció, ampliant les seves                                               ció laboral.
                                                                                                                                 d’enfrontar dificultats econòmiques
suficients reserves com per a afron-       alguns aspectes que ens resulten cen-                                                                                           (2) Colectivo lavaca, Sin Patrón,
                                                                                       preocupacions a altres problemes de       en els últims anys. A diferència dels
tar la crisi econòmica. Així, l’any        trals a l’hora d’analitzar el procés.                                                                                           Buenos Aires, 2007. Más informació
                                                                                       la vida de les seves comunitats.          seus competidors privats, ells no
2009 es va produir una reducció en         Podem resumir breument aquesta                                                                                                  en www.lavaca.org
                                                                                       En aquest sentit, l’exemple de Za-        compten amb cap tipus de subsidis a
el creixement de l’economia, però          caracterització en els següents punts:                                                                                          (3) Aiziczon, Fernando, “Teoría y
                                           * Les ocupacions i empresesnrecupe-
                                                                                       nón tal vegada ens demostri les pos-      l’energia que consumeixen, amb el
no una recessió.                                                                                                                                                           práctica del Control Obrero: el caso
                                           rades són expressions de la lluita de       sibilitats de l’autogestió, d’una pro-    que els seus costos de producció són      de Cerámica Zanón, Neuquén, 2002-
Es van produir algunes fallides men-                                                   ducció orientada per l’interès social     més elevats.
                                           classes entre la burgesia i el proleta-                                                                                         2005”; a Revista Herramientas…
tre algunes empreses es van declarar                                                   i no pel guany privat. En aquest sen-     És per això que hem de preguntar-
                                           riat. Més encara, corresponen orgà-                                                                                             (4) Aiziczin, Fernando, op. cit.
en situació crítica. Els treballadors                                                  tit, entre 2002 i 2005, l’empresa va      nos sobre la viabilitat de l’autogestió
van ocupar aquestes plantes, però el       nicament al moviment obrer argentí,
                                           són produïdes per treballadors o per        aconseguir augmentar enormement           a petita escala. Si és possible gene-     * Article extret del web www.anarkis-
govern, lluny de permetre la proli-                                                    la producció duplicant, en aquest         rar illes d’autogestió en els marcs       mo.net/
feració de recuperació d’empreses          treballadors desocupats, reprenent
                                           tàctiques de lluita de llarga data.         mateix període, la quantitat de llocs     del sistema capitalistes o si el ca-
va realitzar salvaments de les em-
preses per mitjà de préstecs o les va      * Les particularitats que revesteixen
intervenir amb la intenció de sane-        aquests processos no es deuen al
jar les seves finances per a després       fet que siguin externs al moviment
retornar-les als seus amos. Això és        obrer i a la lluita de classes sinó a les
el que va succeir amb les empre-           diferents etapes que va ser traves-
ses més grans. Mentre que algunes          sant la formació econòmica-social
empreses petites van declarar la fa-       argentina en les últimes dècades. La
llida (en molts casos fraudulentes,        resposta obrera sorgeix com respos-
provocades a dretcient pels amos) i        ta a la política de la burgesia.
els seus treballadors les van ocupar       * Les ocupacions i recuperades no
amb la intenció de posar-les a tre-        són generades per grups polítics
ballar sense patró. En aquests casos,      (minories) comunistes, ni anarquis-
la recuperació de les empreses va          tes. En realitat no van ser planifi-
ser més dificultosa. Si entre 2002-        cades per ningú. Són expressions
2003 les recuperacions hagueren            legítimes de la lluita de classes. La
d’enfrontar a un govern afeblit, que       derrota i divisió de la classe obrera
intentava recompondre la seva auto-        i les seves direccions burocràtiques
ritat, i el poder judicial es veia supe-   moltes vegades comporten que les
rat per la mobilització popular, ara       ocupacions i recuperades siguin vist
havien d’enfrontar un enemic enfor-        com un fenomen juvenil o de partits
tit en condicions de major aïllament.      d’esquerra, ja que aquests van ser
A més, la possibilitat d’aconseguir        els seus principals defensors man-
noves ocupacions feia que molts            cant moviment obrer organitzat.
dels treballadors no romanguessin          En aquest sentit, creiem que és
en la lluita. La fortalesa de l’Estat      possible avançar en un balanç de
va permetre a la burgesia controlar        l’experiència, que ens permetin
millor la situació impedint que es         extreure ensenyaments per a altres

Setembre de 2011                                                                                                                                                                                                5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                                       El canvi
                                                                                                                                                                                  constitucional és
                                           La Reforma constitucional significa renunciar a les
                                           polítiques econòmiques basades en el repartiment i en la
                                                                                                                                                                                  una renúncia a la
                                           defensa dels serveis públics i els drets socials i laborals                                                                            sobirania popular




                               Per la revolta social
Contra la reforma constitucional i les noves mesures laborals

 Secretariat Permanent del                                                                                                                                                     pació directa, de democràcia directa i
Comitè Confederal de la CGT                                                                                                                                                    la CGT dóna suport i practica l’acció
                                                                                                                                                                               directa, però entenem que el referèn-
                                                                                                                                                                               dum per si sol és insuficient. Cal lluitar

L
                                                                                                                                                                               i mobilitzar a la societat per a no per-
     a reforma constitucional apro-
                                                                                                                                                                               metre aquesta dictadura dels polítics,
     vada al Congrés dels Diputats
                                                                                                                                                                               que des de la prepotència, provoquen
i les noves mesures antisocials,
                                                                                                                                                                               canvis legals irreversibles i transcen-
constitueixen un veritable “autocop
                                                                                                                                                                               dents. Els capritxos de Zapatero, els
d’Estat” dels polítics.
                                                                                                                                                                               seus impulsos, el seu legislar a cop de
La Reforma de la Constitució per-
                                                                                                                                                                               decretazos, amb traïdoria aprofitant
què es reculli el principi d’estabilitat
                                                                                                                                                                               l’estiu, ens recorda el vell estil més
pressupostària i que posa sostre a la
                                                                                                                                                                               propi del caudillisme.
despesa pública suposa la fi de l’estat
                                                                                                                                                                               La CGT crida a la mobilització i la re-
del “benestar”.
                                                                                                                                                                               volta social per a impedir aquest gra-
La Reforma de la Constitució que                                                                                                                                               víssim atemptat a la societat d’aquest
ha pactat el govern socialista amb                                                                                                                                             país. Farem quantes mesures estiguin
l’oposició conservadora, pel seu con-                                                                                                                                          en les nostres mans, assemblees, de-
tingut i pel seu procediment, repre-                                                                                                                                           bats, mobilitzacions, aliances amb el
senta el màxim atac que s’ha comès                                                                                                                                             màxim consens de totes aquelles or-
des de la dictadura franquista contra                                                                                                                                          ganitzacions i moviments socials que
la societat civil i el model de demo-                                                                                                                                          encara no hagin perdut la seva dignitat
cràcia que tenim.                                                                                                                                                              per a parar aquest autocop d’estat.
Aquesta reforma perquè la Constitu-                                                                                                                                            A més de la reforma constitucional,
ció reculli el nivell màxim de dèficit                                                                                                                                         s’ha donat a conèixer el pacte entre la
i d’endeutament públic, suposa la                                                                                                                                              patronal i el sindicalisme institucional
consagració i perpetuació de tota la                                                                                                                                           per a mantenir la moderació salarial
política de reformes econòmiques,                                                                                                                                              pactada el 2010 fins al 2014, perdent
antisocials i neoliberals que el go-       sions públiques en el futur, significa     privat dels bancs, perquè s’estan pri-      liberal.                                     descaradament les i els treballadors
vern, polítics, patronal, banquers,        renunciar al que coneixem com “estat       vatitzant tots els serveis públics que      Per altra banda, la reforma constitucio-     poder adquisitiu, el govern ha dis-
especuladors i sindicats institucio-       del benestar”, significa accentuar i ra-   produïen beneficis…                         nal es fa a poques setmanes de la con-       senyat altres noves mesures anticrisi
nals han anat aprovant sistemàtica i       tificar el model productivista, compe-     El canvi constitucional significa una       vocatòria de les eleccions polítiques,       igualment pernicioses per als interes-
calculadament en aquests últims anys       titiu, consumista, creixentista que ha     autèntica renúncia a la sobirania popu-     amb presses, amb un govern desacre-          sos de les i els treballadors i mantenir
com solucions a la crisi sistèmica         provocat l’actual crisi econòmica.         lar, significa un veritable dèficit demo-   ditat, esgotat, provisional. Per què?        els beneficis dels poderosos i empre-
del capitalisme amb l’únic objectiu        El canvi constitucional no contem-         cràtic i la submissió als dictàmens dels    Tot és una farsa. Quan ens han venut         saris.
de satisfer les ànsies dels mercaders,     pla demanar responsabilitats a qui         països rics d’Europa. Es produeix per       les enormes dificultats que suposen els      Les mesures a les que ens referim són:
d’incrementar el nivell d’explotació       han provocat que l’Estat estigui “en       a calmar als mercats, en ple atac espe-     canvis constitucionals, de la necessitat     - Contractes de Formació: es podrà
humana i de recursos en benefici           fallida” i en la ruïna. Ens diuen i        culatiu contra les arques públiques, en     d’un debat públic per a assolir-lo, ara      realitzar aquesta forma de contractació
d’una minoria de rics i poderosos.         s’exculpen amb que l’estat està en-        plena crisi, seguint el dictat implacable   en un obrir i tancar d’ulls, en ple pe-      a tots els menors de 30 anys. Aquests
Aquest Reforma constitucional sig-         deutat perquè no obté ingressos i té       dels grans bancs alemanys i francesos.      ríode estival, un govern desprestigiat       contractes estan exempts de tributar
nifica renunciar, de fet i de dret, a      moltes despeses, però no ens diuen         La reforma constitucional és una im-        i provisional ens arrossega a aquesta        les assegurances socials de les i els
qualsevol possibilitat del polítiques      que les polítiques dels últims anys han    posició a la societat civil d’aquest país   reforma.                                     contractats sota aquesta modalitat.
econòmiques basades en el reparti-         estat qui han provocat aquest endeuta-     quan no se li han plantejat altres paï-     Amb aquest pacte dels polítics del go-       - Rebaixa de l’IVA en adquisició
ment, en la justícia social, en el des-    ment. No hi ha ingressos perquè s’ha       sos amb endeutaments i dèficit públic       vern i l’oposició de dretes, per a què       d’habitatge: es baixa el tipus imposi-
                                           legislat perquè la patronal i les em-      semblants. El govern espanyol ha pac-       serveixen les eleccions si aquest canvi      tiu a la meitat -del 8% al 4%- amb la
envolupament del sector públic, dels
                                                                                                                                  constitucional ratifica tota la política     conseqüent pèrdua d’ingressos a les
serveis socials i públics, de la recu-     preses deixin de cotitzar a les arques     tat amb l’oposició i resta de polítics de
                                                                                                                                  econòmica i antisocial que es ve fent?       arques públiques.
peració dels drets socials i laborals      públiques, deixin de contribuir, perquè    dretes i s’han convertit en els millors
                                                                                                                                  Ara, potser més que mai, és intrans-         - Reforma del FOGASA: Es permetrà
perduts, podria fins i tot conduir a no    s’han venut les empreses públiques         esclaus dels mercats, fent d’Espanya
                                                                                                                                  cendent el procés electoral, donarà el       que el Fogasa pagui a terminis i fins a
poder garantir el pagament de les pen-     rendibles, perquè s’ha pagat el deute      el màxim exponent de la política neo-
                                                                                                                                  mateix qui surti guanyador en les elec-      2012, vuit dies d’indemnització en els
                                                                                                                                  cions. Aquesta reforma constitucional        acomiadaments justificats.
                                                                                                                                  lliga de peus i mans l’acció social de       - Prorroga dels contractes temporals: a
                                                                                                                                  qualsevol govern. Tornem a la frase          partir d’ara no serà obligatori convertir
                                                                                                                                  “tot lligat i ben lligat” i és que aquest    els contractes temporals a indefinits
                                                                                                                                  país no sap desfer-se de “salvadors”,        i es pot prorrogar indefinidament la
                                                                                                                                  que en el fons sotmeten als seus inte-       relació laboral inestable fins al 2013.
                                                                                                                                  ressos partidistes els interessos gene-      Això suposa suspendre l’article 15.5
                                                                                                                                  rals.Per a la CGT és inadmissible, in-       de l’estatut dels treballadors.
                                                                                                                                  tolerable aquest “autocop d’estat” dels      Aquestes mesures dretanes a cop de
                                                                                                                                  polítics contra la societat civil. Totes     decret perpetrades pel PSOE compor-
                                                                                                                                  les mesures antisocials de reduir els        ten el manteniment d’una ocupació
                                                                                                                                  drets laborals, les llibertats, de reduir    inestable i a l’arbitri de l’empresari
                                                                                                                                  els salaris, de reduir les pensions, les     de torn; espolien les arques públi-
                                                                                                                                  prestacions socials, de no garantir els      ques minvant els ingressos tant de la
                                                                                                                                  serveis socials… totes aquestes polí-        Seguretat Social com de l’Agència
                                                                                                                                  tiques s’han fet per a reduir el dèficit     Tributària; són un cop a les classes
                                                                                                                                  fins al 3% i per a controlar el nivell       treballadores que perden l’ocupació
                                                                                                                                  d’endeutament de les administracions         i veuen que la seva indemnització la
                                                                                                                                  públiques.                                   cobraran en còmodes terminis (per a
                                                                                                                                  Aquest govern ha traït a tot el poble, a     l’empresari i Fogasa); i es pretén re-
                                                                                                                                  tota la societat. Ja ha reduït el dèficit,   duir la taxa d’atur juvenil -del 45%-
                                                                                                                                  ara vol plasmar-lo en la Constitució         amb la perpetuació de la precarietat
                                                                                                                                  imposant-nos que aquest dèficit s’ha         laboral fins als 30 anys.
                                                                                                                                  reduït amb l’únic sacrifici de la classe     La CGT crida a la mobilització i el
                                                                                                                                  treballadora i col•lectius populars.         referèndum per a impedir la reforma
                                                                                                                                  Per a la CGT, demanar un referèndum          de la Constitució i per la derogació de
                                                                                                                                  per a la reforma constitucional és ne-       totes les mesures econòmiques per-
                                                                                                                                  cessari però, és insuficient. El referèn-    petrades contra la classe treballadora
                                                                                                                                  dum és sempre una mesura de partici-         i col•lectius socials més desfavorits.

6                                                                                                                                                                                               Setembre de 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011

More Related Content

What's hot

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya 111 Novembre 2009Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 

What's hot (18)

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138Revista Catalunya- Papers nº 138
Revista Catalunya- Papers nº 138
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
 
Moc 14 01 projecte home àrea 3
Moc 14 01 projecte home àrea 3Moc 14 01 projecte home àrea 3
Moc 14 01 projecte home àrea 3
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya 111 Novembre 2009Revista Catalunya 111 Novembre 2009
Revista Catalunya 111 Novembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011

Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Cgtmanresa Bages
 
Revista Catalunya 68 octubre 2005
Revista Catalunya  68  octubre 2005 Revista Catalunya  68  octubre 2005
Revista Catalunya 68 octubre 2005
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya 99  jRevista Catalunya 99  j
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011 (19)

Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 68 octubre 2005
Revista Catalunya  68  octubre 2005 Revista Catalunya  68  octubre 2005
Revista Catalunya 68 octubre 2005
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya 99  jRevista Catalunya 99  j
Revista Catalunya 99 j
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 

More from Revista Catalunya

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (9)

Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Setembre 2011 · núm. 131· 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org L’Europa neocolonialista i excloent... Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 131 · Setembre 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat L’Europa neocolonialista i excloent... Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Sortim al carrer... Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA Les retallades socials i laborals assenyalen al poble treballador la CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax necessitat de lluitar 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) L a exigència de democràcia directa i participativa, junt amb el crit tant sentit el últims mesos: “la crisi que la paguin els rics”, • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit s’emmarca en un llarg procés de lluites als úl- • Federació Catalana d’Indústries tims anys.Les lluites contra els EROs al sec- Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat tor industrial, lluites que van quedar aïllades a • Federació d’Ensenyament de cada empresa i no van aconseguir aturar les Catalunya (FEC) • Federació d’Administració reformes neoliberals dissenyades per tots els Pública (FAPC) governs i patronals i el mes llastimós amb la Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn connivència del sindicats institucionals. Tel. 933103362. Fax 933107110 El “Decretazo” del mes de maig del 2010 amb FEDERACIONS COMARCALS retallades salarials i socials als empleats i Anoia empleades de tots els serveis públics va tenir Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada una resposta contundent amb la convocatòria Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es d’una Vaga el mes de juny del 2010 que va Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus significar la sortida al carrer de 80.000 tre- baixc-p@cgtcatalunya.cat balladors i treballadores d’aquests sector a Tel. 977340883. Fax 977128041 Barcelona. Baix Llobregat El 29S 2010 una Vaga General a tot l’estat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat contra la Reforma Laboral va tenir ressò al Tel. 933779163. Fax 933777551 sector industrial i als serveis, malgrat la crimi- Comerç, 5. 08840 Viladecans nalització del Conseller Saura. cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 El 27G del 2011 un altra vaga és va convo- Baix Penedès car al Principat, aquesta vegada de la ma del Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sindicalisme combatiu i els moviments socials Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com de perfil anticapitalista per tal de manifestar el rebuig a la Reforma Laboral i de les Pensions Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona signat per la CEOE, Zapatero, CCOO i UGT. cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Més de 9.000 persones ens varem manifes- clar que el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, an- sanitari s’ha portat a terme el 2 de setembre tat tindran el suport del nostre sindicat i si els Garraf-Penedès tar per el centre de Barcelona.El 14 de Març amb una marxa que va acabar en concentra- esdeveniments porten a plantejar si convé la Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la tic president de la patronal del sector privat, Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat una gran manifestació mostrava el grau de ció davant del Departament de Sanitat, més convocatòria d’una vaga general, a la CGT te clar com traslladar als seus amics de la Tel. i fax 938934261 malestar social contra les retallades en salut, els talls de carretera del 3 de setembre. no tindrem cap inconvenient a participar en patronal la gestió de la sanitat.La ciutadania, Maresme es sumaven a les lluites de ensenyament en Les mobilitzacions que des del propi movi- l’anàlisi de la convinença de convocar-la. Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - que rebutja aquesta manera de fer, s’ha maresme.cgt@gmail.com defensa de la escola pública de qualitat.El 14 ment ciutadà i veïnal es vagin acordant a fa- La solució està en el repartiment del treball mobilitzat en contra d’aquestes mesures en Tel. i fax 937909034 de Maig una manifestació encara més gran vor dels serveis públics universals i de quali- i de la riquesa. un moviment, lliure, obert, autogestionari i Vallès Oriental que l’anterior indicava el nivell de rebuig ciu- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - d’acció directa en quant ha estat necessari, tadà a les polítiques neoliberals del govern cgt_mollet@hotmail.com com per evitar desnonaments d’habitatges. Tel. 935931545. Fax 935793173 de CiU. La mobilització continuava “in cres- cendo”. Un moviment que per la defensa del drets Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS i serveis públics que com ciutadans tenim, Des del mes d’abril i progressivament tots Girona els sectors dependents de la gestió pública: coincideix amb les reivindicacions que des Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona administració, ensenyament i sanitat han es- del sindicalisme no claudicant i per tant com- cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 tat reivindicant els seus drets i batallant per batiu, practiquem a la CGT. mantenir dignificat el servei a la població, El moviment ciutadà sorgit des del 15-M Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - serveis públics que els dirigents polítics en mantingut des del moviment veïnal que li lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 lloc de defendre’ls s’han proposat eliminar- dona suport, amb la llibertat d’acció que el los, intentant imposar el sentiment i pensa- caracteritzat i que defensa en el seus pro- Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 ment: “millor privatitzat” i per tant, donar a cessos assemblearis per sobre de qualsevol Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat mans privades d’ells mateixos o dels seus altre consideració, es trobarà amb una tardor Tel. 977242580 i fax 977241528 amics, el negoci. farcida d’oportunitats per seguir dient que tot FEDERACIONS LOCALS La mantinguda lluita del sector sanitari en allò que reclamaven encara no s’ha solucio- aquests mesos d’estiu on les retallades en nat i, tal com hem vist al llarg d’aquest estiu, Barcelona Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona urgències i serveis bàsics han estat tant evi- els polítics l’han anat fent cada cop més flbcn@cgtbarcelona.org dents, son l’exemple clar de com volen ges- grossa com en el cas del PIRMI i els ajuts Tel. 933103362. Fax 933107080 tionar els serveis a la ciutadania derivats del socials a les vivendes.Una primera convoca- Berga Balç 4, 08600 impostos que paguem. És evident i queda tòria per defensar una vegada més el servei sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Manresa manre@cgtcatalunya.cat Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Tel. 938747260. Fax 938747559 Torres, Txema Bofill, Pedro Rosa i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “La classe mitjana consumeix inconscientment Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, i assegura un mercat inesgotable per nodrir, Rubí i alhora adopta al Tercer Món o col·labora Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Llorenç Buades L’amo en Pep des Vivero i les hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a amb oenagés amb la benedicció de l’estat, un Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: mecanisme de control subtil i sibil·lí per evitar Sabadell Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a contradiccions de classe.” cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Montse Banegas a Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. “Una dona incòmoda” Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Setembre de 2011
  • 4. REPORTATGE Del procés d’ocupació de La forta crisi econòmica va provocar a l’Argentina un avanç en la lluita popular: moviments de treballadors aturats i la fàbriques tenim recuperació de fàbriques i empreses pels treballadors molt que aprendre Sin Patrones El procés de recuperació d’empreses pels seus treballadors a l’Argentina, 2001-2009 de copejar i negociar per a acumular Red Libertaria, Argentina poder corporatiu dintre del sistema i no per a generar una ruptura del sistema. Però la mesura va espantar A partir de finals de l’any 2001 i començaments del 2002, sectors de la classe obrera argentina van pro- tant a la burgesia i als propis burò- crates sindicals que el pla de lluita, organitzat en diferents etapes, va ser tagonitzar una experiència de lluita avortat a la meitat. molt singular: l’ocupació d’empreses L’ocupació del lloc de treball va ser i la posada en marxa de la producció també una mesura de resistència a sense patrons. En un context de crisi dictadures o intents de privatitza- econòmica, alt nivell de l’índex de ció: per exemple, presa del frigorí- desocupació, fallides d’empreses i fic Lisandro de la Torre (que es va acomiadaments massius, milers de realitzar per a evitar la privatització treballadors es van organitzar per a del mateix i va produir una forta in- mantenir les seves fonts de treball. surrecció obrera en el barri que se situava), presa de l’empresa tèxtil La crisi econòmica i Alpargatas durant l’última dictadura política militar o la presa de l’obra de la Re- presa del Chocón, etc. Entre 1997 i 2001 en l’Argentina Existeixen també mesures intermè- va esclatar una forta crisi econòmi- dies que també tenen un arreli i una ca que va impactar fortament en el història en el moviment obrer argen- bloc en el poder. Aquesta crisi va tí: la vaga amb presència en el lloc estar coronada per la rebel•lió po- de treball, per exemple, és una de- pular dels dies 19 i 20 de desembre rivació moderada de la “ocupació” que, enfrontant l’estat de setge, va llisa i plana de la fàbrica. Però des- produir la renúncia del president devaluant la moneda, per a fer a la cions. És de destacar el sorgiment de projectes productius per a, per mitjà prés de la crisi de 2001 va aparèixer Fernando de la Rúa i l’obertura d’un producció local més competitiva a les Assemblees Veïnals i el protago- de pràctiques autogestives i coope- el fet nou: els treballadors ocupaven procés d’acefàlia en el poder execu- nivell mundial. L’altra part busca- nisme guanyat pel moviment pique- ratives, aconseguir llocs de treball. la fàbrica en fallida per a protegir els tiu de la república [1], i un avanç de va adoptar el dòlar com moneda de tero (o de Treballadors Desocupats/ Les organitzacions piqueteras es van seus llocs de treball i posar-les a pro- la lluita popular. curs legal, fent a l’economia local Aturats). Les Assemblees Veïnals convertir així en un actor polític de duir sense patrons. Aquesta rebel•lió va posar fi a una més depenent de l’economia nord- van sorgir en les primeres setma- summa importància en aquells anys, La majoria de les vegades, les ocu- sèrie de governs de tall neoliberal americana. nes després de la caiguda de De la articulant al voltant de si a les rei- pacions començaven com mesures en el país, alhora que va produir un La situació social es va tornar in- Rúa. En gairebé totes les places i vindicacions populars de diferents preventives. Els treballadors busca- avanç en la lluita popular: assem- tolerable al desembre de 2001. La cantonades importants de les grans sectors i demostrant un alt poder ven impedir per aquest mitjà, que blees barrials, moviments de treba- congelació dels dipòsits bancaris ciutats milers de veïns es van reunir de mobilització i pressió contra el els empresaris retiressin les ma- lladors aturats i la recuperació de fà- impedia als treballadors disposar del per primera vegada en anys. Es dis- govern. En els primers mesos de quinàries, mercaderies i matèries briques i empreses pels treballadors. seu salari. La falta de diners circu- cutia de política, s’organitzaven les 2002 es va establir una forta aliança primeres abans de declarar la fallida. Durant la dècada del 90 en lant accelerava el procés de fallides accions rondaires (mobilitzacions, entre les assemblees d’origen urbà, Si això succeïa, les empreses serien l’Argentina s’havia imposat un mo- i la desocupació augmentava. Va ser escraches), així com es buscava, per conformades majoritàriament per insolvents, i evitarien pagar els sala- del econòmic basat en “la converti- així com per al dia 15, en els barris mitjà del suport mutu atendre a les sectors de classe mitja i els aturats ris deguts i les indemnitzacions per bilitat” de la moneda. Això significa pobres de les grans ciutats van co- necessitats dels veïns aturats. També dels suburbis de les ciutats, que es acomiadaments, per no comptar amb que 1 pes equivalia a 1 dòlar ame- mençar els saquejos a comerços. van aconseguir establir Assemblees va expressar en la consigna “piquet i béns que poguessin ser rematats per ricà. Clarament, l’única manera de La resposta del govern va ser la Interbarrials que es reunien setma- casserola, la lluita és una sola”. a saldar els seus deutes. mantenir aquesta paritat era el crèdit declaració de l’estat de setge (estat nalment per a coordinar accions No obstant això, aviat van començar extern. Quan a partir del 97 es va en- d’emergència), suspenent les garan- a posar les plantes en producció. Van ties constitucionals de la població la conjuntes. Les ocupacions de tenir com antecedent l’ocupació de carir el crèdit, l’economia argentina D’altra banda, el moviment piquete- va entrar en una forta recessió. Si bé nit del 19 de desembre. A l’acabar la ro, que havia sorgit en 1997, organit- fàbriques l’empresa IMPA (Indústria Metalúr- el model econòmic havia generat una transmissió del missatge presiden- zant a treballadors acomiadats des- gica i Plàstica Argentina), que des alta taxa de desocupació (superior al cial per cadena nacional, la població És en aquest context de crisi econò- de 1996 estava ocupada i els treba- prés de la privatització de l’empresa 10%), la crisi va disparar la desocu- de les grans ciutats va començar a mica i mobilització popular que es lladors de la qual havien començat a petroliera estatal en la Patagonia i pació a més del 25%. Nombroses guanyar els carrers, copejant les cas- va produir un dels fenòmens que autogestionar, després de resistir du- el nord-oest del país, en lluita per empreses van tancar llençant a més soles corejant “¡Qué boludos, qué més va cridar l’atenció a la mili- rant setmanes i fins a mesos, en els a aconseguir ocupació i subsidis treballadors al carrer. La resposta del boludos!” ¡El estado de sitio se lo tància anticapitalista en tot el món: quals hagueren d’emprendre una for- que permetessin pal•liar la situació govern, seguint els consells del FMI meten en el culo!” o “¡Qué se vayan el procés d’ocupació de fàbriques i ta lluita política i jurídica. En aquest d’atur, va aconseguir una projecció todos, qué no quede ni uno solo!”, empreses i la posada en producció i del BM va ser aplicar retallades en nacional. Per a 2001, els pobres i punt va ser essencial la solidaritat demanant la renúncia del ministre pels seus treballadors sense patrons. el pressupost nacional, que van em- desocupats de les viles misèries (fa- prestada pels veïns, les assemblees i d’economia, del president i de tots Si bé aquest procés va ser nou a pitjorar la situació del poble. velas) del centre polític del país, la els piqueteros que van permetre rea- els polítics. Així va començar la l’Argentina, no deixa de tenir impor- Per a 2001, l’Argentina va deixar de Ciutat de Buenos Aires, també es- litzar mobilitzacions massives per a rebel•lió popular, de característi- tants llaços amb les tradicions i me- ser un paradís per a les inversions fi- taven organitzats i mobilitzats. El aconseguir la tinença de les empre- ques insurreccionals, que va acabar todologies de lluita dels treballadors. nanceres, amb el que molts capitals govern transicional d’Eduardo Du- La tàctica de l’ocupació de fàbriques ses i els drets d’explotació de les van abandonar el país. La resposta amb la presidència de Fernando de halde, electe per l’Assemblea Legis- mateixes. En la majoria dels casos, la Rúa. té llarga data en el país. L’antecedent del govern va consistir a congelar els lativa (que reuneix a la cambra baixa més important en tal sentit va ser no van aconseguir el suport de les dipòsits bancaris dels estalviadors, i la cambra alta) el 2 de gener de impulsat per la CGT (Confederació direccions gremials, burocràtiques i situació que a la llarga va constituir La mobilització 2002, hagué d’ampliar els subsidis a General de Treballadors) en l’any grogues (propatronals), encara que una expropiació als treballadors i popular la desocupació per a intentar calmar 1964. En una jornada van ser ocu- en alguns casos puntuals, algunes sectors mitjos per a salvar al sistema els ànims dels milions de treballa- pats pels treballadors els 10.000 seccionals sindicals també van do- bancari. Davant això, la burgesia es Els mesos següents a la caiguda de De dors sense ocupació, aconseguint en establiments fabrils més importants nar suport a les ocupacions. El cas va dividir entorn de dos programes la Rúa l’Argentina va estar sumida en el seu lloc el creixement de les orga- del país amb una precisió miliciana. més ressonant, però no l’únic, és el per a superar la crisi. Una part bus- un procés d’avanç de les organitza- nitzacions reivindicatives d’aquests La conducció d’aquesta mesura era de Zanón (actualment anomenada cava abandonar la “convertibilitat”, cions populars i les seves reivindica- proletaris. A més, van emprendre burocràtica i actuava amb una lògica FaSinPat, Fábrica Sin Patrón), on Setembre de 2011 3
  • 5. REPORTATGE titud al suport rebut. D’aquesta ma- Amb la devaluació de la moneda es nera, les empreses recuperades van va posar fi a 10 anys de la política experimentar una important transfor- de convertibilitat, imposant-se una mació, ocupant-se de diferents aspec- fracció de l’alta burgesia que busca- tes de la vida social dels barris. va generar millors condicions per a competir en el mercat mundial. Va El debat: cooperatives ser derrotada l’altra fracció burgesa, representada principalment pel capi- o control obrer? tal financer i les empreses de serveis públics privatitzades durant els anys Un important debat, de caràcter estra- noranta, que buscava l’adopció del tègic es va donar en el sí de l’esquerra dòlar com moneda. i del moviment d’empreses recupera- Només faltava disciplinar al poble des. El problema a resoldre era com que seguia lluitant, mobilitzant-se havien d’organitzar-se aquestes em- i organitzant-se. Per a això, el go- preses en el marc del sistema capita- vern va utilitzar una doble tàcti- lista. La solució més difosa ha estat la ca: d’una banda, la repressió, per conformació de cooperatives. Aques- l’altre, l’anul•lació de moviments ta forma, que revesteix caràcters ju- socials per mitjà de la cooptació o rídics precisos, va permetre donar un l’anul•lació política. La repressió va marc legal i avançar en l’explotació ser salvatge, i es va cobrar la vida de les empreses. No obstant això, com ja hem dit, de dos joves referents (Maximiliano l’Estat argentí preveu una impor- Kosteki i Darío Santillán) del movi- tant ingerència en la vida orgànica ment piquetero el dia 26 de juny de de les cooperatives. Si en la lluita, 2002, quan els treballadors desocu- tots els treballadors estaven en peus pats van llançar un pla de lluita que d’igualtat, decidint en assemblees buscava tallar els principals acces- com dur endavant la lluita, la llei de sos a la ciutat de Buenos Aires. cooperatives en l’Argentina estableix Si bé la repressió va causar la con- un mecanisme organitzatiu basat en vocatòria precipitada a eleccions la representació que allunya a la to- presidencials, també va implicar el talitat dels associats de la gestió quo- començament de la decadència del tidiana de l’empresa. Aquest primer moviment piquetero. Les assem- obstacle va ser superat de fet per mol- blees, que van ser tan actives du- tes de les empreses sense patró, que rant l’estiu de 2002, van començar els treballadors havien aconseguit En altres casos, el fet d’haver romàs argentines. prenien formalment la categoria de a esmorteir-se. La falta d’objectius recuperar les estructures sindicals tancats durant mesos va produir el Quant a les formes d’organització, cooperatives però que van constituir concrets, la falta d’experiència i una (primer de base, després el sindi- dany de les maquinàries. Això va totes han pres la forma legal de coo- mecanismes democràtics de gestió. situació econòmica que començava cat) de les mans de la burocràcia, passar en diverses fàbriques de vidre peratives. En aquest sentit, la llei que Però en el capitalisme les cooperati- a normalitzar-se, van ser alguns dels constituint-se en una organització o metall, on els forns es van arruïnar regula les cooperatives és molt res- ves han d’enfrontar-se a problemes factors que van produir el seu reflux. classista (de lluita de classes). per romandre apagats. A més, pels trictiva en els aspectes organitzatius, més importants. El procés de com- Va ser Néstor Kirchner, qui va as- El mecanisme habitual de la recu- grans deutes, tenien tallats els seus ja que imposa l’existència d’una co- petència entre les empreses obli- sumir la presidència de la Nació el peració de les empreses es pot es- canals de proveïdors i la provisió missió administrativa i un president. guen als patrons a introduir canvis 25 de maig de 2003, a qui li va tocar quematitzar de la següent manera. d’energia o aigua, i per la inactivitat Aquest president té poders gairebé en les formes de produir, augmentar recompondre el domini de l’Estat. Primer, s’ocupava l’empresa per havien perdut a importants clients. plens en el seu exercici, havent de els ritmes de treball, incorporar ma- Ex governador d’una província de a evitar el buidament d’estocs de L’accés al crèdit a aquestes empre- rendir comptes de l’exercici anual als quinària, acomiadar treballadors, etc. l’extrem sud del país, desconegut mercadeies i béns de capital, per a ses era nul. associats en assemblees ordinàries Com pot veure’s, la producció per al per a molts, en un context de fort enfrontar el lock-out o per a recla- Tampoc hem d’oblidar que es trac- una vegada a l’any. No obstant mercat està en conflicte amb els in- això, més enllà d’aquesta cobertura rebuig cap als partits polítics i so- mar pel pagament de salaris deguts. tava d’empreses que havien fet falli- teressos dels treballadors. No només legal, la majoria de les cooperati- bre la base d’un discurs d’oposició A continuació, es decidia posar la da per la seva incapacitat per a com- pel que es produeix, sinó que també ves han adoptat de fet altres formes al neoliberalisme, de condemna a planta en producció, com forma de petir en el mercat capitalista. Moltes per com es treballa en les empreses d’organització, que garanteixen la les violacions dels Drets Humans per a produir. Per aquesta raó, els cobrar-se els deutes patronals. Per a de les empreses tenien tecnologia durant l’última dictadura militar participació del ple dels associats en treballadors d’algunes empreses re- això, els treballadors es constituïen obsoleta i estaven descapitalitzades. els més diversos aspectes de la vida (1976-1983) i de reivindicació de la cuperades van elaborar un altre mo- en cooperatives de treball i empre- Amb la qual cosa, en la majoria dels de l’empresa. militància política d’intencionalitat del d’organització, conegut com “el nien la lluita legal per a aconse- casos, el començament de l’activitat D’altra banda, en la majoria dels ca- revolucionària de la dècada del se- control obrer”. Aquesta modalitat guir que se’ls adjudiqués el dret a va estar basat en fortes dosis sos es busca que el repartiment dels implica el control pel ple dels treba- tanta, va aconseguir un fort suport l’explotació de l’empresa. La ma- d’autoexplotació per a començar beneficis sigui igualitari entre tots lladors de la totalitat del procés pro- popular, particularment dels orga- joria de les vegades, van aconseguir el procés de capitalització. Moltes els treballadors. En els casos que ductiu. Està acompanyada una moda- nismes de drets humans (entre ells en primer lloc drets temporals per a vegades, els treballadors havien de hi ha diferències salarials, són molt litat organitzativa que parteix de les les mares i àvies de Plaza de Mayo), l’explotació (2 anys o més), però no treballar llargues jornades sense po- menors que en altres empreses de assemblees de base de cada secció de moviments socials, intel•lectuals, els drets de propietat, pel que hague- der realitzar cap retir de diners, per la mateixa branca. En els casos que l’empresa, l’elecció democràtica i di- etc. ren d’emprendre noves lluites per a a poder comprar noves mercaderies, les empreses sense patró hagueren recta de representants per a consells La recuperació de l’economia (en aconseguir l’expropiació de les em- i perquè no podien utilitzar les seves de prendre nous associats, en molts o altres organismes, la revocabilitat aquests anys, l’economia va créixer preses i que després se’ls adjudiqués maquinàries, havent de produir de casos ho han fet entre activistes que dels mandats per l’assemblea, el con- a un ritme d’entre 7 i 9% anual), la la propietat. Aquestes lluites han manera gairebé artesanal. van donar l’ocupació des del primer trol permanent entre la base obrera i creació de noves ocupacions, acom- arribat a durar anys, com en el cas moment. És el cas de la ceramista Fa- els seus representants, la promoció de panyats la majoria de les vegades de de l’empresa productora de ceràmi- Característiques de SinPat, que en els primers anys de la la funció dirigent en tots els interes- llargues jornades de treball i forta ques Zanón. Però aquest camí de gestió obrera va experimentar un fort sats i la projecció de la pràctica del precarietat laboral, l’aplicació de lluites va ser molt llarg i dur. les empreses sense creixement de la producció havent control en la fàbrica cap al domini plans socials contra la desocupació El context de mobilització popular patró d’incorporar nous associats. Molts de la societat. Aquesta modalitat està i la pobresa van servir també per a i la crisi política i de domini burgès d’ells eren membres del Moviment acompanyada a més de la reivindica- apagar gran part de la rebel•lia de i estatal van ser les condicions que Segons l’estudi realitzat pel col•lectiu de Treballadors Desocupats, que van ció de la nacionalització de les em- les jornades de 2001. van permetre que aquestes reivindi- de periodistes de lavaca.org, el 2007 acompanyar als treballadors durant preses [3]. No obstant això, la forma Poc queda d’aquell moviment, que cacions s’aconseguissin. El govern havia 163 empreses funcionant sense l’ocupació, en els enfrontaments amb predominant és la cooperativa (més copejant casseroles i enfrontant a la patró [2]. Els sectors de les empreses les forces de seguretat i en les mobi- del 90% de les empreses recupera- estava fortament afeblit i no podia policia, cantava en la carrers “Què són dels més diversos. Bàsicament, litzacions exigint l’expropiació de la des), mentre que el 4,7% ha adoptat impedir l’ocupació de fàbriques. No se’n vagin tots, que no en quedi ni hi ha tant empreses de serveis (in- planta. les forma de Societat Anònima o de obstant això, no hem de creure que un!”. Això no vol dir que la mobi- formàtica, supermercats, periodisme, Un últim element a destacar és que Societat de Responsabilitat Limitada una vegada aconseguit el marc legal i només el 2,3% la de control obrer. lització popular s’hagi esgotat. Però escoles i jardins d’infants, etc.) com moltes de les empreses recuperades per a l’explotació de les fàbriques empreses productives (construcció, van diversificar les activitats que rea- sí s’ha transformat. La gran majo- els problemes estaven superats. Ara ria es canalitza avui dia per canals havien d’enfrontar-se a problemes autoparts, alimentació, hidrocarburs, litzaven, buscant superar el fet de ser El kirchnerisme i institucionals, i si bé encara no s’ha plàstic, vidre, etc.). En general són mers centres productius de mercade- tan profunds com els altres, però de empreses petites i mitjanes, amb una ries. Així, en moltes empreses recu- la reconstrucció de reconstruït el sistema bipartidista caràcter comercial. Les empreses majoria d’empreses amb al voltant de perades funcionen centres culturals, l’hegemonia burgesa característic de l’Argentina, els par- recuperades moltes vegades havien 50 socis, encara que els extrems van biblioteques, sales d’atenció primària tits polítics del règim han recuperat estat buidades. No tenien estoc de dels 10 socis per al cas de les més pe- de salut, escoles, etc. Aquesta diver- L’elecció del president interí Duhal- part important del seu protagonis- peces ni de productes acabats. Mol- tites i 500 per a les més grans. Pel que sificació va ser una tàctica molt útil a de a principis de 2002 va marcar el me. D’altra banda, la majoria de tes vegades els patrons ja havien re- estem parlant de l’ocupació d’una l’hora d’aconseguir suports en les co- començament de la reconstrucció del les organitzacions piqueteras es van tirat part important de la maquinària. fracció minoritària de les empreses munitats, així com una forma de gra- domini burgès en després de la crisi. alinear amb el govern. Aquelles que 4 Setembre de 2011
  • 6. REPORTATGE de treball. pitalisme té mecanismes per a neu- Tal vegada més important és que en tralitzar aquestes experiències. La aquest mateix període, sense la vi- realitat de moltes empreses recupe- gilància i la pressió patronal es van rades marquen que en realitat s’està reduir dràsticament els “accidents” autogestionant la misèria, sectors de de treball. Si sota la gestió patronal l’economia que el propi sistema ca- hi havia 300 accidents anuals, en el pitalista descarta per considerar-los període 2002-2005 només va haver- inviables. hi 33, tots lleus, sense registrar cap Per aquesta raó, hem d’apuntar a au- mort [4], el que ens parla d’una clara togestionar la totalitat de la produc- millora en les condicions de treball. ció i de la vida social. I per a això No obstant això, creiem que hem és necessari expropiar massivament d’analitzar també els límits que el a la burgesia, construint una societat capitalisme imposa a les empre- socialista i llibertària. No existeixen ses recuperades. Per a això hem oasi de socialisme en el marc de la de clarificar quins són els nostres societat capitalista i no es pot cons- objectius com anarquistes i què en- truir al marge del sistema i viure tenem per autogestió. Com dèiem aquí: cal destruir al sistema. No hi més amunt, la majoria d’aquestes ha convivència possible. Com diuen empreses hagueren de tornar a pro- a Zanón: “si no es fa la revolució, duir en condicions molt adverses: Zanón es queda sola i la destruei- falta de proveïment de mercaderies, xen”. impossibilitat d’accés al crèdit, ob- En el procés d’ocupació de fàbri- solescència tecnològica, cadenes ques els anarquistes tenim molt que de comercialització destruïdes. Per aportar alhora que aprendre. Hem la qual cosa, hagueren de basar d’aportar la nostra perspectiva po- la seva producció en fortes taxes lítica, alhora que brindar el nostre d’autoexplotació dels treballadors. suport moral i militant i ajuda tècni- Moltes de les empreses recuperades ca i econòmica. Buscant sempre la no ho van fer van perdre gran part generalitzi. latituds i temps. En aquest sentit no desesperades per l’accés a crèdits i solució del conflicte en funció dels de la seva influència i presència en podem deixar de destacar els punts subsidis van acabar lliurant la gestió interessos dels implicats: conser- la política nacional. Aquestes orga- Conclusions. Un excel•lents de l’experiència. Si bé de les empreses a persones amb vin- var el treball. En el marc d’aquesta nitzacions depenien per a funcionar hem de tenir en compte que aques- cles polítics, amb el que van acabar lluita es pot aconseguir avanços de dels recursos de l’Estat i el govern, balanç anarquista tes experiències van ser de caràcter cridant a un nou patró per a gestio- consciència. Avanços que podran enfortit, només destina fons als mo- sobre les empreses defensiu i que van estar principal- nar les empreses. D’aquesta mane- acumular-se en la construcció d’un viments afins. sense patró ment centrades en empreses petites ra, molts treballadors van renunciar moviment obrer classista si aquestes i mitjanes, baixament tecnificades, a l’autogestió per a mantenir el seu experiències romanen vinculades a La crisi internacional Molt s’ha escrit sobre les ocupacions i per aquesta raó vulnerables a la lloc de treball. les organitzacions de treballadors, de fàbriques en l’Argentina en els competència capitalista, són ex- D’altra banda, la necessitat de man- participant de les seves lluites braç de 2008 i noves anys 2001-2003. Importants sectors periències valuoses d’autogestió tenir la competitivitat comporta que a braç. ocupacions de la militància anticapitalista de que demostren les possibilitats de els treballadors de moltes d’aquestes tot el món van bolcar la seva mirada produir sense patró. Les empreses empreses tinguin ingressos inferiors Notes: En aquest context polític de fortale- cap a aquestes experiències buscant recuperades permeten demostrar a als de treballadors que realitzen sa de l’Estat i el seu govern es va trobar l’avanç cap a una societat so- la major part de la població la pos- les mateixes tasques en empreses (1) La acefalia es va produir ja que produir la crisi financera interna- cialista. No obstant això, a deu anys sibilitat de l’autogestió. L’existència privades. La mateixa Zanón (tal el vicepresident havia renunciat des- cional a mitjan 2008. En aquell mo- de la rebel•lió de 2001, creiem que de centenes d’empreses funcionant vegada una de les empreses més prés d’haver denunciat el pagament ment es van produir noves fallides és necessari realitzar un balanç més sense patró, on són els treballadors paradigmàtiques i la qual sol pre- de suborns en el parlament davant el d’empreses. Però no van ser tan ge- profund de l’experiència. qui decideixen el curs d’acció da- sentar majors assoliments) ha hagut tractament d’una llei de flexibilitza- neralitzades. L’Estat comptava amb En primer lloc, voldríem sintetitzar vant la producció, ampliant les seves ció laboral. d’enfrontar dificultats econòmiques suficients reserves com per a afron- alguns aspectes que ens resulten cen- (2) Colectivo lavaca, Sin Patrón, preocupacions a altres problemes de en els últims anys. A diferència dels tar la crisi econòmica. Així, l’any trals a l’hora d’analitzar el procés. Buenos Aires, 2007. Más informació la vida de les seves comunitats. seus competidors privats, ells no 2009 es va produir una reducció en Podem resumir breument aquesta en www.lavaca.org En aquest sentit, l’exemple de Za- compten amb cap tipus de subsidis a el creixement de l’economia, però caracterització en els següents punts: (3) Aiziczon, Fernando, “Teoría y * Les ocupacions i empresesnrecupe- nón tal vegada ens demostri les pos- l’energia que consumeixen, amb el no una recessió. práctica del Control Obrero: el caso rades són expressions de la lluita de sibilitats de l’autogestió, d’una pro- que els seus costos de producció són de Cerámica Zanón, Neuquén, 2002- Es van produir algunes fallides men- ducció orientada per l’interès social més elevats. classes entre la burgesia i el proleta- 2005”; a Revista Herramientas… tre algunes empreses es van declarar i no pel guany privat. En aquest sen- És per això que hem de preguntar- riat. Més encara, corresponen orgà- (4) Aiziczin, Fernando, op. cit. en situació crítica. Els treballadors tit, entre 2002 i 2005, l’empresa va nos sobre la viabilitat de l’autogestió van ocupar aquestes plantes, però el nicament al moviment obrer argentí, són produïdes per treballadors o per aconseguir augmentar enormement a petita escala. Si és possible gene- * Article extret del web www.anarkis- govern, lluny de permetre la proli- la producció duplicant, en aquest rar illes d’autogestió en els marcs mo.net/ feració de recuperació d’empreses treballadors desocupats, reprenent tàctiques de lluita de llarga data. mateix període, la quantitat de llocs del sistema capitalistes o si el ca- va realitzar salvaments de les em- preses per mitjà de préstecs o les va * Les particularitats que revesteixen intervenir amb la intenció de sane- aquests processos no es deuen al jar les seves finances per a després fet que siguin externs al moviment retornar-les als seus amos. Això és obrer i a la lluita de classes sinó a les el que va succeir amb les empre- diferents etapes que va ser traves- ses més grans. Mentre que algunes sant la formació econòmica-social empreses petites van declarar la fa- argentina en les últimes dècades. La llida (en molts casos fraudulentes, resposta obrera sorgeix com respos- provocades a dretcient pels amos) i ta a la política de la burgesia. els seus treballadors les van ocupar * Les ocupacions i recuperades no amb la intenció de posar-les a tre- són generades per grups polítics ballar sense patró. En aquests casos, (minories) comunistes, ni anarquis- la recuperació de les empreses va tes. En realitat no van ser planifi- ser més dificultosa. Si entre 2002- cades per ningú. Són expressions 2003 les recuperacions hagueren legítimes de la lluita de classes. La d’enfrontar a un govern afeblit, que derrota i divisió de la classe obrera intentava recompondre la seva auto- i les seves direccions burocràtiques ritat, i el poder judicial es veia supe- moltes vegades comporten que les rat per la mobilització popular, ara ocupacions i recuperades siguin vist havien d’enfrontar un enemic enfor- com un fenomen juvenil o de partits tit en condicions de major aïllament. d’esquerra, ja que aquests van ser A més, la possibilitat d’aconseguir els seus principals defensors man- noves ocupacions feia que molts cant moviment obrer organitzat. dels treballadors no romanguessin En aquest sentit, creiem que és en la lluita. La fortalesa de l’Estat possible avançar en un balanç de va permetre a la burgesia controlar l’experiència, que ens permetin millor la situació impedint que es extreure ensenyaments per a altres Setembre de 2011 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA El canvi constitucional és La Reforma constitucional significa renunciar a les polítiques econòmiques basades en el repartiment i en la una renúncia a la defensa dels serveis públics i els drets socials i laborals sobirania popular Per la revolta social Contra la reforma constitucional i les noves mesures laborals Secretariat Permanent del pació directa, de democràcia directa i Comitè Confederal de la CGT la CGT dóna suport i practica l’acció directa, però entenem que el referèn- dum per si sol és insuficient. Cal lluitar L i mobilitzar a la societat per a no per- a reforma constitucional apro- metre aquesta dictadura dels polítics, vada al Congrés dels Diputats que des de la prepotència, provoquen i les noves mesures antisocials, canvis legals irreversibles i transcen- constitueixen un veritable “autocop dents. Els capritxos de Zapatero, els d’Estat” dels polítics. seus impulsos, el seu legislar a cop de La Reforma de la Constitució per- decretazos, amb traïdoria aprofitant què es reculli el principi d’estabilitat l’estiu, ens recorda el vell estil més pressupostària i que posa sostre a la propi del caudillisme. despesa pública suposa la fi de l’estat La CGT crida a la mobilització i la re- del “benestar”. volta social per a impedir aquest gra- La Reforma de la Constitució que víssim atemptat a la societat d’aquest ha pactat el govern socialista amb país. Farem quantes mesures estiguin l’oposició conservadora, pel seu con- en les nostres mans, assemblees, de- tingut i pel seu procediment, repre- bats, mobilitzacions, aliances amb el senta el màxim atac que s’ha comès màxim consens de totes aquelles or- des de la dictadura franquista contra ganitzacions i moviments socials que la societat civil i el model de demo- encara no hagin perdut la seva dignitat cràcia que tenim. per a parar aquest autocop d’estat. Aquesta reforma perquè la Constitu- A més de la reforma constitucional, ció reculli el nivell màxim de dèficit s’ha donat a conèixer el pacte entre la i d’endeutament públic, suposa la patronal i el sindicalisme institucional consagració i perpetuació de tota la per a mantenir la moderació salarial política de reformes econòmiques, pactada el 2010 fins al 2014, perdent antisocials i neoliberals que el go- sions públiques en el futur, significa privat dels bancs, perquè s’estan pri- liberal. descaradament les i els treballadors vern, polítics, patronal, banquers, renunciar al que coneixem com “estat vatitzant tots els serveis públics que Per altra banda, la reforma constitucio- poder adquisitiu, el govern ha dis- especuladors i sindicats institucio- del benestar”, significa accentuar i ra- produïen beneficis… nal es fa a poques setmanes de la con- senyat altres noves mesures anticrisi nals han anat aprovant sistemàtica i tificar el model productivista, compe- El canvi constitucional significa una vocatòria de les eleccions polítiques, igualment pernicioses per als interes- calculadament en aquests últims anys titiu, consumista, creixentista que ha autèntica renúncia a la sobirania popu- amb presses, amb un govern desacre- sos de les i els treballadors i mantenir com solucions a la crisi sistèmica provocat l’actual crisi econòmica. lar, significa un veritable dèficit demo- ditat, esgotat, provisional. Per què? els beneficis dels poderosos i empre- del capitalisme amb l’únic objectiu El canvi constitucional no contem- cràtic i la submissió als dictàmens dels Tot és una farsa. Quan ens han venut saris. de satisfer les ànsies dels mercaders, pla demanar responsabilitats a qui països rics d’Europa. Es produeix per les enormes dificultats que suposen els Les mesures a les que ens referim són: d’incrementar el nivell d’explotació han provocat que l’Estat estigui “en a calmar als mercats, en ple atac espe- canvis constitucionals, de la necessitat - Contractes de Formació: es podrà humana i de recursos en benefici fallida” i en la ruïna. Ens diuen i culatiu contra les arques públiques, en d’un debat públic per a assolir-lo, ara realitzar aquesta forma de contractació d’una minoria de rics i poderosos. s’exculpen amb que l’estat està en- plena crisi, seguint el dictat implacable en un obrir i tancar d’ulls, en ple pe- a tots els menors de 30 anys. Aquests Aquest Reforma constitucional sig- deutat perquè no obté ingressos i té dels grans bancs alemanys i francesos. ríode estival, un govern desprestigiat contractes estan exempts de tributar nifica renunciar, de fet i de dret, a moltes despeses, però no ens diuen La reforma constitucional és una im- i provisional ens arrossega a aquesta les assegurances socials de les i els qualsevol possibilitat del polítiques que les polítiques dels últims anys han posició a la societat civil d’aquest país reforma. contractats sota aquesta modalitat. econòmiques basades en el reparti- estat qui han provocat aquest endeuta- quan no se li han plantejat altres paï- Amb aquest pacte dels polítics del go- - Rebaixa de l’IVA en adquisició ment, en la justícia social, en el des- ment. No hi ha ingressos perquè s’ha sos amb endeutaments i dèficit públic vern i l’oposició de dretes, per a què d’habitatge: es baixa el tipus imposi- legislat perquè la patronal i les em- semblants. El govern espanyol ha pac- serveixen les eleccions si aquest canvi tiu a la meitat -del 8% al 4%- amb la envolupament del sector públic, dels constitucional ratifica tota la política conseqüent pèrdua d’ingressos a les serveis socials i públics, de la recu- preses deixin de cotitzar a les arques tat amb l’oposició i resta de polítics de econòmica i antisocial que es ve fent? arques públiques. peració dels drets socials i laborals públiques, deixin de contribuir, perquè dretes i s’han convertit en els millors Ara, potser més que mai, és intrans- - Reforma del FOGASA: Es permetrà perduts, podria fins i tot conduir a no s’han venut les empreses públiques esclaus dels mercats, fent d’Espanya cendent el procés electoral, donarà el que el Fogasa pagui a terminis i fins a poder garantir el pagament de les pen- rendibles, perquè s’ha pagat el deute el màxim exponent de la política neo- mateix qui surti guanyador en les elec- 2012, vuit dies d’indemnització en els cions. Aquesta reforma constitucional acomiadaments justificats. lliga de peus i mans l’acció social de - Prorroga dels contractes temporals: a qualsevol govern. Tornem a la frase partir d’ara no serà obligatori convertir “tot lligat i ben lligat” i és que aquest els contractes temporals a indefinits país no sap desfer-se de “salvadors”, i es pot prorrogar indefinidament la que en el fons sotmeten als seus inte- relació laboral inestable fins al 2013. ressos partidistes els interessos gene- Això suposa suspendre l’article 15.5 rals.Per a la CGT és inadmissible, in- de l’estatut dels treballadors. tolerable aquest “autocop d’estat” dels Aquestes mesures dretanes a cop de polítics contra la societat civil. Totes decret perpetrades pel PSOE compor- les mesures antisocials de reduir els ten el manteniment d’una ocupació drets laborals, les llibertats, de reduir inestable i a l’arbitri de l’empresari els salaris, de reduir les pensions, les de torn; espolien les arques públi- prestacions socials, de no garantir els ques minvant els ingressos tant de la serveis socials… totes aquestes polí- Seguretat Social com de l’Agència tiques s’han fet per a reduir el dèficit Tributària; són un cop a les classes fins al 3% i per a controlar el nivell treballadores que perden l’ocupació d’endeutament de les administracions i veuen que la seva indemnització la públiques. cobraran en còmodes terminis (per a Aquest govern ha traït a tot el poble, a l’empresari i Fogasa); i es pretén re- tota la societat. Ja ha reduït el dèficit, duir la taxa d’atur juvenil -del 45%- ara vol plasmar-lo en la Constitució amb la perpetuació de la precarietat imposant-nos que aquest dèficit s’ha laboral fins als 30 anys. reduït amb l’únic sacrifici de la classe La CGT crida a la mobilització i el treballadora i col•lectius populars. referèndum per a impedir la reforma Per a la CGT, demanar un referèndum de la Constitució i per la derogació de per a la reforma constitucional és ne- totes les mesures econòmiques per- cessari però, és insuficient. El referèn- petrades contra la classe treballadora dum és sempre una mesura de partici- i col•lectius socials més desfavorits. 6 Setembre de 2011