Download to read offline
![REPORTATGE
Ni rescat, ni ajuda, és una invasió capitalista!
realitzar retallades en la despesa so-
José Iglesias Fernández
cial d’altres serveis públics relacio-
nats amb el benestar de la població.
N o estem davant ni d’un rescat
ni d’una ajuda, sinó d’una in-
vasió capitalista. Les condicions que
...i desregularitza el
mercat de treball
imposa la Comissió Europea (CE)
per a la rendició total i la submissió Tercer. Hi ha reformes ineludibles
incondicional de l’Estat Espanyol al que exigeixen intransigentment les
capitalisme planetari ja han estat ex- empreses de l’economia real en el
plicades i només contenen coaccions mercat de treball. Necessiten impo-
imperatives. Fonts comunitàries sar lliurement als treballadors les
citades pel diari El País deixen ben condicions laborals que solen aplicar
clar que “les ajudes que s’acaben de en àrees anomenades de zona franca.
concedir (100.000 milions d’euros) Cap regulació d’entrada a la contrac-
estan estretament vinculades al com- tació de mà d’obra (temporalitat to-
pliment del pacte fiscal, digui el que tal, eliminació del salari mínim); cap
digui el Govern. O Madrid compleix, regulació durant el temps de treball
o els diners podrien deixar d’arribar”. (jornada il•limitada, lliure flexibili-
A més, el sistema compta amb fortes tat / mobilitat, baixos salaris, sense
institucions que actuen pressionant antiguitat, sense aportacions a la Se-
els governs dels “països gitanos” -tal guretat Social, sense representativitat
com despectivament se’ls anomena sindical ni dret de vaga, condicions
als passadissos de les institucions de treball i ambientals decidides per
oficials europees-: en les últimes l’empresa, etc.), i sense cap regula-
setmanes ha guanyat presència el ció de sortida (acomiadament lliure
triumvirat fiscalitzador format pel i gratuït).
Banc Central Europeu, el Mecanisme Per tant, darrere de totes aquestes
Europeu d’Estabilitat i el Fons Mo- reunions dels governs, centrades en
netari Internacional, per assegurar el dèficit pressupostari i el deute pú- ma financera (finalitzar el procés de l’acomiadament i els expedients de seva esplendor, ara ja fins i tot prole-
que aquestes recomanacions es com- blic, s’amaga una reforma a nivell privatització de les caixes d’estalvi), regulació d’ocupació (ERO) a les ad- taritzant i empobrint les seves classes
pleixin sense més retards, i d’acord planetari. És fàcil constatar el que i la reforma laboral i privatització del ministracions públiques”. mitjanes. Els aturats, en una gran ma-
amb els objectius que esmentem a diem de les declaracions de polítics sistema públic de pensions. És a dir, Totes aquestes mesures impliquen joria procedents de la classe mitjana,
sota. A l’assetjament que està exer- i buròcrates afins en els dies poste- són tan escandalosament exigits com però també bona part de les persones
que l’atur no baixarà, sinó que anirà
cint la troica, s’han sumat personat- riors: a moneda de canvi de l’ajuda finan- jubilades, incapacitades per a la pro-
en augment, tot i que els costos la-
ges com Hollande, Merkel, Monti o Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i cera per part de la CE que un polític testa, amaguen les seves vergonyes
borals no paren de caure, i que la mà
Obama. Però tampoc cal llegir molt Luís de Guindos es van resistir i re- de la dreta nacionalista ha hagut de emparant-se en la caritat que pro-
d’obra és cada vegada més barata per
entre línies per comprendre com el butjaven rotundament l’ajuda que els dir: “és evident que aquest rescat té veeixen ONG assistencials com Creu
a les empreses. Aviat arribarem als
capitalisme surt beneficiat d’aquestes oferia Brussel•les. No obstant això, conseqüències. Per quin motiu hau- Roja, Càritas, els bancs d’aliments,
6,5 milions de persones treballadores
turbulències, encara que de vegades el Govern espanyol no té altra sorti- rien de deixar diners a les institucions campanyes televisives, etc.
en atur, de les quals tindrem, quan es
no les provoqui directament. Quin és da que seguir assumint el deute del espanyoles si no és a canvi d’alguna La classe mitjana, com matalàs ideo-
recuperi l’economia, al voltant de 6
el mecanisme? sector privat, la qual cosa allibera els cosa?”. milions d’aturats crònics. Com ame- lògic del capitalisme, ni té una cul-
capitalistes d’aquest país a respondre
naça, la cancellera alemanya Angela tura de classe, i encara menys una
d’aquesta al convertir-la en deute pú-
El deute privat esdevé blic. Així mateix, consumat aquest El sector productiu Merkel ha afirmat que “no hi haurà cultura de la resistència contra el ca-
deute públic... cap prestació sense contraprestació, pitalisme. El que farà que, bona part
aval pel Govern, aquest fort endeuta- deixat de banda dels seus components vagin assumint
ment de l’Estat el sotmet de manera sense els ajustos i reformes” que
Primer, les empreses multinacionals s’han acordat . la misèria que el capitalisme maltusià
que no li queda ni la menor escletxa Entre aquestes directrius i dirigents
exportadores han prestat a crèdit a els té reservada. Tampoc sembla que
per negar-se a realitzar les reformes no apareix cap preocupació per di-
l’univers d’esquerres, essencialment
les importadores espanyoles. Crèdit exigides per aquestes institucions, namitzar el sector productiu. Mentre El gran negoci del habitat per partits, sindicats, coopera-
facilitat per la gran banca d’aquests que són el veritable objectiu de la in-
països. Els agents econòmics que
hi ha diners per al sistema financer capitalisme tives i altres expressions afins es pro-
vasió capitalista. Per tant, és fàcil en- amb prou feines queda un euro per al
s’endeuten són els bancs, les empre- tendre que com més endeutat estigui sistema productiu. Es salven bancs i posi alguna cosa més transformadora
En resum. El capitalisme no està que la tornada al capitalisme huma-
ses i les famílies. És un deute que el Govern més obligat està a realitzar caixes però no hospitals ni escoles. en crisi, sinó que és el seu model nitari i verd. Caldrà esperar a veure
contreu el sector privat però pel qual les retallades en la despesa social i les Es congelen o redueixen els salaris i
la CE n’obliga l’Estat a responsabilit- d’acumulació el que pateix algunes per on es desenvolupen els esdeveni-
privatitzacions que li imposa la CE. pensions, però ningú s’atreveix a li-
zar-se, de manera que el deute privat turbulències. Alteracions que aprofi- ments. De moment la crisi és un gran
Amb la suma concedida com a deute mitar les desorbitades remuneracions
es converteix en deute públic. ta per fer neteja, afeblir el poder de negoci del capitalisme.
-100.000 milions d’euros per ara- la anuals dels directius d’aquestes em-
troica reconeix al Fons de Reestruc- resistència i eliminar els indicadors
preses. Els preus del gas, electricitat i
de benestar aconseguits per la lluita * José Iglesias Fernández és mem-
...el govern retalla turació Ordenada Bancària (FROB) altres mercaderies indispensables per
històrica de la classe treballadora. bre del Seminari d’Economia Crítica
aquesta quantitat, però els diners pas- al benestar diari estan pujant, de ma-
despesa social... sen a pagar als creditors estrangers: nera que el poder adquisitiu continua A la contradicció Capital-Treball, Taifa. Article publicat al web del set-
cobren els bancs internacionals pels degradant-se. el capitalisme està (i segueix) en la manari Directa.
Segon, una vegada la CE aconse-
préstecs concedits a bancs d’aquest No obstant això,
gueix que l’Estat reconegui el deute
país (Santander, BBVA, la Caixa, la reforma labo-
exterior com a pròpi, actua en nom
etc.), i cobren les empreses multina- ral exigida ja és
dels governs dels països prestadors
cionals per la venda a crèdit de mer- un fet. Acaba de
imposant les condicions i pressio-
caderies i serveis a empreses impor- ser aprovada amb
nant amb terminis perquè es pagui
tadores espanyoles. Encara que no ho els vots de PP,
aquesta. Les condicions consistei-
diuen, l’ajuda o rescat, és per pagar a CiU, UPN i Foro
xen en pagar els interessos, que en
aquestes entitats estrangeres. Perquè, Asturias; ve a ser
el cas espanyol poden arribar al 7%
si com descarten els experts, “els “un pas més en
(o més), afegint les quantitats presta-
100.000 milions d’euros del pla de la flexibilització
des -per 100.000 milions de préstec
rescat de la banca espanyola [no ani- del mercat de
l’Estat espanyol pagaria 7.000 mi-
ran] a parar al crèdit a les empreses i treball: estableix
lions l’any d’interessos i Alemanya
famílies”, a què es dedicaran llavors? l’acomiadament
només 1.000-.
Pensem que, amb aquesta ajuda coer- més ràpid i ba-
Els estats prestadors saben que
citiva, la CE mata dos ocells d’un tret rat (20 dies per
l’aparell productiu espanyol és inefi-
a favor del capitalisme planetari: so- any treballat),
cient per respondre a aquests com-
tmet el Govern espanyol a pagar les devalua la nego-
promisos financers, tant al volum del
entitats estrangeres i a realitzar les ciació col•lectiva
préstec com al dels interessos, de ma-
privatitzacions i reformes exigides en la mesura que
nera que poden pressionar i forçar el
en el document: reforma fiscal, amb dóna més poder
govern espanyol a privatitzar aquells
augment dels impostos indirectes; a l’empresari per
sectors objecte d’avarícia d’aquests
control dels pressupostos públics canviar les con-
prestadors, com l’educació, la sanitat
(que no hi hagi dèficits) -amb especial dicions de treball
i les pensions públiques, així com a
atenció a la despesa social-, la refor- i salarials i regula
4 Juliol de 2012](https://image.slidesharecdn.com/cat141-120805095419-phpapp02/75/Revista-Catalunya-141-Juliol-2012-5-2048.jpg)
More Related Content
Similar to Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
- 1. Catalunya > Òrgan d’expressióde les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Juliol 2012 · núm. 141 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Dipòsit legal: B 36.887-1992
- 2. > Òrgan d’expressióde les CGT de Balears i Catalunya · núm. 141 · Juliol 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
- 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Rescat bancari: Un Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org cop d’estat… SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax tou, diuen… 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit S • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) e’ns pixen a sobre, diuen que plou i la • Federació de Sanitat • Federació d’Ensenyament de colla d’imbècils que els fan de claca Catalunya (FEC) • Federació d’Administració demà, o avui mateix, diuen que “no es Pública (FAPC) podia fer res més”, “que sobretot, unitat, Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn tingueu confiança”, “és que Madrid ja se Tel. 933103362. Fax 933107110 sap”, “que nosaltres sempre hem estat FEDERACIONS COMARCALS europeistes…” i que toca callar i esperar. Que es posin l’Europa dels mercaders a Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada on els càpiga. Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es Un nou cop d’estat, aquest a l’Estat es- Baix Camp/Priorat panyol, es va produir el 9 de juny. Li diuen Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat intervenció però és un cop d’estat. Una Tel. 977340883. Fax 977128041 colleta (diuen que serà tou i per això no Baix Llobregat arribaran a colla) de colpistes vinguts del Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat centre de Goldman Sachs seran ara els Tel. 933779163. Fax 933777551 encarregats de deixar-nos sense drets so- Comerç, 5. 08840 Viladecans cials, sense sanitat, sense escola, sense cgt.viladecans@yahoo.es res que no siguin obligacions, cops de po- Tel./fax 93 659 08 14 rra i negació del dret a ser. Els plantarem Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell cara, ja ho saben, per això s’han armat i Tel. i fax 977660932 han llogat milers de de joves musculosos cgt.baix.penedes@gmail.com convenientment ensinistrats per trencar- Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona nos el cap, per tal que la gent digui “inter- cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 venció” i no “cop d’estat” i sobretot, que Garraf-Penedès tingui confiança en els nous botxins. Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Els “tècnics” (són privatitzadors llogats per Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 les empreses que ens vendran “serveis” Maresme que per nosaltres són drets) ens diran que Unió 38 baixos, 08302 Mataró - cal que tanquem hospitals i escoles, que maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 no tothom tingui accés a la sanitat, que so- Vallès Oriental bren funcionaris i per tant serveis bàsics, Francesc Macià, 51 08100 Mollet - que ja se sap que hem viscut per damunt cgt_mollet@hotmail.com de les nostres possibilitats…, i no sé quan- se’ls afoni el palauet que han fet amb els Tel. 935931545. Fax 935793173 tes mentides més. I sí, potser alguns hi nostres diners, amb el nostre treball, amb Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS han viscut però els que més hi han viscut les nostres vides. Que caiguin al clot i no Girona són precisament els rics que no deixaran en surtin més els responsables de morts Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 de viure-hi, per tant que no ens enredin. evitables, els que ens volen com més rucs Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Això no és cap “rescat” sinó un cop d’estat millor, els que ens odien tant que només Tel. 972231034. Fax 972231219 saben mirar cap a dalt per llepar i cap a a partir del qual aquest Chiquito de la Cal- Ponent baix per escopir. zada que fins ara era ministre d’Economia Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Potser ens venceran primer però estigueu lleida@cgtcatalunya.cat deixarà el seu lloc a un altre “tècnic” més Tel. 973275357. Fax 973271630 segurs que els costarà i que en segon ter- amic dels amos encara per tornar-nos a me serem la immensa majoria qui marcarà Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 reformar laboralment parlant. Ens retalla- les regles del joc, perquè algunes no vo- Tarragona ran tot el retallable i en xafaran tant com lem passar de tenir uns amos a Madrid a cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528 puguin. tenir-ne uns altres a Brussel•les, ni a Bar- Tenim diverses opcions: mirar-nos-ho per celona, València o Palma. Nascuts sense FEDERACIONS LOCALS la tele, vibrar amb la Selección i cridar Viva amos, lluitarem contra la dictadura dels Barcelona España!, o sortir al carrer. Com sempre, diners amb la solidaritat i en defensa de la Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org però cada cop som més, triarem el carrer. igualtat i la llibertat. I tingueu-ho clar. El que Tel. 933103362. Fax 933107080 Per aturar-los. I si no en tenen prou pre- ha passat és un cop d’Estat, ni el primer ni Berga nent les places aprendrem a fer-nos mi- el darrer, però un cop d’Estat. I com tots Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 ners i cavarem sota els seus peus fins que ells, acabarà caient, acabaran caient… Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Em trobo cadàvers vagant sense Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles memòria, càdavers sense futur. Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. Em trobo cadàvers vagant sense memòria, Sabadell 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, càdavers sense futur al món” Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. “Vagant sense futur”, Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Eina Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Juliol de 2012
- 4. REPORTATGE La crisi és un fenomen recurrent L’ajuda imposada per la UE per fer front a la situació de fallida de la banca espanyola suposarà un major i inherent al aprofundiment de les polítiques de retallades i austeritat capitalisme El rescat imposat de la banca espanyola La crisi econòmica: més despossessió social per salvar el capital financer Actualment, el que s’està intentant, Ivan Gordillo salvant el capital financer, és fer front a dues contradiccions centrals. Per una banda, el que s’anomena plètores G ol de Cesc! El president del go- vern i altres representants po- lítics ho celebren efusivament a la de capital, és a dir, grans volums de capital atresorat que busca destins on invertir però que, en l’actual context grada d’un estadi a Polònia en mig de fallida productiva, no troba llocs d’un partit de l’Eurocopa de futbol. on poder obtenir rendibilitats favora- Hores abans s’havia anunciat el “res- bles. I per altra banda, l’eterna con- cat” de la banca espanyola, valorat en tradicció capital-treball. La caiguda 100.000 milions d’euros, un episodi dels beneficis empeny els capitalistes més de la lamentable gestió de la cri- a reduir els salaris per poder gaudir si per part de l’Estat espanyol i de la d’un tros més gros del pastís. El go- Unió Europea. vern hi ajuda amb les corresponents Certament la imatge és patètica. reformes laborals. Un cop fet això, L’ajuda imposada per la UE per fer però, la minva de la renda salarial fa front a la situació de fallida de la reduir la demanda i dificulta la venda banca pel despropòsit immobiliari i de mercaderies per part de les empre- la creixent morositat suposarà un ma- ses. jor aprofundiment de les polítiques El que s’anomena rescat és un ins- d’austeritat. Aquests ajustaments trument que, a curt termini, té efectes econòmics estan condemnant les en la distribució del deute, que pas- classes populars, liquidant el patri- sa de privat a públic. A més, a llarg moni públic i desmantellant la minsa termini, suposa una recomposició democràcia que podia donar de si el del poder del capital sobre el treball parlamentarisme. No és una proble- que es va aixecar el fals creixement mies centrals reciquessin els seus que, deixant diners a entitats en falli- dels anys anteriors a la crisi. Sense superàvits invertint en la perifèria da, no s’aconsegueix generar el que a través de la despossessió de drets i màtica tècnica sinó una qüestió polí- d’ajustaments estructurals disciplina- tica. La prioritat són els bancs abans aquests crèdits les famílies no podien europea i, per l’altra, permetia que necessiten, sinó aplaçar el problema consumir ni accedir a l’habitatge per el capital de la perifèria gaudís d’una per més endavant. Tot plegat una ma- dors de la força de treball. que les persones. Els representants La crisi que viuen les economies cen- electes es troben còmodes amb el culpa d’uns salaris llargament estan- moneda forta. Tot plegat cal amanir- niobra per garantir que la banca euro- cats i baixos i uns preus en augment. ho amb la incompetència de la clas- pea acabarà cobrant. Els bancs espan- trals posa de manifest la incapacitat mandat de les elits financeres. El cop del capitalisme de garantir unes con- d’estat dels financers que es va iniciar Les empreses obtenien importants se política i les elits econòmiques, yols deuen, només a bancs alemanys, beneficis però la ineficiència dels em- protagonistes d’innumerables casos francesos i britànics, més de 250.000 dicions de vida dignes a les classes el 2008 està més que consolidat. populars i la seva incompatibilitat presaris i la facilitat d’accés al crèdit de corrupció que en cap cas acaben milions d’euros. La maniobra no Comença a fer-se difícil explicar amb un règim més o menys demo- els permetia mantenir-se en una po- amb una ferma resposta per part de s’entendria sense la reforma duta a alguna cosa nova sobre aquesta cri- cràtic. No hi ha una manca de recur- sició poc competitiva. Aquesta barra la justícia. terme l’agost passat, acordada per PP si. Tot el dit i repetit des que va co- sos ni de capacitats, sinó una gestió lliure de crèdit havia de venir d’algun Aquest és el diagnòstic real de la crisi. i PSOE, on es prioritzava constitucio- mençar continua sent vigent avui desigual de la riquesa produïda. La lloc donat que l’economia espanyola I tota acció que no es destini a atacar nalment el pagament del deute públic dia, més enllà de les peculiaritats dinàmica d’acumulació del capital es caracteritza per un dèficit exterior aquests problemes d’arrel està desti- abans que cap altra partida. La sego- dels nous episodis. El mal diagnòs- basada en la persecució del benefici important. El sistema financer es va nada a fracassar en trobar una sortida na condició, derivada de l’anterior, és tic inicial i la voluntat de salvar el privat està en la base del sistema i endeutar fortament amb els mercats a la crisi més enllà d’afavorir el ca- un duríssim contracte d’austeritat que capital financer estan darrere de les això és el que es pretén rescatar. internacionals per finançar la bom- pital i obrir nous espais d’inversió a molt probablement començarà per un erràtiques polítiques econòmiques. bolla immobiliària. La pertinença a través de la despossessió del que és augment de l’IVA que pot arribar fins Continuem al mateix lloc on érem al l’euro donava una falsa estabilitat a públic i l’atac a les classes populars. el 21%, una major flexibilització del * Ivan Gordillo és membre del Semi- començament de la crisi. les economies perifèriques. Un dels El que s’anomena rescat de la ban- mercat laboral i reducció salarial i nari d’Economia Crítica Taifa. Arti- La crisi és un fenomen recurrent i in- problemes és, doncs, l’elevat endeu- ca espanyola -o línia de crèdit, com l’acomiadament de funcionaries. cle publicat a la Directa núm. 278. herent en el capitalisme, fins i tot ne- tament de l’economia, especialment defineix de manera eufemística el cessari per al seu funcionament. Les privat, sobretot de les empreses i del gover- no és més que característiques de l’actual crisi capi- sector financer. la imposició a l’Estat talista són la conseqüència del model El col•lapse, però, té més relació amb espanyol d’avalar el anomenat neoliberal, on la producció la producció. El sistema productiu que els bancs mai i les finances s’han desenvolupat re- havia arribat a límits insuperables de no podran tornar als gides per aquest patró precisament sobreproducció i sobrecapacitat, el bancs europeus. per superar crisis anteriors. Les des- sector immobiliari o de l’automòbil La intervenció localitzacions, la fragmentació de la en són paradigmàtics. Aquests ex- de la UE a través producció, la precarització laboral i cessos portaven a una nova senda del “préstec” dels les privatitzacions són característi- d’endeutament per tapar les inver- 100.000 milions ques d’aquest model, juntament amb sions fallides, és a dir, la producció d’euros té com la importància que ha pres el sector que no es venia perquè les famílies a primera condi- financer en l’organització econòmi- i empreses no podien assumir més ció el compro- ca, sobretot a partir de la caiguda de préstecs. La caiguda dels beneficis mís de l’Estat de l’economia productiva. es convertia en l’altre gran problema. respondre en cas Aquesta crisi es va desencadenar Un tercer element important ha estat d’impossibilitat de amb l’explosió de la bombolla im- l’arquitectura institucional de la UE, retorn dels bancs mobiliària i financera, que es va ges- construïda per afavorir el capital. Per espanyols, quelcom tar a base de donar crèdits sobre els una banda, permetia que les econo- més que probable, ja Juliol de 2012 3
- 5. REPORTATGE Ni rescat, niajuda, és una invasió capitalista! realitzar retallades en la despesa so- José Iglesias Fernández cial d’altres serveis públics relacio- nats amb el benestar de la població. N o estem davant ni d’un rescat ni d’una ajuda, sinó d’una in- vasió capitalista. Les condicions que ...i desregularitza el mercat de treball imposa la Comissió Europea (CE) per a la rendició total i la submissió Tercer. Hi ha reformes ineludibles incondicional de l’Estat Espanyol al que exigeixen intransigentment les capitalisme planetari ja han estat ex- empreses de l’economia real en el plicades i només contenen coaccions mercat de treball. Necessiten impo- imperatives. Fonts comunitàries sar lliurement als treballadors les citades pel diari El País deixen ben condicions laborals que solen aplicar clar que “les ajudes que s’acaben de en àrees anomenades de zona franca. concedir (100.000 milions d’euros) Cap regulació d’entrada a la contrac- estan estretament vinculades al com- tació de mà d’obra (temporalitat to- pliment del pacte fiscal, digui el que tal, eliminació del salari mínim); cap digui el Govern. O Madrid compleix, regulació durant el temps de treball o els diners podrien deixar d’arribar”. (jornada il•limitada, lliure flexibili- A més, el sistema compta amb fortes tat / mobilitat, baixos salaris, sense institucions que actuen pressionant antiguitat, sense aportacions a la Se- els governs dels “països gitanos” -tal guretat Social, sense representativitat com despectivament se’ls anomena sindical ni dret de vaga, condicions als passadissos de les institucions de treball i ambientals decidides per oficials europees-: en les últimes l’empresa, etc.), i sense cap regula- setmanes ha guanyat presència el ció de sortida (acomiadament lliure triumvirat fiscalitzador format pel i gratuït). Banc Central Europeu, el Mecanisme Per tant, darrere de totes aquestes Europeu d’Estabilitat i el Fons Mo- reunions dels governs, centrades en netari Internacional, per assegurar el dèficit pressupostari i el deute pú- ma financera (finalitzar el procés de l’acomiadament i els expedients de seva esplendor, ara ja fins i tot prole- que aquestes recomanacions es com- blic, s’amaga una reforma a nivell privatització de les caixes d’estalvi), regulació d’ocupació (ERO) a les ad- taritzant i empobrint les seves classes pleixin sense més retards, i d’acord planetari. És fàcil constatar el que i la reforma laboral i privatització del ministracions públiques”. mitjanes. Els aturats, en una gran ma- amb els objectius que esmentem a diem de les declaracions de polítics sistema públic de pensions. És a dir, Totes aquestes mesures impliquen joria procedents de la classe mitjana, sota. A l’assetjament que està exer- i buròcrates afins en els dies poste- són tan escandalosament exigits com però també bona part de les persones que l’atur no baixarà, sinó que anirà cint la troica, s’han sumat personat- riors: a moneda de canvi de l’ajuda finan- jubilades, incapacitades per a la pro- en augment, tot i que els costos la- ges com Hollande, Merkel, Monti o Fins fa uns dies, Mariano Rajoy i cera per part de la CE que un polític testa, amaguen les seves vergonyes borals no paren de caure, i que la mà Obama. Però tampoc cal llegir molt Luís de Guindos es van resistir i re- de la dreta nacionalista ha hagut de emparant-se en la caritat que pro- d’obra és cada vegada més barata per entre línies per comprendre com el butjaven rotundament l’ajuda que els dir: “és evident que aquest rescat té veeixen ONG assistencials com Creu a les empreses. Aviat arribarem als capitalisme surt beneficiat d’aquestes oferia Brussel•les. No obstant això, conseqüències. Per quin motiu hau- Roja, Càritas, els bancs d’aliments, 6,5 milions de persones treballadores turbulències, encara que de vegades el Govern espanyol no té altra sorti- rien de deixar diners a les institucions campanyes televisives, etc. en atur, de les quals tindrem, quan es no les provoqui directament. Quin és da que seguir assumint el deute del espanyoles si no és a canvi d’alguna La classe mitjana, com matalàs ideo- recuperi l’economia, al voltant de 6 el mecanisme? sector privat, la qual cosa allibera els cosa?”. milions d’aturats crònics. Com ame- lògic del capitalisme, ni té una cul- capitalistes d’aquest país a respondre naça, la cancellera alemanya Angela tura de classe, i encara menys una d’aquesta al convertir-la en deute pú- El deute privat esdevé blic. Així mateix, consumat aquest El sector productiu Merkel ha afirmat que “no hi haurà cultura de la resistència contra el ca- deute públic... cap prestació sense contraprestació, pitalisme. El que farà que, bona part aval pel Govern, aquest fort endeuta- deixat de banda dels seus components vagin assumint ment de l’Estat el sotmet de manera sense els ajustos i reformes” que Primer, les empreses multinacionals s’han acordat . la misèria que el capitalisme maltusià que no li queda ni la menor escletxa Entre aquestes directrius i dirigents exportadores han prestat a crèdit a els té reservada. Tampoc sembla que per negar-se a realitzar les reformes no apareix cap preocupació per di- l’univers d’esquerres, essencialment les importadores espanyoles. Crèdit exigides per aquestes institucions, namitzar el sector productiu. Mentre El gran negoci del habitat per partits, sindicats, coopera- facilitat per la gran banca d’aquests que són el veritable objectiu de la in- països. Els agents econòmics que hi ha diners per al sistema financer capitalisme tives i altres expressions afins es pro- vasió capitalista. Per tant, és fàcil en- amb prou feines queda un euro per al s’endeuten són els bancs, les empre- tendre que com més endeutat estigui sistema productiu. Es salven bancs i posi alguna cosa més transformadora En resum. El capitalisme no està que la tornada al capitalisme huma- ses i les famílies. És un deute que el Govern més obligat està a realitzar caixes però no hospitals ni escoles. en crisi, sinó que és el seu model nitari i verd. Caldrà esperar a veure contreu el sector privat però pel qual les retallades en la despesa social i les Es congelen o redueixen els salaris i la CE n’obliga l’Estat a responsabilit- d’acumulació el que pateix algunes per on es desenvolupen els esdeveni- privatitzacions que li imposa la CE. pensions, però ningú s’atreveix a li- zar-se, de manera que el deute privat turbulències. Alteracions que aprofi- ments. De moment la crisi és un gran Amb la suma concedida com a deute mitar les desorbitades remuneracions es converteix en deute públic. ta per fer neteja, afeblir el poder de negoci del capitalisme. -100.000 milions d’euros per ara- la anuals dels directius d’aquestes em- troica reconeix al Fons de Reestruc- resistència i eliminar els indicadors preses. Els preus del gas, electricitat i de benestar aconseguits per la lluita * José Iglesias Fernández és mem- ...el govern retalla turació Ordenada Bancària (FROB) altres mercaderies indispensables per històrica de la classe treballadora. bre del Seminari d’Economia Crítica aquesta quantitat, però els diners pas- al benestar diari estan pujant, de ma- despesa social... sen a pagar als creditors estrangers: nera que el poder adquisitiu continua A la contradicció Capital-Treball, Taifa. Article publicat al web del set- cobren els bancs internacionals pels degradant-se. el capitalisme està (i segueix) en la manari Directa. Segon, una vegada la CE aconse- préstecs concedits a bancs d’aquest No obstant això, gueix que l’Estat reconegui el deute país (Santander, BBVA, la Caixa, la reforma labo- exterior com a pròpi, actua en nom etc.), i cobren les empreses multina- ral exigida ja és dels governs dels països prestadors cionals per la venda a crèdit de mer- un fet. Acaba de imposant les condicions i pressio- caderies i serveis a empreses impor- ser aprovada amb nant amb terminis perquè es pagui tadores espanyoles. Encara que no ho els vots de PP, aquesta. Les condicions consistei- diuen, l’ajuda o rescat, és per pagar a CiU, UPN i Foro xen en pagar els interessos, que en aquestes entitats estrangeres. Perquè, Asturias; ve a ser el cas espanyol poden arribar al 7% si com descarten els experts, “els “un pas més en (o més), afegint les quantitats presta- 100.000 milions d’euros del pla de la flexibilització des -per 100.000 milions de préstec rescat de la banca espanyola [no ani- del mercat de l’Estat espanyol pagaria 7.000 mi- ran] a parar al crèdit a les empreses i treball: estableix lions l’any d’interessos i Alemanya famílies”, a què es dedicaran llavors? l’acomiadament només 1.000-. Pensem que, amb aquesta ajuda coer- més ràpid i ba- Els estats prestadors saben que citiva, la CE mata dos ocells d’un tret rat (20 dies per l’aparell productiu espanyol és inefi- a favor del capitalisme planetari: so- any treballat), cient per respondre a aquests com- tmet el Govern espanyol a pagar les devalua la nego- promisos financers, tant al volum del entitats estrangeres i a realitzar les ciació col•lectiva préstec com al dels interessos, de ma- privatitzacions i reformes exigides en la mesura que nera que poden pressionar i forçar el en el document: reforma fiscal, amb dóna més poder govern espanyol a privatitzar aquells augment dels impostos indirectes; a l’empresari per sectors objecte d’avarícia d’aquests control dels pressupostos públics canviar les con- prestadors, com l’educació, la sanitat (que no hi hagi dèficits) -amb especial dicions de treball i les pensions públiques, així com a atenció a la despesa social-, la refor- i salarials i regula 4 Juliol de 2012
- 6. REPORTATGE El rescat dela vergonya empreses associades obres públiques var a la casta oligàrquica econòmica- Rafa Cid i concessions per a garantir la conti- dinàstica-financera. El 99 per 100 de nuïtat de l’espoli. la societat que crea riquesa i progrés El 10 de maig de 2010 el govern per a redimir al 1 per 100 cleptòman A l més pur estil mafiós. Extor- sió pura i dura. Encara que es disfressi de crèdit tou, l’acceptació del PSOE va assumir la interven- ció que demanaven els mercats i ho vaanomenar una dolorosa políti- i ociós. Quina sagnant broma aquesta campanya sobre compatibilitzar aus- teritat i creixement que verbalitzava d’una ajuda de fins a 100.000 mi- ca d’austeritat. El 9 de juny de 2012 l’oposició socialista per a amagar la lions d’euros per part del govern per l’executiu recanvi del PP ha acceptat seva responsabilitat en el desastre! a sanejar la banca espanyola (“la mi- el rescat de Brussel•les i ho ven com Només un cinisme propi dels còm- llor del món”, que deien en l’etapa una ajuda “extremadament avantatjo- plices del linxament pot teoritzar so- Zapatero) és un atracament social sa”. bre la necessitat creixement amb una sense precedents. El poble que sofreix la crisi sense mà quan amb l’altra aplaudeix un L’Estat (no som tots?) s’endeuta en culpa cap no té perquè saber la veritat creixement real de deute i dèficit. Tot una quantia equivalent al 10 per cent del robatori en aquesta democràcia de sense que el robatori que el govern i del PIB per a salvar als bancs privats casino. La “generosa” aportació del la classe política han perpetrat sobre causants del boom immobiliari i les eurogrup augmentarà el ja gruixut el patrimoni social hagi tingut si més hipoteques-forca. I no és “una nacio- deute sobirà i el dèficit públic, el que no la compensació d’exigir als seus nalització” (dono perquè em donis, implica inexorablement més penúries caps financers que venguin els seus diners per accions), com en el cas per a la gent humil i els treballadors. ingents actius immobiliaris a preus de Bankia, sinó un torrent de diners “La marca Espanya” és ara més que de mercat. Res d’això. Gratis total. ad calendas gregues per a reflotar un mai una marca escombraries, una Al contrari, com la banca usurera ja sector que en plena crisi econòmica, cotxina condemna que els nostres no podia finançar-se en els mercats amb prop de sis milions d’aturats, corruptes dirigents deixen com em- de capital perquè ningú creu en els segueix donant beneficis, atorgant metzinada herència a diverses gene- seus falsejats balanços, per més test vergonyoses indemnitzacions mul- racions. Una vegada més, en la mi- d’estrès que la glorifiquin, han posat timilionàries als seus directius i fi- llor tradició del capitalisme canalla, una pistola en el pit de tota la societat nançant als partits polítics perquè el govern de la nació, teòric repre- perquè ella la financi amb sang, suor quan arribin al poder es posin a les sentant de l’interès general, decreta i llàgrimes. seves ordres i ofereixin a les seves el sacrifici de tot un poble per a sal- L’Estat són ells. La UE, el FMI i el Govern imposen a la ciutadania un nou rescat a la banca ni retallades socials. Una prova Ecologistes en Acció d’això és mirar el mirall irlandès. El cas d’Irlanda és calcat a l’espanyol: l’immens deute immobiliari dels D avant de la imposició d’un nou rescat a la banca a costa de la ciutadania, cridem a la mobilització bancs va ser eixugat amb els diners de la ciutadania irlandesa primer a través dels recursos propis i, pos- ciutadana contra el pagament del teriorment, de la UE. Com és ben deute il•legítim i el rescat a la banca. sabut, aquestes mesures van impli- El que hem de triar és entre entregar car una forta retallada en despeses els recursos col•lectius als que més socials i ambientals. I si el cas irlan- tenen o invertir-los en necessitats so- dès és conegut de sobra i té molts cials, com ara educació, sanitat, habi- paral•lelismes amb l’espanyol, les tatge i medi ambient. implicacions de la intervenció grega El 9 de juny la UE, el FMI i el Go- no són menys conegudes. Però, per vern espanyol van imposar a la ciu- si queda cap dubte, tant la UE com tadania un nou rescat a la banca. el FMI ja han deixat clar que hi ha La suma serà de 100.000 milions condicionalitat en l’ajuda, en concret d’euros que cal pagar amb diners en “consolidació fiscal, reformes es- públics a un tipus d’interès del 3%. tructurals i mercat de treball”. Eixos 100.000 milions suposen el Per a preveure el que implica aques- 10% del PIB espanyol però, amb el ta condicionalitat només cal veure el 3% d’interès en el marc d’una eco- nostre present. Les retallades ja es nomia en caiguda, el percentatge pateixen aquí des de 2008 en forma realment serà més gran. Però aquesta de reformes laborals encaminades a no és la xifra total. A hores d’ara les una major precarització del treball, diferents mesures de suport (fons de rebaixes brutals dels salaris, endarre- rescat, compra d’actius o avals) a la riment de l’edat de jubilació o degra- el que ja s’estava fent i està previst de la gran majoria de la població. triar entre que els que tenen molt re- banca espanyola pugen 140.000 mi- dació accelerada dels serveis educa- fer amb aquest malson setmanal en Que a més és un deute que és impa- cuperin les seues inversions i la vida, lions d’euros. És a dir, un 14% del tius. Però probablement aquestos no què s’han convertit els Consells de gable. I, sobretot, que com hem de triem la vida. PIB. D’aquesta manera, en total la són els impactes més forts, ja que les Ministres dels divendres. D’aquesta banca està comprometent, almenys, brutals retallades en sanitat i en pro- manera no hi haurà intervenció per- un 24% del PIB. tecció del medi estan posant ja, sen- què ja existia a través del Pacte Fis- Però aquesta impressionant suma de se exagerar, cadàvers sobre la taula. cal de la UE. diners públics que acabarà en molt Són els d’aquelles persones que ja no Així, des de la ciutadania tenim bà- poques mans privades ni tan sols arriben a temps a les urgències per- sicament dos opcions. La primera és serà suficient. El deute total espanyol què les han tancades, o que no tenen que fem el que se’ns demana amb és el 400% del PIB, la gran majoria un diagnòstic adequat perquè s’han insistència, que ens quedem quiets privat (un 336% del PIB). Així, ni detret els fons per a realitzar-los, o mentre ens devoren, membre a mem- tan sols comprometent un quart de la que perden un sostre on viure, o que bre, “els mercats”, és a dir, el gran riquesa anual de l’estat hi ha possibi- pateixen els impactes d’aigües con- capital bancari i transnacional. Que litats reals d’acostar-se al pagament taminades perquè no hi ha diners per disfrutem del circ del futbol mentre de la gegantina bombolla de deutes a depuració. ens prenen el pa. generats per l’especulació urbanísti- Potser perquè portem anys de grans La segona és que reaccionem, que ca. Aquest deute és impagable. bombaments de recursos de baix prenguem el carrer i diguem que Per a Ecologistes en Acció, i per a a dalt, és pel que s’atreveixen a dir l’immens deute que ens lliga no tota la ciutadania, resulta obvi que des del Govern que no hi haurà con- l’hem generat des de la ciutadania, i el Govern menteix quan diu que no dicionalitat. Potser volen dir que no que els que l’han creat ho han fet en hi haurà condicionalitat en l’ajuda hi haurà condicionalitat afegida a tot contra dels interessos i les necessitats Juliol de 2012 5
- 7. TREBALL-ECONOMIA La CGT promourà una La nova reforma laboral és la conseqüència de la derrota de les estratègies sindicals i de l’absència d’alternatives nova vaga general transformadores acceptades per les classes populars per a la tardor Enduriment de la reforma laboral Després del seu pas definitiu pel Congrés i el Senat convenis col•lectius no renovats que de la reforma i és el tema que més Redacció en el text original era de dos anys. preocupa. S’elimina l’exigència Aquesta modificació fa que els tre- d’autorització administrativa prèvia balladors puguin veure’s en una deli- per a les regulacions d’ocupació en L a reforma laboral elaborada pel govern de Mariano Rajoy era aprovada definitivament el 28 de cada situació de desprotecció davant l’empresari al mancar d’un acord que reguli les seves condicions laborals. les empreses. Les empreses que acomiadin a més de 100 treballadors haurien de dis- juny de 2012 en el seu pas pel Con- En aquest sentit cal tenir en compte senyar un pla de recol•locació exter- grés dels Diputats, l’últim tràmit que que en els quatre primers mesos de na dissenyat per a un mínim de sis restava per a la seva aprovació defi- 2012 s’ha vist una baixada molt es- mesos. nitiva, ja s’ha convertit en llei i refor- pectacular del ritme de signatura de La indemnització per acomiadament ça el poder dels empresaris al temps convenis. Així mateix, en l’actualitat improcedent es redueix per als con- que precaritza les condicions laborals hi ha quatre milions de treballadors tractes indefinits de 45 a 33 dies per dels treballadors i treballadores. que encara no han renovat el seu any treballat, amb un màxim de 24 La llei quedava llesta per a ser publi- conveni. Aquesta modificació pot mensualitats. cada en el Butlletí Oficial de l’Estat, provocar que la part empresarial es Els contractes fixos que actualment una vegada ratificades totes les es- vegi amb la possibilitat de alliberar- tinguin dret a 45 dies per any mantin- menes incorporades, onze esmenes se de compromisos i opti per retardar dran aquesta quantia fins a l’entrada del PP i una del PNB al seu pas pel el procés i així aconseguir empitjorar en vigor de la norma i a partir de lla- senat i ha aprovat definitivament una les condicions laborals de les planti- vors la indemnització passarà a ésser modificació del mercat de treball que lles. de 33 dies. El límit per a ambdós pe- 5 % de les jornades hàbils, o el 25 % Amb aquest contracte, l’empresari generalitza la indemnització per aco- Una altra de les esmenes del PP in- ríodes serà de 42 mensualitats. en quatre mesos discontinus dintre podrà beneficiar-se d’una deducció miadament en 33 dies amb un topall troduïdes i que vénen a modificar el d’un període de dotze mesos. de 3.000 euros per la contractació de dues anualitats i que facilita que decret que està en vigor actualment té - Acomiadament objectiu: 20 dies No es consideraran faltes d’un primer empleat menor de 30 les empreses puguin acomiadar per a veure amb les relacions individuals d’indemnització per any treballat d’assistència, entre altres, les absèn- anys i es compromet a mantenir el causes econòmiques, i sense tutela en l’empresa. El PP ha donat suport a En el cas de l’acomiadament ob- cies per vaga legal, per representació contracte tres anys. judicial, amb 20 dies i amb un màxim donar més poder a l’empresari per a jectiu -que permet a les empreses legal dels treballadors, risc durant L’aturat podrà compatibilitzar el sou de dotze mensualitats. canviar de forma unilateral les con- acomiadar per causes econòmiques, l’embaràs, malaltia o accident no la- d’aquest contracte amb el 25 % de la La reforma laboral que s’ha aprovat dicions de treball a l’autoritzar-li a organitzatives, tècniques o de pro- boral quan duri més de 20 dies i ho prestació per atur durant un any com després d’un tràmit parlamentari, que disposar de fins a un 10% de la jor- ducció amb una indemnització de acordin els serveis sanitaris oficials a màxim. L’edat màxima per a acce- entre la seva discussió en el Congrés, nada anual, enfront del 5% actual. 20 dies per any treballat- s’entendrà o per tractament de càncer o malaltia dir al contracte de formació i apre- en la comissió d’Ocupació i en el Això vol dir que, si en una empresa que concorren causes econòmiques greu. nentatge serà de 30 anys, fins que la Senat ha durat més de dos mesos i la jornada laboral anual aconsegui- quan hi hagi pèrdues actuals o pre- taxa d’atur a Espanya baixi al 15 %. mig, és encara més dura que el de- da per la negociació col•lectiva són vistes o la disminució persistent del - Convenis col•lectius amb pròrro- Es bonifica fins a amb 3.600 euros el cret que està en vigor des del passat 1700 o 1800 hores, l’empresari podrà nivell d’ingressos ordinaris o vendes. ga limitada contracte indefinit per a joves menors 12 de febrer i empitjora el contingut canviar entre 170 o 180. L’augment S’entendrà que la disminució és per- Els convenis d’empresa tindran prio- de 30 anys, i amb 4.500 euros per als de la norma en relació als drets dels de la disponibilitat empresarial de les sistent si durant tres trimestres conse- ritat sobre els d’àmbit superior. de desocupats de llarga durada. treballadors. condicions de treball empitjorarà les cutius el nivell d’ingressos ordinaris L’empresari podrà incomplir els pac- A partir del 31 de desembre no es po- El projecte procedeix del Reial condicions de conciliació de vida la- o vendes de cada trimestre és inferior tes en un conveni col•lectiu (despen- dran encadenar contractes temporals decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, boral i personal i és un atac en tota al registrat en el mateix trimestre de jament) en matèria d’horari, distribu- que superin els 24 mesos. convalidat el passat 8 de març, amb regla als drets dels treballadors i, es- l’any anterior. ció del temps de treball, torns, salaris l’objectiu, argumentava al Govern, pecialment de les dones, que són les Les empreses amb beneficis que aco- o funcions, quan concorrin causes - Bonificacions per a autònoms de “crear les condicions necessàries més sotmeses a les dobles o triples miadin a treballadors de 50 o més econòmiques, tècniques, organitzati- S’estableixen bonificacions per no- perquè l’economia espanyola pugui jornades. anys haurien de fer una aportació ves o de producció. ves altes de familiars col•laboradors tornar a crear ocupació”. En el Senat, el PP ja havia introduït el econòmica al Tresor Públic. Es considera causa econòmica si hi de treballadors autònoms que equi- El 12 d’abril, en el ple del Congrés, el passat 12 de juny onze esmenes, en- El personal laboral fix de les Ad- ha disminució persistent d’ingressos valdran al 50 % de la quota que resul- PP, amb el suport de CiU, va rebutjar tre elles una iniciativa que modifica la ministracions Públiques tindrà ordinari o vendes. En aquest cas, ti d’aplicar sobre la base mínima de les cinc esmenes a la totalitat amb text llei 27/2007 sobre l’accés a la pensió prioritat de permanència en cas s’entendrà que aquesta disminució cotització durant els 18 mesos imme- alternatiu presentades al projecte de de jubilació i el que es coneix com d’acomiadament si hagués adquirit és persistent si durant dos trimestres diatament següents a la data d’alta. llei i també va tombar 656 esmenes a llacunes de cotització. Segons aques- la seva condició mitjançant un procés consecutius els ingressos ordinaris l’articulat. La Comissió d’Ocupació i ta modificació, a l’hora de calcular la selectiu d’ingrés convocat a aquest o vendes de cada trimestre són infe- - 20 hores a l’any de formació Seguretat Social es va reunir el dia 24 efecte. riors al registrat en el mateix període Tots els treballadors tindran dret a 20 base reguladora de les pensions quan de maig per a debatre, amb compe- de l’any anterior. hores de formació a l’any pagades hi hagi llacunes de cotització, les pri- tència legislativa plena, l’informe de - Acomiadaments i sous en el sector A més, l’empresari podrà modificar per l’empresa i vinculades al lloc de meres 48 mensualitats s’integraran la ponència sobre el projecte de llei, públic fins a un 10 % (180 hores) la jornada treball. amb la base mínima d’entre totes les que va ser aprovat per 25 vots a favor Els organismes i entitats del sector anual d’un treballador. Es crea un compte amb tota la forma- existents a cada moment, i la resta de i 17 en contra. Una vegada aprovat el públic podran acollir-se a causes Es limita a un any la pròrroga au- ció rebuda pel treballador en la seva mensualitats amb el 50 % d’aquesta Dictamen aquest projecte, va passar objectives d’acomiadament com les tomàtica dels convenis col•lectius vida activa. base mínima, una qüestió que afec- a continuar la seva tramitació en el empreses privades. D’altra banda, (ultraactivitat) i si transcorregut tarà bàsicament a les dones. Senat, on el PP va tombar tres vetos i s’estén al sector públic autonòmic i aquest període no s’arriba a un acord, - Desocupats que prestin serveis en 574 propostes de modificació. local les mesures de control de les s’aplicarà el conveni d’àmbit supe- benefici de la comunitat Els conservadors han utilitzat en Resum de les retribucions i indemnitzacions del rior (sectorial o territorial) i també es S’estreny la col•laboració amb les aquest procés el seu corró parlamen- principals mesures personal d’alta direcció. pot acudir a la Comissió Consultiva mútues de treball per a avaluar la in- tari, amb el suport de CiU, per a en- Nacional de Convenis Col•lectius capacitat temporal. durir un text ja de per si mateix molt que introdueix, amb - Acomiadaments per absentisme perquè intervingui. Les persones que cobrin la presta- perjudicial per als drets dels treballa- les modificacions laboral ció per atur podran realitzar serveis dors i introduir així diversos canvis afegides al text final Es considera causa d’acomiadament - Contractes per a Pymes d’interès general en benefici de la co- importants. les absències d’un treballador enca- Es crea un contracte per a pymes amb munitat mitjançant convenis amb les Entre les esmenes pròpies que el després del tràmit ra justificades però intermitents que menys de 50 treballadors, amb un administracions públiques. PP va introduir en el Congrés i que, parlamentari: arribin a el 20 % de les jornades hà- període de prova d’un any en el qual aprofundeixen en els seus aspectes bils en dos mesos consecutius, sem- no hi ha indemnització per acomiada- - ETT més negatius, es troba la reducció a - Acomiadament pre que el total de faltes d’assistència ment, que desapareixerà quan la taxa Les ETT podran actuar com agències un any de la pròrroga indefinida dels L’acomiadament ocupa el gruix en els dotze mesos anteriors arribi al d’atur baixi del 15 %. privades de col•locació. 6 Juliol de 2012
- 8. TREBALL-ECONOMIA Reformes i precarietat moral que encara tenim amb l’eina o vehi- falta de llibertat de contractació, la li fa gairebé impossible trencar el cial de la qual més immediat no és Desiderio Martín Corral cle tècnic anomenat desregulació. seva capacitat de negociació en tot cercle de la inestabilitat i incertesa: altre que el d’acréixer la posició de Que el PP tanqués posteriorment el el referit a les seves condicions de arbitrarietat i inestabilitat en l’accés, força de les gerències, de les empre- cercle de l’autoritarisme, per mitjà treball (jornada de treball, temps de permanència i sortida del mercat de ses, del capital. L ’Acord aconseguit entre els agents socials (patronals i CCOO i UGT) el passat mes de febrer per a d’una reforma laboral encara més bèstia, no deixa d’ésser sinó, una conseqüència de la derrota i fracàs treball mitjans adequats, intensitat, etc.) es troba molt disminuïda i en qualsevol moment, tant des de la for- treball. L’absència de drets genera una deter- minada identitat de la força de treball Enfrontar-se al capitalisme exigeix no només combatre el treball assa- lariat en la seva forma social actual l’ocupació i la negociació col•lectiva, absolut de les estratègies sindicals ma jurídica com de la realitat, aban- que fomenta els valors insolidaris, la i en la seva manera de gestió, sinó no deixava de ser una “acta notarial” i de les impotències i absències dona el mercat de treball, engrossint competitivitat, la desconfiança i, la que requereix d’una voluntat pràcti- sobre la precarietat política, moral i d’alternatives transformadores creï- novament les llistes de l’atur i passa por a “perdre” el que no es posseeix ca de combatre l’assignació obliga- social en que se’ns ha sumit a la ma- bles i acceptades per les classes po- a ser ocupable (empleabilitat), d’on (ocupació variable, salaris escassos i tòria del treball, de repartir el treball, joria de la població en general i espe- pulars, no només en aquests quatre procedeix. condicions indignes). d’escurçar dràsticament el temps cíficament als 23 milions de treballa- anys de “gran estafa”, sinó i, sobretot L’organització flexible de l’ocupació, La por paralitza l’acció tant de l’auto- de treball obligatori, de l’obligació dors i treballadores que constituïm la , en els últims 30 anys en els quals es no només fomenta la utilització de defensa (lluita individual), com la d’una manera de comportament so- població activa de l’Estat espanyol, ve desregulant el mercat de treball i mà d’obra precària, -la qual cosa defensa dels drets col•lectius, cons- cial amb pautes de consum material encara que 5,3 milions estiguem des- desmantellant els serveis públics, el deu veure’s com una conseqüència tituint-se un procés individualitzant i i relacional, diferents, on tots cuidem ocupats i desocupades i, 17,8 milions comú de tots i totes. necessària per a la producció del be- d’espera d’un “alguna cosa externa” i siguem cuidats, on l’austeritat sigui d’ocupats i ocupades –ara com ara-, En els models constituïts de relacions nefici-, sinó que, sobretot persegueix sense nom i sense elements objectius sinònim de suficient per a tots i totes anem a haver de transitar les nostres laborals actuals, el treballador/a entra que la força de treball sigui utilitza- que ho expliquin. Que les coses vagin i, siguem capaces de generar contra- vides laborals i socials, pel camí de en el mercat de treball, roman i surt, da de tal manera que s’adapti a les a millor, però sense la intervenció del poders que es moguin en altres lògi- la despossessió dels drets laborals com una mercaderia nua de drets: exigències de l’empresa, la qual cosa subjecte o subjectes socials. ques de constitució de les relacions necessàriament comporta un aug- La mateixa incertesa sobre el futur, socials. ment en la capacitat de disciplinar no només el laboral, sinó el social de Si bé és cert que la precarietat ma- aquesta força de treball. l’individu, augmenta les dificultats terial i moral és el “comú” de gran El treballador, home – dona, es troba per a conformar i afermar identitats part de la població, també és cert indefens davant la capacitat de dis- individuals i col•lectives entorn del que aquesta condició de miserabi- ciplina inherent a la relació salarial treball. Però aquesta no-identitat (del litat conté en si mateixa el princi- en la gestió de la força de treball. treball), no es fa des de la crítica a pi d’esperança, de possibilitat de Indefensió que abasta les dues di- la relació salarial o dit d’altra forma, rebel•lar-se, d’aixecar-se del terra, mensions de les relacions socials de des de la ruptura amb la relació sala- de ser subjectes autònoms de la nos- poder en l’interior de la relació sala- rial obligatòria, sinó que la mateixa, tra pròpia història. rial: d’una banda, la de les gerències no es constitueix per l’absència de i, per un altre, la força sindical o el continuïtat o permanència del tre- * Desiderio Martín és Secretari de nivell individual i/o col•lectiu de ne- ball. El conflicte no desapareix però Salut Laboral del Comitè Confederal gociació de les condicions de treball. es fa més complex al dissoldre’s en de la CGT, publicat al núm. 254 del És una força de treball a la qual se una xarxa de teranyina, l’efecte so- Rojo y Negro. CGT en suport de la lluita de les conques mineres Secretariat Permanent del mens del govern i a la seva política s’injecten 100.000 milions a la ban- que és imprescindible que des de sanitat, el transport, es retalla en la Comitè Confederal de la CGT de retallades. El cas de la mineria és ca, el govern retalla 600 milions de tots els sectors, associacions, sindi- mineria i demà serem qualsevol de el viu exemple de la incapacitat del les ajudes a la mineria sense un pla cats i col•lectius, es participi activa- nosaltres i nosaltres. És imprescindi- govern per a manejar una situació de de reconversió dels sectors que pro- ment donant suport a les i els treba- ble la immediata unitat de tota classe E crisi econòmica, al deixar de soste- dueixen pèrdues. lladors miners en la lluita que estan treballadora per a acabar amb aquest stem vivint una lluita exem- nir la indústria del carbó a força de La CGT continuarà donant suport, mantenint contra el Govern i contra genocidi laboral que està escometent plar protagonitzada per les i els tancaments salvatges, ERO i fallides, solidaritat i suport al conjunt del un sistema capitalista que no dubta a el capital. treballadors de la mineria del carbó mentre es compra carbó importat, sector miner perquè continuï la justa rescatar a la banca i s’oblida de les Des de la CGT, us emplacem a totes (conques mineres d’Astúries, Caste- australià o xinès. defensa dels seus llocs de treball i milers de famílies que viuen del seu i tots a participar en les mobilitza- lla-Lleó, Aragó) que està contribuint, No es pot deixar en el carrer d’un de la vida en les comarques. Creiem treball. Es retalla en l’educació, la cions de suport. al costat d’altres lluites, a la revitalit- zació necessària del moviment obrer dia per a un altre a milers i del nostre país. milers de famílies (50.000 Parlem de vaga en les conques mine- llocs de treball) sense cap res amb talls de tràfic en autopistes, pla de reconversió, sense carreteres i vies ferroviàries, tan- cap alternativa, usant no- caments en els pous, marea negra, més criteris economicistes marxes, manifestacions, barricades i de pura rendibilitat. Cons- d’arbres tallats, pneumàtics cre- cients de la problemàtica mant,... en diferents llocs. Parlem de mediambiental de la in- vaga declarada indefinida a finals de dústria del carbó, s’han maig contra les retallades d’un 60% d’implementar plans reals dels fons públics per al carbó, vaga de reconversió industrial que pretén salvar l’economia de mi- que condueixin al progres- lers de famílies asturianes, lleoneses, siu desmantellament de aragoneses i el futur de les conques l’extracció del carbó en el mineres. nostre país per a convertir- La digna lluita que les i els miners lo en unes indústries social estan plantejant en defensa dels llocs i econòmicament sosteni- de treball directes i indirectes i en bles per al desenvolupa- defensa de la vida en les conques ment dels pobles i les per- mineres, s’està convertint en un bon sones que viuen en aquest referent de resistència per al conjunt moment de la mineria. de societat, en aquests temps de crisis És pervers que, mentre es i explotació de la classe treballadora. retallen 27.000 milions Des de la CGT volem transmetre tot d’euros en els Pressu- el nostre suport a aquesta lluita en postos de 2012 i 10.000 defensa de l’ocupació en la mineria milions addicionals per del carbó, no resignant-se als dictà- a Sanitat i Educació, i Juliol de 2012 7
- 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT 100.000 milions Pepe Berlanga Entre altres desventurades actuacions 2008) i Espanya 40.789 en el perío- resulta sorprenent per al mortal dels de comprès entre 2010-2011 (quan humans el rescat del sector financer encara fardaven de la bona salut de (caixes i bancs), aquest que no fa les entitats), una simple operació H i ha qui pensa que només can- viant el gestor els problemes se solucionaran per si mateixos, garn massa temps habitava en la “cham- pions league” i que era l’enveja dels nostres veïns. Continuant amb aques- matemàtica i els rescats sumen 1,1 bilions d’euros, dels quals encara han de retornar als seus respectius estats error amic meu. Repassant les heme- ta poca vergonya dialèctica, el Pre- 865.000 milions. roteques, fins i tot realitzant tan sols sident Rajoy va anunciar que no hi L’últim moviment, els 100.000 mi- un exercici memorístic, recordem hauria rescat. Doncs, resulta que res lions d’euros que la UE posa a la que durant els últims anys del govern era inqüestionable i, per tant, algú ha disposició de les entitats espanyoles socialista, qui aspiraven a succeir-los estat mentint. i que, eufemísticamente, diuen és en el govern deien que el problema de Si realitzem un ràpid repàs de la “pe- una línia de crèdit per a recapitalizar la crisi tenia nom i cognoms, que tot núltima crisi” econòmica que ens la banca i que els nostres mandataris era qüestió de pèrdua de confiança, assetja, constatarem que va tenir el no es cansen de repetir que no tindrà que les coses s’estaven fent mala- seu origen en els EE.UU el 2008 fruit conseqüències en el dèficit públic ment, que tenien un “pla” que trau- de la crisi creditícia i hipotecària, les i, en una mostra de cinisme i sense ria al país del caos en que ens havien famoses “subprime”, començant amb cap pudor, que retornarà el crèdit a instal•lat els nefasts representants so- la fallida del banc Lehman Brothers. les empreses i a la ciutadania, de nou cialistes. Doncs, bé, es van celebrar Ràpidament, aquesta es va traslladar menteixen. No ens duguem a engany, les eleccions generals al novembre a Europa i l’Estat espanyol no en va aquesta injecció econòmica servirà de 2011, va guanyar per majoria ab- ser aliè, encara que amb la particula- per a cobrir pèrdues anteriors i do- soluta el Partit Popular, es va canviar ritat que a més esclatés la bombolla tar-se de capital davant el previsible el president del Govern i tot segueix immobiliària, provocant que gran agreujament de la crisi. igual… o pitjor i no existeix pla B. nombre d’empreses constructores Basta un simple cop d’ull al resul- Resulta inqüestionable que la culpa suspenguessin pagaments. tat dels informes elaborats per les no era només del govern de torn, en- És a dir, que els bancs nord-ame- consultores contractades pel govern, cara que també, que la crisi econòmi- ricans, els instigadores, concedien resultat, segons les estimacions ana- ca no fa amics ni coneix d’empaties hipoteques d’alt risc, que aquestes litzades la banca espanyola necessita pactar el pagament a cinc directius de sobre les transaccions financeres polítiques, més aviat al contrari, que van entrar a formar part de paquets de 51.000 a 62.000 milions de capi- 63,2 milions, a pesar que el Fons de podrien recaptar-se 5.000 milions a els especuladors han trobant un bon financers garantits per aquestes ma- tal, no sorprenent que la majoria serà Reestructuració Ordenada Bancària l’any a l’Estat espanyol, i si s’ampliés mos en el qual clavar la dent i no sol- teixes hipoteques, que va confluir en destinada a les entitats nacionaliza- (FROB) li subministrés 2.465 mi- al conjunt dels països de la Unió Eu- taran la presa fàcilment. la més absoluta desconfiança entre das (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova- lions. La CAM va garantir prejubila- ropea es recaptarien 57.200 milions. La mateixa recepta podríem aplicar les pròpies entitats que van deixar CaixaGalicia i Banc de València) qui cions als seus directius per 12,8 mi- Si es suprimissin els avantatges fiscals als administradors convergents, qui de prestar-se diners, conseqüentment rebran de 34.000 a 41.000 milions, lions i una pensió vitalícia de 369.467 de les SICAV (Societats d’Inversió ens tenen acostumats a enumerar els baixa la liquiditat i el sector financer gairebé dos terços del total predicti- euros anuals a la seva exDirectora Col•lectiva de Capital Variable que errors del tripartitt i l’herència rebuda tanca el crèdit a les empreses i els par- ble. Aquestes entitats nascudes de la General poc abans de la intervenció tributen només el 1%) on les grans com els miserables culpables de les ticulars. Intentant solucionar la situa- transformació de les caixes en bancs del Banc d’Espanya. Bankia havia de fortunes evadeixen els seus impostos. estretors que contínuament decreten, ció el govern nord-americà va injectar i que es trobaven contaminades per pagar a l’anterior Director Financer Mentrestant, les classes mitges i els quan no són resultat del canalla es- 700.000 milions de dòlars al sector l’alegria amb que concedien crèdits al de Bancaixa 13,91 milions per drets treballadors i treballadores perce- canyament econòmic de l’Estat es- financer per a salvar bancs, entitats sector immobiliari i altres lleugereses, de prejubilació i Rodrigo Rato expre- brem com ens pugen els impostos i la panyol. hipotecàries i asseguradores. aglutinen a la seva al voltant una trista sident tenia dret a una indemnització crisi continua fent mossada en la nos- Els uns i els altres estan demostrant Com ja hem assenyalat en la vella imatge, mentrestant els seus directius de 1,2 milions. Quina colla de poca- tra cada vegada més minsa economia. la seva ineficàcia més palmaria per Europa les coses no anaven millor. han percebut gairebé 150 milions en vergonyes. Per cert, 100.000 milions d’euros es a superar aquest desastrós forat que El Regne Unit va destinar 118.122 indemnitzacions o pensions. Mentrestant, les retallades socials corresponen a 16.638.600.000.000 s’està duent per davant els escassos milions, Irlanda 64.452, Holanda Resulta simptomàtic que els paga- continuen la seva inexorable marxa. ptes. (setze bilions sis-cents trenta- beneficis del recent inaugurat estat 84.897, Alemanya 313.638, Bèlgi- ments més característics es van pro- Segons una associació de Tècnics vuit mil sis-cents milions de les anti- del benestar. ca 25.781, Grècia 13.120 (això sí, el duir en les entitats gallegues que van d’Hisenda, si s’establís un impost gues pessetes) FESIM-CGT davant la crisi i com afecta al sector del metall aquesta agressió, a favor dels rics, Exigim una solució a l’actual econo- i en totes les estructures sindicals, a l’actuació dels governs central i au- Federació de Sindicats de la Indústria l’estat està actuant de manera repres- mia que passi per la reducció de les treballar perquè es facin les convo- tonòmics, així com les diferents poli- Metal•lúrgica de la CGT siva contra les organitzacions i movi- hores de treball amb 32 hores setma- catòries de Vaga General necessàries cies, reprimint de manera antidemo- ments socials. nals, amb el manteniment dels sala- perquè canviï la realitat social i els cràtica la reacció contra el gran frau Aquesta agressió, afecta al sector ris, l’eliminació de les hores extres rics, empresaris i banquers siguin dels poderosos amb aquesta crisi. En metal•lúrgic d’una manera clara. Ja encobertes que signifiquen les mesu- qui paguin amb els seus capitals, les concret, mostrem la nostra solidaritat R eunits el Ple de sindicats de la FESIM, per a la presa d’acords en l’acció sindical i organitzativa, hem viscut una reestructuració sal- vatge, amb més de 1,7 milions de res de flexibilitat i la reducció dràsti- ca dels ritmes de treball que atempten conseqüències del fracàs que signifi- ca la seva crisi per a la majoria de la amb tots/es aquells/es que han sofert presó, detencions irracionals, per- llocs de treball destruïts en els últims greument a la salut de tots/as. població. secució o assetjament, de les forces així com per a l’elecció d’un nou set anys, però l’espiral de destrucció • La FESIM ens comprometem a de- • La FESIM denúncia i condemna policials o judicials. Secretariat Permanent, hem valorat econòmica i el robatori generalitzat fensar aquestes reivindica- l’actual situació que viu la societat de les entitats financeres al conjunt cions i a ser coherents amb de l’àmbit estatal davant l’agressió de la població mitjançant decisions la convocatòria de Vaga que el capitalisme està realitzant a les com el canvi constitucional o el pre- General del passat 29 de classes populars mitjançant la crisi tès rescat des d’Europa, no fan més març, rebutjant les pre- financera. que rebaixar les capacitats de compra tensions de les empreses Una crisi creada, manipulada i usada de la població, creant una reducció del metall, d’empitjorar per a retallar els drets i les conquestes de l’economia que augmenta aquesta les condicions salarials, de desenes d’anys de lluites socials espiral. augmentar la flexibilitat i que havien configurat una sèrie de Les notícies i previsions en el metall, ritmes de treball i per tant drets universals que estan sent des- parlen d’una nova agressió de les em- seguir carregant sobre els truïts alhora que es genera un empo- preses amb altra reestructuració amb treballadors les conse- briment de la població i un cada ve- pèrdua d’ocupació i rebaixa de con- qüències del frau que sig- gada major enriquiment d’una casta dicions i salaris. nifica l’anomenada crisi d’especuladors i lladres que juguen La CGT del metall plantegem, contra capitalista. amb la vida de milions de persones tota aquesta situació, el següent: • La FESIM crida a tots els amb una impunitat que ha d’acabar • La FESIM rebutja la possibilitat de treballadors i treballadores com més aviat millor. Per a mantenir nous acomiadaments en el metall. del metall, en les empreses 8 Juliol de 2012
- 10. TREBALL-ECONOMIA Cop de mercat a la vista David Fernàndez rals”. “El progrés en aquestes àrees d’Irlanda (85.000 milions), Grècia serà vigilat molt de prop i revisat re- (230.000 milions) i Portugal (78.000 gularment en paral•lel a l’assistència milions) i del nomenament tecnocràtic financera”, cloïa el comunicat. del govern italià. Es va condensar en L ’Estat espanyol serà “plenament responsable de l’ajuda finance- ra”. El control remot de l’economia Per si quedava algun dubte per esvair, el president de la Comissió Europea, Durao Barroso, va ser clarificador: el la reforma de la sempre irreformable Constitució Espanyola de l’agost de 2011: aquella que va elevar a norma espanyola s’aguditzarà abans de memoràndum el signarà l’Estat espan- suprema la contenció del dèficit. De l’estiu per socialitzar els deutes de la yol, que “serà plenament responsable fet, ara només assistim a la crema banca espanyola vinculats al tsunami de l’assistència financera”, tal com d’una nova etapa. immobiliari. recull el principi d’acord signat el 9 Fons internes de la Comissió Europea “No hi haurà rescat de la banca”, de juny. El què, doncs, ja està deci- ja advertien que, si no es modificaven afirmava Mariano Rajoy el 29 de dit. Només falta saber el com: Rajoy els condicionants actuals, l’economia maig de 2012. El 9 de juny el BCE voldria que el rescat fos per la via de espanyola -no només el sistema ban- va anunciar un rescat del sistema la recapitalització directa sobre els cari- podria ser intervinguda abans de bancari espanyol de fins a 100.000 bancs, però la UE l’adverteix que la l’estiu. El portaveu d’Afers Econò- milions d’euros: el 10% del PIB. La fórmula és impossible i que haurà de mics de la Comissió Europea va as- vigília, el FMI va filtrar que la banca passar per l’Estat via FROB. L’opció senyalar que “si es manté el pols de les espanyola necessitava un mínim de que es triï queda pendent de la cimera reformes”, potser no caldrà una sego- 40.000 milions, que estava en reces- del G20 -on Rajoy si que ha reconegut na intervenció. sió tècnica i que l’atur es dispararia que el rescat és “tremendament nociu” Segons ING, ni els resultats electo- fins el 26%. pel deute espanyol-, de la Cimera Eu- rals a Grècia ni el rescat de 100.000 “no hi haurà cap tipus de condicions”, ropea del 29 de juny i de l’activació milions anunciat pel BCE allunyen anunciava el ministre d’Economia i del Mecanisme Europeu d’Estabilitat la possibilitat d’un segon rescat, en group, apunta en la mateixa direcció va signada pels avaluadors Roland exresponsable de Lehman Brothers (MDE) el mes de juliol. aquest cas, sobre tota l’economia i i hi incorpora Itàlia: tots dos hauran Berger i Oliver Wyman. La segona, la a l’Estat espanyol, Luis de Guindos. no només sobre el sistema financer. de recórrer a demanar ajut a la UE o duran a terme Deloitte, PwC, FPMG i El mateix dia, gairebé en paral•lel, Les analistes de l’entitat vaticinen un l’FMI. El Royal Bank of Scotland Ernst & Young. l’Eurogrup el va desmentir categòri- El cop d’estat financer “programa d’ajuda de tres anys de pensa igual: el rescat parcial no solu- I, mentrestant, els homes de negre ja cament en un comunicat explícit: continua prop de 250.000 milions d’euros, que cionarà res i augmenta les possibili- preparen les maletes. El full de ruta “L’Eurogrup valora que Espanya ja s’afegirien als 100.000 milions ja com- tats de que l’Estat “es vegi impulsat ja està marcat: els deures indicats per hagi implementat mesures significati- La intervenció de facto de l’economia promesos” amb els bancs espanyols. a demanar un pla de rescat sencer”. l’Eurogrup rauen, per començar, en ves per a l’ajustament fiscal, per a la -consumada amb el cop d’estat fi- Aquest volum, segons el mateix estu- Les agències de qualificació Fitch i la requisitòria permanent que Angela reforma laboral i per enfortir el capi- nancer del 10 de maig de 2010, quan di, no el podria assumir pas l’EFSF, el Moody’s es van afegir al cor neoli- Merkel i la pròpia Comissió Europea tal dels bancs espanyols. L’Eurogrup Rodríguez Zapatero va anunciar les fons de rescat temporal de l’Eurozona, beral i, a mitjans de juny, van tornar a reclamen a Madrid des de fa mesos: està convençut que Espanya complirà pitjors retallades antisocials des de que compta amb un disponible real rebaixar la qualitat del deute espanyol augment de l’IVA, més retallades al els seus compromisos sobre el dèficit la fi de la dictadura- ja opera a plena creditici de 251.000 milions. al nivell de “bons escombraria”. funcionariat, jubilació i pensions (an- excessiu i amb les reformes estructu- llum. Prossegueix després dels rescats William Biuter, economista de Citi- ticipar l’entrada en vigor dels 67 anys de jubilació i reduir les percepcions), Auditories ajornades atac frontal a les percepcions per atur i i prima de risc pels reducció del dèficit autonòmic. núvols La doctrina del xoc continua: generar escenaris per aconseguir, mitjançant Mentrestant, la prima de risc ja supera mètodes excepcionals com la por, el 7% històric i ING estima que, si el la seguretat, la crisi o l’austeritat, rendiment dels bons a deu anys supe- el que políticament és impossible ra el 7,5%, el BCE haurà de tornar a d’aconseguir en condicions normals. comprar deute sobirà, com ja va fer Cop d’estat, de nou: la imposició, un l’any passat, tot i que fa tres mesos que cop més i amb l’aparença neutra de no ho fa i Merkel si resisteix. tecnicismes inevitable, del programa Igualment, la segona auditoria sobre polític dels mercats per pagar deutes la banca espanyola, que s’havia de aliens. A l’engròs: el 30% del deute fer pública el juliol, s’ha ajornat fins espanyol és deute dels bancs. Al de- al setembre. La primera, que determi- tall: 250.000 milions, els que la banca nava en 62.000 milions la quantia que espanyola deu a la banca alemanya, necessita el sistema bancari espanyol, francesa i britànica pel cicle del totxo va ser presentada el 21 de juny i ana- immobiliari. El principi del final de la sanitat universal estableix que aquest hagi de ser al focus de malalties infectocontagio- Antonio Gómez Liébana règim general de la Seguretat Social, ses) i negativa des del costat dels el que deixa oberta la possibilitat de costos (al ser l’únic accés que els models d’assegurament diferents queda, s’incrementaran les visites a R epassem les conseqüències de la ‘contrarreforma sanitària’ amb les últimes mesures aprovades pel (orientats al desgravament fiscal d’assegurances privades). Recolzant-se en el discurs xenòfob urgències). Per primera vegada, s’aprova el “copagament farmacèutic per a govern espanyol i els canvis en el d’un suposat abús, exclou de pensionistes” (10% del preu de les model de sanitat, unes reformes sa- l’atenció integral als immigrants no medicines) i l’augment “del copaga- nitàries que formen part d’un llarg regularitzats, limitant-la a urgències, ment farmacèutic per a la resta de la procés. embarassos i als menors de 18 anys, població”, segons teòrics nivells de El Reial decret Llei 16/2012 aprovat a pesar que existeixen múltiples es- renda. Així s’estableix un impost a pel govern espanyol suposa un pas tudis que demostren que els immi- la malaltia. La protecció social, ba- més –molt important– dintre de la grants (regularitzats o no) utilitzen sada en la solidaritat dels impostos contrarreforma sanitària que es ve en menor mesura que els nacionals en funció de la renda, deixa de tenir realitzant des de fa anys, i implica el Sistema Nacional de Salut (SNS). efecte, obligant-se a pagar més no a modificacions substancials en el A més, com la sanitat es finança via qui més tenen, sinó a qui estan més model de sanitat pública universal, impostos, fins i tot els irregulars malalts. a més d’obrir vies per a futures re- aporten amb impostos com l’IVA tallades. els seus diners per al manteniment Per a començar, vincula el dret a dels serveis públics. Es tracta d’una Prestacions de la l’atenció sanitària a l’assegurament mesura inhumana, injusta, immoral, seva butxaca (exclou de l’atenció gratuïta a qui perillosa des del punt de vista de la no ostentin aquesta condició) i no salut pública (augmenta el risc de També s’anuncia el pagament pels Juliol de 2012 9
- 11. TREBALL-ECONOMIA En mans de lladres usuaris de “medicaments per a símptomes menors”, sense defi- nir quins, però que amb tota se- guretat seran medicaments útils i d’utilització freqüent (analgèsics, antihistamínics), que passaran a ser pagats per la butxaca del ciutadà. Pep Juárez, secretari general de CGT-Balears S’instaura així mateix el pagament per una banda del transport sanitari no urgent, la dietoteràpia, etc. Què passarà amb els malalts que preci- sen diàlisis o oncològics que realit- E l que està succeint és inaudit. Després de l’anunci del rescat, amb garantia de l’Estat, de la ban- zen diversos viatges setmanals? ca privada espanyola, per valor de No obstant això, les actuacions 100.000 milions d’euros (gairebé un sobre la indústria farmacèutica 10% del PIB, que fa pujar el deute són testimonials i d’escàs impacte públic a més del 80% del mateix), econòmic. En aquest sentit exis- després de fer votar al poble grec teixen mesures de lògica comuna i amb una pistola en el cap, amb un re- perfectament assumibles, com les sultat, en teoria “tranquilitzador per compres a l’engròs i la distribució als mercats”, ara resulta que, una ve- en els propis centres sanitaris de gada més i en contra del que ens van la medicació prescrita; la creació dir, gens d’això ha aconseguit parar d’una indústria nacional per als me- el saqueig: els interessos del deute dicaments bàsics (com la tenen les per sobre del 7% (que els especula- Forces Armades); la prohibició que dors compren amb diners obtinguts la formació mèdica estigui en mans del BCE al 1%), més alts fins i tot de les multinacionals; o fins i tot el que els de la intervinguda república no finançament pel sector públic de d’Irlanda, i la “prima de risc” fora de tots aquells fàrmacs que es regis- control per sobre dels 500 punts. trin, mesures que podrien estalviar A més, les condicions del memoràn- milers de milions d’euros, però que dum d’aquesta fabulosa ajuda a la ni tan sols han arribat a plantejar-se. banca, en espera que es concreti, no El document sí que aprofundeix auguren res de bo. Aquesta factura en el camí dels ‘incentius perver- la pagarà novament la ciutadania, a sos’ justificats sobre la “raciona- força de pujada de l’IVA, baixada de lització (retallada) de la despesa” salaris, més retallades de pensions i i la “competència –en lloc de la desenes de milers d’acomiadaments col•laboració– entre professio- en el sector de banca. nals i centres”. Els nous models Els lladres globals s’estan encebant d’hospitals privatitzats incorporen amb els comptes públics dels es- incentius econòmics als professio- tats “perifèrics” de l’eurozona, i el nals que menys pacients ingressen, botí que obtenen (es parla fins i tot més altes donen o menys deriven als d’operacions en curt amb beneficis especialistes. del 20% en un sol dia) surt directa- Els 600 milions d’euros que segons ment dels nostres serveis públics, el Govern espanyol s’estalviaran dels nostres drets, de les nostres amb una suposada “coordinació vides, del futur de la societat, fins i tot de la pròpia supervivència del entre serveis socials i sanitaris”, planeta. Els delinqüents actuen cada no amaguen més que el tancament vegada amb major impunitat, amb la anunciat de més centres públics de complicitat dels governs, i dels po- llarga estada per a la derivació dels ders públics i institucions. pacients crònics a centres privats, Poc els importen els drets socials, com acaba d’ocórrer amb el tanca- l’ocupació, l’economia productiva ment dels dos hospitals de crònics o les pensions públiques. Tot està i pal•liatius de Palma de Mallorca. supeditat a garantir els beneficis as- Les mesures anunciades són, per tronòmics d’aquesta cova de lladres tant, un pas més dintre del pla per- instal•lada en les citys de les grans fectament planificat que es porta capitals europees, i que operen a tra- desenvolupant des de fa anys amb la vés de les regles imposades per la complicitat de les cúpules sindicals troica: FMI, BCE, CE, entitats fora i el suport imprescindible del partit del més mínim control democràtic a l’economia productiva (el motiu tes, uns pocs es fan d’or a costa de tot ex socialdemòcrata. En grans línies: A cada retallada, més crisi; a cada “oficial” de tanta generositat), ho van aquest sofriment aliè. Han instal•lat d’una banda, es traspassen les parts rescat, més segrest. La democràcia, dedicar a tapar els seus forats negres, la seva cova de lladres en la nostra rendibles del sistema per a lucre de fins i tot la caricatura d’ella que va o a especular amb el deute públic, en casa, i des d’ella ens governen. Una tot tipus d’empreses, potenciant-se haver fa algun temps, ha quedat re- el sentit abans apuntat. vegada han dinamitat la farsa del les assegurances privades per a qui duïda a enderrocs. Ja no hi ha cap Possiblement abans del que pensem, diàleg social (ja no els fa falta), ens puguin pagar-se-les; i per una altra, govern de la zona PIIGS (Portugal, les nostres condicions de vida seran han abocat a tots a la lluita de classes es va articulant un sistema similar a Ireland, Itàlia, Greece, Spain) que gestioni gens de forma mínimament directament tercermundistes, si no ho descarnada. Ells són els primers que l’antic de beneficència per a exclo- són ja en molts aspectes, en virtut de manifesten que “la lluita de classes representativa. On no governen els sos, desocupats i treballadors. la reforma laboral, per exemple. No existeix”, i que “l’estan guanyant per tecnòcrates, com ara Monti a Itàlia, La resposta està en la coordinació hi ha treball per als joves amb una golejada”. ho fan titelles com Rajoy. de les lluites autogestionades i au- mínima dignitat. Molts dels seus pa- És cert que la indignació s’estén, Amb el monopoli de la banca priva- tònomes del poder, desoint els cants res han estat llançats a l’atur i, cada però no n’hi ha prou amb indignar-se. da arruïnant les nostres vides, és im- de sirena de l’esquerra ‘possibilis- possible sortir de la crisi. Recordem vegada més, molts d’ells sobreviuen Si ens conformem amb el dret al pa- ta’, la postura de la qual es limita a que entre desembre de 2011 i febrer gràcies a la pensió de l’avi o l’àvia, taleo, amb poca cosa ens conformem. la crida i intent de captació del vot de 2012, el Banc Central Europeu amb un poc de sort. Ja els va bé als de dalt que no passem representatiu, ocultant que no hi ha (BCE) ja va injectar un macro crèdit Les pensions públiques aviat seran d’aquí. El “rescat ” ha demostrat que, tornada enrere i que l’Estat de be- de més d’un bilió d’euros (1.018.721 història, si no ho remeiem, per la vo- si hi ha diners per a la banca, també nestar no tornarà. milions, en dues partides) als bancs racitat especulativa i per la docilitat ho hi ha per a atendre els drets de les i companyes que sofrixen els atacs de la zona euro, i no era la primera d’uns “agents socials” que (tampoc persones. No hem de consentir que del poder per enfrontar-se a ell. Les * Antonio Gómez Liébana és mem- vegada, a tres anys i un interès del ho oblidem), van signar l’última imposin la reforma laboral, ni que companyes Laura i Eva, totes les per- bre de la Coordinadora Antipriva- 1%. Tampoc oblidem que, aproxima- “reforma” del sistema públic de pen- tanquin hospitals, ni que retallin la sones imputades del 29M, els que so- tització de la Sanitat Pública de Ma- dament, la quarta part de tota aques- sions, amb retallades de prestacions i sanitat, l’educació, els drets socials ni freixen multes i persecució per opo- drid (CAS Madrid) ta muntanya de diners (no menys de elevació de l’edat de jubilació dels 65 els serveis públics. La lluita minera sar-se a les retallades, els perseguits 224.861 milions) va anar a parar als als 67 anys.. ens està ensenyant el camí. per insubmissió davant les pujades de bancs espanyols. Què van fer aquests Mentre cada vegada que més perso- El front repressiu també s’ha obert, preus dels serveis públics, etc. cadas- amb tota aquesta injecció de liquidi- nes són víctimes de l’atur, la pobresa, i solament podrem parar-lo a través cun d’elles i ells som tots nosaltres. tat? Lluny de fer fluir el crèdit cap l’exclusió social i les polítiques racis- de la solidaritat amb els companys Els lladres no ens faran callar. 10 Juliol de 2012
- 12. TREBALL-ECONOMIA Del saqueig de Caja Madrid al frau de Bankia Caja Madrid quan la immobiliària Madrilonia.org estava abocada a suspendre paga- ments. En el cas Gescartera, La Caixa i Caja Madrid van ser condemnades Quan i per què Caja Madrid va l’any 2008 com responsables civils deixar de ser una caixa amb objec- subsidiàries per coadjuvar conscien- tius socials i es va convertir en un tment al “manteniment de la irregular tauró financer més? operativa empresarial que realitzava Gescartera”. Caja Madrid es va haver Els successius Plans Estratègics de fer responsable de 26 dels gairebé aprovats per l’entitat des del co- 88 milions d’euros del forat. mençament de la presidència de Ricardo Romero de Tejada es va fer Miguel Blesa l’any 1996, han tingut famós amb el tamayazo, aquells dos com únic objectiu créixer a costa de trànsfugues del PSOE de la Comu- promoure l’endeutament familiar i el nitat de Madrid que van provocar cicle immobiliari, mitjançant diners la convocatòria de noves eleccions. barats i polítiques de comercialit- Així va pujar a Esperanza Aguirre al zació molt agressives. Els beneficis govern en 2003. En aquest moment, anuals es van disparar des del 2,2% Romero de Tejada estava vinculat als el 2002, passant pel 23% el 2005, empresaris Francisco Bravo i Fran- fins a arribar a l’increïble 117% del cisco Vázquez, amb grans interessos 2007. Tot semblava anar vent en popa immobiliaris en la comunitat. Bravo i i els consellers van decidir premiar- Vázquez van reservar les habitacions se. D’una banda, no van escatimar d’hotel que Tamayo i Teresa Sáez van en préstecs als propis membres del ocupar després del cop de mà i van Consell d’Administració, ja sigui a aconseguir diverses oportunes requa- nivell personal i/o a les seves em- lificacions a Villaviciosa de Odón preses; per un altre, van signar un del Mercat de Valors, ambdós amb (PP). Tejada, per la seva banda, va pla d’incentius a llarg termini per a gran responsabilitat en la desvirtua- ser acusat de delictes d’estafa, falsi- l’alta Direcció, consistent en una re- ció de la caixes, però la veritat és ficació de documents i frau comesos muneració addicional lligada als re- que les caixes d’estalvi estan supe- en 1998, quan era alcalde de Maja- sultats anuals de la caixa, articulada a ditades a les assemblees generals de dahonda. Tejada va ser succeït en través d’una pòlissa multimilionària cada entitat. En el cas de Caja Ma- aquest municipi per Guillermo Orte- d’assegurança a cobrar una vegada drid, l’Assemblea General és l’òrgan ga, vinculat a la trama Gürtel. complerts els 65 anys. responsable d’aprovar els comptes José Antonio Moral Santín, el vice- El Consell d’Administració, lide- anuals, els canvis estatutaris, redistri- president de Caja Madrid. Moral va rat durant gairebé 15 anys per Mi- buir els diners de l’obra social i regu- entrar per IU però aviat es va veure guel Blesa, al que han acompanyat lar els diners de les dietes dels òrgans i que anava al seu aire, establint alian- il•lustres consellers proposats sobre comissions. Compta amb més de 300 ces més que duradores amb els con- la base dels interessos de partits ma- membres que representen a les cor- sellers del PP; ha estat aquest partit joritaris, sindicats majoritaris, grans poracions municipals, l’Assemblea rístiques que defineixen un model Blesa, Gerardo Díaz Ferrán, Ricardo i la Federació de Banca de CCOO empresaris i govern regional, es va de Madrid, a empleats i clients (im- bancari fallit per basar unívocament Romero de Tejada, José Antonio Mo- (Comfia) qui l’han mantingut en lloc convertir durant tot el cicle econòmic positors) i a entitats representatives la seva activitat empresarial en els ral Santín i Rodrigo Rato. tan elevat. Moral ha aixecat molta alcista en el centre de gestió d’un en- (com la Asociación Madrileña de la interessos exclusius dels membres Gerardo Díaz Ferrán era copropieta- revolada al conèixer-se el seu sou: tramat d’operacions econòmiques de Empresa Familiar, la Fundación 1º polítics o empresarials del seu Con- ri del Grup Marsans al costat del seu 278.000 euros com vocal de Bankia foment de la bombolla immobiliària i de Mayo, la Federación Regional de sell d’Administració (el 1%) enfront soci Gonzalo Pascual. Entre 2007 i altres 231.000 com conseller en la l’adjudicació de crèdits d’alt risc que Asociaciones de Vecinos de Madrid de la ciutadania (el 99%). Entitat clau i 2010 també va ser president de la matriu de l’entitat, Banco Financiero s’han demostrat altament rendibles o la Fundación Residencia de Estu- en el cicle immobiliari, causa princi- CEOE. Quan Marsans va fer fallida, y de Ahorros. per als seus promotors alhora que diantes, entre altres). El rellevant és pal de la seva situació actual de de- l’administració concursal va determi- Però clar, no és l’únic sindicalista ruïnosos per als comptes de l’entitat i que els membres de l’Assemblea, que fault, ha estat una màquina preparada nar que ambdós «utilitzaven la com- milionari: formar part de Caja Ma- les vides de milers de famílies. cobren més de 1.200€ de mitjana per per a transferir de forma permanent, panyia com “un moneder” des del drid és una loteria instantània. En assistir a cadascuna de les dues o tres i fins a la seva ruïna, els diners dels qual traspassaven diners a les seves l’actualitat, el dirigent d’UGT, se- Qui controla reunions anuals, han vingut aprovant estalviadors a l’oligarquia empresa- societats patrimonials provocant així cretari general del sindicat a Madrid, els comptes de l’entitat sense qües- rial madrilenya en clara connivència la seva insolvència». D’on va treure José Ricardo Martínez cobra 181.000 el Consell tionar, almenys no de manera contun- amb els interessos dels consellers diners Ferrán per al seu «negoci»? euros a l’any. Martínez va assolir el d’Administració? dent, el model de “negoci” desenvo- que depenien dels principals partits Entre 2004 i 2009 va rebre préstecs càrrec gràcies al repartiment acordat lupat en l’últim decenni per l’entitat. polítics. Els “objectius socials” que per un import de 34,5 milions, el que pel PSOE amb el PP regional, que En última instància són el Banc Podríem dir que Caja Madrid reuneix suposadament havia de perseguir equival al 88% per cent del que es buscava suport polític i sindical quan d’Espanya i la Comissió Nacional de manera integral totes les caracte- una caixa sense ànim de lucre es van va concedir als membres del consell van assolir substituir a Miguel Blesa transformar en la gasolina necessària de Caja Madrid. Entre altres, figuren al capdavant de l’entitat. A més, ha perquè el boom madrileny dirigit pel crèdits a familiars per 7,9 milions, estat triat conseller de la Corporació PP funcionés a ple rendiment. tres d’ells hipotecaris, per a les cases Cibeles, el holding financer de Caja dels seus fills. Recentment el jutjat Madrid, pel que pot cobrar altres Caja Madrid ha estat d’instrucció nº 9 de Madrid ha deci- 198.000 euros de sou a l’any. Per la dit reobrir la investigació per una lí- seva banda, Francisco Baquero No- utilitzada en profit nia de crèdit de 26,6 milions d’euros. riega i Pedro Bedia Pérez, ambdós d’una minoria Blesa, el president de l’entitat, ha de CCOO, guanyen més de 300.000 estat denunciat per concedir aquests euros com consellers. Però l’esmentada “politització” de les crèdits sabent que els negocis de Díaz Miguel Blesa ha estat el gran pre- caixes no evadeix de la responsabili- Ferrán estaven a la vora de la fallida. sident de Caja Madrid, des de 1996 tat per la seva mala gestió. La solució Sembla que aquesta disputa es resol- fins a la maniobra aguirrista per a no és privatitzar. Una entitat finance- drà en els jutjats. Malgrat tot, Ferrán col•locar al seu home Ignacio Gon- ra pública ha de gestionar-se amb cri- ha aconseguit renovar aquest crèdit, zález. Aguirre va canviar la Llei de teris d’utilitat social, ser transparent i ara sota la presidència de Rato. Caixes per a tenir més control, el que dotar-se d’organismes de control per El cas Marsans no ha estat l’únic cas va ser denunciat davant els tribunals a evitar el que ha ocorregut. De tots de préstecs irregulars. Martinsa-Fa- per Gallardón. Aquesta baralla gens els personatges que han participat desa, la immobiliària que va tenir la dissimulada es va creuar amb les en el Consell d’Administració desta- major suspensió de pagaments, va as- crítiques de Cobo a la presidenta en quen cinc amb llum pròpia: Miguel solir crèdits d’uns 1.000 milions amb una entrevista a El País que va dur Juliol de 2012 11
- 13. TREBALL-ECONOMIA als aguirristes ademanar la seva ex- Astorqui, Carlos Martínez, Ramón entitats (Caja Canarias, Caja Ávi- lictes associats, Rodrigo Rato aban- bliques i treure’l a Borsa agreujant la pulsió davant Rajoy i en l’Assemblea Ferraz, Rafael Spottorno, Matías la, Caixa Laietana, Caja Segòvia i dona la presidència de Bankia, no així crisi del país. Si se’n van de rosites de Madrid. Aguirre no va aconseguir Amat, Carmen Contreras, Mariano Caja de la Rioja). Bankia no és altra la de Caja Madrid, emportant-se una vindran molts altres darrere. Ja s’ha posar a González, a pesar de tenir un Pérez Claver, Ricardo Morado i Ilde- cosa que un banc privat pagat per indemnització de 2,1 milions d’euros. llançat una querella ciutadana contra acord amb Tomás Gómez del PSOE, fons Sánchez. Des que Rodrigo Rato- tots: milers de milions de gent que Rato i l’exconseller de Caja Madrid, i va haver de cedir davant el triat del va arribar a la cúpula de Caja Madrid, havien dipositat els seus diners en Un deute il·legítim Miguel Blesa, anirà als tribunals pels PP nacional: el gran Rodrigo Rato. tres membres de l’alta Direcció han caixes d’estalvi públiques, als quals préstecs fraudulents a Díaz Ferrán. No obstant això, la lideresa no va sortit de l’entitat financera: el propi cal sumar els 4.500 milions d’euros Després de realitzar una anàlisi de les Només la matriu de Bankia, en mans poder ocultar la seva satisfacció a Blesa; Juan Astorqui, director de co- de l’Estat a través del FROB. Bankia, pràctiques financeres de Caja Madrid de l’Estat, costa 13.635 milions. l’arravassar-li un lloc al “fill de puta” municació; i Ricardo Morado, que el primer banc per dipòsits i actius de i Bankia, podem afirmar que el deute El rescat europeu per valor de 100.000 (paraules d’Aguirre) de Gallardón en era el responsable de sistemes; entre residents espanyols, més de 330.000 contret és il•legítim, perquè es deu al milions d’euros anirà a parar als favor d’IU. els tres han rebut una indemnització milions d’euros, va sortir a borsa el 20 lucre dels consellers i empresaris afins bancs, sobretot a Bankia. Per tot això Blesa va ser rellevat del lloc però de gairebé sis milions d’euros. Blesa de juliol de 2011. A Rodrigo Rato se li en connivència amb partits polítics i és necessària una auditoria d’aquest s’havia blindat bé amb els famosos va cobrar 2,8 milions; Astorqui, 1,4 va ocórrer treure a Borsa l’entitat per a grans sindicats (en ordre de resposa- deute il•legítim i que es depurin res- bonus. El programa de fidelització, milions i Morat, 1,8 milions. Aquests seguir amb el creixement financer del bilitat: PP, PSOE, IU, CCOO i UGT). ponsabilitats. Els culpables d’aquest sense límit temporal definit, va entrar pagaments tindran un ajornament do- nou banc a costa dels diners de molta No van dubtar a concedir préstecs de desastre han de respondre amb el seu en vigor el 1 de gener de 2007 i ha- nada la situació de la caixa. gent. Les accions, que van captar els risc a empreses, constructores i par- patrimoni i acabar en la presó. Però no gués suposat 25 milions d’euros per Rodrigo Rato accedeix a la presi- diners de 400.000 estalviadors gràcies ticulars. No van dubtar a vendre pre- hem d’oblidar que Bankia està pagada als seus beneficiaris, els deu mem- dència de Caja Madrid i comença a una costosa campanya publicitària, ferents a avis i estafar sense objecció per tots i que els seus habitatges, amb bres que en aquest moment integra- l’operació Bankia, entitat resultant han passat de 3,75 euros a 1 euro en a molts amb l’arrodoniment a l’alça escàs preu en el mercat, segueixen ven l’alta Direcció de Caja Madrid: el del matrimoni de Caja Madrid i menys d’un any. Després del fracàs, d’hipoteques. No van dubtar a crear tenint un enorme valor social si se’ls propi Blesa i nou executius més: Juan Bancaixa, a més d’altres cinc petita que porta probablement diversos de- un banc privat a partir de caixes pú- dóna un ús apropiat. Tots els polítics del PP a Bankia El partit va aprofitar per col•locar ex-alts càrrecs a l’entitat bancària. L’enfonsament del grup financer BFA-Bankia que es va crear al voltant de Caja Madrid, ha posat en evidència l’àmplia participació de gestors rela- cionats amb el PP als òrgans de direcció del grup, o l’existència de bastants casos de llaços familiars dels gestors amb dirigents d’aquest partit. Entre aquests gestors amb relacions amb el PP hi figuren els següents: - Santiago Alarcón Canosa, conseller de Deoleo en representació de la Societat de Promoció i Participació Empresarial Caja Madrid. És excunyat de l’expresident de Bankia Rodrigo Rato i germà d’Àngels Alarcó, recentment nomenada presidenta de Paradors Nacionals. - Claudio Aguirre Pemán, conseller de Caja Madrid. Primer d’Esperanza Aguirre, va ser responsable de Merrill Lynch a Espanya i Portugal. - Juan Chozas Pedreño, exdirector de recursos humans de Bankia. Va ser secretari general d’Ocupació i Relacions Laborals durant els governs d’Aznar. Col•laborador de la Faes. - Jesús Pedroche Nieto, vocal del consell de BFA. Expresident de l’Assemblea de Madrid. Exconseller del Govern autònom de Madrid. - Ricardo Romero de Tejada, vocal del BFA. Exsecretari general del PP a la Comunitat de Madrid. Exalcalde de Majadahonda. - Mayte Jiménez, dona de Salvador Victoria, conseller d’Afers Socials del Govern d’Esperanza Aguirre. Va ser nomenada consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia, el 9 de juny del 2009. - Nieves Alarcón Castellanos, dona de l’exsecretari general del PP madrileny Francisco Granados i actualment senador. Va ser nomenada l’any 2008 consellera de Caja Madrid Pensions, empresa participada per Bankia. - Ángel Acebes, exministre de l’Interior del Govern d’Aznar. Exdiputat del PP per Àvila. Vocal del consell de BFA. - Manuel Lamela, conseller de Cibeles Corporación, societat de participacions de Caja Madrid. Exconseller de Sanitat i de Transports d’Esperanza Aguirre. Exdi- rector de gabinet de Rodrigo Rato en la seva etapa de ministre d’Economia. President del comitè d’auditoria de Bankia. - Carmen Cavero Mestre, cunyada d’Ignacio González, vicepresident del Govern d’Aguirre. Vocal del consell de Cibeles Coporació. Consellera de Bankia. - Mercedes de la Merced, exeurodiputada i extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Madrid. Vocal del consell de BFA. - Estanislao Rodríguez-Ponga, exsecretari d’Estat d’Hisenda amb Rodrigo Rato. Vocal del consell de BFA. - José Manuel Fernández Norniella, expresident del Consell Superior de Cambres de Comerç. Exsecretari d’Estat de Comerç i Turisme amb José María Aznar. Vocal del consell de BFA. - Mercedes Rojo Izquierdo, vocal del consell de BFA. Exassessora d’Esperanza Aguirre. - Maria Zaplana Barceló, filla d’Eduardo Zaplana. Becària a Caja Madrid. - Elena Pisonero, consellera de Caja Madrid. Excap de gabinet de Rodrigo Rato. Exdiputada del PP. Presidenta d’Hispasat. TMB ha acomiadat a Andreu del Cabo Amb l’Andreu ho han intentat tot per dos dies de descans. Andreu va ser tat. Com diem Andreu, malgrat la amb l’objectiu de desprestigiar al Secció sindical CGT Autobusos de TMB a enfonsar la seva moral: l’aïllament, un dels pocs companys que, sense seva joventut, és ja un veterà lluita- nostre company i amb això inten- la ignorància, contínues obertu- ser conductor, ens va acompanyar dor d’aquests que no li agraden als tar anul•lar qualsevol campanya de res d’expedients, mobbing… per cada dia en la nostra lluita i ho va edefensen el sistema injust que tota solidaritat que la plantilla de TMB L precaució no van buscar, fins ara, fer d’una forma activa i desinteres- la classe obrera patim, i precisa- poguéssim engegar.., no ho van a a Direcció de TMB va acomia- l’enfrontament directe, buscaven sada raó per la qual molts companys ment pel seu caràcter i les posicions aconseguir… Som molts els que dar, el divendres 15/06/2012, al acabar amb la moral d’Andreu per- i companyes li estarem eternament fermes que manté i defensa, no so- coneixem a l’Andreu, l’hem vist company Andreu del Cabo. En la què fos ell mateix el que demanés el agraïts. lament ha estat sancionat per TMB en multitud d’històries, i per això carta que va haver de lliurar la Di- recció de TMB a Andreu, en presèn- compte. Però està clar que no ho han Però la labor reivindicativa d’Andreu sinó que també ha estat blanc de la podem assegurar que cap pelagats cia de vint companys que acudim a aconseguit ja que Andreu ha resistit no s’acaba en TMB, la seva dedica- repressió de jutges, fiscals i policies. podrà embrutar el seu nom i molt mostrar públicament la nostra soli- com només ho fan els lluitadors. ció i la seva lluita traspassa l’àmbit Sabem com les gasta la Direcció i la menys la seva fulla de serveis a fa- daritat, li comunicaven que havia es- Andreu ha denunciat i demostrat de la nostra empresa. És fàcil veure’l seva cort de pilotes, sabem que ara, vor de la plantilla d’autobusos. En tat acomiadat per motius disciplina- amb proves que la prefectura de Te- col•laborar en multitud de mobi- com va passar amb Pablo Díez es va suport de l’Andreu es preveuen mo- ris, en concret TMB acusa a Andreu lecomunicacions de TMB ha robat litzacions que emergeixen des dels a iniciar una campanya soterrada de bilitzacions a Autobusos de Barcelo- d’haver agredit verbalment i física- diners públics de l’empresa; que la moviments socials de la nostra ciu- calúmnies, dirigida per l’empresa, na per a exigir la seva readmissió. ment a companys i comandaments mateixa prefectura ha estat cons- del seu entorn laboral. tantment realitzant compres perso- Andreu és un company Tècnic elec- nals amb diners públics; també ha trònic que fins a fa poc temps ha denunciat un cas d’assetjament se- estat destinat en la cotxera Pablo xual a TMB contra una treballadora Díaz i actualment en la cotxera de i la resposta de la Direcció de TMB Horta on, durant diversos anys, ha davant aquestes denúncies va ser no anat desenvolupat, al costat del seu fer res perquè aquestes conductes treball, la seva activitat sindical com delictives es tornin a repetir i enco- a militant de CGT i del Comitè de brir aquests fets. Conveni. Els que tenim la sort de conèixer a No és la primera vegada que l’Andreu sabem que no és una per- l’empresa actua directament con- sona dòcil, d’aquestes que li agraden tra Andreu ja que a causa del seu tant a TMB, sabem que és un com- caràcter, l’Andreu és dels que no ca- pany que quan ha tocat arremangar- lla, ha anat acumulant expedients i se es pot comptar amb ell encara sancions des de l’any 2008, els més que el tema no li afecti directament. greus d’ells per la seva participació Aquestes característiques d’Andreu en els piquets que es van fer en les les vam poder comprovar en la lluita portes de la cotxeres durant la vaga que els conductors i conductores de dels “dos”dies. TMB vam tenir per a aconseguir els 12 Juliol de 2012
- 14. TREBALL-ECONOMIA Breus sindicals CGT anuncia la convocatòria S’arriba a un preacord a Remolcadors de d’una Vaga Barcelona General per El 29 de juny de 2012, l’assemblea a la pròxima de treballadors de les empreses de remolc portuari de Barcelona van tardor ratificar per unanimitat donar per vàlid el preacord aconseguit entre la representació dels treballadors i les Gabinet de Premsa direccions de les empreses, que va Confederal permetre el desbloqueig de la nego- ciació del Conveni Col•lectiu, i en L conseqüència desconvocar la vaga a Confederació General del Tre- anunciada per al dia 30 de juny. ball (CGT) va anunciar el 13 de Els punts més destacats del preacord juny en roda de premsa la seva inten- són: ció de convocar una Vaga General - La no aplicació de les modifica- per a la pròxima tardor, en el marc de cions legislatives laborals (Reial de- la discussió dels Pressupostos Gene- cret Llei 3/2012 de 10 de febrer de rals de l’Estat. mesures urgents per a la reforma del CGT manifesta que el panorama és mercat laboral) durant els dos anys de desolador: gairebé sis milions de vigència del Conveni Col•lectiu. persones en atur, milions sense re- - En cas d’excedències reserva del bre prestacions per atur, centenars mateix lloc de treball. de milers de famílies desnonades, - 1,25 % d’augment salarial cada any reforma laboral per a eliminar el dret de vigència de Conveni, incrementat al treball, reforma de la negociació en taules. col•lectiva per a canviar les relacions - Per al primer any un 1% de màxim i conviccions, nosaltres no neces- ciutadans també son atesos a aquest Reus ocupa ara mateix un lloc des- laborals, reforma constitucional per vinculat a la facturació, també acu- sitem agrupar-nos per a dissimular hospital, donat que es un centre de re- tacat en el rànquing de corrupteles i a prioritzar el pagament del deute i mulat en taules. la nostra incapacitat per a aconse- ferència. Les professionals del centre la malversació de fons, i constitueix els seus interessos, reforma del sec- - Per al segon, un 0,25 % en les matei- guir resultats concrets i positius, ni asseguren que és el centre que més un clar exemple d’utilització de cà- tor financer per a rescatar a la banca xes condicions, la resta d’increment per a diluir responsabilitats perso- retallades pressupostàries ha patit du- rrecs públics per a fer negocis pri- amb milions d’euros, retallades en els fins al 1% en una paga extra. nals o col•lectives, que sembla ser rant els anys 2011 i 2012, i denuncien vats, el cas més paradigmàtic de tots Pressupostos Generals de l’Estat de - Increment del préstec personal fins l’objectiu real d’aquesta teòrica crida que les conseqüències les suporten el de Josep Prat, exdirector general 27.000 milions d’euros, retallades de als 8500 euros. a la unitat sindical. desenes de milers de persones que del grup d’empreses municipals de 10.000 milions addicionals en sanitat esperen cita per ser operades d’una Reus Innova i actual president de i educació, pujada d’impostos, am- Sector Mar i Ports de la CGT Secció Sindical de CGT Bankia malaltia o lesió no urgent diagnos- l’Institut Català de la Salut (ICS). nistia per al frau fiscal, i l’últim epi- ticada fa molts mesos. Per posar-hi I a més dels ciutadans i ciutadanes de sodi de tota aquesta estafa el rescat fre, reivindiquen que es recuperi el Reus, que ho pateixen en forma de del sistema financer espanyol amb Torna el mite de Cadena humana a funcionament de l’hospital al 100%, retallades i de privatització de serveis fins a 100.000 milions d’euros del obrint els quiròfans, llits i consultes públics, els grans afectats han estat la unitat sindical a l’Hospital de la Vall els treballadors i treballadores de qual respondrà tota la població. tancades. La resta de reivindicacions A més, CGT assenyala que les re- Bankia d’Hebron apunten a una major transparència en l’Ajuntament de Reus i d’empreses tallades es produeixen també en les la gestió, tant de les llistes d’espera sota el paraigües d’Innova, com per llibertats i drets fonamentals: refor- Com si de les mentides que periòdi- Un miler de persones es van manifes- com del pressupost. exemple l’Hospital de Sant Joan, que ma del codi penal, increment de la cament es distribueixen per internet tar el 30 de juny contra les retallades han patit retallades salarials i laborals repressió, criminalització del sindi- es tractés, tornem a ser convocats a i la privatització de la sanitat pública en nom d’una crisi que no han ge- calisme de classe i combatiu, dels una campanya d’unitat sindical a a l’Hospital de la Vall d’Hebron, a nerat. En ambdós casos, les úniques Bankia. No oblidem que tots aquests Barcelona. Fins a l’indret es van des- L’acomiadament partides en les que s’ha retallat han moviments socials, amb centenars de militants sindicals i activistes socials sindicats des de fa molts anys man- plaçar veïnes de Sant Andreu, Nou d’un treballador estat aquelles referents als treballa- encausats després de la Vaga Gene- tenen representants en els Consells Barris i Horta-Guinardó, els tres dis- dors, en especial els salaris i diverses d’Innova destapa prestacions establertes en conveni. ral del 29M com el cas de la nostra d’Administració i Comissions de trictes que tenen com a referència el Control de cadascuna de les caixes servei d’aquest hospital. un possible cas de En aquest escenari és on s’inclou el companya Laura Gómez de la CGT de Barcelona. integrades a Bankia, cobrant substan- La mobilització, convocada per la tràfic d’influències, cas de l’acomiadament del treballa- CGT considera necessari que totes cioses dietes i gratificacions vàries, Plataforma d’usuàries contra les re- dor d’Innova Xavier Monforte, el incompatibilitats i cas del qual estem portant des dels les lluites que s’estan produint con- sense que les plantilles hagin acon- tallades a la sanitat pública, arribava seguit fer escoltar la seva veu en en plena aplicació del copagament irregularitats en el serveis jurídics de la CGT amb la flueixin i culminin en una vaga ge- neral que impliqui una mobilització aquests òrgans de govern. farmacèutic i del reial decret que holding municipal intenció d’aconseguir-ne la nul•litat, integral de la societat amb atur gene- No oblidem que aquests sindicats deixarà fora les persones sense pa- un treballador que, amb el suport de reusenc la CGT i la CUP, ha tingut la valen- ral en el món laboral, amb vaga de s’han manifestat favorables, primer pers del sistema públic de salut, un tia d’explicar públicament allò que consum, manifestacions i mobilitza- al SIP i després a la creació de Ban- recopagament que posa en perill la Dia si i dia també apareixen nous ca- s’amaga darrere del seu acomiada- cions, una jornada de lluita laboral i kia, decisions que ens han dut a la ca- supervivència, cohesió social i be- sos de possibles pràctiques corruptes ment, que és, com a mínim, irregu- social que abasti a tota la població. tàstrofe que avui vivim, i així ho van nestar de les ciutadanes. A la retalla- al si del grup municipal d’empreses laritats manifestes, interessos privats Des d’aquest instant, la CGT està en votar en les diferents Assemblees Ge- da pressupostària al Departament de Innova de Reus, un immens forat i, sobre tot, falta d’ètica, tant per part marxa en pro d’aquesta convocatòria nerals de cadascuna de les 7 caixes, Salut cal sumar-hi l’aparició recent negre, una menjadora on algunes de les persones que han forçat el seu i vol comptar amb la implicació del mentre CGT era l’únic sindicat que de diversos escàndols de corrupció a persones han fotut mà impunement acomiadament com per qui no ha mo- màxim d’organitzacions, moviments es va pronunciar en contra en totes la sanitat, l’última notícia dels quals emportant-se diners a munts i deixant gut un dit per a evitar-lo. socials, assemblees populars, plata- les ocasions. n’és la dimissió del fins ara president l’economia de l’Ajuntament de Reus formes ciutadanes, moviment estu- No oblidem que, donada l’absoluta de l’Institut Català de Salut, Josep en fallida. CGT Reus diantil i sobretot, vol fer-lo amb la majoria de la representativitat que os- Prat. implicació de la classe treballadora i tenten, són els responsables que, dos La Plataforma, impulsada pels àm- els sectors populars. anys després de la creació del SIP i de bits de salut del moviment veïnal i Bankia, i després de signar (tots ells, 15-M de Nou Barris, Sant Andreu i excepte CGT) un Acord on l’empresa Horta-Guinardó, aplega la junta de obtenia totes els avantatges per a fer personal de l’Hospital Vall d’Hebron, el que volgués amb la plantilla, con- sindicats com CCOO, CGT i IAC tinuem sense tenir un Acord Laboral o federacions i plataformes com la que homogenitzi les nostres condi- FAVB, Dempeus per la salut pública cions laborals, just en un moment en o els Iaoflautes. el qual caldrà reiniciar la negociació, L’Hospital de la Vall d’Hebron atén en pitjors condicions. al voltant d’unes 420.000 persones, Des de la nostra independència i de les quals la majoria són veïnes des de les nostres pròpies propostes de la Barcelona nord, tot i que altres Juliol de 2012 13
- 15. TREBALL-ECONOMIA > EINESDE DEFENSA JURÍDICA Amb els temps de repressió que corren cal estar preparades Secretaria de Jurídica de la d’Acció Social. fiança o del torn d’ofici. Si és de la i la conformitat que s’han entès. a l’atestat policial. Només quan es CGT de Catalunya. Ara més que mai hem de tenir en nostra confiança amb el nom i cog- Els signarà l’advocada i la persona pasa a disposició judicial es diposa compte el que diu aquesta guia. nom hauria de ser suficient. detinguda si no ho ha fet. Entre ells de tota aquesta informació. Sobretot pel que fa als temes més Un altre dels drets és a ser visitat consta el dret a no declarar. Un cop tot això fet, i amb un màxim A pràctics. Per si de cas, i amb el con- per la metgessa. Si ho demanem, S’inicia la declaració amb pregun- de 72 hores (prorrogables en casos mb els temps que corren avui, sell fer-n’he una lectura o relectura, ens portaran a l’hospital i allà ens tes genèriques sobre la situació de determinats) es passarà a disposi- més que mai, hem d’estar pre- explicarem aquí, a grans trets, com faran una revisió. I també el dret la persona (treball, recursos econò- ció judicial, davant de la jutgessa. parades i tenir la màxima informa- funciona una detenció. a designar una persona, de la que mics, estat civil o si s’ha estat con- Previàment, abans de la declaració ció possible. La represió no és un fet La idea no és tant explicar a fons s’haurà de donar el telèfon, a la que demnat) i, posteriorment, es quan davant la jutgessa d’instrucció, es ni un terme nou, però en els últims la seva regulació o els drets que es s’informarà de la detenció i el lloc. es faria la declaració o explicació pot parlar amb l’advocada que ja mesos hem viscut una ràtzia represi- tenen sinó com es produeix i quins Aquest dret, conegut com la truca- dels fets. El més aconsellable és coneixerà el contingut íntegre de va, de detencions i empresonaments són els pasos que es segueixen. A da, no s’efectuarà per la persona, no declarar durant la detenció. Els l’acusació. preventius, com feia temps que no la vegada, que desmuntar algunes com a vegades es pensa. Seran els motius són diversos: no es coneix Un cop feta la declaració davant la es donava. creences com el dret a fer una tru- cossos policials els qui donaran una l’acusació ni el detall dels fets, no jutgessa es quan es decidirà la lli- Aquesta política de la por s’ha estès cada per part de la persona detin- informació molt breu quan truquin. s’ha pogut parlar amb l’advocada bertat, la llibertat amb obligació de per tot el territori i les detencions guda o la sorpresa davant la petició A la vegada, hem de saber, que ens per obtenir consell, la declaració signar, la presó amb fiança o la pre- s’han produït a múltiples llocs dels de treure’s objectes personals com treuran totes les nostres pertinences policial té menys garanties a l’hora só. Això dependrà de si l’acusació o Països Catalans i han afectat a per- les arracades o els cordons de les (arracades, cordons de les saba- de modificacions, els cossos poli- el Ministeri Fiscal en fa la petició. sones compromeses de diverses or- sabates. tes, collars, pulseres, carteres, mò- cials poden posteriorment modificar Moltes altres coses poden passar ganitzacions sindicals, de l’esquerra La detenció es pot dur a terme per bils,...) i que les detallaran en una l’atestat en funció de la declaració, davant d’una detenció però consi- independentista i dels moviments part dels cossos policials només en acta, que després haurem de signar … Només els menors tindran dret a derem que aquestes línies ens poden socials. uns supòsits taxats i sempre i quan conforme en les han retornat. veure prèviament a l’advocada i po- servir per conèixer més la situació. Un exemple en va ser la detenció els fets són constitutius de delicte. Un cop cridin l’advocada i aquesta dran prendre així una millor decisió. Conèixer com es poden desenvolu- i posteriorment empresonament, Per tant, no s’hauria d’efectuar una comparegui no podrem parlar amb Posteriorment, la persona detingu- par els fets i quins són els nostres que va durar més de 20 dies, de la detenció quan es fan, per exemple, ella fins al final de la declaració. da es queda amb l’advocada. Cal drets ens ha d’ajudar a estar més nostra companya, de la Federació pintades. Entre els supòsits que La declaració, com a tal, consis- tenir en compte que l’advocada no tranquil·les i a tenir un millor domi- Local de Barcelona, Laura Gómez. ens trobem més habitualment la teix en una nova lectura dels drets té tampoc cap informació ni accés ni de la situació. O l’empresonament i recent alli- detenció es produeix per una berament de l’Andreu Curto. Al- actuació dels cossos policials, tres 3 persones més han estat em- davant d’una situació concreta presonades preventivament i hi ha i actual, perquè estan realitzant hagut més de 120 detencions entre una investigació o per ordres Barcelona, Lleida, Badalona, Ma- de la jutgessa que porta un llorca,... La majoria de les últimes procediment. Moltes de les de- detencions estan relacionades amb tencions podrien evitar-se amb la vaga general. una simple citació/trucada a la A dia d’avui totes les detingudes es- comissaria o, directament, amb tan en llibertat, algunes sota fiança, una citació per anar a declarar encara que amb qüestionables res- al jutjat. triccions de drets fonamentals, com Quan es produeix la detenció la prohibició de participació en les hem de tenir clares algunes mobilitzacions. I, això si, a l’espera coses. Se’ns ha d’informar de judici. del motiu pel qual s’efectua la Així, amb els temps que corren, vo- detenció. Habitualment però, lem aprofitar per fer un recordatori hem de saber, que t’acostumen de totes aquelles coses que hauríem a informar només del delicte ja de saber però que tot sovint se’ns del que s’acusa i en algunes obliden quan és el moment. L’any ocasions ens faran una curta 2009 es va editar per part de la CGT menció dels fets o de la data en la Guia Antirrepresiva, que podreu que van succeïr. trobar en tots els locals del sindicat, A la vegada que també s’ha de i que posteriorment va ser traduïda procedir a la lectura dels nos- al català i actualitzada per aques- tres drets. Entre ells a designar ta Secretaria conjuntament amb la una advocada de la nostra con- La reforma de la llei d’arrendaments urbans S ón temps de constants reformes i és força difícil saber que és el que encara queda de tot allò que en habitual, va presentar una Avant Projecte anomenat “De Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat diem el mateix, les mesures tornen a capgirar el sentit de la llei i afavorei- xen una desregulació de la protecció de 3. La possibilitat de recuperar l’habitatge llogat, per part de cara s’han de perfilar. Com ja sembla ser costum habitual- ment sempre perdem les mateixes. creiem que funcionava d’una manera de Lloguer d’Habitatges”. L’Avant a qui no té un habitatge per viure. l’arrendador, avisant a l’inquilina Les noves mesures posen l’eix en determinada. Una de les últimes pro- Projecte preveu tot un seguit de Principalment, algunes de les mesu- amb només 2 mesos d’antel·lació qui té la propietat i desprotegeixen postes del govern, que ja tenim clar mesures encaminades a fomentar res que s’ha anunciat, i a l’espera de quan sigui per ús de l’arrendador o a les persones que han de pagar per que acabarà essent llei sense gaires el lloguer amb unes línies bàsi- la seva regulació i de la seva aprova- d’un familiar de primer grau. un dret bàsic, el dret a un habitatge. modificacions, ha estat la reforma ques. Aquestes són: la flexibilitza- ció definitiva són: La prevalència del que acordin les Això genera un desequilibri entre de la LAU, la Llei d’Arrendaments ció de les condicions, la facilitació La reducció dels terminis dels parts al contracte de lloguer. Entre arrendador i inquilí. Un desequilibri Urbans, que és la que regula “els llo- dels desnonaments i l’establiment contractes de lloguer. Actualment els canvis es vol regular que es pu- que no portarà segur al foment del guers” i com s’estableixen les rela- d’estímuls fiscals. Totes elles han de existia la prorroga “obligatòria guin pactar augments anuals supe- lloguer perquè, majoritàriament, si cions entre arrendadora i inquilina. portar a que les propietàries de pisos per l’arrendador” o a voluntat de riors a l’IPC. no es posa un pis en lloguer és per El divendres 11 de maig, el Consell els posin en lloguer. l’inquilina de 5 anys. La proposta L’agilització del procediment de múltiples raons que desprotegint a la de Ministres, fet que ja s’ha convertit Així, encara que sembli que sempre del govern és que ara sigui només desnonament amb mesures que en- llogatera no canviaran. 14 Juliol de 2012
- 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes Rescats, il·lusions i pors tant, totalment diferents. Jordi Berbis En resum, continuem amb el neolibera- lisme i al keynesianisme ni se l’ensuma. E l dissabte 9 de juny el ministre es- panyol d’economia va anunciar que sol•licitava a l’anomenat Eurogrup La por com a instrument econòmic (format pels ministres d’economia de la Unió Europea, el governador del Banc En qualsevol punt de conflicte en el Central Europeu i el comissari de la UE capitalisme, el que està en joc són dos d’assumptes econòmics i financers) el factors fortament relacionats entre si: el rescat del sistema financer espanyol, po- poder i l’obtenció de beneficis. La por és sant a disposició de l’estat fins a 100.000 un dels mecanismes habituals tant per milions d’euros. La concreció de la xifra obtenir poder polític com establir el marc final dependrà dels informes sobre “ne- per a l’obtenció de beneficis. cessitats” que es publicarà aviat. L’aplicació de la por com a instrument El gran interrogant és saber què com- econòmic l’hem viscut força vegades portarà per a la població i, especialment, durant la crisi actual, però especialment per a les classes populars. Evidentment, des de que es van celebrar eleccions aquesta és una qüestió que en bona a Grècia i tot apuntava a la victòria de part s’ha estat esquivant als mitjans, Syriza a les eleccions del 17 de juny. centrant-se tan sols en l’import del rescat Des de pràcticament tots els fronts ins- al sistema financer espanyol i l’evolució titucionals imaginables (Comissió Eu- de la prima de risc. Per saber-ho, cal ropea, BCE, etc...) s’ha jugat a ficar la conèixer què implica aquest rescat per a por al cos a la població grega, afirmant l’estat espanyol. que la postura de Syriza sobre els plans bin perdonant. Per tant, estaríem fent el 4. Establir més obligació de provisions bilitzar austeritat i creixement és, en el d’ajust porta el país al desastre. Els termes del rescat que fins al moment que s’ha fet fins ara. al sector financer. context actual, demanar que afluixin una Aquesta utilització de la por també l’hem coneixem impliquen que és l’estat qui El punt del rescat que ha implicat més Sobre aquesta última, cal tenir present mica la corda que portem al coll des de viscut a casa nostra en diferents mo- sol•licita el préstec per, a continuació, comunicats i desmentits és com afec- que augmentarà les necessitats de fi- fa força anys, però no pas que la tallin. ments. Un exemple són les retallades en tornar a prestar als sector financer es- tarà al deute i al dèficit públics. La ofici- nançament de la banca, redundant en És, en definitiva, fer-se il•lusions sobre sanitat i el discurs al voltant de la seva panyol a un tipus d’interès més alt. És na d’estadística de la Unió Europea (Eu- una major necessitat d’ajuda per part de l’essència real de l’anomenat projecte suposada insostenibilitat, que permeten d’aquí d’on prové l’afirmació del senyor rostat) advertia en un comunicat que el l’estat. El peix que es mossega la cua. europeu. Cal recordar que, en certa justificar-les, però també serveixen com Luis de Guindos que l’estat no pot perdre préstec a l’estat espanyol incrementarà En definitiva, argumentar que és una manera, és el que reclama Syriza ara a mecanisme per augmentar la cartera diners amb la operació. de manera directa el deute públic. Pel bona notícia el rescat simplement per- mateix a Grècia. de clients de la sanitat privada. Per a que això sigui així en primer lloc que fa al dèficit públic, aquest augmen- què està orientat exclusivament al A un nivell més global, el capitalisme La por també s’ha utilitzat en les reta- caldria que els préstecs del govern es- tarà si l’estat cobra menys interessos sector financer és no veure més enllà està fent tot allò que està en les se- llades aplicades al sistema públic de panyol a la banca fossin retornats i en dels que paga. dels nassos. Les línies mestres de les ves mans per tal de retornar la taxa de pensions, utilitzant, com en el cas de la segon lloc que si no ho són, l’estat na- Deixant de banda les condicions que polítiques que es demanen aplicar són guany als nivells previs a l’esclat de la sanitat, la por a la seva futura insosteni- cionalitzés i posteriorment vengués les fins el moment coneixem sobre el res- les mateixes que ja s’han aplicat. Per crisi a través de diversos mecanismes, bilitat per dificultar l’accés a unes pen- entitats corresponents per un preu que cat, des del nostre punt de vista el més tant, es tracta d’aplicar la mateixa me- ja sigui amb reduccions de salaris i de sions públiques per altra banda cada compensés els diners injectats. important és quines contrapartides decina, però en una dosi més alta. A la prestacions públiques allà on en tinguin, vegada més minses. La diferència en La primera condició implicaria un canvi ja sigui augmentant a qualsevol cost la s’exigiran a l’estat espanyol des de la pràctica, i a la vista de les exigències de aquest cas és que les previsions sobre de rumb total en les polítiques d’ajuda a Unió Europea a canvi del rescat del la Unió Europea a l’estat espanyol, no taxa de guany. Es a dir, el capitalisme la futura fallida del sistema públic de la banca, basada en injectar tots els di- sector financer. Si bé en teoria no n’hi se l’anomena rescat del país, però a la com a sistema econòmic, social i polític pensions eren completament errades. ners que han fet falta i assumint el deute han al no tractar-se del rescat de l’estat pràctica és com si ho fos. no te pas intenció de millorar la situació Es a dir, els seus discursos basats en de les entitats. Ens temem que aquest – tal i com defensa el govern espanyol Cal recordar que, quan s’anunciaven de les classes populars. la por al futur s’han mostrat erronis quan canvi no es produeixi. -, a la pràctica des de la Unió Europea les primeres retallades, el discurs pre- Arran de la victòria d’Hollande, comen- s’han comprovat a la pràctica. Pel que fa a la segona condició, naciona- ja s’ha deixat prou clar que l’ajuda està dominant ens deia que eren mesures cem a detectar als mitjans de comu- La part més tràgica per tots nosaltres litzar entitats financeres per a vendre-les condicionada a que l’estat espanyol necessàries per tal de sortir de la crisi i nicació un discurs cada vegada més és que la utilització de la por com a posteriorment és una decisió política, en compleixi amb els objectius de dèficit no acabar com Grècia, signifiqui el que proper al del keynesianisme, basat en recurs econòmic no ha sigut un simple tant que podrien ser nacionalitzades com i amb les “reformes estructurals”. Es a signifiqui això. La realitat és que Grècia la presumpció de que es poden tornar fenomen psicològic. A moltes parts del a banca pública. També cal tenir present dir, que es continuarà amb la política de actualment està en una situació pitjor a aplicar les mesures que es van aplicar món, la generació artificial de temors que s’està suposant que es vendran per retallades de despesa pública i de drets que abans del pla de rescat, especial- en aquell moment. En part es tracta de entre la població tan sols ha sigut el pre- un preu que compensi les ajudes rebu- socials. Més concretament, la Comissió ment per a les classes populars. Això la reacció lògica tant als resultats de les ludi del terror a través de la repressió i des. En funció del moment en què es faci Europea va demanar - “recomanacions” s’ha aconseguit precisament aplicant el polítiques neoliberals aplicades com a l’extermini. la venda, del preu que estarien dispo- d’obligat compliment - a l’estat espanyol mateix tipus de mesures que ara mateix la resistència que aquestes desperten La història pot haver donat moltes vol- sats a pagar els compradors o de si sor- implementar les mesures següents: exigeix la Unió Europea a l’estat espan- entre la població que les suporta. tes, però es manté la utilització de la geixen nous forats als seus balanços, el 1. Accelerar l’augment de l’edat de jubi- yol. Aquesta postura no té en compte un fet por com a recurs per als interessos resultat pot ser una pèrdua per a l’estat lació als 67 anys. cabdal: el context polític i econòmic el del capital, el que ha anat canviant és o un guany. Amb l’experiència que tenim 2. Augment de l’IVA. fa inaplicable. La pressió política a favor fins al moment sobre ajudes al sector fi- Canvi de polítiques o l’instrument amb el que s’aplica. 3. Impulsar les retallades de despesa de polítiques de plena ocupació era im- nancer, no és descartable que si aquest pública a les comunitats autònomes per ball de màscares? portant pel perill que representaven un no pot retornar-les, finalment se li aca- fer complir la política de dèficit zero. moviment obrer important i l’existència Conclusió Arribats a aquest punt, ens hem de plan- de la Unió Soviètica. tejar què queda del tèoric canvi en polí- La situació econòmica també era molt Tot i que el rescat del sector financer tica econòmica que suposava François diferent. És cert que es va aplicar en espanyol hagi pogut semblar un canvi Hollande, amb la seva postura de “com- una situació que recorda a l’actual, però de situació força gran, en realitat estem patibilitzar austeritat i creixement”. Pos- també ho és que es es va fer amb un co- pràcticament com abans. Les exigèn- tura profusament comentada als mitjans merç mundial totalment enfonsat, amb cies a la població seran les mateixes, abans del rescat bancari. Deixant de un sistema financer totalment trencat i, les polítiques a aplicar no canvien i con- banda que suposaria en termes econò- el que és més important, amb un sector tinuem com des fa temps, esporuguits mics la quadratura del cercle, existeixen financer amb un poder sobre la resta de per a major glòria de l’obtenció de be- factors a dos nivells que ens fan creure l’economia molt menor que l’actual. A neficis. que estem davant d’un canvi de retòrica més, els països que les van aplicar ho El que ens mostra la situació actual és i no de polítiques econòmiques. van fer trencant amb les ortodòxies im- que el capitalisme no ofereix cap sortida A nivell de la Unió Europea les línies perants en aquell moment i l’austeritat a les classes populars, i que el que cal mestres de les polítiques són un dels que implicava. fer és abolir-lo. fonaments del seu disseny, de la seva En altres paraules, el tipus de capital manera de veure l’economia i les so- que dominava en aquell moment no era * Jordi Berbis és economista. Ar- cietats europees, formen part inherent pas el mateix que domina ara. Les políti- ticle publicat al web del setmana- dels seus tractats. Reclamar compati- ques que acabaran imposant seran, per ri Directa Juliol de 2012 15
- 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANADIN Parlem Enric Melich Gutiérrez, formador amb l’ “Cal despertar i aixecar l Txema Bofill, amb la ja que va passar tota una divisió blindada - Com et vas embolicar en la col•laboració de Pep Cara. pel poble. Anaven a poc a poc, mostrant guerrilla comunista, el maquis - És a dir, els ha- que eren els amos i senyors del territori. comunista? vien matat els co- - A Narbona, anava amb un tal Font, fill munistes. Ho has - Quan et vas integrar a la xarxa de companys també, i veiem un cartell investigat? Ho Enric Melich va néixer l’any 1925 d’evasió de jueus i d’altres per- de la Unió Nacional anunciant míting tens documentat? a Esplugues de Llobregat. Es seguits cap Andorra? amb els tres colors de la República - Tenim fins hi tot les va enrolar a la resistència —el - Dos amics del meu pare, en Pedro Pé- espanyola. En Font em diu «els espan- declaracions dels assas- maquis francès— i desprès al rez que era socialista, i en Miguel Gonzá- yols han fet la unitat. Hauríem d’anar sins, de la policia france- maquis comunista espanyol. Els lez, ens van proposar si podíem acom- a aquest míting». Vam anar i com que sa que va investigar. comunistes espanyols el perse- panyar gent 20-25 kilòmetres. Sols els anàvem amb el fusell a l’esquena, vam gueixen per matar-lo. Al 1950, acompanyàvem a la frontera i tornàvem presentar-nos: «Som espanyols i volem - Fugitiu dels es- milita a les Joventuts llibertaries. cap a casa. Això va durar fins a l’estiu de participar a l’alliberament d’Espanya». talinistes, com ho Forma part del MPR (Moviment 1943. Un dia vam rebre l’avís de parar En la Tribuna un dels oradors, va dir: vas arreglar? Popular de Resistència) liderat perquè els jueus que nosaltres transpor- «Hem de prendre exemple d’aquests - Vaig anar a Carcasso- per Liberto Sarrau i participa ac- tàvem no arribàven a destinació. dos joves que no han vacil•lat un instant na a veure el comandant tivament en Defensa Interior (DI) en l’alliberament de França i ara estan del maquis francès, de grup específic d’acció creat per - Per què? disposats a alliberar Espanya». Ens van la resistència, que tam- l’Octavio Alberola. Va treballar de - Aquest Pérez va descobrir que els con- fer pujar a l’escenari. Tothom ens aplau- bé era comunista, per llibreter a Tolosa i desprès, regen- trabandistes d’Andorra, els que passaven dia. I dos dies després ja ens anàvem veure què podia fer, si tà la famosa llibreria espanyola els jueus, si ensumaven que els jueus cap a un camp d’entrenament, direcció podíem tornar al grup de de Perpinyà, que fou objecte d’un tenien calés, els robaven i els mataven. a Espanya. En el lloc de comandament Franctiradors i partisans. atemptat dels espanyolistes, i fou em diuen: «Sortiu ara mateix cap a Es- Ens va dir: «Vosaltres editor i difusor de llibres i revistes - No fotis! panya. Tu seràs assessor del capità ”. aneu a Narbona amb la anarquistes. En la transició va - Semblava una cosa molt grossa. Re- Vam entrar a Espanya per la Serra de companyia de maquis publicar textos anarquistes a les Estàvem molt decebuts, abandonats. cordo que el meu pare deia: «Això no Cadí, érem vint-i-cinc homes. Cinquanta i us quedeu amb nosaltres». A Nar- edicions Picazo. Va formar part Els joves ens creiem que després de és possible». Però molts anys després homes van venir uns dies desprès amb bona l’oficial em va fer a mi un carnet des del 1980 del grup Puig Antich l’alliberació canviaria la situació, que se- vaig conèixer l’Eliseu Bayo a Barcelona, José Abad. Hi va haver un tiroteig amb la d’identitat de l’exèrcit i va posar-me de de la FA. ria una altre cosa. A la Local de Narbona que ho va investigar. Va anar amb Luís Guàrdia Civil, i hi va haver molta confu- nacionalitat francesa. I en va dir: «la na- Sense apunts, ja que no hi veu de la CNT em van dir que hi havia un Andrés Edo i un xicot català de Barce- sió de la nostra part. Amb el José Abad cionalitat francesa et podrà servir si els gaire, narra la seva vida de ma- treball a Cervera, que allà sols hi havia lona, casat amb una andorrana, i van i un altre vam aconseguir escapar-nos guerrilleros et controlen». I de fet em nera clara i amb precisió crono- un company, en Mora, i que jo sent jove, trobar els passatges per on passaven els cap a França. crec que no hi va haver va servir molt. Quan vaig tornar a veure lògica. Hem hagut de resumir. el podria ajudar a passar propaganda contrabandistes i van fer excavacions i moltes baixes. Molts es van perdre, al meu pare a Quillan, dos «guerrilleros» Trobareu l’entrevista completa nostra a l’interior, els diaris setmanals van trobar esquelets i ho van publicar en d’altres detinguts. Vam arribar al refugi que hi havia a l’estació em van detenir i tot de notes ampliades al bloc CNT i Ruta, que es feien a Tolosa. una revista que es deia «Reporter», on a França uns dotze homes. Vam espe- i em van interrogar. En veure que tenia de la CGT o al meu bloc: http:// També ajudàvem a passar alguns que hi surten les fotografies de cadàvers mal rar en aquesta base, i d’allà vam decidir papers francesos, em van deixar anar blocs.mesvilaweb.cat/txemabofill/ s’escapaven d’Espanya, i els que volien enterrats a 30-40 centímetres de terra. escapar-nos. emprenyats ja que no els havien dit que cat/4023. entrar a Espanya. Vaig estar dos anys a tenia documentació francesa. Un d’ells Cervera. I influenciat per un amic vaig Entrevista feta a Ponteilla, on - Com entres en contacte amb - Per què us escapeu? em va dir «Has tenido suerte que no te resideix l’Enric, després de par- anar a Tolosa. A Tolosa vaig conèixer les la Resistència, els maquis fran- - Estant allà va venir el comandant De- hemos localizado una semana antes». ticipar junts a la manifestació del Joventuts Llibertàries i vaig començar a cesos? licado a informar-se i ens va dir que En Ramon i jo ens vam quedar amb la Primer de Maig a Perpinyà, a la militar. - Per mitjà d’Adrien Baudru de Quillan, no ens desaniméssim i que tornaríem resitencia francesa a continuar la gue- convocatòria de la CNT-66. a passar en millors condicions. El meu del partit comunista que estava a la rra contra els alemanys, ja que dèiem, pare em telefonà: «han matat en Ramon - Vas tenir un càrrec de cultu- resistència i ens demanava d’ajudar- «mentre estem amb ells no ens passarà - Com t’inicies a l’anarquisme Mialet, Ramon Folch, el seu cunyat, en ra dins les Joventuts, què vas lo a portar coses. I jo tenia ganes de res», i vam fer la campanya d’Alemanya. - A casa no vaig sentir parlar d’altra cosa. Pedro Pérez, en Miguel Gonzàlez. Per fer? comprometre’m una mica, i volia anar L’únic inconvenient va ser que vam telefon es fumut dir-te qui ho ha fet, però - L’any 1959 vaig ocupar el càrrec de al maquis. I em va dir que millor que passar molt de fred, l’hivern a Alsàcia. - Quines foren les teves prime- són els que estan amb tu, els teus». Els Secretari de Cultura i Propaganda. Vam m’enrolés amb el grup de franctiradors i Com que jo em vaig fer voluntari entre res accions com anarquista? vaig dir al José Abad, al Ramon Munt i al crear les edicions juvenils. Vam editar partisans (FTPF, guerrilla antinazi). durés la guerra i com que era estranger, - Va ser la d’anar a posar uns cartells. Mauricio Pascual, que eren companys, cinc o sis fulletons: Varios factores en acabar la guerra vaig demanar des- Devia tenir deu o onze anys. Jo volia allò que m’acabava de dir el meu pare, sociológicos de Gaston Leval. Vi- - Explica’ns la teva participa- mobilitzar-me i el mes de juliol em van entrar a les Joventuts Llibertàries i no l’assassinat de cinc o sis companys. desmobilitzar. das cortas pero llenas de Felipe Arraiz, em deixaven. Hi havia la imatge d’un ció en el maquis, la resistència la vida de Raul Carballeira, company Vam decidir fugir. Vam deixar les metra- nen que plorava i anava dirigit al partit francesa assassinat per Franco. Jo no tenia ofici, lletes penjades allà. No ens vam endur - El teu pare també va estar comunista, amb el rètol: «no enverineu - Vaig combatre amb el «Grup Jean Ro- treballava de llenyataire, peó, etc. Ales- les armes. Al tren direcció a Perpinyà amenaçat pels comunistes la infància». bert» del Departament de l’Aude. Però hores vaig trobar treball en una llibreria els gendarmes ens van agafar. Ens van - Un dels maquis francesos em va avi- a part un combat que hi va haver a un entregar als guerrilleros de Prades. Hi i en va canviar la vida, em va servir molt. sar que el meu pare perillava i un com- - Què recordes de l’anada a congost, que en diuen Alet, no vam tenir va haver un interrogatori una mica serio pany que havia estat alcalde de Salt, l’exili? cap altre combat contra els alemanys. Va sobre el perquè havíem fugit. Mentre es- - Amb Defensa Interior, quina Eduard Pardo, junt amb un altre, que - Nosaltres vam estar a un refugi, a morir un oficial americà, un paracaigu- peraven informes, ens tanquen en una relació vas tenir? també era de Salt, van anar a veure als Pena d’Agenés (Occitània). Teníem una dista, que teníem en el maquis. Formava habitació on hi havia un noi del POUM. - El poc que he fet dintre DI, en Salva- responsables de la Unió Nacional i els germana que estava casada a França i part d’un comando de catorze americans Ell ens va fotre molta por. Ens deia «Això va amenaçar amb un parabellum: «Us dor Gurucharri ja ho explica. Jo era qui ens va treure del refugi. L’únic problema paracaigudistes. Aquests ens van fer tre- va molt malament. Hi ha una especie de adverteixo, si passa alguna cosa al pare tenia el dipòsit d’armes. El DI va fer un va ser que no em van poder inscriure al ballar, ens deien cal fer saltar tal pont, fer purgues». Allà hi havia una festa, gent del Melich, vosaltres sereu els que pa- treball anti turístic. Uns petards al vaixell col•legi per l’edat —13 anys— i vaig anar això, fer allò. Eren ells que ens empen- ballant. Durant la festa, hi ha un amic del gareu». No se si aquella amenaça va fer que anava a Mallorca, falsificació de a treballar de llenyataire. yien, ja que nosaltres, a part d’alguna noi del POUM i ens diu «Foteu el camp». efecte o no, el cas és que al meu pare no passaports i preparar el famós atemptat acció per buscar de menjar, poc fèiem. A I vam marxar. Vam arribar a casa els pa- li va passar res. contra Franco. El petard dintre el Vati- - Quins són els primers records part d’això l’alliberament de Carcassona, res i ens van donar totes les noticies: ni cà, que crec som els únics d’haver-ho que tens de l’ocupació aleman- de Narbona, fou un passeig. Entràvem havien molts més que havien mort, no - Desprès l’alliberació i la vic- fet. En aquell temps era representant i ya, dels nazis? als pobles i les noies venien i ens feien sols el Mialet i d’altres, sinó molts més. tòria sobre els nazis, com et distribuïdor de Ruedo Iberico, venia - El 1942 els alemanys van envair la mei- petons perquè érem els alliberadors i els “És qüestió que no et quedis a dormir sens, què fas? els llibres per Andorra, Perpinyà, Tolosa. tat sur de la França. Em va impressionar donàvem teles de paracaigudes. aquí ja que t’han vingut a buscar”. - Em trobo a Quillan buscant treball. Van uns anys amb intensitat, bon reball, 16 Juliol de 2012
- 18. NAMITA DE CERVELLENTREVISTA m amb... ’exemple i difusor de les idees anarquistes la consciència del poble” panya? - Des d’aquí, jo veig que desgraciada- > LES FRASES... ment CCOO i l’UGT no tenen esperit revolucionari i són ells els que tallen el bacallà. I aquí a França passa igual. És una llàstima que hàgim perdut el prota- gonisme que teníem, i que hàgim perdut tot el terreny que teníem. - Ara estem perdem drets, ens retallen educació, salut. El go- vern i els bancs fan allò que volen. Com ho veus? - Potser servirà perquè obrin els ulls i es moguin i es revoltin. Louis Ferdinand deia: «El poble és el resultat de tots els errors i horrors a través dels segles. S’empassa tot i no compren res». Aquest poble alienat s’ha de conscien- ciar, allò que va fer la CNT abans de la revolució, despertar i aixecar la cons- ciència del poble, un treball molt impor- tant. amb bons contactes. va fer una sèrie d’expulsions. Gurucharri - Ara anem millorant, ja es ma- - Has tingut alguna vegada cri- si, dubte amb els principis. “On es pot fer va ser expulsat en aquell moment, i es nifesten i es fan vagues junts - Quan era jove havia estat anarcoindi- - Parla’ns d’alguns d’aquests crea el grup de dissidents de Besiers, - Quan vaig veure el llibre de Mera i que vidualista. Quan les coses no m’anaven contactes i d’aquí surt Frente Libertario. Les hi ha CNT, CGT, etc. és formidable. Han - El Pablo, que era italià, un tal Giovanni que va fer molt de treball. Va coordinar divisions encasellen i separen. Un dia em presenten a Barcelona un tal Nava- fet aquest llibre junts. bé, els autors anarcoindividualistes m’ajudaven. Però al camp individualista més feina és al Sin- no m’hi he quedat, perquè veus que està l’Accion anarcosindicalista. Ell rro de l’Hospitalet: «Aquí el compañero - A tu, quines persones t’han bé que l’home cultivi el seu individu però recollia la informació i col•laboracions Melich, pero cuidado que es de Frente influenciat? hi altres coses a fer més importants. Em a Saragossa i València i les enviava a Barcelona. Recuperàvem els textos en Libertario. Atención!” I no era veritat. No ho era. Quan hi ha Frente Libertario - Qui més m’ha influenciat ha estat el meu pare. I desprès l’amistat que he tin- sembla que l’única solució és el sindicat, encara que jo no sigui sindicalista de dicat la capella Santa Llúcia de Barcelona, és quan jo sóc representant en llibreria gut amb el Peirats. Potser el Peirats m’ha temperament. al costat de la Catedral. Allà ens tro- i venia llibres a uns i als altres. Però en salvat de no anar a morir amb el Sabater. bàvem. I els imprimíem aquí. I d’aquí els venir aquí a Barcelona i no adherir-me a tornàvem a passar a l’interior. Vam tirar sis o set números i dos suplements, dels la local de la CNT espanyola, era senyal per ells que era dels altres. - Per què? - Perquè jo era un exaltat. Potser hi ha- - Creus en el Sindicat - Crec que per mediació dels sindicats Consta- to que es pot transformar la societat. És on anys 1974-1975. gués anat. No ho sé. En Peirats era un hem d’estar. Els grups específics poden - Hi eres al Congrés de Madrid home amb seny i em deia «Deixa els influenciar al voltant seu, però on es pot - Què en treus d’aquesta expe- riència? on es va oficialitzar la divisió ac- tual de l’anarcosindicalisme? senglars. En Sabaté, en Caracremada són senglars. Ja no poden fer altre cosa fer més feina és al Sindicat. la CGT, - Vaig notar que allò que s’escrivia des de França sobre Espanya no quallava - Jo vaig ser en aquest Congrés i vaig sortir molt desanimat. Jo li deia al René que això. Tu ara tens un bon treball, que t’agrada. Doncs estudia, continua i deixa - Com veus aquesta decadèn- cia actual del sindicalisme? No amb la lí- nia que molt bé. Per exemple, vaig donar a llegir «No pot ser. tranquil aquests senglars» hi ha il•lusió, ni ganes de trans- a l’Edo de banca un llibre de José Bo- Jo crec que això portarà desànim, des- formar la societat. rràs, El sindicalismo español en la interès, no als companys que hem tra- - Així que en Peirats tractava de porta, - Aquí a França els sindicats són una encrucijada i em va dir «Aquest llibre vessat moltes tempestats, però qui està senglars als maquis... companyia d’assegurances. Els obrers no està encertat. Està escrit fora d’aquí». a la CNT simplement com adherent dirà: - Jo he tingut i tinc molta admiració pel se sindiquen sols perquè els solucio- Tot allò que s’escrivia des d’aquí se sen- tia, es veia que no era real. «que se’n vagin a fregir espàrrecs. No són seriosos aquesta gent» I es queda- Sabaté, Caracremada, Facerias, Mas- sana. Han tingut molt de valor, però la nin problemes. És una política sols d’estomac. Crec que a nosaltres se’ns avança ran a casa». I va passar això mateix. Te- realitat es que estaven sols. ha escapat el tren. L’ambient era propici - I les teves memòries, quan les níem no se quants milers d’afiliats i ens durant la transició. llegirem? - Les meves memòries comencen quan vam quedar molt poquets. - Quins llibres t’han influenciat - Aquí em fas una pregunta que no se - Dels sis llibres que has editat Les di- passo la frontera al 1939. Ara estic als com contestar. N’he llegit molts i n’he tin- visions - Quina era la teva posició en el de quin n’estàs més content? anys seixanta, a la segona part de la Congrés? gut molts. Difícil de triar. - El d’en Peirats, Figuras del movi- meva vida. Estic escrivint sobre Lliberto - En aquell moment no vaig prendre po- miento libertario. Se’n van fer dues o Sarau i el DI. sició. Però les circumstàncies obliguen, jo estic a Perpinyà i hi ha un grup de la - I autors, a part del Peirats? - Segurament en Kropotkin ha tingut tres edicions. i escis- - Què penses de les escissions dintre el moviment llibertari? CNT66 (CGT a Espanya) amb Mariano Aguayo, Roig, en fi, Lucio Romero —que més influència en mi que en Bakunin. En Bakunin, Déu i l’Estat i totes aquestes - També has participat en el lli- bre Dossiers noirs, inèdit, que sions en- - De totes les escissions hem sortit amb el cul pelat. A París hi ha una escissió havia estat guardaespatlles de Durruti— Liberto Ros. I com que eren els amics coses, era massa filosòfic. En canvi en Kropotkin els fulletons que escrivia A ara es tradueix a l’espanyol. Quina és la teva participació? casellen i separen” de la CNT a l’any 1945 i dura fins l’any més pròxims que tenia, vaig adherir-me los jóvenes era senzill i entenedor. Hi - Dono testimoni de la meva interven- 1961, fins al Congrés de Limoges on a la CGT i fins ara hem cotitzat per a la ha l’influència de França, m’agrada molt ció al maquis espanyol comunista, de van fer la reunificació. Són molts anys CGT. Constato que la CGT ab la línia que Montaigne. I d’Espanya, el Sender. l’entrada a Espanya i la denuncia dels perduts. A més, quan es reunifiquen ja porta, avança, i que els altres es queden tretze morts anarquistes, assassinats no es com abans. La segona escissió estancats. Però tampoc estic molt al co- - Com veus la situació del sin- pels estalinistes. Ara el volen ampliar i va ser quan la CNT ortodoxa de Tolosa rrent, ja que estic aquí i no a allà. dicalisme i dels obrers a Es- editar. Juliol de 2012 17
- 19. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Manifestacions a Barcelona, Palma i Ciutadella el 16J Unes 2500 persones es mani- El mateix dissabte per la tarda es van festen a Barcelona contra les portar a terme manifestacions a diverses retallades, la reforma laboral i la ciutats contra la l’onada repressiva dels repressió governs autonòmics i estatal i contra les re- tallades i la destrucció dels serveis públics El matí del dissabte 16 de juny, unes 2500 i les polítiques antisocials: Tortosa, Palma, persones es van manifestar pels carrers de València, Girona, Lleida, Tarragona, Cas- Barcelona, amb inici a la cruïlla Diputació/ telló de la Plana, Alacant, Vilafranca del Passeig Sant Joan, en una marxa contra Penedès, Manresa i Manlleu. les retallades, la repressió i la reforma la- A Barcelona, també per la tarda, assem- boral convocada per la CGT i on també hi blees de barri i col.lectius socials van con- van participar la CNT, la COS, assemblees vocar a les 18h. davant la Seu del PP del c/ de barri i la Comissió Laboral del 15-M, Urgell una cassolada per anar a buscar als l’esquerra independentista, col•lectius an- culpables de l’estafa financera i el rescat tirepressius... (saqueig). Després la gent es va desplaçar La marxa, que anava encapçalada per fins a la seu de Bankia (Diagonal amb Ari- una pancarta contra la repressió i exigint bau), per portar a terme un Judici Popular Conferència de delegats a Barcelona la llibertat de l’Andreu, activista de la vaga del 29M que encara estava empresonat, #ElPobleVsBankia, el poble contra Bankia, “La Bestia”. i Curs de prevenció de Riscos a va fer una llarga ruta per totes les institu- cions responsables de la repressió viscuda La manifestació contra la re- Igualada els últims mesos: Departament d’Interior, Fiscalia General de Catalunya, Delegació pressió, la reforma laboral i les retallades socials va tenir un del Govern, Foment del Treball i Palau de gran ressò tant a Palma com a en una celebració d’amigable confrater- d’octubre reguladora de la Jurisdicció so- la Generalitat. Ciutadella Secretaria de Formació nització i companyerisme en els locals cial. En particular, la reforma introduïda El 16 de juny CGT i altres col•lectius vam CGT Catalunya sindicals de la Federació. pel RD-Llei 3/12 suposa una profunda sortir al carrer per a exigir el cessament de A Menorca, una vegada més, el 16 de juny reestructuració dels equilibris de poder la violència policial, per a exigir l’anul•lació es va tenir un record per a la Laura i Eva, Conferència a Barcelona sobre en l’empresa i si la informació és poder, dels processos contra les afiliades de “Laura i Eva som tots” es podia llegir a una Es clou amb èxit el Curs de CGT Barcelona Laura i Eva, per a exigir gran pancarta blava que encapçalava la Prevenció Riscos Laborals rea- drets d’informació, audiència, quin dubte cap que el replantejament consulta i participació dels re- de l’estat de la qüestió relatiu als drets l’absolució del Xavi, Dani, Isma i Rubén per manifestació a Ses Voltes. litzat a Igualada a exigir la posada en llibertat de l’Andreu, També el 16J, a la plaça de les Tortugues presentants dels treballadors i d’informació dels representants dels tre- dels representants sindicals en balladors a la llum d’aquesta nova nor- així com la retirada de totes les denúncies de Palma, davant les lleones del Born, un El 25 de juny va acabar el Curs de Pre- penals i administratives pendents. També bon grapat de gent portava diverses pan- venció Riscos Laborals de 50 h. amb el les empreses mativa, té un innegable interès pràctic, sobretot per als membres de Comitès vam sortir al carrer per a denunciar les re- cartes reivindicatives i va escoltar el par- lliurament dels Diplomes acreditatius als Una nova Conferència de delegades d’empresa, Delegats de personal, Dele- tallades i la reforma laboral i per a remar- lament de Josep Juàrez, secretari general 25 assistents, curs que setmanalment i delegats de CGT va tenir lloc a Bar- gats Sindicals o afiliats a sindicats que car la necessitat de seguir lluitant contra de la CGT a les Illes, enrevoltat de policies. hem vingut celebrant a Igualada des del celona el passat dia 28 de juny, sobre hauran d’afrontar processos de flexibilitat les polítiques econòmiques dels governs La manifestació acabà davant la delegació 23 d’abril, organitzat conjuntament amb drets d’informació, audiència, consulta i interna, externa, o en el pitjor dels casos català i espanyol, contra la banca i el ca- de govern on la consigna va ser demanar la Federació Comarcal de l’Anoia de la participació dels representants dels tre- ambdós. pital, tots ells veritables responsables de la la llibertat sense càrrecs per a Laura Gó- CGT. balladors i dels representants sindicals En aquest sentit, la desaparició dels Ex- crisi econòmica i les seves conseqüències mez i la resta de persones detingudes i Els continguts de l’acció conformen una en les empreses, i novament vam tenir pedients de Regulació d’Ocupació, trans- sobre la majoria de la població. encausades per la Vaga general del 29M. formació de nivell bàsic a l’àmbit de la formació en matèria de riscos laborals, la sort de comptar amb la presència del forma el període de consultes en l’últim però que és considerada com grau mig- Magistrat Social del Tribunal Superior de límit extrajudicial al poder empresarial superior en l’àmbit de la formació contí- nua. Justícia de Catalunya Carlos Hugo Pre- ciado Domènech, desenvolupant el tema abans de la decisió més greu que en exercici de tal poder pot adoptar-se, com La CGT de Catalunya tria Aquesta formació es va realitzar d’acord amb el temari de l’annex IV del RD de drets d’informació, audiència, consul- ta i participació dels representants dels és l’extinció col•lectiva de contractes de treball. Així mateix, la potenciació del po- nou secretari general i 39/1997 que qualifica als participants per a desenvolupar les funcions de nivell treballadors i dels representants sindi- cals en les empreses, analitzant supòsits der de decisió empresarial en el marc de la flexibilitat interna, enfrontarà als repre- secretari de comunicació bàsic (treballador designat, delegat de d’aplicació pràctica resolts per la doctrina sentants dels treballadors i a les empre- prevenció o recurs preventiu), millorant dels tribunals, tot això a la llum de les ses a processos de reestructuració cada Secretaria Comunicació Moisès Rial Medina, afiliat al Sindicat el perfil professional dels treballadors/es recents i substancials reformes laborals. vegada més freqüents, en els quals els CGT de Catalunya d’Activitats Diverses de la CGT de Manre- participants. L’interès d’aquesta nova perspectiva ve drets d’informació, audiència, consulta i sa, ocuparà la Secretaria de Comunicació L’alt grau de responsabilitat i assistència donat per les recents reformes opera- participació cobraran un renovat i cabdal en substitució de Paco Martín Castillo. de qui ho van rebre ens fan albirar un fu- des en el Dret Laboral, com la Llei 35/10 interès. Per això, es van revisar els drets L a CGT de Catalunya ha renovat la Entre les tasques del nou secretariat tur encoratjador per a nous projectes for- de 17 de setembre, el RD-Llei 3/12 de d’informació amb el propòsit de facilitar secretaria general i la secretaria de hi ha continuar promovent i articulant el matius en aquesta Comarcal. Culminem 10 de febrer o la nova Llei 36/11 de 10 una visió global, actual i pràctica. comunicació en el congrés extraordinari creixement territorial sectorial i continuar celebrat el dissabte 30 de juny a la loca- l’enfortiment de vincles amb els movi- litat de Santa Margarida de Montbui, a ments socials, així com la preparació de L’Anoia. la nova convocatòria de vaga general Àngel Bosqued Tapia, afiliat al Sindicat de que la CGT, a nivell estatal, promourà Banca de la CGT de Barcelona, ocuparà per la propera tardor contra la recentment la Secretaria General en substitució de aprovada reforma laboral i les retallades Bruno Valtueña Sánchez. socials. 18 Juliol de 2012
- 20. SENSE FRONTERES Recuperar el control públic Donem suport a la revolució del poble sirià en la de Repsol per seva afirmació dels drets de justícia i dignitat, introduir la en el seu dur camí cap a la llibertat justícia ambiental No a les massacres a Síria Solidaritat llibertària amb la legítima revolució del poble sirià Equip de treball Suport milers de ferits i refugiats. dret que són els sirians i les sirianes a Palestina. Secretaria El poble sirià desafia la repressió, la a decidir sobre el seu futur. I el dret Relacions Internacionals tortura, les massacres, els bombarde- d’autodefensa de la vida per part dels de la CGT jos que el règim criminal està portant i les revolucionaris i revolucionàries. a terme continuant amb la seva lluita. Denunciem la desinformació des Mentre s’està produint una carnis- d’ambdós costats de l’espectre polí- E ns posicionem del costat de la seria, hi ha una passivitat del món. tic que conflueixen a negar per una o revolució a Síria. Una revolució Denunciem la solitud de la revolució altra raó l’existència d’una revolució de la gent del carrer, d’un poble, el siriana així com el silenci i/o la com- autèntica a Síria, sense deixar opció sirià, que s’uneix per a afirmar el dret plicitat de tants estaments polítics i a la lluita del poble sirià per a ser ells a la vida lliure, digna, sense humi- socials, però amb igual fermesa ens qui decideixin què camí a seguir. liacions. Un poble format per gents oposarem als afanys imperialistes de Sobre la base de la nostra posició en- de diferents procedències, cultures, les forces de l’OTAN i els seus Go- front d’aquesta situació: creences, units en la lluita per la lli- verns titelles, que en cas d’intervenir Donem suport a la revolució del po- bertat. no ho faran perquè sigui el poble ble sirià en la seva afirmació dels La revolució siriana és part de sirià qui decideixi el seu futur, sinó drets de justícia i dignitat. Aquests l’onada revolucionària, un despertar que ho faran per a crear forces que emanen de cada individu i del dret de milions de persones en l’Orient reforcin el servilisme tant al capita- inalienable a la vida que cap consi- Mitjà i Nord d’Àfrica en curs des de lisme, com als interessos sionistes. deració estratègica ni política té el fa ja, molts mesos, i que va començar Al seu torn denunciem l’ocupació dret de negar o concedir. la revolta i la lluita contra les tiranies, israeliana i la seva actitud colonit- Per això, ens comprometem a conti- sula ibèrica, però amb clara vocació vol mostra de solidaritat que vagi en a Tunísia, amb la mort d’una persona zadora tant a Síria com a Palestina nuar del costat del poble, recolzar-lo internacionalista, ha de donar suport aquesta línia de defensa de la revolu- amb moltíssima dignitat, flama ence- així com la implicació d’Aràbia en el seu dur camí cap a la llibertat i a a aquesta lluita emancipadora. Som ció i de defensa del dret inalienable sa que serà sempre recordada en els Saudita, Qatar, els emirats del Golf i difondre el nostre posicionament so- conscients de la dificultat d’aquest de tot poble oprimit que és capaç de nostres cors vermells i negres. els sectors més integristes que estan lidari contra les matances a Síria i els fet, però això no ens apartarà del lluitar per la seva pròpia emancipa- Denunciem sense pal•liatius la bar- utilitzant els sentiments religiosos vents de guerra en l’Orient Mitjà que camí de la solidaritat i la fraternitat ció, sense caure en dogmatismes, bàrie del règim assassí de Basahr per a atiar la violència i els enfron- confluïxen a anar contra la revolució entre els pobles oprimits. manipulacions i tergiversacions in- al-Assad que reacciona amb absoluta taments i ampliar la seva influència i els seus protagonistes. Fem una crida a la nostra militàn- tencionades cap a un costat o altre, brutalitat davant el clam revolucio- en la zona com estan intentant fer a Creiem en una societat llibertària on cia, a la societat civil dels pobles de i, que amb aquesta actitud, obliden i nari. La feroç repressió del dictador i Tunísia, Egipte, Marroc,.. els pobles busquin els camins per l’estat espanyol, a les organitzacions permeten amb el seu silenci, la terri- el seu clan és responsable de la mort Remarquem el caràcter majoritària- a la seva emancipació i per tant la afins, a totes les gents de bé, a tots ble repressió soferta, fins a ara, pels de milers de persones, inclosos cen- ment pacífic de la revolució, una CGT, com organització sindicalista i totes que comparteixin aquestes veritables protagonistes, l’honrat i tenars de nens i nenes, desenes de revolució que afirma i expressa el i anarquista, ancorada en la penín- línies perquè donin suport qualse- valerós poble sirià. Expropiar Repsol. Raons i reptes per recuperar el control social de les corporacions energètiques malaltissa dependència a unes cor- nalitzat d’impunitat ambiental que rials o amb conflictes bèlics o retor- locals i renovables. És clar que per Marc Gavaldà, campanya d’Afectats per Repsol poracions privades, de capital des- allibera a les corporacions privades nar els territoris allà on la població això caldrà desballestar la corpo- localitzat, que només persegueixen de qualsevol responsabilitat civil no ha estat consultada o ha expressat ració, reduir la producció i acom- benefici a tota costa. En un context o penal. És més, a través dels seus el seu rebuig.El següent repte seria panyar el procés amb una transició L de crisi, per què no expropiar també discursos de Responsabilitat Social transformar una corporació trans- valenta cap a una societat despresa a recuperació argentina d’una a Repsol? Corporativa, han aconseguit portar nacional vertical i concentrada en del sobreconsum i les comoditats part de les accions d’YPF priva- titzades per Repsol a l’Estat Argentí Per començar, recordarem que Rep- les seves obligacions de respecte una sèrie de cooperatives energèti- del cotxe privat, basades en petroli fa una dècada, va esvalotar el govern sol era una empresa pública que fou cap al medi i les persones, al terreny ques amb control social, enfocades a barat d’origen desconegut. No serà espanyol i tot un exèrcit d’opinadors entregada a trossets als capitals bur- de la voluntarietat. Són (es fan les) l’autoabastiment d’energia de fonts fàcil, però valdrà públics, fins i tot, per inversemblant sàtils i que ara mateix la timonegen bones, perquè volen. que sembli, els portaveus dels sin- bancs amb forats financers (com la Ja ningú nega, ni el negacionista Az- dicats oficialistes UGT i Comissions Caixa, Cajamadrid, o Caixa Cata- nar, que ara en farà negoci amb ins- Obreres. Sorprenentment, ningú no lunya), barons de la totxana arrui- truments d’adaptació, que el canvi qüestionà quelcom tan palès, com és nats (Sacyr Vallehermoso) i hòl- climàtic provocat per la combustió la sobirania dels països als seus re- dings d’especuladors de Wall Street. de petroli empitjorarà les condicions cursos naturals. Tampoc les irregu- Amb 10 milions d euros nets de be- de vida del planeta. També s’ha pas- laritats comeses per Repsol durant nefici diari (4.150 milions d’euros sat d’ignorar el zènit mundial de una privatització l’any 1999, en un l’any 2010), podem assegurar que la producció de petroli (peak oil) a context generalitzat de corrupció i estem transferint part dels nostres ser reconegut ja com el gran pro- clientelisme polític. sous (electricitat, butà i benzina) per blema que enfrontarà l’economia Sobre l’unànim clam, bandere- enriquir a l’empresa més rica. els propers anys. Així doncs, sobre ta espanyola en mà, defensant els Caldria revisar els mecanismes un pis de crisi ecològica, energèti- “nostres interessos” i la seguretat d’externalització de costos socials ca, econòmica i climàtica, no és i ambientals de les inversions de prudent deixar l’energia en mans d’inversions espanyoles a ultramar, Repsol, per adonar-nos que ni la d’especuladors bursàtils que només no mereix més anàlisi que el que pu- companyia assumeix la reparació de cerquen beneficis curtplacistes. guem copsar cada dia a la pàgina 3 danys al llarg de totes les fases de Recuperar el control públic de Rep- dels diaris o als minuts lluminosos la cadena de producció, transport i sol seria una oportunitat per intro- que acompanyen els telenotícies: refinament de petroli, ni tampoc ho duir la justícia ambiental a la pro- Repsol patrocina l’ampli ventall fem els consumidors. Els passius ducció energètica. Aplicant criteris mediàtic i sofrim d’un periodisme ambientals són transferits per la cara ètics i no monetaris a l’empresa, submís, de molt baixa qualitat i pi- a les poblacions afectades per les seria el primer pas per aturar la de- tjor valentia. activitats petrolieres, a l’atmòsfera i vastació amazònica que genera Rep- Per altra banda, és una llàstima la el mar en forma d’emissions i ves- sol que afecta milions d’hectàrees mandra dels moviments socials a saments sistemàtics, o a les futures d’ecosistemes fràgils, reparar la afrontar un debat energètic pro- generacions: ja s’ho trobaran. salut dels afectats per llurs activitats fund sobre com alliberar-nos de la Es detecta un context institucio- nocives, retirar-se de països dictato- Juliol de 2012 19
- 21. SOCIAL Exigim la retirada de càrrecs per a El projecte d’Eurovegas aprofundeix en un model de creixement econòmic basat en l’especulació urbanística i les encausades de financera, principal causant de la crisi que patim la vaga general Roma BALA PERDUDA Vaga 29M: L’Andreu i no paga traïdors el Rubén en llibertat Toni Àlvarez Demanen 7 anys de presó per 3 detinguts del Clot. El CPT del Consell d’Europa estudiarà la deriva repressiva a Catalunya I ndra és, com reconeix a la seva pàgina web, “una companyia de referència en el sector de la defensa Grup de suport Andreu i Rubén, Grup de suport del fiances altíssimes de fins a 6000 eu- ros. Catalunya. Així ho van informar el 6 de juny en roda de premsa al Col•legi d’Esquadra. Pel que fa a l’expansió del sistema i la seguretat com a proveïdor de solu- Clot i Higinia Roig Han volgut un imposar-nos la por de Periodistes de Catalunya, el pro- penal, esmenta les reformes en curs cions globals integrades d’implantació amb registres a les nostres cases. fessor Iñaki Rivera i l’economista del Codi Penal i el reguitzell inaca- i gestió de sistemes crítics en temps Ens han convidat a córrer i desaparèi- Miren Etxezarreta. Rivera, confir- bable de detencions, que augmenten xer cada vegada que veiem a la po- mant que l’extens informe elaborat la criminalització de la protesta so- L real, actualment operatives a les For- ’11 de juny, el jutjat d’instrucció ces Armades i Forces de Seguretat i licia recordant al més de un centenar per l’Observatori del Sistema Penal cial i de la desobediència civil. De- 15 de Barcelona va decretar i els Drets Humans (OSPDH) de la tallant l’enduriment processal i penal Emergències. de ferits, molts d’ells greus, del 29 de llibertat sense fiança per al nostre Universitat de Barcelona ja ha estat contra la dissidència, certifica, entre Indra subministra sistemes basats en Març. company Rubén, empressonat per admès a tràmit al Comitè Europeu d’altres, l’ús preventiu de sancions tecnologia pròpia als ministeris de Però no han obtingut els resultats participar en la vaga general del per a la Prevenció de la Tortura del administratives per limitar el dret Defensa i Interior de diferents països desitjats. Seguim aquí, i no deixarem 29M, considerant que no hi havia Consell d’Europa (CPT). de reunió i de manifestació (250 des en els cinc continents i participa en els a cap companya sola. risc de fuga ni de reiteració delicti- L’informe, presentat el 5 de juny a de setembre de 2011), l’establiment principals consorcis i programes mul- Al barri del Clot de Barcelona, ens va, com sí que va considerar el jutjat Estrasburg davant el Cap de la Di- de checkpoints durant la cimera del tinacionals del sector. han arribat males noticies per als tres d’instrucció 31, el qual va decretar la visió del CPT Hugh Chetwynd, clou BCE i als accessos a diverses mani- Els sistemes projectats per Indra a companys detinguts al piquet del matí mida dels seus clients donen resposta presó preventiva als dos companys. demanant la intervenció directa de festacions, la instauració d’una web el dia de la vaga. La petició fiscal es als requisits operatius demandats sobre En Rubén va ser rebut per aplaudi- l’organisme europeu que vetlla per de delació confidencial o l’obsessió de 7 anys per a cadascun d’ells i a tot tipus de plataformes (Terra, Mar i ments d’un centenar de persones que la salvaguarda dels drets humans. La persecutòria amb el moviment estu- més a més se’ls demana una fiança Aire).” es van aplegar a les portes del CSA demanda té el suport i l’adhesió de diantil universitari. Finalment, el ma- comuna de 3900 euros en concepte de Una empresa que compta amb 40000 Can Vies per poder rebre’l. nombroses entitats com la Coordina- teix informe recull la deriva repressi- danys civils. treballadors a tot el món i que, com a El jutjat d’instrucció 5 va decretar dora Catalana per a la Prevenció de va al CIES de la Zona Franca, abans de No ens volen deixar respirar, però no- bona multinacional no li costa gens ni el 22 de juny, després de 24 dies de la Tortura, la FAVB, l’Observatori concloure que, de l’Estat social, s’està saltres agafem aire col•lectivament. mica seguir amb la mateixa política presó, la posada en llibertat d’Andreu DESC, l’Institut de Drets Humans passant a l’Estat penal més descarnat. Lluitarem per la seva absolució. Veïns laboral que la que aplica amb els ne- Curto, el jove tortosí que es trobava a de Catalunya (IDHC) o la Comissió Fruit d’aquesta anàlisi i davant la deriva i veïnes del barri explicaran com a gocis: dóna igual que sigui ètic si és la presó de Brians I per la seva parti- de Defensa del Col•legi d’Advocats. autoritària que es viu a Catalunya, es de- testimonis al judici, i on calgui que el productiu, motiu pel que el negoci de cipació a un piquet de la vaga general L’informe sol•licita l’obertura d’una mana, amb urgència, la intervenció del passat 29 de Març, el Sergi, L’Òscar la guerra els hi dona tants bons benefi- del 29 de març al barri de Sants de investigació profunda sobre els fets comitè. i el Javi estaven al carrer com tantes cis cada any, 181 milions l’any passat Barcelona. denunciats, l’establiment d’una vi- La presentació d’aquest informe va anar altres per que era un dia de vaga, per- al global de l’empresa. Durant l’últim mes s’havien fet nom- sita oficial a Catalunya i l’elaboració acompanyada d’un acte organitzat per què estem cansades de que ens trepit- El cas és que un grup de treballadors, broses mobilitzacions per a reclamar- de recomanacions per revertir aquest l’OSPDH i el Grup de Recerca sobre gin cada vegada més i que la reforma millor dit ex-treballadors, han co- ne la seva posada en llibertat, com escenari de regressió social i jurídica Exclusió i Control Socials (GRECS) laboral només n’era la punta del ice- mençat a explicar les tècniques i estra- una manifestació a Sants, una altra en matèria de drets i llibertats. que, sota el títol “Europa ho ha de saber”, berg. El piquet va passar pels carrers tègies que aplica aquesta companyia a Tortosa i una marxa al centre de aplegava diverses sensibilitats socials del barri animant a totes a unir-se i als treballadors que es vol treure de so- Barcelona, així com nombroses con- informant sobre els motius de la vaga. Europa ho ha de saber i sindicals a l’aula Magna del campus bre. No m’han semblat molt diferents centracions al llarg de tot el territori. No entenem perquè això hauria de UB Raval. Hi prenien part Laura Gómez als que aplica qualsevol companyia, de Curto abandonava el centre peniten- comportar 7 anys de presó si la raó no A l’informe, titulat “Criminalització (CGT) i Isma Benito (AEP) –dues de les més o menys pelatge, per defenestrar ciari mentre desenes de persones li fos criminalitzar a aquelles que llui- de la dissidència, expansió del siste- persones empresonades arran de la vaga assalariats. La diferència és que la per- donaven la benvinguda a les portes ten i sembrar la por a base de càstigs ma penal i situacions d’abús policial general del 29-M–, així com el grup de secució que es troba l’ex-treballador del recinte. exemplars. com a respostes davant la situació suport a Andreu i Ruben, els joves acti- és continua i no cedeix ni passat més Amb la posada en llibertat dels dos jo- de 10 anys, vaja que no poden treballar Recordem que els tres companys de crisi econòmica a Catalunya”, vistes santsencs empresonats també per ves ja no queda cap persona empreso- s’alerta dels nivells de resposta poli- la seva participació a la vaga. per una altre empresa del sector o que del Clot no son els únics que estan nada per la seva participació a piquets cial del govern tingui relació amb Indra. Una dada im- a l’espera de judici, convidem a no i manifestacions de la vaga general català davant la portant per si us havíeu plantejat treba- baixar la guàrdia i no oblidar a ningú. del 29M. En total, al llarg dels últims protesta social llar per aquesta multinacional. No més Per la nostra banda us animem a parti- 3 mesos, el Departament d’Interior ha contra la crisi important que el tipus d’encàrrecs que cipar activament de la solidaritat així efectuat 106 detencions relacionades i s’analitza el reben els treballadors que hi treballen. com a fer aportacions per a la fiança amb la vaga contra la reforma laboral. de 3900 euros al numero de compte període que Aquests ex-treballadors han fet un bloc Des del grup de suport ens felici- de la Caixa d’Enginyers 3025 0001 transcorre des on expliquen aquestes “males arts” tem perquè la solidaritat dóna els 11 1433467885 amb el concepte “ba- del 27 de maig com anomenen ells al comú terrorisme seus fruits i perquè juntes ho podem rri Clot”. de 2011 fins laboral, un bloc anomenat “Defenes- tot. Malgrat tot, no pararem fins que Anirem informant de les novetats avui. Entre trados por Indra y Cia” on no es sap si Cia és companyia o realment la CIA aconseguim l’absolució de totes les d’aquest cas, al temps que exigim d’altres aspec- ianqui, un bloc on parla de “revelarse” vaguistes: seguirem assenyalant als la retirada de càrrecs per a totes les tes, recorda la contra els acomiadaments i per una so- culpables de tanta repressió i tanta persones encausades de les vagues no identifica- cietat justa i el dret a un treball digne. injustícia! generals. ció d’agents I, al meu curt entendre, dir que Indra és Més info a http://llibertatrubenian- Més info a http://solidaritat29m.no- antidisturbis un treball digne és un excés verbal, no dreu.blogspot.com/ blogs.org/ dels Mossos ja retòric, sinó semàntic. Suposo que d’Esquadra, la les persones que han patit aquests els El fiscal demana 7 anys de presó El CPT del Consell d’Europa estu- utilització de beneficis empresarials de la compan- pels 3 detinguts del Clot a la vaga diarà la deriva repressiva impulsa- bales de goma yia pensaran quelcom semblant. Un general del 29M da per Felip Puig a Catalunya o l’augment de debat necessari el de l’industria arma- denúncies per mentista i els llocs de treball, amb sin- Tres mesos després de la vaga general Barcelona acullia el 6 de juny l’acte lesions i agres- dicats que continuen defensant que tot del 29M que va aturar Barcelona i tot ’Europa ho ha de saber’, a la UB Ra- sions policials el que genera treball és bo per la classe l’Estat, seguim rebent noticies dels val, un acte convocat per l’OSPDH durant mo- treballadora. qui ens volen aturar. i GRECS, que es va convertir en un bilitzacions: Així doncs, ull als que voleu treballar a Han provat d’empresonar-nos sense clam unitari contra la repressió un increment Indra, no només us haureu d’enfrontar proves com ho van fer amb el Javi, Felip Puig i els seus estirabots re- del 409% du- a la vostra consciència, també als seus el Dani, l’Isma, la Laura, el Rubén i pressius ja són a Europa. I, amb ell, rant 2011 res- nuls escrúpols laborals. Recordeu que l’Andreu. la política repressiva impulsada per pecte el cos Roma no paga traïdors... Han intentat arruïnar-nos a base de CiU des que va arribar al govern de de Mossos 20 Juliol de 2012
- 22. OPINIÓ-SOCIAL Maig calent, SALUT I ANARQUISMES Es insuficient necessiten anarquistes Ens han incrementat els Josep Cara Rincón (Berga) Llorenç Buades Castell preus dels combustibles www.bllibertari.org/pepcara i ja han anunciat noves pujades dels preus de la E n aquest article vull exposar allò que s’ha significat a Mallorca pel que fa a la lluita social després d’un llum, del transport pú- blic, dels medicaments, E l mes de desembre de l’any 2005 vaig fer la primera columna del de les matrícules de primer de maig de confluència uni- «Salut i anarquismes!». El Pau Ju- l’ensenyament univer- tària anticapitalista que va ser silen- vitllà va convèncer-me de fer una sitari i ben aviat ens ciat pels mitjans diaris de propaganda columna que parlés de qüestions so- anunciaran la pujada de i desinformació, en la seva versió de cials i d’anarquisme i, sobretot, des l’IVA tres punts, i no he premsa, ràdio i televisió, que en la vist reaccionar al movi- de l’anarquisme. La tria del nom seva totalitat són instruments al ser- ment veïnal ni tampoc de la columna el vaig fer perquè vei del capitalisme. altres moviments socials l’anarquisme no és una ideologia I allò que cal destacar al davant de en la mida de l’agressió, unilineal. De fet més que una ideo- tot és que l’acció regressiva del go- ni molt menys. logia rígida o tancada és una perma- vern central, i també de l’autonòmic Durant el mes de maig nent actitud crítica contra qualsevol presidit pel pepero J.R.Bauzà, no té el moviment principal forma de poder i d’explotació i una com a contrapunt la coordinació im- de resistència a Mallor- aposta real cap al propi control de prescindible de les lluites que puguin ca es desenvolupa en tots els aspectes que afecten la nos- fer front al temporal que es manifesta l’àmbit lingüístic i esde- tra vida. Anarquismes o «anarquis- en la pèrdua de drets a una vida digna vé en resposta a la xule- me sense adjectius» com va sortir de que arrosseguen la major part de les ria del president Bauzà la Xarxa Anarquista entre el 2007 i persones. que amb la seva guàrdia pretoriana el 2009 (intent de coordinació per l’anunci del tancament de l’hospital marginal i fins i tot la manca de sobre de l’adscripció sindical, in- Els agents socials que diuen repre- formada fins i tot per guàrdies civils de Caubet, que s’ajuntarà al tanca- convocatòria de vaga en el cas de sentar a la classe obrera mantenen provinents del País Valencià es dedi- surreccionalista, etc.). Jo defenso ment de l’Hospital de la Sang que té l’Ensenyament emparant-se en la encara aquest anarquisme i les for- la segregació en les lluites, que es li- ca a provocar de poble en poble en més de 500 anys d’història i que ara manca de poder de convocatòria o miten a lluites parcials i focalitzades les seves visites als comitès locals mes organitzatives que superen allò volen tancar per tal de beneficiar als en excuses d’acusació de convoca- que ens frena en l’acció. La unió de en els centres on es produeix el con- del PP. I com que els retalls són seus amics de la sanitat privada.. tòria centralista, manifesten l’atonia flicte, de manera que impideixen la per a les necessitats bàsiques, però l’anarquisme social i el vivencial. Vagi on vagi, Bauzà es troba amb la del moment que, servirà, com no, El Catalunya és una de les capçale- seva eficàcia i també la comprensió no per als professionals de la violèn- lluita popular que va més enllà de la als patrons per a consolidar el que pèr part de la classe treballadora de la cia contra el poble, allò que generen res més constants, de més qualitat llengua i es formula espontàniament ja han començat a fer i que conec de necessitat d’una resposta del conjunt aquestes visites són protestes que i, sobretot, de més abast que hi ha contra els retalls , amb concentra- ben aprop en persones properes: fei- davant problemes que ens afecten a tenen per fil conductor la resposta dins l’anarcosindicalisme d’aquest cions de 250 persones a Inca, 350 nes sense cotitzar a 3 euros l’hora en tots i totes. contra el nacionalisme espanyol que país. Valia la pena aprofitar l’eina a Sa Pobla, 200 a Santa Margalida, panaderies-pastisseries franquicia- El 15 M a Mallorca s’ha celebrat una vegada més i de la mà del pre- per difondre l’ideal anàrquic dins un 300 a Pollença, 400 a Artà, 400 a des; jornals de 20 euros diaris sen- d’aniversari perquè calia fer-ho, amb sident Bauzà i de Bartolomé Bosch, sindicat tant divers com és la CGT, i Bunyola i a Manacor. I és que aques- se cotitzar en la contabilitat d’una una mobilització molt menor i amb conseller de cultura vol reprendre el més enllà. Per això vaig acceptar la ta protesta es basteix fonamental- empresa de restauració; períodes de les mateixes carències de proposició combat del franquista Mateo Torres proposta, a més ja feia un temps que ment a la part forana, on es constata prova de dos mesos sense cotitzar alternativa en un temps que només Bestard contra la llengua. Aquest hi col•laborava. He fet prop d’una la recuperació de l’esperit secular de a 850 euros el mes en una empre- admet, o reformes regressives que va ser un militar carregat d’auto-odi setantena de columnes. revolta que els cronistes oficials in- sa d’alimentació… Això és el que possibilitin una acumulació gegan- com els que ara el succeixen en la Durant molts anys la CNT (totes tenten esborrar de la nostra història. s’estèn pertot arreu amb el consen- tina de capital a favor dels rics per legislació contra la llengua catalana elles) ha estat el pal de paller de Altres protestes s’han desenvolupat timent dels propis treballadors i tre- tal de sortir de la crisi, o una sortida i en la construcció d’un appartheid l’anarquisme en aquest país. Ja fa en relació als desnonaments , al “no balladores afectats, que quan acaben anticapitalista a la mateixa. No hi ha lingüístic que vol segregar als alum- molt de temps que no és així. Ben volem pagar” el peatge del túnel de la jornada prefereixen evadir-se del nes a l’escola. El PP ha esdevingut mirat ja està bé. Ja que l’eina havia espai per a socialdemocràcies; no hi Sóller, enfront dels preferents a la seu món real. I de la mateixa manera partit de la porra i s’ha fet evident acabat sent una fi en si mateixa i, ha espai per a reformes positives en CAM i Bankia. També a la Sanitat que l’emancipació dels treballadors en actuacions repressives a tots els Pública i Ensenyament , però de ma- ara no és útil per a qualsevol cosa. una crisi sistèmica com la que patim. ha de ser cosa dels mateixos, la per- pobles que han culminat recentment nera insuficient. manència en l’esclavatge és també Les anarcosindicals li van petites a Però el pitjor és que la consciència amb detencions d’independentistes La lluita sindical de conjunt , des- fruit de les seves decisions. Així que l’anarquisme. El món del treball ja d’aquesta situació per part dels que de Bunyola, poble afectat per prés de la vaga, ocupa un lloc del nostre pa en farem sopes. no és l’eix central per fer la revo- pagam la crisi és ínfima. lució, a les anarcosindicals (totes) sovint els sobra estructura i els falta CGT s’oposa a que es perllongui la vida de la sang, a la CGT li sobren lluites de poder. Massa adjectius buits. S’han d’assumir més riscos i enderro- central nuclear de Garoña fins al 2019 car chiringuitos que no van enlloc. Si l’eina no és útil cal buscar-ne o fer-ne una altra, però no deixar de Secretariat Permanent clear per l’any 2013. central. Amb l’actual parc d’energies renova- lluitar. Els anarquismes no són gens Comitè Confederal CGT El passat 21 de maig de 2012, la Així mateix CGT qualifica de te- bles i l’entrada en funcionament de caducs, segueixen sent molt vigents Confederació General del Treball merària la celeritat amb la qual la les últimes centrals tèrmiques de cicle i estan carregats de futur, els vells va presentar al ministre Soria les decisió ha estat adoptada pel minis- combinat existeix un excés d’oferta i els nous, però cal fer-los servir. E l govern del PP ha fet marxa enrere al tancament de Garoña. El Ministeri d’Indústria ha revocat al•legacions en contra del procedi- ment que permetia ampliar la vida de la central nuclear per entendre que tre Soria, doncs no ha comptat amb el temps suficient per a realitzar amb rigor les anàlisis i valoracions perti- elèctrica, pel que prorrogar Garoña no ve sinó a empitjorar l’eficiència del sistema elèctric, impedint que L’anarquia no és una etiqueta és una pràctica constant. Cal doncs un compromís diari basat en el senti- l’ordre per la qual s’acordava el tan- atemptava contra el principi de segu- nents dintre del propi procediment una demanda molt inferior s’acobli ment de ràbia que impulsa el desig cament de la central nuclear de Santa retat jurídica, al contrariar una ordre administratiu. a l’oferta i evitant l’entrada de les de justícia social contra aquest sis- María de Garoña per al 6 de juliol de del propi Ministeri i ratificada per la No pot desprendre’s que en la revoca- energies renovables amb menors ris- tema social tant i tant merdos en el 2013. La nova ordre publicada en el Sala del Contenciós Administratiu de ció del tancament previst per al 2013 cos per a les persones i el medi am- qual vivim. BOE estableix que abans del pròxim l’Audiència Nacional en la qual CGT subsisteixi cap interès públic més en- bient, que ara es veuen obligades a Aquest és el meu darrer «Salut i 6 de setembre el titular de la nuclear, va ser part. llà que el benefici dels propietaris de parar la seva producció en les franges anarquismes!”, tot i que seguiré fent Endesa i Iberdrola, podrà sol•licitar CGT entén que la decisió del govern la planta, doncs és el seu tancament el horàries que funciona Garoña. col•laboracions. Gràcies per deixar- del Ministeri d’Indústria una renova- del PP ve a anul•lar un acte favorable que permetrà un millor compliment CGT seguirà insistint per tots els me escriure, gràcies a les persones ció de l’autorització d’explotació per per al sindicat, que no és altre que el dels principis de la política energèti- mitjans jurídics i socials perquè la que m’heu llegit. Llarga vida al Ca- un període no superior a sis anys, fins cessament en l’explotació de la cen- ca, una major creació d’ocupació, central nuclear de Santa María de talunya. al 2019. tral de Garoña, així com per a altres una major seguretat en els ciutadans Garoña es tanqui per ser una tecno- Davant d’això, la CGT recorrerà col•lectius socials i ecologistes, i els i el medi ambient i una menor depen- logia obsoleta, malament mantinguda Salut i anarquia! l’Ordre Ministerial per la qual es re- milers de ciutadans i ciutadanes que dència d’altres països per la menor i tan perillosa com la seva malmesa voca el cessament definitiu de la Nu- porten reclamant el tancament de la importació d’urani. germana bessona Fukushima Daichi. Juliol de 2012 21
- 23. OPINIÓ-SOCIAL Valoració de l’entrada en vigor de la Llei d’Empleades de la Llar total), Extremadura (92,7%), Can- venia a modificar l’establert en 1985. Secretaria d’Acció Social CGT-Balears tàbria (91,7%), País Basc (89,4%), Aquestes dades ens donen una idea Canàries (88,6%) i Castella-la de la importància del sector econò- Manxa (87%). mic que significa l’ocupació domès- E Amb dades mitjana del mes de tica a Espanya. l compte enrere per regularitzar a maig, les comunitats autònomes Des de la Plataforma d’Associacions les treballadores de la llar ha fi- que concentren una major proporció d’Empleades de la Llar a nivell es- nalitzat, a partir del dia 1 de juliol de d’aquestes treballadores en risc de tatal es veu com a positiva la norma 2012, ha entrat en vigor la normativa quedar excloses de la protecció so- quant a: que obliga a donar d’alta en la Segu- cial a partir de l’1 de juliol són Galí- - L’obligació de donar d’alta des de retat Social, sigui el que sigui el tipus cia (28,4%), Pais Valencià (26,7%), la primera hora, a càrrec dels ocupa- de labor que desenvolupin en l’àmbit Múrcia (24,7%), ) Astúries (21,7%) dors, ja es treballi per a un sol habi- domèstic, a totes les treballadores i Catalunya (22,3%). Segons dades tatge o per més d’una. que realitzin tasques d’empleades de la llar. A partir d’ara, hauran de tenir publicades en alguns mitjans de co- - L’obligació de fer contracte escrit “exactament les mateixes condicions municació a Catalunya s’ha publicat detallant el nombre d’hores setma- que qualsevol altre treballador” i en- la desafiliació de la Seguretat Social nals, la retribució de les hores de trar a formar part del Règim General de 1.545 treballadores empleades de presència, l’obligació de pernocta i del Sistema de la Seguretat Social. la Llar. la seva retribució. En una anàlisi d’urgència, veiem que A Balears no hi ha encara informa- - La baixa es pagarà des del 4t dia, hi ha informacions que hem recollit ció, la qual cosa si podem dir és que sent a càrrec de la Seguretat Social guladora sigui la que hi havia fins Valoració des de la segons l’Associació d’Empleades de des del 9è, els dies anteriors els paga ara, la mínima del RG. des de diferents comunitats autòno- la Llar de les Illes Balears s’estan la part ocupadora. d) No apareixen encara criteris per CGT mes. A la província de Màlaga es calcula produint bastants acomiadaments Però reconeixent que això no és su- limitar els temps de presència, ni la millora dels descansos, el control Per al nostre sindicat aquesta Llei és que una mica més de 9.000 dones sobretot en empleades amb molts ficient, té encara molts elements de efectiu de les agències… el que de- “paper mullat” ja que la seva apli- treballen com a empleades de la anys d’antiguitat. desigualtat amb el règim laboral i de manava la OIT cació gradual la deixa en mans dels llar i encara que ja s’han complert De tot l’anterior es desprèn que al dia seguretat social de la resta de treba- e) No hi ha reforma de la Llei governs de torn. sis mesos de l’engegada de la nova d’avui si el que pretenia era fer aflo- lladors i treballadores. a) Per començar, la reforma era ne- d’Estrangeria, que condueixi a fer A més una de les reivindicacions normativa, el 50% d’aquestes treba- rar el treball submergit (l’Institut Na- cional d’Estadística, diu que a Espan- cessària des de fa molts anys però coincidir treball realment prestat i del nostre sindicat ha estat i segueix lladores encara no ha regularitzat la ya hi ha 700.000 empleades de llar) s’implanta gradualment, fins a l’any drets: és a dir, permís de residència sent l’ENTRADA PLENA EN EL seva situació laboral. aquesta norma no ha fet sortir tota 2019. i treball i alta en la Seguretat Social RÈGIM GENERAL, amb els MA- A Aragó tan sols 3.401 persones han l’ocupació oculta que s’esperava. b) Fins a 2019 les bases de cotització des del principi. TEIXOS drets als quals accedeixen regularitzat la seva situació des de gener, 50 %. Es calcula que unes Amb aquesta mesura, el Govern del per hora no seran les del Règim Ge- f) Aquests canvis han de venir acom- la resta de persones treballadores. 10.000 treballen al marge de la llei PSOE pretenia aclarir els comptes de neral, la qual cosa apareix en la web panyats també de control de la Ins- Que es contempli en la legislació en la comunitat aragonesa (hi ha més l’economia submergida que segons del Ministeri, sinó molt menors. Par- pecció de Treball, perquè la cotitza- ELS RISCOS LABORALS. de 15.000 en el submergit a Aragó). dades de 2011, suposava el 17% len de 19,84 € mes per 20 hores de ció a la Seguretat Social va a baixar Que s’articulin MECANISMES DE Les comunitats autònomes en les del Producte Interior Brut espanyol treball. En el RG la base mínima és molt en els casos de treball a temps CONTROL per a les contractacions quals s’està registrant una major i d’aquesta manera treure a flota- 4,51 € l’hora, que suposaria cotitzar parcial, amb el que pot produir-se que es realitzin PER EMPRESES proporció de treballadores ja inte- ció a una bona part dels 4.000.000 (al tipus de llar, 22%) 84,93 € al mes. contractació per 40 o més hores que DE TREBALL TEMPORAL. grades o amb compromís automàtic d’espanyols que podrien estar «tre- c)L’anterior no té problema sempre apareix com a menor, per evitar el Que tinguin DRET A PRESTA- de fer-ho són Navarra (93,9% del ballant en negre». El nou marc legal que per a les prestacions la base re- pagament de la quota íntegra. CIONS DE DESOCUPACIÓ. A judici per una acció al CIE de Barcelona calia. El cas ha estat instruït durant de vídeovigilància. La protesta es després de ser emmanillades, van ser te als drets humans. Molta gent dor- Jesús Rodríguez - Setmanari Directa sis anys pel jutjat d’instrucció 17 de va fer en el marc de la Segona Ca- traslladades una a una a la comissaria mia directament sobre les rajoles, les Barcelona, i ara, la defensa es plan- ravana Europea per a la Llibertat de de La Verneda, on les van obligar a reixes de la claveguera eren al pas- teja la presentació d’un recurs per a Moviment, que durant aquells dies va romandre en el pati de l’edifici du- sadís de les cel•les, no hi havia cap impugnar tot el procediment, que ha recórrer diverses ciutats de l’Estat es- rant hores, primer d’empeus i després mecanisme de ventilació, havien de La Delegació del Govern porta a estat ple d’irregularitats. Altres 11 panyol. Tot plegat es va efectuar sen- agenollades. suplicar per a poder anar al lavabo i judici 47 activistes per una acció al CIE de la Zona Franca de l’any persones, que en un principi havien se provocar cap destrossa, mitjançant l’aire es feia irrespirable i asfixiant; en 2006 estat detingudes i processades, fi- clau anglesa i tornavís. Després, van Les ’fètides’ cel•les conclusió, el dia a dia d’aquesta mena nalment no seran jutjades, però han anar deixant el material desmuntat a de centres. Després de ser traslladades la planta baixa de l’edifici. De cop i del CIE Verneda a l’antic edifici dels jutjats del passeig El jutjat penal 6 de Barcelona es- estat citades com a testimonis. Entre aquestes hi havia quatre periodistes volta, però, un comandament de la de Lluis Companys van ser posades calfa motors per a un macrojudici La Delegació del Govern espan- –TVE, Telecinco i La Directa (qui Unitat d’Intervenció Policial de Bar- en llibertat amb càrrecs, pendents contra 47 persones que van partici- yol a Catalunya va voler castigar- escriu aquest article)– i dos advocats. celona (antiavalots de la policia es- d’un judici que ara es vol desenterrar par d’una protesta contra el Centre les, tancant-les durant 72 hores (el panyola) va fer acte de presència als de les catacumbes arxivístiques de d’Internament d’Estrangers de la màxim que permet la llei) als cala- l’actual Ciutat de la Justícia. Zona Franca el 24 de juny de 2006, Un llarg matí de terrenys del CIE, i visiblement exaltat bossos del que fins ales- quan l’edifici encara estava en cons- va ordenar la detenció de tota la gent trucció. La magistrada Maria Gra- Sant Joan i 72h als que es trobava al solar on es feien les hores havia funcionat com a centre d’internament ziella Moreno ha reservat la sala de calabossos obres o a les seves immediacions. d’estrangers, al bell mig vistes 221 de la Ciutat de la Justícia A partir d’aquí va començar una veri- del barri de la Verneda de del 22 al 29 d’octubre d’enguany, per L’acció es va realitzar el matí del dia table cacera del manifestant. Els po- Barcelona. La seva de- a celebrar-hi totes les sessions de la de Sant Joan de l’any 2006, quan des- licies van perseguir les activistes, les tenció, però, va tenir un vista oral. enes d’activistes contràries als cen- van insultar, agredir i humiliar amb aspecte positiu, van poder Les persones acusades seuran a la tres d’internament d’estrangers i a la tota mena de vexacions. Durant més constatar en pròpia pell banqueta per torns, ja que el jutjat no Llei d’Estrangeria van accedir a les d’una hora, totes elles, van ser obli- que les instal•lacions eren ha pogut trobar una sala prou gran obres del nou CIE de la Zona Franca gades a romandre de cara a la paret brutes, fredes i amb un per a totes elles, les seves advocades i van procedir a fer un desmuntatge a ple sol, mentre els policies les col- tracte molt allunyat dels i la resta de personal del jutjat i la fis- simbòlic de reixes, portes i càmeres pejaven i escopien. Posteriorment, patrons mínims de respec- 22 Juliol de 2012
- 24. OPINIÓ-SOCIAL Aturem Eurovegas Salvem el Delta del Llobregat tots els EUA. Plataforma Aturem - El model de mega-casinos porta lumínica. No és possible desenvolu- Eurovegas par aquest projecte sense vulnerar la http://aturemeurovegas. associat inevitablement greus efec- tes secundaris, com l’augment de la legislació europea. wordpress.com/ - A l’aqüífer situat sota el Delta del corrupció, les màfies, les drogues, la prostitució i les ludopaties. Recone- Llobregat s’emmagatzema un volum guts experts en la matèria (com Ro- d’aigua equivalent al pantà de Sau, D avant els rumors i informacions periodístiques sobre el pro- jecte anomenat “Eurovegas” que el berto Saviano) han alertat que Euro- vegas suposarà un fort pol d’atracció constituint una de les reserves d’aigua més importants de Catalunya, que evita durant les sequeres recurrents per a la màfia internacional. Govern de la Generalitat estaria ne- - És poc creïble que Eurovegas pugui del nostre país les restriccions a Bar- gociant amb el multimilionari nord- aportar els 260.000 llocs de treball celona i a la seva àrea metropolitana. americà Sheldon Adelson (Las Vegas que es prometen. Segons l’informe Amb el canvi climàtic cada cop més Sands Co.), consistent a construir un anual de Las Vegas Sands Co. (An- accentuat, resulta irresponsable pen- macro-complex de joc i oci, a l’àrea nual Report 2010)1, els quatre mega- sar en construir un complex que seria metropolitana de Barcelona, molt complexos que té actualment la com- un immens consumidor d’aigua dolça probablement a la zona agrícola del panyia al món, donen feina només a (camps de golf, hotels,…) i afectaria Delta del Llobregat, 36.000 persones. De fet, tot el sector la recàrrega de l’aqüífer. Manifestem la nostra oposició a del turisme (hostaleria i restauració) - Aquest tipus d’instal•lacions són l’esmentat projecte per les següents a Catalunya ocupa a un màxim de enormes consumidores d’energia. raons: 350.000 persones en els aproxima- Augmentar el consum elèctric ens - El projecte Eurovegas aprofundeix dament 500.000 llits hotelers. Les xi- allunya de la necessària apagada de en un model de creixement econòmic fres que es prometen per Eurovegas les centrals nuclears, i ens torna més basat en l’especulació urbanística i són, senzillament, impossibles. És la- dependents del petroli, fomentant de financera. El projecte podria repre- mentable com s’està utilitzant la des- manera irresponsable el canvi cli- sentar una de les majors inversions esperació de la població a l’atur per a màtic. de la història de Catalunya en aquest justificar socialment aquest projecte. - No ens podem permetre perdre el sentint, portant-nos a perpetuar un - La ubicació d’Eurovegas al Delta Parc Agrari, una de les terres més fè- model que es troba entre les causes del Llobregat vulneraria la planifi- rtils de la Mediterrània al costat ma- principals de la crisi econòmica que cació urbanística i territorial que s’hi teix de Barcelona. És imprescindible pateix el nostre país. ha desenvolupat els darrers trenta per a garantir la seguretat alimen- - Al contrari del que ens volen fer anys. El Baix Llobregat ha contribuït tària de la població i no empitjorar creure des del Govern de la Genera- al desenvolupament de Catalunya, la dependència de les importacions litat, el negoci principal d’Eurovegas aportant el seu territori per ubicar les d’aliments de l’exterior per al con- serà el joc, i no altres sectors com el majors infraestructures de tot el país, sum quotidià. de les convencions. Segons l’informe - El secretisme amb el que el Govern al servei dels interessos d’una gran de desenvolupament insostenible, i en canvi pateix els índexs d’atur anual de Las Vegas Sands (Annual de Catalunya negocia amb l’empresa empresa multinacional. Les exemp- absolutament oposat a un model més elevats i els últims en renda fa- Report 2010)1, el 75% dels ingres- responsable del projecte suposa una cions d’impostos i de contribució a la socioeconòmic que contempli dos miliar. sos de l’empresa provenen del joc als actitud indigne d’un govern demo- Seguretat Social que planteja el pro- aspectes irrenunciables: satisfer les - La construcció d’Eurovegas causa- casinos, mentre que els ingressos en ria greus impactes ambientals sobre cràtic. S’està fent d’esquenes al terri- motor són un insult per als milers de necessitats socials de treball, serveis hotels, convencions i altres no arri- tots els espais naturals conservats en tori i sense donar informació veraç i petits empresaris i emprenedors que públics i benestar, alhora que es con- ben al 25%. virtut dels seus valors naturals excep- contrastada a la ciutadania, ni als i les cada dia lluiten per tirar endavant uns serva el territori per a les generacions - El negoci del joc i el model d’oci cionals, i que estan protegits segons representants dels possibles ajunta- negocis que aporten, convé no obli- futures. Apostem per desterrar la cul- que comporta tant sols genera bene- la legislació catalana i europea vi- ments afectats. dar-ho, la majoria de llocs de treball tura de l’economia especulativa i per ficis a la multinacional implicada, gent. El projecte produiria una gran - Satisfer les exigències de modifica- del país. fomentar la de l’economia economia sense aportar beneficis reals als terri- afectació en espècies en risc de flora cions legals a mida, en una mena de Nosaltres, les entitats i persones que productiva i ecologicament sosteni- toris propers ni a les seves empreses. i fauna, especialment ocells, i sobre subhasta a la baixa de deures legals, donem suport a la Plataforma Aturem ble que és l’única que serà viable so- L’Estat de Nevada, on es troba Las ecosistemes de protecció prioritària, seria una intolerable submissió de Eurovegas, considerem que la im- cial i ambientalment a llarg termini. Vegas, és el primer en taxes d’atur i ja fos per afectació directa i/o per l’Estat de Dret, en un comportament plantació del macrocomplex anome- Per tot això diem: Eurovegas, ni aquí el tercer en criminalitat violenta de contaminació atmosfèrica, acústica o propi d’una “república bananera” nat Eurovegas representa un model ni enlloc! Campanya per l’Apostasia promoguda per Ateus de Catalunya no son conscients que tenen una ten- ció i tramesa, i rebreu a mes un carnet tel: 696.505.636 Local social: carrer Daoiz i Velarde, Ateus de Catalunya dència escorada a favor de l’església d’apòstata on desprès de firmar que- Apartat de Correus núm. 13.112, num. 30 de Barcelona, dijous 19 a o si en son conscients ho fan con- da clar que no voleu cerimònies re- 08080 Barcelona 20.30 h. vençuts que s’estan guanyant el cel ligioses en cas D es de fa anys a la nostra socie- tat moltes persones intenten, infructuosament, que els sigui reco- a l’obeir al seu deu i no a les lleis humanes. Nosaltres conscients de la demanda de defunció. O podeu im- primir a casa negut el seu desig d’abandonar la fe social del reconeixement del dret a gratuïtament catòlica en la que van ésser inclosos, l’apostasia i compromesos amb la el certificat. sense el seu consentiment, es a dir llibertat de consciència, hem decidit Les dades apostatar, i a que els sigui reconegut proposar als ciutadans i ciutadanes personals que per l’església. de Catalunya que, desprès de pren- ens trameteu Malauradament els diferents bisbats dre una decisió meditada sobre el seu seran exclu- han posat totes les través possibles abandó de la fe, puguin disposar d’un sivament uti- per evitar el que es un dret humà fo- document que acrediti aquest extrem litzades per namental: la llibertat de consciència. amb independència de la mala volun- aquesta cam- Els intents d’implicar la classe polí- tat de l’església i dels polítics, avalats panya i en cap tica en la defensa de la llibertat dels per una justícia que no respon a les cas transferi- ciutadans i ciutadanes han xocat amb necessitats d’una societat aconfessio- des a tercers un blocatge casi total, l’església es nal i laica, que no vol fer-los el reco- sense el vostre serveix dels seus acòlits dins molts neixement formal ni documentat de consentiment. partits polítics per desviar el tema cap la “defecció formal” de la fe. Més informa- a una via morta. Si així ho voleu ompliu el formulari ció: La justícia, trufada de fonamentalis- a: http://www.ateus.org/apostasia http://ateus. tes religiosos, no ha estat capaç de Podeu demanar que imprimim nosal- org defensar els ciutadans de tant abús i tres el certificat i el trametem per co- email: info@ injustícia, segurament molts jutges rreu, pagant 5 € per costos de produc- ateus.org Juliol de 2012 23
- 25. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell La major estafa mai explicada: L’Estat espanyol dedicarà a pagar interessos 28.848 milions, més que la retallada en els Pressupostos Kaos en la Red. milions, mentre que la gestió i adminis- Laboral i Economia tració de la Seguretat Social experimenta una rebaixa del 62,7% i se situa en 2.901 milions. E Seguretat ciutadana i institucions peni- l pagament per interessos del deute tenciàries mantenen gairebé la despesa augmentarà de nou el 2012 fins a (-0,6%), que se situa en 8.354,9 milions, arribar als 28.848 milions d’euros, més mentre que la política exterior experi- que la quantitat a retallar en aquests menta la major retallada d’aquest capítol, pressupostos, el més brutals de la his- d’un 38,9%, xifrant-se en 1.680,1 milions. tòria. La tisora de l’Executiu s’ha encebat La Investigació i el Desenvolupament amb l’Educació, la Cultura i la Sanitat. perden un 25,6%. D’altra banda, el pres- Mai abans es va conèixer una estafa de supost per a canvi climàtic es redueix a semblant magnituds. Ja se sabia, però la meitat, de manera que la despesa en no per això ha de deixar de sorprendre’ns actuacions per a la prevenció de la con- i indignar-nos. El PP va presentar oficial- taminació i el canvi climàtic ascendeix ment els pressupostos de l’estat, i va aquest any a 58.800 milions d’euros, en- sortir a la llum una cosa que reflecteix front dels 101.513 milions del 2011. a la perfecció l’essència del capitalis- Altres partides mediambientals també me: l’estat ha de pagar per a satisfer i es veuen afectades per les retallades engreixar el negoci dels bancs i altres de l’Executiu de Rajoy. Així, Meteorolo- especuladors financers, més diners que gia passa de 122.796 milions a 87.325; els que s’ha vist “obligat” a retallar en les Qualitat d’aigua de 295.340 a 220.570 diverses partides pressupostàries. milions; Protecció i millora del medi am- Això és, que tot el sacrifici que hauran bient de 30.206 a 18.831; i Protecció i d’assumir els ciutadans, veient com els millora del mitjà natural de 225.674 a seus drets més elementals són retallats, 190.641. El pressupost total de ministeri com l’educació, la sanitat, la cultura, la d’instruments com el FROB o el fons de A més, la partida de beques rebrà 166 redueix en un 45%. d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient investigació, la ciència, l’esport, els sub- pagament a proveïdors. milions menys que l’any passat, encara Quant a serveis públics bàsics, el pressu- s’ha vist reduït en un 31,2% en relació a sidis d’atur, l’ajuda al desenvolupament, En el cas de l’Administració Central, que el Govern va assegurar que no es post destinat a polítiques de Justícia se l’exercici anterior. la lluita contra el canvi climàtic i tot quant aquesta ràtio passarà del 52,1% al 60% veurien afectades pels ajustaments en situa en 1.612,6 milions, un 5,9% menys, Així que, per si algú tenia algun dubte a vostè se li ocorri (menys la “festa” dels del PIB. Per a quadrar els seus compte, els ministeris. Una altra mentida més, i mentre que Defensa experimenta una en relació a on anava a parar els diners toros i els cossos i forces de seguretat i poder complir així, tal com obliga la van... retallada major, del 8,8%, fins a 6.261,3 dels ajustaments, ja li ha hagut de quedar de l’estat), anirà destinat íntegrament a Constitució des de l’any passat, amb el La Cultura, per la seva banda rebrà milions. La tisora també s’aplica al fo- resolta: aquest quedarà en lloc segur en engreixar els comptes de resultats de les pagament del deute als voltors creditors, aquest any 937,40 milions d’euros, di- ment de l’ocupació, que cau un 21,3%, a el compte de resultats dels grans bancs entitats financeres -estatals i internacio- el Govern ha retallat un 4,3% la despesa ners en el qual s’inclou una partida de la despesa en atur, que es redueix en un i fons d’inversió internacionals, en el que nals-, unes entitats financeres que, per social fins a deixar-la en 175.382,7 mi- 177,46 milions per a programes de fo- 5,5%, i als serveis socials i la promoció és, sens dubte cap, la major estafa mai a més inri, prèviament han necessitat, lions d’euros, el 56,2% del total de des- ment i suport a activitats esportives. Amb social, que cauen en un 15,7%. coneguda, el major saqueig als diners en la majoria de casos, ser rescatades pesa. Les partides més afectades en els això, la partida a Cultura és de prop de La despesa en seguretat, en canvi, tot públics del que es té record fins a la data, de la ruïna per aquests mateixos estats nous Pressupostos Generals de l’Estat 760 milions. Per partides, destaca la re- just cau un 0,6%. De fet, el Ministeri i que, probablement, mai podrà tornar a que ara els deuen tants diners, i que són les relatives a Educació, del 21,9%; ducció a la cinematografia, que rebrà 71 d’Interior, és qui serà l’encarregat de ser superat, una vegada s’acabi aquest tants diners els faran guanyar a força del Cultura, un 15,1%; i Sanitat, un 6,8%. milions enfront dels 106 de 2011. Això sí, fer complir la llei i l’ordre en els carrers, malson capitalista/neoliberal, al llarg de pagament dels interessos del deute. Una En total, l’Educació sofreix una retallada per a la promoció i defensa de la “festa” això és, de reprimir tot allò que es mo- tota la història. cosa de bojos. fins als 2.220 milions d’euros, gairebé un dels toros, hi haurà més diners que mai, gui en oposició a aquestes increïbles i És, ni més ni menys, que el robatori En concret, el pagament per interessos 22% menys que el 2011. Per programes, segons va anunciar el Ministre Wert. al•lucinants coses que estem vivint, purs permès i institucionalitzat de la riquesa del deute augmentarà de nou el 2012 descendeix un 36,5% el d’educació in- Respecte a la Sanitat, l’Executiu desti- atracaments a mà armada d’estafadors mundial, per a posar en mans d’uns pocs fins a arribar als 28.848 milions d’euros, fantil i primària, que se situa en 167,13 narà un total de 3.974,62 milions d’euros sense escrúpols. És el Ministeri, d’entre milers el que pertany a milers de milions l’equivalent a un 2,7% del PIB, una milions d’euros; el de secundària, FP i a aquesta política, el que suposa 288,96 els convencionals, que menys sofrirà les de persones, i que en cada país tindrà les quantitat superior a la retallada total dels escoles oficials d’idiomes, que se situa milions menys que en l’exercici anterior. retallades, no vagi a ser que la situació seves pròpies i terribles conseqüències Pressupostos Generals de l’Estat per a en 175,79 milions, el que implica una Aquesta retallada afectarà sobretot a les se’ls escapi de les mateixes mans amb en forma de tragèdies socials i drames 2012, xifrada en 27.300 milions d’euros. rebaixa del 28,8%; i els ensenyaments polítiques de salut i ordenació professio- les quals ens estan robant d’una manera humans. Això és, no obstant això, el que El deute públic augmentarà el 2012 del universitaris arriben als 149,66 milions nal, la partida que més redueix el seu descarada, despietada i salvatge. sempre ha estat, i sempre serà el capita- 68,5% al 79,8% del PIB per les noves d’euros, amb una reducció del 62,5%. pressupost amb un 75% menys, segui- L’accés a l’habitatge i el foment de lisme, solament que ara ja d’una manera necessitats financeres i el refinançament Per contra, l’educació compensatòria es da de la destinada a polítiques de salut l’edificació sofreix una retallada del absolutament bestial, sense cap tipus de de venciments, així com per l’impacte multiplica fins als 169,79 milions d’euros. pública, sanitat exterior i qualitat, que es 31,7% i passa de 1.200 milions a 820 mirament ni contemplació. La crisi europea Albert Recio, economista part perquè el disseny institucional de matisme neoliberal com, especialment, Evitar la redistribució a evitar que una actuació irresponsable la Unió Europea ha agreujat la situació l’estructura de poder real dintre de la d’aquesta perifèria europea posés en pe- i al mateix temps aquest agreujament pròpia Unió. Encara que l’imperialisme Des d’aquest punt de vista l’absència rill el model alemany. està afectant a aquestes mateixes ins- clàssic és en part cosa del passat –en- de fiscalitat comuna i d’un disseny ins- Una mostra d’aquesta construcció eu- L ’actual crisi econòmica no és europea. Es tracta d’una crisi global generada per l’acumulació de tensions que ha titucions. Els principals problemes de la ‘construc- ció europea’ es troben en tres espais: cara que segueixen persistint les gue- rres i l’ocupació de territoris que es con- titucional basat a imposar l’estabilitat de preus per sobre de tot traduïa bas- tant bé la visió dominant entre les elits ropea asimètrica es va poder constatar quan Alemanya i França van tenir proble- mes per a complir les normes que elles sideren estratègics per a les potències generat el model neoliberal: financia- l’absència d’una veritable política fiscal de la potència hegemònica europea mateixes havien promogut i van forçar a dominants, com mostren les diverses rització, augment de les desigualtats comunitària, l’absència d’un projec- –Alemanya– ja que evitava una pos- la resta que acceptessin sense queixar- te econòmic inclusiu i el disseny d’un guerres d’Orient Mig– és evident que se el seu incompliment. Una caracterís- econòmiques, polarització entre espais sible redistribució de recursos cap als geogràfics, crisi ambiental, privatització banc central destinat a controlar la in- segueixen persistint potències interna- països més pobres –una cosa que tica de qualsevol sistema de poder és de la gestió pública, etc. Però el seu flació. cionals que tracten d’imposar els seus per altra banda hagués estat difícil de que les normes que regeixen per a cada desenvolupament ha acabat generant És un disseny inadequat, en el nai- interessos i les seves visions del món ‘vendre’ al seu propi electorat– i els membre no ho fan, o no de la mateixa un problema específic europeu. En xement del qual va jugar tant el dog- a la resta. tractava d’imposar regles estrictes per manera, per a qui té les regnes. 24 Juliol de 2012
- 26. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Després d’anys d’economia europea, nestar d’immenses masses de població. les estructures productives dels estats Les elits econòmiques, que no han dub- membres han canviat. En part, el pro- tat a sortir en suport d’un irresponsable jecte europeu estava pensat per a pro- sistema bancari –evitant la seva nacio- moure una reorganització de l’estructura nalització i una reforma en profunditat de productiva, afavorint l’especialització i les l’esfera financera–, han traduït la crisi a economies d’escala. No és casualitat que un problema de malversament públic. en aquest procés els països amb estruc- Acusant de problemes globals al mal fer tures productives més febles hagin expe- de polítics locals. Obviant en canvi totes rimentat una certa desindustrialització. les tensions que generen els models ac- Mentre vivíem en la fase del crèdit fàcil tuals de financiarització econòmica i po- aquestes desigualtats territorials es van larització espacial i social de l’economia amagar sota formes diverses –bombolles europea. El resultat d’aquesta diagnosi immobiliàries, despesa pública sobre la inadequada és el de promoure polítiques base d’endeutament, etc.–, però quan generalitzades d’ajustament econòmic, tots aquests falsos miracles van quedar de reformes estructurals –que sempre al descobert els problemes estructurals s’acaben concretant en reducció de drets de cadascuna de les economies van laborals i socials– i d’obviar un replanteja- aparèixer amb força, com ho mostra la ment en profunditat del model econòmic successió de crisi que han experimentat global. gran part dels països de la perifèria euro- La crisi de cada país té sens dubte cau- pea. No només els mediterranis, també ses específiques de cadascun d’ells, però Irlanda i gran part de països de l’Est. també altres que provenen dels mecanis- La crisi ha posat en evidència les falla- mes d’interacció internacional generats al des del model: un banc central que s’ha llarg de les dècades precedents. La impo- mostrat incapaç de prevenir els excessos sició dogmàtica de polítiques d’austeritat i el crash del sector financer; un model de a tot el qual tingui problemes ignora desenvolupament que no ha reequilibrat gairebé sempre trets importants de cada del conjunt. de les tensions ni s’ha redissenyat el mo- radicals, etc. les diferents economies; un euro sobre- situació concreta i obvia plantejar-se si no del, els problemes s’aguditzen, no es pot En tot cas, una cosa està clara: qualsevol valorat que afecta a la posició interna- serà l’estructura europea la que també els Plans mal dissenyats saber quin serà el resultat final: si l’euro resposta alternativa ha d’incloure en el cional de moltes economies; una política genera. De fet, a l’insistir que Grècia ha- acabarà per esclatar, si alguns països se- seu traçat una perspectiva internacional, energètica incapaç de lluitar contra el via “d’ajustar-se” pel seu compte l’única L’últim acord comunitari, el de constitucio- ran ‘expulsats’ o es mantindrà la unitat en tant en forma de promoure altres regles canvi climàtic i de respondre a l’alça de cosa que s’ha aconseguit és convertir un nalitzar l’austeritat i imposar un quadre de un context de greus problemes socials i de joc internacionals –també a escala preus amb un canvi substancial del mo- problema menor –el d’una economia que sancions rígides, és més del mateix en un d’ajustaments imposats. europea– com de considerar en quina del de desenvolupament; i la incapacitat representa el 2% del total– en una me- context cada vegada pitjor. De vegades Però del que estic convençut és que qual- mesura les respostes locals interaccionen de crear mecanismes de suport mutu tàstasi que acaba afectant al conjunt. De un pensa que les elits alemanyes copien sevol de les alternatives implica forts cos- amb les pressions externes. I això exigeix que evitin la caiguda de les economies la mateixa forma que a l’imposar plans les maneres dogmàtiques amb els quals tos socials, amb respostes que, donada la sens dubte començar a teixir moviments més febles. I ha donat lloc a una sèrie de d’ajustament de cavall als països amb la vella burocràcia soviètica tractava situació social dominant, poden ser catas- internacionalistes que generin una pres- diagnòstics erronis que es tradueixen en problemes, Alemanya només està asso- d’imposar els seus mal dissenyats plans. tròfiques en temes com el reflotament de sió comuna sobre les institucions a trans- tractaments que agreugen cada dia el be- lint bloquejar la seva pròpia economia i la Com no s’han canviat les fonts bàsiques l’autoritarisme, les polítiques xenòfobes formar. 29, 12 i 15 M: preguntes per a després tal, com en la pròpia UE, el poder polític cials quan difícilment pot esperar-se que Carlos Yatero dóna per amortitzats els mecanismes ho facin estats que, de paraula o obra, es de negociació i pau social empleats fins declaren obertament enemics? És més a avui, i opta per una guerra social de difícil respondre quan som conscients de P robablement estem vivint en primera persona la quarta transformació del model d’Estat associat al capitalisme glo- desgast per a protegir i garantir la con- centració de poder i capital. Si bé els que les nostres alternatives, en el millor dels casos, es troben en estat embrionari. exemples més evidents els podem trobar La capacitat d’afrontar aquest context és, balitzador. Des que a principis del segle a l’Europa mediterrània, la ruptura amb el en qualsevol cas, una de les claus al vol- XX començava l’expansió imparable de canon de pau social posterior a la II Gue- tant de les quals ha de créixer i madurar les “democràcies de mercat”, l’Estat, en rra Mundial compta amb la complicitat de la nostra capacitat d’imaginació i creació paraules de Ramón Fernández Durán, va les elits dels països anomenats PIGS i de política. El prolongat dia després d’una passar de ser “fortament liberal a l’inici les altes esferes franceses, alemanyes i lluita sostinguda davant d’una guerra de del segle a un Estat social en les dèca- britàniques. Aquest és, per altra banda, el desgast. des centrals del mateix, per acabar una resultat coherent del projecte thatcheris- altra vegada amb un tipus d’Estat de tall ta, que ha impregnat les transformacions * Carlos Yatero és membre de “neoliberal” a finals de segle (“El Estado y de la dreta i l’esquerra europea en els l’Assemblea de barri del Raval (Bar- la conflictividad político-social en el siglo últims 30 anys, i que avui està complint celona) i redactor de la revista Masala XX”, Virus editorial). amb les seves aspiracions, superant les Avui ens trobem davant la culminació expectatives dels seus promotors. d’aquest procés històric, al produir-se la Aquest context afecta de forma directa a Contraanuncis ruptura, almenys en el que concerneix la forma en la que han de cristalitzar-se a la crisi europea, de l’esquema que ha les conquestes polítiques de la mobilitza- regit les tensions entre l’Estat i la con- ció social. Sense deixar de mantenir les flictivitat social durant més de mig segle. lluites pels drets socials i laborals, o els L’escenari euromediterrani ofereix indicis serveis públics, ni d’establir mecanismes més que suficients. La posició hostil i d’interlocució allí on sigui possible frenar agressiva de l’Estat grec davant la seva les polítiques d’assetjament i asfixia, cal població; l’amenaça de Mario Monti a assumir que l’esquema del pacte social Itàlia: “si el país no està preparat per a està enfonsat, i amb ell la forma en que una bona reforma laboral, el govern se’n fins ara la revolta social aconseguia esta- pot anar”; el final de Zapatero que va blir i consolidar avanços i drets col•lectius. aprofundir el desmantellament de drets En resum, que prefereixen esgotar i per- i va introduir amb calçador el control seguir a qui protesten abans que escoltar del dèficit en l’articulat constitucional; al poble. Ja no necessiten ni aparences l’ostentosa convicció de Rajoy de que ni justificació davant ningú. Ja Domingo la conflictivitat no només no modificarà Cavallo, Ministre d’Economia del govern gens els seus plans sinó que serà un aval argentí de De la Rua, preguntat sobre si davant la caserna general europea; o la tindrien èxit les dures mesures econòmi- imitació en un Portugal intervingut amb ques que havia imposat, va respondre les mateixes mesures polítiques que que depenia del Ministeri de l’Interior aplica Madrid. A més de l’aplicació d’un i la repressió que aquest fos capaç receptari polític i econòmic, el paquet d’imposar. Llavors, perquè resistir? Per inclou ignorar tota mobilització a manera necessitat. Si resistim i ens manifestem de guerra psicològica que converteixi la pot ser que els fem mal a ells; però si no indignació col•lectiva en impotència com- resistim, ens fem més mal a nosaltres, i partida. traïm la nostra forma de ser. Tant en la seva escala estatal o subesta- Com garantir els fruits de les lluites so- Juliol de 2012 25
- 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA L’altra cara de la Marató per la Pobresa Els principals patrocinadors van guanyar 9.300 milions el 2011 milions d’euros en beneficis nets durant Alemany, que coordina el consell econò- David Fernàndez el 2011. És a dir, més de 25 milions mic (CAREC) que assessora Artur Mas; d’euros al dia, cinc vegades la recaptació o El Corte Inglés que, amb 319 milions total contra la pobresa aconseguida per de guanys, ha estat el primer en recòrrer L a recapta caritativa de la Marató per la Pobresa de TV3 ha estat impulsada pel mateix Departament de Benestar que la Marató. La xifra és el resultat de sumar els benefi- cis obtinguts el 2011 per La Caixa (1.307 a “l’acomiadament per absència justifi- cada” en aplicació de la darrera reforma laboral. va retallar el PIRMI l’agost passat. Telefò- milions), Movistar (5.403 milions), Aber- D’entre el seguit d’empreses, però, en nica, Movistar, La Caixa, Abertis, El Corte tis (720 milions), El Corte Inglés (319 destaquen dos especialment: Gallina Inglés, ESADE o destacats evasors fis- milions), Gas Natural Fenosa (1325 mi- Blanca i cerveses Damm. Els seus pro- cals com els Carulla o Carceller, entre els lions), Estrella Damm (89 milions) o Ga- pietaris, la nissaga Carulla i Demetrio patrocinadors principals de la Marató. llina Blanca (200 milions estimats donat Carceller respectivament, són dos dels La Marató per la Pobresa, el programa que no presenten balanços consolidats). casos més recents de frau fiscal conegut. de 12 hores del passat 27 de maig im- Totes elles assessoraven, patrocinaven En el cas de la família Carulla, propietària pulsat pel govern de CiU a través de o col•laboraven amb l’esdeveniment. En de la poderosa Agroaliment, continua TV3, va recaudar al voltant de 4,5 mi- el cas de la Comissió Assessora Social oberta la investigació judicial per un frau lions d’euros, una xifra que queda ben de la Marató, hi figura al costat de ’La continuat que es podria apujar als 160 lluny dels 53 milions d’euros que CiU va Caixa’ o DKV (assegurances mèdiques milions d’euros. L’evasió fiscal s’hauria retallar l’agost de 2011 en les partides privades) o la consultora Pricewtaerhou- produit triangulant transferències a tra- del PIRMI, la renda mínima d’inserció se-Coopers, que assessorava Lehman ves de comptes opacs de paradisos que és, per moltes persones i unitats Brothers el 2007 i que avui assessora fiscals com les Antilles Holandeses. El familiars en situació de vulnerabilitat, la Generalitat en matèria de retallades volum del frau fiscal d’aquesta nissaga l’únic ingrés mensual del que disposen. sanitàries. multiplica per 35 el que s’ha recaptat a Les sol•licituds de PIRMI van arribar el la Marató. frau fiscal del president de DAMM, que lumne també d’ESADE. maig de l’any passat a un rècord històric, De Telefònica als Respecte Demetrio Carceller, president dóna suport a la Marató, multiplica per En el país on la mare de Déu és negra i el amb 33.772 expedients. Però després de de DAMM, cal recordar que l’Audiència l’estiu, el mateix Departament de Benes- evasors fiscals Nacional va bloquejar-li 400 milions 100 el que s’ha recollit a la Marató per la goril•la és blanc, tot rutlla al revés. 1’3 mi- nostrats d’euros i el va investigar el 2010 per un Pobresa de TV3. lions de pobres a Catalunya; 2’7 milions tar Social que avui impulsa la Marató, va frau fiscal continuat durant 15 anys que I de tot plegat, una cirereta final. ESA- de pobres als Països Catalans. Mentre cancel•lar 4.521 ajuts. I mentre a las xarxes socials bullia l’ús I és que entre les empreses patrocina- hauria arribat als 500 milions defraudats. DE, el think thank neoliberal on es va la singular marató de Bankia recapta- d’etiquetes com #maratójusticia i #so- dores de l’esdeveniment hi figuren em- Carceller, fill del fundador de Falange del formar el conseller de Benestar Social va en 72 hores 19.000 milions d’euros. brencadires o #sobracinisme, cal apun- preses com Telefònica, amb beneficis mateix nom que va ser ministre de Fran- Josep Lluís Cleries, serà l’encarregat Marató sí, doncs, i continuada. Dels que tar que la quantitat que finalment s’ha milionaris mentre anuncia acomiada- co entre 1940 i 1945, simulava viure fora d’assessorar i realitzar el seguiment dels promouen la pobresa: departaments recaptat queda ben lluny dels beneficis ments massius de 8.500 treballadors; la de l’Estat espanyol per tributar a Portu- projectes finançats per la Marató. El di- que retallen pirmis, multinacionals que econòmics que van obtenir l’any passat gestora dels peatges catalans Abertis, gal, amb una fiscalitat menor cap a les rector d’ESADE va dimitir el passat març acomiaden amb beneficis, bancs que les principals empreses que patrocinen que amb beneficis de 720 milions ha rendes altes. Ha estat un dels casos més després de fer-se públic que havia cobrat guanyen i desnonen i fins les empreses la Marató i llueixen ’compromís contra la anunciat l’acomiadament de 400 perso- greus d’evasió fiscal individual de la his- 128.000 euros de la trama corrupte de dels defraudors fiscals més nostrats. Per pobresa’: un 0,05% dels més de 9.300 nes i que està comandada per Salvador tòria de la hisenda espanyola. El nivell de l’Institut Nóos d’Iñaki Urdangarin, exa- llogar-hi cadires quan no en sobren. Criminalitzar, l’objectiu de la nova reforma del codi penal Madrilonia.org miques dels actes d’aquestes persones i convertir la crisi-estafa en un problema d’ordre públic. Així, s’han anunciat reformes contra els L a gestió de la crisi financera per part dels governs europeus, rescatant als bancs i retallant drets socials, provocarà petits robatoris i contra les mobilitzacions. Entre les primeres, trobem que qualsevol furt serà delicte al marge de la quantitat sens dubte un empobriment d’amplis que s’hagi sostret -ara s’exigeix que se grups de la població i, cap esperar, aug- superi els 400 euros- si l’autor ho executa mentarà la conflictivitat social. El govern sense saber “el lucre il•lícit que obtindrà”. del PP ja està pensant en aquests ter- Per exemple, el que es dugui una bossa mes i ha llançat en conseqüència una cometrà un delicte independentment que proposta de reforma del codi penal. en el moneder hi hagi tres euros o mil. Es L’Observatorio Metropolitano ja anun- crearan tipus penals especials i agreujats ciaven en un llibre recentment publicat, per a algunes formes de robatoris, furts Spanish Neocon, que davant les escas- i apropiacions indegudes. I s’adoptaran ses perspectives de millora econòmica, “mesures cautelars immediates, inclosa la dreta podria començar a construir un la presó provisional, en supòsits de multi- discurs que posi el focus sobre la gent rreincidencia”. No s’ha escoltat res sobre que està pagant la crisi i les qui protesten augmentar les penes dels corruptes. I contra les mesures del govern, utilitzant per als grans defraudadores una amnis- termes tals com “delinqüents”, “dropos” i tia fiscal. Qui és el criminal? “violents”. Per la part dels revoltosos, es considerarà És una vella estratègia, ben coneguda “com delicte d’atemptat contra l’autoritat a EEUU, per la qual els pobres són cul- la resistència activa o passiva gran da- pabilitzats del seu atur, manca de casa vant les forces de seguretat” i serà delic- o necessitat de suport social. El que no te de desordres públics penetrar o obsta- en organització criminal”. Un clar mis- nal, Ghandi aniria a la presó; es dificulta surten barats. Gastar recursos públics té ocupació passa a ser “un dropo” o un culitzar l’accés a establiments públics. És satge al 15M i a tot tipus d’organització precisament la possibilitat d’una protesta en qüestions penals menors, quan es “paràsit”, els que es mobilitzen són consi- a dir, impedir de forma temporal l’entrada ciutadana a través de les xarxes socials. pacífica. fan retallades en educació i serveis so- derats “delinqüents” o “busca-bronques”. a una oficina de banc per a denunciar un Ja s’han aixecat veus crítiques des de El control del carrer és tasca dels sec- cials és un clar símptoma del tipus de Es crea una línia divisòria entre aquells desnonament, concentrar-se davant de judicatura, per exemple, Ximo Bosch, tors més durs de la dreta a nivell polític i gestió de la crisi que pretenen portar a que mantenen l’ocupació o un petit ne- la Conselleria d’Educació o romandre en portaveu de Jutges per a la Democràcia mediàtic. Els neoconservadors ho saben terme el govern. Aquest modus operan- goci, “gents de bé”, i qui posen “en risc” una plaça en contra de l’opinió de la poli- ha exposat que la Delegació del Govern i volen aprofitar la seva oportunitat per a di contribueix a generar un ambient en la seva tranquil•litat: els aturats, els que cia serà un delicte. Tal com va deixar clar «ha de garantir el dret de manifestació aconseguir major pes polític. Però omplir el qual la prioritat sembla ser controlar protesten per la situació, els que recorren el ministre de l’Interior, Jorge Fernández encara que no estigui comunicada. A els ja paralitzats jutjats amb casos me- “una espiral de violència” en paraules al petit robatori, a la compra-venda alegal Díaz, convocar concentracions per Inter- més, si és pacífica ha de prevaler aquest nors i activistes pacífics és el pitjor que de Jorge Fernández Díaz, i no salvar el o a la menuda. Aquesta estratègia busca net que alterin “greument l’ordre públic” dret a uns altres si no es vulneren fla- li pot passar al nostre sistema judicial. que veritablement importa: la societat i fer oblidar les causes polítiques i econò- seran considerades “delicte d’integració grantment». Amb aquesta reforma pe- Els detinguts, jutjats i empresonats no la democràcia. 26 Juliol de 2012
- 28. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Miners, ecologia, 15-M Carlos Taibo compartint la meva preocupació pel silenci que la dimensió ecològica de la crisi provoca en el moviment miner, no és aquest el moment per a airejar E l rescat de la UE ha fet que passi, in- justificadament, a segon pla la lluita dels miners. Obligats estem - sembla- aquestes desavinences. Pot ser que tinguin raó. Però em veig obligat a pre- guntar quan arribarà, llavors, aquest a rescatar-la, i això encara que resulti moment. difícil avaluar quina és la intensitat del Portem trenta anys amb la mateixa debat que han suscitat, en els últims batussa. Primer van ser les discrepàn- dies, i en el món que resisteix, les pro- cies que el futur de la indústria militar testes corresponents. va aixecar entre els nostres pacifis- En aquestes condicions, i encara que tes i el que avui anomenem sindicats un corre el risc d’atorgar relleu exces- majoritaris; els primers reclamaven siu al que probablement no ho té, no el tancament de les fàbriques corres- em queda més remei que apuntar una ponents, en tant els segons exigirien, intuïció: alguna cosa hem fet malament sense més, que es preservessin els tots quan no sembla que tinguem altra llocs de treball. Després van arribar cosa que discrepàncies sobre qües- les disputes en el que fa a una sagnant tions de fons. indústria, l’automobilística, descarada- Començaré dient el que crec que és, ment subvencionada pels successius en aquestes hores, el principal: sobren governs espanyols. Ara ens topem els motius per a donar suport, amb amb una discussió -crec jo que insor- tot el que estigui al nostre abast, a la tejable- sobre l’avenir de moltes de les protesta minera. Faltaria més! Si a tot indústries extractives, lamentablement arreu intentem plantar cara a agres- lesives per al mitjà natural i no menys sions i retallades, com hauria de faltar lamentablement vinculades amb un es- el nostre suport a qui, en el món de la til de vida insostenible (el nostre, clar, mineria, denuncien els efectes d’unes no el dels miners). i altres. Quan se’m diu que la revolta d’avui Assenyalat això, que repeteixo és el obeeix al propòsit d’exigir que es com- principal, no queda més remei que pleixi el que els nostres governants pronunciar-se sobre algunes disputes van donar per bo anys enrere, vull que estan en la rebotiga. Estic pen- preguntar-me si no és prudent discutir sant abans de res, clar, en la qual es això que els uns i els altres van aca- pregunta per l’actitud -no d’ara: de tar. També he escoltat amb freqüència sempre- que la resistència minera ha aquests dies que la responsabilitat pel assumit en relació amb una qüestió tan que fa a la sense raó de bona part de ten les gents que, obsessionades amb i no seria saludable que oblidem que rats a la tasca de defensar ocupacions vital com és el respecte del medi natu- l’activitat extractiva no és dels treballa- el medi natural, han oblidat el que sig- la nostra conducta no sempre està a i salaris, estan a punt de prendre el Pa- ral i els drets de les generacions esde- dors d’aquesta, sinó de les empreses nifica la lluita social de sempre, no em l’altura de les circumstàncies. Altra lau d’Hivern? Ho faran amb ells les di- venidores. Tinc la impressió -la certe- o, més encara, del sistema. M’agrada queda més remei que donar-li la raó. cara de la discussió d’aquests dies reccions, entumides, de CCOO i UGT, sa, per millor dir-lo- que les protestes poc l’argument. Si, com productors o Per a a continuació preguntar-me, això l’ofereix una col•lisió, sospito que una després d’acceptar, durant decennis, d’aquestes hores apunten directament com consumidors, acatem les regles sí, quants són els treballadors que, a miqueta artificial, entre el 15-M i els l’inacceptable? Escoltarem per fi que al legítim propòsit de garantir salaris i del joc que imposa aquest sistema, més de mantenir viva aquesta lluita so- miners. En algun cas intueixo que neix reapareixen les paraules alienació i ex- preservar llocs de treball. Però, encara som al cap corresponsables de la lò- cial, mostren consciència plena i con- d’un malentès. No li donaré major re- plotació en el llenguatge sindical a l’ús? que no ignoro la delicadíssima situació gica d’aquest. I estem renunciant a la seqüent pel que fa als nostres deures lleu a les frases proferides per alguns Ens arribarà algun missatge que convi- de moltes famílies, trobo a faltar, in- tasca de transformar la realitat. amb el planeta i amb les generacions miners que, davant la policia, van con- di a concloure que l’objectiu d’acabar equívocament, una mica més. Quan algun col•lega, de bon to, ha su- esdevenidores. siderar convenient afirmar que no eren amb el capitalisme comença a recobrar Alguns companys em diuen que, àdhuc ggerit que entre els ecologistes no fal- Tots som part del sistema que patim, com aquests pacifistes del 15-M. I no pes? Tindrem coneixement d’alguna l’hi donaré perquè no ho té, tot i que iniciativa en la qual la paraula autoges- em sembla que el seu és recordar que tió reveli ben a les clares la perspectiva el que els periodistes anomenen indig- de superar el món del treball assalariat nats no són cresta de gall. i la mercaderia? En fi, rebrem notícies No està de més que recordi referent que la consciència dels límits mediam- a això el que de bon tros encertat ens bientals i de recursos del planeta con- diu Raimundo Viejo: “Estudiants i indig- vida a posar sobre la taula altres valors nats, contràriament a aquesta fluixeja- i altres actituds? da dels miners que rula per la xarxa, No convé que ens enganyem. La pro- no només van aconseguir expulsar als testa minera és un interessantíssim mossos de plaça Catalunya; ho van fer, exemple que alguna cosa comença a a més, sense necessitat de coets, dina- explotar entre els nostres treballadors. mita, caputxes, ni tota la parafernalia: I el 15-M reflecteix ben a les clares purament aikido de la multitud”. que una part de la gent ha començat Em preocupa més l’actitud de qui, les a adonar-se del que tenim entre mans. més de les vegades des de fora -ni són Fem el que estigui al nostre abast per miners ni són 15M-, han procurat aire- a acostar posicions. I aconseguim refe- jar eventuals diferències entre els uns rent a això, en particular, dues coses. i els altres. Aquestes gents, clarament D’una banda, que el 15-M trenqui de- sobrepassades pel que el 15-M ha aca- finitivament amb els espasmes me- bat per suposar, semblen decidides ara rament ciutadanistes que segueixen a recuperar el terreny perdut i escudar- operant en el seu interior. I per l’altre se darrere dels miners. que cada vegada siguin més els treba- Per fi la classe obrera hauria reapare- lladors que se sumin a la tasca d’una gut per a deixar a cadascú en el seu resistència enfront del capitalisme que lloc i, de forma més precisa, per a re- incorpori els valors de l’autogestió, la velar ben a les clares la condició d’un lluita antipatriarcal, la contestació anti- moviment, el del 15 de maig, en el qual productivista i l’internacionalisme soli- falten la consciència d’això, de classe, dari. Tasca no ens faltarà. i la voluntat de transformació revolu- cionària. Caram! Bé puc imaginar-me la * Carlos Taibo és escriptor, edi- reacció d’un indignat que ho estigui de tor i professor Titular de Ciència debò: siguin quines siguin les mancan- Política i de l’Administració a la ces del 15-M -li preguntarà a l’espavilat Universitat Autònoma de Ma- de torn-, des de quins púlpits parlaran drid. Article publicat al Rojo y aquestes gents que ara m’ocupen? Negro digital. Serà que els miners, legítimament lliu- Juliol de 2012 27
- 29. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR Autogestió: 5) Els mercats municipals i el port sota control obrer Ferran Aisa sanitat, la cultura... Per una altra banda amb la delegació del Comitè de Pro- que beneficiava als treba- els treballadors dels mercats majori- veïments, la Federació Obrera i els lladors. Foren suprimits tàriament afiliats a la CNT autogestio- industrials de l’escorxador. Un Comitè els intermediaris que es naven el seu lloc de treball. de Control Obrer es va fer càrrec de dedicaven a contractar di- A l carrer l’ordre revolucionari passava per l’organització de Comitès de Barriada. Es tractava d’un moviment El mercat central de proveïments del Born, els mercats municipals i la direcció de l’Escorxador, el qual va passar a controlar l’actiu i el passiu de rectament els treballadors i, naturalment, el benefici l’escorxador foren col•lectivitzats pels tots els abastadors de l’Escorxador, i que se’n duien a costa revolucionari sorgit espontàniament del treballadors. amb aquest efectiu va començar a des- d’aquestes contracta- poble en armes i en el qual hi havia des Els mercats municipals de Barce- envolupar les operacions de compra, cions. Es va reorganitzar de membres dels Comitès de Defensa lona van seguir la mateixa pauta sacrifici i venda de ramats amb caràcter la Junta Directiva que se- Confederal fins a militants de les Joven- col•lectivitzadora i van constituir Co- col•lectiu. El Comitè va aprovar destinar ria l’encarregada de per- tuts Llibertàries i homes i dones de la mitès Obrers CNT-UGT, on es van in- un sou equitatiu per cada un dels tre- cebre les quantitats per CNT. Però també molts ciutadans que cloure tots els concessionaris de para- balladors i patrons industrials. Els pro- càrrega i descàrrega dels posaven el seu esforç en la construc- des i empleats del mercat. veïdors van nomenar els delegats per a vaixells, segons les tarifes ció revolucionària. La mobilització de Els treballadors de l’Escorxador reu- cada nau de l’Escorxador. vigents, organitzaria els la ciutadania era un fet que semblava nits en Assemblea, a la sala de festes Les feines del moll també van fer un equips obrers i pagaria els irreversible. Arreu de la ciutat es mul- La Gavina Blava de l’Avinguda Mis- canvi brusc, de moment es van pre- jornals. Els armadors, els tiplicaven les cantines, els restaurants tral, igualment que els treballadors del sentar unes noves condicions de treball naviliers i consignataris populars, fins i tot hotels de luxe com Born i els dels mercats de Barcelona pels estibadors i altres empleats del només reconeixien com el Ritz esdevenien menjadors populars. s’adaptaven al decret de la Generalitat port de Barcelona. El Sindicat Únic del interlocutors dels treballa- Els comitès revolucionaris organitzaren sobre la socialització de les empreses Transport de la CNT va aconseguir un dors al Sindicat Únic del als barris la defensa, el proveïment, la el dia 14 d’octubre, i ho feien d’acord contracte amb consignataris i armadors Transport de la CNT. Governats per sapastres i pillards víctima d’una conspiració? és destituïda? I què dir del cas Millet-Palau de la Mú- perquè si es remou «tots farem una mica Jordi F. Fernández Figueras A quin país seriós és possible que els A quin país seriós un govern que cons- sica? És propi d’un país seriós que un de ferum»? mitjans de comunicació diguin que no tantment ens recorda que «Madrid ens partit sigui acusat de finançar-se gràcies Té molta raó el ciutadà Pujol, no vivim es vol pagar el peatge a les autopistes roba» 20.000 milions d’euros, tolera i en- a una trama corrupta i que al fundador en un país seriós, més aviat sembla que Fa unes setmanes el ciutadà Jordi Pu- catalanes perquè els diners aniran a Ma- cobreix que el frau fiscal dels empresaris d’aquest partit només se li acudeixi dir vivim en un país governat per sapastres jol va fer unes declaracions al Diari de drid, quan saben prou bé que la majoria evasors fiscals catalans és de 16.000 en un mitjà de comunicació, en to ame- i pillards amb la complicitat d’un poble Terrassa. Una de les coses que va dir de les autopistes de pagament catalanes milions? naçant, que val més oblidar-se del tema que, en bona part, calla i ho permet! —en relació amb l’adhesió d’Espanya van ser promogudes pel govern de Jordi a la unió monetària de la Unió Europea Pujol i que el seus beneficis van a parar a l’any 1992— és aquesta: «Los alemanes la caixa d’Abertis, una empresa propietat ya me lo advirtieron. Nos da miedo una de La Caixa, que té com a president a un cosa, me dijo Theo Waigel, que era mi- home molt, però que molt, proper al rovell nistro de Hacienda alemán, ustedes no de l’ou convergent? son serios. Y tenía razón». A quin país seriós un partit que s’omple la I quanta raó té també Jordi Pujol quan boca de sobiranisme i independentisme diu que tenien raó. Prou bé que ho sap permet que el seu màxim dirigent, quan ell que a Espanya no som seriosos, de arriba al govern, nomeni consellera de primera mà ho sap, al menys pel que fa Justícia una persona que va comparar a Catalunya. les consultes populars sobre la indepen- A quin país seriós una persona a la qual dència de Catalunya amb els homenat- s’acusa de falsejar el balanç d’un banc, ges a terroristes bascos? d’assignar grans sobresous als conse- A quin país seriós la televisió controlada llers del banc quan es tenen grans pè- per un partit que ha eliminat els impostos rdues, de realitzar inversions irregulars de successions i patrimonis a les rendes i de ser responsable d’«una gestión més elevades, mentre tanca o deteriora imprudente e incluso desastrosa» —en hospitals i escoles públiques, té el ci- paraules de l’Audiència de Barcelona—, nisme d’organitzar una marató contra la de repartir beneficis suposats entre els pobresa? accionistes quan en realitat es pateix un A quin país seriós es descobreix que la gran dèficit... en lloc de dimitir dels seus vicepresidenta del govern ha mentit so- càrrecs polítics i posar-se a disposició bre el seu nivell acadèmic —deia que era de la justícia, s’amaga rere la bandera llicenciada i en realitat no havia acabat la nacional i es presenta amb èxit com a carrera— i no dimiteix immediatament ni Receptes... Llom de porc farcit de figues i sobrassada L’amo en Pep des Vivero figues pebre bo gues seques sense capoll i so- una rostidora, untada prèviament (Mallorca) sobrassada brassada. Tacam el llom ben farcit de saïm i el posam al forn a ros- patata Elaboració: i el lligam amb una malla aposta tir a foc moderat fins que és ben enciam que tenen a les carnisseries, ben rosset. Es pot servir amb patata Ingredients: saïm Xapam el llom com si fos un llibre estret. El posam a bullir i quan és tallada rodona i fregida i una bona aigua i el vespre abans el salpebram. cuit el treim, uns 20 minuts per ensalada d’enciam. llom de porc sal L’endemà el farcim alternant fi- quilo. A continuació el posam dins Bon profit! 28 Juliol de 2012
- 30. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA La jungla d’asfalt una mateixa pel•lícula. En alguns casos determinats personatges s’uneixen per cinematogràfica. bestia desproveïda de cap sentiment Joan Canyelles Amengual hi ha unanimitat a l’hora de reconèixer aconseguir un objectiu que molt sovint “La jungla de l’asfalt”, està estructurada humà, està a punt de ser detingut. la genialitat d’algun director (seria el cas es quimèric i en la majoria dels casos en tres parts. La primera serveix per pre- Huston desmunta aquesta gran menti- de Hitchcock, de Lang, de Renoir o de aquest objectiu no s’aconsegueix. Però sentar als protagonistes i la preparació da i es burla de la censura de manera (The asfalt jungle, 1950) Welles), però sovint la disparitat de crite- en l’intent, en la lluita, els seus protago- de l’atracament a la joieria. Huston ho fa prodigiosa. A la darrera escena, abso- Després de passar set anys a la presó, ris és abismal, oceànica (per posar dos nistes hi troben la dignitat que cerquen. amb una gran economia narrativa i deixa lutament antològica: veim a Dix arribant l’afamat cervell de diversos atracaments exemples paradigmàtics, podríem parlar En l’ampla filmografia de Huston (1941- ben clares les seves simpaties, i en certa amb l’ultim alè a les praderes on vivia Erwin Riedenshneider (Sam Jafe), acu- de Godard o de Wyler). 1987) hi ha pel.lícules purament pecu- manera la seva solidaritat amb els que el quan era petit. deix al corredor d’apostes il•legals Coby Moltes vegades, tan accentuada dispari- niàries que son indignes del seu talent. duran a terme. En un dematí brillant el veim morir aprop (Marc Lawerence), per proposar-ni un tat resideix en la consideració de l’autoria, Peró es va acomiadar amb una porten- La segona mostra l’atracament pròpia- d’uns cavalls que el veuen i s’hi acosten que pot ser definitiu. Per finançar el cop, de la tinença o no, d’un estil propi, d’una tosa obra mestra: “Dublinesos” (The ment dit. Les escenes estan rodades com si el coneguessin mentres la seva el posa en contacte amb el “respecta- personalitat definida i identificable. Es a dead). Sobre el relat de James Joyce i amb un extraordinari sentit del ritme i la amiga va correguent a cercar ajuda. ble” advocat Alonzo Emmerich (Louis dir, en les teories impulsades pels joves connectat permanentment a una bombo- planificació i han servit de model a mol- L’immens talent de Huston, li permet Calhern), qui en principi està disposat a crítics (després realitzadors) de la mítica na d’oxígen, Huston elabora una lucidísi- tes altres pel•lícules. deixar clar que Dix és essencialment participar a l’operació i posar els diners revista “Cahiers de Cinéma”, de les quals ma reflexió sobre la vida i la mort, sobre I finalment a la tercera assistim a una sè- un home pacífic que tan sols anhelava que fan falta per dur-lo a terme. També ja hem parlat moltes vegades. En el cas la permanença entre nosaltres dels que rie de fatalitats que sense fer fracasar el abandonar la gran ciutat per tornar a les hi participaran el pistoler Dix Handleyy de John Huston, les polèmiques amb ja ens han deixat i sobre la que nosaltres cop, conduiran a que tots els qui hi han seves arrels. (Sterlin Hayden), l’especialista en caixes l’altre gran revista francesa “Positiv” va- deixarem a la nostra mort. A la Irlanda de participat, acabin morts o empresonats. El que trobo més interessant d’aquest fortes Louis Ciavelli (Anthony Caruso) i ren ser força intenses. principis del segle XX, dues germanes No podia ser d’una altra manera. Axí ho autor és la seva aposta per una certa el xofer Gus Minissi (James Whitemore). El número 51 (març de 2006) de la molt grans organitzen com cada any un sopar manava el “cody Hays”, l’autocensura ci- forma d’utopia, el seu convenciment de Però en realitat Alonzo Emmerich està notable publicació cinematogràfica “Nos- de Nadal o hi conviden familiars i amics. nematogràfica. Cap vulneració de la llei, que el dolor provocat per la resignació arruinat i el que planeja es quedar-se ell feratu”, fou dedicada al director que avui El seu nebot Gabriel (Donal McCann) cap comportament que sortís de les es- és més intens i llarg que el que provoca amb tot el botí. L’atracament, minuciosa- ens ocupa i allí les opinions foren també fa una mica el paper de “mestre de ce- trictes normes morals ultraconservado- la derrota, que sempre és relativa i que ment preparat, sortirà bé, però una sèrie bastant diverses. rimònies”. Quan el sopar ja ha acabat i res i catòliques podien quedar impunes. I com a mínim ens assegura la dignitat. de fatalitats, faran que al final i per diver- Des del meu modest punt de vista, Hus- els convidats estan començant a partir, havia de quedar meridianament clar que Perquè d’això es tracta, no ho trobeu?. ses circumstàncies, sigui un fracàs i un a ton, És sobre tot un gran narrador, poc un d’ells canta una vella cançó irlande- qualsevol corrupció institucional era una L’actual situació d’Estat policial, les con- un, i a poc a poc, aniran caiguent tots els preocupat per tot el que no faci avançar sa. La dona de Gabrie, Greta (Angelica excepció que el “sistema” s’encarregava tínues detencions, les agressions de les que hi han participat. la història i també poc inclinat a inves- Huston), és a l’escala i quan la sent que- de corregir ràpidament. Per aixó a la se- “forçes d’inseguretat” mai castigades, el Trobo una tasca molt interessant lle- tigar noves formes en el llenguatge da paralitzada. Els breus moments que qüència final, el cap de la policia explica que persegueixen és que hi renunciem, gir l’opinió que les diferents crítiques i cinematogràfic o per ampliar les seves dura la cançó la veim íntima i dolorosa- davant dels mitjans de comunicació que que ens quedem a casa, que tinguem crítics tenen sobre un mateix director o possibilitats. ment trasvalsada. El seu marit la con- tots els implicats, llevat d’un, son morts o clar que no podem guanyar. Amb la seva primera pel•lícula, “El fal- templa demanant-se que li està passant detinguts. I que el policia corrupte ha si- Però ignoren que la nostra lluita, el nos- có maltés” (The Maltese falcon, 1941), pel cap. Quan arriben a l’hotel on han de gut apartat i respondrà davant la justícia. tre combat, no es pot pedre mai, perque basada en una novel•la de Dashiel passar la nit ella li conta la història de Mi- Tot seguit fa una defensa aferrissada de en ell mateix hi ha la victòria i la força Hammet, inaugurava el “cinema negre” chael Fury, el jove que va morir d’amor i les “forces de repressió” de l’Estat, diu que ens fa ser molt més lliures que ells, i Bogart començava a ser definitiva- pulmonia després de passar la nit plujo- que sense elles, els criminals serien els els poderosos, els banquers, els que edi- ment Bogart, deixant enrrere el papers sa i freda davant de la seva casa perque amos de la ciutat i acaba afirmant que fiquen la seva fortuna sobre el crim social de “gànster” que fins a les hores havia ella abandonava momentàniament el Dix, un assassí sense esrcrúpols, una i polític. interpretat. poble l’endemà. Sovint s’ha dit de Huston (i també s’ha Michael Fury desmentit i matitzat) que és un cronista no ha deixat de la derrota i un dels directors que més d’acompanyar-la ha entés i definit la figura del perdedor, durant tots els del “loser” (juntament amb Peckinpah o dies de la seva Ray, entre d’altres). Aixó ho demostra- vida. Continua rien títols tan emblemàtics com “El tresor visquent a la de Sierra Madre” (The trasure of Sierra seva memòria i al Madre, 1948, he estat molt temptat de seu cor. I axí serà comentar aquesta pel•lícula en lloc de sempre. Fitxa tècnica “La jungla de l’asfalt” pel que té de críti- No crec que hi ca de la cobdícia, de l’afany d’acumular hagui cap direc- Dr: John Huston; riquesa i del poder corrosiu i letal que tor que s’hagui G: Ben Maddow i John poden tenir els diners), “Ciutat daurada” acomiadat amb Huston; (Fat City, 1972), o “L’home que va poder uns darrers vint Ft: Harold Rosson; Ms: regnar” (The man who would be king, minuts tan anto- Miklos Rozsa; 1975). lògics i prodigio- Int: Sterling Hayden, Sam Una de les seves poques pel•lícules que sos, tan sublims Jafe, James Whitmore, acaba de manera tràgica, és l’excel•lent i intensos com obra mestre “La reina d’Àfrica” (The Afri- aquets de “Du- Jean Hagen, John Mclnti- can Queen, 1951) on el “final feliç” és tan blinesos”. Aquets re, Marc Lawrence, Harry inverosímil que sembla una amorosa i últims fotogra- Kelley, Anthony Caruso, tendra broma. mes justifiquen Marilyn Monroe. A tots aquets títols (i a molts d’altres), uns tota una carrera Juliol de 2012 29
- 31. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > DES CARTES MAUDITES Solidaritat amb Ràdio Contrabanda FM Quatre notes sobre La Generalitat vol clausurar el seu centre emissor Blake Carles Masià - i col•lectius. Per a més informació i cam- Setmanari Directa panya de suport, aneu al web http://www. Carlus Jové i Buxeda contrabanda.org/contrabanda/ D’altra banda, la coordinadora de ràdios lliures de Catalunya ja ha emès un comu- E ntre els diferents comenta- ristes de l’obra de Blake, no L a Generalitat està intentant forçar el tancament de Contrabanda FM, una de les ràdios lliures més veterana i activa nicat de suport en què denuncia els epi- sodis de “tancaments, segrest d’equips, són pocs els que en destaquen centre emissor que la ràdio barcelonina té mel es troba afectada per un pla integral usurpació del dial per part d’emissores co- el component revolucionari. de la ciutat de Barcelona, que emet des al Turó de la Rovira. Arran d’aquesta no- que pretén regular les emissions il•legals mercials –públiques i privades– i sancions Judy Cox, a William Blake: fla- de l’any 1991 a tot el terme municipal. O, tificació, en cas que Contrabanda FM no que fan diverses ràdios pirates comercials administratives” a què s’han vist abocades gelo de tiranos, afirma que fou com a mínim, això és el que es desprèn deixi d’emetre el dia 25 de juny, pot haver a la zona. La Generalitat, però, no té en aquestes emissores durant les últimes un artesà obscur i afligit per la de l’actuació de la Subdirecció General d’afrontar una multa de 100.000 euros, la compte la particularitat de Contrabanda, quatre dècades. pobresa que va crear «algunes d’Ordenació de l’Espai de Comunicació qual cosa l’abocaria al precinte de la seva emissora de caràcter autogestionat i no co- Sense anar gaire enrere en el temps, de les imatges més impactants Audiosivual –organisme dependent de infraestructura tècnica i al tancament de- mercial, i que no emet publicitat ni rep cap Ràdio Pica i Ràdio Bronka pateixen inter- d’energia revolucionària i alli- la Conselleria de Cultura–, que ha enviat finitiu. mena de subvenció. Segons Contrabanda ferències al 96.6 de la FM –dial que com- berament humà mai produï- una notificació que exigeix la clausura del La zona dels turons de la Rovira i el Car- FM, aquest és el pretext que està utilitzant parteixen– per part de l’emissora privada des. la Generalitat per impedir el dret d’emissió comercial Amb2 FM des de fa gairebé dos La seva fou una veu que parlà de les ràdios lliures, sobre les quals no hi anys. La Secretaria de Mitjans coneix tots els detalls del cas, amb l’agreujant que “Alma Libertaria”, nou pels esclavitzats i els aban- ha cap legislació específica. Únicament la donats, i s’alçà en acusació llei 22/2005 del 29 (Llei Audiovisual de Ca- les interferències es produeixen des de la incansable contra un món in- talunya) contempla l’existència de ràdios planta que Telefònica té a la Torre de Coll- just i explotador». Sense tanta pompa, Segimon Serrallonga, treball discogràfic de sense ànim de lucre, però no concreta l’accés a les llicències. serola, però de moment, continua emetent sense problemes. D’altra banda, Ràdio a la introducció de la seva tra- ducció de Les noces del Cel i Juanito Piquete De moment, la comissió jurídica de la rà- dio ha preparat un plec d’al•legacions a Línia IV, ubicada a Nou Barris, també té el dial interferit per una altra ràdio comercial, l’Infern, afirma que si bé Blake l’expedient que podria endarrerir els pro- Rock’n’Gol (103.9). es va relacionar amb cercles fet, Juanito i Sergi que amplia la famí- cediments, que es basen sobretot en el radicals, aquest fou «menys Kasba Music lia musical amb Valentín Wallace Whi- dret a poder usar l’espai radioelèctric com Implicació amb les compromès públicament i a ràdio no comercial. Alhora, s’ha demanat clandestina», però que «en te, a la guitarra i que compta amb les lluites socials col•laboracions de Rayko Garcia, a la una trobada amb la Secretaria de Mitjans, L l’esporuguiment la seva fúria a trajectòria musical de Juanito Pi- però fonts de l’emissora han assegurat Bateria, Edgar Gubianas, teclats, Alex Precisament, Contrabanda FM (91.4) ha prengué uns viaranys fan- quete es remunta 25 anys enrere, que l’administració catalana preveu que la Puerto i Carles Benedet a la guitarra. estat una de les ràdios més implicada tàstics, embolicant la revolta reunió podria tenir lloc, com a molt aviat, a quan va iniciar la seva etapa al costat Els textos de Jesús Lizano, Leopoldo amb les lluites socials durant els últims d’obscurs i turbulents drape- principi de juliol. dels Mataesquiroles (1986-1992), pas- María Panero, Ramon Muns, Gorka anys. La seva programació se centra en ries mitològiques». També Ele- sant posteriorment pels sons rocosos Ramos i del propi Juanito conformen programes culturals, musicals, debats, na Valentí, en la introducció de la seva traducció dels Cants de DBS (Datura Bruising Show, 1993- les cançons on s’entremesclen el rock Campanya de d’alternatives i, fins i tot, compta amb un 1998) i pels seus anys electro-acústics and roll i el punk-rock. Com bonus butlletí d’informació setmanal. A més ha d’Innocència i Experiència, fa solidaritat participat –juntament amb altres mitjans de referències a l’entorn radical de 1999 a 2004. track ens regalen dos temes en format L’any 2009 inicia una nova aventura acústic que van ser editats en els reco- comunicació alternativa– en l’Agència 29- de Blake i com aquesta in- A banda del front legal, la ràdio està publicant “La Revolución Desconoci- pilatoris “Música contra la Represión” S, creada per informar sobre els aspectes fluència es reflexa en la seva engegant una campanya per afrontar da”, que significa la seva tornada al silenciats o tergiversats de la vaga general obra. Segons Valentí, l’atac (Kasba Music 2011) i “Cantar, Amar, amb més garanties l’expedient obert per rock and roll i als escenaris, acom- del 2010, experiència que es va repetir el que Blake fa al racionalisme Sembrar de l’espai “Lo que nos queda” l’administració. Per tal de visibilitzar el 29 de març d’enguany amb un alt índex de cal entendre’l, en part, en clau panyat per Sergi Fabregas, company (Xile). suport de l’entorn, Contrabanda també difusió i participació. política, ja que l’anglès hauria de viatge des de 2007 i compositor al A finals de 2011 s’incorpora Anna Cres- ha emès diverses falques i vídeos (a dis- Per tot plegat, si l’amenaça de tancament arribat a la conclusió que «el costat de Juanito de la majoria de les po a la bateria. En l’actualitat els seus posició dels mitjans que vulguin difondre de la Generalitat de Catalunya s’arribés a racionalisme de les classes cançons. directes gaudeixen d’excel•lent estat aquests materials i solidaritzar-se amb executar, es podria donar la circumstàn- cultes i dirigents és l’instrument En el seu haver més recent es troben el de salut, tant en format elèctric com en l’emissora) i ha iniciat una iniciativa de re- cia que a molts barris de Barcelona no amb el qual fabriquen lleis per lliurament de dues cançons per al reco- acústic les cançons d’”Alma Libertaria” collida de signatures adreçada a persones arribés el senyal de cap ràdio lliure. tiranitzar els homes». pilatori “Barcelona Explota Vol. 2- Ho- desprenen la coherència de la poesia Fins i tot en matèria religiosa, menatge a Tralla Records”, sent l’únic i el rock and roll amb la lluita social i Campanya de solidaritat tot i les al•lusions constants a grup que resisteix el pas del temps i re- el compromís per la transformació i la Bíblia per considerar-la «el peteix en el recopilatori editat per Rock l’autogestió de la humanitat... Gran Codi de l’Art», Blake es amb LaTele.cat de Kasba el 2011 com homenatge al “Vendrán otros silencios, otras cárce- manté sempre fidel a les clas- segell barceloní dels anys 90. les, otras sombras te alcanzarán, pero ses populars i és un detractor “Alma Libertaria” (gravat als Estudis tú canta a la libertad...” (“Salmo ácra- dels poderosos. La seua con- Maraton per Antonio Prió) és el nou ta”, Jesús Lizano) cepció del cristianisme poc té La programació de LaTele es va cons- a veure amb la de l’Esglèsia: lliurament vital, i rocker per al segell http://www.kasbamusic.com/es/juanito- http://latele.cat/ truint de forma participativa amb aporta- «Em sembla clar Ara que Tom Rock de Kasba d’aquesta parella de piquete cions de col•lectius socials, programes Paine és millor Cristià que directament produïts des de LaTele, i E l’Obispe», escrigué en relació l projecte cerca aportacions al fi- altres continguts que ens arriben des a la polèmica religiosa des- nançament de les emissions del ca- d’Internet. Tot plegat suma molta gent pertada pel discurs deista de nal de televisió de LaTele (http://www. col•laborant i genera importants necessi- Paine, atacat públicament per latele.cat/), que emet de forma auto-ges- l’obispe Watson, qui també tats tècniques de coordinació, producció, tionada al canal 37 de la TDT a Barcelo- realització, i sobretot, d’emissió. blasfemava contra la Revo- na (des de Plaça Espanya cap al nord lució francesa. A Blake, en LaTele, que emet sota la responsabilitat fins a punts del Maresme i Granollers). canvi, la Revolució francesa li d’una federació d’associacions i perso- LaTele és una televisió feta per persones desperta un gran interès, fins nes, l’Assemblea per la Comunicació i col•lectius que considerem vital una te- el punt que hi dedica un dels Social, es finança amb aportacions levisió diferent: que serveixi de veritable seus llibres profètics. canal de comunicació entre nosaltres i dels socis i altres donacions, activitats Per tant, sembla just dir que que difongui continguts alternatius als d’autogestió, més alguna subvenció molt l’atac blakeà a la raó en defen- puntual. dels mitjans de comunicació convencio- sa de la imaginació no és quel- Amb aquest projecte volem obtenir part nals. com que es pugui escombrar del finançament de l’emissió (lloguer del Som una televisió col•laborativa i partici- a la lleugera; en ell s’hi amaga serveis de telecomunicacions) i introduir pativa feta entre col•lectius, moviments no tan sols uns discurs artístic, millores tècniques i organitzatives. Amb socials, professionals o semiprofes- sinó també un de polític. Si ens sionals del periodisme i persones que aquest crowdfounding volem apuntalar inclinem a pensar que Blake durant 8 anys hem autogestionant el el projecte i seguir (de)creixent. és solament un visionari, un místic, un il•luminat, correm el projecte. Durant aquests dies us anirem Col•labora-hi anant a http://www.goteo. risc de perdre’ns gran part de ensenyant vídeos de com s’ha anat fent org/project/latele/home?lang=ca la riquesa de la seva obra. LaTele. http://latele.cat/colabora-con-latele 30 Juliol de 2012
- 32. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Llibres CGT edita Un militante tria del Calçat i, després, va ser internat i reparteix la geografia de forma dis- Ramón Fernández Durán unes del anarquismo en diversos camps de concentració a França i en la illa anglonormanda de criminatòria. Així s’estableixen dulitats territorials com miralls que reflecteixen Virus editorial, 2011, 112 pàg. samarretes en suport Alderney. Una vegada alliberat, es va on món desigual. Vistes des de fora, español dedicar a organitzar la Regional de Bre- les fronteres són nítides, des de dins Des del mitjà marí a l’atmosfera pas- (Memorias tanya del MLE-CNT en l’exili. la visió s’entela. Aquest llibre ajuda a sant per la pràctica totalitat de la geo- 1889-1948) El relat d’aquesta vida singular és el testimoniatge emocionant del valor i la corregir la hipermetropia que ens impe- deix veure-hi de prop. grafia terrestre, el planeta Terra està so- frint una era d’enormes transformacions a la lluita fidelitat de l’autor als principis anarquis- tes, mantinguts a pesar d’una constant Històries de barris perifèrics on hi viu gent, on la comunitat és quelcom real, físiques i ambientals provocades per l’acció humana, a una velocitat sense zapatista repressió; però també ofereix un pano- nous espais on són desplaçats els po- precedents en els últims milions d’anys, rama del moviment llibertari en el seu bres, els sectors socials més desafa- el que permet a Fernández Durán afir- Equip Secretaria Relacions conjunt, com ho demostren les notes i vorits, més enllà dels asèptics barris mar que ens estem endinsant en una Internacionals CGT l’estudi introductori. Completen l’obra vigilats per càmeres, convertits en apa- nova era geològica, la del Antropoceno. diversos apèndixs documentals. radors, en parcs temàtics del comerç. L’expansió de les metròpolis urbanes, l’hegemonia del sistema industrial i de D Les experiències de les diferents co- es de l’equip de treball de la l’agricultura intensiva, i un consum de Luchas y munitats relatades en els relats del llibre han comptat amb molts obsta- masses que solament retorna al medi Secretaria de Relacions Inter- nacionals Mèxic-Chiapas s’han resistencias cles. Però han assolit sortejar -perquè ha estat identificat- al principal. Qual- ambient residus que en la seva majoria són impossibles de recuperar per al ci- fet unes noves samarretes de la CGT per l’autogovern zapatista desde nuestros sevol actuació per insignificant que cle natural, han dut a la biosfera al límit de la seva capacitat de regeneració. a Chiapas i contra la guerra al sembli ha d’impedir la despolitització EZLN. pueblos y de l’economia, perquè fins i tot les En tot just cent anys, durant el passat Les Federacions Locals que segle XX, la humanitat ha consumit desitgin tenir samarretes per a la barrios pràctiques de suport mutu i de demo- cràcia directa corren el risc d’aportar més energia que totes les generacions seva venda preguem us poseu precedents i s’ha apropiat del 40% de en contacte amb la Secretaria solucions que no transcendeixen els la biomassa del planeta. Segons dife- de Relacions Internacionals per murs de l’immediat. Dit d’altra forma, rents càlculs, a la Terra avui li costaria al a organitzar la distribució de les si no s’adquireix la consciència que la voltant de 1,3 anys reproduir els recur- mateixes a: sp-internacional@ nostra situació col•lectiva i individual sos que la societat —principalment les cgt.org.es Manuel Sirvent Romero deriva permanentment del capitalis- poblacions del Nord i de les perifèries Hi haurà samarretes en els co- me, les lluites, els exits i l’entramat emergents— consumeix al llarg de 1 lors: sorra, vermell i fucsia, en di- Fundación Anselmo Lorenzo, organitzatiu constituït quedaria reduït a any. Això està provocant un col•lapse ferents talles i fins i tot de tirants. 2012, 418 pàg. l’autocomplaença moral i material. biològic que ha suposat una pèrdua del El seu preu de venda és de 10 30% de la biodiversitat de la Terra entre euros i el marge anirà com sem- Aquesta edició crítica de les memòries El Antropoceno 1970 i 2005 (el que alguns ja denomi- pre a donar suport directament a de Manuel Sirvent és fruit d’un pacient La expansión del nen «la sisena extinció de la història del les Comunitats rebels zapatistes. treball d’investigació començat a inicia- planeta») i creixents processos de de- L’autor dels gràfics ha estat el capitalismo global sertització, esgotament i contaminació nostre company Alejandro Rome- tiva de la néta de l’autor, Melodia Sir- vent, i del catedràtic Pierre-Luc Abram- choca con la d’aqüífers, deforestació i sobreexplota- ra de Valladolid. ció dels ecosistemes marins, tot el qual A propòsit de la nova Campanya son. Ha estat desenvolupada per Joël biosfera de la CGT per l’autogovern za- Delhom, especialista en anarquisme i incideix negativament i aguditza el canvi climàtic en curs. El Antropoceno aixeca patista i contra la guerra al EZLN professor en la Universitat de Bretanya anunciada el passat 18 de maig, Sud (Lorient), que s’ha encarregat de acta de la vertiginosa senda de des- trucció en la qual s’ha sustentat aquest volem seguir facilitant la visualit- l’edició, introducció i notes del llibre. zació del suport – ara mitjançant creixement desaforat i literalment crimi- Manuel Sirvent (Elda, Alacant, 1889 - les samarretes - a les nostres nal del sistema agro-urbà-industrial glo- Orsay, França, 1968), home d’acció, germanes i germans zapatistes Gentes de Baladre. Zebensui balitzat. Aquesta dinàmica ha convertit no va escriure gairebé gens llevat de en una fase de la lluita, l’actual, López, David Muñoz i Manolo les perspectives de futur en una carrera aquestes memòries, en les quals narra en la qual els extraordinaris Sáez (coordinadors) contrarellotge contra la destrucció del mig segle d’experiències individuals i planeta que, mancant voluntat política assoliments del llarg camí de de lluites col•lectives. i si no sorgeix una forta oposició, tal l’autonomia es veuen amenaçats Després d’una intensa activitat de pro- Baladre, Libreando i Zambra, irrespirablement per l’estratègia vegada solament l’esgotament dels pagandista al Llevant i Barcelona, en la 2010, 214 pàg. de guerra de desgast que go- recursos energètics pugui frenar. En dècada de 1920 el modest sabater va resum, es tracta d’una anàlisi sobre la verns i multinacionals plantegen arribar a exercir les més altes respon- Barris de resistència, persones irre- crisi del capitalisme global i el previsible a la lluita zapatista. sabilitats en el Comitè Nacional de la ductibles, històries reals de persones colapse civilitzatori, reflexionant sobre la Les samarretes formen part de Confederació Nacional del Treball i en ubicades en espais sovint dissenyats les nostres múltiples accions per crisi energètica mundial, amb la finalitat el Comitè Peninsular de la Federació com llocs on emmagatzemar vides en donar suport la lluita i en la línia de ressaltar que la crisi ecològica s’ha Anarquista Ibèrica, sent un dels pro- espera que el mercats els necessiti. El de la Campanya, criden l’atenció intensificat al llarg del segle XX, està mercat, aquest ens poderos que fixa sobre els ens mitjançant els tagonistes de les conspiracions contra irrompent fortament en el segle XXI i és quals s’organitzen les Comuni- la monarquia. Durant la Guerra Civil va el preu de les mercaderies i les per- un dels principals condicionaments de tats zapatistes a tots els nivells contribuir a la socialització de la indús- sones, estructura les relacions socials l’actual crisi global en el seu territori: les Juntes de Bon Govern (JBG). Sobre això així com de com comprenem el Revistes paral•lelisme de les nostres lluites i la necessitat d’afrontar la repres- sió del capitalisme serà el contin- gut de que es compondrà el text de la Campanya que llançarem durant el mes de juny i presen- tarem puntualment en el Rojo y Negro d’estiu. Donem suport la lluita zapatista! Només hi ha un camí: organitza- ció i lluita! EMPRECARIO PUBLIC@CCIÓN VOCES INDIGNADAS EL FERROCARRIL DE PAPER Butlletí de la Coordinadora estatal de Butlletí de la Secció Sindical de CGT a Butlletí trimestral del moviment 15M del Butlletí de la Secció Sindical de la CGT Telemàrqueting de la CGT, http://www. Radio Televisió Espanyola, http://www. Matarranya i el Baix Aragó, http://alca- als Ferrocarrils de la Generalitat, http:// cgt-telemarketing.es/ cgtrtve.org niztomalaplaza.blogspot.com , http://ma- www.cgtfgc.com/ tarranya15m.blogspot.com Juliol de 2012 31
- 33. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA ROBERTO ZEPEDA, HISTORIADOR SOBRE ELS REFUGIATS DE LA GUERRA CIVIL > LES PARAULES SÓN PUNYS “La solidaritat sempre ha Canadenca existit i existirà” Jordi Martí Font “Encara no existeix un estudi a fons sobre el fenomen dels refugiats de guerra a nivell de tota la demarcació de Tarragona” S eria una tenda de campan- ya si això fos un catàleg d’un supermercat qualsevol, però és una aproximació sense massa convenciment a un diccionari. > LA FRASE... Per això, intenta reunir nous sig- nificats per a paraules que es- tan desaparegudes -a vegades elles senceres i altres només en els significats, dels nostres lèxics particulars i més encara col•lectius- o un intent de dotar- nos d’armes d’autodefensa en el món del llenguatge, que és on es lliuren els combats més durs tot i que no ho sembli. Per tant, no anem bé si al cap ens ve un terreny d’acampada ple de roselles i mosquits, cafè de pot i llet condensada, en llegir “Canadenca”. Si busqueu la referència a on busqueu normalment, al pa- per o a la xarxa, hi trobareu que aquesta fou una de les “La immigració vagues més importants de les actual ha que visqué aquest país llarg al tornat a posar llarg de la seva llarga història. Tan important que la majoria, de manifest que som els i les qui vivim del el fenomen nostre treball, aconseguírem la solidari” jornada de vuit hores, és a dir posar un màxim raonable pel moment que era (febrer i març de 1919) de vuit hores de feina, loracions més enllà de les estrictament vència, certament es van establir lligams veïns. A vegades eren els mateixos pa- alhora que dimitien (sí, és rar Josep Estivill locals. Degut a això, en els darrers anys emocionals que s’han perllongat fins avui res els que es posaven en contacte amb però aleshores hi havia qui di- m’he dedicat a voltar pels diferents muni- en dia. Resulta sorprenent com encara les autoritats pertinents i reclamaven els mitia) el governador civil i el cap cipis buscant documentació i informació en l’actualitat antics refugiats continuen menors. de la policia. Va néixer a Xile però ha crescut relacionada amb els refugiats que van mantenint el contacte amb les famílies L’Estat va declarar l’Estat sota el bressol de la cultura ca- arribar a la nostra demarcació. que els van acollir. Inclús, alguns d’ells - S’ha reconegut actualment de guerra i més de tres mil talana. Des de ben petit li agra- van retornar un cop acabà la guerra i es l’esforç que van fer aquelles fa- obrers foren detinguts però daven els llibres d’aventures. La - Quines persones van ser refu- van quedar a viure a Catalunya. mílies que acolliren refugiats? l’organització anarcosindicalista seva passió ha estat la història; giades i qui les va acollir? Sí, i cada cop més. En els darrers anys, va ser més potent que l’Estat i per aquest motiu es va fer histo- En el cas dels refugiats republicans, la - Com va evolucionar l’onada aprofitant la commemoració de diferents el va derrotar. Els amos, per fets riador, especialitzant-se en el pe- majoria eren població civil que en els pri- migratòria? aniversaris de la II República i de la Guerra com aquest i altres, ens tenen ríode de la Guerra Civil i el Fran- mers moments de la sublevació van que- Sens dubte, les dates d’arribada i la pro- Civil, s’han celebrat un seguit d’activitats por, no fos cas que la colla dels quisme, sobretot a nivell local, dar en zones sota domini feixista i que, cedència aniran íntimament lligades a (conferències, exposicions, actes de re- que sempre es queixen però no un àmbit on ha publicat diversos degut a la ferotge repressió, van fugir cap l’evolució de la línia del front. Els primers coneixement, etc.) on s’ha destacat i re- fan mai res o ben poc, un dia llibres i articles. A banda d’això, a territoris sota control republicà. Aquesta evacuats arriben a partir de l’octubre del conegut la solidaritat d’aquelles famílies aixequessin el cap i remenant ha fet pràcticament de tot: pagès, dinàmica es mantindrà al llarg de tota la 1936 i provenen de Madrid, Extremadura que van acollir refugiats a casa seva i en el passat entenguessin que cambrer, repartidor, professor guerra a mesura que els sollevats vagin i Andalusia. A continuació vindran els de on també s’ha restituït un homenatge a tot és possible si hi ha organit- (tant a l’educació pública com a la avançant posicions. Màlaga, un cop caigui la ciutat en mans aquells refugiats que es van quedar a viu- zació, determinació i objectius privada), etc. No creu en la polí- La situació de rereguarda de Catalunya dels nacionals el 8 de febrer de 1937. A re a Catalunya. Certament, aquestes ini- compartits. No ens cal massa tica ni en el proselitisme, creu en permetrà acollir persones de la resta partir del mes de setembre de 1937, loca- ciatives han estat potenciades pels propis cosa més. Quan no els tenim, les persones que fan allò que real- d’Espanya i seran els organismes tra- litzem sobretot refugiats procedents del ajuntaments, arxius, consells comarcals i ni canadenca ni tenda de cam- ment volen fer i que no es mouen dicionals d’assistència, més les entitats nord, principalment de la zona d’Astúries altres organismes com ara el Memorial panya, ens desfan per on volen pels interessos personals. sindicals i polítiques i el Comitè Central i de Cantàbria. Cap a l’abril de 1938, són Democràtic, etc. i ens porten a les pitjors formes de Milícies Antifeixistes, els encarregats moltes les famílies que arriben proce- d’explotació i vida possibles, - Portes anys investigant el fe- d’atendre els primers evacuats. Ara bé, a dents de l’Aragó. I per últim, a partir de - Després de dedicar tantes perquè en són ferms defensors nomen històric dels refugiats mesura que avanci la guerra serà neces- l’estiu de 1938, amb la batalla de l’Ebre, hores a estudiar les claus del i és la seva feina, de la mateixa de la Guerra Civil (1936-1939). sari bastir un complex i eficaç organigra- s’originarà un degoteig constant de per- fenomen dels refugiats, com manera que la nostra és ser re- Com és que t’has interessat per ma. Per tal de portar a terme això, la Ge- sones que es perllongarà fins el mes de valores la solidaritat actual en- bels mentre siguem humans i aquest aspecte tan poc tractat neralitat es posarà mans a l’obra i crearà novembre, quan es produirà la fugida de vers la població nouvinguda? estiguem vius. fins al moment? una sèrie d’organismes encarregats de la la darrera massa de refugiats. Personalment, crec que el fenomen dels Segurament per això, el govern Doncs bé, vaig començar a interessar-me seva assistència (allotjament, manteni- refugiats de la Guerra Civil i l’arribada que ara governa la ciutat de pels refugiats de la Guerra Civil estudiant ment, sanitat, etc.). Tanmateix, fou indis- - Com es va fer el retorn dels re- d’immigrants en els darrers anys presen- Barcelona ha tret la placa que a altres aspectes de la contesa. Indagant pensable comptar amb la col•laboració fugiats als seus llocs d’origen? ten característiques diferents. En primer la ciutat identificava l’espai on hi per la dilatada bibliografia, em vaig ado- dels diferents municipis catalans per Primer que tot, dir que un nombre consi- lloc, perquè els hem de considerar en havia Barcelona Traction Light nar que sovint els estudis especialitzats donar cabuda a un nombre cada vegada derable de refugiats van optar per agafar contextos històrics dissemblants i, en and Power i es referia a la vaga no en parlaven o en dedicaven unes més elevat de refugiats. Fins i tot, seran el camí de l’exili, altres, en canvi, van segon lloc, perquè també ho són les cau- de la Canadenca i l’ha substi- escasses línies. Tanmateix, sí és cert els propis veïns els encarregats d’acollir- decidir quedar-s’hi. Un cop finalitzada la ses que els van originar. Tot i això, si que tuïda per una altra que recorda que en els darrers anys, sobretot amb los a casa seva. guerra, una de les prioritats de les autori- m’agradaria afegir que ni la distància prò- de qui era la fàbrica en qüestió. la bibliografia local, s’ha omplert aquest tats franquistes va ser la repatriació dels pia del passat ni les actuals circumstàn- Les xemeneies del Paral•lel buit historiogràfic. A més a més, el meu - Quina relació van establir les refugiats als seus llocs d’origen, principal- cies han canviat un aspecte inherent (tot i ens mostren així que els amos interès va créixer quan em vaig adonar persones refugiades amb la po- ment els infants que havien quedat dis- que haurà gent que no ho creurà) a l’ésser tenen tanta memòria que a la que a la província de Tarragona no existia blació autòctona? persos per territori català. Els organismes humà: la solidaritat. La solidaritat sempre mínima l’exerceixen i esborren i, crec que encara no existeix, un estudi a Doncs, resulta que investigant per dife- que més intervingueren foren la Junta de ha existit i existirà, i la immigració actual qualsevol rastre que demostri fons sobre el fenomen dels refugiats de rents municipis me’n vaig adonar que tot Protección de Menores i Auxilio Social. l’ha posat, una altra vegada, de manifest que alliberar-nos d’ells no no- guerra a nivell de tota la demarcació. En- i que en alguns moments de la guerra es No obstant, per tal de localitzar-los fou amb l’ajuda de diferents organismes i, so- més és possible sinó que ja ho tenc que és una tasca difícil, ja que l’abast produeixen conflictes entre la població imprescindible la col•laboració d’altres bretot, amb l’actuació d’alguns ciutadans ha estat. I és clar que preferei- de la recerca és considerable, però ens autòctona i la refugiada, derivats sobretot entitats com ara les Juntes Provincials de (herois anònims),com va succeir amb els xen que “canadenca” vulgui dir permetria comparar dades i arribar a va- per l’escassetat de recursos i la convi- Beneficència, els ajuntaments i els propis refugiats durant la Guerra Civil. només “tenda de campanya”.