1. Catalunya
w Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2008 • número 100 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat
“Quan jo uso una paraula
vol dir exactament el que
jo decideixo que digui
-ni més ni menys.”
“La qüestió és qui mana
-amb això n’hi ha prou.”
Muntatge: Patrícia Carles
2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Al ‘Catalunya’ li
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
queden quatre dies...
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona a uns mesos, en un bar del fensa de la ideologia anarquista, en
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
F Raval de Barcelona freqüen-
tat per activistes del movi-
ment llibertari, un destacat militant
realitat d'una particular visió d'a-
questa, una mena d'’anarcogarru-
lisme’, per definir-lo d'una forma
Anoia de la CGT amb responsabilitats or- mínimament comprensible.
Rambla Sant Isidre, 15, 1r
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
gàniques en una federació local del Siguem clars, estem en un camí
cgtanoia@yahoo.es sindicat, deixava anar aquesta de no tornada, la CGT només té
Baix Camp/Priorat frase en una conversa amb altres sentit si aconsegueix ser una eina
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus companys llibertaris que s'interes- oberta a les realitats socials, una
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 saven per la revista de la CGT de eina util per canviar aquesta socie-
Baix Llobregat Catalunya: "al “Catalunya” li que- tat que ens ha tocat viure. La dinà-
Cra. Esplugues, 46 den quatre dies..." mica quotidina de manteniment del
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
Treure cada mes de forma total- ‘xiringuito’ particular que alguns
ment voluntarista i voluntària el practiquen en aquesta casa no
C/ Comerç, 5. 08840 Viladecans "Catalunya", publicació de la CGT porta a enlloc.
cgt.viladcans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 de Catalunya que en aquesta Des del Col·lectiu Catalunya se-
Baix Penedès
època actual arriba aquest mes de guirem, mentre la majoria del sindi-
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell setembre de 2008 al número 100, cat així ho consideri oportú amb el
Tel. i fax 977 66 09 32 considerem que és tot un èxit, en el seu suport, intentant renovar el
cgt.baix.penedes@gmail.com
Barcelonès Nord
context actual. pensament llibertari, intentant con-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona Aconseguir que cada mes una solidar espais de comunicació al-
cgt_bn@yahoo.es publicació llibertària i anarcosindi- ternativa, intentant donar a conèi-
Tel. i fax 93 383 18 03
Garraf-Penedès
calista arribi als afiliats i afiliades cilitar la comunicació i la col·labora- vells, o simplement ens ignoren, ig- xer la CGT, per aconseguir
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú
del sindicat i a col·lectius, associa- ció amb altres projectes comunica- noren la revista del seu propi sindi- transformar la societat.
cgtvng@cgtcatalunya.cat cions, moviments socials i bibliote- tius i moviments socials, a analitzar cat. És l'actitud d'aquells que enlloc Dediquem aquests 100 números
Tel. i fax 93 893 42 61
Maresme
ques de tota Catalunya, suposa un i reflexionar sobre la realitat que de construir una organització per a a totes aquelles persones que
Plaça Cuba, 18, 2n
important repte per a les persones ens envolta, en el marc d'un movi- la transformació social, es dedi- d'una forma o altra han col·laborat
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.es que en el marc del Col·lectiu Cata- ment llibertari inserit plenament en quen a construir el seu propi ‘xirin- amb nosaltres i ens han ajudat a
Tel. i fax 93 790 90 34
Vallès Oriental
lunya donem forma a aquesta pu- la realitat social. guito’, sota la falsa aparença de de- tirar endavant dia a dia.
Agurrej
Francesc Macià, 51
blicació, que vol ser i és una eina Sempre hem estat oberts a la
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com per a la informació alternativa i per crítica constructiva i a les opinions
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73
a la transformació social. de federacions, sindicats i afiliats o
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Som conscients de les dificultats afiliades. No tenim el patrimoni en
que comporta avui en dia confec- exclusiva de res ni ens creiem en
Girona cionar i difondre, en paper i a inter- possessió de la perfecció i de la ve-
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a net, una publicació i un projecte co- ritat absolutes. Des del primer dia,
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 municatiu d'aquest tipus, que hem intentat obrir la publicació a
Ponent també inclou el web de la CGT de totes les realitats existents a dins
Av. Catalunya, 2, 8è
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Catalunya, per això, comentaris del sindicat, a tots els ens confede-
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 com l'anteriorment esmentat, provi- rals, a tothom que vulgués col·labo-
Camp de Tarragona nents de l'interior del sindicat, ens rar-hi d'una forma o altra.
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona dolen profundament. Tenim molt Malauradament, determinats
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 clar des del primer dia que estem sectors del sindicat, minoritaris
realitzant una publicació per a tota però actius, ens han tancat totes
FEDERACIONS LOCALS la CGT i en benefici de tota la CGT, les portes, han optat per carregar-
Barcelona
i ho remarcarem les vegades que se el projecte actual del “Catalu-
Via Laietana, 18, 9è faci falta, una publicació que contri- nya”, s'han negat a escriure-hi, han
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org bueixi a consolidar l'organització, a portat i segueixen portant a terme
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80
Manresa
difondre les seves propostes, a fa- una tasca de boicot a diferents ni-
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agost
Rubí Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia del 2008.
Colom, 3-5. 08191 Rubí - Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
flcgt_rubi@hotmail.com.Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: CEAS-Sàhara, Amadeu Casellas, Blanca Rivas, Josep Manel “Jo sóc fill de família molt humil,
Sabadell
Busqueta, David Fernández, Laia Alsina, Josep Maria Yago, Octavio Alberola, Plataforma per la tan humil que d’una cortina vella
Unió, 59. 08201 Sabadell Llengua, Miquel-Dídac Piñero, Joan-Tomàs Sabaté, Ricard Vilaregut, Laia Altarriba, Elsud.org, Jaume
una samarreta en feren.
cgtsabadell@hotmail.com. Tel./fax 93 745 01 97 Fortuño, Mariona Parra, Bruno Baltueña, Vicent Martínez, Noam Chomsky, Tanquem les Nuclears, Som
Terrassa
lo que Sembrem, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ariadna Nieto, Dídac Salau Vermella. D’ençà d’aquesta
Ramon Llull, 130-136
i Michelle López. Il·lustracions: Manolito Rastamán (pòster), Patrícia Carles (potada). Tirada: samarreta no he pogut caminar ja
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna,
per la dreta.”
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata-
Castellar del Vallès
lunya.cat “La samarreta”, d’Ovidi Montllor
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
cgt.castellar-v@terra.es Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Tel. i fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Setembre de 2008
3. REPORTATGE L’espai contrainformatiu
Arribar al número cent del ‘Catalunya’ català cada cop és més
corrobora la màxima que diu que sense extens, crític i arriba a
esforç col·lectiu cap canvi no és possible més gent
DE LA CONTRAINFORMACIÓ
AL PERIODISME CIUTADÀ
Algunes alternatives 100 motius
d'alegria i
a la crisi dels mitjans de esperança
Bruno Valtueña Sánchez,
comunicació tradicionals secretari general de la CGT de
Catalunya
Vicent Martínez
A quest mes de setembre de
2008 apareix un nou exemplar
del “Catalunya”, és el número 100.
Que l'òrgan d'expressió de la
L
a informació alternativa, la CGT de Catalunya continuï arri-
informació crítica, la con- bant cada mes a les nostres mans
trainformació, els mitjans ha de ser motiu de satisfacció per a
lliures, els mitjans comunitaris o el tots els qui estem en la Confedera-
periodisme ciutadà són alguns dels ció. Sense l'esforç i treball del
noms que rep aquell tipus de perio- Col·lectiu Catalunya i dels qui
disme o mitjans de comunicació col·laboren amb les seves aporta-
que parteixen de la iniciativa priva- cions no podríem celebrar aquest
da ni de la institucional sinó de la número 100. Des d'aquestes línies,
societat civil, els moviments so- vull expressar el meu més sincer
cials i dels ciutadans que creen pla- agraïment a l'esforç de tots els qui
taformes per exercir el seu dret a la fan realitat que la publicació surti
llibertat d’expressió. Un dels fac- al carrer i arribi a les nostres mans.
tors de naixement d’aquests mit- No és exagerat dir que el “Cata-
jans està en la fallida dels mitjans lunya” representa un oasi llibertari
de comunicació convencionals a en el desert mediàtic en què s'ha
l’hora de representar determinades convertit el periodisme que la clas-
realitats que queden excloses en els se dominant que dissenya en el
seus espais. món actual. De les seves aigües
El que els caracteritza és la vo- transparents ens arriba la informa-
luntat d’innovar en la gestió dels ció de lluites i conflictes que els
mitjans en els temes abordats i en treballadors i treballadores realit-
el tractament informatiu que es fa zem, ens arriba la veu rebel que de-
d’aquests. La majoria intenten un com a públic però no institucio- dica que “funcionem per assem- comunicació col·lectives, comuni- nuncia les injustícies (de gènere,
tipus de gestió més horitzontal, al- nal”, indica Guillamon. “Els con- blea, i tot i que hi ha responsabili- tàries, on la ciutadania no siga immigració, conflictes bèl·lics,..),
tres volen tenir una agenda de tinguts són secundaris; el que tats, aquestes van rotant, perquè només audiència o consumidors es fa eco de les reflexions que lliu-
temes propis que desenvolupar a compta és qui els aporta i com. En ningú és imprescindible però tots passius, sinó que puga intervenir rement els col·laboradors hi apor-
part del que dictaminen els mitjans cas contrari, s'estaria reproduint som necessaris”. en la propietat, la gestió i la creació ten.
de comunicació hegemònics o són una mena de negatiu dels mitjans de mitjans propis”, indiquen al seu A més, és una eina útil per a la
portaveus d’una associació o esde- convencionals”, conclou. Per ell el Ones lliures web. informació interna de la Confede-
venen un espai on acollir diferents fomamental és qui gestiona el teu La legislació catalana reconeix ració i per a la projecció externa de
sensibilitats polítiques, socials o mitjà i de qui depens “si depens de El moviment de les ràdios lliures l'existència de mitjans sense afany la CGT a la societat de Catalunya.
culturals. Un altre fet que els grups empresarials, informaràs d'a- va nàixer durant els anys 80 i ara de lucre (art. 70 de la llei 22/2005) Aprofito aquesta ocasió per a
uneix, a part d’una voluntat crítica llò que els interessa, si depens de la està consolidat arreu de l’Estat i ja i que se n’ha de reservar una quota animar tots i totes a divulgar aques-
amb el sistema polític i econòmic i gent i ella s'apropia del teu canal, n’hi ha de molt veteranes com en l’espai radioelèctric, “però no es ta eina d'informació que tenim, allà
del sistema mediàtic establert, és ella mateixa informarà del que vul- Ràdio Contrabanda a Barcelona o desenvolupa amb un reglament, on estiguem les afiliades i afiliats
que són entitats sense afany de gui”, assenyala. Tot i això, també Ràdio Klara a València. A Catalu- cosa que fa que ens facin un expe- de la CGT, en els centres de treball,
lucre: siguen cooperatives, asso- indica que els continguts seran per nya, l’Assemblea per la Comuni- dient de tancament perquè no es en el carrer, en el barri, d'aquesta
ciacions o ONG. força diferents als dels mitjans cació Social, lluita per reconeixe- pot emetre sense llicència amb manera les nostres idees anarcosin-
Per a Víctor Guillamon, de l’As- convencionals, “ja que si dónes a la ment dels mitjans d’informació multes entre 60.000 i 1.000.000 dicalistes i l'esforç dels qui fan rea-
semblea de la Comunicació Social gent l'accés a la programació i a la comunitaris i critiquen que l’actual d’euros”, indica Guillamon. Per litat el “Catalunya” arribaran a la
de Catalunya (ACS), un mitjà ciu- producció, no en sortirà una línia, sistema mediàtic ja que aquest tant, hi hauria d’haver una reserva societat. D'aquesta manera, el “Ca-
tadà es defineix per una qüestió de sinó moltes, i això és el que prete- “només deixa espai per a mitjans d’espai radioelèctric per a entitats talunya” es consolidarà encara més
gestió i d'accés. “Entenem que en nem”. Afegeix que el fet que no hi públics, controlats pels partits polí- sense afany de lucre; “però, com com un mitjà d'expressió que es fa
els mitjans lliures la població té hagi afany de lucre és important, tics, o mitjans privats comercials, que cap reglament específic estipu- escoltar en la societat catalana.
accés a la programació, a la gestió i “però tampoc en té la Fundació La controlats per uns pocs grups em- la com es reparteixen les freqüèn- Per finalitzar, només em queda
a la producció”. L’ACS defineix el Caixa i no ens sentim al mateix ca- presarials”, afirmen al seu web. Per cies, no ens les poden atribuir”, in- felicitar i donar l'enhorabona als
model de tercer sector (ni píblic- laix”. Des de “Diagonal Periódi- això ells volen assolir un nou marc qui utilitzen la paraula escrita i fan
institucional, ni privat-comercial) co”, José David Carracedo, ens in- que deixi espai “per a formes de continua a la pàgina 4 > camí en caminar.
Catalunya. Setembre de 2008 3
4. REPORTATGE
> ve de la pàgina 3
dica Guillamon que afegeix que, en res, “perquè fan el mateix tipus de o bé només es financen per les quo- amb la barrera de la informació al- serveix per finançar Pluràlia TV per
aquest sentit, la limitació és de vo- periodisme propagandístic però tes dels socis o les diferents activi- ternativa i aconseguir arribar a un fer material lliure de drets amb con-
luntat política. d’un altre bàndol”, conclou Fernán- tats (festes, concerts o venda de sa- públic ampli a partir de la seriositat tinguts socials. A l’octubre, tenim
Des de Ràdio Contrabanda, criti- dez. marretes, etc.) que realitzen. Un de continguts, d’una proposta de previst presentar una eina informà-
quen la Llei de l’Audiovisual d’àm- tema complex perquè per una disseny trencadora, i de cura en la tica, una plataforma tecnològica de
bit estatal que no contempla l’exis- Professionalització o banda sempre existeix el temor que part gràfica”, indica José David Ca- tv per internet multimèdia que serà
tència de les ràdios i televisions voluntariat la publicitat o les subvencions con- rracedo, membre de “Diagonal”, de vídeos a la carta i que podrà ser
lliures o comunitàries i sense afany dicionen la línia editorial, per això editat a Madrid. gestionada de manera autònoma
de lucre. Actualment, ja tenen nor- Aquest és un debat sense cloure en s’opta per l’economia social i les “Utilitzen llicència Creative per entitats socials… per tal que
matives per a aquest tipus de ràdios el qual hi juguen a favor i en contra botigues alternatives. En aquest Commons. Això facilita la repro- sigui un espai de producció audio-
diferents països europeus o els diferents consideracions: la profes- sentit, molts opten per permetre la ducció de continguts. Apostem pel visual alternativa. Hem detectat
EUA, que reconeixen obertament sionalització garanteix l’estabilitat publicitat però selectivament: ni de paper, però també pengem tots els problemes de formació i de defi-
els mitjans comunitaris. “Amb l’a- del producte i dels continguts, però multinacionals ni d'explotadors, ni nostres continguts gratuïtament a la cients eines tecnològiques. Que
parició de la televisió digital terres- el voluntarisme qualla millor amb de gent que vulgui condicionar la xarxa coincidint amb la sortida a la Pluràlia serveixi de plataforma de
tre, les possibilitats de més canals els principis més alternatius i de línia editorial. “Nosaltres defensem venda del periòdic. A Madrid tenim materials audiovisuals alternatius”.
se les han repartit les emissores co- connexió amb els ciutadans. Els que la publicitat sigui només d'em- distribució a quioscos de premsa,
mercials, els grans monopolis, i les principals problemes d’aquests mit- preses del tercer sector (sense afany però resulta bastant costós. Es Definicions obertes
televisions públiques, però no hi ha jans són els daltabaixos participa- de lucre). Evidentment, si jo visc de menja el 50% del preu de venda.
pogut participar els mitjans més tius que molts cops depenen de la la publictitat de Repsol, m'estic li- Les xarxes alternatives (locals sin- Des de Rebelión.org consideren
propers als ciutadans i sense afany voluntat de la gent i del seu temps mitant en el que informaré d'aques- dicals, cases okupades, centres so- que no hi ha un terme o una defini-
de lucre, afirma Àngel Fernández, lliure. Per això, alguns mitjans com ta empresa”, diu Guillamon de cials, asociacions de veïns) són més ció tancada, ells treballen per oferir
membre de Ràdio Contrabanda. “Diagonal” s’ha plantejat la profes- l’ACS. rendibles però els quioscos són una informació diferent als mitjans con-
“Preferim parlar de mitjans po- sionalització, que pot generar difi- Amb tot, per als qui opten per no aposta política, ser accessibles al vencionals i amb altres prioritats. I
pulars, mitjans de la gent en contra- cultats econòmiques derivades dels tenir publicitat, les activitats per gran públic. On no podem garantir això comença amb la selecció que
posició als que fan partits i empre- costos de manteniment o els paga- mantenir els mitjans tampoc no són una publicitat sostinguda, no té sen- es fa de les notícies. I en sistema de
ses. Rebutgem adjectius com ments a professionals. “En el «Dia- suficients. En aquest cas, les subs- tit la distribució en quioscos. Per gestió del mitjà. “Ens definim com
alternatiu o contrainformació per- gonal» existeix un 'nucli dur' d’on- cripicions o quotes també són vies ara, només la tenim a Madrid, enca- una mitjà d’esquerres i de pensa-
què té unes connotacions marginals ze persones a dedicació plena la alternatives, però limitades, per ga- ra que estem estudiant Aragó i Can- ment dissident amb el neoliberalis-
i molt marcades ideològicament”, disponibilitat de les quals permet rantir la continuïtat del mitjà, tot i tàbria on ja existeixen versions del me que donem cabuda als diferents
indica Nel·lo Martínez, membre de garantir tasques mínimes de funcio- que res impedeix una combinació “Diagonal””. moviments socials. Treballem amb
Pluràlia TV, una de les televisions nament (distribució, publicitat, de totes les formes. Així, mentre “En el nostre cas, el problema una agenda de temes diferenciada”
ciutadanes que funciona al País Va- subscripcions, promoció, maqueta- que a “Diagonal” es financien a és de falta de cobertura, a més que Rebelion és una pàgina web
lencià. Tot i això considera que és ció...). Amb un nivell menor de partir dels 3.700 subscriptors i la ens cal afinar el lenguatge amb què d’esquerres creada fa 12 anys a par-
evident que “fem una informació compromís temporal trobem uns publicitat (limitada), a Contrabanda arribem a la gent”, afirma Víctor. tir de la militància de diverses per-
diferent a la convencional i crítica. vint persones més”, indica José no es paga ningú, tothom és volun- sones vinculades al periodisme a
Ens fiquem als assumptes que els David Carracedo. Que hi haja pro- tari. “En el nostre cas és un principi Participació.....? partir de la plataforma d’internet:
grans mitjans no toquen, tractem fessionals garanteix la qualitat i la d’autogestió radical, en altres perí- “mantenir aquest web és un treball
temes propers a la gent i als seus continuïtat del producte, però els odes s’acceptaven subvencions, “Hem treballat publicant ‘separa- assequible per a un grup de 20 per-
problemes”. Fernàndez opina que voluntaris garanteixen un contacte però ara no. No volem dependre de tes’ que han elaborat altres movi- sones i en el qual el finançament es
“la contrainformació comet el ma- directe amb la societat civil i la seva ningú, ens financem a partir de les ments socials i estem treballant en resol a partir d’un baix cost del pro-
teix pecat d’allò que critica- i afe- participació directa forma part del quotes dels socis i també per con- la viabilitat dels fòrums i d’altres ducte”.
geix- el que cal és informació críti- dret de tota persona a expressar la certs, samarretes i altres activitats”, eines del web i de cara a l’any vi- Les seves possibilitats d’expan-
ca i objectiva al marge de bàndols. seva opinió en els mitjans de comu- afirma Fernández. nent volem explorar com integrar el sió es medeixen a partir de la col·la-
El concepte de contrainformació nicació. potencial d’aquest “accionariat po- boració amb mitjans convencionals
pot arribar a ser fins i tot contrapro- Com arribar al gran pular” que són els subscriptors, en i alternatius.
duent perquè es concep com un Finançament públic? les apostes i decisions d’aquest pro- “Rebem crítiques que diuen que
camp de batalla on cadascú salva jecte de comunicació”, afirma Ca- fem un format massa intel·lectual
els seus”. Per al membre de Contra- El finançament també és un dels “Diagonal” vol representar la reali- rracedo. però és que no volem caure ni en
banda, els noms de contrainforma- debats que més es repeteix en les tat que representen els moviments Nel·lo Martínez diu que per una les informacions simplistes ni en
ció i informació lliure o alternativa publicacions i emissores lliures: al- socials: per una banda de denúncia banda funcionem com una produc- els pamflets, per això demanem ar-
són etiquetes que serveixen per gunes opten per emetre publicitat de les injústicies i per una altra de la tora audiovisual a l’ús, “fem pàgi- ticles treballats i fonamentats. I
crear la identitat de la gent que fa de comerços alternatius o economia satisfacicó de lluites guanyades. nes web i webt tv, pàgines web on tampoc renuncien a l’article perio-
aquestes coses però no transformen social, altres accepten subvencions, “El nostre objectiu és trencar el vídeo és el protagonista, això ens dístic que contrasta fonts”.
4 Catalunya. Setembre de 2008
5. REPORTATGE
‘Catalunya’, una experiència
periodística
Ferran Aisa
“C
atalunya” és la conti-
nuació genuïna de la
històrica capçalera
creada pel Comitè Regional de la
CNT, que va començar a sortir el 22
de febrer de 1937. Era el diari del
vespre de la Confederació Regional
Catalana, el qual féu servir la in-
fraestructura tècnica de “La Veu de
Catalunya” i va recórrer a periodis-
tes de “L’Instant”. Tots dos diaris,
propietat de la Lliga de Cambó, ha-
vien estat incautats per la CNT el
juliol del 1936.
“Catalunya” fou deficitari des
dels seus inicis, ja que va començar
fent una tirada de 12.500 exem-
plars, poc després en llençava 3.000
i, definitivament, va quedar estabi-
litzat en els 2.000. “Catalunya” va
desaparèixer el maig del 1938, des-
prés d’haver publicat uns 300 nú-
meros. Malgrat la seva curta dura-
da, ha estat sovintment recordat i
reivindicat pels anarcosindicalistes
catalans. A les seves planes hi van
escriure Joan Peiró, Joan Ferrer, Ri-
card Mestres, J. J. Domènech, Fe-
derico Urales, Marianet, Federica etc., però mai no van recórrer a tots els oprimits i es posa al seu cos- Ricard Vargas-Golarons, Joan Bus- de tenir un lloc en la nova etapa de-
Montseny, Josep Viadiu, Josep Mas l’emblemàtica capçalera del “Cata- tat, oferint-los les seves pàgines, en quets, Lluís Correal, Santi Vilano- mocràtica. No obstant, el pensa-
Gomeri... lunya”, això sí, el C. R. de la CNT a la lluita per la llibertat”. va, Vicenç Soler... L’aventura del ment llibertari, que tantes pàgines
L’edició d’un periòdic en català París va promoure un setmanari en La reorganització i legalització “Catalunya” va durar, aproximada- ha deixat escrites a favor de la dig-
era una vella reivindicació d’anar- llengua catalana, “Terra Lliure”, de la CNT va significar la desapari- ment, fins al juliol del 1980, poste- nitat humana i la llibertat dels po-
quistes com Felip Cortiella que, que va dirigir durant molts anys ció momentània del “Catalunya”, ja riorment va sortir, esporàdicament, bles, continua essent una ombra del
fins i tot, l’any 1917 hi havia propo- Roc Llop. que el nou Comitè Regional va alguna vegada més, però ja com passat. Per això, nosaltres, els sota-
sat, en un Ple de la Confederació La reconstrucció de la CNT, el donar prioritat a convertir la “Soli” una pàgina més de la “Soli”, sense signants, fem una crida a la sensibi-
Regional de Catalunya, convertir febrer del 1976, va significar també en un periòdic quinzenal. L’any data ni numeració. litat dels homes i dones de país, a
“Solidaridad Obrera” en un periò- el retorn de les velles capçaleres 1978 hi retornava com a full dins de L’escissió confederal va fer apa- les seves forces socials i a les orga-
dic exclusivament de llengua cata- anarcosindicalistes: “Soli”, “CNT”, “Solidaridad Obrera”, però amb nu- rèixer una altra “Soli” i també una nitzacions ciutadanes per a la recu-
lana. La proposta realitzada per “Catalunya”, etc. La nova etapa del meració pròpia i subtitulant-se altra “Catalunya” que reivindicava peració del pensament llibertari.
Cortiella no va prosperar, tan sols “Catalunya” s’inicia l’octubre del “Òrgan de la Confederació Nacio- les sigles de la CNT però no les de Creiem que la presència al si de la
Salvador Seguí va fer costat a mit- 1976, amb el subtítol de “Revista nal del Treball”. L’equip de redac- l’AIT. El nou “Catalunya” sortí, en societat d’un ideari crític, humanit-
ges a Cortiella, proposant que la d’opinió confederal”. ció que dirigia Ramon Barnils fou un ambiciós projecte de revista, zador, individual com és el pensa-
“Soli” fos bilingüe. Àngel Pestaña, D’aquesta segona època en van l’encarregat de posar-lo en marxa, l’any 1986. El seu director era ment llibertari, és indispensable
aleshores director, i altres militants sortir quatre números, en una mida essent Josep Serra Estruch el seu Josep Serra Estruch i l’administra- perquè s’aprofundeixin les lliber-
confederals ho van impedir. La reduïda a quart. En el primer núme- coordinador. dor Josep Costa i Font; i hi forma- tats, perquè s’eixampli el marc de la
“Soli” va continuant sortint només ro, els articles són signats tan sols El maig del 1979 vaig ésser con- ven la redacció, per ordre alfabètic, democràcia. En aquests moments
en castellà. Aquesta era l’única amb el nom propi (Pere, Llorenç, vocat pel Comitè Regional, com a F. Aisa, À. Bosqued, M. Fernández, es fa necessari que el “vell talp” del
llengua acceptada per l’organitza- Ferran), a la pàgina central hi ha re- membre de la comissió de premsa M. A. Marugan, F. Solsona i R. Var- pensament llibertari torni a donar
ció confederal com a vehicle d’ex- produït el poema de Joan Salvat- de la Federació Local, a una reunió gas-Golarons. els seus fruits”.
pressió de les principals publica- Papasseit “Columna vertebral: Sa- per formar la nova redacció de la La idea de l’equip redactor era Entre els signants del Manifest hi
cions. Malgrat això, hi hagué algun geta de Foc”. En els següents “Soli”, entre els companys hi havia aconseguir fer del “Catalunya” una havia un aiguabarreig de noms que
butlletí intern de sindicat o de Fede- números -la revista va durar fins al Gerard Jacas i Josep Alemany, els revista d’opinió crítica, llibertària i anaven des d’Heribert Barrera fins
ració Local que sí feia servir la llen- maig del 1937- s’inclouen articles quals vam defensar la continuïtat oberta als diversos nuclis de la so- a Josep Tarradellas, passant per Vi-
gua catalana encara que fos de ma- de tema laboral, presons, l’Escola del “Catalunya”. A la nova etapa de cietat. El director i la redacció del cent Andrés Estellés, José Luis
nera parcial. Per tant, l’aparició en Moderna, míting de Mataró, elec- la “Soli”, la llengua catalana va “Catalunya” van promoure un Aranguren, Ana Belén, Josep
plena guerra d’un diari cenetista en cions generals... L’editorial del nú- continuar tenint, doncs, el seu espai “Manifest per la recuperació del Benet, Maria del Mar Bonet, Ian
català fou tot un repte, sobretot com mero 1, deia: “Catalunya surt a la al “Catalunya”. El full inclòs dins pensament llibertari”, que es va Gibson, Carles Fontseré, Daniel
va dir Jacinto Toryho (director de la llum inspirada en els corrents lli- del periòdic confederal fou coordi- presentar el 20 de maig de 1987 a Guerin, Salvador Paniker, Baltasar
“Soli”), era un pas important vers la bertaris i federalistes –essència ge- nat per nosaltres tres. El limitat l’Ateneu Barcelonès, coincidint Porcel, Paul Preston i Fernando
normalització d’una societat bilin- nuïna de la CNT- i ve per defensar espai del “Catalunya”, tan sols una amb la sortida a escena de la Fun- Sánchez Dragó.
güe. Era també un suport al catala- en la nostra pròpia llengua els prin- plana, semblava més una de secció dació d’Estudis Llibertaris Salva- La meva entrada a la redacció fou
nisme que no veia amb bons ulls cipis de la llibertat i la igualtat més cultural que no pas un periòdic au- dor Seguí. El Manifest deia: “L’Es- deguda a la insistència de Serra Es-
que la CNT catalana només s’ex- absolutes. Ho fem així, com en la tònom amb número i data propi. tat espanyol camina avui pel truch, aleshores també soci de l’A-
pressés en castellà. Però la manca primera època, 1937, perquè sentim Quan els nous redactors ens vam viarany democràtic. Els ciutadans, teneu Enciclopèdic Popular, on ens
d’èxit va aconseguir que “Catalu- la necessitat d’una publicació en fer responsables del “Catalunya”, ja després de llargs anys d’opressió i havíem refugiat uns quants com-
nya” desaparegués abans que la català que interpreti amb la fidelitat anava pel número dotze. Entre els sacrificis, van recuperant les lliber- panys contraris a les pugnes dins de
guerra s’acabés. més senzilla els problemes dels tre- col·laboradors, a més dels citats tats. Partits, sindicats i altres orga- la CNT. L’autonomia de redactors i
Els cenetistes exiliats van publi- balladors que vivim a Catalunya. companys, hi hagué també Miquel- nitzacions socials treballen amb
car “Solidaridad Obrera”, “CNT”, “Catalunya” saluda fraternalment a Dídac Piñero, Josep Serra Estruch, normalitat. Totes les ideologies han continua a la pàgina 6 >
Catalunya. Setembre de 2008 5
6. REPORTATGE
Qui és qui -si u no és ningú-
> ve de la pàgina 5
col·laboradors fou la condició de
l’entrada de molts companys que
al ‘Catalunya’ de la CGT
no formaven part de cap de les
CNT en litigi. La falta de recursos
econòmics va acabar amb aquest
projecte engegat amb molta il·lusió
per Josep Serra Estruch.
La constitució de la Confedera-
ció General del Treball (CGT) va Jordi Martí Font
suposar novament la desaparició (http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/vi
ew/id/2639)
del “Catalunya”, fins que un nou
equip va recuperar la capçalera
E
com a òrgan d’expressió de la CGT l “Catalunya” actual es
a Catalunya, mentre que per a la troba en el que anomenem
resta de l’Estat espanyol es va po- “la segona part de la vuitena
tenciar una nova publicació, “Rojo època”. Aquesta segona part co-
y Negro”. mença al número 36 amb una por-
L’actual “Catalunya”, al marge tada d’Azagra en què es llegeix
de les sigles, és una important eina “Catalunya anarcosindicalista” i
d’informació laboral, social, sindi- respon a un projecte inconscient en
cal i cultural. Una de les seves sec- aquell moment d’obertura i d’in-
cions “Dinamita de cervell” és un fectació tant de la revista com de
dels exponents de la filosofia del l’organització que ja fa anys que
“Catalunya”. Fa referència a la de- dura. Fins aleshores, sortia cada
fensa que féu Llunas i Pujals, des dos mesos, tenia dotze pàgines,
El “Catalunya” (Josep Garganté aixeca a l’esquerra un cartell pels dos dies) distingit en un acte de l’Appec com a
de “La Tramontana”, de l’acció imprès a una tinta amb l’afegit del publicació amb més de 25 anys d’antiguitat. De fet, era la tercera publicació més antiga escrita en català que encara surt.
cultural emancipadora o “Dinamita roig a la portada, tirava 3.500
de Cervell” front als qui usaven la exemplars i parlava bàsicament de Juvillà. A banda, permanentment de moltes portades, i la Mireia sulta imprescindible la feina que
dinamita per causar només el te- CGT, tot i que ja obria els ulls a hi ha la col·laboració de la Secreta- Bordonada, tot i que també en són fan el Mario López, muntador i
rror. l’exterior amb l’equip de la Lluïsa, ria de Comunicació de la CGT, que col·laboradors assidus el Gabi de la creador de la maqueta, i el Ramon
La meva col·laboració amb el la Maite, la Judith, el Dani, el Xavi coordina el Joan Rosich, i de sindi- Federació Local de Barcelona, Aubà, que és qui fa els pdf i envia
“Catalunya” s’inicià l’any 2006 i el Dídac (els dos darrers conti- cats i seccions sindicals de l’orga- l’Antonio Aranda del Baix Llobre- la revista a la impremta cada mes.
quan els coordinadors del periòdic nuen en l’actual Col·lectiu). El nització, cada cop més, així com gat (també amb textos quan era se- L’Òscar de Vila-seca repartia per
van encomanar-me fer una colum- “Catalunya” d’ara surt cada mes, té d’afiliades i afilats a títol personal i cretari de Relació amb els Mitjans Barcelona abans -ara ho fa molta
na mensual. Paral·lelament he 28 pàgines, amb portada, contra- de forma puntual. Com a fotògrafs, de Comunicació) i el Joan Ramon altra gent-però continua infectant
col·laborat setmanalment al Suple- portada i entrevista central a tot permanentment tenim el Dídac Ferrandis del Sindicat Federal Fe- els polígons més propers. Il·lustren
ment de Cultura de l’”Avui” i a al- color, treu 10.000 exemplars al car- Salau, que s’encarrega de la imatge rroviari. Per fer el “Catalunya”, re- la revista Àcido Crítico, a la pàgina
tres publicacions, entre les quals hi rer i suposa una aposta decidida de 2, i Azagra i Manolito Rastaman
ha “Solidaridad Obrera” (Joaquim l’organització pel periodisme cada cop que els ho demanem.
Costa), on escric la columna ‘La sense complexos, sense voler ser A banda de la publicació, com a
barana del vent’. només la revisteta interna de CGT Col·lectiu hem fet també traduc-
La columna del “Catalunya” la o el pamflet per convèncer els con- cions de textos, cartells i llibres al
vaig anomenar ‘El Far’ en home- vençuts, sinó molt més. “Catalu- català (les fan la Núria Rimbau i la
natge a l’agrupació cultural Faros nya”, a través de les diverses po- Sílvia Lorente, bàsicament) i hem
constituïda a Barcelona durant la II nències aprovades per àmplies tret el llibre de Joan Peiró “Proble-
República. Des d’aleshores, he pu- majories en els darrers congressos mes sobre l’anarquisme i el sindi-
blicat diversos articles culturals i de la CGT del Principat, ha apostat calisme” i un llibret publicat per
ressenyes de llibres. També he ela- per la interrelació amb el que hi ha Baladre contra la Constitució Eu-
borat sèries d’articles de signe ar- fora de l’anarcosindicat, amb els ropea. Darrerament, junt amb la
tístic, poètic i històric. Fins ara n’he moviments socials i amb molt “Directa”, “L’Accent” i “Solidari-
fet els següents: “Poetes en temps més... i no té vergonya de dir-ho dad Obrera”, hem tret la revista
de guerra i revolució”, que tracta, sinó tot el contrari. “Dos dies” per donar suport a la
en tres articles, l’assassinat de Gar- El “Catalunya” es fa des del
Exposició al Palau Robert lluita dels conductors i les conduc-
cía Lorca, el recital de León Felipe Col·lectiu Catalunya, del qual jo en L’any 2008 l’Associació de Publi- jant la situació de les revistes en tores del bus de Barcelona.
al Cinema Coliseum l’any 1937 i la sóc coordinador per decisió dels cacions Periòdiques en Català català com un mirall de la situa- El “Catalunya” té una versió di-
constitució del Grup Literari Oasi. dos darrers congressos, un col·lec- (Appec) celebra el seu 25è ani- ció en cada moment del país. gital que es pot consultar a
“L’Art de la Insurrecció” que, en tiu obert a qualsevol membre de versari. Durant aquests anys L’exposició és al Palau Robert www.revistacatalunya.cat, que
set apartats abraça aspectes com les CGT que en vulgui formar part; i l’Appec s’ha transformat en una de Barcelona des del 15 de juliol porta el Josep Estivill, i té una rela-
avantguardes, el dadaisme, Salvat- formar-ne part és decidir i, sobre- de les entitats referents de l’àm- i fins al 24 de setembre. Els úl- ció directa amb la pàgina web de
Papasseit, Durruti, el surrealisme i tot, treballar seguint la norma de bit comunicatiu del país, tant per tims dies que l'exposició estigui l’organització (www.cgtcatalun-
la utopia. He repassat la relació de “cadascú segons les seves possibi- la feina duta a terme envers les instal·lada coincidirà amb el ta.cat) que portava el membre del
Salvador Dalí amb els moviments litats”. Hi escriuen columnistes publicacions associades com Quiosc.cat de revistes (abans Col·lectiu i treballador incansable
populars de Barcelona i la seva en- molt diversos, des d’historiadors pel treball que ha fet pel seu re- Supermercat de Revistes) que Jose Cabrejas, cos i ànima de l’in-
trada al moviment surrealista. I, com Joan Zambrana, Pepe Gutié- coneixement i la seva difusió. En l'Appec munta durant les Festes ternet cegetista a Catalunya. El
ara, hi desenvolupo una sèrie d’ar- rrez o Ferran Aisa, fins a militans aquest sentit, entre les activitats de la Mercè, que enguany l’Ap- Joan Anton és una nova incorpora-
ticles “Àcrates i Poetes”, en què de moviments socials com Pep promogudes, cal destacar el pec també transforma i renova i ció a l’equip que ha endegat un nou
cerco les arrels dels militants lliber- Cara, Joni d’Hace Color, Carlus Quiosc.cat, la creació del portal que porta el nom de Quiosc.cat. projecte de tele per internet i ha
taris i el seus sentiments poètics. Jové o gent de l’Assemblea d’In- web www.lesrevistes.cat, i en Aquest s’instal·larà a les imme- posat al dia molts dels continguts
Els 100 números del “Catalu- submissos de Catalunya. En l’a- aquest últim any l’esforç per ser diacions del Palau Robert. fixos de la pàgina i que no només
nya” són la mostra eficient de la partat d’economia i treball, hi fan el primer grup de comunicació Posteriorment, l’exposició co- no s’atura per res sinó que fa mil
tasca de la força col·lectiva per ex- columna l’Emili Cortavitarte, el en iniciar el procés de digitalit- mençarà un recorregut itinerant coses en uns pocs minuts. I tenim
pressar-se en la seva pròpia llengua Pepe Berlanga i el Vicent Martínez zació de totes les seves capçale- que la portarà a diferents desti- projectes grans i llargs d’explicar
sense prejudicis. El treball realitzat -hi trobo a faltar el Busqueta- i res, entre molts altres projectes. nacions del territori de parla ca- en aplicació dels acords del darrer
des del “Catalunya” és un pas im- parla d’imatges i tele, el Josep Esti- Per celebrar l’efemèride,l’Ap- talana. congrés de la CGT, però ja en par-
portant a favor de la normalització vill. Les entrevistes se les repartei- pec ha organitzat l’exposició L’equip que ha desenvolupat larem un altre dia.
de la llengua catalana en el camp xen entre el Josep Garganté, la de “Catalunya, un país de revistes”. l’exposició ha treballat amb la Per acabar, com que estem de
del treball, la lluita sindical... Cal, Treball-Economia, i el Xavi Roi- Es tracta d’una exposició retros- idea que sigui una exposició celebració, felicitem “El Pèsol
doncs, felicitar els companys que, jals, la gran interior; i fa sovint la pectiva sobre la història i el futur molt visual que defugi de fer una Negre”, “L’Accent” i la “Directa”
amb el seu esforç i dedicació, fan contra i qualsevol cosa que faci de les revistes en català, plante- mostra de portades històriques. pels números rodons respectius o
sortir mensualment el “Catalunya”. falta i es necessiti el totterreny Pau pels respectius aniversaris
6 Catalunya. Setembre de 2008
7. REPORTATGE
‘Catalunya’: Cent
Marona Parra, secretària d’Acció
Social de la CGT de Catalunya
anarcosindicalisme L’ existència d’una revista com
el “Catalunya” que fa una
d’avui per al segle XXI aposta per ser un mitjà crític, alter-
natiu i de format text no deixa de
tenir un petit punt d’anacronisme.
M’explico: no vivim precisament
en un context on s’estimuli el gust
per la lectura i molt menys si
Jordi Martí Font, membre del vell món que a poc a poc hem anat aquesta ens suposa una invitació a
Col·lectiu Catalunya escombrant cap a l’indret que més pensar per nosaltres mateixes, a in-
li escau, el museu. formar-nos de què implica la socie-
E
l 22 de febrer de 1937, la El sindicalisme que defensa la tat capitalista a tots nivells i a con-
CNT de Catalunya treia al CGT en la seva gran majoria i el vidar-nos a participar en la
carrer la seva primera publi- “Catalunya” en particular és una construcció d’una societat justa so-
cació orgànica escrita en català. Es eina de transformació social que cialment. En aquest sentit, la revis-
tractava del diari de tarda “Cata- parteix de no recular en els actuals ta “Catalunya” és un anacronisme
lunya”, que venia a afegir-se a “So- drets socials i econòmics, que no necessari i un model per a aquells
lidaridad Obrera”, l’històric diari renuncia a res i que parla de tot, i projectes que formen part de l’es-
del matí de l’anarcosindicat, escrit de forma especial d’alguns temes querra anticapitalista.
tot ell en castellà. que eren tabú per a qui utilitzava La revista “Catalunya” ha supo-
El “Catalunya” seria sempre una els nostres colors fins fa uns anys. sat per la Secretaria d’Acció Social
segona publicació en què la CNT No tenir por a res ni a ningú és la un referent en la difusió de les llui-
no es bolcà com a organització. Hi base per teixir aliances que es de- tes que es porten a terme no només
ha qui diu que volia ser una acluca- mostren imprescindibles per de- des del sindicat sinó també des del
da d’ull de complicitat als sectors fensar el que ja tenim però, i sobre- conjunt d’organitzacions i col·lec-
d’ERC en el Govern de la Genera- tot, per avançar en uns camins que tius dels moviments socials.
El debat amb companys de premsa alternativa porta a coincidències diverses.
litat, cada cop més controlats pels als Països Catalans, cada cop estan Tal com diuen els acords del
estalinistes del PSUC. Fos com banda la de la CGT de Catalunya criu qualsevol persona i es parla de més plens de gent i que des del Congrés de Sant Joan Despí, “La
fos, la publicació va tenir sempre (www.cgtcatalunya.cat) i de l’altra qualsevol tema que des de la redac- “Catalunya” intentem explicar i CGT es defineix com a anarcosin-
pocs recursos i a partir de desem- la de la pròpia revista (www.revis- ció –de la qual en pot formar part explicar-nos. dicalista, per tant defensem el sin-
bre de 1937, va deixar de distri- tacatalunya.cat), des d’on es poden qualsevol membre del sindicat que És el nostre deure i la nostra dicat com una eina necessària per a
buir-se a les comarques de Girona, descarregar o mirar molts dels nú- ho desitgi- creiem que és interes- obligació fer tot el possible perquè la transformació social en els seus
Lleida i Tarragona per manca de meros que hem fet. sant per a la classe obrera catalana no hi hagi amos ni senyors i perquè vessants que inclou de manera molt
paper. El “Catalunya” no tardaria a L’aventura de treure el “Catalu- i mundial, per als moviments so- les lluites s’infectin les unes de les important el món del treball però
desaparèixer deixant, però, per es- nya” cada mes també ha comptat cials anticapitalistes d’arreu i per al altres fins a esdevenir col·lectives. que també comprèn l’acció social
crit, la possibilitat d’un moviment amb reticències dintre de CGT. Hi moviment llibertari entès en un Si en el camí perdem puresa, ben- fora de la nostra feina.” L’acció so-
llibertari català. No n’era la prime- ha el grup de gent que pensa que sentit evidentment obert i no dog- vinguda sigui la barreja que ens cial és, per tant, una branca molt
ra mostra –només cal recordar “La aquesta organització ha de ser el màtic. Sembla mentida que fins i faci avançar i, tal com deia la Bebe, important en la CGT. Treballem
Tramuntana” de Josep Llunas o seu corralet particular i és normal tot dintre d’un sindicat que es diu “Fuera telarañas!”, que en català es per la revolució social des de les fà-
“L’Avenir” de Felip Cortiella”- que la revista que voldrien tenir no llibertari hi ha qui creu que cal pot traduir com “No som res sense briques i els carrers però també en
però sí que era la primera vegada és la que tenen, però per sort sem- controlar-ho tot i exercir la censura els altres!”, més o menys). les assemblees en centres socials o
què s’obria al català una publicació pre han estat un grup minoritari tot constant. Són sectors en constant I per si no quedava clar, ja ho amb la participació activa en el
orgànica, la premsa “oficial” de la i que molt insistent. reculada, hereus d’una manera sabeu: els capellans, a missa; “els conjunt d’organitzacions anticapi-
CNT en aquest cas. No és estrany, Ara, el “Catalunya” és la revista veure el món sindical i llibertari peixos en l’aigua; i els amos, al talistes amb qui tenim afinitats.
doncs, que quan als anys setanta de la CGT de Catalunya però hi es- dels anys setanta, pertanyents a un clot”, que deien Al Tall. La revista “Catalunya” ha estat
del segle passat els llibertaris de un altaveu de les lluites en les quals
dins i fora tornessin a treure banya, hem participat activament, un breu
traguessin al carrer un cop més la resum de les quals és el següent:
històrica capçalera. -Antirepressiva: des d’Acció So-
Des d’aleshores, el “Catalunya” cial hem donat suport a la Laura
ha passat per set èpoques més, amb Riera que encara està empresonada
centenars de persones que hi han i hem fet campanyes denunciant el
abocat esforços i dedicació -de que suposa la Llei antiterrorista.
Joan Peiró a Lluïsa Pahisa i del Ri- -Okupació: hem donat suport in-
card Mestre a Ramon Barnils- i condicional a aquesta forma de
milers d’altres que hi han escrit, di- lluita que qüestiona un pilar tan
buixat o publicat les seves fotogra- bàsic del sistema com és la propie-
fies o altres tipus de creacions. La tat privada. En aquest sentit ens
publicació, amb caràcter de revista vam implicar en defensa del CSO
mensual, és ara l’òrgan oficial (que Can Vies de Sants.
no orgànic) de la Confederació Ge- -Antimilitarisme: aquest eix s’ha
neral del Treball de Catalunya, un treballat sobretot en relació a les
dels esqueixos que va prendre de campanyes que des de fa tres anys
l’arbre de la CNT reconstituïda als organitza la CGT sobre objecció
anys setanta del segle XX. I aquest fiscal en el marc de l’Assemblea
setembre del 2008 arriba al núme- Antimilitarista de Catalunya.
ro cent de la seva vuitena època. -Ecologisme: ens hem implicat
Des de fa sis anys, jo en sóc el activament en la campanya contra
coordinador (permeteu-me que per els transgènics que ha dut a terme
un cop parli en primera persona), la Plataforma Som lo que sem-
tot i que no el faig sol, només falta- brem.
ria. Actualment, un equip de tretze Des d’aquestes línies, felicito i
persones conformem el Col·lectiu agraeixo als companys i compa-
Catalunya, que és l’encarregat de nyes del “Catalunya” la feina feta i
treure cada mes la publicació i de El Col·lectiu Catalunya ha fet parades i presentacions de la revista arreu del país: a Reus, Lleida, Tarragona, pels 100 números publicats. Enda-
mantenir dues pàgines web, d’una Torredembarra, Girona o Barcelona. vant i sort!.
Catalunya. Setembre de 2008 7
8. REPORTATGE
Cent?: no n'hi
ha prou! Cent números fotent
Q
Laia Alsina Garrido, Directa
uantes vegades hem cridat les
paraules que encapçalen
la pallissa… al capital
aquestes quatre ratlles en un con-
cert que no volíem que s’acabés, en Josep Manel Busqueta, ment quin és el paper que ha de
una ruixada de festes majors o una pastisser i economista jugar un sindicat transformador, de
nit que es presentava llarga? debò, en el context del capitalisme
S
Totes aquelles persones que par- empre he trobat suggerent la actual. I aquest paper no és altre
ticipem d'aquest engranatge sabem definició d’arxipèlag que es que el d’obrir la lluita sindical i
que “no n'hi ha prou” ni de bon fa en la publicació bimestral, acostar-la a la resta de lluites so-
tros. No n'hi ha mentre s'hagi de en llengua castellana, que porta cials, en un moment on el procés
reivindicar una feina digna. No n'hi aquest mateix títol. Diuen que un de producció capitalista també s’ha
ha mentre s’hagi de recórrer a una arxipèlag és un “conjunt d’illes convertit en social, implicant no
vaga de fam per tenir els drets bà- unides per allò que les separa”. només les persones que treballen a
sics (perquè te’ls neguen) quan ets Penso que és una definició precio- jornada completa dins d’una fàbri-
una persona presa. No n’hi ha quan sa, a la que li trobo diferents inter- ca.
el color de la teva pell és una excu- pretacions, una d’elles és la que, de Superar el pensament únic no és
sa per humiliar-te. Ni quan el teu manera metafòrica, em porta a gens senzill. No ho és ni per a
gènere és el motiu de la teva discri- pensar que moltes vegades de la di- aquells que diuen que pretenen fer-
minació. No n’hi ha quan la teva ferència se’n pot fer virtut. I en ho. Convertir una publicació prò-
sexualitat escandalitza. Tampoc bona mesura així és com jo veig el pia en una veritable àgora de movi-
quan la lluita per ser un poble lliure “Catalunya”. Penso que en aquest ments és un objectiu enunciat, però
es respon amb l’opressió… quan 100 números, les persones que hi quasi mai portat a la pràctica. El
sempre ets presumptament culpa- ha darrere de la publicació han “Catalunya” és una realitat que ens
ble. No n’hi ha prou quan cremar aconseguit demostrar que és possi- mostra que tot això és possible.
una tros de paper o de drap implica ble cercar un denominador comú Segurament, el camí fins a aquí
repressió, quan okupar es penalitza rebel, transformador, crític, espe- no deu haver estat gens fàcil, no
i torturar s’enalteix. rançador en moltes expressions so- deu haver estat exempt de discus-
No n’hi haurà prou mentre t’as- cials i polítiques que a priori ens sions i de moments crítics. Nits
senyalin per no creure en el déu del semblarien molt allunyades o fins i d’insomni i llarguíssimes hores de
capitalisme, en les nuclears, en el tot pot ser contraposades. baralla davant l’ordinador, després
consum irracional, en la venda I aquest fet no és una fotesa, una de no sé quantes hores de treball
d’armes, en l’explotació dels qui simple opció d’una publicació d’aquell de sant Pau, de guanyar-se
viuen més enllà de casa nostra. Per més. Per mi és un dels granets de el pa amb la suor del front. Així
no creure en la seva religió. sorra imprescindibles en la difícil que, si us plau, quan us emboli-
Mentre treguin les porres i les tasca de trobar els vímets comuns queu el “bocata” de truita amb el
multes al carrer per tenir un altre que ens han de permetre teixir la “Catalunya” almenys que sigui una
concepte de cultura, per creure en malla de la rebel·lia aquí i ara. bona truita, de patata i ous ecolò-
una altra educació, per manifestar- Sovint ha estat gràcies al “Cata- la meva motxilla de transitar críti- allunyades de la teòrica realitat la- gics, com a mínim!!!
se, per expressar, per crear (i potser lunya” que he descobert persones, cament pel món. boral que pretesament haurien de Continuaré atent a la propera
equivocar-se, tant se val), per cons- moviments, accions, revistes, lli- No oblidem que el “Catalunya” copsar tota l’atenció sindical. guerxina de complicitat rebel del
truir… no n’hi haurà prou. bres, etc., que ni tan sols sabia que és la publicació d’un sindicat, la Penso que una publicació com el “Catalunya” com diria, més o
No n’hi ha quan no pensar com existien o que havien existit i que, a CGT, que s’obre generosa a lluites, “Catalunya”, mostra de manera menys, aquell: Catalunya fins al
ells es persgueix. No n’hi ha prou partir d’aquell moment, he afegit a moviments, persones, en principi clara que la CGT ha entès perfecta- 3025, Salut i alegria!!!
quan “pensar” es persegueix…
quan qüestionar-los es reprimeix,
tenir idees es condemna, combatre-
’ls et sentencia, i no callar et silen- 100 genocidis cada dia. Exterminis en nom del progrés
cia.
Però tampoc n’hi haurà prou Jaume Fortuño, de la publicació no potable, les bactèries que conté del progrés, de la liberalització del
mentre no oblidem lluites internes; dels moviments socials del Camp fan que el nadons pateixin fortes comerç, del creixement econò-
de Tarragona “La Panerola”
mentre exaltem qui és a tot arreu i diarrees i deshidratació. Transna- mic… Són un munt de genocidis
critiquem qui no es fa visible a cionals com Nestlé introduïren el que tenen lloc contínuament i que
cada cantonada; mentre ens dedi-
quem a restar i no pas a sumar;
mentre donem suport a règims teo-
S egons l’Organització Mundial
de la Salut, cada any moren
dos milions de persones com a re-
seu producte com a ajuda humani-
tària a Àfrica o Àsia, per fer-la
pagar un cop les mares ja no pro-
en suma comporten molt més ex-
termini i patiment que un ocasional
Hitler o Stalin. Perquè mentre que
cràtics, sexistes i repressius només sultat de l’ús de pesticides. La ma- duïen la seva pròpia llet. Ara, el discurs oficial predicava que ha-
perquè combaten occident; mentre joria d’aquestes morts tenen lloc mares pobres han de pagar per víem après de la història per no re-
hi ha qui es tanca al gueto i només als països del sud, on els herbicides matar els seus fills, i Nestlé cobra petir els horrors de Matthausen o
deixa entrar qui acredita tenir la il·legals a Europa s’aboquen sobre per la mort dels nadons. Hiroshima, el cert és que les atroci-
mateixa sang i, oblida (potser per- els camperols que veuran com els L’obertura de mercats, igual tats s’han multiplicat, diversificat,
què ja li està bé) que la majoria dels seus fills neixen sense cervell o com les modernes tècniques d’a- invisibilitzat i rendibilitzat. Geno-
qui es mouen, dels qui ens movem, amb càncer d’ossos. És el genocidi gricultura, passen a ser veritats in- cidis empresarials com els de les
ho fem per infectar més enllà del agroquímic. Empreses transnacio- qüestionables, lleis naturals o dog- patents de medicaments o els mo-
nostre melic. No n’hi haurà prou nals com Monsanto o Dow, que mes de fe que no es poden nocultius, o per l’extracció de
mentre qui treballa al barri amb les van crear i vendre aquests verins, contestar, “et pots unir al progrés o combustibles fòssils i matèries pri-
criatures o qui decideix no comprar són les mateixes que fan que avui a tecnologies, s’acabaria amb la fam no fer-ho, però no oposart-t’hi. No mes, genocidis sobre pobles i mo-
res a les multinacionals sense pu- la Índia, desenes de milers de cam- al món augmentant la producció importa quanta gent mori per im- viments polítics, genocidis sobre la
blicitar-ho enlloc o qui respecta la perols a l’any se suïcidin en com- d’aliments. La ingenuïtat dels posar la llet en pols, els agroquí- biodiversitat o a les granges de
persona que té asseguda al costat, prendre que amb les llavors de cotó creients del desarrollisme només mics o els transgènics, i tampoc producció industrial, camps de
siguin tan importants com qui cada transgènic no podran seguir ali- fou superada pel cinisme dels qui que portem milers d’anys d’huma- concentració per a refugiats, immi-
dia és al capdavant de totes les pro- mentant les seves famílies. El pre- van orquestrar aquesta mentida. nitat sense haver necessitat aquests grants o pobres.
testes. text per introduir els agroquímics a Segons les mateixes fonts, un ‘avenços’. Aquests són genocidis La democràcia que ens ven la
Per això no n’hi ha prou amb mitjans del segle XX i els cultius milió i mig d’infants moren cada silenciosos, que no apareixen als globalització capitalista és la ma-
aquests cent números. Ens en calen transgènics als anys 90 va ser el any per culpa de la llet en pols. Si llibres d’història ni a la premsa, i teixa que es lucra de la globalitza-
molts més... mateix: mitjançant aquestes noves la llet en pols es mescla amb aigua que es cometen en nom del mite ció del genocidi.
8 Catalunya. Setembre de 2008
