SlideShare a Scribd company logo
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Desembre 2010 · núm. 123 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




                                      Volem la
                                       Lluna!


Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 123 · Desembre 2010   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




                                 Volem la
                                  Lluna!


Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                   Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org
Delegació Menorca




                                          El repte de continuar...
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110
                                          E    ns trobem en un any de celebra-
                                               ció de l’anarcosindicalisme,
                                          el del centenari de la creació a Barce-
FEDERACIONS SECTORIALS                    lona de la Confederació General del
                                          Treball, que al cap de poc temps pas-
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)                         saria a convertir-se en la Confederació
• Federació de Banca, Borsa,              Nacional del Treball. Hereus com som
Estalvi i Entitats de Crèdit
• Federació Catalana d’Indústries         d’aquestes sigles, des de la CGT hem
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat                    estat organitzant per tot el territori de
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC)
                                          l’Estat espanyol diversos actes i jorna-
• Federació d’Administració               des d’analisi, reflexió i celebració, actes
Pública (FAPC)
                                          que tindran la seva clausura a Barcelo-
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn           na, amb un acte que es portarà a terme
Tel. 933103362. Fax 933107110
                                          el 17 de desembre a l’auditori del Museu
FEDERACIONS COMARCALS                     d’Història de Catalunya i amb l’exposició
Anoia                                     “100 anys d’anarcosindicalisme” que es-
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es    tarà a Barcelona entre el 15 de gener i
Baix Camp/Priorat
                                          el 15 de febrer de 2011. Com a pròleg
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus     a aquests actes de tancament del cen-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041             tenari, el multitudinari concert de Paco
Baix Llobregat
                                          Ibáñez que va tenir lloc el passat 26
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -     de novembre, organitzat per la CGT de
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551             Barcel.ona.
Comerç, 5. 08840 Viladecans               Més enllà però dels actes de celebració
cgt.viladecans@yahoo.es                   i reafirmació en clau interna, el principal
Tel./fax 93 659 08 14
                                          repte de la CGT passa per continuar                i ens trobem amb moltes dificultats per              me, el creixement indiscriminat, el desa-             que guanyem... Implica una apos-
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell        construint organització i gene-                    aconseguir trencar aquesta situació.                 rrollisme, l’explotació, el consumisme.               ta per l’austeritat, una aposta
Tel. i fax 977660932
cgt.baix.penedes@gmail.com
                                          rant dinàmiques de mobilitza-                      Les últimes eleccions catalanes, per altra           Des de la CGT estem treballant per la                 pel repartiment del treball i la
                                          ció i lluita. Construint una organitza-            banda, ens donen una radiografia d’una               convocatòria de noves vagues generals                 riquesa, una aposta pel de-
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona           ció oberta, dinàmica i útil per a l’objectiu       societat catalana cada vegada                        i una vaga general europea. La Vaga de                creixement, contra l’ostentació, el
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
                                          de transformació social que ens guia, i            més dretanitzada. I el govern es-                    Consum representa molt més que un dia                 luxe, el malbaratament, el superflu.... La
Garraf-Penedès                            que reflexi en el seu interior, en la seva         panyol, per la seva banda, segueix en                sense compres. Implica replantejar-se                 Confederació anima així a la societat a
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat          forma de funcionar i treballar, l’ideal de         la seva línia de continuar amb les reta-             el sistema productiu que patim. Implica               participar en un acció que pot ser secun-
Tel. i fax 938934261
                                          societat llibertària que volem construir.          llades (les properes la de les pensions              una reflexió molt crítica sobre els hàbits            dada per tot el món, començant per qui
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -
                                          Generant dinàmiques de mobilització i              i la supressió dels ajuts de 426 € a les             i tipus de vida que tenim, com actuem,                més estan sofrint aquesta crisi: les per-
maresme.cgt@gmail.com                     lluita amb tot un seguit de col·lectius i          persones aturades sense subsidi) i les               què pensem, per a què treballem, quin                 sones parades, jubilades, treballadores,
Tel. i fax 937909034
                                          organitzacions amb qui anem coincidint             privatitzacions de serveis públics (Aena,            sentit té la propietat, en què gastem el              autònomes, estudiants, ...
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -         en el carrer, com molt bé es va visualtzar         ferrocarrils, sanitat,...). I l’estat d’alarma
cgt_mollet@hotmail.com                    en la jornada de vaga general del 29-S.            i la militarització dels controladors aeris
Tel. 935931545. Fax 935793173
                                          En el camí de continuar mobilitzant a la           davant la seva vaga salvatge, també                     Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS                societat contra les retallades laborals i          ens mostren el que estan disposats a fer
Girona                                    socials, contra la reforma laboral i la de         si ens sortim dels límits marcats a l’hora
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005
Girona                                    les pensions, contra el sistema capita-            de mobilitzar-nos.
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
Tel. 972231034. Fax 972231219             lista que ens ofega, ens reprimeix, ens            Finalment, recordar que en el camí de
                                          explota i ens precaritza a tots nivells,           lluita conjunta amb els moviments so-
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -       la CGT, conjuntament amb altres mo-                cials després del 29-S, la CGT ha con-
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630             viments socials, estem immmersos en                vocat una vaga de consum per
Camp de Tarragona
                                          una dinàmica de convocatòria                       al 21 de desembre. La Vaga de
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001            d’actes i mobilitzacions per do-                   Consum és una nova mobilització contra
Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat             nar continuitat a la vaga general del 29-S         les polítiques antisocials del govern, la
Tel. 977242580 i fax 977241528
                                          i fer camí cap a la convocatòria d’una             reforma laboral, la reforma de les pen-
FEDERACIONS LOCALS                        nova vaga general. Malauradament, la               sions, les retallades socials i laborals,
Barcelona                                 resposta social no és de ni de lluny la            fins a aconseguir la derogació de totes
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona    que caldria, l’apatia, el pessimisme i la          aquestes lleis i instaurar les bases d’un
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080             resignació s’han incrustat massa pro-              nou model social, econòmic i productiu
Berga                                     fundament en aquesta societat en crisi             que no estigui basat en el productivis-
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi
Tel. 938747260. Fax 938747559              Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez,
Rubí
                                           Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové,                                             “Fora terra, fora platja, / oblida’t de ton
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@        Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions                                            regrés: / no s’acaba el teu viatge, / no
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96        sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya:                                                            s’acabarà mai més”
Sabadell                                   Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions:
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
745 01 97                                                                                                                                                                                          “Excelsior”,
                                           Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat.
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                                               de Joan Maragall
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                          Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                  Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
Tel. 633 322 033                                                titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                    Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                         Desembre de 2010
REPORTATGE                                                                                                 Lluitar contra el
                                            La vaga de consum és replantejar-se el sistema                                                             consumisme és lluitar
                                            productiu que patim a partir d’una reflexió                                                                contra el capitalisme
                                            crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim




                 En acció contra
                el neoliberalisme
                   consumista
CGT proposa als moviments socials convocar
conjuntament una vaga de consum el 21 de desembre
 SP Comitè Confederal CGT                                                                                                                                          llisme, l’explotació, el consumisme.
                                                                                                                                                                   Lluitar contra el consumisme és
                                                                                                                                                                   lluitar contra el capitalisme, renun-
La Confederació General del Treball                                                                                                                                ciant al malversament de recursos,
(CGT) s’ha dirigit per carta a organit-                                                                                                                            a l’increment de la producció amb
zacions de consumidors, ecologistes,                                                                                                                               l’únic objectiu d’obtenir beneficis
ONGs i moviments socials (MM.SS.)                                                                                                                                  passant per sobre de la salut i qualitat
proposant compartir la convocatòria                                                                                                                                de vida de les treballadores i els tre-
d’una Vaga de Consum en tot l’Estat                                                                                                                                balladors o la pròpia continuïtat de la
Espanyol per al pròxim 21 de desem-                                                                                                                                vida en el planeta.
bre.                                                                                                                                                               El consumisme és l’estil de vida pro-
CGT assenyala en la seva carta que                                                                                                                                 pi d’aquest sistema social neoliberal,
“En plena eufòria consumista de les                                                                                                                                que explota a les persones, espolia els
festes per a cap d’any, anem a plan-                                                                                                                               recursos dels països pobres, genera la
tar cara a aquest model desarrollista                                                                                                                              malaltia crònica de la insatisfacció
i capitalista per al qual les persones                                                                                                                             permanent, que no valora la satis-
només som objectes de consum”, així                                                                                                                                facció de les necessitats sinó que ens
mateix CGT proposa als MM.SS. que                                                                                                                                  converteix en objectes esclaus de tot
facin seva la Vaga de Consum contra                                                                                                                                el superflu i innecessari que el mercat
el Capitalisme el 21 de Desembre i                                                                                                                                 ens presenta.
que es treballi conjuntament perquè
sigui un èxit. Per porta-la endavant,                                                                                                                              Què és la vaga de
CGT els ha proposat mantenir re-                                                                                                                                   consum?
unions en les quals analitzar i valorar
aquesta acció.                                                                                                                                                     És molt més que un dia sense com-
CGT assenyala que després de la                                                                                                                                    pres. Implica replantejar-se el siste-
Vaga General del passat 29 de set-                                                                                                                                 ma productiu que patim. Implica una
embre, els problemes pels quals es-                                                                                                                                reflexió molt crítica sobre els hàbits i
tan passant les i els treballadors i els                                                                                                                           tipus de vida que tenim, com actuem,
col·lectius socials més desfavorits                                                                                                                                què pensem, per a què treballem, quin
segueixen sent els mateixos, ja que ni                                                                                                                             sentit té la propietat, en què gastem
el Govern, ni la Patronal ni els Mer-                                                                                                                              el que vam… guanyar Implica una
cats han canviat absolutament gens                                                                                                                                 aposta per l’austeritat, una aposta pel
en relació a les seves polítiques an-                                                                                                                              repartiment del treball i la riquesa,
tisociales.                                                                                                                                                        una aposta pel decreixement, contra
Des del 29-S CGT segueix desenvo-                                                                                                                                  l’ostentació, el luxe, el malbarata-
lupant accions i mobilitzacions per                                                                                                                                ment, el superflu…
tot el territori, vagues sectorials i per                                                                                                                          Significa canviar l’ordre de prioritats
empreses amb motiu de nous acomia-                                                                                                                                 sobre el que s’ha de seguir produint,
daments, ERO…, conscient que cal                                                                                                                                   en quins sectors seguir creixent i en
seguir treballant per a tornar a crear                                                                                                                             quins sectors és necessari decréixer,
les condicions favorables a la con-                                                                                                                                una reflexió sobre el que s’ha de con-
vocatòria d’una nova Vaga General                                                                                                                                  sumir, sobre la qualitat de vida, so-
en l’Estat espanyol i una futura Vaga                                                                                                                              bre la sobirania alimentària, sobre la
General a Europa.                                                                                                                                                  procedència dels productes que men-
En conseqüència, per a la CGT, la                                                                                                                                  gem, sobre la solidaritat amb els paï-
lluita i la mobilització social contra                                                                                                                             sos i persones explotades pel primer
aquestes polítiques i aquest sistema                                                                                                                               món, sobre la necessitat de reciclar,
neoliberal ha de continuar, ja que,                                                                                                                                de compartir, de donar-nos suport
aquest va ser el compromís adquirit                                                                                                                                mútuamente, sobre el tipus d’energia
i el clam que es va transmetre en els       carrers el passat 29 de setembre.   Després de la Vaga General del 29-S,      del govern, la reforma laboral, la re-   renovable que cal potenciar…
carrers en la passada Vaga General.                                             treballant per la convocatòria de noves   forma de les pensions, les retallades    La Vaga de Consum suposa afirmar la
Com organització, CGT està fent i           Perquè una Vaga de                  vagues generals en l’estat espanyol i     socials i laborals, fins a aconseguir    nostra capacitat d’autonomia i auto-
                                                                                una Vaga General europea, prosse-         la derogació de totes aquestes lleis i   gestió enfront d’un sistema productiu
                                            consum contra el
vol seguir fent aquest recorregut de
mobilitzacions en coordinació amb la                                            guim amb un calendari de mobilit-         instaurar les bases d’un nou model       capitalista que entén a les persones
resta de moviments i organitzacions         capitalisme el 21 de                zacions, manifestacions, de lluites en    social, econòmic i productiu que no      tan sols com consumidors o recursos
socials, sindicals, veïnals, estudian-      desembre                            fàbriques, empreses, sectors, territo-    estigui basat en el productivisme, el    a explotar. Es tracta de boicotejar i
tils… sensibles al manifestat en els                                            ris… contra les polítiques antisocials    creixement indiscriminat, el desarro-    no adquirir cap tipus de bé, produc-

Desembre de 2010                                                                                                                                                                                         3
REPORTATGE
La CGT                                     te o servei durant el pròxim 21 de
                                           desembre, amb l’objectiu de para-
                                                                                      el petit comerç o
                                                                                      persones autòno-

es troba
                                           litzar el sistema productiu, les grans     mes, que també
                                           empreses, bancs, multinacionals i          estan pagant la

amb els
                                           pressionar als “governants de l’estat      crisi que bancs,
                                           central, autonòmic i local” perquè         multinacionals i

moviments
                                           corregeixin la seva actual política        especuladors han
                                           econòmica insostenible i antisocial        provocat. Aquests
                                           que maltracta, menysprea i despulla a      sectors poden i
socials de                                 tots els col·lectius desfavorits.          han de donar su-
                                                                                      port aquesta vaga.
Catalunya                                  Qui pot fer la vaga?                       La Vaga de Con-
                                                                                      sum es realitza
                                           A diferència d’una Vaga General, la        contra els respon-
                                           Vaga de Consum pot ser secundada           sables de la crisi
    Secretaria d’Acció Social
         CGT Catalunya
                                           per tota la societat, començant per        (banca, especula-
                                           qui més estan sofrint aquesta crisi :      ció, patronal, clas-
                                           les persones parades, jubilades, tre-      se política). Els
                                           balladores, autònomes, estudiants,         grans bancs, mul-
E    l 27 de novembre la CGT de
     Catalunya es va reunir a Barce-
lona amb membres de diverses or-
                                           etc.                                       tinacionals i espe-
                                                                                      culadors que van
ganitzacions i moviments socials del       Com participar en la                       ocasionar la crisi del mercat finan-      Hem de demostrar a qui realment té
                                                                                                                                la culpa d’aquesta crisi i les seves
                                                                                                                                                                         seva resolució: regulant les SICAV,
                                                                                                                                                                         establint una taxa a les transaccions
Principat amb les que s’ha coincidit       vaga?                                      cer mundial i que van rebre ajudes
                                                                                      de desenes de milers de milions de        marionetes, “la classe governant”,       internacionals, gravant la petjada de
durant els darrers mesos en diverses                                                                                            que som la majoria de la societat:       CO2 o simplement fent que pagui
mobilitzacions contra les retallades                                                  les persones contribuents, estan ara
                                           No comprant, ni adquirint, ni consu-                                                 persones aturades, estudiantes, tre-     més, qui més té.
socials i laborals. Una de les finali-                                                pressionant als governs per a retardar
                                           mint qualsevol tipus de bé, producte                                                 balladores, jubilades, autònomes,        Per això exigim:
tats de la trobada va ser el poder fer                                                l’edat de jubilació als 67 anys, per a
                                           o servei que no sigui imprescindible.                                                qui amb el nostre treball i consum       • Pel repartiment del treball i la ri-
conjuntament una avaluació de les                                                     abaratir encara més l’acomiadament
                                           Per exemple:                                                                         mantenim el model actual i ho po-        quesa. Repartir el treball treballant
                                                                                      tal com ja han aconseguit amb la
actuacions realitzades i, sobretot, de     • A l’aixecar-nos, consumir la mínima                                                dem canviar.                             menys per a treballar tots, reduint
dialogar i pensar quines propostes es                                                 Reforma Laboral, per a privatitzar
                                           quantitat d’electricitat o aigua, baixar                                             Estem cansats i cansades de sofrir la    per a això la jornada laboral sense
poden anar definint per a continuar                                                   la Seguretat Social per mitjà del co-
                                           el termostat diversos graus, no usar                                                 seva doble rasadora:
                                                                                      pagament, volen retallar més drets                                                 disminució de salari, eliminant les
les lluites més enllà de la passada        productes contaminants, tòxics…                                                      • Mentre ens demanen esforços
                                                                                      socials i laborals, seguir reduint el                                              hores extraordinàries i el treball a
vaga general del 29-S. Un altre ob-        • Realitzar els desplaçaments en mi-                                                 econòmics amb majors impostos i
jectiu de la reunió era poder posar en                                                nostre poder adquisitiu rebaixant o                                                preu fet, avançant l’edat de jubilació
                                           tjans públics de transport i si és pos-                                              austeritat salarial, les seves grans
comú les diferents visions i idees de                                                 congelant encara més salaris i pen-                                                i excloent a intermediaris com les
                                           sible caminant o amb bicicleta. Si fos                                               fortunes segueixen augmentant es-
les diferents organitzacions de cara a                                                sions…, i és necessari parar-los.                                                  subcontratas o les ETT.
                                           imprescindible l’ús d’un vehicle par-                                                candalosament. Persones directives
continuar amb les lluites els propers      ticular, procurar no viatjar sols o so-
                                                                                      Amb aquesta Vaga podem demos-                                                      • I repartir la riquesa, entenent
                                                                                      trar en mans de qui està la clau de la    i conselleres de l’IBEX 35 tenen         aquest repartiment no com accions o
mesos. Es pretenia, així, consolidar       les i compartir el desplaçament amb
els espais de confluència que han                                                     transformació social i definir un nou     un salari mig de 1 milió d’Euros,        dividends entre la població, sinó em-
                                           altres persones.                                                                     mentre que en Wall Street segueixen
                                                                                      model productiu i social no basat en                                               prant aquests diners en uns serveis
anat sorgint els darrers anys i establir   • No comprar en els grans magat-                                                     incrementant els seus salaris que su-
mecanismes per a intercanviar idees                                                   el consumisme, l’especulació i ex-                                                 públics de qualitat i amb caràcter
                                           zems, centres comercials, supermer-                                                  mats són majors al PIB Espanya.
i propostes sobre la base del reco-                                                   plotació de les persones i el planeta.                                             universal perquè puguem gaudir-
                                           cats, bancs, gasolineres, bars, cafete-                                              • Alhora que demanen abaratir en-
neixement de l’autonomia de cada           ries, restaurants, comerços, empreses                                                                                         los les i els quals realment produïm
                                                                                                                                cara més l’acomiadament es blinden
organització. Ara més que mai cal          amb centres d’atenció presencial o         El model econòmic i                       els contractes percebent indemnit-
                                                                                                                                                                         aquesta riquesa.
posar en comú les diferents visions i      telefònica…                                polític del Capitalisme                   zacions milionàries. (9,1 milions        • Contra la Reforma Laboral i la
idees que tots i totes tenim i discu-      • Evitar el consum telefònic, l’ús de                                                                                         Reforma de les Pensions, pel man-
tir quines possibilitats de lluita se’ns   les targetes, l’enviament de correu
                                                                                      i Neoliberalisme ha                       d’euros ha costat l’acomiadament
                                                                                                                                                                         teniment del poder adquisitiu per a
                                                                                                                                d’un directiu a Gullón).
obren de cara als propers mesos, de-       electrònic, la instal·lació de qualse-     fracassat, social i                       • Ens demanen moderació en les           asalariats i pensionistes, per un nou
finint col·lectivament els propers pas-    vol servei…                                ecològicament                             pensions, però Botín (Santander) o       model social i productiu sostenible
sos en la lluita.                          • Retirar els diners dels bancs (qui en                                              Francisco González (BBVA) es van         les beneficiàries del qual siguem les
La resposta a la convocatòria va ser       tingui) perquè comprenguin que els         El capitalisme pretén seguir augmen-      adjudicar unes pensions de 24,6 i        persones i no els mercats.
bastant satisfactòria, amb assistèn-       diners són nostres i que tenim poder       tant les seves grans fortunes retallant   79,8 milions d’Euros.                    Després del 29-S?: 21 de desembre,
cia de col·lectius de diferents àm-        per a transformar la realitat.             els nostres drets, salaris, prestacions   • Retallen drets socials i pugen els     VAGA DE CONSUM CONTRA EL
bits geogràfics, àmbits d’actuació i                                                                                            impostos que afecten a la majoria        CAPITALISME
                                                                                      socials i intentant que treballem
sensibilitats ideològiques, com ara:
                                           Contra qui va la vaga?                     més hores i anys per menys diners.        de la ciutadania (IRPF, IVA), però       Més info:
l’Assemblea Popular de Terrassa,                                                                                                                                         www.huelgaconsumo.org/
                                                                                      Aquesta és la seva forma despietada       no prenen cap mesura perquè qui ha
l’Assemblea de Joves de Lleida, el                                                                                                                                       www.huelgageneral.info
                                           La Vaga de Consum no es fa contra          de crear ocupació.                        causat aquesta crisi col·labori en la
Centre Social La Maranya de Lleida,
la Mesa Cívica pels drets Socials de
Girona, l’Assemblea Social del Vallès
Oriental, el Moviment Popular de Sa-       Manifest en suport a la vaga de consum del 21-D
badell, la Coordinadora Repartim el
Treball i la Riquesa de Reus i Tarra-
                                            www.huelgaconsumo.org/                    ment. (Els directius i consellers de      mercat financer mundial i que van        sitiu per a assalariats i pensionistes,
gona, Endavant, el Col·lectiu Àgora
                                                                                      l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1        rebre ajudes de desenes de milers de     per unes polítiques sostenibles, so-
de la UPF, l’Assemblea de Barri de
                                                                                      milió d’euros).                           milions dels contribuents, estan ara     cials, justes i ecològiques que creuen
Sants, l’Assemblea de la Barcelone-
                                                                                      Els mateixos que demanen facilitar i      pressionant als governs per a retardar   ocupació de qualitat i fomentin el re-
ta, l’Assemblea pels Drets Socials
de Gràcia, l’Assemblea d’Aturats de        E    l model econòmic actual basat
                                                en el capitalisme salvatge ha
                                           fracassat. S’ha demostrat que era
                                                                                      abaratir més l’acomiadament, es blin-
                                                                                      den els contractes percebent indem-
                                                                                                                                l’edat de jubilació, per a privatitzar
                                                                                                                                la sanitat pública, volen retallar més
                                                                                                                                                                         partiment de la riquesa i del treball.
                                                                                                                                                                         El 21 de desembre no adquireixis cap
Barcelona o el Moviments 25-S.
                                           social i ecològicament insostenible,       nitzacions milionàries. (9,1 milions      drets socials i laborals, seguir re-     tipus de bé, producte o servei
Els eixos que van conduir els debats
                                           però encara així han intentat mante-       d’euros ha costat l’acomiadament          duint el nostre poder adquisitiu
van girar sobre quin tipus d’accions i
                                           nir-lo creant bombolles borsàries i        d’un directiu a Gullón).                  rebaixant o congelant encara
campanyes emprendre conjuntament
o de manera paral·lela el sindicat i       immobiliàries fins que han explotat.       Retallen drets socials, pretenen re-      més salaris i pensions…, i és
                                           Ara estem pagant les conseqüències         tardar l’edat de jubilació, pugen els     necessari parar-los.
diversos moviments socials contra
                                           d’aquest capitalisme salvatge que,         impostos que afecten a la majoria         Amb aquesta mesura no es pre-
les retallades laborals i socials, tant
                                           lluny de reconèixer els seus errors i      dels ciutadans (IRPF, IVA), però no       tén perjudicar al petit comerç
des del món del treball com des dels
                                           passar a un model basat en el consum       prenen cap mesura perquè els cau-         o autònoms, que estan pagant
barris i els pobles. Dins d’aquestes
                                           responsable, just, sostenible i res-       sants d’aquesta crisi col·laborin en la   també la crisi que bancs, mul-
qüestions van ser recurrents també les
                                           pectuós amb el medi ambient, pretén        seva resolució: regulant les SICAV,       tinacionals i especuladors han
reflexions de com actuar si s’anuncia
                                           seguir augmentant les seves grans          establint una taxa a les transaccions     provocat. El petit comerç i
la reforma del sistema de pensions i
                                           fortunes retallant els nostres drets,      internacionals, gravant fiscalment la     autònoms poden i han de do-
com afrontar la defensa dels servies
                                           salaris, prestacions socials i intentant   petjada de CO2 en els productes o         nar suport aquesta vaga sense
públics. En aquest punt una idea que
                                           que treballem més hores i anys per         simplement fent de debò que pagui         cap cost, desplaçant el seu dia
va sortir reiteradament va ser la de
                                           menys diners.                              més, el que més té.                       de descans setmanal al 21 de
defensar el transport públic gratuït
                                           I no podem seguir permetent la seva        Per aquests, entre molts altres mo-       desembre, evitant les possi-
per a persones aturades, jubilades,
                                           doble rasadora:                            tius, amb la Vaga de Consum, prete-       bles conseqüències negatives
estudiants i amb ingressos baixos i de
                                           Mentre ens demanen esforços econò-         nem exigir els governants un canvi        d’aquest dia.
rebutjar la massificació del servei i el   mics amb majors impostos i retalla-        en les seves polítiques. Els grans        Contra la Reforma Laboral i la
progressiu increment de preus molt         des salarials, les seves grans fortunes    bancs, multinacionals i especula-         retallada de les pensions, pel
per sobre de l’augment de salaris i de     segueixen augmentant escandalosa-          dors que van ocasionar la crisi del       manteniment del poder adqui-
l’IPC.
4                                                                                                                                                                                        Desembre de 2010
REPORTATGE

        Dia sense Compres 2010:
         Un dia sense compres,
          364 de consum crític
      Ecologistes en Acció                 mostren signes cada vegada més             comparable a una jornada de vaga          comerç internacional o les políti-       s’organitzen durant tota la setma-
                                           clars de fastig, insatisfacció i infeli-   dels consumidors o una campanya           ques alimentàries, entre uns altres.     na diverses activitats en diferents
                                           citat. Es tracta d’una paradoxa que        de boicot, no contra un producte o        Per tant, també es relaciona amb al-     ciutats del territori espanyol. Entre
                                           està inserida en la pròpia naturalesa      una empresa concreta, sinó contra         tres moviments de contestació, com       aquestes, destaquen recorreguts
E    l 26 de novembre es va celebrar
     la 19a edició del Dia sense Com-
pres (DSC) en més de 60 països. El
                                           i dinàmica consumista perquè, se-
                                           gurament, aquesta sigui el parany:
                                                                                      l’aparell mercantilista i publicitari i
                                                                                      el model de consum resultant.
                                                                                                                                és el cas del comerç just, la agroeco-
                                                                                                                                logia, l’economia solidària, el movi-
                                                                                                                                                                         per projectes alternatius, mercats
                                                                                                                                                                         d’intercanvi i botigues gratis, expo-
DSC ha evolucionat des de la seva          construir individus que es senten          Els objectius d’aquesta actuació          ment decreixentista o la defensa de      sicions de contrapublicitat, xerrades
primera edició el 1992 a Vancouver         permanent i sistemàticament insa-          global no es limiten a la reducció        la sobirania alimentària dels pobles.    d’agricultors ecològics i grups au-
fins a convertir-se en una data as-        tisfets amb el que tenen perquè se-        del nivell de consum en els paï-          Durant aquesta data, els col·lectius i   togestionats de consum, tallers de
senyalada a nivell mundial per als         gueixin consumint, genera, en defi-        sos del Nord econòmic, sinó que           organitzacions socials implicades en     costura, de reciclatge de mobles o
col·lectius crítics amb el model i els     nitiva, frustració i infelicitat.          s’estenen a promoure una reflexió         aquestes temàtiques denuncien de         d’horts urbans i taules rodones.
valors consumistes imperants, que          Un model de contrasentit en el qual        crítica sobre aquest model de con-        diferents maneres un sistema injust,     En última instància, es tracta d’una
aprofiten aquest moment per a de-          conviuen persones obeses i famèli-         sum, denunciar els seus impactes i        alienant i insostenible, i reivindi-     jornada que serveix per a posar sobre
nunciar les seves conseqüències i          ques, el malversament i les necessi-       proposar alternatives viables que         quen el consum local, just i ecològic    la taula de la consciència col·lectiva
proposar alternatives de consum. En        tats bàsiques insatisfetes, la perse-      estiguin sustentades en valors com        dels productes necessaris. Per això,     un conjunt de crítiques i alternatives
commemoració d’aquesta jornada,            cució d’una esmunyedissa felicitat         la sostenibilitat socioambiental, el      el DSC és també una ocasió per a         necessàries que han quedat ocultes
Ecologistes en Acció va organitzar         publicitària i els més alts nivells        repartiment equitatiu de la riquesa,      la visibilització de la problemàtica     o disfressades pel soroll mediàtic
diverses activitats en el territori es-    de trastorns psíquics en la història       la solidaritat, alternatives que re-      associada al consumisme i la pro-        i la saturació publicitària. La críti-
panyol.                                    de la Humanitat. Una societat que          prenguin les relacions comunitàries       moció de l’exercici col·lectiu d’un      ca a una economia que s’ha tornat
                                           es caracteritza per la insolidaritat,      de proximitat, el comerç local i es-      consum responsable i crític durant       autònoma, que no pren en consi-
Crítica al model                           l’individualisme i l’hedonisme, i          tiguin associades a les necessitats       els altres 364 dies de l’any.            deració les necessitats i exigències
                                           l’estil del qual de vida hegemònic         reals de les persones.                    La repercussió i visibilitat del DSC     de la vida humana i només aspira
Al llarg de les últimes dècades el         desafia diàriament la sostenibilitat       Per això, es tracta d’una aposta ac-      ha anat creixent a poc a poc des dels    al seu propi desenvolupament. A
consum de béns, serveis i recursos         ecològica i social.                        tiva per altre model de consum més        seus començaments, cada any amb          un aparell de producció que pretén
naturals s’ha anat incrementant de                                                    crític, on l’eix no sigui el creixe-      un major nivell de participació de       arribar a un il·lusori creixement in-
forma exponencial a nivell mundial.        Reivindicació                              ment econòmic i l’optimització            persones i col·lectius. Els lemes “un    finit sobreexplotant el planeta i un
No obstant això, aquest augment no         i construcció                              dels beneficis empresarials a costa       dia sense compres, 364 de consum         model de consum que pretén mer-
s’ha repartit, precisament, de for-
                                           d’alternatives
                                                                                      de sistemàtiques injustícies socials,     sostenible” i “Res, el producte més      cantilitzar tot allò quant existeixi. A
ma equitativa, sinó que ha seguit                                                     la polarització de la riquesa, la de-     venut en el Dia sense Compres” van       un estil de vida que obvia qualsevol
l’anomenada Llei de Paretto, ja que                                                   pendència al consumisme i la des-         servir per a celebrar les dues últimes   límit i passa per sobre de les neces-
el 20% de la població mundial con-         Enfront d’aquest escenari, cada dia
                                                                                      trucció dels recursos naturals. Així,     edicions del DSC en l’Estat espan-       sitats en nom del “progrés”, el “des-
sumeix aproximadament el 80% dels          són més nombroses les iniciatives
                                                                                      s’ha convertit en una jornada assen-      yol.                                     envolupament” o la “modernitat”.
recursos del planeta.                      col·lectives a escala global que
                                                                                      yalada per als col·lectius i persones     Ecologistes en Acció proposa el          L’alternativa de construir una socie-
                                           pretenen denunciar els excessos i
Més enllà del quantitatiu, el consu-                                                  que aposten per la transformació del      debat, la reflexió i la construcció      tat fora de la lògica del creixement,
misme ha anat prenent cada vegada          defectes d’aquest model de con-
                                                                                      model de producció, distribució i         d’alternatives possibles per a pro-      l’individualisme i la competència.
més protagonisme en la vida de les         sum, promovent la reflexió crítica,
                                                                                      consum, així com de l’estil de vida       moure el decreixement, reconduir         De promoure un model econòmic
persones i les societats enriquides,       denunciant els impactes, construint
                                                                                      contemporani.                             l’estil de vida, el model de produc-     i social que respecti els límits fí-
fins a convertir-se en una ideologia       alternatives i articulant iniciatives
                                                                                      Aquesta crítica se sustenta en una        ció, de consum, de transport, ener-      sics, protegeixi i afavoreixi la vida.
per a la selecta classe mitja consumi-     per a un consum conscient, crític i
                                                                                      crítica sistèmica més àmplia i pro-       gètic, d’alimentació i de poder, amb     L’alternativa de reaprendre a viure
dora, formada per uns 1.700 milions        responsable. En aquest sentit, el Dia
                                                                                      funda, vinculada al repartiment dels      l’objecte de transitar l’ineludible      més enllà del consumisme, seguint
de persones, i ha fet del consum una       Sense Compres és una de les actua-
                                                                                      recursos a escala planetària, el lliure   camí cap a la sostenibilitat socio-      la consigna “menys per a viure mi-
fi en si mateixa.                          cions que més notorietat i impacte
                                                                                      mercat, les normes que regeixen el        ambiental del sistema. Per a tal fi,     llor”.
Des d’una perspectiva pràctica, es         han assolit al llarg dels últims anys.
tracta d’un tipus de conducta tre-         El DSC se celebra cada any la jorna-
mendament repetitiva i significativa       da posterior a la commemoració del
en l’estil de vida contemporani, i         Dia d’Acció de Gràcies, a la fi del
que s’ofereix com una solució inte-        mes de novembre.
gral a tots els problemes, mancances       L’elecció de la data es deu al fet que
i necessitats percebudes de les per-       el Dia d’Acció de Gràcies represen-
sones.                                     ta el tret de sortida a l’onada de les
El consumisme és una conducta que          compres nadalenques, principalment
a mesura que s’ha anat estenent a          en els EUA. El també denominat
tots aquells que tinguessin els re-        “Divendres Negre”, és la data en la
cursos econòmics imprescindibles           que es rebaixen els preus en la inau-
per a entrar en aquesta sínia, ha su-      guració de la temporada de compres
posat enormes impactes a nivell so-        nadalenques, es col·lapsen les grans
cial, econòmic i mediambiental en          superfícies i centres comercials, la
tot el planeta. Cada dia són més les       publicitat promou el desenfrena-
dades que evidencien els impactes          ment consumista i, com resultat, és
de l’estil de vida consumista: des-        la jornada en la qual es produeix el
trucció ambiental, sobreexplotació,        major volum de compres en aquest
aprofundiment de les desigualtats          país.
econòmiques, mercantilització dels         Aquesta iniciativa va ser proposada
drets, les relacions i els afectes, des-   pel publicista canadenc Ted Dave
cohesió social, concentració del po-       com una forma de crítica contra els
der econòmic, entre molts altres.          excessos consumistes. La seva pri-
Des d’una altra perspectiva, a pesar       mera edició es va celebrar sota el
dels elevats nivells de producció i        lema “el bastant és suficient” el 1992
consum aconseguits, així com de            i posteriorment el DSC va guanyar
l’ideal del “progrés” al que es diri-      més notorietat pública al ser impul-
geix aquesta cultura de la possessió       sat pel col·lectiu Adbusters.
de les coses, les societats de consum      La proposta del DSC podria ser

Desembre de 2010                                                                                                                                                                                              5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                       Cal una altra vaga
                                          Les respostes sindicals i socials passen                                                                               general el 2011
                                          necessàriament per l’ocupació del carrer, la                                                                           d’àmbit europeu
                                          mobilització social i la convocatòria de vagues


Després
del 29-S,                                   La Reforma Laboral
continua la
lluita                                      porta més atur i més
                                           contractació temporal
    Secretariat Permanent
    Comitè Confederal CGT




P    er a la CGT, la lluita sindical i
     social ha de continuar després de
la Vaga General del 29 de setembre.
                                              Secretariat Permanent                 seguir manipulant a tota la població i
Després de l’atac brutal que ja hem           Comitè Confederal CGT                 fer pedagogia política sobre els avan-
sofert com classe treballadora amb el                                               tatges de totes les mesures antiso-
Pla d’Ajustament antisocial per a re-                                               cials engegades. Com si les persones
duir el dèficit públic, amb la ja apro-                                             treballadores, pensionistes, aturades,
vada i en vigor Reforma Laboral,
amb els nous Pressupostos Generals
                                          D    esprés de quatre mesos
                                               d’aplicació de la Reforma La-
                                          boral per la qual vam anar a la Vaga
                                                                                    joves o immigrants fóssim idiotes
                                                                                    i no comprenguéssim que el Pla
antisocials de 2011, amb la prevista                                                d’Ajustament, la Reforma Laboral i
                                          General el 29 de setembre, l’atur
reforma del sistema públic de Pen-                                                  de les Pensions només serveix per a
                                          en el mes d’octubre va augmentar
sions, amb la futura reforma de la                                                  seguir fent més rics als rics i que la
                                          en 70.000 noves persones, el que
Negociació Col·lectiva que pretén                                                   crisi la paguem els de sempre.
                                          suposa més de 4,5 milions reals de
anul·lar tots els convenis i començar                                               Davant aquest panorama d’injustícia
                                          persones en l’atur a l’Estat espanyol.
la nova negociació des de zero… en                                                  social, els anomenats “interlocutors
                                          També ha augmentat el nombre de
els pròxims mesos, hauríem de se-
                                          contractes temporals, just el contrari    socials o sindicats institucionals”
guir lluitant i mobilitzant-nos.
                                          del previst pel govern.                   accepten el joc de tornar a les taules
Per a CGT, la Vaga General va ser
                                          Al mateix temps d’aquest drama            de negociació, no recollint el clam
el principi d’una lluita continuada i
                                          social del que ningú es fa respon-        contundent dels carrers del 29 de se-
no un rentat de cara davant els i les
                                          sable, les comissions bancàries van       tembre, clam per continuar la lluita,
treballadores i classes explotades.
                                          augmentar un 4% aquest any mentre         convocar noves vagues generals…
Per això, per donar continuïtat a la
                                          s’han multiplicat els acomiadaments       fins a aconseguir canviar la política     a demanar el canvi de la reforma la-        yant panorama social i laboral es
lluita i la mobilització, vam acordar
                                          en el sector, l’Euribor a dotze mesos     econòmica i antisocial del govern.        boral, unes aturades simbòliques de         mereix, passen necessàriament per
en plenària confederal:
1. Noves mobilitzacions descentrali-      segueix pujant desbocat i les execu-      Per la seva banda, aquests sindicats      5 minuts en els centres de treball on       l’ocupació del carrer, la mobilització
tades els mesos de novembre i des-        cions d’embargaments d’habitatges         s’estan limitant a plantejar una sèrie    els deixin les empreses fer-lo, con-        social, la convocatòria de vagues per
embre, però especialment entre els        freguen els 500.000.                      d’actuacions descafeïnades, insufi-       centracions de deleguats o manifes-         empreses i sectors contra l’aplicació
dies 20 i 30 de novembre.                 Amb aquestes dades damunt de la           cients, tendents a la desmobilitza-       tacions per províncies en el mes de         de la reforma laboral, la convoca-
2. Vaga de consum el 21 de desem-         taula, s’ha produït un canvi de go-       ció i submissió de les classes més        desembre.                                   tòria d’una pròxima vaga general en
bre: contra el capitalisme, el neo-       vern en una clara estratègia mediàti-     desfavorides i afectades per la crisi,    Per a la CGT, les respostes sindi-          l’estat espanyol i una vaga general
liberalisme, les multinacionals, la       ca de maquillatge electoralista, per a    com una recollida de signatures per       cals i socials que aquest vergon-           europea.
banca… i les seves mesures de reta-

                                          Zapatero ataca de nou… per a robar al poble i
llades laborals i socials.
3. Mobilitzacions unitàries contra la

                                          donar-ho a les empreses
reforma laboral, per part dels Comi-
tès d’Empresa quan es produeixin
acomiadaments i ERO com a conse-
qüència de l’aplicació de la Reforma
Laboral.                                      Secretariat Permanent                 amb càrregues familiars. Aquest era       produeixen beneficis. Això pot supo-        Des de la CGT exigim una sortida so-
4. Cal una altra vaga general, tre-           Comitè Confederal CGT                 l’esperit de la prestació: si no trobes   sar uns ingressos de 14.000 milions         cial de la crisi. No és possible seguir
ballar per a una futura Mobilització                                                ocupació, perquè no ho n’hi ha, i tens    d’euros.                                    en aquesta senda que asfixia a la part
Centralitzada, una convocatòria de                                                  filles o fills, almenys dóna’ls alguna    - Per a facilitar la creació d’ocupació,    més feble i que fa que les empreses
Vaga General el 2011, una convoca-                                                  cosa per a menjar.                        a partir de febrer de 2011 els serveis      espanyoles segueixin generant bene-
tòria de Vaga General Europea.
5. No a les propostes de CCOO.UGT,
                                          D     esprés de reunir-se amb els
                                                màxims responsables de les 37
                                          principals empreses espanyoles per
                                                                                    - Rebaixar els impostos a les empre-
                                                                                    ses Pymes. Hi haurà una rebaixa fiscal
                                                                                                                              públics d’ocupació comptaran amb
                                                                                                                              altres 1.500 orientadors. Una burla
                                                                                                                                                                          ficis en plena crisi. Exigim el reparti-
                                                                                                                                                                          ment de beneficis empresarials entre
valorem les propostes d’accions fu-                                                 en l’impost de societats a les Pymes.     més per a les persones que han perdut       la població. Exigim serveis públics i
                                          tal d’analitzar la situació econòmi-
tures d’UGT-CCOO com clarament                                                      S’ampliarà la base imposable des de       l’ocupació.                                 prestacions socials que permetin a les
                                          ca, el president del govern espanyol
insuficients i desmobilitzadores.         va presentar el dia 1 de desembre un      120.000 euros a 300.000 euros perquè      Totes aquestes mesures estan pensa-         persones viure sense haver de dema-
És inadmissible que davant la si-         conjunt de noves mesures antisocials      les empreses tributin al tipus reduït     des per a pagar el deute públic, és a dir   nar almoina.
tuació de crisi actual, les propostes     per a seguir privatitzant els béns pú-    d’impost de societats (25%). Segons       per a pagar el deute contret per haver      Les organitzacions sindicals i socials
d’aquests sindicats siguin aturades       blics, eliminar l’ajuda a les persones    les dades aquesta rebaixa d’impostos      donat prèviament els diners als bancs.      tenim la responsabilitat de donar una
de 10 minuts o recollir signatures        en atur i rebaixar els impostos a les     afectaria a 40.000 empreses.              En definitiva, prendre diners als po-       resposta al que està passant. Perquè
                                          empreses Pymes. 37 empreses, po-          - Regulació de les Agències privades      bres i donar-los als rics. No oblidem       el no donar aquesta resposta ens farà
per a portar al parlament, renunciant
                                          deroses multinacionals, han tornat a      de col·locació. Es privatitza definiti-   que la crisi va ser creada precisament      còmplices del que està succeint: atur,
a l’ocupació del carrer.
                                          posar al poder polític, a la sobirania    vament les oficines d’Ocupació.           per les grans multinacionals, els mer-      precarietat, injustícia social, elimi-
6. No tornar a negociar. Exigir a
                                          popular, de genolls davant els seus       - Els funcionaris públics de nou in-      cats financers, la banca i que tots ells    nació de serveis públics, acomiada-
CCOO i UGT que no es tornin a as-
                                          dictàmens.                                grés s’integraran en el Règim Gene-       en l’any 2009 van rebre 300.000 mi-         ments, tancament d’empreses, econo-
seure en una nova taula de negocia-
                                          Les principals mesures presentades        ral de la Seguretat Social i no en el     lions d’euros de les nostres butxaques      mia submergida, més embargaments,
ció amb el govern i la patronal. Ara                                                Règim de Classes Passives de l’estat.     perquè això no passés.                      fam, misèria, feixisme, delinqüència,
és el moment de mobilitzar-se fins        per Zapatero, que serien aprovades
                                          els 3 de desembre en el consell de mi-    Aquestes Classes Passives quedaran a      Què esperen que fem? Menjar de              emigració de la nostra joventut…
que no es deroguin les polítiques an-                                               extingir.                                 l’aire? Acudir a menjadors socials i        És hora de tornar a mobilitzar-se en
                                          nistres, són:
tisocials i la reforma laboral, segons                                              - Privatitzar el 49% d’AENA (aero-        dur a la família a dormir a un alberg?      els carrers per a expressar la nos-
                                          - Eliminació de l’ajuda de 426 euros
es va clamar en el carrer el passat 29    a les persones en atur sense protecció.   ports espanyols i navegació aèria) i      En el període 2008-2009 s’han               tra ràbia i indignació pel que estan
de setembre.                              Aquestes ajuden finalitzen al febrer i    el 30% de les Loteries i Apostes de       executat 300.000 embargaments               fent aquests que ens mal governen i
7. CGT buscarà el suport de totes les     no tornaran a renovar-se. Fins a ara,     l’estat. Aquestes mesures significa-      d’habitatges per impagament. Tenim          ens exploten cada vegada més. Hem
organitzacions i moviments socials,       aquestes ajudes les estan cobrant gai-    ran uns ingressos de 13.000 milions       més de 4,5 milions de desocupades i         d’acabar amb aquesta situació d’una
sindicals, veïnals, estudiantils… en      rebé 700.000 desocupades i desocu-        d’euros.                                  desocupats i la xifra va en augment.        vegada per sempre. Ningú no ho farà
pro de continuar amb les mobilit-         pats de llarga durada. Aquest subsidi     - Els aeroports de Madrid i Barcelona     La quarta part de les nenes i nens          per nosaltres .
zacions, vagues i accions directes        es percep per aquelles i aquells que,     tindran una gestió privada mitjançant     espanyols viu en el llindar de la po-       Pel repartiment del treball i de la ri-
contra la crisi i per l’ocupació del      després de consumir la seva presta-       un règim concessional. No cal obli-       bresa i la taxa d’atur juvenil arriba a     quesa, cal organitzar-nos i lluita per
carrer.                                   ció per atur, es troben sense treball i   dar que aquests són els aeroports que     el 48%.                                     una altra Vaga General.

6                                                                                                                                                                                        Desembre de 2010
TREBALL-ECONOMIA

      Que no ens toquin…                                                                                                                                                       Pel
                                                                                                                                                                               repartiment
                                                                                                                                                                               del treball i
         les pensions                                                                                                                                                          la riquesa,
                                                                                                                                                                               continuem
Desmuntant arguments sobre la inviabilitat del sistema públic de pensions                                                                                                      lluitant
  Assemblea Ciutadana “La                   sinó de millorar el nivell de pensions      ció, justícia o les obres públiques (per   jectiu principal: han servit per generar          CGT Vallès Oriental
 crisi que la paguin els rics”              existent.                                   no mencionar temes com la despesa          la por necessària per tal que la majo-
           de Lleida                        Contràriament a les anàlisis dels que       militar o la “casa reial”) haguessin       ria de persones (que podien) anessin
  cassolades.blogspot.com                   pronostiquen la insostenibilitat finan-     de tenir un pressupost propi “equili-      corrents a les entitats financeres a              esprés de quatre mesos
                                            cera del sistema, si observem les esta-
                                            dístiques de les cotitzacions salarials
                                                                                        brat”? Perquè totes aquestes despeses
                                                                                        no però les pensions si?
                                                                                                                                   fer-se un pla de pensions privat. En el
                                                                                                                                   cas espanyol, des de 1990, any en el
                                                                                                                                                                               D     d’aplicació de la Reforma La-
                                                                                                                                                                               boral per la qual vam anar a la Vaga
                                            a la Seguretat Social i les despeses en     Resulta curiós que avui tants econo-       que s’inicià el règim de pensions pri-
A     mb l’excusa de la crisi s’està
      portant a terme l’intent de des-
mantellar la majoria dels drets socials,
                                            pensions contributives en els darrers
                                            trenta anys, en tots els anys els ingres-
                                                                                        mistes “prestigiosos” es qüestionin la
                                                                                        viabilitat del sistema públic de pen-
                                                                                                                                   vades, el nombre de partíceps ha pas-
                                                                                                                                   sat de 530.500 a més de 10 milions
                                                                                                                                                                               General el 29 de setembre, el nom-
                                                                                                                                                                               bre de persones aturades segueix
                                                                                                                                                                               augmentant. També ha augmentat el
que després de molts anys de lluita,        sos superen a les despeses. El sistema      sions i en canvi no es qüestionin la       pel 2006. Amb un patrimoni que ha
                                            no presenta dèficit i el superàvit mig      viabilitat dels plans privats. Resulta     passat dels 3.214 milions d’euros a
                                                                                                                                                                               nombre de contractes temporals, just
avui encara tenim. Sota l’excusa que                                                                                                                                           el contrari del previst pel govern.
per fer front a la crisi calen reformes     és superior al 4,3% del PIB espanyol        curiós sobretot si tenim en compte         86.588; és a dir s’ha multiplicat per
                                            de cada any. A més cal tenir present        que la crisi, en la seva vessant finan-    27 en 16 anys.                              Davant la crisi, seguint els mandats
estructurals ahir ens van aplicar una                                                                                                                                          dels “mercats” i dels grans poders
reforma laboral que ens fa més pre-         que hi ha bastant marge per aconse-         cera, ha posat de rellevança l’absoluta    El sistema públic de pensions repre-
                                            guir més recursos per finançar les          vulnerabilitat dels plans privats de       senta un pilar fonamental del nostre        financers internacionals, es pretén
càries i, si no ho evitem, demà ens
retallaran les pensions públiques.          pensions. El sistema de finançament         pensions. Només el 2008 els plans de       sistema de drets socials aconseguits        no només que la crisi recaigui sobre
Si escoltem el discurs actual sembla        de les pensions és regressiu, a partir      pensions privats perderen un 22,7%         gràcies a l’esforç i el sacrifici de mol-   l’esquena de les gents treballadores,
                                            d’un cert nivell de renda no es cotit-      de mitjana en termes reals pels països     tes persones per millorar les condi-        sinó fer perdre gran part dels drets
com si els pensionistes, a més d’una
                                            za a la Seguretat Social. Això vol dir      de l’OCDE. En el cas espanyol les          cions de vida dels seus conciutadans        adquirits al llarg de lluites històri-
càrrega per la societat, fossin per-
sones malgastadores que poguessin           que s’arriba a una situació on el el Sr.    pèrdues arribaren al 10,8%.                i les generacions futures. En temps on      ques anteriors.
prescindir de part de la seva pensió.       Botín, la renda del qual és més de 500      Veritablement el que s’amaga darre-        s’imposa l’individualisme i el benefi-      L’ofensiva s’ha anat concretant en
Res més lluny de la realitat. A l’Estat     vegades la d’un treballador qualificat,     ra del discurs de la “inviabilitat” dels   ci privat el sistema de pensions públic     aquests mesos en tres grans pro-
espanyol l’any 2000, el 73,5% de les        paga el mateix a la Seguretat Social        sistema públic del pensions són els        representa un model de solidaritat i        postes: El “tijeretazo” i les retalla-
pensions estava per sota del llindar        que aquest darrer. Així doncs fent el       interessos del capital financer (Bancs,    redistribució que aconsegueix dismi-        des pressupostàries; la reforma la-
de la pobresa i el 22,1% per sota del       sistema més progressiu i en partides        Caixes i asseguradores) per controlar      nuir la desigualtat que imposa el ca-       boral, basada en abaratir i facilitar
llindar de la pobresa severa. Al 2007,      com les Rendes del Capital existeix la      una gran quantitat de recursos avui        pitalisme.                                  l’acomiadament (cosa que augmen-
el 57,8% dels jubilats no superava          possibilitat d’aconseguir, via impos-       encara sota control públic. No en va       Pensem que el fet que les persones          tarà la desocupació) i en permetre
uns ingressos de 750 euros mensuals         tos, més recursos per les pensions.         FEDEA (Fundación de Estudios de            aconsegueixin viure més anys no és          que les empreses es desentenguin
i hi havia un 11,3% d’avis que no re-       Un altre tema important en el debat és      Economia Aplicada), d’on surten la         un problema social, tal i com se’ns         dels convenis col·lectius: començant
bia cap ingrés. Al 2009 un 31% de la        l’origen dels recursos per finançar les     majoria dels informes que parlen de        presenta, si no una sort. Existeixen        des de zero, perdent totes les millo-
població pobra són avis, el que situa       pensions. El plantejament acceptat és       la “inviabilitat” del sistema públic       suficients recursos per aconseguir que      res conquistades fins avui. Final-
l’Estat espanyol en el pitjor nivell de     que els recursos de les pensions con-       de pensions, té entre els seus majors      els avis d’ara i els del futur visquin      ment, la reforma de les pensions
la UE excepte Xipre.                        tributives només poden sortir de les        patrocinadors: el Banc de Sabadell,        amb dignitat la resta de la seva vida.      pretén allargar l’edat de jubilació
                                            cotitzacions a la Seguretat Social. No      el Banc Popular, Caja Madrid, Banc         Permetre la retallada de les pensions
L’argument central per convèncer-nos                                                                                                                                           als 67 anys i modificar-ne el càlcul i
de la inviabilitat de l’actual sistema      s’entén perquè en el cas de les pen-        de Santander, BBVA, la Caixa, etc.         públiques representa retrocedir en
                                                                                                                                                                               rebaixar així les seves quanties.
públic de pensions és l’envelliment         sions hagi de ser així quan la majoria      Cal dir que els seus reiterats informes    una de les conquestes cíviques més
                                                                                                                                                                               Els mesos de preparació de la Vaga
de la població. Des de tots els mit-        de les partides de despesa dels sector      pronosticant la fallida dels sistema       importants dels darrers segles. Per
                                                                                                                                                                               General van servir perquè milers de
jans de comunicació ens diuen que,          públic es financen amb els pressupos-       primer per l’any 2000, després pel         responsabilitat i per dignitat social,
                                            tos públics a través dels impostos.         2005 i ara sembla ser que pel 2017,        no ho podem permetre. En els drets
                                                                                                                                                                               persones deixessin de costat la “con-
en el futur, el sistema contributiu de                                                                                                                                         certació” per tornar a un moviment
pensions serà insostenible, degut al        Que passaria si les despeses en educa-      han tingut un èxit rotund en el seu ob-    socials, ni un pas enrere.
                                                                                                                                                                               social combatiu. Han permès que
fet que una població ocupada menor                                                                                                                                             tornessin a estar al carrer importants
haurà de pagar amb les seves aporta-                                                                                                                                           debats associats a les condicions de
cions les prestacions d’una població
                                                                                                                                                                               vida de la classe treballadora. La
retirada cada cop més nombrosa. Per
                                                                                                                                                                               vaga del 29-S i el seu èxit han ani-
això proposen: allargar l’edat de jubi-
                                                                                                                                                                               mat també a la gent que ha partici-
lació i augmentar els anys de cotitza-
                                                                                                                                                                               pat en la seva convocatòria, fent que
ció pel càlcul de la pensió.
Aquesta argumentació és absoluta-
                                                                                                                                                                               es mostrés disposada a continuar en
ment esbiaixada i basada en supòsits                                                                                                                                           la lluita.
erronis i només respon a certes posi-                                                                                                                                          Però el govern no ha cedit. Era
cions polítiques i ideològiques favo-                                                                                                                                          d’esperar que així succeís, perquè
rables a l’eliminació del sistema pú-                                                                                                                                          l’ofensiva està inspirada a escala eu-
blic de pensions. Es falsa i esbiaixada                                                                                                                                        ropea i internacional i els governs es
perquè per avaluar la viabilitat de les                                                                                                                                        deixen manejar com a titelles. Una
pensions no és el nombre de treba-                                                                                                                                             resposta efectiva per la nostra banda
lladors el que importa sinó la seva                                                                                                                                            als atacs que s’estan llançant reque-
capacitat de produir riquesa (la seva                                                                                                                                          reix d’una mobilització perllongada
productivitat), la qual cada vegada                                                                                                                                            en el temps, que modifiqui la cons-
es major. A més, si el que falta són                                                                                                                                           ciència col·lectiva, permeti tornar
treballadors cotitzants sembla que                                                                                                                                             a tenir una forta organització de la
en un context del 20% d’atur no hi                                                                                                                                             classe treballadora i que puguem
ha d’haver problema si es generen                                                                                                                                              ,fins i tot ,pressionar a escala euro-
les polítiques d’ocupació de qualitat                                                                                                                                          pea. Només així es podrà fer front
necessàries. Per altra banda, allar-                                                                                                                                           a un pla global d’atac com aquest i
gar l’edat de jubilació dels 65 als 67                                                                                                                                         s’aconseguirà imposar una sortida a
anys, com es proposa, va en detriment                                                                                                                                          la crisi favorable a les persones tre-
d’aconseguir disminuir l’atur existent                                                                                                                                         balladores, marginades, explotades i
i per tant els cotitzants. Així doncs en-                                                                                                                                      aturades.
lloc de pensar en reduir les pensions                                                                                                                                          La Vaga General va ser el principi
caldria pensar en fomentar polítiques                                                                                                                                          d’una lluita continuada i no un ren-
actives de creació d’ocupació, en mi-
                                                                                                                                                                               tat de cara davant els i les treballa-
llorar els nivells salarials, en relaxar
                                                                                                                                                                               dores i les classes explotades.
les lleis d’immigració, en reduir la
                                                                                                                                                                               Pel repartiment del treball i la rique-
precarietat, factors tots que farien
                                                                                                                                                                               sa: organitzem-nos i lluitem
incrementar el nivell de cotització i
anirien en la direcció, no de reduir
Desembre de 2010                                                                                                                                                                                                    7
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010

More Related Content

What's hot

Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
Revista Catalunya  69 Novembre 2005Revista Catalunya  69 Novembre 2005
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
Revista Catalunya
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
Revista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Cgtmanresa Bages
 

What's hot (18)

Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 104 Gener 2009
Revista Catalunya 104  Gener 2009Revista Catalunya 104  Gener 2009
Revista Catalunya 104 Gener 2009
 
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
Revista Catalunya  69 Novembre 2005Revista Catalunya  69 Novembre 2005
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
Revista Catalunya - Papers nº135. Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010

Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010 (14)

Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers nº136. Febrer 2012
 

More from Revista Catalunya

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
Revista Catalunya
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (13)

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 

Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Desembre 2010 · núm. 123 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Volem la Lluna! Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 123 · Desembre 2010 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Volem la Lluna! Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Delegació Menorca El repte de continuar... Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 E ns trobem en un any de celebra- ció de l’anarcosindicalisme, el del centenari de la creació a Barce- FEDERACIONS SECTORIALS lona de la Confederació General del Treball, que al cap de poc temps pas- • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) saria a convertir-se en la Confederació • Federació de Banca, Borsa, Nacional del Treball. Hereus com som Estalvi i Entitats de Crèdit • Federació Catalana d’Indústries d’aquestes sigles, des de la CGT hem Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat estat organitzant per tot el territori de • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) l’Estat espanyol diversos actes i jorna- • Federació d’Administració des d’analisi, reflexió i celebració, actes Pública (FAPC) que tindran la seva clausura a Barcelo- Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn na, amb un acte que es portarà a terme Tel. 933103362. Fax 933107110 el 17 de desembre a l’auditori del Museu FEDERACIONS COMARCALS d’Història de Catalunya i amb l’exposició Anoia “100 anys d’anarcosindicalisme” que es- Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es tarà a Barcelona entre el 15 de gener i Baix Camp/Priorat el 15 de febrer de 2011. Com a pròleg Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus a aquests actes de tancament del cen- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 tenari, el multitudinari concert de Paco Baix Llobregat Ibáñez que va tenir lloc el passat 26 Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - de novembre, organitzat per la CGT de cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Barcel.ona. Comerç, 5. 08840 Viladecans Més enllà però dels actes de celebració cgt.viladecans@yahoo.es i reafirmació en clau interna, el principal Tel./fax 93 659 08 14 repte de la CGT passa per continuar i ens trobem amb moltes dificultats per me, el creixement indiscriminat, el desa- que guanyem... Implica una apos- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell construint organització i gene- aconseguir trencar aquesta situació. rrollisme, l’explotació, el consumisme. ta per l’austeritat, una aposta Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com rant dinàmiques de mobilitza- Les últimes eleccions catalanes, per altra Des de la CGT estem treballant per la pel repartiment del treball i la ció i lluita. Construint una organitza- banda, ens donen una radiografia d’una convocatòria de noves vagues generals riquesa, una aposta pel de- Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona ció oberta, dinàmica i útil per a l’objectiu societat catalana cada vegada i una vaga general europea. La Vaga de creixement, contra l’ostentació, el cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 de transformació social que ens guia, i més dretanitzada. I el govern es- Consum representa molt més que un dia luxe, el malbaratament, el superflu.... La Garraf-Penedès que reflexi en el seu interior, en la seva panyol, per la seva banda, segueix en sense compres. Implica replantejar-se Confederació anima així a la societat a Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat forma de funcionar i treballar, l’ideal de la seva línia de continuar amb les reta- el sistema productiu que patim. Implica participar en un acció que pot ser secun- Tel. i fax 938934261 societat llibertària que volem construir. llades (les properes la de les pensions una reflexió molt crítica sobre els hàbits dada per tot el món, començant per qui Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - Generant dinàmiques de mobilització i i la supressió dels ajuts de 426 € a les i tipus de vida que tenim, com actuem, més estan sofrint aquesta crisi: les per- maresme.cgt@gmail.com lluita amb tot un seguit de col·lectius i persones aturades sense subsidi) i les què pensem, per a què treballem, quin sones parades, jubilades, treballadores, Tel. i fax 937909034 organitzacions amb qui anem coincidint privatitzacions de serveis públics (Aena, sentit té la propietat, en què gastem el autònomes, estudiants, ... Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - en el carrer, com molt bé es va visualtzar ferrocarrils, sanitat,...). I l’estat d’alarma cgt_mollet@hotmail.com en la jornada de vaga general del 29-S. i la militarització dels controladors aeris Tel. 935931545. Fax 935793173 En el camí de continuar mobilitzant a la davant la seva vaga salvatge, també Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS societat contra les retallades laborals i ens mostren el que estan disposats a fer Girona socials, contra la reforma laboral i la de si ens sortim dels límits marcats a l’hora Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona les pensions, contra el sistema capita- de mobilitzar-nos. cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 lista que ens ofega, ens reprimeix, ens Finalment, recordar que en el camí de explota i ens precaritza a tots nivells, lluita conjunta amb els moviments so- Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - la CGT, conjuntament amb altres mo- cials després del 29-S, la CGT ha con- lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 viments socials, estem immmersos en vocat una vaga de consum per Camp de Tarragona una dinàmica de convocatòria al 21 de desembre. La Vaga de Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 d’actes i mobilitzacions per do- Consum és una nova mobilització contra Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat nar continuitat a la vaga general del 29-S les polítiques antisocials del govern, la Tel. 977242580 i fax 977241528 i fer camí cap a la convocatòria d’una reforma laboral, la reforma de les pen- FEDERACIONS LOCALS nova vaga general. Malauradament, la sions, les retallades socials i laborals, Barcelona resposta social no és de ni de lluny la fins a aconseguir la derogació de totes Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona que caldria, l’apatia, el pessimisme i la aquestes lleis i instaurar les bases d’un flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 resignació s’han incrustat massa pro- nou model social, econòmic i productiu Berga fundament en aquesta societat en crisi que no estigui basat en el productivis- Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Manresa manre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Tel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Rubí Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, “Fora terra, fora platja, / oblida’t de ton Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions regrés: / no s’acaba el teu viatge, / no hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: s’acabarà mai més” Sabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 “Excelsior”, Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de Joan Maragall Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Desembre de 2010
  • 4. REPORTATGE Lluitar contra el La vaga de consum és replantejar-se el sistema consumisme és lluitar productiu que patim a partir d’una reflexió contra el capitalisme crítica sobre els hàbits i tipus de vida que tenim En acció contra el neoliberalisme consumista CGT proposa als moviments socials convocar conjuntament una vaga de consum el 21 de desembre SP Comitè Confederal CGT llisme, l’explotació, el consumisme. Lluitar contra el consumisme és lluitar contra el capitalisme, renun- La Confederació General del Treball ciant al malversament de recursos, (CGT) s’ha dirigit per carta a organit- a l’increment de la producció amb zacions de consumidors, ecologistes, l’únic objectiu d’obtenir beneficis ONGs i moviments socials (MM.SS.) passant per sobre de la salut i qualitat proposant compartir la convocatòria de vida de les treballadores i els tre- d’una Vaga de Consum en tot l’Estat balladors o la pròpia continuïtat de la Espanyol per al pròxim 21 de desem- vida en el planeta. bre. El consumisme és l’estil de vida pro- CGT assenyala en la seva carta que pi d’aquest sistema social neoliberal, “En plena eufòria consumista de les que explota a les persones, espolia els festes per a cap d’any, anem a plan- recursos dels països pobres, genera la tar cara a aquest model desarrollista malaltia crònica de la insatisfacció i capitalista per al qual les persones permanent, que no valora la satis- només som objectes de consum”, així facció de les necessitats sinó que ens mateix CGT proposa als MM.SS. que converteix en objectes esclaus de tot facin seva la Vaga de Consum contra el superflu i innecessari que el mercat el Capitalisme el 21 de Desembre i ens presenta. que es treballi conjuntament perquè sigui un èxit. Per porta-la endavant, Què és la vaga de CGT els ha proposat mantenir re- consum? unions en les quals analitzar i valorar aquesta acció. És molt més que un dia sense com- CGT assenyala que després de la pres. Implica replantejar-se el siste- Vaga General del passat 29 de set- ma productiu que patim. Implica una embre, els problemes pels quals es- reflexió molt crítica sobre els hàbits i tan passant les i els treballadors i els tipus de vida que tenim, com actuem, col·lectius socials més desfavorits què pensem, per a què treballem, quin segueixen sent els mateixos, ja que ni sentit té la propietat, en què gastem el Govern, ni la Patronal ni els Mer- el que vam… guanyar Implica una cats han canviat absolutament gens aposta per l’austeritat, una aposta pel en relació a les seves polítiques an- repartiment del treball i la riquesa, tisociales. una aposta pel decreixement, contra Des del 29-S CGT segueix desenvo- l’ostentació, el luxe, el malbarata- lupant accions i mobilitzacions per ment, el superflu… tot el territori, vagues sectorials i per Significa canviar l’ordre de prioritats empreses amb motiu de nous acomia- sobre el que s’ha de seguir produint, daments, ERO…, conscient que cal en quins sectors seguir creixent i en seguir treballant per a tornar a crear quins sectors és necessari decréixer, les condicions favorables a la con- una reflexió sobre el que s’ha de con- vocatòria d’una nova Vaga General sumir, sobre la qualitat de vida, so- en l’Estat espanyol i una futura Vaga bre la sobirania alimentària, sobre la General a Europa. procedència dels productes que men- En conseqüència, per a la CGT, la gem, sobre la solidaritat amb els paï- lluita i la mobilització social contra sos i persones explotades pel primer aquestes polítiques i aquest sistema món, sobre la necessitat de reciclar, neoliberal ha de continuar, ja que, de compartir, de donar-nos suport aquest va ser el compromís adquirit mútuamente, sobre el tipus d’energia i el clam que es va transmetre en els carrers el passat 29 de setembre. Després de la Vaga General del 29-S, del govern, la reforma laboral, la re- renovable que cal potenciar… carrers en la passada Vaga General. treballant per la convocatòria de noves forma de les pensions, les retallades La Vaga de Consum suposa afirmar la Com organització, CGT està fent i Perquè una Vaga de vagues generals en l’estat espanyol i socials i laborals, fins a aconseguir nostra capacitat d’autonomia i auto- una Vaga General europea, prosse- la derogació de totes aquestes lleis i gestió enfront d’un sistema productiu consum contra el vol seguir fent aquest recorregut de mobilitzacions en coordinació amb la guim amb un calendari de mobilit- instaurar les bases d’un nou model capitalista que entén a les persones resta de moviments i organitzacions capitalisme el 21 de zacions, manifestacions, de lluites en social, econòmic i productiu que no tan sols com consumidors o recursos socials, sindicals, veïnals, estudian- desembre fàbriques, empreses, sectors, territo- estigui basat en el productivisme, el a explotar. Es tracta de boicotejar i tils… sensibles al manifestat en els ris… contra les polítiques antisocials creixement indiscriminat, el desarro- no adquirir cap tipus de bé, produc- Desembre de 2010 3
  • 5. REPORTATGE La CGT te o servei durant el pròxim 21 de desembre, amb l’objectiu de para- el petit comerç o persones autòno- es troba litzar el sistema productiu, les grans mes, que també empreses, bancs, multinacionals i estan pagant la amb els pressionar als “governants de l’estat crisi que bancs, central, autonòmic i local” perquè multinacionals i moviments corregeixin la seva actual política especuladors han econòmica insostenible i antisocial provocat. Aquests que maltracta, menysprea i despulla a sectors poden i socials de tots els col·lectius desfavorits. han de donar su- port aquesta vaga. Catalunya Qui pot fer la vaga? La Vaga de Con- sum es realitza A diferència d’una Vaga General, la contra els respon- Vaga de Consum pot ser secundada sables de la crisi Secretaria d’Acció Social CGT Catalunya per tota la societat, començant per (banca, especula- qui més estan sofrint aquesta crisi : ció, patronal, clas- les persones parades, jubilades, tre- se política). Els balladores, autònomes, estudiants, grans bancs, mul- E l 27 de novembre la CGT de Catalunya es va reunir a Barce- lona amb membres de diverses or- etc. tinacionals i espe- culadors que van ganitzacions i moviments socials del Com participar en la ocasionar la crisi del mercat finan- Hem de demostrar a qui realment té la culpa d’aquesta crisi i les seves seva resolució: regulant les SICAV, establint una taxa a les transaccions Principat amb les que s’ha coincidit vaga? cer mundial i que van rebre ajudes de desenes de milers de milions de marionetes, “la classe governant”, internacionals, gravant la petjada de durant els darrers mesos en diverses que som la majoria de la societat: CO2 o simplement fent que pagui mobilitzacions contra les retallades les persones contribuents, estan ara No comprant, ni adquirint, ni consu- persones aturades, estudiantes, tre- més, qui més té. socials i laborals. Una de les finali- pressionant als governs per a retardar mint qualsevol tipus de bé, producte balladores, jubilades, autònomes, Per això exigim: tats de la trobada va ser el poder fer l’edat de jubilació als 67 anys, per a o servei que no sigui imprescindible. qui amb el nostre treball i consum • Pel repartiment del treball i la ri- conjuntament una avaluació de les abaratir encara més l’acomiadament Per exemple: mantenim el model actual i ho po- quesa. Repartir el treball treballant tal com ja han aconseguit amb la actuacions realitzades i, sobretot, de • A l’aixecar-nos, consumir la mínima dem canviar. menys per a treballar tots, reduint dialogar i pensar quines propostes es Reforma Laboral, per a privatitzar quantitat d’electricitat o aigua, baixar Estem cansats i cansades de sofrir la per a això la jornada laboral sense poden anar definint per a continuar la Seguretat Social per mitjà del co- el termostat diversos graus, no usar seva doble rasadora: pagament, volen retallar més drets disminució de salari, eliminant les les lluites més enllà de la passada productes contaminants, tòxics… • Mentre ens demanen esforços socials i laborals, seguir reduint el hores extraordinàries i el treball a vaga general del 29-S. Un altre ob- • Realitzar els desplaçaments en mi- econòmics amb majors impostos i jectiu de la reunió era poder posar en nostre poder adquisitiu rebaixant o preu fet, avançant l’edat de jubilació tjans públics de transport i si és pos- austeritat salarial, les seves grans comú les diferents visions i idees de congelant encara més salaris i pen- i excloent a intermediaris com les sible caminant o amb bicicleta. Si fos fortunes segueixen augmentant es- les diferents organitzacions de cara a sions…, i és necessari parar-los. subcontratas o les ETT. imprescindible l’ús d’un vehicle par- candalosament. Persones directives continuar amb les lluites els propers ticular, procurar no viatjar sols o so- Amb aquesta Vaga podem demos- • I repartir la riquesa, entenent trar en mans de qui està la clau de la i conselleres de l’IBEX 35 tenen aquest repartiment no com accions o mesos. Es pretenia, així, consolidar les i compartir el desplaçament amb els espais de confluència que han transformació social i definir un nou un salari mig de 1 milió d’Euros, dividends entre la població, sinó em- altres persones. mentre que en Wall Street segueixen model productiu i social no basat en prant aquests diners en uns serveis anat sorgint els darrers anys i establir • No comprar en els grans magat- incrementant els seus salaris que su- mecanismes per a intercanviar idees el consumisme, l’especulació i ex- públics de qualitat i amb caràcter zems, centres comercials, supermer- mats són majors al PIB Espanya. i propostes sobre la base del reco- plotació de les persones i el planeta. universal perquè puguem gaudir- cats, bancs, gasolineres, bars, cafete- • Alhora que demanen abaratir en- neixement de l’autonomia de cada ries, restaurants, comerços, empreses los les i els quals realment produïm cara més l’acomiadament es blinden organització. Ara més que mai cal amb centres d’atenció presencial o El model econòmic i els contractes percebent indemnit- aquesta riquesa. posar en comú les diferents visions i telefònica… polític del Capitalisme zacions milionàries. (9,1 milions • Contra la Reforma Laboral i la idees que tots i totes tenim i discu- • Evitar el consum telefònic, l’ús de Reforma de les Pensions, pel man- tir quines possibilitats de lluita se’ns les targetes, l’enviament de correu i Neoliberalisme ha d’euros ha costat l’acomiadament teniment del poder adquisitiu per a d’un directiu a Gullón). obren de cara als propers mesos, de- electrònic, la instal·lació de qualse- fracassat, social i • Ens demanen moderació en les asalariats i pensionistes, per un nou finint col·lectivament els propers pas- vol servei… ecològicament pensions, però Botín (Santander) o model social i productiu sostenible sos en la lluita. • Retirar els diners dels bancs (qui en Francisco González (BBVA) es van les beneficiàries del qual siguem les La resposta a la convocatòria va ser tingui) perquè comprenguin que els El capitalisme pretén seguir augmen- adjudicar unes pensions de 24,6 i persones i no els mercats. bastant satisfactòria, amb assistèn- diners són nostres i que tenim poder tant les seves grans fortunes retallant 79,8 milions d’Euros. Després del 29-S?: 21 de desembre, cia de col·lectius de diferents àm- per a transformar la realitat. els nostres drets, salaris, prestacions • Retallen drets socials i pugen els VAGA DE CONSUM CONTRA EL bits geogràfics, àmbits d’actuació i impostos que afecten a la majoria CAPITALISME socials i intentant que treballem sensibilitats ideològiques, com ara: Contra qui va la vaga? més hores i anys per menys diners. de la ciutadania (IRPF, IVA), però Més info: l’Assemblea Popular de Terrassa, www.huelgaconsumo.org/ Aquesta és la seva forma despietada no prenen cap mesura perquè qui ha l’Assemblea de Joves de Lleida, el www.huelgageneral.info La Vaga de Consum no es fa contra de crear ocupació. causat aquesta crisi col·labori en la Centre Social La Maranya de Lleida, la Mesa Cívica pels drets Socials de Girona, l’Assemblea Social del Vallès Oriental, el Moviment Popular de Sa- Manifest en suport a la vaga de consum del 21-D badell, la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa de Reus i Tarra- www.huelgaconsumo.org/ ment. (Els directius i consellers de mercat financer mundial i que van sitiu per a assalariats i pensionistes, gona, Endavant, el Col·lectiu Àgora l’IBEX 35 tenen un salari mig de 1 rebre ajudes de desenes de milers de per unes polítiques sostenibles, so- de la UPF, l’Assemblea de Barri de milió d’euros). milions dels contribuents, estan ara cials, justes i ecològiques que creuen Sants, l’Assemblea de la Barcelone- Els mateixos que demanen facilitar i pressionant als governs per a retardar ocupació de qualitat i fomentin el re- ta, l’Assemblea pels Drets Socials de Gràcia, l’Assemblea d’Aturats de E l model econòmic actual basat en el capitalisme salvatge ha fracassat. S’ha demostrat que era abaratir més l’acomiadament, es blin- den els contractes percebent indem- l’edat de jubilació, per a privatitzar la sanitat pública, volen retallar més partiment de la riquesa i del treball. El 21 de desembre no adquireixis cap Barcelona o el Moviments 25-S. social i ecològicament insostenible, nitzacions milionàries. (9,1 milions drets socials i laborals, seguir re- tipus de bé, producte o servei Els eixos que van conduir els debats però encara així han intentat mante- d’euros ha costat l’acomiadament duint el nostre poder adquisitiu van girar sobre quin tipus d’accions i nir-lo creant bombolles borsàries i d’un directiu a Gullón). rebaixant o congelant encara campanyes emprendre conjuntament o de manera paral·lela el sindicat i immobiliàries fins que han explotat. Retallen drets socials, pretenen re- més salaris i pensions…, i és Ara estem pagant les conseqüències tardar l’edat de jubilació, pugen els necessari parar-los. diversos moviments socials contra d’aquest capitalisme salvatge que, impostos que afecten a la majoria Amb aquesta mesura no es pre- les retallades laborals i socials, tant lluny de reconèixer els seus errors i dels ciutadans (IRPF, IVA), però no tén perjudicar al petit comerç des del món del treball com des dels passar a un model basat en el consum prenen cap mesura perquè els cau- o autònoms, que estan pagant barris i els pobles. Dins d’aquestes responsable, just, sostenible i res- sants d’aquesta crisi col·laborin en la també la crisi que bancs, mul- qüestions van ser recurrents també les pectuós amb el medi ambient, pretén seva resolució: regulant les SICAV, tinacionals i especuladors han reflexions de com actuar si s’anuncia seguir augmentant les seves grans establint una taxa a les transaccions provocat. El petit comerç i la reforma del sistema de pensions i fortunes retallant els nostres drets, internacionals, gravant fiscalment la autònoms poden i han de do- com afrontar la defensa dels servies salaris, prestacions socials i intentant petjada de CO2 en els productes o nar suport aquesta vaga sense públics. En aquest punt una idea que que treballem més hores i anys per simplement fent de debò que pagui cap cost, desplaçant el seu dia va sortir reiteradament va ser la de menys diners. més, el que més té. de descans setmanal al 21 de defensar el transport públic gratuït I no podem seguir permetent la seva Per aquests, entre molts altres mo- desembre, evitant les possi- per a persones aturades, jubilades, doble rasadora: tius, amb la Vaga de Consum, prete- bles conseqüències negatives estudiants i amb ingressos baixos i de Mentre ens demanen esforços econò- nem exigir els governants un canvi d’aquest dia. rebutjar la massificació del servei i el mics amb majors impostos i retalla- en les seves polítiques. Els grans Contra la Reforma Laboral i la progressiu increment de preus molt des salarials, les seves grans fortunes bancs, multinacionals i especula- retallada de les pensions, pel per sobre de l’augment de salaris i de segueixen augmentant escandalosa- dors que van ocasionar la crisi del manteniment del poder adqui- l’IPC. 4 Desembre de 2010
  • 6. REPORTATGE Dia sense Compres 2010: Un dia sense compres, 364 de consum crític Ecologistes en Acció mostren signes cada vegada més comparable a una jornada de vaga comerç internacional o les políti- s’organitzen durant tota la setma- clars de fastig, insatisfacció i infeli- dels consumidors o una campanya ques alimentàries, entre uns altres. na diverses activitats en diferents citat. Es tracta d’una paradoxa que de boicot, no contra un producte o Per tant, també es relaciona amb al- ciutats del territori espanyol. Entre està inserida en la pròpia naturalesa una empresa concreta, sinó contra tres moviments de contestació, com aquestes, destaquen recorreguts E l 26 de novembre es va celebrar la 19a edició del Dia sense Com- pres (DSC) en més de 60 països. El i dinàmica consumista perquè, se- gurament, aquesta sigui el parany: l’aparell mercantilista i publicitari i el model de consum resultant. és el cas del comerç just, la agroeco- logia, l’economia solidària, el movi- per projectes alternatius, mercats d’intercanvi i botigues gratis, expo- DSC ha evolucionat des de la seva construir individus que es senten Els objectius d’aquesta actuació ment decreixentista o la defensa de sicions de contrapublicitat, xerrades primera edició el 1992 a Vancouver permanent i sistemàticament insa- global no es limiten a la reducció la sobirania alimentària dels pobles. d’agricultors ecològics i grups au- fins a convertir-se en una data as- tisfets amb el que tenen perquè se- del nivell de consum en els paï- Durant aquesta data, els col·lectius i togestionats de consum, tallers de senyalada a nivell mundial per als gueixin consumint, genera, en defi- sos del Nord econòmic, sinó que organitzacions socials implicades en costura, de reciclatge de mobles o col·lectius crítics amb el model i els nitiva, frustració i infelicitat. s’estenen a promoure una reflexió aquestes temàtiques denuncien de d’horts urbans i taules rodones. valors consumistes imperants, que Un model de contrasentit en el qual crítica sobre aquest model de con- diferents maneres un sistema injust, En última instància, es tracta d’una aprofiten aquest moment per a de- conviuen persones obeses i famèli- sum, denunciar els seus impactes i alienant i insostenible, i reivindi- jornada que serveix per a posar sobre nunciar les seves conseqüències i ques, el malversament i les necessi- proposar alternatives viables que quen el consum local, just i ecològic la taula de la consciència col·lectiva proposar alternatives de consum. En tats bàsiques insatisfetes, la perse- estiguin sustentades en valors com dels productes necessaris. Per això, un conjunt de crítiques i alternatives commemoració d’aquesta jornada, cució d’una esmunyedissa felicitat la sostenibilitat socioambiental, el el DSC és també una ocasió per a necessàries que han quedat ocultes Ecologistes en Acció va organitzar publicitària i els més alts nivells repartiment equitatiu de la riquesa, la visibilització de la problemàtica o disfressades pel soroll mediàtic diverses activitats en el territori es- de trastorns psíquics en la història la solidaritat, alternatives que re- associada al consumisme i la pro- i la saturació publicitària. La críti- panyol. de la Humanitat. Una societat que prenguin les relacions comunitàries moció de l’exercici col·lectiu d’un ca a una economia que s’ha tornat es caracteritza per la insolidaritat, de proximitat, el comerç local i es- consum responsable i crític durant autònoma, que no pren en consi- Crítica al model l’individualisme i l’hedonisme, i tiguin associades a les necessitats els altres 364 dies de l’any. deració les necessitats i exigències l’estil del qual de vida hegemònic reals de les persones. La repercussió i visibilitat del DSC de la vida humana i només aspira Al llarg de les últimes dècades el desafia diàriament la sostenibilitat Per això, es tracta d’una aposta ac- ha anat creixent a poc a poc des dels al seu propi desenvolupament. A consum de béns, serveis i recursos ecològica i social. tiva per altre model de consum més seus començaments, cada any amb un aparell de producció que pretén naturals s’ha anat incrementant de crític, on l’eix no sigui el creixe- un major nivell de participació de arribar a un il·lusori creixement in- forma exponencial a nivell mundial. Reivindicació ment econòmic i l’optimització persones i col·lectius. Els lemes “un finit sobreexplotant el planeta i un No obstant això, aquest augment no i construcció dels beneficis empresarials a costa dia sense compres, 364 de consum model de consum que pretén mer- s’ha repartit, precisament, de for- d’alternatives de sistemàtiques injustícies socials, sostenible” i “Res, el producte més cantilitzar tot allò quant existeixi. A ma equitativa, sinó que ha seguit la polarització de la riquesa, la de- venut en el Dia sense Compres” van un estil de vida que obvia qualsevol l’anomenada Llei de Paretto, ja que pendència al consumisme i la des- servir per a celebrar les dues últimes límit i passa per sobre de les neces- el 20% de la població mundial con- Enfront d’aquest escenari, cada dia trucció dels recursos naturals. Així, edicions del DSC en l’Estat espan- sitats en nom del “progrés”, el “des- sumeix aproximadament el 80% dels són més nombroses les iniciatives s’ha convertit en una jornada assen- yol. envolupament” o la “modernitat”. recursos del planeta. col·lectives a escala global que yalada per als col·lectius i persones Ecologistes en Acció proposa el L’alternativa de construir una socie- pretenen denunciar els excessos i Més enllà del quantitatiu, el consu- que aposten per la transformació del debat, la reflexió i la construcció tat fora de la lògica del creixement, misme ha anat prenent cada vegada defectes d’aquest model de con- model de producció, distribució i d’alternatives possibles per a pro- l’individualisme i la competència. més protagonisme en la vida de les sum, promovent la reflexió crítica, consum, així com de l’estil de vida moure el decreixement, reconduir De promoure un model econòmic persones i les societats enriquides, denunciant els impactes, construint contemporani. l’estil de vida, el model de produc- i social que respecti els límits fí- fins a convertir-se en una ideologia alternatives i articulant iniciatives Aquesta crítica se sustenta en una ció, de consum, de transport, ener- sics, protegeixi i afavoreixi la vida. per a la selecta classe mitja consumi- per a un consum conscient, crític i crítica sistèmica més àmplia i pro- gètic, d’alimentació i de poder, amb L’alternativa de reaprendre a viure dora, formada per uns 1.700 milions responsable. En aquest sentit, el Dia funda, vinculada al repartiment dels l’objecte de transitar l’ineludible més enllà del consumisme, seguint de persones, i ha fet del consum una Sense Compres és una de les actua- recursos a escala planetària, el lliure camí cap a la sostenibilitat socio- la consigna “menys per a viure mi- fi en si mateixa. cions que més notorietat i impacte mercat, les normes que regeixen el ambiental del sistema. Per a tal fi, llor”. Des d’una perspectiva pràctica, es han assolit al llarg dels últims anys. tracta d’un tipus de conducta tre- El DSC se celebra cada any la jorna- mendament repetitiva i significativa da posterior a la commemoració del en l’estil de vida contemporani, i Dia d’Acció de Gràcies, a la fi del que s’ofereix com una solució inte- mes de novembre. gral a tots els problemes, mancances L’elecció de la data es deu al fet que i necessitats percebudes de les per- el Dia d’Acció de Gràcies represen- sones. ta el tret de sortida a l’onada de les El consumisme és una conducta que compres nadalenques, principalment a mesura que s’ha anat estenent a en els EUA. El també denominat tots aquells que tinguessin els re- “Divendres Negre”, és la data en la cursos econòmics imprescindibles que es rebaixen els preus en la inau- per a entrar en aquesta sínia, ha su- guració de la temporada de compres posat enormes impactes a nivell so- nadalenques, es col·lapsen les grans cial, econòmic i mediambiental en superfícies i centres comercials, la tot el planeta. Cada dia són més les publicitat promou el desenfrena- dades que evidencien els impactes ment consumista i, com resultat, és de l’estil de vida consumista: des- la jornada en la qual es produeix el trucció ambiental, sobreexplotació, major volum de compres en aquest aprofundiment de les desigualtats país. econòmiques, mercantilització dels Aquesta iniciativa va ser proposada drets, les relacions i els afectes, des- pel publicista canadenc Ted Dave cohesió social, concentració del po- com una forma de crítica contra els der econòmic, entre molts altres. excessos consumistes. La seva pri- Des d’una altra perspectiva, a pesar mera edició es va celebrar sota el dels elevats nivells de producció i lema “el bastant és suficient” el 1992 consum aconseguits, així com de i posteriorment el DSC va guanyar l’ideal del “progrés” al que es diri- més notorietat pública al ser impul- geix aquesta cultura de la possessió sat pel col·lectiu Adbusters. de les coses, les societats de consum La proposta del DSC podria ser Desembre de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Cal una altra vaga Les respostes sindicals i socials passen general el 2011 necessàriament per l’ocupació del carrer, la d’àmbit europeu mobilització social i la convocatòria de vagues Després del 29-S, La Reforma Laboral continua la lluita porta més atur i més contractació temporal Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT P er a la CGT, la lluita sindical i social ha de continuar després de la Vaga General del 29 de setembre. Secretariat Permanent seguir manipulant a tota la població i Després de l’atac brutal que ja hem Comitè Confederal CGT fer pedagogia política sobre els avan- sofert com classe treballadora amb el tatges de totes les mesures antiso- Pla d’Ajustament antisocial per a re- cials engegades. Com si les persones duir el dèficit públic, amb la ja apro- treballadores, pensionistes, aturades, vada i en vigor Reforma Laboral, amb els nous Pressupostos Generals D esprés de quatre mesos d’aplicació de la Reforma La- boral per la qual vam anar a la Vaga joves o immigrants fóssim idiotes i no comprenguéssim que el Pla antisocials de 2011, amb la prevista d’Ajustament, la Reforma Laboral i General el 29 de setembre, l’atur reforma del sistema públic de Pen- de les Pensions només serveix per a en el mes d’octubre va augmentar sions, amb la futura reforma de la seguir fent més rics als rics i que la en 70.000 noves persones, el que Negociació Col·lectiva que pretén crisi la paguem els de sempre. suposa més de 4,5 milions reals de anul·lar tots els convenis i començar Davant aquest panorama d’injustícia persones en l’atur a l’Estat espanyol. la nova negociació des de zero… en social, els anomenats “interlocutors També ha augmentat el nombre de els pròxims mesos, hauríem de se- contractes temporals, just el contrari socials o sindicats institucionals” guir lluitant i mobilitzant-nos. del previst pel govern. accepten el joc de tornar a les taules Per a CGT, la Vaga General va ser Al mateix temps d’aquest drama de negociació, no recollint el clam el principi d’una lluita continuada i social del que ningú es fa respon- contundent dels carrers del 29 de se- no un rentat de cara davant els i les sable, les comissions bancàries van tembre, clam per continuar la lluita, treballadores i classes explotades. augmentar un 4% aquest any mentre convocar noves vagues generals… Per això, per donar continuïtat a la s’han multiplicat els acomiadaments fins a aconseguir canviar la política a demanar el canvi de la reforma la- yant panorama social i laboral es lluita i la mobilització, vam acordar en el sector, l’Euribor a dotze mesos econòmica i antisocial del govern. boral, unes aturades simbòliques de mereix, passen necessàriament per en plenària confederal: 1. Noves mobilitzacions descentrali- segueix pujant desbocat i les execu- Per la seva banda, aquests sindicats 5 minuts en els centres de treball on l’ocupació del carrer, la mobilització tades els mesos de novembre i des- cions d’embargaments d’habitatges s’estan limitant a plantejar una sèrie els deixin les empreses fer-lo, con- social, la convocatòria de vagues per embre, però especialment entre els freguen els 500.000. d’actuacions descafeïnades, insufi- centracions de deleguats o manifes- empreses i sectors contra l’aplicació dies 20 i 30 de novembre. Amb aquestes dades damunt de la cients, tendents a la desmobilitza- tacions per províncies en el mes de de la reforma laboral, la convoca- 2. Vaga de consum el 21 de desem- taula, s’ha produït un canvi de go- ció i submissió de les classes més desembre. tòria d’una pròxima vaga general en bre: contra el capitalisme, el neo- vern en una clara estratègia mediàti- desfavorides i afectades per la crisi, Per a la CGT, les respostes sindi- l’estat espanyol i una vaga general liberalisme, les multinacionals, la ca de maquillatge electoralista, per a com una recollida de signatures per cals i socials que aquest vergon- europea. banca… i les seves mesures de reta- Zapatero ataca de nou… per a robar al poble i llades laborals i socials. 3. Mobilitzacions unitàries contra la donar-ho a les empreses reforma laboral, per part dels Comi- tès d’Empresa quan es produeixin acomiadaments i ERO com a conse- qüència de l’aplicació de la Reforma Laboral. Secretariat Permanent amb càrregues familiars. Aquest era produeixen beneficis. Això pot supo- Des de la CGT exigim una sortida so- 4. Cal una altra vaga general, tre- Comitè Confederal CGT l’esperit de la prestació: si no trobes sar uns ingressos de 14.000 milions cial de la crisi. No és possible seguir ballar per a una futura Mobilització ocupació, perquè no ho n’hi ha, i tens d’euros. en aquesta senda que asfixia a la part Centralitzada, una convocatòria de filles o fills, almenys dóna’ls alguna - Per a facilitar la creació d’ocupació, més feble i que fa que les empreses Vaga General el 2011, una convoca- cosa per a menjar. a partir de febrer de 2011 els serveis espanyoles segueixin generant bene- tòria de Vaga General Europea. 5. No a les propostes de CCOO.UGT, D esprés de reunir-se amb els màxims responsables de les 37 principals empreses espanyoles per - Rebaixar els impostos a les empre- ses Pymes. Hi haurà una rebaixa fiscal públics d’ocupació comptaran amb altres 1.500 orientadors. Una burla ficis en plena crisi. Exigim el reparti- ment de beneficis empresarials entre valorem les propostes d’accions fu- en l’impost de societats a les Pymes. més per a les persones que han perdut la població. Exigim serveis públics i tal d’analitzar la situació econòmi- tures d’UGT-CCOO com clarament S’ampliarà la base imposable des de l’ocupació. prestacions socials que permetin a les ca, el president del govern espanyol insuficients i desmobilitzadores. va presentar el dia 1 de desembre un 120.000 euros a 300.000 euros perquè Totes aquestes mesures estan pensa- persones viure sense haver de dema- És inadmissible que davant la si- conjunt de noves mesures antisocials les empreses tributin al tipus reduït des per a pagar el deute públic, és a dir nar almoina. tuació de crisi actual, les propostes per a seguir privatitzant els béns pú- d’impost de societats (25%). Segons per a pagar el deute contret per haver Les organitzacions sindicals i socials d’aquests sindicats siguin aturades blics, eliminar l’ajuda a les persones les dades aquesta rebaixa d’impostos donat prèviament els diners als bancs. tenim la responsabilitat de donar una de 10 minuts o recollir signatures en atur i rebaixar els impostos a les afectaria a 40.000 empreses. En definitiva, prendre diners als po- resposta al que està passant. Perquè empreses Pymes. 37 empreses, po- - Regulació de les Agències privades bres i donar-los als rics. No oblidem el no donar aquesta resposta ens farà per a portar al parlament, renunciant deroses multinacionals, han tornat a de col·locació. Es privatitza definiti- que la crisi va ser creada precisament còmplices del que està succeint: atur, a l’ocupació del carrer. posar al poder polític, a la sobirania vament les oficines d’Ocupació. per les grans multinacionals, els mer- precarietat, injustícia social, elimi- 6. No tornar a negociar. Exigir a popular, de genolls davant els seus - Els funcionaris públics de nou in- cats financers, la banca i que tots ells nació de serveis públics, acomiada- CCOO i UGT que no es tornin a as- dictàmens. grés s’integraran en el Règim Gene- en l’any 2009 van rebre 300.000 mi- ments, tancament d’empreses, econo- seure en una nova taula de negocia- Les principals mesures presentades ral de la Seguretat Social i no en el lions d’euros de les nostres butxaques mia submergida, més embargaments, ció amb el govern i la patronal. Ara Règim de Classes Passives de l’estat. perquè això no passés. fam, misèria, feixisme, delinqüència, és el moment de mobilitzar-se fins per Zapatero, que serien aprovades els 3 de desembre en el consell de mi- Aquestes Classes Passives quedaran a Què esperen que fem? Menjar de emigració de la nostra joventut… que no es deroguin les polítiques an- extingir. l’aire? Acudir a menjadors socials i És hora de tornar a mobilitzar-se en nistres, són: tisocials i la reforma laboral, segons - Privatitzar el 49% d’AENA (aero- dur a la família a dormir a un alberg? els carrers per a expressar la nos- - Eliminació de l’ajuda de 426 euros es va clamar en el carrer el passat 29 a les persones en atur sense protecció. ports espanyols i navegació aèria) i En el període 2008-2009 s’han tra ràbia i indignació pel que estan de setembre. Aquestes ajuden finalitzen al febrer i el 30% de les Loteries i Apostes de executat 300.000 embargaments fent aquests que ens mal governen i 7. CGT buscarà el suport de totes les no tornaran a renovar-se. Fins a ara, l’estat. Aquestes mesures significa- d’habitatges per impagament. Tenim ens exploten cada vegada més. Hem organitzacions i moviments socials, aquestes ajudes les estan cobrant gai- ran uns ingressos de 13.000 milions més de 4,5 milions de desocupades i d’acabar amb aquesta situació d’una sindicals, veïnals, estudiantils… en rebé 700.000 desocupades i desocu- d’euros. desocupats i la xifra va en augment. vegada per sempre. Ningú no ho farà pro de continuar amb les mobilit- pats de llarga durada. Aquest subsidi - Els aeroports de Madrid i Barcelona La quarta part de les nenes i nens per nosaltres . zacions, vagues i accions directes es percep per aquelles i aquells que, tindran una gestió privada mitjançant espanyols viu en el llindar de la po- Pel repartiment del treball i de la ri- contra la crisi i per l’ocupació del després de consumir la seva presta- un règim concessional. No cal obli- bresa i la taxa d’atur juvenil arriba a quesa, cal organitzar-nos i lluita per carrer. ció per atur, es troben sense treball i dar que aquests són els aeroports que el 48%. una altra Vaga General. 6 Desembre de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA Que no ens toquin… Pel repartiment del treball i les pensions la riquesa, continuem Desmuntant arguments sobre la inviabilitat del sistema públic de pensions lluitant Assemblea Ciutadana “La sinó de millorar el nivell de pensions ció, justícia o les obres públiques (per jectiu principal: han servit per generar CGT Vallès Oriental crisi que la paguin els rics” existent. no mencionar temes com la despesa la por necessària per tal que la majo- de Lleida Contràriament a les anàlisis dels que militar o la “casa reial”) haguessin ria de persones (que podien) anessin cassolades.blogspot.com pronostiquen la insostenibilitat finan- de tenir un pressupost propi “equili- corrents a les entitats financeres a esprés de quatre mesos cera del sistema, si observem les esta- dístiques de les cotitzacions salarials brat”? Perquè totes aquestes despeses no però les pensions si? fer-se un pla de pensions privat. En el cas espanyol, des de 1990, any en el D d’aplicació de la Reforma La- boral per la qual vam anar a la Vaga a la Seguretat Social i les despeses en Resulta curiós que avui tants econo- que s’inicià el règim de pensions pri- A mb l’excusa de la crisi s’està portant a terme l’intent de des- mantellar la majoria dels drets socials, pensions contributives en els darrers trenta anys, en tots els anys els ingres- mistes “prestigiosos” es qüestionin la viabilitat del sistema públic de pen- vades, el nombre de partíceps ha pas- sat de 530.500 a més de 10 milions General el 29 de setembre, el nom- bre de persones aturades segueix augmentant. També ha augmentat el que després de molts anys de lluita, sos superen a les despeses. El sistema sions i en canvi no es qüestionin la pel 2006. Amb un patrimoni que ha no presenta dèficit i el superàvit mig viabilitat dels plans privats. Resulta passat dels 3.214 milions d’euros a nombre de contractes temporals, just avui encara tenim. Sota l’excusa que el contrari del previst pel govern. per fer front a la crisi calen reformes és superior al 4,3% del PIB espanyol curiós sobretot si tenim en compte 86.588; és a dir s’ha multiplicat per de cada any. A més cal tenir present que la crisi, en la seva vessant finan- 27 en 16 anys. Davant la crisi, seguint els mandats estructurals ahir ens van aplicar una dels “mercats” i dels grans poders reforma laboral que ens fa més pre- que hi ha bastant marge per aconse- cera, ha posat de rellevança l’absoluta El sistema públic de pensions repre- guir més recursos per finançar les vulnerabilitat dels plans privats de senta un pilar fonamental del nostre financers internacionals, es pretén càries i, si no ho evitem, demà ens retallaran les pensions públiques. pensions. El sistema de finançament pensions. Només el 2008 els plans de sistema de drets socials aconseguits no només que la crisi recaigui sobre Si escoltem el discurs actual sembla de les pensions és regressiu, a partir pensions privats perderen un 22,7% gràcies a l’esforç i el sacrifici de mol- l’esquena de les gents treballadores, d’un cert nivell de renda no es cotit- de mitjana en termes reals pels països tes persones per millorar les condi- sinó fer perdre gran part dels drets com si els pensionistes, a més d’una za a la Seguretat Social. Això vol dir de l’OCDE. En el cas espanyol les cions de vida dels seus conciutadans adquirits al llarg de lluites històri- càrrega per la societat, fossin per- sones malgastadores que poguessin que s’arriba a una situació on el el Sr. pèrdues arribaren al 10,8%. i les generacions futures. En temps on ques anteriors. prescindir de part de la seva pensió. Botín, la renda del qual és més de 500 Veritablement el que s’amaga darre- s’imposa l’individualisme i el benefi- L’ofensiva s’ha anat concretant en Res més lluny de la realitat. A l’Estat vegades la d’un treballador qualificat, ra del discurs de la “inviabilitat” dels ci privat el sistema de pensions públic aquests mesos en tres grans pro- espanyol l’any 2000, el 73,5% de les paga el mateix a la Seguretat Social sistema públic del pensions són els representa un model de solidaritat i postes: El “tijeretazo” i les retalla- pensions estava per sota del llindar que aquest darrer. Així doncs fent el interessos del capital financer (Bancs, redistribució que aconsegueix dismi- des pressupostàries; la reforma la- de la pobresa i el 22,1% per sota del sistema més progressiu i en partides Caixes i asseguradores) per controlar nuir la desigualtat que imposa el ca- boral, basada en abaratir i facilitar llindar de la pobresa severa. Al 2007, com les Rendes del Capital existeix la una gran quantitat de recursos avui pitalisme. l’acomiadament (cosa que augmen- el 57,8% dels jubilats no superava possibilitat d’aconseguir, via impos- encara sota control públic. No en va Pensem que el fet que les persones tarà la desocupació) i en permetre uns ingressos de 750 euros mensuals tos, més recursos per les pensions. FEDEA (Fundación de Estudios de aconsegueixin viure més anys no és que les empreses es desentenguin i hi havia un 11,3% d’avis que no re- Un altre tema important en el debat és Economia Aplicada), d’on surten la un problema social, tal i com se’ns dels convenis col·lectius: començant bia cap ingrés. Al 2009 un 31% de la l’origen dels recursos per finançar les majoria dels informes que parlen de presenta, si no una sort. Existeixen des de zero, perdent totes les millo- població pobra són avis, el que situa pensions. El plantejament acceptat és la “inviabilitat” del sistema públic suficients recursos per aconseguir que res conquistades fins avui. Final- l’Estat espanyol en el pitjor nivell de que els recursos de les pensions con- de pensions, té entre els seus majors els avis d’ara i els del futur visquin ment, la reforma de les pensions la UE excepte Xipre. tributives només poden sortir de les patrocinadors: el Banc de Sabadell, amb dignitat la resta de la seva vida. pretén allargar l’edat de jubilació cotitzacions a la Seguretat Social. No el Banc Popular, Caja Madrid, Banc Permetre la retallada de les pensions L’argument central per convèncer-nos als 67 anys i modificar-ne el càlcul i de la inviabilitat de l’actual sistema s’entén perquè en el cas de les pen- de Santander, BBVA, la Caixa, etc. públiques representa retrocedir en rebaixar així les seves quanties. públic de pensions és l’envelliment sions hagi de ser així quan la majoria Cal dir que els seus reiterats informes una de les conquestes cíviques més Els mesos de preparació de la Vaga de la població. Des de tots els mit- de les partides de despesa dels sector pronosticant la fallida dels sistema importants dels darrers segles. Per General van servir perquè milers de jans de comunicació ens diuen que, públic es financen amb els pressupos- primer per l’any 2000, després pel responsabilitat i per dignitat social, tos públics a través dels impostos. 2005 i ara sembla ser que pel 2017, no ho podem permetre. En els drets persones deixessin de costat la “con- en el futur, el sistema contributiu de certació” per tornar a un moviment pensions serà insostenible, degut al Que passaria si les despeses en educa- han tingut un èxit rotund en el seu ob- socials, ni un pas enrere. social combatiu. Han permès que fet que una població ocupada menor tornessin a estar al carrer importants haurà de pagar amb les seves aporta- debats associats a les condicions de cions les prestacions d’una població vida de la classe treballadora. La retirada cada cop més nombrosa. Per vaga del 29-S i el seu èxit han ani- això proposen: allargar l’edat de jubi- mat també a la gent que ha partici- lació i augmentar els anys de cotitza- pat en la seva convocatòria, fent que ció pel càlcul de la pensió. Aquesta argumentació és absoluta- es mostrés disposada a continuar en ment esbiaixada i basada en supòsits la lluita. erronis i només respon a certes posi- Però el govern no ha cedit. Era cions polítiques i ideològiques favo- d’esperar que així succeís, perquè rables a l’eliminació del sistema pú- l’ofensiva està inspirada a escala eu- blic de pensions. Es falsa i esbiaixada ropea i internacional i els governs es perquè per avaluar la viabilitat de les deixen manejar com a titelles. Una pensions no és el nombre de treba- resposta efectiva per la nostra banda lladors el que importa sinó la seva als atacs que s’estan llançant reque- capacitat de produir riquesa (la seva reix d’una mobilització perllongada productivitat), la qual cada vegada en el temps, que modifiqui la cons- es major. A més, si el que falta són ciència col·lectiva, permeti tornar treballadors cotitzants sembla que a tenir una forta organització de la en un context del 20% d’atur no hi classe treballadora i que puguem ha d’haver problema si es generen ,fins i tot ,pressionar a escala euro- les polítiques d’ocupació de qualitat pea. Només així es podrà fer front necessàries. Per altra banda, allar- a un pla global d’atac com aquest i gar l’edat de jubilació dels 65 als 67 s’aconseguirà imposar una sortida a anys, com es proposa, va en detriment la crisi favorable a les persones tre- d’aconseguir disminuir l’atur existent balladores, marginades, explotades i i per tant els cotitzants. Així doncs en- aturades. lloc de pensar en reduir les pensions La Vaga General va ser el principi caldria pensar en fomentar polítiques d’una lluita continuada i no un ren- actives de creació d’ocupació, en mi- tat de cara davant els i les treballa- llorar els nivells salarials, en relaxar dores i les classes explotades. les lleis d’immigració, en reduir la Pel repartiment del treball i la rique- precarietat, factors tots que farien sa: organitzem-nos i lluitem incrementar el nivell de cotització i anirien en la direcció, no de reduir Desembre de 2010 7