SlideShare a Scribd company logo
Papers
Z Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 115 • Març
                                                                                         de Balears
                                                                             2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat




                                     Colòmbia
                                                                                                                                             Disseny: Idren
Catalunya
Z Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Març 2010 • núm. 115 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




                                      Colòmbia
                                                                                                                                       Disseny: Idren
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                                      Editorial
     > ON ENS TROBEM?...
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
DE LES ILLES BALEARS

Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros",
2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax.
971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org

Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella




                                                     Amb les dades
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org


SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFE-
DERAL DE LA CGT DE CATALUNYA




                                                     a la mà, la vaga
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110


FEDERACIONS SECTORIALS




                                                     general és l’únic camí
• Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
  Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
  Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya                     obre les últimes dades de l'a-          duplicarà la mitjana i registrarà la            quers, polítics, patronal, que tor-              mença a donar els seus fruits i

                                                     S
  (FEC)
• Federació d’Administració Pública de                     tur a l'estat espanyol, podem           major xifra d'atur de tota la UE.               nen a seguir estrenyent-nos a tots               noves veus es plantegen més de
  Catalunya (FAPC)                                         veure que la xifra ens situa en         S'assenyala que durant aquest any               els treballadors i treballadores fins            debò la necessitat de la lluita en el
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona               els 4,1 milions de desocupades i              la taxa d'atur registrarà un moderat            a asfixiar-nos (reforma de les pen-              carrer i fins i tot la possibilitat de la
Tel. 933103362. Fax 933107110
                                                     desocupats com “oficials”, ja que             augment en el conjunt de països                 sions, reforma laboral, crides pú-               vaga general. Aquest és el camí i
FEDERACIONS COMARCALS
                                                     no comptabilitzen aquelles perso-             de la UE-27 i que el terme mitjà                bliques a l'acomiadament lliure per              com organització anem a trobar el
                                                     nes que estant aturades, opten a              passarà del 9,1% del 2009 al                    part empresaris, institucions i or-              nostre lloc, anem a assumir la nos-
Anoia
Rambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada.         cursos de formació a través de l'I-           10,2% el 2010. L'atur masculí es                ganismes del sistema,...). Robato-               tra responsabilitat.
Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es             NEM o bé han finalitzat el seu cicle          situava en acabar l’any 2009 en                 ri, estafa, engany és l'única cosa               Afortunadament, la CGT no es ren-
Baix Camp/Priorat                                    formatiu i no han aconseguit una              2.012.536 aturats i el femení en                que ens ofereixen aquest planter                 deix i hem començat el lent procés
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus
baixc-p@cgtcatalunya.cat
                                                     primera ocupació en el seu sector,            1.911.067. Per altra banda, l’any               de personatges públics que diària-               de reconstrucció de la mobilització
Tel. 977340883. Fax 977128041                        els prejubilats o els autònoms que            2009 es van subscriure 14.021.837               ment intenten determinar les nos-                social, constituint teixit organitza-
Baix Llobregat                                       tanquen el seu negoci i aquelles              contractes, dels quals 1.312.414                tres condicions de vida polítics.                tiu, trobant fórmules en les nostres
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -                persones que opten als 420 euros              van ser indefinits, i 12.709.423                Estem davant una ofensiva des-                   ciutats per a buscar còmplices so-
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551                        d'ajuda i fan el curset obligatori            temporals. Per tant la taxa de tem-             carnada contra els nostres drets                 cials, veïnals, juvenils, estudiantils,
                                                     (unes 368 mil persones).                      poralitat en les contractacions rea-            més bàsics.                                      plataformes d’aturats, immigrants,
Comerç, 5. 08840 Viladecans
cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14        Amb aquestes dades podem afir-                litzades el passat any en l'estat es-           Amb aquests últims atacs que su-                 organitzacions sindicals antiautori-
                                                     mar que la xifra real de desocupa-            panyol va ser del 90,64%.                       posen els plans per a reformar les               tàries i anticapitalistes, que perme-
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax        des i desocupats ronda els 5 mi-              En relació a la situació laboral i so-          pensions, la imminent reforma la-                tin aglutinar forces per a aquesta
977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com                 lions de persones, el que implica             cial que estem vivint, veiem que                boral, els acords sobre negociació               lluita contra el capital, en el camí
Barcelonès Nord                                      que, amb un 20% d'atur oficial,               tots els dies ens trobem amb nous               col·lectiva, plantejades pel govern i            d’una vaga general com a eina per
Alfons XII, 109. 08912 Badalona
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803
                                                     tindrà la major taxa de la Unió Eu-           discursos, noves decisions, noves               dictades pel capitalisme, estem                  aturar les agressions que estem
Garraf-Penedès
                                                     ropea (UE-27) el 2010 i amb això              propostes formulades per ban-                   observant que l'agitació social co-              patint.
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261
Maresme
Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró -
                                                                                                                                                                           Agurrelj
maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034
Vallès Oriental
Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot-
mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173


FEDERACIONS INTERCOMARCALS

Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona -
cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034
Fax 972231219
Ponent
Av. Catalunya, 2, 8è. 25002 Lleida
lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973275357. Fax 973271630

Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona
cgttarragona@cgtcatalunya.cat
Tel. 977242580 i fax 977241528


FEDERACIONS LOCALS

Barcelona
Via Laietana, 18, 9è. 08003 Barcelona                  Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose                      Aquest número s’ha tancat el 15 de febrer de 2010
flbcn@cgtbarcelona.org                                 Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i
Tel. 933103362. Fax 933107080
                                                       Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa,
Berga                                                  Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep                                “Crisi? No em facis riure...
del Balç 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747     des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica:                                -Les coses no són sempre
Manresa                                                Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel.                                      com pensem.”
Circumval·lació, 77, 2n. 08240 Manresa                 (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip-
manre@cgtcatalunya.cat /                               cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447.
Tel. 938747260. Fax 938747559                          Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit
                                                       Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005.                                                                   “El viaje vertical”
Rubí
Colom, 3-5. 08191 Rubí.                                No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                                d’Enrique Vila-Matas
flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96
                                                       Drets dels subscriptors:
Sabadell                                               D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són
Unió, 59. 08201 Sabadell -                             incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97        de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les
                                                       mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir
Terrassa                                               el seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca-
Ramon Llull, 130-136. 08224 Terrassa                   talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya
cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93      s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org
789 45 04
                                                                            Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
Castellar del Vallès                                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès                               - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21                             - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
                                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Sallent                                                                         Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat                             teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                                             Més informació a http://cat.creativecommons.org/

 2                                                                                                                                                                                                                             Març de 2010
REPORTATGE                                                                                                         Les organitzacions de
                                           La minga indígena esdevé una idea                                                                                  camperols, estudiants i
                                           veritablement revolucionaria, un                                                                                   obrers segueixen
                                           trencament en la lògica de la mort                                                                                 resisitint i lluitant


                          Narcotraficants, paramilitars... apunts sobre un paraestat sudamericà


          Colòmbia,
     continuïtat o ruptura
                                     Alvaro Uribe representa un projecte d'ultradreta
                               fruit del consens entre els narcotraficants, els paramilitars,
                             els terratinents, les empreses, la força pública i l'Estat corrupte
           Jaume Fortuño                                                                                                                                                Al 1957 les elits liberals i conserva-
          i Marc del Jesús                                                                                                                                              dores conformaven el Frente Na-
                                                                                                                                                                        cional: un pacte per alternar-se en el


A
           quest reportatge intenta ser                                                                                                                                 poder cada quatre anys, blindant
           una síntesi realitzada amb                                                                                                                                   l'espai polític a qualsevol actor que
           la intenció d'explicar la                                                                                                                                    pretengués canvis reals en la qües-
complexitat colombiana. Ens ha re-                                                                                                                                      tió agrària i tot el sistema imperant.
sultat molt difícil sintetitzar les lec-                                                                                                                                La problemàtica al camp mai no es
tures, converses i vivències que                                                                                                                                        va resoldre, grans masses de des-
hem tingut a Colòmbia. El text es                                                                                                                                       plaçats per la violència es van veure
realitza amb la idea d'informar a les                                                                                                                                   abocats a marxar cap a zones de
persones lectores de la revista sobre                                                                                                                                   nova colonització i avançar en la
la figura d’un personatge com Ál-                                                                                                                                       frontera agrícola mentre la força
varo Uribe. També, per parlar sobre                                                                                                                                     pública s’ocupà de resoldre qualse-
un dels conflictes armats més antics                                                                                                                                    vol demanda de millores d’aquella
del món.                                                                                                                                                                societat amb la què es buscava la
La primera part del reportatge, “Ni                                                                                                                                     reconciliació.
liberals ni conservadors: la terra per                                                                                                                                  En aquest marc es va donar l’apari-
a qui la treballa”, narra el conflicte                                                                                                                                  ció de les actuals guerrilles, com és
de la tinença de la terra, la base de                                                                                                                                   el cas de les FARC, nascudes en
l'economia colombiana i per on                                                                                                                                          una d'aquestes zones de recent co-
passa en aquest moment històric la                                                                                                                                      lonització, les anomenades Repú-
lluita de classes. Amb l'aparició del                                                                                                                                   bliques Independents, on l'única
narcotràfic de la cocaïna el conflic-                                                                                                                                   política estatal que arribava era la
te augmenta de forma despropor-                                                                                                                                         repressió dels camperols per part de
cionada ja que els sectors enfron-         Foto extreta del Centro de Investigación y Educación Popular, Bogotà, http://www.cinep.org.co                                l'exèrcit. Mig segle després el pro-
tats, guerrilles i paramilitars, tenen                                                                                                                                  blema de la terra i la qüestió agrària
més diners —molts més diners—              sortida?”, narra el perfil d'Uribe i      rres i la regulació de les relacions       les tímides concessions aconsegui-      no només no s'han resolt sinó que
per poder continuar el conflicte, in-      com les seves polítiques han afectat      terratinent-arrendatari-treballador,       des durant el govern de López Pu-       compten amb un munt de proble-
crementar-lo i fer-lo molt més mor-        el país. Esperem que aquest repor-        però també les vies de sortida dels        marejo (1934-1938). Els responsa-       màtiques afegides d’entre les qu-
tífer.                                     tage us serveixi d'introducció per        productes, la seva comercialització        bles materials de “la neteja” van       sals, el fet que la majoria de la po-
Aquest seria el segon apartat, “Nar-       entendre el conflicte colombià.           o la creació d'infraestructures al         ser grups com els “chulavitas” o els    blació del país ha passat de ser
coparamilitarisme: la nova oligar-                                                   camp. El xoc d'interessos entre            “pájaros”, civils en col·laboració      camperola a engrandir els cinturons
quia”. És en aquest període quan           Ni conservadors                           camperols, colons i treballadors           amb la força pública, predecessors      de misèria de les ciutats; la pèrdua
apareix la figura d'Uribe, el fill         ni liberals: la terra                     agraris, d'una banda, i una oligar-        de les modernes formes de parami-       de protagonisme del medi rural en-
d'una famíla relacionada amb el            per qui la treballa!                      quia reticent a renunciar a cap pri-       litarisme. També aparegueren les        vers l'urbà en el terreny polític o
narcotràfic que aconsegueix el cà-         Durant tot el segle XIX la nació es       vilegi, de l'altra, (fossin conserva-      guerrilles liberals, autodefenses       econòmic, l’arribada dels cultius
rrec de director d'aeronàutica civil       va dessagnar en guerres entre libe-       dors o els anomenats “liberals             camperoles que en la seva gran ma-      il·lícits i els megaprojectes amb l’o-
com a pagament d'un favor. D'aquí          rals i conservadors, on unes poques       d'ordre”) portarà a una confrontació       joria es van desmobilitzar amb les      bertura neoliberal; la major concen-
accedeix a la alcaldia de Medellín,        famílies d’un i altre color es repar-     que determinarà les dinàmiques del         promeses d'amnistia que oferí el        tració de la terra en unes poques
a l'època del càrtel del mateix nom i      tien el pastís amistosament, mentre       conflicte social colombià.                 general Gustavo Rojas Pinilla al        mans i l'aparició de nous actors
del famós Pablo Escobar. La seva           empenyien els seus treballadors a         Jorge Eliécer Gaitán, l'home que va        principi de la seva dictadura militar   com el narcoparamilitarisme.
carrera política no s'atura i el se-       matar-se entre ells. Les elits d'un i     plasmar en els seus discursos les          (1953-1958). La major part dels
güent esglaó és el de governador           altre partit estaven d’acord a l'hora     demandes populars d'una reforma            guerrillers es va desmobilitzar i a     Narcoparamilitarisme: la
del departament d'Antioquia                de mantenir intactes les relacions        agrària i una solució de la injustícia     l’intentar continuar la lluita per la   nova oligarquia
—amb capital a Medellín, com               d’explotació entre patrons i campe-       social, fou assassinat l'any 1948          via política foren assassinats, una     Durant els anys 70 i 80 alguns te-
no—. L'objectiu és la Presidència          rols i de reprimir brutalment tota        mentre es desencadenava l’enfron-          història que es repetiria més d'un      rratinents van abandonar els nego-
de la República.                           resposta social que posés en perill       tament entre liberals i conservadors       quart de segle més tard, quan les       cis tradicionals per uns altres de
Els dos últims apartats ens expli-         aquest ordre. I també comprenien la       anomenat “La Violència”. Però la           FARC-EP en mig d'una treva amb          molt més rentables: l’exportació de
quen tot aquest procés. “Ni justicia       necessitat de no permetre una refor-      Violència fou sobretot una guerra          l'Estat llençaren el moviment           marihuana, amapola i, sobretot, de
ni pau: estan ben mobilitzats” ens         ma agrària que donés resposta al          contra els pobres: van morir més de        Unión Patriótica juntament amb          coca, molt més productiva i ben pa-
parla del procés de pau entre amics        problema de la terra, que compre-         300.000 camperols i un nombre in-          amplis moviments socials i polítics     gada. Els diners de la droga eren un
i companys, el govern i els parami-        nia aspectes com la redistribució         calculable van resultar desplaçats,        i l'intent d'una sortida política al    miracle; els oportunistes es feien
litars i, l'últim apartat, “El país que    de la terra, el títols de propietat per   patint un robatori de terres a mans        conflicte acabava amb l'extermini       rics de la nit al dia i els bancs veien
deixa l'uribisme: un carreró sense         als camperols que colonitzaven te-        de l'oligarquia que va deixar en res       de la militància de la UP.              en el rentat d’actius una forma de
Març de 2010                                                                                                                                                                                                3
REPORTATGE
                                                                                                                                                                         Cauca; o les seves campanyes de
Cronologia                                                                                                                                                               neteja social a ciutats com Barran-
1928: Matança de las Bananeres a                                                                                                                                         cabermeja, Medellín o Bogotá. Els
mans de la United Fruit Company                                                                                                                                          que pateixen la seva violència coin-
1948: Assassinat de Jorge Eliécer                                                                                                                                        cideixen en que, tant al camp com a
Gaitán.                                                                                                                                                                  les ciutats, els paramilitars tornen a
                                                                                                                                                                         estar tan forts com en anys enrere,
                                                                                                                                                                         mentre una Colòmbia i un món
                                                                                                                                                                         cecs i sords obliden el que va passar
                                                                                                                                                                         i neguen el que tenen davant dels
                                                                                                                                                                         nassos.

                                                                                                                                                                         El país que deixa l’Uribisme:
                                                                                                                                                                         un carreró sense sortida?
                                                                                                                                                                         Per a entendre en mans de qui està
                                                                                                                                                                         la presidència de la República hem
                                                                                                                                                                         de tenir en compte fins a quin punt
1946-1958: La Violència: enfron-                                                                                                                                         Álvaro Uribe és un personatge vin-
taments entre liberals i conserva-                                                                                                                                       culat al narcotràfic i el parmilitaris-
dors.                                                                                                                                                                    me, una vinculació que comença
1950-1953: Colòmbia participa a                                                                                                                                          amb l’amistat del seu pare amb la
la guerra de Corea.                      "El bogotazo": revolta popular que va esclatar amb l'assassinat de Jorge Eliécer Gaitán                                         família Ochoa, un dels més podero-
1953: Dictadura del general Gus-                                                                                                                                         sos clans de narcotraficants. L’any
tavo Rojas Pinilla.                      creixement espectacular. Entre els         mafiosa del veritable narcoestat en        ho fet tot per alliberar la seva pàtria   1982, en el seu càrrec de director de
                                         molts sectors de l’Estat i la societat     què s'havia convertit Colòmbia.            de la guerrilla i defensar l’Estat. I     l’aeronàutica civil, fou ell qui con-
                                         que es van beneficiar del negoci cal                                                  mentre es repetia una vegada i una        cedí als Ochoa i a Pablo Escobar les
                                         destacar un grup de nous rics que          Ni Justícia ni Pau:                        altra que “els paramilitars eren un       autoritzacions per a les avionetes
                                         ben aviat van desenvolupar una es-         estan ben mobilitzats                      tercer actor del conflicte que havia      que sortien carregades de coca.
                                         treta vinculació amb el paramilita-        Entre finals dels anys 80 i principis      escapat al control de l’Estat”. A tot     Com a alcalde de Medellín imple-
                                         risme. Els “narcos” organitzaren           dels 90 es va conformar el que es-         això, molts dels paramilitars que en      mentà el pla “Medellín sin Tugu-
                                         exèrcits privats per a custodiar les       devindria una altra fase del projecte      les seves confessions han revelat la      rios” on Escobar blanquejava di-
                                         seves finques, desitjosos com esta-        paramilitar; les Autodefenses Uni-         complicitat (per acció o omissió)         ners de la droga construint vivendes
                                         ven de treure’s de sobre les guerri-       des de Colòmbia, un veritable exèr-        d'alts càrrecs de la força pública o el   per als pobres i, durant el seu pas
                                         lles i de sotmetre o desplaçar els         cit paramilitar sota les ordres de         govern en els crims de les AUC ho         pel Senat, defensà la proposta de no
                                         camperols. La col·laboració amb            Salvatore Mancuso i els germans            han pagat amb la vida. Els mateixos       extradir els “narcos” als EUA. Al
                                         l’exèrcit va ser beneficiosa per a les     Castaño. Al 1997, a la primera tro-        caps paramilitars, extraditats als        1994, com a governador d’Antio-
                                         dues parts.                                bada nacional d'AUC, 16 grups pa-          EUA per delictes de narcotràfic,          quia, promogué la creació de les
                                         La formació i aplicació del parami-        ramilitars de tot el país es van unir i    que estan confessant els seus crims       CONVIVIR, una nova forma d’en-
1958: És derrocat el dictador Gus-       litarisme per a controlar una regió        es presentaren com a grup contrain-        veuen com maten les seves famílies        cobriment legal de les estructures
tavo Rojas Pinilla i s’instaura el       duta a terme a Puerto Boyaca a             surgent, amb una comandància uni-          per fer-los callar i evitar que se sà-    paramilitars que havien estat il·le-
bipartidisme del FN. Alternança          principis dels 80, considerada pri-        ficada, coordinació interregional,         piga qui va estar darrere les AUC,        galitzades l’any 1989. Fins i tot, el
dels dos partits en el poder.            mera capital antisubversiva de Co-         un projecte pragmàtic i amb vistes a       com es el cas de l’assassinat del         mateix líder de les AUC, Carlos
1962: Missió Yarborough: l’exèr-         lòmbia, fou finançada en gran me-          aconseguir estatus polític. Gaudiren       germà de "Jorge 40" el passat mes         Castaño, arribà a dir a la premsa:
cit dels EUA recomana a l’Estat la       sura amb els diners del narcotràfic.       de la col·laboració de membres de          de desembre.                              “Uribe és el hombre más cercano a
formació de grups paramilitars.          Boyaca és un exemple de construc-          les forces armades i els serveis           Un cop les AUC van haver fet la           nuestra forma de pensar”. Resulta
1964: Neix el ELN inspirat per la        ció d’un poder “paraestatal”, on el        d’intel·ligència, i foren finançats        seva feina, netejant el camp dels         il·lustratiu el fet que els represen-
revolució cubana i la teologia de        paramilitars disposaven dels seus          per terratinents, ramaders i narco-        camperols per facilitar l’entrada de      tants polítics que van llençar la seva
l’Alliberament.                          propis partits polítics, mitjans de        traficants (un 70% dels seus diners        les transnacionals i duent a terme        candidatura a la presidència l'any
1966: Neixen les FARC, guerrilla         comunicació, associacions civils,          venien de la droga). Entre principis       un espècie de "contrareforma agrà-        2002 foren els mateixos que per
camperola d'orientació marxista-         sacerdots… un model que durant la          dels 80 i l’actualitat desplaçaren         ria" mitjançant el desplaçament de        aquella època signaven una sèrie
leninista.                               dècada s’estengué per tot el país.         cinc milions de camperols i robaren        la població i el robatori de les te-      d'acords amb els paramilitars arreu
                                         L'any 1982 els “capos” del narco-          entre vuit i deu milions d’hectàrees       rres, fou el moment per a escenifi-       de l'estat, el més conegut dels quals
                                         tràfic creen el MAS (Muerte a los          de terra. Entre 1965 i el 2007 es van      car la pantomima de la desmobilit-        seria el pacte de Santafé de Ralito
                                         Secuestradores) per fer front als se-      dur a terme 50.000 desaparicions           zació. Perquè si bé és cert que les       del 2001. En aquests "pactes de re-
                                         grestos que patiren a mans del M-          forçades i del 1977 fins al 2007 hi        AUC com a una estructura unifica-         fundació nacional" congressistes i
                                         19. Un any després la procuradoria         van haver 80.000 execucions extra-         da es van desintegrar, també ho és        governadors es comprometien a de-
                                         va revelar les identitats de 163 dels      judicials.                                 que els paramilitars mai no van           fensar les tesis d'ultradreta de les
                                         seus integrants, 59 dels quals eren        L'any 2002 els paramilitars van            marxar i simplement passaren a            AUC a canvi del suport dels para-
                                         militars en actiu. Aquesta aliança         prometre deixar les armes per in-          anomenar-se “Aguilas Negres” o            militars per a reconfigurar el mapa
                                         entre narcotraficants i força pública      corporar-se al procés de pau; el re-       “Rastrojos” i adoptaren la façana de      electoral del país. Molts dels sig-
1967: Apareix el EPL, fortament          no va trontollar fins a finals de la       sultat d'aquests diàlegs fou la “Ley       bandes emergents. Així ho demos-          nants d'aquests acords van acabar
influït pel maoisme.                     dècada dels 80 quan tingué lloc una        de Justicia y Paz”, aprovada al            tren les denúncies dels últims            implicats en la "parapolítica"; el
1974: Robatori de les armes del          campanya de terror per part dels           2005, i un conjunt de rutes d’impu-        mesos d’amenaces i ofensives para-        poder de l'oligarquia mafiosa era tal
Cantón Norte, una de les primeres        "narcos" contra l'Estat colombià           nitat per als responsables de més de       militars en regions com el Meta o el      que eren els narcoparamilitars els
accions del M-19, guerrilla urbana       per tal de frenar una llei que perme-      50.000 crims de lesa humanitat. El
d’orientació socialista i naciona-       tria extraditar-los als EUA pels de-       90% dels desmobilitzats que van
lista.                                   lictes de tràfic de drogues. Aquest        confessar en versió lliure van obte-
1978: Apareix el grup paramilitar        trencament arribà al seu punt cul-         nir una amnistia de facto, i tan sols
Triple A (Alianza Anticomunista          minant amb la guerra interna del           menys d'un 3% han complert penes
Americana).                              càrtel de Medellín, on un sector           mínimes que mai no han arribat als
1981: Es forma el grup paramilitar       dels narcos autodenominat els              vuit anys, quedant exempts dels
MAS (Muerte a secuestradores).           PEPES (Perseguidos por Pablo Es-           crims de lesa humanitat comesos
1984: Inici de les negociacions          cobar) es va aliar amb la força pú-        per a obtenir la condició de presos
entre l'Estat i les FARC, el EPL i       blica contra Pablo Escobar i els           polítics. Tot enmig d’un bombar-
el M-19.                                 seus seguidors. Escobar, àlies "el         deig mediàtic tractant d’humanitzar
1985: Neix el partit polític Unión       Patrón", havia acumulat massa              als autors de les massacres de civils
Patriótica on convergeixen gent de       poder i les seves aspiracions políti-      indefensos i els esquarteraments
les FARC i dels moviments so-            ques així com el suport popular del        amb motoserra, mostrant les llàgri-
cials i polítics. S'inicia el genocidi   què gaudia eren vistos amb mals            mes de Salvatore Mancuso i els dis-
de la UP i altres partits polítics.      ulls per part dels seus antics aliats,     cursos del projecte polític de Carlos
Presa del Palau de Justícia per part     que vegeren la necessitat de dur a         Castaño, que si bé reconeixia haver
del M-19.                                terme una purga dins de l'oligarquia       comès alguns excessos deia haver-          Soldat dins d'una vereda. Foto: Irantzu Pastor - International Peace Observatory
 4                                                                                                                                                                                                Març de 2010
REPORTATGE
                                                                                                                                                                       1987: Es trenca la treva amb les
                                                                                                                                                                       FARC. Les negociacions conti-
                                                                                                                                                                       nuaran amb la Coordinadora Gue-
                                                                                                                                                                       rillera Simon Bolivar que agrupa
                                                                                                                                                                       les guerrilles FARC-EP, ELN,
                                                                                                                                                                       EPL, M-19, Quintin Lame i PRT.
                                                                                                                                                                       1989: Es derroga el Decret 3.398
                                                                                                                                                                       de 1965 que permetia la creació
                                                                                                                                                                       de grups paramilitars.
                                                                                                                                                                       1990: Convocatòria d'eleccions
                                                                                                                                                                       per a una assemblea constituent.
                                                                                                                                                                       Guerrilles com el M-19, la indige-
                                                                                                                                                                       nista Quintin Lame, el PRT i una
                                                                                                                                                                       part del EPL es desmobilitzen.
                                                                                                                                                                       Són assassinats quatre candidats a
                                                                                                                                                                       la presidència en menys de 12
                                                                                                                                                                       mesos; Carlos Pizarro del M-19,
                                                                                                                                                                       Jaime Pardo i Bernardo Jaramillo
                                                                                   Pou petroler a Barrancabermeja. Els interessos dels EEUU i l'Estat espanyol a       de la UP i el liberal Luís Carlos
Minga indígena. Font: www.prensaindigena.org.mx/nuevositio/                        Colòmbia. Foto: Arnau Carné i Sala                                                  Galán..
                                                                                                                                                                       1991: Es redacta la Constitució
qui finançaven als seus candidats        assassins poguessin gaudir d’ascen-       que sempre s’ho han manegat tot,          tornant a arribar a llocs on s’havien     del 1991, invalidant la que el país
polítics. Álvaro Uribe va arribar a      sos i permisos.                           com els Ardila Lülle, els Santos, els     replegat, sembla molt difícil pre-        arrossegava des de 1886.
la presidència amb el discurs més        Durant els governs d’Álvaro Uribe         Caicedo o els Holguín, i també per        veure una sortida al conflicte. Però      1994: Es creen les CONVIVIR,
autoritari i militarista dels què es     prop de 20.000 persones han estat         a unes quantes empreses transna-          tot i així les organitzacions de cam-     una forma de legalització dels
van presentar i la promesa d’acabar      desaparegudes a Colòmbia (xifra           cionals com les de l’Estat espanyol       perols, estudiants, obrers i d'altres     grups paramilitars.
amb el conflicte per la via bèl·lica.    molt superior a qualsevol de les          (el segon inversor i espoliador del       moviments segueixen resisitint i          1996: El president de la Repúbli-
Va continuat amb l’aplicació dels        dictadures llatinoamericanes dels         país, després dels EUA, amb noms          lluitant desde diverses formes d'an-      ca Ernesto Samper rep finança-
Plans Colòmbia 1 i 2, i el Pla Pa-       anys 70), hi ha hagut més de dos          com Repsol, Endesa, Fenosa,               tagonisme. Iniciatives com “Co-           ment del narcotrafic.
triota, que han comportat una crei-      milions de desplaçats per la violèn-      BBVA o AGBAR —recentment                  lombianos y Colombianas por la
xent militarització del país així com    cia i avui el nombre de presos polí-      venuda a Suez França—). Per a dur         Paz” i col·lectius com “Movimien-
l'aplicació de les fumigacions amb       tics supera els 7.200. Però la veritat    a terme tot això, l’informe governa-      to de Vícitmas de Crimenes de Es-
glifosat sobre els conreus de la         és que més enllà de la figura d’Uri-      mental “Visión Colombia 2019” re-         tado” plantegen la reparació dels
coca, el que comporta la destrucció      be el projecte polític d’ultradreta       coneix que per a aquesta data seran       crims d’Estat, l’intercanvi humani-
de cultius tradicionals de subsis-       com a forma de seguir amb la rees-        necessaris dos milions més de des-        tari i una sortida política al conflic-
tència i greus efectes per la salut de   tructuració capitalista segueix en        plaçats del camp colombià per a           te que permeti les transformacions
la població alhora que no ofereixen      marxa. I és que Colòmbia està entre       implantar els megaprojectes neces-        socials, econòmiques i polítiques
cap alternativa al camperol i han re-    els deu principals exportadors de         saris per dinamitzar l’economia co-       necessàries. Fins i tot podem trobar
sultat un fracàs com a política con-     petroli als EUA i és el tercer de lla-    lombiana de cara al món. Aquest           experiències que aposten per la
tra les drogues. La croada mundial       tinoamèrica i el setè del món. A          canvi naturalment anirà acompan-          transformació de la societat a través
de la lluita contra el terrorisme es-    més, compta amb grans jaciments           yat de la intensificació del conflicte    del moviment de base i la participa-      1997: Es formen les Autodefensas
peronada després de l’11 de Setem-       de carbó, urani, or i altres riqueses,    intern i de les tensions regionals        ció directa, com és el cas del movi-      Unidas de Colombia, una unió del
bre li ha permés implantar una veri-     algunes de les quals encara no han        (actualment centrades en desestabi-       ment indígena i la seva minga so-         paramilitarisme.
table política de terrorisme d’estat     estat valorades amb precisió, com         litzar el procés veneçolà amb incur-      cial, que construeix uns nous valors      1998: Comencen les negociacions
sota el nom de Seguretat Democrà-        el coltan que recorre la frontera ve-     sions paramilitars a través de la         de forma no violenta enmig del            San Vicente del Caguán. Es signa
tica.                                    neçolana. També és una terra rica         frontera). Aquest escenari ja s’ha        conflicte. Després de mig segle de        el Pla Colòmbia.
L’uribisme ha vingut a aprofundir        en aigua, fusta, biodiversitat i un       preparat amb el nou acord de coo-         lluita per la presa del poder, amb un     2001: “Pacte de Refundació Na-
una lògica feixista que des dels         munt de megaprojectes en curs per         peració militar amb els EUA i la re-      estat feixista que es retroalimenta       cional” a Santa fe de Ralito; punt
anys 60 ve consolidant-se a Colòm-       a benefici del capital transnacional,     cent implementació de set bases           amb el conflicte i una societat frag-     de partida de la parapolítica.
bia: la d’esborrar la separació entre    com les vastes extensions dedica-         militars nordamericans en territori       mentada i apàtica, el canvi social a      2002: Es trenquen les negocia-
l’Estat i el civil, i imposar la idea    des a la palma africana i la canya        colombià.                                 Colòmbia sembla més lluny que             cions amb les FARC-EP. Uribe
que “o s’està amb el govern o amb        hawaiana per a produir agrocom-           En aquesta situació, en que l’Estat       mai, i és en aquesta situació en què      arriba a la presidència i comencen
la guerrilla”. Ha posat en marxa di-     bustibles i biodiesel, mentre dels 44     nega la possibilitat de diàleg amb la     el significat de la minga indígena,       els diàlegs amb les AUC.
verses polítiques per a implicar la      milions de colombians n’hi ha més         insurgència mentre veta espais de         "el treball de la comunitat per a la      2005: Es desmobilitzen les AUC i
societat civil en el conflicte, com la   de 29 que cauen per sota del nivell       participació política a l’esquerra no     comunitat", esdevé una idea verita-       s'aprova la llei de Justícia i Pau.
xarxa d’informants, conformada           de la pobresa i quasi 11 viuen amb        armada, i en què les guerrilles res-      blement revolucionària, un trenca-
per 1.800.000 de persones a sou de       menys d’un dòlar diari. Un munt de        tants (FARC, ELN i un reducte del         ment en la lògica de la mort i el si-
l’Estat o els programes de “solda-       riqueses per a unes poques famílies       EPL) estan llançant-se a l’ofensiva       lenci que governa Colòmbia.
dos campesinos”, i ha empitjorat la
persecució a les organitzacions dels
drets humans i a tota l’oposició po-
lítica. Els diversos escàndols en els
                                                                                  recomanacions...
què s’ha vist implicat el seu govern     — Hernando Calvo Ospina: Co-              — María Eugenia Vásquez Perdo-            chos humanos, democracia y des-
només són la punta de l’iceberg de       lombia: laboratorio de embrujo.           mo: Escrito para no morir: bitáco-        arrollo: Continuidad o desembru-          2006: Segona reelecció d'Uribe.
l’estructura mafiosa i criminal que      Ed. Akal-Foca, Madrid, 2008.              ra de una militancia. Bogotá, Inter-      jo? Ed. Antropos Ltda, 2009.              2008: Surten a la llum els falsos
ha consolidat l’uribisme, però tot i     — José Aristizábal García: Meta-          medio editores Ltda, 2000.                — MOVICE (movimiento de victi-            positius amb l'aparició d'una vin-
així són exemples prou rellevants.       morfosis. Guerra, estado y globali-       — Carlos Medina: FARC-EP.                 mas de crimenes de Estado), CCSP          tena de joves de Soacha assassi-
Un 30% dels congressistes d'Uribe        zación en Colombia.. Ed. Desde            Temas y problemas Nacionales.             (fundación comité de Solidaridad          nats per l’exèrcit.
han resultat ser "parapolítics", fi-     Abajo, Bogotá 2007.                       Grupo de investigación en seguri-         con los presos politicos), i CAJAR        2009: S'aprova la instal·lació de
nanciats pels mateixos grups para-       — Ivan Cépeda y Jorge Rojas: A            dad y defensa, Universidad Nacio-         (colectivo de abogados Jose Alvear        set bases nordamericanes.
militars que van arribar a fer votar     las puertás del Úberrimo. Ed. Ran-        nal de Colombia, 2008.                    Restrepo): Sin Justicia y Sin Paz.        2010: La Cort Suprema de Justí-
poblacions senceres a punta de           dom House Mondadori, Bogotá               — Carlos Medina Gallego: Autode-          Verdad fragmentada, reparación            cia decideix no autoritzar la ree-
canó. Les escoltes il·legals del         2008.                                     fensas, paramilitares y Narcotrafi-       ausente. Bogotá octubre 2009.             lecció de Álvaro Uribe.
DAS, la policia política i migratòria    — Joseph Contreras: El señor de           co en Colombia. Ed. Documentos            — Observatorio de derechos huma-
que depèn directament de la presi-       las sombras: biografia no autoriza-       Periodisticos, Bogota 1990.               nos y derecho internacional huma-
dència i que ha col·laborat amb els      da de Álvaro Uribe. Ed. Oveja             — Mylène Sauloy i Yves Le Bon-            nitario. Coordinación Colombia –
paramilitars en la persecució contra     Negra, Bogotá 2002.                       niec: ¿A quién beneficia la cocaí-        Europa – Estados Unidos: Colom-
dirigents i activistes socials i polí-   — Alfredo Molano: Los años del            na? Tercer Mundo editores 1994.           bia: Ejecuciones extrajudiciales:
tics. Els “falsos positius”, joves po-   Tropel: relatos sobre la violencia.       — AA.DD.: Las multinacionales             realidad inocultable. (2007 – 2008)
bres executats per l’exèrcit i pre-      Editorial Presencia, 1985.                españolas en Colombia. FICA, Bo-          — Yesid Campos: El baile rojo.
sentats com a guerrillers donats de      — Alfredo Molano: Trochas y Fu-           gotá 2008.                                Documental 54 min. Colòmbia
baixa en combat per tal que els seus     siles. El Áncora editores, 1994.          — Plataforma Colombiana de dere-          2003.
Març de 2010                                                                                                                                                                                           5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                       Es pretén acabar amb
                                                                                                                                                                la pensió de viduïtat a
                                         Els empresaris han utilitzat l’acomiadament
                                         objectiu per causes econòmiques                                                                                        través d’un pagament
                                         de manera massiva en els últims anys                                                                                   únic


Mobilitzacions
de la CGT
contra la crisi
                                                       La nova reforma de les
    Acords Plenària Confederal                          pensions dinamita els
FEBRER- MARÇ-ABRIL
1. Campanya contra la crisi: Ni
un pas enrere. Cap a la vaga ge-
neral
                                                         drets socials bàsics
Presència al carrer, recollida de sig-       Secretariat Permanent del                                                                                              quest tipus de pensions que solen
natures, assemblees, debats, ac-            Comitè Confederal de la CGT                                                                                             coincidir amb els estrats més bai-
cions en centres de treball, ocupa-                                                                                                                                 xos de la nostra societat quant a in-


                                          E
cions, fer visibles als culpables de              l govern espanyol preten re-                                                                                      gressos econòmics i que són abso-
la crisi, cadenes humanes davant                  formar el nostre sistema de                                                                                       lutament depenents d’aquests.
bancs, oficines d’INEM, Mútues,                   Seguretat Social a través de                                                                                      Capitol a part mereix la pretensió
ETT, immobiliàries, patronal. Con-        les Pensions, en un atac en tota                                                                                          que, de manera normativizada, si-
tactar amb els treballadors i la so-      regla a la línia de flotació d’un sis-                                                                                    guin les Mútues i els serveis mè-
cietat en el seu conjunt per a rebut-     tema que reparteix equitat social i                                                                                       dics propis de les empreses els que
jar un nou pacte social, rebutjar una     serveix de sustent a aquelles i                                                                                           autoritzin les baixes i altes metges-
nova reforma de les pensions, re-         aquells que s’han deixat el seu                                                                                           ses per malalties comunes desviant
butjar una nova reforma laboral           temps i la seva salut en un treball                                                                                       recursos de la Seguretat Social,
que permeti l’acomiadament lliure         assalariat al llarg de tota la seva                                                                                       minvant encara més la seva capaci-
i gratuït. Una campanya per al nos-       vida.                                                                                                                     tat, i propiciant tot tipus d’abusos
tre Marc Reivindicatiu Global i la        Les mesures anunciades a primers                                                                                          per part de les empreses, que són
Carta de Drets Socials. Utilitzaar la     de febrer i que volen engegar-se                                                                                          qui les gestionarien.
nostra rica imaginació en l’acció         suposen:                                                                                                                  En definitiva unes mesures i pro-
directa fins a provocar la mobilitza-     1 – Rebaixes en els tipus de cotit-                                                                                       postes que ens conduïxen a més
ció de la societat com resposta a         zacions.                                                                                                                  atur, més pobresa i precarietat, més
aquesta crisi del capitalisme.            • S’obre la porta a la rebaixa de les                                                                                     explotació i més misèria per a les
2. Mobilitzacions al carrer.              cotitzacions empresarials al parlar                                                                                       classes treballadores que som les
Accions en el carrer, pròpies i/o en      de possibles modificacions par-                                                                                           que sostenim el seu entramat de
coordinació amb les organitzacions        cials, a més d’anunciar la reducció                                                                                       beneficis, paradisos fiscals, corrup-
socials i sindicals per a participar      de les mateixes a les empreses que       • Es pretén acabar amb la pensió de      la qual es parla en el document, es     ció política i empresarial.
en quantes mobilitzacions puguem          paguin cotitzacions més elevades         viduïtat a través d’un pagament          basa en la manifesta infradeclara-      Des de la CGT impulsem, instem i
plantejar, donant suport les lluites      per les seves treballadores i treba-     únic per a nous beneficiaris, a més      ció d’un gran nombre de malalties       exigim una mobilització social i la-
sindicals, assemblees d’aturats,          lladors.                                 de rebaixar la quantia d’aquesta         professionals i el seu reconeixe-       boral de tota la ciutadania que
mobilitzacions amb motiu del ca-          • Per altra banda es vol rebaixar les    pensió als beneficiaris actuals que      ment com malalties comunes, amb         tombi semblants propostes i les
lendari de reunions de la UE… Par-        cotitzacions de les Mútues amb           s’incorporin a treballar.                el consegüent estalvi per a les Mú-     pretensions de reformes anuncia-
ticipació i implicació de totes les       l’argument de la seva eficàcia en la     • Quant a la pensió d’orfandat, es       tues i perjudici per als treballadors   des. Som milions de persones les
Confederacions Territorials, Fede-        gestió, i per tant caldria premiar-      pretén establir una quantitat única      afectats que no perceben les supe-      afectades per aquestes noves reta-
racions locals i sectorials en totes      les.                                     a distribuir entre tots els beneficia-   riors prestacions que tindrien dret i   llades socials, ja que amb aquestes
mobilitzacions que s’organitzin per       2 – Reformes en la pensions de Ju-       ris, independentment del nombre          per als serveis públics de salut que    mesures, sectors productius sen-
a transmetre els nostres planteja-        bilació.                                 d’aquests.                               planten cara a despeses que no els      cers, amb drets adquirits sobre pre-
ments, propostes de lluita, propos-       • El govern pretén allargar l’edat       En aquests moments existeixen            corresponen.                            jubilacions, relleus, etc., es veuran
tes de Mobilització Social i Vaga         ordinària o legal de jubilació fins      més de 4 milions de desocupades i        En la CGT portem anys anunciant         afectats per aquestes, i altres mesu-
General.                                  als 67 anys.                             desocupats oficials (podem parlar        que aquesta reducció de les cotitza-    res que aquesta mateixa setmana el
3. Vaga general                           • Es vol que cotitzem almenys 17         de 5 milions reals), més de 19 mi-       cions, tant les realitzades com les     govern proposarà, com una nova
En la segona quinzena de Març, un         anys per a tenir dret a la pensió mí-    lions de persones cobren menys de        proposades, bé siguin empresarials      reforma laboral en la qual tornarà a
Ple Extraordinari decidirà la con-        nima, en comptes dels 15 actuals.        1.000 euros mensuals, 1,2 milions        com de les Mútues, dóna lloc a una      atemptar contra els nostres drets
vocatòria de la Vaga General.             • Així mateix es pretén fer una re-      de famílies té a tots els seus mem-      important reducció dels ingressos       (acomiadament lliure i gratuït, re-
                                          formulació del càlcul de la quantia      bres en atur i la taxa d’atur juvenil    del sistema de Seguretat Social i,      ducció de salaris…)
MAIG                                      de la pensió allargant dels últims       arriba al 70%, tot això aquí, a l’es-    posteriorment, a l’entrada en dèfi-     Per a la CGT, és absolutament ne-
1. Marxes contra la crisi                 15 als últims 25 anys aquest perío-      tat espanyol.                            cit del mateix, de manera que així      cessària una gran mobilització so-
Durant la segona quinzena del mes         de de càlcul per a obtenir la quanti-    Així les coses, ens trobem amb           justifiquen una reducció de les         cial que culmini en una vaga gene-
de maig per a confluir a Madrid en        tat a cobrar (això és realment el que    propostes que pretenen aprofundir        pensions per a mantenir l’equilibri     ral que sigui capaç de donar
una gran manifestació i mobilitza-        pensen i així ho han escrit).            encara més en el model que ens ha        financer del sistema de Seguretat       resposta a les nostres necessitats
ció general. Quatre columnes cap a        3 – Eliminació i/o disminució de         conduït a aquesta situació de crisi i    Social.                                 com classe treballadora: les d’un
Madrid des del sud (Andalusia), est       les pensions d’Incapacitat, orfan-       que a més siguem nosaltres els que       Així, ens trobem amb el següent         lloc de treball i un salari digne, les
(València), nord (Catalunya, Eus-         dat i viduïtat.                          la paguem.                               paquet de mesures, consistent en        d’unes pensions que ens permetin
kadi, Aragó) Nord (Galícia, Caste-        • S’anuncia la supressió del dret a      En els últims 10 anys s’ha reduït        aquesta reducció de les pensions a      viure sense ofecs després de tota
lla-Lleó).                                la pensió d’Incapacitat absoluta         dràsticament les cotitzacions em-        través de les tres vies proposades      una vida de treball, les d’una pro-
2. Manifestació a Madrid                  Permanent, quan el beneficiari           presarials i des de la CGT diem que      per a això. Allargament de temps        tecció social per a les i els desocu-
En la 2a Quinzena de Maig en co-          s’incorpori a qualsevol tipus de tre-    és precisament ara quan correspon        de treball, augment del temps ne-       pats i les seves famílies, la necessi-
ordinació amb les mobilitzacions          ball.                                    augmentar aquestes cotitzacions a        cessari per a generar la pensió i in-   tat d’un repartiment efectiu de la
socials amb motiu de les reunions         • Es proposa la creació d’una regla-     la Seguretat Social perquè siguin        troducció de bases cotizadoras de       riquesa a través de la distribució
de la UE, conservant la nostra iden-      mentació mitjançant la qual s’esta-      les empreses, a través dels benefi-      fa 25 anys, que són molt més bai-       dels beneficis empresarials en la
titat com organització.                   bleixi que les empreses, a través        cis que generem amb el nostre tre-       xes, per al càlcul de la quantia.       societat, la necessitat d’un reparti-
La CGT està en lluita permanent           dels seus serveis mèdics, definei-       ball, les que paguin aquesta crisi       Quant a la intenció d’eliminar o        ment del treball, treballant menys
fins a aconseguir les condicions          xin les situacions de baixes i altes     que no hem generat nosaltres, sinó       minvar les pensions d’orfandat, vi-     per a treballar totes i tots i la cessió
idònies que permetin una resposta         en situacions de malaltia comuna         l’avarícia dels empresaris per les       duïtat i incapacitat permanent,         a les mans de les treballadores i tre-
sindical i social contundent contra       amb el control dels seus propis ins-     seves infinites ànsies de beneficis i    sembla que la intenció és empobrir      balladors de les empreses que tan-
l’agressió brutal que estem sofrint       pectors, i solament subsidiària-         els governs titelles que manegen.        i escurçar encara més els pocs in-      quin, amb assessorament i finança-
la classe treballadora.                   ment, de la Seguretat Social.            La gestió eficaç de les Mútues, de       gressos d’aquells perceptors d’a-       ment públic.
6                                                                                                                                                                                            Març de 2010
TREBALL-ECONOMIA

                     La reforma laboral,                                                                                                                                    LA MIRADA
                                                                                                                                                                            INDISCRETA

                      un altre regal del                                                                                                                                 El país que vol
                                                                                                                                                                         el conseller
                                                                                                                                                                         Maragall és
                     govern a la patronal                                                                                                                                a la LEC
                                                                                                                                                                              Emili Cortavitarte Carral



                                                                                                                                                                         L    ’oasi català s’ha trasbalsat du-
                                                                                                                                                                              rant uns dies a compte d’una
                                                                                                                                                                         frase del conseller d’Educació, en
                                                                                                                                                                         una reunió informal amb periodis-
                                                                                                                                                                         tes. Segons Maragall, Catalunya
                                                                                                                                                                         està fatigada de Tripartit i d’experi-
                                                                                                                                                                         ments estrafolaris i el govern de
                                                                                                                                                                         Montilla no té un projecte de país.
                                                                                                                                                                         Davant del rebombori, en comptes
                                                                                                                                                                         d’acollir-se a allò de la trobada in-
                                                                                                                                                                         formal i que no volia dir això... va
                                                                                                                                                                         decidir posar blanc sobre negre els
                                                                                                                                                                         seus plantejaments en un article a
                                                                                                                                                                         “La Vanguardia”. Pocs dies des-
                                                                                                                                                                         prés, cridat a l’ordre va rectificar.
                                                                                                                                                                         Quina comprensió lectora té un
                                                                                                                                                                         conseller d’educació que pensa el
                                                                                                                                                                         contrari del que escriu o que escriu
                                                                                                                                                                         el contrari del que pensa? Però Ma-
                                                                                                                                                                         ragall, com la majoria de l’elit polí-
                                                                                                                                                                         tica i econòmica catalana, té un pro-
                                                                                                                                                                         jecte de país i s’ha explicitat en
                                                                                                                                                                         aquesta legislatura en el pacte entre
                                                                                                                                                                         el Tripartit i CiU per aprovar la Llei
                                                                                                                                                                         d’Educació de Catalunya (LEC).
                                                                                                                                                                         Aquesta llei suposa la introducció
                                                                                                                                                                         de la privatització i la jerarquització
                                                                                                                                                                         en el model de gestió de l’ensenya-
 Secretariat Permanent Comitè             liminen drets necessaris mínims,            ma del Mercat de Treball 2010, no         La proposta sobre cost de l’aco-         ment públic (com es pot veure en el
        Confederal CGT                    com plusos salarials i s’introdueix         és una resposta a les necessitats         miadament és senzillament un             projecte de decret d’autonomia de
                                          la flexibilitat com la norma d’orga-        dels treballadors i treballadores.        atracament a la butxaca dels treba-      centres) i la subordinació de la


D
          isminueix drets laborals i      nitzar el treball.                          Tampoc és una proposta de reposar         lladors. Es pretén reformar l’Esta-      xarxa de centres públics als privats
          garanteix a l’Empresariat       La Reforma Laboral de 1997 pac-             els drets laborals i socials robats als   tut dels Treballadors en l’acomia-       concertats en el Servei d’Educació
          menors costos en les con-       tada per Govern, CEOE, CEPY-                treballadors. Menys encara, és una        dament objectiu econòmic, bé             de Catalunya (augmentant el nom-
tractacions i facilitat d’acomiada-       ME, CCOO i UGT, instaura un                 proposta de justícia social i defensa     individual, bé col·lectiu diferen-       bre d’alumnes per classe i dismi-
ments, indemnitzats a 20 dies.            nou contracte de foment d’ocupa-            dels més febles en la relació labo-       ciant quan és procedent (20 dies         nuint el professorat en les públi-
En totes les crisis econòmiques del       ció, abaratint l’acomiadament d’a-          ral, els treballadors, que és el que      per any i màxim de 12 mensuali-          ques, concedint més oferta a les
capitalisme hagudes en aquest             quest tipus de contracte a 33 dies          toca en aquests moments. És una           tats) i quan és improcedent (45 dies     privades, establint una setmana de
país, la del 1983/1984, la del            per any i amb un màxim de 24                proposta que aprofundeix encara           per any i màxim de 42 mensuali-          vacances al febrer o al març sense
1993/1995, la de 2000/2001 i ara          mensualitats. Es fixa una nova              més en el que ja és un fet en el mer-     tats). Els empresaris han utilitzat la   oferir cobertura pública d’activitats
en “la gran crisi” del 2008/2010,         causa per a acomiadaments indivi-           cat de treball: acomiadar en aquest       via de l’acomiadament objectiu per       alternatives per als més desafavo-
els diferents governs, del                duals i col·lectius: per raons de           país és molt fàcil i, a més, barat.       causes econòmiques de manera             rits).
PSOE/PP, conjuntament amb les             competitivitat (Article 54.c) i es          Per a la Confederació General del         massiva en els últims anys. Per a        El projecte de país maragallià ha
forces parlamentàries més empre-          generalitzen els acomiadaments              Treball el que està sobre la Taula        estalviar-se embolics en tribunals,      provocat quatre jornades de vaga i
sarials, han resolt les sortides de les   objectius procedents, bé indivi-            per part del Govern és una Refor-         reconeixien l’acomiadament com           moltes concentracions i manifesta-
crisis, amb intervencions directes        duals, bé col·lectius per qualsevol         ma Laboral que totes les seves lí-        improcedent i abonaven 45 dies.          cions del professorat de l’ensenya-
en la butxaca dels treballadors, (sa-     causa: econòmica, organitzativa,            nies d’actuació, en contractes, en        Ara el Govern els està posant en         ment públic i cap compromís de ne-
laris) i en el cor (drets laborals).      productiva.                                 acomiadament, en serveis d’ocu-           safata el no tenir embolics en els       gociació        del      Departament
La Reforma del PSOE en el 84, es          Per a la CGT, els canvis legislatius,       pació, en control de l’absentisme,        tribunals i per tant el cost d’aquest    d’Educació. Maragall es mostra dur
carregava el contracte estable i          les Reformes Laborals, representen          en cotitzacions empresarials, en in-      acomiadament se’ls garanteix que         i inflexible amb els seus súbdits,
fixe, com l’únic contracte ordinari       la legalitat aplicada amb mà de             centius a les contractacions, vénen       baixa i baixa molt.                      però no dubta a doblegar el llom i el
en el dret laboral. Es van crear fins     ferro sobre les classes assalariades        a assegurar a l’Empresariat els seus      Aquesta proposta del Govern              cervell davant dels més poderosos.
a 14 modalitats de contractes tem-        i la flexibilitat ha inspirat tota la le-   dos plantejaments essencials, re-         només va en una determinada di-          Cal denunciar i rebutjar aquest
porals i s’acabava amb la relació         gislació laboral des de fa gairebé          baixa dels costos del contracte i         recció: garantir a l’empresariat i al    model que aprofundeix en les dife-
estable entre el treballador i la seva    trenta anys fins a ara, generant un         flexibilitat en l’acomiadament.           capital, la seva taxa de guany i be-     rències socials i cal mobilitzar-se
ocupació.                                 marc de relacions laborals insegur          La proposta sobre contractació és         neficis. Els drets laborals arravas-     (la CGT d’Ensenyament convoca
La Reforma del PSOE en el 94, li-         per al treballador i precaritzant de        una “bicoca” per als empresaris:          sats, la seguretat jurídica dels tre-    una concentració pel 24 de febrer;
beralitza les condicions de treball       manera integral tot el treball.             contractes a temps parcial flexibles      balladors, la dignitat d’una             proposa una vaga a la primera quin-
en jornada, horari, sistemes retri-       S’ha arribat a l’homogeneïtzació a          i en funció de la demanda i, da-          ocupació estable i digne, la Justícia    zena de març i la continuïtat i pro-
butius, torns, plusos salarials i Ex-     la baixa de les condicions de tre-          munt subvencionats. Contractes in-        Social, l’Equitat i el Benestar dels     gressivitat de les mobilitzacions al
pedients de Regulació d’Ocupació,         ball, entorn del criteri de flexibilitat    definits amb rebaixes substancials        treballadors i treballadores, no van     tercer trimestre) perquè mai sigui
dotant-los als empresaris de tota         i ha possibilitat la reestructuració        en les cotitzacions a l’atur. Univer-     amb aquest Govern, menys encara          una realitat.
l’autoritat per a modificar de ma-        salvatge que l’empresariat està             salitzar el contracte de foment d’o-      amb el PP.                               Però, de la mateixa manera que la
nera unilateral les condicions de         portnt a efecte en tots els sectors         cupació, com el contracte tipus que       La CGT fa una crida a les i els tre-     degradació i privatització de la sa-
treball per qualsevol causa: econò-       d’activitat, sense límits institucio-       resulti …”rendible, eficient i alho-      balladors d’aquest país a la mobi-       nitat no és un problema només del
mica, productiva, organitzativa, i,       nals i sense resistència sindical, en       ra flexible…” i, aquest és el de 33       lització. Ens han robat els drets la-    personal sanitari, l’educació públi-
alhora, l’Administració és una            aquest país.                                dies per any i màxim de 24 men-           borals bàsics i la llibertat. Només      ca d’aquest país ha de ser una preo-
mera espectadora en els ERO. S’e-         La proposta del Govern de Refor-            sualitats.                                tenim un camí, la vaga genera.           cupació de tothom.
Març de 2010                                                                                                                                                                                                  7
TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Velles receptes
                                                             Ni un pas enrere,
          Pepe Berlanga                                    cap a la vaga general
Q     uan tot apuntava que el govern
      prendria la iniciativa i propo-
saria una reforma laboral, el minis-
tre de treball es va fer enrere davant
l'oferiment dels "interlocutors so-
cials" d'un acord possible. Puntual-
ment van presentar les línies gene-
rals d'una reforma que alguns
consideren insuficient, descafeïna-
da o de baixa intensitat i uns altres
que abaratirà l'acomiadament, bai-
xarà els salaris i retallarà drets.
Tot això en un context de profunda
crisi econòmica després d'un llarg
període de creixement nascut de la
significativa demanda interna -in-
crement desmesurat del consum- a
costa de l'endeutament de les famí-
lies i les empreses.
Les solucions passarien per canvis
substancials i reformes estructurals,
que ho seran de les normes laborals
ja que -diuen- es troben ancorades
en un passat llunyà. Conseqüent-
ment, velles receptes per les molès-
ties que els treballadors ocasionem
a les empreses per defensar el dret
al treball en condicions dignes.
Com ja hem identificat en altres
ocasions, són mesures que en el
passat no van resoldre la qüestió i
que ara pretenen aflorar. Així, la su-
posada dualitat entre temporals i
fixos pretenen resoldre-la amb la fi-
xació de les indemnitzacions per
acomiadament que anirien “in cres-
cendo” en relació a l'antiguitat. Evi-     Comitè Confederal de la CGT            llar menys i poder treballar tots. Un    drets laborals i sindicals; el dret a     que no aspiri al creixement il·limi-
dentment, no entenen que el pro-                                                  model que elimini les hores extres,      cuidar i ser cuidat com una respon-       tat en el qual es pugui produir


                                         5
blema no es localitza en les                   milions d’aturats reals. Aco-      el treball a preu fet, acomiada-         sabilitat col·lectiva; els drets cultu-   menys per a viure millor. Un nou
compensacions econòmiques, sinó                miadament lliure i gratuït. 67     ments, ERO, embargaments, con-           rals, educatius, d’accés lliure a la      model més auster, que aprofiti l’e-
en la facilitat d'acomiadament: des            anys per a jubilar-se. Embar-      tractes temporals, contrates, sub-       informació i opinió i no criminalit-      nergia i els recursos per a assolir
que el PP va congelar els salaris de     gaments. Desnonaments. Repres-           contrates, privatitzacions, dúmping      zi el lliure intercanvi de la creació i   evitar el desarrollisme i creixement
tramitació n'hi ha prou que es reco-     sió. Retallada de drets laborals i so-   social, ETT, la doble jornada per a      la cultura; drets ecològics i me-         il·limitat que esgoti els escassos re-
negui la improcedència de l'aco-         cials…                                   la dona, i que fomenti el reparti-       diambientals que garanteixin la           cursos naturals, segons ens planteja
miadament i es realitzi el dipòsit al    Així no volem sortir de la crisi. Els    ment igualitari dels treballs domès-     vida en el planeta; dret a l’autoges-     el capitalisme.
jutjat, amb independència que la         treballadors exigim altres sortides.     tics i de cures entre dones i homes.     tió social que impedeixi l’autorita-      Un Nou Model per a l’Autogestió
vinculació sigui temporal o fixa.                                                 Un model que derogui els articles        risme i la jerarquització; dret a la      de la Societat, les nostres vides i el
D'altra banda, recorden que la per-
manència a l'empresa no està ga-
                                              1. Vaga general,                    52 i 56 de l’Estatut dels Treballa-
                                                                                  dors i ens retorni als treballadors
                                                                                                                           lliure circulació de les persones a
                                                                                                                           través de les fronteres procedint al
                                                                                                                                                                     treball, des de la participació i de-
                                                                                                                                                                     mocràcia directa, des dels pobles,
rantida; per això, les subvencions a
la contractació són una constant
                                                 per a què?                       els drets perduts.
                                                                                  Un Model Social que Reparteixi la
                                                                                                                           tancament dels Centres d’Interna-
                                                                                                                           ment per a Estrangers (CIE); drets
                                                                                                                                                                     barris i ciutats fins a les institu-
                                                                                                                                                                     cions, les empreses, la distribució,
que no ha corregit el que justificava    Vaga General, mobilització social,       Riquesa perquè l’hem creat entre         d’expressió, reunió i manifestació;       el comerç, posant l’economia al
la seva existència: desenvolupar la      lluita dels treballadors i treballado-   tots i totes, que garanteixi un salari   dret a que cada persona defineixi i       servei de les persones i de la soste-
contractació dels joves. No és ca-       ress perquè la sortida de la crisi       social digne, habitatge social per a     manifesti la seva orientació sexual;      nibilitat de la vida humana i del
sual que el major índex d'atur es        econòmica no sigui cap a un capi-        les persones en atur, equipari els       dret a la conciliació de la vida fa-      planeta.
doni en aquest col·lectiu, que ja es     talisme refundat, enfortit, més per-     salaris de forma progressiva, ofe-       miliar i professional per a disposar      Una vaga general perquè la patro-
coneix com la generació "ni ni", ni      feccionat, sinó cap a un Nou             reixi una banca pública per a des-       de temps per a educar els nostres         nal no segueixi obtenint el màxim
treballen ni estudien.                   Model Social i Econòmic més just,        envolupar projectes socials i coo-       fills.                                    de beneficis a costa del nostre es-
Altres mesures s'han posat sobre la      en llibertat, que garanteixi la igual-   peratius. Un model que elevi la          Un Nou Model Social per a una             forç, perquè no només pensi a re-
taula: contractació a temps parcial      tat, elimini l’explotació, generi una    pressió fiscal sobre les fortunes mi-    Economia Solidària, Cooperativa i         duir al màxim les despeses sala-
amb jornada flexible, model ale-         altra forma de vida que ens faci         lionàries, els beneficis de les em-      Sostenible en harmonia amb la na-         rials i pagar el menys possible als
many, negociació col·lectiva, parti-     persones més felices.                    preses i les multinacionals, garan-      turalesa, amb transports i infraes-       treballadors, alienant-nos perquè
cipació de les ETT en la interme-        Vaga General i Mobilització Social       teixi la gratuïtat dels serveis          tructures de proximitat, que recu-        consumim més, perquè tinguem
diació laboral... Obliden que per        per a un Nou Model Social que Re-        públics i drets socials bàsics, que      peri el món rural, l’agroecologia i       moltes hipoteques i així garantir-se
reactivar l'economia el sistema fi-      parteixi el Treball per a treballar      paralitzi tots els processos de pri-     la seva indústria derivada. Un            el control i la desmobilització so-
nancer no ha de restringir el crèdit a   tots i totes, que redueixi la jornada    vatització dels serveis públics, que     model que elimini les indústries          cial.
les famílies i les empreses.             laboral sense reduir el salari, que      incrementi la inversió social i re-      contaminants per indústries soste-        Una vaga general per a un nou
Però la resposta que es requereix        redueixi l’edat de jubilació, que        dueixi la militar.                       nibles i de productes duradors, en        model social en el qual els treballa-
per parar tota aquesta voràgine no       ens permeti satisfer les nostres ne-     Un Nou Model per a garantir els          el qual s’autogestionin els sistemes      dors i treballadores siguem els pro-
pot recaure exclusivament sobre els      cessitats bàsiques com persones,         drets socials i serveis públics per a    de producció i consum a escales lo-       tagonistes.
músculs de la CGT, només la unitat       que no estigui al servei del mercat      tots, que instauri el dret a la pròpia   cals, amb inversió en energies re-        Una vaga general per a dir-li al go-
de les classes desfavorides pararà       ni als interessos de la patronal, que    identitat i la lliure expressió perso-   novables i desinversió en energies        vern, a la patronal, als rics, prou.
aquesta agressió contra els drets so-    produeixi només prou per a viure         nal; el dret a una vida digna que sa-    fòssils i nuclears, que imposi gra-       Prou d’explotació, prou d’exclusió
ciolaborals.                             tots millor, per a consumir i treba-     tisfaci les necessitats bàsiques; els    vàmens al comerç internacional,           social, prou d’augmentar els bene-
8                                                                                                                                                                                            Març de 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010
Revista Catalunya 115 Febrer 2010

More Related Content

What's hot

Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Cgtmanresa Bages
 
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
Revista Catalunya
 
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007 Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Revista Catalunya
 
Diari del 28 de maig de 2015
Diari del 28 de maig de 2015Diari del 28 de maig de 2015
Diari del 28 de maig de 2015
diarimes
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya
 

What's hot (16)

Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 
Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009Revista Catalunya 109 setembre 2009
Revista Catalunya 109 setembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol  2012
Revista Catalunya - Papers nº141. Juliol 2012
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008Revista Catalunya 101 Octubre 2008
Revista Catalunya 101 Octubre 2008
 
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005 Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
Revista Catalunya 66 - juliol-agost 2005
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
Revista Catalunya - Papers 113 Gener 2010
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
 
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007 Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
 
Diari del 28 de maig de 2015
Diari del 28 de maig de 2015Diari del 28 de maig de 2015
Diari del 28 de maig de 2015
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 

Viewers also liked

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Collita de 2013
Collita de 2013Collita de 2013
Collita de 2013
Biblioteca Joan Oliva
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Revista Catalunya
 
Jcole.us
Jcole.usJcole.us
Jcole.us
John Lenn
 
Law Firm Strategy and Management
Law Firm Strategy and ManagementLaw Firm Strategy and Management
Law Firm Strategy and Management
Stephan Kaiser
 
"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography
"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography
"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography
Rich Harris
 
Mindfit and Goricos. ver 3
Mindfit and Goricos. ver 3Mindfit and Goricos. ver 3
Mindfit and Goricos. ver 3
Keith Willett
 
Sika Sarnafil
Sika SarnafilSika Sarnafil
Sika Sarnafil
Jayne Raeburn
 
Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...
Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...
Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...
chandra guevara
 
Cap Camps calendar 2013 final
Cap Camps calendar 2013 finalCap Camps calendar 2013 final
Cap Camps calendar 2013 final
Joan Dawn
 
Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...
Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...
Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...
guest09515b9
 
Understanding Internet of Things - White Paper on Device Choices
Understanding Internet of Things - White Paper on Device ChoicesUnderstanding Internet of Things - White Paper on Device Choices
Understanding Internet of Things - White Paper on Device Choices
David J Rosenthal
 
Teori bilangan
Teori bilanganTeori bilangan
Teori bilangan
Dia Cahyawati
 
780 Online Documentaries
780 Online Documentaries780 Online Documentaries
780 Online Documentaries
Mark Johnson
 
New Parent Night 2013: Foothill Technology High School
New Parent Night 2013: Foothill Technology High SchoolNew Parent Night 2013: Foothill Technology High School
New Parent Night 2013: Foothill Technology High School
Foothill Technology High School
 

Viewers also liked (20)

Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Collita de 2013
Collita de 2013Collita de 2013
Collita de 2013
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Jcole.us
Jcole.usJcole.us
Jcole.us
 
Law Firm Strategy and Management
Law Firm Strategy and ManagementLaw Firm Strategy and Management
Law Firm Strategy and Management
 
"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography
"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography
"gis us a clue" - quantitative methods teaching in geography
 
Mindfit and Goricos. ver 3
Mindfit and Goricos. ver 3Mindfit and Goricos. ver 3
Mindfit and Goricos. ver 3
 
Sika Sarnafil
Sika SarnafilSika Sarnafil
Sika Sarnafil
 
Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...
Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...
Gelang Magnet:Amega Magnetic+Infra Red Bracelet/ Gelang Magnet+Infra Merah Ma...
 
Cap Camps calendar 2013 final
Cap Camps calendar 2013 finalCap Camps calendar 2013 final
Cap Camps calendar 2013 final
 
Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...
Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...
Obama's Home Affordable, Modification,Refinance,2nd Lien Modification, Forecl...
 
Understanding Internet of Things - White Paper on Device Choices
Understanding Internet of Things - White Paper on Device ChoicesUnderstanding Internet of Things - White Paper on Device Choices
Understanding Internet of Things - White Paper on Device Choices
 
Teori bilangan
Teori bilanganTeori bilangan
Teori bilangan
 
780 Online Documentaries
780 Online Documentaries780 Online Documentaries
780 Online Documentaries
 
New Parent Night 2013: Foothill Technology High School
New Parent Night 2013: Foothill Technology High SchoolNew Parent Night 2013: Foothill Technology High School
New Parent Night 2013: Foothill Technology High School
 

Similar to Revista Catalunya 115 Febrer 2010

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
Revista Catalunya  69 Novembre 2005Revista Catalunya  69 Novembre 2005
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya 115 Febrer 2010 (17)

Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009Revista Catalunya 112 Desembre 2009
Revista Catalunya 112 Desembre 2009
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya 93 - gener 2008
Revista Catalunya  93 - gener 2008Revista Catalunya  93 - gener 2008
Revista Catalunya 93 - gener 2008
 
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
Revista Catalunya  70 Desembre 2005 Revista Catalunya  70 Desembre 2005
Revista Catalunya 70 Desembre 2005
 
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
Revista Catalunya  69 Novembre 2005Revista Catalunya  69 Novembre 2005
Revista Catalunya 69 Novembre 2005
 

More from Revista Catalunya

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
Revista Catalunya
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (10)

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 

Revista Catalunya 115 Febrer 2010

  • 1. Papers Z Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i de Catalunya • núm. 115 • Març de Balears 2010 • 0,50 euros • www.cgtbalears.org • www.cgtcatalunya.cat Colòmbia Disseny: Idren
  • 2. Catalunya Z Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears • Març 2010 • núm. 115 • 0,50 € • www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Colòmbia Disseny: Idren
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre "Los Almendros", 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Amb les dades Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFE- DERAL DE LA CGT DE CATALUNYA a la mà, la vaga Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS general és l’únic camí • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya obre les últimes dades de l'a- duplicarà la mitjana i registrarà la quers, polítics, patronal, que tor- mença a donar els seus fruits i S (FEC) • Federació d’Administració Pública de tur a l'estat espanyol, podem major xifra d'atur de tota la UE. nen a seguir estrenyent-nos a tots noves veus es plantegen més de Catalunya (FAPC) veure que la xifra ens situa en S'assenyala que durant aquest any els treballadors i treballadores fins debò la necessitat de la lluita en el Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona els 4,1 milions de desocupades i la taxa d'atur registrarà un moderat a asfixiar-nos (reforma de les pen- carrer i fins i tot la possibilitat de la Tel. 933103362. Fax 933107110 desocupats com “oficials”, ja que augment en el conjunt de països sions, reforma laboral, crides pú- vaga general. Aquest és el camí i FEDERACIONS COMARCALS no comptabilitzen aquelles perso- de la UE-27 i que el terme mitjà bliques a l'acomiadament lliure per com organització anem a trobar el nes que estant aturades, opten a passarà del 9,1% del 2009 al part empresaris, institucions i or- nostre lloc, anem a assumir la nos- Anoia Rambla Sant Isidre, 15, 1r - 08700 Igualada. cursos de formació a través de l'I- 10,2% el 2010. L'atur masculí es ganismes del sistema,...). Robato- tra responsabilitat. Tel. i fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es NEM o bé han finalitzat el seu cicle situava en acabar l’any 2009 en ri, estafa, engany és l'única cosa Afortunadament, la CGT no es ren- Baix Camp/Priorat formatiu i no han aconseguit una 2.012.536 aturats i el femení en que ens ofereixen aquest planter deix i hem començat el lent procés Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat primera ocupació en el seu sector, 1.911.067. Per altra banda, l’any de personatges públics que diària- de reconstrucció de la mobilització Tel. 977340883. Fax 977128041 els prejubilats o els autònoms que 2009 es van subscriure 14.021.837 ment intenten determinar les nos- social, constituint teixit organitza- Baix Llobregat tanquen el seu negoci i aquelles contractes, dels quals 1.312.414 tres condicions de vida polítics. tiu, trobant fórmules en les nostres Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - persones que opten als 420 euros van ser indefinits, i 12.709.423 Estem davant una ofensiva des- ciutats per a buscar còmplices so- cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 d'ajuda i fan el curset obligatori temporals. Per tant la taxa de tem- carnada contra els nostres drets cials, veïnals, juvenils, estudiantils, (unes 368 mil persones). poralitat en les contractacions rea- més bàsics. plataformes d’aturats, immigrants, Comerç, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Amb aquestes dades podem afir- litzades el passat any en l'estat es- Amb aquests últims atacs que su- organitzacions sindicals antiautori- mar que la xifra real de desocupa- panyol va ser del 90,64%. posen els plans per a reformar les tàries i anticapitalistes, que perme- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax des i desocupats ronda els 5 mi- En relació a la situació laboral i so- pensions, la imminent reforma la- tin aglutinar forces per a aquesta 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com lions de persones, el que implica cial que estem vivint, veiem que boral, els acords sobre negociació lluita contra el capital, en el camí Barcelonès Nord que, amb un 20% d'atur oficial, tots els dies ens trobem amb nous col·lectiva, plantejades pel govern i d’una vaga general com a eina per Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 tindrà la major taxa de la Unió Eu- discursos, noves decisions, noves dictades pel capitalisme, estem aturar les agressions que estem Garraf-Penedès ropea (UE-27) el 2010 i amb això propostes formulades per ban- observant que l'agitació social co- patint. Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - Agurrelj maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Vallès Oriental Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hot- mail.com Tel. 935931545. Fax 935793173 FEDERACIONS INTERCOMARCALS Girona Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034 Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è. 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è. 08003 Barcelona Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Aquest número s’ha tancat el 15 de febrer de 2010 flbcn@cgtbarcelona.org Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Tel. 933103362. Fax 933107080 Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Berga Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlus Jové, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep “Crisi? No em facis riure... del Balç 4 baixos. sad@cgtberga.org Tel. 938216747 des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Informàtica: -Les coses no són sempre Manresa Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. com pensem.” Circumval·lació, 77, 2n. 08240 Manresa (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat. Redacció i subscrip- manre@cgtcatalunya.cat / cions a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Tel. 938747260. Fax 938747559 Col·laboracions: jtorres@cgt-balears.org. Catalunya, www.revistacatalunya.cat, 8a època, Dipòsit Legal: B 36.887-1992. Papers, 3a època, Dipòsit Legal: PM 1.177-2005. “El viaje vertical” Rubí Colom, 3-5. 08191 Rubí. No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. d’Enrique Vila-Matas flcgt_rubi@hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Drets dels subscriptors: Sabadell D'acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són Unió, 59. 08201 Sabadell - incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l'Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 de Catalunya i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l'enviament d'aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir Terrassa el seus drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Ca- Ramon Llull, 130-136. 08224 Terrassa talunya, al correu electrònic s-org@cgtcatalunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447, jtorres@cgt-balears.org 789 45 04 Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" Castellar del Vallès Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Sallent Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Març de 2010
  • 4. REPORTATGE Les organitzacions de La minga indígena esdevé una idea camperols, estudiants i veritablement revolucionaria, un obrers segueixen trencament en la lògica de la mort resisitint i lluitant Narcotraficants, paramilitars... apunts sobre un paraestat sudamericà Colòmbia, continuïtat o ruptura Alvaro Uribe representa un projecte d'ultradreta fruit del consens entre els narcotraficants, els paramilitars, els terratinents, les empreses, la força pública i l'Estat corrupte Jaume Fortuño Al 1957 les elits liberals i conserva- i Marc del Jesús dores conformaven el Frente Na- cional: un pacte per alternar-se en el A quest reportatge intenta ser poder cada quatre anys, blindant una síntesi realitzada amb l'espai polític a qualsevol actor que la intenció d'explicar la pretengués canvis reals en la qües- complexitat colombiana. Ens ha re- tió agrària i tot el sistema imperant. sultat molt difícil sintetitzar les lec- La problemàtica al camp mai no es tures, converses i vivències que va resoldre, grans masses de des- hem tingut a Colòmbia. El text es plaçats per la violència es van veure realitza amb la idea d'informar a les abocats a marxar cap a zones de persones lectores de la revista sobre nova colonització i avançar en la la figura d’un personatge com Ál- frontera agrícola mentre la força varo Uribe. També, per parlar sobre pública s’ocupà de resoldre qualse- un dels conflictes armats més antics vol demanda de millores d’aquella del món. societat amb la què es buscava la La primera part del reportatge, “Ni reconciliació. liberals ni conservadors: la terra per En aquest marc es va donar l’apari- a qui la treballa”, narra el conflicte ció de les actuals guerrilles, com és de la tinença de la terra, la base de el cas de les FARC, nascudes en l'economia colombiana i per on una d'aquestes zones de recent co- passa en aquest moment històric la lonització, les anomenades Repú- lluita de classes. Amb l'aparició del bliques Independents, on l'única narcotràfic de la cocaïna el conflic- política estatal que arribava era la te augmenta de forma despropor- repressió dels camperols per part de cionada ja que els sectors enfron- Foto extreta del Centro de Investigación y Educación Popular, Bogotà, http://www.cinep.org.co l'exèrcit. Mig segle després el pro- tats, guerrilles i paramilitars, tenen blema de la terra i la qüestió agrària més diners —molts més diners— sortida?”, narra el perfil d'Uribe i rres i la regulació de les relacions les tímides concessions aconsegui- no només no s'han resolt sinó que per poder continuar el conflicte, in- com les seves polítiques han afectat terratinent-arrendatari-treballador, des durant el govern de López Pu- compten amb un munt de proble- crementar-lo i fer-lo molt més mor- el país. Esperem que aquest repor- però també les vies de sortida dels marejo (1934-1938). Els responsa- màtiques afegides d’entre les qu- tífer. tage us serveixi d'introducció per productes, la seva comercialització bles materials de “la neteja” van sals, el fet que la majoria de la po- Aquest seria el segon apartat, “Nar- entendre el conflicte colombià. o la creació d'infraestructures al ser grups com els “chulavitas” o els blació del país ha passat de ser coparamilitarisme: la nova oligar- camp. El xoc d'interessos entre “pájaros”, civils en col·laboració camperola a engrandir els cinturons quia”. És en aquest període quan Ni conservadors camperols, colons i treballadors amb la força pública, predecessors de misèria de les ciutats; la pèrdua apareix la figura d'Uribe, el fill ni liberals: la terra agraris, d'una banda, i una oligar- de les modernes formes de parami- de protagonisme del medi rural en- d'una famíla relacionada amb el per qui la treballa! quia reticent a renunciar a cap pri- litarisme. També aparegueren les vers l'urbà en el terreny polític o narcotràfic que aconsegueix el cà- Durant tot el segle XIX la nació es vilegi, de l'altra, (fossin conserva- guerrilles liberals, autodefenses econòmic, l’arribada dels cultius rrec de director d'aeronàutica civil va dessagnar en guerres entre libe- dors o els anomenats “liberals camperoles que en la seva gran ma- il·lícits i els megaprojectes amb l’o- com a pagament d'un favor. D'aquí rals i conservadors, on unes poques d'ordre”) portarà a una confrontació joria es van desmobilitzar amb les bertura neoliberal; la major concen- accedeix a la alcaldia de Medellín, famílies d’un i altre color es repar- que determinarà les dinàmiques del promeses d'amnistia que oferí el tració de la terra en unes poques a l'època del càrtel del mateix nom i tien el pastís amistosament, mentre conflicte social colombià. general Gustavo Rojas Pinilla al mans i l'aparició de nous actors del famós Pablo Escobar. La seva empenyien els seus treballadors a Jorge Eliécer Gaitán, l'home que va principi de la seva dictadura militar com el narcoparamilitarisme. carrera política no s'atura i el se- matar-se entre ells. Les elits d'un i plasmar en els seus discursos les (1953-1958). La major part dels güent esglaó és el de governador altre partit estaven d’acord a l'hora demandes populars d'una reforma guerrillers es va desmobilitzar i a Narcoparamilitarisme: la del departament d'Antioquia de mantenir intactes les relacions agrària i una solució de la injustícia l’intentar continuar la lluita per la nova oligarquia —amb capital a Medellín, com d’explotació entre patrons i campe- social, fou assassinat l'any 1948 via política foren assassinats, una Durant els anys 70 i 80 alguns te- no—. L'objectiu és la Presidència rols i de reprimir brutalment tota mentre es desencadenava l’enfron- història que es repetiria més d'un rratinents van abandonar els nego- de la República. resposta social que posés en perill tament entre liberals i conservadors quart de segle més tard, quan les cis tradicionals per uns altres de Els dos últims apartats ens expli- aquest ordre. I també comprenien la anomenat “La Violència”. Però la FARC-EP en mig d'una treva amb molt més rentables: l’exportació de quen tot aquest procés. “Ni justicia necessitat de no permetre una refor- Violència fou sobretot una guerra l'Estat llençaren el moviment marihuana, amapola i, sobretot, de ni pau: estan ben mobilitzats” ens ma agrària que donés resposta al contra els pobres: van morir més de Unión Patriótica juntament amb coca, molt més productiva i ben pa- parla del procés de pau entre amics problema de la terra, que compre- 300.000 camperols i un nombre in- amplis moviments socials i polítics gada. Els diners de la droga eren un i companys, el govern i els parami- nia aspectes com la redistribució calculable van resultar desplaçats, i l'intent d'una sortida política al miracle; els oportunistes es feien litars i, l'últim apartat, “El país que de la terra, el títols de propietat per patint un robatori de terres a mans conflicte acabava amb l'extermini rics de la nit al dia i els bancs veien deixa l'uribisme: un carreró sense als camperols que colonitzaven te- de l'oligarquia que va deixar en res de la militància de la UP. en el rentat d’actius una forma de Març de 2010 3
  • 5. REPORTATGE Cauca; o les seves campanyes de Cronologia neteja social a ciutats com Barran- 1928: Matança de las Bananeres a cabermeja, Medellín o Bogotá. Els mans de la United Fruit Company que pateixen la seva violència coin- 1948: Assassinat de Jorge Eliécer cideixen en que, tant al camp com a Gaitán. les ciutats, els paramilitars tornen a estar tan forts com en anys enrere, mentre una Colòmbia i un món cecs i sords obliden el que va passar i neguen el que tenen davant dels nassos. El país que deixa l’Uribisme: un carreró sense sortida? Per a entendre en mans de qui està la presidència de la República hem de tenir en compte fins a quin punt 1946-1958: La Violència: enfron- Álvaro Uribe és un personatge vin- taments entre liberals i conserva- culat al narcotràfic i el parmilitaris- dors. me, una vinculació que comença 1950-1953: Colòmbia participa a amb l’amistat del seu pare amb la la guerra de Corea. "El bogotazo": revolta popular que va esclatar amb l'assassinat de Jorge Eliécer Gaitán família Ochoa, un dels més podero- 1953: Dictadura del general Gus- sos clans de narcotraficants. L’any tavo Rojas Pinilla. creixement espectacular. Entre els mafiosa del veritable narcoestat en ho fet tot per alliberar la seva pàtria 1982, en el seu càrrec de director de molts sectors de l’Estat i la societat què s'havia convertit Colòmbia. de la guerrilla i defensar l’Estat. I l’aeronàutica civil, fou ell qui con- que es van beneficiar del negoci cal mentre es repetia una vegada i una cedí als Ochoa i a Pablo Escobar les destacar un grup de nous rics que Ni Justícia ni Pau: altra que “els paramilitars eren un autoritzacions per a les avionetes ben aviat van desenvolupar una es- estan ben mobilitzats tercer actor del conflicte que havia que sortien carregades de coca. treta vinculació amb el paramilita- Entre finals dels anys 80 i principis escapat al control de l’Estat”. A tot Com a alcalde de Medellín imple- risme. Els “narcos” organitzaren dels 90 es va conformar el que es- això, molts dels paramilitars que en mentà el pla “Medellín sin Tugu- exèrcits privats per a custodiar les devindria una altra fase del projecte les seves confessions han revelat la rios” on Escobar blanquejava di- seves finques, desitjosos com esta- paramilitar; les Autodefenses Uni- complicitat (per acció o omissió) ners de la droga construint vivendes ven de treure’s de sobre les guerri- des de Colòmbia, un veritable exèr- d'alts càrrecs de la força pública o el per als pobres i, durant el seu pas lles i de sotmetre o desplaçar els cit paramilitar sota les ordres de govern en els crims de les AUC ho pel Senat, defensà la proposta de no camperols. La col·laboració amb Salvatore Mancuso i els germans han pagat amb la vida. Els mateixos extradir els “narcos” als EUA. Al l’exèrcit va ser beneficiosa per a les Castaño. Al 1997, a la primera tro- caps paramilitars, extraditats als 1994, com a governador d’Antio- dues parts. bada nacional d'AUC, 16 grups pa- EUA per delictes de narcotràfic, quia, promogué la creació de les La formació i aplicació del parami- ramilitars de tot el país es van unir i que estan confessant els seus crims CONVIVIR, una nova forma d’en- 1958: És derrocat el dictador Gus- litarisme per a controlar una regió es presentaren com a grup contrain- veuen com maten les seves famílies cobriment legal de les estructures tavo Rojas Pinilla i s’instaura el duta a terme a Puerto Boyaca a surgent, amb una comandància uni- per fer-los callar i evitar que se sà- paramilitars que havien estat il·le- bipartidisme del FN. Alternança principis dels 80, considerada pri- ficada, coordinació interregional, piga qui va estar darrere les AUC, galitzades l’any 1989. Fins i tot, el dels dos partits en el poder. mera capital antisubversiva de Co- un projecte pragmàtic i amb vistes a com es el cas de l’assassinat del mateix líder de les AUC, Carlos 1962: Missió Yarborough: l’exèr- lòmbia, fou finançada en gran me- aconseguir estatus polític. Gaudiren germà de "Jorge 40" el passat mes Castaño, arribà a dir a la premsa: cit dels EUA recomana a l’Estat la sura amb els diners del narcotràfic. de la col·laboració de membres de de desembre. “Uribe és el hombre más cercano a formació de grups paramilitars. Boyaca és un exemple de construc- les forces armades i els serveis Un cop les AUC van haver fet la nuestra forma de pensar”. Resulta 1964: Neix el ELN inspirat per la ció d’un poder “paraestatal”, on el d’intel·ligència, i foren finançats seva feina, netejant el camp dels il·lustratiu el fet que els represen- revolució cubana i la teologia de paramilitars disposaven dels seus per terratinents, ramaders i narco- camperols per facilitar l’entrada de tants polítics que van llençar la seva l’Alliberament. propis partits polítics, mitjans de traficants (un 70% dels seus diners les transnacionals i duent a terme candidatura a la presidència l'any 1966: Neixen les FARC, guerrilla comunicació, associacions civils, venien de la droga). Entre principis un espècie de "contrareforma agrà- 2002 foren els mateixos que per camperola d'orientació marxista- sacerdots… un model que durant la dels 80 i l’actualitat desplaçaren ria" mitjançant el desplaçament de aquella època signaven una sèrie leninista. dècada s’estengué per tot el país. cinc milions de camperols i robaren la població i el robatori de les te- d'acords amb els paramilitars arreu L'any 1982 els “capos” del narco- entre vuit i deu milions d’hectàrees rres, fou el moment per a escenifi- de l'estat, el més conegut dels quals tràfic creen el MAS (Muerte a los de terra. Entre 1965 i el 2007 es van car la pantomima de la desmobilit- seria el pacte de Santafé de Ralito Secuestradores) per fer front als se- dur a terme 50.000 desaparicions zació. Perquè si bé és cert que les del 2001. En aquests "pactes de re- grestos que patiren a mans del M- forçades i del 1977 fins al 2007 hi AUC com a una estructura unifica- fundació nacional" congressistes i 19. Un any després la procuradoria van haver 80.000 execucions extra- da es van desintegrar, també ho és governadors es comprometien a de- va revelar les identitats de 163 dels judicials. que els paramilitars mai no van fensar les tesis d'ultradreta de les seus integrants, 59 dels quals eren L'any 2002 els paramilitars van marxar i simplement passaren a AUC a canvi del suport dels para- militars en actiu. Aquesta aliança prometre deixar les armes per in- anomenar-se “Aguilas Negres” o militars per a reconfigurar el mapa entre narcotraficants i força pública corporar-se al procés de pau; el re- “Rastrojos” i adoptaren la façana de electoral del país. Molts dels sig- 1967: Apareix el EPL, fortament no va trontollar fins a finals de la sultat d'aquests diàlegs fou la “Ley bandes emergents. Així ho demos- nants d'aquests acords van acabar influït pel maoisme. dècada dels 80 quan tingué lloc una de Justicia y Paz”, aprovada al tren les denúncies dels últims implicats en la "parapolítica"; el 1974: Robatori de les armes del campanya de terror per part dels 2005, i un conjunt de rutes d’impu- mesos d’amenaces i ofensives para- poder de l'oligarquia mafiosa era tal Cantón Norte, una de les primeres "narcos" contra l'Estat colombià nitat per als responsables de més de militars en regions com el Meta o el que eren els narcoparamilitars els accions del M-19, guerrilla urbana per tal de frenar una llei que perme- 50.000 crims de lesa humanitat. El d’orientació socialista i naciona- tria extraditar-los als EUA pels de- 90% dels desmobilitzats que van lista. lictes de tràfic de drogues. Aquest confessar en versió lliure van obte- 1978: Apareix el grup paramilitar trencament arribà al seu punt cul- nir una amnistia de facto, i tan sols Triple A (Alianza Anticomunista minant amb la guerra interna del menys d'un 3% han complert penes Americana). càrtel de Medellín, on un sector mínimes que mai no han arribat als 1981: Es forma el grup paramilitar dels narcos autodenominat els vuit anys, quedant exempts dels MAS (Muerte a secuestradores). PEPES (Perseguidos por Pablo Es- crims de lesa humanitat comesos 1984: Inici de les negociacions cobar) es va aliar amb la força pú- per a obtenir la condició de presos entre l'Estat i les FARC, el EPL i blica contra Pablo Escobar i els polítics. Tot enmig d’un bombar- el M-19. seus seguidors. Escobar, àlies "el deig mediàtic tractant d’humanitzar 1985: Neix el partit polític Unión Patrón", havia acumulat massa als autors de les massacres de civils Patriótica on convergeixen gent de poder i les seves aspiracions políti- indefensos i els esquarteraments les FARC i dels moviments so- ques així com el suport popular del amb motoserra, mostrant les llàgri- cials i polítics. S'inicia el genocidi què gaudia eren vistos amb mals mes de Salvatore Mancuso i els dis- de la UP i altres partits polítics. ulls per part dels seus antics aliats, cursos del projecte polític de Carlos Presa del Palau de Justícia per part que vegeren la necessitat de dur a Castaño, que si bé reconeixia haver del M-19. terme una purga dins de l'oligarquia comès alguns excessos deia haver- Soldat dins d'una vereda. Foto: Irantzu Pastor - International Peace Observatory 4 Març de 2010
  • 6. REPORTATGE 1987: Es trenca la treva amb les FARC. Les negociacions conti- nuaran amb la Coordinadora Gue- rillera Simon Bolivar que agrupa les guerrilles FARC-EP, ELN, EPL, M-19, Quintin Lame i PRT. 1989: Es derroga el Decret 3.398 de 1965 que permetia la creació de grups paramilitars. 1990: Convocatòria d'eleccions per a una assemblea constituent. Guerrilles com el M-19, la indige- nista Quintin Lame, el PRT i una part del EPL es desmobilitzen. Són assassinats quatre candidats a la presidència en menys de 12 mesos; Carlos Pizarro del M-19, Jaime Pardo i Bernardo Jaramillo Pou petroler a Barrancabermeja. Els interessos dels EEUU i l'Estat espanyol a de la UP i el liberal Luís Carlos Minga indígena. Font: www.prensaindigena.org.mx/nuevositio/ Colòmbia. Foto: Arnau Carné i Sala Galán.. 1991: Es redacta la Constitució qui finançaven als seus candidats assassins poguessin gaudir d’ascen- que sempre s’ho han manegat tot, tornant a arribar a llocs on s’havien del 1991, invalidant la que el país polítics. Álvaro Uribe va arribar a sos i permisos. com els Ardila Lülle, els Santos, els replegat, sembla molt difícil pre- arrossegava des de 1886. la presidència amb el discurs més Durant els governs d’Álvaro Uribe Caicedo o els Holguín, i també per veure una sortida al conflicte. Però 1994: Es creen les CONVIVIR, autoritari i militarista dels què es prop de 20.000 persones han estat a unes quantes empreses transna- tot i així les organitzacions de cam- una forma de legalització dels van presentar i la promesa d’acabar desaparegudes a Colòmbia (xifra cionals com les de l’Estat espanyol perols, estudiants, obrers i d'altres grups paramilitars. amb el conflicte per la via bèl·lica. molt superior a qualsevol de les (el segon inversor i espoliador del moviments segueixen resisitint i 1996: El president de la Repúbli- Va continuat amb l’aplicació dels dictadures llatinoamericanes dels país, després dels EUA, amb noms lluitant desde diverses formes d'an- ca Ernesto Samper rep finança- Plans Colòmbia 1 i 2, i el Pla Pa- anys 70), hi ha hagut més de dos com Repsol, Endesa, Fenosa, tagonisme. Iniciatives com “Co- ment del narcotrafic. triota, que han comportat una crei- milions de desplaçats per la violèn- BBVA o AGBAR —recentment lombianos y Colombianas por la xent militarització del país així com cia i avui el nombre de presos polí- venuda a Suez França—). Per a dur Paz” i col·lectius com “Movimien- l'aplicació de les fumigacions amb tics supera els 7.200. Però la veritat a terme tot això, l’informe governa- to de Vícitmas de Crimenes de Es- glifosat sobre els conreus de la és que més enllà de la figura d’Uri- mental “Visión Colombia 2019” re- tado” plantegen la reparació dels coca, el que comporta la destrucció be el projecte polític d’ultradreta coneix que per a aquesta data seran crims d’Estat, l’intercanvi humani- de cultius tradicionals de subsis- com a forma de seguir amb la rees- necessaris dos milions més de des- tari i una sortida política al conflic- tència i greus efectes per la salut de tructuració capitalista segueix en plaçats del camp colombià per a te que permeti les transformacions la població alhora que no ofereixen marxa. I és que Colòmbia està entre implantar els megaprojectes neces- socials, econòmiques i polítiques cap alternativa al camperol i han re- els deu principals exportadors de saris per dinamitzar l’economia co- necessàries. Fins i tot podem trobar sultat un fracàs com a política con- petroli als EUA i és el tercer de lla- lombiana de cara al món. Aquest experiències que aposten per la tra les drogues. La croada mundial tinoamèrica i el setè del món. A canvi naturalment anirà acompan- transformació de la societat a través de la lluita contra el terrorisme es- més, compta amb grans jaciments yat de la intensificació del conflicte del moviment de base i la participa- 1997: Es formen les Autodefensas peronada després de l’11 de Setem- de carbó, urani, or i altres riqueses, intern i de les tensions regionals ció directa, com és el cas del movi- Unidas de Colombia, una unió del bre li ha permés implantar una veri- algunes de les quals encara no han (actualment centrades en desestabi- ment indígena i la seva minga so- paramilitarisme. table política de terrorisme d’estat estat valorades amb precisió, com litzar el procés veneçolà amb incur- cial, que construeix uns nous valors 1998: Comencen les negociacions sota el nom de Seguretat Democrà- el coltan que recorre la frontera ve- sions paramilitars a través de la de forma no violenta enmig del San Vicente del Caguán. Es signa tica. neçolana. També és una terra rica frontera). Aquest escenari ja s’ha conflicte. Després de mig segle de el Pla Colòmbia. L’uribisme ha vingut a aprofundir en aigua, fusta, biodiversitat i un preparat amb el nou acord de coo- lluita per la presa del poder, amb un 2001: “Pacte de Refundació Na- una lògica feixista que des dels munt de megaprojectes en curs per peració militar amb els EUA i la re- estat feixista que es retroalimenta cional” a Santa fe de Ralito; punt anys 60 ve consolidant-se a Colòm- a benefici del capital transnacional, cent implementació de set bases amb el conflicte i una societat frag- de partida de la parapolítica. bia: la d’esborrar la separació entre com les vastes extensions dedica- militars nordamericans en territori mentada i apàtica, el canvi social a 2002: Es trenquen les negocia- l’Estat i el civil, i imposar la idea des a la palma africana i la canya colombià. Colòmbia sembla més lluny que cions amb les FARC-EP. Uribe que “o s’està amb el govern o amb hawaiana per a produir agrocom- En aquesta situació, en que l’Estat mai, i és en aquesta situació en què arriba a la presidència i comencen la guerrilla”. Ha posat en marxa di- bustibles i biodiesel, mentre dels 44 nega la possibilitat de diàleg amb la el significat de la minga indígena, els diàlegs amb les AUC. verses polítiques per a implicar la milions de colombians n’hi ha més insurgència mentre veta espais de "el treball de la comunitat per a la 2005: Es desmobilitzen les AUC i societat civil en el conflicte, com la de 29 que cauen per sota del nivell participació política a l’esquerra no comunitat", esdevé una idea verita- s'aprova la llei de Justícia i Pau. xarxa d’informants, conformada de la pobresa i quasi 11 viuen amb armada, i en què les guerrilles res- blement revolucionària, un trenca- per 1.800.000 de persones a sou de menys d’un dòlar diari. Un munt de tants (FARC, ELN i un reducte del ment en la lògica de la mort i el si- l’Estat o els programes de “solda- riqueses per a unes poques famílies EPL) estan llançant-se a l’ofensiva lenci que governa Colòmbia. dos campesinos”, i ha empitjorat la persecució a les organitzacions dels drets humans i a tota l’oposició po- lítica. Els diversos escàndols en els recomanacions... què s’ha vist implicat el seu govern — Hernando Calvo Ospina: Co- — María Eugenia Vásquez Perdo- chos humanos, democracia y des- només són la punta de l’iceberg de lombia: laboratorio de embrujo. mo: Escrito para no morir: bitáco- arrollo: Continuidad o desembru- 2006: Segona reelecció d'Uribe. l’estructura mafiosa i criminal que Ed. Akal-Foca, Madrid, 2008. ra de una militancia. Bogotá, Inter- jo? Ed. Antropos Ltda, 2009. 2008: Surten a la llum els falsos ha consolidat l’uribisme, però tot i — José Aristizábal García: Meta- medio editores Ltda, 2000. — MOVICE (movimiento de victi- positius amb l'aparició d'una vin- així són exemples prou rellevants. morfosis. Guerra, estado y globali- — Carlos Medina: FARC-EP. mas de crimenes de Estado), CCSP tena de joves de Soacha assassi- Un 30% dels congressistes d'Uribe zación en Colombia.. Ed. Desde Temas y problemas Nacionales. (fundación comité de Solidaridad nats per l’exèrcit. han resultat ser "parapolítics", fi- Abajo, Bogotá 2007. Grupo de investigación en seguri- con los presos politicos), i CAJAR 2009: S'aprova la instal·lació de nanciats pels mateixos grups para- — Ivan Cépeda y Jorge Rojas: A dad y defensa, Universidad Nacio- (colectivo de abogados Jose Alvear set bases nordamericanes. militars que van arribar a fer votar las puertás del Úberrimo. Ed. Ran- nal de Colombia, 2008. Restrepo): Sin Justicia y Sin Paz. 2010: La Cort Suprema de Justí- poblacions senceres a punta de dom House Mondadori, Bogotá — Carlos Medina Gallego: Autode- Verdad fragmentada, reparación cia decideix no autoritzar la ree- canó. Les escoltes il·legals del 2008. fensas, paramilitares y Narcotrafi- ausente. Bogotá octubre 2009. lecció de Álvaro Uribe. DAS, la policia política i migratòria — Joseph Contreras: El señor de co en Colombia. Ed. Documentos — Observatorio de derechos huma- que depèn directament de la presi- las sombras: biografia no autoriza- Periodisticos, Bogota 1990. nos y derecho internacional huma- dència i que ha col·laborat amb els da de Álvaro Uribe. Ed. Oveja — Mylène Sauloy i Yves Le Bon- nitario. Coordinación Colombia – paramilitars en la persecució contra Negra, Bogotá 2002. niec: ¿A quién beneficia la cocaí- Europa – Estados Unidos: Colom- dirigents i activistes socials i polí- — Alfredo Molano: Los años del na? Tercer Mundo editores 1994. bia: Ejecuciones extrajudiciales: tics. Els “falsos positius”, joves po- Tropel: relatos sobre la violencia. — AA.DD.: Las multinacionales realidad inocultable. (2007 – 2008) bres executats per l’exèrcit i pre- Editorial Presencia, 1985. españolas en Colombia. FICA, Bo- — Yesid Campos: El baile rojo. sentats com a guerrillers donats de — Alfredo Molano: Trochas y Fu- gotá 2008. Documental 54 min. Colòmbia baixa en combat per tal que els seus siles. El Áncora editores, 1994. — Plataforma Colombiana de dere- 2003. Març de 2010 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA Es pretén acabar amb la pensió de viduïtat a Els empresaris han utilitzat l’acomiadament objectiu per causes econòmiques través d’un pagament de manera massiva en els últims anys únic Mobilitzacions de la CGT contra la crisi La nova reforma de les Acords Plenària Confederal pensions dinamita els FEBRER- MARÇ-ABRIL 1. Campanya contra la crisi: Ni un pas enrere. Cap a la vaga ge- neral drets socials bàsics Presència al carrer, recollida de sig- Secretariat Permanent del quest tipus de pensions que solen natures, assemblees, debats, ac- Comitè Confederal de la CGT coincidir amb els estrats més bai- cions en centres de treball, ocupa- xos de la nostra societat quant a in- E cions, fer visibles als culpables de l govern espanyol preten re- gressos econòmics i que són abso- la crisi, cadenes humanes davant formar el nostre sistema de lutament depenents d’aquests. bancs, oficines d’INEM, Mútues, Seguretat Social a través de Capitol a part mereix la pretensió ETT, immobiliàries, patronal. Con- les Pensions, en un atac en tota que, de manera normativizada, si- tactar amb els treballadors i la so- regla a la línia de flotació d’un sis- guin les Mútues i els serveis mè- cietat en el seu conjunt per a rebut- tema que reparteix equitat social i dics propis de les empreses els que jar un nou pacte social, rebutjar una serveix de sustent a aquelles i autoritzin les baixes i altes metges- nova reforma de les pensions, re- aquells que s’han deixat el seu ses per malalties comunes desviant butjar una nova reforma laboral temps i la seva salut en un treball recursos de la Seguretat Social, que permeti l’acomiadament lliure assalariat al llarg de tota la seva minvant encara més la seva capaci- i gratuït. Una campanya per al nos- vida. tat, i propiciant tot tipus d’abusos tre Marc Reivindicatiu Global i la Les mesures anunciades a primers per part de les empreses, que són Carta de Drets Socials. Utilitzaar la de febrer i que volen engegar-se qui les gestionarien. nostra rica imaginació en l’acció suposen: En definitiva unes mesures i pro- directa fins a provocar la mobilitza- 1 – Rebaixes en els tipus de cotit- postes que ens conduïxen a més ció de la societat com resposta a zacions. atur, més pobresa i precarietat, més aquesta crisi del capitalisme. • S’obre la porta a la rebaixa de les explotació i més misèria per a les 2. Mobilitzacions al carrer. cotitzacions empresarials al parlar classes treballadores que som les Accions en el carrer, pròpies i/o en de possibles modificacions par- que sostenim el seu entramat de coordinació amb les organitzacions cials, a més d’anunciar la reducció beneficis, paradisos fiscals, corrup- socials i sindicals per a participar de les mateixes a les empreses que • Es pretén acabar amb la pensió de la qual es parla en el document, es ció política i empresarial. en quantes mobilitzacions puguem paguin cotitzacions més elevades viduïtat a través d’un pagament basa en la manifesta infradeclara- Des de la CGT impulsem, instem i plantejar, donant suport les lluites per les seves treballadores i treba- únic per a nous beneficiaris, a més ció d’un gran nombre de malalties exigim una mobilització social i la- sindicals, assemblees d’aturats, lladors. de rebaixar la quantia d’aquesta professionals i el seu reconeixe- boral de tota la ciutadania que mobilitzacions amb motiu del ca- • Per altra banda es vol rebaixar les pensió als beneficiaris actuals que ment com malalties comunes, amb tombi semblants propostes i les lendari de reunions de la UE… Par- cotitzacions de les Mútues amb s’incorporin a treballar. el consegüent estalvi per a les Mú- pretensions de reformes anuncia- ticipació i implicació de totes les l’argument de la seva eficàcia en la • Quant a la pensió d’orfandat, es tues i perjudici per als treballadors des. Som milions de persones les Confederacions Territorials, Fede- gestió, i per tant caldria premiar- pretén establir una quantitat única afectats que no perceben les supe- afectades per aquestes noves reta- racions locals i sectorials en totes les. a distribuir entre tots els beneficia- riors prestacions que tindrien dret i llades socials, ja que amb aquestes mobilitzacions que s’organitzin per 2 – Reformes en la pensions de Ju- ris, independentment del nombre per als serveis públics de salut que mesures, sectors productius sen- a transmetre els nostres planteja- bilació. d’aquests. planten cara a despeses que no els cers, amb drets adquirits sobre pre- ments, propostes de lluita, propos- • El govern pretén allargar l’edat En aquests moments existeixen corresponen. jubilacions, relleus, etc., es veuran tes de Mobilització Social i Vaga ordinària o legal de jubilació fins més de 4 milions de desocupades i En la CGT portem anys anunciant afectats per aquestes, i altres mesu- General. als 67 anys. desocupats oficials (podem parlar que aquesta reducció de les cotitza- res que aquesta mateixa setmana el 3. Vaga general • Es vol que cotitzem almenys 17 de 5 milions reals), més de 19 mi- cions, tant les realitzades com les govern proposarà, com una nova En la segona quinzena de Març, un anys per a tenir dret a la pensió mí- lions de persones cobren menys de proposades, bé siguin empresarials reforma laboral en la qual tornarà a Ple Extraordinari decidirà la con- nima, en comptes dels 15 actuals. 1.000 euros mensuals, 1,2 milions com de les Mútues, dóna lloc a una atemptar contra els nostres drets vocatòria de la Vaga General. • Així mateix es pretén fer una re- de famílies té a tots els seus mem- important reducció dels ingressos (acomiadament lliure i gratuït, re- formulació del càlcul de la quantia bres en atur i la taxa d’atur juvenil del sistema de Seguretat Social i, ducció de salaris…) MAIG de la pensió allargant dels últims arriba al 70%, tot això aquí, a l’es- posteriorment, a l’entrada en dèfi- Per a la CGT, és absolutament ne- 1. Marxes contra la crisi 15 als últims 25 anys aquest perío- tat espanyol. cit del mateix, de manera que així cessària una gran mobilització so- Durant la segona quinzena del mes de de càlcul per a obtenir la quanti- Així les coses, ens trobem amb justifiquen una reducció de les cial que culmini en una vaga gene- de maig per a confluir a Madrid en tat a cobrar (això és realment el que propostes que pretenen aprofundir pensions per a mantenir l’equilibri ral que sigui capaç de donar una gran manifestació i mobilitza- pensen i així ho han escrit). encara més en el model que ens ha financer del sistema de Seguretat resposta a les nostres necessitats ció general. Quatre columnes cap a 3 – Eliminació i/o disminució de conduït a aquesta situació de crisi i Social. com classe treballadora: les d’un Madrid des del sud (Andalusia), est les pensions d’Incapacitat, orfan- que a més siguem nosaltres els que Així, ens trobem amb el següent lloc de treball i un salari digne, les (València), nord (Catalunya, Eus- dat i viduïtat. la paguem. paquet de mesures, consistent en d’unes pensions que ens permetin kadi, Aragó) Nord (Galícia, Caste- • S’anuncia la supressió del dret a En els últims 10 anys s’ha reduït aquesta reducció de les pensions a viure sense ofecs després de tota lla-Lleó). la pensió d’Incapacitat absoluta dràsticament les cotitzacions em- través de les tres vies proposades una vida de treball, les d’una pro- 2. Manifestació a Madrid Permanent, quan el beneficiari presarials i des de la CGT diem que per a això. Allargament de temps tecció social per a les i els desocu- En la 2a Quinzena de Maig en co- s’incorpori a qualsevol tipus de tre- és precisament ara quan correspon de treball, augment del temps ne- pats i les seves famílies, la necessi- ordinació amb les mobilitzacions ball. augmentar aquestes cotitzacions a cessari per a generar la pensió i in- tat d’un repartiment efectiu de la socials amb motiu de les reunions • Es proposa la creació d’una regla- la Seguretat Social perquè siguin troducció de bases cotizadoras de riquesa a través de la distribució de la UE, conservant la nostra iden- mentació mitjançant la qual s’esta- les empreses, a través dels benefi- fa 25 anys, que són molt més bai- dels beneficis empresarials en la titat com organització. bleixi que les empreses, a través cis que generem amb el nostre tre- xes, per al càlcul de la quantia. societat, la necessitat d’un reparti- La CGT està en lluita permanent dels seus serveis mèdics, definei- ball, les que paguin aquesta crisi Quant a la intenció d’eliminar o ment del treball, treballant menys fins a aconseguir les condicions xin les situacions de baixes i altes que no hem generat nosaltres, sinó minvar les pensions d’orfandat, vi- per a treballar totes i tots i la cessió idònies que permetin una resposta en situacions de malaltia comuna l’avarícia dels empresaris per les duïtat i incapacitat permanent, a les mans de les treballadores i tre- sindical i social contundent contra amb el control dels seus propis ins- seves infinites ànsies de beneficis i sembla que la intenció és empobrir balladors de les empreses que tan- l’agressió brutal que estem sofrint pectors, i solament subsidiària- els governs titelles que manegen. i escurçar encara més els pocs in- quin, amb assessorament i finança- la classe treballadora. ment, de la Seguretat Social. La gestió eficaç de les Mútues, de gressos d’aquells perceptors d’a- ment públic. 6 Març de 2010
  • 8. TREBALL-ECONOMIA La reforma laboral, LA MIRADA INDISCRETA un altre regal del El país que vol el conseller Maragall és govern a la patronal a la LEC Emili Cortavitarte Carral L ’oasi català s’ha trasbalsat du- rant uns dies a compte d’una frase del conseller d’Educació, en una reunió informal amb periodis- tes. Segons Maragall, Catalunya està fatigada de Tripartit i d’experi- ments estrafolaris i el govern de Montilla no té un projecte de país. Davant del rebombori, en comptes d’acollir-se a allò de la trobada in- formal i que no volia dir això... va decidir posar blanc sobre negre els seus plantejaments en un article a “La Vanguardia”. Pocs dies des- prés, cridat a l’ordre va rectificar. Quina comprensió lectora té un conseller d’educació que pensa el contrari del que escriu o que escriu el contrari del que pensa? Però Ma- ragall, com la majoria de l’elit polí- tica i econòmica catalana, té un pro- jecte de país i s’ha explicitat en aquesta legislatura en el pacte entre el Tripartit i CiU per aprovar la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquesta llei suposa la introducció de la privatització i la jerarquització en el model de gestió de l’ensenya- Secretariat Permanent Comitè liminen drets necessaris mínims, ma del Mercat de Treball 2010, no La proposta sobre cost de l’aco- ment públic (com es pot veure en el Confederal CGT com plusos salarials i s’introdueix és una resposta a les necessitats miadament és senzillament un projecte de decret d’autonomia de la flexibilitat com la norma d’orga- dels treballadors i treballadores. atracament a la butxaca dels treba- centres) i la subordinació de la D isminueix drets laborals i nitzar el treball. Tampoc és una proposta de reposar lladors. Es pretén reformar l’Esta- xarxa de centres públics als privats garanteix a l’Empresariat La Reforma Laboral de 1997 pac- els drets laborals i socials robats als tut dels Treballadors en l’acomia- concertats en el Servei d’Educació menors costos en les con- tada per Govern, CEOE, CEPY- treballadors. Menys encara, és una dament objectiu econòmic, bé de Catalunya (augmentant el nom- tractacions i facilitat d’acomiada- ME, CCOO i UGT, instaura un proposta de justícia social i defensa individual, bé col·lectiu diferen- bre d’alumnes per classe i dismi- ments, indemnitzats a 20 dies. nou contracte de foment d’ocupa- dels més febles en la relació labo- ciant quan és procedent (20 dies nuint el professorat en les públi- En totes les crisis econòmiques del ció, abaratint l’acomiadament d’a- ral, els treballadors, que és el que per any i màxim de 12 mensuali- ques, concedint més oferta a les capitalisme hagudes en aquest quest tipus de contracte a 33 dies toca en aquests moments. És una tats) i quan és improcedent (45 dies privades, establint una setmana de país, la del 1983/1984, la del per any i amb un màxim de 24 proposta que aprofundeix encara per any i màxim de 42 mensuali- vacances al febrer o al març sense 1993/1995, la de 2000/2001 i ara mensualitats. Es fixa una nova més en el que ja és un fet en el mer- tats). Els empresaris han utilitzat la oferir cobertura pública d’activitats en “la gran crisi” del 2008/2010, causa per a acomiadaments indivi- cat de treball: acomiadar en aquest via de l’acomiadament objectiu per alternatives per als més desafavo- els diferents governs, del duals i col·lectius: per raons de país és molt fàcil i, a més, barat. causes econòmiques de manera rits). PSOE/PP, conjuntament amb les competitivitat (Article 54.c) i es Per a la Confederació General del massiva en els últims anys. Per a El projecte de país maragallià ha forces parlamentàries més empre- generalitzen els acomiadaments Treball el que està sobre la Taula estalviar-se embolics en tribunals, provocat quatre jornades de vaga i sarials, han resolt les sortides de les objectius procedents, bé indivi- per part del Govern és una Refor- reconeixien l’acomiadament com moltes concentracions i manifesta- crisis, amb intervencions directes duals, bé col·lectius per qualsevol ma Laboral que totes les seves lí- improcedent i abonaven 45 dies. cions del professorat de l’ensenya- en la butxaca dels treballadors, (sa- causa: econòmica, organitzativa, nies d’actuació, en contractes, en Ara el Govern els està posant en ment públic i cap compromís de ne- laris) i en el cor (drets laborals). productiva. acomiadament, en serveis d’ocu- safata el no tenir embolics en els gociació del Departament La Reforma del PSOE en el 84, es Per a la CGT, els canvis legislatius, pació, en control de l’absentisme, tribunals i per tant el cost d’aquest d’Educació. Maragall es mostra dur carregava el contracte estable i les Reformes Laborals, representen en cotitzacions empresarials, en in- acomiadament se’ls garanteix que i inflexible amb els seus súbdits, fixe, com l’únic contracte ordinari la legalitat aplicada amb mà de centius a les contractacions, vénen baixa i baixa molt. però no dubta a doblegar el llom i el en el dret laboral. Es van crear fins ferro sobre les classes assalariades a assegurar a l’Empresariat els seus Aquesta proposta del Govern cervell davant dels més poderosos. a 14 modalitats de contractes tem- i la flexibilitat ha inspirat tota la le- dos plantejaments essencials, re- només va en una determinada di- Cal denunciar i rebutjar aquest porals i s’acabava amb la relació gislació laboral des de fa gairebé baixa dels costos del contracte i recció: garantir a l’empresariat i al model que aprofundeix en les dife- estable entre el treballador i la seva trenta anys fins a ara, generant un flexibilitat en l’acomiadament. capital, la seva taxa de guany i be- rències socials i cal mobilitzar-se ocupació. marc de relacions laborals insegur La proposta sobre contractació és neficis. Els drets laborals arravas- (la CGT d’Ensenyament convoca La Reforma del PSOE en el 94, li- per al treballador i precaritzant de una “bicoca” per als empresaris: sats, la seguretat jurídica dels tre- una concentració pel 24 de febrer; beralitza les condicions de treball manera integral tot el treball. contractes a temps parcial flexibles balladors, la dignitat d’una proposa una vaga a la primera quin- en jornada, horari, sistemes retri- S’ha arribat a l’homogeneïtzació a i en funció de la demanda i, da- ocupació estable i digne, la Justícia zena de març i la continuïtat i pro- butius, torns, plusos salarials i Ex- la baixa de les condicions de tre- munt subvencionats. Contractes in- Social, l’Equitat i el Benestar dels gressivitat de les mobilitzacions al pedients de Regulació d’Ocupació, ball, entorn del criteri de flexibilitat definits amb rebaixes substancials treballadors i treballadores, no van tercer trimestre) perquè mai sigui dotant-los als empresaris de tota i ha possibilitat la reestructuració en les cotitzacions a l’atur. Univer- amb aquest Govern, menys encara una realitat. l’autoritat per a modificar de ma- salvatge que l’empresariat està salitzar el contracte de foment d’o- amb el PP. Però, de la mateixa manera que la nera unilateral les condicions de portnt a efecte en tots els sectors cupació, com el contracte tipus que La CGT fa una crida a les i els tre- degradació i privatització de la sa- treball per qualsevol causa: econò- d’activitat, sense límits institucio- resulti …”rendible, eficient i alho- balladors d’aquest país a la mobi- nitat no és un problema només del mica, productiva, organitzativa, i, nals i sense resistència sindical, en ra flexible…” i, aquest és el de 33 lització. Ens han robat els drets la- personal sanitari, l’educació públi- alhora, l’Administració és una aquest país. dies per any i màxim de 24 men- borals bàsics i la llibertat. Només ca d’aquest país ha de ser una preo- mera espectadora en els ERO. S’e- La proposta del Govern de Refor- sualitats. tenim un camí, la vaga genera. cupació de tothom. Març de 2010 7
  • 9. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Velles receptes Ni un pas enrere, Pepe Berlanga cap a la vaga general Q uan tot apuntava que el govern prendria la iniciativa i propo- saria una reforma laboral, el minis- tre de treball es va fer enrere davant l'oferiment dels "interlocutors so- cials" d'un acord possible. Puntual- ment van presentar les línies gene- rals d'una reforma que alguns consideren insuficient, descafeïna- da o de baixa intensitat i uns altres que abaratirà l'acomiadament, bai- xarà els salaris i retallarà drets. Tot això en un context de profunda crisi econòmica després d'un llarg període de creixement nascut de la significativa demanda interna -in- crement desmesurat del consum- a costa de l'endeutament de les famí- lies i les empreses. Les solucions passarien per canvis substancials i reformes estructurals, que ho seran de les normes laborals ja que -diuen- es troben ancorades en un passat llunyà. Conseqüent- ment, velles receptes per les molès- ties que els treballadors ocasionem a les empreses per defensar el dret al treball en condicions dignes. Com ja hem identificat en altres ocasions, són mesures que en el passat no van resoldre la qüestió i que ara pretenen aflorar. Així, la su- posada dualitat entre temporals i fixos pretenen resoldre-la amb la fi- xació de les indemnitzacions per acomiadament que anirien “in cres- cendo” en relació a l'antiguitat. Evi- Comitè Confederal de la CGT llar menys i poder treballar tots. Un drets laborals i sindicals; el dret a que no aspiri al creixement il·limi- dentment, no entenen que el pro- model que elimini les hores extres, cuidar i ser cuidat com una respon- tat en el qual es pugui produir 5 blema no es localitza en les milions d’aturats reals. Aco- el treball a preu fet, acomiada- sabilitat col·lectiva; els drets cultu- menys per a viure millor. Un nou compensacions econòmiques, sinó miadament lliure i gratuït. 67 ments, ERO, embargaments, con- rals, educatius, d’accés lliure a la model més auster, que aprofiti l’e- en la facilitat d'acomiadament: des anys per a jubilar-se. Embar- tractes temporals, contrates, sub- informació i opinió i no criminalit- nergia i els recursos per a assolir que el PP va congelar els salaris de gaments. Desnonaments. Repres- contrates, privatitzacions, dúmping zi el lliure intercanvi de la creació i evitar el desarrollisme i creixement tramitació n'hi ha prou que es reco- sió. Retallada de drets laborals i so- social, ETT, la doble jornada per a la cultura; drets ecològics i me- il·limitat que esgoti els escassos re- negui la improcedència de l'aco- cials… la dona, i que fomenti el reparti- diambientals que garanteixin la cursos naturals, segons ens planteja miadament i es realitzi el dipòsit al Així no volem sortir de la crisi. Els ment igualitari dels treballs domès- vida en el planeta; dret a l’autoges- el capitalisme. jutjat, amb independència que la treballadors exigim altres sortides. tics i de cures entre dones i homes. tió social que impedeixi l’autorita- Un Nou Model per a l’Autogestió vinculació sigui temporal o fixa. Un model que derogui els articles risme i la jerarquització; dret a la de la Societat, les nostres vides i el D'altra banda, recorden que la per- manència a l'empresa no està ga- 1. Vaga general, 52 i 56 de l’Estatut dels Treballa- dors i ens retorni als treballadors lliure circulació de les persones a través de les fronteres procedint al treball, des de la participació i de- mocràcia directa, des dels pobles, rantida; per això, les subvencions a la contractació són una constant per a què? els drets perduts. Un Model Social que Reparteixi la tancament dels Centres d’Interna- ment per a Estrangers (CIE); drets barris i ciutats fins a les institu- cions, les empreses, la distribució, que no ha corregit el que justificava Vaga General, mobilització social, Riquesa perquè l’hem creat entre d’expressió, reunió i manifestació; el comerç, posant l’economia al la seva existència: desenvolupar la lluita dels treballadors i treballado- tots i totes, que garanteixi un salari dret a que cada persona defineixi i servei de les persones i de la soste- contractació dels joves. No és ca- ress perquè la sortida de la crisi social digne, habitatge social per a manifesti la seva orientació sexual; nibilitat de la vida humana i del sual que el major índex d'atur es econòmica no sigui cap a un capi- les persones en atur, equipari els dret a la conciliació de la vida fa- planeta. doni en aquest col·lectiu, que ja es talisme refundat, enfortit, més per- salaris de forma progressiva, ofe- miliar i professional per a disposar Una vaga general perquè la patro- coneix com la generació "ni ni", ni feccionat, sinó cap a un Nou reixi una banca pública per a des- de temps per a educar els nostres nal no segueixi obtenint el màxim treballen ni estudien. Model Social i Econòmic més just, envolupar projectes socials i coo- fills. de beneficis a costa del nostre es- Altres mesures s'han posat sobre la en llibertat, que garanteixi la igual- peratius. Un model que elevi la Un Nou Model Social per a una forç, perquè no només pensi a re- taula: contractació a temps parcial tat, elimini l’explotació, generi una pressió fiscal sobre les fortunes mi- Economia Solidària, Cooperativa i duir al màxim les despeses sala- amb jornada flexible, model ale- altra forma de vida que ens faci lionàries, els beneficis de les em- Sostenible en harmonia amb la na- rials i pagar el menys possible als many, negociació col·lectiva, parti- persones més felices. preses i les multinacionals, garan- turalesa, amb transports i infraes- treballadors, alienant-nos perquè cipació de les ETT en la interme- Vaga General i Mobilització Social teixi la gratuïtat dels serveis tructures de proximitat, que recu- consumim més, perquè tinguem diació laboral... Obliden que per per a un Nou Model Social que Re- públics i drets socials bàsics, que peri el món rural, l’agroecologia i moltes hipoteques i així garantir-se reactivar l'economia el sistema fi- parteixi el Treball per a treballar paralitzi tots els processos de pri- la seva indústria derivada. Un el control i la desmobilització so- nancer no ha de restringir el crèdit a tots i totes, que redueixi la jornada vatització dels serveis públics, que model que elimini les indústries cial. les famílies i les empreses. laboral sense reduir el salari, que incrementi la inversió social i re- contaminants per indústries soste- Una vaga general per a un nou Però la resposta que es requereix redueixi l’edat de jubilació, que dueixi la militar. nibles i de productes duradors, en model social en el qual els treballa- per parar tota aquesta voràgine no ens permeti satisfer les nostres ne- Un Nou Model per a garantir els el qual s’autogestionin els sistemes dors i treballadores siguem els pro- pot recaure exclusivament sobre els cessitats bàsiques com persones, drets socials i serveis públics per a de producció i consum a escales lo- tagonistes. músculs de la CGT, només la unitat que no estigui al servei del mercat tots, que instauri el dret a la pròpia cals, amb inversió en energies re- Una vaga general per a dir-li al go- de les classes desfavorides pararà ni als interessos de la patronal, que identitat i la lliure expressió perso- novables i desinversió en energies vern, a la patronal, als rics, prou. aquesta agressió contra els drets so- produeixi només prou per a viure nal; el dret a una vida digna que sa- fòssils i nuclears, que imposi gra- Prou d’explotació, prou d’exclusió ciolaborals. tots millor, per a consumir i treba- tisfaci les necessitats bàsiques; els vàmens al comerç internacional, social, prou d’augmentar els bene- 8 Març de 2010