Download to read offline
![100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME
Un segle d’identitat
anarcosindicalista
Cristina Escrivà en els seus conflictes contra el capital, símbol popular. Però des de l’exili es continuava creant premsa no sortien del negre, per mo-
doncs en ajudar-los treballes per la teva La bandera vermella i negra apareix no- il·lusió pel retorn i es lluitava per mantenir tius essencialment econòmics. A més
emancipació. menada en premsa governamental per viu l’ideal Llibertari. Seguint les petjades mitjançant els dibuixos ja no s’havia de
Els nostres elements icono- I no oblidis mai que unió és força i voler primera vegada en el mes de març de iconogràfiques d’aquests anys trobem crear consciència, hi havia altres pre-
és poder”. 1931 en La Correspondència militar, des- l’acció sindical dissenyada gràficament ocupacions essencials en l’exili, ajudar
gràfics ens identifiquen i al
Belles paraules impregnades d’esperit crivint els successos d’una revolta obre- per autors que van viure la guerra i la als companys i companyes d’Espanya
mateix temps en envolten per
anarcosindicalista. ra i estudiantil en la Facultat de Medicina dels seus hereus. Encara que enfoca- i no deixar que es morís la il·lusió del
delimitar el nostre espai i per
En els anys de la Guerra Civil els artis- de Madrid: “en una altra finestra es va retorn a una pàtria lliure. La realització
atendre’l. Saber quan i com han da a través de diferents lents, la imatge
tes van aconseguir unes quotes de gran hissar una bandera vermella i negra”. El de targetes postals per contribuir econò-
evolucionat aquests elements anarcosindicalista de l’exili es diferencia
nivell. Les noves avantguardes, que no mateix diari, el dia 2 de febrer de 1932, micament va ser una de les formes gràfi-
és el que ens explica Cristina poc per la seva procedència geogràfica. ques més vistoses que es van publicar.
Escrivá Moscardó, en el seu van deixar de fluir, van ajudar a això. comunica: “Granada: Avui es va acabar Els colors vermell i negre es mantenen
És dins d’aquesta etapa on les crea- una obra al parc del Triomf i els obrers Jesús Guillem “Guillembert” va realitzar-
article CENT ANYS D’ IDENTI- fixos en la seva essència. La introducció ne algunes d’elles. Unes altres de les
TAT ANRCOSINDICALISTA, del cions van adquirir major rellevància a van col·locar en ella la bandera vermella
de vinyetes, anònimes en la majoria de Cartes Postals solidàries mostraven
que us oferim un extracte. les mans dels grans cartellistes, gairebé i negra del sindicat. Va anar-hi en l’acte
les ocasions, en contra de Franco, són reproduccions de quadres realitzats per
tots homes, que van assumir el paper de la policia i va treure la bandera…”. La Li-
imatges recurrents. Les tonalitats de la Goya, Ibars, Castelao, etc.
El carnet d’identitat de la “Federación difusors de les consignes i ideals revolu- bertad i El Siglo Futuro del 23 de gener
Obrera El Movimento”, amb una estètica cionaris, entre ells: Arturo Ballester, Vi- de 1932 refereixen:”A l’Ajuntament [Car-
cente Ballester, Jacinto Bofarull, Ramón dona, Barcelona] la bandera vermella i
elegant en el seu disseny, així com en
Calsina, Coves, Carles Fontseré, José negra que els bregaries …” “La bandera
el seu grafisme, conclou amb aques-
María Gall, Gumsay, Manuel Monleón, vermella i negra va obrir el seu braç al
tes frases, “Obrer: Si vols ser lliure, si
Baltasar Llop, José Luis Rei (Sim), Ri- vent”, va escriure el cronista per a Nuevo
vols aconseguir el grau de benestar al
card Obiols, Eduardo Vicente, etc. Des Mundo el 5 de febrer de 1932. Luz el
que tens dret, si vols emancipar-te de
del més quotidià, segells, capçaleres, dia 16 de febrer de 1932 escriu: “vaga
l’esclavitud del salari, has d’associar-te capçaleres de premsa, portades de re- general revolucionària en tota Espan-
amb els teus companys de classe. No vistes, fins al més visible i grandiloqüent, ya… a l’Ajuntament onejava la bandera
desertis mai de la Societat, estima-la les pancartes amb retrats dels líders, es vermella i negra… probablement miners
i defensa-la sempre amb tota la teva van convertir en el llenguatge del carrer. de Figols…”. El Sol nomena per primera
energia, com ho faries amb la teva pròpia Les impremtes col·lectivitzades treba- vegada la bandera el dia 31 de març de
mare, i no traïcions als teus companys. llen per millorar la informació gràfica i 1932 en aquests termes: “figuraven un
No et fiïs de les promeses de la classe fer més atractiu el resultat editorial. Això centenar de sindicalistes, portaven al
capitalista, doncs sent els seus inte- porta a col·lació el següent comentari: seu front la bandera vermella i negra”.
ressos contraris als teus, ha de tractar al meu entendre, la introducció de la La bandera referida en aquests anys
d’enganyar-te. Voluntàriament no et farà bandera com avui la coneixem, en dia- encara no mostrava els dos colors en
concessions, has d’arrencar-les-hi amb gonal, va ser fruit d’una evolució, sent diagonal, com ho demostra al cartell de
la força de la unió. en la intensitat de la Guerra Civil quan Sagristá titulat “Montjuïc, la visió última”,
No deixis mai de donar la teva solidari- les tres lletres, que centrades unien els realitzat el 1930 a manera d’homenatge
tat moral i material als teus companys dos triangles, van adquirir prestigi com a a Francisco Ferrer i Guàrdia.
La CNT catalana: rememoració o història?
Susana Tavera riografia no llibertària– es va manifestar social fonamentada en les concep-
en la persistent voluntat de respondre a cions federals de la societat llibertària.
les mobilitzacions catalanistes i també Seguint l’exemple “reorganitzador”
Susana Tavera, historiadora en la de substituir l’hegemonia institu- dels Sindicats Únics catalans, la CNT
de la Universitat de Barcelo- cional de la Lliga catalana. va tractar de cobrir en els anys im-
na, dona una visió refrescant No obstant això, la concreció política mediatament posteriors la totalitat del
encara que coneguda i, com i organitzativa de l’anarcosindicalisme territori estatal amb unes Regionals
ella diu, a vegades contestada no va oblidar en els moments immedia- cridades a substituir l’Estat monàrquic
des de les files anarquistes, tament posteriors al Congrés de Sants –o el republicà després de l’any 1931–
envers la intenció que sempre que l’anarcosindicalisme també havia per un règim sindical i/o revolucionari
ha tingut l’anarcosindicalisme de respondre a impulsos organitzatius encapçalat per un Parlament amb par-
d’anar mes enllà d’una organit- estatals. ticipació i àmplia representació de les
zació que sols demana trans- Així ho va assenyalar Pestaña el 1919 organitzacions obreres “apolítiques”.
formacions i canvis laborals. en insistir que, si els anarcosindicalis- És el que els sindicats anarcosindica-
Així queda pales en seu article
tes havien fonamentat fins llavors la listes van proposar al Congrés de la
LA CNT CATALANA, REMEMO-
seva militància a Catalunya, d’ara en- Comèdia de Madrid en 1919 amb la
RACIÓ O HISTÒRI”? del que
us oferim un tast.
davant no deixarien la perspectiva de força que llavors –un any llarg després
tot l’Estat: “Nosaltres, fins ara hem limi- del de Sants– els donava comptar ja
L’hegemonia sindical consolidada du- tat la nostra organització a Catalunya; amb les Regionals de l’anomenat arc
rant la I Guerra Mundial també derivava en endavant l’anem a estendre a tota mediterrani: la d’Andalusia havia estat
de les aspiracions cenetistes dirigides Espanya, i ho anem a fer convençuts creada abans fins i tot de la catalana
a substituir el sistema polític català, un de la bondat de les nostres teories, al Congrés de Sants encara que no es
component que de fet va tenir decisi- convençuts que els nostres procedi- va presentar públicament fins a gener
ves conseqüències en la desestabilit- ments són lògics i racionals [...] Nosal- de 1919 i la de Llevant es va crear al
zació d’aquest sistema durant els anys tres volem dir que quan algú objecta: desembre de 1918. Altres Regionals
de la postguerra europea. Per part de a Catalunya podeu fer aquestes coses, cenetistes van venir després, entre
l’anarcosindicalisme militant va haver- però a Madrid no, el treballador madri- 1920 i 1922 les del nord peninsular
hi doncs una volguda i rítmica recerca leny no és com el català, jo li dic que és fins a Aragó i també la de les Ba-
de respostes transformadores respecte el mateix, que és igual [...]”. lears. El procés finalitzaria després
a les característiques fonamentals de En efecte, la CNT es va lliurar a edificar de l’enderrocament de la Monarquia
la política catalana, una característica una bastida o “entramat” revolucionari quan entre 1931 i 1932 es van crear
que –mai acceptada pels anarquistes i d’ampli abast territorial perquè a més les Regionals del Centre i la de les
escassament reconeguda per la histo- pogués assegurar una transformació Canàries.
5](https://image.slidesharecdn.com/cat124-120805084456-phpapp02/75/Revista-Catalunya-Papers-124-Gener-2011-22-2048.jpg)
Uploaded byRevista Catalunya
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
More Related Content
Similar to Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
- 1. Catalunya > Òrgan d’expressióde les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Gener 2011· núm. 124 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org L’espiral que ens devora Fotografia: Laura Rosich Disseny: Seno Dipòsit legal: B 36.887-1992
- 2. > Òrgan d’expressióde les CGT de Balears i Catalunya · núm. 124 · Gener 2011 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat L’espiral que ens devora Fotografia: Laura Rosich Disseny: Seno Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
- 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM? Editorial CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ni un pas enrere... Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Ntrem en aquest any 2011 immersos Vivim temps difícils, els atacs contra la poden anar les coses si la lluita obrera i Finalment, al tancar aquesta edició, ens Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax E en plena ofensiva del poder po- lític i econòmic contra les con- classe treballadora són els més forts des de fa molts anys, el capitalisme social s’incrementa i si les vagues i mo- bilitzacions afecten sectors estratègics arriba la noticia de que el Ministeri de Tre- ball sembla apostar clarament per cedir 933107110 dicions de vida i els drets de la internacional està imposant la o agafen unes dimensions que el poder tot l’edifici de Via Laietana de FEDERACIONS SECTORIALS majoria de la població. La reforma seva llei per tot arreu, i la capacitat considera intolerables. Barcelona a CCOO, el que suposa • Federació Metal·lúrgica de laboral recentment aprovada no serveix de resposta social no està a l’alçada del La CGT ha acordat la convocatòria que CGT hauria de marxar del que ha Catalunya (FEMEC) per acabar amb la temporalitat i generar que seria necessari per fer front a tot el d’una nova vaga general. Caldrà estat el seu local des de fa molts anys. • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit més ocupació sinó per abaratir i facilitar que ens està caient a sobre. Europa està veure com es materialitza aquesta en Un premi més al sindicalisme pactista i • Federació Catalana d’Indústries l’acomiadament. Les retallades socials mostrant el seu costat més fosc, les des- funció de la situació existent, la nostra submís. Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat s’incrementen, sent l’últim element més igualtats socials s’incrementen fins a límits capacitat de mobilització i els re- • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) significatiu l’eliminació del subsidi de 426 d’escàndol, les idees xenòfobes i racistes sultats dels contactes amb altres • Federació d’Administració € per les persones que haguessin esgotat guanyen espai, la pobresa i l’exclusió so- sindicats i els moviments socials. Pública (FAPC) les prestacions d’atur. I ara ens preparen cial s’accentuen. Cal incrementar, Per altra banda, per aquest mes de Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn la reforma de les pensions, que vol allar- internacionalitzar i coordinar gener s’ha concretat un programa Tel. 933103362. Fax 933107110 gar els anys de còmput de la vida laboral les lluites, cal una resposta global con- de mobilitzacions a nivell de FEDERACIONS COMARCALS per a poder-la cobrar i que pretén que tra l’ofensiva global del Capital i els seus Països Catalns contra la reforma Anoia treballem fins els 67 anys. I tot això amb servidors. de les pensions. Cal implicar-nos de Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es la falta d’oposició, quan no complicitat Per altra banda, fets com la militarit- ple en la dinàmica de mobilitzacions manifesta, del sindicalisme majoritari, ali- zació del conflicte dels contro- i d’oposició a les mesures del govern Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus mentat pel poder i submís als seus desig- ladors aeris suposa un pas més (dels governs). baixc-p@cgtcatalunya.cat nis. I per acabar-ho d’adobar, segueixen en la deriva autoritària del go- Tel. 977340883. Fax 977128041 incrementant els preus de serveis bàsics vern espanyol. Al marge de l’opinió Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - com l’electricitat, amb una pujada de tari- que ens mereixi aquest col·lectiu de tre- Agurrelj cgtbaixll@cgtcatalunya.cat fes del 9,8%. Mentrestant, el salari mínim balladors, la criminalització que ha sofert Tel. 933779163. Fax 933777551 s’incrementa en uns miserables 8 € men- i la militarització dels aeroports, a més de Comerç, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es suals. Ens estan escanyant de forma pla- ser una cortina de fum per tapar la pre- Tel./fax 93 659 08 14 nificada. Com volen que la població amb vista privatització d’Aena i la supressió de Baix Penedès menys recursos pugui tirar endavant? les ajudes dels 426 €, ens mostra per on Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona Un Catalunya-Papers una mica diferent cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Penedès Aquest número del Catalunya-Papers que teniu entre les Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat mans, tot i tenir les habituals 32 pàgines, és una mica Tel. i fax 938934261 diferent. La revista pròpiament dita té només 16 pàgines, Maresme per tant ha patit una forta reestructuració de pàgines, Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com continguts i seccions per tal d’adaptar-nos a la realitat Tel. i fax 937909034 d’aquest número. Les altres 16 pàgines de la revista es Vallès Oriental reparteixen en dues separates especials. Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com Una dedicada a l’exposició del centenari de Tel. 935931545. Fax 935793173 l’anarcosindicalisme que estarà a Barcelona del 15 de FEDERACIONS INTERCOMARCALS gener al 15 de febrer, acompanyada d’un seguit d’activitats, Girona exposició que marca el final dels actes organitzats per la Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 Girona CGT per tot l’Estat espanyol per commemorar i reflexionar cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 al voltant d’aquest centenari. Els textos han estat seleccionats per M. Àngels Rodríguez, de la Fundació Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - Salvador Seguí, i són extractes de textos més llargs. lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 L’altra, dedicada a la reforma de les pensions i a la Camp de Tarragona campanya de mobilitzacions d’aquest mes de gener, Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 que es porta a terme des del sindicalisme combatiu i els Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat moviments socials, contra la reforma de les pensions, la Tel. 977242580 i fax 977241528 reforma laboral i les retallades socials. Una informació FEDERACIONS LOCALS que ha de ser d’utilitat per a desmuntar els arguments Barcelona del poder polític i econòmic i per animar-nos a participar Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org en les lluites i mobilitzacions. Es tracta d’una publicació Tel. 933103362. Fax 933107080 editada conjuntament entre les revistes Catalunya-Papers, Berga L’Accent i la Directa. Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana (Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton Manresa manre@cgtcatalunya.cat T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivilli, Xavi Tel. 938747260. Fax 938747559 Roijals, Jordi Martí i Josep Torres. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, “Viuen al fons de molts revolucionaris Toni Álvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, impetuosos, grans estadistes conserva- Rubí Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions dors, que no s’aconsolen d’haver vingut hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: al món per trobar feta la feina que de gust Sabadell Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: haurien obrat” Rosellò 10, 08207 Sabadell - catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. 745 01 97 Miquel Costa dins “Conceptes i dites de Martí Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Rialp” Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del Tel. 633 322 033 titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Gener de 2011
- 4. TREBALL-ECONOMIA Vaga de consum per L’única sortida possible a la crisi és social i reflexionar sobre el passa obligatòriament pel repartiment del sistema de producció treball i la riquesa La CGT acorda la Baixa el cost del treball per a les convocatòria d’una empreses, mentre augmenta nova Vaga General la jornada laboral i els salaris Secretariat Permanent del car Vaga General abans de l’engegada Comitè Confederal de la CGT de la Reforma del Sistema de Pensions retrocedeixen prevista per al pròxim 28 de gener. En una plenària extraordinària convocada Kaos en la Red l 17 de desembre, després de la per al 14 de gener, la CGT acordarà la E celebració d’una Plenària Confe- deral, el Comitè Confederal de la CGT data de la convocatòria de la vaga en funció de la situació existent i de les ls treballadors estan pagant la va acordar convocar una nova Vaga General contra les mesures antisocials reunions realitzades amb sindicats i moviments socials. E crisi també amb el seu salari i condicions de treball, amb pujades que el govern acordat i té planejat en- La CGT s’està dirigint per escrit a les d’impostos i preus i amb retallades de gegar com són la Reforma Laboral, organitzacions sindicals i socials de tot drets socials i laborals. En resum, la si- el Pla d’Ajustament i la Reforma de l’estat amb la finalitat de que aquesta tuació es tradueix en més hores de tre- les Pensions. Per a la Confederació convocatòria de Vaga General sigui ball per menys diners. aquestes mesures són nefastes per a les compartida, convocada, secundada i El total que els costa a les empreses treballadores i treballadors, persones assumida pel màxim nombre possible cada empleat a l’Estat espanyol baixa parades, pensionistes i per al conjunt d’aquestes organitzacions. per primera vegada en la dècada mentre de la població, que ens converteixen Per a la CGT l’única sortida possible augmenta la jornada laboral i els salaris en els pagadors d’una crisi que ni és a la crisi és la sortida social de la ma- s’estanquen Malgrat el rebuig general a nostra ni l’hem provocat. teixa i aquesta passa obligatòriament les paraules del president sortint de la Així les coses, la CGT ha decidit convo- pel repartiment del treball i la riquesa. patronal, Gerardo Díaz Ferrán, que deia que el que calia fer per a sortir de la cri- si era treballar més per menys diners, la realitat, o almenys les estadístiques, li Valoració satisfactòria de la primera Vaga de estan donant la raó. Segons l’enquesta trimestral de costos Consum laborals que publicava el passat 16 de desembre l’INE, els diners que a les empreses els costa cada empleat ha convocatòria, juntament amb més de Per altra banda, la vaga de consum ha diversos actes públics, concentra- baixat en el tercer trimestre per prime- Secretariat Permanent Comitè 100.000 persones i col·lectius que l’hi permès reflexionar sobre el sistema de cions, mobilitzacions socials… en ra vegada en la dècada al mateix temps Confederal CGT han donat suport a través de les xarxes producció en el qual les persones ens moltes ciutats de tot l’estat espanyol que els salaris s’han estancat i augmen- socials. trobem immerses i per al qual només organitzades conjuntament per tots els ta la jornada laboral, que de mitjana i Els resultats d’aquesta vaga han estat som objectes. col·lectius convocants, el que per a la comptant amb els treballadors a temps l 21 de desembre es va desenvo- E lupar la primera Vaga de Consum a l’estat espanyol, convocada per la satisfactoris, ja que s’han cobert els objectius bàsics de la mateixa. Aquests Per a la CGT, aquesta Vaga de Con- sum estava plantejada per a donar CGT demostra que la vaga ha comptat amb un suport social considerable. parcial, està sobre les 35 hores setma- nals.El cost laboral de les empreses es va situar en 2.421,49 euros per treballa- abastaven dos vessants. D’una banda, continuïtat a la passada Vaga Gene- Finalment, per a CGT, aquesta vaga CGT, Ecologistas en Acción, Ami- dor i mes, al tancament de setembre, el tenia per objecte no consumir i no ral del 29 de setembre, tenint com fi de consum és un pas més en el camí gos de la Tierra, i així fins a més de 0,3% menys que en el mateix període utilitzar els serveis de les grans super- pressionar als grans especuladors fi- que ens condueixi a la convocatòria 140 organitzacions socials, de con- de l’any passat per la rebaixa del sou fícies, bancs, multinacionals, realit- nancers, a la banca, a la patronal i a la d’una nova Vaga General en les sumidors, ecologistes, culturals, sin- dels funcionaris a partir de juny. zant solament les compres o gestions classe política per a exigir una sortida pròximes setmanes contra la Reforma dicals… de totes les parts de l’estat, D’aquesta despesa, el cost salarial (que imprescindibles en el petit comerç o social a la crisi econòmica que patim. de les Pensions i la resta de mesures inclou salari base, complements, paga- que han col·laborat i difós aquesta amb les i els treballadors autònoms. Al llarg del dia es van portar a terme antisociales del Govern. ments per hores extraordinàries i enda- rreriments, tot mesurat en termes bruts) es va situar en 1.779,27 euros per treba- Vaga de consum: hem estat moltes, però encara no llador i mes, un escàs augment del 0,1% enfront del mateix període de 2009 i suficients que en qualsevol cas suposa la pujada més petita des de l’any 2000, quan es va començar a elaborar l’indicador. A sum no ha aconseguit paralitzar, per ho van comunicar per alguna de les saris. Seguim sense ser suficients per més, cal tenir en compte que la infla- www.huelgacosumo.org mitjà del no consum, centres comer- línies obertes. Desenes de col·lectius a promoure un canvi en els hàbits de ció ha augmentat un 0,9% entre gener cials, grans bancs, empreses o super- hi van donar suport des de les xarxes consum. i setembre, el que suposa la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats.Per la na vegada realitzada la vaga es- mercats. És evident que el consum socials, sent milers els seguidors en És evident que amb aquesta jornada U tatal de consum del 21 de des- embre de 2010, podríem valorar la ha baixat aquest dia ja que milers de persones han secundat la vaga, però les mateixes a la vaga de consum. A pesar del silenci intencionat dels de vaga de consum s’ha creat un pre- cedent i sentat les bases de futures seva banda, els costos no salarials van disminuir el 1,5% degut principalment a la menor despesa en indemnitzacions mateixa com molt positiva, encara la seva repercussió en un moment de mitjans oficials de comunicació, la mobilitzacions. Ara ens toca debatre, per acomiadament i en altres percep- consum desmesurat no ha produït tot repercussió en la premsa, ràdio i TV reflexionar i analitzar internament cions no salarials (desgast d’eines o que encara insuficient. just efecte, encara que si va baixar el local ha estat més que acceptable i en cadascuna de les nostres organit- adquisició de roba de treball, entre al- Aquesta Vaga de Consum ha estat consum elèctric en les llars. centenars de pàgines web han difós zacions. Veure on hem fallat i com tres).Fins ara els costos laborals sem- una primera experiència que prete- En l’altre vessant de la vaga, el de la aquesta convocatòria. podem millorar. blaven comportar-se de forma oposada nia d’una banda ser un nou mètode conscienciació social, creiem que ha S’han repartit milers de díptics, octa- Solament després d’aquesta anàlisi a la resta de l’economia. En plena crisi, de lluita i pressió contra govern i estat molt positiva i ha servit perquè vetes i cartells en centres comercials, podrem, aquesta vegada amb més pujaven a taxes àdhuc molt superiors a multinacionals. Però també una eina centenars de milers de persones es centres de treball i pels carrers de temps, treball i participació, buscar les dels anys de bonança. El motiu era de conscienciació social que perme- replantegin si l’actual model de con- nombroses ciutats, arribant a un sec- noves dates adequades per a una doble: l’ajustament de l’ocupació es va ti a la societat reflexionar sobre si sumisme és socialment sostenible, tor de la població que és impossible nova Vaga de Consum en el seu do- realitzar principalment pels nivells més l’actual model capitalista, basat en just i ecològic. I és en aquest aspecte arribar per internet. ble vessant: com element de lluita, baixos, els contractes temporals i pitjor el consum insostenible és viable i so- des del qual es valora com un èxit la Hem estat moltes les persones donant pressió i mobilització i com eina de remunerats. Així, la mitjana dels que bretot, si és possible sortir de l’actual mobilització. suport aquesta iniciativa, però no su- conscienciació social, que permeti quedaven en el mercat pujava. Per altra crisi aplicant les mateixes receptes En tot just un mes es van adherir 140 ficients per a aconseguir convertir amb el temps avançar cap a una so- banda, els costos laborals inclouen els que ens han dut a ella. organitzacions a la convocatòria, al- una vaga de consum en una eina de cietat més justa, solidària, sostenible pagaments que realitzen les empreses a D’una banda aquesta Vaga de Con- tra moltes es van sumar encara que no pressió davant govern i grans empre- i ecològica. l’indemnitzar per acomiadament, el que també elevava la factura laboral. Gener de 2011 3
- 5. TREBALL-ECONOMIA Alarma en el Remolc Eliminar el subsidi de 426 € dispara la Borsa Marítim CGT Sector Mar i Ports M obilització sindical contra el Projecte d’Ordre Ministerial que vol reduir la “Tripulació Mínima Txema Berro, afiliat de CGT Pamplona-Iruña nostres fills, fins a arribar a nosaltres mateixos) ens anem acostant a aques- ta zona de debilitat màxima. Un altre és el tema i unes altres les formes de la mobilització que pugui convertir-se en reacció social. Hauria d’una majoria de treballadors esta- blerts. La CGT procurem anar en aquesta de Seguretat dels Bucs Civils Espan- L’alternativa seria la reacció social de posar en el centre dels seus ob- direcció, sabent que no n’hi ha prou yols”. Comitès d’Empresa, Delegats i que posés límit a aquesta situació. jectius les situacions més greus de la amb oposar-se a alguna de les mesu- representants sindicals de les empreses que presten el Servei Públic del Re- T reure els 426 € als desocupats de llarga durada és una bona mesura per a sortir de la crisi. La fórmula és Però aquesta reacció social no és gens fàcil quan l’economia guerra ens ha injustícia: els cinc milions de desocu- pats per als quals caldria fer arribar el res concretes si no que és necessari enfrontar-nos, d’una banda, a la situa- molc Portuari es pronuncien contra la succionat individualitzadament, em- dret al treball i/o a una renda bàsica o ció a la que ens han portat, de manera vomitivament senzilla: es tracta de retallada de les tripulacions mínimes. penyent-nos a la lluita per la supervi- salari social mínim suficient. Tindria, central a les seves conseqüències més carregar la crisi sobre els més des- Adverteixen que l’aplicació de reduc- vència. Menys quan aquesta reacció també, que contribuir a treure’ns a la sagnants, i, d’altre costat, a l’estat de favorits dels més desfavorits. És dur cions en les actuals tripulacions míni- social no tracta d’encarar i invertir majoria de treballadors millor esta- coses, l’economia-guerra, que ens ve fins al final la lògica que es ve apli- mes comportaria greus conseqüències aquesta situació. blerts de la nostra condició de subjec- imposant aquesta situació. cant durant tot el procés iniciat amb la sobre la seguretat en aquesta activitat i En aquesta mesura, les vagues gene- tes del capitalisme. Cal reclamar noves mobilitzacions, en conseqüència per al tràfic marítim, crisi de les entitats financeres: donar als rics prenent-nos a tots, de manera rals que convoquem els sindicats no Una mobilització que vulgui ser re- noves i diferents en els seus contin- els ports i les seves poblacions. passen de ser una aparença de mobi- acció social ha de ser exigència de guts i en les seves formes. Que siguin Els dies 15 i 16 de desembre es van re- especial als que menys tenen, els pi- tjor situats. lització deixant tot tal qual estava. No repartiment i incloure predisposició una resposta real a la declaració de unir a Madrid els integrants de la Plata- podia ser d’una altra manera. No pot a repartir. Molt ha de canviar l’actual guerra que vénen sent totes les mesu- forma de treballadors de remolcadors Hem avançat molt des d’allò de que “la guerra era la continuació de la passar de l’aparent una mobilització sindicalisme per a emprendre una tas- res per a “treure’ns” de la crisi. Que portuaris i d’embarcacions de tràfic in- que es continua en la passivitat o en ca d’aquest tipus. Hauria de perdre ens tregui de l’actual lluita individual terior de ports de l’Estat espanyol. As- política per altres mitjans”, unit al que “la política era la continuació de una ILP, que no és sinó un pas enrere, bona part del seu component institu- per la supervivència i avancin en sistíen a la Trobada representants dels per endavant inútil. No pot passar de cional per a recuperar la de moviment l’exigència de repartiment, incloent ports de Barcelona, Tarragona, Bilbao, l’economia per altres mitjans”, hem avançat en la mesura que avui no l’aparent una mobilització contra la social i hauria d’arrencar des de la en aquesta exigència la nostra predis- Castelló, Sagunt, València, Cartagena, Reforma Laboral, passant de punte- decisió ferma, individual i col·lectiva, posició a repartir, no perdent mai de Ceuta, Algeciras, Las Palmas de Gran existeix separació entre economia, política i guerra. tes sobre la realitat de cinc milions de d’oposició ferma l’actual situació vista l’atur i els seus efectes sobre les Canaria, La Corunya. Pràcticament el desocupats. d’economia-guerra i a l’adhesió a ella persones. 90 % del sector. La retirada dels 426 € és un declara- En relació al Projecte d’Ordre Mi- ció de guerra en tota regla, per si no nisterial per la qual es regula el pro- havíem entès que el salvament de les cediment per a determinar “Tripula- entitats financeres pels diners públics, ció Mínima de Seguretat dels Bucs la generació de cinc milions de des- Civils Espanyols” i com síntesis de ocupats, la Reforma Laboral com atac reunions anteriors realitzades entre re- a les condicions de treball, l’assalt a presentants de diferents ports, s’arriba les pensions… eren ja declaracions per absoluta unanimitat, i després de de guerra. Estem en guerra, ningú ho constituir ara una plataforma a nivell dubti, i l’enemic som tots nosaltres en estatal, a un acord ferm i compromès quant persones amb drets. Però també d’unir forces en oposició a aquesta som l’atacant, en tant consumidors, iniciativa, que pretén entre altres coses estalviadors, votants, ciutadans com possibilitar que els bucs remolcadors déu mana…, en tant subjectes del puguin ser tripulats solament amb dos capitalisme, al que podem posar els professionals. qualificatius de global, neoliberal, Com premissa principal denunciem competitiu…, fins a arribar al que mi- abans de res, l’atemptat que suposaria llor li quadra: el capitalisme-guerra. contra la seguretat dels propis remol- Mentre som alhora l’enemic i cadors i els seus tripulants, dels bucs l’atacant, l’economia guerra es tra- remolcats, instal·lacions portuàries, dueix, com ve passant, en guerra de medi ambient marí i ciutats o zones tots contra tots, en lluita per la super- poblades dels voltants, el fet de con- vivència en la qual van caient (anem sentir reduir encara més les tripula- deixant caure) els més febles, i els cions ja minvades de per si mateix, en altres (en persones properes, en els contraposició a les cada vegada majors exigències de qualitat i seguretat. Exigim a la Direcció general de la Ma- rina Mercant la retirada de la iniciativa L’ALTRA REALITAT legislativa. En el cas de no atendre a les nostres raons, aquesta plataforma en la El “negoci” de la visita del Papa Benet XVI qual estan representats tots els treba- lladors del sector, independentment de la seva afiliació sindical, decideix Pepe Berlanga d’aquesta llibertat. Això sí, de la dero- complir, de tal manera que després mínim quan aquestes manifestacions ferma i unànimement emprendre les gació dels Convenis Església-Estat de dels 3 milions invertits pel govern ga- provenen d’una persona que el 1941 mesures i mobilitzacions necessàries 1979, que fixa el sistema de finança- llec les expectatives no es van complir, es va inscriure en les Joventuts Hitle- per a dignificar la nostra professió i l màxim representant dels catòlics ment de l’Església Catòlica, res de component un panorama desolador i la rianas, i que el 1943 va combatre en la fer prevaler abans de res la seguretat, així com responsabilitzar a totes les E Benet XVI ens va visitar el passat mes de novembre. Com avantsala a res. Doncs bé, en aquest ambient tan “belicós” s’organitzava la visita que consegüent decepció de comerciants i hostelers va arribar nivells majúsculs. II Guerra Mundial formant part d’una unitat antiaérea. persones i organismes implicats com s’iniciaria a Santiago de Compostel·la Barcelona no es va quedar enrrere. Els Una persona que, no obstant això va “tan insigne” visita, el govern va reti- causants ineludibles dels accidents aprofitant l’any Xacobeo per a, poste- veïns no van assolir llogar els seus pi- ser professor de teologia dogmàti- rar el projecte de llei de Llibertat Re- que esdevindran, com a conseqüència riorment, traslladar-se a Barcelona per sos, les botigues de souvenirs sol van ca i catedràtic de la Universitat de ligiosa. Aquesta, entre altres contin- de la reducció de tripulacions. a consagrar la insigne obra d’Antoni vendre els articles més barats i ni els Bonn, per a posteriorment iniciar un guts, prohibia l’exhibició de símbols Gaudí, la Sagrada Família. restaurants van omplir la caixa com triomfal recorregut per la de Münster religiosos en establiments públics, En aquest ambient tan pastoral, una havien previst. D’altra banda, aquell i la càtedra de Tübingen, convertint- excepte quan tinguessin valor històric, part no menyspreable de comentaris cap de setmana de visita papal els ho- se no obstant això en un dels teòlegs artístic, arquitectònic o cultural, igual- giraven al voltant del benefici que tels van registrar una ocupació prope- de referència del concili Vaticà II, si ment, la retirada dels crucifixos en magna visita podia generar. D’una ra al 75%, és a dir, tan sol 10 punts per bé quedaria marcat pel moviment de centres públics, també fixava que les banda, una audiència benvolguda de sobre d’un cap de setmana sense Papa. Maig del 68, els aires del qual el van “autoritats” que participessin en actes 150 milions de persones i un impac- Això sí, la seva eminència ens va ob- convertir en un acèrrim defensor de la religiosos havien d’evitar la discrimi- te econòmic d’al voltant dels 30 mi- sequiar amb grates paraules de consol fe enfront del marxisme, el liberalisme nació a altres confessions, així mateix, lions en cadascuna de les ciutats que arremetent contra l’avortament i la i l’ateisme. El reconeixement als “seus que els funerals d’Estat serien exclu- es visitava. És a dir, finalment el fer- ruptura del matrimoni tradicional, i, desvetllaments” arribaria en 1981 quan sivament civils i només per petició vor religiós quedava reduït a alguna si per si no fos suficient, va denunciar Joan Pau II el va nomenar prefecte de familiar serien religiosos. cosa tan material com el benefici que la tornada d’un moviment anticlerical la Congregació per a la Doctrina de D’altra banda la apostasía arribava a s’aconseguís. agressiu a l’Estat espanyol. Encara la Fe, institució hereva del Sant Ofici màxim rang i s’enquadrava en l’àmbit No obstant això, els auguris no es van que no hagués de sorprendre’ns el mes –Inquisició-, d’ingrat record. 4 Gener de 2011
- 6. TREBALL-ECONOMIA La crisi i el QUI PAGA MANA Ara sí que tercer sector som a Europa! Llorenç Buades Castell Vicent Martínez L ’hegemonia de les polítiques libe- rals que s’ha imposat des dels anys 1980 fins ara va marcar-se l’objectiu L es passades eleccions catalanes ens han apropat una mica més a Europa i les seves tendències electo- d’eliminar les conquestes socials i de rals. Ara som més Europa que abans: desfer els serveis públics que les sos- la dreta arrasa i l’extrema dreta puja tenien. En aquest sentit, ni els creixe- fins on ningú s’ho havia esperat i ments demogràfics, ni la necessitat de està a punt d’entrar al Parlament. satisfacció de les necessitats bàsiques Quan en les anteriors eleccions, les han generat més serveis públics i quan del 2006, les forces autodenomina- ho han fet, el criteri més emprat és el des d’esquerres sumaven el 54%, en de generació de llocs de feina interins aquestes del 2010 no arriben ni al o precaris, de manera que en trobam 36%. En canvi, les dretes han passat avui amb entitats públiques com la d’un 41% de l’anterior convocatòria a UIB o moltes altres que abusen dels un 57,5% de l’actual, dels quals prop contractes precaris. Fa una setmana del 20% dels votants ho han fet a par- una treballadora de la UIB em dema- tits amb un perfil populista (com ara nava què havia de fer perquè havia Solidaritat o Reagrupament) o en clau sofert un accident laboral en dissabte xenòfoba (com ara el PP i Plataforma quan només tenia un contracte a temps per Catalunya). Ja tenim una dreta parcial de dilluns a divendres i pen- que arrasa en el panorama polític i sava que li descomptarien part del sou que aplica principis neoliberals, tot perquè la baixa laboral era per malal- i que les autodenominades esquerres tia i no per accident, pel fet que el dis- també ho fan, i una socialdemocràcia sabte l’empresa pública no cotitzava. trinxada: tot un signe d’europeitat! A I així van les coses governi la dreta neixement per les activitats que les darreres presidencials franceses genuïna o l’altre dreta que es disfres- sa d’esquerra. Efectes del pensament Associacions “no desenvolupaven, moltes de les els verds van superar els socialde- quals eren responsabilitat de mòcrates i a Alemanya les enquestes únic. Atès que el seu contracte precari governamentals” l’Administració de l’estat.. . diuen que passarà el mateix. Seran estava a punt d’expirar i estava en joc L’autoexplotació dels contrac- els verds el nou partit majoritari de la seva renovació, ja vos podeu imagi- Aquestes associacions “no governa- tats i l´’us del voluntariat, so- les esquerres europees? Es rendiran nar que no hi havia massa opcions. mentals” estan absolutament condicio- vint motivats per conviccions també al mercat? Explic això perquè aquest pensament nades per les subvencions públiques i ideològiques , és una carac- El PSC ha obtingut un 18% ja que únic que desballesta els serveis pú- constitueixen el motor de l’acció so- terística més d’aquest treball s’han carregat el suport de les se- blics va seguir els criteris substitutius cial de l’Estat , el qual subcontracta la social que assoleixen condi- ves bases: la gent no viu millor ara que aconsellaven el economistes de producció de serveis d’interès general cions al servei de l’estat que que abans del govern del PSC, ICV l’escola de Xicago: juntament amb amb l’avantatge de substituir el com- combatrien si no treballessin i ERC. I tot i que la crisi és en part l’amagriment de l’Estat s’havien de promís social al que està obligat. Així en una associació de caràcter culpable d’això, tampoc s’han dut a generar xarxes substitutives més bara- es dilueix i allunya la responsabilitat i altruista. terme polítiques que porten a una mi- tes, més dòcils, en l’àmbit privat que situa a les institucions contractants a tenien la virtut de captar per una part a la reraguarda , de manera que les rei- llora clara del dia a dia de la classe militants “idealistes” dels moviments vindicacions de les persones usuàries El capital demana canalitza cap a la protesta, perquè si treballadora. No s’ha notat una millo- socials contestataris i desactivar-los i, s’enfronten amb el filtre : l’entitat no la recentralització de l’esquerra institucional i sindical ma- ra en el transport públic, o la sanitat, per altra a persones marcades per les o l’ensenyament o les condicions de governamental. Qui rep el mal geni la despesa pública joritària vincla un genoll davant els treball o el preu de l’habitatge. En creences religioses, per tal de posar- dels usuaris enfadats no són ni els po- empresaris, la dreta que arriba vincla los a fer feina per allò que cap al fu- lítics, ni les seves burocràcies sinó as- i l’ofegament de els dos. Hora és de despertar-se i llui- aquest darrer cas, quan s’ha produït tur no cobririen els governs. Aquestes sociacions que moltes vegades han de municipis i comunitat tar. Fora son ! la baixada de preus hi havia dificultat persones, agrupades en entitats altruis- per fer hipoteques i els ajuts al llo- competir entre si per tal de veure qui autònomes. Fins ara els municipis, orfes del fi- tes, farien feina des de l’àmbit privat, redueix més el cost dels programes so- nançament necessari, però privile- guer que ha organitzat el tripartit han en l’àmbit dels pressupostos i criteris cials a emprendre. .Amb el pes de la crisi que es trans- giats amb els ingressos derivats de estat més bé limitats. bàsics marcats pels governs de manera Com que ningú no pot defugir els met des de l’Estat als seus esglaons l’expansió de la construcció han pogut El que ha dretanitzat Catalunya ha que servirien d’ajut a la governabilitat condicionaments de l’economia de primaris, especialment als municipis satisfer necessitats dels veïns enca- estat, per una banda, que les esque- dintre dels marcs establerts per les po- mercat, la conseqüència és que en les i comunitats autònomes, al temps que ra que no era competència seva. En rres no apliquen els seus principis, no lítiques liberals. Assolirien les tasques associacions “altruistes” acaba per im- creix la demanda de serveis socials, aquest moment aquesta perspectiva milloren les condicions de vida dels de substitució en els deures que té posar-se el criteri de rendibilitat i sis- els pressupostos es fan més restrictius s’ha acabat. L’estat reclama els deutes treballadors per la qual cosa els seus l’Estat de garantir la satisfacció de les temes de funcionament i d’explotació i amb menys diners aquestes associa- als municipis i l’ofegament pressu- votants “naturals” ja no se’ls creuen i necessitats elementals i servirien bàsi- similars als de les empreses capita- cions han d’intentar satisfer més ne- postari suposarà haver d’assolir més els deixen de votar. Les dretes opten cament per a la reducció de la despesa listes .Així s’ha posat de manifest en cessitats socials. I sempre , en un marc competències amb molts menys di- per arguments nacionalistes (en de- pública. L’objectiu final seria el retorn les lluites que la CGT de les Illes Ba- de competència mercantil per veure ners. Aquesta deriva que afecta cada fensa de Catalunya contra Espanya en a les entitats de beneficència caracte- lears ha lliurat a Deixalles, Metges del qui donarà els serveis més barats hi vegada de manera més important als el cas de CiU, Solidaritat o Reagrupa- rístics de temps pretèrits que dugueren Món, o en els problemes amb els que haurà qui davalli el llistó, incrementat municipis i comunitats autònomes ment; però contra els nacionalismes a la fundació dels Hospitals, de les ca- s’ha topat a llocs com la Creu Roja i els sistemes d’explotació del seu per- afectarà de ple a la gent treballado- català i basc en el cas del PP o Ciuta- ses de Penedides, de les cases d’orfes, recentment en les denúncies de les sonal o retallarà l’abast dels progra- ra dels serveis socials, siguin fixes o dans) i antiimigració per desarmar a de les entitats per a la redempció dels treballadores i usuàries contra un dels mes socials. Aquestes contradiccions subcontractats. La consellera Santiago esquerres incoherents i captar votants captius i als sistemes assistencials que casals d’acollida dependent per la via s’apunten aquí perquè caldrà que les (Iniciativa-Bloc) està espantada de en poblacions on tradicionalment no es movien en àmbits religiosos, fi- de les subvencions del govern balear. associacions “no governamentals” l’impacte que pot tenir el retall dels tenien cap possibilitat. nançats pels rics. Així és que aquestes entitats en molts canviïn de xip i els seus integrants 426 euros per a la gent aturada. Ja s’ho També hi ha l’argument de Les entitats aleshores competien en- casos malviuen de les subvencions i vegin que són utilitzat de manera ba- farà perquè no es pot ser a la vegada l’individualisme: com que res no es tre si per fer-se amb el favor dels rics: els convenis amb els governs amb la rroera per un estat cada cop menys carn i peix, i forma part d’un govern pot canviar, només ens queda pegar parròquies i convents es disputaven realització de projectes que general- social. majoritàriament format per el PSIB- colzades per sobreviure. Llavors és els drets d’enterrament, els framenors ment es paguen molt per davall del seu L’expulsió que reivindica el dirigent PSOE, però la nostra tasca sindical és quan un parat, un jubilat o un treba- arribaren a l’agressió ambs els capu- cost de realització. I moltes vegades empresarial Rossell, candidat a la precisament encendre la flama, donar llador públic passen a ser paràsits o txins, els trinitaris amb els mercedaris els pagaments es fan amb retard. presidència de la CEOE de 150.000 opció a la canalització de la protesta privilegiats sospitosos d’aprofitar- pels drets de redempció de captius, els En el mes de juliol de 2008, la Mesa funcionaris, l’assalt que vol contra les per tal que es satisfacin les necessitats se’n que s’ha de sotmetre al mercat franciscans amb els dominics... Tot del tercer sector de les Balears exigia dotacions pressupostàries de les co- de la gent més desvalguda. No és el “com tothom”. per tal d’assolir els favors en les herèn- al president Francesc Antich un pla de munitats autònomes, i la concentració nostre paper de sindicat posar pegats Tot i que el que ens espera amb l’Artur cies i el finançament necessari. Ara ja suport i l’equiparació pressupostària de municipis que exigeix , tendrà una per a salvar unes institucions que fa Mas, o amb Rajoy quan guanye, és passa una mica això entre les ONG fet amb altres sectors, com l’industrial o repercussió important en una insatis- molt temps sabem que no serveixen a molt pitjor del que ja hi havia. que s’aguditzarà amb la crisi. el de serveis, així com un major reco- facció social que no es manifesta ni es la classe treballadora. Gener de 2011 5
- 7. TREBALL-ECONOMIA La clínica Coroleu Nou ERO a Telefónica de España SAU seguirà treballant al servei del poble de Sindicat Federal CGT Telefónica www.cgt-sft.org/ Sant Andreu Sindicat Sanitat CGT Barcelona T elefònica anuncia la negociació amb la representació social d’un nou ERO per a la filial que gestiona la telefonia fixa: Telefónica de España SAU. L a Clínica Coroleu continuarà ba- tegant amb més força que mai al cor del barri de Sant Andreu, Barce- Amb la poca vergonya i la prepotència que atorguen ser una companyia record en guanys (9.000 milions d’euros de lona. El CatSalut rectifica i prorroga benefici en els primers nou mesos de el concert econòmic amb els gestors l’any), Telefónica va posar damunt de d’aquest centre públic sanitari. la taula de la negociació de la pròrro- A la demanda interposada per la ga de conveni d’una de les seves filials CGT, la Jutge ha tingut en compte (la que es dedica al negoci de la xarxa en la seva resolució els greus i irre- fixa, Telefónica de España SAU, que parables perjudicis i trasbalsos que compta amb gairebé 30.000 persones haguessin patit amb el trasllat els pa- en plantilla) un document que estableix cients i les seves famílies així com la necessitat de negociar amb la repre- també els 50 treballadors que veien sentació social «extincions col·lectives perillar el seu futur laboral. de contractes de treball». Ramona Guitart, titular del Jutjat La companyia justifica aquesta mesura contenciós-administratiu núm. 7 de pel context econòmic general de crisi Barcelona, ha decidit suspendre de i, en concret, en el sector de les teleco- forma cautelar la Resolució de data municacions, i acudeix a l’establert en 28 de juliol de 2010 del Director del l’actual legislació laboral per a esco- era participada majoritàriament per Amb aquests plantejaments, una vega- l’empresarial, hauria d’encaminar-se Servei Català de la Salut i de la Di- metre les reorganitzacions del treball l’estat i que reportava enormes benefi- da més, la Direcció de Telefònica torna al repartiment de la riquesa i al benefici rectora General de l’ Institut Català que afectin a l’ocupació motivades en cis econòmics al conjunt de la societat. a apostar pel benefici ràpid mitjançant de la societat. CGT rebutja les mesures d’Assistència i Serveis Socials per causes d’innovacions tecnològiques, Però la connivència dels polítics de la destrucció de llocs de treball de qua- de retallada de plantilla de Telefònica i la qual s’acordava resoldre a partir econòmiques, tècniques, organitzati- torn, va fer que passés a mans priva- litat, a pesar que estem travessant una fa una crida a la resta de sindicats per del 31 de desembre de 2010 el con- ves o de producció. des i els beneficis a les butxaques dels de les pitjors crisis dels últims temps a plantar cara al xantatge de l’empresa tracte subscrit en data 1 de desembre Amb aquest anunci, es confirma el empresaris més voraços, igual que la (4 milions de persones aturades i més darrere de la unitat que ens permeti el de 2007 entre el Servei Català de la desmantellament final de la plantilla recent encoberta venda d’AENA i de del 28% de la població tenallada per manteniment dels nostres drets i la de- Salut, l’ Institut Català d’Assistència d’una empresa que en el seu moment Loteries i Apostes de l’Estat. la crisi) i que el sentit comú, que no fensa de l’ocupació. i Serveis Socials i la Clínica Resi- dencial Geriàtrica, S.L., empresa gestora de la Clínica Coroleu, per a la gestió dels Serveis Sociosanitaris Davant la signatura d’un nou ERO a Roca d’Hospitalització de Llarga Estada, Cures Pal·liatives i PADES (Progra- d’acord, és destacable l’obstinació i ciar un avenç, en la qual no vam ser cediment de l’ERO hagi estat “en el Secció Sindical CGT Roca mes d’atenció domiciliària – equips www.cgt-roca.com ímpetu que els delegats que informa- convocats, amb l’excusa que CGT ja calaix” guardat fins a just unes hores de suport) a Barcelona. ven tant en els menjadors com pels tenia una posició contrària a l’ERO. després dels resultats de les eleccions La jutge ha tingut en compte en la llocs de treball, defensaven que la Cal recordar als companys que, per sindicals. seva resolució els greus i irrepara- millor opció era anar-nos tots d’ERO, aquesta regla en l’anterior ERO de Una vegada signat el nou ERO sola- l dia 1 de desembre, va tenir lloc bles perjudicis que la resolució del contracte atorgat a la Clínica Co- E la signatura de l’Acord sobre el nou ERO presentat per Roca entret explicant i induint al temor de cobrar menys si ens quedàvem. 713 acomiadaments tots estàvem en contra i no per això perdíem el dret ment ens queda que fer un altre sacri- fici més amb el nostre atur, i confiar roleu hagués provocat als 49 treba- Per altra banda denunciem que en la legal d’estar en les millores o negocia- que els companys que ho han defensat CCOO, UGT i empresa, per a enviar lladors del centre, que s’haguessin documentació signada, es diu i ac- cions que es portessin a terme. amb tants arguments per menjadors i a l’atur als treballadors de Porcel·lana, quedat sense feina, i als 74 pacients cepta que hi ha hagut un període de Està clar que com sindicat és de lògi- “corrillos” posin la mateixa obstinació després de la consulta realitzada entre que acull a les seves instal·lacions, consultes i negociacions, quan això ca donar una posició tant en contra o a solucionar i informar dels problemes la plantilla. El resultat del Referèndum ja que aquests haguessin tingut de és fals ja que no ha existit cap reunió a favor, però això no eximeix d’estar que sorgissin en els dies que estiguem celebrat, del qual CGT es va desvincu- ser traslladats a d’altres residències de totes les parts amb l’empresa per a representat en qualsevol negociació, afectats o desafectats, doncs en això lar. va ser: A favor 106. En contra 67. geriàtriques o clíniques amb els con- negociar res, ni existeixen actes com tot el contrari, és de llei. Més quan el saben que encara que no estiguem Blancs 9. seqüents problemes d’adaptació que es dóna en un procediment com el que que es negociï afectarà a l’afiliació de d’acord si estem amb ells, per a aju- Si bé és cert que ha sortit d’una consul- signen. Si que coneixem d’una reunió cada sindicat. dar a solucionar o evitar els problemes patirien al veure’s lluny del barri de ta en la qual ni participem ni estàvem entre ells amb l’empresa per a nego- És lamentable que tot aquest pro- que puguin sorgir. Sant Andreu i dels seus familiars. Tot això ha estat possible gràcies a les concentracions, mobilitzacions, signatures (més de 10.000), en- Contra els acomiadaments i sancions a FCC del trevistes amb partits polítics, amb membres de CatSalut i sobretot a la Vendrell demanda contenciosa administrati- va interposada per la CGT i amb la lluita conjunta de la Plataforma. Des CGT Baix Penedès repressaliant amb acomiadaments i a la responsable de RR.HH. de FCC acomiadaments i sancions que impo- del Sindicat tenim un lema: si lluites sancions. pels dos acomiadaments injustificats, sa FCC i prendrem les mesures que pots perdre, sinó lluites estàs perdut. FCC Medi ambient del Vendrell, a pesar de les mentides que aquesta siguin precises perquè els companys D Des de la ‘Plataforma contra el tan- es de la Federació Comarcal del empresa encarregada de la recollida ve transmetent entre els companys no es quedin llençats en el carrer, així cament de la Clínica Coroleu’ i el Baix Penedès de la CGT vam d’escombraries i residus, així com del del Vendrell. Així mateix denunciem com contra la sanció del representant. convocar una concentració el 22 de manteniment de neteja de la via públi- l’actitud entreguista i de revenja del No obstant això, volem deixar clar que, sindicat de la CGT volem donar el desembre a les 10 hores davant dels ca del Vendrell , acomiada i sanciona responsable d’UGT a l’empresa (Án- estem oberts a reprendre el tema amb nostre més sincer agraïment a tots locals sindicals del C / Nord 11-13 a treballadors sense cap justificació. gel Martín) per incitar i proposar tals la Direcció de FCC a fi d’arribar a un aquells que heu vingut a les mobi- del Vendrell, per a protestar contra la Des de CGT denunciem l’actitud ca- acomiadaments davant l’empresa. acord satisfactori per a tots. litzacions, heu signat a favor del sal- persecució sindical que es produeix ciquil i dictatorial de la Direcció de L’actitud d’aquest individu denigra Fem una crida a tots els ens comarcals vament de la Clínica –10.000 perso- a FCC, on companys que abans eren FCC, acomiadant a dos treballadors l’acció d’una Organització pretesa- perquè aquest tipus d’arbitrarietats no nes— i als veïns de Sant Andreu i a d’UGT i ara de la CGT, estan veient i sancionant amb 45 dies a un repre- ment de classe. es porti a terme i perquè mostrin la seva les entitats associatives del barri pel com entre la UGT i FCC els estan sentant dels Treballadors. Denunciem Des de CGT no anem a permetre els solidaritat amb aquests treballadors. seu suport. 6 Gener de 2011
- 8. TREBALL-ECONOMIA Perun debat sobre el Tancada de treballadors model de ferrocarril de Parcs i Jardins de Barcelona públic que defensem Redacció i CGT Parcs i Jardins SFF-CGT Barcelona D avant els greus incompliments que es vénen produint siste- màticament a l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona, en rela- A CGT venim defensant el ferroca- rril públic des de fa molts anys, amb rigor i constància, i sobre tot amb ció a l’aplicació del conveni col lectiu vigent, un grup de treballadors/es van iniciar el 10 de novembre una tanca- coherència, per això, ens dirigim a tota da a la seu del carrer Tarragona 173, la CGT de Catalunya per informar-vos amb el suport del comitè d’empresa i sol·licitar la vostra participació activa i dels sindicats que en formen part, a la campanya que fem, a nivell de tot entre ells la CGT. Al llarg dels dies es l’estat espanyol i des de aquesta secció van portar a terme diverses activitats sindical en particular a Catalunya, en i nombroses persones van acudir al defensa d’un ferrocarril públic i social, local de la tancada per tal d’expressar continuant amb el treball desenvolupat la seva solidaritat. abans de l’aparició de la Llei del Sec- El conflicte que els enfronta a tor ferroviari a l’any 2004 i el posterior l’Ajuntament de Barcelona és la ne- desenvolupament, tant a nivell estatal fasta política d’ocupació dels gestors com de Catalunya.Durant dècades, les de l’Institut, que havien paralitzat uni- polítiques de transports dels diferents lateralment el dret recollit en conveni governs han discriminat al ferrocarril i a la jubilació parcial amb contrac- als seus usuaris. S’ha fomentat la ca- rretera i el transport individual enfront te de relleu, des d’inicis del present del col·lectiu, i ara impulsen un tipus any, a més de la negativa de realitzar de ferrocarril elitista i depredador. ofertes públiques d’ocupació o con- El 2005 la Llei del Sector Ferroviari se- tractacions temporals d’estiu per al gregava l’antiga Renfe en dues empre- manteniment de les zones verdes de ses (Adif i Renfe Operadora) i iniciava la ciutat, mentre que es continua amb el camí de la privatització, pretenent rrocarril de tots i per a tots, amb feina no existeix un plantejament societari de vital importància començar per ex- la política de privatització del servei, escudar-se en imposicions de la UE. estable, segura i amb drets. alternatiu descentralitzat de ferrocarril plicar, en primer lloc, la problemàtica adjudicant a empreses privades, i sen- L’esforç inversor en els últims anys en No podem amagar la nostra preocupa- públic al model actual. La segregació als companys i companyes de sindicat. se cap problema pressupostari, tre- matèria ferroviària, destinat majori- ció per l’avançament cap a la liberalit- de part de l’empresa conduiria directa- - Així mateix ens volem posar en con- balls que sempre han estat realitzats tàriament a l’alta velocitat, s’ha mos- zació i privatització del ferrocarril din- ment a la privatització de molts serveis, tacte amb els grups polítics del Parlament per personal propi de l’Institut. trat ineficaç i amb moltes despeses per tre de la campanya de venda del sector amb el conseqüent desastre laboral per de Catalunya, amb ajuntaments i asso- Es va estar informant a la ciutadania les arques públiques, relegant les línies públic iniciada pel Capital, que esta als treballadors ferroviaris. ciacions de veïns, així com a col·lectius dels incompliments de l’actual conve- convencionals a un paper secundari, implantant la precarietat laboral al sec- Igualment és preocupant la possible re- i plataformes existents que defensen el ni que venen sofrint per part de la di- provocant la pèrdua de viatgers en les tor de la ma d’empreses participades ducció de trens i tancament de línies fe- ferrocarril i el transport públic. recció de l’Institut i de l’Ajuntament: relacions interregionals. econòmicament, així com de contrates rroviàries desprès de l’estudi realitzat, - A més de explicar el nostre model de la reducció i congelació salarial, la Solament des del moviment ciutadà i subcontrates. pel Ministeri de Foment per establir les ferroviari, estem fent propostes concre- constant privatització i externalitza- es pot canviar aquesta situació fo- També ens preocupa la utilització po- bases per la fixació de les obligacions tes per fomentar un desenvolupament ció de serveis i el bloqueig de l’accés rçant a les organitzacions polítiques a lítica de la territorialitat materialitzada del servei públic en els serveis de trans- real del ferrocarril a Catalunya, cosa a la jubilació i la contractació de implicar-se en el canvi cap a una po- en les actuals transferències a la Ge- port ferroviari de viatgers. que sempre es perd a les agendes del personal, uns fets que lluny d’ajudar lítica ferroviària en favor de les línies neralitat de Catalunya de les Rodalies Concretant: polítics i que mai acaba de fer-se reali- a sortir de la crisi, a crear ocupació en servei, vertebradores del territori i el trens de mitjana distancia que po- - A CGT ens proposem obrir el debat tat, segurament per falta d’interès real. i garantir la necessària millora en el i patrimoni de tots .El ferrocarril que drien ser segregades definitivament sobre el ferrocarril començant per posar >>> Per llegir diversa documentació manteniment dels espais verds. Això defensem te avantatges mediambien- de l’operadora pública. Si ens oposem a la vostra disposició la documentació sobre la campanya en defensa d’un fe- provoca la negació del dret a una ju- tals i energètics, de cohesió territorial, frontalment a la partició i segregació que actualment tenim i que reflectim al rrocarril públic i social, aneu a http:// bilació digna; l’impediment a l’accés econòmics, socials i laborals; és un fe- de l’actual Renfe Operadora es perquè final del present document. Ens sembla www.sffcgtbcn.org al treball de nous companys/es, en especial als joves; i l’eliminació de llocs de feina, es a dir més atur i més Els sindicats rebutjen el pla de competitivitat de privatització. La reducció i congelació salarial min- ven la capacitat de compra i de fer Nissan front a les necessitats més urgents. La privatització i l’externalització pro- L’empresa que pretenia introduir per a l’americà i a Sud-àfrica per a becs de demanda. Els sindicats també voquen la reducció salarial i empitjo- Redacció i Secció Sindical aquests canvis menys de mig any l’africà. Els sindicats, que desconfien han expressat la seva preocupació pel ren les condicions de treball, el des- CGT Nissan després de tancar-se l’actual conveni de la viabilitat del projecte de fabri- fet que s’està retardant la decisió sobre viament dels recursos pressupostaris col·lectiu, en el qual els treballadors cació de la furgoneta ´pick up´ ja que l’adjudicació d’una altra furgoneta, en en benefici de les empreses privades, ja van acceptar mesures de flexibilit- desconeixen quin volum d’ocupació aquest cas un model elèctric, que la fir- encarint els serveis i potenciant les l comitè d’empresa i l’Direcció de E Nissan Ibèrica van esgotar sense arribar a cap acord el termini de ne- zació, precisament perquè la planta de la Zona Franca fora més competitiva. comportaria, ja havien avançat que les condicions exigides, que incloïen tres ma nipona havia de prendre abans de final d’any, i que la Direcció espanyola practiques de frau i corrupció, donant un pitjor servei al la ciutat, per des- Per això, els sindicats van titllar de anys de congelació salarial, eren ina- confia que vingui a Barcelona. prés emprendre costoses “rentades de gociacions fixat per l’empresa per a “xantatge” l’actitud de la Direcció de sumibles i una excusa per a justificar Des de la Secció Sindical de CGT es cara”, per poder inaugurar de nou. tancar un pla de competitivitat que Nissan i creuen que l’empresa va de- la no adjudicació del model a Barce- va tornar a insistir que la Direcció de Després de 18 dies es va finalitzar permetés a la planta de la Zona Franca cidir plantejar aquestes mesures sim- lona. la planta de Barcelona és la que ha la tancada., al pactar que es tornin a de Barcelona optar a la fabricació d’un plement perquè sabia que anaven a ser Entre les mesures de flexibilització d’aconseguir que es realitzin adjudi- tramitar les jubilacions parcials amb model de furgoneta ´pick up´. rebutjades i com estratègia de cara al que proposava l’empresa, destacava cacions de vehicles a aquesta fàbrica, contracte de relleu previstes en el El comitè no estava disposat a nego- ciar en els termes en els quals s’havia futur. també considerar 15 dissabtes pro- que ha demostrat sobradament que és conveni col·lectiu, però ajustant-les plantejat la proposta, que consistia en Finalment, el grup Nissan va descartar ductius obligatoris amb preavís d’una competitiva i rendible al màxim. La als últims canvis legislatius. Encara una congelació salarial durant els anys el 2 de desembre la planta de la Zona setmana, crear una borsa de 40 hores seva funció hauria de ser treballar per queda molt de camí per fer i és neces- 2012, 2013 i 2014 i la supressió del Franca, com a candidata a fabricar el obligatòries i que les primeres 80 ho- a aquesta planta i els seus treballadors sària una major implicació de la plan- plus d’antiguitat, així com noves me- nou model de furgoneta per al mercat res de dissabtes es paguin i no puguin i no amenaçar mentides, acomiada- tilla. Des de la CGT s’exigeix també a sures de flexibilització horària, tot just europeu i dels països més propers. De generar dies de descans. Finalment, re- ments i xantatges i amb la viabilitat de la Presidència de l’Institut que substi- quatre mesos després de signar l’últim moment, la furgoneta es fabricarà a clamava també un sistema de contrac- la factoria si no s’empitjoren els drets tueixi a la direcció actual, amb la qual conveni col·lectiu. Tailàndia per al mercat asiàtic, a Mèxic tació laboral més flexible per a cobrir dels treballadors. és impossible seguir negociant. Gener de 2011 7
- 9. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINA Parlem Òscar Mateu, mili “Les ràdios lliures, una eina po Joan Anton les comercials i les ràdios comunitàries i sense ànim de lucre, grup en el qual ens trobem les Ràdios Lliures, malgrat no ser Parlem amb l’Oscar Mateu, té 33 exactament el mateix. Per tant, durant anys, és enginyer tècnic i rea- aquests anys les Ràdios Lliures presents litzador del programa de ràdio ja des del principi de l’anomenada demo- cràcia hem fet ús dels drets a la llibertat Judici a la Justícia. Ha fet pro- d’expressió, d’emissió i d’informació. grames a Ràdio Bronka i Con- trabanda. L’Oscar és un militant - Si fins ara no hi havia legisla- antiautoritari que ha format part ció específica, aleshores com de diferents col·lectius socials heu funcionat? com l’antic Ateneu Llibertari de Gràcia, @Infoshop, la Coordina- - El 2010 s’ha aprovat a Madrid la «Ley dora contra els abusos del po- 7/2010 General de la Comunicación Au- der, etc. És nascut a Sants i veí diovisual». Els dos Reglaments que des- de Nou Barris. Participa a Ràdio envolupen la seva aplicació, estan pen- Bronka des de fa més de 10 anys dents d’aprovació un cop acabada la fase i és vocal de la Coordinadora de d’al·legacions. Ràdios Lliures de Catalunya. A Catalunya, tot i que la Generalitat ja té competències en aquest àmbit des de - Quins són els principis bàsics l’aprovació de la Llei 10/1983, no és fins de les ràdios lliures? que es promulga la Llei 2/2000 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que no es - L’autogestió, l’assemblearisme, la soli- crea una autoritat reguladora independent daritat entre Ràdios Lliures i altres mitjans de l’Estat Espanyol. El 2006 entra en vi- alternatius, la no professionalització, el gor la Llei 22/2005 de Comunicació Au- funcionament sense afany de lucre i la de- diovisual a Catalunya a través de la qual, núncia contra els abusos de poder. aparentment, la Generalitat assoleix el màxim grau de competències en aquesta - Com està la llei de ràdios, que matèria. Per fi, aquest any es publica el esteu denunciant? Decret dels Serveis de Comunicació Au- diovisual sense ànim de lucre que pretén - Primer de tot dir que a l’Estat Espanyol marcar la pauta per a la regulació total de feu al Decret? hauria de vetllar), pretén limitar a la míni- fa més de 30 anys que no hi ha una le- l’espectre radioelèctric, concretament per - Creieu en l’efectivitat de les ma expressió la nostra activitat. Per aca- gislació específica que reguli l’espectre ra- a l’anomenat tercer sector. - Critiquem tant el contingut com la tramita- al·legacions presentades a la bar d’arreglar-ho, cal recordar també que dioelèctric, marc en el qual convivim totes ció. Per començar, en aquest decret, sota Generalitat? aquest Decret es va publicar el 29 de juliol les emissores de ràdio: les institucionals, - Quines són les crítiques que l’ambigu epígraf «sense ànim de lucre», en una maniobra clarament atemptatòria s’ignora l’existència de les Ràdios Lliures - Som escèptiques del resultat que pu- cap a la participació de les emissores di- i es permet la inclusió, dins aquest tercer guem obtenir d’aquestes al·legacions, rectament afectades i interessades. Per úl- sector, de ràdios vinculades a estaments però estem disposades a anar fins on tim, és prou il·lustratiu la manera com han i organitzacions socials que no encaixen calgui per tal que els nostres Drets siguin fet la vista grossa davant les interferències de cap manera en aquest grup. Estem respectats. que hem i estem patint. En definitiva, no parlant de ràdios vinculades a l’església ens han tingut mai en compte, ens han catòlica, evangelistes, grups religiosos, - ERC ha estat set anys al cap- enganyat, ens han menyspreat i ens han ràdios vinculades a partits polítics, univer- davant del Departament de Mit- perjudicat, ja sigui per negligència, incom- sitats, ONG’s, empreses privades, etc. jans de Comunicació. Quina va- petència o de manera conscient. L’espai que es pretén adjudicar a aquest loració en feu? anomenat tercer sector és ínfim, cosa que - Amb tots aquests problemes, provocarà que moltes de les emissores - La valoració és rotundament negativa i quina és la situació de les rà- que exercim actualment estiguem con- són diversos els factors que ens porten dios lliures a Catalunya? demnades a l’extinció. Afirmem aquesta en aquesta conclusió: en primer lloc cal idea tan negativa perquè la manera d’optar destacar la confusió política de la Direc- - Avui en dia estem en una situació una a una llicència serà mitjançant un concurs ció General d’Audiovisuals i el CAC, amb mica complexa. D’una banda som cons- d’adjudicació seguint els paràmetres es- representació màxima d’ERC, que ha pas- cients de l’aversió que l’administració té tablerts per a les ràdios comercials. Les sat d’una postura immobilista al principi de cap a nosaltres. Davant d’una política Ràdios Lliures no exercim cap activitat de la legislatura, a una postura clarament basada en els interessos econòmics, les tipus mercantil, per tant és de sentit comú hostil cap a les emissores de l’anomenat Ràdios Lliures suposem un greu obsta- oposar-se a aquest concurs. tercer sector i més concretament cap a les cle de coherència que dificulta els nego- Es pretén limitar la potència i l’àmbit Ràdios Lliures. cis dels grups mediàtics empresarials i d’emissió, fet que està fora de tota raó. Per entendre aquest punt cal destacar les institucionals; al mateix temps, la nostra En cap moment s’ha obert la realització declaracions fetes el 2006 pel Sr. Santia- existència desemmascara els seus verita- d’aquest decret a una participació de les go Ramentol (quan era Director General bles objectius que no són pas exercir una emissores directament afectades i inte- de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovi- «professió» social, o oferir uns continguts ressades. suals de la Generalitat) en referència a radiofònics de qualitat, sinó lucrar-se a Finalment, cal concloure dient que tant l’atorgament a les ràdios del tercer sector tota costa. D’altra banda, vivim uns temps aquest decret a Catalunya, com la legis- d’un títol habilitant que les eximiria de molt tecnificats i mediatitzats i molta gent lació que està tramitant l’Estat Espanyol, cap concurs; fet què tot i no ser oficial, està deixant la ràdio de costat i dedica són descaradament contràries a les di- ens va semblar una postura raonable per més temps a veure la televisió, llegir la rectrius i orientacions de la CE i d’altres part de l’Administració, tenint en compte premsa gratuïta en comptes de llegir un organismes d’àmbit internacional i ens la trajectòria històrica de les Ràdios Lliu- llibre o a passar incomptables hores da- posa a la cua mundial de les llibertats de- res. Malgrat tot, el Decret pretén fer-nos vant l’ordinador. Es podria dir que molta mocràtiques radiofòniques per darrere de passar per un concurs (a la pràctica, ha- gent està perdent el nord respecte al dret països com Argentina, Mali, França, Itàlia, ver de competir per continuar exercint un a la informació. Hi ha una postura bastant per citar-ne alguns. dret pel qual l’administració «teòricament» generalitzada que accepta tot allò que li 8 Gener de 2011
- 10. AMITA DE CERVELLENTREVISTA m amb... litant antiautoritari opular oberta a la participació” arriba sense plantejar-se d’on ni com li arriba, sense > LES FRASES... contrastar la informació, i això evidencia una falta de criteri força alarmant. Si ho barregem amb la descarada censura i manipulació que exerceixen els grans mit- jans, tenim com a resultat un còctel intel·lectualment molt destructiu que fa peri- llar la llibertat d’expressió. - Hi ha resistèn- cia per defensar la reduïda llibertat d’expressió? - Sí, hi ha persones que te- nim clar el nostre objectiu i les nostres ambicions i per això seguim i continuarem donant vida a les Ràdios “Les Ràdios Lliures; ja sigui com a membres actius d’aquestes Lliures o com a audiència. Per des- comptat que ens agradaria continuem que hi hagués un munt més de Ràdios Lliures però ara endavant mateix hi ha prou projectes en marxa al llarg i ample de després la geografia catalana com de més de per sentir que gaudim de bona salut. - És un cas típic de corrupció - Sempre hi ha interessos econòmics; Lliures sempre han estat una eina popular 30 anys - Que està passant amb Ràdio política, d’empresaris amb po- contractes comercials de publicitat, am- i com a tal estan obertes a la participació d’història” lítics... pliar cobertures a costa de trepitjar a les de totes les persones que ho desitgin. Pica? ràdios amb menys recursos econòmics, - Sí, i cal remarcar aquí l’estranya passivi- interessos creats, influencia política, etc. - Esteu contents del vostre tre- - Des del mes de setembre hi ha una tat de l’administració que permet actituds ball? “Les inter- emissora que fa interferències al 96.6 FM, d’abús i impunitat tant miserables com - I quins altres tipus de proble- dial històric de Ràdio Pica que actualment aquesta. De totes maneres, no ens sor- mes, més quotidians, us tro- - Duent a terme la nostra tasca expressem ferències que comparteix amb Ràdio Bronka. Hem sa- prèn ja que sempre ens hem hagut de val- beu? i permetem expressar allò que ens inquie- patim per but que l’emissora que ens interfereix, ta esdevenint instruments fonamentals en dre per nosaltres mateixes i això és el que Amb2 FM, pertany al Grup Mola Tv, SL. Aquesta emissora té llicència per emetre estem fent actualment. Defensant el 96.6 - Els problemes quotidians són molt diver- la lluita contra el sexisme, la xenofòbia i part d’altres a Terrassa pel 89.4. No obstant això, emet FM estem defensant allò que és nostre i sos: des de les qüestions de tipus tècnic d’altres comportaments contraris a les lli- de manera il·legal al 96.6 FM i des de la és de totes: la llibertat d’expressió. per garantir una realització i una emissió bertats. A l’estil del nostre company pres ràdios són dels programes i la resta de continguts de Mumia Abu-Jamal, la nostra missió és ser Torre de telecomunicacions de Collserola sense tenir cap concessió administrativa - Quins són els vostres proble- manera òptima, als problemes econòmics la veu de les persones sense veu. el problema mes principals? per fer-ho. Hem sabut que també emet que ens porten a fer materials i activitats en les que difondre l’existència i l’ideari de - Quines ràdios esteu en la Coor- més greu per televisió a la ciutat de Barcelona pel - Les interferències que patim per part les Ràdios Lliures i que ajuden a col·lectar dinadora? amb el que canal 21 sense llicència, havent rebut en concepte de subvencions 180.000 euros d’altres ràdios són el problema més greu fons. I clar, també hi ha el factor humà, del Departament de Cultura i Mitjans de amb el que ens enfrontem les Ràdios Lliu- que a temporades fa que hi hagi menys - Ràdio Rsk, Ràdio Pica, Radio Linea 4, ens enfron- Comunicació durant els últims 3 anys, se- res. Majoritàriament són ràdios comercials gent de l’habitual i això sobrecarrega totes Contrabanda i Ràdio Bronka de Barcelona gons consta publicat al DOGC. Hem sa- «pirates» que emeten sense llicència com les persones del col·lectiu. Però al final i aviat Ràdio Bala de Manresa. tem les Rà- but que les activitats d’aquest Grup estan és el cas de Rock’n’gol (emissora del grup som de l’opinió que allò que no ens mata envoltades d’irregularitats administratives COPE), que interfereix des de fa un any ens fa més fortes i és amb aquest esperit - Fora de Barcelona les ràdios dios Lliures” molt tèrboles directament relacionades Ràdio Linea IV, o d’altres, com és el cas i la il·lusió de fer allò que ens agrada que lliures tenen el mateix problema amb la primera legislatura del tripartit. d’AFM2 FM que interfereix al dial de Ràdio les Ràdios Lliures continuem endavant d’espai? Tenim força crítiques sobre els continguts Pica, que emeten en una freqüència per a després de més de 30 anys d’història. - A ciutats més petites hi ha menys satu- que emet aquest Grup pels seus mitjans, especialment per la televisió. la qual no tenen llicència. No obstant això, en el passat també hem rebut agressions -Quins reptes teniu com a Coor- ració d’emissores de ràdio i és més fàcil “Vivim uns de ràdios institucionals, com el cas de dinadora de Ràdios Lliures? transmetre per freqüència modulada, és temps molt - Qui hi ha al capdavant d’aquest RNE Ràdio 5, la qual ens va esborrar del una mica més fàcil en l’aspecte tècnic. Grup Mola? mapa a Ràdio Bronka l’hivern del 2005, - Ara per ara el nostre objectiu principal és tecnificats i sense previ avís però amb ple coneixe- continuar emetent lliurement. Mantenir i - Aquesta coordinadora té a - L’empresari pirata Daniel Cascaules i Vi- ment de les «autoritats» catalanes. També millorar les condicions tècniques d’emissió veure amb la coordinació de mediatitzats és el cas de ràdios de la Diputació de Bar- i realització. Enfortir els vincles entre les mitjans que es va fer en el dia lardell de Sabadell pretén fer-nos fora del 96.6 FM per «vendre» el punt de freqüèn- celona vinculades al PSC, concretament Ràdios Lliures de Catalunya, de la resta de la vaga general del 29 de se- i molta gent tembre? cia a una altra ràdio amb la qual ja ha fet un tracte econòmic. Aquest empresari de- la COM Ràdio que al 1995, sense previ avís, va aixafar Contrabanda forçant-la a de l’Estat Espanyol i també en l’àmbit internacional. Ampliar i potenciar el bino- està deixant linqüent té la barra i el cinisme de dir-nos canviar de freqüència. mi emissor/receptor, donant a conèixer - Aquell dia totes les ràdios de la Coordina- la ràdio de que marxem a un altre punt de freqüència la nostra realitat a aquelles persones no dora vam emetre els mateixos continguts, quan aquest punt és utilitzat per Ràdio - Què hi ha darrera d’aquestes familiaritzades amb el món de la ràdio i un programa que es va fer a ràdio Contra- costat” Pica des de fa més de vint anys. interferències? animant-les a ser part activa. Les Ràdios banda amb la col·laboració de totes. Gener de 2011 9
- 11. TREBALL-ECONOMIA XXXI Congrés de la CNT Manifestacions a francesa: després Sabadell i Granollers de la Sabadell vern espanyol te pensat dur a terme el govern de Zapatero, entre les que volts de les dotze del matí a la Plaça del Pi i va acabar a la Plaça Creu Alta llet, Endavant, Co.Bas, Revolta Glo- bal, CAJEI, En Lluita, COS, Esquerra mobilització, Convocades per la CGT, un centenar s’inclou l’augment de l’edat de jubi- lació fins els 67 anys i l’eliminació del amb la lectura de diversos manifests. Durant l’acte s’ha denunciat la po- Independentista Vallès Oriental i Baix Montseny, APUP i FAVM ), va co- de persones es van manifestar el 18 seguir de desembre pels drets socials, con- tra la ultima reforma laboral i contra subsidi d’atur per als aturats que han esgotat la seva prestació. lítica de retallades socials que esta duent a terme el govern de Zapatero. mençar la manifestació convocada pel centre de Granollers. 200 persones de avançant la reforma de les pensions que el go- La manifestació va començar pels La convocatòria de la Federació Lo- cal de CGT Sabadell va totes les edats, en un ambient festiu però combatiu, amb una pancarta amb ser recolzada per altres el lema “pel repartiment de la rique- Secretaria Relacions col·lectius com la CNT sa i el treball continuem lluitant”, van Internacionals CGT de Sabadell o el Movi- denunciar les retallades que el govern ment Popular de Saba- espanyol, com a titella que és del món dell capitalista en què vivim, està duent a L a Confederació Nacional del Tre- terme. ball (CNT) francesa va celebrar Granollers La valoració feta des de l’organització el seu XXXI Congrés Confederal els és positiva, s’ha considerat que aquest dies 10, 11 i 12 de desembre en la Bor- El 19 de desembre, pocs era un primer pas i que cal seguir sa del Treball de Saint Etienne, locali- minuts després de les endavant amb les propostes i plan- tat propera a Lió. 12.30h i amb banderes tejaments. També consideren que Després d’una mobilització contra la i pancartes de moltes de ha quedat clar que la unitat és el que reforma de les pensions durant la qual les organitzacions so- compta en els temps que corren, i que la CNT ha aparegut regularment en el cials i polítiques de base, només les organitzacions juntes poden conjunt del territori francès, ja sigui de baix i a l’esquerra demostrar el seu potencial contra les creant fons per a sostenir als companys del Vallès Oriental (As- retallades socials, pels drets laborals, i companyes en vaga, perllongant les semblea Llibertària del pel repartiment de la riquesa i el tre- manifestacions unitàries o organitzant Vallès Oriental, CGT, ball, per aturar la injecció de diners bloquejos econòmics, els Sindicats de Maulets, CUP, Assem- públics a la banca, per aturar els des- la CNT s’han reunit per a la celebració blea d’Aturats de Mo- nonaments, etc. del seu Congrés Confederal. Conforme als seus principis d’autogestió, els delegats de cada sin- dicat de la CNT han pogut debatre so- bre les orientacions de la confederació Plans ocupacionals Barcelona 2010: negoci en la per als dos anys pròxims, així com pro- nunciar-se sobretot quant a l’orientació formació, menyspreu a les aturades estratègica de l’organització. Estratègies d’implantació en les sec- - Que no se’ns ha proporcionat infor- es que s’han destruït els llocs de tre- mativa pública de les Escoles Taller, cions sindicals, projectes de desenvo- Secció Sindical CGT Ajuntament Barcelona mació sobre el contingut dels cursos ball. Cases d’Oficis i Tallers Ocupacionals lupament de noves federacions en el ni dels seus horaris. - Que en molts casos els treballs assig- uns 54 milions d’euros, liquidant sector privat, representativitat, forma- - Que els horaris de classes no respec- nats no corresponen al perfil acadèmic d’aquesta manera unes actuacions, ció, .. les decisions preses mostren una ten els temps de descans perceptius i professional pel que varem ser con- amb el col·lectiu de persones a l’atur, voluntat reforçada de desenvolupar un sindicalisme ancorat en les realitats D avant la denúncia que fa un col·lectiu de persones contracta- des als Plans d’Ocupació, la Secció després de la jornada de treball, ni s’ha atès a les necessitats de conci- tractats i que les categories laborals estan, en alguns casos, per sota de la amb un alt índex d’inserció laboral. Tampoc podem callar, doncs seria fer dels treballadors i portador d’un veri- liació familiar de treballadors/es amb titulació acadèmica exigida pel lloc de el joc a la mentida de que des dels po- table projecte de societat. D’especial Sindical de la CGT a l’Ajuntament de fills menors o amb feines de cura de treball. ders públics s’estan prenent mesures importància ha estat l’aprovació des- Barcelona vol manifestar la seva abso- persones grans, ni a la compaginació Reivindiquem: per combatre l’atur, que la solució a prés d’un llarg i intens debat de la luta adhesió i solidaritat, al temps que amb els estudis (universitaris, altres - Cap sanció per la no assistència a aquest drama social passa per no au- representativitat en el Sector Públic. recolza totes les seves reivindicacions. cursos formatius). aquesta formació. toritzar cap ERO ni acomiadament i A partir d’aquest Congrés la CNT ha Reproduïm a continuació la platafor- - Que no s’ha donat informació a les - Formació adequada al nostre perfil alhora crear treball públic (en aquest acordat presentar-se a eleccions sindi- ma aprovada pel personal de l’Institut persones que per llei estan eximides acadèmic i professional, especialitza- cas concret, perquè no es contracta cals en el Sector Públic. de Cultura pertanyent al Pla Ocupa- de la citada formació. da i de qualitat. indefinidament aquests treballadors Per a la CNT, els dos anys que la se- cional 2010, on denuncien: - Que s’han donat les nostres dades - Formació homologada gestionada i en comptes de mantenir aquestes fei- paren del seu pròxim Congrés seran - Que la formació que se’ns imparteix personals a terceres empreses sense el impartida per organismes públics: CI- nes en precari de 6 mesos en 6 mesos l’ocasió de prosseguir el seu desenvo- no correspon amb l’ocupació que des- nostre consentiment. FOS, FP, Institut Obert de Catalunya, i amb sous del 70% del base de la ca- lupament, tant en el sector privat com envolupem, incomplint la normativa - Que no se’ns ha donat resposta admi- UOC (online), etc. tegoria?). en el públic. Així, continuarà duent un per la qual hem estat contractats (Art. nistrativa argumentada a les nombro- - La rescissió dels contractes amb les Però circumscrivint-nos al manifest discurs i unes pràctiques d’autogestió 12.1 de l’Ordre TRE/84/2010). És ses queixes que hem formulat. empreses privades de formació. aprovat per l’assemblea, alertem que i s’esforçarà a conduir als treballadors una formació generalista, inútil i fins - Que la formació actual és un negoci Per la nostra part, volem denunciar inclús la primera reivindicació està a i treballadores cap a un sindicalisme i tot de continguts ofensius (cursos de per a les empreses intermediàries en també el fet de que per disposar dels l’aire. Fins que no hi hagi compromís de combat en el qual els que treballen compres per Internet de productes de les que només les interessa el nombre fons necessaris per a la realització escrit de les institucions correspo- són també qui decideixen. luxe quan passem dificultats econòmi- dels assistents. d’aquests plans d’ocupació (per a tota nents, les promeses orals de Barcelo- ques, cursos sobre sensibilitat de gè- - Que es culpabilitzi als aturats de la Catalunya 100 milions d’euros), el na Activa o CCOO de que no hi haurà nere quan no es respecta la conciliació seva situació sota el discurs que els hi Departament de Treball de la Genera- cap sanció pel rebuig a aquesta forma- de la vida laboral i familiar, etc.). manca formació quan la causa evident litat ha hagut de treure de l’oferta for- ció, poden ser paper mullat. Per la jubilació als 60 anys dels conductors de transport per carretera Federació de Transports de la CGT carretera es puguin jubilar als 60 anys Les mesures que s’anuncien des del CGT anuncia igualment que, en el cas amb el 100% de la seva prestació de PSOE són regressives per a tota la de no obrir-se una negociació imme- jubilació. classe treballadora i en el cas dels diata amb el Ministeri per a arribar a Davant les mesures que anuncia el go- conductors més són perilloses, tant per un acord, convocarà, a nivell estatal, L a Federació de Transports de la CGT va fer entrega el 14 de des- embre al Ministeri de Treball i Immi- vern de Zapatero de retardar l’edat de jubilació als 67 anys els treballadors als treballadors del sector, com per als usuaris, ningú amb una mica de seny mobilitzacions que afectaran tant el transport urbà com l’interurbà. del transport per carretera passen a es pot imaginar a un conductor amb 67 Per llegir el document lliurat al minis- gració un document en què reclamen l’ofensiva per exigir la jubilació als anys portant, per exemple, un autobús teri, podeu anar a www.cgtcatalunya. que els conductors de transport per 60 anys. ple d’escolars. cat/spip.php?article4728 10 Gener de 2011
- 12. SENSE FRONTERES Irlanda ha estat, El BCE i les institucions europees actuen després de Grècia, com el martell executor que copeja sobre el segon assalt les classes treballadores Irlanda, el deute i el Banc Central Qui hi guanya amb la crisi del deute sobirà europeu? Jesús Rodríguez Barrio, bombolla financera va crear, fins i tot, inclòs el de societats) han col·locat al professor d’anàlisi econòmic la il·lusió de l’autosuficiència i el rigor deute (igual que en el cas espanyol) en de la UNED fiscal. Però era solament un miratge: el centre del problema pressupostari la crisi va posar al descobert ràpida- irlandès. Un problema pressupostari ment la impotència fiscal en la qual agreujat perquè l’Estat irlandès, una ells mateixos s’havien col·locat. vegada consumat el rescat bancari l xantatge del Banc Central Euro- E peu per al rescat d’Irlanda posa en primer plànol la lluita de classes que El sector immobiliari havia experi- mentat un enorme creixement, alimen- pel Banc Central Europeu (BCE) va assumir, de forma complementària, la tat per una gran expansió del crèdit garantia absoluta de les inversions fi- obre aquesta nova etapa de la crisi. Fa hipotecari lligat a l’especulació finan- nanceres en els bancs irlandesos. uns anys, la República d’Irlanda era el cera. El sector financer era un altre El Anglo Irish s’ha convertit en un model i l’exemple a seguir dintre del dels pilars del creixement irlandès. Un pou sense fons per a la despesa públi- paradigma neoliberal. Era un dels re- sector financer, escassament regulat, ca irlandès. Però això no explica, per ferents, juntament amb Espanya, de la que es va convertir també en una base si solament, l’enfonsament del deute “nova economia europea”. Presumia d’operacions privilegiada per als fons d’Irlanda en els mercats. En condi- de les seves elevades taxes de creixe- de l’especulació financera mundial. El cions normals, el deute de qualsevol ment i el seu baix atur. Els salaris reals Anglo-Irish Bank era la joia d’aquest havien crescut i la seva baixa fiscalitat país de la Unió Europea (fins i tot la sistema financer. dels més febles) hauria de ser un actiu directa semblava suficient per a man- tenir en equilibri (fins i tot en superà- sòlid amb la garantia d’un Estat i un vit) el pressupost públic. Un pressu- El Banc Central Banc Central disposats a defensar-la. post els ingressos del qual es basaven, Europeu, punta de Això ens porta a la següent qüestió: qui guanya amb la crisi del deute so- peu. És l’hora de parlar clar: el BCE treballadores, i la ciutadania en gene- sobretot, en la imposició indirecta i, llança del capitalisme birà europeu?. no representa els interessos públics en ral, al servei dels interessos dels més particularment, en els impostos sobre En primer lloc, guanyen els espe- la Unió Europea. No és el banc de la rics. les transaccions immobiliàries. Irlanda és un exemple extrem d’aquest culadors. Això que es diu de forma Unió ni el Banc dels Estats, és el Banc El missatge és clar: si no voleu enfon- Irlanda va rebaixar l’impost de so- model evolucionat de capitalisme fi- sar-vos en la fallida necessiteu la nostra genèrica els mercats financers té nom dels Bancs. El BCE és, simple i plana- cietats fins a situar-lo en la meitat de ajuda, però solament us la donarem si nancer (la fase superior del capitalis- i cognoms: són els amos del capital ment, el màxim òrgan dirigent del ca- la mitjana de la Unió Europea. Com accepteu els nostres plans d’austeritat. me) i de les seves conseqüències de- financer, els interessos dels quals van pital financer europeu. Un organisme a conseqüència, es va convertir en la no triat democràticament ni respon- A partir d’ara, el vostre pressupost el vastadores sobre els treballadors i les ser rescatats pel BCE fabricant diners principal base d’operacions per a les sable davant els ciutadans la finalitat farem nosaltres: retallarem la despesa classes mitges en moments de crisis. públics i les inversions dels quals en inversions nord-americanes direc- dels quals consisteix, en primer lloc, social, acomiadarem i externalitzarem Però Irlanda és alguna cosa més. En la el Anglo són garantides pels euros de tes en la Unió Europea (va arribar a utilitzar el monopoli de la creació de als treballadors públics, rebaixarem crisi del deute d’Irlanda es represen- l’Estat irlandès. Aquests especuladors a concentrar el 25% d’aquest tipus diners públics per a solucionar els pro- els salaris públics i privats i, si fa falta, d’inversions). No és producte de la ca- ten, a escala, tots els trets de la crisi segueixen intervenint amb total lliber- econòmico-financera de la Unió Euro- blemes del capital financer privat. es modificaran les lleis necessàries per sualitat, doncs, que Irlanda hagi estat tat en els mercats financers europeus, pea i es manifesten, de la forma més a això. Us sona d’alguna cosa això? la segona víctima de la crisi pressu- a través dels seus fons de capital-risc Doncs si: aquesta forma de xantatge postària europea, com no ho és tam- directa i més crua, els trets essencials els guanys dels quals es localitzen en El futur de l’Europa representa la versió actualitzada de poc en el cas dels altres països amb i el veritable paper de les institucions paradisos fiscals, apostant a la baixa social la lluita de classes. Irlanda ha estat, dificultats pressupostàries: Portugal, econòmiques europees, el màxim re- sobre el deute dels països en crisis amb després de Grècia, el segon assalt. El Irlanda, Grècia i Espanya (els anome- presentant de les quals és el Banc Cen- l’objectiu de comprar demà més barat Però en la crisi del deute el BCE i les decisiu serà, tal vegada fins i tot abans nats països PIGS) eren els països amb tral Europeu (BCE). el que avui es ven més car fins i tot institucions europees estan fent més: que Portugal, el d’Espanya. Aquí es fiscalitat més feble (amb la més baixa La falta de sobirania monetària i la sense tenir-lo (és el que es diu apostar al lligar de mans i abandonar als paï- jugarà el futur de l’Europa Social per pressió fiscal directa) dintre de la Unió insuficiència fiscal autoimposada (en- a la baixa en posicions curtes). sos en dificultats financeres, mentre a les pròximes dècades. Europea. cara avui les autoritats irlandeses pro- Però guanyen, també, els representants segueixen facilitant liquiditat als espe- En el cas d’Irlanda i Espanya, el clamen la seva negativa a qualsevol del capital financer el màxim expo- culadors, estan actuant com el martell Article extret del núm. 139 de la revis- creixement especulatiu basat en la augment futur dels impostos directes, nent del qual és el Banc Central Euro- executor que copeja sobre les classes ta Diagonal. Grècia: així es va gestar el deteriorament de la solidaritat de classe Nikos Manolas, membre de aquestes mesures d’austeritat i les de mel dels treballadors amb el PA- ponsabilitat d’això correspon als qui comencen a treure’ls els seus drets la Xarxa pels Drets Polítics i retallades socials sense trobar una re- SOK, els treballadors de l’Estat –un treballen a compte de l’Estat. s’han mostrat incapaços de sortir al Socials d’Atenes sistència considerable? 30% del total– van mantenir i fins i Quan en els últims anys la burgesia carrer i esperen amb resignació el seu El 1981 el PASOK, el partit socialis- tot van ampliar els seus drets. Per la carregava contra els que treballen en torn. ta, per mitjà de Andreas Papandreou, seva banda, els treballadors del sector el sector privat, els del sector públic Per la seva banda, qui treballen en n principi, el pèndol polític i ideo- va arribar al poder. La classe treballa- privat van entrar en una fase de pèr- en comptes d’aprofitar la seva situa- el sector privat no tenen una repre- E lògic de la societat grega s’inclina cap a l’esquerra. Les memòries de dora va alimentar llavors l’esperança que les coses canviarien. Els canvis dua de les seves conquestes. En aquest context, el moviment sindi- ció favorable –per exemple, el fet que són fixos i que controlen sectors sentació real, ja que la confederació general està controlada per sindica- les lluites del passat –la resistència a favor dels sectors populars van ser, calista organitzat expressava, gairebé claus de la producció o l’organització listes que vénen de les empreses pú- a l’ocupació alemanya, la guerra ci- de fet, molts. En els primers anys es exclusivament, els interessos dels tre- de que fan gala les seves centrals sin- bliques. Mai van aconseguir crear les vil de classe, la lluita contra la dic- van implementar augments salarials balladors del sector públic. Les me- dicals– es van ocupar solament dels seves pròpies organitzacions de base. tadura– encara que febles, segueixen significatius a tots els treballadors. A sures d’austeritat d’avui afecten prin- seus interessos. Estaven acostumats a Aquest procés s’està donant ara, no- vives: el moviment estudiantil ha continuació, gràcies al sistema clien- cipalment als treballadors de l’Estat, guanyar coses sense lluitar, degut al més que en unes condicions molt ad- protagonitzat victòries importants; el telar, gran part de la classe treballa- ja que en el sector privat aquestes fet que formen part de la base elec- verses, de bon tros atur i treball preca- moviment anarquista és especialment dora va ser contractada pel sector pú- mesures porten anys sent aplicades. toral del PASOK. Els seus sindicalis- ri. Del desenllaç d’aquest esforç, així nombrós i actiu; i l’esquerra parla- blic i les empreses estatals. En aquest Com a conseqüència, els treballadors tes han format una espècie de casta com de la recuperació dels vincles de mentària té bons resultats electorals. moment, la unitat de la classe treba- per compte privat no mostren solida- que es preocupa principalment pels classe del conjunt dels treballadors Amb aquesta tradició de lluita, com lladora va començar a esquerdar-se. ritat enfront de l’ofensiva contra els seus interessos i la seva reproducció. dependrà el futur del moviment obrer aconsegueix ara la burgesia imposar Quan el 1985 es va acabar la lluna treballadors del sector públic i la res- Ara que els dirigents d’aquest partit i antagònic. Gener de 2011 11
- 13. SOCIAL És necessari un canvi radical en els L’OTAN no analitza les causes ni reflexiona models de producció sobre la seva responsabilitat en l’origen del terrorisme o la cursa d’armaments i de consum BALA PERDUDA L’OTAN es reinventa S’ha acabat! Toni Àlvarez a Lisboa A caba un altre any i tinc la sen- sació que, tot i anar a pitjor en molts aspectes, ha hagut un canvi José Ramón López Goni / Diagonal UU, alma mater de l’OTAN, no podia permetre’s obstacles en la seva preten- sió de convertir a l’organització en un als successos del 11 de setembre, se- gueixen presents, però perden punts en l’escalafó. Ara es prioritza l’amenaça tors internacionals”. Fins i tot en aquest apartat, el protagonisme és per al braç militar. Necessitats humanes com la sa- susbtancial respecte el que vivíem fa agent d’intervenció global. convencional, especialment dels països lut, el medi ambient o l’aigua, així com uns mesos. I és que, totes les sospi- Així, després de la cimera d’Estrasburg que han desenvolupat sistemes de mís- les polítiques de desarmament, són es- tes que es porten anys denunciant, els fets consumats i demostrats empíri- L a Cimera de Lisboa realitzada del 19 al 21 de novembre va cul- minar la revisió del concepte estratè- (2009), el recentment triat secretari general de l’OTAN, el danès Anders sils balístics, i la proliferació d’armes nuclears i de destrucció massiva. mentades vagament. Un altre element fonamental és la cament, les accions que evidenciaven Fogh Rasmussen, va encarregar a un Segueix present la necessitat desaparició del “dret d’ingerència” gic definit el 1999. Aquesta revisió es grup d’experts que elaboressin un d’intervenir per a salvaguardar les vies en territoris on existeixin violacions l’aniquilament dels petits, dels po- feia necessària perquè l’entrada dels document base per a debatre el nou de transport de productes energètics, i dels drets humans. Només es tindrà en bres, dels pàries, dels desterrats, dels països de l’Est d’Europa demandava concepte estratègic. El text presenta s’incorporen altres disposicions sobre compte un conflicte fora de les fronteres miserables...doncs bé, ara resulta que noves prestacions a l’Aliança. Al ma- a l’OTAN com una organització de els ciberatacs, que “amenacen la pros- OTAN quan alimenti “l’extremisme, el aquestes “menudeses” són públiques, teix temps, algunes iniciatives, com la defensa davant les noves amenaces peritat, la seguretat i l’estabilitat de la terrorisme o activitats transnacionals vull dir que els mateixos instigadors o executants les havien deixat per escrit citada ampliació i el projecte d’escut que pesen sobre la seguretat dels seus zona euroatlàntica”. il·lícites com el tràfic d’armes, de dro- i ara han sortit a la llum pública. Lluny antimíssils de l’administració Bush, ciutadans. Enfront d’ella, els més va- gues o d’éssers humans”. Una mostra van ser interpretats per Rússia com un riats perills. Alguns, com el terrorisme, més que els drets humans no van ser de sentir vergonya o por, aquesta colla punta de llança de la política posterior Operacions més que una tapadora d’espuris inte- de merdosos han carregat contra els gest d’enemistat. Per aquest motiu, EE d’envergadura ressos. que han difós aquestes informacions i fan servir, com sempre, la llei per Per a respondre a aquestes amenaces, aturar-los. Ho tenen difícil, però tenen l’OTAN no analitza les causes ni re- On no arriba l’OTAN altres estratègies per aturar o desligi- flexiona sobre la seva responsabilitat en timar el que vulguin aquest elenc de L’OTAN ha establert relacions espe- l’origen de fenòmens com el terrorisme malparits. cials amb alguns Estats no membres de o la nova carrera d’armaments. No en Ha sigut un altre any deixant-nos l’Aliança. D’aquesta forma, pot prote- va, entorn del 60 % de les exportacions gir els seus interessos estratègics o pe- enganyar, fent-nos els tontus, dissi- mundials d’armes entre 2005 i 2009 van mulant que ens creiem els seus mis- netrar en nous mercats sense necessitat ser realitzades per països de l’Aliança. de vincular-los directament a les seves satges i lletanies, les seves pregàries Fidel al seu esperit, insisteix en la so- de recuperació economica: ”jo em polítiques militars. No és d’estranyar lució militar. La voluntat d’intervenir que la nova doctrina busqui ampliar els continuo enriquint i tu et fots”. Reta- arreu del món en defensa dels seus in- llar el sou als funcionaris per quadrar àmbits dels acords, així com vincular a teressos econòmics i polítics els porta a més països amb aquests tractats. els comptes d’altres despeses, com la mantenir la necessitat de desenvolupar militar per exemple, augmentar l’edat Dos actors ocupen un lloc fonamental. “forces convencionals robustes, mòbils La Unió Europea, “un partenaire únic de jubilació i base de cotització men- i projectables” que li permetin mante- tre els polítics ( els mateixos senyors i essencial” d’Estats Units. No en va, nir simultàniament diverses operacions es felicita “de l’entrada en vigor del i senyores que les legislen) tenen la de gran envergadura. màxima pensió cotitzant la meitat de Tractat de Lisboa, que oferix un marc L’arma nuclear surt reforçada, així com per a reforçar la capacitat de la UE temps que ho ha de fer qualsevol altre el manteniment dels sistemes de mís- amb l’objecte de plantar cara als reptes treballador, mentre les grans multina- sils i antimíssils, als quals es destina comuns de seguretat”. Per altra banda, cionals prejubilen al personal que no una primera inversió de 200 milions a Rússia se li ofereix participació en el volen, amb diners públics, amb 52 d’euros. Aquest muntant, en un mo- sistema antimíssils i col·laboració en anys... ment de retallada de despesa pública, la lluita contra el terrorisme, seguretat Segur que ja ho heu llegit això. Potser evidencia que la preparació de la gue- marítima i control d’armaments. el que no heu llegit són les sentències, rra és el primer recurs del capitalisme En suma, un conjunt de polítiques que que sorten dos anys desprès de fer una per a sortir d’una crisi provocada pel generaran un fort ascens de la despe- vaga, al respecte dels abusius serveis propi sistema. sa militar, un increment de les inter- mínims que l’administració obli- Aquest discurs contrasta amb el paper vencions per a defensar els interessos ga a fer als treballadors. Val la pena marginal que li dedica el document a econòmics del Nord ric i un augment veure aquestes sentències per arribar la prevenció dels conflictes. L’OTAN de la inseguretat (social, econòmica, a la conclusió que el que pretenen és s’implicarà a prevenir una crisi o aju- política, etc.) de les persones. ficar-nos la por la cos, enviar-nos a la dar a la reconstrucció després d’un seva policia per amenaçar-nos com conflicte “quan sigui possible i neces- Article publicat al núm. 138 de la re- a mamporreros, dir-nos que hem de sari” i en col·laboració “amb altres ac- vista Diagonal complir les lleis quan són els primers que se les salten quan toca, o quan se les fan a la seva mida. Això sí, són de- mòcrates. La rebotiga de Cancún Fa uns dies ha sortit una sentència a Dinamarca decretant ilegals les de- (o una cimera plena de fum per a frenar el canvi climàtic) tencions que l’estat danés va fer quan va organitzar la cimera del canvi climàtic a Copenaghen, fa un parell Secretaria d’Acció Social sistema depredador que oblida les de- i amb tot això es tornen a citar dintre ri i radical, que situï en el centre les d’anys. Milers de persones detingun- Comitè Confederal CGT mandes de justícia climàtica i de jus- d’un any a Sud-àfrica. necessitats de les persones i no les des arbitrariament, empresonades pre- tícia social. L’estat espanyol, representat a Can- dels mercats, i que simultàniament ventivamnet o jutjades per fer accions Mentre, les parts reunides en Cancún cún per la nova ministra de medi am- aposti per la defensa de la biodiver- solament es comprometen a continuar bient, la mateixa que abans de sortir sitat, la participació social en la pro- noviolentes, mentre la seva merda de cimera es podria entre abraçades i formalismes. Ho ensumo, falta poc, L legim les conclusions de la cimera de Cancún sobre el canvi climàtic que ha tingut lloc del 29 de novembre amb les negociacions, a escometre majors inversions en tecnologia sos- d’excursió a la cimera declarava sense embuts que “menja aliments trans- tecció i gestió dels recursos naturals i el reconeixement del deute ecològic tenible i a distribuir diners a aquells gènics sense problemes”, es permet amb els països en desenvolupament. la seva merda olora massa, han per- al 10 de desembre, paraules plenes de països que ho necessitin per a dissen- després de la seva tornada dir que En definitiva, reclamem la necessi- dut les formes perquè l’emperador va fum que amaguen la veritat dels in- yar i construir els seus propis futurs “nosaltres assumim el repte de dis- tat d’un canvi radical en els models nu i cada vegada ho veiem més clar, teressos dels governs capitalistes, la sostenibles, un marc d’adaptació que minuir el 30% de les emissions de de producció i de consum i l’aposta per molt que s’entestin en dir-nos que invasió transgènica, el desenvolupa- es resumeix en l’aportació de 100.000 gasos d’efecte hivernacle sobre la decidida per l’austeritat i el de- vesteix de marca. I una merda, tot és ment de l’energia nuclear, el balafia- milions de dòlars dintre de deu anys base de 1990”… assumim el que faci creixement econòmic sobre la base una mala còpia d’imperis que ja van ment dels recursos naturals, el comerç per a així aconseguir que la temperatu- falta, però no ens comprometem. de criteris de justícia social i repar- caure en altres temps. Organitzem el reverdit, el paradigma del mercat i ra del planeta no pugi més de 2 graus, Des de CGT plantegem la urgència timent de la riquesa i del treball per canvi, moguem-nos. Comença un nou del creixement… una cortina de fum quan sabem que amb els 0,8 graus ac- d’estendre i difondre un discurs al- a construir una societat lliure, justa any de ràbia i lluita. que pretén amagar els arguments d’un tuals els desastres ja estan en marxa… ternatiu a l’hegemònic, revoluciona- i solidària. 12 Gener de 2011
- 14. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Dinamita de cervell > UNA MIRADA CRÍTICA DES DEL CINEMA Salvador (Puig Antich) Joan Canyelles Amengual H i havia un critic de cinema que deia que tan sols li agradava comentar les pel.lícules que li havien agradat. A mi (que em separa la mateixa distància d’esser un crític de cinema que la d’esser el successor de de Benet XVI, i que en prou feines soc un opinador desacreditat) em passa una mica al mateix. No es que “Salvador” (Manuel Huerga, 2006) no m’agradi. Tampoc penso que si- gui una mala pel.lícula. Però de totes les que hem analitzat en aquesta secció, és probablement la que menys entusiame em genera. En el seu moment va generar una encesa polèmica entre defensors i detractors, segu- rament més política que cinematogràfica. Però vull deixar clar des del principi que ”Salvador” me pareix una pel·lícula, amb moments de gran cine, i a vegades amb una capacitat de suggeriment i evocació real- ment molt notables. No és de cap manera vé de unes expectatives que ni el director ni mereixia.Tot això que dic, és, naturalment, a qui la dictadura va capolar. Veim a Celso va viure atemorit la resta de la seva vida. una obra mestra però tampoc una petarda- menys encara el productor de la pel·lícula una opinió absolutament personal que pro- Bugallo (un inmens actor), llegint la carta del En definitiva “Salvador” és una pel.lícula molt da infecta com digueren alguns. Comprenc mai van generar. Resulta evident que “Sal- bablement, moltes i molts de vosaltres no seu fill, i després el veim amb un llapis a la apropiada per un cinefòrum on es parli de la a aquells que s´han pogut sentir decebuts vador” no és una pel.lícula MILitant. compartireu (o si, qui sap), però que a mi em ma i davant una fulla de paper, encerta a transició, dels moviments revolucionaris, de pel retrat polític que Huerga fa de Salvador Certament la primera part, de ritme trepidant, reafirmen en la idea de que fer una bona pel. escriure unes paraules, però es incapaç de la seva vigència. Cal recordar que l’oposició Puig Antich i el MIL. Però es una decepció àgil muntatge i esplèndida fotografia, podria lícula és molt difícil i es necessita molt de continuar i una de les seves filles l’abraça. política amb “futur”, va deixar sol a Salvador, que no comparteix-ho perque crec que pro- semblar una bona pel.licula d’acció. (En talent, tant en la elaboracio del guió com en Amb una brillantísima economia narrativa no es va voler embrutar les mans amb la de- algun moment recorda aquell entranyable la posada en escena. Huerga ret un dels homentages més sincers fensa d’un revolucionari de tendència anar- western de George Roy Hill “Dos homes i un La segona part de la pel·lícula de ritme molt i emotius que he vist a la gran pantalla, a quista, que volia canviar les coses de dalt a destí” ). Però està ben contextualitzada en mes pausat i mes intimista, és per a mi la totes aquelles persones a qui el cop d’Estat baix.I tambè pot obrir el debat sobre el fet les darreries del franquisme. Els motius de més lograda. La que més m’arriba al cor. dels feixistes va destrosar i que mai recu- cinematografic. És “Salvador” una pel.lícula la lluita podrien estar molt mes ben explicats En aquesta segona part hi ha una de les peraren la joia de viure. No se quin temps comercial?. I en cas afirmatiu, representa i mostrats, però el productor el guionista i el escenes que a mi mes m’han emocionat i dura aquesta escena, no crec que siguin això el major dels insults?. De quina altra director varen decidir contar, com bé ho indi- que gairebé justifiquen tota la pel·lícula. És mes de tres minuts, però al director li basta, manera s’hagués pogut fer una pel.lícula ca el títol, més la història de Salvador que la aquella en la que Salvador parla del seu per evocar sense subratllats innecessaris la sobre Salvador?. Ha contribuït a que la gent del grup revolucionari al que pertanyia. pare com un home republicà i revolucionari immensa i íntima amargura d’un home que que no sabia qui era si hagi interessat?. Hi ha des del principi alguns personatges que a mi em semblen poc creïbles, o que estan poc elaborats. L’advocat de Salvador, per exemple, sobre tot al principi, es més una mena d’interlocutor. Salvador ens conta la historia del seu grup a traves d’ell. Segu- rament aixó s’hauria pogut fer d’alguna altra manera.Leonardo Sbaraglia ha de interpre- tar un paper dificilíssim, perque la seva evo- lució costa de creure. Alguns interpretaren Fitxa tècnica que el que es volia fer era deixar clar que a Dr: Manuel Huerga; les presons franquistes, no tots els funcio- Pr: Jaume Roures; naris eren unes bèsties. Però també es po- G: Lluis Arcarazo sobre el llibre de dria pensar que la humanitat de Salvador, la seva honestedat, li permeten relacionar-se Francesc Escribano; amb els que son els seus botxins. Perquè es Ft: David Omedes; ell qui propicia l’acostament i el que facilita Ms: Lluis Llach; que aquesta relació es pugui produir. (De Mt: Aixalà i Santi Borricon; tota manera se’ls hi va la mà en la escena de Int: Dniel Brühl; Tristan Ulloa; Leo- l’execució, quan es posa a cridar: “Franco nor Watling; Joel Joan; Ingrid Rubio; asesino”, això si que no s’ho creu ningú). Leonardo Sbaraglia; Celso Bugallo; El personatge de la Margalida, (Ingrid Ru- Mercedes Samprieto, Carlota Olci- bio), tambe podria estar molt mes treballat. na, Olall Escribano, Bea Segura, Els pocs fotogrames que té a la pel.lícula Andra Ros, Antonio Dechent. no tenen la profunditat que caldria i que es Receptes... Sopa de Nadal L’amo en Pep des Vivero 1 os de porc Ingredients per al sofrit: Posar l’aigua a bullir en una olla. En greixonera de fang. Incorporau-hi els (Mallorca) 1 patata arrancar el bull, posau primer l’os pebres i, finalment, la sopa. Afegiu- Uns brins de safrà, prèviament to- Menuts de pollastre de porc i deixa-ho coure 10 minuts. hi el brou quant el sofrit estigui llest rrats i picats Llom Afegiu la gallina i que bulli 15 mi- i incorporau els menuts de pollastre Ingredients per al brou: 80 g de sopa p/p Pebre verd nuts. Passat aquest temps, afegiu- quan faltin 5 minuts per acabar la Sal hi el pollastre, el safrà i la patata. Tot cocció. ½ pollastre Aigua mineral Elaboració: això que bulli 20 minuts més. Colau ½ gallina i reserva-ho. Sofregiu el llom en una Bon profit! Gener de 2011 13
- 15. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Wikileaks: la veritat us farà lliures Xavi Roijals van realitzar diverses mobilitzacions i con- centracions “presencials” contra la perse- cució a Wikileaks i en suport d’Assange. n principi, Wikileaks (http://wikileaks. Canviarà tot, canviarà res amb Wikileaks? E ch) és una organització sense ànim de lucre, que publica mitjançant el seu lloc mentre ja es comencen a aixecar les ha- bituals veus “conspiranòiques” sobre que web informacions anònimes i documents en realitat això torna a ser una altra jugada filtrats amb contingut sensible en matèries retorçada de la CIA, en realitat sí que sem- bla que malgrat que ho vulguin dissimular d’interès públic, preservant l’anonimat de (patètica tot i que dintre de la mitjana, la les seves fonts. Podríem trobar llavors postura del govern estatal), els governs algunes similituds amb projectes de pro- globals i particularment el nordamericà gramari lliure: el prefix wiki- com el de la han quedat molt seriosament tocats al ser wikipèdia, la idea de transparència, com exposades les seves vergonyes diplomàti- l’oferir allò que podríem arribar a conside- ques. Hi ha qui diu que això rar el “codi font” amagat del afavorirà una mena de transparència glo- funcionament entre bambalines del món, bal. Personalment ho dubto: el problema la idea de ser una organització sense no és una transparència sinó de domina- ànim de lucre, etcètera. Tot això és molt ció i entre les conseqüències d’aquesta matitzable, malgrat ser sense afany de crisi hi ha que estem certificant un clar lucre l’organització té un pressupost més increment d’aquesta dominació sobre les que milionari i una organització no precis- poblacions més desafavorides del planeta, sament horitzontal, les seves pàgines web incloses les dels països que fins fa quatre són estàtiques i no precissament wikis, dies es consideraven desenvolupats, o, el etc. súmmum, “la vuitena economia del món”. Un aspecte on Wikileaks presta molta Malgrat tot, hi han hagut reaccions es- atenció és en l’ús d’eines de criptografia perançadores: Lula al Brasil oferint asil i seguretat pel que fa al mètode de rebre diplomàtic a Assange, Islàndia mirant de la informació confidencial de manera anò- revocar les llicències per operar al seu nima. Ells faciliten una mena de dropbox, territori a Visa i Mastercard, etc. Potser de “caixa” virtual que asseguraria la trans- la reacció més esperançadora ha estat missió segura i anònima de les dades. No d’Irak en particular, com sobre la diplomà- kileaks, Julian Assange, està en llibertat kileaks.org. La resposta va ser fulminant: la dels milers d’internautes anònims que només això sinó que recomanen fer servir cia americana en general (l’anomenat Ca- provisional al Regne Unit, mentre es di- es van crear milers de mirrors (pàgines han creat rèpliques o mirrors complets de a més eines que fan més segura i anò- blegate, amb més de 250.000 documents rimeix la demanda d’extradició a Suècia replicades, per cert via eines habituals del Wikileaks als seus ordinadors, una lliçó de nima la navegació, com Tor (http://www. diplomàtics filtrats) malgrat que ja porta- per uns suposats delictes de caire sexual. programari lliure) arreu del món (n’hi han transparència, de valentia (i de la potència torproject.org) va anys de funcionament, fins i tot l’any En aquests moments ha anunciat que s’ha hores d’ara més de 2000). PayPal (servei de les eines del programari lliure). Fins a quin punt això garanteix l’anonimat 2009 va rebre un premi d’Amnistia Inter- posat a escriure la seva biogràfia per tal de transferències de diners per Internet), Personalment, la reacció que més m’ha del remitent? si fem servir les eines de Wi- nacional. En el cas particular de l’estat de finançar al projecte i els seus advocats. Visa, Mastercard i el banc suís PostFinan- agradat ha estat la del govern bolivià, que kileaks per enviar-lis dades, ens n’haurem espanyol, Wikileaks ha aportat informació Bradley Manning, el soldat americà de 24 ce (la caixa postal suïssa) van bloquejar malgrat que els cables han tret a la llum d’enrefiar de les seves eines. Si a més hi sobre la mort del càmera Xosé Couso a anys sospitós d’entregar documentació a els comptes de Wikileaks. Anonymous, pública una greu malaltia que va patir el afegim el complement Tor al nostre na- la guerra d’Irak, les pressions d’Estats Wikileaks, està en condicions molt dures a pseudònim que recull a diversos grups i seu president Evo Morales, ha decidit vegador i comprovem que funciona, po- Units per endurir l’actual legislació sobre una presó militar nordamericana, i se’l individualitats d’activistes que operen a la crear un web (http://wikileaks.vicepresi- dríem tenir més o menys clar que el grau Internet (l’anomenada llei Sinde dintre de podria condemnar fins a cinquanta anys xarxa, van reaccionar fent caure els webs dencia.gob.bo/) on es publicaran traduïts d’anonimització de l’enviament de les l’anomenada Llei d’Economia Sostenible), de presó. i fins i tot els serveis d’aquestes operado- tots els cables de Wikileaks on es men- nostres dades serà considerablement alt sobre la postura d’Espanya en relació als Arran de la seva detenció les prime- res (tinguem en compte que una caigu- cioni a Bolívia, sota un vell epígraf del vell a l’hora d’enviar-les a Wikileaks. vols secrets de la CIA o en relació a la le- res reaccions irades dels governs i de da d’unes hores a Paypal o Visa vol dir testament amb el que tots hauríem d’estar Wikileaks ha filtrat fins al moment actual gislació catalana del cinema, etc. les corporacions no es van fer esperar: pèrdues probablement molt milionàries). d’acord: “la veritat us farà lliures” (Joan moltíssima informació tant sobre la guerra En aquests moments el fundador de Wi- EveryDNS va deixar d’oferir el domini wi- Arreu del món, i també a casa nostra, es 8,32).” Per un internet lliure i llibertari. No al tancament de webs. No a la llei Sinde Secretariat Permanent del tribució cultural, i finalment les gestores pus Wikileaks, però també Comitè Confederal de la CGT de la propietat intel·lectual -com la SGAE- a les webs contrainformati- estan estretament units en una coalició ves que possibiliten que les per a controlar política i econòmicament expressions virtuals i reals internet. en el carrer dels movi- a Comissió d’Economia i Hisenda del L Congrés va rebutjar el 22 de desembre la disposició final segona del projecte de I aquesta és potser la primera i més pe- rillosa coalició de signe totalitari plena- ments socials es difonguin i coneguin, el cànon digital, ment globalitzada, doncs internet és tant les lleis antidescàrregues Llei d’Economia Sostenible (ELS), la co- causa com a conseqüència del fenomen o el tancament de webs, neguda com Llei Sinde, amb els vots en multidimensional d’això queanomenem són totes elles manifesta- contra de tots els partits parlamentaris a globalització. cions parcials de la bata- excepció del PSOE. Uns -els estats, els seus exèrcits i forces lla entre un internet lliure i La ELS conté, com de reüll, una llei an- policials- anhelen el model xinès o iranià un internet mercantilitzat i tidescàrregues, que suposa un atac nor- de control polític i espiritual ferri del que políticament controlat. En- matiu de repressió i coerció a la llibertat es pot veure, llegir i descarregar en inter- tre un internet on creació, d’expressió i de lliure distribució cultural a net en pro del pensament únic dels qui expressió i difusió es des- internet, pel que la comunitat d’internautes governen i manen. envolupen lliurement o un ha fet i està fent tot el possible per tombar- Altres - multinacionals de la cultura internet sotmès a la lògica la. De moment, fins a la tornada al senat de masses i gestores de la propietat del capital i de l’estat. d’aquesta disposició al gener pròxim, ho intel·lectual - desitgen repartir-se neta i Aquesta és doncs una ge- han aconseguit. Si, aquesta és una vic- competitivament el repartiment del pastís nuïna lluita per la llibertat, tòria parcial d’una comunitat real, no vir- econòmic, és a dir que tota creació cultu- una real lluita llibertària. tual, d’activistes per un internet lliure, amb ral i intel·lectual estigui patentada, taxada Per això CGT vol felicitar la qual la CGT s’identifica i dóna suport. i canonitzada en pro d’obtenir d’això ren- el treball difús però coor- Internet està sent blanc d’una batalla dra- dibilitat i beneficis. dinat de tota la comunitat màticament desigual en tot el món. D’una Quina millor aliança entre el totalitarisme d’internautes i hacktivistes banda els estats -totalitaris com el xinès polític i el capitalisme econòmic que la per aquesta victòria par- i formalment democràtics com els euro- que possibilita tancar webs per distribuir cial de pressió que ha acon- antidescàrregues, encara que sigui per la La lluita per la llibertat segueix el seu curs, peus-, per un altre les multinacionals de la lliurement continguts culturals? seguit que tots els partits parlamentaris, por de tots ells a perdre suports electo- pel que la CGT estarà juntament amb les comunicació, de la informació i de la dis- Els atacs a la transparència informativa ti- menys el del govern, hagin rebutjat la llei rals en els comicis que s’acosten. qui lluiten per un internet lliure i llibertari. 14 Gener de 2011
- 16. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA La CGT davant la > DES CARTES MAUDITES Qüestió de sentència contra la noms immersió lingüística Carlus Jové E l pas previ a polemitzar sobre qual- sevol cosa és posar-li un nom; i viceversa: posar nom a una cosa és obrir les portes a la polemització. Els Secretariat Permanent del la no discriminació per l’ús del català o el catalanoparlants d’ací i d’allà som Comitè Confederal de la CGT castellà, així com es fixa l’assoliment de grans aficionats a posar nom a tot de Catalunya la normalització efectiva del català entre el que fem, i potser per això esdevé la seva afiliació. tan fàcil polemitzar-ne. De parlar la Recolzem la diversitat cultural de la Pe- nostra llengua en diem normalització, nínsula Ibèrica i ens omple de satisfacció d’utilitzar-la a l’escola en diem immer- es de la CGT valorem molt negativa- D ment la sentència de Tribunal Suprem contra el català com a llengua vehicular a compartir espai lingüístic amb d’altres po- bles de l’Estat espanyol però, en cap cas, sió lingüística, i del fet que la llengua pròpia convisqui oficialment amb una les escoles i instituts de Catalunya, i con- acceptem la imposició de qualsevol altre que ens ve imposada per lleis estatals, siderem que és un altre insult, dels tants idioma, propi d’altres territoris de l’Estat en diem bilingüisme. Fragmentada i que el poble català ha hagut de patir, per espanyol, ni la minoritzaciò institucional a etiquetada així la realitat, és ben fà- part dels estaments polítics i judicials de la que està essent sotmesa la nostra llen- cil perdre el món de vista i que de la l’Estat espanyol. L’Estat espanyol, més gua amb el beneplàcit de les forces políti- normalització en fem una extranya i enllà d’assumir la realitat cultural i lin- ques que ens governen, tant al Parlament descortesa costum, que la immersió güística dels pobles que el componen i català com al Congrés espanyol. esdevingui imposició, i que el bilingüis- fer seva aquesta riquesa, es dedica sis- La classe treballadora de Catalunya i en me passi d’ésser un simple fet palpa- temàticament a disparar contra la línia de general tot el conjunt de la societat tenen ble a constituir una mena d’essència flotació de qualsevol promoció d’identitats el dret a viure en la seva llengua pròpia, i metafísica. culturals i lingüístiques que no siguin la la defensa cultural ha de ser una trinxera A l’Espanya castellanoparlant, aques- que el Règim polític, que ens domina, més en la lluita contra el sistema capita- ta que alguns ja comencen a ano- considera la seva. Aquest atac contra la lista deshumanitzador, que pretén una menar “la monolingüe”, a ningú se li llengua i la cultura del nostre poble és un homogeneïtzació, no només en l’àmbit acut de posar nom a coses tan natu- nou acte del colonialisme al que el poble econòmic, sinó també en totes les altres rals com aquestes, i segurament per català, malauradament, ja n’està al co- parcel·les de la nostra vida. això se’ls fa tan impossible entendre rrent. Davant els privilegis d’una llengua parlada l’imperi cultural espanyol pretén fer-nos el franquisme han pogut acabar amb la iden- de què va la troca. (De fet, no sé ni La CGT de Catalunya, a l’article desè per milers de milions de persones, princi- mateix, amb les eines de la deslegitimada titat del nostre poble. Tampoc el Tribunal si seria possible, a hores d’ara, fer-los dels seus estatuts, reconeix expressa- palment degut a les invasions militars, i democràcia liberal. Suprem ni el Constitucional podran fer-nos entendre això del seu monolingüisme, ment el dret a l’expressió oral i escrita i l’extermini de molts pobles originaris, Ni decrets de nova planta, ni 40 anys de callar.A Catalunya, l’escola en Català! perquè de tan i tan natural com és per a ells el fet de parlar una sola llengua i sempre la mateixa, vagin on vagin, SALUT I ANARQUISMES difícilment se’ls pot argumentar que la situació del castellà a Espanya és de Comença l’espectacle tot menys natural.) Perquè... per què caram fa falta cap concepte, nom, ter- me jurídic, per a educar en la llengua Josep Cara Rincón (Berga) fer propaganda amb els nostres actes. I és sinó estaríem fent el mateix que els sin- Em d’estar preparats em de fer gimnàsti- pròpia a l’escola pública? Per què car- www.berguedallibertari.org/ just per això, perquè cal fer propaganda dicats grocs, aquests que en els darrers ca, és a dir contínua mobilització. No fem gols hem d’estar-nos normalitzant pel pepcara amb els nostres fets, que no podem imi- trenta i pocs anys s’han encarregat de la feina per ningú, però ens apuntem a la fet de parlar amb la nostra llengua? tar de cap de les maneres el sindicalisme desprestigiar i dinamitar el sindicalisme. lluita. Més enllà del fet diferencial, que sem- d’estat de CCOO i UGT. Si no vaig errat Cal créixer, però no a qualsevol preu. La La CNT-AIT en el seu darrer congrès —el pre genera friccions, i de la nostra si- C omença l’any 2011, pujen els preus, baixen els sous, l’atur augmenta i les prestacions s’acaben. El panorama és ara estem en època d’eleccions sindicals, un model sindical imposat i que fem servir per tal de ser presents en l’àmbit laboral, CGT és un anarcosindicat. Hem de donar exemple per tal que la gent s’animi a llui- tar, a defensar el que és seu vaja. La crisi Xè dut a termea Cordoba— ha fer un pas, petit però molt necessari, imprescindible de fet, per ser una eina útil al món laboral tuació lingüísticament complexa, que requereix de redreçaments constants, gran part dels nostres problemes amb negre. El xou electoral continua amb les per tenir més garanties legals pels dele- és un altre moment que ténen els rics, els i per avançar com organització. Felicitats. la llengua tenen a veure amb una so- municipals i el Barça va bé. gats, les seccions i els sindicats, per tenir de sempre, per fer cuartos. I, com ja vaig Espero que ens trobem als carres i a les breabundància de terminologia per a En uns dies faran que la gent no es pugui informació i per buidar de contingut els dir en una altra columna al Catalunya: a feines. fets que a la resta de món resten en juvilar fins als 67 anys i aquesta maniobra comitès. robar, a revoltar-se i a fer revolucions se Sigui com sigui, comença l’any i se’ns gira la invisibilitat d’allò que anomenem per acabar amb les pensions publiques Per tant, cal anar molt alerta amb el n’apren, no és cap reacció mecànica con- feina. En uns dies estarem en una nova normalitat. tot just comença. Davant d’això hem de comportament dels delegats de la nostra sequència de la pobresa, la crisi o la gana. vaga general. No cal esperar que la convo- Admeto que estic fent una simplifica- plantar cara, sortir al carrer i lluitar, sí molt confederació (ús de les hores sindicals o Per tant, cal oferir l’eina que és el sindicat qui l’estat —els seus sindicats—. Ho hem ció extrema de l’assumpte. Si el pro- bé, cal perquè hi ha motius i perquè cal qualsevol comportament autoritari) ja que a tothom que la vulgui fer servir. de parar tot. Fins ara. Salut i anarquia! blema només fóra qüestió de paraules podriem solucionar-lo eliminant-ne Publicacions unes quantes. Però alhora sento que és una qüestió bàsica que dificulta la discussió, perquè així com per S’edita una versió talana afegeix continguts sobre les penes “100 años de Anarcosindicalismo. La una part de la contesa és ben fàcil multa i actualitza alguns aspectes del text Idea, ayer y hoy” és un llibret en castellà agafar-se a un vocabulari per a fer la renovada de la Guia original en castellà. coordinat per Rojo y Negro i la Fundació batalleta, nosaltres sovint no tenim on Antirepressiva Us la podeu descarregar en el web: www. Salvador Seguí, que recopila els articles agafar-nos perquè el que fan allà, a cgtcatalunya.cat/spip.php?article4689 i il·lustracions que han anat publicant-se l’Espanya monolingüe, no té nom, ni en “La pàgina del centenari” en el periò- concepte, ni definició. dic confederal Rojo y Negro durant l’any Llibret sobre 2010. els 100 anys La Idea com alguna cosa no exclusiva, la Idea com concepte que tenia i té al seu d’anarcosindicalisme voltant infinitat d’altres idees que s’han plasmat d’una o altra forma i han anat de vegades resolent, unes altres agitant i sempre intentat aconseguir un món millor per a tots els humans. Un intent també de fer un petit homenatge a aquesta part de A poc més d’un any de la mort d’Eladio Villa- la humanitat que ha contribuït a la cons- nueva, militant incombustible i dinamitzador trucció d’aquesta organització llibertària i incansable de la CGT, de la qual va ser se- anarcosindicalista. cretari general durant 8 anys, el Secretariat Us el podeu descarregar en el web: www. Permanent de la CGT ha editat un llibret Les secretaries de Jurídica i Acció Social rojoynegro.info/2004/IMG/pdf/Librito-100. d’homenatge a la seva persona, coordinat de la CGT de Catalunya han editat la ver- pdf per Antonio Carretero i Paloma Monleón, sió en català de la “Guia Antirepressiva. que inclou un text d’Heriberto Tella i extractes Drets i llibertats per la lluita social”, edita- Histori(et)as de d’intervencions públiques de l’Eladio, acom- da fa uns mesos per la Secretaria d’Acció panyades per dibuixos de Carlos Azagra. El Social confederal de la CGT. L’edició ca- Eladio podeu aconseguir als locals de la CGT. Gener de 2011 15
- 17. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA HENRY MORALES, INVESTIGADOR SOCIAL I ACTIVISTA (GUATEMALA) > LES PARAULES SÓN PUNYS “L’ajuda internacional ha Orwell i la Novoparla esdevingut un instrument Jordi Martí Font del sistema imperant” A l’Eric Blai li deien George Orwell (1903-1950) i és autor “Cinquanta anys després de fer cooperació, tenim en el món més pobresa, més d’un dels llibres de denúncia de desigualtat social, més vulnerabilitat política i econòmica” l’autoritat en les seves diverses formes més interessants pel que tema que ara ens ocupa. A Mil > LA FRASE... nou-cents vuitanta-quatre, Orwell novel·litza la rebel·lió d’un perso- natge anomenat Winston Smith contra un poder totalitari que do- mina totalment la vida dels ciuta- dans sota la seva administració. Aquest domini arriba fins als plecs més amagats dels sentiments hu- mans. Una dels eines de domi- nació que els súbdits d’Oceania acaten és la Novoparla. La Novoparla és el llenguatge ofi- cial d’Oceania i havia estat ideat per arribar als objectius fixats pel Socang (Socialisme Anglès) però al 1984 encara no l’utilitzava ningú com a única llengua. No “El món obstant, The Times hi escrivia necessita una els editorials i es preveia que al solidaritat 2050 ja hauria substituït totalment la Parlavella, que era l’anglès co- política davant rrent del dia a dia. els embats del El mateix Orwell ens explica que neoliberalisme” “O contiunem sent un apèndix de l’actual sistema neoliberal, o optem per la lluita que ens ha de “La finalitat de la Novoparla era portar a un món millor” no sols proporcionar un mitjà d’expressió de la cosmovisió i de Ignacio Barroso / Anna desenvolupats han promogut o consolidat. - Si revisem l’origen de les ONGD identifi- definissin una solidaritat real- les habituds mentals pròpies dels Campeny És a dir, els efectes de l’injust i més que quem etapes, objectius i motius de la seva ment efectiva entre països? Té pagat deute extern, les asimetries i des- actuació. Veiem que la majoria d’ONG sentit parlar de “solidaritat polí- afeccionats al Socang, sinó enca- igualtats en les relacions comercials, el van sorgint des dels anys setanta en el tica” en contraposició a la figura ra d’impossibilitar totes les altres Henry Morales López es guate- formes de pensar”. Els fonament malenc, membre del Movimien- saqueig que històricament continuen ge- marc d’actuacions assistencialistes, hu- del “cooperant onegetista”? nerant les grans transnacionals, el soste- manitàries, caritatives, amb aquesta visió - Ara més que mai, el món necessita una damunt el qual es construïa la to Tzuk kim-pop, investigador social i activista. L’Associació niment d’un sistema econòmic voraç, en el d’ajudar els “pobres”, els “necessitats”. solidaritat política davant els embats del nova llengua era l’anglès corrent, d’Amistat amb el Poble de Gua- qual els països rics han crescut gràcies a Amb una anàlisi de la realitat vista fona- neoliberalisme. Estem vivint els efectes però amb una reducció evident temala li va fer aquesta entrevis- l’empobriment dels països pobres. mentalment des del “nord”. En una altra lí- d’aquest sistema pervers de manera glo- del nombre de mots, la invenció ta amb ocasió de la seva visita a Podem dir, que l’ajuda internacional és el nia de motius, comencen a aparèixer orga- balitzada. Parlem dels efectes de les me- de noves paraules amb nous “rostre humà” del sistema neoliberal. I fun- nitzacions en les quals hi ha objectius i una sures d’ajust estructural que recepten les Barcelona el passat mes de nov- significats i la reducció i canvi de embre després que hagués par- ciona com a tal. Ara tenim els objectius del naturalesa política molt relacionats amb instàncies financeres internacionals amb mil·lenni, hem implementat estratègies de processos de canvi i transformació social el vistiplau dels governs conservadors, els significats dels significants que la ticipat en unes jornades sobre llengua corrent ja tenia. Dominant cooperació i relacions nord-sud reducció de la pobresa (motivades pel Banc als països del “sud”. Amb el sorgiment de estem vivint tots i totes molt de prop: Grè- Mundial), ara es pretén fer eficients l’ajuda moviments revolucionaris a Amèrica Llatina cia, Irlanda, Portugal, Espanya, el Regne les paraules i negant-los anteriors celebrades a Bilbao. i el desenvolupament; ...però les causes i el Carib, amb el triomf de la revolució cu- Unit, França... com ho continuem vivint a significats controlaven la possi- - A l’empara dels tractats de que regeneren la pobresa, la desigualtat, bana i, posteriorment, de la nicaragüenca a Amèrica Llatina. La privatització dels re- bilitat de pensar dels súbdits del cooperació per al desenvolupa- la fam, la misèria humana, mai no seran finals dels setanta, la solidaritat es va anar cursos naturals i de l’Estat mateix és una règim. abordades des d’aquests instruments. intensificant i va anar sorgint tota una di- pràctica globalitzada. Ara, quan parlem de La Novoparla és un dels punts ment, en els darrers quinze anys Hi ha una clara desmobilització en objec- versitat d’expressions polítiques en suport pobresa, també apareixen estadístiques culminants en el camí per de- han proliferat a Guatemala tota tius i pràctiques polítiques. Les prioritats ja d’aquells processos. A principis dels noran- dels milions de pobres que hi ha als paï- mena d’organitzacions amb el nunciar l’apropiació per part del no són estar en contra del pervers siste- ta, amb la finalització de la guerra freda i la sos rics, ja no només constitueixen una suposat propòsit d’afavorir el Poder de les paraules. En la nova ma neoliberal. La tendència és aprendre pacificació forçada als països on hi havia categoria del “sud”. Ara més que mai hem desenvolupament del país. En llengua, les paraules acostumen a subsistir-hi. Per tant, la seva naturalesa, moviments revolucionaris lluitant contra els de globalitzar la solidaritat, la resistència i el cas de les organitzacions in- a ser curtes i qualsevol que sigui els seus objectius, les seves estratègies i règims militaristes i oligàrquics, la solidari- la humanitat. Necessitem veure’ns com a ternacionals, ¿és la seva feina prescindible és eliminada. Exis- formes d’actuar sempre estaran d’acord tat i la cooperació internacionals van ten- iguals, hem de generar veritables aliances beneficiosa per a les poblacions tien tres tipus de vocabularis que amb allò que el sistema et vagi demanant int nous horitzons basats en concepcions polítiques, de traçar un horitzó comú i, fo- a les quals diuen que ajuden, o i exigint. I no et podràs sortir d’aquesta aferrades als nous contextos econòmics i namentalment, no hem de perdre l’ètica i la aïllaven les paraules útils per pen- més aviat actuen com a eines de lògica, senzillament perquè acabaries des- polítics internacionals. És a partir dels anys utopia. Estem davant d’un sistema inhumà, sar per tal que el seu “nou” signi- substitució de les responsabili- apareixent. noranta (i fins avui), que es genera el boom pervers, materialista, que de manera in- tats de l’Estat i, per tant, com a ficat no pogués ser modificat per I és en aquest context que les ONG inter- de les ONGD. L’ajuda internacional es va evitable ens està portant a la desaparició ningú que no fos part del Poder, forces desmobilitzadores? nacionals han evolucionat i estructurat la ampliant en termes financers i geogràfics, com a pobles, com a éssers vius. Hem de - En parlar de cooperació al desenvolupa- alhora que existia una categoria seva raó de ser. i al seu voltant es va consolidant tota una desfer els camins del conformisme, de la ment i de la seva vinculació pràctica amb institucionalitat que ha passat de ser un immobilitat, de la desmobilització i repren- de noves paraules, normalment cadascun dels països on intervé, cal fer- - També s’ha apuntat que moltes mitjà a ser un fi en ell mateix. L’ajuda inter- dre les abandonades banderes de la lluita compostes, amb significats es- ho contextualitzant-la en diversos tòpics d’aquestes organitzacions, crea- nacional s’ha transformat en un instrument per un món millor, més equitatiu, més just, pecífics normalment útils per a la d’anàlisi: des aparentment de manera al- vital de la política exterior dels països del més igualitari per a tots i totes. dominació. L’ajuda internacional ha evolucionat his- truista com a vies de cooperació nord, i els interessos geopolítics i interven- La cooperació internacional ha de plan- A Mil nou-cents vuitanta-quatre, tòricament com un instrument del sistema al desenvolupament i finança- cionistes que es mouen al seu voltant són tejar-se seriosament que, si no eradi- Orwell no només exposa el domi- imperant. En teoria ha pretès col·laborar des a través dels fons estatals més que evidents. Com a exemples, tenim quem la injusta distribució de la riquesa, ni sinó que, en el cas de la Novo- amb els països “en vies de desenvolupa- dels seus respectius països mi- els interessos que es mouen per mitjà de seguiran persistint les causes de tots els ment” per eliminar la pobresa i enfortir els parla, descriu els mètodes clars i tjançant subvencions per a pro- l’ajuda internacional a l’Iraq, l’Afganistan, problemes estructurals que reprodueixen drets econòmics i socials. Cinquanta anys precisos que el Poder utilitza per jectes i actuacions aparentment Cuba, Veneçuela, etcètera. En tots aquests la pobresa, l’opressió, la marginació, després de fer cooperació, tenim en el món beneficioses, en realitat consti- escenaris, les ONGD han jugat un rol l’exclusió. Les condicions per enfortir no- crear una nova realitat lingüística més pobresa, més desigualtat social, més tueixen un mitjà més de foment d’intermediàries o que “solapen” aquests ves formes de participació, lluita i resis- que faci impossible el lliure pen- vulnerabilitat política i econòmica. de les polítiques neoliberals glo- tèrbols interessos. tència estan donades. O continuem sent sament i faciliti l’assumpció de L’ajuda internacional està definida per bals en benefici dels interessos un apèndix de l’actual sistema neoliberal, la dominació per part dels domi- pal·liar els efectes que les mateixes políti- econòmics i polítics dels països - Quines haurien de ser, a grans o optem per la lluita que ens ha de portar nats. ques i formes intervencionistes dels països dominants. És realment així? trets, les característiques que a un món millor.
- 19. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME Programa Presentació Barcelona, del 15 de gener al 15 de Des que la consciència obrera es va despertar obertament en el segle XIX el proletariat va febrer lluitar pel que consideraven fonamental, el seu dret d’associació. Els obrers i obreres, a més de lluitar pels seus drets, van començar a forjar la seua ideologia - Dissabte 15 de gener: 12:00 h Obertura de l’exposició i ètica, calant en ells el pensament anarquista, basat en l’abolició de tota forma de govern i en l’exaltació de la llibertat individual, així van passar de pàries i miserables a convertir-se en Horaris de visita: Dimarts a dissabtes de 10 a 19h. protagonistes del seu destí. Dimecres de 10 a 20 h. Diumenges de 10 a 14.30 h. Dilluns La necessitat d’unió solidària entre el proletariat militant antiautoritari va fructificar amb i festius tancat. l’aparició de l’anarcosindicalisme. L’anarcosindicalisme, moviment sindical de caràcter revolucionari i orientació anarquista, va - Dimarts 18 de gener: més enllà de millorar les condicions laborals. És conscient que sense un canvi de societat les millores serien passatgeres. Així va arrelar la idea de revolució social, amb el desig d’una 12:00 h Roda de premsa societat organitzada de baix a dalt per mitjà d’associacions lliures i la lliure federació dels individus en comunes. 18:00 h Inauguració En poques paraules, l’exercici de la llibertat com un dret inalienable. Des de fa cent anys, els companys i companyes confederals vénen cantant a la llibertat, conjurant l’opressió i actuant 18:30 h Presentació del catàleg «100 anys de forma ètica sota els dictats de la raó. d’anarcosindicalisme» La Confederació General del Treball, la CGT, pretén amb aquesta commemoració homenatjar als homes i dones que van militar i militen en l’anarcosindicalisme i lluiten per la transformació Amb la participació de: social. Salut i endavant Mary Nash, Universitat de Barcelona, Susanna Tavera, Universitat de Barcelona, Rafael Maestre i Cristina Escrivá, Comissió Organitzadora de l’Exposició - Fundació Salvador Seguí i CGT comissaris de l’exposició. Presenta Mª. Àngels Rodríguez, Presidenta de la Fundació Salvador Seguí. Xerrades amb col·loqui: (Auditori -planta 4-) - Dijous 20 de gener, 19 h. La creació d’una organització anarcosindicalista en temps de crisi. Teresa Abelló Güell, Universitat de Barcelona. - Dijous 27 de gener, 19 h. L’aportació llibertària a la literatura en els últims 100 anys. Pere Joan i Tous, Historiador - Dijous 3 de febrer, 19 h. Les realitats d’una societat anarcosindicalista: les col·lectivitats. Jordi Ibarz Gelabert, Universitat de Barcelona. - Dijous 10 de febrer, 19 h. Futur i anarcosindicalisme. A Índex exposició càrrec de la Confederació General del Treball. Presentació: Jacinto Ceacero Presentació: Mª Àngels Rodríguez Introducció: Cristina Escrivà i Rafael Maestre Cronologia, 1931-1939, Rafael Maestre Textos: 100 Anys d’Anarcosindicalisme Orígens de l’anarcosindicalisme: Paco Zugasti Elogi de la militància: Félix García Cultura, evolució i revolució. Pràctiques culturals i identitat en el món llibertari espanyol: Javier Navarro La premsa anarcosindicalista: Rafael Maestre Un segle d’identitat anarcosindicalista: Cristina Escrivà L’Anarcosindicalisme i els seus congressos a Espanya: Juan Alcalde La CNT catalana: rememoració o història?: Susana Tavera Les dones i l’anarcosindicalisme: Mary Nash Del 1976 al 2010. Entre la resposta a la realitat i la fidelitat al llegat: Chema Berro L’Anarcosindicalisme del segle XXI: Jacinto Ceacero 100 noms per a un centenari Galeria d’imatges Documents de l’exposició 2
- 20. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME Orígensde l’anarcosindicalisme: Nou segle, nou model Paco Zugasti el espontaneisme antiorgànic i torna substitueix a la tàctica insurreccional a posar-se de manifest la necessitat i del segle precedent. Després d’aquesta el valor de l’organització obrera eman- onada de vagues es produeix un certa Fer un cop d’ull als nostres cipadora, si bé amb les característiques davallada del moviment obrer, la qual orígens sempre ajuda a que pròpies (federalista, antiautoritària...) cosa no vol dir que els sindicats, nom del moviment llibertari. Anselmo Lo- que van adoptar en aquells dies les so- puguem entendre el perquè i el renzo ho expressa així: «L’organització cietats obreres, no segueixin operatius; com de la nostra organització. com a conseqüència d’un judici i d’una de fet la Federació celebra congressos En aquest extracte del text de volició, significa un progrés, un perfec- anuals des de 1902 a 1906, any de la Francisco Zugasti, envers els cionament, un benefici. Acceptem-la; seva dissolució. ORIGENS DEL ANARCOSIN- sortim, no de d’individualisme, sinó de D’aquest temps –temps ombrívol en el DICALISME, trobem alguna l’atomisme, mantinguem, depurem i panorama educatiu oficial– és la proli- d’aquestes coses. reforcem tots i cadascun l’organització feració d’escoles llibertàries i projectes federal dels sindicats obrers». pedagògics innovadors. Els internacio- El nou segle s’inaugura amb un intent La nova Federació poc després de com- nalistes espanyols donaven una gran de reconstrucció de l’organització obre- plir un any d’existència va promoure importància a l’educació perquè atri- ra antiautoritària. A iniciativa del gremi un dels moviments vaguistes més im- buïen a la ignorància la causa principal de ma d’obra (paletes) de Madrid és portants de Catalunya. El 17 de febrer que els oprimits no es rebel·lessin con- celebra una conferència a mitjan del de 1902 convoca una vaga general en tra l’explotació; això i la profunda con- mes d’octubre de 1900. En la mateixa solidaritat amb els metal·lúrgics de Bar- vicció que calia transformar les ments s’acorda la constitució de la Federació celona que portaven 2 mesos de vaga submises en ments crítiques per trans- Regional de Societats de Resistència per la jornada de vuit hores. La vaga formar la societat, va portar a no pocs (FRSR), continuació dels seus prece- s’estén a tota Barcelona i a altres ciutats mestres llibertaris a recórrer camps i dents FRE (1870) i FTRE (1881). A l’any catalanes; excepte aïllats incidents es ciutats per arribar allí on la desídia es- següent és celebra el segon Congrés i va desenvolupar de manera pacífica i va sortia d’una profunda crisi. jectius immediats en la consecució de tatal o la indiferència religiosa no arri- assisteixen 51 delegats en representa- durar una setmana sencera. Va ser una Amb posterioritat a aquesta vaga se la jornada de vuit hores però que, més bava però, sobretot, per proporcionar al ció de 75.000 treballadors. demostració de solidaritat i de capacitat succeeixen unes altres per tot el terri- enllà d’aquest, estan inspirades per la proletariat la recerca del coneixement En aquesta etapa es reacciona contra d’organització de la classe obrera que tori espanyol que centren els seus ob- nova estratègia de la vaga general que alliberador. Elogi de la militància: la militància mai va gaudir de bona salut Félix García certa edat, que comença a afectar-li la Doncs bé, la veritat és que no era or tot capacitat de lideratge i d’organització els tents moviments socials dels anys 60 als malaltia d’Alzheimer o que va tenir una el que relluïa, i fins i tot algunes actua- que van incrementar el nivell de militàn- Estats Units i a Europa. Durant uns pocs joventut potser peculiar. D’altra ban- cions no relluïen en absolut. cia en general i van dur entre tots enda- anys, aquests moviments van comptar Felix Garcia Mariyon, ha fet da, el més freqüent és que qui exposa Això no vol dir que no hi hagi diferències, vant la CNT en adverses condicions. amb militants molt qualificats i amb un una radiografia sobre els aquest lament no s’inclogui en el conjunt doncs evidentment les hi ha i els llibres Però la història posterior ja no és tan elevat nivell d’implicació col·lectiva. comportaments, els desi- dels que no militen, sinó més aviat en d’història donen bon testimoniatge de brillant, almenys no fins implantada ja Però també en aquest cas, al poc temps tjos, les frustracions i les re- la resta que manté encesa la flama del certes etapes en les quals van coincidir la II República i durant el primer any de van arribar anys d’un nivell més baix de compenses que els militants compromís social i polític. El més assen- en el temps i l’espai algunes persones la Guerra Civil. I després d’una brutal militància, també, com en el cas anterior, d’aquesta o altres organitza- yat és pensar que s’en fa un gra massa.: i algunes circumstàncies que van tenir repressió, una tornada al silenci i l’oblit amb la inestimable ajuda de les forces cions llibertàries poden sen- ni antany es militava tant, ni enguany es un especial nivell de militància, van con- sols amb el repunt de la militància en encarregades de fer callar i, en cas ne- tir el en trascorrer de la seva milita tan poc. querir cotes d’implicació personal i de el moviment obrer a la fi dels anys 50. I cessari, exterminar, els moviments que En el cas del moviment llibertari això es capacitat de mobilització no massa fre- alguna cosa semblant es pot dir dels po- qüestionaven l’ordre establert. activitat. Aquest extracte del dona amb freqüència quan es parla de qüents. Recordem, seu article ELOGI DE LA MILI- temps pretèrits, especialment d’aquells per exemple i per TÀNCIA, ens ofereix una peti- anys gloriosos en els quals la CNT tenia seguir amb els dos ta mostra. un milió d’afiliats (xifra, d’altra banda, una exemples anteriors, mica artificial) i era capaç d’imposar-se el que va ocórrer en És bastant freqüent que, quan parlem a la patronal amb vagues molt dures, o d’aquestes coses, tinguem tendència les dues primeres dè- de construir el comunisme llibertari i les a establir una certa dicotomia: temps cades del segle XX, col·lectivitzacions per frenar a la dreta enrere hi havia una militància molt co- època en la qual neix reaccionària amb la revolució llibertària. herent, molt eficaç, amb gran capacitat l’anarcosindicalisme O també quan recorden els anys 60 i d’incidència en la realitat i fins i tot amb espanyol i té una 70 del segle passat, durant els quals possibilitats de posar en pràctica les per tot el món es van estendre contes- brillant irrupció coro- més innovadores i radicals propostes tacions radicals envers l’ordre establert, nada per una vaga revolucionàries. I ara ens toquen temps amb l’anarquisme com un dels referents sonada. Va haver-hi en els quals ningú milita, la gent accep- més significatius d’aquests moviments, molts i molt bons ta resignadament l’ordre establert i sols especialment en el cas del Maig Fran- militants sindicals, canvia els seus hàbits al ritme que impo- cès. La mort de Franco va retardar una amb Salvador Seguí, sa la cultura dominant i en la mesura en mica la recepció a Espanya d’aquests Joan Peiró, Ángel què aquests canvis afavoreixen aquesta moviments, i va caldre esperar a 1976 Pestanya i molts al- cultura. El dolent d’aquesta dicotomia és per assistir al ressorgir brillant de la CNT tres que surten tant que no es generalment un bon reflex de que va ser capaç de convocar a més de en els papers. Van la realitat. És més, un pot pensar, sobre- 20.000 persones a la plaça de toros de ser possiblement el tot si el que fa aquesta valoració té ja San Sebastián de los Reyes el 1977. seu exemple i la seva 3
- 21. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME Cultura, evolució i revolució Pràctiques culturals i identitat en el món llibertari espanyol Javier Navarro o a una trama associativa definida pel anarquista, llibertària, sustentada en seu policentrisme i autonomia (sindicats les publicacions (diaris, revistes, edi- pertanyents a la CNT, grups d’afinitat, torials de llibres i fullets), la tasca de El nostre món s’ha anat cons- agrupacions de JJLL i de Dones Lliures, determinats grups en els seus àmbits truint entorn al nostre ideari, ateneus i agrupacions culturals, etc.), d’influència (en el treball i els sindicats, en aquest extracte del text de sinó també a una cultura i una identitat en els ateneus, en les joventuts, etc.) i CULTURA,EVOLUCIÓ I REVO- en general, convé insistir, diversa i hete- en les seves pràctiques socials i cultu- LUCIÓ, PRACTIQUES CULTU- rogènia en els seus perfils, contestada rals, o en l’ascendència i l’exemple de RALS I DENTITAT EN EL MON des del seu interior, canviant i flexible. determinats militants. LLIBERTARI ESPANYOL, escrit A un nivell molt bàsic –i àdhuc a risc de El seu “afany cultural” s’accentua tam- pel professor de la Universitat simplificar–, trobaríem la presència, a bé aquí, però compartit amb l’èmfasi en de Valencia Javier Navarro, es grans trets, de: l’autonomia individual i la pulsió antiau- reflexiona entorn a com s’ ha a) Una cultura sindicalista, en la qual es toritaria, així com en la transformació ant construint aquest particu- mouen els sindicats de la CNT, la seva integral de la vida quotidiana en múlti- lar món. massa de militants i, en certa mesura, ples àmbits (entre ells, la filia naturista d’afiliats; la que marcava el dia a dia de o l’aposta per formes alternatives de En definitiva, la doble dimensió esmen- la lluita i la vida obrera. Aquesta cultura convivència o de relacions sexuals i tada –interna i externa– és la que carac- no estaria lluny de la d’altres sindicats familiars, per citar només alguns exem- teritza tota aquesta sèrie de pràctiques de classe (per exemple, els de la UGT ples). i activitats culturals, sobre la tipologia i o altres societats de treballadors de fi- Dit l’anterior, podem passar a posar en característiques de les quals realitzarem liació republicana, progressista, etc) i, dubte obertament qualsevol pretensió algunes reflexions. Però convé precisar per extensió, d’una cultura obrerista en de convertir-ho en alguna cosa més que alguna cosa abans que resulta aquí general, amb punts en comú amb altres una reflexió molt general. fonamental. En al·ludir genèricament cultures polítiques, adscrites, per exem- Resulta equivocat traçar fronteres al “moviment llibertari” fem referència, ple, al socialisme o al republicanisme. aquí. Aquesta divisió és per descomp- tal com apuntàvem, a un món caracte- Comparteix amb elles aquesta “mística tat massa esquemàtica, possiblement ritzat per la seva diversitat i heteroge- de l’educació” abans esmentada, la fe clarificadora però criticable sens dubte quals, al principi, podríem relacionar- activa, és a dir més enllà de la militància neïtat, no només pel que es refereix a en la ciència, el laïcisme, el compromís des de molts punts de vista. En primer les (és a dir, la CNT en el primer àmbit; de base –vies no formalitzades ni explí- les seves diverses tendències i corrents amb la difusió i l’extensió cultural entre lloc, per les impregnacions i interac- els grups anarquistes i la FAI, les JJLL, cites– passaven per la formació ideo- (així, per exemple, en la dècada de les classes populars, així com l’aposta cions constants que es produeixen en- els ateneus llibertaris –o Dones Lliures lògica, per la lectura (premsa, llibres, 1930 podem parlar de “faístes”, “trein- per una sociabilitat instructiva i per un tre ambdues dimensions i que fan que posteriorment– en l’altre). Els intercan- fullets) anarquista o anarcosindicalista, tistes”, “individualistes”, i, en un sentit oci moralitzador propi del “obrer cons- resulti difícil separar-les. També perquè vis i els desplaçaments són constants. per l’assistència a les conferències or- més general, de comunistes llibertaris, cient”, etc. no es vinculen mecànicament, ni molt Així, com s’ha demostrat per a la CNT, ganitzades en ateneus, agrupacions i sindicalistes, anarcoindividualistes, etc.) b) Una altra cultura més específicament menys, a les organitzacions amb les les vies per a l’accés a la militància més sindicats, etc La premsa anarcosindicalista Rafael Maestre o reflexió teòrica, i culturals en un sentit la dictadura. “Podem destacar, a Valèn- respectius Comitès locals que procedien editar entre 1947 i 1949, La Voz Confe- ampli. Les capçaleres més importants cia, l’edició simultaniejada de dos diaris: al seu repartiment entre simpatitzants i deral, així com el periòdic satíric Ácarus i pel seu tiratge i durada van ser: Solida- Fragua Social, amb un tiratge mitjà de afiliats. Esfuerzo, de les Joventuts Llibertàries. A No podia restar fora d’aquest ridad Obrera, Le Combat Sindicalyste, 6.000 exemplars i Acción Juvenil, òr- Per fer-nos una idea de la implantació la presó de San Miguel de los Reyes de repàs als aspectes que envol- Espoir, España Libre i Frente Libertario. gans del Comitè Regional de la CNT i de la CNT en aquest període i de la di- València, CNT de 1946 a 1949. Combate ten el transcórrer d’aquests També seria molt interessant detenir-nos de les JJ.LL. respectivament. En la resta fusió de la premsa clandestina anem a a la presó del Puerto de Santamaría (Ca- cent anys, parlar d’una eina a analitzar algunes revistes de caràcter de regionals es publicaven nombrosos ressenyar, de l’acta de la reunió de la dis) en 1946. I Juventud Libre, de 1946 a que ens ha acompanyat sem- específicament cultural com: Suplemen- òrgans d’expressió: Barcelona editava Federació Local de Barcelona del 8 de 1947, a la presó d’Alcalá d’Henares”. pre i a la que les TIC comencen to literario de Solidaridad Obrera (París, la seva clàssica Solidaridad Obrera, juny de 1946, el repartiment de 6.000 A partir de l’anomenada Transició a la 1954-1961), Umbral (París, 1962- com a òrgan del Comitè Regional, a exemplars de la Soli decidida pels Sin- democràcia es va produir un renéixer de a fer ombra, de tota manera 1969), Cenit (Toulouse, 1951-1994), més d’altres òrgans de rams de pro- dicats de la CNT: les organitzacions del Moviment Lliber- sempre hi son i hi seran en la Inquietudes (Bordeaux, 1947) i Univer- ducció com El Martillo, de la Federació Oficis Varis: 450 exemplars. Alimenta- tari i de l’anarcosindicalisme, el que va nostra memòria, així ho desen- so (Toulouse 1946-1948), malgrat que Metal·lúrgica. A les províncies arago- ció: 750 exemplars. Arts Gràfiques: 450 portar una infinitat de publicacions. volupa Rafael Maestre Marin a aquesta és una qüestió que excedeix el neses, Cultura y Acción, del que es fan exemplars. Construcció: 900 exemplars. l’article LA PREMSA ANARCO- marc d’aquestes pàgines i que deixem tiratges de fins a 10.000 exemplars; a Espectacles Públics: 250 exemplars. SINDICALISTA, del que us ofe- per a futures investigacions. Resumint, Astúries i Euskadi, CNT Regional. A Ma- Indústria Química: 450 exemplars. rim un bocí. “una vida cultural intensa juntament amb drid i província s’editaven CNT, Castilla Energia: 350 exemplars. Fusta: 250 l’acció política més arriscada i les més Libre i Juventud Libre i també, conjunta- exemplars. Metal·lúrgia: 750 exemplars. Al Moviment Llibertari en l’exili, al Con- terribles tragèdies personals, aquest va ment amb la UGT, Fraternidad... Aques- Pesca: 100 exemplars. Pell: 250 exem- grés de París de la CNT de 1945, es va ser l’exili confederal durant gairebé 40 tes publicacions es distribuïen per mitja plars. Sanitat: 50 exemplars. Tèxtil: 550 fer palesa la necessitat de mantenir la anys. Mitjançant t de tota aquesta labor, d’estafetes prèviament concertades si- exemplars. Transports: 450 exemplars. publicació regular d’una premsa lliber- es tradueix la preocupació constant dels tuades en diferents establiments oberts No hem d’oblidar-nos dels Butlletins In- tària espanyola a França per perpetuar llibertaris en l’exili: Aguantar, ajudar als al públic (bars, quioscs de premsa, ultra- terns editats en l’exili per la CNT i la FIJL la memòria del moviment anarquista, d’Espanya, aprendre i reflexionar”. marins, posats a la venda en mercats de corresponents a les regions de França com queda explicat en el “Informe de La pèrdua de la guerra malgrat la brutal barri, llibreries de vell, etc.). Els paquets on tenien implantació, així com de la la CNT en el Exterior”. Les publicacions repressió patida, no va desanimar als s’enviaven per tota la geografia espan- premsa elaborada de forma artesanal periòdiques es feien ressò de la vida llibertaris. L’edició de premsa clandes- yola, per mitjà dels treballadors afiliats pels presos confederals internats a les dels propis exiliats. La premsa era molt tina pot servir-nos com a indicador per al sindicat ferroviari, i per camioners sin- presons de Franco: rica en continguts polítics, de pensament avaluar l’acció del ML en la lluita contra dicats també, els quals els lliuraven als A la presó Modelo de Barcelona, es van 4
- 22. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME Unsegle d’identitat anarcosindicalista Cristina Escrivà en els seus conflictes contra el capital, símbol popular. Però des de l’exili es continuava creant premsa no sortien del negre, per mo- doncs en ajudar-los treballes per la teva La bandera vermella i negra apareix no- il·lusió pel retorn i es lluitava per mantenir tius essencialment econòmics. A més emancipació. menada en premsa governamental per viu l’ideal Llibertari. Seguint les petjades mitjançant els dibuixos ja no s’havia de Els nostres elements icono- I no oblidis mai que unió és força i voler primera vegada en el mes de març de iconogràfiques d’aquests anys trobem crear consciència, hi havia altres pre- és poder”. 1931 en La Correspondència militar, des- l’acció sindical dissenyada gràficament ocupacions essencials en l’exili, ajudar gràfics ens identifiquen i al Belles paraules impregnades d’esperit crivint els successos d’una revolta obre- per autors que van viure la guerra i la als companys i companyes d’Espanya mateix temps en envolten per anarcosindicalista. ra i estudiantil en la Facultat de Medicina dels seus hereus. Encara que enfoca- i no deixar que es morís la il·lusió del delimitar el nostre espai i per En els anys de la Guerra Civil els artis- de Madrid: “en una altra finestra es va retorn a una pàtria lliure. La realització atendre’l. Saber quan i com han da a través de diferents lents, la imatge tes van aconseguir unes quotes de gran hissar una bandera vermella i negra”. El de targetes postals per contribuir econò- evolucionat aquests elements anarcosindicalista de l’exili es diferencia nivell. Les noves avantguardes, que no mateix diari, el dia 2 de febrer de 1932, micament va ser una de les formes gràfi- és el que ens explica Cristina poc per la seva procedència geogràfica. ques més vistoses que es van publicar. Escrivá Moscardó, en el seu van deixar de fluir, van ajudar a això. comunica: “Granada: Avui es va acabar Els colors vermell i negre es mantenen És dins d’aquesta etapa on les crea- una obra al parc del Triomf i els obrers Jesús Guillem “Guillembert” va realitzar- article CENT ANYS D’ IDENTI- fixos en la seva essència. La introducció ne algunes d’elles. Unes altres de les TAT ANRCOSINDICALISTA, del cions van adquirir major rellevància a van col·locar en ella la bandera vermella de vinyetes, anònimes en la majoria de Cartes Postals solidàries mostraven que us oferim un extracte. les mans dels grans cartellistes, gairebé i negra del sindicat. Va anar-hi en l’acte les ocasions, en contra de Franco, són reproduccions de quadres realitzats per tots homes, que van assumir el paper de la policia i va treure la bandera…”. La Li- imatges recurrents. Les tonalitats de la Goya, Ibars, Castelao, etc. El carnet d’identitat de la “Federación difusors de les consignes i ideals revolu- bertad i El Siglo Futuro del 23 de gener Obrera El Movimento”, amb una estètica cionaris, entre ells: Arturo Ballester, Vi- de 1932 refereixen:”A l’Ajuntament [Car- cente Ballester, Jacinto Bofarull, Ramón dona, Barcelona] la bandera vermella i elegant en el seu disseny, així com en Calsina, Coves, Carles Fontseré, José negra que els bregaries …” “La bandera el seu grafisme, conclou amb aques- María Gall, Gumsay, Manuel Monleón, vermella i negra va obrir el seu braç al tes frases, “Obrer: Si vols ser lliure, si Baltasar Llop, José Luis Rei (Sim), Ri- vent”, va escriure el cronista per a Nuevo vols aconseguir el grau de benestar al card Obiols, Eduardo Vicente, etc. Des Mundo el 5 de febrer de 1932. Luz el que tens dret, si vols emancipar-te de del més quotidià, segells, capçaleres, dia 16 de febrer de 1932 escriu: “vaga l’esclavitud del salari, has d’associar-te capçaleres de premsa, portades de re- general revolucionària en tota Espan- amb els teus companys de classe. No vistes, fins al més visible i grandiloqüent, ya… a l’Ajuntament onejava la bandera desertis mai de la Societat, estima-la les pancartes amb retrats dels líders, es vermella i negra… probablement miners i defensa-la sempre amb tota la teva van convertir en el llenguatge del carrer. de Figols…”. El Sol nomena per primera energia, com ho faries amb la teva pròpia Les impremtes col·lectivitzades treba- vegada la bandera el dia 31 de març de mare, i no traïcions als teus companys. llen per millorar la informació gràfica i 1932 en aquests termes: “figuraven un No et fiïs de les promeses de la classe fer més atractiu el resultat editorial. Això centenar de sindicalistes, portaven al capitalista, doncs sent els seus inte- porta a col·lació el següent comentari: seu front la bandera vermella i negra”. ressos contraris als teus, ha de tractar al meu entendre, la introducció de la La bandera referida en aquests anys d’enganyar-te. Voluntàriament no et farà bandera com avui la coneixem, en dia- encara no mostrava els dos colors en concessions, has d’arrencar-les-hi amb gonal, va ser fruit d’una evolució, sent diagonal, com ho demostra al cartell de la força de la unió. en la intensitat de la Guerra Civil quan Sagristá titulat “Montjuïc, la visió última”, No deixis mai de donar la teva solidari- les tres lletres, que centrades unien els realitzat el 1930 a manera d’homenatge tat moral i material als teus companys dos triangles, van adquirir prestigi com a a Francisco Ferrer i Guàrdia. La CNT catalana: rememoració o història? Susana Tavera riografia no llibertària– es va manifestar social fonamentada en les concep- en la persistent voluntat de respondre a cions federals de la societat llibertària. les mobilitzacions catalanistes i també Seguint l’exemple “reorganitzador” Susana Tavera, historiadora en la de substituir l’hegemonia institu- dels Sindicats Únics catalans, la CNT de la Universitat de Barcelo- cional de la Lliga catalana. va tractar de cobrir en els anys im- na, dona una visió refrescant No obstant això, la concreció política mediatament posteriors la totalitat del encara que coneguda i, com i organitzativa de l’anarcosindicalisme territori estatal amb unes Regionals ella diu, a vegades contestada no va oblidar en els moments immedia- cridades a substituir l’Estat monàrquic des de les files anarquistes, tament posteriors al Congrés de Sants –o el republicà després de l’any 1931– envers la intenció que sempre que l’anarcosindicalisme també havia per un règim sindical i/o revolucionari ha tingut l’anarcosindicalisme de respondre a impulsos organitzatius encapçalat per un Parlament amb par- d’anar mes enllà d’una organit- estatals. ticipació i àmplia representació de les zació que sols demana trans- Així ho va assenyalar Pestaña el 1919 organitzacions obreres “apolítiques”. formacions i canvis laborals. en insistir que, si els anarcosindicalis- És el que els sindicats anarcosindica- Així queda pales en seu article tes havien fonamentat fins llavors la listes van proposar al Congrés de la LA CNT CATALANA, REMEMO- seva militància a Catalunya, d’ara en- Comèdia de Madrid en 1919 amb la RACIÓ O HISTÒRI”? del que us oferim un tast. davant no deixarien la perspectiva de força que llavors –un any llarg després tot l’Estat: “Nosaltres, fins ara hem limi- del de Sants– els donava comptar ja L’hegemonia sindical consolidada du- tat la nostra organització a Catalunya; amb les Regionals de l’anomenat arc rant la I Guerra Mundial també derivava en endavant l’anem a estendre a tota mediterrani: la d’Andalusia havia estat de les aspiracions cenetistes dirigides Espanya, i ho anem a fer convençuts creada abans fins i tot de la catalana a substituir el sistema polític català, un de la bondat de les nostres teories, al Congrés de Sants encara que no es component que de fet va tenir decisi- convençuts que els nostres procedi- va presentar públicament fins a gener ves conseqüències en la desestabilit- ments són lògics i racionals [...] Nosal- de 1919 i la de Llevant es va crear al zació d’aquest sistema durant els anys tres volem dir que quan algú objecta: desembre de 1918. Altres Regionals de la postguerra europea. Per part de a Catalunya podeu fer aquestes coses, cenetistes van venir després, entre l’anarcosindicalisme militant va haver- però a Madrid no, el treballador madri- 1920 i 1922 les del nord peninsular hi doncs una volguda i rítmica recerca leny no és com el català, jo li dic que és fins a Aragó i també la de les Ba- de respostes transformadores respecte el mateix, que és igual [...]”. lears. El procés finalitzaria després a les característiques fonamentals de En efecte, la CNT es va lliurar a edificar de l’enderrocament de la Monarquia la política catalana, una característica una bastida o “entramat” revolucionari quan entre 1931 i 1932 es van crear que –mai acceptada pels anarquistes i d’ampli abast territorial perquè a més les Regionals del Centre i la de les escassament reconeguda per la histo- pogués assegurar una transformació Canàries. 5
- 23. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME L’Anarcosindicalismei els seus congressos a Espanya Juan Alcalde missió és la de conquistar els seus drets amb la CNT. de revisió i fiscalització de tots els valors evolutius de la vida nacional i, a tal fi, el Congrés Confederal de A mes del congrés fundacio- seu deure és el d’exercir l’acció determi- nada per mitjà de la coacció que esdevé Logronyo (1923) nal del 1910, i els coneguts del 1919,1931,1936, han es- dels dispositius i manifestacions de força de la CNT”. La CNT, reclamava el sentit No es va arribar a realitzar per que tat molts altres els comicis s’en van assabentar del projecte els aristotèlic de la paraula “política”. confederals que han deixat mitjans policials. Moltes delegacions També es va tractar sobre el concepte de petjada a la nostre història du- serien detingudes. És en aquestes da- comunisme llibertari, finalitat de la Con- rant aquets anys. Us mostren tes on se situa per alguns l’origen de federació. La intervenció de Salvador alguns dels que apareixen a l’anarcosindicalisme com el coneixem. Seguí aixecaria, “a posteriori”, moltes l’article de Juan J. Alcalde, L’ El 13 de setembre de 1923 es produeix susceptibilitats entre dues de les tendèn- ANARCOSINDICALISME I ELS el cop d’estat del general Miguel Primo cies de la confederació: la dels puristes CONGRESOS A ESPANYA, que de Rivera, es constitueix un Directori Mi- anarquistes i la dels sindicalistes revo- surt al catàleg de l’exposició. litar sota la monarquia d’Alfons XIII. La lucionaris: “El comunisme llibertari ha de ser considerat com un possibilisme CNT es manté en la semiclandestinitat, Congrés de Camperols, social. Vull dir que la seva realització es però davant l’assetjament dels pistolers Cordova 1913 durà a terme per la via de l’experiència. del Lliure i la patronal, l’aplicació de la No crec gaire en l’eficàcia de les Interna- llei de Fugues i el cop militar, va deci- cionals obreres. Almenys, fins al present, dir passar totalment a la clandestinitat Celebrat del 17 al 24 d’abril a iniciativa tància les que van començar l’1 de maig tercera sessió. Davant l’amenaça, el re- al desembre de 1923. Primo de Rivera de res han servit. En canvi crec que po- de camperols catalans. Van anar-hi re- presentant de l’organització saragossana manifestaria uns anys després: “A Es- de 1917; l’estat hauria de declarar l’estat dria resultar interessant una Confedera- presentacions d’Espanya i Portugal i es d’excepció el 28 de maig de 1918. va amenaçar amb una Vaga General en panya s’ha acabat l’anarquisme com a ció Hispano Americana de Treballadors”. va decidir crear la FNA (Federació Nacio- la localitat, la qual cosa va fer desistir al moviment de masses”. La Conferència, va condemnar la forma nal d’Agricultors) per protegir i preparar Governador dels seus propòsits. arbitrària en què es va nomenar la de- En una conferència clandestina ce- d’ideari anarquista en el camp peninsular. Conferència de la CNT, Un dels dictàmens de la Conferència va legació que va assistir a la URSS consi- lebrada a València, al juliol de 1927, Es va acordar publicar un periòdic titulat Saragossa 1922 tractar sobre “La nostra posició davant derant-la irregular i rectificant l’acord del es constitueix la Federació Anarquis- La Voz del Campesino sota el lema: “la la política”: “Al Ple: Considerant que, a Congrés de Saragossa. En conseqüèn- ta Ibèrica (FAI) en un ambient social terra pels que la treballen”. Les seves rei- L’11 de juny va començar aquesta Con- deduir per la història, els partits polítics cia es va decidir adherir-se a la AIT radi- on el terrorisme de l’Estat i la patronal vindicacions es van centrar en l’extensió ferència que es va realitzar a efectes sense excepció, no suposen valor moral cada a Berlín. La CNT, que havia sofert havien desfet centenars de sindicats i al camp de la Llei d’Accidents de Treball legals com una reunió de treballadors, algun en ordre de les seves actuacions… una cruenta època de repressió, morts, assassinat o empresonat als militants i l’establiment d’una jornada màxima i un però sense esmentar per res les sigles La ponència proposa que la CNT declari: pistolerisme, empresonament i dissolu- més representatius de la CNT. Després salari mínim. Es va recomanar fomentar CNT. Les garanties constitucionals ha- que sent un organisme netament revolu- ció de Sindicats continuarà sent perse- d’aquesta Conferència de València la la creació d’escoles racionalistes. vien estat restablertes a l’abril i l’autoritat cionari que rebutja franca i expressament guida i assetjada. Aquesta guerra bruta nova militància confederal decidiria se- En el transcurs dels anys 1916-17 es governamental, present en la reunió, ad- l’acció parlamentària col·laboracionista declarada estarà caracteritzada per tres guir plantant cara a la reacció i no donar- van produir importants vagues en el vertint de seguida que era un acte de la amb els partits polítics, és alhora integral sanguinaris personatges: Dato, Anido i se per vençuda. Primo de Rivera hauria camp andalús, sent d’especial impor- CNT va tractar de suspendre l’acte en la i absolutament política, ja que la seva Arlegui, que a punt van estar d’acabar d’empassar-se les seves paraules. Les dones i l’anarcosindicalisme Mary Nash Les nombroses polèmiques juvenils defensa especifica de l’emancipació fe- forjades mitjançant l’auto-superació companys, tan radicals en els cafès, de Federica Montseny entorn del de- menina. La jove Montseny va adoptar individual restaven fora de l’abast de en els sindicats i fins i tot en els grups, bat sobre l’emancipació femenina van llavors la postura de desmarcar-se del moltes llibertàries i de les espanyoles deixen a la porta de la seva casa la Hem esta en aquesta batalla aconseguir una ressonància significa- feminisme, actitud que va marcar la del moment. roba d’amants de l’alliberament feme- com en moltes altres, un exem- tiva. Publicades majoritàriament en La seva posició en les dècades posteriors A partir d’octubre de 1935 es van in- ní”. ple amb els nostres planteja- Revista Blanca entre 1923 i 1929, és a i que més tard la mantindria allunyada tensificar els debats entorn del femi- La potent veu de la militant de CNT, ments, encara que hem patit dir, quan era una jove d’entre 18 i 24 de l’organització femenina anarquista nisme i l’emancipació femenina en poeta avantguardista i empleada de les contradiccions del nostre anys, els seus escrits es van convertir Dones Lliures. els mitjans anarcosindicalistes. Es va Telefònica, Lucía Sánchez Saornil es entorn. En aquets extracte de en un punt de referència sobre la qües- Al desembre de 1923 el seu article de produir llavors un punt d’inflexió en el va unir al debat. Va refusar el domini l’article de DONES I ANARCO- tió de la dona. Després van marcar el La Revista Blanca titulat “La falta de qüestionament del discurs predominant masculí en les files anarquistes i poc SINDICALISME, Mary Nash, posicionament predominant en els mit- idealitat en el feminisme” argumentava que negava validesa a l’especificitat després es va decidir per un anarcofe- ens torna a recordar el fet i el jans anarquistes que es dissociava del la falta d’ideals i la manca de valor re- de l’opressió femenina i a la necessitat minisme col·lectiu a Dones Lliures, fun- que resta per fer. feminisme i negava la necessitat d’una volucionari en el feminisme. No obstant d’una lluita especifica de les llibertàries dada a l’abril de 1936. L’organització això, els seus escrits juvenils antifemi- per aconseguir la seva emancipació. s’apropava més a un grup d’afinitat en nistes van adquirir certes paradoxes Solidaridad Obrera i Tierra y Libertad els seus orígens, a partir de polítiques en assenyalar en altres moments la van ser els escenaris d’aquests de- d’identitat d’acostament feminista i afi- viabilitat d’un feminisme “noble i elevat” bats. Llavors, les propostes cada vega- nitat anarquista, com també de xarxes que calibrava de “feminisme racional da més contundents de Lucía Sánchez entre diferents dones i grups de lliber- o humanista” (La Revista Blanca, 1 Saornil, cofundadora de Dones Lliures tàries. setembre 1925). Malgrat denunciar la mesos després, i de la periodista Lola A Madrid i Barcelona la seva creació “mil·lenària intromissió masculina” en Iturbe Arizcuren van donar motiu al de- va posar de manifest una ruptura signi- els assumptes de les dones i cons- bat sobre l’anarcofeminisme col·lectiu. ficativa a la cultura política anarquista tatar que “Entre l’anarquisme teòri- Lola Iturbe, a Brisas Libertarias, po- en decidir-se per l’alliberament femení cament emancipador de la dona i la sava de manifest de nou una patent i l’autonomia associativa dins del mo- emancipació real d’aquesta, s’aixeca manca de coherència entre retòrica viment anarquista. El nucli fundador es una muralla formada de prejudicis, de revolucionària i les practiques discri- va unir entorn de Lucía Sánchez Saor- temors, d’egoismes i de covardies”, minatòries en les llars llibertàries: “Per nil, a la periodista i muntadora cinema- rebutjava l’especificitat d’un problema fortuna, hi ha una dona verídica, que togràfica Mercedes Comaposada i a la femení per reclamar l’humanisme com no implora, i llança el Jo acuso contra jove metgessa Amparo Poch Gascón. a via emancipadora compartida entre aquest ambient masculí que rares ve- Dones Lliures va aglutinar a moltes jo- homes i dones. La seva proposta de gades s’ha preocupat de l’emancipació ves llibertàries que es movien en els l’amor com a via d’emancipació i de femenina en altres aspectes que no circuits anarquistes dels ateneus o del la completa llibertat i independència hagin estat la qüestió sexual… Els sindicat 6
- 24. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME Del1976 al 2010. Entre la resposta a la realitat i la fidelitat al llegat Chema Berro vertint en més hostil i menys penetrable. El 1978, coincidint amb els Pactes de la Moncloa, però sense fer entre això re- Molt o poc hem o s’ha parlat de com lació de causa-efecte, s’inicia el declivi hem portat la nostra organització en els de la conflictivitat obrera. També suposa darrers 40 anys, en Txema Berro, afiliat el cim de l’actuació laboral de la CNT, a la CGT de Pamplona, reflexiona i ens el començament del seu propi declivi, la dona la seva opinió a l’article DE 1976 qual cosa inclinarà definitivament la ba- A 2010. ENTRE LA RESPOSTA A LA lança del predomini de l’ortodòxia sobre REALITAT I LA FIDELITAT AL LLEGAT, la preocupació respecte a la realitat. aquí us avancem un bocí. Curiosament, el decreixement de la lluita obrera dóna pas al boom del “llibertari”. Són les realitats més sòlides, les més La reconstrucció de la reals, les que primer detecten els canvis CNT i els seus primers socials. El moviment obrer, la capacitat passos i entrebancades dels treballadors de protagonisme i au- tonomia, no és capaç de resistir l’atac de La reconstrucció de la CNT s’inicia con- les organitzacions sindicals i d’una legis- vocant assemblees obertes de les quals lació laboral posada al servei de la seva sortí la voluntat d’engegar-la, d’aixecar hegemonia, i que va ser simultani a la la CNT com a “sindicat amb aspiracions imposició de la crisi com a forma d’atac del capital. La CNT que s’havia pres la transformadores sense exclusions ni ex- seva (nostra) participació en aquest mo- clusivismes”. viment obrer amb falta de serietat, amb Malgrat l’existència de reduïdes rea- immediatesa, per gaudir de les possi- litats, més posades en qüestió que re- bilitats del moment, com a prevalença conegudes, en les quals CNT s’havia de les aspiracions a l’aprofitament de mantingut, la nova CNT sorgeix del no- les possibilitats reals, amb grans dosis res, de la posada d’acord de persones tat, va ser la primacia del llegat reduït a entorn dels seus problemes (pugnes) in- conciliables i no van tractar d’impulsar de joc en definitiva, continuarà la festa amb trajectòries diverses que esperaven ortodòxia, convertit en dogma i, a més, terns; en el qual les fórmules organitza- la realitat i l’actuació sinó d’encotillar-la, entorn del més evanescent boom del traduir el prestigi de la històrica CNT en patrimoni. tives, perfectament democràtiques, van posar-li entrebancs i controlar-la; un pro- llibertari, més despreocupada, aliena capacitat de convocatòria. Va ser resca- Quan no hi ha més que un únic camí i deixar de recollir les realitats organitza- cés en el qual va guanyar el radicalisme gairebé, a la derrota del moviment obrer tar de la història un protagonisme que una única veritat, quan qualsevol qües- tives més bàsiques, primer, per després verbal i l’ortodòxia, excloent la reflexió; i de les profundes conseqüències per al havia quedat perdut en el camí, portar a tió o aspecte a decidir es converteix en destorbar la seva participació; en el en el qual es van fer forts els espais tan- futur de les relacions laborals: els tras- la realitat un agent fins a aquest moment el sí o el no del nostre ésser, quan qual- qual el debat es va convertir en teòric cats, propicis a la imposició que s’aniria pàs de l’organització al moviment, i de no existent, un intent d’emmotllar la rea- sevol debat deixa de referir-se al debatut circumscrivint-se a un nombre reduït estenent amb la submissió de molts. la indefinició al predomini de la confusió, litat amb la història –saltant d’aquesta un per remetre’s a una hipotètica essència, de militants; les posicions discrepants En paral·lel, el moviment obrer entra en van ser també propicis a aquesta conso- tram important, per recent– i fent un en- només cap el fonamentalisme i la im- es van convertir en enemigues i irre- etapa de reculada i la realitat s’anirà con- lidació de la imposició. troncament en el que havia estat un tall. posició, i es visualitza El 1976 encara el recent moviment obrer com a conflicte de po- estava viu, era una realitat que perme- der en el qual importa tia la intervenció i la CNT va començar més el control que la la seva actuació, diversa i diferent se- realitat d’allò que vol gurament: es van constituir seccions controlar-se. La CNT, sindicals i sindicats i federacions, es “sindicat amb aspira- feien propostes i presa de posicions, s’impulsaven conflictes de vegades fins i cions transformado- tot en solitari. La CNT va ser una realitat res sense exclusions que tenia presència social i laboral. El ni exclusivismes”, la ple nacional de regionals de setembre CNT instrument de de 1977 comptabilitzava 120.000 cotit- resposta a la realitat, zacions, xifra que hagués suposat un la CNT projecte obert bon punt de partida per seguir treballant, i per fer, es va con- per exercir influència en els camins que vertir en alguna cosa la realitat anava prenent, per convertir la que ens venia dona- nostra CNT en opció per oferir als treba- da , que ens va ser lladors i la societat. imposada i en la qual Però el compromís amb la realitat va fer la preocupació per la fallida. Des dels inicis l’actuació pràcti- realitat va passar a ca, el compromís amb la realitat dut a un molt segon plànol, terme amb encerts i errors, va entrar en quedant sotmesa, conflicte amb el compromís o fidelitat al fins a gairebé des- llegat històric convertit en ortodòxia i pa- aparèixer, a aquesta trimoni. La CNT inicial, diversa i dispar, primacia del llegat/ projecte indefinit i summa d’aspiracions ortodòxia. no concretades, estava recorreguda, Va ser un procés, no com no podia ser d’una altra manera, alguna cosa que suc- per nombroses tensions, totes elles ceís de sobte i d’una susceptibles de ser compatibles i con- vegada per sempre. viure en conflicte relatiu, sense perdre la Un procés en el qual tensió de la resposta a la realitat. El que les estructures orga- es va convertir en conflicte irresoluble, nitzatives van adquirir incompatible amb la resposta a la reali- vida pròpia que girava 7
- 25. JA N’HI HAPROU! Edició especial de les publicacions Catalunya, l’Accent i la Directa GENER 2011 - 40.000 EXEMPLARS - DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA Les pensions, amenaçades pel govern Després de la reforma laboral, ara volen passar les tisores per les pensions i amenacen amb una privatització de la sanitat. Els bancs i els seus fons privats de pensions, principals beneficiaris del clima d’incertesa. E l Govern espanyol ha previst per al proper 28 de gener aprovar una retallada en l’edat de jubila- ció i situar-la als 67 anys. Mig any després de la vaga general, i un cop aprovada la reforma laboral, l’objectiu del govern és retallar les pensions. Mentre això passa, cada vegada se sent més el discurs de pluja fina sobre un “inevitable” pagament dels ser- veis sanitaris per part dels malalts. L’actual Govern espanyol, tal com abans feren alguns països com ara Xile durant l’època de Pinochet, ha esdevingut un apli- cat alumne de les directrius neoliberals. Gener de mobilitzacions Economistes denuncien 30 anys de contra la retallada pàg. 3 les mentides de l’estat 4-5 pàg. retallades socials pàg. 6 D E L esenes de plataformes d’arreu del territori s’han n l’ofensiva per a retallar les pensions, a política pac- coordinat per establir un calendari de mobilitzacions la propaganda governamental ha uti- tista dels sindi- per aquest proper mes de gener. L’objectiu d’aques- litzat diverses fal·làcies com per cats oficials, la tes mobilitzacions és ajudar a generar un clima social sufi- exemple basar exclusivament un suposat dretanització política i cientment contestatari per tal que el govern decideixi sus- problema d’equilibri financer de la Segure- el procés d’integració pendre l’aprovació del decret sobre pensions. L’objectiu de tat Social en l’envelliment de la població, o europea han suposat fons d’aquestes mobilitzacions també és el de subvertir insinuar que les pensions actuals són in- Vicenç Navarro importants retallades l’actual dinàmica derrotista en el camp social i començar a sostenibles quan és un dels sistemes amb retribucions més en drets laborals. Ras engruixir el múscul de la classe treballadora per plantar ca- baixes de l’occident europeu. Diversos economistes ho de- i curt, la classe obrera Assemblea de Roca (1976) ra a les polítiques antisocials. nuncien en publicacions silenciades pels grans mitjans. tenia més drets laborals el 1976 que avui en dia.
- 26. 2 JA N’HI HA PROU! Aturem la retallada de les pensions JA N’HI HA PROU, LES NOSTRES VIDES NO SÓN UN NEGOCI! Qui hi ha al darrera D esprés de la vaga ge- ments s’amaga una voluntat litat, relaxar les lleis d’immi- públic representa un model neral del 29 de se- especulativa i neoliberal: eli- gració, reduir la precarietat i de solidaritat i redistribució d’aquesta publicació? tembre del 2010, el Govern espanyol con- minar el sistema públic de pensions i substituir-lo per fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin que, lluny de ser el millor pos- sible, aconsegueix disminuir tinua amb la seva política de plans privats de pensions en més, ja que així es podria la desigualtat que imposa el D es de ja fa molts mesos, un seguit de col·lectius i orga- retallades socials i, lluny de mans del capital financer incrementar el nivell de cotit- capitalisme. nitzacions socials hem iniciat dinàmiques de treball de derogar la Reforma laboral o (bancs, caixes i assegurado- zació i es milloraria el nivell denúncia i autoorganització davant la crisi. Denun- els Plans d’ajust del sector res), els mateixos que ens han de pensions existent. L’aprovació de la reforma ciem no només que la crisi l’estem pagant els treballadors i públic, ha engegat noves reta- està prevista pel 28 de gener i treballadores mentre que els qui l’han provocada són qui llades socials (com l’acaba- davant aquest nou atac cre- amb més lleugeresa se n’estan sortint, sinó també que ment de les ajudes als aturats Fem una crida a fer sentir la nostra iem que són la lluita i la mobi- aquestes crisis són inherents al sistema capitalista, i que i les privatitzacions d’aero- lització unitàries les que ens aprofitant l’actual crisi s’està intentant imposar les polítiques ports). La darrera, i possible- veu d’una forma clara i contundent permetran encarar amb força neoliberals i antisocials que el capitalisme fa temps que ment la més greu d’aquestes un moment històric, on amb somia. retallades socials serà la Re- a les mobilitzacions que es faran la nostra acció i determinació forma del sistema públic de haurem de demostrar en qui- A banda d’això, també treballem per l’autoorganització pensions, incrementant l’edat arreu del territori del 17 al 23 na societat volem viure. La de dels treballadors i treballadores, conscients que les conques- tes socials no han vingut mai atorgades per poders polítics de jubilació i el període neces- sari de cotització. Això impli- de gener i en les mobilitzacions l’explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjan- aliens sinó arrancades a l’estat per la força de les organitza- carà que aquells que ara som generals del 27 de gener çant el repartiment de la ri- cions obreres. Per això hem impulsat un seguit de mobilitza- treballadors, i molt especial- quesa, el treball i la solidaritat cions i d’espais de participació on poder proposar les accions ment els joves i les dones, tin- portat a la crisi i que prete- Si amb un sistema públic el ens permeti desenvolupar en per intentar subvertir la dinàmica derrotista a què ens volen drem pensions de jubilació nen, dia a dia, fer de les nos- 73,5% de les pensions està al llibertat la nostra vida. sotmetre les forces del capitalisme. cada vegada més baixes. tres vides un negoci per enri- llindar de la pobresa i més del quir-se encara més. Ens 10% d’avis i àvies no reben Fem una crida a fer sentir És en aquesta doble línia que ens hem coordinat per pro- Per dur a terme aquesta menteixen quan diuen que el cap ingrés, què podria arribar la nostra veu d’una forma cla- testar contra la retallada de les pensions i per dir que ja n’hi nova retallada, la classe polí- sistema de pensions farà fal- a passar amb un sistema pri- ra i contundent a les mobilit- ha prou de retrocedir i que ara és l’hora de plantar cara i fer tica, molts dels “experts” eco- lida, perquè no és el nombre vat? Les pensions públiques zacions que es faran arreu del un cop de força per aturar l’onada antisocial que ens cau al nomistes que ens van vendre de treballadors el que deter- representen un pilar fona- territori durant la setmana del damunt. les receptes que ens han por- mina la sostenibilitat de les mental del nostre sistema de 17 al 23 de gener i en la jor- tat a aquesta crisi i la major pensions, sinó la seva capaci- drets socials i s’ha aconseguit nada de mobilitzacions gene- Som plataformes i col·lectius d’arreu del territori. L’As- part dels mitjans de comuni- tat de produir riquesa, capaci- gràcies a la lluita obrera sos- rals convocada pel 27 de ge- semblea de Barcelona i la Plataforma pels Drets Socials de cació, ens intenten convèncer tat que cada vegada és major. tinguda durant molts anys ner. València. La Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona i la Pla- del fet que l’actual sistema I si el que falta són treballa- d’esforç i en condicions políti- taforma de Lluita contra les Retallades d’Alacant. Les Coordi- públic de pensions és inviable, dors cotitzants, sembla que ques molt difícils per la mil- ATUREM LA RETALLADA nadores Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la a causa de l’envelliment de la amb un 20% d’atur el que cal lora de les nostres condicions DE LES PENSIONS Plana i del Camp de Tarragona. Col·lectius de Lleida i població, pronosticant la seva no és allargar l’edat de jubila- de vida. En temps on s’imposa Ja n’hi ha prou, Mallorca. Assemblees comarcals pels drets socials de l’A- suposada insostenibilitat. Pe- ció dels 65 als 67 anys, sinó l’individualisme i el benefici les nostres vides noia, del Garraf, del Penedès i del Maresme. Els moviments rò darrere d’aquests argu- polítiques d’ocupació de qua- privat, el sistema de pensions no són un negoci! populars de Sabadell i Terrassa, l’Assemblea de Barri de Sants. I desenes de col·lectius que arreu s’estan sumant dia a dia a participar en les mobilitzacions d’aquest gener i a repartir els 40.000 exemplars d’aquesta publicació. I la publicació que teniu a les mans l’hem elaborat els equips de redacció de tres publicacions vinculades als movi- ments populars: el Catalunya -portaveu de la Confederació General del Treball de Catalunya i les Illes Balears-, L’ACCENT -periòdic quinzenal de l’esquerra independentista- i el set- manari La Directa -publicació dels moviments socials-. www.revistacatalunya.cat - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat 977 340 883 (dimecres tarda). Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus www.laccent.cat - ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 981 697 Distribució: 615 544 715 Publicitat: 616 073 328. c. Maldonado, 46 baixos, 46001 València. c. Tordera, 34 baixos, 08012 Barcelona SETMANARI DE COMUNICACIÓ DIRECTA www.setmanaridirecta.info directa@setmanaridirecta.info 935 270 982 - 661 493 117 c. Radas 27, 08004 Barcelona
- 27. JA N’HI HAPROU! 3 Comença la batalla per les pensions JA N’HI HA PROU! ment drets socials. Però n’hi ha més. Una d’elles gira al vol- E l 28 de gener el Govern tant del fet que aquetes me- espanyol pretén tancar sures semblen cercar promo- una proposta de refor- ure els anomenats “plans de ma del sistema públic pensió privats”. Aquests, en de pensions que traslladarà al definitiva, són simplement Congrés de diputats per a la plans d’estalvi gestionats per seva aprovació. Si es concreten entitats financeres. Actual- les propostes que han trans- ment, en el conjunt del pla- cendit en les diverses reunions neta, algunes de les principals del pacte de Toledo, les pen- reserves de capital estan en sions perdran entre un 20 i un aquests plans privats que, a 30% de poder adquisitiu i una l’Estat espanyol, els gestionen part de la població veurà res- les mateixes entitats que fa tringit el seu dret a accedir-hi. anys aventuren el col·lapse La contestació social a aques- del sistema públic de pensi- tes mesures seran claus per al ons. Paradoxalment, a dife- desenllaç final de la batalla que rència de la Seguretat Social s’obre entorn un dret social tan que mai ha tingut dèficit, els bàsic com són les pensions. plans de pensions privats so- vint han perdut part del seu La Reforma de la Seguretat valor, com l’any 2008 que van Social que està preparant el caure un 9% i el 2010 al vol- Govern espanyol serà la reta- tant d’un 2,6%. De fet, única- llada més important dels dar- deixarà de cobrar entre un 30 i da en el marc del Pacte de To- El Govern espanyol prepa- En definitiva, la reforma de ment els plans de més de 15 rers 30 anys. Una devaluació un 40% de la pensió, mentre ledo és l’ampliació del període ra a més la restricció de la la seguretat social portarà a anys d’antiguitat, que són la de drets que es dóna en el greu que la penalització actual os- que es demana per tenir una viduïtat només per a aquells una minva considerable del minoria, han donat rendibili- context social en el que el 55% cil·la entre el 12 i el 18%. pensió del 100%, que passarà cònjuges que depenguin eco- poder adquisitiu de les pen- tats superiors a la inflació. dels actuals 35 anys a 40 nòmicament de forma abso- sions i en limitarà l’accés a anys. Aquest canvi afectarà luta del treballador mort, i es una part de la població treba- Només un suport ampli de Serà la retallada més important previsiblement a tots els tre- preparen noves restriccions lladora. Les implicacions polí- la campanya de mobilitzacions balladors, atenent al fet que de les invalideses, mitjançant tiques d’aquestes mesures ciutadanes i de la possible vaga dels darrers 30 anys probablement es reduirà la la modificació de la forma de són moltes i profundes. Per general previstes per aquest pensió un 2% per cada any càlcul i a través de les direc- una banda, s’empitjoren unes gener podran aturar o condi- dels pensionistes actuals no Una segona mesura plante- que no s’arribi als 40 de cotit- trius als tribunals mèdics per percepcions per jubilació que cionar la proposta de reforma arriben al Salari Mínim Inter- jada és l’ampliació del període zació, reduint una mitja del tal que donin menys baixes i ja són les més baixes de l’Eu- plantejada des del govern i el professional. La prestació de de cotitzacions que s’agafa per 10% més les prestacions. declarin menys incapacitats. ropa dels 15, retallant nova- parlament espanyols. jubilació novament serà la més a calcular la prestació (base afectada, i no només amb l’a- reguladora), que passarà dels PRINCIPALS PUNTS DE LA REFORMA DE LA SEGURETAT SOCIAL PROPOSADA ugment de l’edat ordinària als actuals 15 anys a 20 anys. PRESTACIÓ FINS ARA PROPOSTA DE REFORMA PROPOSTA CEOE 67 anys, sinó sobretot amb im- Segons les estadístiques que Jubilació portants modificacions del càl- elabora la mateixa Seguretat - Edat ordinària de jubilació 65 anys 67 anys 70 anys cul que reduiran fins a un 30% Social, aquesta mesura reduirà les prestacions finals. un 8,3% les prestacions finals - Mínim cotització per jubilació 15 anys 20 anys 25/30 anys del conjunt dels pensionistes. - Cotització per tenir 100% jubilació 35 anys 40 anys 50 anys La modificació de l’edat or- També es pretén ampliar de 15 - Cotitzacions per calcular jubilació 15 anys 20/25 anys Tota la vida dinària de jubilació a 67 anys a 20 anys el període mínim per Jubilació parcial Augment requisits, restriccions causarà una penalització de a tenir dret a la jubilació. A- Viduïtat dos anys més a totes les perso- quest augment pot deixar sen- - Dret a la prestació casats No cal dependència Han de dependre econòmicament Important reducció nes que es jubilin anticipada- se dret a aquesta prestació a Invalidesa ment (reducció d’entre un 6% i totes aquelles persones, sobre- - Dret a la prestació Es farà dependre la pensió de les cotitzacions un 8% per any). Aquest fet tot dones i precaris, amb vides Subsidi d’atur majors 52 anys reduirà entre un 12% i un 16% laborals més baixes. - Dret a la prestació Augment requisits, restriccions les actuals prestacions. Així, Recàrrec manca de mesures en Accidents de Treball una persona que vulgui jubilar- Una altra mesura anunci- se anticipadament als 62 anys ada i aparentment ja acorda- - Dret al recàrrec Possible progressiva eliminació JA N’HI HA PROU! L’atac a la jubilació, una retallada També és important recor- dar com el 1985 la quantia a L més de la Seguretat Social a Seguretat Social és un percebre es calculava fent la terreny especialment sen- mitja dels dos millors anys dels sible, ja que afecta les darrers 10 anys (a triar pel tre- rendes de les capes socials més ballador), després va augmen- vulnerables. Els diferents go- verses reformes. En cadascuna ceben les visions més catastro- ledo de 1995. En definitiva, per poder mantenir-se. Però a- tar per ser la mitja dels darrers verns espanyols posteriors al de les modificacions legals els fistes i conservadores i que, de a la majoria de la població sig- quest concepte solidari està 8 anys, per incrementar-se a 10 franquisme han anat promul- mateixos agents socials sig- moment, mai ha existit- i fer, nifica treballar més anys per a en crisi, amb les contínues re- anys, i posteriorment als 15 gant lleis que han dificultat l’ac- nants (Govern, patronals i sin- per fi, sostenible el sistema. rebre menys prestacions. tallades en aquestes presta- anys actuals. cés de la població a les presta- dicats CCOO i UGT) han argu- cions en els darrers anys. A cions i refent els càlculs de les mentat els canvis sobre la base L’enduriment gradual de les LA JUBILACIÓ, SEMPRE inicis dels anys 80 es podia Alhora, el 2007 es va res- pensions per aconseguir im- d’unes suposades millores molt condicions per percebre pres- EN EL PUNT DE MIRA accedir a la prestació havent tringir considerablement l’ac- portants reduccions. Com a re- difícilment apreciables, però tacions i a la seva reducció pro- Les pensions de jubilació pro- cotitzat només 8 anys, límit cés a la jubilació parcial, la més sultat, actualment la majoria sobretot han defensat les con- gressiva (tant en les presta- venen del reconeixement so- que va augmentar a 10 anys el beneficiosa pels treballadors dels pensionistes no arriben als tínues retallades en presta- cions d’atur com en les de cial del fet que a partir de 1985, a 12,5 anys el 1997, i que menors de 65 anys i creada per 600 € mensuals. cions i drets socials apel·lant a jubilació, viduïtat o incapaci- determinada edat els treba- actualment es troba en 15 preservar els drets en proces- la responsabilitat de la ciutada- tat), ha tingut en els darrers lladors ja no han de prestar anys. Milers de treballadors sos d’acomiadaments col·lec- La Seguretat Social ha vis- nia per contenir un suposat anys una preocupant accelera- serveis i tenen dret a una s’han quedat sense prestació tius, amb un enduriment gene- cut en les darreres dècades di- dèficit públic -que només per- ció a partir dels Pactes de To- prestació substitutiva per a a causa d’aquestes reformes. ral dels requisits per accedir-hi.
- 28. 4 JA N’HI HA PROU! Economistes de prestigi despu Nombrosos economistes de JA N’HI HA PROU! fins i tot durant la crisi actual, prestigi internacional s’han quan s’han perdut, al conjunt L’ posicionat darrerament en argument demogrà- de l’Estat, més d’un milió de contra la reforma del sistema fic per a justificar la cotitzants. Per a poder dir si públic de pensions impulsada privatització de les aquest es pot mantenir, cal pel govern espanyol. Plante- pensions. tenir presents tots els factors gen que els arguments utilit- Des de fa 15 anys s’argumenta que el condicionen i els dife- zats per a justificar la que l’envelliment de la pobla- rents problemes que els poden reforma, plens de falsedats i ció farà perillar la suficiència condicionar. mitges veritats, són un dels econòmica del sistema de exemples més clars del frau pensions. L’increment de jubi- De quins factors depèn l’equi- intel·lectual en que es basa lats/des i la reducció de la libri financer del sistema de la política actual. És fals, natalitat faran disminuir el pensions? diuen, que mantenir el sis- nombre de cotitzants a la Se- Els ingressos que nodreixen el tema públic de pensions guretat Social mentre creixe- sistema públic de pensions a actual comporti costos que ran aquells/es que en cobren través de la Seguretat Social enfonsaran l’economia a mig una pensió. Això provocarà depenen de les cotitzacions termini. Darrere aquests que no hi hagi prous recursos socials, aportades per la po- arguments hi ha la voluntat per a finançar el conjunt de blació que treballa. El volum de traspassar als bancs el pensions públiques. d’aquests ingressos no només control de l’estalvi col·lectiu depèn de l’envelliment. Altres en forma de plans de pen- Com influeix l’envelliment de factors que també el condicio- sions privats. L’alternativa ha la població en la taxa de de- nen són: - El nivell d’ocupació de ser garantir un sistema de pendència? i d’atur existents; - El nivell pensions basat en l’equitat i L’envelliment de la població salarial; - El volum d’activitat la solidaritat entre genera- comporta un increment de la econòmica i la seva evolució al cions. Tot això és possible taxa de dependència, és a dir, llarg del temps, és a dir, el fer-ho. Vicenç Navarro, Juan del número de pensionistes en creixement econòmic; - La dis- Torres López i Alberto Gar- relació el de cotitzants. Aquest tribució de la renda; - La quali- zón Espinosa (*) ho exposen increment implica que cada tat de l’ocupació; - La produc- en un llibre publicat recent- treballador que cotitza sufragui tivitat del treball; - L’extensió ment, on destrien les claus les pensions de cada vegada de l’economia submergida; - per entendre la proposta de més persones. Augmenten, La taxa d’ocupació i de treball reforma de les pensions. doncs, les despeses (pensions femení. Només quan tots o la satisfetes) mentre cauen els majoria d’aquests factors evo- ingressos (cotitzacions efectua- lucionessin negativament po- des) generant el desequilibri dria parlar-se de problemes Segons l’informe de La Caixa de l’any 1995, el 2005 el principals amenaces a l’equili- financer del sistema de pen- financers en el sistema públic bri financer del sistema públic dèficit de la Seguretat Social havia de ser del -2,6% del sions. de pensions. de pensions. PIB el 2005 i, segons el BBVA, de -1,61%. En realitat va tenir un superàvit del 0,33% i, comptant només la part Com influeix la qualitat de l’o- contributiva, del 3,39%. L’estudi de FUNCAS del 2007, L’envelliment de la població establia que el 2011 començaria el dèficit. De moment cupació? La generalització de l’ocupació no necessàriament comporta sabem que el superàvit continua aquest 2010 (per exem- precària o de baixa qualitat ple, del 0,9% del PIB el setembre de 2010 -9,48 milions també afecta molt negativa- un desequilibri financer del sistema €) i es preveu també superàvit pel 2011. ment a l’equilibri financer del (FONT: Elena Idoate, Seminari Taifa) sistema públic de pensions per- de pensions què implica salaris més reduïts. Això suposa un menor nivell de Vicenç Navarro És inevitable que l’envelli- Com afecta l’atur en el sis- des. Per tant, fins i tot en condi- produeixi aquest creixement, cotitzacions socials. ment de la població afecti de tema de pensions? cions d’un marcat envelliment, pot suposar un procés de des- manera negativa el sistema Els alts nivells d’atur, especial- el sistema públic de pensions trucció de recursos i de deterio- de pensions? ment en la població jove, i d’a- pot quedar plenament asse- rament econòmic. Els anàlisis No. L’envelliment de la població turats/des de llarga durada gurat si l’economia és capaç de dels defensors de la privatitza- no necessàriament comporta redueixen els ingressos a la garantir ritmes adequats d’acti- ció de les pensions es basen en un desequilibri financer del sis- Seguretat Social. Els/les atura- vitat. Amb tot, cal remarcar que una anàlisis del creixement eco- tema de pensions. L’augment des no poden cotitzar i, en con- la mera existència de taxes po- nòmic a partir de l’evolució del del número de pensionistes es seqüència, no poden dedicar sitives de creixement econòmic PIB. L’experiència ha mostrat pot compensar modificant al- recursos al sistema de pen- no garanteix per si sola la viabi- que les seves previsions no es tres factors que també incidei- sions. Per contra, la disminució litat del sistema ni l’assoliment poden considerar ni creïbles ni xen en l’equilibri entre ingres- de l’atur permetria incrementar d’un major progrés econòmic i rigoroses i que no han estat sos i despeses de la Seguretat notablement els ingressos i en social. El creixement econòmic capaços de proporcionar pre- Social. facilitaria l’equilibri. mesurat únicament a partir de diccions realistes. Juan Torres López Què és l’equilibri financer del Com influeix la distribució de sistema de pensions? S’anomena equilibri financer La disminució dels salaris reals que la renta a la inviabilitat del sistema? del sistema de pensions a la si- s’arrossega des de fa anys i l’increment La desigual distribució de la tuació on els ingressos gene- renta afecta molt negativament rats pel propi sistema són sufi- dels beneficis empresarials minva la el manteniment de l’equilibri cients per fer front al pagament financer de les pensions. La dis- de les pensions. L’equilibri fi- quantia recaptada de cotitzacions socials minució dels salaris reals que nancer existeix quan les cotit- s’arrossega des de fa anys i l’in- zacions socials en un determi- Quin paper té la major o l’evolució del Producte Interior crement dels beneficis empre- nat moment són suficients per menor capacitat de generar Brut (PIB) no té en compte va- sarials minva la quantia recap- fer front a les pensions d’aquest activitat econòmica sobre el riables com la qualitat de l’acti- tada de cotitzacions socials. A mateix moment. Fins ara, a- sistema de pensions? vitat econòmica, les activitats l’Estat espanyol la caiguda de quest equilibri mai ha perillat i Quan el nivell d’activitat d’una no monetàries, els danys al me- més d’un 10% en els darrers 30 el sistema públic de pensions economia és alt, les cotitzacions di ambient o el malbaratament anys de la participació dels Alberto Garzón Espinosa sempre ha generat superàvit, socials solen ser també eleva- de recursos. Segons com es salaris en el PIB és una de les
- 29. JA N’HI HAPROU! 5 llen la reforma de les pensions Com influeix en les pensions cada que, ja amb 60 anys, té un sions són aquells que tenen un la baixa participació de les nivell de salut similar a la del menor percentatge de població dones en el mercat de tre- ball? professor universitari als 70. Proposar una edat de jubilació S’han utilitzat sovint les prejubilacions de 50 a 65 anys treballant. Les prejubilacions danyen la viabili- Els ingressos que financen les igual per a tothom amb inde- per a reduir plantilles i la massa salarial. tat de la Seguretat Social. La pensions vénen de les cotitza- pendència del desgast i condi- precarietat laboral dels joves, cions socials dels treballadors i cions de salut que comporten Prejubilar un treballador amb molts que els comporta feines inesta- de les quotes empresarials. les diferents feines és profun- bles, implica unes cotitzacions Depenen, per tant, del volum dament injust. anys d’antiguitat minva les cotitzacions socials baixes i discontínues. d’ocupació que hi hagi en una Aquesta precarietat, lluny d’as- economia. Per això és impor- Algunes conseqüències de anys més que un petit burgès Com afecta en les pensions la segurar l’estabilitat dels treba- tant que hi hagi la major taxa l’endarreriment obligatori de que, alhora, viu 2 anys més que discriminació salarial basada lladors de més edat, és fruit del d’ocupació possible. A l’Estat l’edat de jubilació. un professional de classe mitja en l’edat? creixent poder empresarial i fa- espanyol la taxa de participació En el nostre país, els anys de alta, que viu 2 anys més que un A l’Estat espanyol s’han utilitzat cilita la reducció general de femenina en el mercat de tre- vida d’una persona depenen de treballador no qualificat, que molt sovint les prejubilacions salaris i de capacitat de defensa ball és una de les més baixes de la seva classe social. En gene- viu 2 anys més que un treballa- per a reduir plantilles i la massa del conjunt dels treballadors. la UE. Si fos similar a la de Suè- ral, un gran empresari viu 2 dor no qualificat amb més de 5 salarial. Prejubilar un treballa- anys d’atur. La diferència entre dor amb molts anys d’antiguitat el primer i l’últim és de 10 anys, que, en el millor dels casos és Extret del llibre: ¿Están en peligro las Una edat de jubilació igual per a una de les mortalitats diferen- cials més elevades de la UE (la substituït per un de jove amb menor salari, minva les cotitza- pensiones públicas?. ATTAC 2010 // 3 euros // 72 pàgs. // (http;//www.attac.es) tothom amb independència del desgast mitjana és de 7 anys). Una per- cions a la Seguretat Social. A (*) V. Navarro, és catedràtic de la John sona treballadora no qualifi- més, el treballador prejubilat Hopkins University (EUA) i de la Pompeu i condicions de salut que comporten les cada cotitza per pagar les pen- passa de cotitzant a beneficiari, Fabra (Barcelona); J. Torres, és catedràtic sions els mateixos anys que un afectant els comptes de la Se- d’economia de la Universidad de Sevilla; diferents feines és profundament injust professional que li sobreviurà 6 guretat Social. De fet, els estats A. Garzón, és llicenciat en Ciències Econó- anys. amb majors despeses en pen- miques. cia, en canvi, hi hauria tres milions de treballadores més cotitzant, amb el consegüent increment d’ingressos a la Se- guretat Social. Les pensions a l’Estat espanyol És bo allargar la vida laboral? Aquesta mesura afecta a tothom igual? no són gens generoses Què succeeix quan hi ha un Allargar la vida laboral pot ser volum elevat d’economia sub- un benefici per a un catedràtic JA N’HI HA PROU! tema públic de pensions, mergida? d’universitat, que gaudeix amb que comportarà una dis- C L’activitat econòmica que es la seva feina. En canvi, exigir-li om en d’altres drets socials, l’Es- minució d’entre el 20% i el desenvolupa fora de la llei, com 2 o 5 anys més de treball a una tat espanyol se situa a la cua de 30% de les pensions en- la denominada economia sub- persona de neteja de la ma- la Unió Europea dels 15 (UE-15) cara agreujarà més aques- mergida, no genera cotitza- teixa universitat, que ha fet una en les pensions de jubilació. L’anun- ta situació i incrementarà cions socials. Per tant, no con- feina pesada i repetitiva tota la ciada reforma del sistema públic de les taxes de pobresa i ex- tribueix al sosteniment del seva vida, és una injustícia. De pensions incrementarà encara més clusió social en la tercera sistema públic de pensions. En fet, varis estudis epidemiolò- aquesta diferència. edat. paral·lel, el frau en la contrac- gics demostren com la salut del tació generalment també min- professional universitari als 70 A l’Estat espanyol la pensió contri- Fins i tot ara, abans de va la recaptació de recursos per anys és molt millor que la d’una butiva mitjana, és a dir, les obtingu- les retallades anunciades, al sistema públic de pensions. treballadora manual no qualifi- des després d’haver cotitzat durant l’Estat espanyol es troba a la vida laboral, és de 778,3 € nets al la cua de la UE en els re- mes, amb 14 pagues. Aquesta xifra se cursos que dedica a les situa molt per sota del salari mitjà a pensions. Hi dedica només temps complert que, l’any 2010, el 9% del PIB, mentre la ronda els 1400 € (un dels més baixos mitjana de la UE-15 és del de la UE-15 i la meitat dels d’Anglate- 12%. La seva despesa per rra o Holanda). Del total de pensio- cada pensionista és de nistes, el 27,5% cobren la pensió 995€, la més baixa de la mínima amb complements. Les quan- UE-15, lluny dels 2.785 € de ties mínimes més freqüents oscil·len França. entre 557,5€ i 725,2€, per a jubilació, i 587,8€, per viduïtat. Els ingressos de la majoria dels receptors de pensions contributives, el 55%, són inferiors al salari mínim interprofessional. Els que tenen in- gressos per sota del salari mitjà són encara molts més, un 90% del total. De mitjana, les pensions contributi- ves cobreixen poc més del 80% dels ingressos salarials previs. Són princi- palment les dones, que han tingut ni- vells salarials inferiors als dels ho- mes al llarg de les seves vides laborals i sovint han cotitzat menys anys i de manera més interrompuda, les més afectades per les pensions baixes. L’anunciada reforma del sis-
- 30. 6 JA N’HI HA PROU! Reformes laborals: CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS 30 anys de retallades de drets Principals regressions en els drets laborals 1984. S’incorporen nous JA N’HI HA PROU! sevol forma de prestamisme tipus de contractes even- laboral, d’ETT, que van ser tuals i precaris. U n moment com l’ac- legalitzades i es van estendre 1985. S’augmenta de 10 a 15 tual de contínues mo- arreu els Països Catalans des els anys mínims de cotitza- dificacions de la nor- de l’any 1994, passant a ser ció per tenir dret a jubilació. mativa laboral és un part del nostre paisatge urbà. 1994. Legalització del pres- bon moment per a girar la vista El llistat de retallades en els tamisme laboral, les ETT. enrere i fer balanç de les refor- drets laborals i les prestacions Nova ampliació dels con- mes laborals que s’han dut a continua amb els enduriments tractes temporals, amb més terme a l’Estat espanyol des de dels requisits per accedir a les tipus de contractes d’obra i la mort del dictador Francisco prestacions d’atur i jubilació, eventuals. Franco. I el resultat no pot ser que ha vist minvar les quanties, Incorporació del contracte més descoratjador: la classe la introducció lenta de múlti- d’aprenentatge, sense cotit- treballadora tenia més drets ples formes de contractes tem- zació a la Seguretat Social. laborals l’any 1976 que actual- porals i precaris, alguns d’ells Legalització de l’acomiada- ment, i els ha perdut durant les sense ni tan sols obligació de ment dels treballadors en tres dècades de monarquia cotització a la Seguretat Social, situació de baixa mèdica. parlamentària en cada una de i un rosari de bonificacions a 1997. Els treballadors en les reformes laborals. les empreses en les cotitza- situació de baixa que són a- cions. comiadats no continuaran LES INDEMNITZACIONS Desallotjament d’una fàbrica a Parets del Vallès (agost, 1986) rebent la prestació d’incapa- ES REDUEIXEN A LA MEITAT Una simple lectura de les citat temporal, sinó la d’atur. Un repàs de la normativa de anualitats. Actualment, el ma- anualitats (en la gran majoria criminant pel seu estat de sa- reformes laborals d’aquests Augment de les bonifica- 1976 ens duu a observar com, teix treballador acomiadat de de contractes). Per tant, la in- lut. Aquesta actuació empresa- 30 anys posa en evidència cions a la Seguretat Social fruit de la pressió d’un potent manera “improcedent” no pot demnització s’ha reduït a la rial va ser legalitzada a partir que pràcticament s’ha retallat per a les empreses. moviment obrer, existien drets triar si tornar a l’empresa o no, meitat en només 30 anys de de la Reforma Laboral de 1994, els drets dels treballadors en 2002. Enduriment de les laborals que actualment han opció que està en mans de monarquia constitucional. fet que ha “legalitzat” alguns tots els àmbits: en la contrac- condicions per a l’accés a les desaparegut, fins i tot de qual- dels darrers escàndols medià- tació, el control empresarial i prestacions d’atur. sevol debat públic en la matè- tics dels darrers mesos, com l’acomiadament. Aquestes re- 2007. Enduriment de les ria, realitat que ens podria fer Un repàs de la normativa de 1976 ens l’acomiadament d’un treballa- tallades dels drets laborals condicions per a l’accés a les pensar que mai haurien existit dor amb diagnòstic de càncer han tingut lloc en paral·lel prestacions de jubilació i a l’Estat espanyol. duu a observar com existien drets de pulmó o d’una treballadora amb un augment de la capaci- reducció de les prestacions en estat de coma. tat de consum d’àmplies ca- d’invalidesa. Però hem de recordar que que actualment han desaparegut pes de la població, que han 2010. Facilitats per no apli- l’any 1976 un treballador aco- ALTRES COMPARACIONS vist augmentar els seus sala- car Convenis Col·lectius. miadat de manera “improce- l’empresari, que haurà de pa- A més a més, l’any 1976 ODIOSES ris mentre es precaritzava la Extensió ETT a totes les dent” tenia dret a triar entre gar una indemnització clara- l’empresari no podia acomia- Però aquestes diferències abis- seva situació en el mercat branques productives. quedar-se a l’empresa o una ment inferior, de 45 dies, amb dar el treballador si estava de mals no només es troben en les laboral, amb un augment de Facilitats per pagar salaris indemnització de 60 dies per el límit de 3 anualitats i mitja, o baixa mèdica, ja que la norma- indemnitzacions. L’any 1976 la temporalitat i del poder e- per sota del Conveni Col·lec- any treballat, amb un límit de 5 de 33 dies, amb un límit de 2 tiva entenia que se l’estava dis- estava totalment prohibit qual- fectiu dels empresaris. tiu Evolució de l’acomia- dament improcedent Els drets i les millores no cauen del cel 1977. Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats. JA N’HI HA PROU! l’economia es basa en la força Els darrers temps ens en- El treballador té l’opció d’in- de treball que venen els obrers, senyen, però, que una victòria corporar-se de nou a l’em- E ls drets socials contem- aquests es comencen a orga- momentània pot acabar esde- presa o d’optar per la in- poranis s’han aconse- nitzar i a utilitzar instruments venint una derrota si l’autoor- demnització. guit només a través de de pressió per a aconseguir ganització i la vigilància no és 1980. Indemnització de 45 l’autoorganització i la dignificar les seves vides. Quan permanent. Malgrat l’èxit ro- dies, amb el límit de 3,5 a- lluita dels treballadors i treba- aquesta consciència és substi- tund de vagues com la de 1988, nualitats. lladores. Cap d’aquests drets tuïda pel fatalisme de pensar malgrat haver paralitzat l’In- El treballador ja no té l’opció ha estat atorgat pel poder polí- que l’ofensiva antisocial és forme Abril per a la privatitza- d’incorporar-se de nou a tic sense que abans hi hagi inevitable i que oposar-s’hi no ció de la sanitat el 1991, mal- l’empresa. hagut una pressió important de serveix per a res és quan els grat que els partits es veiessin 1994. Ampliació dels casos les forces obreres en diversos drets socials comencen a retro- abocats a fer un pacte que ex- d’aplicació de “l’acomiada- camps. Aquesta perspectiva cedir. Des de la consecució del clogués les pensions de la lluita ment objectiu”, amb indem- pot semblar una obvietat però dret a l’associació obrera, fins a política, per la porta del dar- nització de 20 dies. és quelcom que es tendeix a la jornada de vuit hores o l’es- Imatge de La Canadenca, l’actual Endesa, al Paral·lel barceloní rera s’han anat escolant amb 1997. Nou contracte “bonifi- oblidar davant el discurs que tabliment de la Seguretat So- comptagotes moltes d’aquelles cat” (per col·lectius de do- ens presenta l’estat com un ens cial, les millores en la vida de la principal elèctrica del país, aconsegueix arrencar avenços mesures que la mobilització nes, aturats i majors de 45 neutral i arbitrari entre conflic- treballadors i treballadores desembocà en més de qua- socials. popular massiva però puntual anys) amb acomiadament tes contraposats. han anat de la mà de les pàgi- ranta dies de vaga general a semblava haver aconseguit a- de 33 dies, amb un límit de 2 Barcelona, que s’estengué tam- Tampoc és d’estranyar que turar. Els sindicats oficials s’han anualitats. bé puntualment per altres loca- el franquisme promulgués la dedicat a mercadejar a la baixa Nova ampliació dels casos Els drets socials s’han aconseguit litats. Malgrat que la vaga no va Llei de Bases de la Seguretat amb l’estat del qual ells matei- d’aplicació de “l’acomiada- aconseguir tots els seus objec- Social el 1963, dins un paquet xos formen part a la pràctica ment objectiu”. només a través de l’autoorganització tius, sí que va servir per a una de mesures destinades a atra- 2010. Extensió a tota la fita molt important de la qual ure les simpaties dels treballa- Construir moviment obrer i població de l’acomiadament La classe treballadora co- nes més glorioses del movi- encara avui en dia ens en bene- dors, mesos després de les va- moviments socials autònoms, de 33 dies, amb un límit de 2 mença a arrencar drets a l’estat ment obrer. ficiem. L’estat va establir legal- gues mineres a Astúries que al marge de l’engranatge esta- anualitats. quan és conscient del paper ment la jornada diària màxima suposaren la reactivació de l’o- tal, es presenta com una de les Facilitats per a “l’acomiada- que ocupa dins l’engranatge El 1919 un conflicte localit- de 8 hores. És una de les prin- posició sindical a la dictadura i condicions per a canviar l’ac- ment objectiu”, amb 20 dies econòmic. En el moment en zat en una única empresa, La cipals demostracions de com la el naixement de les primigè- tual dinàmica derrotista en el amb un límit d’1 anualitat què sorgeix la consciència que Canadenca, que aleshores era solidaritat entre treballadors nies Comissions Obreres. camp de la lluita social.
- 31. JA N’HI HAPROU! 7 Quan de pagar dues vegades li’n diuen copagament JA N’HI HA PROU! El pastís sanitari és una places per a mantenir el sis- peça tan llaminera que la tema privat. L a pròpia paraula ja pressió de les empreses pri- produeix confusió. Co- vades per aconseguir ficar-hi Actualment, cap polític s’a- pagament: una part la mà està essent molt forta. Ja treveix explícitament a parlar a paga l’estat i l’altra hi ha múltiples serveis -cada favor del “copagament”, però part la paga el ciutadà. Si no vegada més- del sistema tots van insinuant, dia sí dia fos pel petit detall que els sanitari que estan externalit- també, que aquest haurà de diners de l’estat també prove- zats. La connivència d’aques- ser “el mal menor” per a man- nen de la butxaca d’aquest tes empreses amb el poder tenir un sistema públic. Aques- mateix ciutadà en forma d’im- polític a les diferents autono- ta estratègia ja ve de lluny. postos, i que precisament són les rendes mitjanes-baixes les que proporcionalment pa- L’actual conseller de Sanitat del guen més impostos. Vèncer, però, la forta oposició popu- Principat havia estat anteriorment el lar a la privatització sanitària ha obligat als poders públics a cap de la patronal privada d’hospitals presentar batalla també en el camp semàntic. mies dels Països Catalans és L’any 1991 el govern espanyol molt elevada. Només a tall presentava al congrés l’anome- La campanya mediàtica a d’exemple, l’actual conseller nat Informe Abril, on ja s’esta- favor del repagament es basa de Sanitat del Principat havia blien les directrius de privatit- en un seguit de fal·làcies que, estat anteriorment el cap de zació del sistema. La forta de tant repetir-les a través darrers llocs en percentatge els països de la UE-15 veurem sent que l’Estat espanyol va al la patronal privada d’hospi- oposició popular obligà a des- dels mitjans, han acabat qua- de despesa sanitària per habi- com països on sí que hi ha re- vagó de cua dels països de la tals. De fet, l’actual xarxa sa- estimar aquell informe, però la llant en la mentalitat de molta tant, juntament amb Grècia i pagament (França, per exem- UE-15 pel que fa a percentatge nitària privada difícilment ha- poca actitud de vigilància social gent. En primer lloc, se’ns diu Portugal. ple), tenen una despesa far- de treballadors del sistema gués pogut sobreviure al permeté que al llarg dels pri- que la despesa sanitària es macèutica superior a la de sanitari sobre el conjunt de la Principat si no l’hagués resca- mers anys del segle XXI algu- troba totalment disparada. Si Un altre mite és que amb el l’Estat espanyol. D’altra ban- població. I el País Valencià és tada el primer Govern de la nes de les mesures neoliberals ho comparem amb els països repagament s’evitarà l’ús “a- da, per a poder valorar la sen- alhora el territori de l’estat on Generalitat, quan en comptes que aquest proposava fossin de la UE-15 veurem, en canvi, busiu” del sistema sanitari. Si sació de sobresaturació del aquest dèficit de professionals de passar-la a la xarxa pública adoptades per les diverses ad- que l’Estat espanyol ocupa els tornem a la comparativa amb sistema sanitari cal tenir pre- sanitaris és més important. es dedicà a concertar-ne les ministracions. Les polítiques i mesures antisocials colpeixen les classes populars JA N’HI HA PROU! de manteniment i la factura mantenint per damunt del mi- elèctrica no ha deixat d’aug- lió de persones als Països Cata- L es polítiques antiso- mentar. Els suposats beneficis lans. cials de l’estat també de la competència entre ope- tenen la seva plasma- radores només s’han traduït Posem xifres als diversos ció en diversos àmbits en una possibilitat d’estalvi actors. El cost del subsidi de de la quotidianitat de les clas- d’un màxim de 16 euros a- 426 euros des de la seva po- ses populars. nuals entre la tarifa més ba- sada en marxa l’estiu de 2009 rata i la més cara del mercat. ha estat de 1.392 milions d’e- En el camp de la factura L’augment d’enguany és del uros, i n’han fet ús més de elèctrica, el govern ha decidit 9,8%, i des de 2006 la llum ha 700.000 ciutadans aturats de carregar als usuaris la totalitat pujat pràcticament el doble llarga durada. Els beneficis de del cost exigit per les empre- que l’IPC. Per cada 100 euros l’elèctrica Endesa durant els ses. Des de 1998, quan la xarxa que es pagaven de llum el tres primers mesos de 2010 elèctrica fou privatitzada, el 2005, el 2011 se’n pagaran foren de 1.535 milions d’euros. govern assumia una part del 155,7 euros. La ministra d’economia Elena Salgado reconeixia aquest pas- sat estiu que ja s’havien injectat En la factura elèctrica, el govern ha 11.000 milions d’euros de diner públic a fons perdut per ajudar decidit carregar als usuaris la totalitat bancs i caixes. Aquests bancs i caixes han presentat als jutjats del cost exigit per les empreses d’hipoteques. A aquestes xi- en un secret a veus del que de ciutadans restaran sense en els darrers tres anys 90 fres cal sumar les de famílies s’informa poc i amb poques cap ingrés estable en un mo- sol·licituds diàries de desnona- cost exigit per les empreses La crisi econòmica també que han hagut d’abandonar xifres. ment en què l’atur es continua ments. per tal que la privatització fos ha deixat literalment al carrer les seves llars per no poder rendible. Després d’anys de a milers de famílies. Segons fer front al pagament del llo- D’altra banda, el govern es- DEMANDES D’EXECUCIONS HIPOTECÀRIES vendre que la privatització i la dades del propi Consell Gene- guer. Malgrat la capacitat que tatal ha retirat el subsidi de 426 PRESENTADES ALS JUTJATS competència en el mercat ral del Poder Judicial, a Cata- tenen les administracions per euros pels aturats que no co- 2008 2009 2010 (fins setembre) elèctric faria que aquest fos lunya, País Valencià i Illes Bale- aturar aquests desallotja- braven cap prestació. Això sig- Principat 11.240 18.053 14.007 més eficient i més barat, ens ars s’han presentat 90.436 ments, l’estat ha decidit mirar nifica que a partir d’ara un cop País Valencià 10.591 16.290 14.082 trobem amb el fet que la xarxa demandes de desnonament cap a una altra banda i ha esgotats els 2 anys màxims de Illes Balears 1.759 2.677 1.737 presenta moltes mancances des de 2008 per impagament convertit els desnonaments prestació d’atur, milers i milers
- 33. 100 ANYS D’ANARCOSINDICALISME L’Anarcosindicalismedel segle XXI Jacinto Ceacero En Jacinto Caecero, com a Se- cretari General de la CGT, fa un repàs sobre el que som i ens diu que no hi ha fronteres per insistir cada dia amb la nos- tra feina de conquerir l’ideal de conviure totes i tots en la construcció d’un món millor. Així ens ho diu en aquest tros del seu article ANARCOSINDI- CALISME DEL SEGLE XXI. A la classe treballadora d’Occident, d’Europa, del nostre país, ens ha tocat viure ara amb total virulència en la nostra pròpia pell les conseqüències d’aquest model únic d’organització social que anomenem capitalisme. Ara vénen a per nosaltres, vénen pels nostres drets, les nostres conquestes socials, les nostres pensions, els nostres serveis públics... Lamentablement, tota aquesta agressió ha estat i segueix sent des de sem- pre, el modus vivendi dels companys i companyes treballadors i indígenes sud-americans, d’Àfrica, d’Àsia o dels milions d’immigrants que malviuen als nostres carrers passejant de dia amagant-se de la policia i dormint de nit envoltats de plàstics tot esperant una al- totes les seves cartes sobre la taula. defensar els seus objectius de classe. lluita que plantegin el conflicte de lluita temps per ser lliures, que contempli les moina, o furgant entre les nostres restes Ha globalitzat l’explotació i ha conclòs I durant aquests cent anys, sense cap de classes contra el capital. La CGT pensions com un dret, una societat per d’escombraries per no morir de gana. que no hi ha rival, que no hi ha oposició, tipus d’ortodòxies, ni dogmatismes sinó planteja aquest conflicte de classes amb viure, per ser persones, per estar inse- Milions de treballadors i treballadores que no hi ha alternatives, que no ha de amb criteris plenament aperturistes i propostes d’un model organitzatiu inter- rits en la naturalesa, per ser els prota- que suportant condicions infrahumanes sentir por perquè es produeixin revoltes flexibles van anar modelant la seva nacionalista, federalista, autònom, horit- gonistes de la nostra vida. Una societat de vida que freguen l’esclavitud, milions socials. Aquesta constatació la tradueix organització i perfeccionant-la per acon- zontal, llibertari, antiautoritari, pacifista, que funcioni pensant en quines són les d’éssers humans que coneixen molt bé que poden retornar-nos a les condicions seguir que fos l’eina de lluita oportuna i autogestionari de la pròpia vida i de les prioritats i les necessitats de les perso- el que és el deute públic, l’atac dels mer- socials i laborals del passat segle dinou precisa. Cent anys d’anarcosindicalisme relacions humanes. nes i s’oblidi de les plusvàlues, els be- cats, la privatització de l’aigua, de les i que ningú s’atreveix fins i tot a discutir construït amb l’experiència del dia a La vaga general que recorre Europa és neficis, la productivitat, el consumisme, llavors, que coneixen perfectament el el seu discurs. La política s’ha sotmès dia per lluitar i defensar-se millor de un símptoma que tot no està perdut, que l’egoisme, l’individualisme. que és l’abús del poder, la repressió de als mercats de tal manera que tot és una l’evolució històrica del capitalisme. No- segueix existint la resistència. La Vaga CGT va demostrar ser útil aquest dia de l’estat, la dictadura, la negació dels drets gran farsa per seguir manipulant la nos- més ressenyar els avanços ideològics, General que es va convocar al nostre la vaga. La vaga no hagués estat el ma- humans, la falta absoluta de regulació tra consciència i pensament. avanços organitzatius teòrics i pràctics país el 29 de setembre, va comptar amb teix sense la presència i la convocatòria de les condicions de treball, la submis- Les mateixes problemàtiques de fa cent que van suposar l’aprovació del sindicat la convocatòria de la CGT i amb això, van de CGT, si els companys i companyes sió al patró, el viure per treballar obligats anys se segueixen produint avui. Els únic enfront de les societats gremials, adquirir vigència d’actualitat els planteja- no haguéssim ocupat el carrer. fins a renunciar a la seva dignitat. anarquistes, anarcosindicalistes, sindi- les federacions d’indústria, la partici- ments de l’anarcosindicalisme, superant Aquí estem, en la primera fila de la lluita Ara ens ha tocat a nosaltres experimen- calistes revolucionaris de fa cent anys, pació al govern de la república, la par- clarament les estrictes reivindicacions sense que el sistema hagi pogut extingir- tar el sofriment pel qual estaven passant van desenvolupar progressivament el ticipació en les eleccions sindicals, el laborals i conjunturals. CGT va plantejar nos tant físicament com amb la censura ja la majoria de la població del món per- tipus d’organització que millor van consi- disseny de l’acció sindical sectorial... per com a motius de la Vaga General no sols dels mitjans, perquè la lluita per llibertat què aquesta minoria ultra conservadora derar en funció del seu període històric, defensar-se de la patronal, per lluitar per la derogació de les polítiques antisocials i la justícia social sempre s’obrirà pas i multimilionària visqués en el malbara- de les seves anàlisis, les seves realitats, la conquesta dels drets, per lluitar per la i econòmiques del govern sinó canvis de mentre un de nosaltres estigui viu. Els tament, visqués espoliant les matèries els seus recursos, les seves possibilitats, transformació social i arribar a una nova model social, productiu, de repartiment, homes i dones de CGT estem aportant primeres d’aquests països i tapant-nos els seus contextos. Els fruits d’aquest societat basada en la justícia social, de creixement en equilibri amb el mante- un nou model de fer acció sindical i so- la boca amb les engrunes de les seves model en pro de l’emancipació social i la l’autogestió i la llibertat. niment de la vida al planeta. cial al món laboral i en la societat que sobres. societat llibertària són irrefutables. Ara, quan el capitalisme neoliberal és Lluitem per l’autogestió de les nostres comença de nou, després de cent anys, Ara que els mercats ja tenen el control Ara ens toca definir a nosaltres, anarco- hegemònic, quan el capitalisme d’estat vides i la nostra societat, per desenvolu- som un referent per a la lluita, un refe- absolut de la humanitat, ara que només sindicalistes d’avui, el tipus d’organització es va enfonsar amb el mur de Berlín, par un model agroecológic de producció rent per seguir mantenint la dignitat i la existeix un model social, econòmic, pro- que precisem per lluitar contra la realitat quan la societat sofreix a nivell planetari que ens permeti una sobirania alimen- veritat de ser lliures. ductiu, especulatiu, un model globalitzat d’ara, les formes d’actuar, els mètodes l’explotació globalitzada, ara segueixen tària, una societat que com a expressió actual del rostre del de lluita. Ningú ens dirà el que hem de vigents les aportacions i propostes que compti amb uns ser- capitalisme, ara vénen per tots i totes fer, som lliures per decidir-ho en les nos- s’han formulat des del pensament lliber- veis públics que ga- nosaltres. Vénen a per tot, ho volen tot, tres assemblees i òrgans per a la presa tari, des de l’anarcosindicalisme. ranteixin els drets per fins a la dignitat, fins a humiliar-nos. de decisions, de la mateixa forma que L’organització anarcosindicalista con- a tota la població, una Pretenen, a Europa, a Espanya, que nosaltres no anem a determinar el que federal va sorgir fa cent anys quan es societat que reparteixi renunciem a les conquestes històriques faran els i les anarcosindicalistes d’aquí donaven les condicions necessàries per la riquesa ja que l’hem que en el camp de les llibertats, dels a cent anys. Aquesta és l’essència de a la seva creació. Avui, si la CGT, com fet néixer amb el treball drets, de la solidaritat, del repartiment l’acció i el pensament llibertari. a organització anarcosindicalista hereva i l’esforç col·lectiu, una del treball i de la riquesa, havia aconse- Fa cent anys que els treballadors i treba- i continuadora d’aquest moviment cen- societat que reparteixi guit el moviment obrer als últims segles lladores es van dotar d’una organització tenari, no existís, hauríem d’inventar-la. el treball, que redueixi de lluites i sofriment. anarcosindicalista confederal, conside- La classe treballadora, la societat opri- la jornada laboral per En pocs anys, el capitalisme ha posat rant que era la millor eina de lluita per mida, precisa d’instruments de treball i poder disposar de Selecció de textos: M. Àngels Rodríguez, Fundació Salvador Seguí 8