SlideShare a Scribd company logo
Catalunya
> Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2012· núm. 139 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat   www.cgtbalears.org




                           Laura
                         llibertat!


                                                                                                                                                      Disseny: Dídac Salau




Dipòsit legal: B 36.887-1992
> Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 139 · Maig 2012   0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat




                           Laura
                         llibertat!

                                                                                                                                        Disseny: Dídac Salau




Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA




                                                                   Editorial
> ON ENS TROBEM?
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL (CGT) DE LES ILLES
BALEARS
Camí de Son Rapinya, s/n - Centre
“Los Almendros”, 2n 07013 Palma de
Mallorca
Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 -
lesilles@cgtbalears.org




                                          Volen que tinguem
Delegació Menorca
Plaça de la Llibertat, 5 07760
Ciutadella
Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592
menorca@cgt-balears.org




                                          molta por i callem
SECRETARIAT PERMANENT
DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA
CGT DE CATALUNYA
Via Laietana, 18, 9è - 08003
Barcelona -
spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax
933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
• Federació Metal·lúrgica de
Catalunya (FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa,
Estalvi i Entitats de Crèdit
                                          A    quests dies els recordarem al llarg
                                               de les nostres vides. Els recorda-
                                          rem perquè són els darrers que viurem
                                                                                             cietat catalana,
                                                                                             els seus amics
                                                                                             del Grup Godó
• Federació Catalana d’Indústries
Químiques (FECIQ)                         en democràcia formal tal com fins ara              i el seu apèndix
• Federació de Sanitat                    l’entenem. Democràcia formal no és de-             d’última hora, la
• Federació d’Ensenyament de
Catalunya (FEC)                           mocràcia i molt menys democràcia direc-            Teletrès, insis-
• Federació d’Administració               ta, però és la forma que fins ara teníem i         tien i insistien en
Pública (FAPC)
                                          potser ens hi havíem acostumat. És clar            una mentida: les
Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn
Tel. 933103362. Fax 933107110             que per tal que els poderosos ens robin            mobilitzacions
                                          encara més amb total impunitat cal anar            contra el Banc
FEDERACIONS COMARCALS
                                          un pas enrere. És ben clar que democrà-            Central Europeu
Anoia                                     cia formal no és només votar cada qua-             de què parlaven
Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada
Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es    tre anys, i sense llibertat d’expressió de         se les havien
Baix Camp/Priorat
                                          democràcia no n’hi ha. Sense llibertat de          inventat. No hi
Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus     reunió, tampoc. I tampoc sense llibertat           havia cap mani-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977340883. Fax 977128041             de manifestació. A on anem, la dissidèn-           festació convo-
Baix Llobregat
                                          cia és considerada com a criminal, inde-           cada…
Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà -     pendentment dels mètodes que utilitzi.             Aleshores,        si
cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 933779163. Fax 933777551             Felip Puig ha decidit encapçalar el camí           no hi havia
Comerç, 5. 08840 Viladecans
                                          cap a la negació de drets democràtics              aquest “perill”,
cgt.viladecans@yahoo.es                   bàsics i com si s’hagués llegit “1984″             per què no van
Tel./fax 93 659 08 14
                                          d’una tirada i l’estigués paint apressa-           parar de cridar
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell
                                          dament. És així que ha passat a aplicar            i amenaçar que
Tel. i fax 977660932                      cada una de les recomanacions que els              perseguirien “les
cgt.baix.penedes@gmail.com
                                          totalitaris poden arribar a extreure del lli-      rates” i no sé
                                                                                                                                                  sada per altres i la pròpia, l’autocensura.           volen escoltar, si són pacients, hi acaben
Barcelonès Nord                           bre per mantenir i estendre el seu poder           quantes frases més de regust, diguem-
Alfons XII, 109. 08912 Badalona                                                                                                                   I alguns no ens resignem a ser munts de               descobrint la veritat” perquè “Les parau-
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803     o, en aquest cas, el seu poderet.                  ho clar, més aviat feixistoide? La respos-
                                                                                                                                                  carn en mans dels rics. Vam néixer amb                les sempre conservaran el seu poder…
Garraf-Penedès                            Una de les normes del totalitarisme que            ta continua sent a les pàgines de “1984″
                                                                                                                                                  cap, boca, veu i paraules i mentre no pro-            les paraules fan possible que quelcom
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la   descriu Orwell és la referència constant           i de fet Puig ens ho va dir ben claret fa
Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat                                                                                                                  dueixin humans que no tinguin aquestes                prengui significat i, si s’escolten, enun-
Tel. i fax 938934261                      i perseverant per part del poder a una             uns mesos: la gent ha perdut la por i així
                                                                                                                                                  característiques pensarem com “V”:                    cien la veritat”. I tal com deia aquell, no
                                          guerra llunyana que si no es guanya                no hi ha qui governi. Governar aquí vol
Maresme                                                                                                                                           “encara que les porres puguin substituir              hi ha res més revolucionari que la veritat,
Unió 38 baixos, 08302 Mataró -            acabarà amb la societat que el Gran                dir retallades, retallades i retallades.
maresme.cgt@gmail.com                                                                                                                             el debat, les paraules es continuen fent              per això no volen que parlem. I per això
Tel. i fax 937909034                      Germà governa amb mà dura i que és                 Som-hi doncs, bona dosi de por. Fronte-
                                                                                                                                                  sentir, les paraules comuniquen i els que             parlem i parlarem…
Vallès Oriental                           vista pels que hi viuen com a conforta-            res tancades (150.000 persones identifi-
Francesc Macià, 51 08100 Mollet -
cgt_mollet@hotmail.com
                                          ble “si no et poses en política”, que deia         cades), controls ideològics (els Mossos
Tel. 935931545. Fax 935793173             Franco.
                                          Aquí no hi ha guerra com l’entenem,
                                                                                             preguntaven per Barcelona, després
                                                                                             d’identificar gent, quin pensament polí-
                                                                                                                                                     Agurrelj
FEDERACIONS INTERCOMARCALS
                                          per això s’han muntat aquesta suposa-              tic tenien), amenaces dia sí i dia també
Girona
Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005         da guerra de baixa intensitat en què la            (a qui participi a una assemblea, a qui
Girona
cgt_gir@cgtcatalunya.cat
                                          crema d’un contenidor per part de qui vol          dissenteixi des de la Universitat…), jut-
Tel. 972231034. Fax 972231219             canviar el sistema és considerada pitjor           ges que sempre tenen el seu torn quan
Ponent                                    que un assassinat i la violència física            “cal” detenir algú, detencions a munts
Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida -
lleida@cgtcatalunya.cat
                                          o econòmica és bona si qui la fa és un             amb acusacions ridícules… i els “ben-
Tel. 973275357. Fax 973271630             policia o un banquer. Per a això es va             pensants” mirant cap a un altre lloc. I els
Camp de Tarragona                         inventar unes suposades manifestacions             “pensadors” del país callant no fos cas
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001
Tarragona
                                          contra la reunió del Banc Central Euro-            que “com a “rates” els anessin a caçar
cgttarragona@cgtcatalunya.cat             peu els dies 3, 4 i 5 de maig a Barce-             a les seves poltrones universitàries (que
Tel. 977242580 i fax 977241528
                                          lona, els responsables en bona part de             ja els van avisar)…
FEDERACIONS LOCALS                        l’empobriment i la miserabilització de les         I així anem i així ens tindran si no hi fem
Barcelona                                 nostres condicions de vida. Se les va              res. Per això ho fem i ho farem. Pensem,
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona    inventar, i per tal de donar dimensió al           parlem i ho fem en veu alta. I no calla-
flbcn@cgtbarcelona.org
Tel. 933103362. Fax 933107080             “perill” que els “antisistema”, “vàndals”          rem, només faltaria. Perquè callar és
Berga                                     o com els diguin suposen per a la so-              acceptar la dictadura, la censura impo-
Balç 4, 08600
sad@cgtberga.org Tel. 938216747
Manresa
Circumval·lació 77, 2n - 08240             Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia
Manresa
manre@cgtcatalunya.cat                     Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco
Tel. 938747260. Fax 938747559              Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez,                              “Els afiliats i afiliades de CGT anem amb la cara
                                           Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles                                descoberta, no amaguem les nostres accions,
Rubí                                                                                                                                                                         les considerem justes i sense perill per a la
Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@        Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de
hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96        CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n.                                   integritat de ningú, per tant descartem que els
                                           43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat,                                   Mossos d’Esquadra hagin d’investigar gaire per
Sabadell                                                                                                                                                                         saber què fem o què deixem de fer”
Rosellò 10, 08207 Sabadell -               com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre
cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93      Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org
745 01 97
                                           Web revista: www.revistacatalunya.cat.                                                                                             CGT Barcelona davant l’empresonament
Terrassa                                   No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.                                                         de la Laura.
Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa -
cgtterrassafl@gmail.com                   Drets dels subscriptors:
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04       D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor-
                                          porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del     i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat
Vallès                                    necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació,
cgt.castellar-v@terra.es,                 cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca-
Tel./fax 93 714 21 21                     talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel.
                                          971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Sallent
Clos, 5, 08650 Sallent                                          Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya”
sallent@cgtcatalunya.cat                                        Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61                             - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
                                                                - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Sort                                                            - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
Pl. Major 5, 25560, Sort
pilumcgt@gmail.com                                                  Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del
                                                                titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
                                                                    Més informació a http://cat.creativecommons.org/

2                                                                                                                                                                                                                                   Maig de 2012
REPORTATGE                                                                                                                       La repressió és
                                                                                                                                                                           l’eina del poder
                                          La crisi multiplica els retrocessos socials, també
                                          en matèria de drets civils i polítics i de garanties                                                                             per a frenar les
                                          jurídiques                                                                                                                       lluites




   Deriva autoritària i
    conflicte social
L’èxit de la jornada de vaga del 29M, amb uns destacats índexs de seguiment i una                       rri– van ser empresonats “preventivament” el 29M arran de la fal•lera repressiva,
important participació en les mobilitzacions, va quedar eclipsat pel braç mediàtic                      fins a ser deixats en llibertat el 4 de maig. Per altra banda, el 25 d’abril, en un atac
del poder, que amplificant fins al màxim els incidents produits a Barcelona, va                         directe contra la CGT, era empressonada la secretària d’organització de la CGT de
elevar la cortina de fum adeqüada per a diluir els efectes de la gran mobilització                      Barcelona, per una acció simbòlica a les portes de la Borsa de Barcelona el 29M.
obrera, de forma que es va acabar parlant més dels disturbis que de la pròpia                           Tot això, acompanyat de les restriccions a les convocatòries de manifestacions,
vaga i dels motius de la convocatòria.                                                                  l’augment del control social a tots nivells, l’invent del Felip Puig en forma de web per
Però això només era el primer acte d’una espiral repressiva que ha marcat la de-                        a delatar “violents” i el fet que la despesa policial no pateix retallades, ens mostra un
riva autoritària del(s) govern(s), que conscients de l’increment de la conflictivitat                   panorama certament complicat. Ara més que mai és hora de plantar cara i mostrar
social, de l’augment de participació en les lluites i de la força creixent dels mo-                     que no tenim por.
viments socials i el sindicalisme combatiu, han optat per criminalitzar qualsevol                       Per analitzar tot això, publiquem cinc articles de persones que segurament el conseller
signe de dissidència i mostrar la seva cara més repressiva.                                             d’Interior titllaria d’intel•lectuals que donen cobertura ideològica als “violents”, per a si-
A Barcelona, tres joves –dos estudiants i un membre d’una assemblea de ba-                              tuar el tema i reflexionar sobre el que està passant.


La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre
                                          tenir l’ordre. I callava com un puta
            Jordi Martí
                                          (és una expressió del meu poble,
                                          amics censors, sense acritud) quan
                                          a quatre dels seus mossos els va

S    i no tinguéssim la literatura ens
     seria impossible entendre les
rodes de premsa de personatges
                                          indultar el Consell de Ministres de
                                          Mariano Rajoy després de ser con-
                                          demnats en ferm per tortures l’any
d’un intel•lecte tan ridícul i mínim      2008 per l’Audiència Provincial de
com aquest Felip Puig que els con-        Barcelona. I és que la dignitat de
vergents han posat al capdavant de        Lucian Padurau i de la seva dona,
la conselleria repartidora de cops        embarassada i detinguda també per
de porra, pots de fum i pilotes de        equivocació però per sort no tortu-
goma. Per sort, un ciutadà exemplar       rada, val menys que un contenidor
com George Orwell, que va venir a         de plàstic…
lluitar a casa nostra contra els ante-    Es veu que també es faran identifi-
cedents ideològics del conselleret,       cacions preventives… Ja se’n fan,
ja ens ho va explicar abastament a        però posats a demanat jo dema-
una de les seves obres més citades i      naria si fos possible que les fessin
recitades. Efectivament, malgrat els      persones amb plenes facultats… I
intens d’apropiació i defecació en        m’explico. A la vaga del 29 de març,
forma de brossa televisiva, “1984”        a la ciutat on jo la vaig fer, el piquet
continua donant-nos elements lin-         de Mossos que identificava les per-
güístics suficients per entendre la       sones que participàvem en el piquet
realitat que hi ha i que vindrà.          obrer estava molt nerviós, tant que
Temps de crisi com a gran excusa,         la mandíbula del meu identificador,         Fotografies del reportatge: Jordi Borràs (Nació Digital)
en què la guerra la fan els estats        per posar un exemple proper, balla-
contra els seus propis pobles i la jus-   va sola, per dir-ho d’alguna manera
tifiquen sempre amb perills llunyans                                                 per a res i que són del segle XIX…        s’hi assembli, sinó d’altres coses.       mínima violència contra el plàstic
                                          que no suposi delicte. I ho dic així       Doncs un cop construït el coixí           Incapaços de donar més excuses per        dels contenidors com a excusa, hi ha
que diuen que els obliguen a lligar-      perquè, com no podia ser d’una altra
nos de cames i mans i no deixar-nos                                                  ideològic, ara cal anar per ells. No      a una crisi que ha destrossat tots els    la vostra violència màxima contra
                                          manera, entre les “mesures antido-         ho fan com van fer a la Transició         pilars (els fonamentals i els menors)     les persones que tu i els teus prac-
la boca ni per cridar. En nom de la       lents” també hi ha la negació de la
guerra santa contra els cremadors                                                    introduint un mosso (aleshores era        del sistema social de garanties mí-       tiqueu. En som milions en aquest
                                          llibertat d’expressió, sobretot a In-      un policia i es deia Gambín) dins de      nimes derivat de la Segona Guerra         país que sabem perfectament que
de contenidors, la violència policial     ternet. És clar que el gran germà de
queda exculpada i el robatori orga-                                                  l’anarcosindicat per tal que fes un       Mundial a nivell europeu i fill dels      per acabar amb aquesta violència
                                          son germà, si en té, l’ha maquillada       atemptat a la Sala de Festes Scala        darrers anys del franquisme i de les      cal canviar-ho tot, començant per tu
nitzat pels bancs de les hisendes de
                                          dient que perseguiran aquells webs         i poguessin obrir la cacera de brui-      lluites per la democràcia a l’Estat       mateix i la por que ens vols fer. No
les persones estalviadores no exis-
                                          o piulades que generin violència           xes amb tots els mitjans de comu-         espanyol, els amos han vist que la        et tenim por, Puig.
teix. Quan qui mana parla de la sa-
                                          (suposo que el web de ’la Caixa’ el        nicació afins, no. Ara, de moment,        gent no se’ls creu. I mira que s’hi       No hi ha cap guerra amb Euràsia, ni
grada “propietat privada” sempre es
                                          tancaran), la promoguin (què vol dir       obriran expedients sancionadors als       esforcen! I lluny de llençar la seva      amb Oceania ni amb l’Àsia Central.
refereix a la “propietat privada dels
                                          promoure aquí?, tancaran els cen-          promotors de la manifestació de la        ràbia contra el boc expiatori que qui     I si hi és no ens la creiem. I per molt
rics que ho volen ser més i més…” I
                                          tenars de webs neonazis?…) o se’n          CGT i la CNT. Així s’escalfen els         mana havia preparat (les persones         que t’hi esforcis la teva novoparla
el nostra gran problema, avui en dia,
                                          mostrin còmplices (aquest article          motors…                                   immigrades), la vaga general del          no ha estat capaç d’esborrar parau-
no és altre que els anomenats “grups
de guerrilla i violència urbana que       mateix, és còmplice d’alguna cosa,         I totes aquestes mesures d’excepció       29M ha demostrat que la gent no           les gruixudes que formen part de la
s’han cronificat”.                        Felip Puig? Quin mosso filòleg             tenen una justificació que a mi em        és ximple i sap perfectament qui ha       societat que dius que representes,
Algú pot explicar què vol dir “cro-       decidirà fins a on arriba la paraula       rebel•la com a persona que sap es-        creat i atiat la crisi, amb quin objec-   com llibertat, justícia i solidaritat,
nificat”? Res de res, però no impor-      còmplice?).                                criure i llegir. I és que Puig ha afir-   tiu i a on cal apuntar per moure fitxa    que totes i tots tenim al diccionari.
ta, perquè la resta de paraules tam-      Es podrà dir no a la Reforma Labo-         mat que tot això és necessari perquè      en el terreny de la política. Més en-     Ni les ha esborrades ni permetrem
bé han perdut els seus sentits en la      ral? O també serà complicitat? Se-         el sistema de seguretat actual “no        llà de votar, als que manen la parti-     que les dotis (que les doteu) de sig-
boca de qui recorre a la dialèctica       gurament, delicte, perquè el policia       feia por”. Són paraules clares, diàfa-    cipació els fa una por terrible….         nificats que no els corresponen. Ni
dels punys preveient que els seus         sense placa del bat de beisbol al coll     nes i concises. Quan un dirigent re-      Així que ho sento, Felip, no et tenim     ara ni demà ni aquí ni mai!
pegaran més fort. Afirma Puig que         també ha anunciat que qui pillarà          corre a la por per governar, quan         por. No tens prou presons per posar-
pretén restringir els drets dels con-     abans que res són dos sindicats. Ja        crea mesures dirigides únicament a        nos a totes. Perquè saps perfecta-        * Jordi Martí Font, filòleg i profes-
demnats per delictes d’aldarulls i        ho diuen els tertulians de l’extrema       crear més por, del que estem parlant      ment que l’explosió del 29M no és         sor de Llengua i Literatura, membre
alteració de l’ordre públic per man-      dreta que els sindicats no serveixen       no és de democràcia ni de res que         cosa de quatre gats. Més enllà de la      de la CGT de Tarragona

Maig de 2012                                                                                                                                                                                                  3
REPORTATGE

Reflexions sobre la violència
         Pablo Bustinduy
                                                                                                                                                                               manifestants, a Barcelona diversos
                                                                                                                                                                               detinguts entren a la presó “per” si
                                                                                                                                                                               poguessin fer en el futur una cosa
                                                                                                                                                                               que no han fet encara.

H     aver de bregar amb una realitat
      nua, salvatge i sense edulcorar
és una altra de les moltes violències
                                                                                                                                                                               Al triar a qui serveix i a qui perse-
                                                                                                                                                                               gueix, el Govern despulla per fi la
                                                                                                                                                                               seva pròpia retòrica i es revela com
de la crisi. De sobte cau la bena dels                                                                                                                                         el que és: un testaferro d’interessos
ulls i un es troba aquí, sol o sola en                                                                                                                                         espuris, criminals, essencialment im-
l’habitació, sentint davant la respira-                                                                                                                                        productius, que reclamen l’execució
ció pesada de la bèstia. El suau torpor                                                                                                                                        dels nostres drets com garantia del
dels clixés i els llocs comuns, aquest                                                                                                                                         cobrament del seu deute. Això és el
temps gairebé-màgic on coincidei-                                                                                                                                              que expressen els Pressupostos: la
xen paraula i realitat, ha estat inte-                                                                                                                                         lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós
rromput. Sense ideologia que ho co-                                                                                                                                            d’un nou equilibri de forces.
breixi, el real apareix com una força                                                                                                                                          Aquesta és la imatge que ens retorna
dura, cruel, gairebé immanejable.                                                                                                                                              el mirall, la imatge de l’espoli a les
La conseqüència és que un darrere                                                                                                                                              mans d’un poder que ja està gairebé
d’altre, els relats habituals del poder                                                                                                                                        nu, que s’ha quedat sense paraules,
cedeixen sota el pes d’allò que ja                                                                                                                                             sense llençols ideològics per a embo-
no poden contenir. L’únic imperatiu                                                                                                                                            licar-lo. Cada vegada que diu “aus-
que ens queda diu llavors que tota                                                                                                                                             teritat” l’Estat menteix. L’excepció
raó ha de ser qüestionada, tot poder                                                                                                                                           s’ha fet altra vegada la norma, s’ha
profanat i tota paraula negada, per-                                                                                                                                           fet paradigma de govern: es tracta de
què ja sabem el que són: mentida.                                                                                                                                              repartir-se el que queda, el que sigui
Alguna cosa així ha passat amb els                                                                                                                                             possible, i d’administrar amb policia
Pressupostos Generals de l’Estat:                                                                                                                                              la pobresa. Per això no hi ha temps
els números estan aquí davant, ame-        Tributària, el frau fiscal de les grans     ressos del deute públic en 2011, uns         que no existeix, és a dir a càrrec de      que perdre. La rotunda victòria de la
naçadors, grollers, com un mirall          fortunes suma uns 64.000 milions            27.000 milions d’euros. És la lletra         més deute futur.                           vaga general del 29M ha de servir
còncau en el qual tot es veu des           d’euros a l’any (el 72% del total): en      petita d’aquella reforma express de          En lloc de trencar aquest cercle sa-       perquè cadascú assumeixi el seu lloc
de massa prop. El pressupost del           lloc de suposar confiscacions, pèr-         la constitució: l’Estat retalla salvat-      tànic, l’Estat decideix amputar-se         en la batalla.
Ministeri de Defensa doblega el            dua de nacionalitat i penes de presó,       gement la sanitat, l’educació, o la          la mà esquerra mentre s’enguixa la         De moment, cal omplir tots els buits,
d’Educació, però es retalla menys          el rentat d’aquests diners tributarà al     dependència per a seguir transvasant         dreta.                                     aixecar-se i dir la veritat sobre les
de la meitat. La retallada en Sanitat      8% entre crits demanant l’amnistia.         riquesa als seus creditors, silenciosa       Els abusos policials de València           coses. Si el nostre futur és ser po-
triplica la del Ministeri de l’Interior.   Quan cauen els vels de la ideologia,        i infatigablement, a raó d’uns 850           queden en la impunitat, els poders         bres, haurem de ser-ho a la nostra
En temps d’emergència pressupos-           totes les paraules semblen perverses.       euros per segon. Poc sembla impor-           públics persegueixen als piquets i         manera, a una manera que està enca-
tària, les Sicav seguiran tributant        Però per sobre de tot, el mirall tren-      tar que aquests creditors siguin en          falsegen les xifres de la vaga, des        ra per inventar.
al 1% i els rendiments del capital         cat dels Pressupostos diu que l’Estat       gran mesura els mateixos causants            de la premsa es prepara a l’opinió
molt per sota de les rendes del tre-       retallarà en 2012 la mateixa quanti-        de la crisi, diverses vegades trencats       pública per a un ús massiu de la           * Article publicat al web de Madri-
ball. Segons tècnics de l’Agència          tat que va destinar a pagar els inte-       i rescatats amb uns diners públics           legislació anti-terrorista contra els      lonia




Legislació antiterrorista? I per què no camps
d’extermini?
                                           ferencials, etc.)–; desbaratament dels      comprendre i resoldre quines són les         Però el més greu, president Mas i          incompetència, sinó pur deliri. Vostès
           Gerard Horta
                                           mitjans d’integració d’una societat         fonts d’aquestes expressions de vio-         conseller Puig, és curtcircuitar la        saben què són les allaus humanes fu-
                                           abocada a la pobresa i l’exclusió, etc.     lència o de lluita al carrer, ens ame-       marxa de centenars de milers de per-       gint de les bales de goma i els gasos
                                           I també per la precarització de les         nacen amb anys de presó per…, per            sones que baixaven per la plaça de         lacrimògens? Només la capacitat de la

L    a deriva totalitarista dels po-
     ders econòmics i polítics a les
societats occidentals era previsible.
                                           condicions laborals: desaparició dels
                                           convenis col•lectius i de les meses de
                                                                                       què? Per insultar, escopir, protegir-se
                                                                                       instintivament, bolcar un contenidor?
                                                                                                                                    Catalunya. Què pretenen, s’han begut
                                                                                                                                    l’enteniment? Si volen protegir con-
                                                                                                                                                                               gent d’autogestionar l’ordre públic va
                                                                                                                                                                               evitar una tragèdia molt més gran que
                                           negociació, reducció de salaris, aco-       Insultar un home que afirma que no és        tenidors, arrenglerin els seus policies    la dels centenars –centenars, sí– de fe-
Davant l’esclat i la consolidació de       miadament lliure, anul•lació pràctica       policia secreta i que després apareix a      i furgonetes a les voreres, davant els     rits. En democràcia haurien de dimitir
formes d’autoorganització social           de drets sindicals, etc. Són les gangues    comissaria en qualitat de secreta serà       aparadors, i deixin que la gent flueixi    i ser jutjats presidents, ministres, con-
emancipadora i de l’arrelament d’un        de la societat de classes.                  tipificat com a desacatament i resis-        pels carres. Perquè blocar el 29M Ron-     sellers, directors d’operatius i tothom
bagatge polític subaltern en molts                                                     tència a l’autoritat? Ens prenen per         da de Sant Pere, Fontanella i plaça de     implicat en aquesta catàstrofe. La gent
                                           Les autoritats se sorprenen que això
casos fonamentat en la precaritza-                                                                                                  Catalunya és completament delirant,        n’està tipa. No se n’adonen o no se’n
                                           que en diuen ’antisistemes’ –perquè el      esclaus, per imbècils?
ció gradual de les condicions de vida                                                                                               cosa que cap mitjà periodístic no ha       volen adonar?
                                           mot ’anticapitalistes’ deu tenir conno-     I tot plegat en nom de què? D’aquest
de les classes populars, la recepta de                                                                                              denunciat encara. Convertir la plaça       Construeixin camps d’extermini, els
                                           tacions polítiques massa explícites– ja     concepte tan poc jurídic nascut a
l’estat esdevé una cantarella rovella-                                                                                              de Catalunya en un cul d’ampolla,          serà més barat. I ho pagarem nosal-
                                           no en siguin dos-cents, sinó dos mil. I,    l’Alemanya nazi dels anys 1930 ano-
da: la militarització del conflicte so-                                                                                             amb una densitat extrema de perso-         tres, no s’amoïnin. Però no en diguin
                                           tot seguit, tracten tots aquells que som    menat ’alarma social’, tan fàcilment
cial i la invisibilització de les seves                                                                                             nes –amb infants i gent gran i amb         democràcia sisplau, diguin-ne feixis-
                                           al carrer com uns perillosos paraterro-     instrumentalitzable des de qualsevol
causes.                                                                                                                             la mobilitat reduïda– tancades per la      me.
                                           ristes.                                     concepció totalitarista del dret jurí-
Als Països Catalans i a l’estat espan-                                                                                              policia i per la mateixa presència mul-
                                           Dels continus casos d’absolució de          dic i de la societat? S’aplicarà potser
yol, el circ mediàtic i polític apel•la                                                                                             titudinària de gent, i alhora dur a ter-   * Gerard Horta és antropòleg i es-
al concepte de violència urbana per        policies amb sentència condemnatòria        la legislació antiterrorista als polítics
                                                                                       que fa anys que ens neguen el dret de        me càrregues indiscriminades és ja no      criptor. Article publicat a Vilaweb
justificar l’empresonament de mani-        ferma per maltractaments i tortures,
festants. Paradoxalment, tant els go-      dels morts sota custòdia policíaca que      manifestació?
vernants com l’oposició institucional      s’acumulen, les amnisties fiscals, la       El que va passar el 29 de març es re-
invisibilitzen les veritables dimensions   impunitat de la màfia política (tant de     peteix un cop i un altre fa anys: mos-
d’una violència estructural dirigida       l’associada directament com indirec-        sos –agents de carrer i membres de la
contra la majoria social. Per la pre-      tament a aparells polítics i institucions   Brigada Mòbil– incomplint la llei del
carització de les condicions de vida:      públiques) que malgrat la successió         Parlament de Catalunya de l’octubre
impossibilitat d’accés a l’habitatge       escandalosa de robatoris de fons pú-        del 2008 que els obliga a anar identifi-
–desnonaments, alts lloguers, hipo-        blics continuen rodant en llibertat,        cats visiblement; ús d’armes il•legals
teques– o al mateix treball assalariat;    d’una desigualtat social que ha situat      (porres extensibles); llançament indis-
augment del cost dels serveis bàsics       al llindar de la pobresa una quarta part    criminat de bales de goma dirigides al
–aigua, gas, telèfon, electricitat–; re-   de la societat i que en el cas de Cata-     cap; pallisses dins i fora de les furgo-
ducció i/o supressió i/o privatització     lunya resulta indissociable del fet que     netes de transport dels detinguts (dues
dels serveis públics (educació –esco-      prop del 70% dels assalariats cobren        melses rebentades a puntades de peu,
les on ja no serveixen els dinars cada     menys de mil euros mensuals, de tot         ossos fracturats a dojo, ulls petats); in-
dia, únic àpat per a molts alumnes–,       plegat no se’n diu violència urbana. I      formes mèdics de policies ferits que, a
sanitat, serveis socials, transports);     resulta que aquests polítics que hau-       diferència dels altres països, mai no es
paranys bancaris (participacions pre-      rien d’investigar, reconèixer, analitzar,   fan públics. Impecable, sí.
4                                                                                                                                                                                                     Maig de 2012
REPORTATGE

Benzina al foc
                                             actes il•lícits. ’Aquells qui, sense per-
         David Fernàndez
                                             tànyer’ són qualssevol? Jurídicament,
                                             sí: aquells qui no són terroristes seran
                                             terroristes. Abisme i deriva: joguines

A     nuncien l’equiparació del van-
      dalisme al terrorisme. Ben ràpid
ament, opten per la veta de sempre.
                                             del Poder. Benzina al foc.
                                             No n’aprenem. Fet i fet, disposen
                                             d’un codi penal reformat vint-i-sis
Estirant el fil inquisitorial. Discursos     vegades des del 1995. Sempre sota el
habituals de fermesa, sota la cul-           paradigma de l’enduriment i amb la
tura de la por que multiplica vots i         cantarella de penes ’més grosses, més
l’obsessió per la seguretat que capta        dures, més llargues’. A cop de vint-
adhesions, en una deriva jurídica cro-       i-sis reformes no hem anat enlloc.
nificada de la qual no aprenem mai
                                             Mai no s’ha resolt res del que es deia.
res. Memòria de peix, amb més soroll
                                             Fer sempre igual i esperar resultats
que no realitat. Més propaganda que
                                             diferents, xiula Einstein, és sempre
no solucions. Més impotència que
                                             la cosa més inútil. Com inútil és un
no cap altra cosa. Aparentar que són
                                             codi penal que és ’el més dur de la
resolutius tot sabent que les raons de
                                             UE’, segons Pérez Rubalcaba. I que
fons són fondes. I ben complexes.
                                             ens ha dut al nombre de presos més
Però la realitat és força més tossuda.
                                             gran just quan més baixaven les taxes
Es desautoritzen sols. Perquè, encara
                                             dels delictes. Paradoxal. Però en la
que sigui tan recurrent i efectiu, això
d’anunciar noves reformes, resulta           societat de l’espectacle, la disrupció
que la ’novetat’ legal que ara anun-         urbana dels aldarulls fa cotitzar la por
cien… ja existeix. Des de fa dotze           a l’alça. El drama potser és aquest.
anys. És vigent des del 2000, quan           Dotar-se infinitament de més estris
Ángel Acebes va introduir l’article          repressius que no canviaran res i que
577 al Codi Penal. Amb el mateix ar-         únicament retroalimentaran l’espiral
gument d’ara: combatre la violència          de l’afrontament i les injustícies. Que     d’haver cremat caixers automàtics–          entre Kafka i Carl Schmitt, ho jus-       els retrocessos socials. En matèria
urbana. Un article que és una mena           segurament és això que anhela el po-        amb l’espasa de Damòcles d’una              tificava adduint que el 3 de maig el      de drets civils i polítics i de garan-
de calaix de sastre que, com Mides,          der, incapaç de respondre al col•lapse      condemna de deu anys de presó. Van          Banc Central Europeu es reunia a          ties jurídiques, també. Els tres joves
converteix tot allò que toca en terro-       social dels 2,7 milions de pobres dels      ser absolts del tot. Passa allò que         Barcelona i es podien reproduir les       empresonats a Quatre Camins en
risme, encara que no hi concorri cap         Països Catalans, cultiu del malestar        passa. Ni nosaltres no n’aprenem ni         topades. Profilaxi franquista? Neteja     són la pitjor prova. Avui. Ara. Ací.
de les especificitats legals d’aquesta       i de la desesperació. Termodinàmi-          ells no volen aprendre’n.                   preventiva de la ciutat per a evitar      Quan allò que caldria definir com
tipificació penal. En van dir ales-          ca de les desigualtats: on no hi ha         I sant tornem-hi. Nou cicle embo-           protestes? Embogim. Som-hi, dra-          a terrorista –dominació pel terror,
hores els del món jurídic: expansió          dret(s), senyories, hi ha dretes.           git anunciat. Amb osques que ja es          gons.                                     segons la GEC– és la definició ma-
difusa del delicte de terrorisme, una        Fernández Díaz no ha llegit el codi         recompten. A Barcelona, tres joves          Abans i ara, metàfora d’un Guantá-        teixa de terrorisme que ja existeix i
porta oberta a tota mena d’abusos i          penal que el PP va modificar el             –dos estudiants i un soci d’una as-         namo que mai no s’ha tancat, sura         la que ja preparen. A l’article 577 i
atropellaments. El pas següent, prou         2000? Felip Puig no coneix l’article        semblea de barri– van ser empreso-          finalment l’etimologia del terror. Val    als que vindran. Amb el teló de fons
recordat, va ser tancar Egunkaria.           577? Quina mena de responsables             nats arran de la fal•lera repressiva.       la pena de recordar avui les dificul-     de sempre: sabem on comença la de-
El redactat de l’article 577 és obert i      polítics líquids tenim? No aprendre         Empresonats en calent, exemplifica-         tats de Josep Borrell a la darrera Ci-    riva. Mai com s’acaba. Per molt que
senzill: contra ’aquells qui, sense per-     del passat recent és, a banda ridícul i     ció d’inquisició, propaganda de xa-         mera Euromediterrània de Barcelo-         sempre s’acabi malament.
tànyer a cap organització terrorista, i      simptomàtic, ben perillós. Memòria          rop de canya. Tres joves que van ser        na, quan compareixia amb evidents
amb la finalitat de subvertir l’ordre        quasi immediata: aquell article 577         detinguts al matí a Barcelona sense         entrebancs filosòfics per a concretar     * David Fernàndez és periodista i
constitucional o d’alterar greument la       va tenir durant quatre anys tres jo-        gens de relació amb les violències de       què era i què no era terrorisme. La       activista social. Article publicat a
pau pública’ participin en múltiples         ves graciencs –acusats falsament            la tarda. L’ordre d’empresonament,          crisi ens fa tornar enrere i multiplica   Vilaweb



Violents, connivents, i altres feres del convent
                                             què escrivia i inoculava el verí al cap     una protesta social important i una         sota custòdia dels mossos del jove        els arguments per a mantenir empre-
         Xavier Montanyà
                                             dels qui havien jutjat aquell matí. El      gran majoria que es va manifestar           manresà Mustaphà, l’octubre passat,       sonats preventivament els detinguts
                                             van condemnar a mort. Per escriure.         tranquil•lament?                            o la recent i misteriosa detenció de      del 29-M? Hem emprès un camí de
                                             Crec que l’obligació de l’intel•lectual,    A banda la crema de contenidors,            l’activista i periodista Rachid Alí, de   no retorn? Volen instituir, a la llarga,

E    l conseller Puig, amb cara
     d’haver-se empassat un glop de
salfumant, diu que hi ha connivència
                                             o del periodista, és la vigilància i el
                                             control del poder. Els governants es-
                                                                                         passen més coses. I la nostra obliga-
                                                                                         ció és de qüestionar-les. Em sembla
                                                                                                                                     Terrassa. Són indicis preocupants,
                                                                                                                                     també, de l’actual estat de coses que
                                                                                                                                     no es poden passar per alt.
                                                                                                                                                                               una dictadura encoberta amb la refor-
                                                                                                                                                                               ma del codi penal i la criminalització
                                             tan al nostre servei i no a l’inrevés.      covard, fins i tot perillós, d’insistir                                               de tota forma de protesta i opinió?
intel•lectual amb la violència. Jo no        Aquest hauria de ser un dels concep-        tant en els aldarulls de la vaga i, en      Hi ha moltes preguntes a fer. És nor-     Temps al temps.
he llegit enlloc una frase que animi a       tes clau de la democràcia. Malaura-         canvi, deixar de banda, o esmentar          mal que la justícia absolgui els mos-
cremar contenidors o a fer malbé apa-        dament, molts ja han dimitit. Sigui         molt de passada, amb la mateixa per-        sos per la càrrega violenta i desme-      * Xavier Montanyà, és periodista i
radors. Deu voler dir que qui no repe-       perquè han esdevingut intel•lectuals        severança, fets lligats a l’altra cara de   surada de l’any passat a la plaça de      director de documentals. Article pu-
teixi i multipliqui les seves paraules,      orgànics dels partits, perquè tenen         la violència, la de l’estat. És inquie-     Catalunya? Són sòlids jurídicament        blicat a Vilaweb.
com els masovers del Comte, incita           por de perdre el lloc, o perquè els         tant de comprovar,
a la violència. Ell voldria, potser, la      és més còmode i molt més rendible           si tant els preocu-
criminalització, per extensió, de tota       seguir l’argumentació dels qui gover-       pa la violència,
protesta o de tota opinió que no sigui       nen i dels seus grans mitjans. És a dir:    que no provin
la seva. No us feu preguntes, no pen-        són comprats. És amb debat i crítica        d’analitzar i de
seu, seguiu-me, creieu-me, jo sóc el         que avancem o, millor dit: que pro-         resoldre les cau-
camí, la veritat i la vida. Molt poc de-     vem d’impedir el retrocés.                  ses polítiques i
mocràtic. Tractar l’intel•lectual crític     Que hi hagi aldarulls un dia de vaga        socials que la mo-
de connivent amb la violència té un          general és fàcilment pronosticable, i       tiven. Com també
so franquista, totalitari. S’assembla        normal, atesa la tensió social i polí-      ho és de constatar
massa a l’estratègia aplicada no fa          tica que vivim. Un jove de cada dos         que els excessos
pas gaire a Euskadi.                         no té feina. El futur és impredictible,     de la policia no
Em ve al cap la narració que feia Haro       per no dir molt negre. I tota mesura        els      preocupen
Tecglen del consell de guerra del seu        que apliquen és una trepitjada més          tant.    Exemples
pare, periodista, els anys 40. Ell era       dels drets més bàsics, que tants anys       n’hi ha, i sembla
un nen assegut entre el públic assis-        han costat d’aconseguir. La cosa es-        que cada dia més.
tent a aquella farsa judicial. Recorda-      tranya és que la violència no sigui         Les lesions, algu-
va els sabres damunt la taula, la creu,      pitjor i que es limiti als dies de vaga     nes amb resultat
i els rostres circumspectes, severs,         general. Amb això, la gent, la joven-       mortal, de les ba-
dels militars del tribunal. Però allò        tut, demostra no solament una gran          les de goma, els
que mai no havia d’oblidar és que el         maduresa, sinó també una gran capa-         abusos policíacs a
cas del seu pare es va deixar per al fi-     citat de sacrifici i de resistència. Per    València, la càrre-
nal. Quan li va arribar el torn, el fiscal   què no ho reconeixen, això? Per què         ga a la Universitat
va dir que ell era el pitjor de tots per-    els aldarulls es fan servir per amagar      de Girona, la mort

Maig de 2012                                                                                                                                                                                                         5
TREBALL-ECONOMIA                                                                                                                     La repressió
                                                                                                                                                                                 contra vaguistes
                                            Un 1r de maig combatiu i anticapitalista, amb
                                            manifestacions més multitudinàries i reivindicatives i la                                                                            del 29M marca
                                            petició de llibertat per als presos del 29M ben present                                                                              el 1r de Maig




                      Crònica del 1r de Maig
                           a Catalunya
Manifestacions del 1r maig 2012 de la CGT

                                            primera hora del matí amb una co-
      Redacció Catalunya
                                            lumna que s’ha desplaçat fins a Saba-
                                            dell, on s’ha fet la mobilització més
                                            massiva.

L    es manifestacions del 1r de Maig
     han estat les més importants
i reivindicatives dels últims anys.
                                            Un miler de persones han participat
                                            des de l’Estació de Renfe Centre en
                                            la manifestació convocada a Saba-
Les mobilitzacions de CGT en soli-          dell per la Coordinadora del 1r de
tari o en el marc de manifestacions         Maig del Vallès Occidental, dins la
anticapitalistes més àmplies convo-         qual participa la CGT. La marxa ha
cades amb altres organitzacions i           avançat per Tres Creus en direcció
col•lectius, han estat importants arreu     a l’ajuntament i després ha rodejat
del país i el rebuig al sistema, a la re-   l’entorn del mercat Central, fins arri-
forma laboral, a les retallades i a les     bar a la Via de Massagué i finalitzar
polítiques repressives han estat una        al davant de la patronal Pimec, on
constant, esdevenint un clam antica-        s’ha acabat la marxa amb la lectura
pitalista massiu.                           del manifest.
Un fet que les ha marcat i que cal des-     Els governs, central i català, i les
tacar ha estat la campanya repressiva       entitats bancàries, així com la pa-
desencadenada per part dels governs         tronal han estat el blanc de les crí-
català i espanyol que, des de la vaga       tiques dels convocants, assenyalat-
general del 29 de març, han estat pa-       los com a veritables culpables de
tint els sindicats combatius i els mo-      la crisi i les retallades. També s’ha
viments socials.                            exigit l’alliberament de les persones
Una repressió, que han patit en les se-     detingudes el 29-M. S’han penjat
ves carns a Barcelona, dos joves estu-      pancartes en les entitats bancàries,
diants i un activista social, detinguts     l’ajuntament de Sabadell, el Gremi
el mateix 29M i empressonats pre-           de Fabricants (on s’han llençat sacs
ventivament fins el 5 de maig. O la         de fems), la seu de Convergència i           rrant els fets succeïts a Chicago l’any   rar l’1 de maig.                            sortia a les 11h. del matí dels Jardins
Secretària d’Organització de la CGT         Unió, l’Obra Social d’Unnim i la pa-         1886 arran de la convocatòria d’una       Unes cinc mil persones s’han mani-          Francesc Macià, estava convocada
de Barcelona, detinguda el 24 d’abril       tronal Pimec.                                vaga general, que van donar origen a      festat a partir de les set del vespre des   per CGT, COS, Asemblea pels Drets
i enviada a presó provisional sense                                                      la celebració del 1r de Maig.             de la plaça Imperial Tàrraco fins a         Socials, CUP, UM9, Ateneu Vina-
fiança el 25 d’abril. A més de dese-                                                     Posteriorment, s’han produït dife-        l’edifici de les seus sindicals, circu-     loví, GER, JV i Ateneu Popular de
nes de detencions amb posterioritat al
                                            Reus                                                                                   lant per algunes de les vies més cèn-
                                                                                         rents intervencions repassant la his-                                                 Sitges.
29M a Barcelona i altres ciutats com                                                     tòria del 1r de Maig a Reus, homena-      triques de la ciutat. Amb la presèn-
                                            Reus reclama la vigència de la lluita
Tarragona (18 detinguts), per partici-                                                   tjant les figures de Cipriano Martos      cia de tots els sindicats però també
par a la jornada de vaga.
                                            obrera de l’1 de Maig. Unes 300 per-
                                                                                         Jiménez i Joan Garcia Oliver, i fent      de moviments socials i de partits, la       Vallès Oriental:
                                            sones es concentren a les Peixateries
Una repressió que mostra a les clares
                                            Velles per protestar contra la reforma       una crida a continuar lluitant malgrat    marxa s’ha dividit entre la capçale-        Manifestacions a
que els poders polítics i econòmics                                                                                                ra del sindicalisme institucional i el
                                            laboral, les retallades i el pacte social,   la repressió.                                                                         Granollers i Mollet
estan optant clarament per accen-                                                                                                  Bloc Anticapitalista, aplegant aquest
                                            en un acte organitzat per l’Assemblea
tuar la repressió per tal de fer front                                                                                             darrer la meitat de les assistents i que
al conflicte social. Per això les crides
                                            Popular de Reus (CGT, EIC, 15M),             Manifestació central                      entre pancartes i lemes també s’ha
                                                                                                                                                                               S’han fet activitats i mobilitzacions
                                            que ha consistit en una concentra-                                                                                                 amb motiu del 1r de Maig a la co-
contra la repressió i per la llibertat de                                                unitària del Camp a                       pintat algun banc. En acabar, hi havia
                                                                                                                                                                               marca per tornar a recuperar aquesta
                                            ció, repartiment de material infor-
les persones detingudes han estat una
                                            matiu i un vermut popular, i també           Tarragona                                 quatre parlaments planejats, dos dels
                                                                                                                                                                               diada com un dia de lluita, omplint el
constant aquest 1r de Maig.                                                                                                        quals pertocaven als sindicats alter-
                                            ha comptat amb la realització d’una                                                                                                buit que hi hagut durant molts anys al
                                                                                         Després de dotze anys de convoca-         natius i als moviments socials.
                                            performance, recreant l’assassinat                                                                                                 Vallès Oriental.
Vallès Occidental:                          dels quatre obrers de Chicago, l’1 de        tòries diferenciades del sindicalisme                                                 A Granollers es va portar a terme una
Terrassa i Sabadell                         Maig de 1886. Els quatre màrtirs de          institucional i el sindicalisme com-      Garraf                                      manifestació el 28 d’abril convoca-
                                            Chicago han estat presents a la plaça,       batiu, CCOO, UGT, CGT, Co.Bas,                                                        da per CGT, CNT, IAC i COS, amb
Convocada per la Coordinadora del           on dues persones caracteritzades com         IAC i tots els moviments socials, han     A la comarca del Garraf s’ha fet            el suport de diversos col•lectius i
1r de Maig del Vallès Occidental,           a Mariano Rajoy i Artur Mas n’han            convocat enguany una manifestació         una protesta comarcal a Vilanova i          organitzacions, que va aplegar més
s’ha viscut una marxa unitària co-          estat els seus botxins. Durant la re-        unitària ha recorregut al vespre els      la Geltrú el 1r de Maig amb més de          de dues-centes persones. A més es
marcal que ha arrencat a Terrassa a         presentació, una persona ha anat na-         carrers de Tarragona per commemo-         200 persones. La manifestació, que          van fer diverses activitats comple-




6                                                                                                                                                                                                   Maig de 2012
TREBALL-ECONOMIA
                                                                                     membre de la Intersindical-CSC i           cats institucionals aplegaven un           especial degut al fet que l’Estat ha
                                                                                     treballador de la sanitat pública. A       miler de persones a la manifestació        segrestat a la nostra companya Lau-
                                                                                     Sant Martí Sarroca s’ha fet una xe-        del 1r de Maig pel matí a Lleida, la       ra Gómez, secretària d’organització
                                                                                     rrada sobre la Reforma Laboral amb         CGT, l’Esquerra Independentista i          de CGT Barcelona, l’únic delicte de
                                                                                     l’advocat laboralista Dídac Gallego.       els moviments socials es manifes-          la qual ha estat cremar una caixa amb
                                                                                     I a Riudebitlles s’ha projectat el film    taven a banda en un bloc, integrat         papers dintre en una performance de
                                                                                     de Ken Loach ’La cuadrilla’ i s’ha         per unes 200 persones, finalitzant         denúncia del capitalisme davant la
                                                                                     fet un debat sobre la lluita obrera.       el recorregut en un punt diferent de       Borsa de Barcelona el 29M.
                                                                                                                                l’altra marxa, a la plaça Sant Joan,       Per a la CGT de Barcelona el 1r de
                                                                                     Jornada                                    per distanciar-se així del model im-       maig ha estat un dia lluita contra la
                                                                                                                                pulsat pels sindicats majoritaris. La      vergonyant repressió contra qui pro-
                                                                                     anticapitalista a                          reforma laboral, l’atur i les retalla-     testem per la perduda de drets que dia
                                                                                     Girona                                     des, així com els detinguts a la vaga      a dia planifiquen els polítics i els ban-
                                                                                                                                del 29M van marcar les consignes i         quers per a enriquir-se mes com estan
                                                                                     Seguiment ampli dels actes convo-          el manifest final.                         demostrant amb la reforma laboral i
                                                                                     cats el 1r de Maig per les diferents                                                  el pacte social.
                                                                                     organitzacions de l’esquerra antica-       Mataró                                     La manifestació s’ha parat en la Plaça
                                                                                     pitalista de la ciutat. Pel matí, a la                                                Sant Jaume enfront de la Generalitat
                                                                                     manifestació convocada pels sin-           La Plataforma pel Repartiment del          de Catalunya, ha continuat fins a les
                                                                                     dicats CCOO i UGT, que va reunir           Treball i la Riquesa del Maresme,          Rambles, dirigint-se pel passeig de
                                                                                     al voltant de 1.500 persones, unes         formada per l’esquerra sindical            Colon fins a l’edifici de Correus on
                                                                                     500 persones hi van participar for-        (COS, CGT, IAC-CATAC) i les or-            han intervingut, entre altres, el Secre-
                                                                                     mant part del bloc anticapitalista de      ganitzacions populars (CUP, Mau-           tari General a nivell estatal Jacinto
                                                                                     l’Assemblea Popular de Girona.             lets, Assemblea de Joves del Mares-        Ceacero i la família de Laura Gómez.
                                                                                     A les sis de la tarda, va començar         me i Revolta Global), ha organitzat
                                                                                     l’acte anticapitalista convocat per        una manifestació a Mataró amb el           Manifestació
                                                                                     CGT, Endavant i l’Assemblea Popu-
                                                                                     lar de Girona, que va comptar amb
                                                                                                                                lema “Contra les retallades i la re-       anticapitalista a
                                                                                                                                forma laboral”. A la convocatòria
                                                                                     400 participants. La convocatòria va
                                                                                                                                hi ha participat unes 250 persones i       Barcelona
                                                                                     arrencar amb la lectura d’un escrit
                                                                                                                                s’ha clos a la plaça de Santa Anna
                                                                                     en memòria de Michel Rosselet, se-                                                    Milers de persones es manifesten
                                                                                                                                amb la lectura d’un manifest unitari.
                                                                                     cretari de comunicació de la CGT-Gi-                                                  sense incidents en la marxa anticapi-
                                                                                                                                La jornada ha estat marcada per la
                                                                                     rona, que va morir de manera sobtada                                                  talista del Primer de Maig per la tar-
                                                                                                                                recuperació de la diada de l’1 de
                                                                                     el dia 29 d’abril. A continuació, di-                                                 da a Barcelona. Unes 20000 persones
                                                                                                                                maig a Mataró, per la solidaritat amb
                                                                                     verses persones afectades per la pre-                                                 s’han manifestat la tarda del 1r de
                                                                                                                                les represaliades i empresonades per
                                                                                     carietat laboral, l’atur, les execucions                                              Maig pels carrers del centre de Bar-
                                                                                                                                la vaga general del 29M, i per la
                                                                                     hipotecàries i els acomiadaments in-                                                  celona, en la marxa alternativa que
mentàries com un míting a la Plaça        tats en altres localitats. Amb el lema                                                voluntat de millorar la coordinació
                                                                                     discriminats que imposa la patronal                                                   havien convocat el la Coordinadora
Maluquer i Salvador i un concert a        “Contra les retallades i la reforma                                                   i eixamplar la mobilització social
                                                                                     van fer diferents parlaments curts.                                                   Laboral i Suport Mutu 15M, que s’ha
càrrec de Juanito Piquete.                laboral, lluita social!”, la CGT i En-                                                contra les retallades de drets socials,
                                                                                     Seguidament, la manifestació va ini-                                                  desenvolupat sense incidents, sota
A Mollet, on feia molts anys que el       davant han impulsat diversos actes                                                    laborals i nacionals que imposen els
                                                                                     ciar el seu recorregut cap a la plaça de                                              un fort control policial. “Ni reforma
dia 1 de Maig no es feia cap activitat,   a l’Alt Penedès al voltant de la jor-                                                 mercats financers i que executen els
                                                                                     la Independència i es va aturar davant                                                laboral, ni pacte social. Els nostres
es va fer una manifestació convoca-       nada de lluita obrera de l’1 de maig                                                  governs de CiU i del PP.
                                                                                     la seu de CCOO i UGT per denun-                                                       drets no es negocien. Continuem llui-
da per la CGT, amb una participació       amb la manifestació del dissabte 28                                                                                              tant. Juntes podem”, deia la pancarta
                                                                                     ciar el paper que estan duent a terme
d’unes 200 persones. Van completar        a Vilafranca com a mobilització cen-
                                                                                     aquests sindicats pactistes, i davant      Berga                                      de capçalera de la marxa, que han
la jornada una botifarrada popular,       tral. Passades les sis de la tarda, més                                                                                          dut representants de les assembles
                                                                                     la seu de la Generalitat a Girona, on
activitats infantils i la projecció de    d’un centenar de persones sortíem                                                     A Berga el 1r de Maig al matí, gent        dels barris. En la manifestació hi han
                                                                                     es va llegir un manifest per tornar a
“El caso Savolta”.                        de la plaça de la vila convocades                                                     del Centre d’Estudis Josep Ester Bo-       participat sindicats alternatius (CGT,
                                                                                     denunciar les dures polítiques de re-
                                          per Endavant, la CGT, l’Assemblea                                                     rràs, Ateneu Columna Terra i Lliber-       CNT, COS, CoBas, IAC), moviments
                                                                                     tallades i austeritat que està aplicant
Cornellà                                  de Joves, la CUP, l’Ateneu X,
                                                                                     el govern de CiU. Durant la manifes-       tat i la CGT han penjat diverses pan-      socials i veïnals, assemblees de barri,
                                          l’Assemblea pels Drets Socials i la                                                   cartes al centre de la ciutat i repartit   activistes del 15M, organitzacions
                                          Intersindical-CSC. Al llarg del reco-      tació, es van cridar consignes contra
El Baix Llobregat combatiu. El 30                                                    la banca, el capitalisme, les retalla-     fuls informatius.                          de l’esquerra anticapitalista i grups
d’abril centenars de persones de di-      rregut es van cridar lemes en defen-                                                                                             anarquistes.
                                          sa de la sanitat i l’ensenyament pú-       des i la patronal i també contra dife-
ferents organitzacions i col•lectius
                                          blics i de qualitat, contra la reforma     rents càrrecs polítics. Al final de la     Manifestació de la                         La marxa, una mobilització diversa i
combatius i anticapitalistes del Baix                                                                                                                                      reivindicativa que va sortir de plaça
Llobregat es van manifestar a Cor-
                                          laboral, en defensa dels drets socials     manifestació es va llegir un manifest      CGT a Barcelona                            Universitat, va estar envoltada per un
                                          i laborals i contra la repressió.          conjunt on es recordaven els casos
nellà contra les privatitzacions enco-                                                                                                                                     desplegament inèdit de centenars de
                                          A banda de la manifestació s’ha            repressius viscuts recentment en el        Unes 3.000 persones assisteixen a
bertes com a retallades, contra la re-                                                                                                                                     policies pertanyents a totes les unitats
                                          treballat per estendre els actes més       marc de la darrera vaga general i          la manifestació del 1r de Maig de la
pressió i contra la pèrdua dels drets                                                                                                                                      del conjunt de l’estructura policial de
                                          enllà de Vilafranca, impulsant actes       s’exigia la llibertat immediata de les     CGT de Barcelona sota els lemes:
laborals que estem patint la classe                                                                                                                                        la ciutat, fins i tot comandos d’agents
                                          a Sant Sadurní, Sant Martí i Riude-        persones preses.                           “Laura Gómez Llibertat, prou de
treballadora dia a dia.                                                                                                                                                    de paisà encaputxats i amb braçalets
                                          bitlles. Així, s’ha fet una xerrada so-                                               repressió!” i “Contra la reforma la-       que els identificaven com a policies,
                                          bre la situació de la sanitat pública      Lleida                                     boral ni rendir-se ni pactar. És l’hora    que han escorcollat nombrosos mani-
Alt Penedès                               a Sant Sadurní amb l’Isa Garnika,                                                     de lluitar!”                               festants i controlat de prop tot el re-
                                          membre de la CGT i treballadora de         Bloc alternatiu a la manifestació          La manifestació de la CGT a Bar-           corregut, que ha finalitzat al Parc de
Manifestació a Vilafranca i activi-       la sanitat pública i Sergi Farreras,       del 1r de Maig. Mentre els sindi-          celona ha tingut un significat molt        les Tres Xemeneies.



Un 1er de Maig més reivindicatiu que mai a les Illes Balears
                                          de centenars de persones que sorti-        de Palma. “Ni una passa enrere. Ni         illes. El secretari general de la CGT a    Una torrada a la mateixa plaça dels
        Redacció Balears
                                          gueren des de la plaça d’Espanya i         retallades socials, ni reforma laboral”    les Illes Balears Josep Juàrez va fer      Pins i diverses actuacions musicals
                                          varen arribar fins a la plaça dels Pins,   era la pancarta que obria la mani-         una crida contra les retallades indis-     posaren un poc de alegria a una jor-
                                          passant per carrers tan emblemàtics        festació convocada pel Bloc Unitari        criminades de l’actual govern del PP,      nada que resultà més reivindicativa

E    l Govern balear ens va despertar
     aquest Primer de Maig amb una
altra estisorada a l’estat del benestar
                                          com les Rambles, Jaume III o Pas-
                                          seig Mallorca.
                                                                                     Anticapitalista. A continuació venia
                                                                                     la de la Confederació General del
                                                                                                                                concretament
                                                                                                                                les darreres
                                                                                                                                                                           que mai.

                                          A Menorca una concurrida festa a           Treball, on es podia llegir: “ 1er de      contra la edu-
anunciant el tancament de dos hos-        la plaça dels Pins de Ciutadella amb       Maig, contra la reforma laboral i les      cació i la sa-
pitals, el Joan March i el General, i     intervencions, debat, música, i una        retallades socials: ni rendir-se ni pac-   nitat. També
l’acomiadament de treballadors in-
                                          bona paella foren actes importants,        tar, és l’hora de lluitar”.                va demanar la
terins, així com altres mesures per
                                          però l’acte central fou la concentra-      “Capitalisme és crisi. Contra les reta-    llibertat de la
a ajustar el pressupost en quasi 350
                                          ció el 30 d’abril a Maó per a demanar      llades, independència i socialisme” o      nostra com-
milions de euros. I sempre allà ma-
teix, educació i sanitat, i contra els    la llibertat de la nostra companya de      “Contra la reforma i el pacte social,      panya Laura
mateixos, els treballadors i treballa-    la CGT de Barcelona Laura Gómez.           vaga general” eren unes altres les         i va criticar
dores de les Illes.                       Las retallades anunciades el dia de        pancartes que portaven els manifes-        durament la
La resposta havia de ser contundent.      abans centraren mols dels eslògans         tats.                                      repressió de la
A Palma la CGT va sortir amb el Bloc      que es pogueren sentir al llarg de la      Tots els discursos feren clara al·lusió    policia contra
Unitari Anticapitalista en una mani-      manifestació que transcorregueu sen-       a la critica situació per la qual tra-     el     manifes-
festació que va reunir a un bon grapat    se cap tipus d’incidents pels carrers      vessen els treballadors de les nostres     tants del 29M.
Maig de 2012                                                                                                                                                                                                      7
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012
Revista Catalunya 139 maig 2012

More Related Content

What's hot

Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
Revista Catalunya
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya 84 Març 2007Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Catalunya 100
Catalunya 100Catalunya 100
Catalunya 100
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 72 Febrer 2006
Revista Catalunya 72 Febrer 2006 Revista Catalunya 72 Febrer 2006
Revista Catalunya 72 Febrer 2006
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 95 - marc 2008
Revista Catalunya 95 - marc 2008 Revista Catalunya 95 - marc 2008
Revista Catalunya 95 - marc 2008
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya
 

What's hot (17)

Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008Revista Catalunya 97 Maig 2008
Revista Catalunya 97 Maig 2008
 
Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006 Revista Catalunya 73 Març 2006
Revista Catalunya 73 Març 2006
 
Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009Catalunya 107 juny 2009
Catalunya 107 juny 2009
 
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgtCatalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
Catalunya 76 Juny 2006 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007Revista Catalunya 87 Juny 2007
Revista Catalunya 87 Juny 2007
 
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
Revista Catalunya  103 Desembre 2008Revista Catalunya  103 Desembre 2008
Revista Catalunya 103 Desembre 2008
 
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
Revista Catalunya 96 - abril 2008 -
 
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
Revista Catalunya  94 -Febrer 2008 Revista Catalunya  94 -Febrer 2008
Revista Catalunya 94 -Febrer 2008
 
Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya 84 Març 2007Revista Catalunya 84 Març 2007
Revista Catalunya 84 Març 2007
 
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgtRevista catalunya   79 - octubre 2006 - sindicat cgt
Revista catalunya 79 - octubre 2006 - sindicat cgt
 
Catalunya 100
Catalunya 100Catalunya 100
Catalunya 100
 
Revista Catalunya 72 Febrer 2006
Revista Catalunya 72 Febrer 2006 Revista Catalunya 72 Febrer 2006
Revista Catalunya 72 Febrer 2006
 
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
Revista Catalunya 102 - Novembre 2008
 
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008Revista Catalunya 102 Novembre 2008
Revista Catalunya 102 Novembre 2008
 
Revista Catalunya 95 - marc 2008
Revista Catalunya 95 - marc 2008 Revista Catalunya 95 - marc 2008
Revista Catalunya 95 - marc 2008
 
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgtRevista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
Revista Catalunya 88 - juliol-agost 2007 - sindicat cgt
 
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
Revista Catalunya - Papers nº140. Juny 2012
 

Viewers also liked

Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya
 

Viewers also liked (11)

Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
Catalunya Papers nº 144 CGT Novembre 2012
 
Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013 Catalunya nº 150 Maig 2013
Catalunya nº 150 Maig 2013
 
Catalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGTCatalunya- Papers nª 146 CGT
Catalunya- Papers nª 146 CGT
 
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGTCatalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
Catalunya Papers nº 143 Octubre 2012 CGT
 
Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012Revista Catalunya 140 Juny 2012
Revista Catalunya 140 Juny 2012
 
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
Catalunya- Papers nº 142 setembre 2012
 
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
Revista Catalunya - Papers 138 Abril 2012
 
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012Catalunya Papers  nº 151 Juny 2012
Catalunya Papers nº 151 Juny 2012
 
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
Revista Catalunya - Papers 131 Setembre 2011
 
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012Revista Catalunya 141 Juliol 2012
Revista Catalunya 141 Juliol 2012
 
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
Revista Catalunya - Papers 130 Juliol 2011
 

Similar to Revista Catalunya 139 maig 2012

Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya 99  jRevista Catalunya 99  j
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya 67 setembre 2005 Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya
 
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007 Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
Revista Catalunya
 

Similar to Revista Catalunya 139 maig 2012 (15)

Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
Revista Catalunya - Papers 137 Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
Revista Catalunya - Papers nº137. Març 2012
 
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
Revista Catalunya - Papers 128 Maig 2011
 
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010Revista Catalunya 122 Novembre 2010
Revista Catalunya 122 Novembre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
Revista Catalunya - Papers 119 Juliol 2010
 
Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106Revista Catalunya 106
Revista Catalunya 106
 
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010Revista Catalunya  - Papers 114 Febrer 2010
Revista Catalunya - Papers 114 Febrer 2010
 
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
Revista Catalunya - Papers 125 Febrer 2011
 
Revista Catalunya 99 j
Revista Catalunya 99  jRevista Catalunya 99  j
Revista Catalunya 99 j
 
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
Revista Catalunya 108 Juliol-agost 2009
 
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
Revista Catalunya Octubre 110 any 2009
 
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
Revista Catalunya - Papers 134 Desembre 2011
 
Catalunya 80 Desembre 2006
Catalunya 80 Desembre 2006 Catalunya 80 Desembre 2006
Catalunya 80 Desembre 2006
 
Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya 67 setembre 2005 Revista Catalunya 67 setembre 2005
Revista Catalunya 67 setembre 2005
 
Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007 Catalunya 86 Maig 2007
Catalunya 86 Maig 2007
 

More from Revista Catalunya

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
Revista Catalunya
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Revista Catalunya
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya
 

More from Revista Catalunya (13)

Catalunya nº 187
Catalunya nº 187Catalunya nº 187
Catalunya nº 187
 
Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT Els comites de defensa de la CNT
Els comites de defensa de la CNT
 
Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016Catalunya nº 186 Octubre 2016
Catalunya nº 186 Octubre 2016
 
Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016 Catalunya nº 185 Setembre 2016
Catalunya nº 185 Setembre 2016
 
Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016Catalunya nº 178 Gener 2016
Catalunya nº 178 Gener 2016
 
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
Revista Catalunya - Papers 136 Febrer 2012
 
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
Revista Catalunya - Papers 135 Gener 2012
 
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
Revista Catalunya - Papers 133 Novembre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
Revista Catalunya - Papers 132 Octubre 2011
 
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
Revista Catalunya - Papers 127 Abril 2011
 
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
Revista Catalunya - Papers 124 Gener 2011
 
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
Revista Catalunya - Papers 123 Desembre 2010
 
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
Revista Catalunya - Papers 121 Octubre 2010
 

Revista Catalunya 139 maig 2012

  • 1. Catalunya > Òrgan d’expressió de les CGT de Catalunya i de Balears · 8a. època · Maig 2012· núm. 139 · 0,50 euros · www.cgtcatalunya.cat www.cgtbalears.org Laura llibertat! Disseny: Dídac Salau Dipòsit legal: B 36.887-1992
  • 2. > Òrgan d’expressió de les CGT de Balears i Catalunya · núm. 139 · Maig 2012 0,50 euros · www.cgtbalears.org · www.cgtcatalunya.cat Laura llibertat! Disseny: Dídac Salau Dipòsit Legal: PM 1.177-2005
  • 3. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM? CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS Camí de Son Rapinya, s/n - Centre “Los Almendros”, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 - lesilles@cgtbalears.org Volen que tinguem Delegació Menorca Plaça de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org molta por i callem SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit A quests dies els recordarem al llarg de les nostres vides. Els recorda- rem perquè són els darrers que viurem cietat catalana, els seus amics del Grup Godó • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) en democràcia formal tal com fins ara i el seu apèndix • Federació de Sanitat l’entenem. Democràcia formal no és de- d’última hora, la • Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC) mocràcia i molt menys democràcia direc- Teletrès, insis- • Federació d’Administració ta, però és la forma que fins ara teníem i tien i insistien en Pública (FAPC) potser ens hi havíem acostumat. És clar una mentida: les Via Laietana 18, 9è - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110 que per tal que els poderosos ens robin mobilitzacions encara més amb total impunitat cal anar contra el Banc FEDERACIONS COMARCALS un pas enrere. És ben clar que democrà- Central Europeu Anoia cia formal no és només votar cada qua- de què parlaven Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 · cgtanoia@yahoo.es tre anys, i sense llibertat d’expressió de se les havien Baix Camp/Priorat democràcia no n’hi ha. Sense llibertat de inventat. No hi Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus reunió, tampoc. I tampoc sense llibertat havia cap mani- baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 de manifestació. A on anem, la dissidèn- festació convo- Baix Llobregat cia és considerada com a criminal, inde- cada… Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornellà - pendentment dels mètodes que utilitzi. Aleshores, si cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Felip Puig ha decidit encapçalar el camí no hi havia Comerç, 5. 08840 Viladecans cap a la negació de drets democràtics aquest “perill”, cgt.viladecans@yahoo.es bàsics i com si s’hagués llegit “1984″ per què no van Tel./fax 93 659 08 14 d’una tirada i l’estigués paint apressa- parar de cridar Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell dament. És així que ha passat a aplicar i amenaçar que Tel. i fax 977660932 cada una de les recomanacions que els perseguirien “les cgt.baix.penedes@gmail.com totalitaris poden arribar a extreure del lli- rates” i no sé sada per altres i la pròpia, l’autocensura. volen escoltar, si són pacients, hi acaben Barcelonès Nord bre per mantenir i estendre el seu poder quantes frases més de regust, diguem- Alfons XII, 109. 08912 Badalona I alguns no ens resignem a ser munts de descobrint la veritat” perquè “Les parau- cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 o, en aquest cas, el seu poderet. ho clar, més aviat feixistoide? La respos- carn en mans dels rics. Vam néixer amb les sempre conservaran el seu poder… Garraf-Penedès Una de les normes del totalitarisme que ta continua sent a les pàgines de “1984″ cap, boca, veu i paraules i mentre no pro- les paraules fan possible que quelcom Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la descriu Orwell és la referència constant i de fet Puig ens ho va dir ben claret fa Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat dueixin humans que no tinguin aquestes prengui significat i, si s’escolten, enun- Tel. i fax 938934261 i perseverant per part del poder a una uns mesos: la gent ha perdut la por i així característiques pensarem com “V”: cien la veritat”. I tal com deia aquell, no guerra llunyana que si no es guanya no hi ha qui governi. Governar aquí vol Maresme “encara que les porres puguin substituir hi ha res més revolucionari que la veritat, Unió 38 baixos, 08302 Mataró - acabarà amb la societat que el Gran dir retallades, retallades i retallades. maresme.cgt@gmail.com el debat, les paraules es continuen fent per això no volen que parlem. I per això Tel. i fax 937909034 Germà governa amb mà dura i que és Som-hi doncs, bona dosi de por. Fronte- sentir, les paraules comuniquen i els que parlem i parlarem… Vallès Oriental vista pels que hi viuen com a conforta- res tancades (150.000 persones identifi- Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com ble “si no et poses en política”, que deia cades), controls ideològics (els Mossos Tel. 935931545. Fax 935793173 Franco. Aquí no hi ha guerra com l’entenem, preguntaven per Barcelona, després d’identificar gent, quin pensament polí- Agurrelj FEDERACIONS INTERCOMARCALS per això s’han muntat aquesta suposa- tic tenien), amenaces dia sí i dia també Girona Av. Sant Narcís 28, ent. 2a 17005 da guerra de baixa intensitat en què la (a qui participi a una assemblea, a qui Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat crema d’un contenidor per part de qui vol dissenteixi des de la Universitat…), jut- Tel. 972231034. Fax 972231219 canviar el sistema és considerada pitjor ges que sempre tenen el seu torn quan Ponent que un assassinat i la violència física “cal” detenir algú, detencions a munts Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat o econòmica és bona si qui la fa és un amb acusacions ridícules… i els “ben- Tel. 973275357. Fax 973271630 policia o un banquer. Per a això es va pensants” mirant cap a un altre lloc. I els Camp de Tarragona inventar unes suposades manifestacions “pensadors” del país callant no fos cas Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona contra la reunió del Banc Central Euro- que “com a “rates” els anessin a caçar cgttarragona@cgtcatalunya.cat peu els dies 3, 4 i 5 de maig a Barce- a les seves poltrones universitàries (que Tel. 977242580 i fax 977241528 lona, els responsables en bona part de ja els van avisar)… FEDERACIONS LOCALS l’empobriment i la miserabilització de les I així anem i així ens tindran si no hi fem Barcelona nostres condicions de vida. Se les va res. Per això ho fem i ho farem. Pensem, Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona inventar, i per tal de donar dimensió al parlem i ho fem en veu alta. I no calla- flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 “perill” que els “antisistema”, “vàndals” rem, només faltaria. Perquè callar és Berga o com els diguin suposen per a la so- acceptar la dictadura, la censura impo- Balç 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumval·lació 77, 2n - 08240 Edició del Col·lectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Manresa manre@cgtcatalunya.cat Bordonada, Dídac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Martí, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Tel. 938747260. Fax 938747559 Martín, Moisès Rial i Laura Rosich. Col·laboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, “Els afiliats i afiliades de CGT anem amb la cara Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Jaume Fortuño, Carlús Jové, Agurrelj, Joan Canyelles descoberta, no amaguem les nostres accions, Rubí les considerem justes i sense perill per a la Colom, 3-5, 08191 Rubí, flcgt_rubi@ Amengual, Emili Cortavitarte, L’amo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacció i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. integritat de ningú, per tant descartem que els 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Col·laboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, Mossos d’Esquadra hagin d’investigar gaire per Sabadell saber què fem o què deixem de fer” Rosellò 10, 08207 Sabadell - com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacció i subscripció a Balears: Camí Son Rapinya s/n, Centre cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Col·laboracions: comunicacio@cgt-balears.org 745 01 97 Web revista: www.revistacatalunya.cat. CGT Barcelona davant l’empresonament Terrassa No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. de la Laura. Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com Drets dels subscriptors: Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 D’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adreça dels subscriptors i subscriptores són incor- porades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant l’Agència de Protecció de Dades, el titulars respectius dels quals són el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del i la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears i la seva única finalitat és l’enviament d’aquesta publicació. b) Aquesta base de dades està sotmesa a les mesures de seguretat Vallès necessàries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de caràcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podrà exercir el seus drets d’accés, rectificació, cgt.castellar-v@terra.es, cancel·lació i oposició al tractament de les seves dades personals mitjançant comunicació remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrònic s-org@cgtca- Tel./fax 93 714 21 21 talunya.cat o bé a Via Laietana 18, 9è de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicació de la CGT de les Balears a Camí Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org Sallent Clos, 5, 08650 Sallent Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència “Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya” sallent@cgtcatalunya.cat Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Sort - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Maig de 2012
  • 4. REPORTATGE La repressió és l’eina del poder La crisi multiplica els retrocessos socials, també en matèria de drets civils i polítics i de garanties per a frenar les jurídiques lluites Deriva autoritària i conflicte social L’èxit de la jornada de vaga del 29M, amb uns destacats índexs de seguiment i una rri– van ser empresonats “preventivament” el 29M arran de la fal•lera repressiva, important participació en les mobilitzacions, va quedar eclipsat pel braç mediàtic fins a ser deixats en llibertat el 4 de maig. Per altra banda, el 25 d’abril, en un atac del poder, que amplificant fins al màxim els incidents produits a Barcelona, va directe contra la CGT, era empressonada la secretària d’organització de la CGT de elevar la cortina de fum adeqüada per a diluir els efectes de la gran mobilització Barcelona, per una acció simbòlica a les portes de la Borsa de Barcelona el 29M. obrera, de forma que es va acabar parlant més dels disturbis que de la pròpia Tot això, acompanyat de les restriccions a les convocatòries de manifestacions, vaga i dels motius de la convocatòria. l’augment del control social a tots nivells, l’invent del Felip Puig en forma de web per Però això només era el primer acte d’una espiral repressiva que ha marcat la de- a delatar “violents” i el fet que la despesa policial no pateix retallades, ens mostra un riva autoritària del(s) govern(s), que conscients de l’increment de la conflictivitat panorama certament complicat. Ara més que mai és hora de plantar cara i mostrar social, de l’augment de participació en les lluites i de la força creixent dels mo- que no tenim por. viments socials i el sindicalisme combatiu, han optat per criminalitzar qualsevol Per analitzar tot això, publiquem cinc articles de persones que segurament el conseller signe de dissidència i mostrar la seva cara més repressiva. d’Interior titllaria d’intel•lectuals que donen cobertura ideològica als “violents”, per a si- A Barcelona, tres joves –dos estudiants i un membre d’una assemblea de ba- tuar el tema i reflexionar sobre el que està passant. La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre tenir l’ordre. I callava com un puta Jordi Martí (és una expressió del meu poble, amics censors, sense acritud) quan a quatre dels seus mossos els va S i no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges indultar el Consell de Ministres de Mariano Rajoy després de ser con- demnats en ferm per tortures l’any d’un intel•lecte tan ridícul i mínim 2008 per l’Audiència Provincial de com aquest Felip Puig que els con- Barcelona. I és que la dignitat de vergents han posat al capdavant de Lucian Padurau i de la seva dona, la conselleria repartidora de cops embarassada i detinguda també per de porra, pots de fum i pilotes de equivocació però per sort no tortu- goma. Per sort, un ciutadà exemplar rada, val menys que un contenidor com George Orwell, que va venir a de plàstic… lluitar a casa nostra contra els ante- Es veu que també es faran identifi- cedents ideològics del conselleret, cacions preventives… Ja se’n fan, ja ens ho va explicar abastament a però posats a demanat jo dema- una de les seves obres més citades i naria si fos possible que les fessin recitades. Efectivament, malgrat els persones amb plenes facultats… I intens d’apropiació i defecació en m’explico. A la vaga del 29 de març, forma de brossa televisiva, “1984” a la ciutat on jo la vaig fer, el piquet continua donant-nos elements lin- de Mossos que identificava les per- güístics suficients per entendre la sones que participàvem en el piquet realitat que hi ha i que vindrà. obrer estava molt nerviós, tant que Temps de crisi com a gran excusa, la mandíbula del meu identificador, Fotografies del reportatge: Jordi Borràs (Nació Digital) en què la guerra la fan els estats per posar un exemple proper, balla- contra els seus propis pobles i la jus- va sola, per dir-ho d’alguna manera tifiquen sempre amb perills llunyans per a res i que són del segle XIX… s’hi assembli, sinó d’altres coses. mínima violència contra el plàstic que no suposi delicte. I ho dic així Doncs un cop construït el coixí Incapaços de donar més excuses per dels contenidors com a excusa, hi ha que diuen que els obliguen a lligar- perquè, com no podia ser d’una altra nos de cames i mans i no deixar-nos ideològic, ara cal anar per ells. No a una crisi que ha destrossat tots els la vostra violència màxima contra manera, entre les “mesures antido- ho fan com van fer a la Transició pilars (els fonamentals i els menors) les persones que tu i els teus prac- la boca ni per cridar. En nom de la lents” també hi ha la negació de la guerra santa contra els cremadors introduint un mosso (aleshores era del sistema social de garanties mí- tiqueu. En som milions en aquest llibertat d’expressió, sobretot a In- un policia i es deia Gambín) dins de nimes derivat de la Segona Guerra país que sabem perfectament que de contenidors, la violència policial ternet. És clar que el gran germà de queda exculpada i el robatori orga- l’anarcosindicat per tal que fes un Mundial a nivell europeu i fill dels per acabar amb aquesta violència son germà, si en té, l’ha maquillada atemptat a la Sala de Festes Scala darrers anys del franquisme i de les cal canviar-ho tot, començant per tu nitzat pels bancs de les hisendes de dient que perseguiran aquells webs i poguessin obrir la cacera de brui- lluites per la democràcia a l’Estat mateix i la por que ens vols fer. No les persones estalviadores no exis- o piulades que generin violència xes amb tots els mitjans de comu- espanyol, els amos han vist que la et tenim por, Puig. teix. Quan qui mana parla de la sa- (suposo que el web de ’la Caixa’ el nicació afins, no. Ara, de moment, gent no se’ls creu. I mira que s’hi No hi ha cap guerra amb Euràsia, ni grada “propietat privada” sempre es tancaran), la promoguin (què vol dir obriran expedients sancionadors als esforcen! I lluny de llençar la seva amb Oceania ni amb l’Àsia Central. refereix a la “propietat privada dels promoure aquí?, tancaran els cen- promotors de la manifestació de la ràbia contra el boc expiatori que qui I si hi és no ens la creiem. I per molt rics que ho volen ser més i més…” I tenars de webs neonazis?…) o se’n CGT i la CNT. Així s’escalfen els mana havia preparat (les persones que t’hi esforcis la teva novoparla el nostra gran problema, avui en dia, mostrin còmplices (aquest article motors… immigrades), la vaga general del no ha estat capaç d’esborrar parau- no és altre que els anomenats “grups de guerrilla i violència urbana que mateix, és còmplice d’alguna cosa, I totes aquestes mesures d’excepció 29M ha demostrat que la gent no les gruixudes que formen part de la s’han cronificat”. Felip Puig? Quin mosso filòleg tenen una justificació que a mi em és ximple i sap perfectament qui ha societat que dius que representes, Algú pot explicar què vol dir “cro- decidirà fins a on arriba la paraula rebel•la com a persona que sap es- creat i atiat la crisi, amb quin objec- com llibertat, justícia i solidaritat, nificat”? Res de res, però no impor- còmplice?). criure i llegir. I és que Puig ha afir- tiu i a on cal apuntar per moure fitxa que totes i tots tenim al diccionari. ta, perquè la resta de paraules tam- Es podrà dir no a la Reforma Labo- mat que tot això és necessari perquè en el terreny de la política. Més en- Ni les ha esborrades ni permetrem bé han perdut els seus sentits en la ral? O també serà complicitat? Se- el sistema de seguretat actual “no llà de votar, als que manen la parti- que les dotis (que les doteu) de sig- boca de qui recorre a la dialèctica gurament, delicte, perquè el policia feia por”. Són paraules clares, diàfa- cipació els fa una por terrible…. nificats que no els corresponen. Ni dels punys preveient que els seus sense placa del bat de beisbol al coll nes i concises. Quan un dirigent re- Així que ho sento, Felip, no et tenim ara ni demà ni aquí ni mai! pegaran més fort. Afirma Puig que també ha anunciat que qui pillarà corre a la por per governar, quan por. No tens prou presons per posar- pretén restringir els drets dels con- abans que res són dos sindicats. Ja crea mesures dirigides únicament a nos a totes. Perquè saps perfecta- * Jordi Martí Font, filòleg i profes- demnats per delictes d’aldarulls i ho diuen els tertulians de l’extrema crear més por, del que estem parlant ment que l’explosió del 29M no és sor de Llengua i Literatura, membre alteració de l’ordre públic per man- dreta que els sindicats no serveixen no és de democràcia ni de res que cosa de quatre gats. Més enllà de la de la CGT de Tarragona Maig de 2012 3
  • 5. REPORTATGE Reflexions sobre la violència Pablo Bustinduy manifestants, a Barcelona diversos detinguts entren a la presó “per” si poguessin fer en el futur una cosa que no han fet encara. H aver de bregar amb una realitat nua, salvatge i sense edulcorar és una altra de les moltes violències Al triar a qui serveix i a qui perse- gueix, el Govern despulla per fi la seva pròpia retòrica i es revela com de la crisi. De sobte cau la bena dels el que és: un testaferro d’interessos ulls i un es troba aquí, sol o sola en espuris, criminals, essencialment im- l’habitació, sentint davant la respira- productius, que reclamen l’execució ció pesada de la bèstia. El suau torpor dels nostres drets com garantia del dels clixés i els llocs comuns, aquest cobrament del seu deute. Això és el temps gairebé-màgic on coincidei- que expressen els Pressupostos: la xen paraula i realitat, ha estat inte- lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós rromput. Sense ideologia que ho co- d’un nou equilibri de forces. breixi, el real apareix com una força Aquesta és la imatge que ens retorna dura, cruel, gairebé immanejable. el mirall, la imatge de l’espoli a les La conseqüència és que un darrere mans d’un poder que ja està gairebé d’altre, els relats habituals del poder nu, que s’ha quedat sense paraules, cedeixen sota el pes d’allò que ja sense llençols ideològics per a embo- no poden contenir. L’únic imperatiu licar-lo. Cada vegada que diu “aus- que ens queda diu llavors que tota teritat” l’Estat menteix. L’excepció raó ha de ser qüestionada, tot poder s’ha fet altra vegada la norma, s’ha profanat i tota paraula negada, per- fet paradigma de govern: es tracta de què ja sabem el que són: mentida. repartir-se el que queda, el que sigui Alguna cosa així ha passat amb els possible, i d’administrar amb policia Pressupostos Generals de l’Estat: la pobresa. Per això no hi ha temps els números estan aquí davant, ame- Tributària, el frau fiscal de les grans ressos del deute públic en 2011, uns que no existeix, és a dir a càrrec de que perdre. La rotunda victòria de la naçadors, grollers, com un mirall fortunes suma uns 64.000 milions 27.000 milions d’euros. És la lletra més deute futur. vaga general del 29M ha de servir còncau en el qual tot es veu des d’euros a l’any (el 72% del total): en petita d’aquella reforma express de En lloc de trencar aquest cercle sa- perquè cadascú assumeixi el seu lloc de massa prop. El pressupost del lloc de suposar confiscacions, pèr- la constitució: l’Estat retalla salvat- tànic, l’Estat decideix amputar-se en la batalla. Ministeri de Defensa doblega el dua de nacionalitat i penes de presó, gement la sanitat, l’educació, o la la mà esquerra mentre s’enguixa la De moment, cal omplir tots els buits, d’Educació, però es retalla menys el rentat d’aquests diners tributarà al dependència per a seguir transvasant dreta. aixecar-se i dir la veritat sobre les de la meitat. La retallada en Sanitat 8% entre crits demanant l’amnistia. riquesa als seus creditors, silenciosa Els abusos policials de València coses. Si el nostre futur és ser po- triplica la del Ministeri de l’Interior. Quan cauen els vels de la ideologia, i infatigablement, a raó d’uns 850 queden en la impunitat, els poders bres, haurem de ser-ho a la nostra En temps d’emergència pressupos- totes les paraules semblen perverses. euros per segon. Poc sembla impor- públics persegueixen als piquets i manera, a una manera que està enca- tària, les Sicav seguiran tributant Però per sobre de tot, el mirall tren- tar que aquests creditors siguin en falsegen les xifres de la vaga, des ra per inventar. al 1% i els rendiments del capital cat dels Pressupostos diu que l’Estat gran mesura els mateixos causants de la premsa es prepara a l’opinió molt per sota de les rendes del tre- retallarà en 2012 la mateixa quanti- de la crisi, diverses vegades trencats pública per a un ús massiu de la * Article publicat al web de Madri- ball. Segons tècnics de l’Agència tat que va destinar a pagar els inte- i rescatats amb uns diners públics legislació anti-terrorista contra els lonia Legislació antiterrorista? I per què no camps d’extermini? ferencials, etc.)–; desbaratament dels comprendre i resoldre quines són les Però el més greu, president Mas i incompetència, sinó pur deliri. Vostès Gerard Horta mitjans d’integració d’una societat fonts d’aquestes expressions de vio- conseller Puig, és curtcircuitar la saben què són les allaus humanes fu- abocada a la pobresa i l’exclusió, etc. lència o de lluita al carrer, ens ame- marxa de centenars de milers de per- gint de les bales de goma i els gasos I també per la precarització de les nacen amb anys de presó per…, per sones que baixaven per la plaça de lacrimògens? Només la capacitat de la L a deriva totalitarista dels po- ders econòmics i polítics a les societats occidentals era previsible. condicions laborals: desaparició dels convenis col•lectius i de les meses de què? Per insultar, escopir, protegir-se instintivament, bolcar un contenidor? Catalunya. Què pretenen, s’han begut l’enteniment? Si volen protegir con- gent d’autogestionar l’ordre públic va evitar una tragèdia molt més gran que negociació, reducció de salaris, aco- Insultar un home que afirma que no és tenidors, arrenglerin els seus policies la dels centenars –centenars, sí– de fe- Davant l’esclat i la consolidació de miadament lliure, anul•lació pràctica policia secreta i que després apareix a i furgonetes a les voreres, davant els rits. En democràcia haurien de dimitir formes d’autoorganització social de drets sindicals, etc. Són les gangues comissaria en qualitat de secreta serà aparadors, i deixin que la gent flueixi i ser jutjats presidents, ministres, con- emancipadora i de l’arrelament d’un de la societat de classes. tipificat com a desacatament i resis- pels carres. Perquè blocar el 29M Ron- sellers, directors d’operatius i tothom bagatge polític subaltern en molts tència a l’autoritat? Ens prenen per da de Sant Pere, Fontanella i plaça de implicat en aquesta catàstrofe. La gent Les autoritats se sorprenen que això casos fonamentat en la precaritza- Catalunya és completament delirant, n’està tipa. No se n’adonen o no se’n que en diuen ’antisistemes’ –perquè el esclaus, per imbècils? ció gradual de les condicions de vida cosa que cap mitjà periodístic no ha volen adonar? mot ’anticapitalistes’ deu tenir conno- I tot plegat en nom de què? D’aquest de les classes populars, la recepta de denunciat encara. Convertir la plaça Construeixin camps d’extermini, els tacions polítiques massa explícites– ja concepte tan poc jurídic nascut a l’estat esdevé una cantarella rovella- de Catalunya en un cul d’ampolla, serà més barat. I ho pagarem nosal- no en siguin dos-cents, sinó dos mil. I, l’Alemanya nazi dels anys 1930 ano- da: la militarització del conflicte so- amb una densitat extrema de perso- tres, no s’amoïnin. Però no en diguin tot seguit, tracten tots aquells que som menat ’alarma social’, tan fàcilment cial i la invisibilització de les seves nes –amb infants i gent gran i amb democràcia sisplau, diguin-ne feixis- al carrer com uns perillosos paraterro- instrumentalitzable des de qualsevol causes. la mobilitat reduïda– tancades per la me. ristes. concepció totalitarista del dret jurí- Als Països Catalans i a l’estat espan- policia i per la mateixa presència mul- Dels continus casos d’absolució de dic i de la societat? S’aplicarà potser yol, el circ mediàtic i polític apel•la titudinària de gent, i alhora dur a ter- * Gerard Horta és antropòleg i es- al concepte de violència urbana per policies amb sentència condemnatòria la legislació antiterrorista als polítics que fa anys que ens neguen el dret de me càrregues indiscriminades és ja no criptor. Article publicat a Vilaweb justificar l’empresonament de mani- ferma per maltractaments i tortures, festants. Paradoxalment, tant els go- dels morts sota custòdia policíaca que manifestació? vernants com l’oposició institucional s’acumulen, les amnisties fiscals, la El que va passar el 29 de març es re- invisibilitzen les veritables dimensions impunitat de la màfia política (tant de peteix un cop i un altre fa anys: mos- d’una violència estructural dirigida l’associada directament com indirec- sos –agents de carrer i membres de la contra la majoria social. Per la pre- tament a aparells polítics i institucions Brigada Mòbil– incomplint la llei del carització de les condicions de vida: públiques) que malgrat la successió Parlament de Catalunya de l’octubre impossibilitat d’accés a l’habitatge escandalosa de robatoris de fons pú- del 2008 que els obliga a anar identifi- –desnonaments, alts lloguers, hipo- blics continuen rodant en llibertat, cats visiblement; ús d’armes il•legals teques– o al mateix treball assalariat; d’una desigualtat social que ha situat (porres extensibles); llançament indis- augment del cost dels serveis bàsics al llindar de la pobresa una quarta part criminat de bales de goma dirigides al –aigua, gas, telèfon, electricitat–; re- de la societat i que en el cas de Cata- cap; pallisses dins i fora de les furgo- ducció i/o supressió i/o privatització lunya resulta indissociable del fet que netes de transport dels detinguts (dues dels serveis públics (educació –esco- prop del 70% dels assalariats cobren melses rebentades a puntades de peu, les on ja no serveixen els dinars cada menys de mil euros mensuals, de tot ossos fracturats a dojo, ulls petats); in- dia, únic àpat per a molts alumnes–, plegat no se’n diu violència urbana. I formes mèdics de policies ferits que, a sanitat, serveis socials, transports); resulta que aquests polítics que hau- diferència dels altres països, mai no es paranys bancaris (participacions pre- rien d’investigar, reconèixer, analitzar, fan públics. Impecable, sí. 4 Maig de 2012
  • 6. REPORTATGE Benzina al foc actes il•lícits. ’Aquells qui, sense per- David Fernàndez tànyer’ són qualssevol? Jurídicament, sí: aquells qui no són terroristes seran terroristes. Abisme i deriva: joguines A nuncien l’equiparació del van- dalisme al terrorisme. Ben ràpid ament, opten per la veta de sempre. del Poder. Benzina al foc. No n’aprenem. Fet i fet, disposen d’un codi penal reformat vint-i-sis Estirant el fil inquisitorial. Discursos vegades des del 1995. Sempre sota el habituals de fermesa, sota la cul- paradigma de l’enduriment i amb la tura de la por que multiplica vots i cantarella de penes ’més grosses, més l’obsessió per la seguretat que capta dures, més llargues’. A cop de vint- adhesions, en una deriva jurídica cro- i-sis reformes no hem anat enlloc. nificada de la qual no aprenem mai Mai no s’ha resolt res del que es deia. res. Memòria de peix, amb més soroll Fer sempre igual i esperar resultats que no realitat. Més propaganda que diferents, xiula Einstein, és sempre no solucions. Més impotència que la cosa més inútil. Com inútil és un no cap altra cosa. Aparentar que són codi penal que és ’el més dur de la resolutius tot sabent que les raons de UE’, segons Pérez Rubalcaba. I que fons són fondes. I ben complexes. ens ha dut al nombre de presos més Però la realitat és força més tossuda. gran just quan més baixaven les taxes Es desautoritzen sols. Perquè, encara dels delictes. Paradoxal. Però en la que sigui tan recurrent i efectiu, això d’anunciar noves reformes, resulta societat de l’espectacle, la disrupció que la ’novetat’ legal que ara anun- urbana dels aldarulls fa cotitzar la por cien… ja existeix. Des de fa dotze a l’alça. El drama potser és aquest. anys. És vigent des del 2000, quan Dotar-se infinitament de més estris Ángel Acebes va introduir l’article repressius que no canviaran res i que 577 al Codi Penal. Amb el mateix ar- únicament retroalimentaran l’espiral gument d’ara: combatre la violència de l’afrontament i les injustícies. Que d’haver cremat caixers automàtics– entre Kafka i Carl Schmitt, ho jus- els retrocessos socials. En matèria urbana. Un article que és una mena segurament és això que anhela el po- amb l’espasa de Damòcles d’una tificava adduint que el 3 de maig el de drets civils i polítics i de garan- de calaix de sastre que, com Mides, der, incapaç de respondre al col•lapse condemna de deu anys de presó. Van Banc Central Europeu es reunia a ties jurídiques, també. Els tres joves converteix tot allò que toca en terro- social dels 2,7 milions de pobres dels ser absolts del tot. Passa allò que Barcelona i es podien reproduir les empresonats a Quatre Camins en risme, encara que no hi concorri cap Països Catalans, cultiu del malestar passa. Ni nosaltres no n’aprenem ni topades. Profilaxi franquista? Neteja són la pitjor prova. Avui. Ara. Ací. de les especificitats legals d’aquesta i de la desesperació. Termodinàmi- ells no volen aprendre’n. preventiva de la ciutat per a evitar Quan allò que caldria definir com tipificació penal. En van dir ales- ca de les desigualtats: on no hi ha I sant tornem-hi. Nou cicle embo- protestes? Embogim. Som-hi, dra- a terrorista –dominació pel terror, hores els del món jurídic: expansió dret(s), senyories, hi ha dretes. git anunciat. Amb osques que ja es gons. segons la GEC– és la definició ma- difusa del delicte de terrorisme, una Fernández Díaz no ha llegit el codi recompten. A Barcelona, tres joves Abans i ara, metàfora d’un Guantá- teixa de terrorisme que ja existeix i porta oberta a tota mena d’abusos i penal que el PP va modificar el –dos estudiants i un soci d’una as- namo que mai no s’ha tancat, sura la que ja preparen. A l’article 577 i atropellaments. El pas següent, prou 2000? Felip Puig no coneix l’article semblea de barri– van ser empreso- finalment l’etimologia del terror. Val als que vindran. Amb el teló de fons recordat, va ser tancar Egunkaria. 577? Quina mena de responsables nats arran de la fal•lera repressiva. la pena de recordar avui les dificul- de sempre: sabem on comença la de- El redactat de l’article 577 és obert i polítics líquids tenim? No aprendre Empresonats en calent, exemplifica- tats de Josep Borrell a la darrera Ci- riva. Mai com s’acaba. Per molt que senzill: contra ’aquells qui, sense per- del passat recent és, a banda ridícul i ció d’inquisició, propaganda de xa- mera Euromediterrània de Barcelo- sempre s’acabi malament. tànyer a cap organització terrorista, i simptomàtic, ben perillós. Memòria rop de canya. Tres joves que van ser na, quan compareixia amb evidents amb la finalitat de subvertir l’ordre quasi immediata: aquell article 577 detinguts al matí a Barcelona sense entrebancs filosòfics per a concretar * David Fernàndez és periodista i constitucional o d’alterar greument la va tenir durant quatre anys tres jo- gens de relació amb les violències de què era i què no era terrorisme. La activista social. Article publicat a pau pública’ participin en múltiples ves graciencs –acusats falsament la tarda. L’ordre d’empresonament, crisi ens fa tornar enrere i multiplica Vilaweb Violents, connivents, i altres feres del convent què escrivia i inoculava el verí al cap una protesta social important i una sota custòdia dels mossos del jove els arguments per a mantenir empre- Xavier Montanyà dels qui havien jutjat aquell matí. El gran majoria que es va manifestar manresà Mustaphà, l’octubre passat, sonats preventivament els detinguts van condemnar a mort. Per escriure. tranquil•lament? o la recent i misteriosa detenció de del 29-M? Hem emprès un camí de Crec que l’obligació de l’intel•lectual, A banda la crema de contenidors, l’activista i periodista Rachid Alí, de no retorn? Volen instituir, a la llarga, E l conseller Puig, amb cara d’haver-se empassat un glop de salfumant, diu que hi ha connivència o del periodista, és la vigilància i el control del poder. Els governants es- passen més coses. I la nostra obliga- ció és de qüestionar-les. Em sembla Terrassa. Són indicis preocupants, també, de l’actual estat de coses que no es poden passar per alt. una dictadura encoberta amb la refor- ma del codi penal i la criminalització tan al nostre servei i no a l’inrevés. covard, fins i tot perillós, d’insistir de tota forma de protesta i opinió? intel•lectual amb la violència. Jo no Aquest hauria de ser un dels concep- tant en els aldarulls de la vaga i, en Hi ha moltes preguntes a fer. És nor- Temps al temps. he llegit enlloc una frase que animi a tes clau de la democràcia. Malaura- canvi, deixar de banda, o esmentar mal que la justícia absolgui els mos- cremar contenidors o a fer malbé apa- dament, molts ja han dimitit. Sigui molt de passada, amb la mateixa per- sos per la càrrega violenta i desme- * Xavier Montanyà, és periodista i radors. Deu voler dir que qui no repe- perquè han esdevingut intel•lectuals severança, fets lligats a l’altra cara de surada de l’any passat a la plaça de director de documentals. Article pu- teixi i multipliqui les seves paraules, orgànics dels partits, perquè tenen la violència, la de l’estat. És inquie- Catalunya? Són sòlids jurídicament blicat a Vilaweb. com els masovers del Comte, incita por de perdre el lloc, o perquè els tant de comprovar, a la violència. Ell voldria, potser, la és més còmode i molt més rendible si tant els preocu- criminalització, per extensió, de tota seguir l’argumentació dels qui gover- pa la violència, protesta o de tota opinió que no sigui nen i dels seus grans mitjans. És a dir: que no provin la seva. No us feu preguntes, no pen- són comprats. És amb debat i crítica d’analitzar i de seu, seguiu-me, creieu-me, jo sóc el que avancem o, millor dit: que pro- resoldre les cau- camí, la veritat i la vida. Molt poc de- vem d’impedir el retrocés. ses polítiques i mocràtic. Tractar l’intel•lectual crític Que hi hagi aldarulls un dia de vaga socials que la mo- de connivent amb la violència té un general és fàcilment pronosticable, i tiven. Com també so franquista, totalitari. S’assembla normal, atesa la tensió social i polí- ho és de constatar massa a l’estratègia aplicada no fa tica que vivim. Un jove de cada dos que els excessos pas gaire a Euskadi. no té feina. El futur és impredictible, de la policia no Em ve al cap la narració que feia Haro per no dir molt negre. I tota mesura els preocupen Tecglen del consell de guerra del seu que apliquen és una trepitjada més tant. Exemples pare, periodista, els anys 40. Ell era dels drets més bàsics, que tants anys n’hi ha, i sembla un nen assegut entre el públic assis- han costat d’aconseguir. La cosa es- que cada dia més. tent a aquella farsa judicial. Recorda- tranya és que la violència no sigui Les lesions, algu- va els sabres damunt la taula, la creu, pitjor i que es limiti als dies de vaga nes amb resultat i els rostres circumspectes, severs, general. Amb això, la gent, la joven- mortal, de les ba- dels militars del tribunal. Però allò tut, demostra no solament una gran les de goma, els que mai no havia d’oblidar és que el maduresa, sinó també una gran capa- abusos policíacs a cas del seu pare es va deixar per al fi- citat de sacrifici i de resistència. Per València, la càrre- nal. Quan li va arribar el torn, el fiscal què no ho reconeixen, això? Per què ga a la Universitat va dir que ell era el pitjor de tots per- els aldarulls es fan servir per amagar de Girona, la mort Maig de 2012 5
  • 7. TREBALL-ECONOMIA La repressió contra vaguistes Un 1r de maig combatiu i anticapitalista, amb manifestacions més multitudinàries i reivindicatives i la del 29M marca petició de llibertat per als presos del 29M ben present el 1r de Maig Crònica del 1r de Maig a Catalunya Manifestacions del 1r maig 2012 de la CGT primera hora del matí amb una co- Redacció Catalunya lumna que s’ha desplaçat fins a Saba- dell, on s’ha fet la mobilització més massiva. L es manifestacions del 1r de Maig han estat les més importants i reivindicatives dels últims anys. Un miler de persones han participat des de l’Estació de Renfe Centre en la manifestació convocada a Saba- Les mobilitzacions de CGT en soli- dell per la Coordinadora del 1r de tari o en el marc de manifestacions Maig del Vallès Occidental, dins la anticapitalistes més àmplies convo- qual participa la CGT. La marxa ha cades amb altres organitzacions i avançat per Tres Creus en direcció col•lectius, han estat importants arreu a l’ajuntament i després ha rodejat del país i el rebuig al sistema, a la re- l’entorn del mercat Central, fins arri- forma laboral, a les retallades i a les bar a la Via de Massagué i finalitzar polítiques repressives han estat una al davant de la patronal Pimec, on constant, esdevenint un clam antica- s’ha acabat la marxa amb la lectura pitalista massiu. del manifest. Un fet que les ha marcat i que cal des- Els governs, central i català, i les tacar ha estat la campanya repressiva entitats bancàries, així com la pa- desencadenada per part dels governs tronal han estat el blanc de les crí- català i espanyol que, des de la vaga tiques dels convocants, assenyalat- general del 29 de març, han estat pa- los com a veritables culpables de tint els sindicats combatius i els mo- la crisi i les retallades. També s’ha viments socials. exigit l’alliberament de les persones Una repressió, que han patit en les se- detingudes el 29-M. S’han penjat ves carns a Barcelona, dos joves estu- pancartes en les entitats bancàries, diants i un activista social, detinguts l’ajuntament de Sabadell, el Gremi el mateix 29M i empressonats pre- de Fabricants (on s’han llençat sacs ventivament fins el 5 de maig. O la de fems), la seu de Convergència i rrant els fets succeïts a Chicago l’any rar l’1 de maig. sortia a les 11h. del matí dels Jardins Secretària d’Organització de la CGT Unió, l’Obra Social d’Unnim i la pa- 1886 arran de la convocatòria d’una Unes cinc mil persones s’han mani- Francesc Macià, estava convocada de Barcelona, detinguda el 24 d’abril tronal Pimec. vaga general, que van donar origen a festat a partir de les set del vespre des per CGT, COS, Asemblea pels Drets i enviada a presó provisional sense la celebració del 1r de Maig. de la plaça Imperial Tàrraco fins a Socials, CUP, UM9, Ateneu Vina- fiança el 25 d’abril. A més de dese- Posteriorment, s’han produït dife- l’edifici de les seus sindicals, circu- loví, GER, JV i Ateneu Popular de nes de detencions amb posterioritat al Reus lant per algunes de les vies més cèn- rents intervencions repassant la his- Sitges. 29M a Barcelona i altres ciutats com tòria del 1r de Maig a Reus, homena- triques de la ciutat. Amb la presèn- Reus reclama la vigència de la lluita Tarragona (18 detinguts), per partici- tjant les figures de Cipriano Martos cia de tots els sindicats però també par a la jornada de vaga. obrera de l’1 de Maig. Unes 300 per- Jiménez i Joan Garcia Oliver, i fent de moviments socials i de partits, la Vallès Oriental: sones es concentren a les Peixateries Una repressió que mostra a les clares Velles per protestar contra la reforma una crida a continuar lluitant malgrat marxa s’ha dividit entre la capçale- Manifestacions a que els poders polítics i econòmics ra del sindicalisme institucional i el laboral, les retallades i el pacte social, la repressió. Granollers i Mollet estan optant clarament per accen- Bloc Anticapitalista, aplegant aquest en un acte organitzat per l’Assemblea tuar la repressió per tal de fer front darrer la meitat de les assistents i que al conflicte social. Per això les crides Popular de Reus (CGT, EIC, 15M), Manifestació central entre pancartes i lemes també s’ha S’han fet activitats i mobilitzacions que ha consistit en una concentra- amb motiu del 1r de Maig a la co- contra la repressió i per la llibertat de unitària del Camp a pintat algun banc. En acabar, hi havia marca per tornar a recuperar aquesta ció, repartiment de material infor- les persones detingudes han estat una matiu i un vermut popular, i també Tarragona quatre parlaments planejats, dos dels diada com un dia de lluita, omplint el constant aquest 1r de Maig. quals pertocaven als sindicats alter- ha comptat amb la realització d’una buit que hi hagut durant molts anys al Després de dotze anys de convoca- natius i als moviments socials. performance, recreant l’assassinat Vallès Oriental. Vallès Occidental: dels quatre obrers de Chicago, l’1 de tòries diferenciades del sindicalisme A Granollers es va portar a terme una Terrassa i Sabadell Maig de 1886. Els quatre màrtirs de institucional i el sindicalisme com- Garraf manifestació el 28 d’abril convoca- Chicago han estat presents a la plaça, batiu, CCOO, UGT, CGT, Co.Bas, da per CGT, CNT, IAC i COS, amb Convocada per la Coordinadora del on dues persones caracteritzades com IAC i tots els moviments socials, han A la comarca del Garraf s’ha fet el suport de diversos col•lectius i 1r de Maig del Vallès Occidental, a Mariano Rajoy i Artur Mas n’han convocat enguany una manifestació una protesta comarcal a Vilanova i organitzacions, que va aplegar més s’ha viscut una marxa unitària co- estat els seus botxins. Durant la re- unitària ha recorregut al vespre els la Geltrú el 1r de Maig amb més de de dues-centes persones. A més es marcal que ha arrencat a Terrassa a presentació, una persona ha anat na- carrers de Tarragona per commemo- 200 persones. La manifestació, que van fer diverses activitats comple- 6 Maig de 2012
  • 8. TREBALL-ECONOMIA membre de la Intersindical-CSC i cats institucionals aplegaven un especial degut al fet que l’Estat ha treballador de la sanitat pública. A miler de persones a la manifestació segrestat a la nostra companya Lau- Sant Martí Sarroca s’ha fet una xe- del 1r de Maig pel matí a Lleida, la ra Gómez, secretària d’organització rrada sobre la Reforma Laboral amb CGT, l’Esquerra Independentista i de CGT Barcelona, l’únic delicte de l’advocat laboralista Dídac Gallego. els moviments socials es manifes- la qual ha estat cremar una caixa amb I a Riudebitlles s’ha projectat el film taven a banda en un bloc, integrat papers dintre en una performance de de Ken Loach ’La cuadrilla’ i s’ha per unes 200 persones, finalitzant denúncia del capitalisme davant la fet un debat sobre la lluita obrera. el recorregut en un punt diferent de Borsa de Barcelona el 29M. l’altra marxa, a la plaça Sant Joan, Per a la CGT de Barcelona el 1r de Jornada per distanciar-se així del model im- maig ha estat un dia lluita contra la pulsat pels sindicats majoritaris. La vergonyant repressió contra qui pro- anticapitalista a reforma laboral, l’atur i les retalla- testem per la perduda de drets que dia Girona des, així com els detinguts a la vaga a dia planifiquen els polítics i els ban- del 29M van marcar les consignes i quers per a enriquir-se mes com estan Seguiment ampli dels actes convo- el manifest final. demostrant amb la reforma laboral i cats el 1r de Maig per les diferents el pacte social. organitzacions de l’esquerra antica- Mataró La manifestació s’ha parat en la Plaça pitalista de la ciutat. Pel matí, a la Sant Jaume enfront de la Generalitat manifestació convocada pels sin- La Plataforma pel Repartiment del de Catalunya, ha continuat fins a les dicats CCOO i UGT, que va reunir Treball i la Riquesa del Maresme, Rambles, dirigint-se pel passeig de al voltant de 1.500 persones, unes formada per l’esquerra sindical Colon fins a l’edifici de Correus on 500 persones hi van participar for- (COS, CGT, IAC-CATAC) i les or- han intervingut, entre altres, el Secre- mant part del bloc anticapitalista de ganitzacions populars (CUP, Mau- tari General a nivell estatal Jacinto l’Assemblea Popular de Girona. lets, Assemblea de Joves del Mares- Ceacero i la família de Laura Gómez. A les sis de la tarda, va començar me i Revolta Global), ha organitzat l’acte anticapitalista convocat per una manifestació a Mataró amb el Manifestació CGT, Endavant i l’Assemblea Popu- lar de Girona, que va comptar amb lema “Contra les retallades i la re- anticapitalista a forma laboral”. A la convocatòria 400 participants. La convocatòria va hi ha participat unes 250 persones i Barcelona arrencar amb la lectura d’un escrit s’ha clos a la plaça de Santa Anna en memòria de Michel Rosselet, se- Milers de persones es manifesten amb la lectura d’un manifest unitari. cretari de comunicació de la CGT-Gi- sense incidents en la marxa anticapi- La jornada ha estat marcada per la rona, que va morir de manera sobtada talista del Primer de Maig per la tar- recuperació de la diada de l’1 de el dia 29 d’abril. A continuació, di- da a Barcelona. Unes 20000 persones maig a Mataró, per la solidaritat amb verses persones afectades per la pre- s’han manifestat la tarda del 1r de les represaliades i empresonades per carietat laboral, l’atur, les execucions Maig pels carrers del centre de Bar- la vaga general del 29M, i per la hipotecàries i els acomiadaments in- celona, en la marxa alternativa que mentàries com un míting a la Plaça tats en altres localitats. Amb el lema voluntat de millorar la coordinació discriminats que imposa la patronal havien convocat el la Coordinadora Maluquer i Salvador i un concert a “Contra les retallades i la reforma i eixamplar la mobilització social van fer diferents parlaments curts. Laboral i Suport Mutu 15M, que s’ha càrrec de Juanito Piquete. laboral, lluita social!”, la CGT i En- contra les retallades de drets socials, Seguidament, la manifestació va ini- desenvolupat sense incidents, sota A Mollet, on feia molts anys que el davant han impulsat diversos actes laborals i nacionals que imposen els ciar el seu recorregut cap a la plaça de un fort control policial. “Ni reforma dia 1 de Maig no es feia cap activitat, a l’Alt Penedès al voltant de la jor- mercats financers i que executen els la Independència i es va aturar davant laboral, ni pacte social. Els nostres es va fer una manifestació convoca- nada de lluita obrera de l’1 de maig governs de CiU i del PP. la seu de CCOO i UGT per denun- drets no es negocien. Continuem llui- da per la CGT, amb una participació amb la manifestació del dissabte 28 tant. Juntes podem”, deia la pancarta ciar el paper que estan duent a terme d’unes 200 persones. Van completar a Vilafranca com a mobilització cen- aquests sindicats pactistes, i davant Berga de capçalera de la marxa, que han la jornada una botifarrada popular, tral. Passades les sis de la tarda, més dut representants de les assembles la seu de la Generalitat a Girona, on activitats infantils i la projecció de d’un centenar de persones sortíem A Berga el 1r de Maig al matí, gent dels barris. En la manifestació hi han es va llegir un manifest per tornar a “El caso Savolta”. de la plaça de la vila convocades del Centre d’Estudis Josep Ester Bo- participat sindicats alternatius (CGT, denunciar les dures polítiques de re- per Endavant, la CGT, l’Assemblea rràs, Ateneu Columna Terra i Lliber- CNT, COS, CoBas, IAC), moviments tallades i austeritat que està aplicant Cornellà de Joves, la CUP, l’Ateneu X, el govern de CiU. Durant la manifes- tat i la CGT han penjat diverses pan- socials i veïnals, assemblees de barri, l’Assemblea pels Drets Socials i la cartes al centre de la ciutat i repartit activistes del 15M, organitzacions Intersindical-CSC. Al llarg del reco- tació, es van cridar consignes contra El Baix Llobregat combatiu. El 30 la banca, el capitalisme, les retalla- fuls informatius. de l’esquerra anticapitalista i grups d’abril centenars de persones de di- rregut es van cridar lemes en defen- anarquistes. sa de la sanitat i l’ensenyament pú- des i la patronal i també contra dife- ferents organitzacions i col•lectius blics i de qualitat, contra la reforma rents càrrecs polítics. Al final de la Manifestació de la La marxa, una mobilització diversa i combatius i anticapitalistes del Baix reivindicativa que va sortir de plaça Llobregat es van manifestar a Cor- laboral, en defensa dels drets socials manifestació es va llegir un manifest CGT a Barcelona Universitat, va estar envoltada per un i laborals i contra la repressió. conjunt on es recordaven els casos nellà contra les privatitzacions enco- desplegament inèdit de centenars de A banda de la manifestació s’ha repressius viscuts recentment en el Unes 3.000 persones assisteixen a bertes com a retallades, contra la re- policies pertanyents a totes les unitats treballat per estendre els actes més marc de la darrera vaga general i la manifestació del 1r de Maig de la pressió i contra la pèrdua dels drets del conjunt de l’estructura policial de enllà de Vilafranca, impulsant actes s’exigia la llibertat immediata de les CGT de Barcelona sota els lemes: laborals que estem patint la classe la ciutat, fins i tot comandos d’agents a Sant Sadurní, Sant Martí i Riude- persones preses. “Laura Gómez Llibertat, prou de treballadora dia a dia. de paisà encaputxats i amb braçalets bitlles. Així, s’ha fet una xerrada so- repressió!” i “Contra la reforma la- que els identificaven com a policies, bre la situació de la sanitat pública Lleida boral ni rendir-se ni pactar. És l’hora que han escorcollat nombrosos mani- Alt Penedès a Sant Sadurní amb l’Isa Garnika, de lluitar!” festants i controlat de prop tot el re- membre de la CGT i treballadora de Bloc alternatiu a la manifestació La manifestació de la CGT a Bar- corregut, que ha finalitzat al Parc de Manifestació a Vilafranca i activi- la sanitat pública i Sergi Farreras, del 1r de Maig. Mentre els sindi- celona ha tingut un significat molt les Tres Xemeneies. Un 1er de Maig més reivindicatiu que mai a les Illes Balears de centenars de persones que sorti- de Palma. “Ni una passa enrere. Ni illes. El secretari general de la CGT a Una torrada a la mateixa plaça dels Redacció Balears gueren des de la plaça d’Espanya i retallades socials, ni reforma laboral” les Illes Balears Josep Juàrez va fer Pins i diverses actuacions musicals varen arribar fins a la plaça dels Pins, era la pancarta que obria la mani- una crida contra les retallades indis- posaren un poc de alegria a una jor- passant per carrers tan emblemàtics festació convocada pel Bloc Unitari criminades de l’actual govern del PP, nada que resultà més reivindicativa E l Govern balear ens va despertar aquest Primer de Maig amb una altra estisorada a l’estat del benestar com les Rambles, Jaume III o Pas- seig Mallorca. Anticapitalista. A continuació venia la de la Confederació General del concretament les darreres que mai. A Menorca una concurrida festa a Treball, on es podia llegir: “ 1er de contra la edu- anunciant el tancament de dos hos- la plaça dels Pins de Ciutadella amb Maig, contra la reforma laboral i les cació i la sa- pitals, el Joan March i el General, i intervencions, debat, música, i una retallades socials: ni rendir-se ni pac- nitat. També l’acomiadament de treballadors in- bona paella foren actes importants, tar, és l’hora de lluitar”. va demanar la terins, així com altres mesures per però l’acte central fou la concentra- “Capitalisme és crisi. Contra les reta- llibertat de la a ajustar el pressupost en quasi 350 ció el 30 d’abril a Maó per a demanar llades, independència i socialisme” o nostra com- milions de euros. I sempre allà ma- teix, educació i sanitat, i contra els la llibertat de la nostra companya de “Contra la reforma i el pacte social, panya Laura mateixos, els treballadors i treballa- la CGT de Barcelona Laura Gómez. vaga general” eren unes altres les i va criticar dores de les Illes. Las retallades anunciades el dia de pancartes que portaven els manifes- durament la La resposta havia de ser contundent. abans centraren mols dels eslògans tats. repressió de la A Palma la CGT va sortir amb el Bloc que es pogueren sentir al llarg de la Tots els discursos feren clara al·lusió policia contra Unitari Anticapitalista en una mani- manifestació que transcorregueu sen- a la critica situació per la qual tra- el manifes- festació que va reunir a un bon grapat se cap tipus d’incidents pels carrers vessen els treballadors de les nostres tants del 29M. Maig de 2012 7