Download to read offline
![EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
INSUBMISSOS A LES PENES-MULTA
> LES PARAULES SÓN PUNYS
‘Hem desobeït les lleis per Paraules
Jordi Martí Font
protestar contra allò injust’ Amor
Que hi ha moltes menes d’amor o molts
significats associats a aquesta paraula és
una evidència que crec que no cal repetir.
“L'objectiu amb la insubmissió a les penes-multa és saturar el sistema repressiu de l'Estat” Un d’aquests significats, precisament el
que fa de motor de bona part de la crea-
ció cultural humana és un invent del segle
XII. I malgrat ser-nos tan propera en el
> LA FRASE... temps la seva data de naixença, malgrat
no ser “natural” sinó “invent”, avui ja ens
és imprescindible. Imprescindible per a la
felicitat que dóna la vida viscuda a fons.
Un amor que no anul·li ni esdevingui
presó per als presoners o platja final on
encallin els nostres vaixells pirates coro-
nats amb bandera negra. Un amor que
sigui motor de la vida de què volem ser
protagonistes i no excusa moral per al
control... ni del cos, ni del cor, ni de la
ment. Un amor que es doni sense espe-
rar tornada tot i que en trobar-la aquesta
ens faci ser els éssers més feliços del
món que coneixem. L’amor cantat sense
“La mili va ser un
clixés i viscut sense cuirasses metàl·li-
veritable problema per ques. L’amor entres persones lliures que
a l'Estat quan les saben abandonar una part d’aquesta lli-
presons es van omplir bertat per tal que la felicitat sigui camí i al-
de joves insubmisos” hora objectiu. Sense dogmes de cap
mena però també sense ‘kitch’ de cap
“He tingut una formació ideològica basada en la desobediència, a no acceptar ni col·laborar amb allò injust [...] color, sense que sigui refugi de la por o
Hem desobeït les lleis per protestar contra allò injust i la resposta lògica era no col·laborar amb l’aplicació de les condemnes” cova dels malsons que el desconeixe-
ment dels altres en fa omplir.
La Panerola, revista una urbanització de luxe, un parc problemes d'ordre públic si entrava tat a altres pobles o barris i de dife- Amor!, perquè “no suporto els bavosos
del Camp de Tarragona
empresarial amb dos gratacels i un a la presó. Finalment han hagut de rents col·lectius ha estat admirable que ho fan tot calcant paper, que són
exagerat centre comercial sense el complir les seves lleis i ordenar per a fer 10 dies de lluita perma- bava mentre viuen i els cucs se’ls esca-
C
ada any els moviments so- consens de la població. En tot una situació que creiem se'ls hi ha nent. pen de tant de fred”.
cials es veuen obligats a aquest temps l'hem frenat com girat en contra per la resposta al
pagar desenes de milers s'ha pogut amb eines legals i ac- carrer. Des de que vau decidir dur a terme Créixer
d’euros en els costos de la repres- cions penalitzades. Darrerament l'impagament de la multa, vau Dogma entre els dogmes. Déu entre els
sió: multes, fiances, advocats, aju- ens estan arribant les conseqüèn- Quin ha estat el tracte judicial/per- estar difonent la història a través déus. Créixer és tan imprescindible per al
des a preses… cies judicials de les nostres protes- sonal que has rebut mentre has de xerrades, material, el blog, etc. capitalisme com respirar ho és per als hu-
Afrontar aquestes despeses provo- tes. estat perseguit i atrapat per part de Algunes de les persones que ho mans. I ser cada dia més –sigui el que
ca un desgast sobre les persones l'estat? sentim ho trobem engrescador i hi sigui- ens és positivitzat des de petits en
que en formen part i una pressió Com i per què decideixes desobeir Conec la dinàmica d'una comissa- volem col·laborar perquè hi veiem cada un dels esports que practiquem, en
afegida sobre la ja de per sí precà- la multa, tot i jugar-te la pena de
t ria i anava molt mentalitzat i prepa- una sèrie de propostes per a noves cada un dels problemes que resolem, en
ria situació econòmica d’aquests presó? rat per assumir l'estada a la presó i formes de lluita. Creieu possible cada un dels estudis o feines que desen-
moviments. D’aquesta forma el He tingut una formació ideològica per això entenia l'autoritarisme, la que aquestes noves estratègies volupem. El creixement és sempre posi-
poder, a més del fet de castigar i basada en la desobediència, a no prepotència i el tracte com una arribin a convertir-se en moviments
s tiu, comporti el que comporti, destrueixi el
dissuadir, fa que les nostres lluites acceptar ni col·laborar amb allò in- merda dels diferents mercenaris de desobediència col·lectiva a l'es- que destrueixi, arrasi el que arrasi.
per la transformació social es vegin just. El pla Caufec és immoral i la com quelcom “lògic”. Per això i pel til del que va suposar la insubmis- En depèn el nostre benestar! No ho sabí-
limitades per l’obligació de defen- nostra oposició “il·legal” ens ha sotmetiment que es busca dins sió? eu? En som fills! No ho sabíeu?
sar-nos de la repressió. Per això, comportat més de 200 denúncies a d'una presó anava relativament L'objectiu amb la insubmissió a les Els oracles que preveuen el nostre futur i
negar-te a pagar una multa injusta més de 60 persones. Hem des- protegit. El fet que aprofitessin que penes-multa és el de saturar el sis- ens el fan desitjar alhora que mentre l’es-
es no només utilitzar la desobe- obeït les lleis per protestar contra jo estava allà tancat per citar-me tema repressiu de l'Estat. Sempre perem ens parlem de les bondats de ser
diència civil contra l’autoritat, sinó allò injust i la resposta lògica era no irregularment a declarar el mateix he pensat que la participació del més gent, de ser més rics, de ser més rà-
també esdevenir invulnerable al col·laborar amb l’aplicació de les dia per onze delictes diferents màxim nombre de persones en les pids, de ser més productius... i de créixer
seu xantatge econòmic. Per això condemnes. L'ingrés a presó ens sense poder parlar amb la meva manifestacions i les accions és fo- per arribar a aquests “més”. I fem el que
d’insubmís a les penes multa del ho preníem com una acció de pro- advocada ni poder preparar la de- namental per reduir el cost repres- sigui per créixer, i ens pleguem a cada
pla Caufec va haver de passar 10 testa per tal de visibilitzar la repres- claració quan la resta de persones siu. una de les seves ordres o consells, esde-
dies de presó per no pagar una sió als moviments socials per ac- imputades amb mi no estan cita- En aquest sentit, la mili va ser un venim defensors del nostre creixement
multa de 60 euros. Ell es troba in- cions tan legítimes com protegir el des fins l'octubre, va ser un cop veritable problema per a l'Estat com a única garantia de la felicitat que
gressat a la presó pel fet d’escalar nostre pulmó natural. baix que no esperàvem. quan les presons es van anar om- sempre anhelem i que només de tant en
un gratacels i els que destrueixen plint de joves insubmisos. tant treu el nas a les nostres vides en
la muntanya per la qual passejà- Quina ha estat la reacció de l'apa- Com valoreu la resposta que us ha Les accions en les que hem estat forma d’imatges esbiaixades i borroses a
vem podrint-se dels diners que els rell de la "justícia" davant del cas donat la gent del teu entorn i dels denunciades 20 o 30 persones mai on volem anar però on mai no arribem.
hi paguem. Parlem amb ell i li fem de la teva desobediència civil i polí- moviments socials catalans en ge- han arribat ni tan sols a jutjar-se. Quan veiem els desastres que aquest
arribar la nostra solidaritat en tica? neral? Així és que si la gran quantitat de creixement constant produeix, que
aquest món al revés. Sempre ens han matxacat a mul- En general, la gent ha participat gent deixa de pagar multes i no ac- aquesta forma de créixer ocasiona, pen-
tes i judicis dels quals ens anàvem dels actes convocats i ha difós el cepta cap pena substitutòria, enca- sem que no hi tenen res a veure i que
La multa ve d'una lluita molt canye- ensortint prou bé. Altres sentències tema, però sempre ens agradaria ra que s'assumeixi o no l'ingrés a més creixement ho arreglarà, o que una
ra i lloable que teniu a Esplugues o denúncies prescrivien abans d'a- que tothom estigués fent accions presó, el sistema judicial podria en- altra forma de creixement ho solucionarà.
des de fa m olt temps... P odries plicar-se la condemna i en aquesta cada dia i imaginant autònoma- trar en un procés de col·lapses. La Estem tan cecs que no gosem dir i ni tan
posar-nos en antecedents?
n hem arribat fins el final del procedi- ment la manera de convertir l'em- lluita per aconseguir aquests fruits sols pensar que allò que ens cal és pre-
Des de l’any 1991 les associacions ment judicial. En un principi vam presonament en un altaveu de pro- ha de ser, no obstant, decidida i va- guntar-nos per què. Tindríem la resposta
veïnals s'oposen a la destrucció de valorar que no s'atrevien a decretar testa. A Esplugues ha mancat lenta, com ho va ser en el seu mo- ràpidament. Per res que ens doni felicitat,
la muntanya d'Esplugues perquè l'ingrés a presó perquè la campan- implicació de moltes persones per ment l'estratègia antimilitarista que per res que no sigui la reconsagrada
els negocis del totxo i la majoria ya prèvia i els comunicats públics a poder fer una campanya de difu- es va dur a terme i de la qual hem mania que tenen els amos de ser cada
absolutista del PSOE van voler fer evidenciaven que tindrien certs sió per tot el poble, però la solidari- parlat abans. dia més rics i més poderosos.](https://image.slidesharecdn.com/catalunya-107-120805075533-phpapp01/75/Catalunya-107-juny-2009-27-2048.jpg)
Catalunya 107 juny 2009
- 1. Catalunya Òrgan d’expressióde la CGT de Catalunya • Juny 2009 • número 107 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat www.cgtcatalunya.cat tu viatges en “Tu viatges en direcció contrària” (fragment). Disseny: Patrícia Carles direcció contrària
- 2. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Editorial > ON ENS TROBEM?... SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - spccc@cgt.es Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS SECTORIALS • Federació Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC) A propòsit del XVI Congrés Confederal • Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya • Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ) • Federació de Sanitat de Catalunya • Federació d’Ensenyament de Catalunya de la CGT (FEC) • Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC) Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10 FEDERACIONS COMARCALS Q uan llegiu aquestes línies socials, però si ens posem a analit- incapacitat de treballar coordinada- quedaran sempre en paper mullat. Anoia ja s'haurà celebrat a Mála- zar el nivell d'aplicació i desenvolu- ment i amb una mínima planifica- I finalment no podem obviar una Rambla Sant Isidre, 15, 1r ga, entre el 4 i el 7 de juny, pament d'aquests acords dins de ció. altra realitat, som un sindicat que 08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85 cgtanoia@yahoo.es el XVI Congrés Confederal de la l'organització cal reconèixer que no No som pessimistes per sistema, bàsicament s'aguanta i es dedica Baix Camp/Priorat CGT, una nova oportunitat de re- estem a l'alçada d'allò que acor- però si de veritat volem ser motor als sectors de la classe treballado- Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus trobament entre la militància, de dem. del canvi social, si volem construir ra que encara mantenen un nivell baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 captar la situació actual de l'orga- Què volem dir amb això? Volem dir una societat llibertària, la nostra de drets laborals mínimament ac- Baix Llobregat nització, de proposar alternatives que tot i la constant crida a treballar pròpia organització ha de donar ceptable, els i les treballadores de Cra. Esplugues, 46 de lluita i de canvi social, de pren- coordinadament amb els movi- exemple i ha de ser un reflex d'allò les grans empreses i l'administra- 08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat dre acords, d'expressar solidari- ments socials encara hi ha massa que volem construir i, sincerament, ció pública, on encara es pot fer Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51 tats... i també, i això hauria de ser localitats on les federacions locals si ens mirem a nosaltres mateixos i sindicalisme amb un mínim de ga- Comerç, 5. 08840 Viladecans el principal, de demostrar que la de la CGT no estan pel tema, tenim un mínim sentit autocrític, ranties, on els sindicats encara hi cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 CGT pot ser l'eina necessària i in- massa localitats on la CGT es hem de reconèixer que ens queda són presents. Però això té data de dispensable per transformar l'injust troba tancada exclusivament en la molt camí per a recórrer, moltes caducitat: si no aconseguim incor- Baix Penedès Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell sistema social en què vivim, ara dinàmica estrictament sindical, re- coses a millorar. porar a la dinàmica sindical les Tel. i fax 977 66 09 32 més necessària que mai, en el legant l'acció social a l'últim racó, Existeixen actualment al si de la noves generacions, si no aconse- cgt.baix.penedes@gmail.com marc de la crisi capitalista i de crei- massa localitats on la CGT no tre- CGT massa rutines enquistades, guim implicar a dones, joves, immi- Barcelonès Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona xents desigualtats que estem pa- balla a nivell de problemàtiques personalismes, tancament mental, grants, els sectors més afectats cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 tint en els últims mesos. ciutadanes, massa localitats on la incapacitat de treballar en equip, per la precarietat i la temporalitat, Garraf-Penedès Es tracta de prendre acords, de di- comunicació entre les seccions dèficits de funcionament democrà- on fer sindicalisme és una entelè- Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú - cgtvng@cgtcatalunya.cat namitzar campanyes, lluites i mobi- sindicals (l'acció dins l'empresa) i tic i participatiu, ànsies de "control" quia, acabarem sent una espècie Tel. i fax 93 893 42 61 litzacions, de calentar motors per a la federació local (la coordinació de l'aparell organitzatiu, barreres a en vies d'extinció, fent sindicalisme Maresme la realització d'una vaga general del dia a dia d'activitats i lluites) és la renovació de la militància, i la per als sectors més privilegiats de Plaça Cuba, 18, 2n 08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com per fer front a la crisi que governs, pràcticament inexistent, generant tant estesa cultura de manteniment la classe treballadora, i encara.. Tel. i fax 93 790 90 34 bancs, multinacionals i patronals dues dinàmiques que sovint s'igno- del propi "xiringuito", i els demés Tot i així, sempre hi haurà qui pre- Vallès Oriental diverses han creat. Però també cal ren mútuament, massa localitats que s'espavilin... i si no comencem ferirà seguir mirant-se al melic. Francesc Macià, 51 08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com fer autocrítica. Cal tenir en compte on els personalismes entorpeixen per canviar això molts dels acords Però el tren de la història no espe- Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 que ja tenim molta lletra escrita, ja el treball quotidià, massa localitats adoptats en els congressos es ra... tenim molts acords adoptats sobre on l'estructura organitzativa està FEDERACIONS INTERCOMARCALS tot tipus de temàtiques sindicals i sota mínims o és ben manifesta la Girona Agurrelj Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a 17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19 Ponent Av. Catalunya, 2, 8è 25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28 FEDERACIONS LOCALS Barcelona Via Laietana, 18, 9è 08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 Manresa Circumval·lació, 77, 2n 08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59 Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dia 4 de juny de Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia 2009. 08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras. Tel. i fax 93 588 17 96 Col·laboren en aquest número: Patrícia Carles, Pepe Berlanga, Vicent Martínez, Toni Álvarez, "És necessari promoure consciència Sabadell Pau Gomis, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Dídac Piñero, Faume Fortuño, Carlus Jové, Maria Álcazar, social i debat públic per treure el vel Unió, 59 08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Elisenda Trilla, Desiderio Martín, Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants, La Directa, Plataforma que amaga la informació sobre la Tel. i fax 93 745 01 97 d’Afectats per la Hipoteca, Plataforma per la Defensa de la Barceloneta, Col·lectiu Editor del Diagonal, realitat que se'ns apropa i per Terrassa Insubmisos a les Penes-Multes i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 10.000 exem- construir una nova manera de viure" Ramon Llull, 130-136 plars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat Enric Duran, dins "Abolim la banca", Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors. Editorial Ara Llibres, Barcelona 2009 Castellar del Vallès Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya" cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents: - Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador. Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra. sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob- Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior. Més informació a http://cat.creativecommons.org/ 2 Catalunya. Juny de 2009
- 3. REPORTATGE S'ha volgut evitar que veiés, el que El meu pas per la presó ha estat és la presó una experiència enriquidora realment. Viure sense el capitalisme Torno a ser lliure, seguim treballant per poder viure sense capitalisme Enric Duran que havia dit el jutjat d'instrucció núm. 29; així, si aquell deia, sense esprés de 65 dies empreso- avergonyir-se'n, que un motiu per D nat sense ser jutjat, l'au- diència de Barcelona ens ha donat la raó en quan a que la me- “fugar-me” és que no tenia arrela- ment social, aquesta diu ara que tinc “una xarxa de connexions” a la sura de presó provisional sense meva disposició, per marxar o per fiança, empresa pel jutjat nº 29 era situar-me en parador desconegut, excessiva. sense sortir del país. L'auto de l'audiència, insisteix però Així doncs l'audiència de Barcelo- en el risc de fuga, parlant de decla- na s'ha inventat “l'excés d'arrela- racions meves contradictòries, ment social” com a motiu per a sense voler reconèixer que es va prendre mesures cautelars. tractar d'un procés en que vaig deci- En que quedem? dir tornar assumint-ne les conse- Encara que l'audiència ens hagi qüències coincidint amb la publica- donat la raó parcialment, els 65 dies ció “Podem!” del 17 de març. tancat, no me'ls treu ningú. L'audiència contradiu clarament el Tot i així, el meu pas per la presó ha estat una experiència enriquidora, milers de persones recluses, en el des en d'altres suposats delictes, per que m'ha servit per aprendre per mi nostre país, una falta de drets molt adonar-se que és una xifra discrimi- mateix, moltes coses del sistema per sobre, del que en diuen les lleis natòria per motius d'idees. Tot i penitenciari i de la realitat de les vigents. així, entre la gent que em dòna su- presons. La presó no compleix la funció de port, algunes persones individuals A nivell personal el dia a dia ha reinserció que se li suposaria sino que no volen dir qui són, l'han dipo- estat molt tranquil i no se m'ha fet que accentua el desarrelament so- sitat ràpidament. La gent que em massa dur, en part per la meva ma- cial i falta de perspectives dels que dóna suport considera que soc més nera de ser, però també perquè no té hi són tancats. útil al carrer que a la presó i és per res a veure entrar a la presó amb el Aquesta experiència espero que em això que tan ràpidament, m'han alli- suport social del que gaudeixo, que serveixi doncs, per poder contribuir berat. Els ho agraeixo i assumeixo entrar-hi com el 99,9% dels interns, a la defensa dels drets fonamentals aquesta confiança dipositada en mi. com a persones anònimes o senya- dels reclusos i a crear debat social Tot i així convé aclarir que d'a- lades com a pàries. S'ha volgut evi- sobre la presó i les seves alternati- quests diners els bancs no en veu- tar que veiés, el que és la presó real- ves. ran res, perquè no són meus i que ment, però la meva observació i les A més de criticar els fonaments d'a- en ser una fiança no es tracta de do- estones compartides amb d’altres questa decisió que ha posat preu a nacions, sino de dipòsits que seran companys, m'han servit per fer- la meva llibertat, la fiança de retornats a aquestes persones des- me'n una idea prou aproximada de 50.000 euros la considero excessiva prés del judici. la indefensió i la vulneració de també en la quantitat. Nomes cal Aquests dipòsits es traslladaran drets fonamentals, que viuen els mirar l'arxiu de les fiances demana- properament, a la banca ètica i coo- Catalunya. Juny de 2009 3
- 4. REPORTATGE perativa Fiare, demanera que en el herència dels nostres actes. Buscant sentats en la publicació podem! I ment en el debat sobre si el creixe- n'hi ha prou de cobardia i de càlculs jutjat només hi quedarà l'aval ban- un càstig exemplar, el que han fet és juntament amb centenars de com- ment hauria de seguir sent un fi en electorals a curt plaç. Per què no cari corresponent que estem trami- reforçar un exemple que inspira. panys i companyes, ens implicarem si mateix. En lloc de canviar el parlem de com podem fer viable la tant que aporti aquesta entitat. Serà Quan la voracitat i falta d'escrúpols amb totes les nostres forces perquè model perquè no necessiti créixer, nostra societat pel 2012, de manera d'aquesta manera com farem que la de la banca ha quedat el descobert i el proper 17 de setembre, pugui ser es parla de canviar de model de que ho sigui també pel 2020 i el nostra resposta a aquesta mesura ha fet de desencadenant de la greu un nou punt d'inflexió per a demos- creixement i es practiquen mesures 2040? econòmica sigui coherent amb els crisi económica actual, una majoria trar que podem viure sense capita- que només tendeixen a perpetuar- Mentre les institucions públiques objectius de la insubmissió bancà- social, considera que els lladres són lisme, i per visibilitzar la gran lo. Es subvenciona la compra de no reaccionin i continuin actuant ria: aprofitant-la per reforçar el pri- els bancs i volen per mi l'absolució. quantitat de persones que cada ve- cotxes, mentre cada cop més gent segons la llei del silenci per tot el mer projecte alhora ètic i coopera- A partir d'ara, s'obre una nova etapa gada més, volem viure d'una mane- aturada pateix per poder menjar i que no sigui el pensament únic ca- tiu del nostre país. en que defensaré les meves idees en ra alternativa a la que imposa el sis- tenir lloc on dormir. Així, es des- pitalista, només tenim una opció i El procés d'instrucció continua i pot llibertat, tal i com anava a fer a par- tema dominant i que ho estem aprofita l'ocasió per a iniciar una és la d'actuar directament; la de ser llarg. Si els bancs em volen jut- tir del 17 de març. Dos mesos des- començant a fer. transició cap un model econòmica i transformar la societat des de baix, jar, la ciutadania jutjarà a la banca. prés, em reincorporo tant activa- A nivell global, el temps passa i per ecològicament viable. Si no ho fan des de l'autoorganització social. Com s'ha demostrat en aquests 65 ment com sempre als moviments més forts que són els arguments, ells ho haurem de fer nosaltres. La repressió no ens tallarà les ales. dies empresonats, per cada cop seu, socials, i especialment a la xarxa per més clares que es manifesten Si la classe política desvia l'atenció El poder no és tal sense obediència, el que faran serà amplificar la força pel decreixement i al col·lectiu les evidències, per més actors so- ens haurem de centrar. Ja n'hi ha ni sense por. Cada vegada som més de les nostres denuncies, el signifi- crisi. Tenim molta feina per enda- cials que ho reclamen, ningú a la prou de de falses promeses, de co- les persones valentes i ens estem cat dels nostres arguments i la co- vant per extendre els projectes pre- classe política gosa entrar pública- rrupteles i d'insults entre partits. Ja organitzant. Enric Duran: cap, cos i cor Jordi Martí Font intenció de marxar enlloc. Bé, cu- buda. riós no, és lògic per als que pensem L’Enric il·lumina la lectura per en- entre la dreta catalunyesa que la separació de poders de les tendre la seva acció de recuperació M del PP i CiU competeix per veure qui acusa més vegades els “immigrants” de tots democràcies occidentals només té una cosa que unifica els tres i sen- yoreja damunt d’ells: el domini de 492.000 euros a 39 entitats ban- càries amb dues referències que vull comentar. D’una banda, les ac- els mals de la nostra societat, dijous total i absolut d’un quart poder, l’e- cions de l’anarquista falsificador de 22 de maig l’Enric Duran sortia de conòmic, que és qui realment talla diners Lucio Urtubia i, de l’altra, el la presó. Han estat setmanes de re- el bacallà. pensament del radical nord-americà clusió fonamentades, segons l’Au- Mentre l’Enric passava els seus da- Henry David Thoreau. diència Provincial de Barcelona, en rrers dies, de moment, a Can Lucio Urtubia, amic i col·laborador el fet que “hi havia risc de fuga”. És Brians, jo a Tarragona acabava de personal del Quico Sabaté, es va curiós que aquesta justificació per a llegir el seu primer llibre, que espe- enfrontar al Poder falsificant milers la presó preventiva s’apliqués pre- ro que no sigui el darrer. “Abolim la i milers de bitllets, centenars de do- cisament a ell, que tenia ben clar banca” és un interessant recorregut cuments falsos... per facilitar les que un cop treta la publicació per la vida de l’activista amb alguns coses a qui s’enfrontava a qualsevol “Podem” la seva feina bàsica havia desencerts (com la utilització de la tipus d’opressió en qualsevol racó de ser presentar-la arreu del territori tercera persona en el primer capí- del món. Un dels lemes que ell i estendre així algunes de les alter- tol) i un gran nombre d’encerts, pensa que ha de ser divisa de qual- natives possibles al capitalisme com un entenedor relat sobre la cre- sevol revolucionari és “fer-ho però com a sistema. O sigui, que estava ació de diners del no-res, un mira- fer-ho bé”. localitzable i present públicament cle atribuït bàsicament a la Mare de Per la seva banda, l’autor de “La amb una agenda pública i sense cap Déu de la Banca, amb pecat conce- desobediència civil”, H. D. Thore- au, exposava en la seva obra el dret d’importància si no hi hagués la de les ciutadanes i ciutadans a resis- pròpia acció de l’Enric al darrere. tir davant del poder de l’Estat ja Podem omplir milers i milers de que pensava que les lleis no podien pàgines de paper de bones inten- dominar el comportament humà cions i de coses que volem fer, de sinó que ho havia de fer la justícia. projectes revolucionaris que hem Ara bé, què és i era la justícia?, pre- de desenvolupar, d’il·lusions políti- guntaran els lectors. Doncs ben bé ques... però si no hi posem el cos, no ho sé, però estic segur que no té no serveix de res. De la mateixa res a veure amb convertir les neces- manera, podem anar a totes, mobi- sitats bàsiques en luxes inaccessi- litzar-nos i esdevenir gairebé revo- bles i qui s’hi oposi tancar-lo a la lucionaris actius constants, però si presó, tal com en l’època de Thore- no hi posem el cap, no serveix de au la justícia no era l’esclavisme, res. La suma de cap i cos, a l’hora, contra el qual va practicar la insub- és imprescindible per a l’enfronta- missió negant-se a pagar impostos ment que haurem de fer, però alho- al govern. El 1846, per aquesta ra si no hi posem el cor, no servirà pràctica va ser empresonat i una de res. I en l’Enric, cap, cos i cor veïna anònima li va pagar la fiança. han esdevingut un, sense cap mena Els referents, com veieu, són po- de dubte, per això passi el que passi tents, però no tindrien cap mena ja ha guanyat. I amb ell, totes i tots. 4 Catalunya. Juny de 2009
- 5. REPORTATGE Materials informatius sobre l’Enric Duran Col·lectiu Catalunya i el Col·lectiu Crisi Durant més de dos anys, l’activista una nova publicació gratuïta amb català Enric Duran ha obtingut continguts alternatius: “Crisi”. El préstecs per un total de 492.000€ de més sorprenent és que a les pàgines Qui és l’Enric Duran? 39 entitats bancàries i ha destinat centrals, l’Enric Duran va fer públi- Enric Duran (Vilanova i la Geltrú, els diners, segons diu, als movi- ca una acció de desobediència a la 1976) és un activista català molt ments socials que miren de cons- banca que ningú no hauria imagi- implicat en la consulta per l’aboli- truir alternatives. La qüestió és que nat, un acció directa que ens fa pen- ció del deute extern (1999-2000), el ha anunciat públicament que no sar tant en Thoreau, com en les ex- Moviment de Resistència Global pensa tornar els diners i defineix la propiacions dels anarquistes del (2000-2002), la Campanya contra seva acció com un acte d’insubmis- passat fusionades amb tècniques, el Banc Mundial (2001), la Cam- sió a la banca, com una nova forma valors i mitjans del segle XXI. Ens panya contra l’Europa del Capital de desobediència civil. vam quedar bocabadats. (2002); promotor de projectes com Aquest documental proposa una re- Elisenda Trilla / M. Martí Freixas l’agència de notícies liberinfo.net flexió sobre la seva acció on el (des de 2002), de l’Infoespai de propi Enric Duran hi participa amb "Abolim la Banca" Gràcia (des de 2003), de l’Entesa una auto-entrevista que ha enviat pel Decreixament (2007-2008) i de als autors. Llibre de l’Enric Duran, del qual Temps de re-voltes (2008). Amb “Insubmís a la banca” hem trobareu més informació al següent Actualment és el responsable del volgut acostar-nos a l’Enric Duran - enllaç: www.enricduran.cat/abo- butlletí "Crisi" / "Podem" i membre dins les possibilitats que la situació lim_la_banca del Col·lectiu Crisi (www.17- legal del nostre protagonista ens El podeu descarregar en pdf a: s.info). han permès- per desxifrar els seus www.podem.cat/sites/default/files/ motius, contextualitzar l’acció i co- desobeint_la_banca.pdf Documental "Insubmís a nèixer la seva opinió envers el món "Escric en aquestes pàgines per fer la banca" que ens envolta. I sobretot fer-ho públic que he expropiat 492.000 abans que es dilueixi en la nostre euros a 39 entitats bancàries a tra- Un documental d’Elisenda Trilla i societat de l’espectacle on ens toca vés de 68 operacions de crèdits. In- Miquel Martí Freixas viure. cloent interessos de demora, la El documental, de 23 minuts, el Ja fa bastants anys que coneixíem xifra actual del deute és de més de podeu visionar al web: l’Enric Duran. Apropar-se als mo- 500.000 euros que no pagaré". www.enricduran.cat/node/1408 viments socials a Catalunya signifi- Dia 17 de setembre de 2008. Crisi, www.granangular.cat/fitxadocu.ph cava trobar-se’l tard o d’hora, tre- un diari peculiar, inundava les ciu- p?ID=464 ballant de manera infatigable. El 17 tats i els pobles catalans. El titular Comentari dels autors: de setembre de 2008 va aparèixer preguntava al lector: "Creus que els bancs et roben?". L’activista, Enric Duràn, revelava en aquesta publica- ció com havia expropiat 39 entitats bancàries per reivindicar una nova Han detingut l’Enric Duran, acti- de l’activista anticapitalista Enric forma de desobedìència civil a l’al- vista social anticapitalista: Duran tura dels temps que corren. Coinci- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- dint amb la seva tornada a l’activi- ticle2782 ticle2837 tat pública, després de 6 mesos en Presó sense fiança per a l’activista Enric Duran: "Defensar la meva lli- parador desconegut, l’Enric ens ex- Enric Duran: bertat és defensar el debat lliure i plica amb aquest llibre el com i el www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- seriós sobre quin model de societat perquè de la seva acció i suggereix ticle2790 volem": alternatives al sistema actual. Es constitueix un Grup de suport a www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- "Quan el finançament al consum i l’Enric Duran: ticle2836 l’especulació són dominants a la www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- Setmana d’activitats de boicot als nostra societat, què millor que ticle2797 bancs que han denunciat a l’activis- "robar" als que ens roben i repartir La insubmissió al creixement com ta anticapitalista Enric Duran: els diners entre els grups que ho de- a forma de qüestionar públicament www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- nuncien i construeixen alternati- el pensament únic: Article d’opinió ticle2902 ves?" Blog de l’Enric Duran www.17-s.info/blog/522 Webs Col·lectiu Crisi / Revista Podem www.17-s.info/ www.podem.cat/ Noticies sobre el tema publicades al web de la CGT de Catalunya Catalunya. Juny de 2009 5
- 6. TREBALL-ECONOMIA En definitiva, Exigim un canvi social i econòmic radical que segueix sent substitueixi les cultures capitalistes imposades necessària la pels poderosos per una cultura de la vida mobilització Concentracions a Vic i Manresa contra l’ERO de MotorVic CGT Manresa - 20 de març : es demana per la part social documentació que acrediti el E Els treballadors de Motor- que planteja l’empresa. Vic SA es van mobilitzar el - 7 d’Abril : es manifesten les pos- 30 d’abril i el 4 de maig rea- tures de cada part litzant concentracions davant als - 14 d’abril : l’empresa respon a la centres de treball de l’empresa a part social. Vic i Manresa per protestar contra - 28 d’abril : L’empresa s’aixeca de l’ERO presentat per l’empresa, i en la taula, donant per finalitzada les resposta a la poca disposició que reunions a dues parts. mostra l’empresa per arribar a la En tot aquest temps l’empresa tan solució del conflicte presentat per sols s’ha mogut aplicant-li un expe- la mateixa. L’ERO afecta 14 treba- dient temporal a una afectada i pre- lladors. jubilant-ne a un altre. Es podia Per a la CGT queda clara la inten- haver solucionat això sense haver ció de l’empresa d’aprofitar la "cri- presentat un expedient, pero segons sis económica" per reduir plantilla. la nostra opinió s’esta aprofitant per S’han plantejat diferents opcions treure a a 4 treballadors amb anti- per tal de solucionar la situació: guitat implicant a gent amb poca ERE temporal de tota la plantilla antiguitat per tal de amb el cost de fins que la situació de les vendes re- dos fer fora a 12 treballadors. Set monti, recol·locació del treballador del afectats tenen menys de quatre amb mes antiguitat per millorar la anys d’antiguitat, quatre menys de situació de la resta d’afectats, preju- dotze i un 37 anys. L’empresa bilacions,….. Totes elles han estat al·lega la disminució de vendes i descartades per l’empresa i no ha tan sols un es comercial, diu que les mostrat cap interes real d’arribar a entrades al taller s’han reduit i als un acord. clients els dona hora a dies vista per Per tot aixó s’han esgotat les vies de falta de personal, i elimina la secció negociació i ens hem de dirigir a la de recanvis (un taller oficial sense mediació de l’administració. En tot secció de recanvis?). De fet en el moment ha quedat clara la intenció grup familiar d’Empreses familiar per part dels treballadors de nego- s’esta creant Rovira Recanvis. ciar, però no podem dir el mateix de A finals de l’any passat en una en- l’empresa. Després de presentar trevista en una publicació de l’Oso- l’ERO formalment el 16/3/09 ens na el propietari Sr. Rovira afirmava situació, comptant amb tot el suport de la manca de voluntat de l’empre- arbitrarietats que no es correspon a hem reunit diverses vegades: la bona situació del grup. de la CGT. Proposen convertir sa d’arribar a un acord després de 1 la situació real de l’empresa. L’em- - 16 de març : es presenta l’ERO, Davant d’aquesta situació els treba- l’ERO d’Extinció de contractes en més de negociació, i que l’ERO presa també té un centre de treball a reunió informativa. lladors afectats fan pública la seva una suspensió temporal, es queixen presentat no té causa clara i té grans Terrassa. L'adjudicació a la planta de Seat Martorell de l'Audi Q3: Poc pa i pèsim circ Seccions Sindicals exemple a seguir; mentre es be- AUDI, quan la resta de sindicats as- la fabricació de cotxes amb motors que ja hem donat massa. Les exi- de la CGT al Grup Seat neïen les subvencions, a càrrec del sumien que calia reduir plantilla i d’energies netes. gències són tan altes que en la Ministeri i la Conselleria amb els es dedicaven a negociar acomiada- SEAT, com en els camps de futbol, E ls treballadors de l’empresa de pistons Mahle, a Vilanova i la Geltrú, després d'un llarg procés de diners de tots, que aniran al grup VW perquè ens adjudiqui el cotxe, amb les següents contrapartides: ments. Que fabriquem el Q3 és el mínim reconeixement que podia tenir la VW cap als treballadors de Després de les medalles, què més hi també cauen els companys morts al terra. Això és mort per causes labo- rals, encara que hi hagi “sindicalis- lluita i mobilitzacions, van acordar - L’empresa seguirà disposant dels SEAT per la seva professionalitat i haurà? tes” que ho denominen causa natu- el 27 de març tornar al treball a par- ERO al seu antull i una part de la productivitat. Mentre tota la classe política i els ral i segueixen sense rectificar la tir del dia 30 i desconvocar la vaga plantilla s’anirà a l’atur. Mentre, Aquestes raons són les argumenta- dirigents sindicals s’agenollaven deplorable nota que van fer després indefinida que mantenien. L’assig- una altra part, rebenta en el seu lloc des des del consorci per a assignar- davant la multinacional, el Presi- de la mort del company del Taller 2. nació del Q3 a la planta de Seat de de treball amb els ritmes inhumans nos aquest tot terreny d’alta dent de SEAT ens avisava que l’es- Des de la CGT lluitarem per a mini- Martorell ha estat una qüestió d’es- implantats. gamma, mentre que a Bratislava li forç de la plantilla encara no ha aca- mitzar la reculada que significa tat, tot un circ mediàtic. Un teatre - La congelació salarial concedida ha estat adjudicada la plataforma bat, i utilitzava un símil esportiu per "l’acord" de congelació salarial, i on la VW, els governs i els sindicats pels sindicats majoritaris a SEAT, “New Small Family” de cotxes uti- a advertir que només ens hem clas- exigirem que es constitueixi la taula col·laboracionistes han escenificat significarà una reculada en les con- litaris, i fabricarà models SEAT. sificat per a les olimpíades, i que del conveni, doncs era un compro- els esforços realitzats per a aconse- dicions laborals de la plantilla sense Les decisions del grup obeïxen a hem d’entrenar encara més dur per mís de la consulta. Apostem per guir que SEAT produeixi aquest precedents, també per a la resta de raons estratègiques per a treure el a guanyar-les. una negociació del conveni positiva model, que suposadament augmen- la classe treballadora ja que aquesta màxim de benefici enfrontant a les Volem respondre amb un símil per als treballadors de SEAT, que tarà la producció i mantindrà les ne- fórmula de reduir salaris està sent plantilles dels diferents centres. semblant per a recordar-li que els signifiqui una recuperació davant el cessitats de plantilla a partir de exportada per patronal, govern i Des de la CGT seguim exigint, com esportistes quan duen el seu cos a perdut en els passats convenis. Da- l’any 2011. sindicats signants, a altres empre- pas real cap al manteniment de l’o- l’extrem poden sofrir una mort sob- vant unes condicions de treball La subhasta del Q3 va arribar fins ses. cupació, l’ampliació de la gamma tada, una cosa que desgraciadament cada vegada més deteriorades al Parlament, on el president del Des de la CGT, en el 2005, vam ser amb més varietat de models, l’ober- ve sent habitual. Per això, Sr. Presi- només cap la millora econòmica i Govern va posar la SEAT com els primers a exigir un model tura dels mercats vetats, i sobretot, dent no ens exigeixi més sacrificis social. 6 Catalunya. Juny de 2009
- 7. TREBALL-ECONOMIA Sobre la no aprovació Vagues de 24 hores per als 9 i 10 de juny de la “Directiva contra la fragmentació de les 65 hores” de RENFE SFF-CGT Secretariat Permanent de la CGT tius de la situació actual. - L’article 22 de l’actual Directiva E l Comitè General de RENFE L a famosa “Directiva de les possibilita en la pràctica l’aplicació Operadora ha convocat vagues 65 hores”, que pretenia mo- de la clàusula “opt-out” que possi- de 24 hores per als dies 9 i 10 de dificar l’actual Directiva bilita els pactes privats sobre l’aug- juny, després de la reunió mantin- 2003/88 sobre ordenació del temps ment de la jornada laboral, legalit- guda pels portaveus del CGE de treball no serà, de moment mo- zant les jornades setmanals de (CGT, UGT, CCOO, SEMAF i dificada. El Parlament Europeu i treball de fins a les 60, 65 o 72 SF). els governs dels distints països de hores. El passat 7 de maig, el Ministeri de la Unió Europea van tancar les ne- Segueix sent possible que hi hagi Foment, va fer públic el traspàs de gociacions el dia 28 d’abril sense jornades de treball superiors a les les competències a Rodalies a la acord. 48 hores setmanals en funció que: Generalitat de Catalunya, previstes Aquest fet tampoc el podem quali- * el treballador presta consenti- per a l’1 de gener de 2010. Les ficar de positiu perquè, com ja ment per a això competències afectades inclouen la plantejavem, en el Butlletí Infor- * no se li causa perjudici en el cas regulació del trànsit, la planifica- matiu núm. 121, que la CGT publi- que no presti consentiment ció, la gestió, la coordinació i la cava al mes de gener d’aquest ma- * l’empresari dugui un registre inspecció dels serveis i activitats i teix any, l’actual Directiva 2003/88 amb aquests treballadors/es afec- la potestat tarifaria. Al final del que continua vigent no és benefi- tats 2011, si la Generalitat no està con- ciosa per als interessos dels treba- * el citat registre estigui a disposi- tenta amb RENFE podrà quedar-se lladors/es. ció de les autoritats amb el material i el personal, amb Per tant, és convenient situar com * l’empresari informi a les autori- diverses possibilitats obertes entre queda la regulació del temps de tre- tats d’aquells treballadors que es les quals estaria el subrogar a una ball en el marc de la Unio´ Euro- trobin en aquesta situacio´ empresa privada l’activitat. pea: - L’actual Directiva no estableix un És evident que s’han obert les por- - L’actual Directiva recull una jor- límit màxim d’hores superant la - Per tant, si es compleixen els re- jans de comunicacio´. tes de l’abisme del 2011: des del nada setmanal màxima de 48 jornada marc de referència de 48 quisits inclosos en els punts ante- És per aquesta raó, que convé se- mes d’abril el Comitè General hores, molt lluny de les 35 hores hores setmanals que és la regla ge- riors, la jornada de les 60, 65 o 72 guir alçant la veu i mobilitzant a la d’Empresa ve plantejant un con- setmanals que serien les estimables neral. hores, seguiria sent possible. societat civil davant l’Europa del flicte davant la falta d’un model per als interessos dels treballadors - La legislació europea estableix De l’anteriorment exposat, convé Mercat i del Capital que prosse- d’empresa per a RENFE que ga- a l’efecte d’un millor repartiment els següents períodes de descans: advertir que la regulació no ha can- gueix en la seva batalla de retallar ranteixi el futur dels llocs de tre- del treball i de la riquesa. * 11 hores de descans diari. viat substancialment, encara que drets socials i laborals amb la fina- ball, on no es regali la nostra feina - El temps de “atenció continuada” * 24 hores de descans setmanal (a sembli desprendre’s una altra cosa litat d’assolir una Europa més a les empreses privades i on no es seguirà sent computable a l’efecte les quals cal sumar les 11 hores de si atenem a les declaracions eufòri- competitiva de cara a l’economia declarin excedents ficticis en els ta- d’establir la jornada de treball, sent descans diari) ques de certs eurodiputats amb la mundial. En definitiva, segueix llers, als quals sabem que també aquest un dels pocs aspectes posi- * 4 setmanes de vacances. col·laboració inestimable dels mit- sent necessària la mobilització. pensen segregar més endavant. Quant duraran els treballadors de RENFE en el sector públic si tallen Més atur i menys pensions: “Ens prenen el present i ens neguen el l’empresa a trocets? La CGT no s’oposa a la gestió per futur” les comunitats autònomes sinó a la fragmentació de la plantilla i la se- Secretariat Permanent ya, en la seva línia habitual de por- anys i que ens han conduït al de- totes aquestes gents que estan hi- gregació de RENFE Operadora, la de la CGT taveu neoliberal, reclama de nou sastre social que representa en potecant encara més la nostra vida qual ha de seguir prestant el servei llibertat absoluta per a portar a aquest país l’acomiadament lliure i i el nostre futur. públic, doncs en cas contrari estaria E l 24 d’abril s’han conegut les dades oficials de l’EPA situant l’atur exactament on fa uns dies terme aquestes reformes estructu- rals, amenaçant amb la insostenibi- litat del sistema, per a obligar als quasi gratuït, a més d’aprofundir en la cultura del "pelotazo" empre- sarial, la irresponsabilitat social Exigim un canvi social i econòmic radical que suposi la substitució de les cultures capitalistes imposades en perill la continuïtat de l’opera- dor públic ferroviari, així com les condicions laborals dels treballa- denunciàvem des de la CGT, sent treballadors i treballadores a aug- amb els territoris i societats que ex- pels poderosos per una cultura de dors de RENFE Operadora i de el total de desocupats 4.010.700, el mentar els anys de cotització ne- ploten aquests empresaris i l’ànsia la vida i les seves necessitats, re- l’empresa pública ADIF, posant en que representa el 17,36 % de la po- cessaris per a poder cobrar una insaciable d’obtenció de beneficis, partint el treball i la riquesa per a risc l’estabilitat en l’ocupació dels blació activa. S’han destruït pensió pública. A més es fa eco de tots ells formen part del fons real treballar tots, exigint responsabili- treballadors i treballadores de 802.000 llocs de treball en els úl- les recomanacions del FMI entorn de l’actual crisi capitalista. tats a aquells que s’han enriquit ex- l’empresa i els seus drets laborals. tims 3 mesos. Ja hi ha més de 1 de la necessitat de moderar els sa- En temps en els quals la destrucció plotant els recursos naturals dels Per tot això, la CGT defensa un milió de llars que tenen a tots els laris dels treballadors, que no el d’ocupació és imparable, amb més territoris i les seves societats i asse- model de ferrocarril integral i soli- seus membres sense treball. seu propi, per a reduir costos em- de 4 milions de desocupats i amb gurar la protecció social suficient a dari que cohesioni i vertebri el te- En paral·lel assistim a una nova presarials. aspecte de seguir creixent, plante- totes les persones que vivim en rritori sota les premisses essencials ofensiva d’economistes, presidents Per la seva banda, i encara que for- jar treballar més anys en comptes l’estat espanyol. de seguretat, fiabilitat i igualtat, en de bancs i caixes, plumilles del ca- malment el Govern rebutja aques- de repartir el treball existent, plan- Però aquests canvis no arribaran el qual l’estat sigui el que tuteli la pital i governadors d’institucions tes mesures, en la pràctica estudia tejar reduccions en la quantia de sols: és absolutament necessari que prestació d’un servei públic al ciu- oficials que tornen a la càrrega computar tota la vida laboral per a les pensions en comptes de garan- siguin els treballadors i treballado- tadà, així com la titularitat de les contra la baula més feble del siste- obtenir la mitjana del cobrament tir un sistema sostenible augmen- res d’aquest país el motor, els ac- infraestructures ferroviàries. ma, els treballadors i treballadores, de la pensió, ponderant també l’es- tant la càrrega impositiva a les em- tors i promotors d’aquest canvi ti- La CGT seguirà en la seva obstina- reclamant noves reformes laborals, perança de vida del receptor de la preses i plantejar potenciar el maó i rant-se als carrers per a acabar ció fins que es garanteixi la integri- de la Seguretat Social i de les pen- pensió i limitant encara més l’im- el turisme en comptes de crear un d’una vegada per sempre amb les tat de la plantilla i la continuïtat de sions que se’ns venen com recep- port d’aquestes pensions per a re- nou model productiu basat en la I + seves crisis, que vam pagar sempre RENFE Operadora com prestadora tes indispensables per a sortir de la duir-les. D + i i en la sostenibilitat de l’en- els mateixos i les mateixes. L’atur i dels serveis de Proximitats a Cata- crisi i per al manteniment del siste- La realització d’aquestes reformes torn, és no voler entendre la realitat la precarietat no es poden comba- lunya, ja que el Estatut no recull ma públic de pensions. suposen la mateixa recepta que es social, laboral i econòmica de la tre amb les mateixes polítiques que que hagin de crear-se noves empre- El governador del Banc d’Espan- duu implantant en els últims trenta qual se’ls suposa responsables a ho han generat. ses ferroviàries. Catalunya. Juny de 2009 7
- 8. TREBALL-ECONOMIA L’ALTRA REALITAT Champions Cap a la vaga general! League Pepe Berlanga Reivindicacions de la CGT D es de fa setmanes que m'assec aclaparat, culpa dels continus missatges que rebo perquè uns sen- per a fer front a la crisi yors estaven a punt de fer història, Secretariat Permanent del després d'aconseguir tres impor- Comitè Confederal de la CGT tants trofeus. Tot va arrencar des- E prés de guanyar la Copa del Rei i la nfront del capitalisme i la Lliga espanyola, estàvem llançats, seva crisi, CGT exigeix una tan solament faltava el preuat trofeu societat basada en la lliber- de la UEFA, si guanyàvem el Man- tat, la justícia, la igualtat i l’auto- chester United obtindríem la gestió. Champions League. Els banquers, la patronal, els rics, Arribar a la glòria era la consigna les multinacionals, la classe alta, més repetida, el dimecres 27 de els que manen, amb el suport dels maig els nostres moderns gladia- governs i les organitzacions sindi- dors trepitjarien la sorra de l'Estadi cals majoritàries,… ens roben els de l’Olímpic de Roma. S'esperaven diners públics per a sanejar els seus més de 50.000 seguidors; 19.544 negocis privats, ens acomiaden, serien barcelonistas. Utilitzarien ens estafen el salari, ens embar- l'avió 6.400 culés, 15 autocars per guen els pisos, reprimeixen els al trajecte de 16 hores; vaixells, ve- nostres drets i llibertats, ens explo- hicles privats... A més, s'habilitarien ten i esclavitzen, ens roben fins a la pantalles gegants: 11.000 persones dignitat… al Miniestadi, 15.000 a la Pl. Cata- Des de la CGT diem: ja n’hi ha lunya i 8.000 al Maremágnum. prou. Es palpava la tensió: banderes a les Anem a organitzar-nos i construir balconades i comerços, empreses i altra societat basada en la justícia, mitjans de comunicació presumien en la solidaritat, en la igualtat. Ho dels triomfs assolits, ciutadans anò- podem aconseguir perquè tenim la nims es vanaven de les seves sim- raó. paties futbolístiques passejant sense Aquestes són les raons i reivindica- embuts la samarreta blaugrana. cions dels treballadors i treballado- Mentrestant la policia italiana con- res: fiscava 15.000 etiquetes falses de la Xina que reproduïen els escuts del Repartir el treball per Barça i de l’United, així com dels a treballar tots i totes. distintius dels patrocinadors, encara que amb tota seguretat també pro- - Setmana laboral de 35 hores vingués d'aquest país el merchandi- sense reducció salarial, eliminació sing que utilitzen habitualment. total d’hores extraordinàries i tre- Ja solament va faltar el triomf. Gai- ball a preu fet. rebé 1 milió de persones va saltar al - Eliminar l’acomiadament lliure i carrer a rebre als “nous déus”, “gent els ERO. de casa” deien, escortats per la - Contractes fixos, indefinits i Guàrdia Urbana a cavall lluint les sense subcontrates, recuperant els seves millors gal·les, 8 km entre el llocs externalitzats i subcontrac- Port i el Camp Nou de desbordant i tats. contínua histèria col·lectiva, l'oca- - Eliminació de les ETT i implanta- sió ho requeria, inflats per estar re- ció d’una xarxa pública i social per presentats per més que “un club”, a l’ocupació. un orgull ésser culé i català. - Repartiment igualitari del treball Efecte de tota aquesta voràgine els domèstic i les cures entre homes i danys ocasionats per la celebració dones. rondaran al voltant dels 100.000 - Els treballadors podran autoges- euros; un incendi forestal a Valls tionar i fer-se càrrec de les empre- per la utilització de material piro- ses que tanquin. tècnic i 4 vehicles van ser incen- diats. 119 detinguts a Barcelona , Repartir la riquesa 153 afeccionats i 85 Mossos d’Es- perquè l’hem creat quadra amb diverses lesions, 25 hospitalitzats, etc. entre tots sics. Educació, sanitat, transport. pressió, manifestació. Societat de serveis Algú va dir que la religió és l'opi - Salari social digne (1000 €) per a - Augment dels impostos que han públics i socials del poble, no obstant això, m'atrevi- tota persona aturada. de pagar els rics per a dedicar-lo a Societat solidària i ria a diagnosticar que aquesta ha - Que els salaris més alts no supe- despeses socials. - Paralitzar la privatització dels ser- sostenible estat substituïda pel futbol, on el rin el 100% dels més baixos. - Garantir el dret a l’habitatge de veis públics i recuperar per al sec- mercat, també el mediàtic, és el seu - Salari mínim i la pensió mínima tots i totes, propiciant l’ús social tor públic els serveis que ja esti- - Eliminar les indústries contami- principal leit motiv. de 1200 euros. dels habitatges buits. guin privatitzats. nants basades en les energies fòs- Certament sento vergonya i pena - Crear una Banca pública i ètica - Expropiació d’espais abandonats - Dret social a cuidar i a ser cuidat. sils o nuclears. perquè la societat no és capaç de per a garantir l’economia social i la per a espais socials autogestionats. - Reconeixement de la igualtat - Afavorir la producció agroecolò- respondre al mateix nivell davant la satisfacció de les necessitats bàsi- - Control públic dels preus de les total en drets a les persones immi- gica. gravetat de la crisi que estem patint, ques. Control social de la banca necessitats bàsiques a l’habitatge, grants. - Autogestionar localment els siste- està vist que més de quatre milions privada. energia, menjar, vestit perquè no - Desenvolupar una societat de mes de producció i consum contra de desocupats no l'hi mereixen. - Gratuïtat dels serveis públics bà- superin el 60 % del salari. drets i llibertats sindicals, d’ex- l’especulació i el consumisme. 8 Catalunya. Juny de 2009
- 9. TREBALL-ECONOMIA Immobilisme d’Autobusos QUI PAGA MANA Nacionalitzant de TMB en les negociacions la General Motors pel nou conveni L Vicent Martínez ’altre dia veig un debat a la te- levisió: la General Motors tin- Comitè de conveni d’Autobusos TMB drà un accionariat públic del 71% repartit entre els governs dels Es- E l 21 d’abril els treballa- tats Units i Canadà. En el debat hi dors/es d’autobusos de ha el tertulià pro-PSOE i el pro-PP, TMB donaven el tret de sor- la pluralitat mediàtica no arriba tida a una campanya d’informació més enllà. Però, posats a elegir a la gent de Barcelona i d’accions aquest cop coincidia més amb el per denunciar l’actitud immobilista “popular” que amb el “socialista”. de l’Alcalde, Jordi Hereu, i la Di- El proper al partit del Govern es- recció de l’empresa. Els treballa- panyol parlava de la General Mo- dors/es d’autobusos de TMB co- tors, fent demagògia, com un mencen una campanya per exemple de la necessitat d’interve- demanar un nou conveni que porti nir en els mercats i fins i tot citava 500 nous llocs de treball. Keynes. I dic demagògicament, no Després d’un any de negociació perquè no crega que cal intervenir del nou conveni la possibilitat d’a- en l’economia o Keynes em sem- rribar a un acord està tant lluny blara un demagog esquerrà. Només com el primer dia. Els treballa- que resulta curiós que un prosocia- dors/es d’autobusos, a través del lista cite el Keynesianisme. Perquè, Comitè de conveni, van entregar a en plena crisi, queda bé i els ajuda a la Direcció la proposta de millores diferenciar-se dels liberals, però a laborals aprovada a l’Assemblea la pràctica, i en economia han estat del desembre de 2008. tant o més liberals que el PP (tot i A dia d’avui, la Direcció no ha ac- que amb major sensibilitat en polí- ceptat cap de les propostes presen- tiques socials). Recordem que tots tades pels treballadors/es. els ministres d’economia socialis- de millorar el servei a la ciutadania que no van donar suport a la mobi- da sigui de 35 hores setmanals i tes són reconeguts neoliberals: Mi- La CGT proposa crear i les condicions laborals de les per- lització pels dos dies. acabar amb les hores extres. Això guel Boyer, Carlos Solchaga i 500 llocs de treball sones que treballen a TMB, també Aleshores, es va exigir a l’empresa voldria dir que treballarien 1.575 Pedro Solbes. I que, havent pujat al esdevé un cop d’efecte per a lluitar que hauria de ser ella qui assumís hores anuals. govern al 2004 no s’han plantejat La plantilla d’autobusos de TMB, contra la crisi. els dos dies de descans setmanals, - Si multipliquem les 1.575 hores “canviar de model econòmic” -que front a la situació de crisi, estima La proposta de generar precisa- és a dir, que el fet de tenir més anuals per la plantilla actual de està per veure si ho fan o és pura re- que amb la seva proposta es crea- ment mig miler de nous contractes temps lliure no esdevingués un 3.000 persones, tindríem el resultat tòrica- fins al 2009 i en plena crisi. rien fins a 500 nous llocs de treball en una època on la destrucció de augment de la jornada laboral dià- de 4.725.000 hores que faria anual- En canvi, el tertulià pro-popular i, per tant, es podria posar un gra- feina és el tarannà, parteix també ria. Això suposava que, per a man- ment la totalitat de la plantilla. acusava el pro-socialista, com faig net de sorra per tal de sortir d’a- de la reivindicació dels dos dies de tenir el servei a la ciutadania, calia - Això representa 783.000 hores jo, de demagog i explicava que quest panorama de destrucció de descans. contractar més persones per a con- menys que les actuals i, davant la l’accionariat del 70% de procedèn- feina. Com era d’esperar, la Direcció de duir els autobusos de la ciutat i, se- voluntat del col·lectiu que no es re- cia pública serà, tal i com ha dit El dimarts 21 d’abril, treballa- TMB ha reaccionat, com va reac- gons el càlcul del Comitè, en cal- dueixi el servei a la ciutadania pro- Obama, una situació temporal d’un dors/es d’autobusos de TMB van cionar a la demanda dels 2 dies, drien 500 més, generant, per tant, posen contractar més conductors i any o dos. La idea d’aquest neoli- protestar davant l’alcalde Barcelo- mentint i dient mitges veritats. Re- nous llocs de treball. conductores. Quants caldrien? beral era que es tornaria a “privatit- na, Jordi Hereu, per exigir-li que cordem que llavors van dir, primer, Doncs si dividim aquestes 783.000 zar” i que qualsevol comparació compleixi les seves promeses i s’a- que els conductors/es ja teniem 2 Els càlculs hores entre 1.575 (que són les que amb els règims comunistes per la rribi a un acord de conveni que dies de descans setmanal i després, hauria de treballar cada persona nacionalització dels sectors estratè- porti 500 nous llocs de treball. mesos més tard, publicant un tríp- Un dels principals esculls de la ne- amb la jornada de 35 hores setma- gics era pura demagògia, que En tot moment, els treballadors/es tic que es va embustiar a tota Bar- gociació és que des de la Direcció nals), el resultat és: 497. És a dir, aquest no era l’objectiu d’Obama. d’autobusos van explicar mitjan- celona dient que “TMB també vol de TMB asseguren que atorgan els que calen 500 nous llocs de treball El president nord-americà no “na- çant un megàfon els incompli- els dos dies”. Ara tornen a fer el dos dies de descans a la setmana, per tenir un servei d’autobús de cionalitza” per repartir la riquesa o ments comesos per la Direcció de mateix. però que la jornada laboral ha qualitat tant per a les persones que com un principi ideològic sinó per TMB i l’estancament actual de les La proposta de conveni, aprovada d’augmentar, passant d’una mitja- hi viatgen com per a les que hi tre- salvar al sector privat de la seva ca- negociacions. A més, van recordar pels treballadors/es d’autobusos de na de set hores i quatre minuts dia- ballen. tàstrofe i un cop sanejat retornar-lo que la presidenta de TMB, As- TMB en Assemblea el desembre ris a una de fins a vuit hores i quart. Evidentment, aquesta és només al mercat. És a dir, socialitza les sumpta Escarp, va declarar quan passat, demanda millores per a tots La fórmula de creació de 500 nous una part de la negociació de conve- pèrdues i privatitza els beneficis tot l’acord del fi de la mobilització els col·lectius de l’empresa. llocs de treball, segons el Comitè ni i recomanem fer una ullada a i ser del partit demòcrata als quals pels 2 dies, que els hi havia sortit Es pot trobar a: de conveni, és la següent: tota la Plataforma de conveni per se’ls suposa major sensibilitat so- econòmic. www.cgtbus.com/docs/actualitat/p - Actualment, els conductors i con- fer-se una idea global de les millo- cial. Estic d’acord amb què aques- La plantilla de conductorsC/es lataformaconveni09.pdf ductores d’autobús fan a l’any res que els treballadors/es d’auto- tes intervencions qüestionen la su- d’autobusos de Transports Metro- També es pot trobar més informa- unes 1.836 hores de feina (1.690 busos demanem. posada eficiència del capitalista i la politans de Barcelona (TMB) va ció de les negociacions a: comite- ordinàries a les quals cal sumar les També volem recordar que, pel suposada capacitat d’adaptació que fer sentir la seva veu arreu de la descansos.blogspot.com/ 143 hores extres i de presència moment, no hi ha cap vaga convo- genera el mercat. Fins i tot en què ciutat quan es va mobilitzar per de- Els detalls de la proposta en relació d’obligat compliment). cada i, per tant, els rumors de la pot ser caldria nacionalitzar sectors manar dos dies de descans a la set- a la creació de 500 nous llocs de - Si tenim en compte que hi ha Direcció en aquest sentit són exac- com educació, sanitat, serveis so- mana. treball 3.000 persones conduint els auto- tament això, purs rumors. cials o energia. Però que quedi clar, Ara, els treballadors/es d’autobu- Fa un any que el Comitè de conve- busos de la ciutat, i ho multipli- Els treballadors/es d’autobusos aquestes “nacionalitzacions” estan sos de TMB, en el seu conjunt, tor- ni va començar a negociar amb la quem per les hores que fan a l’any continuarem amb la campanya in- dins de la lògica del sistema capita- nem a parlar ben alt amb l’inici Direcció de Transports Metropoli- (és a dir, 3.000 x 1.836), surt un re- formativa començada fa unes dues lista, no la qüestionen. Només són d’una nova campanya, la d’acordar tans de Barcelona. A la taula de ne- sultat de 5.508.000 hores que fa el setmanes sobre la negociació de “intervencions quirúrgiques” per- un conveni que creï 500 nous llocs gociació també estan presents els total de la plantilla. conveni i sobre les nostres deman- què res acabi canviant. En això de treball. Una mesura que, a més sindicalistes de CCOO, UGT i SIT, - El col·lectiu demana que la jorna- des. coincideixo amb el PP. Catalunya. Juny de 2009 9
- 10. TREBALL-ECONOMIA La CGT es concentraa Tarragona L’actual model de relacions davant la seu del Banc de laborals fomenta la Sabadell per protestar pels destrucció d’ocupació acomiadaments Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT i la crisi E ls resultats de l’Enquesta de Secretaria de Comunicació Població Activa (EPA) co- rresponents al primer tri- U ns seixanta afiliats i afiliades de la CGT es van concentrar el 2 de juny davant l’oficina central mestre de 2009 (gener-març), van ser devastadors: els desocupats es situaven en els 4 milions i la taxa del Banc de Sabadell a Tarragona, d’atur en el 17% a l’Estat espan- convocades pel Sindicat de Banca yol. Els empresaris d’aquest país, de Tarragona de la CGT, per protes- amb la permisibilitat dels governs tar contra la crisi econòmica i per central i autonòmics, estan des- protestar per la nefasta política de truint l’ocupació generada en qua- personal que aquest grup bancari tre anys d’expansió neoliberal. ve practicant, agreujada en aquests L’enfonsament del sistema produc- últims mesos amb el pretext de la tiu espanyol en el seu vessant de crisi econòmica, i que ha suposat destrucció d’ocupació, no només centenars d’acomiadaments a tot és a causa del model de creixement l’Estat espanyol. productiu de l’economia espanyola Criden l’atenció els milionaris be- (el maó), el qual ha demostrat una neficis d’aquest banc, que en el pri- absoluta inoperància per a resoldre mer trimestre de 2009 van ser de la necessitat bàsica de la població: 240,7 milions d’euros (un 10,8% el dret a un habitatge digne, a més més que en el mateix període de de fer endeutar-se per a tota la vida 2008), i els nodrits salaris dels con- a centenars de milers de ciutadans, sellers (300.000 euros anuals més d’afectar molt seriosament al te- dietes i pla de pensions). rreny i contribuir a la petjada eco- model de Relacions Laborals im- amortització de llocs de treball, a l’empresariat, gran o petit, del lògica, sinó que, aquest enfonsa- perant permet que els empresaris disciplinària, etc.) i en la mateixa sector financer o de la indústria, La "crisi" al Banc Sabadell ment és producte, utilitzin el contracte d’obra o ser- carta d’acomiadament reconeixen nacional o multinacional i el tre- Amb un benefici de 240 milions fonamentalment, d’un model de vei i/o per circumstàncies de la els empresaris que és incerta i que ball, els treballadors, només troba- d’euros el primer trimestre de relacions laborals on l’acomiada- producció, que són temporals, i el per tant l’acomiadament és impro- rem una resposta positiva als nos- 2009, com es pot entendre que el ment sense causa és absolutament regne “del frau en la contractació” cedent i et consignen la indemnit- tres interessos i drets, quan forcem Banc Sabadell hagi reduit la seva lliure i en conseqüència el dret a de forma absolutament massiva: zació i al carrer. el canvi de l’actual model de rela- plantilla en 521 empleats en aquest l’ocupació, deixa de ser un dret dels gairebé 17 milions de contrac- En els acomiadaments col·lectius cions laborals, absolutament anti- mateix primer trimestre? No estigui bàsic dels més de 21 milions de tes realitzats en el 2008, 14,7 mi- (ERO) les causes són les mateixes democràtic i es restitueixin els renovant cap contracte temporal? persones que conformen la pobla- lions de contractes van ser tempo- (econòmiques, productives, orga- drets bàsics del treball: l’ocupació i Estigui fent acomiadaments impro- ció activa en aquests moments. rals i d’aquests el 87,4% tenien nitzatives, en raó de la competitivi- el no ser acomiadats sense causa. cedents a empleats fixes que porten contractes bé d’obra o servei, bé tat i del mercat, etc.) i l’Autoritat És molt necessari canviar el model menys de dos anys a l’empresa? Els ERO autoritzats per circumstàncies de la produc- Laboral autoritza els ERO (suspen- de relacions laborals ja, i retornar Hagi començat a desplaçar emple- s’han incrementat ció. L’empresari solament ha d’ad- sius o extintius) en el 90% de tots al Contracte de Treball drets bà- ats a més de 100 km del seu lloc de duir que es va acabar l’obra o el els presentats. Conseqüència: al sics: el dret a l’ocupació i el dret a residència? (Prèviament han tras- sense parar, tant a la servei o es van acabar les circums- carrer. no ser acomiadat sense causa. Per lladat tasques d’oficines cap a ser- industria com a la tàncies de la producció i la gent al Aquest és el veritable problema del tot això la CGT fa una crida a la veis centrals i centres corporatius, i construció, els serveis o carrer. sistema productiu espanyol, l’ab- defensa de drets laborals i socials, ara diuen que no hi ha feina per a l’agricultura En els acomiadaments individuals sència de drets bàsics del Contrac- a invertir el model de desenvolupa- ells i que l’han d’anar a fer a un poden adduir qualsevol causa (eco- te de Treball. Avui, la llibertat ab- ment capitalista i a la mobilització altre lloc). Ni tan sols cobreixi la to- Es destrueix ocupació perquè el nòmica, productiva, organitzativa, soluta només correspon al capital, general. talitat de les despeses de gasolina i peatges ocasionades per aquests trasllats? Amenaci amb acomiada- Campanya per a l’anul·lació i devolució del pla de pensions de ments si no s’accepten els trasllats? Estigui estudiant tancar oficines, l’Administració General de l’Estat cosa que implicaria més gent al ca- rrer? Estigui venent el banc a tros- FETAP-CGT ment gairebé 300.000 € per comis- una ruïna creixent (en 2008 la seva signatures que reflecteixin el re- sos, desfent-se de departaments sencers amb els seus empleats in- closos? L a Federació d’Administració Pública de la CGT llança una campanya de recollida de signatu- sions ’de gestió del fons’. el BBVA s’embutxaca a més altres 83.000€ trimestrals per ser ’dipositaris’ del rendibilitat descendeix al -8,6%). - Perquè alguns -BBVA, CCOO i UGT- s’han embutxacat 3.303.810 buig gairebé unànime d’aquest "pla" de pensions. Per descarregar el full de la cam- Tot això amb la crisi com excusa i res per a l’anul·lació i devolució fons. Un negoci rodó. € en comissions (es diu aviat!) po- panya que inclou el full de recolli- amparant-se en el mal anomenat del pla de pensions de l’Adminis- Ningú vol el pla privat de pensions sant en dubte la seva independèn- da de signatures, podeu anar al “Estatut dels Treballadors”. Inten- tració General de l’Estat. de l’Administració General de cia. web: ten donar una imatge positiva mit- La FETAP-CGT denuncia la mera l’Estat: - Perquè minora la base de cotitza- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar jançant campanyes que volen fer- existència d’un pla de pensions - Perquè ataca al sistema públic de ció de qui estem afiliats a la segu- ticle2863 los semblar com la millor entitat que va ser imposat a treballadores i pensions que és l’únic capaç de ga- retat social. Si aneu al Rojo y Negro Digital bancària pels clients, però, men- treballadors de l’Administració rantir l’equitat, suficiència, univer- - Perquè els que opten per plans de podeu accedir a un document que trestant, la por entre la plantilla va General de l’Estat, i que des de la salitat i pervivència de l’estat del pensions volen triar amb qui ho informa clarament del tema, amb augmentant, si és que encara no els seva constitució en 2004 solament benestar, i a més resulta que som subscriuen. xifres incloses i comentari de les han traslladat bé a més de 100 km, ha generat pèrdues, llevat de els empleats públics. Per aquests, i diversos motius més, mateixes: o bé a casa amb quatre duros… o seus gestors: BBVA, CCOO i - Perquè aquesta expropiació ma- des de CGT-CAT hem decidit ini- www.rojoynegro.info/2004/IMG/p amb les mans a la butxaca! UGT s’embutxaquen trimestral- nifesta de part del nostre salari és ciar una campanya de recollida de df/C_trimestre_04_2008.pdf 10 Catalunya. Juny de 2009
- 11. TREBALL-ECONOMIA La CGT es concentra davant la Borsa de Barcelona Protesta per les condicions Contra la crisi laborals de les obres del nou i les seves consequències Corte Inglés de Tarragona Col·lectiu Catalunya vocatòria d’una vaga general, i retallada de les nostres condicions Portem ja un temps dient que no s’insereix també en la dinàmica laborals i salarials. Un autèntic i in- pagarem la seva crisi i ho repeti- Federació Intercomarcal de U n centenar de membres de d’anar assenyalant els punts negres cansable “chorreo”. rem quantes vegades faci falta i on Tarragona de la CGT la CGT, convocats per la del capitalisme, "marcant" les ins- Enfront d’aquesta situació la Con- sigui necessari. No som tan inge- Federació Local de Barce- lona, es van concentrar el 13 de maig a les 11.30 h. del matí davant titucions i empreses culpables de la crisi econòmica que estem patint. En aquest cas s’ha escollit la Borsa federació General del Treball fa una crida al conjunt de la classe treballadora perquè manifesti el nus per a creure que els polítics ens protegiran. Per això reivindiquem davant la U nes trenta persones, convoca- des pels sindicats CGT i Cobas, amb el suport dels col·lec- la seu de la Borsa de Barcelona, al de Barcelona, un dels emblemes seu total rebuig a totes aquestes ciutadania d’aquesta ciutat: tius CUP, Endavant, Cau de Llu- passeig de Gràcia, bloquejant-ne del poder econòmic. mesures l’objectiu final de les - El manteniment de tots els llocs nes, A.J. La Guspira, SEPC i AJT, els accessos durant mitja hora i A continuació reproduïm el Mani- quals és que els excessos dels rics i de treball en tots els sectors de l’e- es van concentrar el 21 de maig da- omplint les portes de cartells, ad- fest de la convocatòria realitzat per capitalistes els paguem els més fe- conomia. vant el solar del futur centre d’El hesius i octavetes, per protestar la Federació Local de Barcelona de bles. - Prestacions d’atur sense límit Corte Inglés de Tarragona per de- contra l’acumulació d’expedients la CGT: Els sindicats hem escollit la Borsa temporal per a tots els treballadors nunciar que les empreses encarre- de regulació d’ocupació i per de- de Barcelona per a aquesta concen- en atur fins a la seva recol·locació. gades de les obres obliguen a fer manar que la crisi la paguin els MANIFEST tració de protesta perquè entenem - Salari mínim social no inferior als jornades de més de 12 hores, o rics. que aquesta institució és un dels 1000 € mensuals per a totes les sigui quatre hores extra diàries. Després de la Borsa, els sindicalis- En els últims mesos l’actual crisi emblemes del poder econòmic. persones. Els sindicats ho hem denunciat a tes es van concentrar davant les en- financera està provocant en les em- Una espècie de casa de jocs, però - Eliminació dels expedients de Inspecció de Treball i a la Segure- titats bancàries que trobaven al seu preses de Catalunya una successió no de qualsevol tipus; on es fa una Regulació d’Ocupació. tat Social però no hem rebut res- pas en direcció a la plaça de Sant imparable d’expedients de regula- mica més que comprar i vendre ac- - Supressió de la figura de l’aco- posta. Jaume, entrant al seu interior on ció d’ocupació, acomiadaments cions. Una institució que és un re- miadament objectiu. Mentre centenars de treballadors permaneixien alguns minuts cri- col·lectius, tancaments d’empreses flex del que el liberalisme ha ano- Aquest edifici de la Borsa repre- augmenten cada dia les ja atapaï- dant consignes reivindicatives en i pèrdua continuada de llocs de tre- menat llibertat de mercat, les senta tot allò contra el que estem des llistes d’aturats, les empreses defensa dels drets de la classe tre- ball en tots els sectors productius conseqüències de la qual tots els lluitant des del nostre sindicat. I ara encarregades de les obres del futur balladora. del país. assalariat/des d’aquest país conei- més que mai els recordem als capi- centre comercial El Corte Inglés, Aquesta mobilització forma part La patronal, emparada en la com- xem. Una espècie d’immens casi- talistes i polítics que enfront dels que s’inaugurarà a Tarragona, im- de les jornades de lluita que porta a plicitat de les administracions pú- no on el capital especula amb els seus excessos la CGT estarà pre- posen als seus treballadors jorna- terme la CGT per tot l’Estat espan- bliques i els grups polítics i de fons de les empreses mentre nosal- sent, en tot moment i sense defallir. des de 12 hores. És per això que els yol, per protestar contra la crisi, di- pressió, utilitza la citada crisi per a tres ens deixem el nostre esforç i Per una societat justa i solidària. sindicats CGT i Co.bas van convo- namitzar la lluita anticapitalista i ajustar els seus beneficis a costa les nostres vides perquè aquesta Pel repartiment del treball i la ri- car aquesta concentració el dia 21 preparar el terreny de cara a la con- dels nostres llocs de treball i de la ruleta no cessi mai de girar. quesa. de maig a peu de la construcció. Amb aquest acte preteniem mos- trar la nostra repulsa contra la rea- El comitè d’empresa de l’IMFE Mas Carandell i la CGT denúncien lització d’hores extres. Es més, proposem com a alternativa que l’Ajuntament de Reus per cessió il·legal de treballadors s’acordi la realització de dos torns de sis hores respectant el salari se- CGT Baix Camp Més de la meitat de la plantilla té comitè d’empresa. Mentre l’Ajun- res de primera, segona i tercera ca- gons conveni dels treballadors. contractes temporals i la nova pro- tament de Reus celebrava els 20 tegoria, promovent diferents con- D’aquesta manera, els 80 llocs de L es negociacions del nou con- veni col·lectiu del Mas Caran- dell es troben en "punt mort", i a posta de conveni feta per l’Entitat, a part de no considerar aquesta si- tuació, pretén continuar excloent anys de Mas Carandell aquest 21 de maig, la situació laboral de la plantilla deixa molt que desitjar, i venis (en cas d’haver-n’hi!) amb condicions laborals ben diferents entre les persones que treballen en treball que s’han creat arrel d’a- questa gran superfície, passarien a duplicar-se. més el Comitè d’empresa i la CGT, del conveni a totes aquelles perso- així se’ls va recordar durant l’acte una mateixa administració munici- Considerem que aquesta iniciativa seguint els acords adoptats per nes que la seva jornada laboral no institucional de celebració del 20è pal, fins i tot costat per costat com- es tradueix en una solució real, de l’assemblea de treballadors/es, superi la meitat de la jornada aniversari. partint el mateix espai físic. fàcil aplicació, justa i solidària per hem denunciat a tres organismes anual. L’Ajuntament de Reus, amb la Més informació a: repartir el treball, així com els be- (l’IMFE Mas Carandell, la Funda- També s’ha distribuït el manifest seva política de creació d’empre- www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar neficis i benestar que genera amb ció IMFE Mas Carandell i l’Ajun- "20 anys de Mas Carandell, 20 ses i instituts municipals, ha apro- ticle2950 l’esforç de tots i totes. tament de Reus) davant d’Inspec- anys de desigualtats", elaborat per fitat un model de gestió municipal www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar ció i Seguretat Social de Tarragona l’assemblea de treballadors/es i el per tenir treballadors i treballado- ticle2956 per una possible cesió il·legal dels treballadors tipificada a l’article 43 de l’Estatut dels Treballadors. El comité d’empresa de Mas Caran- dell està format per 5 delegades i delegats de CGT. El conveni de Mas Carandell també és d’aplica- ció a la Fundació Mas Carandell, on l’únic delegat sindical també és de CGT. El punt central de la reivindicació dels treballadors i treballadores és entrar a formar part de la plantilla de l’Ajuntament de Reus i estar sota el seu conveni amb les matei- xes condicions laborals, i denun- cien públicament la precarietat i les desigualtats existents dins la plan- tilla de l’Ajuntament i els instituts municipals i organismes que en de- penen, on hi ha treballadors de "primera", "segona" i "tercera". Catalunya. Juny de 2009 11
- 12. TREBALL-ECONOMIA Prou de ASSETJAMENTS xantatges: El TSJC condemna SEAT Ficosa amenaça per vulnerar la amb tancar les llibertat sindical en l’ERO del 2005 dues factories La Sentència del Tribunal Superior de Rubí de Justícia de Catalunya declara nuls els acomiadaments d’afiliats CGT Rubí de CGT en l’ERO del 2005 i decla- ra que es va vulnerar el dret a la lli- F icosa, que a la fi de 2008 plan- tejava un excedent de 140 tre- balladors/es a Rubí i fusionar les bertat sindical de la CGT durant l’aplicació de l’Expedient de Re- gulació d’Ocupació 295/05, i de- dues fàbriques que té en aquesta lo- clara nul·la l’actuació de SEAT calitat, ha advertit als sindicats que sobre els seus afiliats afectats. si no obté una requalificació muni- L’ERO que es va aplicar a SEAT al cipal dels terrenys, les fàbriques desembre del 2005, va significar estan abocades al tancament. l’acomiadament de 660 treballa- La multinacional catalana té a Rubí dors. La Confederació General del les empreses Ficotriad i Ficotrans- Treball sempre ha mantingut que par, situades en uns terrenys que la aquest expedient va vulnerar els ciutat ha "engolit" pel creixement drets fonamentals dels treballa- urbà dels últims anys. Ficosa ha de- dors. Ara, aquesta sentència del manat la requalificació dels dos so- TSJC li dona la raó a la CGT en la lars, en els quals està de lloguer. Els seva demanda contra SEAT sobre Plànol de Vaspack va vendre fa uns anys, però amb la tutela de drets fonamentals condició que, si els requalificaven El TSJC ha reconegut novament la una via per a plantejar-se la possi- Aquesta empresa acumula un llarg cal del Baix Llobregat de la CGT en sòl residencial, cobraria la Plus- discriminació patida pel sindicat bilitat de revisar els casos dels afi- historial d’assetjament i persecució va convocar una concentració a les valua. Una cosa habitual en aquest CGT en l’ERO de l’any 2005 a la liats que no van aconseguir aco- contra la CGT. Ja va intentar aca- portes de la fàbrica Vaspack, situa- tipus de tripijocs. L’Ajuntament a SEAT, ratificant les sentències ja miadaments nuls i que es van bar amb la candidatura de la CGT a da al polígon industrial Can Amat proposta dels treballadors i amb dictades en el seu dia pel mateix reincorporar a l’empresa a través les últimes eleccions sindicals, uti- – Noguera d’Abrera l’acord de tots els grups polític s’hi tribunal per als acomiadaments in- de noves contractacions. litzant tàctiques il·legals, però els L’empresa havia presentat un ERO va oposar. dividuals reclamats com a nuls, Així mateix obre una via per limi- nostres companys van aconseguir d’extinció de 39 contractes, d’una Segons el Director General de Fi- que anul.laven l’acomiadament de tar l’actuació empresarial discrimi- aguantar la pressió i mantenen en plantilla de 62 traballadors, i la cosa, De Los Mozos "necessitem 33 treballadors declarant que van natòria a qualsevol empresa que funcionament la secció sindical. seva actitud en la negociació està diners per a construir el nou centre i ser discriminats per la seva activi- vulneri el dret a la llibertat sindical. L’empresa continua amb la repres- sent de contínues provocacions i sense la requalificació no hi ha di- tat sindical o per ser discapacitats. Aquesta sentència és un pas més sió, ara la víctima ha estat el com- de despreci cap a la representació ners". L’operació que pretén Ficosa Ara torna a manifestar que ha que- en el camí de limitar les actuacions pany Sergio, secretari general de la de la CGT. es xifra en més de 15 milions d’eu- dat acreditat que els acomiada- empresarials destinades a castigar secció sindical, qui ha estat injusta- L’última cosa inadmisible va ser ros. Des que va arribar a Ficosa, De ments dels treballadors i treballa- els sindicats més reivindicatius i ment sancionat amb 14 dies de denunciar l’assessor de la CGT Los Mozos ha engegat un pla en el dores afectats per l’ERO que menys claudicants. feina i salari. acusant-lo falsament d’amenaces i qual destaca la repressió sindical i estaven afiliats a la CGT siguin de- En solidaritat amb ells, en defensa insults, comptant amb la complici- l’assetjament als drets dels treballa- clarats nuls. Concentració en de la llibertat sindical i per aturar tat de les quatre delegades d’UGT dors/es, amb més de 1000 acomia- Queda clarament validada la de- solidaritat amb la les actuacions repressives de Me- (d’un comitè en el qual hi havia daments de treballadors temporals núncia formulada per la CGT de- talbages, es va convocar la concen- cinc components), que es van per- en el 2008, i en el que va d’any 700 clarant l’existència de vulneració secció sindical de CGT a tració. sonar al judici de faltes defensant treballadors/es han estat acomia- del dret a la llibertat sindical, de- Metalbages SA la mateixa versió que mantenia dats de les diferents fàbriques que clarant nula l’actuació empresarial Concentració a l’empresa. Ficosa té per tot el món, i la conge- relativa als afiliats i afiliades a la La CGT del Baix Llobregat va l’empresa Vaspack Davant d’aquest atac no ens lació salarial és ja un fet en bastants CGT. convocar el 12 de maig una con- podem quedar quiets. Hem de de- centres de treball. La sentència, a més de condemnar centració a les portes de l’empresa d’Abrera contra la mostrar a la Direcció de Vaspack L’acomiadament del company l’actuació de l’empresa, imposa Metalbages SA, situada al Polígon repressió sindical que no pot atacar la llibertat sindi- Luque, delegat sindical de CGT, se- una indemnització per danys i per- Industrial Can Estella, de Sant Es- cal i que si toquen a un de nosaltres cretari del Comitè d’Empresa de judicis causats al sindicat i obre teve Sesrovires. El 27 de maig la Federació Comar- ens toquen a tots. Ficotriad és un pas més de la "mul- tinacional catalana" per frenar a un sindicat que defensa abans de res als treballadors/es. (IN)SEGURETAT LABORAL 4 12 Catalunya. Juny de 2009
- 13. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Tema del mes Un any més, la CGT es manifesta a Catalunya el 1r de Maig panys del Sindicat d’Hostaleria de cats majoritaris i les seves polítiques: dels principals responsables de la es de treballadors i treballadores de Secretaria Comunicació CGT Catalunya i Kaos en la Red Barcelona han preparat un pica-pica “se puede, se debe, luchar contra los crisi que patim, i també es van tirar diverses empreses afectades per l’a- per als assistents en els locals de ERES”, “s’ha d’acabar la burocràcia bosses de pintura contra la seu de la tur i la crisi. L a crisi econòmica i la necessitat CGT de Via Laietana. sindical”… Front a l’atur,s’han corejat patronal CEPTA i els sindicats del sis- d’una vaga general, van ser els (Crònica CGT Barcelona extreta de propostes com “4 milions d’aturats, tema CCOO-UGT. L’acte va finaltzar Sabadell elements centrals de les mobilit- www.cgt.org.es/spip.php?article1375 repartim el treball”, “treballar menys amb les intervencions de represen- zacions. - 1 de maig alternatiu convocat per la per treballar tots”, “ni ERO, ni atur, ni tants dels diversos col·lectius i orga- La Coordinadora de treballadors/es "Per un 1r de Maig combatiu i reivindi- Campanya "Que la crisi la paguin els precarietat, empreses en lluita, soli- nitzacions convocants i la crema en lluita del Vallès, formada per dele- catiu: prou de vagues domesticades i rics". Uns cinc mil manifestants cla- daritat”… Altres reivindicacions feien d’una foto del G-20 i la bandera d’Eu- gats i treballadors de diverses empre- acomiadaments salvatges". Aquest men a Barcelona per la vaga general al·lusió a les polítiques del govern: ropa. ses de la comarca, coordinadora en era el lema de les convocatòries del Sota el lema “1 de Maig alternatiu: “No, no, no a la privatització”, “Govern la qual participen delegats de CGT, va sindicat llibertari per al 1r de Maig de Davant la crisi defensem els drets la- d’entesa, govern d’empresa”, “El tri- Lleida convocar el dijous 30 d’abril, amb 2009. borals i socials” la manifestació, que partit desallotja de nit”, “Bolonya s’im- motiu del 1r de Maig, una concentra- Un any més hem sortit al carrer, con- ha arrencat de la Plaça Universitat posa a cops de porra”… La solidaritat Unes 300 persones van participar a ció a la plaça de l’Ajuntament de Sa- vocant i/o participant en manifesta- sobre les 6 de la tarda, ha conclòs a amb els i les immigrants ha estat Lleida en la manifestació convocada badell a les 19’30 h. cions a Barcelona (matí i tarda), Ta- la Rambla del Raval de Barcelona també present: “cap persona és conjuntament per la CGT i la CNT, rragona, Sabadell, Lleida i Girona. passades les 8 del vespre. Prèvia- il·legal”, “Totes i tots som immi- amb el suport de col·lectius diversos: Terrassa ment, representants de diferents grants”… CUP, CSO La Maranya, CSO La Barcelona col·lectius i organitzacions convo- A la Rambla del Raval s’ha fet una Chispa, AJLL, SEPC, Lleida Treballa- May Day a Terrassa: prop de 600 per- cants han fet diversos parlaments a la crida a la solidaritat antirrepressiva dora. sones prenien els carrers de Terrassa - Manifestació convocada per la Fe- mateixa Plaça Universitat denunciant amb l’Enric Duran, el Karim i l’activis- La manifestació es va iniciar passa- i es manifestaven per dir que "No pa- deració Local de Barcelona de la la crisi i els seus culpables, les políti- ta del Caufec empresonat, concloent des les 12 h. del migdia a la Plaça del garem aquesta crisi!!". Una expressió CGT. ques governamentals favorables al la manifestació amb la lectura del ma- Treball, amb nombrosos participants pública dels invisibles de la ciutat: La manifestació del 1r de Maig de la capital, l’atur desbocat, la repressió nifest unitari. vestits de negre (com havien dema- ofegats per la hipoteca, venedors de CGT a Barcelona ha començat a les dels moviments socials i dels treballa- nat els convocants), i durant el reco- top manta, estudiants descontents, 12 hores, mitja hora mes tarda del dors i treballadores immigrants… exi- Tarragona rregut es van anar marcant amb migrants, precàries, gays i lesbianes, previst per la pluja. El recorregut ha gint la vaga general com a resposta a punts negres els responsables de la joves i vells, treballadors culturals, estat Via Laietana/plaça del Àngels, la situació. Manifestació alternativa del 1r de crisi que trobaven al seu pas. L’acte van sortir al carrer per dir que la crisi discorrent per Plaça Sant Jaume, C/ Aquesta exigència, la vaga general, Maig convocada per CGT, CUP, es va acabar a la Plaça de Sant Joan no la pagarem nosaltres, que tenim Ferran, Rambles, Passeig Colom i ha estat present al llarg de tota la ma- SEPC, Endavant, Cau de Llunes, AJ llegint un Manifest. dret a tenir drets i que la vida és nos- acabant amb un míting en les escales nifestació: “Fa falta ja una vaga, una La Guspira, AJT i CoBas. Amb una tra. de l’Oficina Principal de Correus en vaga… fa falta ja una vaga general”, participació més gran que els últims Girona Per veure les cròniques i fotografies Via Laietana/Plaça Antonio Lopez. A “Contra l’Europa del capital, vaga ge- anys, prop de 400 persones es van de les manifestacions de la CGT a di- la mateixa han assistit unes 1.000 neral”… acompanyada de la referèn- manifestar a les 19 h. des de la Plaça Unes 200 persones es van manifes- verses ciutats de l’Estat espanyol, persones. cia a què el cost de la crisi recaigui Imperial Tarraco fins la Plaça de la tar a Girona convocades per CGT, podeu anar als següents enllaços S’han corejat eslògans convidant a la sobre els seus culpables: “Que la crisi Font. IAC i COS, amb sortida a les 11 h. de web: lluita, contra la crisi i a no donar ni un la paguin els rics”, “diners per als Durant el recorregut es van realitzar la Rambla de la Llibertat i final a la www.rojoynegro.info/2004/spip.php? pas enrere per a no continuar per- obrers i no per als banquers”… i la unes pintades a diverses oficines Gran Via de Jaume I. Es va donar es- article26790 dent. Tot això amenitzat per l’orques- denúncia a la burocràcia dels sindi- bancàries, assenyalat-los com uns pecial protagonisme a les assemble- www.cgt.org.es/spip.php?article1375 tra Vapor Nou Jazz de Rubí que han estat tocant durant tot el recorregut pujats en un camió, i un grup de Batu- kada que han estat animant tota la manifestació. En el míting final realitzat en les esca- les de l’Oficina Principal de Correus de Barcelona han participat membres d’algunes de les diferents lluites sindi- cals i socials on la CGT estem impli- cats: * Una delegat de CGT implicada en la lluita contra el Pla Bolonya. * Un membre d’Esteban Ikeda que ha explicat com durant 15 dies han vis- cut una experiència de l’empresa au- togestionada. * Un company de la F.L. de Sabadell Lleida Girona que ens ha explicat les diferents llui- tes que tenen en la comarca. * Un company del Baix Llobregat. * El Secretari General de CGT- Bar- celona que ha tancat l’acte. En els seus discursos tots han coinci- dit que tant laboralment com social- ment cal plantar cara i que els siste- mes polítics estan esgotats a més d’enganyar als treballadors. S’ha criti- cat al capitalisme i al capitalisme d’es- tat i s’ha cridat a lluitar per un a socie- tat llibertària, L’acte ha finalitzat amb el cant de "A les Barricades”. Els com- Tarragona Barcelona Catalunya. Juny de 2009 13
- 14. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA Parlem amb... MAI MASRI, CINEASTA PALESTINA “La solució de dos estats està fent-se impossible.” Maria Álcazar, Elisenda Trilla viure. fent més difícil la vida dels palestins. mana Internacional de Cinema de Va- important de resistència, un testimoni per a estem fent des dels dos costats són per a Sempre em sento molt esperançada, i en Coneixia doncs a aquestes famílies des de Molts van ser assassinats sense raó, com lladolid. mostrar el que està passant i perquè els pa- crear comprensió, consciència. “Frontiers of dreams and Fears”(2001) és > LES FRASES... Els sentiments de pertinença i separació a feia molt de temps. El meu primer film en l'avi de la Manar, que havia sortit simple- Visc a Beirut. El film se situa al 2006, du- lestins mostrin la seva pròpia imatge. Ara el missatge principal, el sentiment de per- un territori juntament amb la guerra són el camp va ser “Children of Chatila” ment a comprar el pa. rant l'atac israelià al Líban, que va ser una que les càmeres són més assequibles per -És més important mostrar aquestes tànyer a Palestina que tenen les joves ge- la base de l'obra de la cineasta palestina (1998) i allí va ser quan vaig començar a veritable guerra. El que vaig fer va ser fil- als joves dels camps és important poder pel·lícules a Israel o a l'estranger? neracions de refugiats que viuen en l'exili. Mai Masri. Nascuda a Nablus, viu des de relacionar-me amb els qui posteriorment -En la pel·lícula veiem els nens creant mar a la gent propera, les històries que em mostrar i comunicar la seva situació al Les dues coses són importants, però és L'esperança de tornar sempre hi és. Això 1967 a l’exili. serien els protagonistes de “Frontiers of ponts de comunicació per enfrontar-se a van inspirar. Vaig sentir que en aquell mo- món, també per a ensenyar la seva cultura molt important que els israelians coneguin és el que els permet seguir, el que manté El passat mes de novembre va participar a Dreams and Fears”. Vaig decidir fer la la divisió, la nena que aprèn a ballar, la ment era important mostrar la vida de gent a través de la imatge. I aquesta situació és el que està passant, perquè alguns d'ells vius els somnis. la “I Mostra de Cinema Palestí” realitza- pel·lícula amb ells al saber que estaven in- dansa com forma d'expressió. Totes corrent, artistes, periodistes, joves volunta- nova, a partir de la primera intifada van co- s'excusen en que no saben el que succeïx. da paral·lelament a les ciutats de Palma tentant entrar en contacte amb altres nens aquestes accions són una barreja entre ris, quin era el seu rol durant la guerra. Al mençar a mostrar la seva pròpia imatge i Com més vegin pot ser que més entenguin, -Des d'un punt de vista polític, en quina de Mallorca, València i Barcelona, des- refugiats de Palestina. A través de la mira- la desesperació i la voluntat de plantar Líban va ser un fenomen el moviment això els dóna sensació d’empoderament. necessiten veure als palestins com hu- direcció creus que hauria d'anar una prés de passar per la “SEMINCI de Valla- da de les dues joves protagonistes, Mona i cara a la situació? civil, la solidaritat, la gent que obria les mans. Desafortunadament hem d'anar-los possible solució, a llarg termini, del con- dolid”, on va rebre el Primer Premi de la Manar, que inicialment es coneixen per In- Sí, crec que és important transmetre aquest seves cases, tothom volia fer alguna cosa. I -Existeixen moltes imatges sobre Pales- recordant que som humans, hem de mos- flicte Palestí? secció Temps d'Història per “33 Yaoum ternet, després es cartegen i finalment es missatge, com la gent contínua malgrat com a directora de cinema el millor que tina, gravades tant pels propis palestins trar-ho per a trencar la barrera de la por, Veient la realitat actual, amb molts factors /33 Dies”. troben a la frontera poc després de l'allibe- totes les dificultats, a través de la creativi- podia fer era mostrar el costat humà que com per estrangers. Creus que existei- per a ser capaços de crear comunicació i nous sobre el terreny creats il·legalment Amb ella vam parlar de la seva obra, de rament del Sud del Líban. tat en el cas d'aquests joves, tractant de co- mai s'ensenya. Quan es parla de la guerra xen diferències entre la producció d'i- diàleg. També és important mostrar-ho al per Israel com les colònies, el Mur, la con- “Frontiers of dreams and Fears”(2001) la Aquest alliberament de l'ocupació israelia- municar-se, de mantenir la seva cultura a és fa sobre la violència, sobre les accions matges realitzades des d'un punt de món, perquè es tendeix a oblidar Palestina tinuació de l'ocupació, 600 punts de con- pel·lícula que va presentar a la “Mostra ” na després de 20 anys és un moment histò- través de la música i la dansa. Tot són for- militars, però mai escoltes res sobre la di- vista interior i exterior? Existeix un cir- i fa faltar recordar a tot el planeta la impor- trol, i el tancament de Gaza. La idea de la i de com relaciona el seu posicionament ric molt important. Vaig poder capturar el mes de resistència. mensió humana. I aquest crec que és el cuit on mostrar la producció Palestina? tància de solucionar aquest tema. Aquí ra- solució de dos estats està fent-se impossi- polític en defensa de la causa palestina moment en que els palestins del Líban van L'humor és molt important, és impressio- poder real de les nostres societats, almenys És molt important veure imatges produï- dica la importància de les nostres pel·lícu- ble. La meva esperança, fins i tot des del amb la seva professió de cineasta. poder, per primera vegada, veure Palesti- nant com la gent manté el sentit de l'hu- al Líban i Palestina hi ha una forta iniciati- des pels mateixos palestins. Qualsevol les, tant per a l'interior com per a l'exterior. començament, és que un dia puguem viure ‘‘ na. Històric, commovedor i molt breu. Fa- mor, una manera de mantenir el seny en va civil de gent que vol sobreviure i resistir imatge és important, fins i tot les que tots en un sol país, junts, israelians, pales- -Pots explicar-nos com es va gestar la mílies que havien estat separades durant aquestes condicions tan difícils. No han a totes les formes d'opressió, violència i vénen des de fora, però quan vius dintre és -Tots els teus films són sobre la situació tins, jueus, musulmans, cristians, tots pel·lícula “Frontiers of dreams and 50 anys es van poder reunir a la frontera. perdut la humanitat a pesar de la violència destrucció. diferent, oferixes un testimoniatge intern de palestins, libanesos i l'opressió exer- junts. Coexistint amb els mateixos drets en És una fears “(2001), i com es va establir la re- Va ser com un miracle. Es podria dir que la i la destrucció. Amb la mort envoltant-los que expressa l'esperança dels palestins. cida per Israel? un estat. Crec que cada vegada més gent fa experiència lació amb les adolescents protagonistes? importància, el significat, el simbolisme, mantenen el sentit de la comunitat, són to- -Quines dificultats et trobes quan filmes Fins i tot quan les pel·lícules no són La majoria sí. Vaig estudiar als EE.UU, a una crida per aquesta opció. Em sembla l'- Treballo amb els nens del camp de refu- les emocions, l'esperança que va produir lerants, oberts i entenen la importància de en els territoris ocupats? excel·lents. San Francisco, la meva primera pel·lícula única solució lògica i justa. De la mateixa important giats de Chatila (Líban) des de fa anys, hi en els palestins aquell moment va ser un la solidaritat. És molt difícil filmar per als directors pa- Existeixen reconeguts cineastes palestins va anar sobre una família immigrant mexi- manera que Sud-àfrica va poder desmante- aprendre com visc a prop i he seguit la història dels seus dels punt àlgids de la història de Palestina. lestins que treballen sota l'ocupació, ja que els films dels quals han estat mostrats per cana. Al Brasil en vaig fer una altra sobre llar l’apartheid i crear una societat igualità- habitants des de 1982 durant la invasió is- Només van ser 2 o 3 dies. Després els mi- -En el film veiem escenes de gran intimi- troben molts obstacles: check points, sol- tot el món. D’altra banda hi ha els joves un poble de pescadors que s'enfrontava a ria. Sud-àfrica és un model important per a filmar en raeliana del Líban, el setge de Beirut, les litars israelís ho van impedir, van prohibir tat amb les adolescents. Com aconse- dats disparant-los, molts dels meus col·le- dels camps de refugiats tractant de fer les una gran companyia. Per a mi tots aquests nosaltres, perquè a través d'una llarga llui- condicions massacres de Sabra i Chatila. El 1982 el qualsevol tipus de trobada a la frontera, la gueixes mostrar aquesta proximitat gues han estat ferits mentre filmaven. L'o- seves pel·lícules i experimentar amb la cà- temes estan relacionats, es tracta del ma- ta van poder aconseguir-ho. A través de cupació israeliana té por de les imatges, mera. En l'actualitat existeixen molts petits teix missatge universal, gent oprimida llui- Nelson Mandela van poder arribar a aquest difícils” camp estava totalment destruït i vaig des- van declarar zona militar tancada. amb els personatges? cobrir com la gent era capaç de reconstruir Vaig continuar filmant, duent cartes d'un El més important és crear una relació de consideren la càmera una classe de testi- festivals sobre Palestina on mostrar aques- tant contra la injustícia. Des de llavors tots punt d'una manera pacífica, a través de la ràpidament les seves cases i les seves costat a un altre i aquest és el tema de fons confiança amb la gent. Viure amb ells, han moni que mostra la brutalitat de l'ocupació tes pel·lícules, crec que les diferents for- els meus films han transcorregut entre el lluita però també amb molta paciència. I vides. Després arribava de nou la destruc- del film, com els nens es van conèixer a de confiar en tu, saber que estàs fent, sentir i moltes vegades disparen a matar. Jo he mes, la ficció, el documental, el cinema Líban i Palestina, ha estat la meva elecció. creo que els palestins podran arribar a això ció, però la gent sempre era capaç de con- través de les cartes, com s'expliquen la que fas alguna cosa des de dins, que ets afrontat dificultats però mai he estat ferida. experimental, els curts són importants Podria anar a un altre lloc i fer pel·lícules algun dia. Existeixen israelians que són “Hi ha molts tinuar. Per a mi això va ser molt significa- seva vida d'una manera molt íntima. La in- una d'ells. Això pot trencar les barreres, Crec que he tingut sort, però és una cosa sobre altres temes però sento que hi ha en- partidaris d'aquesta via, junts serem capa- tiu. Malgrat tot, els palestins reconstruïen tifada va canviar la realitat sobre el territo- aquesta por inicial a la càmera, després el que sempre està present. De vegades abans -Parla'ns de les relacions entre cineastes cara històries per a explicar. Prefereixo ços d'aconseguir-ho perquè aquesta és l'ú- cineastes sempre les seves vides, tractant de sobre- ri, l'ocupació va passar a ser més brutal, que vé és espontani. Amb els nens és im- d'un rodatge he redactat el meu testament, palestins i israelian, existeix un treball centrar-me en aquestes qüestions i centrar nica manera, d'altra la sang continuarà co- israelians portant, si no crees aquesta relació no et mai se sap, és perillós. Però al mateix conjunt? aquí les meves energies, aquesta és la raó rrent, la violència continuarà, els palestins donaran res a canvi. I jo realment ho gau- temps mentre estàs filmant no penses en Existeixen pel·lícules realitzades per pa- per la qual no he volgut fer pel·lícules co- mai acceptaran desaparèixer. Han après la progressistes deixo, he treballat molt amb nens, s'ha això, penses en les coses positives, en la lestins i israelians, hi ha molts cineastes is- mercials, prefereixo fer pel·lícules amb les lliçó del passat, continuen tenint fills, con- que no accepten convertit en una passió, he preferit treba- solidaritat de les persones, en el privilegi raelians progressistes que no accepten l'o- quals jo connecti, no per a entretenir, sinó tinuen construint la identitat Palestina l'ocupació i llar amb gent jove que amb adults, per la de poder expressar el que la gent està vis- cupació i tracten de mostrar-la. No hi ha per a crear consciència i d'alguna manera seva creativitat, per l'inesperat. quent a través de la càmera. hagut moltes ocasions de treballar junts comprensió. tracten de Sempre intento buscar una manera nova, És una experiència important aprendre però creo que aquests films són importants mostrar-la” un nou angle, un nou llenguatge, en cada com filmar en condicions difícils. He fil- ja que mostren diferents dimensions del En que treballes actualment? pel·lícula, en el documental, que és la mat sobretot a dos llocs, el Líban i Palesti- que està passant. Moltes pel·lícules israe- En diferents projectes, una idea és seguir meva gran passió. El que busco no es real- na. Filmar al Líban durant les invasions is- lianes han mostrat l'opressió de la gent pa- als personatges d'anteriors pel·lícules per a ment gravar la realitat, sinó buscar altres raelianes, les guerres i els bombardejos va lestina però també n’hi ha moltes d’altres fer noves pel·lícules, veure què ha passat dimensions, la poètica, la lírica, la imagi- ser difícil. A Palestina, sota l'ocupació, amb el meu equip, secretament, amb l'aju- preparada, tenir una reacció ràpida, utilit- que són propagandístiques, que distorsio- amb ells després d'aquests anys. I això és “Que un dia nació, És el que realment m'inspira, perquè amb soldats, controls militars i confisca- da de la gent que ens amagaven i vam estar zar l'inesperat. Em vaig adonar de la im- nen la imatge dels palestins. Actualment interessant amb els nens i joves que ja han puguem viure crec que pots aconseguir mes profunditat cions, és una realitat diferent. Però he filmant des de les finestres, ocultant-nos portància de la filmació de la vida diària en molts festivals es mostren obres palesti- crescut. Encara que el meu objectiu princi- anant a través de diferents nivells, ja que après, perquè ja duc fent pel·lícules molts sempre. Això va ser la pel·lícula, la impos- sota l'ocupació, dels detalls, dels sorolls, nes i israelianes juntes, encara que no estic pal és una ficció basada en fets històrics. tots en un sol arriba a la gent, els mou, Això és el que re- anys, a convertir les dificultats en avantat- sibilitat de fer la pel·lícula. Es va convertir de les fugides. Era molt més poderós per- sempre d'acord amb aquest tipus d'aproxi- És el meu major repte, una novaa expe- país, junts, alment vull fer, mostrar l'emoció, la mane- ges. Per exemple, quan vaig estar filmant a en una espècie de diari del que fèiem cada què donava una idea autèntica, amb més mació que tracta d'ajuntar directors, ens riència, treballar amb actors professionals i ra com jo ho sento, per que la gent que ho miri ho pugui sentir de la mateixa manera que jo, ser capaç de transmetre, a través dels meus personatges. la meva ciutat natal, Nabulus, hi havia toc de queda, la ciutat era una àrea militar tan- cada on era gairebé impossible gravar. Hi havia 10.000 soldats a les teulades de les cases, punts de control militar pertot arreu, dia. El procés es converteix en la història, és important treballar a través de les im- possibilitats i els obstacles mostrant-los, tractar de focalitzar els detalls, la intimitat, l'interior. He après que quan el pla A no força que qualsevol altra idea que jo ha- gués pogut crear. -Creus que el cinema pot ser útil per afrontar l'ocupació? podem comunicar fàcilment com a cineas- tes, però el problema és polític, d'alt nivell, la resolució ha de venir de dalt, de l'ocupa- ció israeliana que ha d'acabar. Fa falta que hi hagi intervenció internacional sobre Is- no professionals, moltes històries necessi- ten ser explicades i crec en la ficció per a recrear algunes de les històries que he anat escoltant al llarg d'anys. israelians, musulmans, cristians, ‘‘ palestins, jueus, -Parla'ns de 33 dies, el film amb el qual tirotejos, la intifada era especialment dura funciona hi ha d'haver un pla B i quan Sí, crec que la imatge, tant del cinema com rael, la solució no ve només dels cineastes -Penses que la tornada dels refugiats és tots junts has guanyat el premi del jurat en la Set- a la ciutat. Però vaig poder entrar a Nablus aquest falla un pla C, sempre estar a punt, del vídeo o la fotografia, és una eina molt o de la gent. Suposo que aquests films que possible? 14 Catalunya. Juny de 2009 Catalunya. Juny de 2009 15
- 15. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > CONVOCATÒRIES Campanya d'Objecció Fiscal CGT Catalunya 2009 Col·lectiu Catalunya Com podríem definir l'Objecció Fis- Es presenta la Guia cal? Antirrepresiva de la Dit de forma breu i senzilla, l'objec- ció fiscal és una forma de desobe- CGT, amb els drets i diència civil amb la qual es pretén les llibertats per a aconseguir que es respecti el dret individual a l'objecció de conscièn- la lluita social i cia a les despeses militars. A nivell sindical tècnic, del que es tracta és de des- viar de l'impost sobre la renda una Col·lectiu Catalunya quantitat fixa de diners o el percen- tatge que correspon al Ministeri de L a Guia Antirrepresiva de la CGT és un complet dossier amb uns continguts que esperem us siguin aclaridors i d’utilitat Defensa d'acord amb els pressu- postos de l'Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que davant els difícils temps que vivim i per aquests diners que estan pressu- viure que ens esperen, sobretot davant postats al Ministeri de Defensa no l’evident criminalització de qualsevol mo- tenen com a objectiu defensar-nos bilització o acció, sigui sindical o social, en de ningú ni de res sinó contribuir a contra del capitalisme institucionalitzat ne- augmentar la maquinària de gue- oliberal que ens pretenen imposar els go- rra. verns venuts al capital i els seus fidels "sindicats" col·laboracionistes. Com es fa l'objecció fiscal? Els textos són elaborats pel Gabinet Jurí- Es tracta de fer la declaració de dic Confederal, les il·lustracions d’Alejan- renda normal fins que arribem a l'- dro Romera, el disseny de Belo7 i la revi- última pàgina de la declaració, a la sió i coordinació a càrrec de Secretaria casella on posa "quota resultant de d’Acció Social / Secretaria de Jurídica / l'autoliquidació", apartat 737. o descarregar-les del web de CGT la resta de la societat . Nº de comp- ya per la despenalització del top- Àrea de Formació de la CGT. Aquest apartat inclou tots els im- Catalunya: te: 3025 0001 17 1433334811- manta que reclama la modificació Continguts (breu resum de l’índex): postos que paguem durant l'any. A www.cgtcatalunya.cat/spip.php?art de l'article 270 del Codi Penal. continuació hi ha tota una sèrie icle2948 CAMPANYA APAGUEM LES NU- Aquest article castiga amb penes - ACTUACIONS REPRESSIVES EN EL d'apartats on incloem les deduc- Per tal de realitzar un cens de la CLEARS de fins a dos anys de presó i mul- CARRER: La identificació - La retenció - cions. A la casella on posa "per campanya i de la seva incidència L’energia nuclear té efectes molt tes desorbitades a qui intenta ven- Registre personal o escorcoll - Confisca- guanys patrimonials (premis inclo- us demanem que un cop hagueu nocius sobre la salut i el medi, so- dre CD’s i DVD’s pirates al carrer. ció. sos)" és on posem la quantitat que fet objecció fiscal ens ho notifiqueu bretot si se’n considera tot el cicle, Amb la campanya es pretén cons- volem deduir per objecció fiscal. amb el vostre nom i el projecte al des de la mineria de l’urani fins als cienciar l’opinió pública del pati- - DETENCIONS "ORDINÀRIES": Intro- Per escollir la quantitat que volem que heu donat suport. Ho podeu residus. A aquest fet cal afegir que ment humà, injust i estèril, que ducció - Supòsits de detenció - Què passa desviar hi ha diferents vies:- Calcu- fer enviant el full de l'enquesta a: el cicle civil de l’energia nuclear té està recaient els top-manta un dels durant el temps de detenció? - Consells lar el 5,5% de la casella 737. És el spccc@cgtcatalunya.cat nombrosos punts de contacte amb sectors socials més vulnerables i pràctics en cas de detenció - Registre de que es destina enguany al Ministe- el cicle militar. I, per a acabar-ho precaris.La campanya exigeix la fi domicilis i locals. ri de Defensa i per tant és el que Propostes de projectes d’adobar, si se’n contempla tot el d'aquesta persecució tan despro- ens reduïm.- Objecció fixa: És l'im- alternatius 2009 als cicle, és una ruïna econòmica, porcionada a les persones que in- - LA LEGISLACIÓ ANTITERRORISTA: In- port que a nivell individual decidim amagada pel fet que les inversions tenten sobreviure venent, que es que destinar l'objecció troducció - A quí se li aplica? - Què suposa objectar. La proposta és de 84 €. En les paguem entre tots i totes.I pel posi en llibertat a totes les perso- l’aplicació de la legislació antiterrorista? - tot cas, cal tenir clar que en el fons fiscal que fa a les energies alternatives nes preses per aquest motiu i, per La tortura. el que volem és fer un acte de de- ASSEMBLEA D’ATURATS/DES que són molt més respectuoses últim, el tancament de totes les núncia, per tant, finalment el que DE BARCELONA amb el medi i les persones ja estan causes penals obertes. - CONSELLS PRÀCTICS EN RELACIÓ acabem desviant no és el més im- El mes d’abril passat es va consti- disponibles. Ens cal només combi- Nº de Compte: 2038 1847 90 AMB LA REPRESSIÓ: Preparació d’una portant sinó el fet mateix de fer tuir l’Assemblea d’aturats i atura- nar-les adequadament segons les 3001842017 acció - Realització de concentracions i de l'objecció fiscal.Un cop ens hem des de Barcelona. En una context necessitats i les disponibilitats lo- manifestacions - Què fer en el cas de de- deduït la part de l'objecció fiscal de crisi com el que estem vivint en cals, l’aproximació dels centres Per què la CGT dóna suport a l'ob- tenció d’un/a company/a? - La videovigi- imprimim la declaració, ratllem la el qual ja hi ha més de 4 milions de productors d’electricitat i de les jecció fiscal? lancia casella que hem utilitzat, i posem a persones que estan a l’atur orga- àrees de consum i, sobretot, amb Perquè volem contribuir a impulsar sobre "per objecció fiscal".Un cop nitzar-se esdevé una necessitat. una política d’estalvi energètic ben el moviment antimilitarista obrint - EL PROCÉS JUDICIAL: Estructura del hem acabat amb la declaració cal L’atur està provocant que cada cop conduïdaLes llicències d’activitat noves formes de participació i llui- procés penal - Altres processos judicials: que adjunem un rebut de la quanti- més gent tingui dificultats per arri- d’Ascó I i Vandellòs II espiren el ta. Perquè exigim una reducció el judici de faltes - Els nostres drets en un tat que es destina a un projecte al- bar a final de mes, no pugui pagar 2010 i la d’Ascó II, el 2011. És un progressiva dels diners que es procés penal - Delictes dels quals habi- ternatiu, aquesta quantitat haurà les hipoteques i ha fet augmentar bon moment exigir doncs, la no re- destinen als exèrcits i a la indústria tualment ens intenten imputar - Què passa de coincidir amb la quantitat que de forma preocupant els desnona- novació d’aquestes centrals nucle- militar fins a la seva abolició. Per- si ens condemnen? - Podem nosaltres de- ens hem deduït.Finalment, cal en- ments. A més, l’atur, o més aviat la ars i per tant, el tancament defini- què volem impulsar una lluita no nunciar a la policia? - El procediment ad- viar al Ministre d'Hisenda, acom- por a l’atur, està sent utilitzada pels tiu.Perquè és possible viure sense violenta, activa i pública que defen- ministratiu sancionador. panyant la declaració de renda, empresaris per rebaixar els salaris nuclears: sa els drets de les persones i una una carta on s'explica què és el i les condicions laborals. Així Nº de compte: 3025 0001 17 societat més justa. Perquè ente- - LA PRIVACIÓ DE LLIBERTAT: Els cen- que fem i perquè ho estem fent, i doncs, l’objectiu de l’assemblea és 1433334811- nem que la millor forma de resoldre tres de "internament" d’estrangers - Els omplir una enquesta i enviar-nos-la la de discutir estratègies i accions els conflictes entre els pobles és el "centres de menors" - Les presons. per tal que es pugui fer un cens de contra l’actual crisi i la situació es- DESPENALITZACIÓ DEL TOP- diàleg, la cooperació i la solidari- Us podeu descarregar la Guia Antirepres- tota la gent que fa objecció fiscal. pecífica que viuen les persones MANTA, JA tat.La CGT de Catalunya forma siva en format pdf en aquest enllaç del Tant el model de carta al Ministre aturades i al mateix temps treure el L'Associació dels Sense Papers de part de l'Assemblea d'Objecció web de la CGT d'Hisenda com l'enquesta del cens problema de l’àmbit privat i fer-lo Madrid i el Ferrocarril Clandestí Fiscal de Catalunya.Secretaria www.cgt.org.es/spip.php?article1365 les podeu trobar als locals de CGT col·lectiu, alhora que es fa visible a estan duent a terme una campan- d'Acció Social CGT Catalunya 16 Catalunya. Juny de 2009
- 16. SENSE FRONTERES La repressió que Les violacions dels Drets Humans s'utilitzen s'està vivint en les pels estaments governamentals com a comunitats zapatistes mètode per aplacar les lluites socials és constant La CGT per la llibertat dels presos/es polítics mexicans Secretaria Relacions de baixa intensitat contra les comu- vernamentals com mètode sistemà- Internacionals CGT nitats zapatistes. En aquest assetja- tic per a aplacar les diferents lluites L a repressió no s’atura a ment estan implicats els 3 partits socials. Mèxic, l'assetjament a les di- polítics (PA, PRI i PDR) i els 3 ni- Des de la CGT i altres col·lectius ferents lluites és constant. El vells de govern (municipal, estatal i considerem justa la lluita dels Mu- mes passat (abril) van detenir injus- federal), que utilitzen ens afins com nicipis Rebels Autònoms Zapatistes tament als companys pertanyents a l'Organització Regional de Cafeti- per la seva oposició frontal als L'Altra Campanya: Jerónimo cultors d’Ocosingo (OSCAO), o el plans econòmics i exigim la lliber- Gómez Saragos, Antonio Gómez grup paramilitar Organització per a tat immediata dels 7 companys in- Saragos, Jerónimo Moreno Deara, la Defensa dels Drets Indígenes i dígenes Tzeltales adherents a la Si- Miguel Demeza Jiménez, Sebastián Camperols (OPDDIC). Elements sena Declaració de la Selva Demeza Reara, Pedro Demeza de la Seguretat Pública i les Policies Lacandona del municipi de Bacha- Reara, Alfredo Gómez Moreno i de Preventives de Camins també parti- jón, així com la de totes i tots els Miguel Vazquez Bru (Base de su- cipen en els operatius. presos polítics mexicans. port Zapatista, recentment allibe- En realitat estem enfront de la lluita Per això el 30 de maig vam realitzar rat), detinguts a Sant Sebastià Ba- d'un poble per la seva llibertat i la diverses concentracions a ciutats de chajón. Les detencions es van seva dignitat. I aquest dret legítim l’estat espanyol, actes emmarcats realitzar amb l'acusació falsa d'as- és convertit, mitjançant falses acu- dintre de la crida nacional i interna- saltar camins, quan els veritables sacions del mal govern, en un delic- cional que van realitzar col·lectius, responsables dels assalts estan cla- te. Les persones tenen el dret de de- organitzacions i individus adhe- rament identificats i romanen en lli- cidir què fer amb els recursos rents a La Sisena Declaració de la bertat. existents en el lloc on habiten i Selva Lacandona. La situació de repressió que s'està aquest dret ha d'estar per sobre dels Cal seguir lluitant per la llibertat vivint en les comunitats zapatistes interessos turístic-econòmics d'em- per a totes i tots els presos polítics i és constant. Militars, diferents cos- preses o multinacionals. jectes com el corredor turístic en les presons, com els companys les i els desapareguts polítics, i per sos policials i paramilitars no ces- Perquè el veritable rerefons del pro- "Centre Integralment Planificat Pa- de Atenco, amb penes que arriben la cancel·lació de totes les ordres de sen en la repressió. Les campanyes blema és la digna lluita que estan lenque-Agua Azul". fins a 112 anys en el cas d'Ignacio presó contra lluitadors socials. governamentals d'assetjament són duent la Comunitats Zapatistes en La repressió que s'està vivint a del Valle. Les violacions dels Drets Abaix els murs de les presons de innombrables i qualsevol excusa és defensa de la seva terra, l'aigua… i Mèxic és bastant preocupant, in- Humans, els segrestos, les tortures, Chiapas, Oaxaca, Estat de Mèxic, vàlida, creant una situació de guerra per tant de la vida, enfront de pro- nombrables lluitadors socials estan etc… s'utilitzen pels estaments go- Guerrero, Tabasco… de tot Mèxic! Campanya internacional: llibertat i justicia per a Atenco (Mèxic) Frente de Pueblos - Revocació i anul·lació de les sen- món. Aquestes es poden enviar a la en Defensa de la Tierra tències a les i els perseguits. pàgina, al correu: atencointernacio- - Respecte irrestricte dels drets hu- nal@gmail.com o al correu il·lus- R ebin una afectuosa saluta- mans de les i els detinguts i perse- trat del diari la Jornada: svala- ció, però plena també de guits. dez@jornada.com.mx preocupació dels qui treba- - Stop a la criminalització dels mo- Informant a la resta de la societat llem per la pau. Com vostès saben, viments socials a Mèxic. sobre els esdeveniments ocorreguts fa ja gairebé tres anys, els pobla- - Càstig als responsables materials i a Atenco i la situació dels nostres dors de San Salvador Atenco van intel·lectuals de les violacions als 12 companys presos. A través de sofrir la repressió i la violència, que drets humans. taules informatives, campanyes encara avui manté a 12 persones És per això que convidem les orga- mediàtiques, esdeveniments polí- preses, alguns d'ells amb severes nitzacions i col·lectius de la comu- tics i culturals, etcètera. condemnes que depassen els 100 nitat internacional a participar en Obrint espais en els mitjans de co- anys de presó. El procés contra aquesta campanya política i social municació comercials o alternatius aquestes persones ha estat ple d'i- per unificar les nostres veus amb per a parlar de la campanya i el cas rregularitats i nombroses violacions l’objectiu principal d’aturar la cri- Atenco a través d'enllaços via en- als drets humans. minalització de la protesta. Per això trevistes telefòniques, per Skype, Des dels lamentables esdeveni- demanem la llibertat als nostres enregistraments o per escrit. ments de maig de 2006, s'han im- dotze companys que estan presos i Convidant més organitzacions a ad- pulsat nombroses accions i iniciati- un càstig als responsables de les herir-se a aquesta campanya i rea- ves per a assolir l'alliberament dels pràctiques de repressió i violació litzar accions de suport. Organit- detinguts. Veiem, no obstant això, dels drets humans dels governs de zant visites amb cossos amb preocupació, aquestes terribles l'Estat de Mèxic i Federal. d'observadors de Drets Humans per condemnes. La campanya nacional elaborar informes de la situació i internacional “Llibertat i Justícia Com podem mostrar la dels 12 companys. per a Atenco” és una iniciativa de la nostra solidaritat? Aquesta iniciativa no rep recursos Societat Civil mexicana per acon- de cap oficina de govern o funda- seguir a la llibertat dels 12 presos Adherint-se a la campanya mitjan- ció. Les activitats són patrocinades polítics empresonats durant la forta çant el seu registre a la pàgina: amb els recursos que qualsevol pot repressió governamental al maig de www.atencolibertadyjusticia.com donar. Per donar suport econòmica- l'any 2006. Poden registrar-se com col·lectius, ment pots contactar-nos. Els fons Les demandes de la campanya són: comitès de suport o individus. recaptats són exclusivament per a - Llibertat als 12 presos polítics de Amb cartes de suport als companys donar suport les accions de la cam- Atenco. presos des de qualsevol part del panya. Catalunya. Juny de 2009 17
- 17. SOCIAL Volen endurir, Trencat l'encanteri de "nous rics" i "tots rics", encara més, les el PSOE igual que els seus homòlegs europeus, seves polítiques apliquen l'autoritarisme més cruel migratòries. La Llei d'Estrangeria i el pur i dur racisme dels Estats de la UE Les condicions econòmico-polítiques basades exclusivament en el benefici pel benefici obliguen centenars de milers de treballadors a desplaçar-se a la recerca d'un lloc de treball Desiderio Martín – Gabinet a subsumir-se en regles culturals d'Estudis Confederal de CGT falses i hipòcrites, fins a convertir- lo en serf; negació dels més ele- E l PSOE, coincidint amb la mentals drets humans, com el dret crisi econòmica, avui esde- al reagrupament familiar; i final- vinguda en recessió per obra ment l'empresonament en condi- i gràcia d'un model capitalista que cions ignominioses, fins a 40 dies a assenta en la "barbàrie" les bases de l'Estat espanyol i fins a 60 de mitja- la sociabilitat, ha endurit una llei, la na en els països de la Unió Euro- d'Estrangeria, en el més pur “mato- pea. nisme” dels empresaris ianquis en “Des del punt de vista del dret l'es- els temps de la gran depressió trangeria és l'eina que Europa ha in- (1935-1938). ventat per a crear i excloure no als Els seus homòlegs europeus, no es estrangers, sinó als immigrants ex- queden curts: deportacions perquè tracomuniatris pobres”. I, a més de si, és a dir, perquè ja no són funcio- condemnar-los a ser pròfugs per no nals al mercat de treball; lleis d'in- tenir papers, els neguen el dret a tegració, que obliguen l'immigrant una vida que no sigui amb por i in- seguretat, i a no ser persones visi- que aquestes siguin recollides a presó. bles en els seus barris, en els espais preus suficientment baixos, per tre- Trencat l'encanteri de "nous rics" i públics, menys encara en els espais balladors autòctons, del país. És "tots rics", el PSOE igual que els polítics. ranci, però és real: primer els d'a- seus homòlegs europeus, apliquen Les condicions econòmico-políti- quí. I, a més, el missatge és crimi- l'autoritarisme més cruel sobre mi- ques, així com l'esgotament d'un nal, doncs qui sembla ser responsa- lers i milers de persones: t'hem ex- determinat model de producció i ble del “no-treball, dels baixos plotat –i bé-, t'hem fet creure que distribució de mercaderies, basat salaris hora, de les jornades exces- eres important –les nostres políti- exclusivament en el benefici pel sives”, són els immigrants, ja que hi ques d'integració, els nostres minis- benefici, ha obligat autoritàriament ha massa… Racisme institucional i teris i instituts d'immigració-, les a desplaçar dels mercats de treball racisme social. nostres partides de despesa social “regulats”, és a dir amb papers, a La pitjor sortida és cap al treball dedicades a la immigració per als centenars de milers de treballadors submergit, en el qual, novament, ajuntaments, la nostra sanitat, la a l'atur, aturats, sense activitat re- centenars d'empresaris sense cap nostra escola pública…però avui munerada. escrúpol, "recolliran" milers i mi- immigrant pobre i extracomunitari, D'aquests centenars de milers, els i lers de treballadors, els quals no et recordem que és la nostra educa- les immigrants s'emporten la pitjor només s'enfrontaran a les "males ció, la nostra sanitat, els nostres tre- part. Uns, els més, perquè no han pràctiques laborals", com ara els sa- balls, els nostres… i ara hi ha "es- generat dret a prestació contributi- laris per sota dels convenis, les jor- cassesa" i tu, immigrant pobre i va per atur i tots perquè perduda la nades de més de 60 hores setma- extracomunitari, no ets dels nos- remuneració escassa i discriminatò- nals; sense lliurances, sense dret a tres. ria en comparació de la que perce- vacances i sense cotitzacions so- I on es troba aquesta majoria social bien els seus companys autòctons, cials, sinó que entrarem de ple, en que pateix? Per ventura no existei- penja d'un fil la seva permanència o el "regne de la il·legalitat", on tot xen més raons per a sortir al carrer residència en l'estat "d'acollida" i val i la vida de les persones desapa- exigint justícia social, redistribució se'ls convida al vergonyant "retorn reix a canvi un salari de supervi- de la riquesa, respecte dels drets hu- voluntari". vència. mans fonamentals? Això cada ve- Diversos milers de "braceros", tre- Són treballadors en l'ombra, ocults gada resulta més insuportable i tant balladors que seguien la ruta de les a les obres, legals i il·legals, en les de bo, siguem capaços d'exigir-nos collites (taronges, olives, pomes, llars cuidant d'ancians i fills; ama- responsabilitat, és a dir, que compa- maduixa, etc.) i els hivernacles, gats en els seus barris per por de reguem amb la nostra lluita, que avui són “vagabunds de les colli- que "l'autoritat", que no compareix ens plantem de cara davant el tes” que no seran recollides per ells. en la inspecció del treball submer- poder, contra els estats, els polítics, Els empresaris i l'Estat han assolit git, els demani papers i els porti a la banquers, polítics i buròcrates. 18 Catalunya. Juny de 2009
- 18. OPINIÓ-SOCIAL Manifest de la REDI contra la reforma de la Llei d’Estrangeria Xarxa Estatal pels mica, política, laboral i social. Drets dels i les Immigrants La Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants (REDI), s’oposa la M anifest de la Xarxa Esta- modificació de la Llei d’Estrange- tal pels Drets dels i les ria perquè: Immigrants (REDI) con- A) Amb l’excusa d’adaptar la llei a tra la reforma de la Llei d’Estrange- les disposicions dels Tribunals Su- ria, aprovat en l’última assemblea prems i Constitucionals (dret a la estatal de la REDI, celebrada els vaga, de reunió, d’associació de les dies 25 i 26 d’abril a la ciutat de persones immigrants en situació de Barcelona. clandestinitat, etc.) es pretén realit- Amb el teló de fons de la crisi eco- zar una reforma que endureixi més nòmica el Govern Espanyol pretén les condicions de vida de la pobla- endurir, encara més, les seves polí- ció immigrant. Les diferents sen- tiques migratòries, culpabilitzant al tències han vingut a considerar an- col·lectiu immigrant de l’actual si- ticonstitucional determinades tuació de deterioració del mercat la- restriccions als drets d’aquest boral. D’aquesta forma pretén obte- col·lectiu pel que l’única cosa pro- nir un doble objectiu, per un costat cedent és derogar -les de manera presenta les persones immigrants immediata. com a boc expiatori de les alar- B) A través d’aquesta reforma es mants xifres d’atur, i, per un altre, pretén adaptar a la legislació de divideix a treballadors i treballado- l’Estat les diferents directives euro- res en autòctons i autòctones i im- pees dirigides a la retallada de drets migrants, aïllant l’esforç d’ambdós de les i els immigrants, entre elles col·lectius per combatre els efectes la denominada "directiva de la ver- perversos de tants anys d’acumula- gonya". ció de beneficis a través de l’explo- C) La citada reforma s’emmarca en tació d’ambdós col·lectius. les polítiques que consideren a les A aquests interessos es deu el major persones immigrants com simples a l’administració, condemnant a ro- F) Es persegueix la solidaritat hu- nacionals de Nens i Nenes. enduriment de les ja repressives po- eines econòmiques en el marc mandre empresonades a persones mana introduint com infracció greu H) Utilitzant un discurs d’igualtat lítiques migratòries, tant en la Unió d’una societat on segueix prevalent, que no han comès cap delicte. (fins a 10.000 euros de multa) el su- de gènere suposa objectivament Europea com en l’Estat Espanyol. en primer lloc, l’acumulació capita- E) S’obstaculitza la reagrupació fa- port i ajuda a les persones immi- noves formes de discriminació cap La modificació de la Llei d’Estran- lista. miliar de les i els ascendents exigint grants en situació d’irregularitat ad- a la dona immigrant, al condicionar geria respon a la filosofia descrita i D) Àmplia els terminis de detenció que la persona que reagrupi tingui ministrativa. Entre aquestes el seu accés al món laboral impe- col·loca, en conseqüència, al en els Centres d’Internament fins a autorització de llarga residència i infraccions es troba la d’inscriure a dint el reagrupament dels ascen- col·lectiu immigrant, en una situa- 60 dies, que poden arribar a ser in- que ell o l’ascendent tingui més de les mateixes en un domicili a l’e- dents, màxim en moments que les ció de major vulnerabilitat econò- definits per causes “no imputables” 65 anys. fecte d’alta en el padró municipal, polítiques neoliberals estan acabant amb el que se li tanquen les portes a amb gran part dels serveis públics, drets fonamentals, com l’assistèn- entre ells el de les cures a les perso- cia sanitària i l’educació. Això Im- nes i l’educació en la primera infàn- plica, a més, criminalitzar i aïllar a cia. aquest col·lectiu de persones per En conseqüència, exigim: trobar-se en una situació de la qual - La retirada de l’avantprojecte de no són responsables. reforma de la llei d’estrangeria i de- G) Restringeix els drets dels i les rogació de la pròpia llei per ser una menors no acompanyats, que po- clara eina per a la discriminació de dran ser posat a la disposició dels les persones immigrants. serveis de protecció del suposat - El tancament immediat dels Cen- país d’origen sense garantir la rea- tres d’Internament per a Estrangers grupació familiar. Prevalent, en per constituir una via, més de re- conseqüència, la seva condició pressió i marginació de les persones d’estrangers i estrangeres sobre la migrants. de menors i suposa una vulneració Contra la modificació de la llei de de tota la legislació de protecció estrangeria, drets per a totes i tots dels i les menors i dels Drets Inter- Ni CIES ni llei de estrangeria Els col·lectius rupturistes de Terrassa uneixen forces en una nova assemblea Directa Terrassa ries dins el marc terrassenc i l’as- La trobada va tenir lloc el dia 9 de actualment al barri de Vilardell), de construint. Mitjançant accions visi- sumpció dels cinc eixos ideològics maig -després d’algunes reunions deúncia d’obres abandonades o bles i participatives, l’APT vol eri- A nticapitalista, antifeixista, an- tipatriarcal, no institucional i internacionalista són els cinc punts és una condició necessària per poder formar-ne part. Si bé la parti- cipació es fa a títol individual i no prèvies- en un col·legi municipal. Durant la jornada, hi va haver temps per fer feina, però també per contra la pressió dels bancs. L’APT regula una coordinació que ja es practica informalment entre gir-se -sense ambicions, però amb empenta- en una de les vies a través de les quals la gent pugui canalitzar que defineixen l’ideari de l’Assem- en representació dels col·lectius, l’esbarjo, i s’hi va perfilar la prime- els col·lectius d’esquerres i una de les seves inquietuds, problemes de- blea Popular Terrassenca (APT), aquests sí que han assistit a l’as- ra campanya, que té com a objectiu les fites és treballar als barris, on els rivats de viure en una urbs cada cop una unió de diverses forces que es semblea de presentació de l’APT a denunciar l’actual crisi capitalista, problemes colpegen amb més viru- més atomitzada i fagocitada per la proposa construir alternatives als través de membres de l’Assemblea una tasca que abraça aspectes molt lència. Si bé l’APT, en un primer gran Barcelona, amb molta pobla- problemes concrets generats pel d’Okupes, SAT, Endavant, l’Espai diversos i cadascun d’ells prou im- moment, es planteja el repte de ció immigrada i amb un atur que sistema. Democràtic Intercultural, Biterna, portants: contra els ERO, de suport donar-se a conèixer i créixer, també afecta el 16% de la població activa. El treball conjunt respon a la neces- la CUP, la CGT, Kaos en la Red i III mutu entre aturades, per evitar els ha d’estabilitzar-se i madurar per Aquest article ha estat públicat al sitat d’impulsar campanyes unità- República. desnonaments (com està succeint no perdre el llegat de tot allò que va número 138 del setmanari Directa. Catalunya. Juny de 2009 19
- 19. OPINIÓ-SOCIAL Plataforma d’Afectats per la Hipoteca: contra el frau hipotecari i pel dret a l’habitatge Plataforma d’Afectats per la complert els compromisos adquirits Hipoteca mentre han disposat d’una ocupació E l passat 22 de febrer es va i els interessos l’hi han permès. Ara constituir a Barcelona la Pla- que ja no poden fer-ho, la resposta taforma d’Afectats per la Hi- de les entitats creditícies ha estat in- poteca, i ja em organitzat diverses tentar renegociar a favor de l’entitat reunions i mobilitzacions d’afec- o el recurs fulminant a l’execució tats. Aquesta Plataforma denuncia hipotecària. Amb un agreujant: do- que: nada “la desavalorització” soferta 1. Hi ha milers de famílies en situa- pels pisos, és possible que qui els cions dramàtiques, sense poder perdi segueixi devent diners a l’en- pagar la hipoteca o a punt de deixar titat que astutament els va endeutar. de pagar-la. Moltes estan ja en fase A més d’aquest cúmul d’irregulari- d’execució hipotecària, pel que tats i despropòsits, no hem d’obli- temen ser desnonades en els prò- dar la responsabilitat de les dife- xims mesos. La mala regulació del rents administracions públiques que sistema bancari espanyol fa que no han desenvolupat una legislació només corrin el risc de perdre les que solament ha promogut l’accés a seves cases i quedar-se en el carrer, un habitatge en règim de propietat sinó també de mantenir part del com única forma d’accés a un habi- deute, ja que ara els bancs estan ta- tatge estable i segura i que en la xant els mateixos habitatges a preus pràctica ha significat el sobreen- inferiors. deutament de les famílies, margi- 2. L’administració no està propo- nant altres formes d’accés a l’habi- sant cap solució. La “moratòria tatge com el lloguer. El ICO”, anunciada pel govern, no desgravament fiscal de la compra, només no resol el problema sinó la inestabilitat i inseguretat dels in- que ho ajorna i ho complica a l’aug- quilins davant una llei d’arrenda- mentar els interessos. A més, els ments urbans que defensa els inte- criteris d’aplicació deixen fora a les ressos del propietari, la famílies en situació de major vulne- desregulació del mercat hipotecari rabilitat i en molts casos els bancs que permet hipoteques a 50 anys, la es neguen a aplicar-la, ja que no inexistència d’un parc públic de llo- estan obligats. guer i la falta de control i restricció 3. Les persones hipotecades denun- sobre el crèdit, han empès a milers ciem que som víctimes d’un frau de famílies a endeutar-se per sobre hipotecari generalitzat i d’unes de les seves possibilitats per a acce- clàusules contractuals abusives. dir a un habitatge. Van ser els bancs els que van facili- A més els bancs, al costat d’immo- tar i van atorgar hipoteques a pesar biliàries, administracions i mitjans que molts de nosaltres no érem sub- de comunicació, durant molts anys jectes de crèdit i teníem uns ingres- van repetir que llogar era llençar els sos baixos. Van sobrevalorar la ta- diners, que era molt millor comprar xació de l’habitatge, inflant el preu, i que els preus dels pisos mai baixa- rendible. guanyaria tota la societat a l’aug- mensual hipotecària en cap cas i augmentant així el deute contret. rien. Sota aquestes condicions, im- b) Regular la dació en pagament, de mentar el parc d’habitatge públic en sigui superior al 30% dels ingressos Però la llista d’irregularitats no mobiliàries, bancs i caixes van manera que si el banc executa la hi- lloguer. Una versió d’aquesta me- de la persona o unitat familiar, a un acaba aquí: comissions abusives; aprofitar aquest context objectiu i poteca i es queda l’habitatge, el sura s’està aplicant ja al País Basc, termini màxim de 20 anys. contractació obligada d’asseguran- van dedicar tot el seu aparell propa- deute queda liquidat, com succeïx pel que es tractaria d’estendre’l a la Convidem a les persones afectades ces cares i inútils; interessos varia- gandístic a incentivar la compra i el en altres països de la UE o a EEUU. resta de comunitats autònomes. a sumar-se a aquesta Plataforma: la bles referenciats a l’euríbor més uns sobreendeutament. És un abús bancari que estiguin ex- d) Realització d’una Auditoria so- unió és la millor manera que tenim diferencials desorbitats; informació Per tot això l’assemblea d’afectats pulsant a la gent de les seves cases i cial sobre el funcionament del mer- ara per a vèncer la por, les amena- esbiaixada, quan no enganyosa, per la hipoteca exigeix solucions. damunt els exigeixin el pagament cat hipotecari. Existeixen indicis ces i els abusos dels bancs. sobre possibles augments de la hi- Solucions que són justes, possibles de 20, 50 o fins i tot 100 mil euros. fundats que ens indiquen que la ciu- També convidem a entitats i poteca, etc. Tot això amb una finali- i que ja que s’estan aplicant en al- c) Conversió del parc d’habitatges tadania ha estat objecte d’un gran col·lectius socials a donar suport tat inequívoca: optimitzar beneficis tres llocs: hipotecats de primera residència en frau que ha de ser investigat per a aquest manifest, perquè és una i sortejar els controls de risc que tot a) Parar els desnonaments, tant de parc públic de lloguer social. Que poder establir les responsabilitats tasca de tota la societat el forçar un sistema creditici raonable hauria de les famílies hipotecades com dels l’administració forci a les entitats d’entitats empresarials, bancàries, canvi de model: de la bombolla im- tenir. avalistes, fins que s’hagi trobat una financeres a assumir els preus reals així com de les institucions públi- mobiliària al dret a l’habitatge. No neguem la nostra part de res- solució a la seva situació. I garantir dels habitatges fent que els bancs ques. La mateixa auditoria hauria Així mateix, convidem a les admi- ponsabilitat a l’haver signat un con- als afectats l’accés a justícia gratuï- renunciïn a un percentatge signifi- d’aclarir on han anat a parar els be- nistracions a establir un diàleg per a tracte que a dia d’avui no podem ta per a poder defensar-se en els catiu del deute hipotecari perquè, a neficis milionaris que es van gene- avançar en l’aplicació d’aquestes mantenir, a pesar de les condicions processos d’execució. En qualsevol continuació, l’administració compri rar durant el boom immobiliari. mesures. Mentre aquestes no s’apli- fraudulentes en que es van pactar cas garantir que cap persona es l’habitatge a preu d’habitatge prote- e) Establir els mecanismes, les re- quin, anunciem que iniciarem mo- moltes d’aquestes hipoteques. No quedi en situació de desempara- git de règim general i l’antic propie- formes i les polítiques necessàries bilitzacions i les accions necessà- obstant això fins a ara l’índex de ment habitacional: un Estat demo- tari pugui romandre en ella com in- perquè l’accés a un habitatge ade- ries per a fer respectar els nostres morositat de les famílies ha romàs cràtic respectuós dels Drets Hu- quilí d’habitatge protegit, sempre quat no torni a ser mai un negoci drets. increïblement baix. A diferència mans no pot permetre que milers de que compleixi els requisits esta- per a uns pocs i una esclavitud per a Més informació a: afectadosporla- dels bancs, que davant l’esclat de la famílies es quedin en el carrer alho- blerts per a ser beneficiari de la ma- les famílies treballadores. En el cas hipoteca.blogspot.com/ crisi no han dubtat a exigir diners ra que milions de pisos romanen teixa. Així no només s’ajudaria a del mercat hipotecari, establir per afectadosporlahipoteca@gmail.co públics, les famílies endeutades han buits a l’espera de ser un negoci les famílies hipotecades, sinó que hi llei que el pagament de la quota m 20 Catalunya. Juny de 2009
- 20. OPINIÓ-SOCIAL Ensenyament públiccatalà: SALUT I ANARQUISMES En veu alta! nova convocatòria de vaga Pep Cara (Berga) el 10 de juny contra la LEC S ota aquest títol acaba de nàixer la «Publicació Intermitent de la Xarxa Anarquista». El primer nú- mero és un monogràfic sobre l’a- Federació d'Ensenyament ca: que s’emmiralla en països amb els proposant aplicar. Aquestes mesu- vortament, amb escrits que abor- CGT Catalunya - La generalització dels concerts sistemes més segregadors, o-n fra- res van més enllà de la crisi, la seva den des de diferents punts d’anàlisi sense un compromís clar en el com- cassen la qualitat, l’excel·lència, implementació suposa carregar el l’avortament, més enllà de les con- E ls sindicats CGT, pliment de les seves obligacions so- l’equitat i la cohesió social. pes de la crisi sobre el professorat i sideracions legals i des d’una òpti- USTEC·STEs, CCOO, AS- cials. És, per tant del tot imprescindible l’ensenyament públic i que, un cop ca llibertària. No he tingut res a PEPC-SPS i FETE-UGT - La LEC promou un model de continuar mostrant el nostre rebuig superada aquesta, seran molt difí- veure en l’elecció del títol però ens continuem oposant al projecte creixement de la iniciativa privada a aquesta llei i estar molt atents al cils de redreçar. A més són mesu- haig de dir que m’agrada molt. Jo de Llei d'Educació de Catalunya i a sostinguda amb fons públics. seu desplegament. res, que no aporten solucions a les l’entenc com una afirmació de les la política educativa del Departa- - L’ampliació dels concerts a l’eta- D’altra banda, el conseller continua necessitats i mancances de l’ensen- idees, pràctiques, propostes i con- ment d'Educació pa del 0-3. imposant unes mesures amb les yament públic, ans al contrari van tradiccions anarquistes. Sense El Conseller d’Educació, Sr. Ernest - L’establiment de nous concerts que, de manera totalment unilate- encaminades a deteriorar la seva complexos. Cap a fora del ghetto, Maragall, davant el rebuig manifes- per l’etapa post-obligatòria: Batxi- ral, i amb l’excusa de la crisi i la qualitat actual. sense cap subordinació i amb totes tat de manera reiterada per la majo- llerat i Formació professional. manca de pressupost, pretén empit- Tot plegat ens porta a fer una crida les aspiracions del món mundial. ria del professorat i de la comunitat - La permissivitat en la segregació jorar les condicions laborals del al professorat i a tota la comunitat Acceptant la nostra enorme hetero- educativa, en contra del projecte de per sexes, cosa que implica que no professorat dels centres públics així educativa per continuar mobilit- geneïtat («tants caps tants barrets» la nova llei d’educació, enlloc d’in- hi ha cap voluntat de rescindir els com devaluar la seva qualitat. Me- zant-se i a ens obliga a fer una deia un dia), però constatant tot el troduir canvis que vagin en la línia concerts en aquells centres d’elit sures que atempten contra les plan- que compartim, que és moltíssim i d’enfortir l’ensenyament públic i que, a més, escolaritzen de manera tilles dels centres, que suposen una Els principals punts que ens ha de permetre, a les anar- de resoldre els problemes plantejats separada als nens i nenes. reducció efectiva de professorat, i quistes, treballar juntes quan calgui en els centres, ha optat per fer una - L’establiment de mecanismes pels que impliquen un augment de les 1. No volem aquesta Llei. i quan vulguem. I ja fa temps que aliança amb CiU i pactar una llei quals es destini diner públic per la hores de treball en detriment de la 2. No a la desregularització horària. cal i ja fa temps que moltes volem. que promou un model de creixe- nova construcció de centres privats tasca de tutoria i coordinació peda- No a l’augment de la jornada lecti- Però no parlaré només de coses ment de la iniciativa privada sostin- concertats. gògica. va. bones. Vull parlar de com s’actua guda amb fons públics. -No promou ni garanteix l’equili- 3. No a la disminució de l’oferta davant les agressions i les injustí- Lamentem profundament que el brada escolarització de l’alumnat El Departament pretén pública d’ocupació. Ampliació dels cies dins d’allò que alguns anome- PSC i ERC hagin buscat el suport entre les dues xarxes. pactes d’estabilitat. nen moviments socials. Tenim el d’un partit de dretes per tirar enda- - Imposa unes condicions de treball * Retallar les plantilles dels centres. 4.- Cobriment de totes les substitu- cas de Berga on després de fer-nos vant una nova Llei d’Educació, en del professorat sense acord amb la * Imposar de manera pretesament cions des del primer dia. el llit mentre lluitàvem contra l’or- lloc de buscar acords amb els sec- representació legal del mateix i es “voluntària” les hores extres al pro- 5.- No a la retallada de plantilles. denança de civisme, ens fan fora tors representatius del professorat, carrega la negociació col·lectiva. fessorat. 6. No a la massificació. Increment d’una ràdio de la qual érem pares estudiants i la comunitat educativa i - Continua mantenint els altres as- * Retallar l’oferta pública, tancant de la construcció de centres pú- per criticar els polítics que van amb els sectors progressistes que pectes ja a bastament criticats pel grups en els centres públics. blics. aprovar l’esmentada llei i per aca- defensen un sistema educatiu de professorat i per la comunitat edu- * Fer desaparèixer l’oferta de batxi- 7.- No als incompliments del de- bar-ho d’arreglar el desembre pas- qualitat que faci possible la igualtat cativa. llerat nocturn. partament d’educació. sat ens l’amaneixen amb pedres i d’oportunitats i la integració social La proposta de LEC debatuda al Davant d’aquesta situació les orga- 8.- No al tancament de grups en els intents d’incendi, mentre l’assetja- per aquells sectors més desafavo- Parlament ha derivat cap a les pos- nitzacions sotasignades manifes- centres públics. ment personal i les agressions de rits. tures més conservadores anome- tem el nostre més absolut rebuig a 9.- No a la supressió dels Batxille- “baixa intensitat” encara és hora El text pactat de la nova llei impli- nant una “llei de país” a un projecte les mesures que el departament està rats nocturns. que s’aturin, i sé de què parlo. També puc esmentar les silencia- des agressions a la Torna de Gràcia ara fa més d’un any i en un sentit similar fa uns dies em comentaven unes altres agressions de gènere. No pretenc explicar aquests fets, ja que qui vol els pot conèixer. El que vull manifestar és el cansament que sento en comprovar com no passa res. La gent tanca files, l’amiguis- me és superior al sentiment de jus- tícia i, a l’igual que a la resta de la societat, no passa res. Comprovo dia rere dia com les complicitats amb aquestes injustícies s’estenen i envesquen fastigosament a molta gent suposadament conscient. Es volen presentar les agressions com a disputes personals, privades, poc clares i subjectives. Ara entenc mi- llor a la gent que no en vol saber res dels “moviments socials” (lloc de tota la societat on la diferència entre pràctiques i discursos és més gran). Davant d’aquest panorama només em queda dir que em fot tant de fàstic l’agressor com qui el deixa entrar al seu ateneu, el justifi- ca i li dóna cobertura política. No vull capellans però això no vol dir que tot s’hi valgui. I ara sí, en veu alta: salut i anarquia! 21 Catalunya. Juny de 2009
- 21. OPINIÓ-SOCIAL TORNEM-HI La puresa dels La LEC i la samurai Pau Gomis educació infantil Municipalització/privatització i desregulació S i hi ha un discurs que cala fons entre la població és el de la por, el de la incertesa. Primer es va con- Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya tagiar la por que causa el terrorisme S internacional, i va fer que es sacrifi- empre hem defensat una quessin drets i llibertats a canvi de major implicació dels ajun- seguretat. Després el pànic l’ha taments en l’educació. Però causat la crisi econòmica, creant la municipalització de la LEC és condicions socials propicies tant una estratègia de privatització. pel retrocés laboral, com per al res- El primer cicle d’infantil (0-3), sorgiment de propostes basades en conjuntament amb l’educació de la manu militari o amb un acusat les persones adultes, es transfereix caire xenòfob. I ara toca la grip por- als municipis quan ho demanin. cina, o el virus gripal H1N1. La si- El que recull el projecte no és nou. tuació d’alerta és lògica i fins i tot Els eixos polítics de com ha de ser positiva, però l’alarma és totalment l’educació a l’etapa 0-3 i la forma- injustificada. ció de persones adultes ja els van D’on surt la por? Surt del contagi definir en el Pacte del Tinell on es de la por del nostre veí davant de recull que serà competència dels fenòmens que no pot controlar, o de municipis. contingències que és repeteixen i Segons l’informe del Síndic de causen l’alarma. Aquesta por dona Greuges, 1 de cada 4 llars d’infants lloc a respostes irracionals: vedar “municipals” –la majoria de les fa- els vols a Mèxic, sacrificar porcs a moses 30.000 places públiques- Egipte o les actituds xenòfobes en- són de “gestió indirecta”; és a dir, vers els mexicans als EUA. mantenen el cartell de “Llar d’In- ha de preveure la possibilitat de di- ció d’infants situats en entorns so- ment, en col·laboració amb els Per espargir la incertesa no cal un fants de l’Ajuntament de….” però ferents models d’organització i de cioeconòmics o culturals desafa- ajuntaments, determinar els requi- discurs massa profund, simplement són realment empreses privades funcionament que permetin conci- vorits i zones rurals, d’acord amb sits que han de reunir els centres una bona propaganda. En aquest que tenen la concessió. D’això se’n liar la vida laboral amb la respon- la planificació i els requisits prè- educatius que imparteixen el pri- món la publicitat és el millor canal deriven tres conseqüències: unes sabilitat primordial dels pares en la viament establerts, el Departament mer cicle d’educació infantil, refe- per difondre polítiques que, d’en- condicions laborals més precàries i criança i l’educació dels fills. subvenciona la creació i consolida- rits als aspectes educatius del pro- trada, no comptarien amb l’aprova- menys sou, els incompliments de La conciliació de la vida laboral i ció de places per a infants de zero a jecte, les instal·lacions i el personal ció de la població. I en una situació normativa (augment de ràtios) i en- familiar passa per uns horaris i una tres anys en llars d’infants de titu- dels centres. En aquest marc, en de crisi contínua sempre surt algu- cariment per a les famílies. jornada laboral que permetin l’a- laritat municipal. que cada ajuntament podrà deter- na voluntat salvadora disposada a tenció als fills i aquesta ha de ser la 3. El Departament pot subvencio- minar les condicions que tindran aplicar el bisturí per mantenir unes Art. 143. Competències de les enti- nostra lluita. No han de ser les llars nar, d’acord amb els criteris esta- les llars d’infants del seu municipi, condicions econòmiques i socials tats locals d’infants ni cap altra alternativa blerts pel Govern, l’escolarització totes ho podran ser. que garanteixin tant la producció i 4. A petició dels ens locals, es po- encara més desregulada (com les en llars d’infants de titularitat pri- l’acumulació il·limitades, com la dran transferir o delegar les com- ludoteques, etc.) les què han d’a- vada que assumeixin el compromís En defensa de submissió i el consum. petències per a la creació, organit- daptar els seus horaris a les neces- de col·laborar, en aquesta activitat l’ensenyament públic Un exemple seria la campanya pu- zació i gestió de centres de primer sitats que tenen les famílies com a que desenvolupen sense finalitat blicitària de l’administració Bush cicle d’educació infantil, d’ensen- conseqüència de les exigències del de lucre, a l’assoliment dels objec- · No a l’assistencialisme sobre les armes de destrucció mas- yaments artístics i d’educació de mercat laboral. tius del sistema educatiu. · Ple reconeixement del caràcter siva a l’Iraq, adobada amb l’ame- persones adultes d’acord amb la Reconèixer plenament el caràcter 3. Encara més desregulació. educatiu del 0-3 naça terrorista mundial, que va pro- planificació educativa. educatiu d’aquesta etapa és posar L’aprovació de la LEC obra la · Ple reconeixement del dret de piciar una guerra d’invasió on Disposició final segona: en primer lloc les necessitats de porta a la desregulació del sector. l’infant de 0-3 anys a tenir una l’únic objectiu era el petroli. 1. El Govern de la Generalitat de l’infant, i adaptar a aquest objectiu Fins ara el Decret 282/2006 de 4 plaça pública, gratuïta i de qualitat. La por immobilitza i aïlla; això és Catalunya garantirà els recursos el model d’organització i de fun- de juliol regula les condicions que Obligació de la Generalitat a ga- el que volen de nosaltres, que ens suficients per afrontar la prestació cionament. Una cosa molt diferent ha d’acomplir un centre per tal de rantir-la. tanquem a casa. Que ens creiem dels serveis la titularitat dels quals és generar el model d’organització poder ser una llar d’infants. L’es- · No a la municipalització de les 42 que les solucions només poden traspassi o delegui als ens locals. i funcionament en funció dels ho- mentat informe del Síndic de llars d’infants del Departament venir de dalt i que tots sols no som 2.- Una educació infantil 0-3 assis- raris de les famílies. Ens parlen de Greuges ja assenyala que el decret d’Educació. capaços de canviar les coses. tencial “conciliació de la vida laboral i fa- va ser un pas enrere en la qualitat · No a la política privatitzadora Ens enganyen amb la publicitat, Els experts destaquen que aquesta miliar” mentre es tramita al Parla- d’aquesta etapa, doncs va suposar d’externalitzacions dels serveis ens enganxen amb el crèdit i ens etapa és fonamental en el desenvo- ment europeu la directiva europea una ampliació de ràtios, entre d’al- educatius i de gestio indirecta de veiem obligats a consumir els seus lupament futur dels infants. És per de les 65hores. tres. La publicació del decret va les llars d’infants públiques. productes de durada efímera, tant aquest motiu que sempre s’ha rei- A més, cal una oferta de places pú- comportar que un nombre impor- · Recuperació de la gestió pública materials com immaterials. vindicat considerar 0-3 com una bliques a les llars d’infants sufi- tant de centres que no acomplien directa de les llars municipals pri- A nosaltres correspon enfrontar- etapa educativa i no només assis- cient per cobrir la demanda que hi aquestes condicions quedessin fora vatitzades. nos a aquestes premisses del capi- tencial. ha d’escolarització dels infants de de qualsevol control. No obstant, · Homologació dels docents pú- tal, establint una comunicació di- Aquesta lluita va veure els seus 0 a 3 anys. En el projecte de llei no aquests centres segueixen funcio- blics del 0-3 amb la resta de l’etapa recta i horitzontal per oposar-nos fruits en el redactat de la LOGSE es menciona el dret de les famílies nant i molts ajuntaments comptabi- infantil. als missatges publicitaris verticals. que la considerava per primera ve- a una plaça 0-3 pública i gratuïta. litzen les seves places per poder dir No es pot esperar més, cal passar a Menys propaganda i més debat i re- gada i desenvolupava el seu curri- que tenen prou oferta encara que l’acció per exigir que es retiri la flexió, així com una veritable difu- culum. Art. 181. Finançament del primer les condicions siguin lamentables. LEC. El problema del projecte no sió de la cultura i de les idees. cicle d’educació infantil El decret marcava com a mínim és que li manqui tal o qual punt, el Proposar davant la continua com- Art. 54.2. En el desenvolupament 1. El Departament, en els termes unes condicions per a totes les llars problema és que presenta un pro- pra-venda, les relacions i afectes, la reglamentari del primer cicle de previstos en la planificació, esta- d’infants però el projecte de la jecte global de privatització dels cooperació, l’intercanvi, la solidari- l’educació infantil s’han de pre- bleix una oferta de places a per a LEC no marca cap requisit general sistema educatiu a Catalunya pre- tat i el recolzament mutu com a veure mesures de flexibilitat per infants de zero a tres anys. i ho redueix a un acord amb cada nent com a model el concertat. Per estil de vida. Valors perdurables da- fer possible la seva adaptació, prin- 2. Per tal de posar en servei aques- ajuntament. això es diu que no a aquesta LEC i vant la caducitat de missatges i pro- cipalment a les necessitats dels in- tes places i, preferentment, per sa- se’n demana la retirada del projec- ductes. fants i també a les de les famílies i tisfer les necessitats d’escolaritza- Art. 54.5. Correspon al Departa- te. 22 Catalunya. Juny de 2009
- 22. SOCIAL La Barceloneta és Dossier Informatiu sobre les Penes un barri popular Multa i no un lloc per especular “ Col·lectiu Catalunya Què és una pena-multa?” és un dossier informatiu de 30 pàgines editat l’abril de 2009, que inclou els Plataforma per la a i amb els veïns. els veïns i veïnes, haurem de tornar veïns no comptem si no som rendi- següents apartats: Defensa de la Barceloneta - Després d’assabentar-nos que no escarrassar-nos-hi; perquè 740.000 bles econòmicament i veure com - què és una pena de multa? s’ha canviat res del pla dels ascen- euros de la Llei de barris es dedica- s’inverteix més en equipaments per - insubmissió a les penes-multa A la Barceloneta ens neguem sors, que segueix vigent, sobrevo- ran a construir l’Esplai de mar, amb al turisme (Hotel Vela, Bus Turís- - diferents casos repressius a ser un barri turístic. lant el barri i els seus veïns amb una empresa privada que ho gestio- tic) que en solucionar els proble- - orientacions legals Estem farts d’una política menys ingressos com un voltor ca- narà i en treurà beneficis; malgrat mes del barri; després d’adonar- - manual d’insolvència urbanística que beneficia només a rronyer; que no hi ha cap paper, cap que s’havien compromès a invertir nos, cada cop que es rescindeix un - dossier jurídic uns pocs, de procesos de participa- acord formal per a canviar el pla, en benefici del veí i no del lliure contracte de lloguer o quan l’Ajun- Una pena de multa és un concepte ció que només són per quedar bé i malgrat que la regidora ha anunciat mercat: inversió pública i benefici tament negocia amb el Port (Hotel que apareix arran de la reforma del d’una ciutat on cada cop és mes di- a bombo i plateret que modificaria privat. Vela i Nova Bocana), que no pot ser codi penal de 1995 i retocat el 2003 fícil sobreviure. el pla i que fins s’esforçaria per - Després de veure com l’Ajunta- que els pobres visquem davant del que consisteix en una condemna - Després de saber que en els da- anul·lar-lo. ment ha donat el vist-i-plau a la pu- mar… econòmica fruit d’un procés judi- rrers quatre mesos s’han concedit - Després de saber que 1.220.000 jada de tarifes del Club Natació - Després de tot això, tornem a tenir cial per delictes o faltes que es pot 55 llicències d’apartaments turís- euros de la Llei de barris es destina- Atlètic Barceloneta, tot i haver pro- clar que si no ens volen sentir, ens substituir per penes privatives de tics, malgrat que l’Ajuntament s’- ran al Taller Barceloneta i als seus clamat que el que volen és ajudar la farem escoltar; que si no ens volen llibertat al propi domicili o a un havia compromès a perseguir-los, i programes de participació; sabent gent gran i els jubilats. davant del mar ens n’hauran de centre penitenciari. Amb aquest no a fomentar-los. Són 55 habitat- que el que ells anomenen "partici- - Després de veure dia rere dia com treure a la força; que si intenten fer- tipus de condemnes, una persona ges menys. pació" és només una consulta als veïns de tota la vida, o que van nos enfrontar entre nosaltres (tot pot entrar a la presó per impaga- - Després de conèixer la possibilitat veïns per quedar bé; mentre prome- venir i van decidir quedar-se, han dient que és el veí el que especula i ment d’una multa i la impossibilitat que s’eliminin els aparcaments del ten fer un barri a mida dels veïns i de marxar perquè l’especulació els oblidant que és l’Ajuntament qui de ser embargada. barri sense que hi hagi cap alterna- buscar solució als problemes so- fa fora del barri i l’Ajuntament no regula) ens unirem i deixarem clar La pena de multa es fixa en les sen- tiva per aparcar, i de saber que es cials i d’habitatge que hi ha en un fa res per regular els preus; tot i les que la Barceloneta no és un barri tències amb una duració i una transformaran molts carrers, sense barri popular que lluita per conti- promeses en temps d’eleccions de turístic sinó un barri popular i que quantia econòmica concreta: l’ex- que els veïns poguem decidir quins nuar sent-ho. protegir el veí i de garantir el dret a seguirà sent-ho. tensió mínima serà de deu dies i la ni com, malgrat que el Districte s’- - Després de constatar que perquè l’habitatge. Per tot això, exigim: màxima de dos anys i la quota dià- havia compromès a fer un barri per la Llei de barris beneficiï realment - Després de comprovar que els - L’anul·lació definitiva del “pla ria tindrà un mínim de 2 euros i un dels ascensors”. màxim de 400. - El tancament de tots els aparta- Els jutjats tindran en compte la si- ments turístics, que no es concedei- tuació econòmica del condemnat, xi cap més llicència, i la conversió segons el seu poder adquisitiu, els d’aquests pisos en habitatges de seus ingressos, les obligacions o les lloguer social. càrregues familiars. Si la condem- - Que no s’eliminin places d’apar- nada no satisfà voluntàriament o cament si abans no hi ha una alter- per embargament la multa imposa- nativa clara sobre on aparcar a preu da, quedarà subjecta a una respon- popular dins del barri, així com un sabilitat personal subsidiària d’un compromís que no es concediran dia de privació de llibertat per cada més terrasses de bar en carrers pea- dues quotes diàries no satisfetes. tonalitzats. També es podrà acordar que la res- - Regular els preus dels habitatges, ponsabilitat subsidiària es complei- sobretot els de lloguer. xi mitjançant treballs anomenats en - Rebaixar les quotes del CNAB benefici de la comunitat. (sobretot per als jubilats), i compro- mís que cap equipament públic tin- Més informació i drà gestió i beneficis privats.. contactes: - Que s’inverteixin els diners de la Llei de barris en solucionar els pro- alespenespunyalades.blogspot.com blemes d’especulació existents proupenes@gmail.com (construcció d’habitatge de lloguer social i adquisició d’edificis amb la >>> Descarrega’t el dossier a: mateixa finalitat per a les persones www.moviments.net/noalplacau- que viuen al barri actualment), i els fec/ problemes socials (sostre per als sense-sostre, construcció d’una es- cola-bressol, ajuda a les famílies a l’atur…) - Frenar l’especulació al barri i pro- tegir els veïns amb mesures i com- promisos reals i no només amb bones paraules. Et convidem a adherir-te a aquest manifest amb la teva firma. Vine els dissabtes al matí a la plaça del Poeta Boscà i els dilluns, di- marts i dijous de 17 a 19h al carrer Pescadors 49. L’assemblea de la Plataforma per la Defensa de la Barceloneta i l’AVV l’Òstia és cada dimarts a les 20h a Pescadors. Catalunya. Juny de 2009 23
- 23. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR ÀCRATES I POETES L’igualadí Joan Dinamita de cervell Ferrer Ferran Aisa Leucip de Milet i la Setmana Santa Joan Ferrer i Farriol (Igualada 1896-Mon- M teuil 1978), era d’ofici assaonador, doncs, la capital de l’Anoia era aleshores el princi- pal centre productor del ram de la pell. El jove Ferrer va ésser alumne del prestigiós Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i molt Jordi Martí tat sobre si era un home o una S aviat es va afiliar a la CNT. Ferrer per la ento de fons els timbals que dona, sobre si era un pseudònim seva tasca sindical i solidària fou detingut i repiquen mentre milers de que utilitzava Demòcrit i fins i tot tancat a la presó Model de Barcelona. persones endolades om- sobre la seva existència. El cert és L’any 1918 el trobem participant en el deci- plen els carrers per seguir les des- que la seva obra sí que existeix i siu Congrés de Sants de la Confederació pulles d'un ésser torturat que un ens ha arribat. Regional catalana, on es va decidir la cre- cop mort, suposadament, ressusci- Michael Onfray, en el primer volum ació dels Sindicats Únics. Ferrer era un tarà per salvar-les. Al voltant d’a- de la seva "Contrahistòria de la filo- gran afeccionar a la lectura i llegia tot el quest suposat poder per sobreviu- sofia", titulat' Les savieses de l'anti- que queia a les seves mans tant de socio- re a la mort del cos, s’ha construït guitat', que estic llegint ara, el situa logia com de literatura universal, d’aquesta un dels edificis totalitaris que més com el primer filòsof hedonista. No manera els obrers manuals s’anaven il·lus- transcendència ha tingut en les entraré ara en les interessantíssi- trant. Joan Ferrer va començar també a vides de les persones que vivim en mes opinions que porten l'autor escriure articles a publicacions les locals, aquest tros de món en tota la nos- francès a escriure aquesta petita “Germinal”, “Sembrador.” tra història. enciclopèdia de la filosofia que no El 19 de juliol de 1936 va participar a l’ocu- La victòria del cristianisme va fer segueix el camí trillat de Plató-cris- pació de l’Ajuntament d’Igualada i amb les desaparèixer gairebé tots els tianisme-alemanys perquè ja en forces d’esquerra constituiren el Comitè “pensadors del cos" que l'antiguitat parlaré un altre dia, però sí que ho Revolucionari, Ferrer ocuparia el càrrec de havia vist néixer i pensar. Alhora, faré sobre el presumpte Leucip. Segon Alcalde de la seva ciutat. La seva Plató va ser construït com a gran Leucip de Milet (pels volts de 460- capacitat periodística el van portar a dirigir referent únic i el cristianisme el va 370 aC) és un autor sense rostre el Butlletí CNT-FAI d’Igualada i a formar F banalitzar per fer-lo entenedor a la però amb obra i algunes cites es- part de la redacció de la “Soli”. L’any 1937 gran massa. Hi ha dos móns, en parses en obres d'altres autors que Joan Ferrer va ésser nomenar director del un el cos pateix i es conhorta pel ens l’acaben de definir. El filòsof de diari confederal “Catalunya”. Acabada la patiment, i en l'altre l'ànima gau- Milet hi exposa la seva visió del guerra s’exilia a França on visqué totes les deix de la vida eterna si l'estada món, un món que ell veu format per penúries de la diàspora, camp de concen- entre els mortals ha estat l’"ade- àtoms, buit i moviments, que des- tració, guerra mundial, etc. Ferrer, final- quada". Per això cal dominar el envoluparien els primers dintre del ment, s’establí a París, des d’on va col·la- cos, per això cal negar el cos, per segon. No hi ha res més. Aquí no Quan els àtoms s'organitzen d'una es compararà Leucip a Lykos, borar a la reorganització de l’organització això cal esclavitzar el cos. hi ha ni reremons, ni ànimes, ni al- forma determinada, aquests provo- dient que els dos pensaven que confederal a l’exili. Durant molts anys fou La Setmana Santa cristiana, més tres móns. O bé, si hi són, estan quen simulacres, o sigui, imatges "l'alegria veritable és l'objectiu de el director de “Solidaridad Obrera” de enllà del folklore, és un bon mo- formats per realitats tangibles, per- fetes a semblança d'una cosa, re- l'ànima i que s'obté a través de les París, posteriorment de “Le Combat Syndi- ment per parlar dels que, abans ceptibles i concretes. Onfray afirma presentacions. Els déus, en el pen- coses belles i la seva contempla- caliste” i va col·laborar a les publicacions que nosaltres, han reivindicat el que "només amb aquesta opció, sament de Leucip, passen a ser si- ció". Onfray insisteix que bellesa llibertàries “Umbral”, “Cénit”, “Espoir”, cos i han negat aquesta falsa vida senzilla, clara i inequívoca, Leucip mulacres. Aquesta física radical i aquí vol dir plaer, com a excel·lèn- “Terra Lliure.”.. del més enllà que amb tanta propa- acosta els homes a un món real senzilla -alhora que discutible, com cia, virtut, noblesa... Per tant, Escrigué centenars d’articles que algun ganda anuncien els capellans d'a- immanent i la seva única dimensió tot- inclou la situació dels déus al aquesta ànima, que també seria dia s’haurien de recollir en un volum per fer hir i d'avui. Parlem de Leucip. material. La data de naixement de costat dels somnis nocturns o les tangible i física, obtindria la seva justícia a tots aquells que no van deixar Leucip és un filòsof grec de la vida la filosofia coincideix amb el mo- fragàncies de l'olivera. I que bé que màxima alegria i felicitat amb el mai que s’apagués el foc de la torxa. del qual es tenen molt poques ment en què es despatxen els hi estaven allà... plaer, mai amb el sofriment. Per Entre la seva obra destaca el llibre memo- dades, de fet molts autors han dub- mites, les faules i les religions". En un text de Climent d'Alexandria, pensar-hi una mica. rialista “Costa Amunt”, on aplega les vicis- situds d’ell mateix i de molts companys de viatge. Ferrer, a més, va escriure prosa, te- Jornades a Barcelona sobre el País Valencia (del 5 al 21 de juny) atre i poesia, “Garbuix poètic” n’és un Negres Tempestes Repassarem els conflictes origi- Divendres 19 de juny a les 19h al tar també el País Valencià d'avui. exemple. Àngel Samblancat li va escriure nats amb l'aparició de noves for- CSO La Nova Carboneria. Jordi Diumenge 21 de juny a les 19h al el pròleg, en què deia: “No és estrany doncs, que en un ambient on es feia art amb el cuir, Ferrer se’n tra- D ivendres 5 de juny a les 19.30h al Tercer Assalt. Mi- quel Amorós, historiador i analista mes de treball a una comarca emi- nentment agrícola, passant per la legalització dels sindicats, les va- Muñoz, professor de Ciències Polí- tiques de la Universitat Pompeu Fabra. "El País Valencià serà d'es- CSA Can Vies. Documental "Del roig al blau. La transició valencia- na" de Llorenç Soler, 2004 gués un cor d’amant –de Petrarca- i de social. "L'anarquisme valencià du- gues, l'antifranquisme, i la cons- querres o no serà? Estructura so- La transició política propicià l'esce- pensador platònic, sempre amb domini del rant la República i la guerra Civil" ciència de classe i nacional. Tot cial i conflicte identitari al País Va- nari ideal per a fer esclatar el con- seu Pal·las per sa Musa com deu ocórrer Tractem la fundació de la FAI, de la això sense deixar de banda el sec- lencià" flicte sobre la identitat dels valen- en qualsevol gènere de lira amb cordes...”. cultura llibertària com a cultura de tor citrícola, fortament arrelat com Els conflictes al voltant de la identi- cians, que condicionaria el seu El “Garbuix poètic” de Ferrer consta de classe, de la lluita entre reformistes a conseqüència de la profusió de tat col•lectiva dels i les valencianes futur democràtic. La formulació tres parts: “Aigües de broc” (proses líri- i revolucionaris dins la CNT, de la minifundis per tota la comarca. que es van donar a redós de la d'una nova concepció nacionalista ques), “intermedi” (poesia) i “La fira de la formació de la Columna de Ferro, Diumenge 14 de juny a les 19h al transició sovint han estat analitzats de la valencianitat, assumida per veritat” (comèdia). El literat català Ferrer de les col·lectivitzacions, del tras- CSA Can Vies. Documental "Ser sense tenir en compte el rerefons part de l'antifranquisme, colisionà va participar en diversos Jocs Florals de la balsament ideològic del moviment Joan Fuster" de Llorenç Soler, social. En aquesta xerrada oferi- amb l'arrelat regionalisme defès Llengua Catalana a l’Exili, i l’any 1949 llibertari amb la col·laboració políti- 2008 rem un breu repàs als termes prin- pels sectors socials més conserva- aconseguí ésser premiat per la composició ca, i de la contrarevolució republi- A partir de l'arxiu literari i fotogràfic cipals del conflicte conegut com la dors, tenint com a resultat un dels “Oració al pa”. cana i stalinista a la reraguarda. de l'escriptor i d'altres fonts docu- 'Batalla de València' tot fent espe- episodis més convulsos de la re- Els seus poemes d’Intermedi fan referèn- Dissabte 13 de juny a les 19h al mentals, i de les declaracions de cial èmfasi en el paper de la burge- cent història valenciana. En un te- cia als difícils temps dels anys quaranta Casal Popular de Les Corts "Colò- més de trenta persones que el co- sia valenciana, les bases socials rreny guanyat per la visceralitat, la com “Pedrera de Magrí”: nia Castells”. Josep Lluís Bláz- negueren, es construeix un retrat de l'anticatalanisme i la vinculació irracionalitat, la manipulació i la de- “Pedrera la de Magrí, quez, del Centre de Documentació intel·lectual i humà de l’assagista i entre el valencianisme fusterià i les magògia, uns i altres, persones i a cent mil llegües de mi del Casal Popular de Castelló. "El articulista Joan Fuster, i impulsor esquerres valencianes. Una anàlisi formacions polítiques, tractaren Amagridora pedrera!, moviment obrer durant el postfran- de la modernització del País Valen- de classe del conflicte identitari d'adaptar-se a les circumstàncies Tast d’infern, malson, cendrera, quisme i la transició. Un cas co- cià en uns temps molt difícils, des que ens aportarà algunes de les per tal d'assegurar-se un espai a la lloc d’anar i de mal sortir”. marcal: La Plana" d'una perspectiva crítica i rigorosa. claus per entendre'l, i per interpre- nova societat que es vislumbrava. 24 Catalunya. Juny de 2009
- 24. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA El periòdic Diagonal > DES CARTES MAUDITES afronta una nova etapa noràmiques en profunditat sobre Col·lectiu Editor del Diagonal moviments i organitzacions socials E l passat 30 de abril el periò- concrets. dic quinzenal Diagonal En aquesta nova etapa, el disseny complia 101 números. Des- serà més atractiu i amb recursos prés de quatre anys demostrant més diversos, alternarà formats Contra l’actualitat que és possible treure al carrer un curts i llargs i s’incorporarà l’humor (1) quinzenal sense grups econòmics a totes les seccions. La nostra web ni partits polítics darrere, sustentat serà més útil, ja que s’actualitzarà Carlus Jové en milers de subscripcions i orga- diàriament amb continguts que no nitzat de forma assembleària, Dia- gonal inaugura una nova etapa. Ens reinventem per a funcionar mi- han tingut cabuda en l’edició im- presa i rebrà comentaris de visi- tants. L ’actualitat no és el present; ni tan sols un temps més immediat que el present. L’actualitat és la dissolució del present mit- llor, per a entendre i explicar els es- Aquest canvi respon, d’una banda, jançant la separació dels diferents ele- deveniments en profunditat i per a a les demandes que hem anat re- ments que el conformen. El caràcter unita- seguir reflectint alternatives i pro- bent quant a fer un periòdic amb ri del present és reemplaçat per la sempre postes de canvi social. L’estructura un format més flexible i obert a la fragmentària realitat de l’actualitat, gene- de seccions del periòdic canvia per participació i, per un altre, a la reite- rant una infinitud de petites illes aïllades a millorar la nostra organització in- rada necessitat del col·lectiu d’or- que mai arriben a formar un arxipèlag. terna i per a millorar l’enfocament ganitzar millor les seccions i repar- Així, la realitat convertida en actualitat informatiu pel qual apostem des tir el treball. se’ns apareix com a quelcom inabastable del principi, interpretar la realitat La primavera passada vam obrir per a l’individu, tot i el seu vertiginós grau d’una forma integradora. un procés de discussió en el de gestionabilitat. A partir d’ara, els esdeveniments col·lectiu amb diversos plenaris i L’actualitat, precisament, es caracteritza en el plànol econòmic, polític i me- vam començar a consultar a gent per la idea de gestió de successos aïllats, diambiental s’abordaran conjunta- subscrita i lectora. A més d’obrir l’a- en oposició a la idea d’acció que acom- ment en una mateixa secció, ja dreça diagonal101@diagonalpe- panya el present, la qual és entesa habi- que estan estretament vinculats. riodico.net per a recollir propostes, tualment com un moviment dins un tot La secció de "Sabers" inclourà vam iniciar una gira de trobades complex i unitari. temes de memòria històrica, cièn- amb subscriptors que ens ha dut a L’actualitat, en canvi, no pot ser complexa, cia, noves tecnologies, mitjans de més de deu ciutats de l’Estat. Mal- de persones, s’han unit milers de Per això ara més que mai necessi- per definició, car és una disbauxada reco- comunicació i altres àmbits. L’opi- grat les limitacions temporals i la persones que col·laboren des de tem el suport de tota la gent que ho pil·lació de membres solts. La seva com- nió de lectores i lectors tindrà major dificultat per a articular el procés, tot el món; han sorgit les separates fa possible: lectors/es, subscrip- plexitat rau tan sols en aquesta disbauixa i cabuda a l’unir-se la secció de hem intentat dotar-lo de la màxima mensuals de Cantàbria i Aragó, a tors/es, lluites socials, mitjans alter- la impossibilitat de fer-se’n un mapa de te- s "Cartes i Debat", i es crearà un horitzontalitat. la qual s’ha sumat recentment una natius, independents i comunita- rritori. apartat de "Serveis" amb recursos Obrim aquesta nova etapa a un altra a Iruña i s’estan gestant re- ris… Si teniu ganes i temps El present es caracteritza per un “sentir-se s d’utilitat que van des de les recep- pas d’assolir les 5.000 subscrip- daccions a Astúries i Canàries. disponible, podeu escriure a echa- aquí”, un “estar actuant” en què el subjecte tes econòmiques a propostes per a cions, l’objectiu que ens marquem Volem donar-vos les gràcies per- runamano@diagonalperiodico.net es confirma com a tal. L’actualitat, pel con- defensar-se de les hipoteques. La el 2005. En quatre anys, hem pas- què res d’això existiria sense la Us animem a recolzar-nos en trari, és un constant “escolar-se de les s perspectiva dels moviments so- sat de 1.300 a 4.500. Un 25 % xarxa de col·lectius, organitzacions aquest nou canvi perquè tot no se- mans” en què l’individu no pot sinó con- cials seguirà sent l’eix del projecte i s’han aconseguit en els últims i persones que doneu suport el gueixi igual, per a dinamitzar i fer templar; el subjecte, en la mesura que el s’incorporarà de forma transversal mesos, en plena crisi, el que de- projecte. més creatiu Diagonal i incidir de subjecte és aquell que és defineix per la en totes les seccions, unint les llui- mostra que cada vegada més gent Encara que seguim avançant, en- forma eficaç i constructiva en la re- seva capacitat d’acció, desapareix. El seu tes amb les temàtiques i contextos aposta pels mitjans alternatius, in- cara queda molt per a convertir- alitat, proposant i afirmant altres re- lloc és ocupat per l’individu que observa que treballen. La secció "Proximi- dependents i contrainformatius. nos en un periòdic viable econòmi- lacions socials. però no actua, que veu però no comprèn, tats" desapareix per a donar pas a I cada vegada som més: al col·lec- cament i que informi sobre Més informació: que sap però no coneix, que opina però no "En Moviment", que realitzarà pa- tiu editor, format per una trentena l’actualitat dels moviments socials. www.diagonalperiodico.net realitza el seu pensament... L’actualitat és el temps ideal de la societat espectacular. Dins l’actualitat la ideologia perd la raó Pel·lícules d’ésser, car no té on subjectar-se. Les coses succeeixen i, certament, hi ha qui s les fa succeeir; però la idea de cos social unitari que vincula les diferents accions, sotmetent-ne unes a unes altres, vincu- n lant-ne unes a unes altres, desapareix per n donar pas a un tot-no-res parcelari que no n r es pot afrontar com a totalitat, ja que mai és “un”, tan sols multiplicitat. La ideologia desapareix, en conseqüència, perquè la ideologia és necessàriament una idea del tot, de l’ú. Davant fets isolats, emperò, tan sols poden donar-s’hi idees concretes, de ràpi- s da caducitat, desvinculades entre si, in- connexes de tota realitat més enllà de la seva efectivitat. Dins l’actualitat no té sentit el “tot o res” ca- racterístic de la ideologia. Una sempre pre- “OCAÑA. RETRATO INTERMI- “RECURSOS HUMANOS” “VIRIDIANA” “WORKING MAN’S DEATH” ferible tercera via és la que sortirà al pas TENTE” Laurent Cantet (2000) Luis Buñuel (1961) Michael Glawogger (2005) per garantir que “res” no canvia o, el que Ventura Pons (1978) Una intel·ligent aproximació al fun- Comèdia negra irreverent en contra Documental sobre l’explotació labo- és en el fons el mateix, que “tot” continua Visió intimista del pintor andalús cionament de les oficines de recur- la religió que va provocar les ires del ral i la misèria que pateixen actual- igual. José Pérez Ocaña, un personatge sos humans en el món laboral actual Vaticà i la censura franquista, Conté ment els obrers a diferents països: L’actualitat, per tant, no admet els canvis que va marcar la vida popular a la i a l’actitud del sindicalisme i la presa la famosa escena de la recreació del Nigèria, Indonèsia, Xina, Pakistan i perquè ella mateixa es concep com a Barcelona dels anys setanta. de consciència dels treballadors. Sant Sopar de Leonardo. Ucraïna. mòbil, tot i mai sortir del seu propi eix. Catalunya. Juny de 2009 25
- 25. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA > MÉS MEDIA L’anarquisme organitzat en els origens de la CNT Catàleg de l’Exposició "Pedagogies Llibertàries. Les cultures de la Equipo CEDALL llibertat en l’anarquisme ibèric" A caba d'aparèixer a la pagina web del CEDALL el nou i- L’exposició "Pedagogies Llibertàries", rea- book de l'historiador Joan litzada a iniciativa de la CGT de Burgos, Zambrana, “El anarquismo organi- que està recorrent l’Estat espanyol de la zado en los orígenes de la CNT- mà de les Federacions Locals de la CGT i Tierra y Libertad 1910-1919” que dels Sindicats d’Ensenyament, ja conta ens endinsa en alguns aspectes amb el seu catàleg, el qual també es pre- poc coneguts de l'anarquisme ibè- senta com un material pedagògic i forma- ric en els temps de constitució i tiu per al seu ús en escoles, instituts i cen- fiançament de la CNT. tres socials i educatius. A partir d’aquest A través d'un buidatge exhaustiu moment, cada lloc per on passi l’Exposició del periòdic anarquista “Tierra y Li- tindrà èl llibret com expressió del que l’ex- bertad” l'autor ha pogut inventariar posició descriu i explica… trossos dispersos de la “realitat lli- L’Exposició consta de 15 panells, en els bertària” que fins a avui ens eren quals s’oferix un recorregut per les dife- desconeguts i que podran ser d'uti- rents teories llibertàries sobre educació i litat per a nous treballs d'interpreta- es recuperen algunes de les nombroses ció sobre la gran influència social experiències que al llarg de la història de l'anarquisme ibèric en el nostre s’han portat a terme i se segueixen desen- país. volupant. D’aquesta forma volem contribuir El treball s'inicia amb una recopila- no només a la recuperació de la memòria ció de tots els articles que aparei- històrica pel que concerneix a l’ensenya- xen en la publicació anarquista, as- ment llibertari, un dels pilars fonamentals senyalant el nom de l'autor i una de l’anarquisme, sinó que també volem petita explicació de contingut, pas- oferir alternatives pedagògiques a l’educa- sant posteriorment a l'enumeració i ció autoritària, jeràrquica i competitiva que selecció d'alguns editorials de “Tie- organitzat en l'Estat espanyol. voltant de 1000 poblacions en l'es- desenvolupar i ampliar la influència avui dia ens volen tornar a imposar go- rra y Libertad” que ens assenyalen En segon lloc se'ns avança un tat espanyol i 300 poblacions en de l'anarquisme ibèric en els seus verns i partits polítics. Aquesta exposició la les preocupacions i temàtiques “mapa” de recepció de la premsa l'àmbit internacional, on el porta- aspectes organitzatiu i propagan- volem difondre per instituts d’ensenya- més importants de l'anarquisme llibertària que ens ressalta i situa al veu àcrata arribava amb una certa dístic. ment, centres d’educació permanent, uni- regularitat, indicant-nos el grau Per posar un exemple dels diver- versitats, entitats culturals i, per descomp- d'importància que va adquirir la sos centres d'interès que “Terra i tat, per totes les seus de CGT. premsa llibertària durant aquesta Llibertat” enumera podem assen- Per a més informació i demanar l’exposi- època. yalar els següents: la interrelació i ció, cal escriure al correu: nadiemasque- Finalment l'autor ha inventariat els suport a la CNT, la defensa de la nadie@yahoo.es diversos grups anarquistes que condició lliure i igual de la dona en Més informació sobre l’exposició: apareixen nomenats i assenyalats relació a l'home, la necessitat de la www.cgt.org.es/spip.php?article1215 en “Terra y Libertad” i que en la revolució social com marc neces- Per descarregar el llibret-catàleg de l’expo- c seva totalitat sumen al voltant de sari per a superar el capitalisme i sició, aneu a: www.cgt.org.es/spip.php?ar- 600 grups d'afinitat en l'àmbit de la arribar a una societat anarquista, ticle1366 geografia espanyola i 150 grups l'aposta per una educació no cas- àcrates en un espai internacional. tradora i llibertària, la critica al pa- En aquest mateix capítol s'han his- panatisme polític de la Restauració Exposició sobre la toriat els variats intents que van que “gens fa” i “molt diu”, la solida- crisi desenvolupar els grups anarquis- ritat i organització de les lluites Es tracta d’una sèrie de panells editats per tes per a arribar a un nivell de coor- obreres, la defensa dels presos so- la CGT, Baladre i Ecologistes en Acció que dinació estable en l'Estat espanyol cials i polítics, la solidaritat amb les conformen una exposició que analitza la que anés més efectiu i eficaç per a revolucions mexicana i russa, etc... crisi econòmica, social i ambiental que estem patint. Els continguts dels panells són els se- güents: Pàgines web - Com funciona el capitalisme? - Causes de la crisi - Conseqüències del capitalisme: la crisi global - Alternatives Us convidem a consultar i utilitzar aquesta exposició en les vostres activitats, locals, etc. Podeu trobar i descarregar els panells en la següent adreça: www.ecologistasenac- cion.org/spip.php?article13506 Hi ha versió en català. Creiem que és un material molt complet, tant per les seves anàlisis i plantejaments, com pels interessants exemples que incor- pora; atractiu, gràcies a l’equilibri entre in- formació escrita, gràfics, taules i fotogra- ÉDITIONS RUEDO IBERICO EDITORIAL VIRUS fies, que facilita la seva lectura; i dirigit tant http://www.ruedoiberico.org/ruedo.php http://www.viruseditorial.net/ a activistes socials com a persones amb Web de la mítica editorial antifranquista. Aplega nombroses dades sobre a Virus editorial és un projecte col·lectiu autogestionat dedicat a l'edició i dis- coneixements bàsics sobre economia i seva història, els llibres publicats, els autors, fotografies, documents, notí- tribució (comercial i alternativa) al servei dels moviments socials i de les temes ambientals. cies, etc. editorials afins. 26 Catalunya. Juny de2009
- 26. EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITADE CERVELL ENTREVISTA Llibres > L’ACRATOSCOPI “Un planeta de passat segle, doncs aquesta anàli- Investigador i Personal d’Adminis- militant de la si s’efectua en altra part del futur lli- tració i Serveis. metrópolis (en bre, encara que s’apunten nexes Edicions Bellaterra 2009. CNT durant la crisis). Explosión amb ell. República, la La crisi global multidimensional en Nota de premsa urbana y del guerra civil i el transporte marxa, de caràcter financer, eco- nòmic, alimentari, climàtic i ecolò- E l llibre "La cara fosca de Bolon- ya" inclou diversos articles que franquisme” . motorizado, gic, amb forts i deterninants interre- tracten tant sobre la mercantilitza- ¿Els Ramones eren lacions amb la crisi energètica ció de la universitat pública com gracias al mundial, a la qual se suma la crisi sobre la "brutal i mediàtica" descà- un grup de Dretes? petroleo.” d’hegemonia d’EEUU, es manifes- rrega policial al moviment estu- tarà especialment en les metròpo- diantil universitari a Barcelona del lis, d’aquí la importància de conèi- 18 del passat mes de març. Jaume Fortuño xer la realitat del "planeta de Una eina de denúncia contra el metròpolis" que presideix la realitat urbana del segle XXI. Igualment, un element fonamental model d’implantació neoliberal del Pla Bolonya a l’àmbit de l’Estat es- panyol. R ecordo la decepció que em va supo- sar saber que des d’un dels meus grups Punk de sempre, es recolzava les de l’actual crisi financera interna- El llibre arrenca amb diversos arti- polítiques dels ultra neoconservadors cional és la seva interrelació amb cles que serviran al lector per fer- nord-americans com Ronald Reagan i a la crisi immobiliària mundial, i en- se una idea prou clara de quina és Bush pare. No cabia en la meva ingènua cara que aquesta s’ha desenvolu- la situació de partida en tot aquest construcció adolescent de la rebel·lió a tra- pat especialment en els últims debat educatiu. Conclou amb dos vés de la contracultura, que aquells 4 anys, i no és l’objecte específic d’a- manifestos que al moment d’editar- grenyuts gamberros irreverents fossin de quest text, doncs serà analitzada se aquest volum estan sent signats dretes, i defensessin allò contra el que més endavant, el present treball per professors, investigadors i per- crèiem lluitar. Bé, en realitat va ser un dels permet entendre com al llarg de les sonal administratiu i de serveis de seus membres qui va portar al grup a RAMÓN FERNÁNDEZ DURÁN tres últimes dècades, principal- la Universidad Complutense de aquesta posició pública; en Johny Ramo- Ecologistes en Acció (Libros en ment, es van asseure les bases Madrid i de la Universidad de Zara- CÉSAR BROTO VILELLA ne amb la seva cantarella de “god bless Acción), Baladre, Zambra i CGT. per al batibull immobiliari que ha goza, una manera de fer avinent MIQUEL ÀNGEL BERGÉS Bush president”. Johnny va passar 2 anys 63 pàg. Any: 2009. sacsejat, i sacseja, gran part del que la iniciativa de l’Assemblea de SAURA de la seva joventut internat en un escola planeta. PDI-PAS catalans ha obtingut Pagés Editors. Lleida 2006 militar, on la duresa de la disciplina el con- Nota de premsa ressò més enllà. Aquesta incorpo- vertí en un rebel. Però això canvià a partir Nota de premsa U n altre text fonamental de Ramón Fernández Durán. Clar i contundent sobre l’inici de la "La cara fosca de Bolonya" ració de treballadors/es universita- ris a la denúncia pública del que pretén ser la reconversió universi- L a vida de César Broto abasta prácticament tot el segle XX i ho dels 20 anys, edat a la què el rentat de cer- vell que havia patit feu efecte i es declarà conservador, tal com sintetitza en la seva fi de l’era dels combustibles fòssils. tària que està en marxa, i uns al- fa des de la militància anarquista i frase; “la gent sempre és liberal quan es Les interrelacions amb la crisi fi- tres signes, com la interrupció d’a- confederal: a Lleida fins a la Gue- jove, però jo espero que canviïn quan nancera, econòmica, alimentària, quest procés a Facultats com la rra Civil i a Barcelona i Madrid (se- vegin com es el món de debò”, una opinió climàtica i ecològica agreugen d’Econòmiques de l’UAB i la de Fi- cretan nacional de la CNT clandes- entranya per a un guitarrista Punk. Però no aquesta situació. Si es vol saber losofia de la UB, són proves espe- tina l'any 1945) sota el franquisme, tant per a algú que es capaç de dir a Rock- que està passant en el món des rançadores que demostren fins fins que fou empresonat. Broto pa- deLuxe: “vam respirar més tranquils en d’una perspectiva crítica i ecologis- quin punt s’equivocaven aquells teix tres anys de guerra i més de saber que Reagan estava bombardejant ta aquest és el millor aperitiu per a que deien que la lluita d’estu- vint de presó. Les seves memòries Llívia.” I així en Johnny va viure essent un conèixer-lo. diants/es i ara també de profes- ens atansen al dia a día d'un mili- fatxa fins l’any 2004, en que morí recol- Un planeta de metròpolis (en cri- sors/es contra Bolonya era inútil. tant de la CNT durant la Segona zant la invasió d’Irak. sis), forma part del llibre en curs Ha valgut i valdrà la pena conti- República, en una Lleida allunyada Els comentaris de Johnny Ramone van lent de redacció sobre crisi energè- nuar-la. i, alhora, equidistant dels dos cen- topar amb la oposició d’un altre dels mem- tica mundial i col·lapse civilizatori Des de l’enllaç que us passem a tres tradicionals de l'anarquisme bres del grup; el cantant Joe Ramone, de Ramón Fernández Durán. continuació es pot descarregar la espanyol, Saragossa i Barcelona. comportant repetides baralles entre tots El text realitza un recorregut pels totalitat del llibre en format digital. Lectures, familia, condicions de dos. Joe estava més inclinat a defensar les processos d’urbanització mundial http://assembleapdipas.universi- treball i condicions socials, el món víctimes de la injustícia social i a prendre en els últims cent anys, i és una de dadpublica.net/sites/default/files/L sindical, paisatges urbans ja des- part en causes culturals o ecològiques les peces de l’anàlisi del segle XX, a_Cara_Fosca_de_Bolonya.pdf apareguts, personatges lleidatans més vinculades a una postura d’esque- a la qual es dedica una especial de l'esquerra dels anys trenta obli- rres, i per tant rebutjava l’imperialisme ca- atenció a causa de la importància dats sota la dictadura... I explica de pitalista i reaccionari d’en Johnny, que se de la dimensió espacial en el capi- “La Lleida primera mà com es va formar i com sentia orgullós de ser l’ambaixador del par- talisme global. En ell no s’aborda anarquista. actuava l'anarquisme a les comar- tit republicà en el món del Rock, tal com ell l’evolució del món rural al llarg del Assemblea de Personal Docent i Memòries d'un ques de Ponent. mateix declarà al Hall of Fame l’any 2002. Com sovint passa a la vida els conflictes Revistes polítics es van mesclar amb els assumptes personals, i la dona a qui Joe estimava es va acabar casant amb en Johnny. Això va fer que els dos Ramone no es parlessin durant anys, i també inspirà la lletra de la cançó “The KKK took my baby away”. Amb un baixista com en Dee-Dee Ramo- D ne que va proposar una imatge de quatre braçalets amb una esvástica com a porta- da del primer disc, un empresari musical sense escrúpols com en Marky Ramone darrere la bateria, o lletres tan militaristes com Blitzkrieg Bop, Judy Is a Punk, Co- mando, Let’s Go o Today your Love, To- morrow the World, la filantropia de Joe era un oasi aïllat, però malgrat tot ell seguia creient en un món millor per a nosaltres. La dualitat entre Joe i Johnny il·lustra la ALTERNATIVE LIBERTAIRE EKINTZA ZUZENA ILLACRUA PARAULES PER LA PAU contradicció que continuarà donant-se en s www.alternativelibertaire.org/ www.nodo50.org/ekintza/ www.illacrua.cat Full informatiu que edita la Coordi- el Punk fins als nostres dies; ¿musica per Revista mensual d'Alternative Liber- Històrica revista llibertària editada Revista mensual alternativa dels nadora Tarragona Patrimoni de la la insurrecció popular o entreteniment con- taire, organització comunista des del Pais Basc, Països Catalans, editada per Pau. trarevolucionari? llibertària francesa, ekintza@nodo50.org l’Associació Cultural Illacrua. www.tinet.org/~tgnapau/ En memòria de Joe Ramone Catalunya. Juny de 2009 27
- 27. EDITORIAL LA TRAMUNTANADINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA INSUBMISSOS A LES PENES-MULTA > LES PARAULES SÓN PUNYS ‘Hem desobeït les lleis per Paraules Jordi Martí Font protestar contra allò injust’ Amor Que hi ha moltes menes d’amor o molts significats associats a aquesta paraula és una evidència que crec que no cal repetir. “L'objectiu amb la insubmissió a les penes-multa és saturar el sistema repressiu de l'Estat” Un d’aquests significats, precisament el que fa de motor de bona part de la crea- ció cultural humana és un invent del segle XII. I malgrat ser-nos tan propera en el > LA FRASE... temps la seva data de naixença, malgrat no ser “natural” sinó “invent”, avui ja ens és imprescindible. Imprescindible per a la felicitat que dóna la vida viscuda a fons. Un amor que no anul·li ni esdevingui presó per als presoners o platja final on encallin els nostres vaixells pirates coro- nats amb bandera negra. Un amor que sigui motor de la vida de què volem ser protagonistes i no excusa moral per al control... ni del cos, ni del cor, ni de la ment. Un amor que es doni sense espe- rar tornada tot i que en trobar-la aquesta ens faci ser els éssers més feliços del món que coneixem. L’amor cantat sense “La mili va ser un clixés i viscut sense cuirasses metàl·li- veritable problema per ques. L’amor entres persones lliures que a l'Estat quan les saben abandonar una part d’aquesta lli- presons es van omplir bertat per tal que la felicitat sigui camí i al- de joves insubmisos” hora objectiu. Sense dogmes de cap mena però també sense ‘kitch’ de cap “He tingut una formació ideològica basada en la desobediència, a no acceptar ni col·laborar amb allò injust [...] color, sense que sigui refugi de la por o Hem desobeït les lleis per protestar contra allò injust i la resposta lògica era no col·laborar amb l’aplicació de les condemnes” cova dels malsons que el desconeixe- ment dels altres en fa omplir. La Panerola, revista una urbanització de luxe, un parc problemes d'ordre públic si entrava tat a altres pobles o barris i de dife- Amor!, perquè “no suporto els bavosos del Camp de Tarragona empresarial amb dos gratacels i un a la presó. Finalment han hagut de rents col·lectius ha estat admirable que ho fan tot calcant paper, que són exagerat centre comercial sense el complir les seves lleis i ordenar per a fer 10 dies de lluita perma- bava mentre viuen i els cucs se’ls esca- C ada any els moviments so- consens de la població. En tot una situació que creiem se'ls hi ha nent. pen de tant de fred”. cials es veuen obligats a aquest temps l'hem frenat com girat en contra per la resposta al pagar desenes de milers s'ha pogut amb eines legals i ac- carrer. Des de que vau decidir dur a terme Créixer d’euros en els costos de la repres- cions penalitzades. Darrerament l'impagament de la multa, vau Dogma entre els dogmes. Déu entre els sió: multes, fiances, advocats, aju- ens estan arribant les conseqüèn- Quin ha estat el tracte judicial/per- estar difonent la història a través déus. Créixer és tan imprescindible per al des a preses… cies judicials de les nostres protes- sonal que has rebut mentre has de xerrades, material, el blog, etc. capitalisme com respirar ho és per als hu- Afrontar aquestes despeses provo- tes. estat perseguit i atrapat per part de Algunes de les persones que ho mans. I ser cada dia més –sigui el que ca un desgast sobre les persones l'estat? sentim ho trobem engrescador i hi sigui- ens és positivitzat des de petits en que en formen part i una pressió Com i per què decideixes desobeir Conec la dinàmica d'una comissa- volem col·laborar perquè hi veiem cada un dels esports que practiquem, en afegida sobre la ja de per sí precà- la multa, tot i jugar-te la pena de t ria i anava molt mentalitzat i prepa- una sèrie de propostes per a noves cada un dels problemes que resolem, en ria situació econòmica d’aquests presó? rat per assumir l'estada a la presó i formes de lluita. Creieu possible cada un dels estudis o feines que desen- moviments. D’aquesta forma el He tingut una formació ideològica per això entenia l'autoritarisme, la que aquestes noves estratègies volupem. El creixement és sempre posi- poder, a més del fet de castigar i basada en la desobediència, a no prepotència i el tracte com una arribin a convertir-se en moviments s tiu, comporti el que comporti, destrueixi el dissuadir, fa que les nostres lluites acceptar ni col·laborar amb allò in- merda dels diferents mercenaris de desobediència col·lectiva a l'es- que destrueixi, arrasi el que arrasi. per la transformació social es vegin just. El pla Caufec és immoral i la com quelcom “lògic”. Per això i pel til del que va suposar la insubmis- En depèn el nostre benestar! No ho sabí- limitades per l’obligació de defen- nostra oposició “il·legal” ens ha sotmetiment que es busca dins sió? eu? En som fills! No ho sabíeu? sar-nos de la repressió. Per això, comportat més de 200 denúncies a d'una presó anava relativament L'objectiu amb la insubmissió a les Els oracles que preveuen el nostre futur i negar-te a pagar una multa injusta més de 60 persones. Hem des- protegit. El fet que aprofitessin que penes-multa és el de saturar el sis- ens el fan desitjar alhora que mentre l’es- es no només utilitzar la desobe- obeït les lleis per protestar contra jo estava allà tancat per citar-me tema repressiu de l'Estat. Sempre perem ens parlem de les bondats de ser diència civil contra l’autoritat, sinó allò injust i la resposta lògica era no irregularment a declarar el mateix he pensat que la participació del més gent, de ser més rics, de ser més rà- també esdevenir invulnerable al col·laborar amb l’aplicació de les dia per onze delictes diferents màxim nombre de persones en les pids, de ser més productius... i de créixer seu xantatge econòmic. Per això condemnes. L'ingrés a presó ens sense poder parlar amb la meva manifestacions i les accions és fo- per arribar a aquests “més”. I fem el que d’insubmís a les penes multa del ho preníem com una acció de pro- advocada ni poder preparar la de- namental per reduir el cost repres- sigui per créixer, i ens pleguem a cada pla Caufec va haver de passar 10 testa per tal de visibilitzar la repres- claració quan la resta de persones siu. una de les seves ordres o consells, esde- dies de presó per no pagar una sió als moviments socials per ac- imputades amb mi no estan cita- En aquest sentit, la mili va ser un venim defensors del nostre creixement multa de 60 euros. Ell es troba in- cions tan legítimes com protegir el des fins l'octubre, va ser un cop veritable problema per a l'Estat com a única garantia de la felicitat que gressat a la presó pel fet d’escalar nostre pulmó natural. baix que no esperàvem. quan les presons es van anar om- sempre anhelem i que només de tant en un gratacels i els que destrueixen plint de joves insubmisos. tant treu el nas a les nostres vides en la muntanya per la qual passejà- Quina ha estat la reacció de l'apa- Com valoreu la resposta que us ha Les accions en les que hem estat forma d’imatges esbiaixades i borroses a vem podrint-se dels diners que els rell de la "justícia" davant del cas donat la gent del teu entorn i dels denunciades 20 o 30 persones mai on volem anar però on mai no arribem. hi paguem. Parlem amb ell i li fem de la teva desobediència civil i polí- moviments socials catalans en ge- han arribat ni tan sols a jutjar-se. Quan veiem els desastres que aquest arribar la nostra solidaritat en tica? neral? Així és que si la gran quantitat de creixement constant produeix, que aquest món al revés. Sempre ens han matxacat a mul- En general, la gent ha participat gent deixa de pagar multes i no ac- aquesta forma de créixer ocasiona, pen- tes i judicis dels quals ens anàvem dels actes convocats i ha difós el cepta cap pena substitutòria, enca- sem que no hi tenen res a veure i que La multa ve d'una lluita molt canye- ensortint prou bé. Altres sentències tema, però sempre ens agradaria ra que s'assumeixi o no l'ingrés a més creixement ho arreglarà, o que una ra i lloable que teniu a Esplugues o denúncies prescrivien abans d'a- que tothom estigués fent accions presó, el sistema judicial podria en- altra forma de creixement ho solucionarà. des de fa m olt temps... P odries plicar-se la condemna i en aquesta cada dia i imaginant autònoma- trar en un procés de col·lapses. La Estem tan cecs que no gosem dir i ni tan posar-nos en antecedents? n hem arribat fins el final del procedi- ment la manera de convertir l'em- lluita per aconseguir aquests fruits sols pensar que allò que ens cal és pre- Des de l’any 1991 les associacions ment judicial. En un principi vam presonament en un altaveu de pro- ha de ser, no obstant, decidida i va- guntar-nos per què. Tindríem la resposta veïnals s'oposen a la destrucció de valorar que no s'atrevien a decretar testa. A Esplugues ha mancat lenta, com ho va ser en el seu mo- ràpidament. Per res que ens doni felicitat, la muntanya d'Esplugues perquè l'ingrés a presó perquè la campan- implicació de moltes persones per ment l'estratègia antimilitarista que per res que no sigui la reconsagrada els negocis del totxo i la majoria ya prèvia i els comunicats públics a poder fer una campanya de difu- es va dur a terme i de la qual hem mania que tenen els amos de ser cada absolutista del PSOE van voler fer evidenciaven que tindrien certs sió per tot el poble, però la solidari- parlat abans. dia més rics i més poderosos.