Gener 2009

1. Catalunya
Grècia, bressol de
w Òrgan dexpressió de la CGT de Catalunya • Gener 2009 • número 104 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat
’ www.cgtcatalunya.cat
la demo(a)cràcia
Muntatge: Josep Llunas

2. Editorial
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> ON ENS TROBEM?...
SECRETARIAT PERMANENT DEL
COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
DE CATALUNYA
Cap a la mobilització
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - spccc@cgt.es
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS SECTORIALS
contra la crisi i les
• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya
(FEMEC)
• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i
Entitats de Crèdit de Catalunya
• Federació Catalana d’Indústries
seves conseqüències
Químiques (FECIQ)
• Federació de Sanitat de Catalunya
• Federació d’Ensenyament de Catalunya
(FEC)
• Federació d’Administració Pública de
Catalunya (FAPC)
Via Laietana, 18, 9è - 08003 Barcelona
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10
FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Davant de la situació actual dem - ’
Rambla Sant Isidre, 15, 1r pitjorament de les condicions labo-
08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85
cgtanoia@yahoo.es rals i socials de la classe treballa-
Baix Camp/Priorat dora que es concreta en els
Raval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reus continus acomiadaments o expe-
baixc-p@cgtcatalunya.cat
Tel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41 dients de regulació d’ocupació
Baix Llobregat temporal com a conseqüència
Cra. Esplugues, 46 duna crisi generada per lespecu -
’ ’
08940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51
lació capitalista.
Davant de la degradació que es
Comerç, 5. 08840 Viladecans plasma en aspectes socials com
cgt.viladecans@yahoo.es
Tel./fax 93 659 08 14 Habitatge, Salut o Ensenyament i
afecten la nostra vida diària.
Baix Penedès
Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell A la CGT entenem que no hem
Tel. i fax 977 66 09 32 de permetre que les conseqüèn-
cgt.baix.penedes@gmail.com
cies de la crisi d’especulació finan -
Barcelonès Nord
Alfons XII, 109. 08912 Badalona cera recaiguin sobre la classe tre-
cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 93 383 18 03 balladora. A més, la veritable crisi
Garraf-Penedès és la dels salaris, que en els últims
20 anys shan anat reduint mentre
’
Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú -
cgtvng@cgtcatalunya.cat
Tel. i fax 93 893 42 61 s’incrementaven, de manera es -
Maresme candalosa, els beneficis de les em-
Plaça Cuba, 18, 2n
08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.com
preses. D’altra banda, aquestes ció. L’administració és qui resol els tat, ensenyament,...) i en defensa la crisi la paguin els bancs i els rics,
Tel. i fax 93 790 90 34 utilitzen la psicosi de crisi per rees- expedients i per tant, és a ella a qui de la renda bàsica ciutadana. Que no la classe treballadora!
Vallès Oriental tructurar les seves empreses, em- hem d’exigir que rebutgi els plante -
Francesc Macià, 51
pitjorant encara més les condicions jaments de les empreses. Aquesta
Agurrelj
08100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.com
Tel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73 de treball i perseguint una major crisi lhan de pagar els empresaris
’
flexibilitat en línia amb laberrant
’ amb els beneficis obtinguts en els
FEDERACIONS INTERCOMARCALS Directiva Europea de les 65 hores últims anys i com una forma de de-
que es vota avui en el EuroParla- volució dels abundants ajuts pú-
Girona
Av. Sant Narcís, 28, entl. 2a ment. blics rebuts.
17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.cat A la CGT afirmem que la frag- Per això, la CGT cridem a tota la
Tel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19
Ponent mentació de la lluita empresa a ciutadania a lluitar tant en el seu
Av. Catalunya, 2, 8è empresa no és la solució. La res- lloc de treball, com en les mobilit-
25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.cat
Tel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30
posta necessària davant daquest ’ zacions que es convoquin contra
atac ha d’aglutinar les lluites al els ERO, els acomiadaments i les
Camp de Tarragona
Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona camí cap a una vaga general on Directiva de les 65 hores, de la
cgttarragona@cgtcatalunya.cat convergeixin treballadors, estu- Vergonya (retorn dels immigrants),
Tel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28
diants, immigrants i altres col·lec- Bolkenestein i Pla Bolonya, i en de-
tius afectats per la crisi i les políti- fensa del repartiment del treball i la
FEDERACIONS LOCALS ques antisocials dels governs i riquesa, per les 35 hores setma-
Barcelona empresaris. nals, per la millora dels drets so-
Via Laietana, 18, 9è
08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.org Des de la CGT de Catalunya cials (ajuts per l'habitatge i atur in-
Tel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80 fem una crida al conjunt dels ciuta- definit pels afectats per la crisi), en
Manresa dans de Catalunya a la mobilitza- defensa dels serveis públics (sani-
Circumval·lació, 77, 2n
08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.cat
Tel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59
Rubí “Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició: Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 25 de
Colom, 3-5 Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, Mireia desembre del 2009.
08191 Rubí - flcgt_rubi@hotmail.com Bordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.
Tel. i fax 93 588 17 96
Col·laboren en aquest número: Àlex Tisminetzky, Rafael Cid, Raimundo Viejo, Roger Cremades “Si només els rics estudien, només
Sabadell
Rodeja, Ferran Aisa, Joseba Quimera, Ernesto Laguna, Grup Surrealista d’Atenes, Laura Rosich, els rics sabran, ens enganyaran amb
Unió, 59
08201 Sabadell - cgtsabadell@hotmail.com Kaosenlared, CNT França, Pep Juárez, Pilar Palacio, Enric Duran, federacions i seccions sindicals de qualsevol cosa: unes mamelles en
Tel. i fax 93 745 01 97 CGT. Fotografies: Laura Rosich, Joan Ramon Ferrandis i Dídac Salau. Il·lustracions: Azagra, cromo, uns culs fotografiats,
Terrassa Latuff i Agurrelj. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán Mozzer’. Redacció i subs-
‘ quatre paraules solemnes
Ramon Llull, 130-136 cripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions i un futbol manipulat”
08224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.com
Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 a: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat No el coneixia de res, de Raimon.
“ ”
No compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.
Castellar del Vallès
Pedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallès Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"
cgt.castellar-v@terra.es, tel./fax 93 714 21 21 Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:
- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.
Sallent - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.
Clos, 5, 08650 Sallent - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.
sallent@cgtcatalunya.cat Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-
Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.
Més informació a http://cat.creativecommons.org/
2 Catalunya. Gener de 2009

3. REPORTATGE La LEC i el Pla Bolonya
són estratègies comunes
per mercantilitzar
Pla Bolonya: elitilitzar l’ensenyament
l’ensenyament
a base de fer imprescindibles títols
superiors caríssims només aptes per rics
ATUREM
BOLONYA
Per què les i els estudiants han
ocupat facultats i es mobilizen?
Col.lectiu Catalunya, sobre
textos agafats d'Enfocant.net i
Especialbolonya.wordpress.com
L
a vaga d'estudiants i les ocu-
pacions de diverses univer-
sitats han posat en el centre
d'atenció la qüestió de l'anomenat
"Pla Bolonya", que és com es co-
neix a l'anomenat Espai Europeu
d'Ensenyament Superior (o EEES).
Vist des de fora, tenim la impressió
que es tracta de reformar els estudis
universitaris des d'un punt de vista
neoliberal i posar la Universitat al
servei de l'empresa capitalista.
Podem tenir-ne un indici en el fet,
per exemple, que les universitats
catalanes no depenen de la Conse-
lleria d'Educació, sinó del Departa-
ment d'Innovació, Universitats i
Empresa, que té com a competèn-
cies: comerç interior, artesania, tu-
risme, indústria, seguretat indus-
trial, innovació i haurà de ser obligatori haver cursat diants, dels professors o de la socie- versió privada. Una via per reduir sant… però que en la seva majoria
internacionalització, universitats i aquests màsters. És evident que una tat (entesa com alguna cosa més aquest finançament públic seria in- és de titularitat estatal: per això s'ha
foment de la recerca. reforma daquest tipus del sistema
’ que sector empresarial). És una re- crementar el cost dels estudis pels de “liberalitzar”… amb el beneplà -
El pla Bolonya té una sèrie de ca- educatiu superior, que obstaculitza forma al servei de la patronal. Els estudiants de grau i postgrau (taxes, cit dels Governs estatals. Tradicio-
racterístiques que són les que han el seu accés per a les classes menys seus objectius són dos: En primer preu del crèdit,...) nalment l'accés a l'educació supe-
ocasionat aquesta onada de protes- privilegiades, no podia passar sense lloc produir treballadors més barats Per què? Perquè la UE vol ser rior i la lluita per la democratització
tes i d'ocupacions. En primer lloc resposta. i flexibles mitjançant la rebaixa competitiva i això passa per fabri- en el seu accés (per exemple amb
la divisió tradicional entre estudis Un llarg llistat de mobilitzacions dels continguts i per tant, de les car treballadors més barats i flexi- programes de beques) es relaciona
universitaris de diplomatura i de lli- que s'ha saldat de moment amb sis competències professionals dels es- bles tal com diu explícitament l'Es- amb el fet que tenir un títol univer-
cenciatura desapareix, ara es faran expulsions d'estudiants de la Uni- tudiants de grau, el què comportarà tratègia de Lisboa. Perquè el sitari permetia accedir a millors
estudis de grau (quatre anys) a totes versitat Autònoma de Barcelona. probablement salaris més baixos i mercat de l'ensenyament és un ne- llocs de treball (a més de l'adquisi-
les carreres, amb matèries transver- Però per tal de fer-nos una idea més traspassar el cost de la formació goci molt sucós: a nivell mundial, ció de coneixements i capacitat crí-
sals i amb llargues pràctiques (no detallada presentem un resum de dins de lempresa des de l'empresa
’ la despesa pública en educació tica). Bolonya suposa un canvi de
remunerades) a les empreses. Tot el les principals característiques del a l’estudiant/futur treballador, pro - l'any 2005 va ser de dos bilions de paradigma radical.
que estigui per sobre d'aquesta for- pla extret del lloc web Especialbo- duint un abaratiment del cost de la dòlars, més del doble que el mercat
mació (segons cicles, doctorats, lonya.wordpress.com. mà d’obra. En segon lloc, liberalit - mundial de l'automòbil. Durant Està totalment
postgraus, etc.) es farà a base de zar el mercat de serveis educatius i l'any 2025, 160 milions de joves implantat l’Espai
màsters, el cost dels quals ja no L’objectiu real de reduir la presència de l’Estat com a cursaran estudis superiors en tot el
haurà de ser subvencionat per l'es- proveïdor del servei públic. Com es món. Actualment són 84 milions.
Europeu d’Ensenyament
Bolonya? Superior?
tat sinó per finançament privat, en farà això? per una banda, restrin- L'educació superior, considerada
considerar-se formació especialit- El Procés de Bolonya o la construc- gint el finançament públic via re- com a mercaderia està en el punt de
zada. ció de l'EEES no és una reforma ducció dels pressuposts de les uni- mira de les empreses multinacio- Que està succeint als països on
El problema està en el fet que per que respongui a les necessitats de versitats i el destinat a beques i fent nals, que veuen aquest sector com sestà aplicant? Les directrius pri -
’
exercir a determinades professions l'ensenyament superior, dels estu- la universitat atractiva per a la in- una font de beneficis molt interes- vatitzadores recollides al protocol
Catalunya. Gener de 2009 3

4. REPORTATGE
de Bolonya de lany 1999 sestan
’ ’ teoria”, fa un màster i per tant no els promociona. Enlloc de beca es
aplicant amb noms diferents i per sols és triplica el preu sinó que no té podrà accedir a préstecs “suaus”,
governs de tota mena de tota Euro- accés a cap beca segons el seu ni- però préstecs al cap i a la fí que s'-
pa. Ara bé, no a tot arreu les noves vell de renda, a diferència dels seus hauran de retornar un cop finalit-
legislacions que instauren les mesu- companys de classe. zats els estudis. La filosofia d’una
res del pla Bolonya han tingut la Les conclusions serien: en primer beca és que tens dret a accedir als
mateixa acceptació, com per exem- lloc, l’aplicació de Bolonya ha co - estudis superiors, encara que a casa
ple en el cas francès i grec, on s'han mençat pel sector de serveis educa- no hi hagi recursos econòmics. La
trobat fortes protestes. tius més rentables, en contra de filosofia del préstec és: això ho fas
qualsevol criteri acadèmic. Els perquè vols, no és necessari i per
Què passa a on s’ha Màsters no són una veritable espe- tant no hem dafavorir el dret a le -
’ ’
aplicat el Pla Pilot? cialització pel fet que inclouen els ducació superior a les rendes més
continguts abans compresos a les baixes. Això és el mercat educatiu.
Abans dimplementar el procés de
’ llicenciatures. A més als Màsters,
Bolonya es varen posar en marxa només es podrà accedir prèvia se- L’accés al món del teball
diferents “plans pilot” per tal de lecció per expedient i currículum
veure tant la reacció dels estudiants ...i el preu és tres vegades superior Probablement, els estudiants gra-
com els problemes que podria por- al que es paga ara a la llicenciatura. duats Bolonya cobraran menys per-
tar la seva aplicació. A canvi, a les Per tant, sense opció a beca un altre què: tindran menys continguts i ha-
universitats que els han implemen- filtre seran les possibilitats econò- bilitats professionals específiques;
tat, se les ha dotat dun extra pres -
’ miques de l’estudiant: o s’endeuta no tindran una categoria laboral re-
supostari, és per això que moltes amb préstecs o li toca la loteria i pot coneguda com sí succeeix amb els
universitats es varen oferir per par- optar a les anomenades beques llicenciats.
ticipar independentment de si es dexcel·lència (FPU, FPI, FI, PIF,
’ I probablement les mateixes
podia fer amb garanties, és a dir, a ...), molt rares. competències seran reconegudes en
tota velocitat. Una de les universi- diferents convenis i això dificultarà
tats pioneres ha estat la UAB (Uni- Com afecta la butxaca l'organització dels futurs treballa-
versitat Autònoma de Barcelona), dels estudiants? dors i la pressió sindical per a mi-
malgrat que el seu claustre es va de- llorar les seves condicions salarials
clarar insubmís a laplicació de la
’ habilitats "transversals" (com parlar han començat a impartir Màsters És el mateix una beca-préstec que i de treball, diversificades artificial-
Llei d'Ordenació Universitària que en públic) sense mitjans materials Oficials amb crèdits ECTS de dos una beca? Òbviament, no. Laplica -
’ ment.
començava a regular aquests canvis ni humans suficients, condueix a anys de durada. Els dos primers ció de Bolonya suposa un incre-
(insubmissió conculcada pel Rector treballs de grup amb més de 20 per- anys del vell doctorat es substituei- ment del preu que un estudiant A quina lògica respon
mitjançant circulars vergonyoses sones, amb serioses dificultats per xen per un màster amb places limi- havia de pagar per accedir a un títol això?
als professors). Des del curs coordinar-se (s’ha de tenir en tades al qual saccedeix en funció
’ universitari, amb lagreujant de que
’
2004/2005 a la UAB són onze lli- compte el temps que treu fer els de l’expedient acadèmic i del currí - el que abans era segon cicle es con- Bolonya neix en la lògica de la teo-
cenciatures les que han començat a controls de lectura, treballar, des- culum, és per això que hi ha pre- verteix ara en posgrau” i per tant,
“ ria del capital humà. Els models
aplicar plans pilots. plaçar-se...) i amb una extensió mà- inscripció. Aquests màsters per tant sel considera com els antics docto -
’ educatius de l'edat d'or del capita-
A grans trets, pel que fa al Grau a xima de dues planes!. Classes parti- ara capten a antics llicenciats. Com rats a efectes de càlcul del preu de lisme ja no serveixen. En l'era de la
moltes facultats han fet coincidir cipatives? Debats de més de 100 que el primer any del màster sol ser matrícula (més car). Fins ara les be- tercera revolució industrial, els co-
laplicació dels crèdits ECTS (crè -
’ persones a on savalua la participa -
’ un refregit d’assignatures del segon ques de règim general per universi- neixements bàsics que adquireix un
dits europeus) amb una revolució
“ ció encara que no hi hagi temps ma- cicle de Llicenciatura no es pot de- taris del MEC i de la Generalitat es treballador queden caducs en pocs
pedagògica” inspirada en els princi - terial per a tothom. Caldria fer des- manar que facin una altre vegada concedien segons el nivell de renda anys, liquidats pel dinamisme tec-
pis de la LOU i el procés de Bolo- doblaments i, per tant, professorat i lassignatura, hi ha un reconeixe -
’ “ i havent assolit un mínim de crèdits. nològic i de les estructures econò-
nya en general: el pes recau sobre això ara per ara no hi és per manca ment” de crèdits (és a dir, pagar La voluntat d'equiparar el Grau miques i productives.
lesforç de lestudiant amb algunes
’ ’ de finançament. taxes). En el cas de que la persona amb els estudis de diplomatura o Les empreses arriben a la conclu-
temptatives d'avaluació continua -
“ en qüestió no sigui de la mateixa lli- llicenciatura i deixant fora d'aques- sió que el que els interessa és que
da”, que malgrat les entregues pe - Pel que fa als màsters cenciatura, fa aquestes assignatures ta consideració als estudis de pos- els models educatius reglats en lloc
riòdiques setmanals de controls de a les classes de segon cicle de lli- grau invalida el poder rebre una de donar continguts als futurs titu-
lectures i avaluacions, continua A banda dels Plans Pilot, l’imple - cenciatura (que encara n’hi han) beca per aquests últims estudis. lats, els entrenin, en una sèrie de
sense poder-se escapar del tradicio- mentació de l'EEES veritablement però a un preu sensiblement més Això és un nou camp de negoci pels competències bàsiques o aptituds
nal examen final. L’obsessió pel sha començat "per dalt. És a dir,
’ ” elevat al que han pagat els seus bancs, coberts per les institucions (treball en equip, capacitat de sínte-
treball en grup i lentrenament en
’ abans de tenir graduats Bolonya, companys de classe donat que en “ públiques com la Generalitat que si… ).
Mentre es desocupen diverses facultats i el rectorat de la UAB, es manté l’ocupació
del rectorat de la UB com a element aglutinador de la lluita contra el Pla Bolonya
Col·lectiu Catalunya premsa i a continuació es va obrir el pulsions que poden ser considerades el de la repressió i criminalització no per a sancionar unes conductes
micròfon als moviments socials com a gravíssimes, que s’han dut a que pateix ara mateix el moviment determinades, com havien mantin-
Estudiants de diferents universitats (entre ells la CGT) perquè puguessin terme utilitzant un reglament fran- estudiantil. Per a tractar a aquest da- gut fins ara.
catalanes van acordar ocupar con- transmetre els seus missatges. En la quista del 1954 i que suposen un fre rrer punt va intervenir un dels estu- Les intervencions van finalitzar
juntament el rectorat de ledifici his -
’ roda de premsa davant del rectorat al diàleg i un atac al conjunt del mo- diants de la UAB que fins fa poc es- acompanyades de crits contra el pro-
tòric de la Universitat de Barcelona ocupat de la UB hi van parlar repre- viment estudiantil. tava amenaçat dexpulsió.
’ cés de Bolonya, contra la privatitza-
durant les festes de Nadal i organit- sentants de les universitats de Barce- L'àmplia representació d'estu- Aquest estudiant va fer públic que ció de les universitats públiques i de-
zar-hi diverses activitats. Així ho lona (UB, UPC, UPF i UAB), repre- diants de totes les facultats de les di- a la taula de negociacions del dia 18 manant la dimissió del conseller
van anunciar en una roda de premsa sentants del professorat de la UPF i ferents universitats i de represen- a la UAB, es va decidir fer efectiva Huguet.
realitzada el dia 19 de desembre a dels sindicats, convidant a tothom, tants dels diferents col·lectius i de manera immediata la resolució de
les portes de UB en la què van tornar activistes, col·lectius i moviments moviments socials que conformen 6 expulsions i 22 amonestacions pú- Sobre el tema dels 6 estudiants
a rebutjar el procés de Bolonya i van socials a anar a la UB i a seguir el teixit associatiu de Catalunya, als bliques a estudiants mobilitzats en expulsats i els 22 expedientats per
condemnar les paraules del conse- donar suport a aquesta lluita dels es- quals sels havia estès una invitació
’ contra del procés de Bolonya. L’im - la UAB, podeu anar al web:
ller Huguet i les darreres accions tudiants que té una intensitat que no a l’acte, va exemplificar el suport a mediatesa de laplicació es va argu -
’ www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-
dels Mossos. es veia des de feia molts anys, més la lluita estudiantil en contra del pro- mentar com a conseqüència directa ticle2490
El divendres 19 a les 19h va ser el quan aquesta lluita està sent forta- cés de Bolonya, en el ben entès que de les mobilitzacions arreu de lEstat
’ www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-
moment en que vàries facultats ocu- ment criminalitzada a nivell medià- es tracta d’una lluita per preservar la espanyol. ticle2494
pades de les diferents universitats de tic. A més, es demanava la retirada universitat pública i en conseqüèn- Es va fer palès per les circumstàn-
Barcelona es van traslladar al Recto- de les 6 expulsions que el Rectorat cia duna lluita pel benefici de tota la
’ cies de lacceleració de la resolució,
’ Més informació sobre la lluita
rat de la UB per mantenir locupació
’ de la UAB ha decidit finalment dur a societat. i pels motius i justificacions donades contra Bolonya:
d’aquest edifici, que ja estava ocupat terme a estudiants que es van mobi- Els punts que es van tractar van durant les negociacions, que aquests especialbolonya.wordpress.com/
des del 20 de novembre, durant tot el litzar el curs passat contra Bolonya ser l’estat tant l’estat de les mobilit - expedients tenen com a objectiu a tancadaalacentral.blogspot.com/
Nadal. Es va realitzar una roda de en el campus de la UAB. Unes ex- zacions i dels esglaons assolits, com reprimir el moviment estudiantil, i ocupemlesaulesuab.wordpress.com/
4 Catalunya. Gener de 2009

5. REPORTATGE
La lluita contra la LEC, la lluita contra Bolonya: la mateixa lluita
En defensa de l’ensenyament
públic: ara a la universitat!
Federació d’Ensenyament CGT
Catalunya
E
n els últims temps estem as-
sistint a la implementació de
lEspai Europeu dEducació
’ ’
Superior popularment conegut com
Pla Bolonya, amb lexcusa de dur a
’
terme una reforma del sistema uni-
versitari.
Tot aquest procés, que sha fet
’
d’esquenes a la comunitat universi -
tària i a la resta de la societat, com-
porta un increment del pes de l’em -
presa privada en l’educació
superior incidint, entre d’altres, en
plans d’estudi, en les carreres que
s’impartiran, en una multiplicació
de màsters i cursos privats i en la
orientació de la recerca.
Paral·lelament els canvis en l’es -
tructura dels plans destudi suposa -
’ rectiva del retorn). crítica i pensament obert sembla pies del franquisme: intervencions i dels i les estudiants ens ensenya
ran concentrar bona part de la for- -El model d’autonomia università - allunyada de les fotografies que càrregues policials, criminalització que això és possible. És per això,
mació en l’àmbit del postgrau, ria està quedant enrere. Les univer- avui podríem prendre en els dife- mediàtica i mesures sancionadores, que requerim a la comunitat univer-
seguint un model anglosaxó forta- sitats estan claudicant davant de di- rents campus, on els nous temps com són les 15 denúncies penals i sitària i als treballadors/es de l’en -
ment elitista. rectrius arribades des d’instàncies ens volen oferir escenaris "orde- 28 expedients sancionadors promo- senyament que facin seves i impul-
La mateixa "lògica neoliberal" governamentals (autonòmiques, es- nats", jerarquies inqüestionables i guts per la UAB. Aquestes mesures sin les següents exigències:
que ens ha portat a la crisi econòmi- tatals o europees), des de partits po- estaments disciplinats. són impulsades pels equips de go-
ca actual s’imposa a les universitats lítics o des de grups de pressió em- -Des dels òrgans de govern de les vern i emparades pels poders polí- 1. Una moratòria per a totes aque-
públiques i ens mostra com les polí- presarials, tots ells equiparats, en universitats i des de la mateixa Ge- tics. Els mitjans de comunicació lles decisions que no hagin estat su-
tiques que són dutes endavant no es una equació sui géneris, amb "la so- neralitat es fan discursos de diàleg i transmeten lalarma davant el sug -
’ ficientment explicades, argumenta-
corresponen als discursos i princi- cietat". I en consonància amb la des, debatudes i consensuades,
pis proclamats. sintonia, mil vegades repetida, de encara que hagin estat confirmades
Aquesta reforma del sistema uni- que no es poden deixar les universi- per certs òrgans de govern.
versitari pretén la reconversió mer- tats en mans dinteressos corpora -
’
cantil de les universitats, la qual tius del professorat o l’alumnat, les 2. Que s’obri un veritable procés
cosa és símptoma de l’agreujament universitats són governades pel Mi- participatiu per tal que el conjunt de
dun problema que té arrels de ca -
’ nisterio de Ciencia e Innovación di- la societat pugui decidir de manera
ràcter social, econòmic i polític. El rigit per una persona de la Junta informada sobre com ha de ser la
procés de Bolonya no pot suposar Executiva de la CEOE i, a Catalu- universitat publica i quin ha de ser
de cap manera la desaparició de nya, per un Departament dInnova -
’ el seu encaix en el conjunt de l’en -
l’autonomia acadèmica enfront del ció, Universitats i Empresa. senyament.
mercat. Les universitats han de ser -L’espai universitari és un lloc on
finançades amb criteris autònoms cada cop és més normal el recurs a 3. Laturada de tot intent de dur en -
’
(interessos de la raó i no del mercat) la força dels Cossos Policials i de davant mesures repressives i l’a -
i no amb criteris de rendibilitat eco- les Empreses de Seguretat privada. nul·lació immediata dels actuals ex-
nòmica. La mediació, el diàleg i les deci- pedients sancionadors contra grups
A la pràctica s’està fent de les sions consensuades han estat reem- o persones que mantenen un esperit
universitats un lloc on les decisions plaçades per l’exercici autoritari del crític i que actuen en conseqüència,
s’oculten, la desinformació és la poder. Se’ns diu que la força tan perquè si ara poden formar part de
regla, la crítica està penalitzada i el sols saplica per tal dassegurar el
’ ’ de bones intencions, i sobretot de geriment de que existeixen possi- l’alumnat, després poden afectar a
diàleg es redueix al monòleg. És un funcionament "normal" dels òrgans respecte a la legalitat. Però el voca- bles agents subversius o suposades personal precari, i després a altres
avanç d’una normalitat que s’as - universitaris, però el seu ús com- bulari és equívoc ("nova carrera amenaces i reprodueixen cegament estaments, i algun dia potser perilli
senta dia a dia, i que cal continuar porta lesions a membres de la co- acadèmica" per a parlar de reestruc- les versions de les autoritats institu- la llibertat de càtedra, així que espe-
denunciant: munitat universitària i un estat turació de plantilla, "excel·lència" cionals. rem no haver de dir Ara vénen per
“
-El govern de les universitats es dexcepció que sestà convertint en
’ ’ per a parlar d’habilitats de gestió, Per tot això, creiem que ja és mi però ja no queda ningú que
basa cada vegada més en decisions permanent. Sota aquestes pràcti- "mèrits" per a parlar de lenginy a
’ hora de començar a observar el què pugui alçar la veu”.
centralitzades, per sobre d’una des - ques es disfressen d’ordre públic l’hora de vendre’s a l’empresa pri - succeeix al nostre voltant. És ne-
concertada i desinformada comuni- conflictes darrel política com lac -
’ ’ vada). Però a la pràctica, la legalitat cessari recobrar la lucidesa que 4. La dimissió d’aquells càrrecs po -
tat universitària. El secretisme de tual. Un bon exemple daixò és la
’ es canvia o s’obvia a conveniència. sens suposa als i les treballadores
’ lítics i de govern de les universitats
certes decisions preses en espais criminalització que estan patint les I sempre safirma que únicament es
’ de l’ensenyament, i no oblidar que que hagin tingut responsabilitats en
aliens al món educatiu no pretén la ocupacions promogudes per amplis pot seguir una trajectòria, la de les l’espai universitari ha de ser un lloc l’espiral repressiva contra el movi -
transparència, ni facilitar explica- col·lectius destudiants a tot lEstat.
’ ’ decisions del Govern, en un clar social obert, públic i transparent, on ment estudiantil i que de moment
cions a la societat, sinó seguir el lle- -La nova imatge dels espais univer- exemple real de fe en un "pensa- també hi tingui cabuda la crítica a ha resultat en 6 expulsions dalum -
’
gat d’altres formes de fer política, sitaris està adoptant lestètica dels
’ ment únic". les autoritats i a les normes. Creiem nes de la UAB i 15 denúncies pe-
reproduint el fosc model de govern recintes protegits per cordons d’a - -La contenció de l’alumnat crític que cal impedir que el model d’U - nals també contra estudiants d’a -
europeu (Tractat de Lisboa, Direc- gents uniformats. La idea duniver -
’ que es mobilitza sha dut a terme a
’ niversitat que sestà gestant sigui
’ questa universitat.
tiva de les 65 hores setmanals, Di- sitat com espai de debat, reflexió través de formes repressives prò- definitivament normal. La lluita www.cgtcatalunya.cat/cgtense/
Catalunya. Gener de 2009 5

6. TREBALL-ECONOMIA CGT mantindrà i
intensificarà les
seves campanyes
El nou document de la directiva europea
i mobilitzacions
sobre temps de treball continua defensant la
flexibilització del mercat de treball
Manifest dels
Els paranys de la
El Parlament Europeu no n’aprova les parts més polèmiques
Bombers de
Barcelona
proposta de “Directiva
Coordinadora de Conveni: CGT,
D
CCOO, ASI, UGT, PBB
sobre temps de treball”
emanen un Cos de Bombers
digne per la ciutat de Barcelo-
na. Les principals queixes rauen en
la manca d’inversions per material,
manteniment de les dependències i
E
vehicles (cascos amb la vida útil
caducada, locals en estat lamenta- Secretariat Permanent - CGT
ble, vehicles de més de 17 anys
d’antiguitat…) L’altre qüestió que l debat en el Parlament Eu-
genera les protestes és el preu re- ropeu sobre la proposta de
duït que cobren en concepte de pe- nova “directiva sobre temps
rillositat i d’hores extres, que no de treball” ha donat com a resultat
està equiparat al dels Bombers de una situació enganyosa en la qual
la Generalitat. els poders polítics i els mitjans de
comunicació ressalten els aspectes
MANIFEST DELS BOMBERS socialment més positius però ca-
DE BARCELONA llen i amaguen, alguns altres con-
tinguts fonamentals que no obstant
Benvolguts/des ciutadans/es: això, es poden considerar total-
ment lesius per als interessos de la
Els Bombers de Barcelona majoria.
La modificació del text que pre-
Manifestem tenia possibilitar jornades de 65
Que ens trobem en una situació de hores i una nova redacció que pro-
precarietat laboral que alhora afec- pugna eliminar la possibilitat ac-
ta a la seguretat de tot ciutadà/ana. tual que determinats països perme-
Que els Bombers de Barcelona tin acords individuals de jornada
sempre hem servit la ciutadania (opting out), constitueixen dos as-
amb il·lusió, altruisme i la satisfac- pectes de limitació sobre una pos-
ció de poder ajudar a les persones. sible flexibilització absoluta del
temps de treball.
Rebutgem Però si mirem amb deteniment
La política restrictiva de l’Ajunta- el conjunt de modificacions ini-
ment de Barcelona, el qual ha des- cialment aprovades pel Parlament
cuidat i abandonat el seu cos de europeu en la votació del dimecres
bombers fins a situar-lo a la cua 17 de desembre, veiem que ens
d’Espanya pel que fa a condicions trobem amb un nou document que
laborals. segueix propugant la flexibilitza-
La política repressiva que l’Ajunta- ció de la jornada de treball i que se-
ment de Barcelona està duent a gueix intentant legislar en la matei-
terme contra els Bombers de Bar- xa direcció inicial: la subordinació ofert, es planteja un possible límit en els quals la Comissió Europea i defensa d’unes condicions dignes
celona, amb sancions i seguiments de la vida dels treballadors i treba- màxim de “fins a 60 h. setmanals” el Parlament iniciaran un procés de treball enfront d’una situació
policials que atempten contra el lladores als dictats de les empreses; en períodes de 3 mesos. intern de debat per a dotar d’un degradada en la qual l’única for-
dret a la llibertat d’expressió. empitjorant l’actual regulació del - Encara que en alguns casos com nou redactat definitiu a aquesta mula dels poders públics i econò-
temps de treball. el dels metges sembla que s’esta- proposta de directiva pel que fins a mics sembla ser la de privatitzar,
Reivindiquem - Si fins a ara el còmput de la jor- bleix una consideració del temps aquest moment i amb un nou text flexibilitzar i precaritzar.
Inversions per tal d’evitar el dete- nada de 48 hores era sobre perío- de guàrdia com a temps de treball no sabrem com es regularà final- Per això i des de la perspectiva
riorament i millorar les instal·la- des de 4 mesos, ara es planteja efectiu, segueixen quedant altres ment. En el resultat de la votació del repartiment del treball i de la ri-
cions, els vehicles, els equips i les sobre un còmput anual amb tot el col·lectius de treballadors la situa- del parlament europeu, la CGT, quesa la Confederació General del
eines indispensables per tal de marge de flexibilitat que això com- ció dels quals no queda igualment troba enormes motius per a la pre- Treball mantindrà i intensificarà la
poder oferir un servei segur i de porta. clarificada. ocupació i sobretot motius per se- seva actual campanya de mobilit-
qualitat a la ciutat. - Dintre del marge de flexibilitat - S’inicia ara un període de 90 dies guir lluitant i mobilitzant-nos en zacions.
El cos de bombers que la ciutat es
mereix.
Equiparació amb les condicions la-
borals dels Bombers de la Genera-
El Parlament Europeu rebutja la directiva de la jornada laboral
litat de Catalunya. de 65 hores i nosaltres continuem reivindicant-ne 35 o menys
Exigim als nostres representants Kaos en la Red de la Directiva, contradint el pacte ciliador de la CES. cions menors, sinó i sobretot per a
E
i poders públics arribat per la majoria dels governs No obstant això, poc es pot con- seguir donant passos en una exi-
Que portin a terme les mesures n una esperada i tibant votació, de l’Europa del capital. fiar en un parlament com l’euro- gència urgent per a plantar cara a
executives i legislatives necessà- l’Eurocambra va rebutjar el 17 Un fet que només s’explica per peu, la funció del qual i composi- l’atur creixent producte de la crisi
ries per a posar en pràctica les rei- de desembre la directiva comunità- l’enorme impopularitat d’una me- ció és part de l’estructura de poder del capitalisme: escala mòbil d’ho-
vindicacions exposades anterior- ria que hagués permès ampliar la sura tan regressiva i la contestació del capital europeu. res de treball o, el que seria el ma-
ment. jornada laboral de 48 fins a 65 social que ha estat objecte, en la Caldrà seguir mobilitzant-se no teix com primer pas cap a això, jor-
I convidem a la ciutadania a que hores setmanals en tota la Unió qual han jugat un paper molt desta- només per a bandejar definitiva- nada màxima de trenta-cinc hores
amb la seva signatura faci seu Europea. El Parlament europeu va cat els activistes i col·lectius alter- ment la possibilitat que la directiva setmanals sense cap mena de re-
aquest manifest. rebutjar per majoria el text actual natius al sindicalisme oficial i con- ressuciti amb algunes modifica- ducció salarial!
6 Catalunya. Gener 2009

7. TREBALL-ECONOMIA
CGT ocupa el Departament LA MIRADA
de Treball contra els ERO
INDISCRETA
Violències en la
i les seixanta-cinc hores
Guerra Civil
Emili Cortavitarte Carral
U
En els darrers mesos s’han publicat
Col·lectiu Catalunya una sèrie de llibres relacionats amb
la violència exercida durant la
na vintena de delegats de Guerra Civil per persones o orga-
la CGT, representants dels nismes (fonamentalment la FAI)
treballadors i treballadores del moviment llibertari de l’època:
de deu empreses (entre elles, Nis- “L’òmnibus de la mort” de Toni
san, Funosa, SEAT, DHL, Accio- Orensanz, “Diari d’un pistoler de la
na, Inoxfil i Malhe) van protago- FAI” de Miquel Mir, “Joan Garcia
nitzar el 17 de desembre un Oliver, retrat d’un revolucionari
tancament simbòlic a la seu dels sindicalista” de Lluís Alegret, “El
serveis territorials del Departament silenci de les campanes” de Jordi
de Treball a Barcelona. Amb Albertí...
aquesta acció van denunciar els No obstant, la revifalla de publi-
acomiadaments, tancaments i ex- cacions sobre la història del movi-
pedients de regulació d’ocupació ment llibertari no només té aquesta
que s’acumulen contra la classe tendència. S’han editat també: el
treballadora a Catalunya, així com descatalogat “El eco de los pasos”
la degradació de les condicions la- de Joan García Oliver, “Escola de
borals. La tancada es va desenvo- rebel·lia” sobre Salvador Seguí,
lupar entre les 11 i les 14 hores, “Solidaridad Obrera y el periodis-
mentre a les portes de l’edifici es mo ácrata” de Francisco Madrid;
concentraven una setantena de per- de prolongació de la jornada de l’han de pagar els empresaris amb la Casa del Mar a partir de les 9.30 “Joan Peiró, afusellat” de Josep
sones. En acabar l’acció es van treball fins a 65 hores, que ha que- els beneficis obtinguts en els úl- h., en aquell 17 de desembre en Benet, i d’altres.
llençar per les finestres munts de dat temporalment aplaçada, la tims anys: serà només el retorn que en el Parlament Europeu es No podem dir, doncs, que es
papers extrets de les papereres dels CGT reclamava, per afrontar la d’una part dels enormes ajuts pú- votava la proposta de Directiva de tracti d’un oportunisme o d’un re-
despatxos del Departament de Tre- crisi, el repartiment del treball i de blics que han rebut. les 65 hores, com una acció més de visionisme històric al caliu de la re-
ball, simbolitzant els ERO que la riquesa i la reducció de la jorna- L’acció es va portar a terme des- la campanya que s’està desenvolu- cuperació de la memòria històrica.
s’estan portant a terme i que consi- da laboral a 35 hores setmanals per prés de l’assemblea realitzada per pant contra aquesta directiva euro- Fóra una tàctica d’autodefensa
deren que el que s’hauria de fer llei i sense disminució de salari. El la Campanya “Que la crisi la pa- pea. massa fàcil, encara que alguna de
amb ells és llençar-los a la papere- sindicat exigeix també a l’adminis- guin els rics”, en la qual participa Podeu veure fotografies, videos i les obres del primer grup esmentat
ra. tració catalana que rebutgi els la CGT conjuntament amb altres manifest repartit en el web: té un to força tremendista.
Coincidint amb la votació al plantejaments de les empreses i no organitzacions sindicals i col·lec- www.cgtcatalunya.cat/spip.php? Cal desprendre’s d’una sèrie de
Parlament Europeu de la directiva aprovi cap més ERO. Aquesta crisi tius socials, assemblea realitzada a article2489 mites per justificar tota acció arma-
da tals com la violència popular o
espontània exercida pel poble en
Concentració contra la prolongació il·legal de la jornada laboral al armes. O l’espontaneïsme de les
masses fent justícia popular contra
Banc de Santander aprofitant el clima de por provocat per la crisi la repressió classista soferta durant
dècades. Hi va haver autodefensa
Secció Sindical CGT SCH i alternativament, una jornada parti- front el cop d’estat dels militars so-
Col·lectiu Catalunya da de 8 a 17 h. de dilluns a diven- llevats, hi va haver enfrontaments
L
dres. En qualsevol cas, el conveni armats al front i als territoris allibe-
a CGT es va concentrar el 26 col·lectiu estableix que la jornada rats del feixisme, hi va haver de-
de novembre davant les ofici- màxima anual per a tots els treba- fensa legítima de la revolució i dels
nes principals del Banc Santander lladors serà de 1700 hores. Però la drets socials i laborals del poble...
a Madrid i Barcelona i va denun- majoria dels treballadors i treballa- Però, també violència indiscrimi-
ciar davant les inspeccions provin- dores al Banc Santander són obli- nada, judicis sense garanties, assas-
cials de treball la imposició per als gats a realitzar una mitjana de 800 sinats...i no només provinent d’in-
treballadors de l'esmentat banc de hores més a l’any, fins a un total de controlats o delinqüents. Joan Peiró
la prolongació de la jornada labo- 2.500. No es tracta de casos aïllats, ho va denunciar a “Perill a la rera-
ral de manera il·legal. és una estratègia perfectament dis- guarda”, en una sèrie d’articles pu-
Cada any la plantilla del Banc senyada, al més alt nivell, per la di- blicats entre juliol i octubre de
Santander és forçada a realitzar un recció del banc i s’imposa als tre- 1936.
mínim de 5 milions d’hores fora de balladors mitjançant amenaces i En qualsevol cas, i front certes
la seva jornada laboral però sense represàlies. Els qui es neguen a tendències revisionistes, les violèn-
abonar aquestes hores als treballa- perllongar de manera il·legal la jor- cies d’un i d’altre bàndol van ser
dors ni cotitzar-les a la Seguretat nada laboral i a treballar sense co- clarament asimètriques. Els morts i
Social o declarar-les a Hisenda, un brar són degradats, traslladats a desapareguts per la violència fran-
frau que equival a la destrucció de oficines allunyades dels seus llocs quista van ser molt més nombrosos
més de 3.000 llocs de treball. En de residència o, en el cas dels em- i d’una manera més sistemàtica i
particular, s'imposa un horari que pleats amb poca antiguitat, aco- Hisenda. Així mateix, les repercus- que preveu guanyar 10.000 mi- duradora en el temps. Mentre la
comença a les 8 del matí i finalitza miadats. sions sobre l’ocupació són evi- lions d’euros en 2008 i que durant violència injustificada del que ano-
passades les 8 de la tarda. Aquest A més a més, el Banc Santander dents, ja que anualment el conjunt els últims anys ha acumulat uns menem bàndol republicà es va con-
horari significa una flagrant vulne- no abona als seus empleats el de la plantilla Santander realitza immensos beneficis. Per tot això, centrar en els primers mesos de la
ració del conveni col·lectiu de la major temps treballat, el que sens més de 5 milions d’hores extraor- la CGT entén que els sindicats i els guerra.
banca privada, on s’estableixen dubte és un frau, que afecta també dinàries, el que suposa la destruc- diferents àmbits de l’administració Com escriu Javier Rodrigo, a
uns horaris molt concrets amb una a les arques de l’Estat, atès que ció de més de 3.000 llocs de tre- de l’Estat implicats en tot l’expo- “Hasta la raíz”, Franco ha estat el
jornada intensiva durant els mesos l'impagament d’aquests diners im- ball. sat, han de treballar conjuntament dictador que, en temps de pau, ha
d'octubre a abril de 8 a 15 hores plica que tampoc es cotitzen a la Aquest frau resulta més escan- per fer que les lleis es compleixin, necessitat més morts per mantenir-
(fins a les 13,30h els dissabtes) i, Seguretat Social ni es declaren a dalós en tractar-se d’una empresa també al Banc Santander. se al poder.
Catalunya. Gener 2009 7

8. TREBALL-ECONOMIA
L’ALTRA REALITAT
Nissan: s’atura l’ERO i els
acomiadaments a canvi
Aprofitant que
el Pisuerga
d’una suspensió temporal
passa per
Valladolid
S
Pepe Berlanga
R
Col·lectiu Catalunya
ecentment, llegint una publi- ball que l'empresa té integrats a les
cació d'un col·legi professio- embla que s’ha obert un pa- factories de Nissan a la Zona Fran-
nal, em vaig trobar uns consells rèntesi a Nissan en el con- ca i Montcada i Reixac. L'empresa
que em van produir un esgarrifós flicte laboral que va provo- addueix una baixada de producció
sotrac i que diuen molt poc a favor car el 13 d’octubre amb l’anunci d'un 40% a causa de la reestructu-
de la representació oficial d'aquesta de l’acomiadament de 1.680 treba- ració de Nissan.
associació. Agreujat perquè a més lladors de les plantes de la Zona Acciona té tres divisions de ser-
apareixia en l'editorial, és a dir, la Franca i Montcada i Reixac. veis: muntatge, neteja i logística.
línia d'opinió de la publicació. Després de dos mesos de con- Doncs amb l'ERO preveu retallar
L’esrivent sentenciava emplaçant- frontació i mobilitzacions, les últi- 117 llocs de feina del sector de la
se davant la tesitura que anés un mes de les quals havien estat les logística dels 134 que té Acciona a
significatiu càrrec ministerial. manifestacions de 3.000 treballa- Nissan. De fet, segons fonts sindi-
Aquest autor, entre “altres perles”, dors de Nissan a Barcelona el 18 cals, a Montcada l'ERO afectarà 21
exposava: “en primer lloc em situa- de novembre i el 26 de novembre dels 38 empleats. A la Zona Fran-
ria a l'any que estem, m'oblidaria entre la plaça de Catalunya de Bar- ca, del sector de la neteja acomia-
dels anys 80 i 90 i em faria càrrec celona i la seu de la Conselleria daran 39 de la seixantena d'emple-
que les coses han canviat: el mercat d'Indústria de la Generalitat, en la ats. Pel que fa al sector de
de productes és global i cada país que van participar uns 3.300 treba- muntatge i logística, la retallada
competeix amb les seves pròpies lladors de les plantilles de Nissan, tinguin més de 53 anys. Els sindi- cord, podeu anar al bloc CGT Nis- afectarà 259 dels 460 empleats que
regles del joc… pretendre una se- Seat i Acciona, el dia 5 de desem- cats han desconvocat les mobilit- san: cgtnissan.blogspot.com/ en formen part.
guretat en l'ocupació quan les em- bre sindicats i direcció de Nissan zacions previstes, com la de Ma- Els sindicats temen que el
preses estan en un mercat implaca- van arribar, amb la mediació del drid, però reclamen un pla Acciona també presenta col·lectiu més afectat per aquesta
ble i voraç és un contrasentit”. Departament de Treball, a un acord industrial de futur per a les plantes retallada siguin els prop de 170
Tanta barra es manifestava sense el per asseure’s a negociar sobre el catalanes. empleats subrogats d'una altra em-
un ERO
més mínim enrogiment, pretenent futur de les plantes de Barcelona. La Secció Sindical de la CGT va La frenada de Nissan ja s'ha traslla- presa, que tenen un sou més alt. De
pontificar. En aquest recorregut Aquest acord va implicar la sus- comptar amb el suport dels treba- dat als proveïdors que tenen la fet, la seva dependència és tan gran
oblidava que l'Estat espanyol és pensió de la manifestació prevista lladors per poder signar l’actual multinacional japonesa com a únic que també han fet aturades de pro-
l’estat europeu amb més precarietat pels treballadors de Nissan davant acord, tal i com s’havia acordat en o principal client, que han imitat ducció tres dies a la setmana i han
laboral entre els joves. Així, més del Congrés dels Diputats. la passada assemblea general rea- Nissan en retallar plantilla i pro- eliminat el torn de nit.
del 45% dels treballadors d'entre La direcció de la multinacional litzada al Prat de Llobregat el 24 de ducció. Després d'Esteban Ikeda,
25 i 29 anys tenen un contracte japonesa i el Comitè d’Empresa novembre, on es va decidir que no Estampaciones Sabadell i Ficosa, S'amplia l'ERO de
temporal. Segons recollia un periò- van pactar el canvi de l’expedient se signaria res sense abans sotme- Acciona va presentar un expedient
dic d'ampli tiratge, a Espanya, Po- de regulació d’extinció per un de tre-ho a la votació dels treballa- de regulació d'ocupació per aco-
Esteban Ikeda
lònia o Portugal, la majoria dels temporal, que afectarà 3.500 per- dors/es. Per això, la CGT, complint miadar 322 empleats, la meitat de Esteban Ikeda, que, amb una plan-
joves amb contractes temporals sones, el 87,5% de la plantilla, fins i acatant el que en aquella assem- la plantilla que treballa per a Nis- tilla de 260 persones, fabrica a la
preferirien treballar en una ocupa- a un màxim de 75 dies per treballa- blea es va dir, no va signar l’acord san. L'empresa proveïdora de ser- seva factoria del Prat els seients
ció fixa però no han pogut trobar- dor, de manera rotatòria, des de fins que una assemblea d'afiliats veis de logística, muntatge i neteja dels tot terreny Pathfinder de Nis-
la. D'altra banda, Romania, Estò- l’11 de desembre fins al 31 de realitzada el dia 12 va acordar re- de la multinacional japonesa ha co- san, havia plantejat inicialment 95
nia, Irlanda, Malta, Lituània, març. Les parts es van comprome- flectir la signatura de la CGT en piat el seu ajust argumentant-lo acomiadaments, que va elevar fi-
Bulgària, Regne Unit, Letònia i Es- tre a obrir una taula de negociació l’acord, respectant així la decisió amb les mateixes causes: organit- nalment fins als 108 després que la
lovàquia són els estats de la Unió el 7 de gener per parlar del pla de de la majoria. zatives i productives. Esteban multinacional japonesa presentés
Europea que enregistren les taxes futur, el projecte industrial i les ne- El 16 de desembre la multina- Ikeda, que té com a principal client el seu expedient. Al mateix temps,
de temporalitat més baixes entre cessitats de la plantilla. cional va retirar la petició d’ERO Nissan, ha plantejat un ERO per la companyia va presentar una sus-
els joves (al voltant del 10%). Segons l’acord, durant tres per acomiadar 1.680 treballadors i acomiadar 108 treballadors de la pensió de caràcter temporal que
Igualment, en la franja d'edat entre mesos Nissan no adoptarà mesures en va presentar una de suspensió seva planta del Prat, on treballen afecta la resta de la plantilla i que
15 i 24 anys aquest Regne d'Espan- traumàtiques ni farà cap acomiada- de tres mesos per a 3.500 empleats. 260 persones. preveu 19 dies d'aturada producti-
ya ocupa els primers llocs en el ment i els sindicats no convocaran Així es donava per acabat el perío- La direcció d'Acciona va infor- va per adaptar la fàbrica a la caigu-
rànquing de precarietat laboral (el mobilitzacions. A més, l’acord fir- de de consulta. El Comitè ja va ad- mar els sindicats que havia presen- da de la demanda.
66,1% dels treballadors), encara mat ahir inclou que la direcció de vertir que no signarà aquest expe- tat un expedient que afectava 322 Estampaciones Sabadell –que ha
que en aquest cas el superi Polònia l’empresa complementarà les pres- dient temporal perquè no inclou dels 629 treballadors que té aques- proposat un expedient de regulació
(67,3%). Mentre la mitjana comu- tacions per desocupació que perce- cap concreció sobre un pla indus- ta empresa. Del total de la plantilla, temporal per a 226 treballadors–,
nitària és del 40,9%. Per això no és bin les persones afectades per trial. D’aquesta manera, haurà de 277 llocs de treball són indefinits, Visteon, Delphi i Ficosa són altres
estrany que sorgeixin notícies com l’ERO temporal fins al 90% del ser Treball qui resolgui sobre la 160 tenen un contracte d'obra i ser- de les companyies que ja han estat
la que anunciava que un jove havia seu salari individual brut. La sus- suspensió de contractes. vei, i la resta són temporals. La re- afectades per la reestructuració de
guanyat un premi al contracte de pensió exclourà els empleats que Per veure el contingut de l’a- tallada afectarà els centres de tre- Nissan.
durada més breu, d'una hora i
mitja. Aquest individu tan distingit
també diu que, per solucionar l'a-
tur, “idearia un contracte temporal L'ERO de Ceràmiques del Foix acaba amb 58 acomiadaments
de fins a tres anys, amb una indem-
nització pactada d'uns quinze dies Secció Sindical CGT Ceràmiques del Foix que suposava minació sindical per l'acomiada- Després dels ERO de Gavà-Vila-
Ceràmiques del Foix
per any treballat en el cas de no ser l'acomiadament de 58 treballadors ment de 5 dels 9 afiliats que té a decans, Alcalá de Guadaira o Cerà-
E
renovat…”. Alguns continuen obs- amb una indemnització de 33 dies l'empresa. miques del Foix, l'empresa ha de-
tinant-se a aprofitar la mínima oca- l Grup Roca segueix estirant per any treballat fins a 20 mensua- El Grup Roca porta a terme una cidit presentar-ne un altre a Dos
sió per no només culpabilizar els de la cadena. Així, finalment litats. La CGT no va signar l'ERO sistemàtica campanya de neteja Hermanas (Sevilla). L’enemic ens
treballadors de la mala situació l'ERO que va presentar per aco- sinó que va presentar un recurs en per tot el país, acomiadant treballa- espera a la cambra de bany. La
econòmica, sinó que pretenen arre- miadar 72 treballadors va acabar contra per considerar-lo fraudu- dors i deslocalitzant la producció a seva boca és una immensa i insa-
glar-ho tot precarizant encara més finalment amb la signatura per part lent, i estudia ara la possibilitat de llocs on els drets laborals estan re- ciable boca dentada en forma de
les relacions laborals. d'UGT i CCOO d'un acord amb presentar una demanda per discri- tallats o simplement no n'hi ha. tassa de vàter.
8 Catalunya. Gener 2009

9. TREBALL-ECONOMIA
Els treballadors de Ficosa QUI PAGA MANA
Rubí no accepten l’ERO
Catalanisme
social (liberal)
VicentMartínez
E
E
l Govern tripartit ha complert
CGT Sabadell
ara dos anys, i és moment de
fer balanç. Seria interessant que els
l passat 21 de novembre mitjans de comunicació destacaren
l’empresa FICOSA de Rubí per a l'opinió pública l'opinió d'en-
presentava quatre ERO titats no partidistes com ara els mo-
temporals que afectaven, en el seu viments socials. L'actual president
conjunt, 868 treballadors durant 45 de la Generalitat, José Montilla, es
dies, repartits en les dues plantes va presentar com a representant del
productives de Rubí i la fàbrica i “catalanisme social”. En primer
centre tecnològic de Mollet del Va- lloc, CiU anava a qüestionar la
llés. L’expedient per suspendre seva catalanitat i el seu catalanis-
temporalment l’ocupació afectaria me, pel seu origen andalús, per la
241 treballadors durant 45 dies a qual cosa necessitava reafirma que
Fico Triad —dedicada a la produc- era català. El terme “social”, preci-
ció de caixes de canvi— i a uns al- sament, volia trencar amb la idea
tres 118 empleats durant 31 dies a de catalanisme, exclusivament, que
Fico Transpar, que fabrica dipòsits havien defès els convergents, go-
per a líquids. Ambdues plantes, vernants durant 23 anys, com si no
que sumen una plantilla d’unes hi hagueren diferències d'interessos
400 persones, són objecte dels entre catalans: els treballadors i els
plans de Ficosa a mig termini de empresaris per exemple. Com si la
concentrar l’activitat a Rubí sota classe social no marcara, fins i tot,
una sola fàbrica, el que provocaria interessos contraposats. Montilla
l’eliminació de 140 ocupacions. volia ser, llavors, un contrapunt a
Quant als ERO temporals a Mo- aquest discurs catalanista que si-
llet del Vallès, Ficosa va plantejar dors durant 13 dies del 15 de des- mitè d’empresa. poder retirar l’ERO, amb conces- lenciava les diferències d'interessos
parar la producció a la fàbrica de embre al 18 de gener. Clarament, la presentació d’a- sions per part dels treballadors, entres classes socials.
miralls Fico Mirrors durant 30 El 9 de desembre es va celebrar quest expedient de regulació per però l’empresa no va voler en cap Gairebé dos anys després, tot i
dies, el que afectaria els seus 103 una assemblea a l’empresa Fico part de l’empresa va encaminat, moment negociar. El Comitè (on la els canvis haguts, en positiu (més
treballadors. Triad, on els treballadors es van com així va reconèixer la direcció Confederació General del Treball consciència ambiental i social, més
Aquesta suspensió temporal, posicionar en contra de l’expedient d’aquesta empresa, a recollir les és majoritària) va preparar el co- democràcia i transparència, més
juntament amb les anunciades en de regulació temporal presentat per ajudes que es donaran al sector de rresponent contrainforme. importància a les polítiques d'i-
les fàbriques de Rubí, abastarien el l’empresa. Prèviament l’empresa l’auto des del govern central i no Els treballadors s’han adonat del gualtat de gènere o més atenció al
període d’entre desembre i març de es va tancar en banda a la negocia- per motius organitzatius i produc- que l’empresa busca diners ràpids col·lectiu de gais, lesbianes i tran-
2009. L’expedient de suspensió ció, presentant unes millores de tius com al·leguen davant el De- a través d’ajudes de l’estat, i estal- sexuals, per citar alguns exemples)
temporal en el Centre Tecnològic l’expedient de forma unilateral, partament de Treball. viar-se el salari de 45 dies, pagat a el paradigma bàsic no ha canviat.
Pujol i Tarragó de la multinacional molt escasses i fent cas omís a la El Comitè d’Empresa va presen- través del SOC també amb diners Tot i les millores que es poden fer a
catalana afectaria els 406 treballa- proposta presentat per part del co- tar una bateria de propostes per públics. diversos camps, encara hi ha una
clau de les polítiques d'esquerres
que no s'ha qüestionat: la política
fiscal.
La plantilla de Delphi es va manifestar a Sant Cugat contra l’ERO El tripartit no s'ha atrevit a pren-
dre mesures fiscals destinades a la
redistribució de la riquesa. La ma-
Secció Sindical CGT car una sortida negociada. Davant participar més de 1.000 persones. cada a la fabricació de peces d'au- joria dels components dels tripartit
Delphi Sant Cugat aquesta postura el comitè d'empre- Des de la CGT, que té presència tomoció, no ha sabut dirigir la fac- són favorables a rebaixar els im-
E
sa va organitzar una sèrie de mobi- en el comitè, es demana suport i toria i han invertit en altres països postos al capital, a suprimir l'im-
l passat 31 d’octubre la direc- litzacions: concentracions a les solidaritat per lluitar contra aquest els ajuts rebuts. port de patrimoni i de successions,
ció de Delphi Dièsel Sant portes de la fàbrica el 25 de no- ERO, que per desgràcia no és un Fa falta un projecte de futur que una de les claus que permet redis-
Cugat va presentar un ERO de sus- vembre i una aturada d'una hora i cas aïllat, sinó que més aviat s’ha garanteixi l'estabilitat de la planta tribuir la riquesa el que agreuja la
pensió de contractes temporal per a 45 minuts el dia 27 per tal que la convertit en la solució habitual de de Sant Cugat del Vallès davant la ja anormal situació en la qual al
23 dies, que afectaria 800 treballa- plantilla pogués assistir a la mani- gairebé totes les empreses per aug- posada en funcionament d'una nostre Estat (l'espanyol) les rendes
dors, negant tant en reunions amb festació convocada pels carrers de mentar els beneficis a costa dels nova seu a Romania que fabricarà del treball suporten un pes excessiu
el comitè com davant la pròpia ad- Sant Cugat amb sortida des de la treballadors. algunes de les línies de producció en les aportacions als pressupostos
ministració la possibilitat de bus- fàbrica, manifestació a la que van Es considera que Delphi, dedi- que es realitzen a Sant Cugat. estatals i un les classes altes i els
empresaris.
Algú, moviment social o partit
ONO: els sindicats rebutgen per unanimitat l’aplicació de l’ERO hauria de dir alt i clar, i des d'una
perspectiva d'esquerres, que la ma-
nera de finançar l'estat del benestar
Gabinet de Premsa boral, la qual disposava de 15 dies treballadors afectats, 34 dies d’in- concentracions i vagues desenvo- és amb més impostos a les classes
Confederal CGT per a resoldre. demnització per any més una lupades en tot el país des de la pre- altes i al capital. Com que ningú ho
L
Les causes al·legades per l’em- quantitat lineal de 3.500 € bruts, un sentació de l’ERO, culminen amb diu aquest catalanisme social, s'es-
a CGT, al costat dels sindicats presa han estat, segons el parer de pla de recol·locacions durant el el fet que 988 persones no han pas- devé catalanisme social-liberal: no
STC, CCOO, APLI i UGT, va la CGT, desmuntades i desautorit- 2009, no afectació de majors de 52 sat avui a engrossir les files de l’a- qüestiona el paradigma central dels
decidir el 16 de desembre, després zades, i així ho han manifestat els anys. Finalment va optar per acatar tur. Ara és el moment que l’autori- anys de Govern convergent que as-
de 45 dies de negociació de l’ERO sindicats que han mantingut des de la decisió majoritària de la resta de tat laboral i el seu màxim dirigent senyalaven Espanya, i no els inte-
a ONO, que suposava una xifra l’inici del procés, una postura con- forces sindicals (67 % en còmput polític, el ministre de treball Cor- ressos de les classes altes i el capi-
d’acomiadaments de 1.298 treba- trària a l’aplicació de l'ERO, tret de global). bacho, posi en pràctica les seves tal i l'escassa càrrega fiscal que
lladors, rebutjar-lo. La direcció de la UGT, partidària de seguir nego- Això demostra que la unitat declaracions i rebutgi l’Expedient tenen, com a principal element que
l’empresa, no obstant això, el ciant les condicions de l’última d’acció sindical i la ferma pressió de Regulació d’Ocupació que impedeix el desenvolupament de
manté tal qual davant l’autoritat la- proposta feta per l’empresa: 988 exercida pels treballadors en les l’empresa ONO ha presentat. l'estat del benestar al nostre país.
Catalunya. Gener 2009 9

10. TREBALL-ECONOMIA
Vergonyós
increment de TMB expedienta
les tarifes del
transport els portaveus de la
mobilització pels dos dies
públic de
Barcelona
CGT Metro Barcelona
E
É
Secció Sindical
CGT Autobusos TMB
s un abús l’augment tarifari per
al 2009 imposat per l’ATM i l passat 6 de novembre, la
totes les institucions que el repre- CGT donava a conèixer l’a-
senten, la majoria de les quals són parició anònima a Internet
del PSC. És d’hipòcrites intentar d’unes gravacions d’un membre
justificar una pujada de gairebé el del equip directiu de TMB on es
doble de l’IPC. demanava a un comandament que
La presidenta de TMB, Assump- es provoqués a un conductor per
ta Escarp, practica la hipocresia en fer més gran el seu expedient san-
parlar de l’augment del 10% de les cionador. Es pot trobar tota la his-
subvencions dels ajuntaments al toria a www.cgtbus.com/docs/uto-
sistema de transport públic ja que pia/76.pdf i escoltar la gravació a
aquest augment segur que sortirà de acosolaboralentmb2.podbean.com/
l’increment de la taxa per al trans- El sindicat llibertari demanava que
port que tots els ciutadans de l’Àrea s’esborrés l’expedient sancionador
Metropolitana de Barcelona paga- del conductor i que es depuressin
rem en la contribució dels nostres responsabilitats entre els implicats,
habitatges (IBI). Però la major hi- però TMB va fer tot el contrari.
pocresia és justificar aquest aug- Marc Barberà, director de recursos
ment amb la creació de la T-12 per humans, va obrir dos expedients
als nens, ja que el seu cost recau ex- sancionadors molt greus al presi-
clusivament en la resta d’usuaris, dent del comitè d’empresa, Satur-
sobretot els més habituals i fidels nino Mercader, i al portaveu de la
que compren una T-10, la targeta mobilització pels dos dies, Josep
més incrementada, que són majori- Garganté, ambdós sindicalistes de
tàriament treballadors i estudiants, la CGT, uns expedients que poden
molts d’ells en atur. comportar el seu acomiadament, a descans setmanal, i que a més res en defensa dels drets dels treba- semblea de treballadors/es d’auto-
Segur que la Sra. Escarp i Jordi més de posar-los una querella s’han de negociar amb la nova ma- lladors/es. És una provocació de busos de TMB a la plaça Universi-
Hereu es vanagloriaran de les seves penal amb una demanda que pot joria sindical, CGT, ACTUB i PS, l’empresa, amb l’únic objectiu d’a- tat per mostrar la postura de la
polítiques socials avançades cap als arribar als 4 anys de presó. que precisament van ser els sindi- gafar hostatges per negociar des plantilla contra la reducció de ser-
nens i les famílies, però s’obliden D’aquesta manera, la direcció de cats que van donar suport a les mo- d'una postura de força. vei, per un bon conveni, i contra els
que no és gràcies a la seva gestió, TMB en comptes d’arreglar la si- bilitzacions pels dos dies. En tot expedients oberts.
sinó a costa de la butxaca de la resta tuació, el que feia era tapar a un cas, és evident que a TMB no li Vagues i mobilitzacions Pocs dies abans de l'aturada del
d’usuaris. La CGT de Metro propo- membre de l’equip directiu que es agrada la nova majoria sindical, dia 23 l'empresa feia públic que
sa mesures a curt termini per corre- dedica a "provocar" a un treballa- que per primera vegada no és de Durant el mes de desembre es va sancionava els dos companys ex-
gir aquesta situació, unes mesures dor i tractava d’amedrentar als dos CCOO, UGT i SIT, i estan fent el repartir una nova fulla editada pel pedientats amb 4 mesos de feina i
que passen per una bona gestió de representants de la CGT a la taula possible per no seure a negociar, i comitè de conveni de Transports de sou, que no s’aplicaran fins després
les empreses que donen el servei, de negociació del conveni col·lec- per condicionar les converses. No Barcelona per dintre dels busos del judici, cosa que pot considerar-
principalment TMB. tiu, tractant de condicionar la nego- volen respectar la voluntat de la parlant sobre el conveni i els expe- se una victòria de la campanya de
En aquests moments TMB és un ciació mateixa. plantilla. dients sancionadors oberts, es van suport i mobilització, amb la que
monstre organitzatiu amb més de Les sancions i querelles només Cal tenir en compte que els com- enganxar adhesius a les marquesi- s'aconseguia frenar l’acomiada-
800 persones amb contractes blin- s’expliquen perquè TMB vol con- panys Mercader i Garganté són ne- nes de les parades d'autobús i altres ment dels companys Mercader i
dats de tècnics i administratius, dicionar a qualsevol preu la nego- gociadors del conveni, i per tant és llocs de la ciutat, i es va convocar Garganté.
d’ells gairebé 50 són directors amb ciació del nou conveni, on queda- evident que aquestes agressions una aturada de cinc hores el 23 de Més informació:
sous que van entre els 70.000 i els ran reflectits els dos dies de són represàlies per les seves postu- desembre (d'11 a 16h.) amb una as- comitedescansos.blogspot.com/
100.000 € anuals. En dos anys hi ha
hagut més de 10 canvis en l’organi-
gram de les empreses i cada canvi Davant la situació d’Autobusos de TMB: expedients, reducció del
ha augmentat la nòmina de direc-
tius, sortits bàsicament dels sectors servei, pujada dels preus, bloqueig de les negociacions…
pròxims al PSC del Baix Llobregat.
La CGT creu que aquestes direc- Secretariat Permanent cretariat Permanent de la CGT de un marc de crisi econòmica crei- això que està passant. Com a Se-
cions estan engreixades innecessà- de la CGT de Catalunya Catalunya mostrem el nostre total xent amb greus efectes negatius per cretariat Permanent de la CGT de
E
riament i haurien de ser reduïdes suport als treballadors i treballado- a la classe treballadora, l’Ajunta- Catalunya, davant els incompli-
dràsticament per tal d’arribar a un n relació a la complicada situa- res d’autobusos de TMB en la re- ment de Barcelona aposta per in- ments greus que s’estan produint i
estalvi de més de 2.000.000 d’euros ció actual de la negociació del cerca de la millora les seves condi- crementar de forma notable els els expedients sancionadors, que
anuals amb la qual cosa molts nens conveni col·lectiu als Autobusos de cions de treball. preus dels bitllets del transport pú- considerem injustos i un atemptat a
podrien viatjar gratis, sense reper- TMB, l’obertura de dos expedients Ens trobem en un context on des blic, una mesura que afectarà molt la llibertat sindical, comuniquem
cutir en la resta d’usuaris. Si, a més, molt greus i denúncies penals con- de la Direcció de TMB i des dels negativament la majoria dels usua- que ens hi oposarem amb tots els
s’eliminen despeses sumptuàries de tra el president del Comitè d’Em- sindicalistes “amics” CCOO-UGT- ris i usuàries i a la seva ja prou cas- nostres mitjans i que farem tot el
"pompa" i "boato", campanyes de presa i un delegat sindical (els dos SIT s’està intentant bloquejar i tor- tigada economia. Per acabar-ho necessari per mantenir un servei
màrqueting i es neteja l’estructura representants de CGT) després que pedinar l’actual procés de negocia- d’adobar, l’Ajuntament de Barce- públic en condicions i per defensar
del personal directiu i tècnic del la secció sindical de CGT tregués a ció, en un comitè d’empresa on lona porta des del 15 de setembre els nostres companys de la repres-
que ningú no sap el que fa, segur la llum l’enregistrament d’un cas actualment, per la voluntat majori- passat reduint el servei d’autobusos sió que la Direcció de TMB vol
que el cost es redueix dràsticament, d’abús d’autoritat a Autobusos de tària expressada per la plantilla, qui de la ciutat. portar a terme contra ells. En
per tant l’augment tarifari seria més TMB, i les possibles mobilitza- té la majoria són CGT, ACTUB i Des de la nostra postura de de- aquest sentit, hem demanat amb ur-
raonable, per sota de l’IPC i sobre- cions que es derivarien si aquest Plataforma Sindical. fensa del transport públic com a gència una reunió amb l’alcalde de
tot més ètic. panorama empitjorés, des del Se- A més, ens trobem amb que en servei públic no podem acceptar tot Barcelona per parlar de tot això.
10 Catalunya. Gener 2009

11. TREBALL-ECONOMIA
Manifestació a Barcelona NO A LES 65
contra la crisi de rics
HORES
La Directiva
europea del
temps de
treball
R
Secretaria Comunicació 4.-Aturada immediata dels EROs!
CGT Catalunya 5.- Subsidi d’atur indefinit!
6.-L’aposta per un teixit productiu
etallar els drets i els ingres- real i respectuós amb el medi am- Desiderio Martín
E
sos dels treballadors a la bient!
meitat, la solució que ha 7.- Polítiques d’ocupació destina- l el número 2 dels Materials
trobat l’Ajuntament per salvar la des a reduir l’atur i enfortir els ser- "Sobre-Contra la Crisi" editats
seva incompetència. Això sembla veis públics! per l’Ateneu Confederal de la
després d’analitzar els plecs de 8.-Control social dels sectors estra- CGT, hi podreu llegir com ha que-
contractació dels “Serveis de su- tègics és a dir banca, energia, dar la Directiva Europea sobre
port intern i gestió administrativa transports, sanitat i infraestructu- temps de treballat.
del Registre de Sol·licitants d’Ha- res! La Directiva sobre temps de tre-
bitatge amb Protecció Oficial de 9.- No a la privatització de l’ensen- ball, ha fracassat en el seu objectiu
Barcelona”. yament! Ni LEC ni Bolonya. Una “més bèstia” quant a la durada mà-
Unes 5.000 persones es van ma- educació publica de qualitat i laica. xima del temps de treball setmanal:
nifestar la tarda del dissabte 29 de 10.- Repartiment de la riquesa! sa- No a les 65 hores. Ara bé, la durada
novembre pel centre de Barcelona lari mínim 1200€. màxima del temps de treball setma-
exigint que els efectes de la crisi assistència d’afiliats i afiliades. togràfic, també adjuntem un recull 11.-Eliminació dels paradisos fis- nal, establert en 48 hores setma-
els paguin els rics. La lluita contra La manifestació, que va comen- de fotografies pròpies i la valoració cals! nals, les quals es computaven en
la Directiva europea per la setmana çar a la plaça Universitat, amb la de la Campanya unitària contra les 12.- Control dels capitals finan- períodes de 4 mesos, ara es podrà
laboral de fins a 65 hores va ser intervenció d’estudiants que es tro- 65 hores: cers! Impostos pels rics per arre- computar en 12 mesos, sempre que
també molt present al llarg de la baven ocupant el rectorat de la Des de la campanya "Que la glar la crisi! legislacions nacionals o convenis
marxa. Universitat de Barcelona i diverses crisi la paguin els rics" volem dei- 13.- Control democràtic de les ins- col·lectius, així ho possibilitin. A
La manifestació, convocada per facultats universitàries de la UB i xar clar que no estem disposats a titucions financeres. Abolició més amb aquesta flexibilitat, es
la campanya "Que la crisi la pa- la UAB en contra del “Pla Bolo- pagar la crisi que els capitalistes OMC, FMI i BM possibiliten jornades de 60 hores,
guin els rics", va ser una bona mos- nya”, va transcórrer en un ambient han causat. 14.- Que els directius i polítics as- malgrat de la seva suposada oposi-
tra dels moviments socials i de combatiu i cridant contínuament Els governs han de prendre me- sumeixen la seva responsabilitat ció, davant el terme tan eteri esta-
l’esquerra anticapitalista que es consignes diverses, i va finalitzar a sures perquè la gent treballadora com a causants de la crisi. blert en la proposta de modificació.
mouen a casa nostra, hi havia tre- la plaça Sant Jaume, on es va llegir no patim els efectes de la crisi! 15.- No a la directiva de la vergon- L’altre aspecte, possiblement po-
balladors d’empreses afectades per un manifest a favor dels drets de ya! Regularització sense condi- sitiu quant a la consideració del
ERO, estudiants en lluita, immi- les persones immigrants i el mani- S’exigeix cions! temps en disposició de les guàrdies
grants, afiliats i activistes de diver- fest de la campanya. Durant el re- 16.- Dissolució del G-20 donat que mèdiques, com temps de treball, és
ses organitzacions socials, sindi- corregut es van fer diferents ac- 1.-Ni un euro pels bancs. primer és un marc antidemocràtic i que els a dir, que computa a l’efecte de jor-
cals i polítiques… gent molt cions i “performances” en contra les persones! seus integrants són responsables de nades màximes, queda desdibuixat
diversa. La CGT es va veure àm- de la crisi i l’actuació de les institu- 2.- El reconeixement de l’habitatge la crisi. per als professionals de la medici-
pliament representada per diverses cions. com un dret! Cap desnonament per na, al no seguir la regla de les lliu-
federacions i seccions sindicals, al- Ens els webs de la CGT Cata- motius econòmics! Més informació: rances i de considerar que només
gunes immerses en greus proble- lunya i Kaos en la Red, hi trobareu 3.-Repartiment del treball! No a les www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar és temps de treball les guàrdies mè-
mes laborals, i per una important diversos vídeos i un reportatge fo- 65h sí a les 35h! ticle2424 diques, DISCRIMINA a diversos
centenars de milers de treballadors
europeus que realitzen guàrdies/re-
Mil cinc-cents confederals rebutgen a Madrid “la seva crisi” tens d’urgències en els denominats
serveis essencials, aigua, gas, elec-
Gabinet de Premsa disposats a consentir que la crisi la cis i el repartiment de la riquesa vida, la sinistralitat laboral… Per tricitat i petroli.
Confederal CGT paguin els treballadors amb aco- que ens garanteixi a tots i a totes unes prestacions socials per a viure Els 90 dies que les parts s’han
E
miadaments i pèrdua de drets. una vida de qualitat. amb dignitat. donat, Consell i Parlament euro-
l matí del dimecres 3 de des- Entre orador i orador, la música va - La Directiva europea de la jorna- - Finalment, la Confederació peu, per a una redacció definitiva,
embre, la Confederació Gene- mantenir la concentració en un da laboral de les 65 hores: des de també vol expressar el seu enèrgic buidaran els dubtes o, per contra,
ral del Treball va sortir al carrer a clima animat, al mateix temps que CGT reclamem el repartiment del rebuig a la repressió del sindicalis- igual que el principi del país d’ori-
Madrid per deixar ben clara la nos- amb un alt to combatiu. treball per a garantir una jornada me combatiu i dels moviments so- gen de la Directiva Bolkestein
tra postura davant la crisi, que des En l’acte també hi van intervenir laboral que faci compatible la vida cials, desgraciadament cada dia (dúmping social), ho deixaran per-
del sindicat identifiquem com un representants d’Ecologistes en laboral, social, familiar… En més habitual. Estem en contra de la què el Tribunal de Justícia de les
reajustament del propi sistema ca- Acció, Baladre i de les assemblees aquest sentit, la Confederació duu repressió de les lluites populars del Comunitats Europees, clarifiqui i
pitalista, del que per descomptat no d’estudiantes contra el Pla Bolon- reivindicant des de fa anys la set- món. Per una societat basada en la sentenciï la interpretació adequada.
són responsables els treballadors. ya, així com d’organitzacions de mana laboral de 35 hores. justícia social i la llibertat. En aquest sentit el TJCE, té sobra-
Sota un intens fred hivernal, 1.500 fora de l’Estat espanyol, com - La privatització dels serveis pú- Enfront de tot l’exposat, des de da experiència per a interpretar que
militants de CGT, dels quals uns CNT-F, Solidaires, CUB i USI, a blics: no a la Directiva Bolkestein. la Confederació General del Tre- la llibertat del capital i la lliure
300 vinguts des de Catalunya, es més de la companya Itàlia Mén- No a la Directiva europea sobre ball apostem per un nou model so- competència, no pot ser distorsio-
van concentrar enfront del Minis- dez, ex-presa política d'Atenco ETT. Per uns serveis públics so- cial basat en l’autogestió, la parti- nada pels drets laborals.
teri de Treball durant dues hores (Mèxic), que es trobava de gira per cials i de qualitat. cipació i la llibertat, en el qual la La Directiva “de les 48/60
per fer-ho entendre al Ministre. l’Estat per a difondre la situació re- - La Directiva europea de retorn de classe treballadora i la ciutadania hores” s’uneix al dúmping social,
Durant tota la concentració es van pressiva soferta allí. la immigració: Des de CGT defen- siguem els protagonistes de la nos- les ETT, l’externalització del tre-
corejar consignes en aquest sentit. Al mateix temps que es desen- sem la lliure circulació de les per- tra vida i el nostre futur. ball, la sinistralitat, la congelació
Mentre, en un escenari preparat per volupava la concentració, es va sones. Per a aconseguir-lo, cridem a la de salaris, la contractació irregular
a l’ocasió, representants de les di- efectuar el lliurament al Ministeri - La CGT també rebutja qualsevol mobilització social global contra o il·legal, els Expedients de Regu-
ferents federacions de CGT, mem- d’un escrit resumint la postura del nova reforma laboral i pacte social. un sistema capitalista, injust, mili- lació d’Ocupació, i la desregulació
bres del Secretariat Permanent del sindicat davant la crisi, que consis- Contra l’acomiadament lliure. Per tarista, antidemocràtic i insosteni- laboral, com cares de la mateixa
Comitè Confederal i companys de teix en un ferm rebuig a: la reforma de l’Estatut dels Treba- ble. Cap a la vaga general!!! moneda que és la precarietat labo-
diverses seccions sindicals van - L’ús dels diners públics per a na- lladors. ral i la pèrdua de drets laborals i so-
anar intervenint per explicar les di- cionalitzar les pèrdues de la banca i - Així mateix, la CGT es pronuncia Reportatges gràfics a: cials per les classes assalariades.
verses lluites que sostenim, amb la patronal: des de CGT apostem contra els ERO, tancaments, deslo- www.cgt.org.es/spip.php?arti- http://www.cgtcatalunya.cat/spi
un denominador comú: no estem per la nacionalització dels benefi- calitzacions, atur, la carestia de la cle1145 p.php?article2532
Catalunya. Gener 2009 11

12. TREBALL-ECONOMIA
Seat anuncia
un nou ERO Més accions per tal
d’evitar la destrucció
temporal per
a 5.300
del ferrocarril públic
treballadors
Col·lectiu Catalunya
E
Seat prepara un segon Expedient de Text: SFF-CGT Tarragona; foto:
Regulació d’Ocupació temporal Joan Ramon Ferrandis
per al primer semestre de 2009 en
la seva fàbrica de Martorell (Barce- l fracàs de les polítiques
lona) que podria afectar un màxim econòmiques liberalitzado-
de 5.300 treballadors, segons va res del mercat i, amb això,
anunciar l'empresa el 17 de desem- privatitzadores de les ocupacions i
bre. Es tracta d'una ampliació de els serveis públics, és un fet in-
l'ERO 2008 (del qual ja informà- qüestionable. Com a part d'aquesta
vem en el Catalunya de desembre). política privatitzadora i antisocial,
L’expedient preveu des d’un mínim al gener de 2005 va entrar en vigor
de set dies d’aturada productiva la Llei del Sector Ferroviari, que va
fins a un màxim de 29 entre els dies suposar la segregació de RENFE,
2 de febrer i 30 de juny amb l'argu- fragmentant el sistema de transport
ment "d'adaptar la fabricació de ve- i de seguretat en les actuals dues
hicles a la demanda prevista davant empreses d'explotació i infraes-
la persistent caiguda generalitzada tructura i en les nombroses empre-
dels mercats". ses privades, contractes i subcon-
Es tracta d’un expedient de 29, trates que ja operen al ferrocarril.
23 o 7 dies segons línies, que a més Les nefastes conseqüències del
deixa oberta la seva aplicació, ja model que ens han imposat impli- ció de tren de Tarragona per posar a partir del 14 de desembre, que informació, venda de bitllets, segu-
que no estipula els dies d’afectació. quen una reducció d'inversions a de manifest la seva contrarietat al circulaven per Tarragona i Reus i retat en la circulació, sales d'espe-
Així, les jornades d’aturada podran costa de la seguretat, l'augment de fet que cada dia hi hagi menys tre- que connectaven amb el nord de la ra, etc. garantint un adequat nivell
donar-se en les diferents línies pro- les tarifes i l'increment del cost pú- balladors en el servei ferroviari del península, de qualitat, i una dotació econòmi-
ductives de les instal·lacions de blic i la degradació de l'ocupació, Camp de Tarragona i Terres de l’E- Enfront d'aquest model es defen- ca suficient, que permeti l'adequa-
Martorell arribant a afectar fins a del servei i de la seva qualitat. bre, i que uns quants serveis s’esti- sa un ferrocarril públic, orientat a ció dels edificis de viatgers i els
5.300 persones si, en un mateix dia, Per fer front a aquesta situació guin privatitzant, unes mancances les necessitats de la societat, en el serveis prestats als usuaris/es en les
coincideixen aturades en les tres lí- des del SFF-CGT hem continuat que acaben repercutint directament qual la seguretat s'anteposi a qual- línies de ferrocarril convencional
nies de la fàbrica. amb la campanya en defensa del en l’usuari. sevol altre criteri. Un ferrocarril de Tarragona. Així mateix es recla-
servei públic ferroviari mitjançant La CGT denuncia: la privatitza- sostenible, que garanteixi el res- ma l'augment de la freqüència de
Mahle retira un el repartiment de fulls informatius
en totes les estacions del Camp de
ció del servei d'atenció al client a
Tarragona; el tancament del Lloc
pecte al medi ambient com una de
les seves principals característi-
trens de mitjana i llarga distància i
la coherència d'horaris, que perme-
segon ERO Tarragona durant el mes de no-
vembre i desembre, la realització
de Comandament de Tarragona i el
trasllat de les seves càrregues de
ques. Un ferrocarril els avantatges
del qual reverteixin en el ciutadà
ti una millor vertebració del territo-
ri, establint al seu torn una xarxa de
temporal per d'una tancada a l'estació de Valls el treball; la privatització del servei mitjançant tarifes assequibles i que rodalies del Camp de Tarragona, i
aturar la 12 de desembre i una concentració
a l'estació de Tarragona el 20 de
de venda de bitllets dels trens de
mitja distància a Tarragona; la dis-
faciliti l'accessibilitat: persones
amb mobilitat reduïda, cotxes de
la reobertura immediata de la línia
Reus-Roda de Berà.
producció set desembre.
La tancada prevista a l'estació de
minució del servei mitjançant la re-
ducció de personal ferroviari i tan-
nens, bicicletes, equipatges. Un fe-
rrocarril que garanteixi el dret a la
Es reclama l'obertura d'un debat
públic sobre el futur del ferrocarril,
dies Valls no es va poder portar a terme cament d'estacions de la Ribera mobilitat, que vertebri veritable- un debat rigorós i transparent que
per la prohibició d'Adif, i els dele- d'Ebre, com el cas d'Ascó, Flix i ment el Camp de Tarragona i les analitzi la seva situació actual i
Col·lectiu Catalunya gats i afiliats de CGT es van con- Riba-roja d'Ebre; la disminució de Terres de l'Ebre. proposi solucions a les necessitats
centrar durant tot el dia a les portes trens en l'estació de Valls, que perd Així mateix s'exigeix el mante- reals de la societat. Es fa una crida
Si el 14 de novembre l'empresa de l'estació repartint fulles infor- totes les connexions de llarga dis- niment del personal ferroviari, tant a tota la societat per a defensar
Mahle comunicava la seva intenció matives. D'altra banda, el 20 de tància i dos trens de mitja distància en les estacions de les comarques units un ferrocarril públic, social,
d’acomiadar 250 treballadors a tra- desembre una trentena de persones dels pocs que li quedaven; i la su- de Tarragona, com en els trens, per segur i sostenible, un ferrocarril de
vés d'un ERO, gairebé la meitat de es van concentrar davant de l’esta- pressió de trens de llarga distància, a una millor atenció a l'usuari/a en tots/es i per a tots/es.
la seva plantilla a Vilanova i la Gel-
trú, que és de 528 persones, el 21 de
novembre Mahle anunciava que (IN)SEGURETAT LABORAL
enviaria a l’atur de manera tempo-
ral 459 treballadors aturant la pro-
ducció del 15 al 23 de desembre.
Finalment, la mobilització de la
plantilla de Mahle, on la CGT és el
sindicat majoritari en el Comitè
d'Empresa, que va incloure una
massiva manifestació pels carrers
de Vilanova i la Geltrú, ha estat de-
cissiva per aturar aquest segon
ERO.
En la negociació, el Comitè
d'Empresa va aconseguir la seva re-
tirada arribant a un acord de dos
dies de formació, dies d'excés d'ho-
res del calendari 2008, dos dies de
conveni de l'any 2009 i pèrdua d'un
dia d'un 50% els treballadors i 50%
l'empresa sense que es perjudiqui a
les pagues extra.
12 Catalunya. Gener 2009

13. Tema del mes
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
La gran estafa de la Llei de
dependència
Àlex Tisminetzky xat constància de que la gran majoria
d’ajudes de la llei corresponen a cui -
Les xifres de la dadores (en l’aplastant majoria,
L’1 de gener de 2007 va entrar en Llei de dones) no professionals, mantenint
vigor una de les lleis estrella” del Go -
“ per tant en molts casos el model d’a -
vern socialista de José Luis Rodrí- tenció que recau en la família, afec-
dependència
guez Zapatero, lanomenada Llei de
’ 65% són les persones que hau- tant que moltes dones continuïn atra-
la Dependència, llei 39/2006, que se- rien de gaudir de nous drets se- pades en les tasques de la llar.
gons la propaganda oficial havia de gons la llei que encara resten
suposar un nou pilar dels drets dels sense prestació. Pressupostos insuficients
ciutadans, dignificant alhora les con- 779 euros bruts mensuals és el pel 2009
dicions de les persones, sobretot salari mitjà dels treballadors de la
dones, que porten a terme aquesta dependència. 30.000 Grans De- Les perspectives daplicació de la Llei
’
tasca, moltes vegades sense perce- pendents a Catalunya encara no de dependència pels propers anys no
bre cap remuneració. obtenen cap ajuda, tot i tenir el permet ser més optimista. A loctubre,
’
Poc menys de dos anys després dret reconegut a la norma. el govern autonòmic de José Montilla
pràcticament totes les forces políti- 20.000 són les noves persones va anunciar que estava estudiant la
ques, sindicals i socials coincideixen tindran dret a ajudes a Catalunya seriosa possibilitat de deixar en sus-
a qualificar unàniment de fracàs el a partir de gener de 2009 segons pens a Catalunya el desenvolupa-
seu desenvolupament, per la manca les previsions. ment de la norma per manca de fons
de finançament dels drets que la nor- 10% és la taxa dels beneficiaris econòmics per aplicar-la als Pressu-
mativa diu regular, i les pròpies dades que ha calculat la Generalitat que postos de l’Estat. Segons la Generali -
oficials deixen constància daquesta
’ tindran efectivament el seu dret tat caldria un pressupost de 200 mi-
realitat. reconegut quan ja estiguin morts. lions d’euros per aplicar els drets
Passats els focs d’artifici inicials reconeguts per la llei, però el pressu-
dels polítics, la realitat és que la histò- post estatal de 2009 només lha dotat
’
ria de la Llei de dependència és la
Com es mesura amb 18 milions per als dependents de
d’un fracàs anunciat, que no només la dependència? Catalu-nya. Si finalment es porta a
no ha portat més drets a la immensa terme la suspensió, la Generalitat
majoria dels dependents, sinó que ha Sestableixen tres graus de de -
’ seria el primer govern autonòmic que
fet augmentar la privatització i la pre- pendència: deixa sense aplicació la llei, deixant
carietat laboral en un dels sectors Grau I: Dependència Modera- milers de dependents catalans sense
amb sous més baixos, consolidant al- da: quan la persona necessita protecció durant el 2009. Diferents
hora el model d’atenció familiar de les ajuda almenys una vegada al dia polítics catalans ja estan preparant el
dones a les llars. o té necessitats d’ajuda intermi - terreny per a aquesta realitat, i així el
tent o limitada. conseller dERC Josep Huguet va de -
’
Grau II Dependència Severa: clarar darrerament que l“ a crisi eco -
Només els grans quan la persona necessita ajuda nòmica crea certa complicació en l’a -
dependents dues o tres vegades al dia, però plicació de la llei”, mentre la
no requereix de la presència per- consellera socialista d’Acció Social,
Inicialment, la llei va establir que du- manent dun cuidador.
’ Carme Capdevila, ha proposat pos-
rant l’any 2007 només es donarien les Grau III Gran Dependència: posar les ajudes als dependents ja
ajudes als anomenats grans depen -
“ quan la persona necessita ajuda que l“ a Generalitat no pot assumir la
dents”, aquells que necessiten d’aten - vàries vegades al dia i necessita càrrega pressupostària. ”
ció contínua de terceres persones, la presència indispensable i con-
per anar ampliant l’aplicació de les tínua d’una altra persona.
lleis a la resta de persones depen- Primeres demandes
dents els anys 2008 i 2009. persones disposen dajuda per servei
’ com poden ser les de Gran Invalidesa judicials
La realitat és que acabat lany 2008
’ datenció domiciliària, i 8 més dun as -
’ ’ de la Seguretat Social o polítiques so- Privatitzacions i
el 65% de les persones que haurien sistent personal. cials municipals. Aquest és el cas, per precarietat La situació de clara no aplicació dels
de gaudir de nous drets segons la llei A nivell dels Països Catalans, del exemple, de lactriu Mercè Comes i la
’ drets reconeguts a la llei ha comportat
encara resten a l’espera del Progra - País Valencià i de les Illes ni tan sols seva parella Carles Candel, recollit Un altre de les crítiques rebudes per les primeres demandes als jutjats so-
ma Individual d’Atenció (PIA). La hi ha dades oficials de les respectives als mitjans de comunicació. En Car- la llei de dependència ha estat que cials.
resta de dades de les pròpies admi- administracions autonòmiques. En tot les, amb mig cos immòbil i parla inin- conforma un model on la iniciativa pri- El primer judici en aquesta matèria
nistracions no deixen lloc a cap dubte: cas, sembla que pel proper any la si- tel·ligible a causa dun infart, va rebre
’ vada és la gran protagonista, fet que es va donar el passat setembre a Bar-
només ha accedit a alguna ajuda el tuació no sembla que millorarà, ja que una ajuda de dependència, després ha representat un deteriorament de celona, quan el fill dAntonio Moreno,
’
7,34 % de les persones que ho han segons les previsions a Catalunya de múltiples visites i burocràcies, de les ja precàries condicions laborals persona valorada com a Gran Depen-
sol·licitat, essent la comunitat més 20.000 noves persones tindran drets 0,99 euros mensuals. dels treballadors del sector. Actual- dent, va reclamar a la Generalitat en
afectada la de Catalunya, on més de reconeguts segons la llei a ajudes a Alhora, els serveis assistencials ment, a Catalunya els 30.000 treballa- el judici 2.400 euros pels endarreri-
30.000 Grans Dependents no obte- partir de gener de 2009. dels ajuntaments, on es gestionen dors del sector de la dependència ments des de lentrada en vigor de la
’
nen cap ajuda, a pesar destar reco -
’ aquestes ajudes, s’estan veien (dels que el 90% són dones i el 30% norma, que li reconeixien aquesta
neguts com a tals, i fins i tot la conse- col·lapsats i sense els mínims recur- persones immigrades) pateix sous quantitat.
llera de Benestar, Carme Capdevila, Ajudes en qüestió sos per afrontar els drets reconeguts per sota dels 779 euros bruts men- A lespera de la primera sentència,
’
ha calculat que el 10% dels beneficia- a la norma, i els conflictes de compe- suals, amb llargues jornades laborals és previsible que en els propers
ris tindran efectivament el seu dret re- Un altre dels aspectes polèmics de la tències entre les diferents administra- i altissimes taxes de temporalitat. Ara, mesos molts dels afectats puguin re-
conegut quan ja estiguin morts. A llei ha estat la incompatibilitat de les cions acaben de complicar encara i amb la nova llei, es multiplica la feina clamar en via judicial els seus drets,
més, les dades oficials reflecteixen a ajudes de la norma amb prestacions i més els tímids desenvolupaments de pel mateix personal. que no són reconeguts per les admi-
dia davui que al Principat només 16
’ altres ajudes existents anteriorment, la norma. Alhora, les dades oficials han dei- nistracions.
Catalunya. Gener de 2009 13

14. Parlem amb...
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
YANNIS ANDROULIDAKIS, MEMBRE DE LA UNIÓ SINDICAL LLIBERTÀRIA DE GRÈCIA
‘Necessitem un canvi de sistema econòmic’
Kaos en la Red i Jérémy (CNT-F) o a París al 2005), tampoc una rebel·lió de -Com avalua el seguiment de la recent molts plans i projectes de les organitza- dicionalment les manifestacions a Grècia.
"la joventut". Gent de totes les edats i de vaga general? cions i activistes. Però d'altra banda, Finalment, magradaria afegir que mai un
’ > LES FRASES...
diverses capes socials han sortit al carrer i -L'única central oficial del país, la GSEE, aquest moviment no ha arribat a plantejar, policia va ser mort a Grècia pels manifes-
La nit del passat 6 de desembre va ser as- s'enfronten a la policia. És la còlera social és històricament culpable per la seva ab- fins a la data, demandes concretes. Perso- tants, i mai un policia -fins i tot condemnat
sassinat un jove grec de 15 anys, Aleksan- de molts anys, possiblement d'aquests 34 sència absoluta en aquest moviment. nalment, el que espero és sortir d'aquest pels tribunals- ha passat més de 2 anys i
dros Grigoropoulos, per un policia a Ate- anys de república grega, la que ha sortit al Aquesta absència seva durant la rebel·lió nou moviment amb estructures dels treba- mig a la presó.
nes. Aquest assassinat va desencadenar carrer. més gran d'aquests 50 anys assenyala el lladors, sindicals, socials i populars més
una revolta que encara continua a 24 de desastre i la fallida del sindicalisme estatal organitzades i més concretes en la lluita. -Quin és l’estat de la rebel·lió?
desembre (data de tancament d'aquesta -Quin és el paper ocupat pels estudiants i burocràtic. La vaga del 10 de desembre Però, tenint en compte del que està passant -La revolta es va encendre a quasi totes les
entrevista). Us reproduïm dues entrevistes en l'origen de la protesta? va ser proclamada abans de l'assassinat del a Grècia, jo també espero que la realitat se- capitals de departament del país. A Tessa-
realitzades a Yannis Androulidakis, mem- -És difícil distingir als diferents grups so- company Alexandros, per reivindicar me- guirà sent superior a les nostres expectati- lònica, a Agrinion, Yannena, a tota Creta,
bre del sindicat germà grec ESE, la que li cials. Els estudiants de 14-16 anys són els sures contra la crisi. Llavors la GSEE ha ves. Ja ho hem viscut aquí i podem fer-ho es repeteixen els enfrontaments entre ma-
van fer els companys del lloc web Kaos
“ més visibles potser, estan tots els dies al hagut de decidir (després d'una crida del de nou. No cal oblidar que hi ha una nifestants i la policia. A Patras, la policia
en la Red” i posteriorment la realitzada carrer, fan 2 o 3 manifestacions, ataquen primer ministre) si anul·lava la manifesta- intel·ligència que supera la intel·ligència va atacar els manifestants acompanyats
pel company Jérémy, de la CNT francesa. cada dies diverses comissaries de la poli- ció de protesta per així no participar en el de tots els genis. I és la intel·ligència per un batalló armat de neonazis, que
(Més informació: http://www.kaosenla- cia. De vegades anem a acompanyar-los motí! Aquest comportament s'hauria opo- col·lectiva del món, és la intel·ligència de diuen ser "ciutadans indignats". A Atenes,
red.net/noticia/kaos-entrevista-yannis-an- per por de deixar nens davant de gent ar- sat als interessos populars i obrers, hauria la gent sortint als carrers per a restablir la tots els dies hi ha dues o tres manifesta-
droulidakis-secretario-internacional-sin- mada. Encara que es tracta d'una nova po- estat un pas cap a la col·laboració de classe vida. cions diferents, amb desenes de milers de
dicat i
‘‘
litització que de vegades no comparteix les i contra la lluita de classes. Denunciem participants.
http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar- mateixes pors sobre la violència popular. aquesta política de traïció de la GSEE i rei- Entrevista realitzada per Van ser 20.000 els manifestants en soli-
ticle2474) El que es sol anomenar a Grècia "ignoràn- terem la necessitat urgent d'una nova con- Jérémy (CNT francesa) daritat amb Alexandros Grigoropoulos du-
cia del perill". Els estudiants, per la seva federació sindical a Grècia. Afegeixo que rant el seu funeral. No va ser en absolut un
Entrevista realitzada per banda, intenten vincular aquesta rebel·lió malgrat la GSEE, diverses desenes de mi- -Pots posar-nos en antecedents de les tumult ofuscat” com els mitjans de co -
“
amb les seves pròpies pretensions. lers de persones es van manifestar a Ate- circumstàncies de la mort dAlexis?
’ municació han dit. Al contrari, el movi-
Kaosenlared
nes i a d'altres llocs, seguint la crida feta -Fa ja tres anys que la policia grega ha es- ment segueix … Els objectius dels Som la
-A quines altres ciutats, a més d'Atenes, -Els joves són el nucli de les protestes? sorgida dels col·lectius obrers, de les ocu- tablert una estratègia de provocació al dis- manifestants són els bancs i les grans em-
s'han efectuat manifestacions de protes- Quin és el pes que tenen els diferents pacions i de certs sindicats. La participació tricte dExârcheia, barri historic popular
’ preses multinacionals que són símbols de
primera
ta? components de l'anticapitalisme en a la vaga va ser bastant gran també, vist d’Atenes, llar de molts estudiants, joves i la misèria i l’angoixa del poble. La revolta generació de
-Les revoltes s'han encès arreu de Grècia. aquestes protestes (els anarquistes, els que ja s'havia tallat una gran part del pro- llibertaris. Les patrulles de la policia han reuneix joves i vells, no només els mili-
Fins i tot a les petites ciutats, a tots els de- comunistes, etc.)? cés productiu al país. augmentat en els últims temps i shan fet
’ tants i activistes, sinó també persones no postguerra que
partaments del país hi han hagut manifes- -Qui digui que "dirigeix" aquest moviment quotidians els insults d’aquests policies polititzades. Es tracta de la revolta més im-
tacions, només cal veure els motins contra és un mentider. Si bé va ser iniciat pels -Quin és el paper que juguen els mitjans contra la gent del barri. portant a Grècia des de la 2a Guerra Mun-
viu en pitjors
la policia. anarquistes d'Atenes, aquesta rebel·lió, de de comunicació grecs? A nivell interna- Pel que fa a lassassinat del jove de 15
’ dial i la guerra civil que la va seguir. condicions que
cop i volta ha estat espontàniament segui- cional, els mitjans de comunicació par- cions" s'escampen cada dia des de la poli- litzen tots els dies, desenes de manifestants No som una part que va per separat a orga- volucrin obertament a les ocupacions, com anys dedat, tots els testimonis (els veïns,
’ Aquesta és potser la major revolta en els
-On han estat més grans les mobilitza- da per totes les identitats polítiques. Les len de "vandalisme". cia i després els mitjans de comunicació ferits per maltractaments de la policia. No nitzar una revolta. Som part de la revolta, és el cas visible dels activistes de l'ocupa- transeünts, etc.) sostenen que la policia va últims 40 anys en el món occidental. Per a els nostres
cions? les reprodueixen sense el menor control. em puc imaginar el que haurien fet si no la nostra vida és l'activisme a les ocupa- ció de l'Escola d'Economia. provocar a un grup de joves insultant-los. nosaltres, és també una revolta absoluta-
-A Atenes s'han fet nombroses "manis" Però què es pot esperar dels mitjans de co- fos "permissiva" ... cions i les assemblees. Les nostres deman- Quan els joves van respondre, la policia va ment legítima.
pares”
tots els dies, convocades per diversos municació oficials si els seus propietaris des són les demandes de les Assemblees. -Com afecta a Grècia la crisi econòmi- aparcar el seu cotxe dirigint-se al lloc on
col·lectius, o fins i tot organitzades per In- són els mateixos capitalistes que van exigir -Com podem entendre l'assassinat d'a- Quant a la teva pregunta, ESE no creu en ca? els joves estaven asseguts i van disparar -Més enllà de l’assassinat del jove, hi ha
ternet o SMS. Els alumnes de Secundària la política econòmica que ha motivat quest jove de 15 anys? És tal vegada el general que un canvi de govern pugui can- -Fins i tot abans de la crisi, la situació a tres vegades. altres raons que expliquen aquesta ex- “Som part de la
tanquen, encerclen cada dia les estacions aquesta rebel·lió? començament d'un proper augment de viar les nostres vides. Necessitem un canvi Grècia era bastant difícil. El salari mínim Els testimonis afirmen que lassassí va
’ plosió ?
de policia de tota la ciutat. Al centre hi ha Afegeixo que les agressions de la poli- la repressió? de sistema econòmic. no supera els 650 euros, mentre que exis- disparar directament sobre Alexandros, -Som la primera generació de postguerra
revolta, la nostra
tres universitats ocupades (Escola Politèc- cia durant aquests dies (trets a l'aire, tortu- -El company Alexandros no va ser la pri- Després de tot, si el govern cau serà a teix una gran precarietat, especialment que va caure mort a la vorera. que viu en pitjors condicions de treball i vida és
nica, Escola d'Economia i Escola de Dret). res, etc.) estan sempre presents als llocs- mera víctima de la violència policíaca a causa d'una revolta que demostra que les entre els joves. La majoria de les persones econòmiques que els nostres pares. A Grè-
Pel que fa als estudiants d'ensenyament se- web alternatius (athens.indymedia.org, Grècia. Des de la transició política (1974) persones tenen la capacitat per a guanyar i les famílies tenen grans deutes a causa de -Quines són les pràctiques de la policia cia, sovint es parla de "la generació dels l’activisme a les
cundari, es poden observar formes d'orga- indy.gr etc.) i els mitjans de comunicació hem tingut al voltant de 100 morts per trets el poder. l'ofensiva dels bancs en l'economia grega. grega? 700 euros". Sense cap dubte, aquest és un
nització completament noves, horitzontals només les van reproduir quan ja eren cone- de la policia a Grècia. Activistes, immi- Després del crack, els patrons van comen- -Des del final de la dictadura dels coronels, lema que reflecteix la realitat, ja que la
oupacions i les
i formidables. Actualment, hi ha al voltant gudes. Ha passat el mateix amb l'assassinat grants, gitanos, joves, discapacitats, fins i -Com es posa en acció el moviment çar a acomiadar "per reduir els costos”, ha diverses dotzenes de persones han estat as- gran majoria dels joves menors de 30 anys assemblees”
d'uns 800 instituts ocupats a Grècia. del company Alexandros. tot un nen! Però no cal oblidar que la re- anarquista en els seus diversos corrents augmentat la incertesa, però també la ira sassinades per la policia. Entre ells, Mika- té salaris inferiors a 700 euros. Hi ha més
pressió estatal és cada vegada més gran en les lluites i protestes? de la gent. lis Kaltezas, un militant anarquista de 15 contractes de treball precaris. El treball en
-Es pot parlar d'aixecament popular o -És normal aquest comportament de la amb la repressió econòmica, la pobresa, -Els anarquistes van ser els primers que anys l'any 1985; Issidoros Issidoropoulos, negre és molt fort també. La patronal aco-
s'exagera amb aquesta afirmació? policia grega? (A l’Estat espanyol es diu acomiadaments, etc. En una Europa que van encendre la revolta, la nit de l'assassi- -Creu que aquests fets també estan vin- militant d’esquerres, de 16 anys l'any miada en nom de la crisi’. Alhora que el
’ ’
“Hi ha una
-No només es pot parlar d'un aixecament que és molt permissiva) demana 70 hores de treball per setmana als nat d'Alexandros. Ells van participar a culats a la crisi capitalista internacio- 1976; els manifestants Koumis i Kanello- capital grec gaudeix duna enorme rendi -
’ intel·ligència que
popular, sinó que es tracta de la rebel·lió -Permissiva? El comissari del Consell treballadors, la repressió és l'únic "argu- totes les accions al carrer i s'han assegurat nal? poulou; però també un nombre infinit bilitat gràcies al saqueig dels països dels
més important a Grècia des d'almenys idees i els col·lectius anticapitalistes s'han -Els mitjans de comunicació practiquen un d'Europa, T. Hamarberg (que suposo que ment" de les patronals i dels estats. Per que la ira i la violència de la gent es mogui -Com he dit abans, sí. La crisi ha augmen- dimmigrants i minories ètniques (gitanos,
’ Balcans. La situació és encara pitjor per als supera la de tots
final de 1965, probablement una de les
rebel·lions més importants al món occi-
dental des del Maig del 68 a París. Cal des-
tacar que no es tracta d'una rebel·lió de
"militants", encara que els moviments
d'esquerra, d'extrema-esquerra i sobretot
vist prou reforçats durant aquests dies.
Resta afegir que, pel que fa a l'esquerra
parlamentària, el Partit Comunista (sem-
pre estalinista) denuncia la rebel·lió "dels
provocadors", al mateix temps que el partit
Synaspismos (Esquerra europea) participa
paper d'amagar la realitat. Diverses vega-
des van publicar mentides sobre "actes
vandàlics" que mai havien existit (bibliote-
ca nacional "cremada", escola "destrossa-
da", possiblement demà ells podran parlar
de la "demolició" del Partenó) o es difonen
no és anarquista...), ha denunciat la violèn-
cia excessiva i permanent de la policia
grega, en la mesura que la policia gaudeix
d'impunitat davant dels tribunals. Final-
ment, es va proposar el desarmament de la
policia grega per raons de seguretat. Des
tant, estem en un període de gran repressió
a tot el món.
-El sindicat que vostè representa dema-
na la dimissió del govern grec?
-En primer lloc, cal dir que el sindicat ESE
contra als bancs, les multinacionals i les
comissaries de policia i no contra els petits
comerços i automòbils. No hem d'oblidar
que la policia secreta s'ha esforçat per a
convertir els disturbis en una "violència
cega". Però no han tingut èxit. Per altra
tat l'ansietat i la ira de les persones. També
reforça el sentir que no podem confiar en
els amos d'aquest món i que la nostra
emancipació arribarà a través de nosaltres
mateixos.
turcs de la Tràcia, etc.) Recentment, la po-
licia també havia assassinat un jove disca-
pacitat. Al mateix temps, tenim una infini-
tat de casos de tortura contra els activistes
militants, els manifestants i els immigrants
detinguts, i una sistemàtica i injustificada
immigrants que pateixen les lleis racistes,
la xenofòbia generalitzada a Grècia i la im-
punitat dels grups nazis.
Cal assenyalar que la participació dels
immigrants en aquest moviment és prou
més gran que de costum, que són les pri-
els genis. És la
intel·ligència
col·letiva, de la
‘‘
dels anarquistes siguin prou forts al país, a les manifestacions sense formar part de rumors... La realitat és (i us puc assegu -
“ ” de l'assassinat del camarada Alexandros Atenes no té processos iniciats fora del que banda, els anarquistes hi són a totes les -Què esperes d'aquestes mobilitzacions? utilització de gas lacrimògen durant totes meres víctimes de la repressió estatal:
gent sortint
no es tracta tampoc d'un moviment dels cap procés del moviment. rar això personalment com a periodista (la nit del passat 6 de desembre) tenim 400 està succeint. Estem tots dins les assem- ocupacions. Personalment sóc part d'un -Les mobilitzacions sempre donen resul- les protestes. sobre uns 400 detinguts, la meitat són im- als carrers
marginats (com a Los Ángeles l'any 1992 professional), que aquestes "informa- denúncies pels trets "a cegues" que es rea- blees i hem suspès tota la "vida orgànica". nucli que exigeix que els treballadors s'in- tats inesperats. La realitat ja ha superat Cal subratllar que la policia envolta tra- migrants.
14 Catalunya. Gener de 2009 Catalunya. Gener de 2009 15

15. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> CONVOCATÒRIES
Xerrades de l’activista
mexicana Italia Méndez
Secretaria Comunicació CGT
Catalunya
són supervivents, doncs al maig de
2006 van ser arrestades després
d’un operatiu de gran magnitud,
El 25 de novembre, dia internacio- ple de violència i excessos a San
nal contra la violència de gènere, fi- Salvador Atenco, i recloses en el
Curs bàsic de nalitzava la gira per Catalunya de penal de Santiaguito a Toluca,
Comunicació i l’activista mexicana Italia Méndez, Estat de Mèxic. Han obert diversos
que es trobvaa durant un mes fent fronts en contra de la impunitat que
Relació amb els xerrades per l’Estat espanyol invi - impera a Mèxic, intentant difondre
Mitjans de tada per la CGT. Italia Méndez va l’ocorregut, però vist des d’un
realitzar cinc xerrades sobre "Re- paper actiu i no com víctimes.
Comunicació pressió política i tortura sexual con- Des de maig de 2006, van iniciar
Barcelona, dissabte 17 de Gener de tra les dones a Mèxic: el cas dA - ’ un treball de denúncia social” per
“
2009. De 10 a 20 h. tenco". La valoració dels actes va a compartir a través de xerrades
Lloc: Seu del CESL (CGT, Via Laieta- ser molt positiva en quant a contin- per diversos països europeus el
na 18, 10a planta). gut i assistència. que van viure i com van afrontar la
Horari: violència de l’Estat, explicant
De 10 a 20 h. Inclou una pausa per a Les dates de la gira també com shan generat els llaços
’
dinar i sessió final d’intercanvi i debat. cana els actes realitzats, la seva Federacions Locals de CGT de Sa- de solidaritat i la forma de vèncer la
Termini per a inscripcions: -Dimecres 19 novembre, Badia del dignitat i claretat d’idees, i el seu badell, Terrassa, Lleida i Reus, por per a transformar-la en resis-
Fins al dimecres 14 de gener de 2009 Vallès, al Casal de l’Esquerra (Av. esperit de lluita després de tot el Casal de l’Esquerra de Badia, Ate - tència. També han realitzat una
(sadjunta fitxa dinscripció), enviar-la
’ ’ Burgos 18). Assistència 40 perso- que ella i altres lluitadors i lluitado- neu La Maranya de Lleida, Espai denúncia jurídica, denunciant a
“ ”
per fax al 977 12 80 41 o per correu nes. res van patir en el salvatge opera- Obert de Barcelona, Reus Societat lEstat en les seves pròpies institu -
’
electrònic a: -Dijous 20 novembre, Barcelona, a tiu de repressió portat a terme per Civil i Centre Llatinoamericà de cions, evidenciant l’escandalosa
com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat lEspai Obert conjuntament amb el
’ la policia mexicana el 2006 a San Reus. impunitat que existeix a Mèxic, ja
Despeses: Col·lectiu de Solidaritat amb la Salvador de Atenco. Itàlia Méndez, jove mexicana que les denúncies segueixen
El curs és gratuït, cada Federació Te- Rebel·lió Zapatista. Assistència 60 I volem agrair-li que ens hagi adherent a la Sisena Declaració de sense avançar. En lactualitat es
’
rritorial, Federació Sectorial, Sindicat, persones. obert els ulls sobre determinades la Selva Lacandona, ens ha parlat troben a l’espera, després de recó -
Secció Sindical…, haurà de fer-se cà - -Divendres 21 novembre, Terras- realitats qúotidianes de la situació sobre la tortura sexual contra les rrer a la Comissió Interamericana
rrec de les despeses que comporti el sa, al local de CGT. Assistència 40 a Mèxic, extrapolables a altres dones detingudes en els operatius de Drets Humans.
desplaçament dels seus afiliats/des. persones. llocs del planeta, i sobre tot el seu policials de San Salvador Atenco al En el següent enllaç us podeu
Contacte i informació: 607 760 340 -Dissabte 22 novembre, Girona: la anàlisi de com operatius policials i maig del 2006, a Mèxic, i sobre la descarregar el Materiales Interna-
(Joan) / 677 974 243 (Cristina) xerrada finalment va ser militars com els dAtenco són utilit -
’ situació de repressió contra els cionales nº 9 dedicat a Atenco, in-
cancel·lada. zats pels Estats per intentar des- moviments socials i les lluites po- clòs dins el Rojo y Negro del pas-
-Dilluns 24 novembre, Lleida, a lA -
’ mantellar i desactivar els movi- pulars que es viu en aquell pais, sat novembre, on hi trobareu
Curs de formació teneu La Maranya. Assistència 25 ments socials i les lluites populars. així com la situació en la qual ac- informació àmplia sobre el tema:
sobre legislació persones. Agraïm especialment al Col·lec- tualment viuen aquestes dones i www.cgt.org.es/IMG/pdf/Mate-
-Dimarts 25 novembre, Reus, al tiu de Solidaritat amb la Rebel·lió les mesures socials i judicials que rial_Internacional_no_9_para_e
d’estrangeria i Centre de Lectura, conjuntament Zapatista de Barcelona l’ajut i s’han adoptat. nviar.pdf
situació dels amb Reus Societat Civil i el Centre col·laboració en lorganització de la
’ Itàlia Méndez pertany a un grup Vídeos, fotografies i enllaços al
Llatinoamericà. Assistència 50 per- gira i l’acolliment de la companya, de dones que creuen necessari di- web:
immigrants sones. així com als altres col·lectius que hi fondre el tema de la Repressió Po- www.cgtcatalunya.cat/spip.php
Reus, dissabte 17 de gener de 2009. Volem agrair a la companya mexi- han col·laborat: Dones Llibertàries, lítica i la Tortura Sexual de la qual ?article2415
Lloc: Seu de la F.L. de Reus CGT
(Raval Santa Anna 13, 2n, Reus).
Termini per a inscripcions: REALITZADES A BARCELONA ELS DIES 12 I 13 DE DESEMBRE DE 2008
Fins al dimecres 14 de gener de
2009, envieu fitxa inscripció per fax al Conclusions de les Jornades Serveis públics, guanys privats:
977 12 80 41 o per correu electrònic a:
com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat recuperem els serveis públics!
Despeses:
El curs és gratuït, amb les mateixes Coordinadora Ciutadana en dels usuaris. procés. sigui de gestió pública.
Defensa dels Serveis Públics
condicons que lanterior. i contra les Privatitzacions
Les jornades han estat el punt * Sha arribat a conclusions sobre
’ Donar suport a les lluites sindi-
Contacte i informació: 607 760 340 de partida de la confluència de di- les accions a emprendre i shan ’ cals, professionals i ciutadanes
(Joan) Les Jornades es van fer per de- ferents sectors socials. Es va establert canals de treball conjunt que tracten d’aturar el procés en
nunciar les polítiques de privatit- veure la necessitat d’incorporar a diferents nivells, tant territorials els jutjats i els centres de treball, i
zació dels sectors públics en tots altres grups i ciutadans presen- com sectorials. amb manifestacions.
Sabadell: Curs de els àmbits: sanitat, educació, tant projectes d’acció conjunta, Algunes de les accions progra- Donar suport a la vaga d’autobu -
Negociació pensions, autobusos, metro, buscant alternatives. mades són: sos del 23 de desembre.
Col·lectiva i Acció aigua, parcs i jardins. Tant a nivell Més informació sobre les jorna- Informar els ciutadans de com Ampliar i adaptar la Coordinado-
local, com autonòmic, nacional i des a: els afecten les conseqüències de ra que ha preparat les Jornades
Sindical internacional. www.cgtcatalunya.cat/spip.php?a la privatització de l’ensenyament, per organitzar i canalitzar les ac-
Privatització que s’està duent a rticle2441 de la sanitat, de la ciutat, etc., i cions programades.
Els dies 13 i 15 de Gener al local de la terme, sistemàticament, des del Les Jornades han tingut molt desvelar la desinformació i les Iniciar una campanya per a la
Federació Local de Sabadell poder polític i leconòmic. Aquest,
’ bona resposta i resultats espe- mentides explicades des del derogació de la llei 15/97 i l’elimi -
El dimarts 13 de gener i el dijous 15 utilitza com a arma la mentida i el rançadors: poder. nació del copagament.
de gener a les 10.30h es realitzarà un desprestigi gratuït, tant dels ser- * Han comptat amb el suport i Donar suport a la manifestació Donar suport a les campanyes
curs de negociació col·lectiva i acció veis gestionats públicament com l’assistència de representants del proper dissabte 20 de desem- per la retirada de la LEC.
sindical en el local de la Federació dels professionals que hi treba- daltres comunitats autònomes i
’ bre, i la invitació a participar en la Rebutjar el Procés de Bolònia.
Local de Sabadell de la CGT (C/Unió llen. Aquest procés ha començat dun grapat dassociacions sindi -
’ ’ manifestació de Cerdanyola-Ri- Promoure una gestió ciutadana
59). El curs serà impartit per Rafael In- a incrementar el poder i els cals i polítiques i ciutadans. pollet: lloc de trobada a les 11,45 dels serveis públics
iesta i està dirigit a delegats i afiliats de guanys de les grans corpora- * En el treball realitzat sha apro -
’ a lestació de Renfe de Cerdan -
’ http://dretserveispublics.blogs
la Federació Local de Sabadell. cions, a costa de reduir els nivells fundit sobre les causes, el proce- yola, reivindicant la construcció pot.com/
de satisfacció de les necessitats diment i les conseqüències del urgent de lhospital promès i que
’ dretserveis@gmail.com
16 Catalunya. Gener de 2009

16. SENSE FRONTERES Els nou feixistes,
com els vells, són i
actuen com a braç
La defensa dels interessos militars i
armat del capital
econòmics d’Israel té un grup destacat de
partidaris entre la intel·lectualitat catalana
Palestina, entre el somni Solidaritat
amb la SAC de
i la tragèdia
Suècia
Els últims anys, a Suècia, s'està vi-
vint un ascens important dels grups
Jordi Martí Font (http://www.aurora-israel.co.il/) en nazis. Els activistes socials intenten
dies com els que hem passat, amb frenar aquest procés de molt diver-
Hi ha una certa colla de liberals’
‘ centenars de morts produïts per ses maneres i, a causa de això,
catalunyescos que, arrebossada lExèrcit Israelià. Els seus blocs,
’ reben agressions brutals; per això,
com està de tant tocar poderet, sol les seves pàgines, les i els seus opi- els companys de SAC ens sol·lici-
mamar la llet de qui els posa la ma- nadors, tots alhora i amb una sola ten que els donem suport moral i
mella més a labast. I si la llet no
’ veu, com si fossin un únic soldat, econòmicament per mantenir-se
els la serveixen, van a buscar-la on justifiquen o donen motius per a dintre d'aquesta lluita antifeixista.
saben que no en falta, malgrat lha -
’ l’assassinat massiu organitzat i El cas més recent va ser la crema
gin de beure plena de sang. La perpetrat per aquesta gloriosa colla del domicili particular d'un d'a-
dreta de centre i la dreta de dreta ja d’assassins professionals. quests militants socials, també afi-
ho havia fet abans -cal no oblidar- I no confonguem les coses tal liat a SAC. El 1999, uns nazis van
ho- per això ara no en parlaré com ells mateixos fan. Que jo re- assassinar al membre Björn Söder-
massa i sí que ho faré dels manai- butgi i senti una repulsa total per berg de la SAC. Ara ho han intentat
res i borinots actuals. aquests assassinats no treu que no una altra vegada. Dos membres de
Bona part de la recàrrega del seu la senti pels que perpetren els as- la FL de SAC a Estocolm van
discurs, catalunyesc i liberal, es
‘ ’ sassins de l’altre bàndol. Tal com haver de saltar al canal des de la
va articular a través de mòmios diu Renyer, jo sóc de l'autodeno -
“ seva balconada , un tercer pis, amb
com la Fundació Acta, on con- minada esquerra antiimperialista” la seva filla de tres anys en braços,
fluïen personatges del tipus Pilar però l’atac dels criminals del Tsa - quan els nazis van calar foc a la
Rahola o Joan B. Culla, ben finan- hal a Gaza no ha estat contra els seva casa. Tot just dos dies abans,
çats pels renovadors de Conver- criminals de Hamas sinó contra to- algú va cremar l'edifici del centre
gència del moment. Ells, al costat thom, perquè aquesta és una gue- social Cyklopen, al sud de Högda-
del Vicenç Villatoro i de lincom -
’ rra, diguem-ho clar, dextermini.
’ len d'Estocolm.
bustible Miquel Sellarès (el res- qui els creen idees i discurs; i que Tena i les seves propostes indepen- Una guerra que vol fer desaparèi- Fa sis mesos el Web page nazi
ponsable del model policial dels Miquel Sellarès va ser director de dentistes del Principat mantenint xer el poble palestí, aïllant-lo amb Info-14 va publicar noms i els qua-
actuals Mossos dEsquadra, entre
’ la revista Debat Nacionalista”, un
“ tota la resta igual? En aquest punt murs, fent impossible la seva eco- dres dels nostres membres. Els
Israel i Alemanya), però també de espai de renovació del catalanisme és molt interessant que us mireu nomia, demonitzant la seva socie- nostres afiliats estan molt implicats
Jaume Renyer (ara cap pensant del divers, i és president del Centre les persones que coincideixen en tat, bombardejant-lo indiscrimina- en organitzacions socials que tre-
sector de l’Uriel Bertran a ERC i d’Estudis Estratègics de Catalun - un paraigua ampli i amb les idees dament i negant-li el dret a ballen contra injustícies del racis-
llarg temps al costat de Carod a la ya, un altre lloc interessant de co- clares com és la Fundació Acta. l’existència. Perquè Palestina, mal - me i de classe. Per això els nazis
Generalitat de dalt) i voltants, són nèixer per entendre la visió que al- Un Principat independent quan els grat els pesi a la colla de catalunye- van voler castigar-los eliminant a la
els representants de la defensa dels guns tenen de l’espai que un Estats Units d’Amèrica ho accep - sos ‘liberals’ (les paraules són seva família sencera. Els nazis dar-
interessos de lEstat dIsrael a Ca -
’ ’ Principat independent ha de tenir tin i, per aconseguir-ho, el lobby’
‘ sempre falses quan les utilitzen els rere de Info-14 són les mateixes
talunya-Principat. Caldria refer cu- al món, entre altres com a membre jueu és un bon camí. Evidentment, amos), és també un poble que viu persones actives en l'organització
rrículums però per donar quatre de l’Otan. Membre de l’Otan i, en l’acceptació de totes les exigències entre el somni i la tragèdia, però Salemfonden, que organitzen
dades més, diré que a banda de fer l’escaquer internacional, defensor del moviment sionista internacio- que no té el poder que l’Imperi anualment la marxa nazi més gran
de xofer de Carod a l’entrevista de de lEstat dIsrael.
’ ’ nal passa per camuflar aquesta ad- dóna als seus amics o als que ho de el primer dissabte al desembre.
Perpinyà amb ETA, Renyer va ser La seva és una aposta de civilit -
“ hesió com un fet cultural. En volen ser. I per això ni tan sols l’a - Els organitzados són convençuts
director del Centre d'Estudis de zació, que diria Eugeni dOrs, una
” ’ aquest sentit és interessant mirar- nomenen amb el nom propi que té: nazis, pel que sembla capaços de
Temes Contemporanis de la Gene- aposta pel possible encaix al món se les pàgines web de l’Associació Palestina. Entre el somni dexistir i
’ matar per a la seva causa.
ralitat i per tant cap de la revista que ells defensen dun projecte que
’ de Relacions Culturals Catalunya- la tragèdia de ser exterminada per SAC ara obre un compte de su-
Idees, que cal llegir per entendre
“ ” ha de ser igual a allò que ara hi ha Israel (ARCCI) i de la premsa is- l’Estat d’Israel...i les idees d’al - port per a recollir l'ajuda per als
què pensen els amos i alguns dels per ser accepat; us sona López raeliana accessible guns dels nostres.
“ ” membres i les parts de l'organitza-
ció que sofreix atacs d'extremistes
Prou complicitat amb la massacre contra el poble palestí
de la dreta. Animem a cadascun,
organitzacions així com en privat
que hi contribueixi. És important
Lexèrcit docupació israelià està
’ ’ d’Egipte tancades. crítica nord-americana, ha entès el contra el poble palestí. És per això que donem als membres apuntats i
cometent una nova massacre a Davant d’aquesta situació, no missatge d’aprovació i actua en que fem una crida als nostres go- atacats la nostra ajuda, tan impor-
Gaza. Aquest ve a culminar el llarg podem quedar-nos de braços ple- conseqüència. A casa nostra, els vernants i a tota la societat civil tant a mesura que continuem la
setge israelià a Gaza, que de mo- gats. La nostra inacció alimenta la departaments de Vicepresidència i perquè facin seu el compromís nostra lluita. Les idees de la dreta
ment, per una part, ha merescut di- complicitat dels governs de la dInnovació,Universitats i Empre -
’ amb la cultura de la pau, expressat no són una mica que vam lluitar so-
versos pronunciaments no vincu- Unió Europea. En lloc de pressio- sa, han posat el seu gra de sorra de manera àmplia i reiterada per la lament quan ocorren les manifesta-
lants per part de diversos nar el govern dIsrael per les greus
’ protagonitzant visites a Israel amb ciutadania del poble de Catalunya. cions feixistes, sinó alguna cosa
organismes internacionals i, per i sistemàtiques violacions de drets l’objectiu "d’impulsar les relacions Aquest compromís passa per la contra el que vam lluitar també a
altra part, sha de destacar que les
’ humans, crims de guerra i incom- econòmiques amb Israel", obviant ruptura immediata de tots els llarg termini, construint la unió en
decisions que sí són vinculants han pliment sistemàtic del dret interna- així els reiterats informes de acords de cooperació i associació els nostres llocs de treball! Les
estat sistemàticament ignorades cional, el passat 9 de desembre els l’ONU que equiparen el règim comercial amb lEstat dIsrael, per
’ ’ dades del compte bancari són:
per els diversos governs israelians. governs europeus van decidir en- d’ocupació israelià amb l’apar - això reclamem: IBAN: SE24 9500 0099 6034 0809
Fa mesos que el poble palestí de fortir les relacions comercials de la theid sud-africà. Que el govern de lEstat Espanyol
’ 9236 Reciver: SAC
Gaza viu una situació completa- Unió Europea amb l’Estat d’Israel, Les organitzacions sotasignades aturi el comerç d’armes amb l’Es - Address: Box 6507, 113 83 STOC-
ment insostenible, atrapat dins sense condicionar aquest acord a la ens neguem a lexercici deshonest
’ tat dIsrael.
’ KHOLM
d’un veritable camp de concentra - presa de mesures cap a una pau i immoral dequiparar les parts en
’ Que el govern de la Generalitat BIC: NDEASESS (Swift)
ció, privat de recursos, de queviu- justa a la regió, que respecti els va- conflicte. La desproporció de vícti- suspengui els acords comercials Bank: Nordea/Plusgirot
res elementals, de cap possibilitat lors propis de la democràcia i dels mes és aclaparadora -de centenars amb Israel que el departament de Bank address: 105 71 STOC-
de desplaçar se, encerclat per le -
’ drets humans. El govern d’Israel, a una, en aquest cas-. Ens neguem Vicepresidència i el d’Innovació, KHOLM Mark the donation with:
xèrcit israelià i amb les fronteres encoratjat també per la manca de a ser còmplices de la massacre Universitats i Empresa promou. Decemberinsamlingen”
“
Catalunya. Gener de 2009 17

17. SOCIAL Per enèssima
vegada, el poder i
els rics preveuen
Els aparells de l’Estat i els seus cossos
transvasaments
repressius han inventat una nova arma per
acabar amb la dissidència: les penes-multa
BALA PERDUDA
Condicions més dures
encara en la reforma de
Tornem-hi
Toni Álvarez
la Llei d’Estrangeria
Acaba l’any amb la visualització
del genocidi palestí. Els israelians
s’han tornat a passar. La comunitat
internacional (política i de mass‘
media’) tornarà a reclamar pau i,
sobretot, mesura a l’Estat d’Israel.
Mentre, la mateixa comunitat inter- Àrea d'Immigració CGT
nacional fa negocis armamentístics Catalunya
i militars amb lestrany i assassí
’
Estat dIsrael. A la vegada, també
’ El Consell de Ministres del Govern
passarà que les resolucions de de Zapatero va aprovar, el 19 de
l’ONU seran paper mullat en nom desembre, la quarta reforma de la
del dret d’autodefensa d’aquest Llei dEstrangeria, després de les
’
estat genocida. anteriors tres reformes propiciades
Podríem canviar el nom de l’es - pels governs d’Aznar. Les nostres
tat esmentat abans per qualsevol classes polítiques han assumit de
altre del món. Feu la prova. Sem- fet que la Llei dEstrangeria és re -
’
pre hi trobareu països i estats que formable elàsticament segons a
reprimeixen militarment o policial- cada moment interessi endurir el
ment i que, de tant en tant, són con- seu articulat, el que col·loca el text
demnats per la comunitat interna- original –ara gairebé inexistent-
cional, la mateixa que negocia amb daquesta Llei en una espècie de
’
ells fantàstics convenis militars que llimbs jurídics que van del real-
generen llocs de treball i riquesa. ment dolent al pitjor, del pitjor al
Són mals temps. En períodes de funest, del funest a lindigne, i de
’
bonança econòmica (per a alguns, la indignitat camí directe al nou
òbviament) els inversors experts feixisme dels estats europeus en la
sempre tenen un tant per cent dedi- seva guerra contra els pobres i fa-
cat a la indústria militar, saben i molencs daquest món.
’
diuen públicament que és un nego- Les modificacions que inclou
ci que mai va a la baixa, que es l’informe sobre la reforma de la També suposa lenduriment de
’ presons sense control ni garanties rantida la seva educació -perquè és
manté. Així surt publicat a les me- Llei dEstrangeria, malgrat algu -
’ les sancions per infraccions en ma- per a indocumentats que són els millor tenir-los entretinguts en les
mòries econòmiques d’empreses nes millores, suposen un pas més tèria destrangeria, per contracta -
’ CIE, a només 60 dies… quan en escoles que en els carrers-, els/les
com INDRA. Ara, en temps de en les mesures restrictives. El Go- ció irregular de treballadors estran- realitat ho han augmentat 20 res- indocumentats/des per fi tindran
crisi, ja ens podem imaginar per on vern planteja limitar el reagrupa- gers, de manera que les molt greus pecte al màxim anterior de 40 dies. assistència lletrada gratuïta per as-
aniran els trets”. Vull dir que con -
“ ment familiar dels ascendents, ja passen de 60.000 a 100.000 euros, Restringeixen encara més el rea- segurar que se’ls deté, se’ls reté en
tinuaran morint de forma violenta que només podran venir els més i les greus de 6.000 a 10.000 , i € grupament familiar, només perme- centres d’internament i se’ls expul -
els mateixos de sempre per a bene- grans de 65 anys i si el seu familiar obliga els empresaris que contrac- tent que es puguin reagrupar als as- sa segons lestat de dret, les ONG
’
fici dels mateixos de sempre. Però resideix a l’Estat espanyol des de tin immigrants sense papers a assu- cendentes majors de 65 anys (és a podran exercir les seves bones ac-
amb més intensitat. fa més de cinc anys, i a més endu- mir les despeses de repatriació. Si- dir jubilats/des segons la legislació cions envers els pobres immigrants
Tornarem a sortir al carrer, tor- reix les sancions en matèria des -’ mular una relació laboral amb un espanyola) als qui han superat la empresonats en els centres d’inter -
narem a ser milions de persones trangeria. També incrementa a 60 estranger per aconseguir la seva re- dura prova de dur més de cinc anys nament i finalment es reconeix els
cridant contra la guerra. Però se- dies el període màxim dinterna -
’ gularització o contraure un matri- destada legal en territori de lEstat
’ ’ drets democràtics de sindicació,
guirem sense adonar-nos que som ment de persones sense papers en moni de "conveniència" serà san- espanyol. Eleven el règim de san- reunió i organització a les persones
nosaltres mateixos qui estem ar- els Centres dInternament per a Es -
’ cionat amb multes de 10.000 a cions econòmiques als qui infrin- sense papers (entre altres coses
mant i rearmant conflictes que por- trangers (CIE), que ara estava en 100.000 . A més, la reforma pro -
€ geixen les normatives destrange -
’ perquè així ho exigia una sentència
ten anys covant-se, comprant i ve- 40 dies. posa la concessió de permisos indi- ria fins a nivells que només els del Tribunal Constitucional), pel
nent tecnologia acabada de sorgir El text entrarà al Congrés dels viduals a les dones estrangeres que immigrants rics poden satisfer, que ara podran protestar per ser ex-
del nostre I+D, de nosaltres que no Diputats el primer trimestre de són maltractades per les seves pa- però clar ja sabem que els rics i – pulsats, però ja no seran expulsats
volem les guerres però continuem 2009, després de ser analitzat pel relles, de manera que no tinguin els seus capitals- són els únics que a més per protestar.
pagant un exèrcit que, diuen, apaga Consell dEstat, el Consell Econò -
’ por de denunciar el seu agressor. tenen llibertat de moviment pel Tot això pel bé de la integració
focs, atén desastres naturals, és hu- mic Social i el Consell General del També reconeix als estrangers en planeta. de la població immigrant i pel con-
manitari. No és el mateix direu. Ja! Poder Judicial. Es tracta de la quar- situació irregular diversos drets: Però, a més, i aquesta sí que és trol adequat de lentrada destran -
’ ’
Hi ha arrelada a la consciència ciu- ta reforma de la Llei dEstrangeria,
’ l’assistència jurídica gratuïta; que una novetat punitiva, els nacio -
“ gers segons els empresaris nacio-
tadana d’aquest país que l’exèrcit en vigor des de lany 2000 i que va
’ les ONG entrin en els CIE; l’edu - nals” que per raons de solidaritat i nals necessitin mà d’obra barata
és democràtic i que per tant no pot substituir l’aprovada el 1985. cació de tots els menors de 18 humanitat facin contractes o matri- per a engreixar els seus comptes de
ser dolent, que està al servei del La futura llei distingeix entre el re- anys; i els drets dassociació, sindi -
’ monis ficticis” a un/a indocumen -
“ beneficis. La socialdemocràcia del
poble i de l’estat. L’esperit antimi - agrupament del nucli familiar, que cació, vaga, reunió i manifestació. tat/da perquè pugui regularitzar la govern espanyol, sap bé com re-
litarista que Catalunya ha tingut ha de ser el més ràpid possible, i seva situació, els podrà caure una partir trossos de pastanaga perquè
sempre molt present s’està volati - els ascendents, que només podran Que no ens enganyin multa d’entre 10.000 i 100.000 es digereixin millor els pals que no
litzant, gràcies a les campanyes venir a l’Estat espanyol si tenen euros. De nou, només les ànimes es poden menjar: les persones im-
promocionals d’un exèrcit humani - més de 65 anys i si el seu familiar El Govern del PSOE endureix en -
– caritatives en cossos de rics podran migrants sense papers ja tenen al-
tari que reparteix caramels, gràcies resideix de forma legal en el país cara més- les condicions de vida de permetre’s ser solidaris. Però guns drets però….. per a no exer -
al fet que una dona és ministra de des de fa cinc anys. A més, equipa- les persones immigrants també sabem que els rics no tenen cir-los, o si els exerceixen que
Defensa, gràcies a una retirada mi- ra a la parella de fet amb el cònjuge Ens venen la seva benevolència aquests problemes. s’atenguin a les conseqüències (de -
litar i electoral estratègica, gràcies a efectes del reagrupament, i con- amb la barata hipocresia d’haver Això sí, ens consolen perquè la tenció, retenció, expulsió)…
a la visió tendra i benefactora que cedeix a aquest i als seus fills ma- reduït el màxim, marcat en la Di- prohibició dentrada en cas dex -
’ ’ CGT aposta per la lluita pel ple
se’ns ofereix des dels ‘mass jors de 16 anys el permís de treball rectiva de la Vergonya, de 70 dies pulsió la redueixen de 10 a 5 anys, reconeixement de tots els drets a
media’. de forma automàtica. de permanència en aquestes noves els menors de 18 anys tindran ga- les persones immigrants…
18 Catalunya. Gener de 2009

18. OPINIÓ-SOCIAL
Plantem cara a la babàrie SALUT I ANARQUISMES
Si toquen a
l’Andreu ens
Pep Juárez, secretari d’Acció
Sindical de CGT-Balears
(jjuarez@cgt-balears.org)
toquen a totes
Pep Cara (Berga)
Estem assistint al que molt proba-
blement sigui el major saqueig de El títol d’aquest text és un lema es -
fons públics de la història. Si hem pontani, puntual i que ens va arren-
de fer cas a les xifres facilitades car un somriure a moltes i que va
per alguns mitjans, el total de di- sortir —diria que de boca d’algu -
ners públics destinats a tapar la nes manresanes— durant la mani -
crisi financera (els anomenats festació de dissabte. Voldria parlar
plans de rescat), s'eleva a 7 bi -
“ ” de qualsevol altra cosa que dels es-
lions d'euros! (diari Público, 27-
“ ” perpèntics conflictes berguedans,
11-08). Però el sistema financer in- però sem fa difícil no fer-ho ja que
’
ternacional segueix llançant sense per força hi estic implicat.
descans indicadors de crisi, fins i Dissabte ens vam reunir entre
tot després de la cimera del G- “ noranta i cent persones a Berga per
20”, del passat 15 de novembre. rebutjar les agressions que durant
Per descomptat, cap dels assistents aquestes festes hem rebut persones
a la reunió de Bush ha gosat discu- i col·lectius llibertaris de la ciutat.
tir la premissa que aquest va plan- En un cas, per un membre de la
tejar, d'entrada, com innegociable: CUP i un altre del Casal Panxo. A
el no qüestionament del lliure mer- la matinada, van esbotzar la porta i
cat, allò que esdevé, justament, trencar el vidre de la finestra de
com la causa de la crisi. No podí- Fragment dun cartell de convocatòria als actes de lAssemblea Popular Anticapitalista de Ponent.
’ ’ l’habitació d’un habitatge okupat,
em esperar altra cosa de tant de tot amenaçant locupant i els seus
’
líder” junt. No hauríem de confiar
“ el dret bàsic a un habitatge digne, comiadament de treballadors. I l'a- de persones, especialment infants, companys de militància (no pre-
el parc de bombers a una colla de reconegut fins i tot per la constitu- tur es multiplica, fins a afectar ja per aquesta causa. sents allà). Van afirmar que el
piròmans. ció-parany que ara compleix trenta més de tres milions de persones. Però, per més desacreditat que motiu era un article a “El Pèsol
Així les coses, cal preguntar-nos anys (“Tots els espanyols tenen Un tendeix a pensar que potser pugui estar el sistema i els seus Negre” (encara és hora que vagin a
quins objectius, realment, tenia dret a gaudir d'un habitatge digne i aquesta fase del capitalisme, quali- gestors, el capitalisme no caurà per casa d’algun membre de El Perió -
“
aquest conclave de refundació del
“ adequat...”, Art. 47 CE), s'acaba ficada com crisi, no sigui tan es- si sol. Perquè no només es tracta de dico de Catalunya” o Regió 7” a
“
capitalisme”. Segons sembla ha convertint en un negoci per a bancs pontània ni casual. De fet, encara debatre sobre sistemes i models fer això...). Llavors, demanem po-
cobert tres, i cap sa: 1er.- Garantir i immobiliàries, mitjançant l'espe- no hem vist a cap multimilionari econòmics, o sobre l'ètica o la in- sicionament les seves organitza-
políticament la continuïtat del sis- culació, prohibida expressament arruïnat pegar-se un tir, ni llançar- decència dels gestors de torn. Tot cions i tanquen files. Pocs dies des-
tema capitalista, fins i tot en la seva per la mateixa norma constitucio- se de cap des de l'alt d'un gratacel, això és útil, si serveix per a elevar prés, la porta del local cremada.
actual versió, donant continuïtat a nal, però permesa de facto. com fa vuitanta anys. Tampoc hem la consciència de la ciutadania, Què hem de fer? Per no recórrer a
organismes com el FMI, entre al- Les ajudes als particulars i a les
“ vist processar ni ficar entre reixes com a element de l'acció política. la violència optem per fer-ho pú-
tres instruments del neo-liberalis- famílies, anunciades amb molta
” als responsables de tan gran disba- No ens oblidem que el capitalisme blic i convocar una concentració de
me, i reajustant, en tot cas, els en- fanfàrria pel govern espanyol, en rat, que hi han. D’altra banda, no hi s'ha mantingut, en les seves dife- rebuig a aquests fets i de suport a
granatges de control i supervisió, realitat no van més enllà de la pos- ha cap contradicció, en la conducta rents versions al llarg de la història, les agredides. Les companyes de
certament desbaratats amb l'última sibilitat del pagament ajornat (fins dels fins a ara paladins neo-con, no amb arguments ni raons, sinó Berga i darreu, malgrat convocar
’
orgia especulativa. 2on.- Acordar i al 50%, per dos anys) de les quotes acudint a les arques públiques, per- per la força d'un sistema de domi- amb un dia d’antelació, van res -
coordinar l'operació global d'apro- hipotecàries dels ciutadans, i no la què els gestors del capitalisme mai nació política, social, econòmica, pondre molt bé, mostrant-nos soli-
piació de fons públics que, de mo- seva condonació, encara que fos han fet gala, precisament, de prin- informativa i militar, accentuada daritat real i una disposició que, en
ment, pot situar-se al voltant de només en part. I tot això amb la ga- cipis ètics, i sí de molta desimbol- actualment en una situació mun- aquests casos, francament anima
l'astronòmica xifra assenyalada an- rantia de l'Institut de Crèdit Ofi- tura, i pocs escrúpols, davant els dial unipolar. I no desapareixerà, si molt.
teriorment, i 3er.- Escenificar el cial, per a major glòria i acomoda- diners fàcils. Si ara sel poden per -
’ no som capaços que així sigui. És segur que el conflicte no ha
fermall d'or” (mai millor dit) del
“ ment de les cúpules bancàries metre, per què van a renunciar a I és aquí on hem de reconèixer estat ben gestionat. En tot cas i al
negre període de vuit anys del privades que, d'aquesta manera, apropiar-se de l'erari públic, lliurat que la seva crisi no ha d'ocultar la meu entendre, hi ha aspectes clarís-
mandat de l'amfitrió, George Bush. s'asseguren el cobrament dels deu- per governs servils, a un i a altre nostra, la de tots i totes els qui ens sims: és un conflicte polític que de-
Un individu que, dit sigui de passa- tes, almenys de moment. O sigui, costat de l'Atlàntic? oposem i ens rebel·lem contra els riva (perquè li interessa a una de les
da, fa ja temps que hauria d'estar pa per a avui i fam per a demà. Qui fins fa ben poc exercien designis del capital i el seu mercat. parts) en conflicte també personal.
davant un tribunal, depurant les Mentrestant, aquesta mateixa com a gurus del pensament únic, Als moviments d'oposició al siste- Comença en pactar-se uns suposats
seves responsabilitats criminals. banca, en règim de monopoli i amb s'amaguen en les tertúlies, s'arru- ma, a l'esquerra anticapitalista, ens canvis a una ordenança de civisme
La monarquia és el règim de la
“ l'excusa de la crisi de confiança,
“ ” guen en els debats i, en general, no segueixen sobrant les raons, però mentre hi ha gent que encara lluita
bancocràcia”, que diria Proudon, tanca l'aixeta del crèdit a particu- s'atreveixen a enfrontar-se dialècti- mancam, de moment, de la unitat i en contra. Segueix amb fer fora
fa cent cinquanta anys. En la ban- lars, autònoms o petites i mitjanes cament, als arguments dels crítics la força necessària, més enllà de l'- d’una ràdio persones sense les
cocràcia imperant en lanomenat
’ empreses, on descansa el gruix de amb el capital. A aquest sistema se útil i imprescindible tasca quoti- quals la ràdio no existiria ni de
regne d'Espanya, les “subprime” lanomenada economia producti -
’ “ li estan veient, encara més si cap, diana de la defensa dels nostres broma, per criticar actuacions polí-
no estan, certament, en les entitats va” (el 80% del total de l'ocupació, les seves vergonyes. I fins en els drets, que no és poc. Però, de mo- tiques. Segueix amb trobar-te tota
financeres. Ja s'han encarregat a l'estat espanyol), provocant la grans mitjans sorgeixen veus, més ment, no anam més enllà de l'acti- una sèrie de rumorologia falsa es-
aquestes, a l'hora de prestar-te un, destrucció alarmant de llocs de tre- o menys oportunistes, que denun- vitat defensiva. campada pel poble i internet, i
enxampar-te tres, com demostren ball i, per tant, el conseqüent em- cien els creixents desequilibris i les És imprescindible, per tant, pas- actes de violència a béns personals
els molt sanejats índexs de morosi- pobriment del conjunt de la classe inquietants perspectives. El recor- sar a l'ofensiva, construint un pro- i col·lectius lautoria dels quals mai
’
tat, a pesar de la crisi. Les verita- treballadora. dar que, amb només una part dels jecte social i polític alternatiu al ca- no es pot demostrar, clar. Arriba a
bles “subprime”, letalment tòxi - El parany de la crisi es tanca fons públics ara tudats, es podria pitalisme, generant espais de l’agressió d’un habitatge okupa,
ques per a moltes economies de quan tot això provoca que la pobla- eradicar definitivament la pobresa, confiança, protagonisme i partici- amenaces i foc a la porta de lAte -
’
gent treballadora, estan en cada hi- ció vegi reduïda dràsticament la la fam i les deficiències sanitàries pació de la gent treballadora. Fent neu Anarquista Columna Terra i
poteca sobre habitatge sobrevalo- seva capacitat adquisitiva. I mentre de tot el món, sacseja la conscièn- cada vegada més creïble i propera Llibertat per un article a El Pèsol”.
“
rada, amb elevats interessos refe- la crisi de sobreproducció ompli cia de tot aquell que la tingui. I és la possibilitat de derrotar al siste- És patètic, sí, però és real i més val
renciats en la base del negoci els magatzems de productes que que, mentre es balafien bilions ma. assumir-ho per intentar tirar enda-
bancari, leuribor. Si el sistema
“’ ” ningú compra, les empreses (com a d'euros en salvar” banquers, hi ha
“ Treballant per la Vaga General, vant, ja que presentar una imatge
capitalista es caracteritza per con- conseqüència d'això o aprofitant el mil milions de víctimes de la fam com a primera i imprescindible idíl·lica i sense conflicte dels mala-
vertir els drets de la gent en negoci moment, que de tot hi ha) presen- (registrats oficialment per l'ONU) i eina al servei dels treballadors i de nomenats moviments socials a part
privat, aquesta no és una excepció: ten ERO o altres mecanismes d'a- moren cada dia desenes de milers les classes populars. de ser falsa, no serveix de res.
Catalunya. Gener de 2009 19

19. OPINIÓ-SOCIAL
TORNEM-HI
Cooperatives de cessió
d'ús. De les hipoteques a
Rebuig al nou
pla hidrològic
la col·lectivització
de l’Ebre i
crida a
oposar-s’hi
CGT Baix Camp
Enric Duran, activista contra
La proposta base del nou pla hidro- l'especulació financera
lògic de la conca de lEbre, que va
’
presentar el govern de l’Estat el A casa nostra parlar d'habitatge és
mes de desembre de 2008 amb parlar de propietat privada. I parlar
l’objectiu que estiga aprovat abans d'accés a l'habitatge per la majoria
del desembre del 2009, no convenç de persones, significa parlar d'una
la Plataforma en Defensa de l’Ebre de les despeses més importants que
(PDE), que ja ha anunciat que obri- té una família catalana mitjana:
rà un front tècnic, jurídic i social més del 40% de la renda destinada
per aturar la seua aplicació. La a pagar un lloguer o una hipoteca.
PDE critica que el pla inclou més Altres models d'accés a l'habitat-
regadius i no té en compte els ca- ge són inexistents i ni tan sols els
bals mediambientals per al tram Habitatges de Protecció Oficilal
final, la poca implicació de la Ge- (HPO) solucionen el problema. El
neralitat, i la compra de voluntats model d'accés a l'habitatge però, no
polítiques amb inversions al terri- és igual a tot arreu.
tori. A Dinamarca, entre el 20 i el 25
Segons la PDE, l’aplicació de la % de les llars formen part de coo-
directiva marc de l’aigua de la peratives de cessió d'us i això els
Unió Europea obliga lEstat espan -
’ dóna el dret a viure al seu habitatge
yol a fer un nou pla hidrològic de la durant tota la vida, pagant no més
conca de l’Ebre, que hauria d’estar de 300 euros mensuals, que vindria
aprovat abans del desembre del a ser no més del 15% de la seva
2009. renda familiar mitjana. A Suècia,
A la PDE estan molt indignats els pisos cooperatius són majoria
pel resultat del futur pla hidrològic sota diferents modalitats i amb uns
i denuncien que ara s’ha tancat el costos mensuals similars respecte
procés de participació ciutadana i al país veí.
s’ha presentat un projecte base en Encara que en aquests països ca de fet, passar d'una propietat pri- 100.000 o 120.000 euros i amb el ja, per a mig o llarg termini aban-
què s’ha trobat a faltar la participa - també existeixi la compra-venda vada a una propietat col·lectiva. capital social de la cooperativa i el donar el capitalisme per sempre.
ció de la Generalitat i els ajunta- d'habitatges en el mercat lliure”,
“ Opino que en el marc d'un estat ca- finançament per part d'una banca Per completar el panorama val a
ments ebrencs durant la redacció aquest negoci es veu durament li- pitalista, el MCU es tracta de la ètica i cooperativa, el cost total de dir que la cessió d'us és un dret que
del pla. mitat, ja que els preus que paguen forma de propietat més realment l'operació no superaria els 200.000 es pot traspassar de pares a fills,
Els temes que van portar la PDE els cooperativistes i altres models pública d'un habitatge, tenint en euros, dels quals només 100 o cosa que ja no es pot fer amb el
a mobilitzar-se contra el Plan Hi- d'habitatges socials, aconsegueixen compte que allò que nominalment 120.000 serien desviació de renda lloguer des del decret Boyer” de
“
drológico Nacional (PHN) conti- mantenir uns preus relativament és públic, està a la pràctica sota el cap a entitats capitalistes, la resta l'any 84.
nuen sense resoldres, ja que el nou
’ baixos en comparació a altres paï- control d'interessos partidistes i es quedarien en àmbits cooperatius La primera cooperativa catalana
pla hidrològic de lEbre no inclou
’ sos. corporatius. per a ser reinvertits en noves ac- d'habitatge sota el MCU ja està en
un cabal mediambiental, mesures La crisi actual, si la sabem apro- L'okupació és una altra via legí- cions similars. Estem parlant de 4 o marxa i ha estat creada perl l’Asso -
per solucionar la regressió i l’en - fitar, és una gran oportunitat per tima i ja veterana per accedir a ha- 5 vegades menys de desviació de ciació Sostre Cívic, que ha estat
fonsament de la plana deltaica, o transformar el model d'accés a l'ha- bitatges fora del mercat tradicional renda de cada família cap als capi- preparant aquesta proposta des de
l’aportació de més sediments flu - bitatge en el nostre país. Totes però és una via que fins ara no talistes. És per mirar-s'ho, no? Fa- l'any 2004. Les seves primeres pro-
vials al delta, en canvi el pla sí sabem dels milers i milers de pisos hem pogut generalitzar pels riscos miliarment, seria la diferència mocions previstes són d'obra nova,
parla de nous regadius (70.000 buits que hi ha. En els darrers que ha comportat i la dificultat de entre pagar 300 euros al mes amb però la situació actual els ha moti-
noves hectàrees al tram final del mesos s'hi sumen edificis sencers donar-li continuïtat en el temps. Si les despeses de la comunitat i les vat a preparar una campanya de re-
riu), i això farà molt difícil aplicar que no s'han pogut vendre abans ens organitzem col·lectivament i reparacions incloses o pagar-ne conversió de propietat privada cap
qualsevol cabal mediambiental si que la crisi arribés. N'hi ha molts de forma massiva, potser sí que po- 800 o 1.000 com n'estan pagant a MCU.
abans es posen en marxa els nous d'acabats o a mig construir que no dríem estendre aquestes pràcti- moltes famílies hipotecades actual- Des del Col·lectiu Crisi, hem ini-
regadius en el conjunt de la conca. s'han pogut vendre. Aquests habi- ques, tal i com ja està succeint amb ment. ciat des de mitjans de novembre, la
Segons la PDE no s’ha tingut en tatges no es podran vendre ja als els moviments sense sostre de A més, hi ha un altre factor estra- crida i les pre-inscripcions per una
compte el règim hídric que va pro- preus a què estàvem acostumats grans metròpolis d'Amèrica llatina tègic que és important destacar en vaga d’usuàries de bancs. I des
posar la Comissió de Sostenibilitat fins ara (sort!) i per tant aquesta com Sao Paolo. En aquest cas, una estratègia global de lluita anti- d'ara volem implicar-nos també en
de les Terres de lEbre, i es temen
’ crisi és una bona oportunitat per tal okupació i MCU podrien formar capitalista i és que els habitatges en el que pensem que ha de ser una
que d’aquí a un any imposin un que la gent que necessiti habitatges una bona aliança per anar col·lecti- cessió d'ús, com que són propietat gran campanya per reconvertir els
cabal dentre 100 i 115 metres cú -
’ s'organitzi per comprar edificis des vitzant sòl per tots els mitjans. de la cooperativa no es poden em- edificis buits i les vides hipoteca-
bics per segon. També van denun- d'una cooperativa als mateixos Tornant al MCU, fixem-nos una bargar, encara que els seus resi- des, cap un model cooperatiu d'ha-
ciar que al pla hidrològic s’han in - preus que en pagaria una immobi- miqueta més en l'avantatge econò- dents siguin embargats. Quan per bitar i de viure.
clòs obres molt estranyes, com el liària, i fent-ho d'aquesta manera es mic que significa en relació a la hi- una banda la situació econòmica Finalment, vull animar totes les
pont entre Deltebre i Sant Jaume poden reduir les despeses per famí- poteca: si mentre que una família fa que moltes persones no puguin famílies amb molts anys d'hipoteca
(que ja està fent la Generalitat), el lia a més de la meitat. És a més hipotecada, en comprar un pis de arribar a final de mes, i són amena- per endavant a informar-se d'a-
mobiliari de la via verda, les esta- molt necessari, des del punt de 200.000 euros, en pot arribar a çades pels bancs amb embargar- quest nou model d'accés a l'habi-
cions turístiques de Benifallet i Al- vista dels que lluitem per transfor- pagar 500.000 durant 40 anys, de les, i per l'altra la recent mesura de tatge i vull convidar a tots els anti-
dover, o el centre dinterpretació
’ mar la societat, que aquestes coo- manera que la major part d'aquesta les penes-multa apreta els i les acti- capitalistes a apostar per l'extensió
del Renaixement de Tortosa. peratives siguin sota el model de renda es desvia cap a bancs, estat, vistes per la banda econòmica; or- del MCU (conjuntament amb l'o-
El moviment en defensa de l’E - cessió d’ús (MCU), que és la constructores i immobiliàries, a ganitzar-nos de manera que el lloc kupació), com a alternativa a la
bre s’activarà després de Nadal forma que permet impedir l'espe- través d'una cooperativa MCU el on viure no se'ns pugui embargar propietat privada o estatal del sol.
amb una assemblea que tindrà lloc culació i la revenda particular d'a- preu en una situació com l'actual, és un element important del que Cal que passem de les hipote-
a lauditori de Tortosa.
’ quests habitatges, cosa que signifi- podria arribar a estar en uns pot un camí que podem començar ques a la col·lectivització!!!
20 Catalunya. Gener de 2009

20. SOCIAL
Penes-multa, una eina repressiva
per condemnar la dissidència
Secretaria Comunicació CGT per tal de no quedar deslegitimats
Catalunya com a moviments revolucionaris.
Atendre amb intel·ligència les op-
D’ençà que el Codi Penal preveu la cions que se’ns obren, contrària -
sanció de la pena-multa, recau en
“ ” ment, pot suposar situacions perso-
la persona condemnada la disjunti- nals difícils però avenços polítics
va de pagar la quantitat requerida o importants no s'han de desaprofitar.
bé, exposar-se a haver de complir
presó. Les penes-multa són un con- Saura, responsable
cepte que apareix arran de la refor- polític de l'actuació
ma del codi penal que aplica el go-
vern del PP al 1996. Consisteix en
repressiva dels Mossos
el fet que una condemna econòmi- En els darrers temps, hem sentit a
ca, en el cas de no tenir recursos, la dir que els jutjats estan saturats,
paguis amb presó, a concepte d'un col·lapsats, i el Consell General del
dia de presó per cada dos de multa. Poder Judicial fa impossibles per
Això significa que si et condemnen evitar la vaga. En els darrers temps
a pagar 6 euros al dia durant 8 però, hem vist com una doble vara
mesos i no tens mitjans per pagar, segueix fixant la prioritat dels de-
compliries 4 mesos de presó per co- lictes a perseguir i en aquests, des-
brir el teu "deute amb la justícia". taquen els desenvolupats per la dis-
Aquesta mesura sorgeix com una sidència política.
reforma teòricament progressista per les famoses normatives del ci- de pagar la sanció econòmica o ex- molt més difícil generar solidaritat Al conseller Saura correspon la
en la qual, en certs delictes, la justí- visme. Hi ha col·lectius que s’han posar-te a les conseqüències. És a vers un multat” que per un empre -
“ responsabilitat política de lacció’
cia et dóna l'oportunitat de pagar vist forçats a determinar línies d’ac - dir, a la persona condemnada se li sonat), shi afegeix el caràcter re -
’ dels Mossos dEsquadra. A aquests
’
perquè no et fiquin a la presó. Però ció davant del xantatge de la multa i dóna la possibilitat de triar. Pot es- captatori: lEstat ens xucla els pocs
’ agents, i en concret, als membres
hi ha d'altres interpretacions: d'un així mateix succeeix amb la pena- collir. Però si et negues a pagar, diners que generem amb tantes difi- de la Divisió dInformació, recau el
’
temps ençà, molta gent implicada multa. t'espera l'ingrés a presó per uns dies cultats i precarietats. mèrit d’haver perseguit, localitzat i
en lluites socials, per diferents mo- El cas dels dos companys de o setmanes, equivalents a la quantia ordenat als policies de Martorell o
tius, ens veiem condemnades per CNT-Joaquín Costa, Pablo i Mar- de l'import de la multa. La opció de La necessària resposta i de la Brigada Mòbil, la detenció i
part dels tribunals a pagar penes- tin, que a finals de novembre van triar també ve condicionada a la solidaritat posterior empresonament dels dos
multa. Lluites i pràctiques quotidia- ingressar a la presó Model de Bar- pràctica per les possibilitats enor- sindicalistes de la CNT, acusats de
nes dels moviments socials com l'o- celona on van estar-hi tancats cinc mes que té lEstat per embargar.
’ Cal reflexionar entorn d’aquestes resistència a lautoritat” per negar-
“ ’
kupació, la desobediència civil, les dies pel fet de declarar-se insubmis- Lafectació per tant cap al con -
’ eines repressives i, sense renunciar se a entregar una bandera a la poli-
lluites en defensa del territori, la sos davant la pena-multa de 50 € junt dels moviments polítics, sindi- a res, mirar dadoptar els mecanis -
’ cia en la manifestació antirepressi-
participació en manifestacions, sor- que se’ls hi imposava, ha tornat a cals i socials, en la seva ordinària mes per a esquivar-les o fins i tot va del 17 de juny del 2007, que
tir a encartellar o a pintar, es troben posar sobre la taula el tema de les activitat pública, on hi predominen aprofitar-les. Campanyes genèri- volia recórrer el centre de Barcelo-
des de fa temps en el punt de mira penes-multa. La seva decisió de no les accions de desobediència civil, ques o daltres de més concretes
’ na sota el lema, al·lusiu al sistema
d'ordenances cíviques i persecu- pagar és compartida per diferents les manifestacions i concentra- demanen que a l'hora de realitzar polític repressiu: La repressió no
“
cions policials i judicials. Lluny col·lectius i individualitats i és una cions, és de coacció inherent a tota accions, aquestes hagin estat ben ens tallarà les ales” i va acabar se -
d'entendre les penes-multa com una manera de dir prou a l’assetjament eina sorgida del complex sistema calculades, preparades i que les grestada durant més de dues hores
mesura progressista de l'aplicació policial i econòmic contra els mo- repressiu, però també de repte mili- seves conseqüències formin part pels Mossos d'Esquadra.
de la justícia, l'entenem com una viments socials i les lluites popu- tant tant individual com col·lectiu. del desenvolupament de la cam- Amb diligència, que no sempre
evolució dels mètodes de repressió lars. La formulació de la pena-multa panya o, si no n’han de formar part, amb eficàcia, els Mossos dEsqua -
’
cap als moviments socials i una Aquest empressonament ha re- té en compte dos paràmetres que almenys que no sobrevinguin per dra remeten informes a lAudiència
’
forma de condemnar la disidència i presentat un fet gravíssim que su- combina en la condemna: temps i sorpresa a ningú, tot i que sempre Nacional denunciant independen-
la pobresa. posa un clar toc datenció per al
’ diners. hi haurà persones i col·lectius que tistes que cremen fotografies de la
Així, milers de persones han vist conjunt de persones actives políti- Agafant el cas d’en Pablo i en senfronten a la repressió sense ne -
’ família reial. Amb igual celeritat,
ja com se’ls imposava aquesta mo - cament. El no pagament d’una Martín, tenim dues persones con- cessitar càlculs polítics, simple- identifiquen i sancionen els qui es
dalitat punitiva. Sovint, els con- pena-multa implica entrar a presó: demnades per un delicte de resis -
“ ment per dignitat. manifesten, es concentren, o realit-
demnats abonen coaccionats la o pagues o ja saps el que t'espera. tència a lautoritat. A partir daquí
’ ” ’ La insubmissió a qualsevol san- zen qualsevol acte públic de contin-
xifra requerida. En altres casos, És també una nova forma d'ofegar el jutge fixa un període de temps, ció, així com a altres obligacions gut polític contrari als interessos
lEstat embarga comptes, salaris o
’ econòmicament persones lluitado- en funció de la gravetat del cas, i imperatives de lEstat com ho era la
’ del Govern. Carreguen contra estu-
propietats per satisfer la seva de- res o col·lectius socials. una quantitat econòmica en funció mili, ha estat un important element diants, detenen per simples delictes
manda. I en darrera instància, l’au - El pitjor perill davant d’aquesta del poder dinerari del condemnat. de lluita, en que el discurs i la pràc- de faltes, i sobretot actuen sobre la
toritat judicial, veient impossible situació, és que sigui ignorada, que Els dos sindicalistes de la CNT van tica es conjugaven de forma cohe- impunitat que cap responsable polí-
lembargament ja que no tothom té
’ no sigui atesa amb la prioritat que ser condemnats a una pena-multa rent. Les penes-multa, accentuen tic els molesti pel fet de gestionar
comptes corrents, salaris ni béns mereix ja que té una afectació inne- de 10 dies a raó de 5 euros per dia. però tant la multiplicitat descenaris
’ fitxers polítics il·legals que conte-
embargables, ha de triar què fer. Els gable en el desenvolupament de En total, 50€ de multa... que si no en els quals els moviments socials nen dades personals, afiliacions po-
procediments han estat molt variats l’activitat dels moviments socials i són abonats es converteixen en dies han de preveure quines actituds lítiques, activitats polítiques públi-
i la jurisprudència contradictòria. sindicals crítics amb el sistema. de presó seguint la fórmula se- prendre en tot moment i si aquestes ques pacífiques legítimes i per tant
En alguns casos s’han trobat hàbils güent: Per cada dia que no s’ha serviran per reforçar les lluites, so- ajustades a dret constitucional, etc.
mesures alternatives per evitar la Afectació sobre els pagat pertoca mig dia de presó. Si bretot pel perill d'originar contra- Joan Saura, conseller d’Interior, i
presó, en altres la burocràcia ha moviments populars la condemna preveia 10 dies a x dictòries actituds dassumpció vo -
’ Joan Boada, secretari general d’In -
oblidat els expedients en calaixos euros, com que no se nha pagat
’ luntària del pagament enfront un terior, renovats en els càrrecs dins
perduts i en altres, l’execució de la La imposició duna sanció econò -
’ cap, cal complir 5 dies de presó. discurs polític contra les penes- d’Iniciativa per Catalunya-Verds,
presó ha estat ordenada i satisfeta. mica que de no ser satisfeta pot Cal tenir ben present el poder multa que es dissol en el silenci, a no poden negar la seva responsabi-
Lanàlisi, el debat entorn de la
’ comportar la presó no suposa un desmobilitzador de les sancions ad- voltes acomplexat i avergonyit, i a litat política en tota aquesta escala-
pena-multa ha començat amb força enduriment de les conseqüències ministratives consistents en la voltes volgut i assumit políticament da repressiva.
en determinats indrets del país, pro- penals presumibles a l’acció políti - transformació de la pena privativa com a mal menor en una situació Diversos col·lectius s'estan orga-
piciat sovint pels paral·lelismes que ca de la persona militant. La nove- de llibertat per mesures alternatives col·lectiva de debilitat. nitzant per fer front a les penes-
existeixen amb les multes ordinà- tat que ha suposat el cas de Pablo i de sostracció econòmica. A l’efecte Cal doncs afrontar amb coherèn- multa. Mireu el web alespenespun-
ries, multiplicades i augmentades Martín està en la opció voluntària invisibilitzador de la repressió (és cia i dignitat la repressió política yalades.blogspot.com/
Catalunya. Gener de 2009 21

21. Dinamita de cervell
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> EL FAR
ÀCRATES I POETES
Ambrosi Carrion,
poeta i dramaturg
FERRAN AISA
Ambrosi Carrion i Juan (Barcelona,
1888-Cornellà de Conflent, 1973), es va
afeccionar aviat a les lletres i va conrear
la poesia i el teatre, amb un clar signe
modernista. La seva obra s’inspira en
lestètica literària de Maeterlinck i DAn -
’ ’
nunzio. Les seves obres teatrals gaudi-
ren d’èxit, algunes d’elles foren estre -
nades per Margarida Xirgu abans que
l’actriu fes el salt al teatre castellà.
Entre les seves obres destaquen els tí-
tols “Tribut al mar”, “El fill de Crist”,
“Periandre”, “Els esclops de la sort”,
“La núvia verge”, “Epitalami”, “Cap de
flames”, “L’ombra” i “La dama de
Reus”. Fou director de la revista Tea - “
tre Català” i president de la Federació
de Grups de Teatre Amateur de Cata-
lunya. Va passar per la Universitat, on
es va doctorar en Filosofia i Lletres i en
Geografia i Història, es va dedicar no
solament a escriure o a donar classes,
sinó a ajudar els altres a través de les
idees imperants a lèpoca de lextensió
’ ’
universitària per a obrers, en realitat fou
La biografia de Garcia
un gran formador dautodidactes.
’
Carrion va ser un dels intel·lectuals
de la seva època que va abraçar l’obre -
risme i l’ateneisme, aquesta vinculació
Oliver de Lluís Alegret
cap a la tasca de la cultura obrera fou el
detonant de la seva marginació política
durant els anys del noucentisme. Cata-
lanista i obrerista no era una posició
correcta pels seguidors de lestètica ca -
’
talanista burgesa promoguda per Euge-
ni d’Ors i els noucentistes. Carrion fou
una de les persones que va dinamitzar
l’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP),
des dels anys vint el trobem formant Ferran Aisa peix a laigua en aquella gran ciutat
’ alitat. La seva lectura és amena i, La reflexió forma part també de
part de les Juntes de Literatura i Belles de carisma popular i signe anàr- com a filòsof aconsegueix fer de la tota la trama narrativa que marca el
Arts, Jove Atlàntida i Estudis Universi- quic, i acudia sovint als cafès on narració un tractat filosòfic que tarannà filosòfic d’Alegret per apro -
taris. Durant la Segona República fou Lluís Alegret (1934-2007) acaba de bullia la idea, als teatres on es re- ajuda encara més a entendre lè - ’ par-nos lèpica duna història
’ ’
elegit president de lAEP, des don va
’ ’ publicar postumament la biografia presenten obres socials o als caba- poca, l’anarquisme i la figura relle - massa vilipendiada pels historia-
potenciar la campanya d’Estudis Uni - del militant anarquista Joan Garcia rets on triomfava el music-hall. vant del reusenc Garcia Oliver. dors del poder o silenciada pels
versitaris per a Obrers i va realitzar un Oliver (Reus, 1902-Mèxic, 1980). Garcia Oliver visqué a la Ciutat Alegret acompanya el relat biogrà- historiadors marxistes. Lluís Alegre
gran homenatge a Margarida Xirgu. El llibre Joan Garcia Oliver. Retrat
“ Comtal el seu aprenentatge sindi- fic amb la incorporació del pensa- que precisament provenia del pen-
Carrion a nivell professional fou profes- dun revolucionari anarcosindicalis -
’ cal amb les dues grans vagues ment dels grans filòsofs universals sament marxista, aconsegueix,
sor de lInstitut del Teatre i va destacar
’ ta” (Pòrtic, Barcelona, 2008) va ser moviment obrer del segle XX, la com Plató, Kant, Rousseau, des de lobjectivitat, fer un gran ho -
’
en el camp universitari on, a més d’és - presentat a l’Ateneu Barcelonès el General d’Agost del 1917 i la de la Nietzsche, Maquiavel, Hobbes, menatge als anarcosindicalistes i a
ser professor de literatura i bibliotecari dia 27 de novembre en un acte Canadenca del 1919. Garcia Oliver Marat, Mounier, Chomsky, etc., la classe obrera en general a tra-
de la Biblioteca de la Universitat de Bar- d’homenatge al malaurat filòsof serà, gran lector de filosofia, un mi- així com els clàssics grecs com vés d’un dels seus homes més
celona, va exercir diversos càrrecs polí- barceloní, en què van participarJo- litant obrer autodidacta. Homer. Tot plegat ens ajuda a destacats com és el cas de Garcia
tics. Durant la guerra fou nomenat di- sé Manuel Bermudo (filòsof), La biografia de Garcia Oliver era mostrar-nos aquella difícil però llu- Oliver. I l’autor no dubta a incloure
rector general del Teatre de la Arnau Cònsul (editor), Bernat Mu- un treball que feia falta, doncs fins minosa època duna generació que
’ una frase de l’Odissea per compa -
Generalitat de Catalunya. Acabada la niesa (historiador), Bernat Castany ara s’havia parlat o escrit molt d’al - va estar a punt en frase de Marx-
– rar l’èpica clàssica amb el triomf
guerra s’exilia a França, concretament (coordinador de la secció d’Història tres personatges anarcosindicalis- d’assaltar els cels. El paral·lelisme anarcosindicalista del 19 de juliol:
a París, on va fer de porter d’un edifici de l’AB), Eduard Moreno (advocat) tes com Durruti, Peiró o Frederica de l’epopeia revolucionària amb És així que, ni mort, has perdut la
“
de la burgesia parisenca, era la porteria i Ferran Aisa (historiador). Montseny, però no de Garcia Oli- l’epopeia de l’Odissea és realment glòria i que sempre entre tots els
amb més llibres per metre quadrat de la Lassaig dAlegret és una síntesi
’ ’ ver, per tant l’aportació de Lluís sorprenent. La mitologia forma part humans el teu nom serà il·lustre,
capa de la terra. Des de París escrigué biogràfica realment important dun ’ Alegret a la bibliografia històrica de també de li’ maginari del filòsof-his - oh Aquil·les”.
articles a les publicacions republica- dels personatges claus de lEspa-
’ l’anarcosindicalisme català era un toriador, però, si hi ha una obra en Alegret ressegueix la vida Gar-
nes, àcrates i catalanistes de lexili. El
’ nya de la Segona República i, so- treball necessari i el resultat ha què lautor daquest assaig és re -
’ ’ cia Oliver des dels seus primers
Carrion poeta va escriure diversos lli- bretot, de la Revolució i la Guerra estat satisfactori. Ara els investiga- colza és la monumental obra El “ passos per Reus, la seva família,
bres, entre els que destaquen A posta“ Civil. Garcia Oliver, dofici cambrer,
’ dors, els estudiosos o els curiosos eco de los pasos” del mateix Joan lescola, la seva arribada a Barce -
’
de sol” (1936), “La Companyia invisi - va entrar molt jove a formar part de tenen amb aquest estudi una eina Garcia Oliver, memòries del mili- lona amb quinze anys per treballar
ble” (1967) i El Comte Arnau” (1972). El
“ la Confederació Nacional del Tre- imprescindible per conèixer el ca- tant llibertari que van ésser edita- de cambrer en un moment de lluita
cantant Ramon Muns va musicar el ball i a participar en els moviments risma daquest revolucionari.
’ des per Ruedo Ibérico dos anys sindical important com són els
Poema del Retorn”, una llarga compo -
“ de lluita sindical. El reusenc, amb Lluís Alegret aconsegueix amb abans de la seva mort, exhaurides anys 1917 i 1919. La forja rebel
sició escrita a lexili: << Joc sóc lhome
’ ’ només quinze anys, es va traslla- una ploma àgil introduir-nos en el des de fa molt temps, enguany dun jove que aprèn i es forma en
’
que ha vist la gran misèria. / Misèria dar a viure a Barcelona i va treba- món fascinant del primer terç del n’han sortit dos edicions noves pu - la lluita i en la misèria del poble. La
dels camins / que tenen la pols negra / llar de cambrer a diversos restau- segle vint on encara la utopia era a blicades, una per Planeta i per la seva afiliació a la CNT i el seu de-
de tants dolors. / Misèria del vent....>>. rants i fondes dels voltants de la l’horitzó i hi havia homes com Gar - FELLA, i l’altra per la Rosa de Foc i cantament cap a les idees llibertà-
Rambla. El jove s’hi sentia com cia Oliver que lluitaven per fer-la re- la CNT de Catalunya. ries esdevenint un anarquista il·lus-
22 Catalunya. Gener de 2009

22. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
trat, un orador de paraula intel·ligent i mente se preeocupa de enjuiciar la perdria encara més autonomia que li
concisa. Els terribles anys del pistole- vida de las personas que formamos el era arrencada pel Govern de la Repú-
risme, quan mataven pels carrers a gobierno, efectivamenbte, el que hoy blica, sobretot amb la pujada al poder
Barcelona a homes com Layret, Boal es ministro de justicia ha sido un anti- de Juan Negrín i la forta implantació
o Seguí. La creació dels grups de de- guo presidiario (...) no hay hombre del partit comunista a Espanya i del
fensa confederal. L’atemptat a Dato, que menos se arrepienta de lo que PSUC a Catalunya. Els Fets de Maig
responsable com a president del fue su vida, una vida de preso, una també serviren per posar en pràctica
Consell de Ministres, de la Llei de Fu- vida de presidiario (...). Nunca estos les manies de Stalin contra els pou-
gues. La seva amistat amb Durruti, carceleros mayores, los obispos, los mistes i particularment contra Andreu
Ascaso, Jover, Aureli Fernández i generales, los millonarios, en fin, toda Nin, seguint la política comunista el
amb tants altres militants en què for- esa chusma que se ha levantado POUM era il·legalitzat i els seus mili-
marà el grup Los Solidarios. contra la España popular y proletaria, tants i també altres de llibertaris foren
Lexili, la presó, la conspiració, la
’ nunca fueron a presidio (...) La Espa- perseguits, tancats a presó, jutjats i
lluita social, la gimnàstica revolucio- ña del presidio vencerá a la España fins i tot assassinat. La pèrdua de la
nària, laixecament militar, el triomf
’ de los carceleros, como la Francia re- revolució fou també la pèrdua de la
del 19 de juliol. Alegret recull les pa- publicana del 93 venció a la Francia guerra, ja que la falta d’entusiasme i
raules de Garcia Oliver que, vençuts monárquica y carcelera. (...) No sola- d’unitat van acabar de minvar la
els militars, remarca qui havia guan- mente hay guerra en España: hay moral proletària, la qual acompanya-
yat al carrer la batalla contra el feixis- también Revolución. Hay Revolución da de la major disciplina de lExèrcit
’
me: “Nosotros, los que no somos porque hay creación, y esta creació franquista, ajudat per Hitler i Mussoli-
nadie.... Los nadie” per altres ano -
” “ debe considerarse con la aportación ni, van aconseguir la victòria, però,
menats la xurma” havien derrotat els
“ de voluntad, de capacidad, de inteli- molt abans ja era una realitat la desfe-
militars revoltats contra la República. gencia y de responsabilidad de las ta republicana. Alegret introdueix el
A partir daleshores el poder havia
’ propias masas...”. text dEmmanuel Mounier: Si la revo -
’ “
canviat de mans i la revolució i la uto- Lautor també sendinsa en lanàlisi
’ ’ ’ lució adrecés una mirada desenga-
pia anarquista era possible, però, dels Fets de Maig i com els va viure el nyada de vell sobre l’idealisme dels
lOrganització Confederal i la FAI van
’ Ministre Garcia Oliver, clamant pel fi seus començaments, hauria fet la re-
acceptar la proposta de Lluís Com- de la lluita fratricida i demanant la uni- volució. ”
panys de col·laboració i l’únic que es tat del proletariat: Y tengo que habla -
“ I el llibre no acaba amb la guerra
va aconseguir crear fou el Comitè ros aquí, amigos, porque pesa sobre sinó que ressegueix els passos de
Central de les Milícies Antifeixistes. nosotros la bíblica maldición de Caín Garcia Oliver per l’exili europeu i me -
Garcia Oliver sobre aquesta reunió y Abel. (...) Cada uno de vosotros, por xicà amb el seu tarannà i la seva per-
amb el president de la Generalitat encima de todo, sois obreros, sois de- sonalitat en els debats i discussions
afirmà que havien anat a veure’l com mócratas; cada uno de vosotros sa- que van acabar de matar lorganitza -
’
a revolucionaris vencedors i, per les -
’ béis cuál es su adversario. (...) Yo os ció a l’exili amb les inútils baralles i
tratègia maquiavèl·lica de Companys, dije que el testamento de Durruti (...) continues escissions.
sortien del Palau com a revolucionaris xa organització, com el cèlebre Ple guerra propia, Administración de Jus- gravado en el alma de todos nosotros Lluís Alegret ens ha llegat un as-
vençuts. Regional de 21 de juliol de 1936, ticia independientes”. Una vegada (...) escrito con su sangre, con su vida saig important, una obra complemen-
El comunisme llibertari només es quan va defensar-hi anar pel tot, és a dissolt el Comitè de Milícies la maqui- y con su actuación, era ganar la gue- tària de les memòries del propi Garcia
va poder aplicar parcialment en al- dir implantar, quan es podia fer, el co- naria de poder passarà íntegrament rra. Y esto, hermanos, es lo que tene- Oliver, doncs, amb el filtre que impo-
guns pobles d’Aragó o d’Andalusia, munisme llibertari, i va trobar-se amb al Consell de la Generalitat de Cata- mos que hacer: ganar la guerra. (...) sa el malaurat autor veiem molt més
però, malgrat això, Catalunya i Valèn- l’oposició de Frederica Montseny, lunya i Garcia Oliver s’integrarà pri - Sí, después de decir esto, tengo que clarament la força del personatge re-
cia visqueren sota un règim econòmic Abad de Santillán, Marianet o el silen- mer a la Secretaria de Defensa de la añadir: todos cuanto han muero hoy tratat. Lluís Alegret ha sabut perfilar
col·lectivista que va fer taula rasa del ci del seu propi company, Durruti. Generalitat i, poc després, serà cridat son mis hermanos, me inclino ante tots els detalls principals dels mo-
capitalisme. Les col·lectivitzacions en Garcia Oliver, militant responsable, pel Comitè Nacional de la CNT per in- ellos y los beso. ” ments històrics amb la cita oportuna
molts aspectes foren exemplars i la va acatar la decisió de la CNT i va in- tegrar-se al Govern central presidit Els Fets de Maig significaran un re- que serveix de pauta per entendre l’è -
majoria de fàbriques al retorn de la tegrar-se al Comitè de Milícies Antifei- pel socialista Largo Caballero. Las -
’ trocés del procés revolucioni, però poca i perfilar al seu biografiat. L’as -
burgesia catalana del seu daurat exili xistes. El reusenc que se sent a més saig biogràfic segueix el pas de Gar- també un procés irreversible en la sagista amb la seva síntesi aconse-
va trobar-les en millors condicions de llibertari català sobre aquells mo- cia Oliver pel Ministeri de Justícia i quasi independència de Catalunya, gueix il·luminar no solament el
que quan les havien deixat. ments dirà: “Desde que Catalunya presenta les seves principals legisla- doncs, si per una banda lanarquisme
’ personatge central de la seva història,
Lluís Alegret presenta la forta per- perdió su independencia, jamás cions, així com l’esplèndid discurs d’i - perdia el pes que havia tingut des del sinó també el seu temps i la seva ge-
sonalitat de Garcia Oliver amb les había tenido tanto poder como con el nauguració de l’any judicial, diu el 19 de juliol, per l’altra la Generalitat es neració marcada per la fe en la lluita
seves contradiccions i la seva polèmi- Comité de Milicias: Consejería de De- reusenc: Como muy bien dice aquel
“ quedava sense competències en que havia de concloure amb el somni
ca, moltes vegades dins de la matei- fensa, ejército propio, industria de hombre que, desde Sevilla, diària- Ordre Públic i Defensa i, a poc a poc, utòpic o triomf de la revolució social.
OPINIÓ: El govern de l’Estat, per l’Estat i per a l’Estat
Rafael Cid és laparell de lEstat en permetre, pri -
’ ’ per l’Estat i per a l’Estat, i reconegut
mer, i no controlar, després, el risc urbi et orbi que l’Estat era, són i seran
És sabut que la definició de democrà- que comportaven les operacions tòxi- només ells, anirem del no res a la
cia per antonomàsia és aquella enre- ques realitzades per les institucions fi- més absoluta misèria. La trampa que
gistrada per Abraham Lincoln que de- nanceres i bancàries en això que cova lOperació Rescat és com la que
’
fineix la paraula com "el govern del diuen "derivats", que en realitat són va fer possible durant la transició es-
poble, pel poble i per al poble". Però els danys col·laterals d’aquesta sida panyola: una amnistia que en realitat
com totes les bones intencions, si no monetària facturada en bomboneres. era una autoamnistia per la qual les
s’actua en conseqüència disposant A més, és aquest mateix Estat víctimes demanaven perdó als seus
de les eines precises per dur-les a còmplice i corresponsable del terra- botxins. La lliçó històrica de la crisi fi-
terme, el que queda és pura retòrica i trèmol econòmic provocat el que, per nancera, imitant Nietzsche, és que a
fum. Avui, aquí i ara, "això que ano- procediment d’urgència i com si no hi qui no mata el fa més fort, perquè
menen democràcia no ho és", en rea- hagués més sortida que una única com el príncep Salinas han tingut l’ha -
litat ha quedat configurat com "el go- gran purga (una altra Patriot Act, com bilitat de canviar alguna cosa perquè
vern dEstat, per lEstat i per a lEstat."
’ ’ ’ la que va justificar la "guerra contra el tot continuï igual.
I des de Lluís XIV sabem que l’Estat terror" després de l11-S), el que ha
’ LEstat, compte amb els autoritaris
’
són només ells, és la seva finca. programat el què, el com i el quan de de totes les escoles, corrents i ten-
La crisi financera global i lOperació
’ lOperació Rescat per la qual els con -
’ dències, no és la societat civil, ni de
Rescat dissenyada al marge de la vo- tribuents hipotequen el seu futur per tics que l’han patrimonilitzat durant que ja ningú gairebé vulgui recordar bon tros el públic; és el seu amo, i des
luntat i l’opinió dels respectius pobles salvar-nos (sic) de les pràctiques ma- segles han decidit encunyar l’Opera - que fa només un instant aquests ma- del maig del 68 alguns saben que qui
que pagaran els plats trencats per la fioses (del "crim financer organitzat" ció Rescat sota el seu sant i senya teixos poderosos de la terra estaven desitgi ser feliç ha de penjar el seu
cobdícia de les oligarquies dominants ha estat qualificat per el Premi Nobel amb les fórmules de "nacionalitza- a pinyó fix inoculant la tesi de l’Estat amo. (Ah, aquest tipus d’anàlisi sobre
és un exemple paradigmàtic daques - ’ de Literatura José Saramago) de la cions" bancàries; "planificació" o sim- mínim (militar i fiscal) i del desmuntat- la crisi és la que alguns sectors pro-
ta situació. El gran responsable de la cúpula financera internacional. ple intervenció conjuntural, el que ge del migrat Estat de benestar (so- gressistes que demanen un nou
recessió que s’encebarà sobre els I finalment, serà l’Estat qui, "relegi - s’encarregarà d’omplir el full de ruta cial). D’aquesta forma, convertida la "Pacte de La Moncloa" titllen de de-
més humils i necessitats del planeta timat" i reforçat perquè els poders fàc- del saqueig públic. Tot això sense democràcia en el govern de lEstat, ’ magògia).
Catalunya. Gener de 2009 23

23. De la ‘banlieu’ a Grècia:
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
l’eixam contra la precarietat
Raimundo Viejo, activista i fluida, contingent; l’única alternativa
professor de Teoria Política a la organitzativa capaç de donar respos-
Universitat Pompeu Frabra
ta a un comandament que s’exerceix
Les revoltes de la banlieue francesa des del domini de la vida.
de 2005 i l’actual revolta grega tenen No pot ser d’altra manera, ja que,
molt més en comú del que sembla a en tercer lloc, aquesta és la forma que
primera vista. No es tracta del fet que ha adoptat lorganització de la pro -
’
hagin estat dos processos de mobilit- ducció en el postfordisme. Dissolta la
zació desencadenats per un esdeve- fàbrica a la ciutat com a única estratè-
niment dramàtic similar (la mort de gia de recuperació del control efectiu
dos joves i un adolescent, respectiva- després de lonada de mobilitzacions
’
ment, per efecte dels abusos poli- dels anys seixanta i setanta (en el cas
cials). Tampoc és cosa de la destruc- grec fins al punt de provocar un canvi
tivitat inusual i cridanera que han de règim), els repertoris sorienten a
’
mostrat les diferents formes de lacció
’ curtcircuitar els fluxos de valorització
col·lectiva empleades (trencament en aquells espais on són organitzats
daparadors, còctels Molotov, serveis
’ pel capitalisme cognitiu, això és, en
d’ordre amb bastons i cascos, etc.). els carrers i zones comercials on el
Menys encara del paper jugat pels desig s’orienta a la mercaderia. El
mitjans de comunicació en la pròpia trencament d’aparadors és molt
producció del conflicte (cridats per menys casual del que la lectura crimi-
l’espectacularitat de la contesa al ca - nalitzadora del que passa ens pot fer
rrer, finalment s’han vist convertits en a pams. dignació va encendre les metxes. marca un abans i un després a la ma- creure i té molt més de praxi de la crí-
amplificadors més o menys involunta- En primer lloc, tenim l’esdeveni - I quan diem indignació no pensem nera d’un nunca mais! No es tracta tica de l’economia política neoliberal.
ris del que passa). No és qüestió, en ment i la seva principal conseqüència: en un ús retòric de la paraula, sinó en d’una ruptura de la pròpia normativitat No hauria de sorprendre, per tant,
fi, de l’edat jove dels participants a les una mutació radical en la subjectivitat el sentit més profund de ruptura cons- (la de cada singularitat que expressa, que en el transcurs dels esdeveni-
protestes ni del seu consubstancial capaç de promoure la participació en tituent que comporta enfrontar-se a la a la seva manera, la seva indignació). ments una joventut hel·lènica sotme -
–
caràcter rebel (com ens volen fer l’acció col·lectiva allà on imperava l’in - mort quan és executada per un sobirà El que es trenca són els termes ma- sa a un atur que afecta un de cada
creure alguns sociòlegs). dividualisme. No és tan sols que las - ’ que en fa la seva font de dret. La in- teixos en què es comprèn el contracte quatre joves i a una precarietat que
En realitat, tots aquests indicadors sassinat d’un adolescent a mans de dignació s’entén, així, com a violació sobre els quals el sobirà funda la seva afecta la immensa majoria– trobi l’o -
visibles són símptomes d’un canvi la policia sigui un fet inacceptable per de la dignitat comuna de tots els és- pròpia legitimitat (“jo t’asseguro la casió per qüestionar un règim de
més profund que sestà operant en el
’ si mateix. Desafortunadament, sers humans, no ja com la dignitat de vida i tu deixes que la governi”). poder des de la base. Al costat de la
si de les democràcies liberals de l’Eu - aquest fet és molt més freqüent del li’ ndividu del dret liberal, sinó com a En segon lloc, la revolta grega, irrupció als circuits de valorització,
ropa occidental. Es tracta més aviat que sembla i no per això provoca re- vincle social que federa singularitats com la de la banlieue francesa, no es s’observa la creació de zones autòno -
dels efectes directes del canvi radical accions semblants (el cas de Pedro irreductibles. La inalienable dignitat pot llegir, doncs, com un procés revo- mes temporals a universitats i esco-
experimentat en la constitució mate- Álvarez, sense anar més lluny). No de naixença és, doncs, la instància on lucionari que es fa seguint el vell ma- les, espais des don sarticulen les re -
’ ’
rial de la societat durant les últimes obstant això, en el cas de la revolta de sactiva la revolta. Però no de qualse -
’ nual leninista. En el cas francès, com sistències de la indignació. La
dècades (processos de privatització, la banlieue de 2005, amb la mort de vol manera, sinó mitjançant la produc- en el grec, el que estem veient són re- multitud sapodera en aquest labora -
’
deslocalització, precarització, etc.) i Zyed Benna i Bouna Traor com amb
– ció d’un diagnòstic comú de l’esdeve - pertoris de pràctiques polítiques que tori formidable i sobre la possibilitat
’
del fracàs subsegüent de tot un co- la de Los Ángeles de 1992, després niment que es caracteritza per sorganitzen sota la fórmula de lei -
’ ’ de repensar una política de lemanci -
’
mandament: el neoliberalisme. Anem de la pallissa a Rodney King–, la in - llegir-se com una ruptura, un punt que xam (swarming) de manera acèntrica, pació.
Disparar a la carn és el punt dominant de l'opressió social Una lliçó d’història
Grup Surrealista d'Atenes mília. És el sentiment d'enfrontar-se Com a surrealistes, hem estat als
(desembre de 2008) als enemics de la llibertat -no témer- carrers des del primer moment, junts
los mai més. amb centenars de rebels i d'altra gent
Totes les pedres tretes del paviment i Així que tots els qui vulguin ocupar- expressant la solidaritat, perquè el su-
llançades als escuts de la policia o als se dels seus negocis, com si res no rrealisme nasqué de respirar del ca-
mostradors dels temples de la como- passés, com si no-res hagués passat rrer i no té intenció d'abandonar-lo.
ditat; totes les ampolles inflamables mai, tenen serioses raons per inquie- Després de la resistència en massa
dibuixant òrbites sota el cel de la nit; tar-se. El fantasma de la llibertat sem- als assassins de l'Estat, l'alenada del
totes les barricades erigides als ca- pre porta un ganivet entre les dents, carrer és fins i tot més calenta, fins i
rrers de la ciutat, separant les nostres amb violència per trencar cada cade- tot més hospitalari i fins i tot més cre-
àrees de les seves; tots els conteni- na que redueix la vida a una misera- atiu. Proposar una direcció per a
dors plens de fems d'una societat ble repetició, útil perquè les relacions aquest moviment no ens correspon a
Ernesto Laguna, filòsof i
consumista que les flames dels dis- socials de dominació es reprodueixin. nosaltres. Malgrat tot, acceptem tota escriptor (i més coses)
mance’ grega... els que samaguen
’
turbis transformen del no-res a quel- Des del passat 6 de desembre cap la responsabilitat per la lluita comuna, entre columnes, tremolen perquè al
com; tots els punys aixecats per da- ciutat en aquest país funciona amb perquè és una lluita per la llibertat. davant reconeixen al col·lectiu in-
munt de la lluna; aqueixes són les normalitat: no hi ha teràpies d'anar de Sense estar obligats a acceptar amb La vida en estat pur (la supervivèn- conscient. Els senyors de traje’ no
‘
armes que donen car i poder real, no compres, no hi ha carreteres lliures cada expressió d'aquest fenomen de cia) clamant a crits a la porta del vos- treballen: només especulen o disser-
només a la resistència, sinó també a per anar als nostres llocs de feina, no masses, sense ser partidaris de la tre teatre... i la multitud demana cre- ten, i d’amagades al bany se l’agafen
la llibertat. És únicament en aquest hi ha notícies sobre pròximes iniciati- violència cega o de la violència per la mar el Parlament: no parla ja de amb paper de fumar... la vida en estat
sentiment de llibertat que sembla que ves de restabliment del govern, no es violència, considerem l'existència d'a- dretes o d’esquerres, sinó d’un ajus - pur només els pot fer por.
val la pena apostar en aquests mo- dóna aquest despreocupat zàpping quest fenomen correcta. tament de comptes. És la justícia per Mai no encoratjaré a cap tipus de
ments: el sentiment dels matins obli- entre estils de vida dels xous televi- No deixem que aquest inflamable als traficants i els mafiosos. violència; constato, però, entre bam-
dats de la nostra infantesa, quan tot sius, no hi ha passejades nocturnes alè de poesia es calmi o mori! Sort que aquesta mateixa multitud bolines que tot això té una lògica in-
podia passar perquè era nostra, com al voltant de la plaça Syntagma, etcè- Convertim-lo en una utopia preci- paga el vostre exèrcit de mercenaris; terna, una explicació sòcio-antropolò-
a éssers humans creatius, que s'han tera. Aquestes nits i dies no pertan- sa: la transformació del món i de la són només com en Pepito Grillo amb gica i psicometafísica: gairebé
despertat, no els futurs humans-mà- yen als propietaris de les botigues, vida! No hi ha pau per a la policia i els uniforme, una mena de consciència màgica. Qui sap llegir entre colum-
quines productius de la subordinació, als comentaristes de televisió, als mi- seus dirigents! del poble impedint linxar els venedors nes, entre símbols i fum... sap que
de l'entreteniment, del treball alineat, nistres i als policies. Aquestes nits i Qui no entengui aquesta ràbia pot, de fum, de licor de serp. En aquesta darrere l’odi s’amaga sempre l“ a His -
del propietari privat, de l'home de fa- dies pertanyen a Alexis! simplement, callar! obra de carrer, en aquesta perfor -
‘ tòria i el seu doble.
”
24 Catalunya. Gener de 2009

24. Comprar al centre
EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
> DES CARTES MAUDITES
comercial o a l’històric?
Roger Cremades Rodeja, ciutat estiga viva per dins, amb co-
E
(blocs.mesvilaweb.cat/rogers merç viu a prop de la ciutadania,
afor)
per tal que tothom ho puga com-
prar tot a peu o amb bici. Més
n els darrers anys, arreu de d’un/a amable lector/a es queixarà De camells i de
les ciutats han aparegut si perd aquest luxe. Com més en- tigres
centres comercials i d’oci, fortiu els lligams econòmics del
uns complexos urbanístics que poble o districte on viviu, més ga- Carlus Jové
multipliquen els desplaçaments rantireu la presència de serveis al
banals en vehicle privat i soterren costat de casa. Millor estareu a la
sòl que anteriorment era horta, en llarga allà on viviu. L'obamisme ha arribat al món de la pu-
la majoria dels casos. Les grans superfícies de l’exte - blicitat.
Sobre aquest tema lecologisme
’ rior disminueixen el dinamisme co- Uns minuts després de les campanades i
no s’ha pronunciat gaire sovint. Tot mercial al centre de la ciutat. Per de l'ocupació del plató de TV3 per part
i que en aquesta societat no estiga moltes dades mal cuinades que d'uns estudiants antibolonya, el canal que
ben vist, de vegades toca fer auto- ens vullguen oferir des dels des- dirigeix el pallasso Milikito va emetre, de
crítica. Cal aixecar la veu per la in- patxos del poder polític, tothom manera gratuïta, un anunci promogut per
sostenibilitat del sòl comercial fora sap que moltes botigues tancaran l’agència publicitària La Despensa que
dels nuclis urbans de les comar- a causa de la crisi i de lempenta
’ transmetia un optimisme pedant i sense
ques dels Països Catalans. centres comercials que allunyen a són imprescindibles en aquest final de les noves superfícies co- contingut, anunci que suposadament hau-
Els centres comercials tenen la ciutadania de les funcions urba- model de comerç. Cal tenir en mercials. rien finançat ciutadans anònims que hau-
també conseqüències en el teu en- nes de proveïment i l’obliguen a compte que amb el cotxe mai s’es - Cal recordar que moltes de les rien enviat un sms al número de la cam-
torn immediat, ja que debiliten la dependre del vehicle privat per a talvia temps. Els embussos, el coses que comprem responen a panya Sí al 2009” pel mòdic preu dun
“ ’
vida del teu districte i arruïnen el desplaçar-se fora del nucli urbà. Es trànsit i lestrès que implicar con -
’ necessitats supèrflues, que a tots euro amb vint cèntims. Quasi res”, se -
“
seu comerç. Concretament estan provoca així un consum banal i duir avui en dia ens llevaran tota la ens agradarien, però que no solu- gons un dels responsables de lagència, si
’ “
servint per a dinamitar el comerç irracional de combustibles fòssils i satisfacció del temps doci a les
’ cionen els nostres problemes. tenim en compte les burrades que la gent
dels nuclis urbans i rurals on arriba un model de ciutat basat en el grans superfícies. Consumir sempre et deixarà insa- es gasta descarregant politons i altres
la influència comercial d’aquests. cotxe. A més a més, en aquest món de tisfet, ja que el consum és insacia- coses que no són tan importants. ”
Els centres comercials poden La contaminació que es deriva la publicitat on estem immersos, ble i sempre hi haurà més coses i La proposta llançada per l’agència,
convertir en un desert comercial de lús del cotxe per a loci i el co -
’ ’ després de rebre 3.000 impactes millors. Per tal devitar caure en
’ com si d’una campanya ciutadana es trac -
els nuclis històrics i consolidats de merç augmenta les emissions de publicitaris al dia de mitjana a la temptacions innecessàries es re- tés, era rebre el 2009 amb un primer
les nostres comarques. Gràcies al CO2 i contribueix a la contamina- vida normal, qui té ganes dacudir
’ comana deixar passar uns dies per anunci que no vengués res a l’espectador,
seu dinamisme, la teua ciutat sem -’ ció atmosfèrica. Molts dels esfor- a un centre comercial? avaluar la vertadera necessitat que transmetès un missatge doptimisme i
’
pobreix, i tu també. Es provoca la ços que fa la Unió Europea en es- Per un altre costat hi ha algunes d’un producte i no comprar de ma - esperança, que ajudès, en resum, a co-
pèrdua de llocs de treball, i els que talvi energètic es perden a causa coses que shan de posar sobre la
’ nera compulsiva. Això es possible mençar lany amb ànims.
’
crea són de dubtosa qualitat. El derrors en la planificació territorial
’ taula quant al canvi que suposen dins un centre comercial? El tall publicitari arranca amb un mis-
menut comerç genera més llocs de com aquests, i més tenint en en el nostre mode de vida, ja que Els centres comercials són un satge de victòria per haver aconseguit la
treball i crea una xarxa de treballs compte que ha finalitzat l’era del els centres comercials alteren les laberint di’ mpactes publicitaris: allí gesta, i tot seguit hi podem veure desfilar
indirectes de la qual tu pots estar petroli barat. Tot això és insosteni- pautes de relació social: lliguen so- dins es manipula el teu consum. gent de totes les edats i classes socials (això
beneficiant-te contínuament. Bus- ble, també des d’una perspectiva ciabilitat a consum. O siga que grà- En aquests establiments apareix el sí, tots nadius) dirigint-se a la pantalla
queu a internet la campanya que hi social, ja que no tothom es por per- cies a ells fer vida social i familiar desig compulsiu de comprar. Sa- amb un missatge tipus sí que la crisi pas -
“
ha als EUA contra la cadena Wall- metre aquest tipus doci.
’ és pràcticament el mateix que anar bies que un terç de la ciutadania sarà”, “sí que trobaràs l’amor”, “sí, sí, sí,
Mart, el major venedor al detall del Gràcies a aquest model gastem de compres. Això és oci? Gràcies europea és addicta lleu a les com- optimisme sí” o un sí, creu-t’ho”, mentre
“
món, i potser us sentireu identifi- diners per fer el mateix que abans als centres comercials la teua ciu- pres? en segon pla un jove guitarrista va tocant
cats. fèiem a peu des de casa: l’ús de tat està deixant de ser un nucli de Comprar és una activitat tremen- una melodia simple i alegre.
El comerç basat en les grans su- vehicle privat comporta pagar el les relacions socials. dament atractiva. De fet, la meitat Si he invocat a l’obamisme una mica
perfícies genera un model insoste- combustible, assegurances, man- Els ecologistes i els comerciants de la ciutadania europea compra més amunt, no és en va. Com l’obamisme,
nible de ciutat i de territori, basat en teniment, lletres, pàrquing... que estem units per l’interés que la teua de manera compulsiva. aquest anunci també ven, i el que ven és
una falsa esperança, la del sí, podem”...
“
Pel·lícules mentre ens ho creguem. I és que, precisa-
ment, es tracta de creure.
Que la crisi passarà? I és clar, totes han
passat, i seguiran passant. Aquest no és el
problema, sinó com i amb quins efectes.
Que trobarem l’amor? Aquí cadascú
que hi entengui el que més li convingui.
Optimisme sí, sí, sí? I per què? Que pot-
ser tenim motius per ser-ne? No estarem
confonent optimisme amb apartar la
vista, amb posar l’altra galta? Posar l’al -
tra galta, aquest és el sentit profund de
lobamisme i del seu cosinet publicitari.
’
Demanar optimisme –llegeixi’s con -
fiança– a aquells que estan mancats del
poder de prendre decisions en els grans
àmbits que regeixen les seves vides, i més
en un moment com lactual, és poc menys
’
que demanar-los que callin i que segueixin
“EL ASTILLERO” EL CORAZÓN DE LA TIERRA”
“ EL NOSTRE PA DE CADA DIA”
“ “THIS IS ENGLAD” en el seu paper de camell.
Alejandro Zapico, 2007 Antonio Cuadri, 2007 King Vidor, 1934 Shane Meadows, 2006 Personalment, si es tracta d’anuncis i
Recull de les lluites dels treballadors La lluita fa cent anys que van mante- Durant la Depressió que fustiga el Pel·lícula força honesta sobre un eslògans, opto per un que ja té uns quants
d'uns astillers davant de la reconver- nir els treballadors d'una empresa Estats Units als anys 30, un matri- grup de joves skin-heads, en el seu anys però que, entenc, sadequa més a les
’
sió industrial: assemblees, mobilitza- minera anglesa a Riotinto que els moni jove organitza una cooperativa origen d'amants de la música reg- necessitats actuals: “Despierta el Tigre
cions, enfrontaments amb la policia, empresaris que els explotaven agrícola al costat d'altres persones gae i la cervesa, i la posterior deriva que hay en ti. ”
el treball del dia a dia. cruelment i devastaven les terres. sense feina que arriben d'arreu. cap a postures racistes i feixistes.
Catalunya. Gener de 2009 25

25. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
LES COMUNITATS WIFI COMPLEIXEN LA FUNCIÓ DE POSAR A L’ABAST DE
> CAMPANYES
TOTHOM TECNOLOGIES AVANÇADES SENSE PASSAR PEL MERCAT
guifi.net (xarxa oberta,
Campanya per a la
despenalització del
lliure i neutral)
top manta
Secretaria d’Acció Social del Comitè
Confederal CGT
Des del Ferrocarril Clandestino i lAsso -
’
ciació sense papers de Madrid, i en co-
ordinació amb un grup de juristes, s’es -
tà portant a terme una campanya per la Joseba Quimera fer servir les tecnologies en benefi-
despenalització del top manta. ci de les persones i no pas a l’inre -
A part del seguiment i les peticions din -
’ Les possibilitats que ofereix la tec- vés.
dults que s’estan realitzant amb el su - nologia de comunicacions de Les comunitats wifi compleixen
port de centenars de persones, sadjun -
’ dades sense fils ha facilitat que també una altra funció important, i
ten dos documents relatius a aquesta arreu s’hagin construït múltiples ini - és la de posar a labast de tothom
’
campanya per la despenalització del ciatives de xarxes sense fils, ja si- tecnologies tan aviat com algú esti-
top manta. guin particulars, de comunitats, o gui disposat a fer-ho i no pas
de tota mena, ja no tan orientades només a conveniència d’estratè -
1.- Document jurídic ampli per a advo- a proporcionar una casa sense fils, gies comercials de grans empre-
cats i interessats a conèixer els argu- com també a connectar amb el veï- ses, que no sempre actuen segons
ments en l’àmbit penal per demanar nat i així poder posar en comú re- les condicions de mercat i possibili-
labsolució dels manteros’ en un pro -
’ ‘ cursos i serveis, que com que no tats tecnològiques, ja sigui per po-
cediment penal. estan sota el control duna empre -
’ sició dominant o en funció de la re-
2.- Document per recaptar suports a tra- sa amb ànim de lucre, només co- gulació existent. I al preu que
vés de signatures tant de persones in- neixen el límit de les possibilitats blic o de pagament, sinó simple- comú no es renuncia a res i a canvi costa, no pas al que ens diguin.
dividuals com dorganitzacions. Es pot
’ tecnològiques, la imaginació i la ment la coincidència en un interès obtenim accés als que els altres guifi.net també és un espai de
signar on line al web: capacitat de cadascú. comú del grup de persones que el estan a la vegada disposats a com- recerca i desenvolupament per a la
transfronterizo.at.rezo.net/spip.php?ar- Lobjectiu de guifi.net és, doncs,
’ forma i al qual tothom hi és convi- partir amb nosaltres. adaptació daquestes tecnologies a
’
ticle90 posar en comú aquesta infraes- dat a afegir-shi.
’ Aquesta lògica no només és les finalitats que li són pròpies en
Qui estigui interessat/da a contactar tructura i proporcionar els mecanis- Enfocat d’aquesta manera, els simple, sinó a més té un compo- una xarxa oberta.
amb els companys i companyes que mes d’organització perquè funcioni beneficis que proporciona són no- nent molt important en el món da -
’ Si voleu més informació podeu
promouen aquesta campanya, per fer i es gestioni. tables: avui en dia la tecnologia vui en dia: crear un espai on sex -
’ visitar la pàgina web http://guifi.net,
xerrades o tallers sobre el tema, us No és en cap cas una empresa crea "excedents" en recursos que treu un benefici particular però unirte a la xarxa del guifi-barcelo-
podeu dirigir al contacte que apareix en ni privada ni governamental orien- no sempre podem aprofitar de precisament per fer-ho d’una ma - nés o passar un dijous a partir de
el web del Ferrocarril Clandestino: tada a proporcionar un servei pú- forma particular, si els posem en nera col·lectiva. És una manera de les 19h pel c/Riereta, 5.
transfronterizo.at.rezo.net/
CGT ha de fer seva la campanya per la Comunicat de CGT contra la SGAE
despenalització del top manta’, per un
‘
doble motiu: Secretaria d’Acció Social ca de persecució i assetjament als sió de les seves obres, sense la in-
Comitè Confederal CGT
qui pensen de forma diferent als termediació de societats interposa-
1.- Perquè significa un front de lluita seus interessos, no potencia ni la des ni de les multinacionals i grans
contra el cànon digital i els interessos Davant les denúncies que la SGAE creativitat cultural ni la seva difusió empreses de l’edició i la distribució
abusius i repressius de la SGAE i per està realitzant contra diversos democràtica, ni en molts casos de- cultural.
una cultura lliure. col·lectius i organitzacions que llui- fensa els legítims drets de qui diu 6.- La CGT està contra la privatit-
2.- Perquè suposa la defensa del dret a ten per la lliure difusió de les idees, defensar (autors/es, zació i la mercantilització de la cul-
la supervivència dun sector de la po -
’ la Confederació General del Tre- creadors/es… ) . tura.
blació migrant -els manteros- que està
‘ ’ ball (CGT), manifesta que: 4.- La CGT dóna suport a tots els 7.- Pel que s’ha dit, des de la CGT
sent dura i injustament perseguit, em- 1.- Aquestes denúncies per via ju- col·lectius i organitzacions s’han animem els /les que apreciem la
presonat i/o expulsat. Els seus drets dicial atempten directament contra vist víctimes daquestes actuacions
’ cultura pel seu valor universal i
són els nostres drets. les llibertats d’expressió i de pen - de la SGAE. emancipador que ens ho pensem
No només es tracta de demanar lin -’ sament. 5.- La CGT aposta pel desenvolu- dues vegades abans de sufragar
dult (com a última via possible en deter- 2.- Amb les denúncies el que la aquesta societat privada. pament duna cultura lliure, en la
’ econòmicament els productes cul-
minades situacions) per a persones SGAE busca és coaccionar tots 3.- La SGAE, en el seu desmesurat qual siguin les pròpies persones turals que estan sota el paraigua
condemnades a penes de presó (o aquells col·lectius crítics amb afany recaptatori, i en la seva políti- creadores qui determini l’ús i difu - de la SGAE.
complint efectivament aquesta pena) i
expulsió del territori esatal pel sol fet
dexposar i vendre al carrer còpies de
’
DVD i CD, sinó també de demanar una
modificació del codi penal perquè, ate-
Pàgines web
nent al principi jurídic de mínima inter-
venció penal, no es faci recaure la màxi-
ma i desproporcionada sanció en
relació al delicte de propietat intel·lec-
tual (de sis mesos a dos anys de presó i
multa) sobre una de les parts més vul-
nerables de la societat, en aquest cas i
en general, persones sense papers.
En la pàgina web de CGT Catalunya
hi trobareu un full per a signatures de
col·lectius i el document "Escenarios
jurídicos para la defensa de las perso-
nas excluidas que venden CD, DVD y
otros objetos sobre sus mantas para
sobrevivir y otras personas en situa-
ción de exclusión social”, anant a: A-INFOS ANARCHY ARCHIVES
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?arti- http://www.ainfos.ca/ca/ http://dwardmac.pitzer.edu/Anarchist_Archives/index.html
cle2445 Projecte d'un col·lectiu d'activistes revolucionaris que distribueix notícies Enorme compilació de documents, llibres, revistes i fotografies sobre la
sobre la lluita contra l'autoritarisme, la lluita de classes, el racisme, etc. història de l'anarquisme internacional.
26 Catalunya. Gener de 2009

26. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
Llibres > IMATGES QUE PARLEN
“Anselmo Anselmo Lorenzo era un tipògraf ocupació latent en aquest assaig.
que com molts altres de la seva ge- Per a això, parteix de dos elements
Lorenzo. neració es va formar intel·lectual- fonamentals. D'una banda, la dei-
Antología” ment en les conferències i debats xalla com un senyal d'identitat
que se celebraven en l'Ateneu de d'uns moviments per als quals la
Madrid, anomenat en aquell temps brutícia i el lletgisme es convertei-
(segona meitat del segle XIX) Fo- xen en una forma de la bellesa
mento de las Artes. Va formar part però també en una relació entre
del primer grup que es reunia pe- ètica i estètica. D'altra banda, el
riòdicament amb Fanelli a les aca- que podríem anomenar la mort del
balles de l'agitat 1868, que havia futur en un context històric en el Els vídeos del
vist el destronament d'Isabel II i l'i- qual a la bomba atòmica, a l’anun -
nici d'una revolució més aparent ciaci del desastre i la fi del món, conflicte de TMB
que real. s'uneix la pèrdua de tota esperan-
Amb la formació del primer nucli ça. Com bé es reflecteix en l'as- Josep Estivill
madrileny de la Internacional co-
“Agotados de saig, ric en referències dels dife-
mençaria la seva intensa vida de esperar el fin” rents grups i estils musicals que La CGT i altres entitats amb les quals
militant proletari. Pel seu caràcter SERVANDO ROCHA acompanyen aquests moviments, comparteix una afinitat ideològica orga-
tolerant i conciliador es va guanyar Editorial Virus la música és la seva expressió pri- nitzen sovint activitats culturals i so-
les antipaties tant dels nuclis més vilegiada. La generació postbeat- cials en les quals l'exhibició d'una pel·lí-
radicals de l'organització interna- Col·lectiu Catalunya neak d'artistes com Patti Smith o cula o un documental és el detonant per
FRANCISCO MADRID (COMP.) cional com d'aquells que es van Richard Hell, el hardcore de grups al posterior debat. Però tot acaba aquí
Col·lecció Acracia, Virus Edito- decantar per les idees marxistes, Són pocs els assajos que han trac- menjo Minnor Threath o Dischar- perquè, fins al moment, el sindicat lli-
rial fins al punt que es va veure obligat tat de comprendre certes expres- ge, els clàssics del punk britànic o bertari no s'ha llançat, en general, a la
a abandonar la militància i emigrar sions col·lectives, estètiques i de Nova York com Sex Pistols, The producció i la distribució audiovisual
Col·lectiu Catalunya a l’Estat francès. Però aquestes també polítiques, sorgides fona- Clash, Nova York Dolls o Ramo- pròpia. Diem en general perquè de fet sí
ensopegades, lluny de descoratjar- mentalment en les ciutats occiden- nes, o referents de l'escena punk que hi ha algunes excepcions.
Anselmo Lorenzo és el tercer per- lo, van afirmar encara més el seu tals entre la fi de la II Guerra Mun- de l'Estat espanyol com La Banda Una de les excepcions més notables
sonatge a qui l'editorial Virus de caràcter; i després del seu reingrés dial i la guerra freda. Els fenòmens Trapera del Río o Eskorbuto, són ha estat relacionada amb el conflicte
Barcelona ha dedicat un dels seus en la Federació de Treballadors, el teddy boy’, punk’, mod’, beatnik’
‘ ‘ ‘ ‘ testimonis imprescindibles per en- dels treballadors de TMB, els quals du-
volums de la col·lecció Acracia. Pri- 1886, es va dedicar en cos i ànima o hippster’, que de diferents mane -
‘ tendre l'expressió i l'evolució de les rant dels mesos que va durar la seva
mer van ser Teresa Claramunt i a la difusió de les idees anarquis- res serien una resposta i un gest subcultures. lluita van recopilar els principals esde-
Lola Iturbe, de qui tampoc teníem tes. Es va veure involucrat en el de ràbia o menyspreu al sentit En general, el periodisme de tri- veniment i els hi van donar sortida pú-
textos propis fins aleshores. Amb Procés de Montjuïc, però no seria comú dominant, conformen una bus urbanes o el pseudoassaig blica a través de la xarxa.
aquest volum de més de tres-cen- aquesta l'única vegada que sofriria genealogia el tronc de la qual es sobre els denominats «fenòmens Aquests vídeos porten títols tan des-
tes pàgines antologades per Paco els efectes de la persecució aferris- construeix entre els anys 50 i 70. juvenils», solen convertir els movi- criptius com "La impotència d’un alcal -
Madrid podem apropar-nos a un sada de l'Estat contra l'anarquis- Un tronc que té una continuïtat fins ments contraculturals en fenòmens de: Dos dies de lluita amb els treballa-
dels pensadors anarquistes espa- me. Va col·laborar estretament als nostres dies. estranys a la mateixa societat en la dors de TMB", “Vídeo Assemblea de
nyols més destacats del segle XIX i amb el projecte de Ferrer i Guàrdia El que aleshores va poder consi- qual es gesten. Rars animals, pa- Conductors de TMB 29-2-08”, Sindica -
“
veure com es va fer la recepció de i va ajudar a la introducció en el derar-se com una «joventut terrorí- pallones d'ales negres o de colorai- listes de la CGT es van concentrar ahir
les idees de la Internacional a l'Es- nostre país de les idees del sindi- fica», una diferència subversiva nes, fongs que sorgeixen de la nit al matí a la plaça de Sant Jaume per
tat i als Països Catalans. Lorenzo calisme revolucionari, un dels fac- encara que no necessàriament re- al dia. O, al contrari, quan ja no su- donar suport a la vaga dels conductors
també destaca per ser una perso- tors decisius del posterior naixe- volucionària o dissident en un sen- posen un perill o són el passat dautobús, Vídeo Assemblea de Con -
’ ” “
na profundament i nacionalment ment de la CNT. tit estrictament ideològic, avui és anecdòtic per una banda de la po- ductors de TMB 29-2-08”, “Mobilitza -
espanyola, d'aquella manera que Escriptor prolífic i excel·lent di- un retal més de la lògica del mer- blació, es reconverteixen en folklo- cions Vaga Conductors autobusos
molts des de l'anarquisme ho són, vulgador de les idees anarquistes cat. Aquest és el trajecte que tracta re o en el relat benvolent del «tal TMB de Barcelona Desembre 07 i Gener
pensant que el que hi ha és l'unic (és l’autor del clàssic El proletariat
“ de recórrer i comprendre Servando com érem». 08, Compte enrere cap als dos dies” i
” “
possible i acusant de "nacionalis- militant” reeditat fa uns anys per Rocha a Agotados de esperar el
“ Servando Rocha, membre del així fins a més d'un centenar de repor-
tes" els qui proposen àmbits di- Solidaridad Obrera), ens ha deixat, fin, subtitulat Subculturas, estéti -
” ‘ Col·lectiu de Treballadors Culturals tatges. En els vídeos es recullen entre-
frents als estatals. Estaria molt bé a més dels seus nombrosos arti- cas i políticas del desecho”. Què va "La Felguera", forma part de la re- vistes, declaracions als mitjans, xerra-
que en la mateixa col·lecció s'inclo- cles i fullets, unes extraordinàries passar en el camí que va des d'una vista del mateix nom dedicada a la des públiques, etc. dels treballadors i
gués un volum dedicat a Josep Llu- memòries del seu pas per la Inter- rebel·lió que sí té causa i origen investigació, el coneixement i la di- sindicalistes dels autobusos de Barce-
nas, un clàssic català de la mateixa nacional. però que no espera un premi, un fusió dels moviments de caràcter lona i les diverses accions portades a
època amb qui el madrileny va La seva mort el 1914 va deixar futur o la moralitat d'un món millor, contracultural i polític que en les úl- terme entre la tardor del 2007 i la prima-
tenir interessants debats i interes- un profund buit entre els militants fins a l'absorció dels estils en el times dècades han intentat remou- vera de 2008: les vagues, les mobilitza-
sants coincidencies. anarquistes. pou del «fi de la història», és la pre- re els fonaments d’allò establert. cions, les accions de la policia, les de-
claracions dels polítics i així un munt
d'aspectes d'aquesta lluita sindical.
Revistes La distribució massiva s'ha fet a tra-
vés d'Internet, en llocs com YouTube,
BlipTv, TuTVi, lògicament, als webs i
blogs dels seus principals impulsors,
com el Comitè de Descansos.
Destaquem aquesta iniciativa com a
molt important perquè atorga una nova
funció als mitjans de comunicació, una
funció més lliure i independent, allunya-
da del control dels poders polític i eco-
nòmic, enriquint la pluralitat del panora-
ma audiovisual amb la veu d'uns dels
agents socials més rellevant com és la
CGT i, en aquest cas concret, la veu
dels treballadors i delegats d'un dels
conflictes laborals més important dels
darrers anys.
Més informació (i els vídeos):
AFRIQUE SANS CHAINES INFO_CGT PONENT JOAN XXIII ROIG I NEGRE ASAMBLEA http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?
Revista bimensual (en francès) del Butlletí informatiu de la Federació In- Butlletí de la secció sindical de CGT Revista de la Federació estatal de page=videos&annee=2008&mois=06
grup de treball sobre Àfrica de CNT, tercomarcal de Lleida de la CGT, a l'Hospital Joan XXIII de sindicats del metall, FESIM-CGT, http://es.youtube.com/profile?user=Co-
33 rue des Vignoles, 75020 Paris, lleida@cgtcatalunya.cat / Tarragona, c/Joaquim Mallafré 4, Coso 157 local izda., 50001 Zarago- mitedescansos
africa@cnt-f.org / www.cnt-f.org www.cgtlleida.org Tarragona, tel. 645 102 243 za, fesim_cgt@nodo50.org http://es.youtube.com/user/benjabus
Catalunya. Gener de 2009 27

27. EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA
RICARD, DE L’ASSEMBLEA DE CIÈNCIES DE LA COMUNICACIÓ DE LA UAB
‘El que volem és aturar
> LES PARAULES SÓN PUNYS
Canvi
Bolonya i després construir’
Jordi Martí Font
Paraula màgica entre les paraules mà-
giques que fan anar tant els amos com
els esclaus, tant les dretes com les es-
“El model actual i el que ens volen imposar no es poden aguantar per cap banda” querres, tant els opressors com els
oprimits. Un mot polivalent perquè
forma sempre part del context on es
diu, de qui és l’emissor i qui el recep -
> LA FRASE... tor en el missatge que la conté.
És canvi passar de la dreta a les - ’
querra i ho és, també, passar dels ser-
veis públics per a tothom al negoci
que fan els rics amb coses bàsiques
com lhabitatge, la salut, el menjar i la
’
vida mateixa. Quan el canvi es dóna en
aquests àmbits i ens fa caminar cap a
menys que abans, el canvi no sano - ’
mena així i des de dalt li diuen millo -
“
ra”. I tampoc ens els creiem.
Déu dóna els noms?
“Fa més de deu anys Deixa clar l’Alcorà a la Sura 2 que va
ser Déu qui va ensenyar al primer
que es duen a terme home, Àdam el creat, els noms, les
“
mobilitzacions per coses, una a una”. Quan tot seguit
aturar aquest tipus de mostrà als àngels totes les coses del
reformes universitàries” món, els interrogà pels noms de tots
els éssers creats i ells li van contestar
LAssemblea de Ciències de la Comunicació era conscient que Bolonya també afecta les carreres de la facultat i va pensar en dur a terme una ocupació”.
“ ’ que només tenien coneixement del
que Ell els havia mostrat. Déu digué
Laura Rosich docupar la Facultat de Ciències
’ més o menys activament des de Pla Bolonya: vagues, manifesta- aleshores a Adam que fes de profeta i
A
de la cComunicació de la Univer- l’ocupació. cions… l’única que s’ha fet molt els ensenyés els noms de tot, de cada
“
finals de novembre es va sitat Autònoma de Barcelona? -Amb aquesta iniciativa reclamà- visible en els mitjans de comuni- cosa”.
iniciar un procés d'ocupació -Aquesta iniciativa sorgeix quan veu que es fes públic el dèficit cació han estat les ocupacions És també amb la paraula que el Déu
de diverses facultats univer- ens assabentem que lAssemblea
’ de la universitat, que s’absol - de les facultats o rectorats. Per cristià creà el món del no res a La Bí-
sitàries en el marc de la lluita con- de Polítiques i Sociologia havia de- guessin els expedientats i aturar què creieu que ha estat la mesu- blia: Deu digué: -Que existeixi la llum.
“
tra l'anomenat Pla Bolonya, co- cidit tirar endavant la proposta per Bolonya. Fins al moment, quins ra més efectiva? I la llum va existir”. En canvi, serà l’ho -
mençant amb les realitzades a la ocupar la seva facultat. Lacció va
’ són els resultats obtinguts? -Ha estat la més efectiva ja que ha me qui donarà nom als animals que
Universitat Autònoma de Barcelo- comportar la crida a la participació -De moment no podem parlar de donat uns resultats més imme- Déu crearà per ajudar-lo: cadascun
“
na i a la Universitat de Barcelona. de totes els assemblees del cam- resultats absoluts, però sí de resul- diats. Tot i així, no podem oblidar dels animals havia de portar el nom
La dinàmica d'ocupacions es va pus en aquella ocupació. Arrel da - ’ tats parcials. El referèndum per que fa més de 10 anys que es que lhome li posés. No serà així amb
’ ”
anar estenent per altres ciutats de quí, es va proposar un calendari de aturar Bolonya està tirant endavant duen a terme mobilitzacions per la dona, de qui en decidirà el nom di-
Catalunya (Lleida, Girona,...) i al- mobilitzacions en el qual es pre- i pel que fa al dèficit hem aconse- aturar aquest tipus de reformes rectament Déu.
tres punts de l'Estat espanyol, amb veia la celebració d’un referèndum guit que ens comencin a donar tota universitàries. Amb les manifesta- És així que els poderosos, en l’es -
un procés combinat d'assemblees, que decidís el futur del Pla Bolonya la informació sobre com i per què cions encara no s’havia aconseguit tructuració del seu cap basat en poder,
accions i manifestacions que han i les progressives ocupacions dal - ’ aquest problema i sobretot de posar el debat a lagenda política
’ poder i poder, donen noms damunt del
conformat un moviment ric i divers tres facultats. L’Assemblea de quina manera s’ha de resoldre. Per de les institucions i els polítics. quals vivim els qui no tenim poder ni
que ha desenvolupat durant els Ciències de la Comunicació era últim, l’afer dels expedientats és el Però amb una mesura de pressió en volem. Ens anomenen amb paraus
mesos de novembre i desembre conscient que Bolonya també afec- més complicat, òbviament no hem efectiva com és la paralització que ens semblen innocents però que
una lluita d'una intensitat que feia ta les carreres de la facultat i va aconseguit que els retirin, si no ja duna facultat sencera sha acon -
’ ’ no ho són pas. Cada mot sorgit de la
temps que no es veia a les univer- pensar en dur a terme una ocupa- no estaríem aquí, però sí que hem seguit donar li’ mpacte necessari i boca del poder, com el que sortia de la
sitats, en què són les assemblees ció. A partir d’aquí, entre finals aconseguit situar el debat a l’actua - el ressò perquè es continuï nego- boca dels déu que es deien únics, re-
de base, independents i sobiranes, doctubre i principis de novembre
’ litat de moltes facultats i universi- ciant i parlant del problemàtic pla. produeix la dominació que els dóna
el mitjà d’organització bàsic. es va començar a plantejar com tats on no es parlava de Bolonya i - Que el sistema universitari es- poder a ells i ens el nega a nosaltres.
La I Trobada Estatal dAssem -
’ havia de ser aquesta ocupació. d’aquesta manera, s’ha aconseguit panyol arrossega problemes es-
blees dEstudiantes Contra Bolo-
’ L’acció es va anar perfilant, fins que professors i treballadors de la tructurals i té fissures en la seva
nya, realitzada a València el 13 i 14 que el dia 19 de novembre hi va universitat elaborin manifestos a aplicació és una realitat i una
Babel, llengües i
de desembre, suposava un salt haver una assemblea multitudinà- favor de la retirada dels expe- evidència. Per això dieu no a Bo- confusió
qualitatiu en la coordinació d’un ria a la facultat i la idea d’ocupar es dients. lonya. Però quina seria lalterna -
’ El gran mite cristià referit a la llengua i
moviment que cada dia està més va tirar endavant. -Hi ha hagut un nivell d’implica - tiva per defensar? a la confusió entre les paraules és
proper al seu objectiu: guanyar -Com ha estat la lluita contra Bo- ció dels estudiants i del profes- -El plantejament de la nostra reivin- Babel. Com a símbol de la no submis-
aquesta lluita i aturar la degenera- lonya des de l’ocupació i quin ha sorat més elevat del que esperà- dicació és aturar Bolonya, conge- sió dels homes davant de Déu,
ció de la universitat pública. Des- estat el vostre dia a dia? veu? lar-ne l’aplicació i, seguidament, aquests aixequen una torre per asse-
prés de la Trobada, per primera ve- -Des de la facultat ens hem orga- -Sí, sense dubte. Ja que, l’any pas - obrir un procés de diàleg i de debat gurar el seu propi destí i el Déu bíblic
gada el moviment estudiantil nitzat per comissions, cadascuna sat i a principis d’aquest, l’assem - entre totes les parts implicades, els castiga posant confusió en el seu
“
assembleari ha arribat a una verita- amb una feina específica: de logís- blea de comunicació només comp- en què de manera transparent i llenguatge perquè no s’entenguin
ble dimensió estatal, participant en tica, de material, d’activitats on es tava amb la participació dentre 15 i
’ global es construeixi un nou model entre ells. La impossibilitat denten -
” ’
ell la major part de les universitats programen els tallers i conferèn- 20 persones i en cap cas profes- d’universitat. Estem d’acord que el dre’s separa els humans i els allunya
actualment mobilitzades. cies, de difusió que sencarrega del
’ sors. Però, va ser el dia 19 de no- model actual i el que ens volen im- de la divinitat, que manté la total pro-
Entrevistem el Ricard, membre mailing’, del bloc i d’elaborar i pro -
‘ vembre quan en una assemblea posar no es poden aguantar per pietat i autoritat sobre leina de què va
’
de lassemblea de la Facultat de
’ duir material audiovisual, comissió general de la facultat hi van assistir cap banda i sens critica sovint per
’ dotar lésser humà, el llenguatge.
’
Ciències de la Comunicació de la de neteja i per últim la comissió del vora uns 300 estudiants que vam una actitud destructiva quan, preci- Dir terrorista a un militar és desig-
Universitat Autònoma de Barcelo- dinar que s’encarrega d’aconseguir decidir tirar endavant perquè es sament, el que volem és aturar Bo- nar-lo a partir de l’eina amb què treba -
na, sobre el procés organitzatiu el menjar i fer els àpats dels dinars notava que la gent tenia ganes lonya i construir. Per tant, aquest lla. Dir explotador a un empresari és
portat a terme a la UAB. i sopars populars. Ens hem anat di’ mplicar-shi.
’ procés ha arrencat tot i que no sha
’ anomenar-lo a partir de la relació -la-
organitzant per comissions amb -De totes les mobilitzacions que fet del tot visible. De moment, però, boral- que hi mantenim.
-On i quan sorgeix la iniciativa voluntariat que ha anat participant s’han dut a terme per aturar el s’ha posat el debat sobre la taula.