Miquel
                                    Martí i
                                    Pol

Maria Fernàndez , Carolina Hernández, Ariadna Novella i Marina Bonache
VIDA (1929-2003)

•   Neix a Roda de Ter.

•   Segon de tres germans d’una família pobra.

•   El pare treballa en un taller i la mare treballa en una fàbrica tèxtil.

•   Estudia al Colegio Espinalt i a l’escola pública.

•   14 anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil.

•   19 anys: tuberculosi pulmonar  llegeix molt i manté correspondència
    amb Blai Bonet.

•   1953  guanya el premi Óssa Menor.

•   1956  Es casa amb Dolors Feixas.
VIDA

 •   50-60s  gran activitat pública: conferències, col·labora amb els
     membres de la Nova Cançó i amb les revistes Oriflama i Inquietud.

 •   1970  Pateix esclerosi múltiple. Abandona el treball a la fàbrica.

 •   1975  L’Editorial del Mall comença a publicar els seus llibres que
     adquireixen una gran popularitat.

 •   Superada la malaltia es dedica plenament a la literatura i la
     traducció.

 •   1984  Mor la seva dona.

 •   1986  Es casa amb Montserrat Sans.

 •   1991 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
VIDA

• Crisi religiosa.

• Etapa obrera, quotidianitat i
   sentiments.

• Etapa vital i esperançada després de la
   malaltia.

• Recaiguda en buits i crisis.

• Tristesa per la mort de la seva dona.

• Goig per la nova relació.

• Crisi poètica (L’home guanya al poeta).

• 1997 recuperació de la crisi.
ETAPES LITERÀRIES
•   PRIMERA ETAPApoesia metafísica i de crisi existencial
               .
             -El poble a la fàbrica

•   SEGONA ETAPApoesia realista

              -Cinc esgrafiats a la mateixa paret
              -Llibre dels cinc sentits

•   TERCERA ETAPApoesia experimental d'interiorització sensorial

               -La pell del violí

•   QUARTA ETAPApoesia d'exultació personal i comunitària, vital i existencial
    -Quadern de vacances

               -L'hoste insòlit

•   CINQUENA ETAPAla superació d'una crisi de buits intermitents i mort de la muller fins a la plàcida
    assumpció de la vellesa

               -Andorra
               -Llibre d’absències
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA

• Dedicació poètica com una

    experiència vital.

• Ultrapassa la memorialística

    autobiogràfica, forjada en

    l’autoexigència i la lleialtat a si

    mateix.

• Escull el <<silenci interior>>.

•   Actitud ètica d’autoexigència i

    fidelitat absoluta.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA


 • Reflexió de la pròpia existència.

 • Recerca de si mateix en el “jo poètic”

    acaba sent “tu” (ell mateix,

   persona figurada, el lector).

 • Petites descobertes – veritats minúscules de vida vistes des de

   certesa o escepticisme.

 • No és doctrinari ni dogmàtic.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
 • Desig d’incidir en el lector:

     — Llenguatge planer.
     — Sarcasme irònic el·líptic.
                                        “L’essencial es diu amb senzillesa”.
     — Mala intenció popular.
     — Exigència de formes.


 • Símbols:
     – HOME  “animaló sotjat per caçadors, d’ulls cansats i heroi anònim”.
     – MALALTIA  “vidres a la sang”.
     – SENSORIALITAT  tàctil: elements lumínics i bíblics.
     – GEST  encarnació de la veu.
     – PARAULA  eix del poema.
CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA

• La vellesa  escèptic desencís.



    – Relativització del present i el futur.

    – Temps bo = record del passat.

    – Cal quietud, ordre, silenci… a la vida.

    – Ja no s’indigna pel mal social, no

      somnia pàtries.

    – Les utopies i els sarcasmes  tractades amb tendresa.
OBRA
Estimada
 Marta
Dedicada a l’escriptor Antoni Turull (professor de català a Bristol).

  Dividida en tres parts  escrites a Roda de Ter.

  •   “Set poemes d’aniversari” – abril de 1977
  •   “Capfoguer”- 22 juliol / 4 agost 1977
  •   “Estimada Marta” – novembre 1977 / febrer 1978
  •   “Pròleg” – setembre 1978
PRÒLEG: dóna fe d’un canvi en la malaltia.

OBRA – malaltia = poesia de SUPERACIÓ.

Dividida en períodes:

• Continuada progressió.
• Progressiva estabilització (assumir una situació
  irreversible).
• Actual, de cara a un futur.
ESTRUCTURA

 Externa: ordenat per pròleg i tres blocs.

 Interna:

 • Tots els poemes són formats per versos lliures.
 • Mètrica  versos de 4, 6, 8 o 12 síl·labes.
 • Generalment formada per 17 versos decasíl·labs sense
   pausa cesúrica.

      “Set poemes d’aniversari”
      Set anys de la seva malaltia i el desig de crear una situació nova.

      “Capfoguer”
      Reflexió sobre la pròpia poètica.

      “Estimada Marta”
      Desig eroticoamorós.
Set poemes d’aniversari (voluntat de represa)

 PRIMER CONJUNT: Estructura recurrent.

 El número 7 és present en tots ells

 Passa del “jo poètic” al “tu”.

 Aparició recurrent dels mots “silenci” i “solitud”  elements que
    expressen la voluntat del canvi.

 Llenguatge planer, idees en frases curtes i cadència suau dels versos.

 Cerca la substancialitat  pocs mots que sorprenen i remarquen el
    seu desig.

 Metaforització pura i mots simbòlics i polisèmics fàcils d’entendre.
IMATGERIA RELACIONADA AMB ELEMENTS PRIMIGENIS
Nre. TEMPS         JO POÈTIC      RECUR-          VOLUNTAT AC-        OPÒSITS                   REFERÈNCIES ALS
                                  RÈNCIES         CIÓ DINÀMICA                                  ELEMENTS
                                                                                                PRIMIGENS
I     7 anys       Tu             silenci         sobreviu aigües     sobreviure/ retornar    Pluges, arrel, platges,
                                  (=ell/lector)                       amunt                   sol... amunt
II    7 anys       Tu (ell)       silenci         alçant punys        desertar/assumir        Flors, ocells, bosc...
III   7 roses      [inf. imp.]    llindar         travessar/alçar     ratlla/fantasmes, crits flingant, terra, rutes de
                                  silenci                                                     vaixells
IV    7 claus/     Tu (=ell)      [no recorda]colrar pell/ obrir      records/combats futurs; Portes, balaix, borra,
      portes                                  finestres               guardar/ obrir          vent, mar...
V     7 graons     Fet           silenciosame compartir sense         atur/represa; repòs/    Foc, aigües, escala,
                   <<nosaltres>> nt/          neguits                 combat; silenci/veus    banderes...
                                 silenci
VI    7 ratlles/   Tu (=ell)      [tarda lenta] Teixir aurores/       Heura/paret,              Algues, vent, heura,
      esferes                                   proclamar el          [davallada]/solstici,     paret, mar, fosca,
                                                solstici/ preservar   [silenciar]/proclamar,    escuma...
                                                l’escuma              sobrer/necessari

VII   7 pollancs Tu (=ell)        [no moure       Refer el paisatge/ [renou]/[quietud],         Fulles, vent, pluja,
                                  renou, no       contesta a camp records/enyorança,            polpa, pollancs,
                                  penetrar ]      obert/ tramuntar qualsevol cosa/no-res        platges, foc, pell, lluna,
                                                                     carenes                    carenes...
Capfoguer (ètica d’una estètica poètica)

 SEGON CONJUNT: Estructura enquadrada.

“Capfoguer”
    cadascun dels ferros o pedres que sostenen els tions en una llar de
    foc.
    conjunt enquadrat de vint poemes, el primer i darrer dels quals
    juguen repetidament amb quatre elements (mar, silenci, gobelet de
    daus i noia).

Reflexió expositiva sobre els elements constitutius de la pròpia poètica:

   “El poeta, en un capvespre prop del mar de la vida, silenciós tot i els
   sons foscos, agita els daus en el gobelet – comença una partida-
   mentre identifica la sort de les seves jugades amb una noia d’ulls clars
   que l’esguarda i riu maliciosa.”
Capfoguer (ètica d’una estètica poètica)
  Noia: evoca la mort present en la malaltia “fieri” creatiu de la seva poesia.

  Capvespre: moment propici per a la creació.

  La creació ha de tenir lloc en el silenci, la solitud i la mesura.

  Responsabilitat absoluta: total fidelitat a ell mateix, ja que ha estat ell qui ha
   triat viure creant poesia  Àurea de felicitat.

  Reflexions progressives però sòbries i quotidianes.

  Llenguatge: sense mots en majúscules , ni conceptes altisonants, la frase
   curta.

  El<<jo poètic>> s’esplaia. Només “Vol deixar dit allò que ha dit”.

  To més suau i dens.
Estimada Marta
TERCER CONJUNT
Estructura circular o concèntrica
• El primer vers es repeteix en l’últim  Anàfora
• Deixa de preocupar-se per la malaltia i s’evoca a l’experiència amorosa  joia i gaudi.
• Assaboreix el desig  amb els sentits, l’erotisme, la sexualitat i els sentiments.


 Existeix Marta?

 -   En el pròleg, el poeta amaga voluntàriament la possibilitat d’existència real de
     <<Marta>>  l’amor és una simple evocació.

 “Marta és una ficció. En tant que personatge de ficció, és una
 creació meva; Marta, doncs sóc jo. Com a invent meu la puc
 veure en qualsevol moment, en qualsevol dona i en qualsevol imatge”.
                                                      Miquel Martí i Pol, setembre de 1996.
Estimada Marta

-   Marta: nom recurrent en els quinze poemes, s’oposa al poeta (taialot).

-   Marta aconsegueix que se senti viu de nousentits desperts.

    “poblat de nou de fulles i d’ocells”.

-   Conjunt ple d’exultació, bonum difussivum sui  treu una veu valenta cap
    enfora per fer saber allò que ha viscut.

-   Llenguatge planer i funcional, joc d’opòsits i identificació dels amants.

-   <<nosaltres>>  en la unitat recupera l’escissió del seu propi ésser.

-   Dos mots recurrents, reveladors de l’actitud del poeta:

    <<perfer>>  ‘acabar alguna cosa de manera que no hi manqui res’.

    <<vulnerar>>  ‘ferir’.
Conclusió


  - Tres inflexions diferents però íntimament connectades, en
    estil, ritmes, modulació i imatgeria, el seu anhel de canvi i represa.

  - Surt victoriós de la tensió abocada en la paraula poètica i l’amor
    sensorial.

  - Desdoblament de la seva veu  el tu i jo fet nosaltres.

  - Amb les seves paraules s’adreça als seus consemblants per ajudar-
    los a bastir el país  àmbit de tots els àmbits.
Poema musicat




        El meu país, poema musicat pel cantautor català Lluís Llach.
“Cridem qui som i que
  tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú
  es vesteixi
com bonament li plagui,
  i via fora!,
que tot està per fer i

Miquel martí i pol (1)

  • 1.
    Miquel Martí i Pol Maria Fernàndez , Carolina Hernández, Ariadna Novella i Marina Bonache
  • 2.
    VIDA (1929-2003) • Neix a Roda de Ter. • Segon de tres germans d’una família pobra. • El pare treballa en un taller i la mare treballa en una fàbrica tèxtil. • Estudia al Colegio Espinalt i a l’escola pública. • 14 anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil. • 19 anys: tuberculosi pulmonar  llegeix molt i manté correspondència amb Blai Bonet. • 1953  guanya el premi Óssa Menor. • 1956  Es casa amb Dolors Feixas.
  • 3.
    VIDA • 50-60s  gran activitat pública: conferències, col·labora amb els membres de la Nova Cançó i amb les revistes Oriflama i Inquietud. • 1970  Pateix esclerosi múltiple. Abandona el treball a la fàbrica. • 1975  L’Editorial del Mall comença a publicar els seus llibres que adquireixen una gran popularitat. • Superada la malaltia es dedica plenament a la literatura i la traducció. • 1984  Mor la seva dona. • 1986  Es casa amb Montserrat Sans. • 1991 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
  • 4.
    VIDA • Crisi religiosa. •Etapa obrera, quotidianitat i sentiments. • Etapa vital i esperançada després de la malaltia. • Recaiguda en buits i crisis. • Tristesa per la mort de la seva dona. • Goig per la nova relació. • Crisi poètica (L’home guanya al poeta). • 1997 recuperació de la crisi.
  • 5.
    ETAPES LITERÀRIES • PRIMERA ETAPApoesia metafísica i de crisi existencial . -El poble a la fàbrica • SEGONA ETAPApoesia realista -Cinc esgrafiats a la mateixa paret -Llibre dels cinc sentits • TERCERA ETAPApoesia experimental d'interiorització sensorial -La pell del violí • QUARTA ETAPApoesia d'exultació personal i comunitària, vital i existencial -Quadern de vacances -L'hoste insòlit • CINQUENA ETAPAla superació d'una crisi de buits intermitents i mort de la muller fins a la plàcida assumpció de la vellesa -Andorra -Llibre d’absències
  • 6.
    CARACTERÍSTIQUES DE LASEVA POÈTICA • Dedicació poètica com una experiència vital. • Ultrapassa la memorialística autobiogràfica, forjada en l’autoexigència i la lleialtat a si mateix. • Escull el <<silenci interior>>. • Actitud ètica d’autoexigència i fidelitat absoluta.
  • 7.
    CARACTERÍSTIQUES DE LASEVA POÈTICA • Reflexió de la pròpia existència. • Recerca de si mateix en el “jo poètic”  acaba sent “tu” (ell mateix, persona figurada, el lector). • Petites descobertes – veritats minúscules de vida vistes des de certesa o escepticisme. • No és doctrinari ni dogmàtic.
  • 8.
    CARACTERÍSTIQUES DE LASEVA POÈTICA • Desig d’incidir en el lector: — Llenguatge planer. — Sarcasme irònic el·líptic. “L’essencial es diu amb senzillesa”. — Mala intenció popular. — Exigència de formes. • Símbols: – HOME  “animaló sotjat per caçadors, d’ulls cansats i heroi anònim”. – MALALTIA  “vidres a la sang”. – SENSORIALITAT  tàctil: elements lumínics i bíblics. – GEST  encarnació de la veu. – PARAULA  eix del poema.
  • 9.
    CARACTERÍSTIQUES DE LASEVA POÈTICA • La vellesa  escèptic desencís. – Relativització del present i el futur. – Temps bo = record del passat. – Cal quietud, ordre, silenci… a la vida. – Ja no s’indigna pel mal social, no somnia pàtries. – Les utopies i els sarcasmes  tractades amb tendresa.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
    Dedicada a l’escriptorAntoni Turull (professor de català a Bristol). Dividida en tres parts  escrites a Roda de Ter. • “Set poemes d’aniversari” – abril de 1977 • “Capfoguer”- 22 juliol / 4 agost 1977 • “Estimada Marta” – novembre 1977 / febrer 1978 • “Pròleg” – setembre 1978 PRÒLEG: dóna fe d’un canvi en la malaltia. OBRA – malaltia = poesia de SUPERACIÓ. Dividida en períodes: • Continuada progressió. • Progressiva estabilització (assumir una situació irreversible). • Actual, de cara a un futur.
  • 13.
    ESTRUCTURA Externa: ordenatper pròleg i tres blocs. Interna: • Tots els poemes són formats per versos lliures. • Mètrica  versos de 4, 6, 8 o 12 síl·labes. • Generalment formada per 17 versos decasíl·labs sense pausa cesúrica. “Set poemes d’aniversari” Set anys de la seva malaltia i el desig de crear una situació nova. “Capfoguer” Reflexió sobre la pròpia poètica. “Estimada Marta” Desig eroticoamorós.
  • 14.
    Set poemes d’aniversari(voluntat de represa) PRIMER CONJUNT: Estructura recurrent.  El número 7 és present en tots ells  Passa del “jo poètic” al “tu”.  Aparició recurrent dels mots “silenci” i “solitud”  elements que expressen la voluntat del canvi.  Llenguatge planer, idees en frases curtes i cadència suau dels versos.  Cerca la substancialitat  pocs mots que sorprenen i remarquen el seu desig.  Metaforització pura i mots simbòlics i polisèmics fàcils d’entendre.
  • 15.
    IMATGERIA RELACIONADA AMBELEMENTS PRIMIGENIS Nre. TEMPS JO POÈTIC RECUR- VOLUNTAT AC- OPÒSITS REFERÈNCIES ALS RÈNCIES CIÓ DINÀMICA ELEMENTS PRIMIGENS I 7 anys Tu silenci sobreviu aigües sobreviure/ retornar Pluges, arrel, platges, (=ell/lector) amunt sol... amunt II 7 anys Tu (ell) silenci alçant punys desertar/assumir Flors, ocells, bosc... III 7 roses [inf. imp.] llindar travessar/alçar ratlla/fantasmes, crits flingant, terra, rutes de silenci vaixells IV 7 claus/ Tu (=ell) [no recorda]colrar pell/ obrir records/combats futurs; Portes, balaix, borra, portes finestres guardar/ obrir vent, mar... V 7 graons Fet silenciosame compartir sense atur/represa; repòs/ Foc, aigües, escala, <<nosaltres>> nt/ neguits combat; silenci/veus banderes... silenci VI 7 ratlles/ Tu (=ell) [tarda lenta] Teixir aurores/ Heura/paret, Algues, vent, heura, esferes proclamar el [davallada]/solstici, paret, mar, fosca, solstici/ preservar [silenciar]/proclamar, escuma... l’escuma sobrer/necessari VII 7 pollancs Tu (=ell) [no moure Refer el paisatge/ [renou]/[quietud], Fulles, vent, pluja, renou, no contesta a camp records/enyorança, polpa, pollancs, penetrar ] obert/ tramuntar qualsevol cosa/no-res platges, foc, pell, lluna, carenes carenes...
  • 16.
    Capfoguer (ètica d’unaestètica poètica) SEGON CONJUNT: Estructura enquadrada. “Capfoguer”  cadascun dels ferros o pedres que sostenen els tions en una llar de foc.  conjunt enquadrat de vint poemes, el primer i darrer dels quals juguen repetidament amb quatre elements (mar, silenci, gobelet de daus i noia). Reflexió expositiva sobre els elements constitutius de la pròpia poètica: “El poeta, en un capvespre prop del mar de la vida, silenciós tot i els sons foscos, agita els daus en el gobelet – comença una partida- mentre identifica la sort de les seves jugades amb una noia d’ulls clars que l’esguarda i riu maliciosa.”
  • 17.
    Capfoguer (ètica d’unaestètica poètica)  Noia: evoca la mort present en la malaltia “fieri” creatiu de la seva poesia.  Capvespre: moment propici per a la creació.  La creació ha de tenir lloc en el silenci, la solitud i la mesura.  Responsabilitat absoluta: total fidelitat a ell mateix, ja que ha estat ell qui ha triat viure creant poesia  Àurea de felicitat.  Reflexions progressives però sòbries i quotidianes.  Llenguatge: sense mots en majúscules , ni conceptes altisonants, la frase curta.  El<<jo poètic>> s’esplaia. Només “Vol deixar dit allò que ha dit”.  To més suau i dens.
  • 18.
    Estimada Marta TERCER CONJUNT Estructuracircular o concèntrica • El primer vers es repeteix en l’últim  Anàfora • Deixa de preocupar-se per la malaltia i s’evoca a l’experiència amorosa  joia i gaudi. • Assaboreix el desig  amb els sentits, l’erotisme, la sexualitat i els sentiments. Existeix Marta? - En el pròleg, el poeta amaga voluntàriament la possibilitat d’existència real de <<Marta>>  l’amor és una simple evocació. “Marta és una ficció. En tant que personatge de ficció, és una creació meva; Marta, doncs sóc jo. Com a invent meu la puc veure en qualsevol moment, en qualsevol dona i en qualsevol imatge”. Miquel Martí i Pol, setembre de 1996.
  • 19.
    Estimada Marta - Marta: nom recurrent en els quinze poemes, s’oposa al poeta (taialot). - Marta aconsegueix que se senti viu de nousentits desperts. “poblat de nou de fulles i d’ocells”. - Conjunt ple d’exultació, bonum difussivum sui  treu una veu valenta cap enfora per fer saber allò que ha viscut. - Llenguatge planer i funcional, joc d’opòsits i identificació dels amants. - <<nosaltres>>  en la unitat recupera l’escissió del seu propi ésser. - Dos mots recurrents, reveladors de l’actitud del poeta: <<perfer>>  ‘acabar alguna cosa de manera que no hi manqui res’. <<vulnerar>>  ‘ferir’.
  • 20.
    Conclusió -Tres inflexions diferents però íntimament connectades, en estil, ritmes, modulació i imatgeria, el seu anhel de canvi i represa. - Surt victoriós de la tensió abocada en la paraula poètica i l’amor sensorial. - Desdoblament de la seva veu  el tu i jo fet nosaltres. - Amb les seves paraules s’adreça als seus consemblants per ajudar- los a bastir el país  àmbit de tots els àmbits.
  • 21.
    Poema musicat El meu país, poema musicat pel cantautor català Lluís Llach.
  • 22.
    “Cridem qui somi que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i