1. Miquel
Martí i
Pol
Maria Fernàndez , Carolina Hernández, Ariadna Novella i Marina Bonache

2. VIDA (1929-2003)
• Neix a Roda de Ter.
• Segon de tres germans d’una família pobra.
• El pare treballa en un taller i la mare treballa en una fàbrica tèxtil.
• Estudia al Colegio Espinalt i a l’escola pública.
• 14 anys comença a treballar a la fàbrica tèxtil.
• 19 anys: tuberculosi pulmonar  llegeix molt i manté correspondència
amb Blai Bonet.
• 1953  guanya el premi Óssa Menor.
• 1956  Es casa amb Dolors Feixas.

3. VIDA
• 50-60s  gran activitat pública: conferències, col·labora amb els
membres de la Nova Cançó i amb les revistes Oriflama i Inquietud.
• 1970  Pateix esclerosi múltiple. Abandona el treball a la fàbrica.
• 1975  L’Editorial del Mall comença a publicar els seus llibres que
adquireixen una gran popularitat.
• Superada la malaltia es dedica plenament a la literatura i la
traducció.
• 1984  Mor la seva dona.
• 1986  Es casa amb Montserrat Sans.
• 1991 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

4. VIDA
• Crisi religiosa.
• Etapa obrera, quotidianitat i
sentiments.
• Etapa vital i esperançada després de la
malaltia.
• Recaiguda en buits i crisis.
• Tristesa per la mort de la seva dona.
• Goig per la nova relació.
• Crisi poètica (L’home guanya al poeta).
• 1997 recuperació de la crisi.

5. ETAPES LITERÀRIES
• PRIMERA ETAPApoesia metafísica i de crisi existencial
.
-El poble a la fàbrica
• SEGONA ETAPApoesia realista
-Cinc esgrafiats a la mateixa paret
-Llibre dels cinc sentits
• TERCERA ETAPApoesia experimental d'interiorització sensorial
-La pell del violí
• QUARTA ETAPApoesia d'exultació personal i comunitària, vital i existencial
-Quadern de vacances
-L'hoste insòlit
• CINQUENA ETAPAla superació d'una crisi de buits intermitents i mort de la muller fins a la plàcida
assumpció de la vellesa
-Andorra
-Llibre d’absències

6. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• Dedicació poètica com una
experiència vital.
• Ultrapassa la memorialística
autobiogràfica, forjada en
l’autoexigència i la lleialtat a si
mateix.
• Escull el <<silenci interior>>.
• Actitud ètica d’autoexigència i
fidelitat absoluta.

7. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• Reflexió de la pròpia existència.
• Recerca de si mateix en el “jo poètic”
 acaba sent “tu” (ell mateix,
persona figurada, el lector).
• Petites descobertes – veritats minúscules de vida vistes des de
certesa o escepticisme.
• No és doctrinari ni dogmàtic.

8. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• Desig d’incidir en el lector:
— Llenguatge planer.
— Sarcasme irònic el·líptic.
“L’essencial es diu amb senzillesa”.
— Mala intenció popular.
— Exigència de formes.
• Símbols:
– HOME  “animaló sotjat per caçadors, d’ulls cansats i heroi anònim”.
– MALALTIA  “vidres a la sang”.
– SENSORIALITAT  tàctil: elements lumínics i bíblics.
– GEST  encarnació de la veu.
– PARAULA  eix del poema.

9. CARACTERÍSTIQUES DE LA SEVA POÈTICA
• La vellesa  escèptic desencís.
– Relativització del present i el futur.
– Temps bo = record del passat.
– Cal quietud, ordre, silenci… a la vida.
– Ja no s’indigna pel mal social, no
somnia pàtries.
– Les utopies i els sarcasmes  tractades amb tendresa.

10. OBRA

11. Estimada
Marta

12. Dedicada a l’escriptor Antoni Turull (professor de català a Bristol).
Dividida en tres parts  escrites a Roda de Ter.
• “Set poemes d’aniversari” – abril de 1977
• “Capfoguer”- 22 juliol / 4 agost 1977
• “Estimada Marta” – novembre 1977 / febrer 1978
• “Pròleg” – setembre 1978
PRÒLEG: dóna fe d’un canvi en la malaltia.
OBRA – malaltia = poesia de SUPERACIÓ.
Dividida en períodes:
• Continuada progressió.
• Progressiva estabilització (assumir una situació
irreversible).
• Actual, de cara a un futur.

13. ESTRUCTURA
Externa: ordenat per pròleg i tres blocs.
Interna:
• Tots els poemes són formats per versos lliures.
• Mètrica  versos de 4, 6, 8 o 12 síl·labes.
• Generalment formada per 17 versos decasíl·labs sense
pausa cesúrica.
“Set poemes d’aniversari”
Set anys de la seva malaltia i el desig de crear una situació nova.
“Capfoguer”
Reflexió sobre la pròpia poètica.
“Estimada Marta”
Desig eroticoamorós.

14. Set poemes d’aniversari (voluntat de represa)
PRIMER CONJUNT: Estructura recurrent.
 El número 7 és present en tots ells
 Passa del “jo poètic” al “tu”.
 Aparició recurrent dels mots “silenci” i “solitud”  elements que
expressen la voluntat del canvi.
 Llenguatge planer, idees en frases curtes i cadència suau dels versos.
 Cerca la substancialitat  pocs mots que sorprenen i remarquen el
seu desig.
 Metaforització pura i mots simbòlics i polisèmics fàcils d’entendre.

15. IMATGERIA RELACIONADA AMB ELEMENTS PRIMIGENIS
Nre. TEMPS JO POÈTIC RECUR- VOLUNTAT AC- OPÒSITS REFERÈNCIES ALS
RÈNCIES CIÓ DINÀMICA ELEMENTS
PRIMIGENS
I 7 anys Tu silenci sobreviu aigües sobreviure/ retornar Pluges, arrel, platges,
(=ell/lector) amunt sol... amunt
II 7 anys Tu (ell) silenci alçant punys desertar/assumir Flors, ocells, bosc...
III 7 roses [inf. imp.] llindar travessar/alçar ratlla/fantasmes, crits flingant, terra, rutes de
silenci vaixells
IV 7 claus/ Tu (=ell) [no recorda]colrar pell/ obrir records/combats futurs; Portes, balaix, borra,
portes finestres guardar/ obrir vent, mar...
V 7 graons Fet silenciosame compartir sense atur/represa; repòs/ Foc, aigües, escala,
<<nosaltres>> nt/ neguits combat; silenci/veus banderes...
silenci
VI 7 ratlles/ Tu (=ell) [tarda lenta] Teixir aurores/ Heura/paret, Algues, vent, heura,
esferes proclamar el [davallada]/solstici, paret, mar, fosca,
solstici/ preservar [silenciar]/proclamar, escuma...
l’escuma sobrer/necessari
VII 7 pollancs Tu (=ell) [no moure Refer el paisatge/ [renou]/[quietud], Fulles, vent, pluja,
renou, no contesta a camp records/enyorança, polpa, pollancs,
penetrar ] obert/ tramuntar qualsevol cosa/no-res platges, foc, pell, lluna,
carenes carenes...

16. Capfoguer (ètica d’una estètica poètica)
SEGON CONJUNT: Estructura enquadrada.
“Capfoguer”
 cadascun dels ferros o pedres que sostenen els tions en una llar de
foc.
 conjunt enquadrat de vint poemes, el primer i darrer dels quals
juguen repetidament amb quatre elements (mar, silenci, gobelet de
daus i noia).
Reflexió expositiva sobre els elements constitutius de la pròpia poètica:
“El poeta, en un capvespre prop del mar de la vida, silenciós tot i els
sons foscos, agita els daus en el gobelet – comença una partida-
mentre identifica la sort de les seves jugades amb una noia d’ulls clars
que l’esguarda i riu maliciosa.”

17. Capfoguer (ètica d’una estètica poètica)
 Noia: evoca la mort present en la malaltia “fieri” creatiu de la seva poesia.
 Capvespre: moment propici per a la creació.
 La creació ha de tenir lloc en el silenci, la solitud i la mesura.
 Responsabilitat absoluta: total fidelitat a ell mateix, ja que ha estat ell qui ha
triat viure creant poesia  Àurea de felicitat.
 Reflexions progressives però sòbries i quotidianes.
 Llenguatge: sense mots en majúscules , ni conceptes altisonants, la frase
curta.
 El<<jo poètic>> s’esplaia. Només “Vol deixar dit allò que ha dit”.
 To més suau i dens.

18. Estimada Marta
TERCER CONJUNT
Estructura circular o concèntrica
• El primer vers es repeteix en l’últim  Anàfora
• Deixa de preocupar-se per la malaltia i s’evoca a l’experiència amorosa  joia i gaudi.
• Assaboreix el desig  amb els sentits, l’erotisme, la sexualitat i els sentiments.
Existeix Marta?
- En el pròleg, el poeta amaga voluntàriament la possibilitat d’existència real de
<<Marta>>  l’amor és una simple evocació.
“Marta és una ficció. En tant que personatge de ficció, és una
creació meva; Marta, doncs sóc jo. Com a invent meu la puc
veure en qualsevol moment, en qualsevol dona i en qualsevol imatge”.
Miquel Martí i Pol, setembre de 1996.

19. Estimada Marta
- Marta: nom recurrent en els quinze poemes, s’oposa al poeta (taialot).
- Marta aconsegueix que se senti viu de nousentits desperts.
“poblat de nou de fulles i d’ocells”.
- Conjunt ple d’exultació, bonum difussivum sui  treu una veu valenta cap
enfora per fer saber allò que ha viscut.
- Llenguatge planer i funcional, joc d’opòsits i identificació dels amants.
- <<nosaltres>>  en la unitat recupera l’escissió del seu propi ésser.
- Dos mots recurrents, reveladors de l’actitud del poeta:
<<perfer>>  ‘acabar alguna cosa de manera que no hi manqui res’.
<<vulnerar>>  ‘ferir’.

20. Conclusió
- Tres inflexions diferents però íntimament connectades, en
estil, ritmes, modulació i imatgeria, el seu anhel de canvi i represa.
- Surt victoriós de la tensió abocada en la paraula poètica i l’amor
sensorial.
- Desdoblament de la seva veu  el tu i jo fet nosaltres.
- Amb les seves paraules s’adreça als seus consemblants per ajudar-
los a bastir el país  àmbit de tots els àmbits.

21. Poema musicat
El meu país, poema musicat pel cantautor català Lluís Llach.

22. “Cridem qui som i que
tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú
es vesteixi
com bonament li plagui,
i via fora!,
que tot està per fer i