Comentari d'una obra arquitectònica per a un grup de 2n Batx, optativa d'Història de l'Art.

2. • Edifici: Magatzems Carson, Pirie i
Scott.
• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856
– Chicago, 1924).
• Cronologia: 1899-1901 (ampliat
entre 1903 i 1904).
• Tipologia: civil.
• Materials: formigó, ferro, i vidre.
• Estil: Escola de Chicago.
• Localització: Chicago (EUA).

5. Context històric i cultural
El 1871 gran part de la ciutat de Chicago,
un dels principals nuclis de la Revolució
Industrial als Estats Units, va ser destruïda
per un incendi devastador.
Les necessitats de realitzar una ràpida
reconstrucció i l’esperit dels habitants va
donar lloc a una autèntica marató
constructiva, un boom arquitectònic sense
precedents al món.
Ara bé, calia resoldre les necessitats de la
velocitat en la reconstrucció, evitar l’ús de
la fusta i superar l’encariment constant del
sòl urbà.
Així va néixer l’escola de Chicago, la gran
revolució de l’arquitectura contemporània.

8. Biografia de l’autor
La figura més transcendent de tot el grup
d’arquitectes de Chicago és Louis Henry
Sullivan (1856-1924).
Com d’altres arquitectes del seu temps,
primer va estudiar a Amèrica, després va
anar a París i finalment va tornar al seu
país, on va desenvolupar una activitat
constructiva certament prodigiosa.
Combinant el rigor racionalista i utilitari
amb una estètica amb una rica
ornamentació naturalista de
reminiscències gòtiques que, fins i tot, es
podria relacionar amb el modernisme
europeu, Sullivan és la gran figura
d’aquest nou estil constructiu.

9. L'Escola de Chicago
• Apareix en un context de creixement, econòmic i
demogràfic, la qual cosa va suposar que l'urbanisme
adquirís una gran rellevància.
• En 1871 un gran incendi destrueix la ciutat de Chicago. La
necessitat d'aixecar nous edificis donarà lloc al
sorgiment de la denominada Escola de Chicago.
• Amb ella es desenvolupa un nou model arquitectònic: el
gratacel. Respon a l'especulació que es produeix
sobre el sòl i a la demanda de construcció.
La solució que s'adopta és la construcció en vertical: molts
pisos elevats sobre una planta reduïda.Les primeres
edificacions tenien entre els 10 i els 16 pisos d'altura.

10. •Paral·lelament al sorgiment dels gratacels, apareixeran
els primers ascensors elèctrics.
• Els arquitectes de l'escola proposen solucions similars
entre ells:
- estructures metàl·liques revestides segons la funció de
l'edifici
– finestres que podien variar de grandària quan es
desitgés
– l'eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega
– utilització d'estructures de ferro recobertes
– finestres corregudes que ocuparan la major part de les
façanes dels edificis

11. Louis Sullivan. 1856-1924
Auditorium Building. 1887-9

13. Louis Sullivan. 1856-1924
Guaranty Building,
Buffalo, N. York (1894-1895)

14. Louis Sullivan. 1856-1924
Magatzems Carson, Pirie & Scott
(1899-1904)

16. ANÀLISI FORMAL
Elements de suport i suportats
L’aparició de l’acer a meitat del
S.XIX va permetre alliberar els
murs de la seva funció de
suport.
L’acer (versàtil i barat) va
complementar a la perfecció
amb el formigó armat (1880).
Acer i ferro van esdevenir
l’esquelet dels edificis de gran
alçada. Aprofitant el potencial
d’aquests materials, Sullivan
construeix els edificis recolzant-
se en l’ús del ferro i l’acer.

17. Espai interior i exterior
Destaquen les dues primeres plantes. A la base de
l’edifici, entresol i primera planta hi ha amplis
aparadors de vidre, emmarcats per bandes naturalistes
de ferro fos, feta a partir de fulles d’acant lobulades,
espinoses i bandes espirals (Art Nouveau).

20. Les altres plantes
segueixen una
construcció cel·lular
consistent en la
repetició d’un mòdul
seguint un ritme
uniforme de finestres
horitzontals, separades
per una estructura
geomètrica de formigó.
La part superior està
coronada per una
coberta plana.

21. En el pla horitzontal, Sullivan aixeca a la cantonada un
pavelló circular que continua l’estructura del cos inferior
de l’edifici.
A les vidrieres dels aparadors s’hi poden veure els noms
dels magatzems.
La façana està concebuda de forma funcional per
permetre la il·luminació natural de l’interior.
Els seus elements fonamentals són les finestres de
Chicago, horitzontals i allargades que s’adapten a
l'estructura del conjunt. Aquesta horitzontalitat redueix
la sensació d’alçada de l’edifici i permet una major
integració visual amb l’entorn.

24. Estil
Sullivan és el principal representant de l’Escola de Chicago.
Característiques:
• Estructures metàl·liques revestides segons la funció de
l'edifici
•Finestres que podien variar de grandària quan es desitgés
•Eliminació, en molts casos, dels murs de càrrega
• Utilització d'estructures de ferro recobertes
•Finestres corregudes que ocuparan la major part de les
façanes dels edificis
•Simplificació constructiva en oposició als estils historicistes
•Ornamentació orgànica
•Construcció modular

26. INTERPRETACIÓ
Contingut i significació
L’incendi de 1873 va obrir la possibilitat de reconstruir la
ciutat. Entre 1883 i 1895 la ciutat s’omple de nous edificis,
precedents dels gratacels.
Els arquitectes de l’Escola de Chicago van dissenyar i
construir edificis d’oficines i grans magatzems.
Aquesta mena d’edificis exigeix solucions funcionals i
aprofitament del sòl edificable, plantejament polivalent dels
espais interiors i gran velocitat en la construcció.
A partir de 1893 (Exposició Colombina Universal) s’inicià
una regressió dels arquitectes cap a l’historicisme. No
s’abandonaren les estructures metàl·liques, però amagades
darrera de façanes neogòtiques.

29. Funció
Aquest edifici va funcionar com a grans magatzems de la
firma Carson, Pirie i Scott (roba, calçat, joieria, mobles...)
fins al 2007.
Després d’una important restauració, ha estat reobert al
públic encara com a centre comercial sota el nom de
“Sullivan Center”.
Aquest edifici està considerat l’obra mestra de Sullivan i un
dels edificis més representatius de l’Escola de Chicago.
Constitueix un clar exemple del pensament arquitectònic
de Sullivan: cada part ha de reflectir la funció per a la qual
ha estat dissenyada.
En paraules seves: “la forma segueix la funció”.

30. Models i influències
Sullivan manté el decorativisme ornamental propi de
l’arquitectura modernista, però recull les innovacions
arquitectòniques de l’Escola de Chicago (1875-1905): ferro,
acer, formigó, finestres més àmplies...
Sullivan condiciona la forma dels elements a la funció,
obrint el moviment funcionalista europeu de Adolf Loos i
Le Corbusier.
Entre els seus deixebles destaca l’arquitecte Frank Lloyd
Wright.

31. Adolf Loos: Casa Michaelerplatz (1911)

32. Villa Savoye Le Corbusier (1929 – 1931)

33. A Barcelona es troba una petita
influència de l’Escola de
Chicago a les construccions de
la Via Laietana.
La construcció d’aquest nou
carrer entre 1909 i 1913, a cavall
entre el modernisme i
el noucentisme, adopta aquest
estil degut al tipus
d’edificacions planejades per a
oficines i centres oficials.

34. http://louis-sullivan.blogspot.com.es/2011/06/louis-sullivan-obras.html
http://www.slideshare.net/ramonpujola/01-magatzems-carson
http://www.slideshare.net/anunez12/magatzems-carson-1899-1904
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/escola-de-chicago/
http://en.wikipedia.org/wiki/Great_Chicago_Fire
http://www.thesullivancenter.com/index.html
VVAA Visual Art
VVAA Història de l’Art. Ed Vicens Vives