SlideShare a Scribd company logo
Casa Kaufmann



               Documentació general
         Catalogació:
              Autor: Frank Lloyd Wright (1867-1959)
              Nom de l’edifici: Casa Kaufmann (Falling
              Water House)
              Cronologia: (1935-1937)
              Localització: Bear Run, Pennsylvania (EE.UU.)
              Estil: organicisme

         Anàlisi material:
              Materials bàsics de construcció: formigó armat,
                  pedra natural, vidre i alumini.
              Sistema constructiu: amb materials industrials.
Frank Lloyd Wright (1969-1059)

Va néixer a Richland Center (Wisconsin). Els seus pares es separaren i això va
marcar la seva infantesa. Mai va perdonar al seu pare, arribant a canviar-se els
cognoms. Estudià enginyeria i treballà com a delineant. Després (1888) s’uní al
despatx dels famosos arquitectes Adler i Sullivan, a Chicago, on dissenyà
habitatges. El 1896 obrí el seu propi despatx d’arquitectura. En aquests anys
dissenyà la casa Winslow, a River Forest (Illinois), la primera de la seva famosa
sèrie de cases tipus prairie. Són cases unifamiliars completament integrades al seu
entorn. Les cobertes sobresurten de les façanes, les finestres són grans i
horitzontals, i la xemeneia ocupa un lloc central.




        Darwin D. Martin House
El 1909 abandonà la família i marxà a Europa on va ser reconegut, i quan tornà a
EE.UU. Va dissenyar la seva pròpia casa, coneguda com Taliesin, que es convertí en
el seu estudi i escola d’arquitectura també.
Heurtley




                          Jessie Adams house



Kentuch Knob
Louis Penfield House
Penfield Twilight
Museu Guggenheim.
Nova York
Unitarian Meeting House
Característiques de l’arquitectura orgànica de F. Lloyd Wright

1. Integració de l’edifici en el medi ambient, creant un espai que
   s’acosti a la natura, que es pugui mantenir un diàleg harmònic entre
   ambdós espais i, per tant, calia conjugar murs amb arbres i roques.

2. L’edifici ha de néixer de terra. L’edifici ha de ser un producte de la
   Mare Natura, n’ha d’ésser el seu fruit.

3. Cal respectar els desnivells de la terra. No trencar la bellesa de
   l’entorn sinó acomodar-hi en tot moment l’arquitectura.

4. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global.
   Wright afirma: « fins i tot les taules, els armaris i els instruments
   musicals han de ser elements dels mateix edifici». Mobiliari senzill.

5. Els materials han d’estar en estat natural. Manca d’ornamentació a
   les façanes, tret de l’aportada pels mateixos materials.

6. Cobertes en amplis voladissos. Sovint utilitzà voladissos d’inspiració
   japonesa. Aquests prolonguen horitzontalment l’espai, paral·lel al
   sòl.

7. La calefacció ha de sortir de terra i des d’aquí irradiar calor a tot el
   cos, permetent conservar l’habitacle fresc i el cap clar.
Anàlisi formal
Descripció i localització




Emplaçada en un entorn natural,
està situada al fons d’una vall
frondosa i sobre un rierol i una
cascada.
Es confon amb l’entorn, formant
una unitat amb ell.

 Un clar exemple
 d’arquitectura orgànica
Elements de suport i
suportats

   Lloyd Wright deixa les roques
        «in situ», sobre les quals
        s’alça la residència, i les
        aprofita com a fonament
                           natural
  S’utilitzà també murs de pedra
           i columnes de formigó.
Els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats de
forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny, i que
presideixen la construcció.
La cascada es troba just a
                                                          sota les terrasses.




Els plans verticals de pedra (murs i xemeneia)
s’oposen als plans horitzontals de formigó
(terrasses en volada). Aquests s’equilibren damunt
la superfície rocosa, potenciant l'asimetria entre
l’horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.
L’eix vertical de la
xemeneia (construïda
d’aplacats de pedra
rústica) s’eleva des
de la roca natural
com si fos una torre i
articula tots els
espais




                         L’horitzontalitat ve donada per
                         una sèrie de voladissos (de
                         formigó armat i estucats de
                         color terrós clar) que formen
                         terrasses rectangulars
                         esglaonades que s’avancen sobre
                         el buit. Projecció de l’interior
                         cap a l’exterior.
Espai exterior       Tercera planta,
                       també amb terrassa

  Tres plantes
  esglaonades
                                            De la segona planta
                                            sobresurt una altra terrassa,
                                            que forma angle de 90º amb
                                            la primera. Fa de sostre i
                                            protecció de part d’aquesta.

La primera s’assenta
directament damunt
la roca. Base de la
xemeneia. Per davant
forma una gran
terrassa damunt la
cascada.
Tres plantes                 Tercera     Segona
                             planta      planta
esglaonades




 Reflecteix el
 “desordre
 orgànic”, propi
 de la natura.              Primera
                            planta


                   La terrassa de la
                   primera planta està
                   suspesa per damunt
                   de la cascada
Els murs són de formigó armat i
aplacats de pedra natural i
arrebossats, combinats amb
fusteria d’alumini i grans
finestrals.

El corrent d’aigua s’articula com
un element més de l’edifici i crea
la falsa sensació que és des de la
mateixa casa d’on brolla el salt
d’aigua.

L’exterior es dissenyà per
confondre’s amb l’entorn.
Espai interior                               Interiorment l’espai és fluid



         Wright es mostra
              contrari a la
    segmentació en petites
   habitacions i, per tant,
   juga amb espais oberts
                    i amplis




Concepció centrífuga de l’arquitectura. Els espais es generen de dins cap a fora.
S’assegura la comunicació entre espais interns i externs, afavorit per l’ús del
vidre, evita l’opacitat, sensació de tancament.
La primera planta s’assenta
    damunt la roca natural




       L’interior s’organitza
            entorn d’un nucli
        central: la torre de
           pedra o xemeneia




                                  Wright va
                                     fixar la
                                   xemeneia
                                directament
                                  al damunt
                                  d’una gran
                                       pedra
                                     natural
La planta baixa de la casa
té un ampli saló i la cuina.

Al segon pis dos dormitoris
grans i una petita habitació
de convidats.

Al tercer pis les
habitacions del fill de la
família.




                               Les parets interiors són de pedra natural, i el terra
                               també està cobert de lluents pedres polides.
El saló vist en tota la seva amplitud i davant la xemeneia els fragments
de pedra conservats tal i com es trobaven en el terreny.
El vidre juga un paper important
evitant l’opacitat i, per tant, la
sensació de tancament
Total intercomunicació entre
espai interior i espai exterior
Qualsevol element ha d’estar
integrat al disseny global.
« fins i tot les taules, els
armaris i els instruments
musicals han de ser elements
dels mateix edifici»
Interpretació

Wright s’inspirà en les típiques cases de camp americanes en forma de creu
per fer les seves construccions nomenades cases tipus “prairie”, tot i que en la
Casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera símbol de
l’arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del
terreny, i per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta,
integrada en l’entorn, implicada amb l’aigua, els arbres, les roques... També
tenia un sentit pràctic, havia de ser segona vivenda d’una família.
També se la coneix com la
“Casa de la cascada” (Falling
water House). Es considera la
casa més important del segle
XX. Es construí en una vall
estreta, sobre una petita
cascada i envoltada de
muntanyes, al sud de
Pennsylvania. La llegenda diu
que el senyor Kauffmann volia
situar-la més amunt, però que
Wright li va dir: “A vostè li
agrada la cascada, llavors perquè
vol fer la casa lluny i haver de
baixar sempre fins aquí per
veure-la?
És va trobar amb l’oposició dels racionalistes europeus com Walter Gropius i
Mies Van der Rohe, tot i que aquests aplicaren alguns dels postulats de Wright.
Aquest era un arquitecte individualista mal vist per la indústria, ja s’implicava
personalment en tots els aspectes de cada obra que feia. En la Casa Kaufmann
aplicà tots els aspectes del seu programa constructiu.

Els jocs de volums que componen la Casa Kaufmann són el resultat de l’expansió
centrífuga dels espais, que sorgeixen d’un centre. No són influïts pel
racionalisme, com alguns han volgut creure.
Funció
 Rep l’encàrrec l’any
 1935 d’Edgar
 Kaufmann director
 d’un grans
 magatzems de
 Pittsburg
 (Kaufmann’s
 Departament Store)
Models i influències
La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de
la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa.

Ell començà a usar el terme “arquitectura orgànica” amb el qual volia unir
home, arquitectura i natura. També tenia present el confort, amb l’ús de
totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les (aire
condicionat, il·luminació i pannells de calefacció).

Aalvar Aalto també fusionà Funcionalisme i Organicisme.




   Aalto: Baker House,
   Cambridge, 1947

More Related Content

What's hot

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
Assumpció Granero
 

What's hot (20)

Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
Fitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicariaFitxa 73 la vicaria
Fitxa 73 la vicaria
 
Fortuny: La vicaria
Fortuny: La vicariaFortuny: La vicaria
Fortuny: La vicaria
 
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, BilbaoGehry: Museu Guggenheim, Bilbao
Gehry: Museu Guggenheim, Bilbao
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
Una i tres cadires
Una i tres cadiresUna i tres cadires
Una i tres cadires
 
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
Fitxa 76. nit estrellada (versió de 1889)
 
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE
 
Eros I Psique. Canova
Eros I Psique. CanovaEros I Psique. Canova
Eros I Psique. Canova
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbeFitxa 74 déjeuner sur l'herbe
Fitxa 74 déjeuner sur l'herbe
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
Fitxa 80 casa milà
Fitxa 80  casa milàFitxa 80  casa milà
Fitxa 80 casa milà
 
Fitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemanyFitxa 81 pavelló alemany
Fitxa 81 pavelló alemany
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)TÀPIES: CREU I R (1975)
TÀPIES: CREU I R (1975)
 

Similar to Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann

Similar to Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann (18)

Casa kaufmann
Casa kaufmannCasa kaufmann
Casa kaufmann
 
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
86. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
04 Casa Kaufmann
04 Casa Kaufmann04 Casa Kaufmann
04 Casa Kaufmann
 
32 d casa kaufman
32 d  casa kaufman32 d  casa kaufman
32 d casa kaufman
 
Arquitectura del segle xx ii part
Arquitectura del segle xx ii partArquitectura del segle xx ii part
Arquitectura del segle xx ii part
 
Casa de la Cascada/Casa Kauffmann- Frank Lloyd Wright
Casa de la Cascada/Casa Kauffmann- Frank Lloyd WrightCasa de la Cascada/Casa Kauffmann- Frank Lloyd Wright
Casa de la Cascada/Casa Kauffmann- Frank Lloyd Wright
 
5.casa cascada
5.casa cascada5.casa cascada
5.casa cascada
 
Victor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa TasselVictor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa Tassel
 
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wrightUnitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
Unitat 48. la casa kauffman de frank lloyd wright
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
 
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
48. FALLING WATER HOUSE. FRANK LLOYD WRIGHT
 
Casa Kaufmann o de la cascada.
Casa Kaufmann o de la cascada.Casa Kaufmann o de la cascada.
Casa Kaufmann o de la cascada.
 
Victor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa TasselVictor Horta: Casa Tassel
Victor Horta: Casa Tassel
 
32 arquitectura . xx
32   arquitectura . xx32   arquitectura . xx
32 arquitectura . xx
 
El pavelló alemany
El pavelló alemanyEl pavelló alemany
El pavelló alemany
 
Casa Kaufmann
Casa KaufmannCasa Kaufmann
Casa Kaufmann
 
Casa kaufmann
Casa kaufmannCasa kaufmann
Casa kaufmann
 
Arquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigóArquitectura associada al formigó
Arquitectura associada al formigó
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann

  • 1. Casa Kaufmann Documentació general Catalogació: Autor: Frank Lloyd Wright (1867-1959) Nom de l’edifici: Casa Kaufmann (Falling Water House) Cronologia: (1935-1937) Localització: Bear Run, Pennsylvania (EE.UU.) Estil: organicisme Anàlisi material: Materials bàsics de construcció: formigó armat, pedra natural, vidre i alumini. Sistema constructiu: amb materials industrials.
  • 2. Frank Lloyd Wright (1969-1059) Va néixer a Richland Center (Wisconsin). Els seus pares es separaren i això va marcar la seva infantesa. Mai va perdonar al seu pare, arribant a canviar-se els cognoms. Estudià enginyeria i treballà com a delineant. Després (1888) s’uní al despatx dels famosos arquitectes Adler i Sullivan, a Chicago, on dissenyà habitatges. El 1896 obrí el seu propi despatx d’arquitectura. En aquests anys dissenyà la casa Winslow, a River Forest (Illinois), la primera de la seva famosa sèrie de cases tipus prairie. Són cases unifamiliars completament integrades al seu entorn. Les cobertes sobresurten de les façanes, les finestres són grans i horitzontals, i la xemeneia ocupa un lloc central. Darwin D. Martin House
  • 3. El 1909 abandonà la família i marxà a Europa on va ser reconegut, i quan tornà a EE.UU. Va dissenyar la seva pròpia casa, coneguda com Taliesin, que es convertí en el seu estudi i escola d’arquitectura també.
  • 4. Heurtley Jessie Adams house Kentuch Knob
  • 8.
  • 10. Característiques de l’arquitectura orgànica de F. Lloyd Wright 1. Integració de l’edifici en el medi ambient, creant un espai que s’acosti a la natura, que es pugui mantenir un diàleg harmònic entre ambdós espais i, per tant, calia conjugar murs amb arbres i roques. 2. L’edifici ha de néixer de terra. L’edifici ha de ser un producte de la Mare Natura, n’ha d’ésser el seu fruit. 3. Cal respectar els desnivells de la terra. No trencar la bellesa de l’entorn sinó acomodar-hi en tot moment l’arquitectura. 4. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global. Wright afirma: « fins i tot les taules, els armaris i els instruments musicals han de ser elements dels mateix edifici». Mobiliari senzill. 5. Els materials han d’estar en estat natural. Manca d’ornamentació a les façanes, tret de l’aportada pels mateixos materials. 6. Cobertes en amplis voladissos. Sovint utilitzà voladissos d’inspiració japonesa. Aquests prolonguen horitzontalment l’espai, paral·lel al sòl. 7. La calefacció ha de sortir de terra i des d’aquí irradiar calor a tot el cos, permetent conservar l’habitacle fresc i el cap clar.
  • 12. Descripció i localització Emplaçada en un entorn natural, està situada al fons d’una vall frondosa i sobre un rierol i una cascada. Es confon amb l’entorn, formant una unitat amb ell. Un clar exemple d’arquitectura orgànica
  • 13. Elements de suport i suportats Lloyd Wright deixa les roques «in situ», sobre les quals s’alça la residència, i les aprofita com a fonament natural S’utilitzà també murs de pedra i columnes de formigó.
  • 14. Els elements suportats estan formats per grans plans horitzontals disposats de forma esglaonada, fet que permet salvar els desnivells del terreny, i que presideixen la construcció.
  • 15. La cascada es troba just a sota les terrasses. Els plans verticals de pedra (murs i xemeneia) s’oposen als plans horitzontals de formigó (terrasses en volada). Aquests s’equilibren damunt la superfície rocosa, potenciant l'asimetria entre l’horitzontalitat construïda i la verticalitat natural.
  • 16. L’eix vertical de la xemeneia (construïda d’aplacats de pedra rústica) s’eleva des de la roca natural com si fos una torre i articula tots els espais L’horitzontalitat ve donada per una sèrie de voladissos (de formigó armat i estucats de color terrós clar) que formen terrasses rectangulars esglaonades que s’avancen sobre el buit. Projecció de l’interior cap a l’exterior.
  • 17. Espai exterior Tercera planta, també amb terrassa Tres plantes esglaonades De la segona planta sobresurt una altra terrassa, que forma angle de 90º amb la primera. Fa de sostre i protecció de part d’aquesta. La primera s’assenta directament damunt la roca. Base de la xemeneia. Per davant forma una gran terrassa damunt la cascada.
  • 18. Tres plantes Tercera Segona planta planta esglaonades Reflecteix el “desordre orgànic”, propi de la natura. Primera planta La terrassa de la primera planta està suspesa per damunt de la cascada
  • 19. Els murs són de formigó armat i aplacats de pedra natural i arrebossats, combinats amb fusteria d’alumini i grans finestrals. El corrent d’aigua s’articula com un element més de l’edifici i crea la falsa sensació que és des de la mateixa casa d’on brolla el salt d’aigua. L’exterior es dissenyà per confondre’s amb l’entorn.
  • 20. Espai interior Interiorment l’espai és fluid Wright es mostra contrari a la segmentació en petites habitacions i, per tant, juga amb espais oberts i amplis Concepció centrífuga de l’arquitectura. Els espais es generen de dins cap a fora. S’assegura la comunicació entre espais interns i externs, afavorit per l’ús del vidre, evita l’opacitat, sensació de tancament.
  • 21. La primera planta s’assenta damunt la roca natural L’interior s’organitza entorn d’un nucli central: la torre de pedra o xemeneia Wright va fixar la xemeneia directament al damunt d’una gran pedra natural
  • 22. La planta baixa de la casa té un ampli saló i la cuina. Al segon pis dos dormitoris grans i una petita habitació de convidats. Al tercer pis les habitacions del fill de la família. Les parets interiors són de pedra natural, i el terra també està cobert de lluents pedres polides.
  • 23. El saló vist en tota la seva amplitud i davant la xemeneia els fragments de pedra conservats tal i com es trobaven en el terreny.
  • 24. El vidre juga un paper important evitant l’opacitat i, per tant, la sensació de tancament
  • 25. Total intercomunicació entre espai interior i espai exterior
  • 26. Qualsevol element ha d’estar integrat al disseny global. « fins i tot les taules, els armaris i els instruments musicals han de ser elements dels mateix edifici»
  • 27. Interpretació Wright s’inspirà en les típiques cases de camp americanes en forma de creu per fer les seves construccions nomenades cases tipus “prairie”, tot i que en la Casa Kaufmann no hi ha cap estructura reguladora. Se la considera símbol de l’arquitectura orgànica per la seva adaptació al lloc i als materials del terreny, i per la seva expansió centrífuga. És una arquitectura oberta, integrada en l’entorn, implicada amb l’aigua, els arbres, les roques... També tenia un sentit pràctic, havia de ser segona vivenda d’una família. També se la coneix com la “Casa de la cascada” (Falling water House). Es considera la casa més important del segle XX. Es construí en una vall estreta, sobre una petita cascada i envoltada de muntanyes, al sud de Pennsylvania. La llegenda diu que el senyor Kauffmann volia situar-la més amunt, però que Wright li va dir: “A vostè li agrada la cascada, llavors perquè vol fer la casa lluny i haver de baixar sempre fins aquí per veure-la?
  • 28. És va trobar amb l’oposició dels racionalistes europeus com Walter Gropius i Mies Van der Rohe, tot i que aquests aplicaren alguns dels postulats de Wright. Aquest era un arquitecte individualista mal vist per la indústria, ja s’implicava personalment en tots els aspectes de cada obra que feia. En la Casa Kaufmann aplicà tots els aspectes del seu programa constructiu. Els jocs de volums que componen la Casa Kaufmann són el resultat de l’expansió centrífuga dels espais, que sorgeixen d’un centre. No són influïts pel racionalisme, com alguns han volgut creure.
  • 29. Funció Rep l’encàrrec l’any 1935 d’Edgar Kaufmann director d’un grans magatzems de Pittsburg (Kaufmann’s Departament Store)
  • 30. Models i influències La base de l’obra de Wright és el funcionalisme, com podem veure en l’ús de la planta lliure, però també s’inspirà en els ismes i en la senzillesa japonesa. Ell començà a usar el terme “arquitectura orgànica” amb el qual volia unir home, arquitectura i natura. També tenia present el confort, amb l’ús de totes les comoditats i els avenços tecnològics per facilitar-les (aire condicionat, il·luminació i pannells de calefacció). Aalvar Aalto també fusionà Funcionalisme i Organicisme. Aalto: Baker House, Cambridge, 1947