1. 82. Auditorium Building, Chicago Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García Professora: M Assumpció Granero Cueves

2. ÍNDEX FITXA TÈCNICA LOUIS HENRI SULLIVAN ESCOLA DE CHICAGO - CARACTERÍSTIQUES IV. DESCRIPCIÓ FORMAL - EXTERIOR - PLANTA I ALÇAT - INTERIOR V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA VI. MODELS I INFLUÈNCIES VII. BIBLIOGRAFIA

3. I. FITXA TÈCNICA Títol Auditorium Bulding de Chicago Autor Louis Henri Sullivan Cronologia 1885/87-1889 Estil Arquitectura del segle XIX: Escola de Chicago Localització Chicago, Illinois, Estats Units

4. Louis Sullivan (Boston, 1856- Chicago, 1924) és considerat per molts el pare dels gratacels moderns, i també, l’arquitecte més rellevant de l’Escola de Chicago . Estudià arquitectura a Massachusets i a París, on rebé la influència del decorativisme modernista. Començà treballant a Boston, però el 1873 es traslladà a Chicago , on es produí un boom constructiu després del gran incendi de 1871 . El 1879 s’associà amb Dankmar Adler , i inicià l’època més productiva de la seva carrera. Sullivan s’encarregava bàsicament dels dissenys arquitectònics. En aquesta empresa treballà Frank Lloyd Wright , el qual sempre reconegué la gran influència de Sullivan en la seva obra. Sullivan i Adler varen construir més de cent edificis. Treballaren sobretot a Chicago, però la seva fama s’estengué per altres ciutats americanes on reberen nombrosos encàrrecs. II. LOUIS HENRI SULLIVAN

5. En 1881 van concloure en St. Louis (Missouri) una altra construcció de deu plantes: el Wainwright Building (anterior). En 1904 va construir la seva obra mestra en solitari , el magatzem de Carson Pirie Scott , un dels millors exemples arquitectònics de l'escola de Chicago (posterior a l’Auditori). De les seves construccions posteriors tan sols es conserven dos petits bancs , el Security Bank de Owatonna (Minnesota, 1908) i el Peoples Savings Bank de Cedar Rapids (Iowa, 1911). II. LOUIS HENRI SULLIVAN

6. III. ESCOLA DE CHICAGO L‘ Escola de Chicago va ser un estil arquitectònic sorgit a finals del segle XIX i principis del XX a la ciutat de Chicago. Estil pioner en la introducció de nous materials i tècniques per a la construcció de grans edificis comercials . Aquest moviment sorgeix en un context, en què augmentà considerablement el nivell demogràfic el que va suposar que l' urbanisme adquirís una rellevància màxima, perquè Chicago es trobava en una fase de creixement accelerat, ja que havia esdevingut un gran mercat cerealista i un notable nucli industrial per les bones comunicacions ferroviàries i fluvials.

7. El 1871 la ciutat de Chicago sofrirà un incendi que la destruirà quasi per complet, la qual cosa suposarà haver de tornar a aixecar-la de nou . Aquesta necessitat de crear nous edificis, donarà peu a l'aparició de la denominada Escola de Chicago . D’aquesta manera, es produeix una gran especulació sobre els terrenys i una gran demanda de construcció . La solució que s'adoptà fou la construcció en vertical : molts pisos elevats sobre una planta reduïda, per l’encariment dels solars. Paral·lelament a l'aparició dels gratacels , apareixeran els primers ascensors elèctrics , que eliminen el principal inconvenient dels edificis alts. III. ESCOLA DE CHICAGO

8. Es deixen de banda edificis amb murs que són només de pedra i la utilització de la fusta per a evitar nous incendis, així, dominaran el panorama les estructures de ferro recobertes i les tècniques dels constructors de ponts. Una altra innovació seran les finestres corregudes que ocuparan la major part de les façanes dels edificis. A Chicago, precisament, s’aixecaran els primers gratacels de la història de l’arquitectura. Els projectes de gratacels de Sullivan amb estructures de ferro i formigó convertiren aquesta tipologia d’edificis en el símbol arquitectònic dels EUA, de l’últim terç del segle. Els seus edificis foren sobretot comercials. Sullivan mantingué elements decoratius dels modernisme , tot i que per a ell el més important era la funció de l’edifici . Edifici Carsons Pirie Scott & Co III. ESCOLA DE CHICAGO

9. 1. Estructures metàl·liques que permetran realitzar edificis amb gran alçària . 2. Ús del pilar de formigó com a suport . Serà la solució al desafiament de construir sobre un terra fangós. Home Insurance Company Building Marshall Fields Store III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques

10. III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques 3. Finestres esteses horitzontalment per tota la façana amb les dimensions desitjades. 4. Respecte a l'exterior, se suprimeixen els elements decoratius i s’opta per superfícies llises i acristallades. Predominen les línies horitzontals i verticals. Auditorium building

11. III. ESCOLA DE CHICAGO Característiques 5. Desenvolupament de l’ascensor elèctric . 6. Possible eliminació dels murs de càrrega. Reliance building Wainwright Building

12. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL -L’Auditòrium és un dels edificis més emblemàtics d’aquest estil innovador i la primera obra realitzada per Dankmar Adler i Louis Sullivan . -En el seu moment, fou un edifici destinat a funcions de teatre de l’ Òpera (6.000 espectadors). Per a descompensar les despeses econòmiques, també tingué la funció d’ hotel i de lloc d’oficines . L’Opera es deia que posseïa la millor acústica del món...? -Actualment, és utilitzat per la Universitat Roosevelt .

13. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL Es tracta de l'obra més interessant d'aquest període , una de les més belles de tota la producció de l'Escola de Chicago. El projecte va tenir nombroses versions en les quals Sullivan va anar simplificant, successivament, els problemes tècnics, arribant a una solució rítmica i plàstica de les diverses parts de l'edifici, parcialment independents, estructurades en subdivisions per la seva funció.

14. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR Els constructors dels gratacels (potrogratacels) de Chicago defensaven l’ estètica del bloc , per a ells la façana era l’element simple de tancament de l’edifici. Però per a Sullivan, la façana del Auditorium , cobra vitalitat pròpia, perquè realitza una gradació i alternança de massís i buits , com en els palaus del Quattrocento florentí .

15. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR El ritme vertical es reforça per divisions d'ordre invers , amb la representació d’un únic mòdul-finestra, que el part central apareix com un ordre gegant diferenciat per grans pilastres que tanquen quatre nivells consecutius.

16. La composició exterior és rigorosament perspectiva, començant per un encoixinat al nivell de la vorera fins al mur llis de les plantes superiors. -No obstant això, malgrat l'intent de deixar clara la seva llei de composició general, l'obra proposa una complexitat espacial pròpia del teixit urbà més que d'un edifici singular. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR

17. Els primers pisos són de granit rústic , mentre que els alts, d’ arenisca (gres). Aquests presenten uns sèrie d' arcuacions sobre les quals s’assenten els pisos del remat. El resultat és la disposició compensada en sentit horitzontal i vertical dels seus elements , i la comprensió de l’edifici com un tot íntegre , i no com una multiplicació de plantes, que era com quedava en els protogratacels. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR

18. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: EXTERIOR L'Auditori té una impressionant estructura exterior , la més notable en el seu moment, doncs quan es va acabar era l'edifici més alt de la ciutat i el més gran dels Estats Units. El sòl sobre el qual s'assenta l'auditori és d' argila pel que no es van poder col·locar uns fonaments convencionals. La solució que van proposar els arquitectes va ser suficientment enginyosa com per suportar els enormes murs de l'edifici durant més d'un segle. No obstant això, al llarg del temps, el pes ha aconseguit una lleugera deformació , que es pot veure clarament en el vestíbul del teatre , on el pis de mosaic té un pendent diferent en apropar-se als murs exteriors.

19. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: PLANTA I ALÇAT

20. - A l'interior, la complexitat figurativa és encara més intensa en les dimensions dels elements utilitzats per estructurar l'espai ( arcs de fins a 36 m de diàmetre, columnes de 90 cm d'ample i no més d'1,80m d'alt) i, sobretot, l' esvelta decoració reforçada per tots els materials ornamentals possibles. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR

21. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR

23. Alguns detalls de l'interior van ser probablement elaborat per Frank Lloyd Wright , arquitecte del Museu Guggenheim de Nova York , i que va començar a treballar com a dibuixant en 1887 en una oficina d'aquest mateix complex de Chicago. IV. DESCRIPCIÓ FORMAL: INTERIOR

24. - El 5 d'octubre de 1887 , el President Grover Cleveland va posar la primera pedra per a la construcció de l’Auditori i poc després, la Convenció Nacional Republicana de 1888 es va celebrar en un edifici parcialment acabat, on Benjamin Harrison va ser nominat com a candidat presidencial. El 9 de desembre 1889 el ja president Harrison dedica a l'edifici la cançó ‘’ Home Sweet Home ’’ enmig d'una fragorosa ovació. - L' Orquestra Simfònica de Chicago va debutar a l’Auditòrium el 16 d'octubre de 1891 i va ser acollida fins que es va mudar a la Orchestra Hall en 1904. - Theodore Roosevelt també va donar el seu famós discurs de Bull Moose en 1912 en aquest teatre i va ser nominat per a President dels Estats Units. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

25. En 1941, va ser adquirit per l'Ajuntament per ser utilitzat com a centre militar durant la II Guerra Mundial . Pocs anys després, 1946, la Universitat Roosevelt s'instal·la en aquest gran edifici, però no es fa càrrec de restaurar el vell escenari. En 1952, algunes habitacions en la planta baixa i part del lobby del teatre es van retirar i es va crear una vorera a l’exterior. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

26. A la fi dels anys 60, l’Auditòrium es reobre per acollir concerts dels més importants estels de rock del moment, fins que va ser declarat Monument Històric Nacional en 1975 . A partir d'aquest moment es comencen a realitzar millores i l'any 2001 s'escomet una important restauració amb l'objectiu de retornar al teatre el seu color original. V. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

27. Combina el rigor racional i utilitari amb una estètica que es pot relacionar amb la del Modernisme europeu , ja que la decoració interior és de motius florals i curvilinis . A més, el projecte va necessitar del geni de l’enginyer Adler per a resoldre el problema de trobar-se sota el nivell de l’aigua i a prop del llac Michigan. Té influència dels palaus renaixentistes en els arcs i els pilars, amb l’ornamentació compensada, així com per el granit rústic de la zona inferior. VI. MODELS I INFLUÈNCIES

28. Influirà en els magatzems Carson, Pirie i Scott , que es troben en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins el districte comercial de Chicago, zona històrica que fou inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA el 1998. va ser dissenat per Sullivan i construït el 1899 (10 anys després). La seva construcció està relacionada amb la reconstrucció de la ciutat després l’incendi del 1871, la qual significà un canvi de costums i la centralització de les activitats econòmiques i administratives a la City , lloc que concentrava els negocis al centre de la ciutat. És la part associada als grans magatzems i al comerç, i el fet de trobar-se en una cantonada augmenta la seva importància i accessibilitat. VI. MODELS I INFLUÈNCIES

29. Els magatzems Carson, Pirie i Scott , és l’obra més clarament racionalista i que més avança cap a l’arquitectura del segle XX. Aquest edifici es basa en la repetició d’un mòdul que crea una retícula de finestres i suports , totalment, rectilínia . VI. MODELS I INFLUÈNCIES La solució del xamfrà és una semi rotonda que trenca la linealitat del conjunt , mentre que la decoració es concentra en la part baixa, la que correspon als aparadors visibles dels del carrer. El conjunt, d’acord amb els principis de l’escola de Chicago, destaca per la seva senzillesa i pel fet de reflectir a l’exterior l’estructura de l’espai interior .

30. “ Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago, de Louis Sullivan VI. MODELS I INFLUÈNCIES

31. VI. MODELS I INFLUÈNCIES “ Magatzems Carson, Pirie & Scott” Chicago, de Louis Sullivan

32. Louis Sullivan. Magatzem Carson. 1899-1906. Chicago VI. MODELS I INFLUÈNCIES

33. Sullivan manté formes ornamentals influïdes pel modernisme , que conegué en la seva visita a París. Els seus edificis recullen l’essència de les innovacions constructives de l’Escola de Chicago, desenvolupades entre 1875 i 1905. Utilitzà els nous materials ( formigó, ferro i vidre ) i inicià la construcció de gratacels, fent que el seu plantejament, segons el qual la forma està condicionada per la funció, es trobi en l’arrel del funcionalisme europeu posterior, en el qual destacaren Adolf Loos i Le Corbusier . VI. MODELS I INFLUÈNCIES

34. Tot i que les preocupacions d’Europa per l’espai entren en contradicció amb el gust pel manteniment d’estils anteriors, a Barcelona es troba una petita influència de l’Escola de Chicago a les construccions de la Via Laietana . La construcció d’aquest nou carrer entre 1909 i 1913 adopta aquest estil degut al tipus d’edificacions planejades per a oficines i centres oficials. Amb tot, ni l’alçaria ni el tipus de construcció s’apartaren de les línies convencionals . VI. MODELS I INFLUÈNCIES

35. CONCLUSIÓ : Els arquitectes que treballaren a Chicago, en els anys 30, utilitzaren noves estructures per a l’esquelet de l’edifici, però no renunciaren a les solucions estètiques dels estils clàssics: ritme de les obertures, encoixinats, arcs de mig punt, etc, és un vocabulari i són uns elements arquitectònics que continuaren utilitzant . Auditorium building VI. MODELS I INFLUÈNCIES

37. http://www.bluffton.edu/~sullivanm/chisull/chisull.html http://www.greatbuildings.com/buildings/Auditorium_Building.html http://www.slideshare.net/jesusguillermo/escuela-de-chicago-presentation-972155 http://www.viajes.net/americadelnorte/estadosunidos/chicago/teatros/auditoriumtheatre http://www.soloarquitectura.com/foros/showthread.php?2800-Sullivan-y-Adler-%A1el-Auditorium-de-Chicago ! http://www.arquba.com/monografias-de-arquitectura/chicago-auditorium-building/ http://www.slideshare.net/guest http://www.slideshare.net/mcarmearanda/sullivan-magatzems-carson-pirie-scot Wikipedia, Viquipèdia Imatges: Google i Flickr VII. BIBLIOGRAFIA