SlideShare a Scribd company logo
San Carlo alle
Quattro Fontane




   Francesco Borromini
   (1599-1667)
Francesco Borromini (1599-1667)

Francesco Castelli va començar treballant a la cantera amb el seu pare, com a
picapedrer, però aviat anà a Milà a estudiar, on tallà marbre per a la catedral.
El 1619 arribà a Roma, on canvià el seu cognom pel de Borromini, i començà a
treballar per un parent, llunyà Carlo Maderno, al Vaticà. També col·laborà amb
Bernini al palau Barberini. Als pocs anys de treballar junts es produí entre ells
una enemistat que duraria per sempre.
Durant el pontificat d'Inocenci X (1644-55) guanyà la confiança del papa i
desplaçà a Bernini del lloc d’arquitecte principal de Roma. Quan es nomenat papa
Alexandre VII (1655-57) de nou ocupa el primer lloc Bernini i l’enfrontament
entre ambdós arquitectes es fa més intens. Llavors Borromini es dedica a
completar els interiors de Sant’Ivo alla Sapienza i Sant Joan de Laterà. També
completa la façana de San Carlo.

Els últims temps de la seva vida va
caure en una profunda depressió
que el va dur al suïcidi.
Context històric

Els Estats Pontificis, amb Roma com
a centre, es trobaven en un moment
àlgid, i les idees de la Contrareforma
s’imposaven als països catòlics. Fou un
segle de gran desenvolupament
artístic, l’art era l’expressió del
poder religiós.

San Carlo alle Quattro Fontane s’ha
de situar en aquesta època d’expansió
i reforma urbanística de la ciutat de
Roma. L’època en que els papes, a
través de les manifestacions
artístiques, tant religioses com civils,
demostraven la seva força i poder.
Les esglésies barroques van
començar a ser la mostra més clara
d’aquest art religiós que volia
impressionar, juntament amb la seva
decoració escultòrica i pictòrica.
L’obra de Borromini és molt original. Les principals característiques són:


1. Ús de l’orde gegant, de forma complementària i alternada.

2. La planta central, com la moltes de les esglésies barroques.

3. Dinamisme espacial. Aquest basat en el joc de la corba, la contracorba,
l'el·lipsi i els espais còncaus i convexos, duts a la màxima expressió per
reflectir moviment.

4. Ús de la llum.

5. Incorporació de l’escultura a l’arquitectura.

6. Materials simples i econòmics.

7. Esquema geomètric modular.
Sant'Ivo alla Sapienza (1642-60). És
considerada l’obra mestra de Borromini.
Sant'Agnese in Agone (1652-53)




      Plaça Navona, Roma
Documentació general

Nom: San Carlo alle Quattro
Fontane
Autor: Francesco Borromini
(1599-1667)
Cronologia: església i claustre
1638-1641, façana 1665-
1667
Localització: Roma (entre la via
Quirinale i la via Quattro
Fontane)
Estil: Barroc
Materials: pedra a l’exterior i
maons, estuc i marbre a
l’interior
Sistema constructiu: arquitravat
i voltat
Anàlisi formal: Elements de suport i suportats
Funció de
càrrega:
columnes
gegantines que
envolten el
perímetre de
l’església.

Tots els
elements
participen en un
únic impuls amb
tendència
ascensional.

Sobre els
capitells hi ha
un entaulament
amb cornisa
corba.                   Sobre la cornisa hi ha un cos intermedi format per
                         arcs de mitja volta i petxines que sostenen la
                         cúpula el·lipsoïdal.
Espai exterior      No es correspon amb la
                      distribució interior
Façana dividida en
dos nivells                    Cada pis té un
independents però              ordre de
relacionats                    columnes
                               menors.

Dos pisos amb un               Es completa
ordre de                       amb un
columnes gegants               entaulament
cadascun i dividits            horitzontal i
en 3 carrers.                  amb obertures
                               en forma de
Primer pis:                    nínxol.
porta d’accés i a
sobre una                     La cornisa
fornícula amb                 ondulada es
una estàtua.                  repeteix a les
Aquesta es                    dues plantes. A
correspon amb                 la superior
un medalló al                 forma com un
pis superior.                 frontó.
Façana
 Les ales                                                  ondulada
 d’uns                                                     formada per
 querubins                                                 entrants i
 formen                                                    sortints,
 com un                                                    còncaus i
 timpà                                                     convexos.
 sobre el
 cap de
 l’estàtua
 central.




La gran alçada de les
columnes i la proximitat    Els carrers laterals són
entre elles crea sensació   còncaus i el central convex,
de moviment ascendent.      per tant, cada element de la
                            façana, i sobretot aquesta
                            estructura ondulada,
                            potencien el moviment.
Es capitells, basats en l’ordre corinti, torcen les volutes cap enfora en
comptes de cap endins.
Al pis superior
 trobem un petit
 templet o edicle i
 el medalló,
 sostingut per
 àngels, que trenca
 l’entaulament.



La llum, que crea
zones de clarobscur,
li dona un aspecte
canviant, per tant,
moviment.

També sensació de      Contrastos de llum estudiats
verticalitat i         Dinamisme espacial: ondulació accentuada
lleugeresa.            Ordre gegant
                       Esquema geomètric modular
                       Incorporació de l’escultura a l’arquitectura
Les zones de clarobscur fan variar
l’aspecte de la façana.
Al xamfrà, sobre una de les fonts,
s’hi aixeca la torre campanar
quadrada, dissenyada pel seu nebot.
Espai interior

 La planta es pot definir a partir
                                       Capella
 d’un espai central entre
                                       major
 octagonal i ovalat, on tots els
 elements, sinuosos i ondulants,
 donen dramatisme al conjunt.

 A l’eix longitudinal s’hi ha afegit
 dos espais semicirculars, el
 vestíbul o entrada i la capella
 major.




                                       Entrada
16 columnes gegantines d’ordre compost suporten l’entaulament, el qual
contorneja l’església seguint les capricioses formes de la planta. Aquestes
columnes “modelen” el mur conferint-li un ritme propi. Per la seva
grandària dona una aparença més reduïda a l’espai interior que la que té
realment.
Les columnes permeten crear
portes, nínxols i capelles als
intercolumnis.
4 semicúpules de quart d’esfera
cobreixen les capelles i els
vestíbul. Entre aquestes s’hi
articulen 4 petxines àmplies que
defineixen la cúpula ovalada.
Petxina                    Petxina



                                     Semicúpula de
                                     quart d’esfera




Petxina                    Petxina

          Semicúpula de
          quart d’esfera
La cúpula ovalada és impressionant.
Està formada per cassetons
geomètrics (octàgons, creus i
hexàgons) que es van fent més
petits, seguint les lleis de la
perspectiva, a mesura que s’enlairen.
Així donen sensació de més alçada i
amplitud. Està coronada per una
llanterna que il·lumina, a través de
les seves lluernes, de manera natural
l’interior.
Un ocell blanc, l’Esperit Sant, sobre un fons daurat, corona la cúpula. Una
altra font de llum són les finestres situades directament sobre la biga
mestra, semiocultes per la decoració, que creen l’efecte que la cúpula
està suspesa sobre l’església.
El petit claustre del convent és
exemple de la llibertat en l’ús dels
ordres que feia Borromini.
Utilitzava el lèxic tradicional amb
una gramàtica completament nova.
Entorn i integració
urbanística

El solar ocupat pel convent
de Sant Carlino es troba
en la cruïlla de les
antigues Strada Pia i
Strada Felice, traçades
pels papes Pius IV i Sixt
V, en un lloc considerat
clau per l’urbanisme romà.
A les 4 cantonades dels
dos carrers s’hi
disposaren quatre fonts
que donen nom al lloc.
Borromini superà amb èxit
les irregularitats del
terreny i aprofità les
petites dimensions
d’aquest.
Interpretació

San Carlo va ser el primer encàrrec que li van fer individualment a Borromini.
Els pares Trintaris, que decidiren a Madrid aixecar un convent a Roma, van
encarregar un conjunt format pel convent, una església i un claustre.

San Carlo alle Quattro Fontane és significativa en la seva trajectòria perquè
consisteix en la seva primera església i claustre, i la darrera façana que va
fer. En ella s’hi fusionen una sèrie de tradicions independents en un tot únic i
coherent, suggerent i revolucionari.

Borromini mostrava sempre una tècnica angoixada, insegura, insatisfeta i
turmentada. El seu màxim rival, Bernini, era tot el contrari, segur i satisfet
de la seva obra. Quan va acabar la façana de Sant Carlo Borromini es va
suïcidar, alguns diuen que perquè considerà que l’obra no estava a l’alçada
d’allò que volia expressar.
Borromini, en cada nova obra, augmentava
                                l’elegància i la intensitat del ritme,
                                juntament amb una gran tensió interior.

                                La seva darrera obra fou la façana de San
                                Carlo i se la considera com la culminació de la
                                seva trajectòria artística. Va ser
                                contemporània a la columnata de Sant Pere
                                de Bernini, considerada l’obra més unitària i
                                global del Barroc. En canvi la de Borromini ha
                                quedat com la més discontínua, fragmentada
                                i antimonumental.

                                La seva façana representa la fusió en el
                                grau més alt de l’arquitectura i l’escultura.
                                L’ull no pot descansar, ja que pràcticament no
                                queda paret lliure.



Borromini va preferir utilitzar materials dúctils i mal·leables (maó i
estuc) en comptes dels marbres i materials nobles que se solien utilitzar
en altres construccions.
Funció

L’església de San Carlo a l’ordre
dels Trinitaris Descalços, una
congregació monàstica pobre o
austera. Tota l’ornamentació
pictòrica i escultòrica està
dedicada al seu fundador, Sant
Carles Borromeu. El centre de la
cúpula el presideix l’Esperit Sant,
símbol de la Trinitat.


 Borromini va
 ser el
 preferit dels
 ordres
 religiosos a
 l’hora
 d’encarregar
 els seus
 edificis
 religiosos.
A la cantonada on es troba l’església de San Carlo
hi ha 4 fonts, dues dedicades a les deesses Juno i
Diana, i les altres dues dedicades als rius Tiber i
Arno.
Models i influències

Borromini s’inspirà en els últims dissenys de Miquel Àngel, com la Capella
Sforza a Santa Maria Major de Roma. La façana s’ha relacionat amb el
teple romà d’El Deir, a Petra, que podia haver vist en un dibuix o gravat. El
sistema d’anar fent més petits els cassetons a la cúpula el va treure del
Panteó de Roma.




                     3 imatges de la
                     Capella Sforza
                     de M. Àngel                   Cúpula del Panteó de Roma
El Deir, a Petra (S. II)

More Related Content

What's hot

41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
Assumpció Granero
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
Julia Valera
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio Núñez
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Julia Valera
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
Julia Valera
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Julia Valera
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Julia Valera
 
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafneFitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Julia Valera
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
Assumpció Granero
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Julia Valera
 
Fitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carsonFitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carson
Julia Valera
 

What's hot (20)

28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Ticià: Dànae
Ticià: DànaeTicià: Dànae
Ticià: Dànae
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
Fitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffmanFitxa 82 casa kauffman
Fitxa 82 casa kauffman
 
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g.
 
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les SabinesFitxa 45 El Rapte de les Sabines
Fitxa 45 El Rapte de les Sabines
 
Fitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafneFitxa 55 apol·lo i dafne
Fitxa 55 apol·lo i dafne
 
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
48. SAN PIETRO IN MONTORIO. DONATO BRAMANTE
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
Fitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carsonFitxa 69 magatzems carson
Fitxa 69 magatzems carson
 
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticàMiquel Àngel: Pietat del vaticà
Miquel Àngel: Pietat del vaticà
 

Similar to 2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

Sant Carlo alle Quattre Fontane
Sant Carlo alle Quattre FontaneSant Carlo alle Quattre Fontane
Sant Carlo alle Quattre Fontane
Irene Sánchez Maestre
 
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualartArt2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
ramonbo
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
Libertango
 
Arquitectura Barroc i introducció
Arquitectura  Barroc i introduccióArquitectura  Barroc i introducció
Arquitectura Barroc i introducció
Assumpció Granero
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
jgutier4
 
San carlo alle quattro fontane
San carlo alle quattro fontaneSan carlo alle quattro fontane
San carlo alle quattro fontane
edtaandreu
 
San Carlo alle Quattro Fontane
San Carlo alle Quattro FontaneSan Carlo alle Quattro Fontane
San Carlo alle Quattro Fontane
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
San Carlo A Lla Quatro Fontane
San Carlo A Lla Quatro FontaneSan Carlo A Lla Quatro Fontane
San Carlo A Lla Quatro Fontane
munsha.reines
 
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzoARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
jesusmartinez55
 
06 Barroc. 2 Arquitectura
06 Barroc. 2 Arquitectura06 Barroc. 2 Arquitectura
06 Barroc. 2 Arquitectura
amelisgalmes
 
L'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNICL'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNIC
PILARMANZANO
 
2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement
jesus gutierrez
 

Similar to 2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane (20)

Sant Carlo alle Quattre Fontane
Sant Carlo alle Quattre FontaneSant Carlo alle Quattre Fontane
Sant Carlo alle Quattre Fontane
 
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualartArt2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
Art2 f 54- san carlo alle quattro fontane-textos de visualart
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
Barrocoarquitectura
BarrocoarquitecturaBarrocoarquitectura
Barrocoarquitectura
 
Arquitectura Barroc i introducció
Arquitectura  Barroc i introduccióArquitectura  Barroc i introducció
Arquitectura Barroc i introducció
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
San carlo alle quattro fontane
San carlo alle quattro fontaneSan carlo alle quattro fontane
San carlo alle quattro fontane
 
San Carlo alle Quattro Fontane
San Carlo alle Quattro FontaneSan Carlo alle Quattro Fontane
San Carlo alle Quattro Fontane
 
San Carlo A Lla Quatro Fontane
San Carlo A Lla Quatro FontaneSan Carlo A Lla Quatro Fontane
San Carlo A Lla Quatro Fontane
 
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzoARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
06 Barroc. 2 Arquitectura
06 Barroc. 2 Arquitectura06 Barroc. 2 Arquitectura
06 Barroc. 2 Arquitectura
 
L'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNICL'ART ROMÀNIC
L'ART ROMÀNIC
 
Arquitectura Quattrocento
Arquitectura Quattrocento Arquitectura Quattrocento
Arquitectura Quattrocento
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement2. arquitectura renaixement
2. arquitectura renaixement
 
san lorenzo
san lorenzosan lorenzo
san lorenzo
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane

  • 1. San Carlo alle Quattro Fontane Francesco Borromini (1599-1667)
  • 2. Francesco Borromini (1599-1667) Francesco Castelli va començar treballant a la cantera amb el seu pare, com a picapedrer, però aviat anà a Milà a estudiar, on tallà marbre per a la catedral. El 1619 arribà a Roma, on canvià el seu cognom pel de Borromini, i començà a treballar per un parent, llunyà Carlo Maderno, al Vaticà. També col·laborà amb Bernini al palau Barberini. Als pocs anys de treballar junts es produí entre ells una enemistat que duraria per sempre. Durant el pontificat d'Inocenci X (1644-55) guanyà la confiança del papa i desplaçà a Bernini del lloc d’arquitecte principal de Roma. Quan es nomenat papa Alexandre VII (1655-57) de nou ocupa el primer lloc Bernini i l’enfrontament entre ambdós arquitectes es fa més intens. Llavors Borromini es dedica a completar els interiors de Sant’Ivo alla Sapienza i Sant Joan de Laterà. També completa la façana de San Carlo. Els últims temps de la seva vida va caure en una profunda depressió que el va dur al suïcidi.
  • 3. Context històric Els Estats Pontificis, amb Roma com a centre, es trobaven en un moment àlgid, i les idees de la Contrareforma s’imposaven als països catòlics. Fou un segle de gran desenvolupament artístic, l’art era l’expressió del poder religiós. San Carlo alle Quattro Fontane s’ha de situar en aquesta època d’expansió i reforma urbanística de la ciutat de Roma. L’època en que els papes, a través de les manifestacions artístiques, tant religioses com civils, demostraven la seva força i poder. Les esglésies barroques van començar a ser la mostra més clara d’aquest art religiós que volia impressionar, juntament amb la seva decoració escultòrica i pictòrica.
  • 4. L’obra de Borromini és molt original. Les principals característiques són: 1. Ús de l’orde gegant, de forma complementària i alternada. 2. La planta central, com la moltes de les esglésies barroques. 3. Dinamisme espacial. Aquest basat en el joc de la corba, la contracorba, l'el·lipsi i els espais còncaus i convexos, duts a la màxima expressió per reflectir moviment. 4. Ús de la llum. 5. Incorporació de l’escultura a l’arquitectura. 6. Materials simples i econòmics. 7. Esquema geomètric modular.
  • 5. Sant'Ivo alla Sapienza (1642-60). És considerada l’obra mestra de Borromini.
  • 6. Sant'Agnese in Agone (1652-53) Plaça Navona, Roma
  • 7. Documentació general Nom: San Carlo alle Quattro Fontane Autor: Francesco Borromini (1599-1667) Cronologia: església i claustre 1638-1641, façana 1665- 1667 Localització: Roma (entre la via Quirinale i la via Quattro Fontane) Estil: Barroc Materials: pedra a l’exterior i maons, estuc i marbre a l’interior Sistema constructiu: arquitravat i voltat
  • 8. Anàlisi formal: Elements de suport i suportats Funció de càrrega: columnes gegantines que envolten el perímetre de l’església. Tots els elements participen en un únic impuls amb tendència ascensional. Sobre els capitells hi ha un entaulament amb cornisa corba. Sobre la cornisa hi ha un cos intermedi format per arcs de mitja volta i petxines que sostenen la cúpula el·lipsoïdal.
  • 9. Espai exterior No es correspon amb la distribució interior Façana dividida en dos nivells Cada pis té un independents però ordre de relacionats columnes menors. Dos pisos amb un Es completa ordre de amb un columnes gegants entaulament cadascun i dividits horitzontal i en 3 carrers. amb obertures en forma de Primer pis: nínxol. porta d’accés i a sobre una La cornisa fornícula amb ondulada es una estàtua. repeteix a les Aquesta es dues plantes. A correspon amb la superior un medalló al forma com un pis superior. frontó.
  • 10. Façana Les ales ondulada d’uns formada per querubins entrants i formen sortints, com un còncaus i timpà convexos. sobre el cap de l’estàtua central. La gran alçada de les columnes i la proximitat Els carrers laterals són entre elles crea sensació còncaus i el central convex, de moviment ascendent. per tant, cada element de la façana, i sobretot aquesta estructura ondulada, potencien el moviment.
  • 11. Es capitells, basats en l’ordre corinti, torcen les volutes cap enfora en comptes de cap endins.
  • 12. Al pis superior trobem un petit templet o edicle i el medalló, sostingut per àngels, que trenca l’entaulament. La llum, que crea zones de clarobscur, li dona un aspecte canviant, per tant, moviment. També sensació de Contrastos de llum estudiats verticalitat i Dinamisme espacial: ondulació accentuada lleugeresa. Ordre gegant Esquema geomètric modular Incorporació de l’escultura a l’arquitectura
  • 13. Les zones de clarobscur fan variar l’aspecte de la façana. Al xamfrà, sobre una de les fonts, s’hi aixeca la torre campanar quadrada, dissenyada pel seu nebot.
  • 14. Espai interior La planta es pot definir a partir Capella d’un espai central entre major octagonal i ovalat, on tots els elements, sinuosos i ondulants, donen dramatisme al conjunt. A l’eix longitudinal s’hi ha afegit dos espais semicirculars, el vestíbul o entrada i la capella major. Entrada
  • 15. 16 columnes gegantines d’ordre compost suporten l’entaulament, el qual contorneja l’església seguint les capricioses formes de la planta. Aquestes columnes “modelen” el mur conferint-li un ritme propi. Per la seva grandària dona una aparença més reduïda a l’espai interior que la que té realment.
  • 16. Les columnes permeten crear portes, nínxols i capelles als intercolumnis.
  • 17. 4 semicúpules de quart d’esfera cobreixen les capelles i els vestíbul. Entre aquestes s’hi articulen 4 petxines àmplies que defineixen la cúpula ovalada.
  • 18. Petxina Petxina Semicúpula de quart d’esfera Petxina Petxina Semicúpula de quart d’esfera
  • 19. La cúpula ovalada és impressionant. Està formada per cassetons geomètrics (octàgons, creus i hexàgons) que es van fent més petits, seguint les lleis de la perspectiva, a mesura que s’enlairen. Així donen sensació de més alçada i amplitud. Està coronada per una llanterna que il·lumina, a través de les seves lluernes, de manera natural l’interior.
  • 20. Un ocell blanc, l’Esperit Sant, sobre un fons daurat, corona la cúpula. Una altra font de llum són les finestres situades directament sobre la biga mestra, semiocultes per la decoració, que creen l’efecte que la cúpula està suspesa sobre l’església.
  • 21. El petit claustre del convent és exemple de la llibertat en l’ús dels ordres que feia Borromini. Utilitzava el lèxic tradicional amb una gramàtica completament nova.
  • 22. Entorn i integració urbanística El solar ocupat pel convent de Sant Carlino es troba en la cruïlla de les antigues Strada Pia i Strada Felice, traçades pels papes Pius IV i Sixt V, en un lloc considerat clau per l’urbanisme romà. A les 4 cantonades dels dos carrers s’hi disposaren quatre fonts que donen nom al lloc. Borromini superà amb èxit les irregularitats del terreny i aprofità les petites dimensions d’aquest.
  • 23. Interpretació San Carlo va ser el primer encàrrec que li van fer individualment a Borromini. Els pares Trintaris, que decidiren a Madrid aixecar un convent a Roma, van encarregar un conjunt format pel convent, una església i un claustre. San Carlo alle Quattro Fontane és significativa en la seva trajectòria perquè consisteix en la seva primera església i claustre, i la darrera façana que va fer. En ella s’hi fusionen una sèrie de tradicions independents en un tot únic i coherent, suggerent i revolucionari. Borromini mostrava sempre una tècnica angoixada, insegura, insatisfeta i turmentada. El seu màxim rival, Bernini, era tot el contrari, segur i satisfet de la seva obra. Quan va acabar la façana de Sant Carlo Borromini es va suïcidar, alguns diuen que perquè considerà que l’obra no estava a l’alçada d’allò que volia expressar.
  • 24. Borromini, en cada nova obra, augmentava l’elegància i la intensitat del ritme, juntament amb una gran tensió interior. La seva darrera obra fou la façana de San Carlo i se la considera com la culminació de la seva trajectòria artística. Va ser contemporània a la columnata de Sant Pere de Bernini, considerada l’obra més unitària i global del Barroc. En canvi la de Borromini ha quedat com la més discontínua, fragmentada i antimonumental. La seva façana representa la fusió en el grau més alt de l’arquitectura i l’escultura. L’ull no pot descansar, ja que pràcticament no queda paret lliure. Borromini va preferir utilitzar materials dúctils i mal·leables (maó i estuc) en comptes dels marbres i materials nobles que se solien utilitzar en altres construccions.
  • 25. Funció L’església de San Carlo a l’ordre dels Trinitaris Descalços, una congregació monàstica pobre o austera. Tota l’ornamentació pictòrica i escultòrica està dedicada al seu fundador, Sant Carles Borromeu. El centre de la cúpula el presideix l’Esperit Sant, símbol de la Trinitat. Borromini va ser el preferit dels ordres religiosos a l’hora d’encarregar els seus edificis religiosos.
  • 26. A la cantonada on es troba l’església de San Carlo hi ha 4 fonts, dues dedicades a les deesses Juno i Diana, i les altres dues dedicades als rius Tiber i Arno.
  • 27. Models i influències Borromini s’inspirà en els últims dissenys de Miquel Àngel, com la Capella Sforza a Santa Maria Major de Roma. La façana s’ha relacionat amb el teple romà d’El Deir, a Petra, que podia haver vist en un dibuix o gravat. El sistema d’anar fent més petits els cassetons a la cúpula el va treure del Panteó de Roma. 3 imatges de la Capella Sforza de M. Àngel Cúpula del Panteó de Roma
  • 28. El Deir, a Petra (S. II)